Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
97875 Colldarnau https://patrimonicultural.diba.cat/element/colldarnau <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.Pàgina 355.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici senzill de planta baixa i pis, amb coberta a dos vessants amb carener perpendicular a la façana, encarada a llevant. Té adossat un porxo amb teulada a un vessant, encarat a sud, i un cobert a la part posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és mixt, combinant pedra i obra vista sobretot a les obertures i cantonades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una distribució simètrica amb un portal d’entrada i una balconera a l’eix central. La resta d’obertures són de secció quadrada i sense ornaments. </span></span></span></p> 08283-161 Al sud del Serrat de Sant Valentí, i a l'oest respecte el mas de la Bestreta. <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d'una </span></span></span>masoveria del Planell construïda el 1920, <span lang='CA'><span><span>que actualment només és d'ús residencial, i que va ser rehabilitada fa pocs anys. </span></span></span></p> 41.8499318,2.1963429 433286 4633427 1920 08283 Tona Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97875-2881.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97875-2885.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97875-2883.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97875-2887abans.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Coneguda també com Colldernau, o com abans la gent de Tona l'anomenava, Colltarnau. 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97877 Vall-llobera https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-llobera <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 352.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24440'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> <p> </p> XI - XVIII <p><span><span><span>L'edifici principal és de planta quadrada amb coberta de teula àrab amb carener perpendicular a la façana, i barbacana de rajols i permòdols de fusta. L’aparell constructiu és de pedra disposada irregularment, amb reformes visibles, fruit del pas del temps. A les cantoneres, trams de pedra escairada. És de planta baixa, dos pisos i golfes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada a llevant, no és simètrica i la distribució irregular de les obertures és conseqüència de les continues intervencions que ha patit l’edificació. El mateix succeeix en les restants façanes, que presenten obertures de mida més reduïda, mantenint una asimetria ben visible. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i això, conserva l’essència dels grans masos amb orígens medievals del territori, amb obertures amb pedra treballada, alguna decoració motllurada i ampits de llosa de pedra, així com el portal adovellat de l’entrada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossats a la banda sud-oest, hi ha diversos annexos agrícoles de diferents tipologies constructives i materials, que s’interrelacionen amb l’edifici principal a través d’un cos amb terrassa superior, evidentment reformat. Entre aquests, destaquem un volum de planta baixa amb arcs de mig punt i pis, amb paredat de pedra molt similar a l’edifici principal. Possiblement es podria tractar d’una pallissa. </span></span></span></p> <p>El mas té una capella dedicada a la Sagrada Família.</p> <p><span><span><span>El conjunt està envoltat de granges i corts, enmig d’un paisatge agrícola i forestal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 2010 i 2011 s’hi varen realitzar treballs de reforma i rehabilitació de la casa.</span></span></span></p> 08283-163 Sector oest de Tona. Des de la N-141c de Manresa a Malla, a l'alçada del quilòmetre 43,7, s’enllaça amb un camí de terra força malmès a mà esquerra en direcció nord. <p><span><span><span>El primer document que esmenta el lloc de Vall-llobera és del 1008, quan Legarda i el seu fill Isarn levita varen fer una donació de terres al monestir de Sant Benet de Bages, al lloc dit Riba, que limita amb Vall-llobera. Aquest lloc dit Riba és on avui hi ha el mas La Bestreta amb unes restes arquitectòniques mig derruïdes associades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aquell moment, durant els segles XIII i XIV, el mas és anomenat en diversos documents de donació i que el relacionen amb altres masos d’importància a Tona com són el mas Planell, Riba, Coromines, Pratsobreroca, entre altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1740 i 1806 va tenir lloc un plet entre els hereus de Vall-llobera i del Pratsobrerroca pels límits de les seves propietats, establint-se una concòrdia el 1806. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de la data d’una de les llindes del mas, del 1798, sabem que es fa una nova reforma que segurament acaba de desfigurar l’estructura del mas medieval. Entre els anys 1776 i 1784, l’hereu del mas, Josep Vall-llobera, fou batlle de Tona. </span></span></span></p> 41.8580500,2.1962600 433288 4634328 1008/1798 08283 Tona Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97877-1152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97877-1153.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97877-1155.jpg Legal Barroc|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) El conjunt s’ubica sota la vessant de llevant del Serrat de Font Joana i de la Plana de l’Om, a tocar del Rec de Vall-llobera, i conserva l’arquitectura dels vells masos dels segles XVI i XVII. La zona coneguda com “La Barroca” és una franja de ponent respecte a Tona, delimitada per la carretera N-141c de Manresa a Vic. Fa límit geogràficament de sud a nord, des de Güells, passant pel Serrat del Vernet fins al torrent de Segalers, i limita a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic.És una zona de paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenten en un document del segle XVII com els masos de la Barroca. Algunes de les masies que es vinculen històricament amb el nom de Barroca són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, entre altres. 96|119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97956 Can Rotlle https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rotlle <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span lang='CA'><span><span>Edifici reformat, mantenint la volumetria principal de planta quadrada, i les façanes totalment arrebossades. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Té planta baixa, primer pis i golfes, amb coberta a dos vessants i carener perpendicular a la façana, que està encarada a migdia. </span></span></span></p> 08283-205 <p><span lang='CA'><span><span>Mas situat a prop del jaciment arqueològic can Rotlle - Hostal d’en Valls, una zona d’expectativa arqueològica on s’hi varen documentar restes de l’antiga via romana que anava de Collsuspina a Vic, i posteriorment es va convertir en el camí ral.</span></span></span></p> 41.8737391,2.2341029 436445 4636041 2010 (reforma) 08283 Tona Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97956-dsc09051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97956-dsc09052.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) La casa es va reformar totalment al 2010. Sembla que una tempesta va malmetre la casa principal, i els annexos agrícoles del voltant. 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97968 La guixera del Planell https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guixera-del-planell <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24418'>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24418</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F901518'>Inventari del patrimoni Etnològic de Catalunya</a></span></span></span></p> XIX En procés d’enrunament, envaït per la vegetació. Edificis molt degradats des de l’any 2011 moment del qual hi ha imatges (veure bibliografia) on encara es podien contemplar les estructures bé. <p><span><span><span>Restes d'una petita indústria dedicada a la cuita de guix. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de diferents dependències cobertes quasi totalment per la vegetació. Malgrat que la conservació és dolenta, es poden observar les boques tapiades de tres forns alineats en un mur, un d’ells envaït per la vegetació. Dels altres dos destaca el fet que les obertures s’han practicat en arc de mig punt resseguides per maons col·locats en sardinell. El parament del mur és de paredat comú, pedra irregular lligada amb morter.</span></span></span></p> 08283-210 Nord-oest del municipi. Cruïlla del Km 42 de la N-141C amb carretera de Muntanyola. <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'explotació de guix del mas Planell de Tona surt documentada des del 1872, al 16 de febrer d'aquest any es constituí una societat integrada per Ramon de Planell (propietari dels terrenys), Pere Rovira (armer de Vic) i Josep de Plana (veí de Querol), per a explotar el guix. Es va construir un forn nou, prop de la Bestreta, en el qual treballaren entre els anys 1872-1873. Al 1873 aquesta societat es va desfer. No obstant això, des del 1874 la guixera va seguir funcionant a ple rendiment. La pedra es portava des del Garet i les feixines de llenya per al foc des del bosc de Montanyà (Seva). L'explotació continuà fins a principis dels anys 70 del segle XX</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La guixera tenia annex un trull o molí per a moldre la calç, que actualment no és visible per la gran quantitat de runa acumulada al damunt d'aquestes construccions. Els forns es van excavar a la roca i foren construïts íntegrament en pedra (IPEC,1998).</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8550500,2.1979800 433428 4633994 1872 08283 Tona Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97968-p1100453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97968-p1100451.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Aquest bé apareix doblement fitxat a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya, amb el números IPAC 40880 i IPAC 24418, amb el nom de “Forn de calç del Torrent de Sant Cugat”. 98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97982 Serrarols https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrarols-0 <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XIX <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular amb coberta de doble vessant, i carener paral·lel a la façana principal, encarada a sud. Presenta planta baixa i pis. </span></span></span><span><span><span>La construcció ha estat reformada en els últims anys, mantenint la seva senzillesa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'entorn, diferents construccions aïllades de construcció senzilla estan destinades a usos agrícoles i garatges. </span></span></span></p> 08283-223 41.8388500,2.1993100 433521 4632194 08283 Tona Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97982-2971.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97982-2972.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97984 Can Garcer https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garcer <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XIX <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular amb coberta a doble vessant, i carener perpendicular a la façana principal, encarada a llevant. Presenta una estructura singular ja que la coberta està tallada a la part central per un cos de terrassa amb porxo, que forma l'eix principal de la façana, juntament amb la porta d'entrada, de fusta, a la planta baixa. A banda i banda, a l'alçada del primer pis, dues obertures de petites dimensions i sense ornaments. </span></span></span><span><span><span>El parament es combina amb pedra comuna i tàpia, aquesta última, visible en només certs trams de paret. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Té adossat un paller al costat de ponent, i altres restes de coberts antics. </span></span></span></p> 08283-225 41.8527070,2.2104871 434464 4633724 1860 08283 Tona Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97984-dsc08959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97984-dsc08960.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97984-fotofachada-1.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Coneguda també com a can Garser. 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97986 El Vilar - Via de Collsuspina https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-via-de-collsuspina <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>LOSTAL, J. (1992) Los Miliarios de la Província Tarraconense: (conventos tarraconense, cesaraugustano, cluniense y cartaginense, Institución Fernando el Católico, Zaragoza, p. 11-15.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1982) Els ausetans i la ciutat d'Ausa. Patronat d’Estudis Ausonencs. Osona a la Butxaca, 4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2726'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> Actualment, les restes arqueològiques no estan documentades ni posades en valor. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment es troba prop de la masia que li dona nom, i correspon a les restes estructurals de part del traçat de la via romana de Collsuspina. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per una banda, hi ha un conjunt de pedres planes i ben disposades formant una estructura, sense estudiar. Per altra banda, es localitzà un mil·liari romà, les restes del qual aparegueren a tocar del traçat del camí antic. Es tracta d’un bloc cilíndric de pedra blanquinosa amb la base lleugerament quadrada, amb unes dimensions de 1'05 m d'altura per 0'30 m de diàmetre màxim, amb una inscripció en llatí: </span></span><em><span lang='LA'><span>MANNIUS SERGIUS, fill de MANNIO,</span></span></em><em><span><span>PROCONSUL</span></span></em><em><span lang='LA'><span>, VII milles. </span></span></em></span></span></span></p> 08283-227 <p><span><span><span>Entre els anys 1945 i 1954, el Sr. Ramon Auferil Druguet, del mas Vilar, va localitzar el mil·liari arran de l’antic camí i enmig del pas. La resta pètria, de grandària considerable va ser traslladada al mas i es va reaprofitar per adequar els accessos. Al cap d’un temps la peça va ser traslladada al Museu Episcopal de Vic, on va ser estudiada. De troballes de mil·liaris, n'hi ha altres referents a Santa Eulàlia de Riuprimer, amb un mil·liari amb inscripció llatina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest jaciment forma part del traçat de la via romana de <em>Mani Sergi, </em>que incloïa els mil·liaris que marcaven el recorregut i la distància. Estaven ubicats entre ells aproximadament 1,5 km, i portaven inscrit el número i el nom de qui promovia la via, com és el cas que ens ocupa, on la inscripció ens marca la milla VII, vinculada al procònsol Mani Sergi. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En aquest cas, no s’ha localitzat tram de calçada romana però sí que es pot relacionar amb el tram documentat a prop de la masia de Can Rotlle. </span></span></span></span></span></p> 41.8437738,2.2132515 434684 4632730 Any -150 / -100, a.C 08283 Tona Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97986-dsc08934.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús EPA 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) L’àrea de protecció arqueològica s’estén per una zona que és susceptible de conservar vestigis històrics i arqueològics a partir de les troballes ja efectuades. Es tracta de l'únic mil·liari que s'ha trobat que correspon a la via romana de Collsuspina, i actualment està dipositat al Museu Episcopal de Vic. 83 1754 1.4 1763 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98001 Domus Vilamajor https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-vilamajor <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1975) </span></span><span><span>La comarca de Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1982) Els ausetans i la ciutat d'Ausa. Patronat d’Estudis Ausonencs. Osona a la Butxaca, 4.</span></span></span></span></span></p> <p>ORDEIG, Ramon. (2003) 'Dades sobre la història altmedieval de Centelles, Folgueroles, Gurb i Tona (segles X_XI)'. <em>Ausa</em> [Vic], XXI, núm.151, pàg. 11-21.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) </span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em><span>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1833'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> X-XVIII L'accés al turó es fa vorejant la costa ascendent. L'estat de conservació de la casa forta és dolent atès que només hi ha un tram de mur de contenció visible. <p><span lang='CA'><span><span><span>Al turonet anomenat la Serra de la Bassa, a ponent del Mas Vilamajor actual, al marge de ponent, hi ha un tram de mur de contenció visible. En canvi, al pla dalt del turó, no hi ha restes visibles en superfície. </span></span></span></span></p> 08283-242 <p><span><span><span>El lloc de Vilamajor ja s’esmenta en un <span lang='CA'><span>document del 960, i la primera notícia del mas o <em>domus</em> és a partir d’una venda l’any 1167. Temps més tard, els primers hereus coneguts i habitants de la casa fortificada són el matrimoni Pere de Vilamajor i Elisendis, i el seu fill Guillem. L’any 1239, el succeeix Simó de Vilamajor casat amb Sança.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant tota l’Edat Mitjana </span></span>l’indret surt documentat envoltat de vinyes, com les de la Serra, del Mayolar, les de “dessota Segalers”, entre altres. Del mas en depenien altres masos com Caus, Hualart i Aymar, i part de les terres que havien estat del mas Roqueta. A l’indret del mas actual, possiblement hi deurien existir corts i annexos destinats a usos agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A partir de finals del segle XIV hi ha abundant documentació a l’Arxiu de la Pietat de Vic, ara a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, ja que el mas i propietat varen pertànyer als beneficiats de la Pietat de Vic. També, la família va ser patrona de l’església de Santa Maria del Barri. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1727, el llinatge que havia succeït Vilamajor, provinents de Lliçà de Vall, va vendre el mas i terres als beneficiats de la Pietat de Vic. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al segle XV, la <em>domus</em> va ser reconstruïda d’un atac, i anys més tard, durant la guerra del Francès, entre els anys 1809 i 1810, va ser destruïda definitivament, amb la capella de Sant Francesc inclosa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Es va reconstruir al lloc actual del mas Vilamajor, i amb els materials i elements de l’antiga <em>domus</em> fortificada. </span></span></span></span></p> 41.8612000,2.2025600 433814 4634673 960, 1809 08283 Tona Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98001-dsc08866.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98001-dsc08867.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98001-dsc08910.jpg Legal Romànic|Gòtic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús BCIN 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) El mas Vilamajor és un mas del sector històric de la Barroca. 92|93|94|85 47 1.3 1760 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98002 Vilamajor https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilamajor <p><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1975) La comarca de Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1982) Els ausetans i la ciutat d'Ausa. Patronat d’Estudis Ausonencs. Osona a la Butxaca, 4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, C. (2008) </span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em><span>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2719'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> L'estat del jacment és desconegut. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Als turons que es troben a l’oest del Mas Vilamajor, es va localitzar material arqueològic en superfície i en els talls dels marges. Fragments de ceràmica a mà, de tonalitats marró clar, formes de vasos globulars amb vores exvasades i bases planes, algun cordó imprès i canals, entre altres formes. També, segons informació oral, apareixien fragments ossis. Per últim, van aparèixer fragments de destrals de pedra polida. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per altra banda, s’observen algunes alineacions de blocs de pedres, sense que es determini cap estructura clara. </span></span></span></span></span></p> 08283-243 41.8604300,2.2007700 433665 4634589 - 1200 / -450 08283 Tona Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98002-dsc08908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98002-dsc08913.jpg Legal Ibèric|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús EPA 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Aquest jaciment no ha estat objecte de cap sondeig ni prospecció organitzada amb metodologia arqueològica. 81|79 1754 1.4 1763 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98006 Molí del Vendrell https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-vendrell <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24443'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</a>.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://tuit.cat/6Tbqx'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> XVI, XVIII Si bé l'estat de la casa és bo, de l’estructura del molí pròpiament en queden poques restes constructives, només es conserva part de l'arrencament d'una volta de canó. <p><span><span><span>Prop del molí es va construir una casa senzilla, de planta quadrangular, i coberta a doble vessant amb carener perpendicular a la façana. El parament combina la pedra disposada irregularment amb el totxo vist, sobretot al voltant de les obertures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa té una part adossada a la banda de llevant bastida amb posterioritat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als voltants hi ha coberts i magatzems vinculats a l’activitat agrícola i ramadera. </span></span></span></p> 08283-247 <p><span><span><span>La casa del Molí del Vendrell corresponia a les dependències del Mas Vendrell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De les estructures de l’antic molí fariner pròpiament, actualment només en queda un tram de mur tapat per la vegetació, prop de la riera. És parcialment visible la bassa, amb el pou o salt. També es pot intuir la volta de sortida d'aigua del carcabà que abocava directament al torrent. </span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El mas el Vendrell forma part de la zona coneguda com “La Barroca”, una franja de ponent respecte de Tona, caracteritzada per un paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenta en un document del segle XVII. El conjunt del Vendrell, amb les seves terres incloses, formava part d’aquesta àrea. </span></span></span></span></span></span></p> 41.8590200,2.2154200 434879 4634421 08283 Tona Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98006-dsc09101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98006-dsc09102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98006-moliipec.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98008 Bassa del Molí del Vendrell https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-del-vendrell <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://tuit.cat/3wJsc'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</span></span></span></span></a></p> XVI - XVIII Actualment la bassa es troba força embardissada i reomplerta de sorra. <p><span lang='CA'><span><span>Espai irregular amb un angle recte on se situava el salt d’aigua que conduïa al carcabà del molí. El pou és circular, de pedra sorrenca treballada. Només es conserven trams de mur de la bassa. La resclosa ha desaparegut.</span></span></span></p> 08283-248 <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Fins fa pocs anys a més de la bassa també hi havia el rec, que servia a més a més per dur aigua a la bassa del molí, per a regar els horts de la casa i també per omplir el safareig per a rentar la roba.</span></span></span></span></span></span></p> 41.8590200,2.2154200 434879 4634421 08283 Tona Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98008-2321.jpg Inexistent Modern|Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 94|119 47 1.3 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98013 Mina d'aigua https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-1 <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles (2008). Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A menys de 400 metres a l’oest del mas Planell, en una àrea boscosa reduïda, d’entorn de riera, hi ha una entrada de pou o mina. És una estructura bastida en totxo, de secció semicircular, revestida amb obra. Presenta una porta, tancada, que permetria l’accés a l’interior. </span></span></span></span></span></p> 08283-251 <p><span lang='CA'><span><span><span>Possiblement, es tracta d’una entrada de mina d’aigua que conduïa al Mas Planell. </span></span></span></span></p> 41.8507900,2.2028200 433825 4633517 08283 Tona Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98013-dsc08854.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98013-dsc08856.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Productiu Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 47 1.3 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98035 Forn Guixera d’en Galí https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-guixera-den-gali <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles. (2019) Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós, pàgines. 36 -37.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/index.html?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F901516'>IPEC. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </a></span></span></span></p> XX Actualment, els forns estan emmascarats sota una profusa vegetació i no són totalment visibles, únicament se'n poden veure alguns trams de murs. <p><span><span><span>Forns de cuita de pedra destinats a la producció de guix. Les restes constructives corresponen al conjunt de quatre forns de secció circular, excavats al subsòl i alineats, les boques d’entrada estan encarades a llevant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es poden diferenciar dues fases constructives. Una primera, bastida amb pedra sorrenca vermellosa conformada per tres boques de forn; una segona, de factura més moderna, bastida amb rajol, conformada per tres boques de forn, una d’elles més elevada que la resta. Les boques són de dimensions similars amb arc de mig punt i volta de rajol, d’1,35 m d'amplada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant de les estructures hi ha una àrea de treball i de producció auxiliar dels forns, situada a un nivell inferior.</span></span></span></p> 08283-264 <p><span><span><span>Segons informacions orals, la guixera podria tenir més d'un centenar d'anys, i va estar en funcionament fins els anys 1970. </span></span></span></p> 41.8474300,2.2321400 436256 4633122 08283 Tona Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98035-1721.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98035-1722.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98035-1723.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Actualment els forns es troben tapiats i l'interior ha estat cobert de terra i runa per tal d'evitar el perill d'esfondrament i possibles caigudes. 119|94 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98109 Font del Surell https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-surell En el moment de la visita, l’àrea pràcticament és impenetrable per la proliferació de la vegetació natural que cobreix els elements de la font. <p><span><span><span>Ubicada a la part est dins de l’àrea natural del Surell, codi C35 (veure fitxa vinculada), a uns 200 metres al nord en línia recta del mas El Surell, del qual rep el nom. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i estar en un punt amb un sotabosc molt embardissat que pràcticament cobreix tot l’espai, la font presenta una petita construcció feta amb tres blocs de pedra adossada al marge, de no més d'un metre d'alçada. No es veu el punt per on raja l’aigua, que segons informació del web de l’Enric Costa i Castells, regalima per una formació tosca i erosionada fins arribar a terra (<span><span><span>Enric Costa (2021)</span></span><span><span> [en línia] [consulta: 03 de juny de 2024]. Disponible a <a href='https://www.encos.cat/fonts/fonts.html?FONT=2616'>https://www.encos.cat/fonts/fonts.html?FONT=2616</a>).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A costat de la font hi ha un banc fet amb un tronc d'arbre, i a davant una llosa de pedra rectangular que s’utilitza com a taula, sostinguda per un únic element central fet amb un tub ple de morter.</span></span></span><br /> </p> 08283-298 Extrem sud del terme municipal 41.8410000,2.2158600 434898 4632420 08283 Tona Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98109-p1100635.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98109-p1100633.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98147 Mas Segalers https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-segalers <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni.(1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona. Pàgines, 171-173. </span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24436'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></a></p> <p><a href='https://tuit.cat/oh4yg'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p> XIII-XIX <p><span><span><span>Masia de planta rectangular, formada per dos volums adossats en línia, amb coberta a doble vessant, i carener paral·lel a la façana, aquesta encarada a llevant. Un dels cossos, situat a l’extrem sud, presenta la coberta a dues alçades diferents, i el ràfec doble amb caps de teula. En aquest cas, disposa de planta baixa i pis, i la façana presenta una simetria a partir de l’eix vertical format per la portalada adovellada de mig punt, amb escut central i data de 1561; i la finestra del primer pis d’estil conopial, amb decoració en baix relleu d’una roseta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El volum contigu, de majors dimensions, i alçada, presenta una façana asimètrica, desorganitzada, amb una disposició irregular de les obertures. Algunes d’aquestes són de llinda i brancals de pedra, i en algun cas amb ampit motllurat i decoració d’estil conopial. L'edifici disposa de planta baixa, pis i golfes. En destaca un porxo-galeria en l’extrem nord, de dues plantes, i balconada coberta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és amb aparell de pedra, disposada irregularment. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tot el conjunt està encerclat per un pati, i era, i una tanca de pedra que ho delimita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossat al lateral nord, i tancant l'espai del pati, un cos rectangular amb galeria porxada al primer pis, i coberts a la planta baixa. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'entorn immediat hi ha coberts i garatges utilitzats com a habitatge. </span></span></span></span></span></p> 08283-310 Al sector nord oest del terme de Tona. <p><span><span><span>La data de 1561 a l’escudet del portal adovellat, marca un moment de reformes del mas, ja que la documentació històrica ens remet a uns orígens medievals del segle XIII. Posteriorment al segle XVI, s’hi feren un seguit de reformes i ampliacions, com la del porxo-galeria. I en els darrers anys s’ha restaurat i adaptat a residència d’estiu, on es varen posar al descobert elements constructius - arquitectònics que mostren la seva antiguitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons la documentació del casal, coneixem el mas al segle XIII (1220) a partir d’un Joan Segalers, a través d’una compra. Posteriorment, durant els segles XIV i XV, els hereus del mas es nomenen Segalers Sobre-roca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de la documentació sabem que el mas augmenta en propietats al segle XIII (1298) amb terres del mas veí Portell, que es trobava deshabitat i en runes. També obtingueren terres del mas Pou, Moles, el Pla de Comelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cognom de Segalers es perd després de la unió en matrimoni de Teresa Segalers i Vendrell amb Miquel Casals, de la parròquia de Sant Martí Sentfores i terme de Muntanyola. El 1878 el mas passà a pertànyer a la parròquia de Múnter. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L'any 1876 s'hi van descobrir aigües sulfuroses medicinals, vinculades amb la Puda de Segalers. El 27 de novembre de 1877 es va crear una societat per explotar-les, fins l’any 1889.</span></span></span></span></p> 41.8662371,2.2062341 434124 4635230 1561 08283 Tona Difícil Bo Legal Modern|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Molt propera al mas, es conserva la petita casa de la Puda de Segalers, prop del mas, on al segle XIX s'hi prenien les aigües. També s'han conservat algunes de les banyeres de marbre del balneari. Els hostes que prenien les aigües s’hostatjaven al mas del Vendrell. 94|119 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98148 La Puda de Segalers https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-puda-de-segalers <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carlos (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona. Pàgines, 171-173. </span></span></span></span></span></p> <p>SALARICH, Josep. (1877) <em>Aguas salinas-sulfuro-yodo-bromuradas de Segalés de Tona y su proyectado establecimiento balneario: memoria médico-topográfica. </em>Vic.</p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24427'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p> <p><a href='https://tuit.cat/ER03O'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</span></span></span></span></span></a></p> XIX <p><span><span><span>Edifici senzill, de planta rectangular, amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a la façana, que està encarada a llevant. Presenta el ràfec decorat amb una imbricació de petits dentellons poligonals. Les façanes estan arrebossades i pintades, i una línia de maons disposats de cantell a mode de fris separa els forjats de la planta baixa i el primer pis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes són simètriques, amb obertures d’arc escarser, distribuïdes en eixos verticals, i decoració amb rajola ceràmica arrebossada. Les obertures de la primera planta es troben situades a una certa alçada atesa la ubicació de les banyeres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi té adossat un cobert de maó i porxo obert on s’hi resguarda un pou circular, que encara conserva la corriola i galleda per recollir l’aigua al fons. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant, rodeja la casa una zona enjardinada, amb arbrat dispers, i més enllà, camps de conreu. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi ha moltes similituds tipològiques amb el Balneari Ullastres, can Santes i la Bestreta. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-311 Al sector nord oest del terme de Tona. <p><span><span><span><span lang='CA'>L'any 1876 es varen descobrir aigües sulfuroses medicinals, vinculades amb la Puda de Segalers. Un any més tard, es creava la societat “Casals i Cia” per explotar-ne les aigües. Estava integrada per </span><span lang='CA'>Sebastià Casals, Mariana Gelabert, Joaquim Albanell, Joan Viñeta, Marià Plantalamor, Joan Almató i Francesc Gatillepa. L’arxiu del mas Vendrell conté aquesta informació. Segons aquesta documentació, la deu només es va explotar fins la temporada del 1888-1889, i el metge encarregat de l'atenció mèdica del balneari era el Dr. Josep Salarich.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquesta deu d’aigua va ser la segona que es va descobrir, després del Balneari Ullastres, que fou estudiada pel doctor Antoni Bayés i Fuster a partir del 1874. Els estudis afirmaven que les aigües estaven recomanades per les malalties hepàtiques i dermatosis, per les afeccions limfàtiques, cloròsiques, de ronyons, pels bronquis, etc. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les aigües de Segalers van ser premiades a l'Exposició Universal de París de 1878 i en la “Balneològica” de Frankfurt de 1881. </span></span></span></span></p> <p>L'actual edifici es va construir com a balneari <em>provisional</em>. Es coneix l'existència d'un projecte molt ambiciós, de 1877, per a la construcció d'un gran hotel balneari a Segalers, que mai es va portar a terme.</p> 41.8669300,2.2092400 434375 4635304 1878 08283 Tona Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98148-la-puda1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98148-la-puda2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98148-la-puda3.jpg Legal Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Mestres d'obra Pratsobrerroca, cabalers del mas Prat de la Barroca. Al segle XIX s'hi prenien les aigües sulfuroses en banyeres de marbre, que en alguns casos s’han conservat fins els nostres dies. Les persones que visitaven el balneari, s’hostatjaven al mas Vendrell, que va ser rehabilitat amb aquesta finalitat. 99|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96354 Prothus https://patrimonicultural.diba.cat/element/prothus <p> </p> <p> </p> XXI <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’una peça del bestiari festiu de Tona, que representa un sireni (o vaca marina). És fet de fibra de vidre, té una llargada de 2,85 m i un pes de 28 kg. La bèstia presenta cos de peix, el cap que recorda un drac, i destaca el símbol de les dues claus de sol a les ales que recorden el seu origen a l’escola de música municipal de Tona. </span></span></span></p> 08283-1 c. Font, 10 <p><span lang='CA'><span><span>L’any 2008 el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural va realitzar una intervenció paleontològica d’urgència. Les restes van ser recuperades al Mas Vilageliu de Tona i van servir per descriure una nova espècie de sireni, el <em>Prototherium ausetanum. </em>Aquest fet científic rellevant, va motivar que l’AMPA de l’escola municipal de música de Tona, decidís encarregar un nou element festiu basat en la troballa del sireni. Va ser batejat amb el nom de Prothus per votació popular l’any 2017.</span></span></span></p> 41.8500918,2.2291770 436013 4633419 2018 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96354-p1090082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96354-p1090086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96354-p1090088.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Cultural Inexistent 2024-12-23 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Creacions Tallaferro El Prothus balla amb música pròpia de flabiol i llança foc i aigua (recordant la vinculació del poble amb l’aigua, per exemple amb els balnearis). A banda dels Portadors i els Flabiolaires, acompanyen el ball les Rieres (nenes que en record de la llegenda d’en Serrallonga i les dones de Cal Riera s’encarreguen de domar la bèstia). Una comissió formada per l’escola de música, els Flabiols de Tona, el Camp de les lloses i una altra entitat convidada cada any s’encarreguen d’establir el protocol que regeix la peça del bestiari.Les diferents parts que conformen la peça festiva contenen simbologia. El cos representa la possible forma de peix del sireni prehistòric i les ales tenen uns grans (representació al·legòrica del blat) que connecten amb el passat iber i romà de la història del municipi. La cua recorda el drac, figura medieval que al·ludeix el període medieval de la història de Tona amb el seu castell termenat. I per últim, la cua conté uns petits mosaics que simbolitzen el paper de les aigües a la població en relació als balnearis o la pagesia. 98 52 2.2 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96355 Cal Mià https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mia-0 <p><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon i COLL; Miquel (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>CLAPAROLS, Josep M. i CLAPAROLS, Xavier (2011). Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Ed. 24</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona, p. 55-64.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. p. 68-69, 71, 662-663 i 672. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós, 2019, p. 54.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major -</span> <span lang='CA'>Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Núm. 01/11. Aprovació inicial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46219'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Casa entre mitgeres de planta rectangular amb coberta de teula àrab a doble vessant i carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i dos pisos. <span>El revestiment de la façana és un arrebossat de ciment pintat a la planta baixa, i als pisos un estucat amb esgrafiats bicolors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta d’entrada s’ubica a la part esquerra de la façana, actualment la resta de la planta baixa és un local comercial. La composició de la façana ve determinada per dos grans balcons i obertures. El balcó del primer pis presenta llosa més gran que el del segon, en aquest pis destaca la decoració de la façana amb esgrafiats simètrics de motius florals, que queda emmarcat per un arc i dos muntants a l’obertura amb maons en disposició de sardinell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obertura del segon pis és decorada per una motllura, just per sobre destaca notablement un ràfec fet de maons i teules àrabs imbricades que conformen una volada de quatre línies. L’interior del ràfec és decorat amb ceràmica vitrificada de colors disposada en mosaic a manera de trencadís. Les baranes dels balcons són de ferro forjat i línies ondulades. L’edifici es corona amb dues petites columnes de maó i paret de formes sinuoses, més baixa al centre que als costats, amb un emmarcat de maó amb la inscripció de l’any, 1923.</span></span></span></p> 08283-2 c. Major, 11 <p><span><span><span>L’origen de la casa es troba en el creixement al llarg del camí ral que anava de Barcelona a Vic. Hi va viure la família Roquet (la fundadora de l’empresa metal·lúrgica Roquet). Feien de transportistes a Barcelona. (Rovira, 2023).</span></span></span></p> 41.8508700,2.2283400 435944 4633507 1923 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96355-p1090255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96355-p1090256.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96355-p1090257.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Manuel Gausa i Raspall (1892-1976) Cal Mià fa referència al nom de pila Damià.Segons la valoració d'Anna Rovira, la finca té valor històric i artístic i és el testimoni d’un moment històric de transformació arquitectònica de principis del s. XX. També té el valor de l’autenticitat dels diferents elements que la doten de caràcter en el context urbà (baranes, esgrafiats). Aporta coherència en el paisatge urbà (valor ambiental) (ROVIRA, 2023). 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96356 Torre Roqueta https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-roqueta <p><span><span><span><span><span><span>BAYÉS i FUSTER, Antonio (1881) Aguas minero-medicinales salino-yodo-sulfuradas de S.Andrés de Tona (provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Ca. Vic, Establecimiento tipográfico de Ramon Anglada y Pujals. Versió digital a Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carlos (2008) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Inèdit. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles. (2000). “La febre de l’aigua”. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona.Pàgines 64-70.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46212'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> XX Última reforma efectuada l'any 2009 <p><span><span><span><span><span><span>A la cantonada entre el c. Doctor Bayés i l’Avinguda Balneari s’obre una torre de planta poligonal amb tres pisos i coberta de pavelló. Presenta finestres d’arc rebaixat escarser, amb marc i llinda de totxo, en cadascuna de les cares i pisos de la mateixa. Adossat hi té un petit cos circular que correspon a una caixa d’escales de cargol. Aquests dos elements s’adossen a un cos rectangular orientat d’est a oest, amb planta baixa, pis i golfes. La façana que dóna al c. Doctor Bayés presenta una distribució simètrica, amb una sola finestra bipartita amb arc rebaixat escarser a la planta baixa i dues obertures al primer pis, idèntiques a les de la torre poligonal. Una finestreta a mode d’ull de bou de secció rectangular dona llum a les golfes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana principal d’aquest cos dona just davant d’un jardí que limita la propietat amb el mas La Ferreria. En aquest cas, la distribució de la façana és diferent. L’entrada principal és un arc agut amb una inscripció amb el nom de la torre i els anys de construcció i de reforma (1916-2009). La resta d’obertures son amb marc i llinda de totxo vist, i presenten característiques diferents en cadascun dels pisos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Per últim, la cara nord del conjunt, està constituïda per un cos orientat sud-nord, de planta baixa, amb una terrassa superior que comunica amb les estances del primer pis del cos principal i a la vegada, a través d’unes escales, condueix a la planta baixa i la zona enjardinada dels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-3 c. Doctor Bayés, 79 <p><span><span><span><span><span><span>Torre vinculada al barri Roqueta, zona nascuda durant el fenomen de l’estiueig de Tona, i quan el descobriment de deus d’aigua va fer proliferar els balnearis a la vila (Ullastres, La Puda dels Segalers, Roqueta i Codina). Es tractava d’una zona residencial, amb serveis i botigues per acollir famílies burgeses barcelonines que arribaven atretes per les aigües mineromedicinals, i els espais naturals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot plegat, va produir l’adveniment del fenomen de l’estiueig a Tona, aportant noves modes i moviments culturals com fou el modernisme i després el noucentisme, que quedà representat en la construcció de majestuoses torres d’estiueig amb aquests característics estils arquitectònics. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La construcció d'aquesta torre s'ha de vincular a la família Montaner de Canet de Mar. I concretament a Ramon Montaner Vila, cofundador i un del socis de l'editorial Montaner i Simon, mort el 1921. Era també un dels propietaris del balneari Roqueta.</span></span></span></span></span></span></p> 41.8588800,2.2304800 436129 4634394 1916 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96356-1301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96356-1302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96356-1303.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) Anomenada popularment Torre de la Ferreria o antiga Torre Montaner.Va ser reformada el 2009, i actualment és un allotjament turístic, on s’hi celebren esdeveniments i festes. 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96357 Molí de la Canal https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-canal <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BOECK, Lourdes i PUIGFERRAT, Carles (1996) La Canal. Història i arquitectura d’una gran masia. Llibre de Tona. Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F901848'><span><span>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya</span></span></a></span></span></span></p> XIX El 21/04/1998 el molí va ser inventariat a l'IPEC - Inventari del patrimoni etnològic del Montseny (1995-1999). A la imatge de 1998 el molí apareix sense la roda superior i el parament de la torre està més deteriorat. <p><span><span><span>L'estructura del molí de vent o bomba d'aigua ha quedat ubicada actualment en terreny públic urbà. Els rebaixos de la urbanització recent van comportar que es reforcés la base del molí amb parets de formigó que conformen una planta quadrada, omplerta de terra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre del molí original, feta de rajols i d’una alçada aproximada de 12 metres, ha quedat ubicada concèntricament en la base descrita. De planta quadrada i forma lleugerament troncocònica, suporta la maquinària a la part superior. És un molí de tipus ramell. La porta d’entrada presenta arc de mig punt i està decorada amb motllura, a sobre dues impostes decoren la part inferior de la torre. El mateix element decoratiu defineix la part superior de la torre, una faixa més ample coronant la torre i una estreta inferior a un metre de distància aproximadament. Sobre la coberta o envelador, a la part superior, el mecanisme que s’acciona amb la força del vent es conforma d’una roda amb radis i pales unida a la cua, la peça que permet l’alineació en la direcció que bufa el vent.</span></span></span></p> 08283-4 Passatge Molí de la Canal <p><span><span><span>Aquest molí va formar part de la finca on s’ubicava la casa de la Canal, probablement aixecada en la primera part del segle XIX i avui dia enrunada. S’utilitzava per treure l’aigua del pou per l’ús de la casa. L’aeromotor va ser fabricat l’any 1905 per Manel Alier, mecànic de Vic.</span></span></span></p> 41.8512350,2.2315050 436207 4633545 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96357-p1090506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96357-p1090507.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 98 47 1.3 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96358 Font del Raval https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raval-4 <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUIGFERRAT, Carles (2020). La ruta urbana de Tona. Inèdit</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Font urbana oberta en un marge de pedra de paredat comú que salva un desnivell al carrer del Raval. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obertura es materialitza amb un arc de mig punt amb un arc que utilitza pedres irregulars a manera de dovelles. A l’interior, una pica de pedra emmarcada en tres lloses de pedra treballada, les laterals buixardades, recullen l’aigua que raja d’un broc obert a la paret.</span></span></span></p> 08283-5 c. Raval. Davant del n. 21 <p>Es va inaugurar el 8 de juliol de 1970 en el marc d'unes obres d'urbanització del barri del Raval. Originalment, la font disposava d'una placa de marbre on s'hi va gravar la llegenda 'Inaugurada en la paz de Franco'. El primer Ajuntament democràtic després de la dictadura la va fer retirar (PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011).</p> 41.8481300,2.2292890 436020 4633202 1970 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96358-p1090353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96358-p1090354.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96362 Casa del carrer de la Font 8 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-font-8 <p><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon i COLL; Miquel (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. p. 96-97. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós, 2019, p. 76 - 77.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major -</span> <span lang='CA'>Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Núm. 06/08. Aprovació inicial.</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Casa entre mitgeres adossada a l’edifici de l’actual Ajuntament, de planta rectangular i amb coberta de teula àrab a doble vessant, carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i pis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta d’entrada s’ubica a la part dreta de la façana, la resta de la planta baixa és un local comercial, actualment. La composició de la façana és asimètrica, predomina l’obertura de la planta baixa, l’obertura i el balcó superior és de menys amplada. Destaca el treball de la barana metàl·lica i decoració floral, situada sobre una llosana d’obra amb motllura decorativa. Sobre la porta d’entrada, únicament hi ha una finestra petita. La part superior de la façana presenta una barbacana de fustes i destaquen les llates de mosaic hidràulic.</span></span></span></p> 08283-6 c. de la Font 8 <p><span lang='CA'><span><span>Segons la valoració d'Anna Rovira</span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>, l’estructura de la casa segurament correspon a un edifici del s. XVIII amb transformacions posteriors. La barana i la barbacana expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle l'àmbit espacial d'aquest carrer pateix transformacions destacades, el període de transformació més rellevant és entre 1920 i 1935. Forma part del desenvolupament i creixement al llarg d’una via que podia provenir del castell, passant pel carrer del Call i marxava del poble, o que anava a la Font Morta situada, just al darrere del carrer i datada aproximadament al s. XII (ROVIRA, 2023).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Als baixos hi havia la rellotgeria de Valentí Homs (ROVIRA, 2023). </span></span></span></p> 41.8500500,2.2290300 436000 4633415 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96362-p1090365.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96362-p1090366.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96362-p1090367.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96363 Can Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-20 <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon.; COLL I ALENTORN, Miquel (1984) “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Ajuntament de Tona. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002) “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona, pàgina 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890-1978. El Papiol: Editorial Efadós, pàgines 106-108; 620 i 623.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span> Número 02/03.</span></span></span></p> XVI <p><span><span><span>Can Serra està situada a l’inici del carrer Barcelona, i és un edifici entre mitgeres de planta baixa (ocupada per un local històric) i dos pisos. La coberta és de teula àrab, de dues vessants, i amb el carener paral·lel a la façana. El ràfec o barbacana és de colls i llates metàl·liques amb un mosaic hidràulic amb figures geomètriques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és simètrica, i s’organitza en dos eixos verticals que es composen d’un balcó i una finestra, i un eix únic format per una finestra al primer pis. Totes les obertures posseeixen una proporcionalitat que li confereix a la façana aquesta regularitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis, els balcons presenten brancals i llinda de pedra, i baranes de forja treballada. Cal destacar la finestra ubicada al centre de la façana, amb arc conopial motllurat, molt estès en les construccions dels segles XV i XVI (gòtic tardà). Dues finestres de petites dimensions, sense brancals ni llinda, tanquen la composició de la façana en el pis superior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa actualment és un sol local, i el seu accés és el mateix per a les plantes superiors. Talla l’harmonia aconseguida a la façana principal. </span></span></span></p> 08283-7 c. Barcelona 3 <p><span><span><span>Aquest carrer forma part del naixement d’un nou centre urbà de Tona a partir del segle XIV, quan esdevé “carrer de Barcelona”. I can Serra podria ser una de les cases més antigues, per la tipologia de la finestra conopial datada al segle XVI, i en un context de creixement i prosperitat aprofitant el camí ral que comunicava Vic amb Barcelona. </span></span></span>Al llarg dels anys, can Serra ha patit diverses reformes. En època contemporània, el 1943, Antonio Cors, propietari, va demanar permís per ampliar el portal del “colmado” que tenien en aquells moments, i es deuria transformar en el local d’avui. (Rovira, 2023)</p> 41.8501187,2.2282599 435936 4633423 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96363-441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96363-442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96363-443.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96363-444.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) També se la coneix com la pastisseria Antiga casa Cors, un establiment centenari i reconegut per les seves especialitats dolces. 94|98|119|93 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96364 Font de Sant Joan Baptista https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-joan-baptista <p>MIRALPEIX, Laia. (2022) 'L'obra de l'escultor Josep Ricart i Maimir a Tona'.<em> Llibre de Tona. </em>Tona, Pàgines 47-54.</p> <p><span><span><span>LLEOPART Amadeu (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. Pàgina, 108.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona. Pàgina 431.</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>La font anomenada de Sant Joan Baptista es troba situada davant del número 8 del Carrer Major, espai on la vorera pels vianants és més ample, just davant de can Paulet. Forma part del conjunt de fonts municipals que conformen el mobiliari urbà i serveixen per abastir d’aigua potable a la ciutadania. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’estructura principal de la font està constituïda per una columna en forma de monòlit de pedra de secció rectangular, que s’amplia en la part superior, i una aixeta en la seva cara nord. Sota l’aixeta, una peça de pedra circular recull l’aigua sobrant. Al capdamunt del monòlit de pedra, hi ha una peça escultòrica de ferro forjat que representa una flama. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la cara de llevant de la font, i mig tapada per una torreta amb vegetació, descobrim un mural ceràmic format per rajoles blanques amb decoració de motius vegetals i un text a la part central. Aquest porta per títol “<em>Sant Joan Baptista</em>” i és un poema de Mn. Joan Colom dedicat al sant. El mural de ceràmica és obra de l’artista Assumpta Sans i Codina. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La font té una peça escultòrica en baix relleu que representa una figura humana de Sant Joan Baptista, alçant els braços i el cap, en direcció al cel. És una obra de Josep Ricart Maymir (Taradell, 1925 - Barcelona, 2020), autor també dels monuments a la Sardana i als Gegants de Tona. </span></span></span></span></p> 08283-8 c.Major, 8 <p><span><span><span>Segons informacions orals, el nom de la font el varen decidir els veïns i veïnes del mateix carrer Major, que també en varen ser els promotors. De fet, el projecte es va finançar amb donatius. </span></span></span></p> <p>La font és al mateix indret on ja existia una font. Es va inaugurar el 24 de juny de 1978, diada de Sant Joan Baptista.</p> <p><span><span><span>A l’espai que ocupa, durant la Guerra Civil Espanyola, s’hi va erigir un monòlit en honor als caiguts, davant del qual s’hi havia fet alguna missa de commemoració just després del conflicte, el 1939 (PLADEVALL, A.:1990, pàgina 431). El monument finalment es va destruir. </span></span></span></p> 41.8507300,2.2282700 435938 4633491 1978 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96364-1992.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96364-1993.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) Reproducció del text de Mn Joan Colom, rector de Tona, dedicat a la font de Sant Joan Baptista:“Al doll d’aigua cristal·lina / Que brolla del cor d’eix roc,/ Omplirem fort la petxina / D’aigua terrena i divina. / Hi vindrem a abrandar el foc / I la sang de la senyera /I, en la nova primavera, / reviura el vermell i el groc / Joan Colom, PREV. / 98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96365 Casal d’avis https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-davis-1 <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon.; COLL I ALENTORN, Miquel (1984) “Noms, renoms i malnoms de Tona” a Llibre de l’any 1983. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002) “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX” a Llibre de Tona, pàgina 58.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles (2019) Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós, pàgines. 36 -37.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890-1978. El Papiol: Editorial Efadós, pàgines 422- 423.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys d’història. Ajuntament de Tona – Eumo Editorial, pàgina 273, 284-285.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/50660'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</a></p> <p><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F901831'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</a></p> XVII / XX <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, i de dimensions considerables, que fa cantonada amb les escales de la Font Morta. Consta de dos volums a diferent alçada, amb planta baixa, dos pisos i un espai sota coberta coincident amb el cos més elevat, visible des de la façana sud. La coberta de teula àrab és a un vessant a la façana principal i a dos vessants a la part posterior, ambdues amb carener paral·lel a la façana. El ràfec està constituït amb colls de fusta i entrebigat sense decoració, i arrebossat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'aspecte actual de l'edifici és resultat d'una reconstrucció realitzada l'any 1980, per adaptar-lo a residència d'avis, i aquest aspecte és evident en la composició de les façanes, que han perdut la simetria històrica. Tot i així, la nova estructura contemporània respecta l’eix central amb els elements originals, i distribueix la resta de les obertures, caracteritzades per la seva verticalitat, d’una manera proporcional, amb alguna interpretació actualitzada d’elements anteriors com són les antigues galeries porxades del pis superior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obertures contemporànies de les planta primera són balconeres, en les dues façanes, i només es poden obrir en la part superior. A la planta superior, veiem una galeria porxada contemporània amb una barana en part massissa i en part amb barrots disposats horitzontalment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Però els elements més destacables de la finca, reaprofitats de l’antic edifici, són les obertures centrals de la façana principal: un portal dovellat de mig punt amb la data de 1646 a la clau central, i un doble finestral amb brancals i llinda motllurada, amb l’escut d’armes de la ciutat de Barcelona, sostingut per dos lleons</span></span></span>, per raó de ser Tona, legalment, <em>carrer de Barcelona</em> des del 1401.</p> 08283-9 c.Barcelona, 23 <p><span><span><span>La casa havia estat coneguda com a casa de Sant Joan, i acollia la confraria de Sant Joan de paraires i teixidors, i la casa del Comú, entre els segles XVII i XIX, a partir d’un acord entres les dues entitats. Sobre la confraria, aquesta va ser instituïda per una butlla del papa Pau V (1616) a l'església de Santa Maria del Barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici va tenir diversos usos al llarg del temps. Va ser escola pública fins el 1929. Posteriorment, va recuperar l’ús de casa de la Vila o Ajuntament, des de la fi de la Guerra Civil Espanyola i durant tota la dictadura franquista, fins el 1975. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Va ser a finals del segle XX quan es produí la </span></span></span>reconstrucció de la casa per<span><span><span> convertir-la en residència municipal d’avis. El 1984 s’inaugurava una nova obra de la mà de l’arquitecte municipal Josep Maria Claperols, que havia englobat una casa veïna, de la qual es va conservar la porta d’entrada principal, ubicada a l’esquerra respecte el portal dovellat. </span></span></span></p> 41.8494400,2.2281200 435924 4633348 1646 / 1984 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96365-541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96365-542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96365-543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96365-544.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96365-545.jpg Legal Contemporani|Eclecticisme|Popular|Barroc Patrimoni immoble Edifici Pública Social BCIL 2025-05-07 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) Josep Maria Claperols (1984) Dita també Antiga Casa del Comú i seu de la Confraria de Paraires i Teixidors. 98|102|119|96 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96366 Balneari Ullastres https://patrimonicultural.diba.cat/element/balneari-ullastres <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BAYÉS i FUSTER, Antoni. (1881) Aguas minero-medicinales salino-yodo-sulfuradas de S.Andrés de Tona (provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Ca. Vic, Establecimiento tipográfico de Ramon Anglada y Pujals. Versió digital a Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.Pàgines 174-183.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles. (2000). “La febre de l’aigua”. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona.Pàgines 64-70.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://www.bibliotecatona.cat/balneari-ullastres/'>Biblioteca Municipal de Tona</a></p> XIX Estat ruïnós, molt evident en la coberta esfondrada i en la cara est de l'edificació amb parts de parets desaparegudes. <p><span><span><span>Actualment, el balneari està en un estat avançat de deteriorament, i no és possible l’accés a l’interior. S'hi ha instal·lat un tancament metàl·lic al llarg de les dues façanes laterals per seguretat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un edifici senzill i sense ornaments. D’una sola nau de planta rectangular, amb planta baixa de dos nivells i un semisoterrani. Aquest últim nivell és parcialment visible des de la façana de llevant de l’edifici, i és on s’ubica el pou, que resta cobert. Des d’aquest mateix punt també són visibles parts de les estances interiors del balneari.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada al sud, resta dempeus i presenta una simetria horitzontal uniforme, amb diverses obertures per facilitar la il·luminació natural cap a l’interior, i alhora donar visibilitat cap al parc que l’envolta. Tot i això, actualment totes les obertures accessibles del balneari es troben tapiades per evitar actes vandàlics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estructura de la coberta, a dues aigües, també està afectada per l’estat deficient de l’edifici, i es troba mig esfondrada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La globalitat de l’edificació és fruit de dues fases constructives. Una primera el 1876, amb la construcció de la nau principal, amb coberta a doble vessant; i una ampliació el 1882, afegint-hi dos cossos laterals que sembla que albergaven magatzems i banys (PADRÓS, 2008). L’edifici va estar en funcionament fins al 1987.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'arquitectura de l'edifici és molt simple i sense voluntat monumental perquè es va plantejar com un edifici </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>provisional</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. A l'Arxiu Municipal de Tona es conserva el projecte de construcció d'un gran hotel balneari que havia de substituir-lo, de l'any 1881, que mai no es va tirar endavant</span></span></span></span></span></span></p> 08283-10 c, Doctor Antoni Bayés, s/n <p><span><span><span>Aquest balneari i el seu entorn, estan estretament vinculats amb el context de la descoberta d'aigües mineromedicinals a Tona a finals del segle XIX. L’any 1874 es va descobrir casualment una deu d’aigües sulfuroses prop del Mas can Font, emplaçament proper on es va construir el balneari. Aquest va ser l’inici de l’explotació de les aigües descrites com “salino-yodo-bromuradas” i considerades posteriorment com a medicinals pel Doctor Antoni Bayés i Fuster, essent idònies per guarir o pal·liar diverses afeccions i malalties (BAYÉS, 1881). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per poder explotar les aigües, Antoni Bayés i Fuster (metge del poble), Josep Quintanas (amo del mas Vila) i Narcís Ullastres van crear la societat Ullastres i Companyia, i fruit d’això, es va construir el primer balneari a Tona, del qual el doctor esmentat en va ser el primer metge director.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest fet va impulsar amb posterioritat el descobriment de noves deus d’aigua, la constitució de nous balnearis (La Puda dels Segalers, Roqueta i Codina), i al seu voltant, el naixement de nous barris, amb serveis i botigues, que varen acollir famílies burgeses barcelonines que arribaven atretes per les aigües medicinals, i els espais naturals. Un fet indiscutible que accelerà i facilità aquest fenomen fou l’arribada del ferrocarril a la comarca. </span></span></span>Un dels clients de més renom del balneari Ullastres va ser el poeta Joan Maragall, acompanyat de la seva família, el 1909.</p> <p><span><span><span>Tot plegat, va produir l’adveniment del fenomen de l’estiueig a Tona, aportant noves modes i moviments culturals com fou el modernisme, que quedà representat en la construcció de majestuoses torres d’estiueig amb aquest estil arquitectònic. </span></span></span></p> 41.8602500,2.2318100 436241 4634545 1876 / 1882 (última reforma) 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96366-781.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96366-782.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96366-783.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96366-784.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús BCIL 2025-05-07 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) L’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC) recull la fitxa d’aquest element patrimonial, actualitzada l’any 2011 (IPA 24376 ). L’estat de conservació del conjunt sembla que era acceptable en aquell moment. Es descriuen elements de l’edifici avui impossibles de visualitzar: a l’interior, habitacions àmplies amb paviments de mosaic, i a l’exterior, espais amb piscines que comunicaven amb sales interiors. Finalment, la sala del pou a la planta semisoterrada, des de la qual es feia pujar l’aigua mitjançant una bomba.Per altra banda, les estances del balneari albergaven banyeres i una zona de tractament amb inhalacions (PADRÓS, 2008). Finalment, cal esmentar l’avinguda de plàtans i el parc annex que envolten l’edificació, i que són espais que formarien part del mateix complex del balneari Ullastres, albergant una extensió d’uns 12.000 m2. De fet, avui dia encara es conserva l’antiga tanca d’accés al parc des de la mateixa carretera. 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96367 Can Barraca https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barraca-0 <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. Pàgines104, 108, 408 i 669.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> XIX, XX L’arrebossat de la façana presenta una sèrie de reformes, i el seu estat en general està deteriorat. Tot i que l’ús original és de residència i local comercial a la planta baixa, sembla que actualment estigui sense ús. <p><span><span><span>Can Barraca és un edifici entre mitgeres de planta baixa (ocupada per un local) i dos pisos. La coberta és de teula àrab, de dues vessants, i amb el carener paral·lel a la façana. El ràfec és motllurat de peces de morter prefabricades amb detalls decoratius vegetals i geomètrics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és asimètrica, essent l’element més trencador el local de la planta baixa. Al primer pis, al balcó corregut només hi trobem una obertura balconera a mà esquerra, amb la qual cosa sembla que hi falti una altra obertura idèntica. La barana del balcó és de ferro forjat i està treballada amb volutes senzilles. L’eix de la planta superior està format per dues finestres balconeres, amb baranes de morter prefabricat seguint la decoració que trobem al ràfec, amb motius geomètrics i florals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El revestiment és original i és un revestiment que s’havia utilitzat molt al llarg del carrer Barcelona i Major (ROVIRA, 2023), cal destacar l’estucat de morter de calç que simula pedra. Tot i que està en males condicions i en diversos punts refet amb materials actuals. </span></span></span></p> 08283-11 c. Barcelona núm. 12 <p><span><span><span>Fou la casa pairal de la família Cruells, d’ofici paletes i mestres d’obra. Un dels seus membres, en Josep Cruells Martí (1905-1962), paleta d’ofici però també poeta i músic, fou el fundador de l’Aplec de la Rosa a Lurdes, al Castell, i de l’Esbart Dansaire Castell de Tona. També, fou regidor de Tona durant l’inici de la II República. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als anys seixanta del segle passat la família va inaugurar una botiga d’autoservei als baixos de la casa. (ROVIRA, 2023)</span></span></span></p> 41.8498600,2.2280900 435922 4633395 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96367-481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96367-482.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96367-483.jpg Legal Eclecticisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) En imatges antigues del carrer, i concretament d’aquesta finca, es pot entreveure una estructura simètrica definida en tota la façana, amb dues obertures on avui és el local (PADRÓS; PUIGFERRAT, 2011). 102|119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96368 Mas el Barri https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-barri <p><span><span><span>LLEOPART Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24395'><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> XIII, XIX L’última reforma registrada al cadastre és del 2007 <p><span><span><span><span lang='CA'>El mas el Barri s’emplaça a l’avinguda Riambau, al sector històric de Tona i als peus del Pla del Castell, formant part d’un conjunt històric i arquitectònic amb orígens al segle XI i XII, juntament amb l’església de Santa Maria del Barri (Santuari de Lurdes), el mas Riambau, can Postius i mas Gravat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El conjunt està format per tres cossos, un de principal encarat a llevant, i dos més que se li adossen a ponent i a la seva cara meridional. L’accés principal es fa des de l’avinguda Riambau, a través d’una porta automàtica i d’un portal que condueix a un espai habilitat per pàrquing (antiga entrada enjardinada).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El cos principal és de planta quadrangular, amb planta baixa i dos pisos, </span>i coberta a doble vessant amb la carena paral·lela a la façana, amb ràfec simple i un desaiguat. L’aspecte de la façana, i de les restants, és fruit de les intenses reformes que va patir el conjunt després d’un greu incendi el 1809, on es varen reaprofitar elements constructius d’altres llocs. Per això, es veuen un seguit d’obertures desiguals i disposades sense una regulació aparent. Tot i això, en destaquem el portal dovellat de mig punt de l’entrada principal i les finestres del primer pis amb brancal i llinda de pedra treballada, i sobretot la finestra ubicada en l’extrem nord del pis, amb arc conopial. El parament està fet amb un aparell força irregular, amb pedra de mida mitjana i petita, i en alguns punts de la façana superior, es veuen rastres del que deuria ser un mur de tàpia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Sense deixar aquest costat del conjunt, i a una cota inferior, veiem un segon tram de façana de llevant amb una zona enjardinada davant, que correspon al cos adjacent sud, de planta rectangular amb planta baixa, pis i galeria, i una coberta a una sola vessant. A la façana en qüestió només hi veiem dues obertures a la planta baixa. Una gran arcada en la qual s’hi han realitzat tres obertures posteriors, a través de la qual s’accedeix a l’interior. El parament d’aquest cos està constituït en un primer tram amb un aparell força irregular fet amb pedra mitjana i petita, i la resta de la superfície està construïda amb tàpia, amb alguns trams arrebossats. La part superior de la paret que correspon a l’espai sota teulada està repujat amb totxos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes nord i oest de l’edifici principal donen a l’avinguda Riambau, que ressegueix el camí cap el pla del Castell. Presenten les mateixes característiques constructives que la principal, i hi destaquen la simplicitat de les seves obertures, i les reduïdes dimensions de la major part d’aquestes. En la cara oest, a més, hi té adossat un tercer cos corresponent a un pati tancat per un mur i una portalada, i una sèrie d’annexos-magatzems. </span></span></span>En una llinda d'un finestral de balcó d'aquesta façana s'hi pot llegir la data de 1665.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La façana meridional de tot aquest conjunt, i que correspon al cos rectangular adossat al principal, queda emmascarada per les edificacions modernes que s’han construït al llarg dels anys i que donen al carrer Lurdes. Tot i això, es pot entreveure la galeria d’arcs al segon pis, constituïda amb totxo vist. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un mas amb un estil arquitectònic d’obra popular, però amb elements constructius amb entitat que ens recorden els seus orígens medievals. Les diverses reformes i reconstruccions efectuades han acabat de desfigurat el seu format original. </span></span></span></p> <p>A l'interior, a la planta baixa, es conserven dos arcs apuntats (un d'ells només en part) que es corresponen al mas medieval (possiblement entre els segles XIII-XIV).</p> 08283-12 Sector del Barri. Davant de l'església de Santa Maria del Barri (Santuari de Lourdes). <p><span><span><span><span lang='CA'>El nom de “Barri” apareix documentat per primera vegada al 20 d'abril de 1011, en una donació del sacerdot Honest a Santa Maria de Ripoll, abans i tot de concretar-se el nom del mas o del llinatge. Anys més tard, el 1073, Miró Gotmar, i la seva muller Eiculina, fan una donació per restaurar Santa Maria del Barri. És possible que en aquest moment ja siguin propietaris del mas Barri, donat que el document en qüestió es conservava a l’arxiu familiar de la masia (PLADEVALL, 1990). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El mas Barri surt documentat pròpiament en un testament del 1248, de Maria des Barri, muller de Pere des Barri i mare de Bernat, el qual surt esmentat com a hereu del mas a partir del 1262. La propietat va passant de generació en generació durant el segle XIII, i el </span></span></span></span>1379 els Centelles van atorgar la llibertat a la família Barri, que fins llavors havien estat homes de remença. Pocs anys després, el 1<span><span><span><span lang='CA'>384, Bernat des Barri i la seva muller Constança ja tenien capacitat per encapçalar documents i fer actes com a “ senyors directes i alodials del mas Barri”. (PLADEVALL,1990: 137-138). Aquest fou l’inici de l’ennobliment de la família que a partir del segle XV passà a anomenar-se “Desbarri”, signe de noblesa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquesta nissaga deixà d’ocupar la titularitat i propietat del mas el 1670 quan passà a mans de Jaume Puig, de Perafita. Anys més tard, el 1745, varen sortir a subhasta els béns dels aleshores propietaris, Puig i Manresa, per pagar deutes. A partir d’aquell moment els Planell serien els nous propietaris fins el 1822, quan varen acabar venent el mas als Riambau. L’església de Santa Maria del Barri la varen cedir a la parròquia de Tona, e</span></span></span></span>l 1723 i definitivament el 1746.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Cal dir que durant la Guerra del Francès, el 1809, la casa es va cremar i va haver de ser restaurada entre els anys 1827 i 1828, i posteriors. </span></span></span></span></p> 41.8526400,2.2214100 435370 4633708 1827-28 (reforma) / 2007 (reforma) 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96368-1191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96368-1192.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96368-1193.jpg Legal Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) Com a element singular, és d'interès la canalera per recollir la pluja de la teulada que ressegueix la part alta de la façana de llevant, feta de pedra. 98|119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96369 Xemeneia de la fàbrica Codina https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-codina <p><span><span><span>CATEURA I VALLS, Xavi. (2015) “La fàbrica de cadires Guàrdia de Tona i La Corbadora d’Arbúcies”, Monografies del Montseny, nº 30. Pàgines 305-337.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Amadeu. (1990) Tona. Mil cent anys d’història. Ajuntament de Tona – Eumo Editorial, pàgina 273, 284-285</span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24377'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></a></p> <p><a href='http://www.bibliotecatona.cat/xemeneia-de-can-codina/'><span><span><span>Biblioteca Caterina Figueras de Tona.</span></span></span></a></p> XIX - XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Xemeneia d’obra </span></span>vista de maó, de secció circular, amb la base més ample i sense sòcol, i un fust o canal llis que s’acaba amb una corona amb motllures i decoració geomètrica. Tota l’estructura s’assenta damunt un sòcol de llambordes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És el principal vestigi de la revolució industrial a Tona, i formava part de la fàbrica de cadires de can Codina<span lang='CA'><span>, fundada el 1876 i que va tancar el 1975. </span></span></span></span></span></p> 08283-13 Ctra. de Manresa, 2 <p><span><span><span>La xemeneia s’ubicava al costat de l’antiga fàbrica Codina que fabricava cadires corbades, i que juntament amb la fàbrica tèxtil Estabanell varen conformar l’incipient paisatge industrial de Tona, sobretot a la primera meitat del segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pere Codina i Riera (1843-1913) va fundar la fàbrica l’any 1876 essent una de les primeres d’aquesta tipologia a Espanya. <span lang='CA'><span>Can Codina va tancar el 1975, i anys més tard l’Ajuntament adquirí el solar. El 1991 s’enderrocà el que quedava de l’edificació per construir-hi uns pisos tutelats. </span></span></span></span></span></p> 41.8493100,2.2275100 435873 4633334 1888-1910 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96369-1681.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96369-1682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96369-1683.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic BCIL 2025-05-07 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) La construcció de les xemeneies exigia un nombre mínim de cinc treballadors, que podia variar en funció de les dimensions. De mitjana, una xemeneia feia entre 25 i 30 metres d’alçada, i es treballava en diferents nivells: a la part superior, amb el treball de la cornisa i el coronament que rematava l’obra; aquells que a una altura mitjana anaven subministrant material, i a nivell de base, els obrers que preparaven morter i elevaven materials cap amunt. Les xemeneies estaven estretament lligades a les fàbriques, i a les infraestructures industrials, i alhora pertanyien a un nou paisatge sorgit entre finals del segle XIX i XX degut a la industrialització. Aquest procés però va arribar més tard a Tona, a les primeres dècades del segle XX, i de fet el gran creixement industrial al municipi no va arribar fins als anys 50 del mateix segle (PLADEVALL, A., 1990, p. 447). 119|98 47 1.3 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96373 Pou del Balneari de Roqueta https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-balneari-de-roqueta <p><span><span><span>BAYÉS i FUSTER, Antonio (1881) Aguas minero-medicinales salino-yodo-sulfuradas de S.Andrés de Tona (provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Ca. Vic, Establecimiento tipográfico de Ramon Anglada y Pujals. Versió digital a Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPRUBÍ i PLA, Xevi (2000) “Retorn al pou dels records”. Llibre de Tona. Tona. Pàgines 58-63.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys d’història. Ajuntament de Tona – Eumo Editorial, pàgina 273, 284-285</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Inèdit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles (2000). “La febre de l’aigua”. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona.Pàgines 64-70.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46227'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a> </p> <p><a href='https://tuit.cat/6IdK2'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> XIX / XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou de l'antic balneari Roqueta (enderrocat el 1974) ubicat al Parc Roqueta, i que conserva l’estructura aïllada. Presenta planta hexagonal, amb una pèrgola amb embigat de fusta i barana de ferro. E</span></span></span></span></span>ls constructors de la pèrgola actual, van voler evocar l'arquitectura del pou original<span><span><span><span lang='CA'><span>. La base d'aquesta estructura, està feta amb totxo de maó vist. L’escala de marbre interior (de més de 100 graons) condueix a la deu d’aigües sulfuroses i va ser restaurada recentment. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Des de la pèrgola, l’accés a la sala del pou es fa a través d’unes escales que baixen i voregen l’element fins trobar-nos l’accés al pou tancat amb una porta-reixa. A tocar, hi ha la riera de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al costat del conjunt una zona de barbacoes i una font dona servei a l’àrea de pícnic i esbarjo de tot el Parc Roqueta, integrant l’element patrimonial en l’espai d’ús públic. </span></span></span></span></span></p> 08283-14 Parc Roqueta <p><span><span><span><span><span><span><span>Josep Roqueta i Bres l’any 1890 va descobrir una nova deu d’aigua molt a prop del balneari Ullastres, ja en funcionament feia un temps. Aquest fet va provocar conflictes entre els propietaris per l’autorització de l’explotació de les deu d’aigua Roqueta. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El 1896, Ramon Montaner i Francesc Simon, amos de l’editorial Montaner i Simon, junt amb Josep Roqueta, van constituir la societat “Nuevas Aguas de Tona” per poder-les explotar amb tots els permisos, i construir un nou balneari. A poc a poc, al voltant d’aquest balneari, va néixer un barri residencial burgès, que va acollir personalitats del món cultural, social i polític. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Un testimoni excepcional de la vida del pou del balneari Roqueta fou la senyora Maria Molas i Tarrés, veïna de Tona, i que va treballar com a infermera des del 1947 fins que es va casar el 1969. Poc després, el recinte va tancar. El testimoni el recull Xevi Camprubí, l’any 2000, a la revista local Llibre de Tona (CAMPRUBÍ: 2000, p.58). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons Maria Molas, l'actual entrada al pou estava situada a un nivell més baix que l'original, i s'hi accedia des de l'interior del balneari per una porta, que donava a l'escala. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La societat balneària es va dissoldre l’any 1949, i el balneari va tancar el 1966. Al cap de pocs anys. el 1974, es va enderrocar. En època actual, l’Ajuntament de Tona va recuperar l’indret amb el parc i el pou, i la seva escala. </span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8603000,2.2287200 435985 4634553 1896 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96373-1691.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96373-1692.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96373-1693.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental BCIL 2025-05-07 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) És l'únic vestigi que queda del balneari Roqueta, fundat el 1896. Estava colgat des de l'enderroc de 1974 i es va rehabilitar l'any 1999 per integrar-lo al parc Roqueta.Actualment el pou està tancat al públic. Fa un temps es varen detectar inundacions importants que afectaven la sala d’accés, i l’Ajuntament de Tona va encarregar un estudi per conèixer l’estat hidrològic i establir mesures preventives i correctores al respecte. Les aigües mineromedicinals de Tona són termals fredes (entre 11 i 16 graus), i procedeixen dels materials orgànics marins de fa més de 30 milions d’anys. Això, i el contacte de l’aigua amb les mateixes margues geològiques locals afavoririen la formació dels coneguts sulfurs. Externament, les aigües es caracteritzen per la seva transparència. Els tractaments més estesos amb aquestes aigües mineromedicinals eren diversos, sobretot es centraven en curar reumatismes, artrosis, limfomes, raquitismes, bronquitis, tuberculosi, etc. 119|98 47 1.3 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96375 Can Paulet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paulet-0 <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (1997). El Paulet, facècies i amargors. Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, C. i PUIGFERRAT, C. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós p 68-69, 71, 662-663 i 672</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós,</span> p. 53</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XIX <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici entre mitgeres amb coberta de teula àrab en dues vessants, i carener paral·lel a façana. </span></span>El revestiment és un arrebossat de ciment pintat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'edifici té planta <span lang='CA'><span>planta i dos pisos, actualment als baixos hi ha tres locals i la porta d’accés a les plantes dels pisos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El volum de la tribuna centra la composició de la façana, a la crugia central. Hi ha dues crugies més a banda i banda. La façana s’organitza simètricament amb obertures laterals amb balcons al primer pis (de baranes complexes treballades amb motius geomètrics) i petites finestres al segon. Tant la tribuna com el balcó tenen llosanes de pedra revestides de ciment. A la cornisa destaca el r</span></span><span lang='CA'><span>àfec ceràmic de quatre línies de volada, que alterna el maó ceràmic i la teula.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-15 c. Major 3 <p><span><span><span>L’origen de l’edifici es troba en el creixement al llarg del camí ral que anava de Barcelona a Vic. Va ser hostal-taverna, carnisseria i cansaladeria. La matança del porc la feien davant mateix de la casa, al carrer. El nom actual li ve de Josep Prat Capdevila, àlies Paulet (v. 1860-1931), que el 1880 es va establir de carnisser a la casa i que es va acabar casant amb la mestressa, Dolors Castelló Blanch, el 1885. En Josep Prat va néixer a l’Hostal del Vilar, a Sant Boi de Lluçanès. Va participar en la Tercera Guerra Carlina, en el bàndol insurgent, essent un vailet. Paulet era el sobrenom de la seva família d’origen. Va ser alcalde de Tona en un període molt breu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan Josep Prat en va ser propietari, el 1922 i 1923 fer obres de reparació de coberta, com també va actuar en la façana, construint part d‘una façana (potser la tribuna) i convertir una finestra del primer pis en balcó. (llicències municipals de l’arxiu municipal)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal Frare era una casa de tres cossos. Al de l’esquerra hi havia la taverna. Al de la dreta, la carnisseria. Al cos del mig hi havia el portal principal. Rere la casa hi havia les corts del bestiar (xais i porcs). Hi vivia la família i també parts de la casa es llogaven. S’hi havien allotjat els mossos d’esquadra (la darrera família d’un mosso d’esquadra que s’hi va estar, abans de la Guerra Civil, va ser la família Pey; la dona feia de modista a casa seva).</span></span></span></p> 41.8506100,2.2283000 435940 4633478 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96375-p1090306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96375-p1090307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96375-p1090577.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) La casa era coneguda popularment amb el nom de cal Frare, nom que es diu venia, o bé per ser la casa d’un noi que va penjar els hàbits; o bé perquè, per causa d’una prometença, els pares de la casa van vestir un fill seu petit de frare durant un any en acció de gràcies a Déu perquè havia superat una greu malaltia (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96376 Can Guàrdia https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guardia-1 <p><span><span><span lang='CA'><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>CATEURA VALLS, X. (2015) “La Fàbrica de Cadires 'Guàrdia' de Tona i 'La Corbadora' d'Arbúcies”. Monografies del Montseny, Viladrau. Pàgines 305-337.</span></span> </span></span></p> <p><span><span><span lang='ES'><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Tona. Recull gràfic 1890 - 1978</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Editorial Efadós</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Pàgines 104, 108, 408 i 669.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> XIX - XX <p><span><span><span>Can Guàrdia és un edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, i d’un cos. La coberta és de teula àrab, de dues vessants, i amb el carener paral·lel a la façana. El ràfec és pla i sense decoracions, llis. </span></span></span></p> <p>La façana és simètrica, organitzada a partir d’un sol eix vertical compost per tres obertures, la porta principal i dues balconeres. Les baranes del balcó del primer pis són barres de ferro motllurades. L’entrada principal es fa des del carrer a partir d’una reixa que dona pas a un vestíbul abans de la porta d’accés a la finca.</p> <p><span><span><span>El revestiment de la façana té una tonalitat groga. </span></span></span></p> 08283-16 c. Barcelona 14 <p><span><span><span>La família Guàrdia, una nissaga d’empresaris de fabricació de cadires, un ofici amb molta tradició a Tona, s’establiren a la vila a mitjans del segle XIX, i varen fundar un primer taller de cadires i mobles corbats: “Fábrica de tornería y muebles curvados al estilo de Viena”, el 1868. Aquest negoci s’ubicava prop de l’església parroquial de Sant Andreu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A mesura que el taller agafava importància la família anà adquirint varies finques al carrer Barcelona, amb hort al darrere. En aquells espais hi guardaven els mobles i les eines, i la maquinaria necessària. Una d’aquestes finques sembla que fou aquest edifici en qüestió, el número 14, i possiblement els contigus (CATEURA i VALLS, X.: 2015).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fou tal la importància del taller que va passar a obtenir la primera màquina de vapor que es va instal·lar a Tona. I fou allà on sembla que el tonenc Pere Codina Riera, el fundador de la fàbrica de cadires Can Codina, aprengué l’ofici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al cap d’un temps, l’any 1885, Jaume Guàrdia Molera, Pere Codina Riera i Jacint Roqueta Brés varen formar una companyia de fabricació de cadires i mobles corbats, ja que tots tres tenien negocis en marxa. Al cap de deu anys, es va extingir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició familiar de fabricants de cadires va continuar amb Lluís Guàrdia i Serra, l’hereu, que va fundar una nova fàbrica de cadires dita de Can Vilella (número 9 del carrer de Barcelona). </span></span></span></p> 41.8498200,2.2280800 435921 4633390 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96376-511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96376-512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96376-513.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96870 Can Lari https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lari <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa (ocupada per un local) i dos pisos. La coberta és de teula àrab de dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec o barbacana és de morter, i pren formes de merlets a la part superior i mènsules a la part inferior. Presenta decoracions amb sanefes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana és asimètrica, ja que amb anterioritat la finca havia format part del número 7. Té dues obertures amb balcó en els dos pisos, amb barana de forja, típica del segle XX. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa està ocupada per un local comercial. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08283-17 c.Barcelona, 5 <p><span><span><span><span><span><span>Casa de la família Lleopart-Costa. El nom de la casa prové del sastre Patllari Costa, en Lari, fill de ca la Sebastiana, que hi tenia la botiga i l’habitatge. Després de ser sastreria, als baixos de can Lari hi va haver una botiga de material elèctric i ara hi ha una botiga d’articles pedagògics, sempre en mans de la mateixa família.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’any 1922, Patllari Costa demana permís per convertir en balcó una finestra i construir una cornisa nova i els canalons. Segurament és el moment en el qual es construeix la cornisa dentada actual amb trencadís.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest carrer forma part del naixement d’un nou centre urbà de Tona a partir del segle XIV, quan esdevé “carrer de Barcelona”.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8500400,2.2282400 435935 4633414 1922 (reforma) 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96870-451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96870-452.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96870-453.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96871 Can Met https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-met-2 <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> XVI <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa (ocupada per un local comercial) i dos pisos. La coberta és a dos nivells, de teula àrab i dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec o la barbacana és de colls de fusta i llates amb mosaic hidràulic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana asimètrica, </span></span></span></span></span></span>tal vegada com a resultat de la unificació de dues finques originpariament independents.<span><span><span><span><span><span> Al primer pis, hi ha una finestra amb arc conopial motllurat, molt estès en les construccions dels segles XV i XVI (gòtic tardà). Aquesta obertura està alineada a la planta baixa amb una obertura d’arc de mig punt retallada, amb dovelles i inscripció amb la data 1562. En aquesta planta, les dues obertures que hi ha són originals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Dues finestres de petites dimensions, sense brancals ni llinda, tanquen la composició de la façana en el primer pis.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la segona planta, dues finestres balconeres, enrasades a façana sense llosana volada, i barana de forja amb barrots. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-18 c. Barcelona, 7 <p><span><span><span><span><span><span>Antiga casa pairal de la família Blanch. Es tracta d’una de les cases més antigues del poble, al segle XVII ja se’n té referència. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Era una família benestant, de paraires i botiguers (segles XVIII-XIX). Al segle XX els Blanch van obrir a la casa una fonda i casa de menjars. En aquesta casa (o en alguna de contigua) va néixer-hi Marià Puigllat Amigó el 1804, sacerdot, rector del seminari de Vic i que va acabar essent bisbe de Lleida. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest carrer forma part del naixement d’un nou centre urbà de Tona a partir del segle XIV.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8499700,2.2282300 435934 4633407 1562 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96871-461.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96871-462.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96871-463.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96871-464.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) En origen, el retall de l’antic portal de punt rodó va ser realitzat per facilitar l’accés de carros a l’interior de l'edifici. A l’escut de la clau de l’arc es pot llegir la data 1562, l’any de construcció de la casa. 98|119|94 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96872 Cal Senyor Feliu https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyor-feliu <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa (ocupada per un local comercial), un pis i golfes. La coberta és de teula àrab i dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec o la barbacana és de colls de fusta i llates amb ceràmica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana simètrica, organitzada a partir de dos eixos, i amb obertures proporcionals. A la planta pis se situen dos balcons amb barana de forja treballada en volum, i motius florals. A la planta golfes, quatre obertures tipus òculs. Aquestes obertures tenen un emmarcament d’obra vista amb totxana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa trenca la simetria, amb dues obertures que donen al local comercial, i un portal d’accés a les plantes pis, tot folrat amb pedra granit. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08283-19 c. Barcelona, 11 <p><span><span><span><span><span><span>Popularment era coneguda com cal Menescal. A l’actualitat, als baixos hi ha la botiga de fotografia Pla. Els Pla són la nissaga de fotògrafs per antonomàsia de Tona. Van començar a dedicar-se professionalment a la fotografia des de principi dels anys quaranta del segle XX. La primera botiga la van obrir en una casa del davant del mateix carrer.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En els baixos, hi havia hagut una botiga i obrador d’un baster.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8498200,2.2282100 435932 4633390 1925 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96872-471_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96872-472_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96872-473_0.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96873 Antiga Merceria Grau https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-merceria-grau <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ORTEGA, M. (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> XIX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab i dos vessants, i carener paral·lel a la façana. El ràfec o la barbacana és de colls de fusta i mosaic hidràulic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana simètrica, organitzada per un sol eix, sobre el que s’hi situa un balcó. Les obertures són proporcionals. El balcó del pis té barana de forja complexa i treballada. Cal destacar els dos botons ceràmics amb tonalitat verda situats a l’alçada de la llinda del balcó. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-20 c. Barcelona, 13 <p><span><span><span><span><span><span>Casa de la família Grau (Estevadeordal-Grau). Als baixos hi havia la Merceria Grau, també tintoreria.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8497400,2.2282100 435932 4633381 1890 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96873-491_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96873-492_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96873-493_0.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96874 Ca la Balbina https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-balbina <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 111.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24369'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></a></p> XIX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dos vessants, amb teula àrab, i carener paral·lel a façana. El ràfec o la barbacana és de colls de fusta i llata amb rajola. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana asimètrica, organitzada a partir de dos eixos. En destaquem les finestres, a la planta baixa i pis, amb brancals i llinda de pedra amb motllures ondulants, recordant l’estil conopial. Mostren una decoració floral. En línia amb la finestra del primer pis, hi ha un balcó sense volada, i barana de forja amb barrots. Aquest és un element afegit amb posterioritat a la construcció de la casa. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El portal d’entrada, també amb brancal i llinda de pedra, presenta una inscripció amb la data de construcció, el 1801.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Finalment, al pis golfes, i sota teulada, una petita obertura amb llinda de fusta tanca la composició. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Les parets mestres de la casa són de construcció de tàpia, arrebossada.</p> 08283-21 c. Barcelona, 13b <p><span><span><span><span><span><span>Casa de la família Valldeoriola. Als baixos, durant molts anys, hi va haver oberta una botiga de diaris i revistes regentada per la Balbina Valldeoriola.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La casa, com es pot llegir a la llinda del portal, es va construir el 1801, juntament amb la seva casa bessona (que també tenia un portal amb la mateixa inscripció a la llinda), que es correspon amb la finca contigua (actual número 15 del carrer de Barcelona, dita també can Noi Xic, casa que va ser aterrada i substituïda per l’actual). Els números 13B i 15, doncs, haurien format, en origen, una mateixa finca amb dos portals idèntics.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8496900,2.2281900 435930 4633376 1801 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96874-501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96874-502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96874-503.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - cultural - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) Coneguda també com a can Noi Xic. 119|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96875 Can Colom https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colom-0 <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> XIX-XX Façana deteriorada per manca de manteniment. <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec o barbacana és de gran volada amb colls de fusta i llates amb filades de ceràmica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana força simètrica, organitzada a partir de tres eixos verticals. Els pisos presenten obertures balconeres amb baranes amb forja treballada. Entre aquests elements, trobem finestres més o menys alineades de dimensions reduïdes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Destaquem el portal d’entrada amb la inscripció de l’any de construcció, el 1818, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>i un mural ceràmic al primer pis elaborant una imatge de la Mare de Déu del Roser. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08283-22 c. Barcelona, 18 <p><span><span><span><span><span><span>Casa pairal de la família Colom, construïda el 1818, i reformada amb posterioritat el 1925 per Ramon Colom Vilar. La família Colom van fer de paletes i, més tard, de llauners.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Ramon Colom Camps, fou alcalde de Tona entre el 1927 i el 1929, i Josep Colom Vilar, entre els anys 1952 i 1957. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8496800,2.2280700 435920 4633375 1818 (1925 reforma) 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96875-521.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96875-522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96875-523.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96875-524.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96876 Ca l’Emilia https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lemilia-1 <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec o barbacana és amb colls de fusta molt treballats, que es recolzen en dues petites finestres amb llinda de dovelles radials convexes. Les llates són de mosaic hidràulic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana simètrica, organitzada a partir de dos eixos, un d’ells amb les obertures actualment tapiades. A l’eix principal destaquem el balcó fet amb llosa de pedra, i una barana feta amb elements decoratius prefabricats de morter. A la base, elements decoratius de ceràmica que es perllonguen al llarg de la façana. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-23 c. Barcelona, 21 <p><span><span><span><span><span><span>Havia estat una casa de la família Colom. Actualment, funciona com un annex del casal dels avis. Als baixos hi ha el local de l’Agrupació de Jubilats i Pensionistes de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 1932, Ramon Colom demana permís per modificar la façana, fent canvis a la barbacana, el balcó, les finestres superiors i els diferents detalls amb mosaics o motllures.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8495200,2.2281500 435927 4633357 1932 (reforma) 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96876-531.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96876-532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96876-533.jpg Legal Eclecticisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - cultural - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) 102|119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96877 Cal Veterinari https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-veterinari-0 <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24371'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span><span>Edifici que limita entre el passatge de la Font Morta i la finca adjacent. Té planta baixa i pis, i a la part posterior, un pati-jardí amb terrassa superior.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La coberta és de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec o barbacana és plana de colls de fusta treballats i entrebigat arrebossat de blanc. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana simètrica, organitzada a partir de tres eixos agrupats per un balcó a la planta pis, i un quart eix que trenca aquesta organització amb dos elements diferenciats. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Destaquen elements com els arcs escarsers de les obertures emmarcats amb una decoració de ceràmica vidrada bicolor (verd i groc), i el balcó corregut amb barana de forja treballada amb elements decoratius florals. També, el treball amb fusta de les obertures a través de les persianes de llibret i els detalls encunyats adaptats a l’arc. </span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-24 c. Barcelona, 25 <p><span><span><span><span><span><span><span>Casa que havia estat propietat de la família Codina (de la fàbrica de cadires i el balneari). Hi vivia el veterinari Alfons Baucells Coll amb la seva esposa i un seu germà solter, Jacint Baucells Coll, alcalde de Tona entre el 1964 i el 1976. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons informació de l’arxiu municipal, l’edifici es va construir amb posterioritat al 1934, quan Josep Codina va demanar comprar un terreny per a construir-hi la casa. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8493000,2.2281100 435923 4633332 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96877-551.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96877-552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96877-553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96877-554.jpg Legal Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) 105|106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96878 Ca la Porrona https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-porrona <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a la façana. El ràfec o barbacana és de colls de fusta. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana plana i asimètrica, organitzada per un sol eix de composició, sobre el qual es situen totes les obertures tipus balconeres. La barana de forja es combina amb barrots simples i amb motius florals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Destaquem l’encintat decoratiu damunt les obertures amb motius geomètrics, i el treball en baix relleu, amb la mateixa tipologia formal, de la llosana del balcó. </span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-25 c. Barcelona, 27 <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici havia estat propietat de la parròquia de Sant Andreu de Tona, i s’hi havien celebrat activitats culturals. També, hi va tenir la seva seu el Club Excursionista Sant Amand, on es varen realitzar les primeres classes de català a Tona després de la Guerra Civil, entre altres funcions i actes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Als anys seixanta i setanta, la parròquia de Sant Andreu es va vendre la casa per fer front a les despeses de la construcció de la nova escola parroquial, que s’inauguraria el 1968.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant la postguerra, als baixos, s’hi va instal·lar un estanc, regentat per la Pepeta Galobart. Posteriorment, el fotògraf Josep Pena hi va obrir la seva botiga, que duia per nom Fotografia Montseny.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8492500,2.2280900 435921 4633327 1934 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96878-561.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96878-562.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96878-563.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) Actualment, a la planta baixa, on s'hi situava un local, està en obres. L’entrada a les plantes superiors es fa a través d’una obertura reculada respecte al pla de façana. 102|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96879 Cal Masset https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masset <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, A (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta a dos nivells, de teula àrab, i a dos vessants, amb carener paral·lel a façana. El ràfec o la barbacana és de colls de fusta amb llates i rajol ceràmic pintat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>És una façana plana i simètrica, organitzada a partir de dos eixos, i obertures simètriques. Les baranes dels balcons són de forja amb barrots amb motius centrals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa actualment té tres obertures, de les quals, una és l’entrada al local comercial, l’adjacent és l’accés a les plantes superiors, i la contigua és el portal d’un garatge. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-26 c. Barcelona, 31 <p><span><span><span><span><span><span>Casa de la família Mas. Als baixos hi ha un local comercial regentat per la mateixa família. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i que la casa ha estat recentment reformada, segons informacions orals dels actuals propietaris, la construcció de la casa es remunta al segle XIX. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8491300,2.2280700 435920 4633314 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96879-571.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96879-572.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96879-573.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) El 1931, Joan Mas Molist, propietari, demana permís per fer una nova obertura (Ref. Arxiu Municipal, 1931/10). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96880 Can Mas https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-4 <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24372'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </a></p> XVIII <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. La coberta és amb teula àrab i a dues vessants, amb carener paral·lel a façana. La barbacana és de colls de fusta irregulars i llates amb rajol ceràmic pintat de color blanc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una façana asimètrica, organitzada a partir de dos eixos, un a cada crugia. A la planta baixa, un portal possiblement d’entrada dels carruatges, amb llinda de pedra i inscripció amb data del 1763, moment de la construcció. Al costat, una porta amb dos esglaons que la sobrealcen respecte al nivell del carrer, d’accés per a vianants. Al primer pis, dues obertures amb brancal i llinda de pedra. I finalment, al segon pis hi destaca la galeria formada per dos arcs escarsers, amb una barana de fusta. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-27 c. Barcelona, 33 <p><span><span><span><span><span><span>Edifici que respon a la tipologia de cases construïdes durant el segle XVIII a Tona, amb la característica galeria al segon pis. A la llinda del portal hi ha la data en què es va construir, l’any 1763. Més de cent anys després, hi va néixer el mossèn Genís Padrós Pladevall (1909-1992), sacerdot de la diòcesi de Vic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta casa, forma part del creixement de Tona al voltant del camí ral i prop de la Font Morta, a partir de mitjan segle XVI, amb persones provinents dels masos dispersos i vingudes d’altres indrets. Algunes d’aquestes cases, com can Mas, varen configurar trams del carrer Major, Barcelona i Nou. </span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8490400,2.2280600 435919 4633304 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96880-581.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96880-582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96880-583.jpg Legal Barroc|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) Coneguda també com cal Topo, és una casa de la família Padrós, avui deshabitada. 96|119|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96881 Cal Porró https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-porro <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a la façana. La barbacana és de colls de fusta amb llates i rajol ceràmic cru. La façana és plana i simètrica, organitzada a partir de tres eixos horitzontals.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’eix de la planta baixa és diferent a la resta. Presenta un parament amb aplacat de pedra natural i tres obertures, dues de les quals són portes d’accés a la finca. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A la primera planta trobem un balcó corregut de formigó, amb dues portes balconeres als extrems i una finestra central. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El pis superior està organitzat en tres obertures. Dues als extrems, amb les mateixes dimensions que la finestra de la planta del primer pis, i una de central d’arc rebaixat i balcó enrasat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Les obertures de les dues plantes superiors presenten un emmarcat amb cordó en baix relleu, de secció semicircular, de formes geomètriques.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal destacar l’encintat lateral que recorre tota la façana.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-28 c. Barcelona, 35 <p><span><span><span><span><span><span>Casa de la família Carbonell – Martí, on va viure la Ció Musach Valldeoriola, que feia de llevadora.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La construcció podria correspondre al moment de </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>creixement de Tona al voltant del camí ral i prop de la Font Morta, a partir de mitjan segle XVI en endavant, amb persones provinents dels masos dispersos i vingudes d’altres indrets. Algunes d’aquestes cases, varen configurar trams del carrer Major, Barcelona i Nou. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8489600,2.2280600 435919 4633295 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96881-591.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96881-592.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96881-593.jpg Legal Eclecticisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) 102|119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96885 Cal Peret https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peret-4 <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XVII-XIX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, coberta de teula àrab a dos vessants i carener paral·lel a la façana. La barbacana és de colls de fusta i llates, amb una filada de rajol ceràmic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>És una façana plana asimètrica, desorganitzada. A la planta baixa i pis, destaquem el conjunt format pel portal de mig punt adovellat, amb inscripció, i la finestra al primer pis, amb brancals i ampit de pedra amb decoració motllurada. Si ens mantenim a la planta baixa, a l’extrem esquerre respecte el portal adovellat, hi ha un portal estret d’entrada a la finca. Al costat contrari, una obertura amb reixa que correspon a un local. Al damunt, al primer pis, sense mantenir una alineació amb la darrera obertura, un balcó amb llosa de formigó, amb decoració motllurada, i barana de forja treballada amb formes orgàniques i corbes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El pis superior el formen tres obertures, dues als extrems que son balcons, amb les mateixes característiques tipològiques que el del primer pis, i una finestra situada tocant al balcó esquerra, sense decoració. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-29 c. Barcelona, 39 <p><span><span><span><span><span><span><span>És una casa del segle XVII, amb modificacions i reformes posteriors, amb un magnífic portal adovellat de punt rodó. A la inscripció de la clau de la dovella, trobem la data de construcció del 1635, i un nom, en Pere Blanc. La família Blanch és una de les més antigues establertes al carrer de Tona a partir del segle XVI. Terzó sembla que és una contracció de Teresó.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El propietari de la casa als anys vint del segle XX era Pere Vall-llovera Puigferrat, en Peret Terzó, casat amb Rosalia Portell Dies. Passada la guerra, la família Vall-llovera va obrir un popular cafè a la plaça de l’Hostal (Can Terzó).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta casa, forma part del creixement de Tona al voltant del camí ral i prop de la Font Morta, a partir de mitjan segle XVI, amb persones provinents dels masos dispersos i vingudes d’altres indrets. Algunes d’aquestes cases, varen configurar trams del carrer Major, Barcelona i Nou. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8488100,2.2280300 435916 4633278 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96885-601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96885-602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96885-603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96885-604.jpg Legal Contemporani|Eclecticisme|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) El 1930, Pere Vall-llobera Puigferrat, demana permís per construir un balcó, fer nou l’arrebossat i col·locar noves canals (Ref. arxiu municipal exp. 1930/9). 98|102|119|94 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96889 Casa Nova de can Cases https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-can-cases <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana plana i completament simètrica organitzada a partir de tres eixos, que en la planta baixa disminueixen a dos. En conjunt, destaca la coherència dels seus elements i composició.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta baixa, dues obertures amb reixa metàl·lica donen accés a l’interior de la finca. Presenten una llinda amb una composició singular que combina tres dovelles de pedra, la central amb decoració en baix relleu treballat, amb mènsules laterals d’obra vista. D’aquesta manera es crea una obertura amb arc escarser, i mènsules de totxo vist. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al primer pis, tres obertures balconeres s’obren a un balcó corregut ocupant tot el llarg de la façana, amb base de rajols i perfil reforçat de ferro. Possiblement en els seus orígens l’estructura era de llosa de formigó. El balcó es recolza en un conjunt de quatre mènsules lobulades, que presenten a costat i costat, reforços amb bigueta de ferro. Les baranes són de forja treballada, amb detalls florals. Les portes balconeres en aquest pis, són d’arc rebaixat i d’obra vista amb totxo.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta superior presenta una estructura constructiva similar a la descrita, amb un balcó corregut, amb baranes de forja treballada, amb detalls florals, i amb ondulacions sobresortints que donen volum a l’espai. Les portes balconeres en aquest pis, són d’arc apuntat d’obra vista amb totxo.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-30 c. Barcelona, 44 <p><span><span><span><span><span><span>Casa construïda per la família Oliva Alsina, de can Cases, situada al mateix carrer, al número 37. Era una nissaga de botiguers de vi i queviures, i criaven i mataven el porc. La botiga de can Cases va obrir vers el 1839. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El nou edifici de la Casa Nova estava pràcticament finalitzat el 1918, i es va construir en un solar on hi havia horts. A l’estiu, llogaven pisos a estiuejants, finalitat per a la qual va ser construït. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La troballa d’aigües mineromedicinals entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys degut als continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, i noves necessitats, i serveis. Molta gent de Tona llogava pisos o habitacions a qui venia a prendre les aigües. La proximitat de l’arribada del tren ferrocarril va facilitar el flux de persones. </span></span></span></span></span></span></p> 41.8486600,2.2279100 435906 4633261 1918 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96889-613_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96889-611_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96889-612_0.jpg Legal Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) 105|106|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96891 Can Trezó https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-trezo <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. La barbacana és de colls de fusta i llates amb mosaic hidràulic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana plana i simètrica, tot i que la manca de revestiment a les plantes pis (pedra amb obra vista) trenca la composició vertical i genera una lectura horitzontal del conjunt, diferenciant la planta baixa dels pisos superiors. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els pisos superiors, s’organitzen en tres eixos, amb obertures balconeres, agrupades en un sol balcó a la primera planta. Aquest, té llosana de formigó i baranes de forja complexa treballada amb motius geomètrics. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els emmarcaments de les obertures són d’obra vista i al segon pis es converteixen en el mateix revestiment de la paret que abraça tota la superfície. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al segon pis, els balcons no tenen volada, i presenten baranes amb barrots simples.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa té tres portals. Dos de grans dimensions, i un tercer que dona accés a les plantes superiors, i està situat a un lateral.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-31 c. Barcelona, 55 <p><span><span><span><span><span><span>Casa de la família Vall-llovera. Als baixos hi havia una botiga de queviures i cansaladeria que estava regentada, els darrers temps, per la Maria Vall-llovera. </span></span></span></span></span></span></p> 41.8478800,2.2282800 435936 4633175 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96891-621.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96891-622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96891-623.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) 102|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96911 A les persones donants de sang https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-les-persones-donants-de-sang XXI <p><span><span><span>Escultura exempta feta en pedra blanca, bloc monolític amb formes sinuoses que alterna la talla polida amb la rugositat pròpia de la pedra sense desbastar. Presenta formes arrodonides que penetren el bloc formant buits o travessant totalment la peça. Al costat, un plafó amb dos textos homenatgen als donants de sang: </span></span></span></p> <p><em><span><span><span>Sang és vida</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>La teva alegria és la meva alegria.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>El teu dolor és el meu dolor.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>La meva sang és la teva sang.</span></span></span></em></p> <p><span><span><span>Gabriel Gracia Patiño</span></span></span></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Solidaritat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Gràcies, amic o amiga desconeguda.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Una mica de tu em va salvar la vida,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>amb el mateix gest jo en salvaré d’altres.</span></span></span></em></p> <p><span><span><span>Montserrat Olmo Salas</span></span></span></p> 08283-32 cruïlla del carrer Torras i Bages amb el carrer Travessia <p><span><span><span>Inaugurat el 27 de novembre de 2022, el monument s’emmarca en la campanya portada a terme per la Federació Catalana de Donants de Sang, que té l’objectiu d’aglutinar, fomentar i divulgar la donació altruista de sang i plasma a Catalunya. L’entitat ha liderat, arreu de Catalunya, la construcció d’escultures dedicades als donants de sang. Els ajuntaments col·laboren amb el patrocini de les escultures, fent que el municipi tingui un lloc destacat d'agraïment, dedicat als seus donants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La col·locació d’aquest monument a Tona va anar lligat a un procés de participació ciutadana. per escollir la ubicació. Pel que fa al text que acompanya al monument, es va determinar per mitjà d’un concurs de textos també participatiu.</span></span></span></p> 41.8492710,2.2268704 435820 4633330 2022 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96911-p1090718.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96911-p1090719.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Pere Parés Bartrina 98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96912 La Canal https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-canal-1 <p><span><span><span>BOECK, Lourdes i PUIGFERRAT, Carles (1996) 'La Canal. Història i arquitectura d’una gran masia'. Llibre de Tona. Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIBERT, Josep (1947). Els castells catalans. Editorial Milla, Barcelona</span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, Eduard (1992). Diplomatari i escrits literaris de l'abat i bisbe OIiva. edició a cura d'A.M. Mundó, Institut d'Estudis catalans, Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1978). El monestir romànic de Sta. Maria de l'Estany. Artestudi Edicions, Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1986). “Els béns del monestir de l'Estanya Tona”. Tona, Libre de l'any 1985.Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PRAT, Joan (1995). “La masia”. L'Avenç, núm. 193. Barcelona</span></span></span></p> <p><span><span><span>VALL, Felip (1986). “Històries de Tona. Colònies escolars”, Tona. Llibre de l’any 1985. Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILÀ, Joan (1973). El món rural a Catalunya. Editorial Cuiral. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2005). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona Eumo Editorial.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24400'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></span></span></span></p> XVII, XIX En procés d’enrunament total <p><span><span><span>Runes del que va ser el mas de la Canal, un immoble històric de Tona. </span></span></span><span><span><span>Actualment, només es conserven parcialment les façanes perimetrals de la casa a nivell de planta baixa, que formen una planta gairebé quadrada, que deuen pertànyer a la última refacció important de la casa, al segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció era de pedra irregular i tàpia, amb les obertures amb muntants i llindes de pedra ben treballada. A la part sud es conserva parcialment una porta principal dovellada feta amb arc de mig punt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’entorn del mas és avui un bosquet amb un parc públic, on destaca un molí de vent que treia aigua d’un pou per regar els camps de conreu. </span></span></span></p> 08283-33 c. d’Antoni Figueras i c. de Maria Vivet <p><span><span><span>Com a lloc, la Canal està documentat des de l’any 1027, i el mas des del 1123. La Canal era una masia de planta baixa, amb un alçat de tres plantes i golfes. La casa era coberta a quatre vessants i coronada per un cos central quadrat amb una petita torre al capdamunt. És probable que l’última construcció es realitzés sobre alguna de més antiga a mitjan del segle XIX. La façana de migdia, on es conserva parcialment la porta d’entrada, destacava per presentar una galeria d’estil isabelí estructurada a partir de quatre dobles arcades. sense mainell. Entremig hi havia pilars de secció quadrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El topònim de “la Canal” és ben significatiu de l'indret. Equival a la paraula rec i evoca com deurien ser les terres on més endavant s'hi documentarà el mas Canal. Aquesta masia és emplaçada a la part de ponent del Verinal, una gran esplanada de terres baixes on hi anava a raure el torrent de la Font Morta o de Sot Flori i on tal vegada ja al segle XI hom havia obert alguns canals o recs de desguàs per posar en conreu aquestes terres (BOECK, PUIGFERRAT; 1996).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El lloc de la Canal està documentat des de 1027 i el mas des del 1123. L'any 1027, una dona que es deia Belleda va fer donació al monestir de Sta. Maria de Ripoll d'unes cases i unes terres. Ja l’any 1123, els Centelles, un llinatge destacat de la Plana, apareixen com a senyors del mas, el qual donaren al monestir de Santa Maria de l’Estany. D'altres senyors tenien dret sobre el mas Canal en aquests moments, que van anar donant al mateix monestir, fins a l’any 1194, que Guillem Ramon de Montcada, senyor del castell de Tona, renuncia als seus drets al mas perquè quedés definitivament en les mans del monestir de l’Estany. El cenobi perllongà el seu domini sobre la Canal fins a la segona meitat del segle XIV, quan van vendre el mas. (POUM, 2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span>És probable que la Canal passés al benefici de Sant Lluc i Sant Blai instituïts a la catedral de Vic. Al començament del segle XIX, l’hereu del mas -de la família Canal- encara pagava cada any un cens al prevere que ostentava el benefici (Lleopart, 2005).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pere Canal és el primer hereu reconegut del mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És en terres d’aquesta propietat al costat del camí ral, que es comencen a construir unes quantes cases, que originen el poble actual de Tona al segle XVI. (Lleopart,2005)</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XVII es troben diferents hereus de la Canal com a càrrecs públics municipals. El primer conegut és Josep Canal que el 1689 era síndic de la universitat del terme de Tona i que segurament dona suport a l’aixecament dels Barratines. (POUM,2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El segle XIX el mas adquireix l’aire senyorial amb el qual apareix en les imatges que es conserven. La decadència de l’immoble arriba a mitjans d’aquest segle, quan Josep Canals se la ven pels deutes que té, a Jaume Guix i Segura. A partir d’aquí el mas va anar passant de mans contínuament. (POUM, 2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XX, de 1930 al 1937, va servir de casa de colònies d’estiu de la Lliga d’Higiene Escolar de Sabadell (Lleopart, 2005). El bosquet del costat era zona d’esbarjo dels nois i noies del poble, com la bassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1988, el mal estat de l’immoble fa que els últims masovers que hi vivien des de 1914, marxessin. L’última propietat va vendre el mas a l’Institut Català del Sòl l’any 1994. Aquest fet va permetre la creació de la sala la Canal, un local municipal destinada a l’activitat cultural inaugurat l’any 1995, i la urbanització de la finca, que ha donat lloc al naixement d'un nou barri del poble, el barri de la Canal (POUM, 2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’amenaça de ruïna va provocar l’enderrocament del mas l’any 2001.</span></span></span></p> 41.8518619,2.2309688 436163 4633614 1123 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96912-2024-02-22-121027.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96912-p1090517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96912-img20240501193158.jpg Legal Modern|Contemporani|Isabelí|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Segons els redactors del (POUM, 2011), l'edificació original tenia molt interès com exemple del patrimoni rural. Ara, desaparegut quasi del tot l'edifici, s'ha convertit, de fet, en un jaciment arqueològic. 94|98|100|119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96931 Col·lecció d’objectes arqueològics de Tona dipositats al Museu Arqueològic de Catalunya (MAC) https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-arqueologics-de-tona-dipositats-al-museu-arqueologic-de-catalunya-mac II-I aC <p><span><span><span>La seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) té registrades diverses entrades de materials arqueològiques procedents del municipi de Tona. D’algunes d’elles hi ha molt poca informació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La peça més rellevant és un plat ceràmic de vernís negre (MAC BCN-047275) procedent del jaciment arqueològic del Camp de les Lloses. Dimensions: Dv 245 x Db 80 x h 40 mm. Datada entre -125 i -75 aC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El MAC compta amb dos registres més, es tracta de material de campanya d’una intervenció arqueològica identificat com procedent de “Sitges davant del Camí de Tona”<span lang='CA'><span><span> (</span></span></span>MAC BCN-047405); i un altre capsa que només té la referència de “Tona” (MAC BCN-048160), també de material arqueològic d’una campanya d’intervenció. No hi ha informació de cap de les dues campanyes, ni ha estat estudiat el volum i el material que puguin contenir els dipòsits citats.</span></span></span></p> 08283-34 Passeig de Santa Madrona, 39-41 | Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona 41.8498721,2.2291940 436013 4633395 08283 Tona Fàcil Bo Legal i física Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Cultural 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) El plat de ceràmica de vernís negre va ser exposat en la gran exposició sobre el món ibèric, “L’enigma ibèric, arqueologia d’una civilització”, celebrada al MAC – Barcelona entre el mes de maig de 2021 i el gener de 2022. La imatge és propietat del MAC. 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml