Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
96355 Cal Mià https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mia-0 <p><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon i COLL; Miquel (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>CLAPAROLS, Josep M. i CLAPAROLS, Xavier (2011). Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Ed. 24</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona, p. 55-64.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. p. 68-69, 71, 662-663 i 672. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós, 2019, p. 54.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major -</span> <span lang='CA'>Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Núm. 01/11. Aprovació inicial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46219'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Casa entre mitgeres de planta rectangular amb coberta de teula àrab a doble vessant i carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i dos pisos. <span>El revestiment de la façana és un arrebossat de ciment pintat a la planta baixa, i als pisos un estucat amb esgrafiats bicolors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta d’entrada s’ubica a la part esquerra de la façana, actualment la resta de la planta baixa és un local comercial. La composició de la façana ve determinada per dos grans balcons i obertures. El balcó del primer pis presenta llosa més gran que el del segon, en aquest pis destaca la decoració de la façana amb esgrafiats simètrics de motius florals, que queda emmarcat per un arc i dos muntants a l’obertura amb maons en disposició de sardinell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obertura del segon pis és decorada per una motllura, just per sobre destaca notablement un ràfec fet de maons i teules àrabs imbricades que conformen una volada de quatre línies. L’interior del ràfec és decorat amb ceràmica vitrificada de colors disposada en mosaic a manera de trencadís. Les baranes dels balcons són de ferro forjat i línies ondulades. L’edifici es corona amb dues petites columnes de maó i paret de formes sinuoses, més baixa al centre que als costats, amb un emmarcat de maó amb la inscripció de l’any, 1923.</span></span></span></p> 08283-2 c. Major, 11 <p><span><span><span>L’origen de la casa es troba en el creixement al llarg del camí ral que anava de Barcelona a Vic. Hi va viure la família Roquet (la fundadora de l’empresa metal·lúrgica Roquet). Feien de transportistes a Barcelona. (Rovira, 2023).</span></span></span></p> 41.8508700,2.2283400 435944 4633507 1923 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96355-p1090255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96355-p1090256.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96355-p1090257.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Manuel Gausa i Raspall (1892-1976) Cal Mià fa referència al nom de pila Damià.Segons la valoració d'Anna Rovira, la finca té valor històric i artístic i és el testimoni d’un moment històric de transformació arquitectònica de principis del s. XX. També té el valor de l’autenticitat dels diferents elements que la doten de caràcter en el context urbà (baranes, esgrafiats). Aporta coherència en el paisatge urbà (valor ambiental) (ROVIRA, 2023). 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
96356 Torre Roqueta https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-roqueta <p><span><span><span><span><span><span>BAYÉS i FUSTER, Antonio (1881) Aguas minero-medicinales salino-yodo-sulfuradas de S.Andrés de Tona (provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Ca. Vic, Establecimiento tipográfico de Ramon Anglada y Pujals. Versió digital a Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carlos (2008) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Inèdit. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles. (2000). “La febre de l’aigua”. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona.Pàgines 64-70.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46212'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> XX Última reforma efectuada l'any 2009 <p><span><span><span><span><span><span>A la cantonada entre el c. Doctor Bayés i l’Avinguda Balneari s’obre una torre de planta poligonal amb tres pisos i coberta de pavelló. Presenta finestres d’arc rebaixat escarser, amb marc i llinda de totxo, en cadascuna de les cares i pisos de la mateixa. Adossat hi té un petit cos circular que correspon a una caixa d’escales de cargol. Aquests dos elements s’adossen a un cos rectangular orientat d’est a oest, amb planta baixa, pis i golfes. La façana que dóna al c. Doctor Bayés presenta una distribució simètrica, amb una sola finestra bipartita amb arc rebaixat escarser a la planta baixa i dues obertures al primer pis, idèntiques a les de la torre poligonal. Una finestreta a mode d’ull de bou de secció rectangular dona llum a les golfes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana principal d’aquest cos dona just davant d’un jardí que limita la propietat amb el mas La Ferreria. En aquest cas, la distribució de la façana és diferent. L’entrada principal és un arc agut amb una inscripció amb el nom de la torre i els anys de construcció i de reforma (1916-2009). La resta d’obertures son amb marc i llinda de totxo vist, i presenten característiques diferents en cadascun dels pisos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Per últim, la cara nord del conjunt, està constituïda per un cos orientat sud-nord, de planta baixa, amb una terrassa superior que comunica amb les estances del primer pis del cos principal i a la vegada, a través d’unes escales, condueix a la planta baixa i la zona enjardinada dels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-3 c. Doctor Bayés, 79 <p><span><span><span><span><span><span>Torre vinculada al barri Roqueta, zona nascuda durant el fenomen de l’estiueig de Tona, i quan el descobriment de deus d’aigua va fer proliferar els balnearis a la vila (Ullastres, La Puda dels Segalers, Roqueta i Codina). Es tractava d’una zona residencial, amb serveis i botigues per acollir famílies burgeses barcelonines que arribaven atretes per les aigües mineromedicinals, i els espais naturals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot plegat, va produir l’adveniment del fenomen de l’estiueig a Tona, aportant noves modes i moviments culturals com fou el modernisme i després el noucentisme, que quedà representat en la construcció de majestuoses torres d’estiueig amb aquests característics estils arquitectònics. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La construcció d'aquesta torre s'ha de vincular a la família Montaner de Canet de Mar. I concretament a Ramon Montaner Vila, cofundador i un del socis de l'editorial Montaner i Simon, mort el 1921. Era també un dels propietaris del balneari Roqueta.</span></span></span></span></span></span></p> 41.8588800,2.2304800 436129 4634394 1916 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96356-1301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96356-1302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96356-1303.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) Anomenada popularment Torre de la Ferreria o antiga Torre Montaner.Va ser reformada el 2009, i actualment és un allotjament turístic, on s’hi celebren esdeveniments i festes. 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
96365 Casal d’avis https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-davis-1 <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon.; COLL I ALENTORN, Miquel (1984) “Noms, renoms i malnoms de Tona” a Llibre de l’any 1983. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002) “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX” a Llibre de Tona, pàgina 58.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles (2019) Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós, pàgines. 36 -37.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890-1978. El Papiol: Editorial Efadós, pàgines 422- 423.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys d’història. Ajuntament de Tona – Eumo Editorial, pàgina 273, 284-285.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/50660'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</a></p> <p><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F901831'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</a></p> XVII / XX <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, i de dimensions considerables, que fa cantonada amb les escales de la Font Morta. Consta de dos volums a diferent alçada, amb planta baixa, dos pisos i un espai sota coberta coincident amb el cos més elevat, visible des de la façana sud. La coberta de teula àrab és a un vessant a la façana principal i a dos vessants a la part posterior, ambdues amb carener paral·lel a la façana. El ràfec està constituït amb colls de fusta i entrebigat sense decoració, i arrebossat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'aspecte actual de l'edifici és resultat d'una reconstrucció realitzada l'any 1980, per adaptar-lo a residència d'avis, i aquest aspecte és evident en la composició de les façanes, que han perdut la simetria històrica. Tot i així, la nova estructura contemporània respecta l’eix central amb els elements originals, i distribueix la resta de les obertures, caracteritzades per la seva verticalitat, d’una manera proporcional, amb alguna interpretació actualitzada d’elements anteriors com són les antigues galeries porxades del pis superior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obertures contemporànies de les planta primera són balconeres, en les dues façanes, i només es poden obrir en la part superior. A la planta superior, veiem una galeria porxada contemporània amb una barana en part massissa i en part amb barrots disposats horitzontalment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Però els elements més destacables de la finca, reaprofitats de l’antic edifici, són les obertures centrals de la façana principal: un portal dovellat de mig punt amb la data de 1646 a la clau central, i un doble finestral amb brancals i llinda motllurada, amb l’escut d’armes de la ciutat de Barcelona, sostingut per dos lleons</span></span></span>, per raó de ser Tona, legalment, <em>carrer de Barcelona</em> des del 1401.</p> 08283-9 c.Barcelona, 23 <p><span><span><span>La casa havia estat coneguda com a casa de Sant Joan, i acollia la confraria de Sant Joan de paraires i teixidors, i la casa del Comú, entre els segles XVII i XIX, a partir d’un acord entres les dues entitats. Sobre la confraria, aquesta va ser instituïda per una butlla del papa Pau V (1616) a l'església de Santa Maria del Barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici va tenir diversos usos al llarg del temps. Va ser escola pública fins el 1929. Posteriorment, va recuperar l’ús de casa de la Vila o Ajuntament, des de la fi de la Guerra Civil Espanyola i durant tota la dictadura franquista, fins el 1975. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Va ser a finals del segle XX quan es produí la </span></span></span>reconstrucció de la casa per<span><span><span> convertir-la en residència municipal d’avis. El 1984 s’inaugurava una nova obra de la mà de l’arquitecte municipal Josep Maria Claperols, que havia englobat una casa veïna, de la qual es va conservar la porta d’entrada principal, ubicada a l’esquerra respecte el portal dovellat. </span></span></span></p> 41.8494400,2.2281200 435924 4633348 1646 / 1984 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96365-541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96365-542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96365-543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96365-544.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96365-545.jpg Legal Contemporani|Eclecticisme|Popular|Barroc Patrimoni immoble Edifici Pública Social BCIL 2025-05-07 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) Josep Maria Claperols (1984) Dita també Antiga Casa del Comú i seu de la Confraria de Paraires i Teixidors. 98|102|119|96 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
96366 Balneari Ullastres https://patrimonicultural.diba.cat/element/balneari-ullastres <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BAYÉS i FUSTER, Antoni. (1881) Aguas minero-medicinales salino-yodo-sulfuradas de S.Andrés de Tona (provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Ca. Vic, Establecimiento tipográfico de Ramon Anglada y Pujals. Versió digital a Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.Pàgines 174-183.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles. (2000). “La febre de l’aigua”. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona.Pàgines 64-70.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://www.bibliotecatona.cat/balneari-ullastres/'>Biblioteca Municipal de Tona</a></p> XIX Estat ruïnós, molt evident en la coberta esfondrada i en la cara est de l'edificació amb parts de parets desaparegudes. <p><span><span><span>Actualment, el balneari està en un estat avançat de deteriorament, i no és possible l’accés a l’interior. S'hi ha instal·lat un tancament metàl·lic al llarg de les dues façanes laterals per seguretat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un edifici senzill i sense ornaments. D’una sola nau de planta rectangular, amb planta baixa de dos nivells i un semisoterrani. Aquest últim nivell és parcialment visible des de la façana de llevant de l’edifici, i és on s’ubica el pou, que resta cobert. Des d’aquest mateix punt també són visibles parts de les estances interiors del balneari.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada al sud, resta dempeus i presenta una simetria horitzontal uniforme, amb diverses obertures per facilitar la il·luminació natural cap a l’interior, i alhora donar visibilitat cap al parc que l’envolta. Tot i això, actualment totes les obertures accessibles del balneari es troben tapiades per evitar actes vandàlics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estructura de la coberta, a dues aigües, també està afectada per l’estat deficient de l’edifici, i es troba mig esfondrada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La globalitat de l’edificació és fruit de dues fases constructives. Una primera el 1876, amb la construcció de la nau principal, amb coberta a doble vessant; i una ampliació el 1882, afegint-hi dos cossos laterals que sembla que albergaven magatzems i banys (PADRÓS, 2008). L’edifici va estar en funcionament fins al 1987.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'arquitectura de l'edifici és molt simple i sense voluntat monumental perquè es va plantejar com un edifici </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>provisional</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. A l'Arxiu Municipal de Tona es conserva el projecte de construcció d'un gran hotel balneari que havia de substituir-lo, de l'any 1881, que mai no es va tirar endavant</span></span></span></span></span></span></p> 08283-10 c, Doctor Antoni Bayés, s/n <p><span><span><span>Aquest balneari i el seu entorn, estan estretament vinculats amb el context de la descoberta d'aigües mineromedicinals a Tona a finals del segle XIX. L’any 1874 es va descobrir casualment una deu d’aigües sulfuroses prop del Mas can Font, emplaçament proper on es va construir el balneari. Aquest va ser l’inici de l’explotació de les aigües descrites com “salino-yodo-bromuradas” i considerades posteriorment com a medicinals pel Doctor Antoni Bayés i Fuster, essent idònies per guarir o pal·liar diverses afeccions i malalties (BAYÉS, 1881). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per poder explotar les aigües, Antoni Bayés i Fuster (metge del poble), Josep Quintanas (amo del mas Vila) i Narcís Ullastres van crear la societat Ullastres i Companyia, i fruit d’això, es va construir el primer balneari a Tona, del qual el doctor esmentat en va ser el primer metge director.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest fet va impulsar amb posterioritat el descobriment de noves deus d’aigua, la constitució de nous balnearis (La Puda dels Segalers, Roqueta i Codina), i al seu voltant, el naixement de nous barris, amb serveis i botigues, que varen acollir famílies burgeses barcelonines que arribaven atretes per les aigües medicinals, i els espais naturals. Un fet indiscutible que accelerà i facilità aquest fenomen fou l’arribada del ferrocarril a la comarca. </span></span></span>Un dels clients de més renom del balneari Ullastres va ser el poeta Joan Maragall, acompanyat de la seva família, el 1909.</p> <p><span><span><span>Tot plegat, va produir l’adveniment del fenomen de l’estiueig a Tona, aportant noves modes i moviments culturals com fou el modernisme, que quedà representat en la construcció de majestuoses torres d’estiueig amb aquest estil arquitectònic. </span></span></span></p> 41.8602500,2.2318100 436241 4634545 1876 / 1882 (última reforma) 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96366-781.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96366-782.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96366-783.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96366-784.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús BCIL 2025-05-07 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) L’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC) recull la fitxa d’aquest element patrimonial, actualitzada l’any 2011 (IPA 24376 ). L’estat de conservació del conjunt sembla que era acceptable en aquell moment. Es descriuen elements de l’edifici avui impossibles de visualitzar: a l’interior, habitacions àmplies amb paviments de mosaic, i a l’exterior, espais amb piscines que comunicaven amb sales interiors. Finalment, la sala del pou a la planta semisoterrada, des de la qual es feia pujar l’aigua mitjançant una bomba.Per altra banda, les estances del balneari albergaven banyeres i una zona de tractament amb inhalacions (PADRÓS, 2008). Finalment, cal esmentar l’avinguda de plàtans i el parc annex que envolten l’edificació, i que són espais que formarien part del mateix complex del balneari Ullastres, albergant una extensió d’uns 12.000 m2. De fet, avui dia encara es conserva l’antiga tanca d’accés al parc des de la mateixa carretera. 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
96368 Mas el Barri https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-barri <p><span><span><span>LLEOPART Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24395'><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> XIII, XIX L’última reforma registrada al cadastre és del 2007 <p><span><span><span><span lang='CA'>El mas el Barri s’emplaça a l’avinguda Riambau, al sector històric de Tona i als peus del Pla del Castell, formant part d’un conjunt històric i arquitectònic amb orígens al segle XI i XII, juntament amb l’església de Santa Maria del Barri (Santuari de Lurdes), el mas Riambau, can Postius i mas Gravat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El conjunt està format per tres cossos, un de principal encarat a llevant, i dos més que se li adossen a ponent i a la seva cara meridional. L’accés principal es fa des de l’avinguda Riambau, a través d’una porta automàtica i d’un portal que condueix a un espai habilitat per pàrquing (antiga entrada enjardinada).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El cos principal és de planta quadrangular, amb planta baixa i dos pisos, </span>i coberta a doble vessant amb la carena paral·lela a la façana, amb ràfec simple i un desaiguat. L’aspecte de la façana, i de les restants, és fruit de les intenses reformes que va patir el conjunt després d’un greu incendi el 1809, on es varen reaprofitar elements constructius d’altres llocs. Per això, es veuen un seguit d’obertures desiguals i disposades sense una regulació aparent. Tot i això, en destaquem el portal dovellat de mig punt de l’entrada principal i les finestres del primer pis amb brancal i llinda de pedra treballada, i sobretot la finestra ubicada en l’extrem nord del pis, amb arc conopial. El parament està fet amb un aparell força irregular, amb pedra de mida mitjana i petita, i en alguns punts de la façana superior, es veuen rastres del que deuria ser un mur de tàpia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Sense deixar aquest costat del conjunt, i a una cota inferior, veiem un segon tram de façana de llevant amb una zona enjardinada davant, que correspon al cos adjacent sud, de planta rectangular amb planta baixa, pis i galeria, i una coberta a una sola vessant. A la façana en qüestió només hi veiem dues obertures a la planta baixa. Una gran arcada en la qual s’hi han realitzat tres obertures posteriors, a través de la qual s’accedeix a l’interior. El parament d’aquest cos està constituït en un primer tram amb un aparell força irregular fet amb pedra mitjana i petita, i la resta de la superfície està construïda amb tàpia, amb alguns trams arrebossats. La part superior de la paret que correspon a l’espai sota teulada està repujat amb totxos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes nord i oest de l’edifici principal donen a l’avinguda Riambau, que ressegueix el camí cap el pla del Castell. Presenten les mateixes característiques constructives que la principal, i hi destaquen la simplicitat de les seves obertures, i les reduïdes dimensions de la major part d’aquestes. En la cara oest, a més, hi té adossat un tercer cos corresponent a un pati tancat per un mur i una portalada, i una sèrie d’annexos-magatzems. </span></span></span>En una llinda d'un finestral de balcó d'aquesta façana s'hi pot llegir la data de 1665.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La façana meridional de tot aquest conjunt, i que correspon al cos rectangular adossat al principal, queda emmascarada per les edificacions modernes que s’han construït al llarg dels anys i que donen al carrer Lurdes. Tot i això, es pot entreveure la galeria d’arcs al segon pis, constituïda amb totxo vist. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un mas amb un estil arquitectònic d’obra popular, però amb elements constructius amb entitat que ens recorden els seus orígens medievals. Les diverses reformes i reconstruccions efectuades han acabat de desfigurat el seu format original. </span></span></span></p> <p>A l'interior, a la planta baixa, es conserven dos arcs apuntats (un d'ells només en part) que es corresponen al mas medieval (possiblement entre els segles XIII-XIV).</p> 08283-12 Sector del Barri. Davant de l'església de Santa Maria del Barri (Santuari de Lourdes). <p><span><span><span><span lang='CA'>El nom de “Barri” apareix documentat per primera vegada al 20 d'abril de 1011, en una donació del sacerdot Honest a Santa Maria de Ripoll, abans i tot de concretar-se el nom del mas o del llinatge. Anys més tard, el 1073, Miró Gotmar, i la seva muller Eiculina, fan una donació per restaurar Santa Maria del Barri. És possible que en aquest moment ja siguin propietaris del mas Barri, donat que el document en qüestió es conservava a l’arxiu familiar de la masia (PLADEVALL, 1990). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El mas Barri surt documentat pròpiament en un testament del 1248, de Maria des Barri, muller de Pere des Barri i mare de Bernat, el qual surt esmentat com a hereu del mas a partir del 1262. La propietat va passant de generació en generació durant el segle XIII, i el </span></span></span></span>1379 els Centelles van atorgar la llibertat a la família Barri, que fins llavors havien estat homes de remença. Pocs anys després, el 1<span><span><span><span lang='CA'>384, Bernat des Barri i la seva muller Constança ja tenien capacitat per encapçalar documents i fer actes com a “ senyors directes i alodials del mas Barri”. (PLADEVALL,1990: 137-138). Aquest fou l’inici de l’ennobliment de la família que a partir del segle XV passà a anomenar-se “Desbarri”, signe de noblesa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquesta nissaga deixà d’ocupar la titularitat i propietat del mas el 1670 quan passà a mans de Jaume Puig, de Perafita. Anys més tard, el 1745, varen sortir a subhasta els béns dels aleshores propietaris, Puig i Manresa, per pagar deutes. A partir d’aquell moment els Planell serien els nous propietaris fins el 1822, quan varen acabar venent el mas als Riambau. L’església de Santa Maria del Barri la varen cedir a la parròquia de Tona, e</span></span></span></span>l 1723 i definitivament el 1746.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Cal dir que durant la Guerra del Francès, el 1809, la casa es va cremar i va haver de ser restaurada entre els anys 1827 i 1828, i posteriors. </span></span></span></span></p> 41.8526400,2.2214100 435370 4633708 1827-28 (reforma) / 2007 (reforma) 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96368-1191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96368-1192.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96368-1193.jpg Legal Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) Com a element singular, és d'interès la canalera per recollir la pluja de la teulada que ressegueix la part alta de la façana de llevant, feta de pedra. 98|119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
96369 Xemeneia de la fàbrica Codina https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-codina <p><span><span><span>CATEURA I VALLS, Xavi. (2015) “La fàbrica de cadires Guàrdia de Tona i La Corbadora d’Arbúcies”, Monografies del Montseny, nº 30. Pàgines 305-337.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Amadeu. (1990) Tona. Mil cent anys d’història. Ajuntament de Tona – Eumo Editorial, pàgina 273, 284-285</span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24377'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></a></p> <p><a href='http://www.bibliotecatona.cat/xemeneia-de-can-codina/'><span><span><span>Biblioteca Caterina Figueras de Tona.</span></span></span></a></p> XIX - XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Xemeneia d’obra </span></span>vista de maó, de secció circular, amb la base més ample i sense sòcol, i un fust o canal llis que s’acaba amb una corona amb motllures i decoració geomètrica. Tota l’estructura s’assenta damunt un sòcol de llambordes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És el principal vestigi de la revolució industrial a Tona, i formava part de la fàbrica de cadires de can Codina<span lang='CA'><span>, fundada el 1876 i que va tancar el 1975. </span></span></span></span></span></p> 08283-13 Ctra. de Manresa, 2 <p><span><span><span>La xemeneia s’ubicava al costat de l’antiga fàbrica Codina que fabricava cadires corbades, i que juntament amb la fàbrica tèxtil Estabanell varen conformar l’incipient paisatge industrial de Tona, sobretot a la primera meitat del segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pere Codina i Riera (1843-1913) va fundar la fàbrica l’any 1876 essent una de les primeres d’aquesta tipologia a Espanya. <span lang='CA'><span>Can Codina va tancar el 1975, i anys més tard l’Ajuntament adquirí el solar. El 1991 s’enderrocà el que quedava de l’edificació per construir-hi uns pisos tutelats. </span></span></span></span></span></p> 41.8493100,2.2275100 435873 4633334 1888-1910 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96369-1681.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96369-1682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96369-1683.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic BCIL 2025-05-07 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) La construcció de les xemeneies exigia un nombre mínim de cinc treballadors, que podia variar en funció de les dimensions. De mitjana, una xemeneia feia entre 25 i 30 metres d’alçada, i es treballava en diferents nivells: a la part superior, amb el treball de la cornisa i el coronament que rematava l’obra; aquells que a una altura mitjana anaven subministrant material, i a nivell de base, els obrers que preparaven morter i elevaven materials cap amunt. Les xemeneies estaven estretament lligades a les fàbriques, i a les infraestructures industrials, i alhora pertanyien a un nou paisatge sorgit entre finals del segle XIX i XX degut a la industrialització. Aquest procés però va arribar més tard a Tona, a les primeres dècades del segle XX, i de fet el gran creixement industrial al municipi no va arribar fins als anys 50 del mateix segle (PLADEVALL, A., 1990, p. 447). 119|98 47 1.3 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
96373 Pou del Balneari de Roqueta https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-balneari-de-roqueta <p><span><span><span>BAYÉS i FUSTER, Antonio (1881) Aguas minero-medicinales salino-yodo-sulfuradas de S.Andrés de Tona (provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Ca. Vic, Establecimiento tipográfico de Ramon Anglada y Pujals. Versió digital a Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPRUBÍ i PLA, Xevi (2000) “Retorn al pou dels records”. Llibre de Tona. Tona. Pàgines 58-63.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys d’història. Ajuntament de Tona – Eumo Editorial, pàgina 273, 284-285</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Inèdit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles (2000). “La febre de l’aigua”. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona.Pàgines 64-70.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46227'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a> </p> <p><a href='https://tuit.cat/6IdK2'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> XIX / XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou de l'antic balneari Roqueta (enderrocat el 1974) ubicat al Parc Roqueta, i que conserva l’estructura aïllada. Presenta planta hexagonal, amb una pèrgola amb embigat de fusta i barana de ferro. E</span></span></span></span></span>ls constructors de la pèrgola actual, van voler evocar l'arquitectura del pou original<span><span><span><span lang='CA'><span>. La base d'aquesta estructura, està feta amb totxo de maó vist. L’escala de marbre interior (de més de 100 graons) condueix a la deu d’aigües sulfuroses i va ser restaurada recentment. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Des de la pèrgola, l’accés a la sala del pou es fa a través d’unes escales que baixen i voregen l’element fins trobar-nos l’accés al pou tancat amb una porta-reixa. A tocar, hi ha la riera de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al costat del conjunt una zona de barbacoes i una font dona servei a l’àrea de pícnic i esbarjo de tot el Parc Roqueta, integrant l’element patrimonial en l’espai d’ús públic. </span></span></span></span></span></p> 08283-14 Parc Roqueta <p><span><span><span><span><span><span><span>Josep Roqueta i Bres l’any 1890 va descobrir una nova deu d’aigua molt a prop del balneari Ullastres, ja en funcionament feia un temps. Aquest fet va provocar conflictes entre els propietaris per l’autorització de l’explotació de les deu d’aigua Roqueta. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El 1896, Ramon Montaner i Francesc Simon, amos de l’editorial Montaner i Simon, junt amb Josep Roqueta, van constituir la societat “Nuevas Aguas de Tona” per poder-les explotar amb tots els permisos, i construir un nou balneari. A poc a poc, al voltant d’aquest balneari, va néixer un barri residencial burgès, que va acollir personalitats del món cultural, social i polític. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Un testimoni excepcional de la vida del pou del balneari Roqueta fou la senyora Maria Molas i Tarrés, veïna de Tona, i que va treballar com a infermera des del 1947 fins que es va casar el 1969. Poc després, el recinte va tancar. El testimoni el recull Xevi Camprubí, l’any 2000, a la revista local Llibre de Tona (CAMPRUBÍ: 2000, p.58). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons Maria Molas, l'actual entrada al pou estava situada a un nivell més baix que l'original, i s'hi accedia des de l'interior del balneari per una porta, que donava a l'escala. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La societat balneària es va dissoldre l’any 1949, i el balneari va tancar el 1966. Al cap de pocs anys. el 1974, es va enderrocar. En època actual, l’Ajuntament de Tona va recuperar l’indret amb el parc i el pou, i la seva escala. </span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8603000,2.2287200 435985 4634553 1896 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96373-1691.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96373-1692.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96373-1693.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental BCIL 2025-05-07 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) És l'únic vestigi que queda del balneari Roqueta, fundat el 1896. Estava colgat des de l'enderroc de 1974 i es va rehabilitar l'any 1999 per integrar-lo al parc Roqueta.Actualment el pou està tancat al públic. Fa un temps es varen detectar inundacions importants que afectaven la sala d’accés, i l’Ajuntament de Tona va encarregar un estudi per conèixer l’estat hidrològic i establir mesures preventives i correctores al respecte. Les aigües mineromedicinals de Tona són termals fredes (entre 11 i 16 graus), i procedeixen dels materials orgànics marins de fa més de 30 milions d’anys. Això, i el contacte de l’aigua amb les mateixes margues geològiques locals afavoririen la formació dels coneguts sulfurs. Externament, les aigües es caracteritzen per la seva transparència. Els tractaments més estesos amb aquestes aigües mineromedicinals eren diversos, sobretot es centraven en curar reumatismes, artrosis, limfomes, raquitismes, bronquitis, tuberculosi, etc. 119|98 47 1.3 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
96874 Ca la Balbina https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-balbina <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 111.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24369'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></a></p> XIX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dos vessants, amb teula àrab, i carener paral·lel a façana. El ràfec o la barbacana és de colls de fusta i llata amb rajola. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana asimètrica, organitzada a partir de dos eixos. En destaquem les finestres, a la planta baixa i pis, amb brancals i llinda de pedra amb motllures ondulants, recordant l’estil conopial. Mostren una decoració floral. En línia amb la finestra del primer pis, hi ha un balcó sense volada, i barana de forja amb barrots. Aquest és un element afegit amb posterioritat a la construcció de la casa. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El portal d’entrada, també amb brancal i llinda de pedra, presenta una inscripció amb la data de construcció, el 1801.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Finalment, al pis golfes, i sota teulada, una petita obertura amb llinda de fusta tanca la composició. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Les parets mestres de la casa són de construcció de tàpia, arrebossada.</p> 08283-21 c. Barcelona, 13b <p><span><span><span><span><span><span>Casa de la família Valldeoriola. Als baixos, durant molts anys, hi va haver oberta una botiga de diaris i revistes regentada per la Balbina Valldeoriola.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La casa, com es pot llegir a la llinda del portal, es va construir el 1801, juntament amb la seva casa bessona (que també tenia un portal amb la mateixa inscripció a la llinda), que es correspon amb la finca contigua (actual número 15 del carrer de Barcelona, dita també can Noi Xic, casa que va ser aterrada i substituïda per l’actual). Els números 13B i 15, doncs, haurien format, en origen, una mateixa finca amb dos portals idèntics.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8496900,2.2281900 435930 4633376 1801 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96874-501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96874-502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96874-503.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - cultural - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) Coneguda també com a can Noi Xic. 119|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
96877 Cal Veterinari https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-veterinari-0 <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24371'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span><span>Edifici que limita entre el passatge de la Font Morta i la finca adjacent. Té planta baixa i pis, i a la part posterior, un pati-jardí amb terrassa superior.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La coberta és de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec o barbacana és plana de colls de fusta treballats i entrebigat arrebossat de blanc. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana simètrica, organitzada a partir de tres eixos agrupats per un balcó a la planta pis, i un quart eix que trenca aquesta organització amb dos elements diferenciats. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Destaquen elements com els arcs escarsers de les obertures emmarcats amb una decoració de ceràmica vidrada bicolor (verd i groc), i el balcó corregut amb barana de forja treballada amb elements decoratius florals. També, el treball amb fusta de les obertures a través de les persianes de llibret i els detalls encunyats adaptats a l’arc. </span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-24 c. Barcelona, 25 <p><span><span><span><span><span><span><span>Casa que havia estat propietat de la família Codina (de la fàbrica de cadires i el balneari). Hi vivia el veterinari Alfons Baucells Coll amb la seva esposa i un seu germà solter, Jacint Baucells Coll, alcalde de Tona entre el 1964 i el 1976. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons informació de l’arxiu municipal, l’edifici es va construir amb posterioritat al 1934, quan Josep Codina va demanar comprar un terreny per a construir-hi la casa. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8493000,2.2281100 435923 4633332 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96877-551.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96877-552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96877-553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96877-554.jpg Legal Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) 105|106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
96880 Can Mas https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-4 <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24372'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </a></p> XVIII <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. La coberta és amb teula àrab i a dues vessants, amb carener paral·lel a façana. La barbacana és de colls de fusta irregulars i llates amb rajol ceràmic pintat de color blanc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una façana asimètrica, organitzada a partir de dos eixos, un a cada crugia. A la planta baixa, un portal possiblement d’entrada dels carruatges, amb llinda de pedra i inscripció amb data del 1763, moment de la construcció. Al costat, una porta amb dos esglaons que la sobrealcen respecte al nivell del carrer, d’accés per a vianants. Al primer pis, dues obertures amb brancal i llinda de pedra. I finalment, al segon pis hi destaca la galeria formada per dos arcs escarsers, amb una barana de fusta. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-27 c. Barcelona, 33 <p><span><span><span><span><span><span>Edifici que respon a la tipologia de cases construïdes durant el segle XVIII a Tona, amb la característica galeria al segon pis. A la llinda del portal hi ha la data en què es va construir, l’any 1763. Més de cent anys després, hi va néixer el mossèn Genís Padrós Pladevall (1909-1992), sacerdot de la diòcesi de Vic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta casa, forma part del creixement de Tona al voltant del camí ral i prop de la Font Morta, a partir de mitjan segle XVI, amb persones provinents dels masos dispersos i vingudes d’altres indrets. Algunes d’aquestes cases, com can Mas, varen configurar trams del carrer Major, Barcelona i Nou. </span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8490400,2.2280600 435919 4633304 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96880-581.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96880-582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96880-583.jpg Legal Barroc|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) Coneguda també com cal Topo, és una casa de la família Padrós, avui deshabitada. 96|119|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
96912 La Canal https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-canal-1 <p><span><span><span>BOECK, Lourdes i PUIGFERRAT, Carles (1996) 'La Canal. Història i arquitectura d’una gran masia'. Llibre de Tona. Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIBERT, Josep (1947). Els castells catalans. Editorial Milla, Barcelona</span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, Eduard (1992). Diplomatari i escrits literaris de l'abat i bisbe OIiva. edició a cura d'A.M. Mundó, Institut d'Estudis catalans, Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1978). El monestir romànic de Sta. Maria de l'Estany. Artestudi Edicions, Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1986). “Els béns del monestir de l'Estanya Tona”. Tona, Libre de l'any 1985.Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PRAT, Joan (1995). “La masia”. L'Avenç, núm. 193. Barcelona</span></span></span></p> <p><span><span><span>VALL, Felip (1986). “Històries de Tona. Colònies escolars”, Tona. Llibre de l’any 1985. Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILÀ, Joan (1973). El món rural a Catalunya. Editorial Cuiral. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2005). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona Eumo Editorial.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24400'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></span></span></span></p> XVII, XIX En procés d’enrunament total <p><span><span><span>Runes del que va ser el mas de la Canal, un immoble històric de Tona. </span></span></span><span><span><span>Actualment, només es conserven parcialment les façanes perimetrals de la casa a nivell de planta baixa, que formen una planta gairebé quadrada, que deuen pertànyer a la última refacció important de la casa, al segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció era de pedra irregular i tàpia, amb les obertures amb muntants i llindes de pedra ben treballada. A la part sud es conserva parcialment una porta principal dovellada feta amb arc de mig punt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’entorn del mas és avui un bosquet amb un parc públic, on destaca un molí de vent que treia aigua d’un pou per regar els camps de conreu. </span></span></span></p> 08283-33 c. d’Antoni Figueras i c. de Maria Vivet <p><span><span><span>Com a lloc, la Canal està documentat des de l’any 1027, i el mas des del 1123. La Canal era una masia de planta baixa, amb un alçat de tres plantes i golfes. La casa era coberta a quatre vessants i coronada per un cos central quadrat amb una petita torre al capdamunt. És probable que l’última construcció es realitzés sobre alguna de més antiga a mitjan del segle XIX. La façana de migdia, on es conserva parcialment la porta d’entrada, destacava per presentar una galeria d’estil isabelí estructurada a partir de quatre dobles arcades. sense mainell. Entremig hi havia pilars de secció quadrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El topònim de “la Canal” és ben significatiu de l'indret. Equival a la paraula rec i evoca com deurien ser les terres on més endavant s'hi documentarà el mas Canal. Aquesta masia és emplaçada a la part de ponent del Verinal, una gran esplanada de terres baixes on hi anava a raure el torrent de la Font Morta o de Sot Flori i on tal vegada ja al segle XI hom havia obert alguns canals o recs de desguàs per posar en conreu aquestes terres (BOECK, PUIGFERRAT; 1996).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El lloc de la Canal està documentat des de 1027 i el mas des del 1123. L'any 1027, una dona que es deia Belleda va fer donació al monestir de Sta. Maria de Ripoll d'unes cases i unes terres. Ja l’any 1123, els Centelles, un llinatge destacat de la Plana, apareixen com a senyors del mas, el qual donaren al monestir de Santa Maria de l’Estany. D'altres senyors tenien dret sobre el mas Canal en aquests moments, que van anar donant al mateix monestir, fins a l’any 1194, que Guillem Ramon de Montcada, senyor del castell de Tona, renuncia als seus drets al mas perquè quedés definitivament en les mans del monestir de l’Estany. El cenobi perllongà el seu domini sobre la Canal fins a la segona meitat del segle XIV, quan van vendre el mas. (POUM, 2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span>És probable que la Canal passés al benefici de Sant Lluc i Sant Blai instituïts a la catedral de Vic. Al començament del segle XIX, l’hereu del mas -de la família Canal- encara pagava cada any un cens al prevere que ostentava el benefici (Lleopart, 2005).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pere Canal és el primer hereu reconegut del mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És en terres d’aquesta propietat al costat del camí ral, que es comencen a construir unes quantes cases, que originen el poble actual de Tona al segle XVI. (Lleopart,2005)</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XVII es troben diferents hereus de la Canal com a càrrecs públics municipals. El primer conegut és Josep Canal que el 1689 era síndic de la universitat del terme de Tona i que segurament dona suport a l’aixecament dels Barratines. (POUM,2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El segle XIX el mas adquireix l’aire senyorial amb el qual apareix en les imatges que es conserven. La decadència de l’immoble arriba a mitjans d’aquest segle, quan Josep Canals se la ven pels deutes que té, a Jaume Guix i Segura. A partir d’aquí el mas va anar passant de mans contínuament. (POUM, 2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XX, de 1930 al 1937, va servir de casa de colònies d’estiu de la Lliga d’Higiene Escolar de Sabadell (Lleopart, 2005). El bosquet del costat era zona d’esbarjo dels nois i noies del poble, com la bassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1988, el mal estat de l’immoble fa que els últims masovers que hi vivien des de 1914, marxessin. L’última propietat va vendre el mas a l’Institut Català del Sòl l’any 1994. Aquest fet va permetre la creació de la sala la Canal, un local municipal destinada a l’activitat cultural inaugurat l’any 1995, i la urbanització de la finca, que ha donat lloc al naixement d'un nou barri del poble, el barri de la Canal (POUM, 2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’amenaça de ruïna va provocar l’enderrocament del mas l’any 2001.</span></span></span></p> 41.8518619,2.2309688 436163 4633614 1123 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96912-2024-02-22-121027.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96912-p1090517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96912-img20240501193158.jpg Legal Modern|Contemporani|Isabelí|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Segons els redactors del (POUM, 2011), l'edificació original tenia molt interès com exemple del patrimoni rural. Ara, desaparegut quasi del tot l'edifici, s'ha convertit, de fet, en un jaciment arqueològic. 94|98|100|119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
96977 Casa de Pere Molera https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-pere-molera <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ORTEGA, M. (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24381'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></p> <p> </p> <p> </p> XVII, XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb planta baixa, dos pisos, i golfes. La coberta és a</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El ràfec és de colls de fusta i llata amb rajola hidràulica decorada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’edifici ha estat modificat després de diverses reformes, i presenta una façana simètrica, amb les obertures dels pisos superiors totalment renovades. Les obertures de la planta baixa presenten brancals i llinda de pedra, segurament reaprofitats de la construcció anterior. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Destaca la gran llinda de pedra que corona la gran obertura del local comercial actual amb la data de 1683. Al costat, una porta amb brancal de pedra, que dona accés l’habitatge.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-37 Pl. de l’Hostal, 7 <p><span><span><span><span><span><span><span>El poble de Tona va configurar-se al voltant del camí ral a partir del segle XVI i XVII. A poc a poc, naixien espais i edificis propis del nou centre històric: la plaça Major, la carnisseria, la botiga de queviures, i la plaça de l’Hostal, que va rebre el nom gràcies a l’hostal d’en Verdaguer. Aquesta casa data del 1683, tal com posa la llinda, i ens testimonia el creixement d’aquest centre durant el segle XVII. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En aquesta casa hi va viure Pere Molera, militar que constava com a diputat el 12 de novembre de 1868, després de la revolta que va destronar Isabel II.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8473265,2.2283390 435940 4633113 1683 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96977-641.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96977-642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96977-643.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) En fotografies dels anys 90, es pot veure una configuració de la façana totalment diferent, que s’aproparia a la construcció original del segle XVII. La llinda de pedra amb la data de la porta d’entrada s’ha reaprofitat en el gran portal actual. 98|119|94 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
96979 Mas Riambau https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-riambau <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 49-53.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles. (2011) “La dispersió de la col·lecció arqueològica i d’art del Mas Riambau”.Llibre de Tona. Tona. Pàgines 46-50.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24430'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</a>.</p> XII, XVIII - XIX <p><span><span><span><span><span><span><span>Diversos cossos conformen aquest conjunt senyorial envoltat per una zona de jardí i una bassa, tot delimitat per un mur-tanca, que s’obre al carrer amb una portalada de fusta. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’edifici principal consta de dues parts diferenciades, resultat segurament de les reformes i transformacions al llarg del temps. El cos principal, </span></span></span></span></span></span></span>del 1851 (segons consta a la llinda del portal),<span><span><span><span><span><span><span> és de planta quadrangular, de planta baixa i dos pisos, i coberta de quatre vents. El ràfec és amb motllures i fris de dents de serra. La façana principal és d’estructura simple, i simètrica, amb un portal d’entrada de llinda recta i brancals de pedra. El primer pis està coronat per tres balcons amb barana de ferro forjat, i al pis superior tres finestres rectilínies, amb ampits motllurats. Tres ulls de bou rematen la composició al capdamunt. La part posterior a la principal presenta diversos trams de teulada de dos vessants, a diferent nivell. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A la façana oest de l'edifici principal, hi destaquen dues obertures. Un balcó amb barana de barrots de ferro simple, amb obertura d’arc conopial amb decoracions motllurades, i decoracions a la pedra imposta. La segona obertura, una finestra amb ampit i brancals motllurats, i decoracions al lateral. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Al cos principal se li adossa un altre d'allargassat al costat de llevant, amb un garatge a la planta baixa, i una terrassa i galeria al pis superior. Presenta una coberta a dos vessants i el carener paral·lel a la façana. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En l’extrem sud-est del conjunt principal, hi trobem una antiga cabana de planta quadrada, sense obertures, de doble vessant, i amb una entrada d’arc escarser. A la part posterior de l’edificació és visible la construcció en tàpia. L’interior està dividit en diversos espais. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tocant a la cabana, hi trobem una bassa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Finalment, una edificació allargassada, al llarg de l’Avinguda Riambau, formada per diversos espais i zones productives, amb planta baixa i pis, </span></span></span></span></span></span>que es correspon a un antic taller de fusteria.</p> <p>A l'interior de la masia hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu del Carme.</p> 08283-39 Avinguda Riambau, 26 <p><span><span><span><span><span><span>El mas és documentat des del 1263. Originàriament</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> s’anomenava mas Sala però a partir del segle XIV va prendre el nom de l'actual. Depenia, aleshores, de la família de cavallers Altarriba, de Sant Martí de Riudeperes (municipi actual de Calldetenes). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Al segle XIV, el mas Riambau es va quedar diversos masos de la zona del Barri, deshabitats a causa de la mortaldat i les emigracions per la fam i les epidèmies. La família Riambau va anar prosperant econòmicament i socialment.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Els Riambau van acabar emparentats amb la família Barri o Desbarri, amos del mas Barri. A mitjan segle XVI l'hereu Miquel Riambau, fou batlle de Tona. <span><span><span><span><span><span><span>Posteriorment, e</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>l mas Riumbau es reedificà vers el 1650, moment en què es van adquirir noves terres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'actual masia correspon a les reformes realitzades entre els segles XVIII i XIX. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Algunes de cases del carrer de Tona, que es va formar entre els s. XVI i XVII, van ser construïdes en parcel·les venudes per Riambau.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A l’inici de la Guerra d’Espanya, el 1936, el mas fou confiscat pel comitè local de milícies antifeixistes, i el seu propietari, Jaume Galobart Santmartí, va ser assassinat. La seva mort va significar el desmembrament de les propietats de Riambau. </span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8522934,2.2219845 435417 4633669 1650, 1851 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96979-1182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96979-1183.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96979-1184.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96979-imatge-ipac.jpg Legal Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) El mas Riambau s’emplaça el sector històric de Tona, als peus del Pla del Castell, formant part d’un conjunt històric i arquitectònic del Barri, amb orígens al segle XI, juntament amb l’església de Santa Maria del Barri (Santuari de Lurdes), el mas Barri, can Postius i mas Gravat. 94|96|98|99|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97087 “Xalet” del carrer Sant Joaquim https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-del-carrer-sant-joaquim <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33031'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici aïllat dins una parcel·la enjardinada. Constituït per una planta principal en forma de L, i un annex adossat de planta rectangular. El conformen una planta baixa i un pis, que s’obren a través d’obertures àmplies d’arcs rebaixats i a nivell. Destaca la porxada de la planta pis amb columnes d’obra vista. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La coberta és de teules a dos vessants.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-46 c. Sant Joaquim, 2 41.8564700,2.2285800 435969 4634128 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97087-xalet1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97087-xalet3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97147 Cal Metge – Can Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-metge-can-serra <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33024'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></span></span></span></p> XVIII, XIX, XX <p><span><span><span>Edifici cantoner d’estructura tradicional, amb tres crugies paral·leles i planta rectangular. La coberta és de teula àrab a tres vessants, i el carener és paral·lel a la façana. La casa està desalineada, sobresurt respecte als immobles veïns anteriors. C</span></span></span>onsegüentment, <span><span><span>presenta la façana principal, que dona al carrer Major, i dues façanes laterals. <span><span lang='CA'><span><span>El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana perpendicular més important, n. 19, mostra dos eixos de simetria. L'eix principal és definit per la tribuna i el balcó superior. A la planta baixa hi ha un local comercial amb el portal i una finestra. Al primer pis hi destaca la tribuna, de perfil metàl·lic amb predomini del vidre. La part central de la tribuna és de vidre i s’encaixa en perfils metàl·lics que dibuixen formes ovoidals. Per </span></span></span><span><span><span>la part superior hi discorre una franja estructurada en forma de quadricula amb vidres opacs transparents i alguns de color ocre. La tribuna es sustenta per una base de formigó amb llosana. </span></span></span><span><span><span>La resta d’obertures d’aquesta façana són balcons amb baranes profusament decorades amb formes helicoidals, geomètriques o florals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana paral·lela al carrer es divideix en dos trams. El més llarg, situat a l’esquerra de l’observador, és simètric amb quatre eixos de simetria, amb balcons correguts amb quatre obertures en cada pis, i un tram curt (abans d’arribar a la cantonada de la façana de la tribuna) amb un sol eix amb balcons individuals a cada pis. La planta baixa es divideix actualment en dos locals comercial i el portal d’accés a les plantes superiors. </span></span></span><span><span><span>La tercera façana no té interès pel que fa a la composició arquitectònica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A les dues façanes principals, abans d’arribar al voladís de la part superior, hi ha una sèrie de finestres rectangulars alineades amb els eixos de simetria, a l’alçada de les golfes. Destaca la barbacana amb colls de fusta motllurats amb mosaic hidràulic de motius florals (roses amb fulles).</span></span></span></p> 08283-62 c. Major , 19-21 <p><span><span><span>Havia estat la casa pairal de la nissaga de metges Serra de Tona i dels seus descendents. Es tracta d’una gran reforma d’un edifici anterior, probablement del segle XVIII, que ocupava el mateix solar. La reforma es va fer vers el 1915, segurament quan es va voler convertir l’edifici en un hotel (era el moment de l’auge de l’estiueig a Tona). L’Hotel Serra va estar obert molt pocs anys. Va viure en aquesta casa el Dr. Joaquim Serra Bertrana, alcalde de Tona de 1902 a 1904, i el seu fill, també metge de Tona, Josep Maria Serra Tous, que va morir el 1937.</span></span></span></p> 41.8511300,2.2282400 435936 4633535 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97147-p1100221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97147-p1090228.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97147-p1100217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97147-p1090230.jpg Legal Contemporani|Modernisme|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) L'edifici també ha rebut la denominació de cal Roca.La valoració d'Anna Rovira remarca la ubicació peculiar de la finca, juntament amb la tribuna i els seus balcons allargats, que donen una identitat única a l’immoble, dotant-la de valor simbòlic, i que a més expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més rellevant se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023). 98|105|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97211 Col·legi residència PIVE https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-residencia-pive <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://tuit.cat/7qCnI'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>La peça principal del conjunt és un edifici amb planta baixa i dos pisos, amb teulada a quatre vents. La façana és simètrica i s’organitza a partir d’eixos verticals ben definits. L’accés es fa a través d’una escala que duu a una petita terrassa amb barana de pedra prefabricada. La composició de la planta baixa amb la porta d’entrada principal i les obertures verticals a banda i banda, manté l’estat original de l’edifici històric de principis del segle XX. </span></span></span></span></span></span>En concret, es correspon al casino restaurant de l'antic complex del 'Parque'.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Les plantes superiors que avui veiem són fruit de les reformes que es varen efectuar a l’edifici amb l’obertura de la residència i col·legi, i mantenen la simetria i distribució de les façanes a partir d’obertures simples i planes. </span></span></span></span></span></span></p> <p>A ponent de l'edifici principal, emmascarat per remuntes i altres reformes, es conserva l'edifici del que havia estat l'hotel del 'Parque'. Al nord hi ha l'edifici del Bazar del Montseny, que era una botiga per als estiuejants (avui tancada i convertida en habitatge). </p> 08283-69 c. Joan Lluçà, 39 <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici del Col·legi PIVE (Pensionado Internacional de Verano Estudiantil) és fruit dels canvis realitzats en el Casino Restaurant que formava part del complex turístic de luxe i exclusiu </span></span></span></span></span></span>que portava el nom del 'Parque'<span><span><span><span><span><span>, construït l’any 1918, arran del creixement econòmic i social, i de la creació d’una zona o barri residencial d’estiueig, al voltant del balneari Ullastres i sobretot Roqueta. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant la Guerra Civil, l’activitat d’aquest complex s’aturà i les instal·lacions foren confiscades des de l’inici del conflicte. De la mateixa manera que altres torres i pisos del barri Roqueta, aquests espais es varen destinar a allotjar i rebre persones refugiades, i a altres instal·lacions per cobrir les necessitats bàsiques. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 1956 el 'Parque' va tancar. Dos anys més tard va obrir el col·legi i internat PIVE, que va estar en funcionament fins al curs 2019-2020. L’any 2020 el col·legi va tancar les portes arran de la pandèmia Covid-19.</span></span></span></span></span></span></p> 41.8581200,2.2291200 436016 4634311 1918 / 1958 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97211-851.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97211-852.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97211-853.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) A l’inventari de patrimoni etnològic és anomenat Casino i Hotel del Parc.Al voltant, s’hi van construir torres com les de les famílies Simon, Montaner o Llussà. 106|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97225 Ca la Parrilla https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-parrilla <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Tona. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna i PUIGFERRAT, Carles. (2016). “Felip Vall i Verdaguer (1916-2012). Esbós biogràfic”. Llibre de Tona. Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XVIII <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb dues crugies. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana presenta dos eixos per organitzar els diferents elements, però no estan centrats exactament respectant la simetria global.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa s’obren dos portals, un d’ells amb brancals, ampit i llinda de pedra (amb una inscripció deteriorada i borrosa). Al primer pis les finestres estan igualment emmarcades en pedra, i al segon les obertures són petites i de forma rectangular. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A la part superior de la façana es disposa una barbacana de colls de fusta i entrebigat del mateix material. El revestiment de la façana és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-71 c. Major,32 <p><span><span><span><span>La casa va passar per herència a mans la família Vall-Verdaguer. Hi va tenir el taller i l'estudi, fins a la seva mort, el pintor Felip Vall Verdaguer (1916-2012) (ROVIRA, 2023).</span></span></span></span></p> 41.8515700,2.2282600 435938 4633584 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97225-p1090774.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97225-p1090775.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97225-p1090200.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten caràcter el paisatge urbà. És un testimoni d’una forma d’habitar en el context del carrer Major com a tipologia urbana del segle XVIII (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97239 Can Jepa https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jepa <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Tona. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XVIII, XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb dues crugies. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a façana. La composició de la façana presenta dos eixos per organitzar els diferents elements, però no estan centrats exactament respectant la simetria de forma global.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa s’obren dos portals principals emmarcats en pedra, el més gran té una inscripció a la llinda: “Agustí 1779 Castelló”. Als dos costats dels portals respectivament, hi ha dues portes sense emmarcar, una és l’accés als pisos, la resta són locals comercials.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures dels pisos tenen balcons, de dimensions més petites els del segon pis respecte els del primer. Al primer nivell, un balcó continu de llosana de formigó agrupa les dues obertures, emmarcades en pedra i amb motllures, una d’elles presenta decoració al centre de la llinda amb una motllura que dibuixa formes sinuoses lobulars i un motiu floral.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al segon pis, els balcons són individuals, un per obertura. Totes les baranes són de forja amb volums, la part central dels barrots és de forma helicoidal i les interseccions amb les barrots horitzontals es decoren amb motius florals.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La part superior de la façana es tanca amb una barbacana amb colls de fusta treballats, llates i mosaic hidràulic decorats amb motius geomètrics entre les bigues.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-75 c. Major,42 <p><span><span><span><span>Casa propietat de la família Fabregà. Hi va viure Lola Fabregà, casada amb Tomàs Barnils, fill de Centelles, que feia de transportista. El pare de la Lola, Ramon Fabregà Bruch, va ser alcalde de Tona entre el 1920 i el 1922.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la llinda de l’antic portal hi ha la inscripció “Agustí 1779 Castelló” (ROVIRA, 2023).</span></span></span></span></p> 41.8519700,2.2283900 435949 4633629 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97239-p1090170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97239-p1090171.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97239-p1090173.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) La casa també ha rebut el nom de Can Barnils. Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten caràcter el paisatge urbà. És un testimoni de la tipologia urbana del segle XVIII. La barana és l’habitual de principis del s. XX (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97288 Can Meliton https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-meliton <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Tona. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és simètrica definida per dos eixos. A la planta baixa s’obre portal i la porta d’accés a les plantes superiors. La façana a aquesta alçada està estocada i buixardada imitant carreus de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Totes les obertures de la façana tenen balcó. Al primer pis és un balcó continu que inclou les dues obertures. Al segon pis són iguals però més petits. Els balcons tenen llosana de formigó i perfils motllurats, les baranes són de forja simple, només els barrots dels extrems són helicoidals i el balcó gran està decorat a la part central amb motius geomètrics. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’element més destacable de l’immoble és la decoració amb esgrafiats bicolors amb motius decoratius floral i geomètrics de concepció neoclàssica, com la greca de la part superior de la façana.</span></span></span></p> 08283-77 c. Major, 51 <p><span><span><span>Casa amb façana amb esgrafiats d’estil noucentista, resultat d’una reforma probablement dels anys vint, del mateix moment que can Mià. És possible que fos una intervenció de l’arquitecte Manuel Gausa, ja que hi ha un expedient del 1927 amb la mateixa tipologia d’esgrafiats i fusteries, firmat per aquest arquitecte (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als baixos de l’edifici hi tenia el seu taller el sabater Meliton Tubau. El negoci va continuar amb Jaume Ginestet, originari de Vic i casat amb una filla d’en Meliton, i amb el fill d’aquest matrimoni, Joaquim Ginestet Tubau (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 41.8520700,2.2285300 435961 4633640 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97288-p1090158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97288-p1090159.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97288-p1090160.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Altres denominacions que ha rebut l'edifici: ca la Xica.Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), en aquest cas té un valor històric artístic que aporta una qualitat històrica al paisatge urbà i a més a més, contextualitza altres finques menys rellevants dins el marc de la transformació arquitectònica de principis del s. XX (ROVIRA, 2023). 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97319 Torre Rosales https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-rosales <p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni.: Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic, 1990.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24382'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Torre envoltada de jardí, amb volums diferenciats proporcionalment, i alhora interrelacionats. Les cobertes són de teula àrab vidriada de tonalitats marronoses, a quatre vessants. Els ràfecs es sostenen amb colls de fusta a mode de mènsules de formes sinuoses. Aquesta aparença contrasta amb la blancor de la façana i l’ús de la pedra amb el treball de les obertures. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i la diferenciació de volumetries, tots els elements i decoracions es combinen en harmonia, per conferir un aire distingit a la torre. La presència de la torrella cilíndrica amb arcuacions estilitza el conjunt. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les obertures que es distribueixen a totes les cares són rectes o d’arc de mig punt majoritàriament. Cal destacar les que donen accés al jardí i edifici, amb dovelles i impostes de pedra. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-85 c. de Joan Llusà, 43 <p><span><span><span><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span></span></span></span>mineromedicinals<span><span><span><span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laren estiuejants, majoritàriament famílies burgeses. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>J</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>oan Llussà i Duran, comerciant industrial enriquit amb la 1a Guerra Mundial va fer construir tres torres molt properes a la Torre Simon, projectades a partir del 1919, i que serien per les seves tres germanes: Adelaida, Matilde i Teresa, que donaren nom als edificis. </span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8585100,2.2291300 436017 4634354 1920 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97319-1331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97319-1332.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97319-1333.jpg Legal Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Jaume Mestres i Fossas, arquitecte (Barcelona, 1892- t. 1907- Barcelona, 1981); Francesc Guàrdia i Vial, arquitecte (Barcelona, 1880- t. 1905- Barcelona, 1940). Les tres torres Llussà de l’arquitecte Jaume Mestres i Fossas, presenten trets formals i artístics que dibuixen una imatge urbana unitària, amb un tret present en totes elles: la descomposició de la planta en volums d’alçada diferent. Representa la transició entre finals del modernisme i l'esclat del noucentisme, un moment on es combinen formes, composicions i decoracionsCal esmentar la col·laboració entre els arquitectes Jaume Mestres Fossas i Francesc Guàrdia Vial, aquest últim com a autor de la Torre Simón, que va participar en la configuració de les torres Llussà i en relació a aquest nou concepte urbanístic de la “ciutat jardí”. 105|106|98 46 1.2 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97320 Torre Salvans https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-salvans-0 <p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic, 1990.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24383'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Torre envoltada de jardí, amb volums de diferents proporcions i alhora interrelacionats. Les cobertes són de teula àrab vidriada de tonalitats marronoses, i a dos o quatre vessants. Els ràfecs o barbacanes tenen solucions diferents, o bé sostinguts per bigues de fusta o bé amb seqüències de permòdols de maó vist amb decoració geomètrica, fet que denota la participació de dos arquitectes diferents en la seva projecció. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Trobem una diversitat d’obertures, de testera recta, d’arc de mig punt o carpanell, i arc esglaonat, combinades amb el blanc de la façana i el material de la pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i la diferenciació de volumetries, tots els elements i decoracions es combinen en harmonia, per conferir un aire distingit. Destaquem les dues torres amb arcuacions al pis. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-86 c. de Joan Llusà, 45 <p><span><span><span><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span></span></span></span>mineromedicinals<span><span><span><span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laren estiuejants, majoritàriament famílies burgeses. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Joan Llussà i Duran, comerciant industrial enriquit amb la 1a Guerra Mundial va fer construir tres torres molt properes a la Torre Simon, i projectades per durant el 1919, que serien per les seves tres germanes: Adelaida, Matilde i Teresa, que donaren nom als edificis. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8587400,2.2292300 436025 4634380 1919-20 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97320-1341.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97320-1344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97320-1346.jpg Legal Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Jaume Mestres i Fossas, arquitecte (Barcelona, 1892- t. 1907- Barcelona, 1981). Francesc Guàrdia i Vial, arquitecte (Barcelona, 1880- t. 1905- Barcelona, 1940) Les tres torres Llussà de l’arquitecte Jaume Mestres i Fossas, presenten trets formals i artístics que dibuixen una imatge urbana unitària, amb un tret present en totes elles: la descomposició de la planta en volums d’alçada diferent. Representa la transició entre finals del modernisme i l'esclat del noucentisme, un moment on es combinen formes, composicions i decoracions.Cal esmentar la col·laboració entre els arquitectes Jaume Mestres Fossas i Francesc Guàrdia Vial, aquest últim com a autor de la Torre Simón, que va participar en la configuració de les torres Llussà i en relació a aquest nou concepte urbanístic de les “ciutat jardí”. 105|106|98 46 1.2 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97321 Torre Ferrer Baulenas https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-ferrer-baulenas <p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni.: Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic, 1990.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24384'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Torre envoltada de jardí, de dos cossos rectangulars, amb planta baixa, pis i golfes. La coberta és amb teula àrab i a quatre vents. Els dos volums principals presenten una alçada diferent, un d’ells és un cos torre amb pis amb arcuacions i paredat d’obra vista emprant el totxo. En aquest cas, el ràfec és amb permòdols de maó vist amb decoració geomètrica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la façana posterior s’hi adossen dos cossos al costat de ponent, amb la mateixa tipologia constructiva, hi destaca l’ús del maó vist combinat amb el revestiment blanc de les façanes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Dues balconades envolten part de les façanes principals, amb barana de ferro forjat treballada. Trobem diversitat d’obertures, de testera recta, d’arc de mig punt o carpanell, i arc esglaonat, combinades amb el blanc de la façana i el material de la pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i la diferenciació de volumetries i l’ús de materials diversos, tots els elements i decoracions es combinen en harmonia.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-87 c. de Joan Llusà, 47 <p>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües mineromedicinals, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laren estiuejants, majoritàriament famílies burgeses. </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Joan Llussà i Duran, comerciant industrial enriquit amb la 1a Guerra Mundial va fer construir tres torres molt properes a la Torre Simon, i projectades per durant el 1919, que serien per les seves tres germanes: Adelaida, Matilde i Teresa, que donaren nom als edificis. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8590300,2.2294000 436040 4634412 1919-20 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97321-1351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97321-1353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97321-1354.jpg Legal Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Jaume Mestres i Fossas, arquitecte (Barcelona, 1892- t. 1907- Barcelona, 1981). Francesc Guàrdia i Vial, arquitecte (Barcelona, 1880- t. 1905- Barcelona, 1940) Les tres torres Llussà de l’arquitecte Jaume Mestres i Fossas, presenten trets formals i artístics que dibuixen una imatge urbana unitària, amb un tret present en totes elles: la descomposició de la planta en volums d’alçada diferent. Representa la transició entre finals del modernisme i l'esclat del noucentisme, un moment on es combinen formes, composicions i decoracions.Cal esmentar la col·laboració entre els arquitectes Jaume Mestres Fossas i Francesc Guàrdia Vial, aquest últim com a autor de la Torre Simón, que va participar en la configuració de les torres Llussà i en relació a aquest nou concepte urbanístic de les “ciutat jardí”. 105|106|98 46 1.2 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97323 Torre Simon https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-simon <p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p>COSTA, Marc (2006) 'La torre Simon de Tona. Una joia de l'arquitectura modernista'. Fundació Col·legi de Sant Miquel dels Sants - Editorial Diac, Vic.</p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 237-241.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24437'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya .</span></span></span></span></span></span></a></p> <p><a href='https://tuit.cat/r0zEe'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya .</span></span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Torre modernista de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. La coberta, a quatre vents, és de teula vidriada de dues tonalitats marronoses, i s’estructura amb diferents nivells. El ràfec o la barbacana </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>volada sobre seqüències de permòdols</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> de maó vist amb decoració geomètrica esglaonada. Aquesta combinació de materials contrasta amb la blancor de les façanes, i alhora es combina amb la pedra de les obertures i de la cornisa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les façanes presenten una distribució que recorda la tipologia clàssica de les masies de la zona. A les dues façanes laterals s’hi obren dues galeries que comuniquen a dues terrasses superiors, i que combinen arcs de punt rodó i columnes de pedra. Com a detall decoratiu, trobem dos medallons de pedra sota de la cornisa amb un estil que recorda al barroc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana posterior, que dona al carrer Joan Llussà, presenta menys obertures i hi té adossat un cos de planta baixa. També, hi té sobresortint una torre de secció quadrangular i coberta de pavelló, amb un penell al capdamunt que té la funció de parallamps. Aquest cos presenta dos pisos amb obertures de llinda plana i arcs esglaonats. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana principal s’obre al carrer Doctor Bayés, i s’hi accedeix a través d’una majestuosa reixa d’entrada treballada amb ferro forjat, i que condueix a través d’una zona enjardinada a l’entrada de l’edifici. A través d’unes escales s’accedeix a la porta principal d’arc de mig punt de pedra. L’eix central a partir del qual s’estructura la façana, queda representat a la planta baixa per un finestral dividit amb columnetes, al capdamunt del qual hi ha un balcó de ferro forjat treballat i una obertura decorada amb columnes d’imitació clàssica jònica, i un medalló amb una escena en baix relleu d’estil barroc. Al pis superior, coincidint amb l’espai sota teulada, una arcuació tanca la composició d’aquest eix. La resta de la façana queda distribuïda a partir d’obertures simètriques que combinen arcs plans i carpanells. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Sense deixar la façana principal, i al costat de llevant, sobresurt una torre prismàtica amb arcuacions al pis superior i una composició decorativa amb una escena de Sant Jordi de rajola vidriada i un emmarcat de pedra d’estil barroc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Finalment, una tanca amb sòcol de paredat capserrat combinada amb pilars de maó vist i barana de ferro forjat treballat, envolta la finca.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-89 c. Dr. Bayés, 75 <p><span><span><span><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span></span></span></span>mineromedicinals<span><span><span><span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Zones que englobaven illes de cases on s’instal·laren estiuejants, majoritàriament famílies burgeses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Quan les aigües del balneari Roqueta foren declarades d'utilitat pública el 12 de desembre de 1895, els seus socis crearen al seu entorn un barri d'estiueig molt valuós artísticament, conegut amb el nom de El Parque. Així que Francesc Simon, copropietari de l’editorial Montaner i Simon i copropietari del balneari Roqueta, va decidir construir una casa d’estiueig, i va encarregar el projecte, el 1918, a l'arquitecte Francesc de Paula Guàrdia i Vidal. Les obres duraren fins al 1923, i les portà a terme el constructor Pau Casas i Guiu, del territori </span></span></span></span></span></span></span>(Sant Hipòlit de Voltregà, 1870 -Torelló, 1934)<span><span><span><span><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Francesc Simón i Font morí el dia 17 de maig de 1923, quan la seva esposa tenia 71 anys i coincidint amb l'any en què acabaren les obres de construcció de la casa. La propietat quedà per al gaudi de l’extensa família, que hi anava a passar els estius, a partir de l’agost i fins el setembre. La resta de l’any, la torre estava tancada i el senyor Molina, avi dels que foren gerents del Col·legi Pive, antic Hotel del Parque, s’encarregava del manteniment i la vigilància (COSTA:2005, p. 59). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Durant la Guerra Civil, moltes famílies refugiades provinents de Madrid s’instal·laren a Tona en diverses torres, entre les quals, la torre Simon. També, els carrabiners s’hostatjaren a la plaça Major, al mas Planell, i en diverses torres del barri Roqueta. Sembla ser que aquests foren una font de constants conflictes.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A finals de la dècada dels cinquanta la torre passà als fills dels propietaris, i tres dècades més tard es van vendre. A la dècada dels anys seixanta, la torre es vengué a unes monges de Barcelona, que s’encarregaven de </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>l’Hospital de Niños</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, i varen reconvertir la finca en una residència-hospital, amb pacients infants, que hi passaven els estius.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En aquell moment, Josep Roqueta adquirí la torre, per fer-ne apartaments. Però el projecte no va tenir èxit i la posà en venta. Durant aquest procés, la torre entrà en un estat de deteriorament progressiu, fet que provocà una reacció popular de defensa. Passat un temps, a finals del 1979, s’hi varen celebrar unes Jornades Culturals a iniciativa del jovent de Tona, i s’hi organitzaren una sèrie d’activitats sobre temes relacionats amb les arts. Tot plegat tenia l’objectiu de promoure un casal cultural a la torre Simon.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Finalment, l’any 1980 Josep Roqueta es venia la torre a Joan Ros, que la va convertir en residència segmentada en apartaments, i amb les corresponents rehabilitacions i restauracions. Però l’any 1999, es va torna a vendre la torre a Jordi Verdaguer i Montse González, responsables del restaurant La Ferreria, per convertir-la en un hotel i restaurant (COSTA:2005, p. 57-69). </span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8582300,2.2297700 436070 4634323 1918 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97323-1361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97323-1362.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97323-1363.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97323-1364.jpg Legal Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Francesc Guàrdia i Vial, arquitecte (Barcelona, 1880 - t. 1905 - Barcelona, 1940) El projecte de la Torre Simon va anar acompanyat d’altres projectes constructius de referència: les torres Llussà, projectades per l’arquitecte Jaume Mestres. La torre Simón, és l’edifici modernista de referència a Tona, per les seves característiques geomètriques i la seva profusa decoració, que recorda molt a l'estil de Puig i Cadafalch o Domènech i Montaner. Aquest gran conjunt arquitectònic i artístic és clar exemple del moviment modernista, que es caracteritzava per usar tota mena de formes, composicions de materials i decoracions orgàniques. 105|106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97335 Capella de la Mare de Déu de la Salut https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-salut <p><span><span><span><span><span><span><span>COSTA SITJÀ, Marc. (2006). La Torre Simon de Tona : una joia de l'arquitectura modernista. Edició Sílvia Caballeria, M. Carme Codina i Francesca Sardà. Inèdit. Treball de Recerca.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat. Per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys d’història. Eumo Editorial, Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24366'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span><span>La capella de la Salut és un edifici senzill d’una única nau </span></span></span></span></span></span></span>i capçalera semicircular<span><span><span><span><span><span><span>, amb coberta a dues aigües. A l’exterior, les parets estan reforçades amb contraforts, entre obertures de mig punt emmarcades amb carreus de pedra. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A la façana principal hi destaquen dos elements. Un, l</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>a porta d’accés d’arc carpanell emmarcat amb maó vist, recolzat damunt de dos capitells decorats amb motius vegetals, que descansen damunt una columneta de secció circular. El segon, un rosetó amb formes vegetals que permet la llum a l’interior. </span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-90 Av. del Balneari - Parc Roqueta <p><span><span><span><span><span><span>A partir de l’entrada en funcionament dels balnearis a Tona, entre els segles XIX i XX, es van formar els barris Roqueta i Codina. Un nou urbanisme configurat a partir de grans torres d’estiueig, d’estil modernista i noucentista, al voltant de les quals es van crear nous serveis i espais d’esbarjo com el complex de luxe del “Parque”, espais d’enjardinament i de passeig, i aquesta capella. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons Marc Costa i Sitjà, en el seu treball de recerca, la capella és construí l’any 1925 sota l'impuls de Fèlix Domènech i Roura (1888 - 1977) fill de Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923) (COSTA, 2006). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Sembla que l’obra de la capella fou promocionada per les mateixes persones que estiuejaven al barri Roqueta, i així podien anar a missa els diumenges, sense haver d'anar al poble. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cal dir que després de la Guerra Civil, el fenomen de l’estiueig primerenc va renéixer amb gent afavorida per la nova situació, econòmica i social. La nova “colònia” estava formada per fabricants, funcionaris i botiguers i, entre altres espais, utilitzaven el de la capella per les seves misses setmanals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El 1930, Mn. Valentí Vilaregut va obtenir el permís per celebrar-hi missa dominical des de juliol a octubre. Però Mn. Planas, el 1943, va fer cessar aquesta pràctica al·legant que anessin a la nova església parroquial. El 24 de juliol de 1944 el bisbe P. Perelló, d'acord a una instància presentada pels estiuejants, tornà a restablir-hi el culte.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8594900,2.2296600 436062 4634463 1925 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97335-1321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97335-1324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97335-1325.jpg Legal Noucentisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Des del 2017 la capella és de propietat municipal, i està pendent de tenir un ús cultural. L'Ajuntament va restaurar-ne la teulada i va evitar que acabés en ruïna. Hi ha un projecte de la Diputació de Barcelona per fer-ne la restauració definitiva. 106|119|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97355 Antic Hotel Ristol https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hotel-ristol <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART i TIÓ, Amadeu. (2011) “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46222'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular, ocupant la cantonada amb el carrer Taradell. Actualment són tres habitatges independents amb tres portals d’accés. Tot i així, la construcció presenta planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana, i la part que dona al xamfrà amb un afegit que crea un ràfec específic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El pas del temps no ha desfigurat la distribució original de la façana, que manté la simetria a partir d’eixos verticals ben definits. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les obertures dels pisos, gairebé totes balconeres, es defineixen per la seva verticalitat. Destaquen els enllosats de pedra dels balcons amb motllures, recolzats sobre mènsules d’estil clàssic amb decoració vegetal i motius humanístics. Al balcó esquerre del primer pis, del número 2, es recolza damunt dues mènsules treballades amb la representació de caps humans. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08283-91 c. Doctor Bayés, 1-2 <p><span><span><span><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span></span></span></span>mineromedicinals<span><span><span><span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Eren zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laran estiuejants, aquest creixement va englobar el carrer Doctor Bayés, majoritàriament famílies burgeses, i on durant la primera meitat del segle XX va proliferar la construcció d’edificis d’estil modernista i noucentista.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta revifalla econòmica va afavorir les primeres inversions per crear una infraestructura de fondes, hostals i pisos per llogar. Famílies burgeses, comerciants i botiguers ben posicionats, inclús escoles i colònies infantils, foren clients d’aquest nou urbanisme i infraestructures. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’Hotel Ristol o Fonda Ristol, fou una de les infraestructures construïdes amb aquesta finalitat, cobrir les noves necessitats sorgides davant del fenomen de l’estiueig. Entre els molts visitants il·lustres que tingué, hi hagué el poeta Joan Maragall, que durant el mes de juny de 1909 va estar-se en aquest hotel, amb tota la seva família nombrosa. </span></span></span></span></span></span></p> 41.8537600,2.2290300 436004 4633827 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97355-1411.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97355-1412.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97355-1413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97355-1414.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97396 La Ferreria https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria-6 <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24406'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> XVI, XVIII <p><span><span><span><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular format per diversos cossos adossats i interrelacionats, de planta baixa i pis, distribuïts al voltant d’un pati central. L’estructura de la coberta és a dos vessants, excepte algun tram de teulada a una sola vessant. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’entrada al recinte i pati central es fa a través d’un portal adovellat que fa les funcions de lliça, amb un ràfec de teules recolzat en biguetes de fusta. La clau de la dovella té un escudet amb la data de 1567 i motius que representen l’ofici de ferrer (martell, ferradura i enclusa). </span></span></span></span></span></span></span>També s'ha conservat una altra clau d'arc adovellat o fragment de llinda amb la inscripció IHS / TARAVAL/ 1584 i un relleu amb les eines d'un ferrer, procedent probablement de la Ferreria, d'on van ser amos la família Taravau.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta entrada dona pas al pati interior, que distribueix les estances que actualment ocupen l’espai del restaurant. Tot i això, es conserven elements que recorden els orígens de la casa, com un festejador a l’interior de la finestra o abeuradors pels animals. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A la banda de llevant, l'edifici principal hi té adossat un porxo obert que fa les funcions de terrassa exterior cap a la zona enjardinada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Totes les parets exteriors son de pedra vista i les obertures són amb llinda que en algun cas pren la forma d’arc conopial, amb pedra treballada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A la façana principal cal destacar la finestra ubicada a l’esquerra de l’entrada amb una inscripció a la llinda amb la data de 1791 (cal precisar que en les fotografies antigues no es veu aquesta llinda, possiblement prové d'algun altre indret de la casa o d'algun altre edifici). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>La resta d’obertures presenten decoració motllurada i arc conopial. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p>La façana de ponent es caracteritza per obertures de petites dimensions, i sense decoracions, a la planta baixa. </p> 08283-92 Av. del Balneari <p><span><span><span><span><span><span><span>L'any 1511 Miquel Llança, ferrer de la parròquia de Sant Julià d'Alfou, del municipi vallesà de Vilamajor, va comprar a Vicenç Pratgibert un tros de terra per a edificar-hi una ferreria, situada més o menys a l'indret actual, on a l'edat mitjana hi havia hagut el mas Call (PLADEVALL, A.: 1990; p.242). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En el Fogatge de 1515 s'esmenta la Casa de la Ferreria. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Les dates del 1567 i del 1584 que trobem actualment a la masia denoten moments de reforma del conjunt. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Al 1553 havia passat a propietat d'Antoni Taravau, i va pertànyer a aquesta família fins al 1717, quan la comprà l’amo del Prat de la Barroca.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Des del 1966, i després d'una restauració, s'hi va obrir La Ferreria, un restaurant.</p> 41.8594200,2.2301300 436101 4634454 1567 / 1584 / 1791 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97396-1311.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97396-1312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97396-1313.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97396-1314.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) L'edifici és una ferreria o obrador de ferrer al peu del camí ral reconvertida en casa de pagès, i finalment, al segle XX, en restaurant. El segle XVI fou un moment de bonança i creixement econòmic. La zona ocupada per la Ferreria i les masies situades més al nord fou una de les més actives constructivament, i important per la presència d’una ferreria, un hostal i botiga de la carn. És en aquell moment, també, quan comença a formar-se el que serà el nucli de la població, l’anomenat Carrer de Tona, amb la Plaça Major i de l’Hostal. 94|98|119|93 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97397 Conjunt de la Ferreria https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-la-ferreria <p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> XVI - XVIII - XX <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt format per tres edificis vinculats amb l'evolució històrica del seu entorn immediat, en èpoques diferents.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En primer lloc, el mas Ferreria, amb una tipologia típica de masia de la zona, amb una lliça d'entrada, que dona a un pati central, al voltant del qual s'hi configuren diferents volums interrelacionats. Com en altres masies de la zona i de l'època, té un gran portal adovellat amb un escudet amb la data de 1562, i motius que <span>representen l’ofici de ferrer (martell, ferradura i enclusa). La masia conserva elements que recorden els orígens de la casa, com un festejador a l’interior de la finestra o abeuradors pels animals. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Totes les parets exteriors son de pedra vista i les obertures son amb llinda que, en algun cas pren la forma d’arc conopial, amb pedra treballada. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>A la façana principal cal destacar la finestra ubicada a l’esquerra de l’entrada amb una inscripció a la llinda amb la data de 1791, possiblement any de reformes. La resta d’obertures presenten decoració motllurada i arc conopial. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Per altra banda, molt propera a la masia, i dins la mateixa finca, hi trobem una edificació contemporània, la Torre Roqueta, que correspon a una època posterior. Es tracta d'una<span><span><span><span><span><span> torre de planta poligonal amb tres pisos i coberta de pavelló. Mostra simetria a les façanes i obertures d'arc escarser i arc agut, amb una zona enjardinada al voltant. S'observa una inscripció a la llinda de la porta principal d'entrada, amb el nom de la torre i els anys de construcció i de reforma (1916-2009).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Finalment, ubicada a ponent del mas La Ferreria, hi ha Capella de la Mare de Déu de la Salut, <span>un edifici senzill d’una única nau, i coberta a dues aigües, amb les parets reforçades amb contraforts, entre obertures de mig punt emmarcades amb carreus de pedra. Cal destacar-ne dos elements, la porta d’accés d’arc carpanell emmarcat amb maó vist, recolzat damunt de dos capitells decorats amb motius vegetals, que descansen damunt una columneta de secció circular. I un rosetó amb formes vegetals, que permet l'entrada de llum a l’interior. </span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-93 Avinguda del Balneari <p>Els tres elements se situen en una de les zones que ha patit més transformacions al llarg de la història de Tona, entre els segles XVI i XX.</p> <p>El naixement de masies, hostals i botigues al voltant del camí ral fou un fet entre els segles XIV i XVII. Fou el cas del mas La Ferreria, que va ser una farga i un hostal, per posteriorment convertir-se en masoveria, a partir del segle XVII en endavant, quan el nou centre de Tona començava a traslladar-se a la zona del 'Carrer', amb nous serveis. </p> <p>A partir del segle XIX, la gran transformació urbanística del municipi amb la descoberta de les aigües mineromedicinals, la construcció de gran balnearis, com l'Ullastres i el Roqueta, en aquesta zona va propiciar un fort creixement econòmic i millores socials. Aquest fet va comportar l'aparició de grans torres residencials i d'estiueig com la Torre Roqueta, sembla que en els seus orígens relacionada amb els grans propietaris i socis dels balnearis. La Capella de la Mare de Déu de la Salut, construïda el 1925, la podrien haver <span><span><span><span><span><span><span>promocionat les mateixes persones que estiuejaven al barri Roqueta. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un nou urbanisme naixia, a partir de grans torres d’estiueig, d’estil modernista i noucentista, al voltant de les quals es van generar nous serveis i espais d’esbarjo i de trobada, com la Capella. </span></span></span></span></span></span></p> 41.8592300,2.2300700 436096 4634433 1562, 1584 - 1791 - 1916, 1925 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97397-1641.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97397-1642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97397-1643.jpg Legal Modern|Contemporani|Modernisme|Popular|Gòtic Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial - cultural - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 94|98|105|119|93 46 1.2 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97487 Balneari Codina https://patrimonicultural.diba.cat/element/balneari-codina <p><span><span><span><span><span><span>BAYÉS i FUSTER, Antonio (1881) Aguas minero-medicinales salino-yodo-sulfuradas de S.Andrés de Tona (provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Ca. Vic, Establecimiento tipográfico de Ramon Anglada y Pujals. Versió digital a Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CHANDRE i JAFRÉ, M.; SALOM i GES, J. (1992) “El Balneari Codina: Història i salut”. Llibre de Tona. Tona. Pàgines 42-49.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carlos (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p>TERRICABRAS, Francesc (1912) Memoria histórico-científica de las aguas minero-medicinales: manantial Codina de Tona. Vic.</p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/37534'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></a></p> <p><a href='https://tuit.cat/KBjxs'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span><span>Edifici aïllat, amb un volum principal de planta quadrangular i coberta a quatre vents, i dos cossos adossats en forma de terrasses superiors, amb una glorieta al costat sud-est. Presenta planta baixa i dos pisos superiors. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>S’accedeix a l’entrada principal, ubicada al primer pis, des de la carretera de Manresa, mitjançant unes escales que condueixen a un porxo amb baranes de balustrada. La porta d’entrada és de mig punt amb vidriera i fusteria pintada de verd. Al damunt d’aquest porxo hi ha una terrassa sustentada per columnes, que dona accés al segon pis a través d’una porta. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta mateixa façana presenta una simetria organitzada en un eix central, el porxo i terrassa, i dues obertures en cada pis, de dimensions més reduïdes al pis superior amb llinda d’arc de mig punt, i dues finestres d’arc rebaixat i tripartides mitjançant pilarets pintats de blanc al pis. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Trencant aquesta simetria, se li adossa pel costat de llevant una galeria d’arcades de mig punt que s’obre a una terrassa i porxo obert, amb barana de balustrada de pedra, que es perllonga fins a la façana de llevant. Les obertures mantenen la fusteria pintada del mateix color verd, i decoració amb un fris d’arrebossat gris. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Al damunt, al pis superior de la terrassa de llevant, i amb les mateixes característiques formals, s’obre una terrassa amb el mateix tipus de balustrada, que s’estén fins la façana de migdia. A l’extrem sud-est d’aquesta planta, s’hi ubica una torreta oberta als quatre vents, i sustentada per pilars. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Les façanes de migdia i de ponent mostren una simetria idèntica, amb eixos formats per obertures més estretes al pis superior, i d’arc rebaixat en tots els casos. Totes les obertures presenten llinda amb decoració de fris d’arrebossat gris, i fusteria pintada de verd. La façana de ponent té un accés des de la planta baixa mitjançant una escala de dos trams, amb barana de ferro forjat treballat. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Totes les cantonades de l’edifici són de pedra treballada, amb arrebossat pintat del mateix to gris de la resta d’obertures. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La combinació del blanc de les façanes amb els frisos de les obertures i cantonades amb arrebossat gris, i les fusteries de color verd de finestres i portes, confereix al conjunt un aire senyorial i elegant. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-104 Crta. Manresa, 59 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües </span></span></span></span></span>mineromedicinals <span><span><span><span lang='CA'><span>entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre</span></span></span></span></span>, justament amb l'arribada del ferrocarril a l'estació de Balenyà, <span><span><span><span lang='CA'><span>una revifalla de l’economia </span></span></span></span></span>de Tona<span><span><span><span lang='CA'><span>, en decadència durant el segle XIX, per no disposar d'un gran riu que fes possible la instal·lació de fàbriques. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El balneari té els seus orígens en la família Codina Córdoba, propietaris de la fàbrica de cadires i mobles Codina creada al 1876. Les aigües de la deu del balneari Codina es descobriren el 1910 després que el Doctor F. Terricabras i Comella finalitzés el seu estudi. </span></span></span></span>El 1912 Terricabras va publicar <span><span><span><span lang='CA'>a la <em>Memoria histórico-científica de las aguas del manantial Codina de Tona</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Així doncs, el balneari Codina es va inaugurar l’any 1913, i fou el darrer balneari que es va construir a Tona. Les instal·lacions disposaren d’un pou amb quatre surgències d’aigua sulfurosa a una profunditat de 30 metres i una temperatura d’entre 15,7 i 16 ºC. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1929 s’amplià amb una terrassa superior, i estigué obert al públic fins al 1984. Després d’un tancament forçat per problemes d’infiltracions d’aigües residuals, va ser novament reobert el 1990, i actualment és la seu de l'empresa Garden Tona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure com el parc de la font del Ferro. Avui en són testimonis d’aquest urbanisme la torre Maria, torre Arbellay, torre de la Font del Ferro, l’Hotel Prudenci, entre altres ja desapareguts. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Per aquest balneari han passat cèlebres personatges com per exemple Montserrat Caballé, que va seguir un tractament per l'afecció del coll.</span></span></span></span></p> 41.8484893,2.2184229 435118 4633250 1913, 1929 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97487-773.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97487-775.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97487-776.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97487-778.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) També anomenat Manantial Codina. 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97488 Torre Arbellay https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-arbellay <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33030'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span>Xalet, de planta quadrada, i planta baixa i pis, amb coberta a quatre vessants. El conjunt està envoltat d’un jardí i d'una tanca amb paredat encoixinat i barana de ferro. A l’extrem de ponent del jardí, una glorieta o templet, oberta als quatre vents, i amb una coberta de tipologia oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes, tot i reformades al llarg dels anys, conserven una distribució simètrica a partir d’obertures rectilínies, i sense decoracions destacables.</span></span></span></p> <p> </p> 08283-105 Passeig de la Suïssa, 1 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües </span></span></span></span></span>mineromedicinals <span><span><span><span lang='CA'><span>entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure, com el parc de la font del Ferro. Aquest xalet és fruit d’aquest </span></span></span>creixement del barri Codina a partir de la inauguració del balneari el 1913.</p> <p><span><span><span>La torre o xalet va ser un encàrrec de l'enginyer barceloní (d'origen suís) </span></span></span>Mauricio Arbellay Burcher , <span><span><span>el 1934, a l'arquitecte madrileny Mariano Serrano Mendicute (mort el 1976). A</span></span></span><span><span><span> l’Arxiu Municipal de Tona es conserva el plànol del projecte.</span></span></span></p> 41.8489700,2.2188300 435152 4633303 1934 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97488-1381.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97488-1382.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97488-1383.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Actualment, a l'entrada del jardí hi ha una placa amb el nom de “Casa Encarnació”.També és coneguda amb el nom de Torre dels Suïssos. 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97489 Torre Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-maria <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33029'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Actualment, aquest antic hotel alberga sis habitatges plurifamiliars, que es distribueixen dos per planta (planta baixa i dos pisos). Presenta una planta rectangular i coberta a quatre vents. El volum principal té adossat al seu costat de llevant un cos de planta baixa amb terrassa superior, que antigament estava reservat a restaurant. Tot el conjunt està envoltat per un jardí. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i les continues reformes, el llenguatge arquitectònic en la composició de les façanes es manté, prioritzant en tot moment el criteri funcional. Així doncs, s’han renovat les línies simètriques de les obertures i els elements decoratius per mantenir la coherència originària de la façana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En aquest sentit, destaquem els dos balcons correguts de la façana principal, amb barana de ferro treballat. Les obertures són geminades amb una decoració en baix relleu de maó vist que crea arcades rebaixades damunt les obertures. En aquesta mateixa façana, a la planta baixa, l’accés es fa des d’una porta de vidre i, a banda i banda, la mateixa tipologia de finestres i decoració. Aquesta solució estructural i decorativa de les obertures i de la façana es repeteix a la resta de façanes de l’edifici, i genera un cordó decoratiu. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al costat de llevant, s’hi adossa un cos de terrassa superior i planta baixa, amb obertures amb la mateixa tipologia constructiva i estètica. L’accés a aquest cos de terrassa, i al jardí que l’envolta, es realitza des del mateix carrer, passats uns metres de mur de tanca en direcció est, i a través d’una reixa de barrots moderna. Des d’allà una amplia zona d’enjardinament envolta la finca i comunica amb la planta baixa del cos de terrassa, mitjançant unes obertures amb vidriera. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana de ponent presenta una organització similar a la resta, sobretot pel que fa al manteniment de la tipologia decorativa que emmarca les obertures. Aquestes, però, presenten tres eixos verticals, que alhora, confereixen una simetria a la façana. Hi ha tres tipus d’obertures: finestres balconeres enrasades, finestres de secció rectangular de petites dimensions, i de secció quadrada, ambdues sense decoracions. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-106 Carretera de Manresa, 38 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües </span></span></span></span></span>mineromedicinals <span><span><span><span lang='CA'><span>entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure com el parc de la font del Ferro. Aquest antic hotel i residència es va construir el 1929 per acollir els visitants del balneari Codina, en el moment en què la seva activitat anà en augment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1940, la Torre Maria va canviar el seu ús pel de residencial, remodelant la seva distribució interior en habitatges. I el 2007, va patir una transformació integral amb la rehabilitació i condicionament, però mantenint el caràcter històric de l’edifici.</span></span></span></p> 41.8487800,2.2183300 435111 4633282 1929 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97489-1371.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97489-1372.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97489-1373.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97491 Torre de la Font del Ferro https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-font-del-ferro <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46221'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span><span>Edifici de planta quadrangular i coberta trencada amb tres aiguavessos, amb ràfec de mènsules de fusta, i jardí a la part posterior. La composició de les façanes manté una simetria, tot i les reformes que ha patit la finca, que es fan visibles en l’ús de nous materials o en elements de tancament com els porticons de fusta, i altres annexos i estructures construïdes i adossades al costat de llevant i a la part posterior. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En aquest sentit, destaquem els balcons de la planta pis de la façana principal, amb barana de ferro forjat treballat amb motius florals, i les obertures amb una decoració a la part superior, en baix relleu de morter, creant una ondulació central i dos botons ceràmics als extrems amb una pinya. Aquesta solució decorativa la trobem en totes les obertures de les façanes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta baixa d’aquesta mateixa façana, hi ha tres obertures senzilles i a l’extrem dret, la porta d’entrada a la finca. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana de ponent és simètrica i senzilla, amb una estructura en eixos verticals organitzats a la planta baixa amb dues finestres de secció rectangular, dos balcons sense volada al primer pis, amb barana de forja treballada, i a l’espai sota teulada una finestra estreta amb llinda de peces de maó. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Destaca la configuració del costat de llevant (amb accés al carrer Canigó) i posterior de la casa. A llevant, hi té adossat un petit cos de jardí, amb glorieta oberta a la cantonada, amb coberta plana, i un muret de tanca amb una porta de ferro d’accés a la finca per aquesta banda. Aquest conjunt exterior presenta un parament de pedra vista que s’estén en part de la planta baixa de la mateixa façana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A partir d’aquest carrer i en direcció a la part posterior de la finca, hi ha una sèrie de garatges i coberts i annexos a la casa que es comuniquen entre ells i s’interrelacionen, en planta baixa i pis amb terrassa. Es tracta d’afegits posteriors al moment de construcció de la finca. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-107 Carretera de Manresa, 40 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües </span></span></span></span></span>aigües mineromedicinals<span><span><span><span lang='CA'><span> entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire. </span></span></span><span><span><span>Aquest edifici forma part d’aquesta urbanització incipient. </span></span></span></p> 41.8487100,2.2179900 435082 4633274 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97491-1391.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97491-1393.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97491-1394.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97491-1396.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97506 Hotel Prudenci https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-prudenci <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33032'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb un clar aspecte monumental, i situat enmig d’una illa de cases. La coberta és a quatre aigües. Tot i les reformes, el llenguatge arquitectònic que predomina és el racionalista, que s’insinua encara a la composició de les façanes, prioritzant en tot moment el criteri funcional pel qual va ser construït, inicialment un hotel-restaurant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta planta baixa i tres pisos, amb una destacada simetria i ordre a les façanes, definit per la disposició de filades d'obertures de dimensions iguals. L'estètica és senzilla, amb manca d'elements decoratius, i combinant l'arrebossat de color i l'obra vista. </span></span></span>L'estructura respon al seu funcionalisme i hi predominen les formes geomètriques netes, amb un ús limitat d'altres materials i recursos. </p> <p>Aquesta exagerada simetria i ordre queda trencada per dos volums centrals que sobresurten del pla de la façana principal. Un, en forma de cos rectangular amb planta baixa i terrassa superior, i on s'ubica l'entrada principal a la residència. En segon lloc, un cos central que s'origina en aquesta terrassa i s'alça fins el pis superior, en forma de glorieta porxada. </p> <p>Per altra banda, a la façana posterior, un cos central sobresurt del pla de façana, provocant també un trencament en la simetria, i generant un aspecte més monumental. </p> <p>Al voltant de l'edificació principal, al costat de migdia, s'hi adossen altres annexos construïts amb posterioritat. </p> <p>Tot el conjunt, està envoltat per uns jardins amb zones de descans i passeig.</p> 08283-108 c. Lleida - Av. Montseny <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües </span></span></span></span></span>aigües mineromedicinals <span><span><span><span lang='CA'><span>entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure com el parc de la font del Ferro. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Hotel Prudenci fou un gran projecte arquitectònic que es dugué a terme als anys trenta del segle XX, amb un estil totalment racionalista i projectat per Lluís Bonet i Garí entre els anys 1933 i 1934, obrint les portes el 1935. Fou deixeble d'Antoni Gaudí, i fou un dels arquitectes que després de la Guerra Civil Espanyola continuaren les obres a la Sagrada Família. V</span></span></span>a ser un dels representants del monumentalisme. </p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) l'edifici es va convertir en Hospital de Sang o Hospital Militar de Rereguarda. Era conegut com la Clínica Militar Número 6, i una part del seu personal era de Tona. </span></span></span><span><span><span>Després del conflicte va reprendre la seva activitat hotelera fins els anys setanta del segle XX, i posteriorment es va convertir en la residència per a la gent gran que és avui. </span></span></span></p> 41.8487100,2.2198000 435233 4633273 1933-34 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97506-1402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97506-1403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97506-1404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97506-residencis.jpg Legal Racionalisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Lluís Bonet Garí (Argentona, 1893 - Barcelona, 1993) Conegut actualment com a Residència Prudenci, per a la gent gran. 120|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97837 Biblioteca Caterina Figueras https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-caterina-figueras <p><span><span><span><span lang='CA'>DD.AA (1993) “Restauració de les antigues escoles de Caterina Figueras” . Diputació de Barcelona. Pàgines 201-211.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CLAPAROLS, J.M; (</span><span lang='LA'>et alii</span><span lang='CA'>) (2004) 75 anys de les antigues escoles Caterina Figueras de Tona (1929-2004). Tona, Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (</span></span><span lang='LA'><span>et alii</span></span><span lang='CA'><span>) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span><span lang='CA'><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLEOPART, Amadeu - PUIGFERRAT, Carles. 'Les escoles a Tona durant la Guerra Civil i la depuració de mestres'. Llibre de Tona [Tona], 2003, pàg. 69-81.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni.(1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUJOL, Andreu. (2013) L’arquitectura escolar pública a Espanya (1900-1936): Historiografia i història. (Treball de recerca de màster)..</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24401'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> XX <p>L'actual biblioteca Caterina Figueras es correspondí a l'edifici de les antigues escoles públiques del mateix nom, ampliat els anys 2022-23 amb nous espais que han relligat els edificis originals.</p> <p>El bloc original que es correspon a les escoles el formen dos edificis <span><span><span>independents (</span></span></span>el més gran era l'ala de les aules dels nens),<span><span><span> amb galeries porticades a migdia. </span></span></span>El pis superior que s'aixeca al centre de l'edifici principal és fruit d'una ampliació que es va fer el 1931 i es correspon a l'antiga aula de pàrvuls.</p> <p><span><span><span>El conjunt, d’evident inspiració clàssica, el conformen diferents volums o cossos i cobertes ubicats en diferents plans i interrelacionats entre ells. Tot i el moviment de formes, hi ha una simetria en la composició de les obertures que es complementa amb els elements ornamentals de les façanes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal, encarada a migdia, l'edificació es troba realçada respecte el nivell de circulació del carrer d'Antoni Figueras, mitjançant diferents trams d'escales. Aquesta cara, ara no és l'accés habitual de la biblioteca, però antigament era l'entrada </span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>principal de les escoles públiques. Així, una galeria porxada de mig punt, coronada amb un escut d’Alfons XIII, permetia l'entrada dels i les alumnes a l'interior del centre, que es distribuïen a les diferents aules. Actualment, aquesta composició encara existeix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'extrem dret respecte aquesta posició, hi ha la </span></span></span></span></span>el segon edifici de l'antiga escola (es corresponia a l'aula unitària de nenes), ara sala de lectura,<span><span><span><span lang='CA'><span> que es comunica en planta baixa mitjançant un corredor de parets de vidre </span></span></span></span></span>de nova construcció, fruit de l'ampliació.<span><span><span><span lang='CA'><span> Des de l'interior, la distribució actual intueix en algunes parts la originària de les escoles, amb les</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> dues ales comunicades entre elles a través d’un espai central. </span></span></span></span></span></p> <p>Són notables les encavallades de fusta i l'embigat de les cobertes, que es corresponen a l'edifici dels anys 1920.</p> <p>La composició pròpia de les façanes i dels volums de l'edifici es complementa amb obertures discretes, sense decoracions, i elements decoratius com el fris motllurat, de color granat, d'estil clàssic, que recorre tots els trams del ràfec de les cobertes, i que en la façana principal pren un protagonisme especial amb l'escut d'Alfons XIII. </p> <p><span><span><span>Per altra banda, un element decoratiu notable són els esgrafiats ubicats a la part superior de les façanes, gravats per Manuel Puig i Genís, un gravador i pintor de Vic. Els dibuixos representen diferents passatges de la vida dels infants, en un context idealitzat, recordant l’estil il·lustratiu noucentista i seguint el model il·lustratiu de Lola Anglada.</span></span></span></p> 08283-137 c. Antoni Figueras, 62 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Davant de la manca d’un espai per cobrir les necessitats d’escolarització dels infants de Tona, el 1921 es va formar un patronat i una Fundació, per poder recollir fons econòmics per un primer projecte d’escola. Els recursos es varen acabar i es van haver d’aturar les obres. Pocs anys després, l’estiuejant barceloní Antoni Figueras Cerdà (indià), feu una important donació adquirint uns terrenys propers per poder reiniciar el projecte de la nova escola. Aquestes noves obres es van encarregar a l’arquitecte municipal, </span></span>Manuel Gausa i Raspall sota un nou projecte.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antoni Figueras t</span></span></span></span></span>ambé en va pagar la construcció de l'escola. <span><span><span>L'única condició que va posar Antoni Figueras fou que el conjunt escolar portés el nom de la seva filla morta, de nom Catalina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Anys més tard, i després de la Guerra Civil, durant els anys de la repressió, alguns mestres de l’escola foren depurats, amb diversos càstigs. Engràcia Remolins Pujol, va haver de deixar l’escola i marxar a l’Alt Penedès a continuar la seva tasca de mestra. El seu marit, Pere Mata Anfruns, no va poder reincorporar-se a l’escola fins al 1942. Finalment, Andreu Rodamilans Carné, director de l’escola durant els primers mesos de la Guerra Civil, i president del Comitè Antifeixista de Tona, entre altres, va haver de marxar a l’exili el 1939 i no en va tornar fins al 1976.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Entre els anys 1990 i 1993, es va restaurar el conjunt per part de Josep Maria Claparols Pericas i Josep Padrós, </span></span></span></span>amb el finançament de la<span><span><span><span lang='CA'> Diputació de Barcelona. En aquest nou projecte es varen convertir les escoles en una biblioteca i sala d'exposicions. Durant aquest procés, es varen realitzar nous </span>esgrafiats a la façana que dona a l’entrada de l’actual biblioteca, fets per Jordi Arboix i Antoni Pérez, i seguint els mateixos models de Manuel Puig. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les últimes obres a la biblioteca, van suposar reformes i la seva ampliació, realitzada sota el projecte arquitectònic de Carme Vernis Rovira. Les obres es van realitzar entre el gener de 2022 i l'octubre de 2023, quan es van tornar a obrir les seves portes, tot i que la inauguració formal es va produir el 25 de juny de 2024. Les obres van </span></span></span>augmentar la superfície útil de 350 m² a 584 m². Les millores van incloure una nova sala polivalent, una sala de suport, i un pati exterior per a activitats, així com una ampliació de la sala del fons general. Aquest projecte va ser finançat per la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el propi Ajuntament de Tona.</p> 41.8503600,2.2299400 436076 4633449 1928-1929 / 1991-1993 (restauració) / 2022-2023 (obres d'ampliació) 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97837-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97837-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97837-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97837-4.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Cultural BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Manuel Gausa i Raspall (1892, Barcelona - 1976, Vic) / Manuel Puig Genís (Vic, 9 de gener de 1868 - Barcelona, 21 de novembre de 1957). / Josep Maria Claparols i Pericas, Josep Padrós i Oriol / Carme Vernis Rovira (ampliació 2022-23). A la primera meitat del segle XX, moltes escoles públiques catalanes no disposaven de les condicions estructurals ni higièniques necessàries per dur a terme la seva funció. Tona, no n'era una excepció. Al poble, hi havia tres-cents alumnes que necessitaven ser escolaritzats. Així que es va preveure el projecte per construir un centre amb dos espais diferenciats, un per als nens i l’altre per les nenes. 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97841 Mas Güells https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-guells <p><span><span><span><span lang='CA'>DD.AA (1986) CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/37564'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</a></p> XIX <p><span><span><span>Mas de planta rectangular, amb coberta a dues vessants i carener perpendicular a la façana, que està orientada a llevant. El ràfec és de rajols i biguetes de fusta. Presenta planta baixa, pis i espai sotateulada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i ser de construcció recent, és palpable la seva essència medieval en la reutilització de materials del Castell a les obertures de la façana principal, organitzada seguint un model clàssic, en eixos verticals. En aquest sentit, destaquem també la gran portalada dovellada i l’estructura de les finestres amb brancals de pedra treballada, tot i ser evident la seva reutilització.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana orientada a sud presenta un segon accés en un dels extrems que duu a l’interior de l’habitatge, a una galeria porxada. I la façana nord, que mostra obertures més reduïdes, hi té adossat un petit cobert. Uns metres a l’extrem nord-est de la casa hi ha una cabana, a tocar del turonet del Castell, que fa les funcions de garatge. </span></span></span></p> 08283-141 Als afores, al sector sud oest del terme de Tona. En un turó del sector de la Barroca, prop d'una cruïlla de camins de la carretera de Manresa, conegut popularment com l'Empalme. <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’actual</span></span></span><span lang='CA'><span> mas Güells va ser construït cap al 1875, amb pedra i elements de l’antic castell de Güells, ubicat en un turó molt proper a l’actual mas. </span></span></span></span></span></p> 41.8425300,2.1991100 433509 4632603 1875 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97841-1086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97841-1089.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97841-1083.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) El Castell i el mas Güells estan ubicats a la zona coneguda com “La Barroca”, una franja de ponent respecte a Tona, delimitada sobretot per la carretera N-141c de Manresa a Vic. Fa límit geogràficament de sud a nord, des de Güells, passant pel Serrat del Vernet fins al torrent de Segalers, i limita a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic. És una zona de paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenten en un document del segle XVII com els masos de la Barroca. Algunes de les masies que es vinculen històricament amb el nom de Barroca són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, etc. 119|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97852 Can Santes https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santes <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span><span> <span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. </span><span><span><span><span>Librería Montgiber</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles (2000) 'La febre de l’aigua'. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24434'><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: </span></span></span></a></p> XIX <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb planta baixa i pis. La coberta és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, que està encarada a llevant. La barbacana és amb dentellons d’obra vista. A la banda nord, hi té adossat un cobert de planta baixa i coberta de les mateixes característiques que la principal. En aquest cas, el volum és fet amb tàpia, ben visible a la cara de tramuntana, combinada amb parts evidents reformades fetes de parament de pedra combinada amb obra vista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part posterior, hi té adossats dos coberts destinats a usos agrícoles. Estan bastits amb tàpia i tenen les cantonades escairades de pedra. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>De la façana principal destaquem la combinació del paredat de pedra irregular i les cantonades amb pedra escairada, amb l’obra vista emprada en les obertures, d’arc escarser i testera recta. En conjunt dona un aspecte de senzillesa a l’edifici. </span></span></span></p> 08283-149 Resseguint la N141, en direcció Vic, a punt d'arribar al km 43, a mà esquerra, i just passada la cruïlla que duu a Vall-llobera. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’arxiu municipal hi ha un plànol datat del 1891.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molt probablement es tracta d’una hostatgeria a peu de carretera sorgida entre finals del segle XIX i inicis del XX a causa de l’augment de la demanda d’allotjaments i serveis davant de l’arribada d’estiuejants atrets per la descoberta d’aigües </span></span></span></span></span>aigües mineromedicinals<span><span><span><span lang='CA'><span> al municipi. Prop d’allà, entre Segalers i el mas Vendrell, s’hi havia fet una descoberta d’una deu termal que es va començar a explotar a partir del 1876. Els banyistes que visitaven la Puda de Segalers s’allotjaven al mas Vendrell. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>Hi ha moltes similituds tipològiques amb la Bestreta i la Puda de Segalers. </span></span></span></span></p> 41.8573918,2.2009078 433673 4634251 1891 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97852-873.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97852-871.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97852-872.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) La finca està ubicada a peu de la carretera, sota els vessants baixos del Serrat de la Joana, a la Vall-llobera. Al cadastre està anomenada com a Casa Nova del Prat, segurament en referència al mas proper el Prat de la Barroca, que té arrendat l’edifici en qüestió. 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97874 La Bestreta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bestreta <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24398'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: </a></p> <p><a href='https://tuit.cat/NstqM'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</a></p> XIV/XVIII-XIX El deteriorament de les façanes exteriors denota un cert abandonament, tot i que hi va haver un inici de reformes fa uns anys. <p><span><span><span>Edifici amb un cos principal de planta quadrangular, amb planta baixa, pis i golfes, i la coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, encarada a llevant. El deteriorament de l’arrebossat de la façana deixa al descobert part de la cantonera amb pedra escairada i el parament mixt de pedra i tàpia en alguns punts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos principal té adossat, pel costat nord, un volum més estret de planta rectangular, aparentment amb les mateixes característiques constructives i acabats que l’anterior, però amb la coberta a una sola vessant. Alhora, se li adossa a la cara de tramuntana una petita bassa. </span></span></span><span><span><span>La barbacana amb dentellons d’obra vista unifica aquests dos volums. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La simetria de la façana principal és evident, a la planta baixa la porta d’entrada és d’arc escarser. La resta d’obertures que es distribueixen en aquesta planta i la superior són de secció quadrada, de testera recta, i brancals de pedra sense treballar ni ornamentacions. Al pis superior, hi trobem obertures en forma d’ulls de bou. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És d’interès la part posterior, on hi ha una sèrie de coberts i corts, edificacions d’ús agrícola, bastides amb diferents materials, com la pedra, la tàpia i en algun cas obra vista. L’estat de conservació varia en funció de cada element, i des de fa uns anys han estat en procés de reformes. Sembla que aquest conjunt podria haver estat tancat per un mur, creant un espai clos. </span></span></span></p> 08283-160 Resseguint la N141, a punt d'arribar al km 41, a mà dreta, en direcció sud. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons la documentació històrica, l’hostal de la Bestreta podria estar situat on abans hi havia el mas anomenat de la Riba (o Ria d’Avall o Riba Jussana). Sembla que aquest mas va quedar deshabitat al segle XIV, i les seves terres foren arrendades als hereus del mas Planell, molt proper. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Hostal La Bestreta servia d’allotjament dels treballadors de la Guixera de Planell, i aleshores sembla que s’anomenava el “Mesón de la Barroca”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi ha moltes similituds tipològiques amb Can Santes i la Puda de Segalers. </span></span></span></span></span></span></p> 41.8491606,2.2008701 433662 4633338 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97874-152-153la-bestreta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97874-152-1532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97874-152-1537.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) La part posterior, es troba sota els vessants baixos del Serrat de Sant Valentí, prop d’un rec i vegetació abundant, i sembla que podria haver estat habitada abans que les edificacions pròpies de l’hostal. 98|119|85 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97875 Colldarnau https://patrimonicultural.diba.cat/element/colldarnau <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.Pàgina 355.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici senzill de planta baixa i pis, amb coberta a dos vessants amb carener perpendicular a la façana, encarada a llevant. Té adossat un porxo amb teulada a un vessant, encarat a sud, i un cobert a la part posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és mixt, combinant pedra i obra vista sobretot a les obertures i cantonades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una distribució simètrica amb un portal d’entrada i una balconera a l’eix central. La resta d’obertures són de secció quadrada i sense ornaments. </span></span></span></p> 08283-161 Al sud del Serrat de Sant Valentí, i a l'oest respecte el mas de la Bestreta. <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d'una </span></span></span>masoveria del Planell construïda el 1920, <span lang='CA'><span><span>que actualment només és d'ús residencial, i que va ser rehabilitada fa pocs anys. </span></span></span></p> 41.8499318,2.1963429 433286 4633427 1920 08283 Tona Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97875-2881.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97875-2885.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97875-2883.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97875-2887abans.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Coneguda també com Colldernau, o com abans la gent de Tona l'anomenava, Colltarnau. 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97877 Vall-llobera https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-llobera <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 352.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24440'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> <p> </p> XI - XVIII <p><span><span><span>L'edifici principal és de planta quadrada amb coberta de teula àrab amb carener perpendicular a la façana, i barbacana de rajols i permòdols de fusta. L’aparell constructiu és de pedra disposada irregularment, amb reformes visibles, fruit del pas del temps. A les cantoneres, trams de pedra escairada. És de planta baixa, dos pisos i golfes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada a llevant, no és simètrica i la distribució irregular de les obertures és conseqüència de les continues intervencions que ha patit l’edificació. El mateix succeeix en les restants façanes, que presenten obertures de mida més reduïda, mantenint una asimetria ben visible. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i això, conserva l’essència dels grans masos amb orígens medievals del territori, amb obertures amb pedra treballada, alguna decoració motllurada i ampits de llosa de pedra, així com el portal adovellat de l’entrada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossats a la banda sud-oest, hi ha diversos annexos agrícoles de diferents tipologies constructives i materials, que s’interrelacionen amb l’edifici principal a través d’un cos amb terrassa superior, evidentment reformat. Entre aquests, destaquem un volum de planta baixa amb arcs de mig punt i pis, amb paredat de pedra molt similar a l’edifici principal. Possiblement es podria tractar d’una pallissa. </span></span></span></p> <p>El mas té una capella dedicada a la Sagrada Família.</p> <p><span><span><span>El conjunt està envoltat de granges i corts, enmig d’un paisatge agrícola i forestal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 2010 i 2011 s’hi varen realitzar treballs de reforma i rehabilitació de la casa.</span></span></span></p> 08283-163 Sector oest de Tona. Des de la N-141c de Manresa a Malla, a l'alçada del quilòmetre 43,7, s’enllaça amb un camí de terra força malmès a mà esquerra en direcció nord. <p><span><span><span>El primer document que esmenta el lloc de Vall-llobera és del 1008, quan Legarda i el seu fill Isarn levita varen fer una donació de terres al monestir de Sant Benet de Bages, al lloc dit Riba, que limita amb Vall-llobera. Aquest lloc dit Riba és on avui hi ha el mas La Bestreta amb unes restes arquitectòniques mig derruïdes associades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aquell moment, durant els segles XIII i XIV, el mas és anomenat en diversos documents de donació i que el relacionen amb altres masos d’importància a Tona com són el mas Planell, Riba, Coromines, Pratsobreroca, entre altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1740 i 1806 va tenir lloc un plet entre els hereus de Vall-llobera i del Pratsobrerroca pels límits de les seves propietats, establint-se una concòrdia el 1806. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de la data d’una de les llindes del mas, del 1798, sabem que es fa una nova reforma que segurament acaba de desfigurar l’estructura del mas medieval. Entre els anys 1776 i 1784, l’hereu del mas, Josep Vall-llobera, fou batlle de Tona. </span></span></span></p> 41.8580500,2.1962600 433288 4634328 1008/1798 08283 Tona Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97877-1152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97877-1153.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97877-1155.jpg Legal Barroc|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) El conjunt s’ubica sota la vessant de llevant del Serrat de Font Joana i de la Plana de l’Om, a tocar del Rec de Vall-llobera, i conserva l’arquitectura dels vells masos dels segles XVI i XVII. La zona coneguda com “La Barroca” és una franja de ponent respecte a Tona, delimitada per la carretera N-141c de Manresa a Vic. Fa límit geogràficament de sud a nord, des de Güells, passant pel Serrat del Vernet fins al torrent de Segalers, i limita a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic.És una zona de paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenten en un document del segle XVII com els masos de la Barroca. Algunes de les masies que es vinculen històricament amb el nom de Barroca són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, entre altres. 96|119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97906 Conjunt del castell de Tona https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-castell-de-tona <p><span><span><span><span lang='CA'>BARRAL, Xavier (1981). L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, Barcelona</span></span></span></span></p> <p>CABALLÉ, Antoni; ESPADALER, Maria del Mar (1993).'L'actuació arqueològica al castell de Tona dels anys 1985-1986'. Llibre de Tona [Tona], pàg. 91-97.</p> <p><span><span><span>CAMPRUBÍ, Xevi (2019). “La torre de telegrafia òptica del castell de Tona”. Llibre de Tona 2019.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DD.AA (1986). CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span></span></span></span></span> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>D’ABADAL, Ramon (1980). Els primers comtes catalans, Ed. Vicens-Vives, Barcelona </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El pla del Castell (material gràfic). (Tona): Ajuntament de Tona i Diputació de Barcelona. 1 cartell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FONT, Josep; MESTRES, Imma; PUIGFERRAT, Carles (2004). “La restauració de la torre del Castell de Tona”. Llibre de Tona</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>JUNYENT, Eduard (1945-52). Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich. Separata del publicado en Hoja parroquial, núm. 57.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>JUNYENT, Eduard (1962). “El prerrománico en el condado de Ausona”, “San Jorge” juliol de 1962, núm. 47.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>JUNYENT, Eduard (1975). Catalunya romànica. L’arquitectura del segle XI, Publicaciones de l’Abadia de Montserrat, 1975.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>JUNYENT, Eduard (1983). L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Curial, Edicions Catalanes-Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASFERRER, Josep (1921-24). “La antiga Tonda” “Butlletí del Centre Excursionista de Vich”, vol. IV.</span></span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.</p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1958-60). “La parroquia de san Andrés de Tona y su sufragánea de san Cugat de Gavadons”, “Ausa”, vol. III.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUIG I CADAFALCH, Josep (1911). L’arquitectura romànica a Catalunya, vol. II (del segle IX al XI). Institut d’Estudis catalans, Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>WHITTEHILL, Walter Muir (1973). L’art romànic a Catalunya. Segle XI, Edicions 62, Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2727'>https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2727</a></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/240'>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/240</a></p> <p><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-tona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-tona</a></p> <p><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-del-castell-de-tona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-del-castell-de-tona</a></p> -XVI a XIX Segons la CC.AA. les estructures d'hàbitat estan molt deteriorades pel que s'ha estudiat fins ara. No obstant això, la torre del castell i l'església han estat restaurades. <p><span><span><span>El serrat del castell de Tona és un àrea inclosa al PEIN. </span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>L’esplanada del turó del castell és de forma irregular, més o menys el·líptica, en direcció nord-est / sud-est </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>(FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004). </span></span></span></span><span><span><span>La plataforma més elevada, el Pla del Castell, està catalogada com a jaciment arqueològic i és considerat també conjunt monumental pels edificis històrics que conserva. Aquest espai ha estat objecte de successives troballes arqueològiques de diferents etapes històriques. Així, en el seu vessant meridional aparegueren en superfície ceràmiques ibèriques i romanes fetes a mà així com restes de paret seca i una resta de paviment d'<em>opus signinum</em>. En un sondeig realitzat per afeccionats de la vila, es recuperaren diversos materials arqueològics d'entre els quals destaquen fragments d'àmfora i de tegula. En nivells més profunds apareixia ceràmica ibèrica rosada i grollera feta a mà així com campaniana (CC.AA.).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les restes històriques visibles actualment són d’època altmedieval. En l'extrem nord del turó es localitza una torre prismàtica de planta quadrada, realitzada en pedra i morter de calç amb la tècnica de l’encofrat. Aquest és l’únic element que es conserva del castell de Tona. Construïda de pedra original del mateix turó, de planta quadrada i coberta amb volta de canó. Mides: 480 x 489 cm. L’interior de la torre fa 246 x 256 cm. La torre té una alçada màxima de 820 cm, a l’exterior, i 660 cm a l’interior. El gruix del mur és d’uns 105 cm. És separada del pla del castell per un fossat, d’una amplada mitjana de 500 cm. La fondària del fossat és actualment d’150 cm, bé que aquest és ple de runa i bardisses (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre edifici visible és l’església de Sant Andreu de Tona és un edifici d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular. Adossades a la cara nord i a la sud, hi trobem dues capelles, de planta quadrada i rectangular respectivament. A migdia, tapant una part de l’absis destaca el campanar de torre. La nau ha estat coberta amb volta de canó i presenta els murs doblats interiorment, fins al punt on s’obren les dues capelles. La façana de migdia presenta dues portes, la que s’utilitza actualment és la situada al costat de la capella, amb un arc de grans dovelles. L’altra porta, vora el mur de ponent, es va eliminar quan es va </span></span></span>cobrir la nau amb volta de canó i es van regruixir els murs.</p> <p><span><span><span>A l’absis hi ha obertes tres finestres de doble esqueixada, i a la façana de migdia n’hi ha dues més.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La decoració exterior es basa en les arcuacions llombardes, disposades genèricament en sèries de dues entre lesenes molt amples, i amb trams sense arcuacions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aparell ha estat construït amb blocs de pedra trencats, disposats irregularment. Només en alguns punts s’aprecien algunes pedres col·locades verticalment formant unes filades curtes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>a l'entorn de l'església propera al castell hi ha restes d'antigues edificacions que formarien el nucli inicial del poble de Tona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També és rellevant una cisterna oberta a la roca (al centre de l'esplanada), amb alguns murs pavimentats per impermeabilitzar-la que permetia emmagatzemar aigua de pluja. Se n’ha confirmat l’ús des d’època medieval, tot i que les troballes de ceràmica ibèrica a l’interior i a l’entorn de l’estructura podrien remuntar el seu ús molt més enrere en el temps (DD.AA,1986).</span></span></span></p> 08283-169 Serrat del castell de Tona. El Pla del Castell <p><span><span><span>L’ocupació del pla es remunta a la prehistòria recent (1500-700 aC), hi ha indicis d’ocupació ibèrica (V-III aC) i posteriorment romana (III-I aC). La troballa de fragments d’un sarcòfag del segle V dC apuntaria la possibilitat que ja hi hagués un edifici dedicat al culte cristià.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Castell de Tona i l’església de Sant Andreu, es documenten l’any 888, quan el bisbe Gotmar acudí al castell de Tona del comtat d’Osona a consagrar l’església de Sant Andreu que havien construït els il·lustres barons: Àlvar, prevere, Recared, prevere, Centuri, Bera, El·la i Gal·leni amb tots els homes que vivien al castell de Tona, que dotaren el temple de llibres i dels objectes litúrgics necessaris per al culte, i béns territorials per a subvenir les necessitats dels sacerdots que en tinguessin cura. El bisbe donà una casa situada al costat de l’església, i els delmes i primícies del terme del castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El castell de Tona estenia el seu terme jurisdiccional per l’actual terme municipal de Tona i una part del de Collsuspina, que comprenia el terme parroquial de Sant Cugat de Gavadons (DD.AA, 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al pla del castell han estat excavats bàsicament tres elements: la torre, l’església i el dipòsit d’aigües. La torre va ser excavada per Felip Vall el maig de 1972, tant a l’interior com a l’exterior. També va ser parcialment excavada durant les obres de restauració i consolidació de l’any 2003, obra sufragada per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La intervenció arqueològica paral·lela a la restauració de la torre, va permetre identificar diverses etapes constructives, encara que les datacions no siguin absolutes, es pressuposen aquestes etapes hipotètiques: la torre és del segles IX o X; al segle XIV es devia refer el pis superior; i als segle XVI-XVIII s’hi construí una teulada de teules. En l’excavació de la façana sud-est van aparèixer estructures que podrien ser l’anomenada <em>sala vella</em>, que esmenta el document de 1377, adossada a la torre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les excavacions arqueològiques de l‘església de Sant Andreu fetes als anys vuitanta del segle XX van permetre documentar diverses fases constructives: 1-prerromànica (s. IX i X), 2-romànica (s. XI), 3-(s. XIII), 5- (s. XV), 6-barroca (1686 i 1723) i 7-la restauració practicada en el segle XX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El dipòsit o aljub d’aigua va ser excavat també per Felip Vall els anys 1985-86, que va confirmar la seva funció com a dipòsit d’aigua fins a l’època moderna, però no es va poder datar l’estructura, ja que no s’excavà per sota del paviment impermeabilitzat del dipòsit (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L'any 1848, durant la segona guerra carlina, l'exèrcit va triar el campanar de l'església de Sant Andreu del Castell per construir una de les torres de telegrafia òptica de la línia de Barcelona a Vic. Tres anys després l’església es fortificà per tal de protegir el telègraf. Per facilitar la comunicació entre Barcelona i la resta del país, el cap de les tropes liberals a Catalunya, el capità general Manuel Gutiérrez de la Concha, marquès del Duero, havia projectat la creació d’una xarxa de telegrafia òptica militar. Des del castell, els telegrafistes es comunicaven, per una banda, amb el campanar de l'església de la Pietat de Vic i, per l'altra, amb una torre que es va construir al castell d'Esparreguera, prop de Centelles, dins del terme municipal de Seva. L'aparell devia restar al campanar fins l'any 1862, quan la xarxa de telegrafia òptica militar de Catalunya va ser desmantellada. La documentació conservada al fons de la Comandància d'Enginyers de Barcelona demostra que, a banda de l’existència de la torre de telegrafia al campanar de l'església, va existir un destacament militar que vivia al costat, a cal Campaner </span></span></span></span>(l'antiga rectoria). Aquest edifici es va abandonar el 1929 i va acabar en ruïnes. Avui ja no existeix. <span><span><span><span lang='CA'>(CAMPRUBÍ, 2019)</span></span></span></span></p> 41.8545000,2.2249000 435662 4633912 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97906-p1090416.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97906-p1090380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97906-p1090439.jpg Legal Ibèric|Romà|Medieval|Romànic|Modern|Prehistòric Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Científic/Lúdic/Cultural Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 81|83|85|92|94|76 46 1.2 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97916 Església Parroquial de Sant Andreu https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-andreu <p>CATASÚS, Aleix (2016). Josep Maria Pericas i Morros, arquitecte noucentista (Vic, 1881 - Barcelona, 1966). Patronat d'Estudos Osonencs. Vic, p. 169-173.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>DOMINGO, Alícia (2016). “La Pintura de Felip Vall”. </span></span></span></span></span>Llibre de Tona<span><span><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24378'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya </a></p> XIX, XX Va ser reconstruïda després de la Guerra Civil. <p>L'actual temple és una construcció dels anys quaranta del segle XX, bastit ex novo en el solar de l'església parroquial de la primera meitat del segle XIX que es va cremar el 1936. La nova construcció només aprofita de l'antiga la façana major i el campanar (aquest, del final del segle XIX). La composició de la façana es basa en<span><span><span> un eix de simetria principal on es situen la portalada, una gran rosassa i un òcul. A la cantonada nord-est de la façana destaca un perfil ondulant, un semicercle de motllures de pedra arrodonides que separa la façana principal del cos del campanar. La façana presenta orla de pedra al voltant coincidint amb les cantonades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La portalada mostra un arc escarser i muntants de pedra, a la banda dels quals hi ha una pilastra, que sustenten un entaulament llis, amb motllures que diferencien l'arquitrau, el fris i la cornisa. Tot el conjunt compta amb relleus neoclàssics. La part superior la configuren dos medallons ovalats decorats, el de la dreta amb motius vegetals religiosos, corona i palmes; i un vaixell navegant amb un núvol d’on surten uns raigs, el de l'esquerra. La part central està reservada per l'estàtua de Sant Andreu, amb la creu en aspa i sustentant un llibre, ubicada en una fornícula d'arc semicircular ornat amb fullatges als brancals. Al pedestal es pot llegir la data de 1972, que és l’any en què es va col·locar </span></span></span>(l'original es va destruir el 1936).</p> <p><span><span><span>El campanar és de torre, format per una base de dos pisos i tres nivells a la torre. Les obertures són d'arc de mig punt amb carreus carejats i escairats als brancals, excepte una del primer pis que és un ull de bou, i les de la base que són quadrades. El parament és de pedra reforçat amb maó a les cantonades i arrebossat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església té diferents annexos al seu voltant, d</span></span></span>estaquen la capella fonda i la rectoria nova.</p> <p><span><span><span>A l’interior, el temple és d'una sola nau de capçalera recta </span></span></span>amb deambulatori. Entre la nau i el presbiteri hi ha un transsepte. La coberta de la nau se sosté sobre arcs <span><span><span>diafragmàtics semicirculars que descarreguen sobre unes columnes de capitells de factura neoclàssica. Perpendicular als arcs, hi ha un embigat de fusta que sosté la coberta. Als peus de la nau i sobre l'atri, s'alça un cor. A les parets laterals i entre les columnes s'obren grans fornícules que encabeixen figures de Sants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar els murals del pintor local Felip Vall, pintats originàriament els estius del 1946 i el 1947. Es tracta d’una obra molt complexa amb més de 500 m² </span></span></span>que ocupa tot el presbiteri i el mur o capcer sobre l'arc triomfal.<span><span><span> A la part central de la composició </span></span></span>que orna el presbiteri <span><span><span>hi ha Sant Andreu a la creu, </span></span></span>titular de l'església i patró del poble,<span><span><span> i als laterals escenes de la seva vida. La resta de l’obra versa sobre diferents aspectes teològics habituals en la decoració amb simbologia cristiana, com la representació de Déu a la glòria i el tetramorf.</span></span></span></p> 08283-175 Plaça de l'Església s/n <p><span><span><span>Al llarg del segle XVIII, la demanda d’una part dels habitants del nucli de població que es va crear al voltant de l’antic camí ral (c. Tona), per </span></span></span>bastir una nova església parroquial al costat del nou nucli urbà, per substituir el temple que des del 1723 feia d'església parroquial, l'antiga església de Santa Maria del Barri, <span><span><span>va ser motiu de debat amb altres tonencs i tonenques que la volien mantenir al Barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'1 de febrer de 1784, el Dr. Josep Rocafort llegà una gran quantitat de diners per a la construcció de la nova església, si es començava a construir abans de sis anys. El 1790 la Reial Audiència n'autoritzava la construcció. Però els terrenys destinats a la nova parròquia eren propietats dels Riambau i es negaren a vendre. No obstant això, el 17 de febrer de 1794 es veieren obligats a la venda. Sembla que el projecte d’obres original de l'església va ser del mestre d’obres Morató, de Vic (PADRÓS, 2011)</span></span></span></p> <p><span><span><span>La pedra es va treure de les parets del castell, que es trobava en runes. El dia 29 de juny de 1802 es posà la primera pedra de l'església i set anys després, a causa de la Guerra del Francès, es van cremar les bastides i les cintres de la nova construcció. El 1813-14 es reprengué l'obra. El 1815 s'acabà de construir el creuer i, un cop en ús la nova església, es decidí aturar la construcció per poder pagar els deutes. </span></span></span>El 1829 es va acabar la capella del Santíssim.<span><span><span> El 1834 les obres es reprenen, per aturar-se de nou el 1840, quedant per fer el campanar i la façana. La construcció del campanar es va continuar a partir de 1897. El 1911 ja devia estar acabat perquè hi ha notícies de la col·locació del rellotge i durant 1912 es parlava de la instal·lació de les campanes i d'un parallamps (IPA). Durant la Guerra Civil del 1936, es cremà l'església, que es reedificarà després de la guerra. El 1940-41 es reconstrueix l’església, segons el projecte de l’arquitecte Josep M. Pericas. Es manté de l'antic edifici, el campanar i la façana, i se'n modifica </span></span></span>el coronament, ara a dues vessants. <span><span><span>El 1972 es col·loca la nova escultura de Sant Andreu a la façana, que substituïa la destruïda l’any 1936 (PADRÓS, 2011).</span></span></span></p> 41.8526600,2.2214200 435371 4633710 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97916-p1090723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97916-p1090740.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97916-p1090746.jpg Legal Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Josep M Pericas 99|106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97927 Corominons de la Creu https://patrimonicultural.diba.cat/element/corominons-de-la-creu <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 308-311.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24404'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </a></p> <p><a href='https://tuit.cat/tkgM0'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </a></p> XVI-XVII <p><span><span><span>Edifici totalment reformat, de planta basilical quadrada, amb el característic cos central més elevat. La coberta és a doble vessant amb carener perpendicular a la façana. Presenta planta baixa, pis i un espai golfes a la crugia central. Amb anterioritat a la reforma més recent, hi havia una lliça amb empedrat i un espai destinat a animals i algun cobert.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La disposició de les obertures a les façanes és totalment simètrica, amb finestres de testera recta, i pedra escairada. Les obertures del pis golfes són a mode de galeria d’arc de mig punt. Destaca el gran portal adovellat amb escut i data de 1556. </span></span></span></p> 08283-186 <p><span><span><span>El mas havia estat en els seus orígens medievals botiga de queviures i posteriorment hostal, </span></span></span>que el Comú de Tona tenia dret a arrendar i en tenia la tutela. Per això, <span><span><span>la dovella central del portal adovellat té l’escut de Tona. Estava ubicat en un lloc estratègic, en la bifurcació del camí ral que anava de Vic a Barcelona, i a Manresa i Moià. P</span></span></span>rop del lloc hi havia una creu, avui desapareguda que assenyalava aquesta cruïlla.</p> <p>Existent des d'abans del 1365, en els seus orígens era conegut com la Vendaria (que en català medieval vol dir 'botiga') <span><span><span>o hostaleria de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una segona llinda a la façana de ponent, marca una nova data, l’any 1617, que podria tractar-se d’una reforma, coincidint en un moment de canvi, quan el mas passa a anomenar-se Corominons de la Creu, </span></span></span>moment en què la família Corominons passen a ser els propietaris.</p> <p><span><span><span>L’hostal Taravau o el Garet, Corominons de la Creu o l’Hostal d’en Valls eren masies bastides en un mateix període i ubicades al voltant del camí ral de Barcelona a Vic, una zona estratègica comercial i econòmica, poc abans que el centre de Tona es consolidés al Carrer, a partir del segle XVI i XVII en endavant. </span></span></span></p> <p>La darrera remodelació del mas es va fer als anys 1990, arran de la instal·lació de la fàbrica de pinsos en terres de la finca. La casa del mas es va transformar en el centre d'una hípica. Aleshores, es van modificar els pendents de les teulades, i s'obriren noves finestres.</p> 41.8640000,2.2314100 436212 4634962 1556/1617 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97927-902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97927-903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97927-906.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Cultural BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Coneguda també com La Vendaria fins que, ben entrat el segle XVII, va passar a anomenar-se Corominons. La masia avui dia està emplaçada dins el recinte de la fàbrica de pinsos Baucells, actuals propietaris. 94|119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97928 Hostal d’en Valls https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-den-valls <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24438'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></p> <p><a href='https://tuit.cat/u42b0'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </a></p> XVII <p><span><span><span>Edifici de planta quadrada, de planta baixa i pis, amb coberta a dos vessants amb carener perpendicular a la façana. El ràfec té unes singulars imbricacions de caps de teula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, amb el gran portal adovellat, està encarada a l’oest, i hi té adossat un pou dins un petit cobert. Un gran portal adovellat fa d'accés principal a l'edifici, amb un escudet molt desgastat. La façana és simètrica tot i que són visibles diferents fases de reformes. Les obertures són de secció rectangular, de llinda plana, i el gran finestral que correspon a l’estança principal del primer pis presenta un ampit de pedra motllurada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana que dona al camí paral·lel a la C-17, està reforçada amb contraforts i presenta obertures de dimensions més reduïdes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part posterior hi ha coberts d’ús agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Actualment, la masia està envoltada per una tanca metàl·lica </span>que en alguns punts fa impossible veure tot el conjunt.</span></span></span></p> 08283-187 <p><span><span><span>La masia surt documentada l’any 1628 com a hostal situat a peu del camí ral, de Barcelona a Vic, entre altres indrets amb aquesta funció com Corominons de la Creu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XVII, però, els hostals, les botigues i carnisseries ja es començaven a ubicar al que es convertiria en el nou centre de Tona, el Carrer. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La dovella central del portal d’entrada té un escudet del tot esborrat, però a la llinda de la finestra que trobem a mà dreta respecte a aquesta obertura hi ha una data, la del 1668. És possible que correspongui a una fase de reformes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’hostal Taravau o el Garet, Corominons de la Creu o l’Hostal d’en Valls foren masies bastides en un mateix període i ubicades estratègicament al voltant del camí ral de Barcelona a Vic. </span></span></span></p> 41.8738700,2.2363900 436635 4636054 1628/1668 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97928-1442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97928-1441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97928-1443.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97929 Can Queu https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-queu <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 319.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24429'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> XIV - XVIII <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants i carener paral·lel a la façana. Aparentment, una reforma recent ha modificat l’aspecte exterior del conjunt, i el seu entorn ha anat canviant a causa de la construcció de les xarxes de comunicació. La façana encarada a ponent presenta obertures senzilles, de secció rectangular, i llinda de fusta, i paredat de pedra vista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons una imatge recollida al llibre de <em>L'Abans, Recull Gràfic de Tona </em>(PADRÓS; PUIGFERRAT, 2011: 319), de l'any 1970, l’edifici presentava obertures de testera recta amb carreus de pedra escairada reforçant les cantonades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant de la casa, hi ha coberts que corresponen a antics pallers i corts, reformats amb materials moderns d’obra vista. </span></span></span></p> 08283-188 Nord-est del terme de Tona. El Verinal. <p><span><span><span>El primer document on surt documentat és una venda de l’any 1346, esmentat com a mas Vendrell. </span></span></span>Els seus estadants eren pagesos de remença i fins llavors el mas havia estat una possessió dels Santaeugènia, castlans del castell de Tona.</p> <p><span><span><span>Més endavant, va ser adquirit pel mas Planell. </span></span></span></p> 41.8646072,2.2367152 436653 4635026 1346 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97929-801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97929-802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97929-historica.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Conegut també com el Vendrell de Baix. L’accés a la masia no ha estat possible, i les tanques exteriors impedien una bona visualització del conjunt. Tot i així, s’observa clarament una reforma i modificació del conjunt i entorn. 94|119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97930 Can Cavaller https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cavaller-1 <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46224'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</a></span></span></span></span></p> XIX <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular amb la façana principal encarada a migdia. Presenta una coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. <span lang='CA'><span>Consta de planta baixa, primer pis i espai sota les golfes. La façana principal és senzilla, amb obertures de petites dimensions i de testera recta, sense ornamentacions, i amb algun brancal de pedra. A la llinda de la porta d’entrada veiem la data de 1817, de la última reforma. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaca la diferència respecte la façana de ponent, reformada amb paredat de pedra vista combinat amb l’ús del maó. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al voltant de l’edificació principal hi ha antics coberts i corts. </span></span></span></span></span></p> 08283-189 Nord-oest de Tona. <p>Es tracta d'un dels masos tradicionals del terme de Tona, d'origen medieval. Antigament era conegut amb el nom de mas Segalers de Baix. El seu origen és anterior al segle XIV.</p> 41.8622800,2.2272100 435861 4634774 1817 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97930-821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97930-822.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Mas anomenat antigament Segalers de Baix. 119|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97931 Can Xic de la Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xic-de-la-font <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XX Masia en procés de reformes, accés restringit. <p><span><span><span>El conjunt actual està en reformes i l’accés és restringit. L’aspecte de la masia ha canviat substancialment respecte el que tenia abans de la reforma. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estat actual de l’edifici principal és de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, i coberta a doble vessant amb teula àrab, i carener perpendicular a la façana. Les façanes sud i est s’organitzen en eixos verticals simètrics, en els quals les obertures són de testera recta amb brancals i llinda de pedra escairada. El paredat és de pedra vista. Aquest cos principal hi té adossat al seu costat sud-est un volum annex de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb una coberta amb les mateixes característiques que l’edifici principal, i arrebossat exterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el seu estat originari, l’edifici principal tenia un paredat mixt amb tàpia i pedra a les cantonades, amb el sistema del tapial vist. Les façanes no eren simètriques, i les obertures irregulars. L’antic cobert adossat, de tàpia i totxo, tenia obertures diverses, i una escala exterior que avui ha desaparegut. </span></span></span></p> 08283-190 Nord-oest de Tona 41.8611100,2.2293500 436038 4634643 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97931-891.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97931-892.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97933 La Coma https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coma-8 <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24402'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> XVI <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular amb la façana principal encarada a ponent. Presenta una coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i primer pis, i la seva estructura respon a l’arquitectura clàssica de les masies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La darrera reforma presenta un arrebossat a la façana principal, amb rejuntat de pedres amb calç natural, que cobreix el paredat original, format de pedra irregular revestida amb morter. D’aquesta façana en destaca el portal dovellat de mig punt i la finestra del primer pis amb pedra escairada i ampit motllurat, que conformen l’eix vertical central. Un escut a la clau de la dovella central del portal permet datar aquesta masia a l'any 1590.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt té diversos adossats i coberts que responen a usos agrícoles i ramaders, alguns dels quals són granges modernes fetes amb totxana. </span></span></span></p> 08283-192 Tocant a la Granja Costa. <p><span><span><span>La masia es troba situada molt propera a la bifurcació del camí ral de Vic a Barcelona i a Manresa, i per tant a tocar de l’antic mas anomenat Venderia i posteriorment Corominons de la Creu. </span></span></span></p> <p>Es tracta d'un mas d'origen medieval. L'hereu ja apareix al segle XIV entre els caps de casa del terme de Tona.</p> <p>L'edifici actual és fruit d'una reedificació del 1590.</p> 41.8653882,2.2339932 436427 4635114 1590 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97933-913.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97933-912.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) L’accés a la masia està restringit, presenta una tanca al seu voltant, i no ha estat possible visualitzar-la en tot el seu conjunt. 119|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97934 La Riera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-10 <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 313.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p> </p> XVI-XVII <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb planta baixa, primer pis i coberta a doble vessant i el carener paral·lela a la façana. El paredat és d’aparell irregular amb pedra i les cantonades amb blocs escairats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la façana principal, encarada a ponent, en destaquen dues obertures principals, un portal adovellat i una finestra amb muntants de pedra, amb ornamentacions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt té annexos per a ús agrícola, que han estat reformats al llarg dels anys, amb materials com el totxo.</span></span></span></p> 08283-193 Torrent de la Ferreria, prop del Balneari Ullastres. <p>Es tracta d'un mas d'origen medieval, un dels més antics de Tona, documentat ja en els segles XIII i XIV. </p> <p>Era una propietat del monestir de Santa Maria de l'Estany. Els seus hereus eren pagesos de remença d'aquest monestir, fins el 1373, quan es van redimir i van esdevenir pagesos lliures.</p> <p><span><span><span>L’any 1524 els propietaris del mas Riera varen cedir a Antoni de Corominons els censos i domini directe de la Vendaria i les seves terres. A partir del segle XVII el mas es va començar a vendre terres per pagar deutes.</span></span></span></p> <p> </p> 41.8609716,2.2342369 436444 4634624 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97934-1491.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97934-1492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97934-1433.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) El mas pren el nom del riu proper o riera de Tona o de la Ferreria. 119|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97935 Ca l'Agnès https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagnes-0 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> XIX <p><span><span><span>L’edifici principal és de planta rectangular, amb planta baixa i pis. La façana principal està encarada a migdia, i la coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'una masia senzilla, amb obertures de petites dimensions i sense ornamentacions destacables. Hi té adossat un segon volum per la cara de tramuntana fet amb totxo, sense arrebossar, que està destinat a usos agrícoles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Separat de les edificacions principals, i a la banda de llevant, hi ha un gran cobert de dues plantes, i altres espais per a animals i altres usos agrícoles. </span></span></span></p> 08283-194 41.8421200,2.2211500 435338 4632540 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97935-1551.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97935-1552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97935-1553.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Popularment és coneguda com a ca l'Anès. 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97936 Can Pinel https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pinel <p><span><span><span><span lang='CA'><span>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> XIX <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb planta baixa i primer pis, i façana encarada a migdia. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació senzilla, amb obertures de petites dimensions i sense ornamentacions. Hi té adossat un cos a la cara de ponent fet amb totxo, sense arrebossar, destinat a usos agrícoles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Envoltant la masia, a la banda de ponent, hi ha coberts construïts amb posterioritat, i amb usos relacionats amb l'oci i l'esbarjo. </span></span></span></p> <p>Tot el conjunt, està envoltat per una zona enjardinada. </p> 08283-195 41.8427700,2.2161500 434924 4632616 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97936-1571.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97936-1572.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97936-1573.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97943 Can Cucut https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cucut-0 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24405'><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p> XIX - XX <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb un volum principal amb planta baixa, pis i golfes, i davant una eixida. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, que està encarada a migdia. Hi té adossat un cos de planta baixa i una galeria al primer pis a llevant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt va ser restaurat durant la primera quinzena del segle XXI, sense que es tingui coneixement de què es va conservar de l’edificació originària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De la façana principal en destaca el portal amb arc escarser al capdamunt del qual hi ha un medalló amb la imatge d’un Sagrat Cor, en baix relleu. Damunt, un balcó amb llosa de formigó, i dues obertures en forma de galeria del pis superior. Les decoracions són minses en tots els casos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant, hi ha un annex amb funcions de garatge i coberts per a usos agrícoles. </span></span></span></p> 08283-196 <p><span><span><span>Edifici que es va construir entre finals del segle XIX i inicis del XX, durant l’etapa de creixement urbanístic impulsat per l’explotació de les aigües </span></span></span>mineromedicinals i l’arribada d’estiuejants.</p> 41.8671700,2.2379200 436755 4635309 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97943-831.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97943-833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97943-834.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5