API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
97953	Marge entre camps de Vilageliu, codi C37	https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-de-vilageliu-codi-c37	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Zona d’interès natural de 14,99 ha. Es tracta d’una petita elevació de terrenys de forma allargassada amb abundant vegetació que fa de marge entre camps. La vegetació predominant és el pi blanc <em>(Pinus halepensis</em>) de manera aïllada i les alzines (<em>Quercus ilex</em>).<em> </em></span></span></span></p>	08283-202	Espai situat a l’extrem sud del municipi, al límit del terme amb Hostalets de Balenyà.		41.8371900,2.2129800	434655	4631999		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97953-p1100361.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97953-p1100362.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97967	El Corc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corc	<p><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p>	XVIII	En procés d’enrunament, envaït per la vegetació. Algunes bigues que sustenten la teulada d’un dels cossos del mas, han col·lapsat.	<p><span><span><span>L’immoble principal és una edificació tradicional per a una masoveria, de planta rectangular i teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa i planta primera. Allà on el revestiment s’ha deteriorat, s’observa l’aparell de pedra comuna i tàpia, amb afegits de maons. La cornisa es forma per una superposició de teula àrab que aixopluga un ràfec de caps de teula i rajola ceràmica disposada triangularment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un cos annex s’ubica perpendicularment al volum principal. Hi destaca una galeria amb dos arcs rebaixats sobre pilastres. Les façanes són de pedra amb aparell de maçoneria. </span></span></span><span><span><span>El conjunt del mas també inclou altres annexos agrícoles menors. </span></span></span></p>	08283-209	Al sud del municipi. Extrem oest del Pla de Vilageliu.	<p><span><span><span>Segons un quadern de 1718, el mateix any dels cens d'Aparici, en aquell moment hi havia a Tona unes 115 cases i entre les masies del sector de Tona hi consta la casa de Pau Pujol que correspondria segurament al Corc (POUM).</span></span></span></p>	41.8377500,2.2190300	435158	4632057		08283	Tona	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97967-p1100271.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97967-p1100273.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97967-p1100272.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			98\|119\|94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97964	Aqüeducte de Vilageriu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-vilageriu	<p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny.1995-1999. Aqüeducte de Vilageliu<strong>.</strong> Tona. Número d’inventari IPEC 901542. 21-4-1998. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33018'>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33018</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F901827'>Inventari del patrimoni Etnològic de Catalunya </a></span></span></span></p>		La conducció de l’aigua no existeix. Parcialment envaït per la vegetació. Es va afegir un estrep de formigó.	<p><span><span><span>Aqüeducte o pont sobre el Torrent de Güells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en un pont d’un sol arc, de gran amplitud de llum, que recolza en una banda sobre un estrep de pedra i en l’altra s'adossava a la roca, que es va reforçar amb un estrep de formigó. Els dos costat s’adossen o recolzen sobre la superfície rocosa dels costats del torrent. L’arc rebaixat ha estat construït per carreus regulars ben escairats (dovelles). A la part superior, sobre l’estructura (el lloc per on passaria la canalització d’aigua), unes lloses de pedra plana faciliten el pas d’una banda a l’altra. La resta és construït en pedres irregulars, escairades i col·locades en fileres amb morter.</span></span></span></p>	08283-206	Torrent de Güells. Límit municipal amb Balenyà	<p><span><span><span>Situat entre la masia de Vilageriu i el mas Barbat, al límit entre Tona i Balenyà. Segons sembla, la construcció podria haver tingut les funcions de pont i d'aqüeducte. Fou restaurat i consolidat l’any 1973 (IPEC). Uns voluntaris van construir aquell any un pilar de ciment armat per evitar l'esfondrament del pont (<span><span><span>PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>S’ha especulat amb la possibilitat que el pont fos d’origen romà, per la proximitat d'una via romana i dels mil·liaris localitzats al seu entorn, tot i que aquesta hipòtesi no ha estat confirmada per cap estudiós. També se li ha atribuït un origen medieval.</span></span></span></p>	41.8378800,2.2074300	434195	4632080		08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97964-p1100337.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97964-p1100350.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97964-p1100343.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Estructural	BCIL	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		També es coneix com a aqüeducte de Barbat, i amb el topònim més modern de 'Vilageliu'. El torrent de Güells fa de límit entre el terme municipal de Balenyà i de Tona, amb la qual cosa comparteixen aquest bé patrimonial.	94\|98\|119\|85	49	1.5	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
98063	Font de Sant Miquel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-miquel-3				<p><span><span><span>Font ubicada al marge esquerra del Torrent de Güell, molt a prop de la llera. Amb un espai de vegetació densa amb abundància de lianes com l’heura. Una paret de bloc de pedres relativament gran, alineades i lligades amb morter, sustenta el camí que hi arriba, a la part inferior s’adossa el brollador, d’on surt el broc metàl·lic per on raja l’aigua a nivell de terra i que discorre fins al riu. Destaca un mosaic fet amb rajoles de ceràmica amb el nom de la font i la data de setembre de 1981.</span></span></span></p>	08283-274	Torrent de Güells. A 280 m a l’oest de la capella de Sant Miquel de Vilageliu per la pista.		41.8381100,2.2063800	434108	4632106		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98063-font-2.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Lúdic	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97974	Mas Vilageriu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vilageriu	<p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p>	XVIII		<p><span><span><span>Gran casal de planta quadrada amb teulada a quatre vessants. La façana principal s’orienta a migdia i presenta una composició quasi bé simètrica, només trencada a la planta baixa, on un imponent portal dovellat té una inscripció a la part central amb una creu i la data de l'any 1741. El primer pis té tres obertures amb balcons amb llosana de pedra treballada i baranes de forja amb motius geomètrics. N’hi ha dues que presenten llindes i estan emmarcades en pedra disposades en serra, la tercera està emmarcada amb aplacats regulars més moderns, de pedra. Al pis superior destaca una galeria central d’arcs rebaixats recolzats sobre pilars i dues petites finestres emmarcades en pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament del casal és de pedra irregular amb les cantoneres reforçades i s’hi observen diferents disposicions fruit de refaccions. La part superior està arrebossada, probablement és una remunta de tàpia (IPAC). La resta de façanes disposen d’obertures diverses emmarcades en pedra, de diferents mides i distribucions no sempre regulars. A la façana est hi ha un annex.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Davant la casa hi ha una era i unes quadres i al darrere, una masoveria de la mateixa casa anomenada 'Cal Masover', </span></span></span>possiblement successora del mas medieval.</p>	08283-215	Al sud-oest del terme municipal	<p><span><span><span>Prop de la casa hi passava la via romana que anava de Vic a Caldes de Montbui</span></span></span> fins a la costa del Maresme.<span><span><span> Un document de l’any 948 ja parla d’aquesta propietat, </span></span></span>un gran domini senyorial de l'època de la repoblació del comtat d'Osona, d'origen comtal, que disposava de la seva pròpia capella privada, Sant Miquel de Vilageriu. <span><span><span>En època medieval havia tingut jurisdicció pròpia, era una quadra, </span></span></span>i la casa era considerada una domus o casa forta. <span><span><span>Més tard formaria part de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom primitiu i clàssic de Vilageriu es va transformar en Vilageliu. La família que conreava la terra va prendre com a cognom el de la casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En un altre document del 1022 es parla de la propietat de Vilageriu, lligada al llinatge </span></span></span>dels senyors de<span><span><span> Rocafort de Bages. El mas i propietat va sortint en diversos documents durant el segle XI i XII. </span></span></span>Com en el cas de Güells<span><span><span>, i d’altres indrets destacats, la família dels senyors o propietaris convivia amb una o més famílies de pagesos que eren dels que explotaven la terra i que acabaren sent-ne els senyors o propietaris i prenent el cognom del mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A causa de la pesta negra de l’any 1348, el mas va quedar deshabitat. Temps més tard va tornar a ser habitada per uns parents de Balenyà </span></span></span>de la família que fins llavors hi havia fet estada. P<span><span><span>er evitar el despoblament, Marc de Vall-ossera o de Valldossera, de la parròquia de Balenyà, va reclamar el parentiu amb els Vilageriu, morts poc abans a causa de la malaltia, </span></span></span>i el seu dret a ocupar i conrear el mas. <span><span><span>El nou propietari es va comprometre a habitar la propietat i al manteniment dels pactes senyorials. La dinastia o llinatge Vilageriu va continuar lligada </span></span></span>al mas durant segles<span><span><span>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas de Vilageriu va ser cremat per les tropes de Napoleó el 1809 i van profanar la capella de Sant Miquel. El primer fou refet ràpidament, i la capella va tornar a celebrar actes el 1821 (PLADEVALL, 1990), (LLEOPART, 2006). </span></span></span></p>	41.8384500,2.2101400	434420	4632141	1741	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97974-p1100315.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97974-p1100316.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97974-p1100304.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			98\|119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97998	Conjunt de Vilageriu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-vilageriu	<p><span><span><span><span lang='CA'>AA.VV. (1986). Catalunya Romànica. Volum II i III. Osona I, i Osona II. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Tona. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, A.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1958-60). “<span><span>Las iglesias de la parroquia de Tona,</span></span>”, “Ausa”, vol. III.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1972). <span><span>Sant Miquel de Vilageriu de la parroquia de Tona, “Full Diocesà”, Vic 10 de desembre de 1972.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1981). “<span><span>Inauguració de l’església restaurada romànica de Sant Miquel de Vilageriu”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-vilageriu-tona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-vilageriu-tona</a></span></span></span></p>	XII a XVIII		<p><span><span><span>Conjunt format per l'entorn de Vilageliu: El mas, l'església romànica de Sant Miquel i l'aqüeducte que travessa el barranc del Torrent de Güells, més tard riu Congost.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici més gros és el gran casal de planta quadrada amb teulada a quatre vessants, on un imponent portal dovellat té una inscripció amb la data de l'any 1741. El parament del casal és de pedra irregular amb les cantoneres reforçades i s’observen diferents disposicions fruit de refaccions, la part superior està arrebossada, probablement és una remunta de tàpia (IPA). La resta de façanes compten amb diverses obertures emmarcades en pedra, de diferents mides i distribucions no sempre regulars. A la façana est hi ha un annex.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Davant la casa hi ha una era i unes quadres i, a darrere, una masoveria de la mateixa casa anomenada 'Cal Masover'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En segon lloc destaca capella de Sant Miquel, una església aïllada entre camps de conreu que segueix tots els cànons arquitectònics del romànic. Es tracta d'un edifici d'una sola nau rectangular capçada amb un absis semicircular a la part de llevant. El mur de ponent suporta un campanar d’espadanya d’un ull. A l’interior del temple la volta de canó és suportada per arcs torals de secció semicilíndrica adossats als murs de la nau i de secció rectangular a la volta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per últim, el conjunt també inclou l’aqüeducte de Vilageliu, un pont d’un sol arc de gran amplitud de llum que recolza, en una banda, sobre un estrep de pedra i, en l’altra, </span></span></span>per un estrep de formigó fruit d'una restauració que en va evitar l'ensulsiada.<span><span><span> Els dos costats s’adossen o recolzen sobre la superfície rocosa dels marges del torrent. A la part superior, sobre l’estructura (el lloc per on passaria la canalització d’aigua), unes lloses de pedra plana faciliten el pas d’una banda a l’altra. </span></span></span></p>	08283-239	Al sud-oest del terme municipal	<p>Prop del mas Vilageriu hi passava la via romana que anava de Vic a Caldes de Montbui fins a la costa del Maresme. Un document de l’any 948 ja parla d’aquesta propietat, un gran domini senyorial de l'època de la repoblació del comtat d'Osona, d'origen comtal, que disposava de la seva pròpia capella privada, Sant Miquel de Vilageriu. En època medieval havia tingut jurisdicció pròpia, era una quadra, i la casa era considerada una domus o casa forta. Més tard formaria part de Tona.</p> <p>El nom primitiu i clàssic de Vilageriu es va transformar en Vilageliu. La família que conreava la terra va prendre com a cognom el de la casa. </p> <p>En un altre document del 1022 es parla de la propietat de Vilageriu, lligada al llinatge dels senyors del castell de Rocafort de Bages. El mas i propietat va sortint en diversos documents durant el segle XI i XII. Com en el cas de Güells, i d’altres indrets destacats, la família dels senyors o propietaris convivia amb una o més famílies de pagesos que eren dels que explotaven la terra i que acabaren sent-ne els senyors o propietaris i prenent el cognom del mas.</p> <p>A causa de la pesta negra de l’any 1348, el mas va quedar deshabitat. Temps més tard va tornar a ser habitada per uns parents de Balenyà de la família que fins llavors hi havia fet estada. Per evitar el despoblament, Marc de Vall-ossera o de Valldossera, de la parròquia de Balenyà, va reclamar el parentiu amb els Vilageriu, morts poc abans a causa de la malaltia, i el seu dret a ocupar i conrear el mas. El nou propietari es va comprometre a habitar la propietat i al manteniment dels pactes senyorials. La dinastia o llinatge Vilageriu va continuar lligada al mas durant segles. </p> <p>Sant Miquel de Vilageriu és una de les moltes esglesioles situades prop dels masos que trobem a la plana de Vic, fet característic del temps de la repoblació altmedieval. Els grans propietaris solien aixecar capelles prop de les seves vil·les rurals, esglésies que gairebé tenien la categoria de parroquials; més endavant es varen refondre amb les més importants. La capella actual no és pas la primera que es va edificar en el mas Vilageriu, que es documenta des del 948, sinó una reedificació dels segles XI-XII. </p> <p>Tant l’església de Sant Miquel com el lloc de Vilageriu apareixen documentats l’any 948, quan l’ardiaca Guadamir dictà el seu testament; entre altres coses, deixà la casa de Sant Miquel, que estava construïda a Vilageriu. Encara que l’any 1130 se la citi com a parròquia, no figura en cap de les llistes de parròquies dels segles XI-XV que es coneixen. En canvi, des del final del segle XII es trobava vinculada a la parroquial de Sant Andreu. Devia tenir unes funcions de tipus parroquial com la de Santa Maria del Barri, a causa de la situació enlairada dins de la parròquia de Sant Andreu.</p> <p>Com s'ha mencionat, els senyors de Vilageriu foren els Rocafort. El primer conegut és el levita Randulf, senyor de Rocafort, que havia comprat l’alou de Vilageriu al comte Ramon Borrell, segons fa constar en el seu testament del 1022, i que el deixà a un fill segon anomenat Sunyer. L’any 1050 es jurà sobre l’altar de sant Miquel de Vilageriu el testament de Sunyer Randulf, senyor dels castells d’Aguilar, al Bages i la Llavinera a Anoia, i propietari de l’alou de Vilageriu. A partir d’aquí es perden els patrons de l’església de Sant Miquel. En els segles XIII i XIV la senyoria de Vilageriu passà per enllaços matrimonials a la família Oló i després al benefici de la capella de Sant Pere de Muntanyola.</p> <p>L'església primitiva documentada el 948 es degué substituir per una altra de romànica. Sembla que la capçalera i la nau es van construir als volts de l'any 1080 i que fou reformada o modificada al segle XII, obrint-se noves finestres a migdia i tramuntana. També degué sofrir algunes alteracions estructurals, com és apreciable a l’absis, i un abarrocament decoratiu de l’interior, modificacions en el portal i construcció d’un cor, obres portades a terme sobretot durant el segle XVIII (DD.AA, 1986). El 1809 els francesos van destruir el mas de Vilageriu i van profanar la capella de Sant Miquel. El primer es va refer ràpidament, i la capella va tornar a celebrar actes el 1821 (PLADEVALL, 1990), (LLEOPART, 2006). A partir del 1936 el temple es quedà sense culte (DD.AA, 1986). L'última restauració data del 1980, quan es va descobrir un mil·liari romà a la base de l'altar. S'ha associat a una via romana construïda en època republicana (segle II aC) que passava prop seu. (CC.AA.)</p> <p>L'aqüeducte de Vilageriu, es situa entre la masia de Vilageriu i el mas Barbat, al límit entre Tona i Balenyà. Segons sembla, la construcció podria haver tingut les funcions de pont i d'aqüeducte. Fou restaurat i consolidat l’any 1973 (IPEC). Uns voluntaris van construir aquell any un pilar de ciment armat per evitar l'esfondrament del pont (PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011).</p> <p>S’ha especulat amb la possibilitat que el pont fos d’origen romà, per la proximitat d'una via romana i dels mil·liaris localitzats al seu entorn, tot i que aquesta hipòtesi no ha estat confirmada per cap estudiós. També se li ha atribuït un origen medieval.</p>	41.8387800,2.2094500	434363	4632178		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97998-p1100317.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97998-p1100308.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97998-p1100338.jpg	Legal	Romànic\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Altres	BCIL	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			92\|94\|85	46	1.2	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97982	Serrarols	https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrarols-0	<p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>Edifici de planta rectangular amb coberta de doble vessant, i carener paral·lel a la façana principal, encarada a sud. Presenta planta baixa i pis. </span></span></span><span><span><span>La construcció ha estat reformada en els últims anys, mantenint la seva senzillesa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'entorn, diferents construccions aïllades de construcció senzilla estan destinades a usos agrícoles i garatges. </span></span></span></p>	08283-223			41.8388500,2.1993100	433521	4632194		08283	Tona	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97982-2971.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97982-2972.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97951	Petit turó de la capella de Sant Miquel de Vilageliu, codi C34	https://patrimonicultural.diba.cat/element/petit-turo-de-la-capella-de-sant-miquel-de-vilageliu-codi-c34	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>			<p><span lang='CA'><span><span>Zona d’interès natural de 2570 m². Es tracta d’un petit turonet que forma part del conjunt de petites elevacions del terreny que separen el Pla de Carrereres i el Pla de Vilageliu. Destaca per la seva frondositat vegetativa, fet poc comú en la majoria de turons calcaris de Tona i pel grau de bona conservació en què es troba. La vegetació predominant és el Pi blanc <em>(Pinus halepensis</em>) de manera aïllada i les alzines (<em>Quercus ilex</em>).<em> </em></span></span></span></p>	08283-200	Espai situat al sud-oest del terme municipal.		41.8388700,2.2073500	434189	4632190		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97951-p1100329.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97951-p1100330.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97955	Capella de Sant Miquel de Vilageriu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-miquel-de-vilageriu	<p><span><span><span><span><span>DD.AA (1986). CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1958-60). “<span><span>Las iglesias de la parroquia de Tona,</span></span>”, “Ausa”, vol. III.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1972). <span><span>Sant Miquel de Vilageriu de la parroquia de Tona, “Full Diocesà”, Vic 10 de desembre de 1972.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1981). “<span><span>Inauguració de l’església restaurada romànica de Sant Miquel de Vilageriu”.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24446'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</a></p>	XII		<p><span><span><span>Església aïllada entre camps de conreu que segueix els cànons arquitectònics del romànic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'un edifici d'una sola nau rectangular capçada amb un absis semicircular a la part de llevant. La teulada de teules àrabs és a dues vessants amb el carener paral·lel al mur de migdia, on presenta la porta d’entrada dovellada sobre brancals de pedra i dues finestres. La resta de murs tenen una finestra i l’absis dues, totes elles de doble esqueixada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mur de ponent suporta un campanar d’espadanya d’un ull. Exteriorment el parament és de carreus ben escairats i col·locats en fileres, sense ornamentació. Contràriament l'absis està decorat per arcuacions llombardes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior del temple la volta de canó és suportada per arcs torals de secció rectangular suportats per pilastres semicilíndriques adossades als murs laterals.</span></span></span></p>	08283-204	Sud del municipi, al Pla de Vilageliu, al costat del Mas del mateix nom.	<p><span><span><span>Sant Miquel de Vilageriu és una de les moltes esglesioles situades prop dels masos que trobem a la plana de Vic, fet característic del temps de la repoblació altmedieval. Els grans propietaris solien aixecar capelles prop de les seves vil·les rurals, esglésies que gairebé tenien la categoria de parroquials; més endavant es varen refondre amb les més importants. La capella actual no és pas la primera que es va edificar en el mas Vilageriu, documentada des del 948, sinó una reedificació dels segles XI-XII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església de Sant Miquel i el lloc de Vilageriu apareixen documentats l’any 948, quan l’ardiaca Guadamir dictà el seu testament; entre altres coses, deixà la casa de Sant Miquel, que estava construïda a Vilageriu. Encara que l’any 1130 se la citi com a parròquia, no figura en cap de les llistes de parròquies dels segles XI-XV que es coneixen. En canvi, des del final del segle XII es trobava vinculada a la parroquial de Sant Andreu. Devia tenir unes funcions de tipus parroquial com la de Santa Maria del Barri, a causa de la situació enlairada dins de la parròquia de Sant Andreu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els senyors de Vilageriu foren els Rocafort, senyors d’aquest castell del Bages. El primer conegut és el levita Randulf, senyor de Rocafort, el qual havia comprat l’alou de Vilageriu al comte Ramon Borrell, segons fa constar en el seu testament del 1022, i que el deixà a un fill segon anomenat Sunyer. L’any 1050 es jurà sobre l’altar de sant Miquel de Vilageriu el testament de Sunyer Randulf, senyor dels castells d’Aguilar, al Bages i la Llavinera a Anoia, i propietari de l’alou de Vilageriu. A partir d’aquí es perden els patrons de l’església de Sant Miquel.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els segles XIII i XIV la senyoria de Vilageriu passà per enllaços matrimonials a les a la família Oló i després al benefici de la capella de Sant Pere de Muntanyola. </span></span></span></p> <p>L'església primitiva documentada el 948 es degué substituir per una altra de romànica. Sembla que la capçalera i la nau es van construir als volts de l'any 1080 i que fou reformada o modificada al segle XII, obrint-se noves finestres a migdia i tramuntana. També degué sofrir algunes alteracions estructurals, com és apreciable a l’absis, i un abarrocament decoratiu de l’interior, modificacions en el portal i construcció d’un cor, obres portades a terme sobretot durant el segle XVIII (DD.AA, 1986). El 1809 els francesos van destruir el mas de Vilageriu i van profanar la capella de Sant Miquel. El primer es va refer ràpidament, i la capella va tornar a celebrar actes el 1821 (PLADEVALL, 1990), (LLEOPART, 2006). A partir del 1936 el temple es quedà sense culte (DD.AA, 1986). L'última restauració data del 1980, quan es va descobrir un mil·liari romà a la base de l'altar. S'ha associat a una via romana construïda en època republicana (segle II aC) que passava a prop seu (CC.AA.).</p>	41.8391700,2.2095300	434370	4632222		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97955-p1100309.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97955-p1100311.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97955-p1100314.jpg	Legal	Romànic\|Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós/Cultural	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		El topònim històric més correcte és Vilageriu, tot i que freqüentment s'ha utilitzat Vilageliu.	92\|94\|98\|85	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97973	El Surell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-surell	<p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>Edificació aïllada tradicional rural, de planta quadrada i teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, que queda orientada a migdia. Consta de planta baixa i planta primera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aparell de les façanes és de pedra comuna i s’hi observen refaccions i revestiments de materials diferents, com el maó. La façana principal presenta un portal central amb brancals i llinda de pedra amb la inscripció de 1801, per damunt del qual hi ha un arc de descàrrega de maons col·locats a sardinell. Als costat del portal principal hi ha una finestra i un altre portal amb llinda de fusta. Al pis superior s’obren tres finestres amb ampits, brancals i llindes de pedra, i una obertura amb balcó sense volada. La part superior de la façana es tanca amb una barbacana de biguetes i llates de fusta amb rajol ceràmic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta de les façanes disposa de finestres petites i irregulars, totes emmarcades en pedra.</span></span></span></p>	08283-214	Al sud-oest del terme municipal. Al centre del Pla de Vilageriu.	<p>Mas d'origen medieval. És documentat des del 1349 (Pladevall, 1990, p. 121). Apareix esmentat en el fogatjament de 1497 i en altres llistes i censos de cases del terme posteriors, com ara al cens <span><span><span>de les 115 cases de Tona </span></span></span>de 1<span><span><span>718 (IPAC).</span></span></span></p> <p> </p>	41.8393400,2.2158000	434891	4632236	1801	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97973-p1100293.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97973-p1100294.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97973-p1100292.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			119\|98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97853	Turonet del Pla de Carreres, codi C30	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-del-pla-de-carreres-codi-c30	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de 10,55 ha de superfície. Es tracta d’una elevació del terreny amb abundant vegetació entre els camps del Pla de Carreres i les muntanyes de les Telledes de l’Oller. Es tracta d’una àrea de transició entre espais forestals i conreus. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen d’alguns exemplars de Pi roig <em>(Pinus sylvestris)</em> i retalls d’alzina <em>(Quercus ilex</em>) i roure martinenc (<em>Quercus pubescents). </em></span></span></span></p>	08283-150	A l’extrem sud-oest del terme municipal.		41.8398100,2.2021300	433757	4632298		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97853-p1090900.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97853-p1090902.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
98069	Font de Güells	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-guells			Espai força deteriorat, cisterna vandalitzada. Estructures de ferro a la font.	<p><span><span><span>Font ubicada al marge del Torrent de Güell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La font és situada en una paret de pedra de molt poca alçada respecte al terra. Brolla a través d'un broc de ferro que a vegades queda submergit al bassal d’aigua. Una cinquantena de metres a l'est i a peu de camí hi ha el sobreeixidor de la font. Aquest és una cisterna d'obra arrebossada arran de camí, amb un registre a la part de dalt i un broc de ferro al lateral per on raja l'aigua sobrant.</span></span></span></p>	08283-277	Torrent de Güells. Cruïlla carreteres N141C i BV5303.		41.8403000,2.1975000	433373	4632356		08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98069-cisterna.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98069-font-de-guells-tona-osona.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Imatges de Carlos IM i Enric Costa.		2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
98109	Font del Surell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-surell			En el moment de la visita, l’àrea pràcticament és impenetrable per la proliferació de la vegetació natural que cobreix els elements de la font.	<p><span><span><span>Ubicada a la part est dins de l’àrea natural del Surell, codi C35 (veure fitxa vinculada), a uns 200 metres al nord en línia recta del mas El Surell, del qual rep el nom. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i estar en un punt amb un sotabosc molt embardissat que pràcticament cobreix tot l’espai, la font presenta una petita construcció feta amb tres blocs de pedra adossada al marge, de no més d'un metre d'alçada. No es veu el punt per on raja l’aigua, que segons informació del web de l’Enric Costa i Castells, regalima per una formació tosca i erosionada fins arribar a terra (<span><span><span>Enric Costa (2021)</span></span><span><span> [en línia] [consulta: 03 de juny de 2024]. Disponible a <a href='https://www.encos.cat/fonts/fonts.html?FONT=2616'>https://www.encos.cat/fonts/fonts.html?FONT=2616</a>).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A costat de la font hi ha un banc fet amb un tronc d'arbre, i a davant una llosa de pedra rectangular que s’utilitza com a taula, sostinguda per un únic element central fet amb un tub ple de morter.</span></span></span><br /> </p>	08283-298	Extrem sud del terme municipal		41.8410000,2.2158600	434898	4632420		08283	Tona	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98109-p1100635.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98109-p1100633.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97952	Àrea natural del Surell, codi C35	https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-natural-del-surell-codi-c35	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Zona d’interès natural de gran extensió, 80,59 ha de forma allargassada que s’estén d’est a oest. Es tracta d’una àrea forestal amb vegetació molt abundant, que tot i que no és climàcica, forma part de la configuració del paisatge tipus mosaic agroforestal que característica el municipi de Tona. A l’extrem oest, en una elevació del terreny afloren les margues grises característiques dels turons de Tona. En l’àrea forestal més a l’est, a l’alçada del Mas Surell i molt a prop d’una gran bassa d’aigua, hi ha una font natural: la font del Surell. A la part est la vegetació predominant és el pi blanc <em>(Pinus halepensis</em>) i de forma dispersa apareix pi roig <em>(Pinus silvestris)</em> i l’alzina (<em>Quercus ilex</em>)<em>, </em>en l’estrat arbori i el tortellatge<em> (Viburnum lantana) </em>com arbust.<em> </em></span></span></span></p>	08283-201	Espai situat al sud del terme municipal. Límit nord del Pla de Vilageliu		41.8411600,2.2143300	434771	4632439		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97952-p1100298.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97952-p1100300.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
98081	Jaciment paleontològic Mas Vilageriu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-mas-vilageriu	<p><span><span><span>BALAGUER, Jordi (2010). “La troballa i l'excavació de les restes d'un sireni fòssil a Tona”. Llibre de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALAGUER, Jordi; ALBA, David M. (2016). 'A new dugong species (Sirenia, Dugongidae) from the Eocene of Catalonia (NE Iberian Peninsula)' Comptes Rendus Palevol.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VILÀ, J.; SORIGUERA, I.(2020). “El mar de Tona, una història de fa 40 milions d’anys”. Llibre de Tona. Tona. Pàgines 40-44.</span></span></span></span></span></span></p>		Parcialment destruït (segons Inventari de Patrimoni Arqueològic)	<p><span><span><span>Es tracta d'un jaciment paleontològic on s'hi documentà l’any 2008 la troballa de 44 restes fòssils d'un esquelet parcial de sireni fòssil, un mamífer aquàtic de l'ordre Sirenia (que inclou els dugongs o manatís). Destaquen un fragment cranial amb dentició (veure imatge), així com vàries vèrtebres i fragments de costelles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estudi resultant caracteritzà els sediments que aflora com a margues blaves i grises, les quals s'alternen amb alguns conglomerats. En particular, són abundants unes petites laminacions molt riques en briozous, i altres invertebrats fòssils. Segons la cartografia geològica, aquest jaciment es troba situat en una unitat cartogràfica que es correspon a nivells de gresos, margues grises i alguns conglomerats del Bartonià mitjà, i proper a la transició amb la unitat constituïda per nivells de margues blaves també fossilíferes, corresponents igualment al Bartonià mitjà. Cronològicament, l'estatge Bartonià pertany a l'Eocè Mitjà, amb una datació aproximada de 41,3 a 37 milions d'anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres restes recuperades en l'excavació de 2008 corresponen a invertebrats, especialment briozous, coralls i alguns bivalves, que mostren clarament que es tracta d'un ambient deposicional marí (IPA).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La importància del jaciment és que es va poder determinar un holotip de referència, ja que l’estudi definitiu atribueix aquest sireni a una nova espècie, el Prototherium ausetanum (BALAGUER, ALBA, 2016). </span></span></span></p>	08283-282	Vèrtex sud-oest del municipi	<p><span><span><span>Les restes van ser localitzades per un aficionat, el Sr. Josep Maria Espona, i recuperades al Mas Vilageriu de Tona en el decurs d’una intervenció d’urgència duta a terme l’any 2008 pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural. </span></span></span></p>	41.8412000,2.2038400	433900	4632451		08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98081-mas-vilageliu-jaciment-paleontologicpage-0001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98081-denticio.jpg	Legal	Paleògen\|Cenozoic	Patrimoni natural	Jaciment paleontològic	Privada	Científic	BCIL	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Imatge Ortofoto 1:5.000 extreta del Vissir v3.35 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Imatge fragment cranial del Servei d’Arqueologia i Paleontologia (Departament de cultura).	124\|123	1792	5.3	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97935	Ca l'Agnès	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagnes-0	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>L’edifici principal és de planta rectangular, amb planta baixa i pis. La façana principal està encarada a migdia, i la coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'una masia senzilla, amb obertures de petites dimensions i sense ornamentacions destacables. Hi té adossat un segon volum per la cara de tramuntana fet amb totxo, sense arrebossar, que està destinat a usos agrícoles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Separat de les edificacions principals, i a la banda de llevant, hi ha un gran cobert de dues plantes, i altres espais per a animals i altres usos agrícoles. </span></span></span></p>	08283-194			41.8421200,2.2211500	435338	4632540		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97935-1551.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97935-1552.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97935-1553.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	Inexistent	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Popularment és coneguda com a ca l'Anès.	119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97985	El Vilar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-17	<p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, A.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 333.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, A. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>L’edificació actual ha substituït l’antic mas Vilar, tot i que no es troba exactament al mateix indret. És de planta quadrada, amb coberta a dos vessants amb carener perpendicular a la façana principal, encarada a nord. Disposa de planta baixa i golfes, amb un soterrani per garatge. </span></span></span><span><span><span>A tocar hi té una zona de producció ramadera. </span></span></span></p>	08283-226		<p><span><span><span>L’indret del Vilar ja surt esmentat al segle X, en documentació sobre vendes i transaccions vinculats amb el monestir de Sant Benet de Bages. Entre aquests documents, es fa referència al <em>Vilar de Recosem</em>, conegut com a mas Vilar (PLADEVALL, 1990: 90). També, es menciona altres indrets històrics de Tona com son el mas Riba, Fontordera, Vilageliu, Güells, Vall-llobera, etc. </span></span></span></p> <p> </p> <p> </p>	41.8421993,2.2119960	434578	4632556		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97985-dsc08932.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97985-dsc08937.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97985-mas-vilar-1943.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	Inexistent	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Tot i que la nova construcció ha fet desaparèixer totalment l’antiga masia, cal valorar el seu entorn històric, i tenir present l’existència del jaciment del Vilar relacionat amb l’antiga via romana de Collsuspina, i la troballa d’un mil·liari del mateix període (avui conservat al Museu Episcopal de Vic).	119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97841	Mas Güells	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-guells	<p><span><span><span><span lang='CA'>DD.AA (1986) CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/37564'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</a></p>	XIX		<p><span><span><span>Mas de planta rectangular, amb coberta a dues vessants i carener perpendicular a la façana, que està orientada a llevant. El ràfec és de rajols i biguetes de fusta. Presenta planta baixa, pis i espai sotateulada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i ser de construcció recent, és palpable la seva essència medieval en la reutilització de materials del Castell a les obertures de la façana principal, organitzada seguint un model clàssic, en eixos verticals. En aquest sentit, destaquem també la gran portalada dovellada i l’estructura de les finestres amb brancals de pedra treballada, tot i ser evident la seva reutilització.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana orientada a sud presenta un segon accés en un dels extrems que duu a l’interior de l’habitatge, a una galeria porxada. I la façana nord, que mostra obertures més reduïdes, hi té adossat un petit cobert. Uns metres a l’extrem nord-est de la casa hi ha una cabana, a tocar del turonet del Castell, que fa les funcions de garatge. </span></span></span></p>	08283-141	Als afores, al sector sud oest del terme de Tona. En un turó del sector de la Barroca, prop d'una cruïlla de camins de la carretera de Manresa, conegut popularment com l'Empalme.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’actual</span></span></span><span lang='CA'><span> mas Güells va ser construït cap al 1875, amb pedra i elements de l’antic castell de Güells, ubicat en un turó molt proper a l’actual mas. </span></span></span></span></span></p>	41.8425300,2.1991100	433509	4632603	1875	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97841-1086.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97841-1089.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97841-1083.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		El Castell i el mas Güells estan ubicats a la zona coneguda com “La Barroca”, una franja de ponent respecte a Tona, delimitada sobretot per la carretera N-141c de Manresa a Vic. Fa límit geogràficament de sud a nord, des de Güells, passant pel Serrat del Vernet fins al torrent de Segalers, i limita a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic. És una zona de paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenten en un document del segle XVII com els masos de la Barroca. Algunes de les masies que es vinculen històricament amb el nom de Barroca són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, etc.	119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97936	Can Pinel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pinel	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb planta baixa i primer pis, i façana encarada a migdia. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació senzilla, amb obertures de petites dimensions i sense ornamentacions. Hi té adossat un cos a la cara de ponent fet amb totxo, sense arrebossar, destinat a usos agrícoles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Envoltant la masia, a la banda de ponent, hi ha coberts construïts amb posterioritat, i amb usos relacionats amb l'oci i l'esbarjo. </span></span></span></p> <p>Tot el conjunt, està envoltat per una zona enjardinada. </p>	08283-195			41.8427700,2.2161500	434924	4632616		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97936-1571.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97936-1572.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97936-1573.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	Inexistent	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97840	Castell de Güells	https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-guells	<p><span><span><span><span lang='CA'>DD.AA (1986) CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1831'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p>	X-XVI	Pràcticament desaparegut, tan sols en queden alguns trams de mur i algunes acumulacions de pedres. S'hauria d'estudiar amb metodologia arqueològica.	<p><span><span><span>Zona aturonada, amb vegetació, i molt propera al mas Güells. S’intueixen acumulacions de pedres, algun retall sense identificar i alguns trams de mur de pedra que corresponen a les restes del que fou el Castell de Güells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edificació de l’antic castell va servir per construir l’actual mas Güells, a partir del 1875. </span></span></span></p>	08283-140	Al sector sud oest del terme de Tona, en un turó del sector de la Barroca, prop d'una cruïlla de camins des de la carretera de Manresa (N-141c), conegut popularment com l'Empalme.	<p><span><span><span>El lloc de Güells, ja surt esmentat en un document del 997, i en un altre document del 1076. </span></span></span>El 1086 ja es parla del 'castell de Güells', confirmant <span><span><span>la importància estratègica del lloc per protegir els passos i vies de comunicació del territori. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La propietat durant el segle XII fou d’una família de cavallers, sembla que els mateixos que del castell d’Aguilar. Posteriorment, passà a mans del senyors de Centelles, fins ben entrat el segle XV i XVI. </span></span></span></p> <p>A partir del final del segle XIV es documenta una família pagesa de cognom Güell que viu a la fortalesa i en conrea les terres. Ja no hi viuran mai més cavallers o donzells. L'edifici arribà al segle XIX essent una masoveria.</p>	41.8431908,2.1989859	433499	4632676	997	08283	Tona	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97840-1095.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97840-1091.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97840-1093.jpg	Legal	Romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BCIN	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Els vestigis de l'antic Castell i el mas Güells estan ubicats a la zona coneguda com “La Barroca”, una franja de ponent respecte a Tona, delimitada sobretot per la carretera N-141c de Manresa a Vic. Fa límit geogràficament de sud a nord, des de Güells, passant pel Serrat del Vernet fins al torrent de Segalers, i limita a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic. És una zona de paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenten en un document del segle XVII com els masos de la Barroca. Algunes de les masies que es vinculen històricament amb el nom de Barroca són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, etc.	92\|85	45	1.1	1760	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97993	La Fontordera i els jardins	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fontordera-i-els-jardins	<p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p>DD.AA (1985). Nicolau M. Rubió i Tudurí (1891-1981). El jardí obra d'art. Catàleg de l'exposició. Fundació Caixa de Pensions, Barcelona (p. 68-69)</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p>	XIII, XVIII		<p><span><span><span>L’edifici principal és un cos quadrangular compacte, amb una coberta a quatre vessants, amb el característic ràfec de doble imbricació de caps de teula. Les façanes estan arrebossades i pintades, i les cantonades de l’edifici reforçades amb carreuat de pedra. </span></span></span>En una llinda d'un finestra de la façana de llevant, al primer pis, s'hi llegeix l'any 1744.</p> <p><span><span><span>La façana principal està orientada a migdia, i s’obre a partir d’una galeria de dos cossos amb arcs carpanells sustentats en columnes d’estil clàssic. El portal adovellat que dona accés a la masia té la data del 1787, segurament un moment de grans reformes del mas, com la incorporació de la galeria esmentada. </span></span></span><span><span><span>La resta d’obertures, presenten secció rectangular amb llinda i brancals de pedra i decoracions motllurades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El que va ser un gran jardí noucentista molt destacat, pràcticament ha desaparegut. El jardins que hi havia a Fontordera a finals de la dècada de 1950, es consideren un primer assaig paisatgístic de l’obra futura de Nicolau Maria Rubió i Tudurí (arquitecte, urbanista i dissenyador de jardins), on el creador va tenir com a idea bàsica jugar amb les espècies existents al terreny. Es caracteritzà perquè tot i que encara creava eixos visuals i recorreguts marcats als jardins, incorporava elements propis del que després seria considerat innovador en la seva obra de l’etapa més madura: plantació sense coordenades geomètriques, tractament naturalístic de les espècies vegetals i l’ús de l’aigua d’una manera natural (DDAA).</span></span></span></p>	08283-234		<p>Es tracta d'un dels masos històrics més importants del terme de Tona. En origen era anomenat mas Font o Font de Tordera. <span><span><span>Les primeres notícies sobre el mas Font són de l’any 1224 en un privilegi de Guillem II de Montcada, senyor del castell de Tona, segons la qual es concedia a Arnau de Font i al seu fill, la batllia del terme del castell, amb la obligació de vetllar pels interessos del senyor i recollir els fruits. </span></span></span></p> <p>Als segles XIII i XIV trobem la família Font emparentada amb famílies de cavallers de la petita noblesa. <span><span><span>El llinatge va estar relacionat amb la batllia del terme durant molts anys, i ens confirma la seva posició social dins aquesta classe social. </span></span></span></p> <p>Al final del segle XIV o inici del XV, un hereu Font es casà amb una noia filla del noble Bernat de Mont-rodon, <span><span><span>recalcant encara més la importància de la seva posició social. A la mort de la filla dels Mont-rodon sense descendència, la família Mont-rodon va voler recuperar el dot marital sense èxit ja que els Font tenien problemes econòmics. Davant d’aquesta situació, els Mont-rodon varen embargar el mas Font i el van arrendar l’any 1411 a Antoni de Tordera. Pocs anys abans, Antoni Font encara era batlle de Tona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XV, els Tordera, pagesos veïns del mas Font, </span></span></span>succeïren en el mas a la primitiva família Font i van adoptar el cognom Font.<span><span><span> I a partir del segle XVIII en endavant, s’esmenta només el mas Fontordera (Font-Tordera). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal dir, també, que part de les terres de l’antic mas Font, ubicades a la zona de la Font Morta, van ser venudes a partir del segle XVI i XVII per construir-hi cases amb hort al que seria el Carrer de Tona, el nou centre històric que s’estava conformant.</span></span></span></p> <p>Als anys 1940, la mestressa de la Fontordera, darrera hereva de la casa, i sense hereus directes, ven la finca a la vídua Olano, família que ja estiuejava a Tona, a la Torre Maria. Al cap de pocs anys (1947), es va construir la masoveria de la Fontordera, al costat del mas històric, i s'hi va instal·la la família Romeu, masovers des del segle XIX. <br /> <br /> <span><span><span>L'any 1956, Inés de Moxó i Güell, vídua d'Olano, encarregà el projecte dels nous jardins a Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó, 1891 - Barcelona 1981), arquitecte, urbanista i dissenyador de jardins. Les seves obres com a dissenyador de jardins van molt reconegudes, Rubió va anar evolucionat al llarg dels anys, d’un estil regular i formal, de tradició de jardí mediterrani, cap a un jardí irregular, que ell anomenarà jardí de paisatge llatí.</span></span></span></p>	41.8434701,2.2251496	435672	4632687	1224, 1744	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97993-1481.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97993-1482.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97993-1483.jpg	Legal	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Jardins de Fontordera. Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó,1891-Barcelona, 1981)	Al conjunt de Fontordera s’hi accedeix a través d’un pati d’entrada tancat que duu a l’edificació principal i altres coberts i annexos reformats al llarg del temps. Cal destacar l’àrea que l’envolta, totalment enjardinada.	94\|119\|85	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97854	Turonet del Pla de Carreres II, codi C27	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-del-pla-de-carreres-ii-codi-c27	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de gran extensió: 50,30 ha de superfície. Es tracta d’una petita elevació del terreny majoritàriament arbrada. Domina la presència de vegetació al llarg de la franja, excepte a la zona on afloren les margues grises. Destaca que hi trobem la vegetació climàcica potencial d’aquest territori, el Roure martinenc (<em>Quercus pubescents) </em>amb boix <em>(Buxus sempervirens).</em> </span></span></span></p>	08283-151	A l’extrem sud-oest del terme municipal. A l’oest del Pla de Carreres.		41.8437400,2.2031100	433842	4632734		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97854-p1090887.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97854-p1090889.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97986	El Vilar - Via de Collsuspina	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-via-de-collsuspina	<p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>LOSTAL, J. (1992) Los Miliarios de la Província Tarraconense: (conventos tarraconense, cesaraugustano, cluniense y cartaginense, Institución Fernando el Católico, Zaragoza, p. 11-15.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1982) Els ausetans i la ciutat d'Ausa. Patronat d’Estudis Ausonencs. Osona a la Butxaca, 4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2726'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p>		Actualment, les restes arqueològiques no estan documentades ni posades en valor.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment es troba prop de la masia que li dona nom, i correspon a les restes estructurals de part del traçat de la via romana de Collsuspina. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per una banda, hi ha un conjunt de pedres planes i ben disposades formant una estructura, sense estudiar. Per altra banda, es localitzà un mil·liari romà, les restes del qual aparegueren a tocar del traçat del camí antic. Es tracta d’un bloc cilíndric de pedra blanquinosa amb la base lleugerament quadrada, amb unes dimensions de 1'05 m d'altura per 0'30 m de diàmetre màxim, amb una inscripció en llatí: </span></span><em><span lang='LA'><span>MANNIUS SERGIUS, fill de MANNIO,</span></span></em><em><span><span>PROCONSUL</span></span></em><em><span lang='LA'><span>, VII milles. </span></span></em></span></span></span></p>	08283-227		<p><span><span><span>Entre els anys 1945 i 1954, el Sr. Ramon Auferil Druguet, del mas Vilar, va localitzar el mil·liari arran de l’antic camí i enmig del pas. La resta pètria, de grandària considerable va ser traslladada al mas i es va reaprofitar per adequar els accessos. Al cap d’un temps la peça va ser traslladada al Museu Episcopal de Vic, on va ser estudiada. De troballes de mil·liaris, n'hi ha altres referents a Santa Eulàlia de Riuprimer, amb un mil·liari amb inscripció llatina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest jaciment forma part del traçat de la via romana de <em>Mani Sergi, </em>que incloïa els mil·liaris que marcaven el recorregut i la distància. Estaven ubicats entre ells aproximadament 1,5 km, i portaven inscrit el número i el nom de qui promovia la via, com és el cas que ens ocupa, on la inscripció ens marca la milla VII, vinculada al procònsol Mani Sergi. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En aquest cas, no s’ha localitzat tram de calçada romana però sí que es pot relacionar amb el tram documentat a prop de la masia de Can Rotlle. </span></span></span></span></span></p>	41.8437738,2.2132515	434684	4632730	Any -150 / -100, a.C	08283	Tona	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97986-dsc08934.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Sense ús	EPA	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		L’àrea de protecció arqueològica s’estén per una zona que és susceptible de conservar vestigis històrics i arqueològics a partir de les troballes ja efectuades. Es tracta de l'únic mil·liari que s'ha trobat que correspon a la via romana de Collsuspina, i actualment està dipositat al Museu Episcopal de Vic.	83	1754	1.4	1763	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97447	Can Marxant	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marxant-1	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></p>	XVIII		<p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de quatre crugies amb coberta de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a la façana. S’estructura en planta baixa i pis. La façana mostra una composició asimètrica, dividida en quatre eixos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa presenta quatre obertures sobre els quatre eixos. L'accés més antic a la casa és de muntants i llinda de pedra, en la qual hi ha la següent inscripció: “Jaume Casanoves 1786”. Al costat hi ha una altra porta. A la part de l'edifici on el revestiment és més modern i llis, s’hi ubica una finestra i un altre portal de factura moderna. Un sòcol amb revestiment rústic conforma una franja horitzontal a tota la façana. Al pis hi trobem quatre finestres amb ampits de pedra motllurada. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>La part superior de la façana queda tancada amb barbacana amb colls de fusta irregulars, llates i rajols ceràmics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Al costat dret de l'edifici, s’hi adossa un annex d’una sola planta amb portal emmarcat en pedra.</span></span></span></span></span></p>	08283-102	c. Nou, 79	<p><span><span><span>Casa de la família Casadevall. </span></span></span><span><span><span>Edifici del segle XVIII, el més ben conservat del carrer en el seu estat primigeni. La llinda del portal porta inscrita la data de 1786 i el nom de la persona que la va fer construir, Jaume Casanoves. Era la darrera casa del poble (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8439500,2.2271700	435840	4632739		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97447-p1090329.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97447-p1090330.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97447-p1090332.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d’Anna Rovira, la composició austera juntament amb el revestiment original i els elements de pedra li atorga un valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) sobretot d’autenticitat i pes històric. És una tipologia molt representativa del s. XVIII (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97444	Can Coll	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-15	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></p>	XVIII		<p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de dues crugies amb coberta de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a la façana. S’estructura en planta baixa i dos pisos. La façana és de composició asimètrica, dividida en tres eixos no equidistants, dos més junts i un més separat. El revestiment de la façana és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa presenta tres obertures situades als eixos de la composició: un portal d’accés principal emmarcat amb brancals i llinda de pedra, al costat del qual hi ha una petita finestra. A l’eix de composició més allunyat, un altre portal, emmarcat per brancals de pedra alineada. Un sòcol d’aplacats conforma una franja horitzontal a tota la façana. </span></span></span></span></span>Al primer pis les finestres són iguals, amb ampit, brancals i llinda de pedra, mentre que al segon pis les finestres són més petites sense emmarcaments. <span><span><span><span><span lang='CA'>La part superior queda tancada amb barbacana de colls irregulars i llates de fusta, amb rajol ceràmic.</span></span></span></span></span></p>	08283-99	c. Nou, 72	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Casa de la família Bigas. Edificada al final del segle </span></span></span><span lang='CA'><span><span>XVIII</span></span></span><span lang='CA'><span><span>, amb reformes posteriors </span></span></span>(ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8439500,2.2273300	435853	4632739		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97444-p1090343.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97444-p1090344.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Aquest edifici també ha rebut el nom de ca l’Hermano.Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició austera de l’immoble, juntament amb els elements de pedra li atorga un valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) sobretot d’autenticitat i pes històric. És una tipologia molt representativa del s. XVIII (ROVIRA, 2023).	98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97446	Cal Teixidor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixidor-7	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></p>	XVIII		<p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de dos crugies amb coberta de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a la façana. S’estructura en planta baixa i pis. La façana guarda una composició asimètrica, dividida en dos eixos. </span>El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa presenta dos portals, el d’accés a la casa, amb muntants i llinda de pedra amb la inscripció “1791”. L’altre portal actualment és el garatge. Un sòcol amb revestiment diferent conforma una franja horitzontal a tota la façana. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>Al pis hi trobem dues finestres amb ampits de pedra motllurada. La part superior de la façana queda tancada amb barbacana amb colls de fusta i entrebigat arrebossat.</span></span></span></span></span></p>	08283-101	c. Nou, 77	<p><span><span><span>Casa de la família Baulenas. Edifici del segle XVIII, un dels més ben conservats del carrer en el seu estat primigeni. La llinda del portal té inscrita la data de 1791 (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8440600,2.2272000	435842	4632751		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97446-p1090335.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97446-p1090334.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97446-p1090336.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d’Anna Rovira, la composició de l’immoble, atorga un valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), i té elements originals que doten caràcter històric el paisatge urbà. És una tipologia molt representativa del s. XVIII (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97445	Cal Cinto	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cinto-3	<p><span><span><span lang='CA'><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab, de dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. La façana és simètrica, organitzada a partir d’un sol eix vertical. A la planta baixa hi ha un únic portal amb arc rebaixat i sòcol d’aplacats que cobreix tota la part baixa de la façana. </span></span></span><span><span><span>El primer pis presenta balcó amb llosana amb perfil motllurat i barana amb barrots de forja i motius geomètrics.</span></span></span></p>	08283-100	c. Nou, 75		41.8441100,2.2272200	435844	4632757		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97445-p1090338.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97445-p1090339.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de la casa atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten caràcter el paisatge urbà. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix canvis destacats. El període de transformació més rellevant és entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2013).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97443	Can Roig Felip	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-felip	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></p>	XVIII	S'aprecia una degradació incipient en el revestiment i les canalitzacions de l'immoble. Els portals d'accés s'han tapiat.	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de dues crugies amb coberta de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a la façana. S’estructura en planta baixa i dos pisos. La façana mostra una composició asimètrica, dividida en dos eixos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A la planta baixa els portals estan tapiats, un presenta arc rebaixat i muntants de pedra, l’altre ha quedat parcialment tancat pel sòcol d’aplacats que conforma una franja horitzontal a tota la façana. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>Als pisos totes les obertures són finestres de mides desiguals. La part superior queda tancada amb barbacana de poca volada amb colls i llates de fusta i rajol ceràmic.</span></span></span></span></span></p>	08283-98	c. Nou, 59		41.8448700,2.2277500	435889	4632841		08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97443-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97443-p1090346.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97443-p1090347.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició austera de l’immoble, juntament amb els elements de pedra li atorga un valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) sobretot d’autenticitat i pes històric. És una tipologia molt representativa del s. XVIII (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97442	Ca la Joana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-joana	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></p>	XVIII		<p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de tres crugies amb coberta de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a la façana. S’estructura en planta baixa i dos pisos. La façana mostra una composició simètrica imperfecta, dividida en tres eixos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’accés principal es troba al centre de la planta baixa, que presenta porta i finestra emmarcada en pedra i amb una llinda amb la inscripció “1798”. Als costat de l’entrada central, hi ha un portal i una finestra a cada banda que escapen dels eixos de simetria. Un revestiment diferent remarca un sòcol a tota la façana. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>Als pisos totes les obertures són finestres, més grans i emmarcades en pedra al primer pis, i més petites i desiguals, a la segona planta.</span></span></span></span></span> <span><span><span><span><span lang='CA'>La part superior queda tancada amb barbacana de colls de fusta irregulars amb llates i rajol ceràmic.</span></span></span></span></span></p>	08283-97	c. Nou, 55	<p><span><span><span>Casa de la família Aregall. Edifici del segle XVIII. La inscripció de la llinda del portal du la data de 1798 (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8449200,2.2274800	435866	4632847		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97442-p1090349.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97442-p1090351.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97442-p1090350.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		La casa també ha estat coneguda com a can Pere del Molí.Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició austera de l’immoble, juntament amb els elements de pedra li atorga un valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) sobretot d’autenticitat i pes històric. És una tipologia molt representativa del s. XVIII (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97849	Àrea deprimida de la Boixera, codi C26	https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-deprimida-de-la-boixera-codi-c26	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>		L’espai s’ha degradat respecte a quan es va integrar al POUM l’any 2011.	<p><span><span><span>Zona d’interès natural de 3.290 m² de superfície. Es tracta d’una petita depressió per on discorren dos petits torrents. És d’interès el paper que fa de transició entre les zones de predomini forestal de la Boixera, prop del serrat de Sant Valentí, i la zona de predomini agrícola. També és un àmbit que realitza la funció de connector ecològic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen les alzines <em>(Quercus ilex)</em> com a estrat arbori i les espècies arbustives del Boix <em>(Buxus sempervirens)</em> i l’esbarzer <em>(Rubus ulmifolia).</em></span></span></span></p>	08283-146	A la zona sud-oest del terme municipal. Tocant el marge esquerra de la N-141C en direcció Vic		41.8450100,2.2017500	433730	4632876		08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97849-p1090907.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97849-p1090909.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97992	El Vernet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vernet	<p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p>	XVI		<p><span><span><span><span>El conjunt del Vernet el formen una edificació principal i dues construccions annexes, delimitades per un clos a la banda de migjorn. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un cobert amb funcions de garatge i magatzem. Un segon cobert, aïllat al nord-est respecte la masia, fa les funcions de magatzem. D'altres de més petits fan la funció de coberts per la llenya i material. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’edifici principal, d’estructura clàssica i de planta rectangular, té una coberta a doble vessant, i el carener perpendicular a la façana. El ràfec presenta una imbricació de caps de teules, una solució molt usada en les masies de la zona. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Disposa de planta baixa i pis. Les façanes estan arrebossades amb morter, però en algun punt s’intueix el parament de pedra disposada irregularment i l’ús de la tàpia. L’ús de l’obra vista, amb totxo, està destinat als coberts més recents. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana principal està encarada a migdia, i conserva la simetria, destacant l’eix central format pel portal adovellat, amb l’escudet amb el nom de la casa i l’any 1573, i la finestra central amb l’ampit motllurat i la llinda amb una sanefa d’estil conopial. La resta d’obertures, presenten la mateixa tipologia, amb carreus treballats. </span></span></span></span></span></p> <p>El cos situat al sud oest de la masia, de planta quadrada, té accés des de l'exterior del clos tancat mitjançant un tram d'escales elevat que duu a la porta d'entrada. Un primer estudi visual constata que es tracta d'un volum que presenta un recreixement respecte un d'anterior de planta baixa, que deuria tenir les funcions annexes a l'edifici principal. </p>	08283-233		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Vernet es va construir al segle XVI, en un període de creixement econòmic de Tona, amb la consolidació del nou centre al voltant del Carrer, i coincidint amb una etapa constructiva. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El Vernet forma part d'una zona ben definida de Tona anomenada La Barroca. Se situava als límits de la part de ponent, assenyalant la franja que va de Güells i el Serrat del Vernet al torrent de Segalers, <span lang='CA'><span><span>i que limitava a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El mas surt en un document del segle XVIII de relació dels masos de la Barroca. Va esdevenir una masoveria del Mas Planell. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La Barroca és una zona de paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenta en un document del segle XVII. Alguns masos històrics de la Barroca que s’hi vinculen amb el nom són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, entre altres.</span></span></span></span></span></span></p>	41.8455300,2.2087100	434309	4632928	1573	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97992-1291.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97992-1292.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97992-1293.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97992-1294.jpg	Legal	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		L’edificació principal està separada transversalment en dos habitatges. A un d’ells s’hi accedeix per la part posterior de la casa.	94\|119\|85	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97486	Can Llorenç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llorenc-2	<p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial. Element 05/21.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XVIII	La façana mostra signes de deteriorament i l’immoble sembla deshabitat.	<p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec és de peces ceràmiques dentades. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana s’organitza a partir de dos eixos diferenciats. Per una banda, destaca un portal de testera recta i carreus de pedra. Damunt, hi té una obertura amb balcó a ras, sense llosana, i amb barana de forja treballada. Al mateix pis, hi ha una segona obertura actualment tapiada, i sota d’aquesta, una obertura amb reixa.</span></span></span></span></span></span></p>	08283-103	c. Nou, 27	<p>Segons la valoració d'Anna Rovira (ROVIRA, 2023),<span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>aquesta tipologia constructiva podria correspondre al moment de creixement urbanístic d’entre el segle XVI fins al XVIII, al voltant del camí ral, i seguint una coherència amb el paisatge urbà d’aquell moment. A poc a poc, naixien espais i edificis propis del nou centre històric: la plaça Major, els carrers principals amb la carnisseria, la botiga de queviures, la plaça de l’Hostal, i els carrers adjacents que varen anar conformant noves vies de comunicació. Can Llorenç i la seva veïna can Baulenes, formarien part d’aquest traçat urbanístic. </span></span></span></span></span></span></span></p>	41.8458100,2.2278300	435896	4632945		08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97486-691.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97486-692.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97486-693.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97845	Fondalada de la zona esportiva de Tona, codi C07	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondalada-de-la-zona-esportiva-de-tona-codi-c07	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Zona d’interès natural de 2,14 ha. de superfície, voreja de manera transversal els equipaments esportius just on finalitza el nucli urbà de Tona al sud. Es tracta d’una petita fondalada que fa de marge entre camps. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta àrea de petits cursos fluvials, que apareixen només en èpoques de fortes pluges, conformen una línia de vegetació destacada on el pi blanc <em>(Pinus Halepensis) </em>sobresurt en l’estrat arbori. </span></span></span></p>	08283-142	Zona esportiva de Tona		41.8458200,2.2205300	435290	4632952		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97845-p1090990.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97845-p1090991.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97139	Can Baulenas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baulenas	<p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial. Element 05/23.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XVIII	Deteriorament visible de la façana.	<p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec és amb colls de fusta i llates de rajol. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana s’organitza a partir d’un sol eix, amb dues obertures. Destaca un gran portal dovellat de mig punt, amb una inscripció a la dovella central. I al pis superior, una petita obertura simple. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La inscripció en qüestió es localitza en un escut, i també fora d’aquest, a la dovella central, amb dues dates diferents: </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>1558 i 1790. A la inscripció es pot llegir, </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>dins l’espai de l’escut: 'IHS (Jesús), 1558 i BAVLE', i seguidament, a sota, però ja fora del camp de l’escut, 'NAS', amb la data 1790, i seguidament la inscripció 'POSAT'. </span></span></span></span></span></span></span></p>	08283-60	c. Nou, 23	<p><span><span><span><span><span><span><span>El poble de Tona va configurar-se al voltant del camí ral a partir del segle XVI i XVII. A poc a poc, naixien espais i edificis propis del nou centre històric: la plaça Major, els carrers principals amb la carnisseria, la botiga de queviures, la plaça de l’Hostal, i els carrers adjacents que varen anar conformant noves vies de comunicació. Can Baulenas, formaria part d’aquest traçat urbanístic. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La data de 1790 correspon a la construcció de la casa, per part de la família Baulenas, que en aquell moment va col·locar el portal dovellat amb l’escut del segle XVI reaprofitats d’una antiga edificació. Per això, en el moment de la construcció es va refer la inscripció, ampliant i modificant la informació original, amb les noves dades dels propietaris. </span></span></span></span></span></span></span></p>	41.8459100,2.2278700	435900	4632956	1790	08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97139-681.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97139-682.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97139-684.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		El nom de la casa ve determinat pel cognom de la família propietària. A la bibliografia pot aparèixer identificada també com a Can Baulenes.Segons Anna Rovira (ROVIRA, 2023), aquesta tipologia constructiva podria correspondre al moment de creixement urbanístic d’entre el segle XVI fins al XVIII, al voltant del camí ral, i seguint una coherència amb el paisatge urbà d’aquell moment.	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97865	Marges i turó del Serrat del Vernet, codi C33	https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-i-turo-del-serrat-del-vernet-codi-c33	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>		L'espai no és homogeni pel que fa a la consrvació de la vegetació, que està més degradada en l'entorn de la part urbanitzada de la masia.	<p><span><span><span>Zona d’interès natural de 8680 m². Es tracta d’un conjunt d’espais caracteritzat per ser una petita elevació del terreny amb presència d’abundant vegetació. L’àrea és heterogènia pel que fa a la conservació de la vegetació. Així, el sector més proper a la masia del Serrat del Vernet és el sector més degradat, mentre que a zona nord i la més elevada és l’espai amb la vegetació en millor estat de conservació. Per últim, els marges que queden a prop de la riera estan recuperant espècies habituals del bosc de ribera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació predominant és al sector més elevat el roure Martinenc (<em>Quercus pubescents</em>) i als marges de la riera pollancres <em>(Populus nigra)</em>, en l’estrat arbori.</span></span></span></p>	08283-154	Espai situat al sud-oest del nucli urbà.		41.8459400,2.2070000	434167	4632975		08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97865-p1100040.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97865-p1100041.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97108	Can Serramontmany	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serramontmany	<p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial. Element 05/21.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XVIII		<p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i el carener paral·lel a la façana. El ràfec és amb colls de fusta i llates de rajol. La teulada presenta dos nivells de construcció, definint dos cossos que podrien correspondre a dos moments constructius diferents, o a dues finques separades en origen. Aquest fet provoca la manca de simetria a la façana, tot i la seva simplicitat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les obertures del primer pis són finestres de formes simples, i es disposen en línia, cadascuna d’elles, amb les obertures de la planta baixa, que corresponen a les portes d’entrada a l’edifici. Una d’elles, és l'accés a un local comercial. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La capa de morter i pintura que revesteix la façana tapa l’existència de brancals de pedra a les obertures, i fins i tot impedeix que es visualitzi una inscripció damunt la porta d’entrada al local que denota la seva antiguitat: “[Pui] g xoriguer”, amb la data de 1789.</span></span></span></span></span></span></p>	08283-53	c. Nou, 21	<p><span><span><span><span><span><span><span>El poble de Tona va configurar-se al voltant del camí ral a partir del segle XVI i XVII. A poc a poc, naixien espais i edificis propis del nou centre històric: la plaça Major, els carrers principals amb la carnisseria, la botiga de queviures, i la plaça de l’Hostal. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Al segle XVIII, Tona tenia gairebé un centenar de cases que conformaven el nucli urbà, amb famílies que es dedicaven als oficis artesanals i a l’agricultura (LLEOPART, A: 2006). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La construcció en qüestió, datada l’any 1789, correspon a aquest moment d’incipient creixement urbà. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	41.8460700,2.2279700	435908	4632974	1789	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97108-671.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97108-672.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-12-13 00:00:00	Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals)		Segons Anna Rovira (ROVIRA, 2023), aquesta tipologia constructiva (l’austeritat i la presència, encara que mig maquillada, de brancals i llinda de pedra) podria correspondre al moment de creixement urbanístic d’entre el segle XVI fins el XVIII, ja que segueix una coherència amb el paisatge urbà d’aquell moment.	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97753	Espai d’interès natural de la masia del Vendrell, codi C08	https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-de-la-masia-del-vendrell-codi-c08	<p> <span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Zona d’interès natural de mides considerables, 38,6 ha. L’espai combina dos tipus d’hàbitat: a la zona nord grans arbres als marges dels camins; a la zona sud, la biodiversitat més elevada i és destacable la presència de <em>badlands</em> o turons calcaris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els arbres més destacats hi ha l’alzina (<em>Quercus ilex</em>), el roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em>, i el plàtan <em>(Platanus hispànica).</em> </span></span></span></p>	08283-127	Entorn de la masia del Vendrell. Espai situat al nord-oest del nucli urbà, al costat de carretera N-141c.		41.8461600,2.2296900	436051	4632983		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97753-p1100182.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97753-p1100184.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
98022	Monument a la 'Trilladora Tonense'	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-trilladora-tonense	<p><span><span><span>PADRÓS, Carles (2019). La Trilladora Tonense (1919-1979). D’una Associació de Pagesos a una Agrupació Recreativa. Llibre de Tona</span></span></span></p>	XX	Manquen algunes parts de les màquines i hi ha procés de corrosió del ferro.	<p><span><span><span>Monument dedicat a la pagesia local i a la històrica societat de la Trilladora Tonense. Ubicat en una rotonda sobre una base de blocs de formigó, s’hi exposen dues màquines agrícoles relacionades amb les tasques agrícoles: una arada brabant i una màquina segadora. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arada brabant està proveïda d'avanttren, té dues pales, dues relles, dues ganivetes, les unes davant de les altres. Aquesta disposició servia perquè quan un grup treballava, l'altre restava enlaire, i a l’inrevés. La brabant s’utilitzava per obrir solcs a gran profunditat. Era arrossegada per animals i el llaurador dirigia l’operació des de darrera mitjançant una esteva per mantenir-la vertical. L’estructura està dotada de rodes, tota la peça és de ferro colat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La màquina de segar o agabelladora també és metàl·lica. Constava de rodes, el mecanisme principal era mogut mitjançant una corona dentada i un engranatge, muntat sobre un eix transversal que proporcionava moviment a la base de la torreta central, i al plat excèntric frontal, que movia la serra de tall, donant-li vaivé amb la llarga biela, per tallar les tiges dels cereals. La agabelladora duia, a la part frontal, una plataforma lateral dreta, que ajudava acompanyant les tiges tallades cap a la part del darrere de la màquina. La màquina era arrossegada per cavalls o matxos.</span></span></span></p>	08283-255	Rotonda confluència del c. de l’Era, c. de Seva, c. Tarabau	<p><span><span><span>Les màquines exposades a manera de monument serveixen per homenatjar la tradició agrícola de Tona i a la societat de la Trilladora Tonense. Com el seu nom indica, va ser creada per gestionar el batre dels seus socis entre els anys 1919 i 1920. Els seus estatuts definien que l’objectiu principal era procurar mútua d’ajuda als agricultors del municipi per totes les operacions habituals de la pràctica agrària, des d'adquirir mancomunadament matèries primeres a qualsevol cosa necessària per un progressiu desenvolupament dels conreus, amb l'objectiu de millorar i augmentar els seus productes, que la seva millor venda procuraria també per la societat. (PADRÓS, 2019)</span></span></span></p> <p><span><span><span>El lloc on s’ubica el monument havia estat una de les eres de la societat: l’era de Dalt. Un any després de ser fundada, eren 215 socis a la Trilladora, la majoria de caps de família del poble. Els canvis socials i econòmics de la segona part del segle XX, van comportar la minva de socis, fins que l’any 1979, van cedir l’era al municipi, on anys més tard es va fundar l’actual escola pública de l’Era de Dalt. </span></span></span></p>	41.8461600,2.2296900	436051	4632983		08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98022-p1100203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98022-p1100204.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			98	51	2.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97649	Habitatge amb façana de l’any 1930	https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-amb-facana-de-lany-1930	<p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24392'>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24392</a></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab en dues vessants i carener paral·lel a façana. Consta de planta baixa i dos pisos, tot i que la segona planta és una remunta posterior a l’edificació original.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana és simètrica de tres eixos. La planta baixa s’organitza amb dos portals i una porta d’accés als pisos, coincidents amb els eixos de simetria. Les obertures tenen un arc molt rebaixat i a sobre uns aplacats amb colors i formes geomètriques diferents. A la part inferior, un sòcol d’arrebossat diferent recorre la façana horitzontalment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta primera, un balcó corregut engloba les tres obertures, que tenen el mateix tipus d’arc que a la planta baixa i decoració ceràmica a damunt, emmarcada, que reprodueix un escacat de colors blaus i blancs. La llosa del balcó és de perfil motllurat i la barana és de forja amb barrots simples i tornejats, amb motius geomètrics. Al pis superior, la remunta presenta dues finestres simples.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca l’arrebossat de la part central de la façana, molt rugós, on s'observa la inscripció “any' '1930” situada entre balcons. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part superior de la façana hi ha una barbacana d’obra amb ràfec de biguetes de fusta treballada.</span></span></span></p>	08283-109	c. Maduixes, 21	<p><span><span><span>Casa construïda el 1930, si tenim en compte la inscripció de la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons la informació oral d’Amadeu Lleopart, va ser construïda per Rosa Prat Castelló, filla Can Paulet, després d'haver rebut en herència un terç de la finca de can Bosc.</span></span></span></p>	41.8463200,2.2290700	436000	4633001	1930	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97649-p1100187.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97649-p1100188.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97649-p1100191.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
98090	Forn antic de la carretera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-antic-de-la-carretera	<p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASASSAS. E. (1943) Tona. Descripció històrica i geogràfica. Barcelona: Gràfiques Diamant. Pp. 25-28.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DANÉS TORRAS. J. (1932) <em>Antiguitats de Tona</em>, a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya vot XLII. pp.325-347.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, C. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2722'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </span></span></span></a></p>		Jaciment destruït.	<p><span><span><span><span lang='CA'>Les restes d’un forn estaven ubicades a un marge format per argiles compactes, i estaven bastides amb pedres i calç. Segons documentació de E. Casasses, tenia la cambra de cocció al costat de la fogaina, amb un forat a cada costat. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Es varen localitzar també fragments de ceràmica grollera i de fauna ovicaprid.</span></span></span></span></p>	08283-287	c. Bonavista, 25	<p><span><span><span>Es tracta d’un centre de producció i explotació ceramista, tot i que no està clara la seva cronologia, en època ibèrica o romana. En aquest sentit, </span></span></span><span><span><span><span>aquest forn i el conjunt de forns localitzats al Passeig de la Suïssa podrien estar relacionats amb l’ocupació romana del lloc, i amb l’existència de tallers artesans distribuïts al llarg o propers a les vies de comunicació i de l’assentament principal del Camp de les Lloses. </span></span></span></span></p>	41.8463900,2.2318000	436227	4633007	-650/476	08283	Tona	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98090-1853.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98090-1854.jpg	Legal	Ibèric\|Romà\|Edats dels Metalls	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	EPA	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			81\|83\|79	1754	1.4	1763	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
98093	Piscines Municipals	https://patrimonicultural.diba.cat/element/piscines-municipals-0	<p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Memòries i informes. Memòria de l'excavació nº 1764 (Campanya de 1995). Servei d'Arqueologia. </span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/11858'>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </a></p>		Jaciment destruït.	<p><span><span><span><span lang='CA'>A la zona poliesportiva, a tocar de les piscines municipals i les pistes exteriors, es va localitzar una acumulació de pedres col·locades intencionadament i taques de terra rubefactada. També, fragments de ceràmica a mà, ceràmica ibèrica a torn, fragments de sílex, i restes de fauna.</span></span></span></span></p> <p> </p>	08283-290	c. Jaume Balmes, 61	<p><span><span><span>Les restes varen ser documentades durant una excavació arqueològica d’urgència l’any 1995, i s'interpretaren com a una ocupació puntual en època ibèrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sobre l’existència d’una fase d’ocupació ibèrica a Tona, hi ha indicis d’ocupació puntual a partir de les restes ceràmiques i en algun cas estructurals, localitzades en jaciments com Les Escomes, el Pla del Castell, el referent del Camp de les Lloses, o la zona de les piscines municipals que ens ocupa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cas, la zona de les piscines municipals és molt propera al jaciment del Vilar - Via Collsuspina, amb restes d’un mil·liari romà, i de part de la mateixa via de comunicació, la coneguda com Manius Sergius. </span></span></span></p>	41.8464700,2.2177500	435060	4633026	-450 /-200	08283	Tona	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98093-dsc08925.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98093-dsc08926.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98093-dsc08927.jpg	Legal	Ibèric\|Edats dels Metalls	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	EPA	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Les restes es van localitzar durant les obres de construcció de les piscines municipals.	81\|79	1754	1.4	1763	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97696	Barraca de Colldarnau II	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-colldarnau-ii	<p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F947419'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya </a></span></span></span></p>			<p><span><span><span>Construcció aixecada en pedra seca de planta quadrangular externament, tot i que l’interior és molt irregular, de forma arrodonida. S’adossa a un marge i està elevada respecte al camí que passa pel costat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció </span></span></span>és de la tipologia de sostre <span><span><span>de falsa volta, habitual en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió). El tancament de la volta es fa amb una gran llosa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’alçada màxima interior és de 1,10 m. La porta d’entrada és molt baixa (70 cm), s’ubica al sud-oest i és de llinda plana. El diàmetre interior màxim és d’1,80 m. Presenta una obertura interior d’uns 3 cm d’amplada. </span></span></span></p>	08283-120	Al límit oest del terme municipal	<p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània, lligades plenament a l’activitat agrària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tècnica constructiva de la pedra seca es caracteritza per l'ús de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense utilitzar cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Damunt de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (<em>Iris germanica</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La funció d’aquestes construccions era tenir un lloc d’aixopluc per al pagès, i un espai on guardar les eines agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.</span></span></span></p>	41.8465100,2.1936200	433057	4633049		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97696-p1090934.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97696-p1090937.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97696-p1090938.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97695	Barraca de Colldarnau I	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-colldarnau-i	<p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F949406'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya </a></span></span></span></p>		L’estructura està parcialment coberta per la vegetació natural.	<p><span><span><span>Construcció aixecada en pedra seca de planta rectangular (1,40 x 1,20 m), adossada a un marge. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, habitual en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió). El tancament de la volta es fa amb dues grans lloses. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’alçada màxima interior és de 1,40 m. Els muntants de la porta estan bastits amb pedres més o menys escairades de mides irregulars, i a la part superior de l’obertura hi ha una llinda plana (1,5 m). Al mur sud s’hi ubica una fornícula de forma rectangular on es llegeix una la data inscrita de 1930 o 1936, i dues lletres a sota (B,M)</span></span></span></p>	08283-119	Al límit oest del terme municipal	<p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània, lligades plenament a l’activitat agrària.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tècnica constructiva de la pedra seca es caracteritza per l'ús de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense utilitzar cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Damunt de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La funció d’aquestes construccions era tenir un lloc d’aixopluc per al pagès, i un espai on guardar les eines agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.</span></span></span></p>	41.8465200,2.1952200	433190	4633049		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97695-p1090918.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97695-p1090920.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97695-p1090926.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Barraca inclosa a l'inventari col·laboratiu Wikipedra impulsat per l'observatori del paisatge de Catalunya (wikipedra.catpaisatge.net) amb el codi 6938. Autor: Pere Baulenas Sañé. Data de registre: 01/05/2012	119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97850	Turonets testimoni de margues grises de la Bestreta, codi C28	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonets-testimoni-de-margues-grises-de-la-bestreta-codi-c28	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de 3,24 ha de superfície. Aquesta àrea s’emmarca pels dos extrems de l’espai delimitat amb dues àrees fluvials amb presència de vegetació de ribera. En general, es tracta d’un seguit de turonets testimoni de margues grises amb vegetació reduïda. Aquest espai s’alterna amb fondalades intercalades on la vegetació pot desenvolupar-se millor. L’espai és singular per aquesta alternança, que augmenta la complexitat natural de l’espai. Destaquen les alzines <em>(Quercus ilex</em>) en l'estrat arbori. </span></span></span></p>	08283-147	Al sud-oest del terme municipal. Entre la carretera BV-5303 i HN-141c		41.8469400,2.2036800	433893	4633089		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97850-p1090913.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97850-p1090914.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97107	Conjunt de cases del carrer Nou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-nou-0	<p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial. Element 05/4,6,8.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Tres habitatges entre mitgeres, de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab i a dos vessants, i el carener paral·lel a la façana. L’estructura de la barbacana o ràfec és la mateixa en els tres casos, amb colls de fusta treballats amb decoració ondulant, i llates de rajoles hidràuliques amb decoracions geomètriques diverses, i tonalitats terroses. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici que ocupa el número 4 d’aquest conjunt és el que presenta la façana més transformada i asimètrica. A la planta baixa, la presència d’un local comercial i el revestiment exterior amb rajola grisa trenca la simetria que podria haver tingut en origen l’edificació. Al pis superior, tot i les reformes evidents, hi trobem una organització d’obertures que s’assimila molt a la resta del conjunt esmentat, amb un balcó corregut que organitza l’eix. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici que ocupa el número 6 del conjunt, presenta simetria a la façana, amb una organització per eixos ben definits a través d’obertures simples i sense decoracions. Destaquen a la planta baixa les tres portes d’entrada a la finca que són fruit dels canvis en la distribució interna al llarg del temps, i al primer pis trobem obertures balconeres, amb barana treballada amb decoració i barrots, simples. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici que ocupa el número 8 d’aquest conjunt, presenta una simetria organitzada en eixos ben definits a partir de la porta d’entrada a l’edifici. La simetria s’estén en els dos pisos. Destaquen altra vegada els dos balcons correguts, amb dues obertures en cadascun d’ells, i dues obertures de grans dimensions a la planta baixa que donen accés a places de pàrquing. </span></span></span></span></span></span></p>	08283-52	c. Nou, 4-6-8	<p><span><span><span><span><span><span><span>La troballa d’aigües mineromedicinals entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, i noves necessitats, i serveis (LLEOPART, A: 2006). A</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>quest context va facilitar també un recreixement urbanístic fora dels eixos històrics pròpiament, i més enllà de la plaça de l’Hostal, es varen allargar nous eixos urbans importants com l’actual carrer Nou. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La construcció d’aquest conjunt de cases és fruit d’aquest moment (ROVIRA, 2023). Els expedients Núm. 1928/9 i Núm. 1933/8 consultats de l’arxiu municipal de Tona, mostren com a finals dels anys vint i inicis dels trenta del segle XX, es varen demanar permisos d’obra per a la construcció de com a mínim el número 6 i 8 d’aquest conjunt, edificis propietat d’Antonio Granada i Josep Duran, respectivament. </span></span></span></span></span></span></p>	41.8469400,2.2280800	435918	4633070	1928/1933	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-661_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-662_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-663_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-664_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-665_0.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-12-13 00:00:00	Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals)		Segons Ana Rovira (ROVIRA, 2023), aquest conjunt de cases respon a la urbanització del carrer a inicis del segle XX, amb un llenguatge constructiu propi d’aquell moment, seguint una coherència constructiva respecte l’entorn urbà.	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97864	Marge entre camps de la Casa Nova del Planell, codi C31	https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-de-la-casa-nova-del-planell-codi-c31	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>			<p><span lang='CA'><span><span>Zona d’interès natural de 3.990 m² ubicada entre diferents espais fluvials. Es tracta d’un marge entre camps que es converteix en un petit turó en el sector proper a la masia. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La vegetació predominant és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i el roure martinenc (<em>Quercus pubescents), </em>en l’estrat arbori i l’esbarzer<em> (Rubus ulmifolia) </em>com arbust.<em> </em></span></span></span></p>	08283-153	Espai situat a l’oest de nucli urbà.		41.8470300,2.2065900	434134	4633097		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97864-p1100005.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97864-p1100016.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97978	Mas el Gelec	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-gelec	<p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 296.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XVI	Masia parcialment restaurada (la teulada és nova), està pendent de restauració definitiva.	<p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La teulada pel costat de ponent és més allargassada i aquest fet obliga a bastir un reforç a la paret amb contraforts. El ràfec o barbacana presenta imbricació de caps de teula, formant una sanefa geomètrica. Les cantonades de les façanes estan reforçades amb carreus, i s’observa un paredat amb una disposició força irregular, amb alguns trams amb restes de morter i refets amb materials més recents. </span></span></span><span><span><span>Presenta planta baixa i pis, i espai sota teulada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal conserva la seva simetria i alguns elements d'estil renaixentista amb riquesa ornamental. L’eix central està format pel portal adovellat, amb la dovella central amb escut on s'hi poden veure els </span></span></span>monogrames de Jesús i Maria (IHS / MA), un dins l’altre. Una gran M de tipus uncial coronada per una A, té al seu interior el monograma IHS («<em>Ihesus</em>»), de manera que el pal central de la lletra M comparteix traç amb la lletra i majúscula, sobreposada a H i S. </p> <p><span><span><span>Damunt seu, s'hi observa una finestra amb arc conopial i motllurada amb dues cares als laterals i una escultura de baix relleu, de cos sencer, gairebé desapareguda. </span></span></span>L'escultura sembla un amoret nu, d'estil clàssic, que ha perdut el cap, les extremitats superiors i altres parts de la seva anatomia.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Anteriorment, hi tenia afegits cossos i annexos destinats a usos agrícoles que han anat desapareixent. </span></span></span></span></span></p>	08283-219		<p>El primer testimoni de l’existència del mas és del 10 de gener de 1259, en què Andreu de<em> Gisalec</em> o del Gelec va vendre unes terres a Ramon de Font (hereu del mas Font o Fontordera). Eren unes terres sota senyoria de la vescomtessa Ermessenda de Montcada. Els hereus del mas Gelec van fer de saig de la cort del batlle reial de Tona en algun moment de mitjan segle XIV. En els fogatges de 1497, 1515 i 1553 l’hereu Gelec continua figurant entre els caps de casa del terme. A partir de final del segle XVII devia convertir-se en una masoveria.</p> <p>L'Ajuntament de Tona va adquirir la casa l'any 1988, mitjançant una cessió dels propietaris.</p>	41.8470600,2.2307700	436142	4633082		08283	Tona	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97978-1461.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97978-1462.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97978-1463.jpg	Legal	Gòtic\|Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Entre el 2018 i el 2020, la Diputació de Barcelona va realitzar un projecte bàsic i executiu per restaurar aquesta masia, i d’aquesta manera recuperar i restaurar els elements singulars i la distribució del mas i els seus espais.	93\|94\|119\|85	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
96978	Can Fosser	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fosser	<p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX		<p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres amb coberta de teula àrab a dos vessants, i el carener paral·lel a la façana. El ràfec és de colls de fusta i llata amb rajol ceràmic cru. És una façana plana i no simètrica, organitzada per dos eixos de composició, amb obertures amb llinda de fusta. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cal destacar la manca d’arrebossat de la façana, que deixa la pedra vista i dona una aparença molt característica a la casa. </span></span></span></span></span></span></p>	08283-38	Pl. de l’Hostal, 8	<p><span><span><span><span><span><span><span>El poble de Tona va configurar-se al voltant del camí ral a partir del segle XVI i XVII. A poc a poc, naixien espais i edificis propis del nou centre històric: la plaça Major, la carnisseria, la botiga de queviures, i la plaça de l’Hostal, que va rebre el nom gràcies a l’hostal d’en Verdaguer. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	41.8472700,2.2283100	435938	4633107	1870 - 1994	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96978-651.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96978-652.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96978-653.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-12-13 00:00:00	Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals)			119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
96977	Casa de Pere Molera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-pere-molera	<p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ORTEGA, M. (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24381'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></p> <p> </p> <p> </p>	XVII, XX		<p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb planta baixa, dos pisos, i golfes. La coberta és a</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El ràfec és de colls de fusta i llata amb rajola hidràulica decorada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’edifici ha estat modificat després de diverses reformes, i presenta una façana simètrica, amb les obertures dels pisos superiors totalment renovades. Les obertures de la planta baixa presenten brancals i llinda de pedra, segurament reaprofitats de la construcció anterior. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Destaca la gran llinda de pedra que corona la gran obertura del local comercial actual amb la data de 1683. Al costat, una porta amb brancal de pedra, que dona accés l’habitatge.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08283-37	Pl. de l’Hostal, 7	<p><span><span><span><span><span><span><span>El poble de Tona va configurar-se al voltant del camí ral a partir del segle XVI i XVII. A poc a poc, naixien espais i edificis propis del nou centre històric: la plaça Major, la carnisseria, la botiga de queviures, i la plaça de l’Hostal, que va rebre el nom gràcies a l’hostal d’en Verdaguer. Aquesta casa data del 1683, tal com posa la llinda, i ens testimonia el creixement d’aquest centre durant el segle XVII. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En aquesta casa hi va viure Pere Molera, militar que constava com a diputat el 12 de novembre de 1868, després de la revolta que va destronar Isabel II.</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.8473265,2.2283390	435940	4633113	1683	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96977-641.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96977-642.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96977-643.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	Inexistent	2025-05-07 00:00:00	Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals)		En fotografies dels anys 90, es pot veure una configuració de la façana totalment diferent, que s’aproparia a la construcció original del segle XVII. La llinda de pedra amb la data de la porta d’entrada s’ha reaprofitat en el gran portal actual.	98\|119\|94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
98035	Forn Guixera d’en Galí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-guixera-den-gali	<p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles. (2019) Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós, pàgines. 36 -37.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/index.html?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F901516'>IPEC. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </a></span></span></span></p>	XX	Actualment, els forns estan emmascarats sota una profusa vegetació i no són totalment visibles, únicament se'n poden veure alguns trams de murs.	<p><span><span><span>Forns de cuita de pedra destinats a la producció de guix. Les restes constructives corresponen al conjunt de quatre forns de secció circular, excavats al subsòl i alineats, les boques d’entrada estan encarades a llevant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es poden diferenciar dues fases constructives. Una primera, bastida amb pedra sorrenca vermellosa conformada per tres boques de forn; una segona, de factura més moderna, bastida amb rajol, conformada per tres boques de forn, una d’elles més elevada que la resta. Les boques són de dimensions similars amb arc de mig punt i volta de rajol, d’1,35 m d'amplada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant de les estructures hi ha una àrea de treball i de producció auxiliar dels forns, situada a un nivell inferior.</span></span></span></p>	08283-264		<p><span><span><span>Segons informacions orals, la guixera podria tenir més d'un centenar d'anys, i va estar en funcionament fins els anys 1970. </span></span></span></p>	41.8474300,2.2321400	436256	4633122		08283	Tona	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98035-1721.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98035-1722.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98035-1723.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús	Inexistent	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Actualment els forns es troben tapiats i l'interior ha estat cobert de terra i runa per tal d'evitar el perill d'esfondrament i possibles caigudes.	119\|94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús