Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
96354 Prothus https://patrimonicultural.diba.cat/element/prothus <p> </p> <p> </p> XXI <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’una peça del bestiari festiu de Tona, que representa un sireni (o vaca marina). És fet de fibra de vidre, té una llargada de 2,85 m i un pes de 28 kg. La bèstia presenta cos de peix, el cap que recorda un drac, i destaca el símbol de les dues claus de sol a les ales que recorden el seu origen a l’escola de música municipal de Tona. </span></span></span></p> 08283-1 c. Font, 10 <p><span lang='CA'><span><span>L’any 2008 el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural va realitzar una intervenció paleontològica d’urgència. Les restes van ser recuperades al Mas Vilageliu de Tona i van servir per descriure una nova espècie de sireni, el <em>Prototherium ausetanum. </em>Aquest fet científic rellevant, va motivar que l’AMPA de l’escola municipal de música de Tona, decidís encarregar un nou element festiu basat en la troballa del sireni. Va ser batejat amb el nom de Prothus per votació popular l’any 2017.</span></span></span></p> 41.8500918,2.2291770 436013 4633419 2018 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96354-p1090082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96354-p1090086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96354-p1090088.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Cultural Inexistent 2024-12-23 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Creacions Tallaferro El Prothus balla amb música pròpia de flabiol i llança foc i aigua (recordant la vinculació del poble amb l’aigua, per exemple amb els balnearis). A banda dels Portadors i els Flabiolaires, acompanyen el ball les Rieres (nenes que en record de la llegenda d’en Serrallonga i les dones de Cal Riera s’encarreguen de domar la bèstia). Una comissió formada per l’escola de música, els Flabiols de Tona, el Camp de les lloses i una altra entitat convidada cada any s’encarreguen d’establir el protocol que regeix la peça del bestiari.Les diferents parts que conformen la peça festiva contenen simbologia. El cos representa la possible forma de peix del sireni prehistòric i les ales tenen uns grans (representació al·legòrica del blat) que connecten amb el passat iber i romà de la història del municipi. La cua recorda el drac, figura medieval que al·ludeix el període medieval de la història de Tona amb el seu castell termenat. I per últim, la cua conté uns petits mosaics que simbolitzen el paper de les aigües a la població en relació als balnearis o la pagesia. 98 52 2.2 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96911 A les persones donants de sang https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-les-persones-donants-de-sang XXI <p><span><span><span>Escultura exempta feta en pedra blanca, bloc monolític amb formes sinuoses que alterna la talla polida amb la rugositat pròpia de la pedra sense desbastar. Presenta formes arrodonides que penetren el bloc formant buits o travessant totalment la peça. Al costat, un plafó amb dos textos homenatgen als donants de sang: </span></span></span></p> <p><em><span><span><span>Sang és vida</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>La teva alegria és la meva alegria.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>El teu dolor és el meu dolor.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>La meva sang és la teva sang.</span></span></span></em></p> <p><span><span><span>Gabriel Gracia Patiño</span></span></span></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Solidaritat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Gràcies, amic o amiga desconeguda.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Una mica de tu em va salvar la vida,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>amb el mateix gest jo en salvaré d’altres.</span></span></span></em></p> <p><span><span><span>Montserrat Olmo Salas</span></span></span></p> 08283-32 cruïlla del carrer Torras i Bages amb el carrer Travessia <p><span><span><span>Inaugurat el 27 de novembre de 2022, el monument s’emmarca en la campanya portada a terme per la Federació Catalana de Donants de Sang, que té l’objectiu d’aglutinar, fomentar i divulgar la donació altruista de sang i plasma a Catalunya. L’entitat ha liderat, arreu de Catalunya, la construcció d’escultures dedicades als donants de sang. Els ajuntaments col·laboren amb el patrocini de les escultures, fent que el municipi tingui un lloc destacat d'agraïment, dedicat als seus donants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La col·locació d’aquest monument a Tona va anar lligat a un procés de participació ciutadana. per escollir la ubicació. Pel que fa al text que acompanya al monument, es va determinar per mitjà d’un concurs de textos també participatiu.</span></span></span></p> 41.8492710,2.2268704 435820 4633330 2022 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96911-p1090718.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96911-p1090719.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Pere Parés Bartrina 98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97873 Mural de la plaça Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-la-placa-major XXI <p><span><span><span>El mural, de gran presència urbana a la plaça Major, ocupa el mur lateral de diversos immobles ubicats al sud de la plaça. Aquest fet comporta que les textures de les parets siguin diferents, en funció dels materials de construcció originals. El mur no es desenvolupa només en un pla, sinó que es pinta en diferents volums, seguint la configuració urbana d'aquesta part de la plaça. Tampoc és regular l’alçada del mur, de més o menys alçada en funció de l’immoble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El motiu del mural és una gran arbre amb branques que queden tallades, de colors marrons i grocs, i el sistema de les arrels amb moltes ramificacions, de colors blaus.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obra descrita i interpretada en paraules del seu autor, Jordi Lafon, representa un gran arbre entès com a centre vertebrador, alimentat per un gran rizoma d’arrels plenes d’aigua, que són vida, i element fundacional de tantes ciutats, i alhora, representen rieres, connexions, vincles i associacions. Les esferes repartides per l’espai són una analogia de nodes volant que donen peu a l’abstracció de les mates del barballó (espígol), que forma part de l’imaginari popular tonenc, pels seu ús tradicional en la festa de Reis. Inspira el record d’un esclat d’olor, llum i color. Les set paraules pintades recullen un conjunt d’expressions i anhels que es van apuntar durant el procés participatiu </span></span></span>amb el qual es va dissenyar el mural<span><span><span>: vincles, memòria, refugi, respecte, cooperació, equitat i vida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons l’artista, en el tractament pictòric es va cercar la força de la forma i el color jugant amb pinzellades intenses i contrastades. El dibuix de l’arbre cohesiona els diferents plans i textures de la paret. El color pàl·lid del fons permet destacar de manera concisa els nodes i l’arbre expressats de manera intensa i dinàmica. Les paraules apareixen tímidament entre les llums i les ombres com si només volguessin ser llegides des de l’autèntic interès.</span></span></span></p> 08283-159 Plaça Major <p><span><span><span>El mural de la plaça de Tona es va gestar a partir d’un procés participatiu. En el marc d’un conveni entre l’Ajuntament de Tona i l’Escola d’Art de Vic, les alumnes Berta Taboada, Iris Sallent i Anna Orriols van desenvolupar el seu treball final de pràctiques del Cicle Superior de Pintura. La direcció del projecte va anar a càrrec de Jordi Lafon, artista visual, professor i mediador cultural.</span></span></span></p> 41.8500900,2.2285200 435958 4633420 2023 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97873-p1100212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97873-p1100213.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Jordi Lafon Art urbà 98 47 1.3 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96980 Font Morta https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-morta <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. Pàgina, 108.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Tona, Centre d'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, C. i PUIGFERRAT, C. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona. Pàgina 431.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX, XXI <p><span><span><span><span><span><span>L’actual font Morta, al final del passatge Josep Homs i tocant al carrer Joan Maragall, fou inaugurada l’any 2006 en honor al poeta Joan Maragall. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una estructura en prisma amb un coronament amb capitell, i dues piques quadrangulars amb el seu corresponent abeurador. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> 08283-40 c. Josep Homs / c. Joan Maragall.. <p><span><span><span><span><span><span>El topònim Font Morta es documenta des de l’any 1141 i significa «font estroncada».</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La font actual rememora una font antiga del mateix nom ubicada molt a prop, a la riba esquerra del torrent de la Font Morta, avui canalitzat (que es correspon al carrer Joan Maragall). A l’indret, a partir dels anys trenta del segle XX, s’hi va inaugurar un espai de trobada social i d’esbarjo “Esbarjo Prat de la Riba”, que era un petit parc per fer-hi les conegudes “fontades”. La font històrica, va estar en funcionament fins als anys seixanta del segle XX, moment en el qual unes obres d'urbanització van tapar el rec. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>No va ser fins el 2006 que es va inaugurar una renovació de la font, a l’inici del passatge Josep Homs, a l’exterior del nou parc de la Font Morta, que es va dedicar a l’escriptor Joan Maragall que va estiuejar al poble a inicis del segle XX (1909). La inauguració la va dur a terme un dels seus nets Pasqual Maragall i Mira. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8494693,2.2288286 435983 4633351 2006 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96980-2034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96980-2035.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96980-2036.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) Forma part del conjunt de fonts municipals que conformen el mobiliari urbà i serveixen per abastir d’aigua potable a la ciutadania.De l'antiga i original Font Morta en desconeixem l'arquitectura. 119|98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96355 Cal Mià https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mia-0 <p><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon i COLL; Miquel (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>CLAPAROLS, Josep M. i CLAPAROLS, Xavier (2011). Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Ed. 24</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona, p. 55-64.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. p. 68-69, 71, 662-663 i 672. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós, 2019, p. 54.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major -</span> <span lang='CA'>Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Núm. 01/11. Aprovació inicial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46219'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Casa entre mitgeres de planta rectangular amb coberta de teula àrab a doble vessant i carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i dos pisos. <span>El revestiment de la façana és un arrebossat de ciment pintat a la planta baixa, i als pisos un estucat amb esgrafiats bicolors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta d’entrada s’ubica a la part esquerra de la façana, actualment la resta de la planta baixa és un local comercial. La composició de la façana ve determinada per dos grans balcons i obertures. El balcó del primer pis presenta llosa més gran que el del segon, en aquest pis destaca la decoració de la façana amb esgrafiats simètrics de motius florals, que queda emmarcat per un arc i dos muntants a l’obertura amb maons en disposició de sardinell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obertura del segon pis és decorada per una motllura, just per sobre destaca notablement un ràfec fet de maons i teules àrabs imbricades que conformen una volada de quatre línies. L’interior del ràfec és decorat amb ceràmica vitrificada de colors disposada en mosaic a manera de trencadís. Les baranes dels balcons són de ferro forjat i línies ondulades. L’edifici es corona amb dues petites columnes de maó i paret de formes sinuoses, més baixa al centre que als costats, amb un emmarcat de maó amb la inscripció de l’any, 1923.</span></span></span></p> 08283-2 c. Major, 11 <p><span><span><span>L’origen de la casa es troba en el creixement al llarg del camí ral que anava de Barcelona a Vic. Hi va viure la família Roquet (la fundadora de l’empresa metal·lúrgica Roquet). Feien de transportistes a Barcelona. (Rovira, 2023).</span></span></span></p> 41.8508700,2.2283400 435944 4633507 1923 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96355-p1090255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96355-p1090256.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96355-p1090257.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Manuel Gausa i Raspall (1892-1976) Cal Mià fa referència al nom de pila Damià.Segons la valoració d'Anna Rovira, la finca té valor històric i artístic i és el testimoni d’un moment històric de transformació arquitectònica de principis del s. XX. També té el valor de l’autenticitat dels diferents elements que la doten de caràcter en el context urbà (baranes, esgrafiats). Aporta coherència en el paisatge urbà (valor ambiental) (ROVIRA, 2023). 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96356 Torre Roqueta https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-roqueta <p><span><span><span><span><span><span>BAYÉS i FUSTER, Antonio (1881) Aguas minero-medicinales salino-yodo-sulfuradas de S.Andrés de Tona (provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Ca. Vic, Establecimiento tipográfico de Ramon Anglada y Pujals. Versió digital a Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carlos (2008) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Inèdit. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles. (2000). “La febre de l’aigua”. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona.Pàgines 64-70.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46212'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> XX Última reforma efectuada l'any 2009 <p><span><span><span><span><span><span>A la cantonada entre el c. Doctor Bayés i l’Avinguda Balneari s’obre una torre de planta poligonal amb tres pisos i coberta de pavelló. Presenta finestres d’arc rebaixat escarser, amb marc i llinda de totxo, en cadascuna de les cares i pisos de la mateixa. Adossat hi té un petit cos circular que correspon a una caixa d’escales de cargol. Aquests dos elements s’adossen a un cos rectangular orientat d’est a oest, amb planta baixa, pis i golfes. La façana que dóna al c. Doctor Bayés presenta una distribució simètrica, amb una sola finestra bipartita amb arc rebaixat escarser a la planta baixa i dues obertures al primer pis, idèntiques a les de la torre poligonal. Una finestreta a mode d’ull de bou de secció rectangular dona llum a les golfes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana principal d’aquest cos dona just davant d’un jardí que limita la propietat amb el mas La Ferreria. En aquest cas, la distribució de la façana és diferent. L’entrada principal és un arc agut amb una inscripció amb el nom de la torre i els anys de construcció i de reforma (1916-2009). La resta d’obertures son amb marc i llinda de totxo vist, i presenten característiques diferents en cadascun dels pisos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Per últim, la cara nord del conjunt, està constituïda per un cos orientat sud-nord, de planta baixa, amb una terrassa superior que comunica amb les estances del primer pis del cos principal i a la vegada, a través d’unes escales, condueix a la planta baixa i la zona enjardinada dels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-3 c. Doctor Bayés, 79 <p><span><span><span><span><span><span>Torre vinculada al barri Roqueta, zona nascuda durant el fenomen de l’estiueig de Tona, i quan el descobriment de deus d’aigua va fer proliferar els balnearis a la vila (Ullastres, La Puda dels Segalers, Roqueta i Codina). Es tractava d’una zona residencial, amb serveis i botigues per acollir famílies burgeses barcelonines que arribaven atretes per les aigües mineromedicinals, i els espais naturals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot plegat, va produir l’adveniment del fenomen de l’estiueig a Tona, aportant noves modes i moviments culturals com fou el modernisme i després el noucentisme, que quedà representat en la construcció de majestuoses torres d’estiueig amb aquests característics estils arquitectònics. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La construcció d'aquesta torre s'ha de vincular a la família Montaner de Canet de Mar. I concretament a Ramon Montaner Vila, cofundador i un del socis de l'editorial Montaner i Simon, mort el 1921. Era també un dels propietaris del balneari Roqueta.</span></span></span></span></span></span></p> 41.8588800,2.2304800 436129 4634394 1916 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96356-1301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96356-1302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96356-1303.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) Anomenada popularment Torre de la Ferreria o antiga Torre Montaner.Va ser reformada el 2009, i actualment és un allotjament turístic, on s’hi celebren esdeveniments i festes. 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96358 Font del Raval https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raval-4 <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUIGFERRAT, Carles (2020). La ruta urbana de Tona. Inèdit</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Font urbana oberta en un marge de pedra de paredat comú que salva un desnivell al carrer del Raval. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obertura es materialitza amb un arc de mig punt amb un arc que utilitza pedres irregulars a manera de dovelles. A l’interior, una pica de pedra emmarcada en tres lloses de pedra treballada, les laterals buixardades, recullen l’aigua que raja d’un broc obert a la paret.</span></span></span></p> 08283-5 c. Raval. Davant del n. 21 <p>Es va inaugurar el 8 de juliol de 1970 en el marc d'unes obres d'urbanització del barri del Raval. Originalment, la font disposava d'una placa de marbre on s'hi va gravar la llegenda 'Inaugurada en la paz de Franco'. El primer Ajuntament democràtic després de la dictadura la va fer retirar (PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011).</p> 41.8481300,2.2292890 436020 4633202 1970 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96358-p1090353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96358-p1090354.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96362 Casa del carrer de la Font 8 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-font-8 <p><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon i COLL; Miquel (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. p. 96-97. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós, 2019, p. 76 - 77.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major -</span> <span lang='CA'>Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Núm. 06/08. Aprovació inicial.</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Casa entre mitgeres adossada a l’edifici de l’actual Ajuntament, de planta rectangular i amb coberta de teula àrab a doble vessant, carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i pis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta d’entrada s’ubica a la part dreta de la façana, la resta de la planta baixa és un local comercial, actualment. La composició de la façana és asimètrica, predomina l’obertura de la planta baixa, l’obertura i el balcó superior és de menys amplada. Destaca el treball de la barana metàl·lica i decoració floral, situada sobre una llosana d’obra amb motllura decorativa. Sobre la porta d’entrada, únicament hi ha una finestra petita. La part superior de la façana presenta una barbacana de fustes i destaquen les llates de mosaic hidràulic.</span></span></span></p> 08283-6 c. de la Font 8 <p><span lang='CA'><span><span>Segons la valoració d'Anna Rovira</span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>, l’estructura de la casa segurament correspon a un edifici del s. XVIII amb transformacions posteriors. La barana i la barbacana expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle l'àmbit espacial d'aquest carrer pateix transformacions destacades, el període de transformació més rellevant és entre 1920 i 1935. Forma part del desenvolupament i creixement al llarg d’una via que podia provenir del castell, passant pel carrer del Call i marxava del poble, o que anava a la Font Morta situada, just al darrere del carrer i datada aproximadament al s. XII (ROVIRA, 2023).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Als baixos hi havia la rellotgeria de Valentí Homs (ROVIRA, 2023). </span></span></span></p> 41.8500500,2.2290300 436000 4633415 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96362-p1090365.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96362-p1090366.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96362-p1090367.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96364 Font de Sant Joan Baptista https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-joan-baptista <p>MIRALPEIX, Laia. (2022) 'L'obra de l'escultor Josep Ricart i Maimir a Tona'.<em> Llibre de Tona. </em>Tona, Pàgines 47-54.</p> <p><span><span><span>LLEOPART Amadeu (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. Pàgina, 108.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona. Pàgina 431.</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>La font anomenada de Sant Joan Baptista es troba situada davant del número 8 del Carrer Major, espai on la vorera pels vianants és més ample, just davant de can Paulet. Forma part del conjunt de fonts municipals que conformen el mobiliari urbà i serveixen per abastir d’aigua potable a la ciutadania. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’estructura principal de la font està constituïda per una columna en forma de monòlit de pedra de secció rectangular, que s’amplia en la part superior, i una aixeta en la seva cara nord. Sota l’aixeta, una peça de pedra circular recull l’aigua sobrant. Al capdamunt del monòlit de pedra, hi ha una peça escultòrica de ferro forjat que representa una flama. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la cara de llevant de la font, i mig tapada per una torreta amb vegetació, descobrim un mural ceràmic format per rajoles blanques amb decoració de motius vegetals i un text a la part central. Aquest porta per títol “<em>Sant Joan Baptista</em>” i és un poema de Mn. Joan Colom dedicat al sant. El mural de ceràmica és obra de l’artista Assumpta Sans i Codina. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La font té una peça escultòrica en baix relleu que representa una figura humana de Sant Joan Baptista, alçant els braços i el cap, en direcció al cel. És una obra de Josep Ricart Maymir (Taradell, 1925 - Barcelona, 2020), autor també dels monuments a la Sardana i als Gegants de Tona. </span></span></span></span></p> 08283-8 c.Major, 8 <p><span><span><span>Segons informacions orals, el nom de la font el varen decidir els veïns i veïnes del mateix carrer Major, que també en varen ser els promotors. De fet, el projecte es va finançar amb donatius. </span></span></span></p> <p>La font és al mateix indret on ja existia una font. Es va inaugurar el 24 de juny de 1978, diada de Sant Joan Baptista.</p> <p><span><span><span>A l’espai que ocupa, durant la Guerra Civil Espanyola, s’hi va erigir un monòlit en honor als caiguts, davant del qual s’hi havia fet alguna missa de commemoració just després del conflicte, el 1939 (PLADEVALL, A.:1990, pàgina 431). El monument finalment es va destruir. </span></span></span></p> 41.8507300,2.2282700 435938 4633491 1978 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96364-1992.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96364-1993.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) Reproducció del text de Mn Joan Colom, rector de Tona, dedicat a la font de Sant Joan Baptista:“Al doll d’aigua cristal·lina / Que brolla del cor d’eix roc,/ Omplirem fort la petxina / D’aigua terrena i divina. / Hi vindrem a abrandar el foc / I la sang de la senyera /I, en la nova primavera, / reviura el vermell i el groc / Joan Colom, PREV. / 98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96870 Can Lari https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lari <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa (ocupada per un local) i dos pisos. La coberta és de teula àrab de dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec o barbacana és de morter, i pren formes de merlets a la part superior i mènsules a la part inferior. Presenta decoracions amb sanefes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana és asimètrica, ja que amb anterioritat la finca havia format part del número 7. Té dues obertures amb balcó en els dos pisos, amb barana de forja, típica del segle XX. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa està ocupada per un local comercial. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08283-17 c.Barcelona, 5 <p><span><span><span><span><span><span>Casa de la família Lleopart-Costa. El nom de la casa prové del sastre Patllari Costa, en Lari, fill de ca la Sebastiana, que hi tenia la botiga i l’habitatge. Després de ser sastreria, als baixos de can Lari hi va haver una botiga de material elèctric i ara hi ha una botiga d’articles pedagògics, sempre en mans de la mateixa família.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’any 1922, Patllari Costa demana permís per convertir en balcó una finestra i construir una cornisa nova i els canalons. Segurament és el moment en el qual es construeix la cornisa dentada actual amb trencadís.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest carrer forma part del naixement d’un nou centre urbà de Tona a partir del segle XIV, quan esdevé “carrer de Barcelona”.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8500400,2.2282400 435935 4633414 1922 (reforma) 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96870-451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96870-452.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96870-453.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96872 Cal Senyor Feliu https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyor-feliu <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa (ocupada per un local comercial), un pis i golfes. La coberta és de teula àrab i dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec o la barbacana és de colls de fusta i llates amb ceràmica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana simètrica, organitzada a partir de dos eixos, i amb obertures proporcionals. A la planta pis se situen dos balcons amb barana de forja treballada en volum, i motius florals. A la planta golfes, quatre obertures tipus òculs. Aquestes obertures tenen un emmarcament d’obra vista amb totxana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa trenca la simetria, amb dues obertures que donen al local comercial, i un portal d’accés a les plantes pis, tot folrat amb pedra granit. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08283-19 c. Barcelona, 11 <p><span><span><span><span><span><span>Popularment era coneguda com cal Menescal. A l’actualitat, als baixos hi ha la botiga de fotografia Pla. Els Pla són la nissaga de fotògrafs per antonomàsia de Tona. Van començar a dedicar-se professionalment a la fotografia des de principi dels anys quaranta del segle XX. La primera botiga la van obrir en una casa del davant del mateix carrer.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En els baixos, hi havia hagut una botiga i obrador d’un baster.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8498200,2.2282100 435932 4633390 1925 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96872-471_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96872-472_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96872-473_0.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96876 Ca l’Emilia https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lemilia-1 <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec o barbacana és amb colls de fusta molt treballats, que es recolzen en dues petites finestres amb llinda de dovelles radials convexes. Les llates són de mosaic hidràulic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana simètrica, organitzada a partir de dos eixos, un d’ells amb les obertures actualment tapiades. A l’eix principal destaquem el balcó fet amb llosa de pedra, i una barana feta amb elements decoratius prefabricats de morter. A la base, elements decoratius de ceràmica que es perllonguen al llarg de la façana. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-23 c. Barcelona, 21 <p><span><span><span><span><span><span>Havia estat una casa de la família Colom. Actualment, funciona com un annex del casal dels avis. Als baixos hi ha el local de l’Agrupació de Jubilats i Pensionistes de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 1932, Ramon Colom demana permís per modificar la façana, fent canvis a la barbacana, el balcó, les finestres superiors i els diferents detalls amb mosaics o motllures.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8495200,2.2281500 435927 4633357 1932 (reforma) 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96876-531.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96876-532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96876-533.jpg Legal Eclecticisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - cultural - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) 102|119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96877 Cal Veterinari https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-veterinari-0 <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24371'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span><span>Edifici que limita entre el passatge de la Font Morta i la finca adjacent. Té planta baixa i pis, i a la part posterior, un pati-jardí amb terrassa superior.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La coberta és de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec o barbacana és plana de colls de fusta treballats i entrebigat arrebossat de blanc. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana simètrica, organitzada a partir de tres eixos agrupats per un balcó a la planta pis, i un quart eix que trenca aquesta organització amb dos elements diferenciats. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Destaquen elements com els arcs escarsers de les obertures emmarcats amb una decoració de ceràmica vidrada bicolor (verd i groc), i el balcó corregut amb barana de forja treballada amb elements decoratius florals. També, el treball amb fusta de les obertures a través de les persianes de llibret i els detalls encunyats adaptats a l’arc. </span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-24 c. Barcelona, 25 <p><span><span><span><span><span><span><span>Casa que havia estat propietat de la família Codina (de la fàbrica de cadires i el balneari). Hi vivia el veterinari Alfons Baucells Coll amb la seva esposa i un seu germà solter, Jacint Baucells Coll, alcalde de Tona entre el 1964 i el 1976. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons informació de l’arxiu municipal, l’edifici es va construir amb posterioritat al 1934, quan Josep Codina va demanar comprar un terreny per a construir-hi la casa. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8493000,2.2281100 435923 4633332 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96877-551.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96877-552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96877-553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96877-554.jpg Legal Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) 105|106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96878 Ca la Porrona https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-porrona <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a la façana. El ràfec o barbacana és de colls de fusta. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana plana i asimètrica, organitzada per un sol eix de composició, sobre el qual es situen totes les obertures tipus balconeres. La barana de forja es combina amb barrots simples i amb motius florals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Destaquem l’encintat decoratiu damunt les obertures amb motius geomètrics, i el treball en baix relleu, amb la mateixa tipologia formal, de la llosana del balcó. </span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-25 c. Barcelona, 27 <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici havia estat propietat de la parròquia de Sant Andreu de Tona, i s’hi havien celebrat activitats culturals. També, hi va tenir la seva seu el Club Excursionista Sant Amand, on es varen realitzar les primeres classes de català a Tona després de la Guerra Civil, entre altres funcions i actes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Als anys seixanta i setanta, la parròquia de Sant Andreu es va vendre la casa per fer front a les despeses de la construcció de la nova escola parroquial, que s’inauguraria el 1968.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant la postguerra, als baixos, s’hi va instal·lar un estanc, regentat per la Pepeta Galobart. Posteriorment, el fotògraf Josep Pena hi va obrir la seva botiga, que duia per nom Fotografia Montseny.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8492500,2.2280900 435921 4633327 1934 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96878-561.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96878-562.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96878-563.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) Actualment, a la planta baixa, on s'hi situava un local, està en obres. L’entrada a les plantes superiors es fa a través d’una obertura reculada respecte al pla de façana. 102|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96879 Cal Masset https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masset <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, A (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta a dos nivells, de teula àrab, i a dos vessants, amb carener paral·lel a façana. El ràfec o la barbacana és de colls de fusta amb llates i rajol ceràmic pintat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>És una façana plana i simètrica, organitzada a partir de dos eixos, i obertures simètriques. Les baranes dels balcons són de forja amb barrots amb motius centrals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa actualment té tres obertures, de les quals, una és l’entrada al local comercial, l’adjacent és l’accés a les plantes superiors, i la contigua és el portal d’un garatge. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-26 c. Barcelona, 31 <p><span><span><span><span><span><span>Casa de la família Mas. Als baixos hi ha un local comercial regentat per la mateixa família. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i que la casa ha estat recentment reformada, segons informacions orals dels actuals propietaris, la construcció de la casa es remunta al segle XIX. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8491300,2.2280700 435920 4633314 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96879-571.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96879-572.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96879-573.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) El 1931, Joan Mas Molist, propietari, demana permís per fer una nova obertura (Ref. Arxiu Municipal, 1931/10). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96881 Cal Porró https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-porro <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a la façana. La barbacana és de colls de fusta amb llates i rajol ceràmic cru. La façana és plana i simètrica, organitzada a partir de tres eixos horitzontals.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’eix de la planta baixa és diferent a la resta. Presenta un parament amb aplacat de pedra natural i tres obertures, dues de les quals són portes d’accés a la finca. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A la primera planta trobem un balcó corregut de formigó, amb dues portes balconeres als extrems i una finestra central. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El pis superior està organitzat en tres obertures. Dues als extrems, amb les mateixes dimensions que la finestra de la planta del primer pis, i una de central d’arc rebaixat i balcó enrasat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Les obertures de les dues plantes superiors presenten un emmarcat amb cordó en baix relleu, de secció semicircular, de formes geomètriques.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal destacar l’encintat lateral que recorre tota la façana.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-28 c. Barcelona, 35 <p><span><span><span><span><span><span>Casa de la família Carbonell – Martí, on va viure la Ció Musach Valldeoriola, que feia de llevadora.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La construcció podria correspondre al moment de </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>creixement de Tona al voltant del camí ral i prop de la Font Morta, a partir de mitjan segle XVI en endavant, amb persones provinents dels masos dispersos i vingudes d’altres indrets. Algunes d’aquestes cases, varen configurar trams del carrer Major, Barcelona i Nou. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8489600,2.2280600 435919 4633295 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96881-591.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96881-592.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96881-593.jpg Legal Eclecticisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) 102|119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96889 Casa Nova de can Cases https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-can-cases <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana plana i completament simètrica organitzada a partir de tres eixos, que en la planta baixa disminueixen a dos. En conjunt, destaca la coherència dels seus elements i composició.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta baixa, dues obertures amb reixa metàl·lica donen accés a l’interior de la finca. Presenten una llinda amb una composició singular que combina tres dovelles de pedra, la central amb decoració en baix relleu treballat, amb mènsules laterals d’obra vista. D’aquesta manera es crea una obertura amb arc escarser, i mènsules de totxo vist. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al primer pis, tres obertures balconeres s’obren a un balcó corregut ocupant tot el llarg de la façana, amb base de rajols i perfil reforçat de ferro. Possiblement en els seus orígens l’estructura era de llosa de formigó. El balcó es recolza en un conjunt de quatre mènsules lobulades, que presenten a costat i costat, reforços amb bigueta de ferro. Les baranes són de forja treballada, amb detalls florals. Les portes balconeres en aquest pis, són d’arc rebaixat i d’obra vista amb totxo.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta superior presenta una estructura constructiva similar a la descrita, amb un balcó corregut, amb baranes de forja treballada, amb detalls florals, i amb ondulacions sobresortints que donen volum a l’espai. Les portes balconeres en aquest pis, són d’arc apuntat d’obra vista amb totxo.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-30 c. Barcelona, 44 <p><span><span><span><span><span><span>Casa construïda per la família Oliva Alsina, de can Cases, situada al mateix carrer, al número 37. Era una nissaga de botiguers de vi i queviures, i criaven i mataven el porc. La botiga de can Cases va obrir vers el 1839. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El nou edifici de la Casa Nova estava pràcticament finalitzat el 1918, i es va construir en un solar on hi havia horts. A l’estiu, llogaven pisos a estiuejants, finalitat per a la qual va ser construït. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La troballa d’aigües mineromedicinals entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys degut als continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, i noves necessitats, i serveis. Molta gent de Tona llogava pisos o habitacions a qui venia a prendre les aigües. La proximitat de l’arribada del tren ferrocarril va facilitar el flux de persones. </span></span></span></span></span></span></p> 41.8486600,2.2279100 435906 4633261 1918 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96889-613_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96889-611_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96889-612_0.jpg Legal Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) 105|106|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96891 Can Trezó https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-trezo <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. La barbacana és de colls de fusta i llates amb mosaic hidràulic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana plana i simètrica, tot i que la manca de revestiment a les plantes pis (pedra amb obra vista) trenca la composició vertical i genera una lectura horitzontal del conjunt, diferenciant la planta baixa dels pisos superiors. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els pisos superiors, s’organitzen en tres eixos, amb obertures balconeres, agrupades en un sol balcó a la primera planta. Aquest, té llosana de formigó i baranes de forja complexa treballada amb motius geomètrics. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els emmarcaments de les obertures són d’obra vista i al segon pis es converteixen en el mateix revestiment de la paret que abraça tota la superfície. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al segon pis, els balcons no tenen volada, i presenten baranes amb barrots simples.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa té tres portals. Dos de grans dimensions, i un tercer que dona accés a les plantes superiors, i està situat a un lateral.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-31 c. Barcelona, 55 <p><span><span><span><span><span><span>Casa de la família Vall-llovera. Als baixos hi havia una botiga de queviures i cansaladeria que estava regentada, els darrers temps, per la Maria Vall-llovera. </span></span></span></span></span></span></p> 41.8478800,2.2282800 435936 4633175 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96891-621.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96891-622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96891-623.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) 102|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96986 Gegants de Tona https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-tona XX <p><span><span><span>Els Gegants de Tona representen Josep, el Noi de Tona –un noi popular i excèntric nascut a Tona- i na Montserrat, de qui no hi ha informació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les mides i pes del gegant són: 4,10m i 73kg, i les de la geganta: 3,94m i 68kg. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Són construïts en cartró i pedra, amb una capa d’estuc i pintats. Van vestits amb robes característiques de la burgesia del segle XIX. </span></span></span></p> 08283-41 c. de la Font, 10 <p><span><span><span>Els gegants de Tona van ser creats el 1983 per l'escultor de Sant Joan de les Abadesses, Francesc Fajula, gràcies a la iniciativa de l'agrupació Sardanista de Tona. L’any 1986, Tona va ser proclamada la 2a Ciutat Gegantera de Catalunya i l'any 1988 van anar al Japó. A partir dels anys 90 del segle XX van deixar de sortir perquè es va dissoldre la colla. L’any 2000 la colla es va reactivar puntualment però poc després va tornar a desaparèixer. </span></span></span><span><span><span>Des del maig del 2022, s’ha recuperat la colla per tornar a ballar. L'any 2023 els gegants es van restaurar al complet, després de quaranta anys. El Taller d'escultura Casserras es va encarregar de recuperar el color original de les figures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El gegant representa Josep Molera, un xarlatà i arrencaqueixals conegut arreu de Catalunya com el Noi de Tona. Va néixer al carrer Major als anys 50 del segle XIX i va morir l’any 1925 a Barcelona. La geganta, la Montserrat, hauria estat la seva dona.</span></span></span></p> 41.8500898,2.2291364 436009 4633419 1983 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96986-p1090091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96986-p1090092.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Francesc Fajula 98 52 2.2 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96990 Col·lecció d’art i etnogràfica de l’Ajuntament de Tona https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-i-etnografica-de-lajuntament-de-tona XX <p><span><span><span>L’edifici de l’Ajuntament acull una sèrie d’elements etnogràfic i artístics d’origen divers. Aquesta col·lecció ha estat formada al llarg del temps i conforma un inventari heterogeni d’elements patrimonials: </span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Bombo de fusta del sorteig dels quintos i tallímetre de mesurar els quintos, que s’utilitzaven anualment per determinar quan i a on s’incorporaven a l’exèrcit de lleva els homes que havien de fer el Servei Militar Obligatori. Aquesta tasca i la de mesurar al quinto acostumava a fer-se des de l’Ajuntament.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Maqueta del monument dedicat a Tona com a ciutat gegantera, ubicada a la rotonda del c. de Picasso amb Av. del Montseny. Tant la maqueta com el monument són obra de Josep Ricart i Maymir, reconegut escultor.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Maqueta de l’església de Sant Andreu del Castell (obra d’Artesania artística –JBuxó, Olost)</span></span></span></li> <li><span><span><span>Maqueta de “la vida en els últims anys de la Sagrera de Sant Andreu del Castell”. Construïda i restaurada per Josep Prat i Font, il·lustra el període dels últims anys del segle XIX fins al 1929, quan l’espai queda definitivament deshabitat.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Com a suport de la maqueta anterior, hi ha la taula d’una botiga del negoci tèxtil de la tonenca Maria Verdaguer Massana. La taula representa dues ve baixes, inicials dels cognoms, i procedeix de la botiga de confecció de roba interior femenina fundada a l’any 1916, ubicada a l’avinguda Diagonal 449 de Barcelona. Va ser dissenyada pel seu fill, l’artista Felip Vall Verdaguer un pintor, decorador i dibuixant tonenc de reconeguda trajectòria artística.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Estendard de l’extingida Societat Coral la Dalia Tonense.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Col·lecció de peces de pessebre cedits per Pere Boixadera i família.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Sèrie de 4 pintures, les quatre estacions que mostren quatre espais de Tona. Obra de Santi Aulet i Roma, reconegut pintor local.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Mural elaborat per l’Associació local la Dèria d’Art.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Escultura en pedra negra titulada “Mare i fill” de l’escultor Mike Munyaradzi (Zimbàbue).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Pintures procedents de concursos de pintura local. </span></span></span></li> <li><span><span><span>Rellotge de paret de la marca Westminter Whittington.</span></span></span></li> </ul> 08283-42 c. de la Font, 10 <p><span><span><span>Aquests elements han arribat a l’Ajuntament al llarg del temps per diferents canals: ja sigui perquè són béns propis de l'Ajuntament que han quedat obsolets però que s'han conservat, exposats o no; perquè procedeixen de convocatòries de concursos (com és el cas d’algunes pintures); o bé, per cessió.</span></span></span></p> 41.8499700,2.2291200 436008 4633406 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96990-p1090654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96990-p1090663.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) varis 98 53 2.3 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96996 Cafè Orient https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafe-orient <p><span><span><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Tona. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24390'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F901542'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</a></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres amb coberta de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a la façana. S’estructura en planta baixa i dos pisos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La façana és d’obra vista, perfectament simètrica dividida en tres eixos per pilastres. L’accés principal es troba al centre de la planta baixa, al costat dos grans finestrals. Totes les obertures es situen sota arcs de maó. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>Al primer pis destaca una balconera llarga d’una sola llosana amb tres sortides, que s’emmarquen també amb arcs de maó. Aquesta arcs acaben en els extrem amb rajoles esmaltades vidriades de color verd, elements que suposen l’única decoració no realitzada amb maó. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El primer pis i el segon estan separats per una faixa decorativa, que juga amb la disposició dels maons. El segon pis està resolt amb els mateixos arcs, però les obertures són finestres. La part superior queda tancada amb cornisa i novament s’utilitzen els maons per fer una composició decorativa, consistent en un ràfec que emula mènsules. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A l’interior destaca l’ús de pilars de fossa a la planta baixa.</span></span></span></span></span></p> 08283-44 Plaça Major, 4 <p><span><span><span>El Cafè Orient es va construir vers 1921-1922 per iniciativa de l’empresari Josep Vall-llovera Puigferrat, antic cafeter del Racó (un altre local). Hi havia el cafè, una fonda i una sala de teatre, cinema i ball. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la Guerra Civil s’hi va aixecar un segon pis i es va perdre el coronament original d’estètica modernista. El 1956 el mateix Josep Vallllovera va fer bastir un modern cinema de nova planta en el solar contigu a l’edifici.</span></span></span></p> 41.8502500,2.2288100 435982 4633437 1921-1922 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96996-p1090574.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96996-p1090575.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97059 Ajuntament de Tona https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-tona <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24364'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres amb coberta de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a la façana. S’estructura en planta baixa i dos pisos i golfes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La porta principal és centrada enmig de l’edifici, d’arc de mig i dovellada. Un altre portal s’obre al costat, d’arc rebaixat i també dovellat. A l’altre costat, dues finestres presenten muntants de pedres rebaixats i llindes decorades amb motllures d’angles rectes que configuren un fals arc conopial. Aquestes peces descansen sobre permòdols decorats i semblen reaprofitades d’alguna altra construcció. Al primer pis destaca una balconada continua de cinc obertures emmarcades igualment en pedra buixardada. Sobre l’obertura central, enmig de la façana, hi ha un escut amb la senyera i corona reial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al pis superior es repeteix la mateixa composició que al primer, però amb balcons individualitzats. La part alta de la façana presenta faixa decorativa i cinc ulls de bou, abans de ser coronada per un ràfec de biguetes de fusta</span><span lang='CA'><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-45 c. de la Font, 10, <p><span><span><span>Iniciat el segle XX, l’Ajuntament ocupava una casa de la plaça Major, </span></span></span>en un solar que havia ocupat, possiblement, la carnisseria del terme segles abans<span><span><span>. Durant la Guerra Civil, es va traslladar al convent de la comunitat de carmelites de la caritat, al carrer de Barcelona, i des de la postguerra, l’Ajuntament ocupà de nou l’antiga casa de la Confraria </span></span></span>de paraires i teixidors, que també havia utilitzat en altres èpoques<span><span><span>, fins a l’any 1975, que s’inaugurà l’actual edifici (PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011).</span></span></span></p> <p>El nou edifici es va construir en el solar de l'antiga fàbrica d'embotits de ca la Balaguer, tancada des de feia molts anys, que es va enderrocar. L'edifici és obra de l'arquitecte Josep Travesa Vila.</p> 41.8500099,2.2291185 436008 4633410 1975 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97059-p1090106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97059-p1090105.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Administratiu Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Josep Travesa Vila 98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97087 “Xalet” del carrer Sant Joaquim https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-del-carrer-sant-joaquim <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33031'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici aïllat dins una parcel·la enjardinada. Constituït per una planta principal en forma de L, i un annex adossat de planta rectangular. El conformen una planta baixa i un pis, que s’obren a través d’obertures àmplies d’arcs rebaixats i a nivell. Destaca la porxada de la planta pis amb columnes d’obra vista. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La coberta és de teules a dos vessants.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-46 c. Sant Joaquim, 2 41.8564700,2.2285800 435969 4634128 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97087-xalet1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97087-xalet3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97088 Conjunt escultòric “La Conversa” https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-escultoric-la-conversa XX <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt escultòric constituït per set unitats escultòriques de diferents dimensions, fabricades amb ferro forjat, i que representen una conversa. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Del conjunt hi ha dos grups d’escultures diferenciats. El primer, són dues escultures de poca alçada, molt properes entre sí, i que expressen moviment. El segon, són quatre escultures d’alçada similar, allargassades, properes entre elles, talment fossin un grup de persones conversant. Un dels elements escultòrics, recorda un cistell o bossa. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08283-47 c. Barcelona, 47 <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt inaugurat el mes de novembre del 2002, juntament amb la reforma dels carrers Barcelona i Major. Acció realitzada amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> 41.8484200,2.2280600 435918 4633235 2002 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97088-2082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97088-2083.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) Mercè Iglesias A la placa commemorativa hi surt el nom de l’autora de l’obra, Mercè Iglesias. 98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97107 Conjunt de cases del carrer Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-nou-0 <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial. Element 05/4,6,8.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Tres habitatges entre mitgeres, de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab i a dos vessants, i el carener paral·lel a la façana. L’estructura de la barbacana o ràfec és la mateixa en els tres casos, amb colls de fusta treballats amb decoració ondulant, i llates de rajoles hidràuliques amb decoracions geomètriques diverses, i tonalitats terroses. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici que ocupa el número 4 d’aquest conjunt és el que presenta la façana més transformada i asimètrica. A la planta baixa, la presència d’un local comercial i el revestiment exterior amb rajola grisa trenca la simetria que podria haver tingut en origen l’edificació. Al pis superior, tot i les reformes evidents, hi trobem una organització d’obertures que s’assimila molt a la resta del conjunt esmentat, amb un balcó corregut que organitza l’eix. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici que ocupa el número 6 del conjunt, presenta simetria a la façana, amb una organització per eixos ben definits a través d’obertures simples i sense decoracions. Destaquen a la planta baixa les tres portes d’entrada a la finca que són fruit dels canvis en la distribució interna al llarg del temps, i al primer pis trobem obertures balconeres, amb barana treballada amb decoració i barrots, simples. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici que ocupa el número 8 d’aquest conjunt, presenta una simetria organitzada en eixos ben definits a partir de la porta d’entrada a l’edifici. La simetria s’estén en els dos pisos. Destaquen altra vegada els dos balcons correguts, amb dues obertures en cadascun d’ells, i dues obertures de grans dimensions a la planta baixa que donen accés a places de pàrquing. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-52 c. Nou, 4-6-8 <p><span><span><span><span><span><span><span>La troballa d’aigües mineromedicinals entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, i noves necessitats, i serveis (LLEOPART, A: 2006). A</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>quest context va facilitar també un recreixement urbanístic fora dels eixos històrics pròpiament, i més enllà de la plaça de l’Hostal, es varen allargar nous eixos urbans importants com l’actual carrer Nou. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La construcció d’aquest conjunt de cases és fruit d’aquest moment (ROVIRA, 2023). Els expedients Núm. 1928/9 i Núm. 1933/8 consultats de l’arxiu municipal de Tona, mostren com a finals dels anys vint i inicis dels trenta del segle XX, es varen demanar permisos d’obra per a la construcció de com a mínim el número 6 i 8 d’aquest conjunt, edificis propietat d’Antonio Granada i Josep Duran, respectivament. </span></span></span></span></span></span></p> 41.8469400,2.2280800 435918 4633070 1928/1933 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-661_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-662_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-663_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-664_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-665_0.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) Segons Ana Rovira (ROVIRA, 2023), aquest conjunt de cases respon a la urbanització del carrer a inicis del segle XX, amb un llenguatge constructiu propi d’aquell moment, seguint una coherència constructiva respecte l’entorn urbà. 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97206 Porxos de l’Orient https://patrimonicultural.diba.cat/element/porxos-de-lorient <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX Actualment, l’edifici dels Porxos està en procés de rehabilitació i reforma, per la qual cosa alguns aspectes i elements originals han variat respecte a l’edifici original. <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici té la coberta de teula àrab a dues aigües, i el carener és paral·lel a la façana. El ràfec és amb colls de fusta i rajols ceràmics. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i les reformes que s’hi estan efectuant, la façana principal manté la simetria original organitzada a partir d’eixos ben definits. La planta baixa és un espai porticat amb arcades amb la clau central de pedra. Al primer pis, les finestres s’han modificat i presenten una major verticalitat, reforçada per uns porticons amb làmines de fusta. Al voltant d’aquestes obertures, part de l’antic parament d’obra vista (totxo) s’ha revestit amb una capa de morter i pintura blanca. L’antic porxo de la planta superior conserva les bigues encavallades. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Lateralment, l’edifici presenta algunes diferències, amb l’absència de pòrtic a la planta baixa, que ha estat substituït per obertures simples, i dos finestrals a la planta pis amb característiques similars a la resta.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-68 Plaça de l’Ajuntament, 3 <p><span><span><span><span><span><span>És un edifici que està vinculat directament amb el Cafè Orient, i de fet es considera una ampliació, mai finalitzada, de la fonda i cafè Orient, ubicats a l’actual Plaça Major. </span></span></span></span></span></span>Es va bastir, en part, sobre una galeria i porxada construïda als anys trenta del segle XX que va funcionar <span><span><span><span><span><span>com una galeria del cafè esmentat, com una zona de terrassa ampliada. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Els porxos els anys trenta, d'arc apuntat de maó i amb clau de pedra, foren construïts seguint el projecte d'urbanització de la plaça dels Estudis que va redactar l'arquitecte municipal Manuel Gausa i Raspall el 1928 i que finalment mai no es va portar a terme. Es preveia una plaça porticada amb arcades d'arc semicircular d'estil noucentista, molt diferents de les que finalment es van acabar realitzant en aquesta façana de la plaça.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Cal destacar aquest edifici va allotjar la primera discoteca de Tona (en l’antic espai de la sala de ball de l’Orient), i s’hi entrava pel carrer de la Font.</span></span></span></span></span></span></p> 41.8501900,2.2290600 436003 4633430 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97206-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97206-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97206-23.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - cultural - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Segona Anna Rovira (ROVIRA, 2023), l’edifici manté el valor històric i artístic del moment en què va ser construït, en un període de grans transformacions urbanes i arquitectòniques, durant la primera meitat del segle XX. Es volia transformar l’antiga Plaça dels Estudis en l’actual Plaça de l’Ajuntament, amb una zona porticada. 106|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97211 Col·legi residència PIVE https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-residencia-pive <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://tuit.cat/7qCnI'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>La peça principal del conjunt és un edifici amb planta baixa i dos pisos, amb teulada a quatre vents. La façana és simètrica i s’organitza a partir d’eixos verticals ben definits. L’accés es fa a través d’una escala que duu a una petita terrassa amb barana de pedra prefabricada. La composició de la planta baixa amb la porta d’entrada principal i les obertures verticals a banda i banda, manté l’estat original de l’edifici històric de principis del segle XX. </span></span></span></span></span></span>En concret, es correspon al casino restaurant de l'antic complex del 'Parque'.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Les plantes superiors que avui veiem són fruit de les reformes que es varen efectuar a l’edifici amb l’obertura de la residència i col·legi, i mantenen la simetria i distribució de les façanes a partir d’obertures simples i planes. </span></span></span></span></span></span></p> <p>A ponent de l'edifici principal, emmascarat per remuntes i altres reformes, es conserva l'edifici del que havia estat l'hotel del 'Parque'. Al nord hi ha l'edifici del Bazar del Montseny, que era una botiga per als estiuejants (avui tancada i convertida en habitatge). </p> 08283-69 c. Joan Lluçà, 39 <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici del Col·legi PIVE (Pensionado Internacional de Verano Estudiantil) és fruit dels canvis realitzats en el Casino Restaurant que formava part del complex turístic de luxe i exclusiu </span></span></span></span></span></span>que portava el nom del 'Parque'<span><span><span><span><span><span>, construït l’any 1918, arran del creixement econòmic i social, i de la creació d’una zona o barri residencial d’estiueig, al voltant del balneari Ullastres i sobretot Roqueta. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant la Guerra Civil, l’activitat d’aquest complex s’aturà i les instal·lacions foren confiscades des de l’inici del conflicte. De la mateixa manera que altres torres i pisos del barri Roqueta, aquests espais es varen destinar a allotjar i rebre persones refugiades, i a altres instal·lacions per cobrir les necessitats bàsiques. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 1956 el 'Parque' va tancar. Dos anys més tard va obrir el col·legi i internat PIVE, que va estar en funcionament fins al curs 2019-2020. L’any 2020 el col·legi va tancar les portes arran de la pandèmia Covid-19.</span></span></span></span></span></span></p> 41.8581200,2.2291200 436016 4634311 1918 / 1958 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97211-851.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97211-852.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97211-853.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) A l’inventari de patrimoni etnològic és anomenat Casino i Hotel del Parc.Al voltant, s’hi van construir torres com les de les famílies Simon, Montaner o Llussà. 106|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97314 Casa Alta de can Ristol https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-alta-de-can-ristol <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb tres crugies paral·leles. La coberta és de teula àrab en dues vessants i terrassa, i carener paral·lel a la façana. La composició de la façana és simètrica de tres eixos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa s’organitza amb porta central i dos portals laterals coincidents amb els eixos de simetria. La porta central, acabada amb un arc rebaixat, té la tarja reixada. Els portals laterals també presenten el mateix tipus arc, actualment suprimit per fer l’obertura rectangular. A l’estuc d’aquesta planta s’inscriuen línies horitzontals i sobre els arcs es dibuixen (també amb incisions) carreus decoratius.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta primera, un balcó corregut engloba les tres obertures (emmarcades). La llosa del balcó és de formigó amb el perfil motllurat i baranes de fossa. El balcó és suportat per unes grans cartel·les amb decoració neoclàssica, geomètrica i de temàtica natural.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segon pis, també hi ha tres obertures amb balcó individualitzat, de les mateixes característiques que el del pis inferior, i amb el mateix tipus de cartel·la. Sobre les obertures d’aquest pis hi ha un revestiment decoratiu sobre l’estuc de formes sinuoses i acabat en punxa a la part central. Sobre aquest element, es superposa una peça motllurada amb motius florals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una cornisa a manera de faixa horitzontal divideix el segon pis d’una remunta (ROVIRA, 2023), on s’observen petites finestres, horitzontals i rectangulars dividides per columnetes amb capitell clàssics i emmarcades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca l’estuc a la façana dels pisos, que imita carreus de pedra buixardats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El voladís de la façana és de morter amb mènsules decorades i per sobre hi ha una barana amb balustrades amb quatre pilars, delimitant el terrat.</span></span></span></p> 08283-82 c. Major, 60 <p><span><span><span>Casa construïda el 1910 en un solar ocupat per una o dues cases més antigues, coincidint amb un moment d’auge de l’estiueig després del descobriment de les aigües </span></span></span>mineromedicinals<span><span><span>, a iniciativa de Ramon Ristol i Casulà, fill de can Ristol (casa que era a l’actual número 52, coneguda també amb el nom de ca l’Adroguer) i propietari de la fonda o hotel del mateix nom, al carrer del Doctor Antoni Bayés. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una gran R esculpida sobre el portal d’entrada identifica el seu promotor. Els Ristol, botiguers i mercaders, foren una de les famílies establertes al carrer Major més benestants, al tombant dels segles XVIII al XIX. Fill de can Ristol va ser l’advocat Antoni Ristol Vilageliu, company d’estudis i amic de Jaume Balmes. Els Ristol donaren alguns alcaldes durant el segle XIX i foren promotors de la nova església parroquial. Ja al segle XX, els Ristol van participar en la urbanització del barri Codina (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 41.8526400,2.2285100 435960 4633703 1910 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97314-p1100237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97314-p1100235.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97314-p1090137_0.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) L'edifici també va rebre el nom de can Ristol Nou.Segons la valoració d'Anna Rovira, és una de les finques amb més entitat que queda al llarg de l’antic camí ral, tant a nivell de volumetria, com de composició i qualitat artística. La seva composició atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), contextualitza i dignifica el paisatge històric urbà. La seva presència explica la gran transformació de Tona en el moment del descobriment de les aigües mineromedicinals (ROVIRA, 2023) 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97315 Can Quetos https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quetos <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura de parets de càrrega a les mitgeres i alguns pilars. La coberta és de teula àrab<span lang='CA'><span><span> a </span></span></span>dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana es caracteritza per estar organitzada per franges horitzontals amb distribució diferents en cada pis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa té quatre obertures, que no mantenen relació de simetria amb la resta de la façana. Una part és local comercial, el portal i dues finestres de mides desiguals. La quarta obertura és una porta per accedir als pisos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer pis presenta balcó en l’obertura central, de llosana de formigó de perfil motllurat i barana de forja amb motius geomètrics. La llosana està alineada amb una faixa que travessa horitzontalment la façana dividint la planta baixa de la resta de pisos. Les altres dues obertures són finestres. El revestiment de la façana imita carreus. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta segona es compon de sis finestres en forma de galeria amb arcades i pilars paral·lelepípedes decorats, amb imposta on recolzen els arcs. Per sobre es conserva la cornisa original abans del terrat, ja que l’últim pis és una remunta (ROVIRA, 2023). Aquesta part més moderna presenta finestres amb proporcions més horitzontals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La barbacana de la façana és d’obra amb biguetes metàl·liques decorades als extrems amb motius zoomorfs.</span></span></span></p> 08283-83 c. Major, 62 <p><span lang='CA'><span><span>A la petició de llicència d’obres del febrer de 1943 de Pura Rues Paire, on es demana reformar la casa de la seva propietat (arxiu municipal exp.4/1943), es pot veure que originàriament l’edifici era de planta baixa i dos pisos (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 41.8527300,2.2285300 435961 4633713 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97315-p1090126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97315-p1090127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97315-p1090128.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Segons la valoració d'Anna Rovira, cal destacar l’entitat d’aquesta finca, la gran galeria porticada, els detalls i el revestiment aporten al carrer un caràcter històric identitari d’un moment de transformació a Tona. La seva composició atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97316 Cal Nierra https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nierra <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és simètrica amb un sol eix principal. <span><span lang='CA'><span><span>El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta local comercial i porta d’accés als pisos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis hi ha obertura amb balcó, de llosana de formigó motllurat i barana de forja decorada amb motius florals. Al segon pis es manté la mateixa estructura al balcó, que és de mides més reduïdes i fa coincidir la llosana amb una faixa que travessa horitzontalment la façana. Sota d’aquest element hi ha la següent pintada. “J 1927 V”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Distribuït per la planta baixa, els límits de la finca i en les obertures, destaca un arrebossat que imita els carreus de pedra i el converteix en un element amb molta presència.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de la façana es tanca amb barbacana de biguetes treballades i llates de fusta, amb mosaic hidràulic decorat.</span></span></span></p> 08283-84 c. Major, 67 <p><span><span><span>La inscripció “J 1927 V”, coincideix amb un moment de fort creixement urbanístic i del sector de la construcció a Tona. Aquell any el propietari de la finca, Juan Vila Sardà, demana permís per fer reformes importants a l’edifici. El plànol el firma en Manuel Gausa. Queda el dubte de si es va fer l'edificació nova o van ser reformes (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 41.8524700,2.2286600 435972 4633684 1927 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97316-p1090602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97316-p1090123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97316-p1090607.jpg Legal Modernisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Manuel Gausa La casa també rep la denominació de Can Quel.Segons la valoració d'Anna Rovira, la seva composició atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i els seus elements singulars doten caràcter històric i artístic al paisatge urbà. Les baranes, la barbacana i els seus emmarcats expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que durant aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023). 105|119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97319 Torre Rosales https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-rosales <p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni.: Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic, 1990.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24382'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Torre envoltada de jardí, amb volums diferenciats proporcionalment, i alhora interrelacionats. Les cobertes són de teula àrab vidriada de tonalitats marronoses, a quatre vessants. Els ràfecs es sostenen amb colls de fusta a mode de mènsules de formes sinuoses. Aquesta aparença contrasta amb la blancor de la façana i l’ús de la pedra amb el treball de les obertures. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i la diferenciació de volumetries, tots els elements i decoracions es combinen en harmonia, per conferir un aire distingit a la torre. La presència de la torrella cilíndrica amb arcuacions estilitza el conjunt. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les obertures que es distribueixen a totes les cares són rectes o d’arc de mig punt majoritàriament. Cal destacar les que donen accés al jardí i edifici, amb dovelles i impostes de pedra. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-85 c. de Joan Llusà, 43 <p><span><span><span><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span></span></span></span>mineromedicinals<span><span><span><span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laren estiuejants, majoritàriament famílies burgeses. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>J</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>oan Llussà i Duran, comerciant industrial enriquit amb la 1a Guerra Mundial va fer construir tres torres molt properes a la Torre Simon, projectades a partir del 1919, i que serien per les seves tres germanes: Adelaida, Matilde i Teresa, que donaren nom als edificis. </span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8585100,2.2291300 436017 4634354 1920 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97319-1331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97319-1332.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97319-1333.jpg Legal Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Jaume Mestres i Fossas, arquitecte (Barcelona, 1892- t. 1907- Barcelona, 1981); Francesc Guàrdia i Vial, arquitecte (Barcelona, 1880- t. 1905- Barcelona, 1940). Les tres torres Llussà de l’arquitecte Jaume Mestres i Fossas, presenten trets formals i artístics que dibuixen una imatge urbana unitària, amb un tret present en totes elles: la descomposició de la planta en volums d’alçada diferent. Representa la transició entre finals del modernisme i l'esclat del noucentisme, un moment on es combinen formes, composicions i decoracionsCal esmentar la col·laboració entre els arquitectes Jaume Mestres Fossas i Francesc Guàrdia Vial, aquest últim com a autor de la Torre Simón, que va participar en la configuració de les torres Llussà i en relació a aquest nou concepte urbanístic de la “ciutat jardí”. 105|106|98 46 1.2 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97320 Torre Salvans https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-salvans-0 <p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic, 1990.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24383'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Torre envoltada de jardí, amb volums de diferents proporcions i alhora interrelacionats. Les cobertes són de teula àrab vidriada de tonalitats marronoses, i a dos o quatre vessants. Els ràfecs o barbacanes tenen solucions diferents, o bé sostinguts per bigues de fusta o bé amb seqüències de permòdols de maó vist amb decoració geomètrica, fet que denota la participació de dos arquitectes diferents en la seva projecció. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Trobem una diversitat d’obertures, de testera recta, d’arc de mig punt o carpanell, i arc esglaonat, combinades amb el blanc de la façana i el material de la pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i la diferenciació de volumetries, tots els elements i decoracions es combinen en harmonia, per conferir un aire distingit. Destaquem les dues torres amb arcuacions al pis. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-86 c. de Joan Llusà, 45 <p><span><span><span><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span></span></span></span>mineromedicinals<span><span><span><span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laren estiuejants, majoritàriament famílies burgeses. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Joan Llussà i Duran, comerciant industrial enriquit amb la 1a Guerra Mundial va fer construir tres torres molt properes a la Torre Simon, i projectades per durant el 1919, que serien per les seves tres germanes: Adelaida, Matilde i Teresa, que donaren nom als edificis. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8587400,2.2292300 436025 4634380 1919-20 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97320-1341.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97320-1344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97320-1346.jpg Legal Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Jaume Mestres i Fossas, arquitecte (Barcelona, 1892- t. 1907- Barcelona, 1981). Francesc Guàrdia i Vial, arquitecte (Barcelona, 1880- t. 1905- Barcelona, 1940) Les tres torres Llussà de l’arquitecte Jaume Mestres i Fossas, presenten trets formals i artístics que dibuixen una imatge urbana unitària, amb un tret present en totes elles: la descomposició de la planta en volums d’alçada diferent. Representa la transició entre finals del modernisme i l'esclat del noucentisme, un moment on es combinen formes, composicions i decoracions.Cal esmentar la col·laboració entre els arquitectes Jaume Mestres Fossas i Francesc Guàrdia Vial, aquest últim com a autor de la Torre Simón, que va participar en la configuració de les torres Llussà i en relació a aquest nou concepte urbanístic de les “ciutat jardí”. 105|106|98 46 1.2 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97321 Torre Ferrer Baulenas https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-ferrer-baulenas <p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni.: Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic, 1990.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24384'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Torre envoltada de jardí, de dos cossos rectangulars, amb planta baixa, pis i golfes. La coberta és amb teula àrab i a quatre vents. Els dos volums principals presenten una alçada diferent, un d’ells és un cos torre amb pis amb arcuacions i paredat d’obra vista emprant el totxo. En aquest cas, el ràfec és amb permòdols de maó vist amb decoració geomètrica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la façana posterior s’hi adossen dos cossos al costat de ponent, amb la mateixa tipologia constructiva, hi destaca l’ús del maó vist combinat amb el revestiment blanc de les façanes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Dues balconades envolten part de les façanes principals, amb barana de ferro forjat treballada. Trobem diversitat d’obertures, de testera recta, d’arc de mig punt o carpanell, i arc esglaonat, combinades amb el blanc de la façana i el material de la pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i la diferenciació de volumetries i l’ús de materials diversos, tots els elements i decoracions es combinen en harmonia.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-87 c. de Joan Llusà, 47 <p>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües mineromedicinals, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laren estiuejants, majoritàriament famílies burgeses. </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Joan Llussà i Duran, comerciant industrial enriquit amb la 1a Guerra Mundial va fer construir tres torres molt properes a la Torre Simon, i projectades per durant el 1919, que serien per les seves tres germanes: Adelaida, Matilde i Teresa, que donaren nom als edificis. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8590300,2.2294000 436040 4634412 1919-20 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97321-1351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97321-1353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97321-1354.jpg Legal Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Jaume Mestres i Fossas, arquitecte (Barcelona, 1892- t. 1907- Barcelona, 1981). Francesc Guàrdia i Vial, arquitecte (Barcelona, 1880- t. 1905- Barcelona, 1940) Les tres torres Llussà de l’arquitecte Jaume Mestres i Fossas, presenten trets formals i artístics que dibuixen una imatge urbana unitària, amb un tret present en totes elles: la descomposició de la planta en volums d’alçada diferent. Representa la transició entre finals del modernisme i l'esclat del noucentisme, un moment on es combinen formes, composicions i decoracions.Cal esmentar la col·laboració entre els arquitectes Jaume Mestres Fossas i Francesc Guàrdia Vial, aquest últim com a autor de la Torre Simón, que va participar en la configuració de les torres Llussà i en relació a aquest nou concepte urbanístic de les “ciutat jardí”. 105|106|98 46 1.2 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97322 Conjunt de les Torres Llussà https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-les-torres-llussa <p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 236-241.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni.: Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic, 1990.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt format per tres torres amb les mateixes característiques estilístiques de començaments de segle XX, al carrer Joan Llussà. Totes elles presenten trets comuns que defineixen un model d’urbanisme basat en la idea de les “ciutat jardí” sorgida durant el modernisme. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es caracteritzen per la descomposició dels volums, amb alçades i solucions arquitectòniques diferents, amb un denominador comú que és el blanc de les façanes combinat amb la ceràmica i la pedra. També, s'observa l’existència de torrelles cilíndriques o </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>prismàtiques amb arcuacions superiors.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Les cobertes són de teula vermella, amb ràfecs o barbacanes volades sobre seqüències de permòdols de maó vist; hi ha diversitat d’obertures, amb llinda o arc, emmarcades en carreus de pedra picada o en obra vista. I finalment, cal destacar la presència de porxos de l’entrada o les galeries porticades que evoquen les de les masies clàssiques de la zona. </span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-88 c. de Joan Llusà, 43, 45, 47 <p><span><span><span><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span></span></span></span>mineromedicinals<span><span><span><span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laren estiuejants, majoritàriament famílies burgeses. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Joan Llussà i Duran, comerciant industrial enriquit amb la 1a Guerra Mundial va fer construir tres torres molt properes a la Torre Simon, projectades a partir del 1919, i que serien per a les seves tres germanes: Adelaida, Matilde i Teresa, que donaren nom als edificis.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Les tres torres van ser les primeres de la urbanització de luxe fundada el 1918 amb el nom de 'El Parque'. Són al costat de l'antic restaurant i hotel del Parque (nucli inicial de la urbanització), ara col·legi Pive.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Aquest gran conjunt arquitectònic i artístic és un clar exemple de les influències dels arquitectes que les varen projectar, principalment Jaume Mestres i Fossas, però també hi va participar l’arquitecte que va projectar la Torre Simón, Francesc Guàrdia i Vial.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8585100,2.2291300 436017 4634354 1919-1923 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97322-1631.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97322-1632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97322-1634.jpg Legal Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BCIL 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Jaume Mestres i Fossas, arquitecte (Barcelona, 1892- t. 1907- Barcelona, 1981). Francesc Guàrdia i Vial, arquitecte (Barcelona, 1880- t. 1905- Barcelona, 1940) Les tres torres Llussà de l’arquitecte Jaume Mestres i Fossas, presenten trets formals i artístics que dibuixen una imatge urbana unitària, amb un tret present en totes elles: la descomposició de la planta en volums d’alçada diferent. Representa la transició entre finals del modernisme i l'esclat del noucentisme, un moment on es combinen formes, composicions i decoracions.Cal esmentar la col·laboració entre els arquitectes Jaume Mestres Fossas i Francesc Guàrdia Vial, aquest últim autor de la Torre Simón, que va participar en la configuració de les torres Llussà i en relació a aquest nou concepte urbanístic de les “ciutat jardí”. 105|106|98 46 1.2 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97323 Torre Simon https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-simon <p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p>COSTA, Marc (2006) 'La torre Simon de Tona. Una joia de l'arquitectura modernista'. Fundació Col·legi de Sant Miquel dels Sants - Editorial Diac, Vic.</p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 237-241.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24437'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya .</span></span></span></span></span></span></a></p> <p><a href='https://tuit.cat/r0zEe'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya .</span></span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Torre modernista de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. La coberta, a quatre vents, és de teula vidriada de dues tonalitats marronoses, i s’estructura amb diferents nivells. El ràfec o la barbacana </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>volada sobre seqüències de permòdols</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> de maó vist amb decoració geomètrica esglaonada. Aquesta combinació de materials contrasta amb la blancor de les façanes, i alhora es combina amb la pedra de les obertures i de la cornisa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les façanes presenten una distribució que recorda la tipologia clàssica de les masies de la zona. A les dues façanes laterals s’hi obren dues galeries que comuniquen a dues terrasses superiors, i que combinen arcs de punt rodó i columnes de pedra. Com a detall decoratiu, trobem dos medallons de pedra sota de la cornisa amb un estil que recorda al barroc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana posterior, que dona al carrer Joan Llussà, presenta menys obertures i hi té adossat un cos de planta baixa. També, hi té sobresortint una torre de secció quadrangular i coberta de pavelló, amb un penell al capdamunt que té la funció de parallamps. Aquest cos presenta dos pisos amb obertures de llinda plana i arcs esglaonats. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana principal s’obre al carrer Doctor Bayés, i s’hi accedeix a través d’una majestuosa reixa d’entrada treballada amb ferro forjat, i que condueix a través d’una zona enjardinada a l’entrada de l’edifici. A través d’unes escales s’accedeix a la porta principal d’arc de mig punt de pedra. L’eix central a partir del qual s’estructura la façana, queda representat a la planta baixa per un finestral dividit amb columnetes, al capdamunt del qual hi ha un balcó de ferro forjat treballat i una obertura decorada amb columnes d’imitació clàssica jònica, i un medalló amb una escena en baix relleu d’estil barroc. Al pis superior, coincidint amb l’espai sota teulada, una arcuació tanca la composició d’aquest eix. La resta de la façana queda distribuïda a partir d’obertures simètriques que combinen arcs plans i carpanells. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Sense deixar la façana principal, i al costat de llevant, sobresurt una torre prismàtica amb arcuacions al pis superior i una composició decorativa amb una escena de Sant Jordi de rajola vidriada i un emmarcat de pedra d’estil barroc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Finalment, una tanca amb sòcol de paredat capserrat combinada amb pilars de maó vist i barana de ferro forjat treballat, envolta la finca.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-89 c. Dr. Bayés, 75 <p><span><span><span><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span></span></span></span>mineromedicinals<span><span><span><span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Zones que englobaven illes de cases on s’instal·laren estiuejants, majoritàriament famílies burgeses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Quan les aigües del balneari Roqueta foren declarades d'utilitat pública el 12 de desembre de 1895, els seus socis crearen al seu entorn un barri d'estiueig molt valuós artísticament, conegut amb el nom de El Parque. Així que Francesc Simon, copropietari de l’editorial Montaner i Simon i copropietari del balneari Roqueta, va decidir construir una casa d’estiueig, i va encarregar el projecte, el 1918, a l'arquitecte Francesc de Paula Guàrdia i Vidal. Les obres duraren fins al 1923, i les portà a terme el constructor Pau Casas i Guiu, del territori </span></span></span></span></span></span></span>(Sant Hipòlit de Voltregà, 1870 -Torelló, 1934)<span><span><span><span><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Francesc Simón i Font morí el dia 17 de maig de 1923, quan la seva esposa tenia 71 anys i coincidint amb l'any en què acabaren les obres de construcció de la casa. La propietat quedà per al gaudi de l’extensa família, que hi anava a passar els estius, a partir de l’agost i fins el setembre. La resta de l’any, la torre estava tancada i el senyor Molina, avi dels que foren gerents del Col·legi Pive, antic Hotel del Parque, s’encarregava del manteniment i la vigilància (COSTA:2005, p. 59). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Durant la Guerra Civil, moltes famílies refugiades provinents de Madrid s’instal·laren a Tona en diverses torres, entre les quals, la torre Simon. També, els carrabiners s’hostatjaren a la plaça Major, al mas Planell, i en diverses torres del barri Roqueta. Sembla ser que aquests foren una font de constants conflictes.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A finals de la dècada dels cinquanta la torre passà als fills dels propietaris, i tres dècades més tard es van vendre. A la dècada dels anys seixanta, la torre es vengué a unes monges de Barcelona, que s’encarregaven de </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>l’Hospital de Niños</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, i varen reconvertir la finca en una residència-hospital, amb pacients infants, que hi passaven els estius.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En aquell moment, Josep Roqueta adquirí la torre, per fer-ne apartaments. Però el projecte no va tenir èxit i la posà en venta. Durant aquest procés, la torre entrà en un estat de deteriorament progressiu, fet que provocà una reacció popular de defensa. Passat un temps, a finals del 1979, s’hi varen celebrar unes Jornades Culturals a iniciativa del jovent de Tona, i s’hi organitzaren una sèrie d’activitats sobre temes relacionats amb les arts. Tot plegat tenia l’objectiu de promoure un casal cultural a la torre Simon.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Finalment, l’any 1980 Josep Roqueta es venia la torre a Joan Ros, que la va convertir en residència segmentada en apartaments, i amb les corresponents rehabilitacions i restauracions. Però l’any 1999, es va torna a vendre la torre a Jordi Verdaguer i Montse González, responsables del restaurant La Ferreria, per convertir-la en un hotel i restaurant (COSTA:2005, p. 57-69). </span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8582300,2.2297700 436070 4634323 1918 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97323-1361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97323-1362.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97323-1363.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97323-1364.jpg Legal Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Francesc Guàrdia i Vial, arquitecte (Barcelona, 1880 - t. 1905 - Barcelona, 1940) El projecte de la Torre Simon va anar acompanyat d’altres projectes constructius de referència: les torres Llussà, projectades per l’arquitecte Jaume Mestres. La torre Simón, és l’edifici modernista de referència a Tona, per les seves característiques geomètriques i la seva profusa decoració, que recorda molt a l'estil de Puig i Cadafalch o Domènech i Montaner. Aquest gran conjunt arquitectònic i artístic és clar exemple del moviment modernista, que es caracteritzava per usar tota mena de formes, composicions de materials i decoracions orgàniques. 105|106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97335 Capella de la Mare de Déu de la Salut https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-salut <p><span><span><span><span><span><span><span>COSTA SITJÀ, Marc. (2006). La Torre Simon de Tona : una joia de l'arquitectura modernista. Edició Sílvia Caballeria, M. Carme Codina i Francesca Sardà. Inèdit. Treball de Recerca.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat. Per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys d’història. Eumo Editorial, Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24366'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span><span>La capella de la Salut és un edifici senzill d’una única nau </span></span></span></span></span></span></span>i capçalera semicircular<span><span><span><span><span><span><span>, amb coberta a dues aigües. A l’exterior, les parets estan reforçades amb contraforts, entre obertures de mig punt emmarcades amb carreus de pedra. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A la façana principal hi destaquen dos elements. Un, l</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>a porta d’accés d’arc carpanell emmarcat amb maó vist, recolzat damunt de dos capitells decorats amb motius vegetals, que descansen damunt una columneta de secció circular. El segon, un rosetó amb formes vegetals que permet la llum a l’interior. </span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-90 Av. del Balneari - Parc Roqueta <p><span><span><span><span><span><span>A partir de l’entrada en funcionament dels balnearis a Tona, entre els segles XIX i XX, es van formar els barris Roqueta i Codina. Un nou urbanisme configurat a partir de grans torres d’estiueig, d’estil modernista i noucentista, al voltant de les quals es van crear nous serveis i espais d’esbarjo com el complex de luxe del “Parque”, espais d’enjardinament i de passeig, i aquesta capella. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons Marc Costa i Sitjà, en el seu treball de recerca, la capella és construí l’any 1925 sota l'impuls de Fèlix Domènech i Roura (1888 - 1977) fill de Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923) (COSTA, 2006). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Sembla que l’obra de la capella fou promocionada per les mateixes persones que estiuejaven al barri Roqueta, i així podien anar a missa els diumenges, sense haver d'anar al poble. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cal dir que després de la Guerra Civil, el fenomen de l’estiueig primerenc va renéixer amb gent afavorida per la nova situació, econòmica i social. La nova “colònia” estava formada per fabricants, funcionaris i botiguers i, entre altres espais, utilitzaven el de la capella per les seves misses setmanals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El 1930, Mn. Valentí Vilaregut va obtenir el permís per celebrar-hi missa dominical des de juliol a octubre. Però Mn. Planas, el 1943, va fer cessar aquesta pràctica al·legant que anessin a la nova església parroquial. El 24 de juliol de 1944 el bisbe P. Perelló, d'acord a una instància presentada pels estiuejants, tornà a restablir-hi el culte.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8594900,2.2296600 436062 4634463 1925 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97335-1321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97335-1324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97335-1325.jpg Legal Noucentisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Des del 2017 la capella és de propietat municipal, i està pendent de tenir un ús cultural. L'Ajuntament va restaurar-ne la teulada i va evitar que acabés en ruïna. Hi ha un projecte de la Diputació de Barcelona per fer-ne la restauració definitiva. 106|119|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97355 Antic Hotel Ristol https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hotel-ristol <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART i TIÓ, Amadeu. (2011) “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46222'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular, ocupant la cantonada amb el carrer Taradell. Actualment són tres habitatges independents amb tres portals d’accés. Tot i així, la construcció presenta planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana, i la part que dona al xamfrà amb un afegit que crea un ràfec específic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El pas del temps no ha desfigurat la distribució original de la façana, que manté la simetria a partir d’eixos verticals ben definits. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les obertures dels pisos, gairebé totes balconeres, es defineixen per la seva verticalitat. Destaquen els enllosats de pedra dels balcons amb motllures, recolzats sobre mènsules d’estil clàssic amb decoració vegetal i motius humanístics. Al balcó esquerre del primer pis, del número 2, es recolza damunt dues mènsules treballades amb la representació de caps humans. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08283-91 c. Doctor Bayés, 1-2 <p><span><span><span><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span></span></span></span>mineromedicinals<span><span><span><span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Eren zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laran estiuejants, aquest creixement va englobar el carrer Doctor Bayés, majoritàriament famílies burgeses, i on durant la primera meitat del segle XX va proliferar la construcció d’edificis d’estil modernista i noucentista.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta revifalla econòmica va afavorir les primeres inversions per crear una infraestructura de fondes, hostals i pisos per llogar. Famílies burgeses, comerciants i botiguers ben posicionats, inclús escoles i colònies infantils, foren clients d’aquest nou urbanisme i infraestructures. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’Hotel Ristol o Fonda Ristol, fou una de les infraestructures construïdes amb aquesta finalitat, cobrir les noves necessitats sorgides davant del fenomen de l’estiueig. Entre els molts visitants il·lustres que tingué, hi hagué el poeta Joan Maragall, que durant el mes de juny de 1909 va estar-se en aquest hotel, amb tota la seva família nombrosa. </span></span></span></span></span></span></p> 41.8537600,2.2290300 436004 4633827 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97355-1411.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97355-1412.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97355-1413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97355-1414.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97487 Balneari Codina https://patrimonicultural.diba.cat/element/balneari-codina <p><span><span><span><span><span><span>BAYÉS i FUSTER, Antonio (1881) Aguas minero-medicinales salino-yodo-sulfuradas de S.Andrés de Tona (provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Ca. Vic, Establecimiento tipográfico de Ramon Anglada y Pujals. Versió digital a Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CHANDRE i JAFRÉ, M.; SALOM i GES, J. (1992) “El Balneari Codina: Història i salut”. Llibre de Tona. Tona. Pàgines 42-49.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carlos (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p>TERRICABRAS, Francesc (1912) Memoria histórico-científica de las aguas minero-medicinales: manantial Codina de Tona. Vic.</p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/37534'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></a></p> <p><a href='https://tuit.cat/KBjxs'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span><span>Edifici aïllat, amb un volum principal de planta quadrangular i coberta a quatre vents, i dos cossos adossats en forma de terrasses superiors, amb una glorieta al costat sud-est. Presenta planta baixa i dos pisos superiors. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>S’accedeix a l’entrada principal, ubicada al primer pis, des de la carretera de Manresa, mitjançant unes escales que condueixen a un porxo amb baranes de balustrada. La porta d’entrada és de mig punt amb vidriera i fusteria pintada de verd. Al damunt d’aquest porxo hi ha una terrassa sustentada per columnes, que dona accés al segon pis a través d’una porta. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta mateixa façana presenta una simetria organitzada en un eix central, el porxo i terrassa, i dues obertures en cada pis, de dimensions més reduïdes al pis superior amb llinda d’arc de mig punt, i dues finestres d’arc rebaixat i tripartides mitjançant pilarets pintats de blanc al pis. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Trencant aquesta simetria, se li adossa pel costat de llevant una galeria d’arcades de mig punt que s’obre a una terrassa i porxo obert, amb barana de balustrada de pedra, que es perllonga fins a la façana de llevant. Les obertures mantenen la fusteria pintada del mateix color verd, i decoració amb un fris d’arrebossat gris. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Al damunt, al pis superior de la terrassa de llevant, i amb les mateixes característiques formals, s’obre una terrassa amb el mateix tipus de balustrada, que s’estén fins la façana de migdia. A l’extrem sud-est d’aquesta planta, s’hi ubica una torreta oberta als quatre vents, i sustentada per pilars. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Les façanes de migdia i de ponent mostren una simetria idèntica, amb eixos formats per obertures més estretes al pis superior, i d’arc rebaixat en tots els casos. Totes les obertures presenten llinda amb decoració de fris d’arrebossat gris, i fusteria pintada de verd. La façana de ponent té un accés des de la planta baixa mitjançant una escala de dos trams, amb barana de ferro forjat treballat. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Totes les cantonades de l’edifici són de pedra treballada, amb arrebossat pintat del mateix to gris de la resta d’obertures. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La combinació del blanc de les façanes amb els frisos de les obertures i cantonades amb arrebossat gris, i les fusteries de color verd de finestres i portes, confereix al conjunt un aire senyorial i elegant. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-104 Crta. Manresa, 59 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües </span></span></span></span></span>mineromedicinals <span><span><span><span lang='CA'><span>entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre</span></span></span></span></span>, justament amb l'arribada del ferrocarril a l'estació de Balenyà, <span><span><span><span lang='CA'><span>una revifalla de l’economia </span></span></span></span></span>de Tona<span><span><span><span lang='CA'><span>, en decadència durant el segle XIX, per no disposar d'un gran riu que fes possible la instal·lació de fàbriques. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El balneari té els seus orígens en la família Codina Córdoba, propietaris de la fàbrica de cadires i mobles Codina creada al 1876. Les aigües de la deu del balneari Codina es descobriren el 1910 després que el Doctor F. Terricabras i Comella finalitzés el seu estudi. </span></span></span></span>El 1912 Terricabras va publicar <span><span><span><span lang='CA'>a la <em>Memoria histórico-científica de las aguas del manantial Codina de Tona</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Així doncs, el balneari Codina es va inaugurar l’any 1913, i fou el darrer balneari que es va construir a Tona. Les instal·lacions disposaren d’un pou amb quatre surgències d’aigua sulfurosa a una profunditat de 30 metres i una temperatura d’entre 15,7 i 16 ºC. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1929 s’amplià amb una terrassa superior, i estigué obert al públic fins al 1984. Després d’un tancament forçat per problemes d’infiltracions d’aigües residuals, va ser novament reobert el 1990, i actualment és la seu de l'empresa Garden Tona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure com el parc de la font del Ferro. Avui en són testimonis d’aquest urbanisme la torre Maria, torre Arbellay, torre de la Font del Ferro, l’Hotel Prudenci, entre altres ja desapareguts. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Per aquest balneari han passat cèlebres personatges com per exemple Montserrat Caballé, que va seguir un tractament per l'afecció del coll.</span></span></span></span></p> 41.8484893,2.2184229 435118 4633250 1913, 1929 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97487-773.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97487-775.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97487-776.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97487-778.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) També anomenat Manantial Codina. 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97488 Torre Arbellay https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-arbellay <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33030'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span>Xalet, de planta quadrada, i planta baixa i pis, amb coberta a quatre vessants. El conjunt està envoltat d’un jardí i d'una tanca amb paredat encoixinat i barana de ferro. A l’extrem de ponent del jardí, una glorieta o templet, oberta als quatre vents, i amb una coberta de tipologia oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes, tot i reformades al llarg dels anys, conserven una distribució simètrica a partir d’obertures rectilínies, i sense decoracions destacables.</span></span></span></p> <p> </p> 08283-105 Passeig de la Suïssa, 1 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües </span></span></span></span></span>mineromedicinals <span><span><span><span lang='CA'><span>entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure, com el parc de la font del Ferro. Aquest xalet és fruit d’aquest </span></span></span>creixement del barri Codina a partir de la inauguració del balneari el 1913.</p> <p><span><span><span>La torre o xalet va ser un encàrrec de l'enginyer barceloní (d'origen suís) </span></span></span>Mauricio Arbellay Burcher , <span><span><span>el 1934, a l'arquitecte madrileny Mariano Serrano Mendicute (mort el 1976). A</span></span></span><span><span><span> l’Arxiu Municipal de Tona es conserva el plànol del projecte.</span></span></span></p> 41.8489700,2.2188300 435152 4633303 1934 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97488-1381.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97488-1382.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97488-1383.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Actualment, a l'entrada del jardí hi ha una placa amb el nom de “Casa Encarnació”.També és coneguda amb el nom de Torre dels Suïssos. 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97489 Torre Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-maria <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33029'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Actualment, aquest antic hotel alberga sis habitatges plurifamiliars, que es distribueixen dos per planta (planta baixa i dos pisos). Presenta una planta rectangular i coberta a quatre vents. El volum principal té adossat al seu costat de llevant un cos de planta baixa amb terrassa superior, que antigament estava reservat a restaurant. Tot el conjunt està envoltat per un jardí. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i les continues reformes, el llenguatge arquitectònic en la composició de les façanes es manté, prioritzant en tot moment el criteri funcional. Així doncs, s’han renovat les línies simètriques de les obertures i els elements decoratius per mantenir la coherència originària de la façana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En aquest sentit, destaquem els dos balcons correguts de la façana principal, amb barana de ferro treballat. Les obertures són geminades amb una decoració en baix relleu de maó vist que crea arcades rebaixades damunt les obertures. En aquesta mateixa façana, a la planta baixa, l’accés es fa des d’una porta de vidre i, a banda i banda, la mateixa tipologia de finestres i decoració. Aquesta solució estructural i decorativa de les obertures i de la façana es repeteix a la resta de façanes de l’edifici, i genera un cordó decoratiu. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al costat de llevant, s’hi adossa un cos de terrassa superior i planta baixa, amb obertures amb la mateixa tipologia constructiva i estètica. L’accés a aquest cos de terrassa, i al jardí que l’envolta, es realitza des del mateix carrer, passats uns metres de mur de tanca en direcció est, i a través d’una reixa de barrots moderna. Des d’allà una amplia zona d’enjardinament envolta la finca i comunica amb la planta baixa del cos de terrassa, mitjançant unes obertures amb vidriera. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana de ponent presenta una organització similar a la resta, sobretot pel que fa al manteniment de la tipologia decorativa que emmarca les obertures. Aquestes, però, presenten tres eixos verticals, que alhora, confereixen una simetria a la façana. Hi ha tres tipus d’obertures: finestres balconeres enrasades, finestres de secció rectangular de petites dimensions, i de secció quadrada, ambdues sense decoracions. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-106 Carretera de Manresa, 38 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües </span></span></span></span></span>mineromedicinals <span><span><span><span lang='CA'><span>entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure com el parc de la font del Ferro. Aquest antic hotel i residència es va construir el 1929 per acollir els visitants del balneari Codina, en el moment en què la seva activitat anà en augment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1940, la Torre Maria va canviar el seu ús pel de residencial, remodelant la seva distribució interior en habitatges. I el 2007, va patir una transformació integral amb la rehabilitació i condicionament, però mantenint el caràcter històric de l’edifici.</span></span></span></p> 41.8487800,2.2183300 435111 4633282 1929 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97489-1371.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97489-1372.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97489-1373.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97491 Torre de la Font del Ferro https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-font-del-ferro <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46221'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span><span>Edifici de planta quadrangular i coberta trencada amb tres aiguavessos, amb ràfec de mènsules de fusta, i jardí a la part posterior. La composició de les façanes manté una simetria, tot i les reformes que ha patit la finca, que es fan visibles en l’ús de nous materials o en elements de tancament com els porticons de fusta, i altres annexos i estructures construïdes i adossades al costat de llevant i a la part posterior. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En aquest sentit, destaquem els balcons de la planta pis de la façana principal, amb barana de ferro forjat treballat amb motius florals, i les obertures amb una decoració a la part superior, en baix relleu de morter, creant una ondulació central i dos botons ceràmics als extrems amb una pinya. Aquesta solució decorativa la trobem en totes les obertures de les façanes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta baixa d’aquesta mateixa façana, hi ha tres obertures senzilles i a l’extrem dret, la porta d’entrada a la finca. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana de ponent és simètrica i senzilla, amb una estructura en eixos verticals organitzats a la planta baixa amb dues finestres de secció rectangular, dos balcons sense volada al primer pis, amb barana de forja treballada, i a l’espai sota teulada una finestra estreta amb llinda de peces de maó. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Destaca la configuració del costat de llevant (amb accés al carrer Canigó) i posterior de la casa. A llevant, hi té adossat un petit cos de jardí, amb glorieta oberta a la cantonada, amb coberta plana, i un muret de tanca amb una porta de ferro d’accés a la finca per aquesta banda. Aquest conjunt exterior presenta un parament de pedra vista que s’estén en part de la planta baixa de la mateixa façana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A partir d’aquest carrer i en direcció a la part posterior de la finca, hi ha una sèrie de garatges i coberts i annexos a la casa que es comuniquen entre ells i s’interrelacionen, en planta baixa i pis amb terrassa. Es tracta d’afegits posteriors al moment de construcció de la finca. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-107 Carretera de Manresa, 40 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües </span></span></span></span></span>aigües mineromedicinals<span><span><span><span lang='CA'><span> entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire. </span></span></span><span><span><span>Aquest edifici forma part d’aquesta urbanització incipient. </span></span></span></p> 41.8487100,2.2179900 435082 4633274 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97491-1391.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97491-1393.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97491-1394.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97491-1396.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97506 Hotel Prudenci https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-prudenci <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33032'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb un clar aspecte monumental, i situat enmig d’una illa de cases. La coberta és a quatre aigües. Tot i les reformes, el llenguatge arquitectònic que predomina és el racionalista, que s’insinua encara a la composició de les façanes, prioritzant en tot moment el criteri funcional pel qual va ser construït, inicialment un hotel-restaurant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta planta baixa i tres pisos, amb una destacada simetria i ordre a les façanes, definit per la disposició de filades d'obertures de dimensions iguals. L'estètica és senzilla, amb manca d'elements decoratius, i combinant l'arrebossat de color i l'obra vista. </span></span></span>L'estructura respon al seu funcionalisme i hi predominen les formes geomètriques netes, amb un ús limitat d'altres materials i recursos. </p> <p>Aquesta exagerada simetria i ordre queda trencada per dos volums centrals que sobresurten del pla de la façana principal. Un, en forma de cos rectangular amb planta baixa i terrassa superior, i on s'ubica l'entrada principal a la residència. En segon lloc, un cos central que s'origina en aquesta terrassa i s'alça fins el pis superior, en forma de glorieta porxada. </p> <p>Per altra banda, a la façana posterior, un cos central sobresurt del pla de façana, provocant també un trencament en la simetria, i generant un aspecte més monumental. </p> <p>Al voltant de l'edificació principal, al costat de migdia, s'hi adossen altres annexos construïts amb posterioritat. </p> <p>Tot el conjunt, està envoltat per uns jardins amb zones de descans i passeig.</p> 08283-108 c. Lleida - Av. Montseny <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües </span></span></span></span></span>aigües mineromedicinals <span><span><span><span lang='CA'><span>entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure com el parc de la font del Ferro. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Hotel Prudenci fou un gran projecte arquitectònic que es dugué a terme als anys trenta del segle XX, amb un estil totalment racionalista i projectat per Lluís Bonet i Garí entre els anys 1933 i 1934, obrint les portes el 1935. Fou deixeble d'Antoni Gaudí, i fou un dels arquitectes que després de la Guerra Civil Espanyola continuaren les obres a la Sagrada Família. V</span></span></span>a ser un dels representants del monumentalisme. </p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) l'edifici es va convertir en Hospital de Sang o Hospital Militar de Rereguarda. Era conegut com la Clínica Militar Número 6, i una part del seu personal era de Tona. </span></span></span><span><span><span>Després del conflicte va reprendre la seva activitat hotelera fins els anys setanta del segle XX, i posteriorment es va convertir en la residència per a la gent gran que és avui. </span></span></span></p> 41.8487100,2.2198000 435233 4633273 1933-34 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97506-1402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97506-1403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97506-1404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97506-residencis.jpg Legal Racionalisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Lluís Bonet Garí (Argentona, 1893 - Barcelona, 1993) Conegut actualment com a Residència Prudenci, per a la gent gran. 120|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97649 Habitatge amb façana de l’any 1930 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-amb-facana-de-lany-1930 <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24392'>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24392</a></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab en dues vessants i carener paral·lel a façana. Consta de planta baixa i dos pisos, tot i que la segona planta és una remunta posterior a l’edificació original.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana és simètrica de tres eixos. La planta baixa s’organitza amb dos portals i una porta d’accés als pisos, coincidents amb els eixos de simetria. Les obertures tenen un arc molt rebaixat i a sobre uns aplacats amb colors i formes geomètriques diferents. A la part inferior, un sòcol d’arrebossat diferent recorre la façana horitzontalment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta primera, un balcó corregut engloba les tres obertures, que tenen el mateix tipus d’arc que a la planta baixa i decoració ceràmica a damunt, emmarcada, que reprodueix un escacat de colors blaus i blancs. La llosa del balcó és de perfil motllurat i la barana és de forja amb barrots simples i tornejats, amb motius geomètrics. Al pis superior, la remunta presenta dues finestres simples.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca l’arrebossat de la part central de la façana, molt rugós, on s'observa la inscripció “any' '1930” situada entre balcons. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part superior de la façana hi ha una barbacana d’obra amb ràfec de biguetes de fusta treballada.</span></span></span></p> 08283-109 c. Maduixes, 21 <p><span><span><span>Casa construïda el 1930, si tenim en compte la inscripció de la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons la informació oral d’Amadeu Lleopart, va ser construïda per Rosa Prat Castelló, filla Can Paulet, després d'haver rebut en herència un terç de la finca de can Bosc.</span></span></span></p> 41.8463200,2.2290700 436000 4633001 1930 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97649-p1100187.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97649-p1100188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97649-p1100191.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97829 Casa de Jaume Subirana https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-jaume-subirana <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XX La façana principal presenta, sobretot a la part central, un fort deteriorament, i deixa a la vista el parament en alguns dels punts. <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, i una singular distribució amb dos volums idèntics units per un eix central a través del qual s’accedeix a la finca. Les cobertes són a quatre vents, amb carener paral·lel a la façana, i ràfec amb biguetes de fusta. L’estructura de la façana principal té forma de mansarda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici presenta planta baixa i pis, i una part de terrat transitable amb una torreta. Es desconeix si es tracta d’un o de diversos habitatges. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que el pas del temps ha deteriorat l’estat de la façana, manté la distribució original, i la simetria a partir d’eixos verticals ben definits. Les obertures dels pisos són balconeres, motllurades a la part superior, i les de la planta baixa, finestrals. Es conserven les persianes mallorquines de fusta. Destaquem els dos ulls de bou de l’espai sota teulada amb decoració de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt està envoltat per una tanca amb sòcol i pilarets de pedra, acabats amb una tanca de ferro.</span></span></span></p> 08283-134 c. Doctor Bayés, 32 <p><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span>mineromedicinals<span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar </span></span></span>un fort creixement urbanístic. El primer eix de creixement lligat a l'activitat de l'estiueig es va produir a banda i banda de l'antiga carretera nacional de Barcelona a Ribes i en concret en un dels seus trams, que va prendre el nom de carrer del Dr. Bayés, on durant la primera meitat del segle XX va proliferar la construcció d’edificis d’estil modernista i noucentista.</p> <p><span><span><span>En un document gràfic extret de l’Arxiu Municipal de Tona, es mostra el projecte d'aquesta casa -dita de Jaume Subirana (el seu promotor)-, de l’any 1927, encapçalat per l’arquitecte municipal Manuel Gausa Raspall. </span></span></span></p> 41.8568400,2.2301900 436103 4634168 1927 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97829-861.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97829-862.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97829-863.jpg Inexistent Noucentisme|Racionalisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Manuel Gausa Raspall (1892, Barcelona - 1976, Vic) 106|120|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97830 Villa Rosa Carmen https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-rosa-carmen <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, A.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular que es defineix pel joc de volums verticals (a mode de torretes) que s’interrelacionen creant un moviment visual. Presenta un jardí a la part posterior. Les cobertes dels diferents volums són a dues vessants però poden ser paral·leles o perpendiculars a la façana. El ràfec en tots els casos és pronunciat amb llates i biguetes de fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i la singularitat arquitectònica esmentada, es manté una distribució simètrica de les façanes mitjançant eixos verticals amb obertures que són més amples a la planta baixa i que, a mesura que arribem als pisos superiors, es fan més estilitzades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt de l’edificació està envoltat per una tanca amb pilarets i reixa de barrots de ferro amb decoració. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Damunt de la porta d’entrada hi ha el nom de Villa Rosa Carmen, i una imatge.</span></span></span></p> 08283-135 c. Doctor Bayés, 30 <p>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües mineromedicinals, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Eren zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laran estiuejants, majoritàriament famílies burgeses, aquest creixement va englobar el carrer Doctor Bayés, on durant la primera meitat del segle XX va proliferar la construcció d’edificis d’estil modernista i noucentista.</p> 41.8566576,2.2300757 436094 4634148 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97830-881_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97830-882_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97830-883_0.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Actualment, la finca és ocupada per una enginyeria. 106|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97836 Habitatge carrer Antoni Figueras 14 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-antoni-figueras-14 <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis, i espai de sotateulada. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. El ràfec sobresurt amb llates i biguetes de fusta. Les cantonades de la façana principal són de totxo vist, material emprat també a les obertures i marcant les línies de separació dels forjats de les diferents plantes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un edifici que està envoltat d’un jardí al qual s’accedeix mitjançant dues portes des del mateix carrer. La tanca que delimita amb el jardí és de sòcol de pedra sense treballar i pilarets de totxo. És possible que aquesta estructura hagi estat reformada ateses les característiques dels materials usats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal de l’edifici destaca per la seva simetria, presentant una distribució en eixos que li donen verticalitat. L’ús del totxo vist crea formes geomètriques que donen moviment a l’edifici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’entrada principal es realitza a través de tres esglaons des del carrer i mitjançant una obertura emmarcada amb totxo vist d’arc rebaixat. Els finestrals de la planta baixa i pis presenten un emmarcat gairebé idèntic, en destaquen altra vegada les formes geomètriques, sobretot pel que fa a les formes triangulars que recorden els frontons clàssics. A la planta baixa, les finestres presenten reixes amb treball de ferro forjat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La balconada del primer pis, té llosana i mènsules de formigó i una barana amb treball de ferro forjat i motius florals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’espai sota teulada hi ha dues obertures centrals que recorden a una galeria de coronament. Les dues finestres, d'arc angular o rectilini, estan separades per una columneta d'estil clàssic. </span></span></span></p> 08283-136 c. Antoni Figueras, 14 <p><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span>mineromedicinals<span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Eren zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laran estiuejants, majoritàriament famílies burgeses, i on durant la primera meitat del segle XX va proliferar la construcció d’edificis d’estil modernista i noucentista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons les dades del cadastre, l’edifici és del 1915. </span></span></span></p> 41.8524952,2.2291222 436010 4633687 1915 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97836-1231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97836-1232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97836-1233.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 106|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97837 Biblioteca Caterina Figueras https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-caterina-figueras <p><span><span><span><span lang='CA'>DD.AA (1993) “Restauració de les antigues escoles de Caterina Figueras” . Diputació de Barcelona. Pàgines 201-211.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CLAPAROLS, J.M; (</span><span lang='LA'>et alii</span><span lang='CA'>) (2004) 75 anys de les antigues escoles Caterina Figueras de Tona (1929-2004). Tona, Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (</span></span><span lang='LA'><span>et alii</span></span><span lang='CA'><span>) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span><span lang='CA'><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLEOPART, Amadeu - PUIGFERRAT, Carles. 'Les escoles a Tona durant la Guerra Civil i la depuració de mestres'. Llibre de Tona [Tona], 2003, pàg. 69-81.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni.(1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUJOL, Andreu. (2013) L’arquitectura escolar pública a Espanya (1900-1936): Historiografia i història. (Treball de recerca de màster)..</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24401'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> XX <p>L'actual biblioteca Caterina Figueras es correspondí a l'edifici de les antigues escoles públiques del mateix nom, ampliat els anys 2022-23 amb nous espais que han relligat els edificis originals.</p> <p>El bloc original que es correspon a les escoles el formen dos edificis <span><span><span>independents (</span></span></span>el més gran era l'ala de les aules dels nens),<span><span><span> amb galeries porticades a migdia. </span></span></span>El pis superior que s'aixeca al centre de l'edifici principal és fruit d'una ampliació que es va fer el 1931 i es correspon a l'antiga aula de pàrvuls.</p> <p><span><span><span>El conjunt, d’evident inspiració clàssica, el conformen diferents volums o cossos i cobertes ubicats en diferents plans i interrelacionats entre ells. Tot i el moviment de formes, hi ha una simetria en la composició de les obertures que es complementa amb els elements ornamentals de les façanes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal, encarada a migdia, l'edificació es troba realçada respecte el nivell de circulació del carrer d'Antoni Figueras, mitjançant diferents trams d'escales. Aquesta cara, ara no és l'accés habitual de la biblioteca, però antigament era l'entrada </span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>principal de les escoles públiques. Així, una galeria porxada de mig punt, coronada amb un escut d’Alfons XIII, permetia l'entrada dels i les alumnes a l'interior del centre, que es distribuïen a les diferents aules. Actualment, aquesta composició encara existeix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'extrem dret respecte aquesta posició, hi ha la </span></span></span></span></span>el segon edifici de l'antiga escola (es corresponia a l'aula unitària de nenes), ara sala de lectura,<span><span><span><span lang='CA'><span> que es comunica en planta baixa mitjançant un corredor de parets de vidre </span></span></span></span></span>de nova construcció, fruit de l'ampliació.<span><span><span><span lang='CA'><span> Des de l'interior, la distribució actual intueix en algunes parts la originària de les escoles, amb les</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> dues ales comunicades entre elles a través d’un espai central. </span></span></span></span></span></p> <p>Són notables les encavallades de fusta i l'embigat de les cobertes, que es corresponen a l'edifici dels anys 1920.</p> <p>La composició pròpia de les façanes i dels volums de l'edifici es complementa amb obertures discretes, sense decoracions, i elements decoratius com el fris motllurat, de color granat, d'estil clàssic, que recorre tots els trams del ràfec de les cobertes, i que en la façana principal pren un protagonisme especial amb l'escut d'Alfons XIII. </p> <p><span><span><span>Per altra banda, un element decoratiu notable són els esgrafiats ubicats a la part superior de les façanes, gravats per Manuel Puig i Genís, un gravador i pintor de Vic. Els dibuixos representen diferents passatges de la vida dels infants, en un context idealitzat, recordant l’estil il·lustratiu noucentista i seguint el model il·lustratiu de Lola Anglada.</span></span></span></p> 08283-137 c. Antoni Figueras, 62 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Davant de la manca d’un espai per cobrir les necessitats d’escolarització dels infants de Tona, el 1921 es va formar un patronat i una Fundació, per poder recollir fons econòmics per un primer projecte d’escola. Els recursos es varen acabar i es van haver d’aturar les obres. Pocs anys després, l’estiuejant barceloní Antoni Figueras Cerdà (indià), feu una important donació adquirint uns terrenys propers per poder reiniciar el projecte de la nova escola. Aquestes noves obres es van encarregar a l’arquitecte municipal, </span></span>Manuel Gausa i Raspall sota un nou projecte.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antoni Figueras t</span></span></span></span></span>ambé en va pagar la construcció de l'escola. <span><span><span>L'única condició que va posar Antoni Figueras fou que el conjunt escolar portés el nom de la seva filla morta, de nom Catalina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Anys més tard, i després de la Guerra Civil, durant els anys de la repressió, alguns mestres de l’escola foren depurats, amb diversos càstigs. Engràcia Remolins Pujol, va haver de deixar l’escola i marxar a l’Alt Penedès a continuar la seva tasca de mestra. El seu marit, Pere Mata Anfruns, no va poder reincorporar-se a l’escola fins al 1942. Finalment, Andreu Rodamilans Carné, director de l’escola durant els primers mesos de la Guerra Civil, i president del Comitè Antifeixista de Tona, entre altres, va haver de marxar a l’exili el 1939 i no en va tornar fins al 1976.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Entre els anys 1990 i 1993, es va restaurar el conjunt per part de Josep Maria Claparols Pericas i Josep Padrós, </span></span></span></span>amb el finançament de la<span><span><span><span lang='CA'> Diputació de Barcelona. En aquest nou projecte es varen convertir les escoles en una biblioteca i sala d'exposicions. Durant aquest procés, es varen realitzar nous </span>esgrafiats a la façana que dona a l’entrada de l’actual biblioteca, fets per Jordi Arboix i Antoni Pérez, i seguint els mateixos models de Manuel Puig. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les últimes obres a la biblioteca, van suposar reformes i la seva ampliació, realitzada sota el projecte arquitectònic de Carme Vernis Rovira. Les obres es van realitzar entre el gener de 2022 i l'octubre de 2023, quan es van tornar a obrir les seves portes, tot i que la inauguració formal es va produir el 25 de juny de 2024. Les obres van </span></span></span>augmentar la superfície útil de 350 m² a 584 m². Les millores van incloure una nova sala polivalent, una sala de suport, i un pati exterior per a activitats, així com una ampliació de la sala del fons general. Aquest projecte va ser finançat per la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el propi Ajuntament de Tona.</p> 41.8503600,2.2299400 436076 4633449 1928-1929 / 1991-1993 (restauració) / 2022-2023 (obres d'ampliació) 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97837-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97837-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97837-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97837-4.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Cultural BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Manuel Gausa i Raspall (1892, Barcelona - 1976, Vic) / Manuel Puig Genís (Vic, 9 de gener de 1868 - Barcelona, 21 de novembre de 1957). / Josep Maria Claparols i Pericas, Josep Padrós i Oriol / Carme Vernis Rovira (ampliació 2022-23). A la primera meitat del segle XX, moltes escoles públiques catalanes no disposaven de les condicions estructurals ni higièniques necessàries per dur a terme la seva funció. Tona, no n'era una excepció. Al poble, hi havia tres-cents alumnes que necessitaven ser escolaritzats. Així que es va preveure el projecte per construir un centre amb dos espais diferenciats, un per als nens i l’altre per les nenes. 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97838 Can Mas de la Carretera https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-de-la-carretera <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART i TIÓ, Anna. (2011) “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XX Estat d’aparent abandonament, amb les façanes deteriorades i alguna obertura malmesa. <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant, amb carener paral·lel a la façana. El ràfec és fet amb rajols i peces prefabricades de formes geomètriques. Està envoltat per un jardí en estat d’abandonament, i a la façana de llevant hi té adossat un petit cobert. La tanca del jardí que dona al carrer Camí de Verinal, és un mur de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És un edifici senzill, amb una distribució simètrica de les obertures, que són d’arc rebaixat i sense ornaments. L'organització és en tres eixos horitzontals, amb un gran portal a la planta baixa, emmarcat d'obra vista de totxo, i encara conserva la porta de fusta, tot i que molt deteriorada. A banda i banda, dues finestres que conserven encara l'estructura de tancament de fusta i vidre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis hi ha dues finestres amb ampit sense volada, i enmig una porta balconera amb balcó sense volada, que encara conserva la barana de barrots. Finalment, al pis superior, tres finestres, de menors dimensions, que conserven parts de l'estructura de tancament de fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inferior de la façana s'entreveu el parament de pedra disposada irregularment, sota la cala d'arrebossat, molt deteriorada. En algun punt de les cantoneres de l'edifici, hi ha algun carreu de reforç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana posterior queda del tot emmascarada per la vegetació i arbrat existent, que deixen intuir algunes obertures de petites dimensions, amb una tipologia semblant a la resta de l'edifici. </span></span></span></p> 08283-138 c. Doctor Bayés, 50 <p><span><span><span>L’entorn dels balnearis, en el context de la descoberta d'aigües mineromedicinals a Tona a finals del segle XIX, va propiciar, entre altres coses, un creixement econòmic que va afavorir les primeres inversions per crear una infraestructura de fondes, hostals i pisos per llogar. Famílies burgeses, comerciants i botiguers ben posicionats, inclús escoles i colònies infantils, foren clients d’aquest nou urbanisme i infraestructures. </span></span></span><span><span><span>Aquest edifici es troba situat en una de les zones balneàries, possiblement donava servei a aquesta activitat.</span></span></span></p> 41.8587800,2.2308500 436160 4634383 1900 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97838-1161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97838-1162.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97839 Monument a Tona ciutat gegantera https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-tona-ciutat-gegantera <p><span><span><span>DD.AA (1986) “Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya” a Butlletí 2. </span></span></span></p> <p>MIRALPEIX, Laia. (2022) 'L'obra de l'escultor Josep Ricart i Maimir a Tona'.<em> Llibre de Tona</em> [Tona]. Pàgines 47-54.</p> XX <p><span><span><span>El monument consta de dues parts diferenciades, la principal amb tres figures de Gegants, i la base damunt la qual descansen (sòcol) amb escenes diverses representades i la placa commemorativa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una primera figura, encarada a ponent, representa un rei que té el símbol del sol; una segona figura, encarada al nord, és una geganta, reina amb un ramell de flors; i finalment una noia, pubilla de Tona, que duu l’escut del poble al pit i un colom a la mà com a desig de pau i germanor entre els pobles. Les tres figures estan realitzades amb ciment armat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El sòcol és una base hexagonal feta amb el mateix tipus de material, i hi té adossades a tots els costats diverses escenes relacionades amb la cultura popular, i un cartell commemoratiu amb la frase: <em>Ciutat Gegantera Catalunya 1986</em>, amb el nom de l’escultor. Aquest conjunt és fet amb ferro tallat. </span></span></span></p> 08283-139 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya atorga el títol honorífic a una població diferent, anualment. La colla gegantera elegida, es fa càrrec de la custòdia dels gegants i de la representació durant un any a la resta de l'agrupació i municipis que es visiten. La primera ciutat gegantera fou Sallent el 1985, i seguidament vingueren Tona, Vilassar de Dalt, Molins de Rei, Sant Celoni, Manresa, Reus, Palamós i Lleida. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1986 Tona va ser proclamada 2a Ciutat Gegantera de Catalunya. </span></span></span>El monument es va inaugurar el 14 de setembre d'aquell any, durant els actes de celebració de Tona Ciutat Gegantera.</p> 41.8485200,2.2188400 435153 4633253 1986 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97839-2022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97839-2023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97839-2025.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97839-2027.jpg Inexistent Expressionisme|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Josep Ricart i Maimir (Taradell, 6 de juny de 1925-Barcelona, 29 de març de 2020) Els gegants de Tona (Josep el Noi de Tona i na Montserrat), varen ser construïts el 1983 per Francesc Fajula. La creació dels gegants la va impulsar l’Agrupació Sardanista de Tona. 2138|98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97851 El Parc de les Feixetes https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-parc-de-les-feixetes <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRADA, Iris (2013). “Un lloc de descans. Breu història dels cementiris de Tona.” <em>Llibre de Tona.</em> Núm. 22 , p. 39-42.</span></span></span></p> XX <p>Geogràficament, aquest espai és producte de l’erosió natural de la part sud-est del serrat del Castell, que va anar formant nous camps de conreu en forma de feixes, d’aquí el seu nom. L’espai afronta amb l’àrea del Turó del castell, que forma del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya.</p> <p>La part urbanitzada d’aquest espai es redueix a un amfiteatre i algunes construccions vinculades amb la celebració del Pessebre vivent que es realitza durant les festes nadalenques.</p> <p>Cal destacar la massa forestal que ocupa l’espai amb exemplars de pins i roures de mides considerables que conformem un mosaic lligat a l’àrea de protecció del PEIN.</p> 08283-148 Carrer del Castell <p><span><span><span>El primer cementiri municipal es va construir l’any 1892 a l’esplanada on ara hi ha l’amfiteatre. Es va construir amb les pedres que queien de les restes de les cases de l’antiga sagrera de la part superior del Turó. L’any 1971 es va enderrocar el cementiri de les Feixetes i durant les dues dècades posteriors es van fer les reformes per adequar aquest espai com a parc urbà (ESTRADA, 2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest espai serveix d’escenografia per la celebració del popular pessebre vivent de Tona, celebrat des de 1972 per iniciativa dels escoltes del poble amb la col·laboració d’altres joves (PADRÓS et al, 2011). </span></span></span></p> 41.8529700,2.2258400 435738 4633742 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97851-p1090971.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97851-p1090972.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5