Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96931 | Col·lecció d’objectes arqueològics de Tona dipositats al Museu Arqueològic de Catalunya (MAC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-arqueologics-de-tona-dipositats-al-museu-arqueologic-de-catalunya-mac | II-I aC | <p><span><span><span>La seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) té registrades diverses entrades de materials arqueològiques procedents del municipi de Tona. D’algunes d’elles hi ha molt poca informació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La peça més rellevant és un plat ceràmic de vernís negre (MAC BCN-047275) procedent del jaciment arqueològic del Camp de les Lloses. Dimensions: Dv 245 x Db 80 x h 40 mm. Datada entre -125 i -75 aC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El MAC compta amb dos registres més, es tracta de material de campanya d’una intervenció arqueològica identificat com procedent de “Sitges davant del Camí de Tona”<span lang='CA'><span><span> (</span></span></span>MAC BCN-047405); i un altre capsa que només té la referència de “Tona” (MAC BCN-048160), també de material arqueològic d’una campanya d’intervenció. No hi ha informació de cap de les dues campanyes, ni ha estat estudiat el volum i el material que puguin contenir els dipòsits citats.</span></span></span></p> | 08283-34 | Passeig de Santa Madrona, 39-41 | Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona | 41.8498721,2.2291940 | 436013 | 4633395 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | El plat de ceràmica de vernís negre va ser exposat en la gran exposició sobre el món ibèric, “L’enigma ibèric, arqueologia d’una civilització”, celebrada al MAC – Barcelona entre el mes de maig de 2021 i el gener de 2022. La imatge és propietat del MAC. | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 97650 | Espai boscós, codi C11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-boscos-codi-c11 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Es tracta d’un espai boscós d’1,45 ha amb una elevada biodiversitat que combina zones amb poca vegetació (perquè es tracta de terrers calcaris margosos, amb vegetació escassa) i altres zones amb molta vegetació. Destaquen com a espècies vegetals dominants el roure martinenc (<em>Quercus pubescents</em>) i les alzines (<em>Quercus ilex) </em>disperses. Com a arbust, el boix (<em>Buxus sempervirens</em>).</span></span></span></p> | 08283-110 | Espai situat al NO del nucli urbà, a la vessant d’obaga del serrat de Puigbonic. | 41.8565200,2.2146100 | 434810 | 4634144 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97650-p1100145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97650-p1100146.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 97651 | Espai boscós, codi C12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-boscos-codi-c12 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Es tracta d’una zona boscosa de 40,6 ha amb característiques interessants des del punt de vista natural: </span></span></span></p> <p><span><span><span>Connectivitat:<strong> </strong>Situat entre dos cursos fluvials i envoltat de camps, aquest espai juga un paper important com a connector ecològic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Elevada biodiversitat:<strong> </strong>Es tracta d'un espai amb una elevada diversitat d'espècies vegetals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Presència de terrers calcaris característics de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen espècies vegetals dominants com les alzines (<em>Quercus ilex</em>], roure martinenc (<em>Quercus pubescents</em>) i alzines sureres (<em>Quercus suber) </em>disperses i arbustos com l’arç blanc (<em>Crataegus monogyna)</em> i el boix (<em>Buxus sempervirens</em>).</span></span></span></p> | 08283-111 | Espai situat al NO del nucli urbà. | 41.8563000,2.2112300 | 434529 | 4634122 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97651-p1100175.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97651-p1100178.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 97652 | Espai boscós, codi C14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-boscos-codi-c14 | <p><span><span><span><span><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p><span><span><span>Es tracta d’una franja boscosa lineal en forma de “S” de 2140 m² amb abundant vegetació. La importància d’aquesta petita àrea és que actua com a connector biològic entre el serrat de Puigbonic i la zona amb més pendent del Planell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen espècies vegetals com el roure martinenc (<em>Quercus pubescents</em>), l’om (<em>Ulmus minor)</em>, arbres dispersos, i el boix (<em>Buxus sempervirens</em>).</span></span></span></p> | 08283-112 | Espai situat al NO del nucli urbà, a l’extrem oest del serrat de Puigbonic. | 41.8554900,2.2155400 | 434886 | 4634029 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97652-p1100138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97652-p1100139.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 97653 | Marge entre camps, codi C15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-codi-c15 | <p><span><span><span><span><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | Aquest marge i la seva vegetació ha minvat respecte a quan es va fer el catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona l'any 2011. | <p><span><span><span>Espai de dimensions reduïdes, uns 1700 m², que fa de marge entre camps, es tracta d’una fondalada amb vegetació típica de ribera. És una zona de desguàs que va a parar al Torrent de Sant Cugat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen espècies vegetals com els pollancres (<em>Populus Nigra</em>) i l’herbàcia heura (<em>Hedera hèlix</em>).</span></span></span></p> | 08283-113 | Espai situat a l’oest del nucli urbà, tocant al torrent de Sant Cugat. | 41.8565300,2.2080000 | 434261 | 4634150 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97653-p1100168.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97653-p1100170.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97655 | Conjunt de marges, codi C16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-marges-codi-c16 | <p><span><span><span><span><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p><span><span><span>Es tracta d’unes línies de marges perpendiculars a la Riera de Sant Cugat unides entre si per un braç transversal. Conformen un conjunt de 1280 m² de marges fruit de desnivells entre diferents camps de conreu, que aporta diversitat al paisatge agroforestal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi destaquen espècies vegetals com el Roure martinenc (<em>Quercus pubescents</em>), i arbustos com l’esbarzer (<em>Rubus ulmifolius</em>).</span></span></span></p> | 08283-114 | Espai situat a l’oest del nucli urbà, tocant al torrent de Sant Cugat. A l’oest hi ha la carretera N-141c. | 41.8565400,2.2048900 | 434003 | 4634154 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97655-p1100165.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97655-p1100166.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 97658 | Franja boscosa entre camps, codi C17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/franja-boscosa-entre-camps-codi-c17 | <p><span><span><span><span><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p><span><span><span>Aquest espai de 2260 m² es situa molt a prop d’un curs fluvial, fet que converteix aquesta franja lineal paral·lela a la riera en un espai privilegiat per albergar vegetació de ribera, clau per al desenvolupament de sistemes naturals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen espècies vegetals com els pollancres (<em>Populus Nigra</em>) i les alzines (<em>Quercus ilex</em>).</span></span></span></p> | 08283-116 | Espai situat a l’oest del nucli urbà, tocant al torrent de Sant Cugat. | 41.8571000,2.2069700 | 434176 | 4634214 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97658-p1100161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97658-p1100162.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 97659 | Àrea del Turó de Can Queu (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-can-queu-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La delimitació d'aquest espai natural, de 2,83 ha s’inicia a la zona nord del Turó, el qual ha estat modificat en la seva zona nord-est pel traçat de l’autovia de Vic. El límit segueix aquesta via en sentit sud-est en un tram d’uns 100 m fins a enllaçar amb l’antic camí que unia el mas de Can Queu amb Tona. El límit sud d’aquesta àrea coincideix amb aquest camí fins a una bifurcació propera al conjunt de construccions anomenades el Xaloc. Des d’aquest punt el límit gira en direcció nord i coincideix amb el marge de la zona conreada i el canvi de pendent, establint els límits oest i nord de l’àrea, fins que es troba amb el traçat de l’autovia, punt d’inici d’aquesta delimitació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em>Nyctalus sp</em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></p> | 08283-117 | Està situat a llevant de l’antiga ctra. N-152, entre aquesta i l’Autovia de Vic. | 41.8634200,2.2341300 | 436437 | 4634896 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97659-p1100062.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97659-p1100128.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai és mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 97674 | Riera de Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-tona-1 | <p><span><span><span>GELABERT, Adrià (2011). “Els espais no urbanitzats de Tona i els seus recursos naturals”. Llibre de Tona. </span></span></span></p> | <p><span><span><span>La riera de Tona estructura bona part de la conca del Ter al municipi, recull les aigües que baixen del vessant septentrional del serrat de Sant Valentí i les que davallen de la serra de Font Joana. Neix de la unió de diversos torrents: el torrent de Sant Cugat, el de la Font del Prat i el de la Suïssa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Travessa el municipi d’oest a est pel límit nord de la trama urbana. A la depuradora de Tona, el curs fluvial canvia la direcció cap al nord, on surt del municipi entre les masies de Can Bruguera i Can Oliva. Al llarg del curs destaca la vegetació de ribera, entre camps i petites àrees boscoses. També destaca la diversitat de la fauna: ocells, amfibis, rèptils i insectes.</span></span></span></p> | 08283-118 | Travessa el municipi des del serrat de Sant Valentí, direcció oest- est. | 41.8604600,2.2278400 | 435912 | 4634572 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97674-p1100052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97674-p1100051.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 97699 | Àrea del Turó de Can Cucut (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-can-cucut-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamentals de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està situat a llevant de l’autovia de Vic. Es tracta d’una àrea d’1,89 ha. La seva delimitació s’inicia al nord del petit turó, al peu d’aquest i on s’inicia el canvi de pendent. El límit envolta tot deixant fora de l’espai unes edificacions ramaderes del mas de Can Cucut, construïdes al peu del turó, on tot el seu límit segueix uns camins situats al peu del turó i que retornen al punt d’inici. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> | 08283-121 | Està situat a llevant de l’autovia de Vic. Al costat de la casa de la Granja del Serrat i Can Cucut. | 41.8676500,2.2358800 | 436586 | 4635364 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97699-p1100066.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97699-p1100068.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97726 | Marge entre camps, codi C01 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-codi-c01 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | L’espai actual es veu minvat respecte al que hi havia quan es va fer el catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona l'any 2011. | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 9.400 m² ubicada al costat del Torrent de Segalers, just abans que es trobi amb la Riera de Tona. Es tracta d’un conjunt de marges entre camps amb presència important de vegetació i pròxim als cursos fluvials citats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar la presència d’un turó de terrers calcaris amb margues, que limita amb aquesta àrea. Aquesta línia de vegetació disminueix el risc d’erosió.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La vegetació predominant és l’heura (<em>Hedera Helix) </em>en l'estrat<em> </em>herbaci, i com a arbre, l’alzina (<em>Quercus ilex</em>). </span></span></span></p> | 08283-123 | Espai situat al nord-oest del terme municipal, a l’oest de la C17. | 41.8729300,2.2411200 | 437026 | 4635946 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97726-p1100103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97726-p1100102.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97728 | Turonet entre camps, codi C02 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-entre-camps-codi-c02 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span lang='CA'><span><span>Zona d’interès natural de 3.170 m². Es tracta d’un turonet circular i una línia arbrada al sud. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La petita elevació presenta dos sectors diferenciats: el vessant d’obaga on hi predomina la vegetació arbòria i arbustiva; i el vessant de soleia, amb poca vegetació arbustiva o matolls. La vegetació predominant com arbrat és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i el roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em> i l’arbustiva <em>(prunus spinosa).</em> </span></span></span></p> | 08283-124 | Espai situat al nord-oest del terme municipal, a l’oest de la C17. | 41.8696000,2.2386900 | 436821 | 4635578 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97728-p1100078.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97728-p1100079.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 97729 | Marge elevat entre camps, codi C03 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-elevat-entre-camps-codi-c03 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 3.190 m². Es tracta d’un marge entre dos camps amb un elevat desnivell ocupat per abundant vegetació, l’àrea és representativa del paisatge tipus mosaic agroforestal del municipi, que redueix el ris d’esllavissades en aquesta zona. L’arbre més destacat és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>)<em>.</em> </span></span></span></p> | 08283-125 | Espai situat al nord-oest del terme municipal, a l’oest de la C17. | 41.8688400,2.2376200 | 436732 | 4635495 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97729-p1100072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97729-p1100073.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 97731 | Marge entre camps de Can Bruguera, codi C04 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-de-can-bruguera-codi-c04 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | La conservació és irregular, a l’extrem nord-oest la vegetació és quasi inexistent, però al costat del camí al nord-est de làmbit, per exemple, hi ha zones boscoses destacades. | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 7.344 m². Es tracta d’un marge envoltat de camps en la seva part baixa i amb les edificacions de Can Bruguera a la part alta. Amb un elevat desnivell ocupat per abundant vegetació, pel costat passa la Riera de Tona que conforma una continuïtat forestal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arbre més destacat és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i de forma dispersa apareix el roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em>; i com arbust, el boix <em>(Buxus sempervirens).</em> </span></span></span></p> | 08283-126 | Espai situat al nord del terme municipal, a l’oest de la C17. | 41.8702900,2.2404600 | 436969 | 4635654 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97731-p1100082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97731-p1100083.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97753 | Espai d’interès natural de la masia del Vendrell, codi C08 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-de-la-masia-del-vendrell-codi-c08 | <p> <span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de mides considerables, 38,6 ha. L’espai combina dos tipus d’hàbitat: a la zona nord grans arbres als marges dels camins; a la zona sud, la biodiversitat més elevada i és destacable la presència de <em>badlands</em> o turons calcaris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els arbres més destacats hi ha l’alzina (<em>Quercus ilex</em>), el roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em>, i el plàtan <em>(Platanus hispànica).</em> </span></span></span></p> | 08283-127 | Entorn de la masia del Vendrell. Espai situat al nord-oest del nucli urbà, al costat de carretera N-141c. | 41.8461600,2.2296900 | 436051 | 4632983 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97753-p1100182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97753-p1100184.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 97774 | Marges i fondalades entre camps, codi C18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-i-fondalades-entre-camps-codi-c18 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | Baixa diversitat d‘espècies, absència de vegetació arbòria. | <p><span><span><span>Espai d’uns 5300 m², de fondalades que fan de marge entre camps. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes línies de marges, que fan una forma de creu des d’una vista zenital, és un espai entre rieres, fet que li atorga un valor potencial de connector ecològic en un àrea densament conreada. Destaca com espècie vegetal un arbust, l’esbarzer (<em>Rubus ulmifolia</em>).</span></span></span></p> | 08283-128 | Espai situat al nord-oest del nucli urbà, a l’altre banca del N-141c. | 41.8577900,2.2000100 | 433599 | 4634296 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97774-p1100157.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97774-p1100158.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97775 | Espai entre camps, codi C19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-entre-camps-codi-c19 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | Baixa diversitat d‘espècies, absència de vegetació arbòria. | <p><span><span><span>Petit espai de 1.600 m², es situa connectat a una àrea fluvial amb abundant vegetació de ribera i fa la funció de sistema de suport a aquesta arbreda, el seu valor està relacionat amb aquest fet. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Predomina la vegetació arbustiva, l’esbarzer (<em>Rubus ulmifolia</em>) i algun exemplar dispers de garrofer <em>(Ceratonia síliqua).</em></span></span></span></p> | 08283-129 | Espai situat al nord-oest del nucli urbà, just tocant la carretera N-141c. | 41.8577000,2.2020700 | 433770 | 4634285 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97775-p1100152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97775-p1100153.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97776 | Conjunt de marges entre camps, codi C39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-marges-entre-camps-codi-c39 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | L’espai actual es veu minvat respecte a quan es va fer el catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona l'any 2011. | <p><span><span><span>Superfície de 26,24 ha d’un conjunt de marges entre camps formats en petites fondalades on transcorren cursos fluvials de poc cabal, una part limita amb el torrent de Segalers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació predominant és arbustiva, esbarzers (<em>Rubus ulmifolia</em>), i aranyoners (<em>Prunus spinosa</em>), </span></span></span><span lang='CA'><span><span>també de forma dispersa hi ha alzines com a arbres (<em>Quercus ilex</em>). </span></span></span><span><span><span>Cal destacar el paper de connector ecològic en un territori agrícola.</span></span></span></p> | 08283-130 | Espai situat al nord-oest del terme municipal, just tocant la C17. | 41.8717400,2.2310100 | 436186 | 4635822 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97776-p1100115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97776-p1100116.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97777 | Marge elevat entre camps, codi C40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-elevat-entre-camps-codi-c40 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | L’espai actual es veu minvat respecte a quan es va fer el catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona l'any 2011. | <p><span><span><span>Àrea lineal de tan sols 740 m² ubicada en una petita elevació del terreny, destaca per estar al costat de masses forestals de més entitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació predominant és arbustiva, esbarzers (<em>Rubus ulmifolia</em>). Cal destacar el paper de connector ecològic en un territori agrícola.</span></span></span></p> | 08283-131 | Espai situat al nord-oest del terme municipal, a l’oest de la C17. | 41.8747100,2.2326000 | 436321 | 4636150 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97777-p1100109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97777-p1100111.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97779 | Àrea del Turó del Castell (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-del-castell-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILAMAJÓ, Marc (2007). “L'entorn paisatgístic del turó del Castell de Tona”. Llibre de Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’àrea del Turó del Castell té una superfície de 19.30 ha. La descripció dels seus límits s’inicia a la part nord-est del turó on s’inicia un corriol al peu del turó que esdevé camí a la part est de l’àrea. El límit continua en sentit sud per aquest camí fins que se separa per envoltar pel nord i oest unes cases unifamiliars i uns dipòsits, que queden fora de l’espai.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit gira en direcció oest i coincideix amb el límit del sòl urbà que estableixen les Normes Subsidiàries vigents del municipi de Tona fins a trobar el passeig de la Suïssa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit oest coincideix amb el passeig de la Suïssa fins uns 90 m passat el camp de futbol, on el límit es separa del passeig esmentat i mitjançant una línia recta imaginària de 70 m fins la rotonda final d’un carrer asfaltat però sense edificacions. Quan aquest carrer tomba en direcció nord es traça una altra línia recta imaginària fins enllaçar amb el punt d’inici de la descripció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En els pendents margosos del turó, més o menys aixaragallats, es formen sòls que es coneixen com a regosòls, que són sòls sobre materials no consolidats, sense una capa de material orgànic sobre la roca descoberta. És, per tant, un sòl poc evolucionat, sotmès a l'erosió, pobre en matèria orgànica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part baixa del pendent, on s'acumulen més materials i l'activitat biològica es veu afavorida per qüestions ambientals (major humitat, menys exposició a agents d'erosió...) es formen sòls bruns calcaris col·loïdals. Són sòls més estructurats, amb presència de carbonat càlcic actiu en tot el perfil, i amb capes de material sobre la roca mare: una capa amb matèria orgànica que facilita la presència de coberta vegetal, i una capa mineral, que ajuda a l'arrelament d'aquesta coberta vegetal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part alta del turó hi ha un tipus de sòl anomenat rendzines. Són sòls formats sobre roques calcàries que es divideixen finament, i barrejats amb la matèria orgànica (per acció mecànica i biològica), donen lloc a una capa superficial rica en carbonats. Aquesta estructura facilita la presència d'una important coberta vegetal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el turó del Castell hi trobem espècies vegetals dels diferents estrats de vegetació: arbori, arbustiu i herbaci. Dins de l'estrat arbori hi ha pi blanc, pi pinyoner (<em>Pinus pinea</em>), alzina (<em>Quercus ilex ilex</em>), roure martinenc (<em>Quercus pubescens</em>) i auró blanc (<em>Acer campestre</em>). La seva distribució varia en funció de si estan a vessant solell o obac i també degut a l'efecte provocat per l'acció del vent (sobretot en la part superior del turó). En l'estrat arbustiu, les espècies més destacades són el garric (<em>Quercus coccifera</em>), l'esbarzer (<em>Rubus ulmifolius</em>), l'arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>), l'argelaga (<em>Genista scorpius</em>) i els arbustos aromàtics com la farigola (<em>Thymus vulgaris</em>) i el romaní (<em>Rosmarinus offícinalis</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l'estrat herbaci destaquen molt especialment les gramínies de varis tipus, les heures (Hedera hèlix), que cobreixen de forma quasi total el tronc de la majoria d'alzines que hi trobem, i també quantitats considerables de ravenisses blanca (<em>Diplotaxis erucoides</em>) i groga (<em>Erucastrum nasturtnfolium</em>), i el fonoll (<em>Phoeniculum vulgars</em>) (VILAMAJÓ, 2007).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> | 08283-132 | Serrat del Castell de Tona | 41.8545400,2.2235400 | 435549 | 4633918 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97779-p1100043.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97779-p1090982.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97780 | Àrea del Turó del Planell (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-del-planell-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’àrea del Turó del Planell té una superfície de 3,91 ha. La descripció del seu límit s’inicia al nord d’aquest petit turó, que coincideix en un tram d’uns 250 m amb el camí del mas de Planelló al mas de Planell, constituint el límit nord-est i est d’aquesta àrea. El límit sud envolta pel nord les edificacions del mas de Planell. A l’oest d’aquestes el límit ve definit pel marge de conreu i inici del pendent més pronunciat del turó fins a enllaçar amb un torrent que estableix el límit oest en un tram de 70 m. El límit continua al nord del turó pel marge entre la zona conreada i el canvi de pendent fins enllaçar amb el camí, que servia de punt d’inici de la delimitació.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> | 08283-133 | Sector nord del Planell | 41.8529800,2.2061500 | 434104 | 4633758 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97780-p1100011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97780-p1100028.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97845 | Fondalada de la zona esportiva de Tona, codi C07 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondalada-de-la-zona-esportiva-de-tona-codi-c07 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 2,14 ha. de superfície, voreja de manera transversal els equipaments esportius just on finalitza el nucli urbà de Tona al sud. Es tracta d’una petita fondalada que fa de marge entre camps. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta àrea de petits cursos fluvials, que apareixen només en èpoques de fortes pluges, conformen una línia de vegetació destacada on el pi blanc <em>(Pinus Halepensis) </em>sobresurt en l’estrat arbori. </span></span></span></p> | 08283-142 | Zona esportiva de Tona | 41.8458200,2.2205300 | 435290 | 4632952 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97845-p1090990.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97845-p1090991.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 97846 | Turonet testimoni de margues grises, codi C20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-testimoni-de-margues-grises-codi-c20 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 16.112 m² de superfície. Es tracta d’una petita elevació, un turonet testimoni de margues grises clau en la configuració del paisatge agroforestal d’aquest territori. Cal destacar que aquest espai limita a l’oest amb grans àrees forestals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estrat arbori conserva una abundant presència d’espècies vegetals. Destaquen el pi roig <em>(Pinus silvestris)</em>, alzines <em>(Quercus ilex), </em>i<em> </em>roures martinencs <em>(Quercus pubescents) </em>dispersos. </span></span></span></p> | 08283-143 | A l’oest del Terme municipal i de la N141c. Al rec de Vall-llobera. | 41.8564700,2.1977200 | 433408 | 4634152 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97846-p1090964.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97846-p1090965.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 97847 | Espai d’interès natural de Corminons de la Barroca, codi C21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-de-corminons-de-la-barroca-codi-c21 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 4,45 ha de superfície. A la zona nord el terreny s’articula amb petites elevacions que conformen àrees forestals que fan de marge entre camps. Destaca la presència d’un petit turó testimoni de margues grises. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part sud d’aquest àmbit destaca pel pas d’un espai fluvial que permet el desenvolupament dispers de vegetació de Ribera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estrat arbori es conforma amb alzines <em>(Quercus ilex), </em>roures martinencs <em>(Quercus pubescents) </em>i pollancres <em>(Populus nigra), </em>tots ells dispersos.</span></span></span></p> | 08283-144 | A l’oest del Terme municipal i tocant el marge dret de la N141c (direcció Vic). | 41.8532600,2.2035500 | 433888 | 4633791 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97847-p1090944.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97847-p1090953.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 97848 | Turonet testimoni de margues grises, codi C23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-testimoni-de-margues-grises-codi-c23 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 14.230 m² de superfície. Es tracta d’una petita elevació del terreny enmig de camps de conreu. La part sud és un turonet testimonial de margues grises, amb poca vegetació, mentre que al nord el roure martinenc <em>(Quercus pubescents) </em>és predominant. </span></span></span></p> | 08283-145 | A l’oest del nucli urbà. | 41.8503600,2.2114500 | 434541 | 4633463 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97848-p1090997.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97848-p1090998.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 97849 | Àrea deprimida de la Boixera, codi C26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-deprimida-de-la-boixera-codi-c26 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | L’espai s’ha degradat respecte a quan es va integrar al POUM l’any 2011. | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 3.290 m² de superfície. Es tracta d’una petita depressió per on discorren dos petits torrents. És d’interès el paper que fa de transició entre les zones de predomini forestal de la Boixera, prop del serrat de Sant Valentí, i la zona de predomini agrícola. També és un àmbit que realitza la funció de connector ecològic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen les alzines <em>(Quercus ilex)</em> com a estrat arbori i les espècies arbustives del Boix <em>(Buxus sempervirens)</em> i l’esbarzer <em>(Rubus ulmifolia).</em></span></span></span></p> | 08283-146 | A la zona sud-oest del terme municipal. Tocant el marge esquerra de la N-141C en direcció Vic | 41.8450100,2.2017500 | 433730 | 4632876 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97849-p1090907.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97849-p1090909.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97850 | Turonets testimoni de margues grises de la Bestreta, codi C28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonets-testimoni-de-margues-grises-de-la-bestreta-codi-c28 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de 3,24 ha de superfície. Aquesta àrea s’emmarca pels dos extrems de l’espai delimitat amb dues àrees fluvials amb presència de vegetació de ribera. En general, es tracta d’un seguit de turonets testimoni de margues grises amb vegetació reduïda. Aquest espai s’alterna amb fondalades intercalades on la vegetació pot desenvolupar-se millor. L’espai és singular per aquesta alternança, que augmenta la complexitat natural de l’espai. Destaquen les alzines <em>(Quercus ilex</em>) en l'estrat arbori. </span></span></span></p> | 08283-147 | Al sud-oest del terme municipal. Entre la carretera BV-5303 i HN-141c | 41.8469400,2.2036800 | 433893 | 4633089 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97850-p1090913.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97850-p1090914.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 97853 | Turonet del Pla de Carreres, codi C30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-del-pla-de-carreres-codi-c30 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de 10,55 ha de superfície. Es tracta d’una elevació del terreny amb abundant vegetació entre els camps del Pla de Carreres i les muntanyes de les Telledes de l’Oller. Es tracta d’una àrea de transició entre espais forestals i conreus. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen d’alguns exemplars de Pi roig <em>(Pinus sylvestris)</em> i retalls d’alzina <em>(Quercus ilex</em>) i roure martinenc (<em>Quercus pubescents). </em></span></span></span></p> | 08283-150 | A l’extrem sud-oest del terme municipal. | 41.8398100,2.2021300 | 433757 | 4632298 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97853-p1090900.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97853-p1090902.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 97854 | Turonet del Pla de Carreres II, codi C27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-del-pla-de-carreres-ii-codi-c27 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de gran extensió: 50,30 ha de superfície. Es tracta d’una petita elevació del terreny majoritàriament arbrada. Domina la presència de vegetació al llarg de la franja, excepte a la zona on afloren les margues grises. Destaca que hi trobem la vegetació climàcica potencial d’aquest territori, el Roure martinenc (<em>Quercus pubescents) </em>amb boix <em>(Buxus sempervirens).</em> </span></span></span></p> | 08283-151 | A l’extrem sud-oest del terme municipal. A l’oest del Pla de Carreres. | 41.8437400,2.2031100 | 433842 | 4632734 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97854-p1090887.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97854-p1090889.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 97862 | Marges i turó del Planell, codi C22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-i-turo-del-planell-codi-c22 | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | L'estat de conservació de la vegetació no és homogeni en aquest espai, el sector nord presenta més deficiències que el sector sud. | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de gran extensió, 48,43 ha. Es tracta d’un conjunt d’espais caracteritzats per ser lleugeres elevacions del terreny amb presència de vegetació i bon estat de conservació. L’àrea és heterogènia pel que fa a la conservació de la vegetació. Així, el sector nord, entorn del Planelló, l’estat de la vegetació és deficient. La part sud presenta espais amb abundant vegetació, tant al turó com als marges entre camps. Cal destacar al turó un testimoni de margues grises, proper a una àrea fluvial. I per últim, al sud-oest, hi ha un marge entre camps que es converteix en un petit turó en el sector proper a la masia del Planell. La vegetació predominant és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i el Pi roig <em>(Pinus silvestris), </em>en l'estrat arbori.</span></span></span></p> | 08283-152 | Espai situat a l’oest del terme municipal. | 41.8534800,2.2067500 | 434154 | 4633813 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97862-p1100030.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | L’àrea del turó, al sud d’aquest espai, coincideix amb l’espai protegit (PEIN): Turons de la Plana Ausetana.Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 97864 | Marge entre camps de la Casa Nova del Planell, codi C31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-de-la-casa-nova-del-planell-codi-c31 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span lang='CA'><span><span>Zona d’interès natural de 3.990 m² ubicada entre diferents espais fluvials. Es tracta d’un marge entre camps que es converteix en un petit turó en el sector proper a la masia. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La vegetació predominant és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i el roure martinenc (<em>Quercus pubescents), </em>en l’estrat arbori i l’esbarzer<em> (Rubus ulmifolia) </em>com arbust.<em> </em></span></span></span></p> | 08283-153 | Espai situat a l’oest de nucli urbà. | 41.8470300,2.2065900 | 434134 | 4633097 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97864-p1100005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97864-p1100016.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 97865 | Marges i turó del Serrat del Vernet, codi C33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-i-turo-del-serrat-del-vernet-codi-c33 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | L'espai no és homogeni pel que fa a la consrvació de la vegetació, que està més degradada en l'entorn de la part urbanitzada de la masia. | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 8680 m². Es tracta d’un conjunt d’espais caracteritzat per ser una petita elevació del terreny amb presència d’abundant vegetació. L’àrea és heterogènia pel que fa a la conservació de la vegetació. Així, el sector més proper a la masia del Serrat del Vernet és el sector més degradat, mentre que a zona nord i la més elevada és l’espai amb la vegetació en millor estat de conservació. Per últim, els marges que queden a prop de la riera estan recuperant espècies habituals del bosc de ribera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació predominant és al sector més elevat el roure Martinenc (<em>Quercus pubescents</em>) i als marges de la riera pollancres <em>(Populus nigra)</em>, en l’estrat arbori.</span></span></span></p> | 08283-154 | Espai situat al sud-oest del nucli urbà. | 41.8459400,2.2070000 | 434167 | 4632975 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97865-p1100040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97865-p1100041.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97866 | Àrea del Turó del Pla de Tona (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-del-pla-de-tona-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit d’aquesta àrea, que és la més extensa del PEIN al municipi de Tona, 88,66 ha, s’inicia l’extrem nord de l’àrea en el punt on el torrent de Segalers es travessat pel camí del mas de Pla de Tona al mas Comelles. Des d’aquest punt el límit coincideix amb l’eix de l’esmentat torrent en un tram d’uns 800 m en línia recta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aquest punt el límit gira en sentit sud-est fins a trobar una bifurcació de camins. El límit segueix el camí que continua en direcció sud-est fins trobar una segona bifurcació prenent el camí que continua en direcció sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan finalitza aquest camí el límit continua en línia recta (30 m) fins a trobar un torrent, que remunta en direcció oest fins al seu origen. El límit continua, en sentit sud, pel marge superior d’un camp de conreu que al mateix temps és el començament del tossal. El límit envolta per ponent un conjunt d’edificacions ramaderes i enllaça amb l’inici d’un torrent. L’eix d’aquest torrent, que discorre en direcció est, serveix de límit en un tram de 255 m. A partir de que aquest torrent arriba a l’alçada d’una àrea afectada per una nau industrial propera a la N-152. El límit envolta una nau fins trobar l’accés a l’edificació esmentada. A partir d’ací es segueix aquest camí en direcció sud (100 m) fins a un encreuament de camins proper al mas Corominons de la Creu. A partir d’aquest encreuament es segueix per un camí uns 275 m, en direcció oest, fins a la cota 582,74 propera a una edificació deixant dins de l’espai el turó situat al nord d’aquest camí tret de l’edificació esmentada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des d’aquí el límit gira en sentit sud-oest seguint el marge superior d’un camp de conreu fins al límit entre la zona boscosa i la zona de conreu, que coincideix amb el canvi de pendent per iniciar l’ascens al turó. El límit segueix aquest marge durant 435 m en línia recta i a partir d’ací en línia recta imaginària en direcció sud de 50 m s’adreça vers a la riera de Tona, la qual segueix fins l’encreuament d’aquesta amb el camí del Molí del Vendrell al Mas del Vendrell, establint tot el límit sud de l’àrea.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit continua en sentit nord-est per aquest camí fins que fa un tomb al nord-oest en direcció a l’esmentat mas. A partir d’aquest punt, es prenen una sèrie de camins secundaris sempre en sentit nord-est i posteriorment nord en direcció del mas de Comellas fins a trobar el punt d’inici de la descripció.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> | 08283-155 | Està situat al sector nord-oest del municipi. El turó està alineat en un eix nord sud-oest. | 41.8649300,2.2220300 | 435434 | 4635072 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97866-p1100382.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97866-p1100383.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97867 | Àrea del Turó de Can Font (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-can-font-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La delimitació d’aquest espai d’interès natural, d’1,82 ha s’inicia al camí d’accés des de l’antiga Ctra. N-152 al mas de Can Font, al peu de la part nord del petit turó. El límit ressegueix aquest camí en sentit sud fins el mas de Can Font, el qual envolta per l’est i nord i continua pel marge superior de la zona conreada al peu del petit turó fins al camí d’inici de la delimitació.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> | 08283-156 | Aquesta àrea està situada a ponent de l’antiga Ctra. N-152, al límit de les darreres edificacions de Tona. Just a la base del turó es troba la masia de Can Xic de la Font | 41.8617900,2.2301200 | 436102 | 4634718 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97867-p1100389.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97867-p1100393.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97868 | Àrea del Turó de Torrellebreta (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-torrellebreta-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’àrea del Turó de Torrellebreta té una superfície de 13,96 ha. i s’assenta, a banda de sobre el terme de Tona, sobre el de Malla i el de Taradell. Tona es veu afectada pel sector sud-oest en una franja limitada per la corba de nivell dels 600 metres, un àrea de roques margoses que defineixen un àrea de <em>bad-lands</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> | 08283-157 | A l’est del nucli habitat, a la Serra de Torrellebreta | 41.8559500,2.2455700 | 437379 | 4634058 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97868-p1100413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97868-p1100414.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97915 | Àrea del turó de Mont-Rodon (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-mont-rodon-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’àrea de 29,81 ha es reparteix en terrenys del municipi de Seva, Taradell i Tona. El límit a Tona comença en les edificacions agrícoles existents al sector nord-est del Serrat de Mont-rodon. Aquestes naus queden fora de l’espai, el límit ve determinat pel camí que ve des de Blanquers, que continua en sentit nord-oest i el segueix durant 100 m, on gira vers el nord-est, coincidint amb una línia imaginària definida per la corba de nivell a la cota de 550 m. Quan la corba de nivell es creua amb el marge de la zona conreada i l’inici del canvi de pendent, al peu del turó, el límit segueix aquest marge en un tram d’uns 265 m en sentit nord-est fins a trobar un camí que procedeix de la casa Vella del Gurri. El límit gira en sentit sud resseguint el camí, i deixant dins de l’espai el mas de Mont-rodon i l’ermita de Santa Maria de Mont-rodon, aquest camí defineix tot el límit est.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> | 08283-174 | Serra de Mont-rodon. Sector aïllat a l’oest del municipi. | 41.8526600,2.2214200 | 435371 | 4633710 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97915-p1100429.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97915-p1100430.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97923 | Fons d'imatges de l’Arxiu Comarcal d’Osona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-comarcal-dosona | XX | LLEI 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i gestió de documents. | <p><span><span><span>L’Arxiu Comarcal d’Osona conserva una sèrie d’imatges relacionades amb Tona. Es tracta d’11 fotografies que recullen entre d’altres, aquestes temàtiques definides pel descriptor de l’arxiu (temàtica i nombre d’imatges): balnearis 2, pobles 2, altars 1, edificis 1,festa de Sant Cristòfol 1, pous 1, retrat 1.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’autor de la majoria d’imatges és el Josep Palmarola, es tracta d’originals en blanc i negre en placa de vidre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a les dates de la col·lecció, 4 fotografies són de 1917; 2 són de 1918; 2 de 1919; i 1 de 1926.</span></span></span></span></p> | 08283-182 | C/ de l'Era d'en Sellés 6 08500 Vic (Osona) | 41.8500100,2.2291200 | 436008 | 4633410 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els drets de propietat intel·lectual de terceres persones, quan l'arxiu no disposi d'autorització, poden limitar l'ús dels documents. No es pot dur a terme cap modificació de les imatges i es respectarà sempre la seva autoria i la seva procedència. | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 97925 | Fons documental sobre Tona a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-sobre-tona-a-larxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | <p> </p> <p> </p> | <p><span><span><span>L’Arxiu Episcopal de Vic conserva diverses sèries documentals relacionats amb temàtiques diferents associades amb la Història de Tona. L’Arxiu recull la documentació de les visites pastorals a Sant Andreu de Tona entres els anys 1331 i 1830. Es tracta de 103 visites realitzades entre aquests anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En segon lloc destaca la documentació recopilada de diferents arxius on apareix informació històrica sobre diferents masos de Tona. Es tracta de 36 unitats documentals datades entre el segle X i el segle XIX. A continuació es citen els documents seguint la numeració dels l'arxius, pel títol, les dates i les unitats documentals o volums que comprenen : </span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>2.171. Arxiu Parroquial de Sant Andreu de TONA, </strong></span></span></span><span><span><span>1219-1900, </span></span></span><span><span><span>6 UD</span></span></span></p> <p><span><span><span>4.1. Arxiu Capitular de Vic<br /> <strong>4.1.16.07.04. Comú del Capítol. Masos. Mas Pratgibert de Tona </strong></span></span></span><span><span><span>1600-1700,1 UD</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.2. Arxiu de la Pietat de Vic<br /> <strong>5.2.11.01.17. Heretats. Administració d'heretats específiques. Vilamajor (Tona), </strong></span></span></span><span><span><span>300-1900,</span></span></span><span><span><span>7 UD</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>6.9. Casanova de l'Aguilar de Tona </strong></span></span></span><span><span><span>1706 </span></span></span><span><span><span>1 UD</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>6.39.50. Quintanes de Sant Hipòlit de Voltregà. Riembau de Tona,</strong></span></span></span><span><span><span>1301-1948,</span></span></span><span><span><span>42 UD</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>6.39.50.50. Quintanes de Sant Hipòlit de Voltregà. Riembau de Tona. Vila de Tona,</strong></span></span></span><span><span><span>1198-1818, </span></span></span><span><span><span>6 UD</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>6.51. Vendrell de Tona. </strong></span></span></span><span><span><span>1609-1900, </span></span></span><span><span><span>19 UD</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>6.52. Vila de Tona,</strong></span></span></span><span><span><span>1195-1900, 6UD</span></span></span></p> <p>9.1. Arxiu de la Cúria Fumada</p> <p><span><span><span><strong>9.1.03.01.13. Escrivanies de cúries i associacions. Escrivanies de cúries jurisdiccionals. Cúria del terme de Tona, </strong></span></span></span><span><span><span>1401-1599, </span></span></span><span><span><span>4 UD</span></span></span></p> <p><span><span><span>1.1. Mensa Episcopal<br /> 1.1.02.01.03.02. Govern de la diòcesi. Administració General. Provisió de càrrecs. Concursos a beneficis curats<br /> <strong>[Concurs per a la provisió de les esglésies parroquials de Sant Martí de Viladrau, Santa Maria de Seva, Santa Maria d'Igualada, Sant Andreu de Tona, Santa Eugènia de Relat, sagristia de Sant Joan de les Abadesses, Santa Maria de Gàver i Sant Martí de Sobremunt],</strong></span></span></span><span><span><span>1783-1784 </span></span></span></p> <p><span><span><span>1.1. Mensa Episcopal<br /> 1.1.03.01.10. Baronies de la Mitra. Administració general de les Baronies. Plets.<strong>[Resolució de conflictes del terme de Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1803</span></span></span></p> <p><span><span><span>1.1. Mensa Episcopal<br /> 1.1.03.11. Baronies de la Mitra. Pergamins <strong>Riuprimer, Sentfores, Aguilar, Tona, </strong></span></span></span><span><span><span>0952-1606,</span></span></span><span><span><span>126 pergamins</span></span></span></p> <p><span><span><span>2.46. Arxiu Parroquial de COLLSUSPINA<br /> 2.46.51. Baptismes<br /> <strong>Llibre de Batismes de la Iglésia de santa Maria del Socós de Collsespina filial de Balenyà y Tona que·s comensa lo dia 13 Abril de 1828, </strong></span></span></span><span><span><span>1828-1856, </span></span></span><span><span><span>59 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>2.61. Arxiu Parroquial de Sant Cugat de GAVADONS<br /> 2.61.62. llevadors de rendes<br /> <strong>Llevador de pensions de censals, censos y altres annuals corresponsions que·s fan â las iglésias de Sant Andreu de Tona y Sant Cugat de Gavadons, fet any 1757 per mi Joseph Rocafort y Sorts prevere rector de dita parroquial iglésia de Tona, </strong></span></span></span><span><span><span>1757-1785, </span></span></span><span><span><span>146 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>2.61. Arxiu Parroquial de Sant Cugat de GAVADONS<br /> 2.61.75. Vària notarial<br /> <strong>[Recull de compres de peces de terra fetes per Pere Estavanell, del mas Estavanell de Tona i el seu fill Rafel], </strong></span></span></span><span><span><span>1626-1629, </span></span></span><span><span><span>1 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>4.1. Arxiu Capitular de Vic<br /> 4.1.01. Seu vacant i jurisdicció<br /> <strong>[Conveni de Tona entre el rei Pere III i el Comte de Cabrera], </strong></span></span></span><span><span><span>1356</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.1. Arxiu del Capbreu<br /> 5.1.26. Persones<br /> <strong>[Rebuts del Doctor Josep Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1745-1771, </span></span></span><span><span><span>56 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.2. Arxiu de la Pietat de Vic<br /> 5.2.11.01.17. Heretats. Administració d'heretats específiques. Vilamajor (Tona)<br /> <strong>Rúbrica de documents de la casa de Vilamajor de Tona, i masos a ella units,</strong></span></span></span><span><span><span>1701-1800, 132 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.2. Arxiu de la Pietat de Vic<br /> 5.2.11.01.17. Heretats. Administració d'heretats específiques. Vilamajor (Tona)<br /> <strong>[Papers relacionats amb el mas Vilamajor de Tona, i mas Estrada, i varis], </strong></span></span></span><span><span><span>800-1900, </span></span></span><span><span><span>22 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.2. Arxiu de la Pietat de Vic<br /> 5.2.11.01.17. Heretats. Administració d'heretats específiques. Vilamajor (Tona)<br /> <strong>[Executòria del plet dels Administradors de la Pietat sobre els delmes del mas Vilamajor de Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1820, </span></span></span><span><span><span>72 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.2. Arxiu de la Pietat de Vic<br /> 5.2.16.02. Beneficis, distribucions, residències, llevadors. Documents i llevadors de beneficis<br /> <strong>[Papers del benefici de Sant Andreu fundat per Andreu Baldrons àlias Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1201-1800, </span></span></span><span><span><span>100 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.2. Arxiu de la Pietat de Vic<br /> 5.2.16.02. Beneficis, distribucions, residències, llevadors. Documents i llevadors de beneficis<br /> <strong>[Papers i llevadors del benefici de Sant Andreu fundat a la Seu de Vic per Andreu Baldrons àlias Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1601-1900,</span></span></span><span><span><span>126 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.2. Arxiu de la Pietat de Vic<br /> 5.2.18.02. Documents descontextualitzats. Sèries curtes<br /> <strong>[Contribució territorial de Malla, Tona, i Muntanyola], </strong></span></span></span><span><span><span>1801-1900, </span></span></span><span><span><span>30 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>6.39.50. Quintanes de Sant Hipòlit de Voltregà. Riembau de Tona<br /> 6.39.50.06. Varis<br /> <strong>[Comptes municipals de Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1720-1824, </span></span></span><span><span><span>300 p.</span></span></span></p> <p><span><span><span>6.39.50. Quintanes de Sant Hipòlit de Voltregà. Riembau de Tona<br /> 6.39.50.06. Varis<br /> <strong>[Notes sobre la construcció de la nova parròquia de Tona],</strong></span></span></span><span><span><span>1792-1845, </span></span></span><span><span><span>100 p.</span></span></span></p> <p><span><span><span>6.51. Vendrell de Tona<br /> 6.51.01. Actes del patrimoni<br /> <strong>[Fundacions de beneficis de la Seu de Barcelona per Guillem Vendrell, prevere de Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1701-1800, 12 </span></span></span></p> <p><span><span><span>6.51. Vendrell de Tona<br /> 6.51.05. Documentació d'interès familiar<br /> <strong>Llibre de copias dels actes de la casa del Vendrell de Tona, qual casa antiguament se anomenava Vendrell de Sobre-roca de la parròquia de Tona, compost per Mariano Vendrell clergue en lo any 1752,</strong></span></span></span><span><span><span>1752, </span></span></span><span><span><span>15</span></span></span></p> <p><span><span><span>7.24. Felip Vall Verdaguer<br /> 7.24.06. Vària<br /> <strong>[Diari d'excavacions del castell de Tona i altres documents], 1</strong></span></span></span><span><span><span>934-1943, </span></span></span><span><span><span>8</span></span></span></p> <p><span><span><span>7.24. Felip Vall Verdaguer<br /> 7.24.06. Vària<br /> <strong>[Genealogia de la família Susany de Tona],</strong></span></span></span><span><span><span>1990,</span></span></span><span><span><span>6</span></span></span></p> <p><span><span><span>9.1. Arxiu de la Cúria Fumada<br /> 9.1.03.01.13. Escrivanies de cúries i associacions. Escrivanies de cúries jurisdiccionals. Cúria del terme de Tona<br /> <strong>[Cúria del castell i terme de Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1590-1594 </span></span></span><span><span><span>f. 19-26v, 27v-30</span></span></span></p> <p><span><span><span>9.1. Arxiu de la Cúria Fumada<br /> 9.1.03.01.22.01.10. Escrivanies de cúries i associacions. Escrivanies de cúries jurisdiccionals. Capbreus i registres de capbrevació. Capbreus. Altres jurisdiccions<br /> <strong>[Capbreu de Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1386-1387, </span></span></span><span><span><span>13 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>9.1. Arxiu de la Cúria Fumada<br /> 9.1.04.01.09. Notaries foranes. Notaries Foranes (I). Altres notaries<br /> <strong>[Manual notarial de la parròquia de Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1502-1505, 1</span></span></span><span><span><span>00 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>10.1. Arxiu de la Vegueria de Vic<br /> 10.1.01.02.01.03. Vegueria d'Osona i Corregiment de Vic. Administració judicial. Incoació. Detencions<br /> <strong>[Registres de captures adreçats a Vic, Tona, la Vola i Curull, Olost, Sant Agustí de Lluçanès i Oristà],</strong></span></span></span><span><span><span>1848/01/-1848/12/, </span></span></span><span><span><span>300] f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>10.1.53. Arxiu de la Vegueria de Vic. Comtat d'Osona<br /> 10.1.53.02. Registres específics de termes<br /> <strong>Sant Sadurní y Espinelbas, Tona / Spinelbas, Orís, Thona, Sant Berthomeu / Registra del terme de Sant Sedorní de Ozormort y Sant Vicens de Spinelbas, </strong></span></span></span><span><span><span>1684/03/-1715/03/, </span></span></span><span><span><span>300 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>10.1.54. Arxiu de la Vegueria de Vic. Altres baronies<br /> 10.1.54.<strong>Tona / Regestrum curiae termini Sancti Andree de Thona, diocesis Vicensis, factum per Joannem Vila, apostolica et ergia auctoritatibus notarium publicum civem Vicensem ac curiae honorabilis baiuli dicti termini de Thona senior </strong></span></span></span><span><span><span>1634-1672, 1</span></span></span><span><span><span>50 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I per últim cal citar, en relació a la Parròquia de Sant Andreu, el llibre d’obra (cobraments) de l’església de Tona en tres períodes del segle XIX (1806-1811), (1814) i 1814-1828); així com un volum del segle XVIII de censals i capbreus parroquials o documents similars. També un llibre notarial: regestes de pergamins Mas Font, 1219-1622.</span></span></span></p> | 08283-184 | Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic | <p>No hi ha una data específica de creació de l’Arxiu. El mateix funcionament de l’administració diocesana i de l’administració de la catedral a partir de la restauració de la diòcesi el 886 és el que dona lloc a l’existència del fons originari.</p> <p>La ingent documentació que actualment atresora l’Arxiu Episcopal de Vic és el resultat d’un gran projecte que va tirar endavant el seu arxiver i director entre el 1942 i el 1978, Eduard Junyent. A ell es deu la iniciativa d’unir en una sola institució arxivística l’arxiu del bisbe de Vic (o arxiu de la Mensa Episcopal) i l’arxiu de la catedral de Vic (o Arxiu Capitular de Vic, inclòs tot l’arxiu notarial de les escrivanies eclesiàstiques o Arxiu de la Cúria Fumada). A partir d’aquest primer nucli, Junyent hi va aplegar altres arxius eclesiàstics de Vic i de tot el bisbat (arxiu dels beneficiats de la Pietat, arxius parroquials), alhora que l’Arxiu Episcopal esdevenia també l’arxiu històric custodi del districte notarial de Vic i ingressava en els seus fons tot l’arxiu de la Vegueria. Al mateix temps, iniciava l’ingrés d’arxius patrimonials de masies i fons personals (com ara el del pintor tonenc Felip Vall). Aquesta és la raó per la qual en l’actualitat l’arxiu contingui molta documentació referent a Tona, de moltes procedències diferents.</p> | 41.8500100,2.2291200 | 436008 | 4633410 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97925-llibre-actes.jpg | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97951 | Petit turó de la capella de Sant Miquel de Vilageliu, codi C34 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/petit-turo-de-la-capella-de-sant-miquel-de-vilageliu-codi-c34 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span lang='CA'><span><span>Zona d’interès natural de 2570 m². Es tracta d’un petit turonet que forma part del conjunt de petites elevacions del terreny que separen el Pla de Carrereres i el Pla de Vilageliu. Destaca per la seva frondositat vegetativa, fet poc comú en la majoria de turons calcaris de Tona i pel grau de bona conservació en què es troba. La vegetació predominant és el Pi blanc <em>(Pinus halepensis</em>) de manera aïllada i les alzines (<em>Quercus ilex</em>).<em> </em></span></span></span></p> | 08283-200 | Espai situat al sud-oest del terme municipal. | 41.8388700,2.2073500 | 434189 | 4632190 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97951-p1100329.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97951-p1100330.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 97952 | Àrea natural del Surell, codi C35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-natural-del-surell-codi-c35 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de gran extensió, 80,59 ha de forma allargassada que s’estén d’est a oest. Es tracta d’una àrea forestal amb vegetació molt abundant, que tot i que no és climàcica, forma part de la configuració del paisatge tipus mosaic agroforestal que característica el municipi de Tona. A l’extrem oest, en una elevació del terreny afloren les margues grises característiques dels turons de Tona. En l’àrea forestal més a l’est, a l’alçada del Mas Surell i molt a prop d’una gran bassa d’aigua, hi ha una font natural: la font del Surell. A la part est la vegetació predominant és el pi blanc <em>(Pinus halepensis</em>) i de forma dispersa apareix pi roig <em>(Pinus silvestris)</em> i l’alzina (<em>Quercus ilex</em>)<em>, </em>en l’estrat arbori i el tortellatge<em> (Viburnum lantana) </em>com arbust.<em> </em></span></span></span></p> | 08283-201 | Espai situat al sud del terme municipal. Límit nord del Pla de Vilageliu | 41.8411600,2.2143300 | 434771 | 4632439 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97952-p1100298.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97952-p1100300.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 97953 | Marge entre camps de Vilageliu, codi C37 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-de-vilageliu-codi-c37 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 14,99 ha. Es tracta d’una petita elevació de terrenys de forma allargassada amb abundant vegetació que fa de marge entre camps. La vegetació predominant és el pi blanc <em>(Pinus halepensis</em>) de manera aïllada i les alzines (<em>Quercus ilex</em>).<em> </em></span></span></span></p> | 08283-202 | Espai situat a l’extrem sud del municipi, al límit del terme amb Hostalets de Balenyà. | 41.8371900,2.2129800 | 434655 | 4631999 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97953-p1100361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97953-p1100362.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 97965 | Àrea natural del Polígon les Goules, codi C05 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-natural-del-poligon-les-goules-codi-c05 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural d’extensió considerable, 30,6 ha. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una zona per on discorren petits cursos fluvials de poca consideració i amb vegetació. La importància de l’àrea és que actua com un espai de transició a un àmbit de PEIN proper, a més de fer la funció de connector ecològic, fet rellevant en aquesta part del territori. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació predominant és el roure martinenc <em>(Quercus pubescents) </em>i l’auró negre (<em>Acer monspessulanum</em>) en l’estrat arbori; i el boix (<em>Buxus sempervirens</em>) i el sanguinyol (<em>Corpus sanguínea</em>) en l’estrat arbustiu.</span></span></span></p> | 08283-207 | A l’extrem sud-est del municipi, al límit del terme amb Taradell | 41.8554600,2.2440200 | 437250 | 4634005 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97965-p1100407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97965-p1100403.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 97966 | Espai natural del Cementiri, codi C06 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-del-cementiri-codi-c06 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | Alguns sectors estan molt degradats. | <p><span><span><span>Zona d’interès natural d’extensió considerable, 25,58 ha. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una zona que inclou àrees amb vegetació i d’altres són terrers calcaris generalment margosos característics del territori. La vegetació predominant és el pi blanc <em>(Pinus halepensis</em>).</span></span></span></p> | 08283-208 | A l’extrem sud-est del municipi | 41.8512700,2.2422500 | 437099 | 4633541 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97966-p1100402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97966-p1100396.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97975 | Marges entre camps de Mont-rodon. Codi 41 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-entre-camps-de-mont-rodon-codi-41 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 5.673 m² de superfície. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un conjunt de tres marges entre camps amb abundant vegetació i molt bon estat de conservació, situat a prop del riu Gurri amb abundant vegetació de ribera. És el tipus de marge que crea el paisatge agroforestal propi del territori. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Domina la presència d’arbres com les alzines <em>(Quercus ilex)</em> i alguns exemplars dispersos de roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em>.<em> </em></span></span></span></p> | 08283-216 | Sector aïllat a l’oest del municipi. A l’est del Serrat de Mont-rodon. | 41.8634700,2.2681500 | 439260 | 4634877 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97975-p1100433.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97975-p1100434.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 97976 | Turó testimoni de margues grises del NE del Serrat de Mont-rodon. Codi 42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-testimoni-de-margues-grises-del-ne-del-serrat-de-mont-rodon-codi-42 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | Tot i ser un espai ben conservat, cal remarcar la pèrdua de vegetació natural en favor del sòl per a ús agrícola, respecte a l'àrea grafiada el POUM de l’any 2011. | <p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de gran extensió: 49,06 ha de superfície. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un turó testimoni de margues grises amb abundant vegetació a la vessant est. Aquest espai destaca perquè mostra la climacitat de la vegetació, i també perquè és un espai proper al riu Gurri amb un clar paper de connector ecològic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l’estrat arbori predomina el roure martinenc <em>(Quercus pubescents) </em>i com a espècies arbustives destaca el tortellatge <em>(Viburnum lantana</em>) i boix <em>(Buxus sempervirens). </em></span></span></span></p> | 08283-217 | Sector aïllat a l’oest del municipi. Al nord-est del Serrat de Mont-rodon. | 41.8678200,2.2667300 | 439147 | 4635360 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97976-p1100441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97976-p1100444.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97977 | Àrea d’interès natural del NE del Serrat de Mont-rodon. Codi 43 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-natural-del-ne-del-serrat-de-mont-rodon-codi-43 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | POUM. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Codi 43Aquest catàleg recull elements tals com marges, turons, i petites franges boscoses que caracteritzen el paisatge agroforestal del municipi, alhora que compleixen una funció ecològica com a zones de refugi i alimentació per a la fauna i que, per tant, juguen un paper actiu en la connectivitat biològica. | <p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de gran extensió: 37,19 ha de superfície. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un espai que comprèn zones elevades a la part oest, com fondalades de forma allargassada a la zona est, per on petits cursos fluvials poden discorre ocasionalment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar la funció de connector ecològic d’aquesta àrea. Domina la presència d’arbres com les alzines <em>(Quercus ilex)</em> i algunes alzines sureres disperses <em>(Quercus suber</em>), com a espècie arbustiva destaca el garric <em>(Quercus coccifera). </em></span></span></span></p> | 08283-218 | Sector aïllat a l’oest del municipi. Al nord-est del Serrat de Mont-rodon. | 41.8699100,2.2690800 | 439344 | 4635591 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97977-p1100447.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97977-p1100448.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97997 | Festa de Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-reis-4 | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2018). “La nit de Reis: atxes i soroll. Vestigis vius de celebracions i creences antigues?”. Llibre de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F905686'>Inventari del patrimoni Etnològic de Catalunya </a></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>La festa de Reis es celebra a Tona amb la cavalcada dels Reis d'Orient, el dia 5 de gener. La singularitat de la festa és que hi ha la tradició de cremar atxes de barballó (espígol). </span></span></span><span><span><span>Es tracta de fer la crema de l’atxa davant de la casa dels infants per alertar els Reis que no passin de llarg. Aquest fet dona espectacularitat i omple de fragàncies els carrers per on passa la cavalcada. Al final, a la Plaça Major, els Reis reben la mainada amb els patges i els donen un petit present.</span></span></span></p> | 08283-238 | <p><span><span><span>El costum de la cavalcada a Tona no va més enllà dels anys 30 del segle XX. És més antiga la tradició de la crema d’atxes (PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1951, el tonenc Josep Cruells va enviar una carta al folklorista Joan Amades per informar-lo dels costums locals. Un document escrit que retrata molt bé aquesta tradició en l'època anterior a la cavalcada: <em>'El dia 5 de gener, vigília dels Sants Reis, la maina-da de Tona, un cop han sentit el toc d'oració, es posen davant les portes de llurs cases per fer els Reis; és de notar que fins ara aquest costum guarda en nostre poble tot el seu tipisme primitiu, doncs encara s'utilitzen com a lluminàries les típiques atxes de barballó (espígol), que en el fort del seu cremar donen als carrers un dantesc aspecte, a la vegada que el deixen perfumat per unes hores amb la bona flaire d'aquesta herba; aquestes atxes consisteixen en una canya d'una llargària quasi sempre exagerada per l'edat de l'infant que ha d'aguantar-la, la qual es va vestint amb manadets de barballó que se subjecten amb un cordill; un cop ja enceses, han d'abrandar-se perquè no s'apaguin, cosa que generalment solen fer quasi sempre la gent gran, el pare, la mare, o bé un germà o germana, mentre que el menut, aguantant per un cap d'una manera força hipotètica i seguint amb el seu petit cos el moviment del brandeix, crida més aviat que no canta, amb tota la força dels seus tendres pulmons: (Els Reis, els Reis, els Reis de l'Orient / porten coses per a la pobra gent.) Aquesta demanda té la seva resposta, que es donen ells mateixos a continuació, ja que sense parar segueixen cridant: (Si, fillet, / coca blanca / i torronet. / Els Reis, els Reis, etc.) així segueixen cridant, fins que s'ha consumit tot el barballó que contenia la canya. D'uns anys en aquesta part, després de cremades les atxes perquè el foc no pugui espantar els cavalls, sol fer-se visible pels carrers del poble una cavalcada precedida pels sants Reis de l'Orient'</em>. (LLEOPART, 2018)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons Amadeu Lleopart aquesta tradició tonenca, pot tenir la funció de guiar fins al poble, per mitjà de l'olor i la llum, els tres personatges màgics que arriben la nit del 5 de gener, encara que originàriament fossin invisibles, ha anat canviant i ha perdut alguns elements ben genuïns. Especialment dos: el fet d'encendre les atxes davant la porta de casa (el creixement de Tona i l'itinerari de la cavalcada comporten que avui tothom s’aplegui als carrers cèntrics) i la cantarella que acompanyava el moviment de fer anar amunt i avall la torxa (mantinguda, actualment, només per algunes famílies). És possible, que la crema del barballó hagués estat relacionada amb algun ritus col·lectiu de purificació i protecció del poble i alhora de la llar; per això es feia davant de casa. Segons el mateix autor, és probable que les atxes, formessin part de celebracions o rituals antics del temps del solstici d'hivern, i van ser aprofitades per a l’activitat de rebre els Reis Mags. Això succeïa abans que hi hagués cavalcades (LLEOPART, 2018).</span></span></span></span></p> | 41.8500100,2.2291200 | 436008 | 4633410 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Imatges cedides per l’Ajuntament de Tona. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 98026 | Marges entre camps del Mas Segalers, codi C09 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-entre-camps-del-mas-segalers-codi-c09 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span lang='CA'><span><span>Zona d’interès natural de 14,80 ha. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’un conjunt de marges entre caps amb desnivells. La part nord és una zona amb forta presència de vegetació arbustiva, mentre que la part sud, més propera a la carretera N-141c, està en desenvolupament. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les espècies dominants són l’alzina <em>(Quercus ilex)</em>, com a arbre; els esbarzers com arbusts <em>(Rubus ulmifolia)</em>, i herbàcies com el marxívol <em>(Helleborus foetidus).</em></span></span></span></p> | 08283-256 | A l’extrem nord-oest del municipi, al límit municipal | 41.8658000,2.2076100 | 434238 | 4635180 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||||
| 98027 | Marges entre camps del Mas Segalers-II, codi C10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-entre-camps-del-mas-segalers-ii-codi-c10 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 20,50 ha. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un espai amb certa pendent envoltada de camps de conreu, excepte l’extrem oest que afronta a l’àrea forestal de les Estimbes, raó per la qual el paper de connector ecològic de la zona és destacable. La mateixa raó implica una elevada biodiversitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les espècies dominants són l’alzina <em>(Quercus ilex), </em>el roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em> i oliveres <em>(Olea europaea) </em>disperses, com a estrat arbori; i els esbarzers <em>(Rubus ulmifolia)</em> i l’aranyoner <em>(Prunus spinosa) </em>com a estrat arbustiu.</span></span></span></p> | 08283-257 | A l’extrem nord-oest del municipi, al límit municipal. | 41.8643300,2.2075900 | 434235 | 4635017 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||||
| 98031 | Carnestoltes de Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnestoltes-de-tona | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F905680'>Inventari del patrimoni Etnològic de Catalunya</a></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span>La festa del Carnestoltes actual de Tona té una estructura similar a la majoria de les celebrades arreu de Catalunya: l’arribada del Carnestoltes i la divisió entre el carnestoltes infantil i el carnestoltes adult, amb la celebració d’una rua de carrosses i comparses. El final de festa es fa a la sala de la Canal.</span></span></span></p> | 08283-260 | Carrers centrals del poble | <p><span><span><span>Abans de 1939 era costum passejar un ninot d'home amb xevira o civera pels carrers, acompanyat de 6 o 7 homes amb espelmes enceses i cantant les absoltes fetes per ells per anar a cremar-lo. Quan el començaven a remenar, els que el portaven es posaven a plorar molt alt, fent riure al públic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També era habitual que un home fes ballar una figa penjada amb un cordill a una canya, donant-li copets amb un bastonet mentre la mainada intentava queixalar-la amb les dents. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns 7 o 8 homes es disfressaven de dona o de dòmino i el diumenge es presentaven al ball on la mainada intentava descobrir qui eren. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El Carnestoltes fou prohibit en acabar la Guerra Civil de 1936 i no es tornà a celebrar fins la dècada dels anys 1980. A partir d'aquest moment i fins l'any 1996, el carnestoltes de Tona fou bàsicament dedicat a la mainada. Aquell any anà prenent més importància el carnestoltes adult, fins l'any 1999 en què es celebrà el carnestoltes infantil el dissabte i la festa pels adults el diumenge i es passà el ball a la nit del dissabte en lloc del diumenge, tal i com s'havia fet fins llavors. (IPEC).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer terç del segle XX era habitual el Dijous llarder fer aplecs de gent a la vora d'una font per menjar i divertir-se. Els balls de Carnaval es feien al cafè Orient, on es penjava a la balconada el ninot del Carnestoltes (PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011).</span></span></span></p> | 41.8500100,2.2291200 | 436008 | 4633410 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Imatges cedides per l’Ajuntament de Tona. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc