Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
96355 | Cal Mià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mia-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon i COLL; Miquel (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>CLAPAROLS, Josep M. i CLAPAROLS, Xavier (2011). Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Ed. 24</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona, p. 55-64.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. p. 68-69, 71, 662-663 i 672. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós, 2019, p. 54.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major -</span> <span lang='CA'>Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Núm. 01/11. Aprovació inicial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46219'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa entre mitgeres de planta rectangular amb coberta de teula àrab a doble vessant i carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i dos pisos. <span>El revestiment de la façana és un arrebossat de ciment pintat a la planta baixa, i als pisos un estucat amb esgrafiats bicolors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta d’entrada s’ubica a la part esquerra de la façana, actualment la resta de la planta baixa és un local comercial. La composició de la façana ve determinada per dos grans balcons i obertures. El balcó del primer pis presenta llosa més gran que el del segon, en aquest pis destaca la decoració de la façana amb esgrafiats simètrics de motius florals, que queda emmarcat per un arc i dos muntants a l’obertura amb maons en disposició de sardinell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obertura del segon pis és decorada per una motllura, just per sobre destaca notablement un ràfec fet de maons i teules àrabs imbricades que conformen una volada de quatre línies. L’interior del ràfec és decorat amb ceràmica vitrificada de colors disposada en mosaic a manera de trencadís. Les baranes dels balcons són de ferro forjat i línies ondulades. L’edifici es corona amb dues petites columnes de maó i paret de formes sinuoses, més baixa al centre que als costats, amb un emmarcat de maó amb la inscripció de l’any, 1923.</span></span></span></p> | 08283-2 | c. Major, 11 | <p><span><span><span>L’origen de la casa es troba en el creixement al llarg del camí ral que anava de Barcelona a Vic. Hi va viure la família Roquet (la fundadora de l’empresa metal·lúrgica Roquet). Feien de transportistes a Barcelona. (Rovira, 2023).</span></span></span></p> | 41.8508700,2.2283400 | 435944 | 4633507 | 1923 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96355-p1090255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96355-p1090256.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96355-p1090257.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Manuel Gausa i Raspall (1892-1976) | Cal Mià fa referència al nom de pila Damià.Segons la valoració d'Anna Rovira, la finca té valor històric i artístic i és el testimoni d’un moment històric de transformació arquitectònica de principis del s. XX. També té el valor de l’autenticitat dels diferents elements que la doten de caràcter en el context urbà (baranes, esgrafiats). Aporta coherència en el paisatge urbà (valor ambiental) (ROVIRA, 2023). | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||
96356 | Torre Roqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-roqueta | <p><span><span><span><span><span><span>BAYÉS i FUSTER, Antonio (1881) Aguas minero-medicinales salino-yodo-sulfuradas de S.Andrés de Tona (provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Ca. Vic, Establecimiento tipográfico de Ramon Anglada y Pujals. Versió digital a Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carlos (2008) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Inèdit. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles. (2000). “La febre de l’aigua”. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona.Pàgines 64-70.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46212'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> | XX | Última reforma efectuada l'any 2009 | <p><span><span><span><span><span><span>A la cantonada entre el c. Doctor Bayés i l’Avinguda Balneari s’obre una torre de planta poligonal amb tres pisos i coberta de pavelló. Presenta finestres d’arc rebaixat escarser, amb marc i llinda de totxo, en cadascuna de les cares i pisos de la mateixa. Adossat hi té un petit cos circular que correspon a una caixa d’escales de cargol. Aquests dos elements s’adossen a un cos rectangular orientat d’est a oest, amb planta baixa, pis i golfes. La façana que dóna al c. Doctor Bayés presenta una distribució simètrica, amb una sola finestra bipartita amb arc rebaixat escarser a la planta baixa i dues obertures al primer pis, idèntiques a les de la torre poligonal. Una finestreta a mode d’ull de bou de secció rectangular dona llum a les golfes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana principal d’aquest cos dona just davant d’un jardí que limita la propietat amb el mas La Ferreria. En aquest cas, la distribució de la façana és diferent. L’entrada principal és un arc agut amb una inscripció amb el nom de la torre i els anys de construcció i de reforma (1916-2009). La resta d’obertures son amb marc i llinda de totxo vist, i presenten característiques diferents en cadascun dels pisos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Per últim, la cara nord del conjunt, està constituïda per un cos orientat sud-nord, de planta baixa, amb una terrassa superior que comunica amb les estances del primer pis del cos principal i a la vegada, a través d’unes escales, condueix a la planta baixa i la zona enjardinada dels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> | 08283-3 | c. Doctor Bayés, 79 | <p><span><span><span><span><span><span>Torre vinculada al barri Roqueta, zona nascuda durant el fenomen de l’estiueig de Tona, i quan el descobriment de deus d’aigua va fer proliferar els balnearis a la vila (Ullastres, La Puda dels Segalers, Roqueta i Codina). Es tractava d’una zona residencial, amb serveis i botigues per acollir famílies burgeses barcelonines que arribaven atretes per les aigües mineromedicinals, i els espais naturals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot plegat, va produir l’adveniment del fenomen de l’estiueig a Tona, aportant noves modes i moviments culturals com fou el modernisme i després el noucentisme, que quedà representat en la construcció de majestuoses torres d’estiueig amb aquests característics estils arquitectònics. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La construcció d'aquesta torre s'ha de vincular a la família Montaner de Canet de Mar. I concretament a Ramon Montaner Vila, cofundador i un del socis de l'editorial Montaner i Simon, mort el 1921. Era també un dels propietaris del balneari Roqueta.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.8588800,2.2304800 | 436129 | 4634394 | 1916 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96356-1301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96356-1302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96356-1303.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | Anomenada popularment Torre de la Ferreria o antiga Torre Montaner.Va ser reformada el 2009, i actualment és un allotjament turístic, on s’hi celebren esdeveniments i festes. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||
96362 | Casa del carrer de la Font 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-font-8 | <p><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon i COLL; Miquel (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. p. 96-97. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós, 2019, p. 76 - 77.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major -</span> <span lang='CA'>Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Núm. 06/08. Aprovació inicial.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa entre mitgeres adossada a l’edifici de l’actual Ajuntament, de planta rectangular i amb coberta de teula àrab a doble vessant, carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i pis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta d’entrada s’ubica a la part dreta de la façana, la resta de la planta baixa és un local comercial, actualment. La composició de la façana és asimètrica, predomina l’obertura de la planta baixa, l’obertura i el balcó superior és de menys amplada. Destaca el treball de la barana metàl·lica i decoració floral, situada sobre una llosana d’obra amb motllura decorativa. Sobre la porta d’entrada, únicament hi ha una finestra petita. La part superior de la façana presenta una barbacana de fustes i destaquen les llates de mosaic hidràulic.</span></span></span></p> | 08283-6 | c. de la Font 8 | <p><span lang='CA'><span><span>Segons la valoració d'Anna Rovira</span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>, l’estructura de la casa segurament correspon a un edifici del s. XVIII amb transformacions posteriors. La barana i la barbacana expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle l'àmbit espacial d'aquest carrer pateix transformacions destacades, el període de transformació més rellevant és entre 1920 i 1935. Forma part del desenvolupament i creixement al llarg d’una via que podia provenir del castell, passant pel carrer del Call i marxava del poble, o que anava a la Font Morta situada, just al darrere del carrer i datada aproximadament al s. XII (ROVIRA, 2023).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Als baixos hi havia la rellotgeria de Valentí Homs (ROVIRA, 2023). </span></span></span></p> | 41.8500500,2.2290300 | 436000 | 4633415 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96362-p1090365.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96362-p1090366.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96362-p1090367.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
96363 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-20 | <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon.; COLL I ALENTORN, Miquel (1984) “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Ajuntament de Tona. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002) “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona, pàgina 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890-1978. El Papiol: Editorial Efadós, pàgines 106-108; 620 i 623.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span> Número 02/03.</span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span>Can Serra està situada a l’inici del carrer Barcelona, i és un edifici entre mitgeres de planta baixa (ocupada per un local històric) i dos pisos. La coberta és de teula àrab, de dues vessants, i amb el carener paral·lel a la façana. El ràfec o barbacana és de colls i llates metàl·liques amb un mosaic hidràulic amb figures geomètriques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és simètrica, i s’organitza en dos eixos verticals que es composen d’un balcó i una finestra, i un eix únic format per una finestra al primer pis. Totes les obertures posseeixen una proporcionalitat que li confereix a la façana aquesta regularitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis, els balcons presenten brancals i llinda de pedra, i baranes de forja treballada. Cal destacar la finestra ubicada al centre de la façana, amb arc conopial motllurat, molt estès en les construccions dels segles XV i XVI (gòtic tardà). Dues finestres de petites dimensions, sense brancals ni llinda, tanquen la composició de la façana en el pis superior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa actualment és un sol local, i el seu accés és el mateix per a les plantes superiors. Talla l’harmonia aconseguida a la façana principal. </span></span></span></p> | 08283-7 | c. Barcelona 3 | <p><span><span><span>Aquest carrer forma part del naixement d’un nou centre urbà de Tona a partir del segle XIV, quan esdevé “carrer de Barcelona”. I can Serra podria ser una de les cases més antigues, per la tipologia de la finestra conopial datada al segle XVI, i en un context de creixement i prosperitat aprofitant el camí ral que comunicava Vic amb Barcelona. </span></span></span>Al llarg dels anys, can Serra ha patit diverses reformes. En època contemporània, el 1943, Antonio Cors, propietari, va demanar permís per ampliar el portal del “colmado” que tenien en aquells moments, i es deuria transformar en el local d’avui. (Rovira, 2023)</p> | 41.8501187,2.2282599 | 435936 | 4633423 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96363-441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96363-442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96363-443.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96363-444.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | També se la coneix com la pastisseria Antiga casa Cors, un establiment centenari i reconegut per les seves especialitats dolces. | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
96367 | Can Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barraca-0 | <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. Pàgines104, 108, 408 i 669.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX, XX | L’arrebossat de la façana presenta una sèrie de reformes, i el seu estat en general està deteriorat. Tot i que l’ús original és de residència i local comercial a la planta baixa, sembla que actualment estigui sense ús. | <p><span><span><span>Can Barraca és un edifici entre mitgeres de planta baixa (ocupada per un local) i dos pisos. La coberta és de teula àrab, de dues vessants, i amb el carener paral·lel a la façana. El ràfec és motllurat de peces de morter prefabricades amb detalls decoratius vegetals i geomètrics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és asimètrica, essent l’element més trencador el local de la planta baixa. Al primer pis, al balcó corregut només hi trobem una obertura balconera a mà esquerra, amb la qual cosa sembla que hi falti una altra obertura idèntica. La barana del balcó és de ferro forjat i està treballada amb volutes senzilles. L’eix de la planta superior està format per dues finestres balconeres, amb baranes de morter prefabricat seguint la decoració que trobem al ràfec, amb motius geomètrics i florals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El revestiment és original i és un revestiment que s’havia utilitzat molt al llarg del carrer Barcelona i Major (ROVIRA, 2023), cal destacar l’estucat de morter de calç que simula pedra. Tot i que està en males condicions i en diversos punts refet amb materials actuals. </span></span></span></p> | 08283-11 | c. Barcelona núm. 12 | <p><span><span><span>Fou la casa pairal de la família Cruells, d’ofici paletes i mestres d’obra. Un dels seus membres, en Josep Cruells Martí (1905-1962), paleta d’ofici però també poeta i músic, fou el fundador de l’Aplec de la Rosa a Lurdes, al Castell, i de l’Esbart Dansaire Castell de Tona. També, fou regidor de Tona durant l’inici de la II República. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als anys seixanta del segle passat la família va inaugurar una botiga d’autoservei als baixos de la casa. (ROVIRA, 2023)</span></span></span></p> | 41.8498600,2.2280900 | 435922 | 4633395 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96367-481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96367-482.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96367-483.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | En imatges antigues del carrer, i concretament d’aquesta finca, es pot entreveure una estructura simètrica definida en tota la façana, amb dues obertures on avui és el local (PADRÓS; PUIGFERRAT, 2011). | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
96368 | Mas el Barri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-barri | <p><span><span><span>LLEOPART Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24395'><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> | XIII, XIX | L’última reforma registrada al cadastre és del 2007 | <p><span><span><span><span lang='CA'>El mas el Barri s’emplaça a l’avinguda Riambau, al sector històric de Tona i als peus del Pla del Castell, formant part d’un conjunt històric i arquitectònic amb orígens al segle XI i XII, juntament amb l’església de Santa Maria del Barri (Santuari de Lurdes), el mas Riambau, can Postius i mas Gravat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El conjunt està format per tres cossos, un de principal encarat a llevant, i dos més que se li adossen a ponent i a la seva cara meridional. L’accés principal es fa des de l’avinguda Riambau, a través d’una porta automàtica i d’un portal que condueix a un espai habilitat per pàrquing (antiga entrada enjardinada).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El cos principal és de planta quadrangular, amb planta baixa i dos pisos, </span>i coberta a doble vessant amb la carena paral·lela a la façana, amb ràfec simple i un desaiguat. L’aspecte de la façana, i de les restants, és fruit de les intenses reformes que va patir el conjunt després d’un greu incendi el 1809, on es varen reaprofitar elements constructius d’altres llocs. Per això, es veuen un seguit d’obertures desiguals i disposades sense una regulació aparent. Tot i això, en destaquem el portal dovellat de mig punt de l’entrada principal i les finestres del primer pis amb brancal i llinda de pedra treballada, i sobretot la finestra ubicada en l’extrem nord del pis, amb arc conopial. El parament està fet amb un aparell força irregular, amb pedra de mida mitjana i petita, i en alguns punts de la façana superior, es veuen rastres del que deuria ser un mur de tàpia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Sense deixar aquest costat del conjunt, i a una cota inferior, veiem un segon tram de façana de llevant amb una zona enjardinada davant, que correspon al cos adjacent sud, de planta rectangular amb planta baixa, pis i galeria, i una coberta a una sola vessant. A la façana en qüestió només hi veiem dues obertures a la planta baixa. Una gran arcada en la qual s’hi han realitzat tres obertures posteriors, a través de la qual s’accedeix a l’interior. El parament d’aquest cos està constituït en un primer tram amb un aparell força irregular fet amb pedra mitjana i petita, i la resta de la superfície està construïda amb tàpia, amb alguns trams arrebossats. La part superior de la paret que correspon a l’espai sota teulada està repujat amb totxos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes nord i oest de l’edifici principal donen a l’avinguda Riambau, que ressegueix el camí cap el pla del Castell. Presenten les mateixes característiques constructives que la principal, i hi destaquen la simplicitat de les seves obertures, i les reduïdes dimensions de la major part d’aquestes. En la cara oest, a més, hi té adossat un tercer cos corresponent a un pati tancat per un mur i una portalada, i una sèrie d’annexos-magatzems. </span></span></span>En una llinda d'un finestral de balcó d'aquesta façana s'hi pot llegir la data de 1665.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La façana meridional de tot aquest conjunt, i que correspon al cos rectangular adossat al principal, queda emmascarada per les edificacions modernes que s’han construït al llarg dels anys i que donen al carrer Lurdes. Tot i això, es pot entreveure la galeria d’arcs al segon pis, constituïda amb totxo vist. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un mas amb un estil arquitectònic d’obra popular, però amb elements constructius amb entitat que ens recorden els seus orígens medievals. Les diverses reformes i reconstruccions efectuades han acabat de desfigurat el seu format original. </span></span></span></p> <p>A l'interior, a la planta baixa, es conserven dos arcs apuntats (un d'ells només en part) que es corresponen al mas medieval (possiblement entre els segles XIII-XIV).</p> | 08283-12 | Sector del Barri. Davant de l'església de Santa Maria del Barri (Santuari de Lourdes). | <p><span><span><span><span lang='CA'>El nom de “Barri” apareix documentat per primera vegada al 20 d'abril de 1011, en una donació del sacerdot Honest a Santa Maria de Ripoll, abans i tot de concretar-se el nom del mas o del llinatge. Anys més tard, el 1073, Miró Gotmar, i la seva muller Eiculina, fan una donació per restaurar Santa Maria del Barri. És possible que en aquest moment ja siguin propietaris del mas Barri, donat que el document en qüestió es conservava a l’arxiu familiar de la masia (PLADEVALL, 1990). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El mas Barri surt documentat pròpiament en un testament del 1248, de Maria des Barri, muller de Pere des Barri i mare de Bernat, el qual surt esmentat com a hereu del mas a partir del 1262. La propietat va passant de generació en generació durant el segle XIII, i el </span></span></span></span>1379 els Centelles van atorgar la llibertat a la família Barri, que fins llavors havien estat homes de remença. Pocs anys després, el 1<span><span><span><span lang='CA'>384, Bernat des Barri i la seva muller Constança ja tenien capacitat per encapçalar documents i fer actes com a “ senyors directes i alodials del mas Barri”. (PLADEVALL,1990: 137-138). Aquest fou l’inici de l’ennobliment de la família que a partir del segle XV passà a anomenar-se “Desbarri”, signe de noblesa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquesta nissaga deixà d’ocupar la titularitat i propietat del mas el 1670 quan passà a mans de Jaume Puig, de Perafita. Anys més tard, el 1745, varen sortir a subhasta els béns dels aleshores propietaris, Puig i Manresa, per pagar deutes. A partir d’aquell moment els Planell serien els nous propietaris fins el 1822, quan varen acabar venent el mas als Riambau. L’església de Santa Maria del Barri la varen cedir a la parròquia de Tona, e</span></span></span></span>l 1723 i definitivament el 1746.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Cal dir que durant la Guerra del Francès, el 1809, la casa es va cremar i va haver de ser restaurada entre els anys 1827 i 1828, i posteriors. </span></span></span></span></p> | 41.8526400,2.2214100 | 435370 | 4633708 | 1827-28 (reforma) / 2007 (reforma) | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96368-1191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96368-1192.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96368-1193.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | Com a element singular, és d'interès la canalera per recollir la pluja de la teulada que ressegueix la part alta de la façana de llevant, feta de pedra. | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||
96375 | Can Paulet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paulet-0 | <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (1997). El Paulet, facècies i amargors. Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, C. i PUIGFERRAT, C. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós p 68-69, 71, 662-663 i 672</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós,</span> p. 53</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici entre mitgeres amb coberta de teula àrab en dues vessants, i carener paral·lel a façana. </span></span>El revestiment és un arrebossat de ciment pintat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'edifici té planta <span lang='CA'><span>planta i dos pisos, actualment als baixos hi ha tres locals i la porta d’accés a les plantes dels pisos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El volum de la tribuna centra la composició de la façana, a la crugia central. Hi ha dues crugies més a banda i banda. La façana s’organitza simètricament amb obertures laterals amb balcons al primer pis (de baranes complexes treballades amb motius geomètrics) i petites finestres al segon. Tant la tribuna com el balcó tenen llosanes de pedra revestides de ciment. A la cornisa destaca el r</span></span><span lang='CA'><span>àfec ceràmic de quatre línies de volada, que alterna el maó ceràmic i la teula.</span></span></span></span></span></span></p> | 08283-15 | c. Major 3 | <p><span><span><span>L’origen de l’edifici es troba en el creixement al llarg del camí ral que anava de Barcelona a Vic. Va ser hostal-taverna, carnisseria i cansaladeria. La matança del porc la feien davant mateix de la casa, al carrer. El nom actual li ve de Josep Prat Capdevila, àlies Paulet (v. 1860-1931), que el 1880 es va establir de carnisser a la casa i que es va acabar casant amb la mestressa, Dolors Castelló Blanch, el 1885. En Josep Prat va néixer a l’Hostal del Vilar, a Sant Boi de Lluçanès. Va participar en la Tercera Guerra Carlina, en el bàndol insurgent, essent un vailet. Paulet era el sobrenom de la seva família d’origen. Va ser alcalde de Tona en un període molt breu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan Josep Prat en va ser propietari, el 1922 i 1923 fer obres de reparació de coberta, com també va actuar en la façana, construint part d‘una façana (potser la tribuna) i convertir una finestra del primer pis en balcó. (llicències municipals de l’arxiu municipal)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal Frare era una casa de tres cossos. Al de l’esquerra hi havia la taverna. Al de la dreta, la carnisseria. Al cos del mig hi havia el portal principal. Rere la casa hi havia les corts del bestiar (xais i porcs). Hi vivia la família i també parts de la casa es llogaven. S’hi havien allotjat els mossos d’esquadra (la darrera família d’un mosso d’esquadra que s’hi va estar, abans de la Guerra Civil, va ser la família Pey; la dona feia de modista a casa seva).</span></span></span></p> | 41.8506100,2.2283000 | 435940 | 4633478 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96375-p1090306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96375-p1090307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96375-p1090577.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | La casa era coneguda popularment amb el nom de cal Frare, nom que es diu venia, o bé per ser la casa d’un noi que va penjar els hàbits; o bé perquè, per causa d’una prometença, els pares de la casa van vestir un fill seu petit de frare durant un any en acció de gràcies a Déu perquè havia superat una greu malaltia (ROVIRA, 2023). | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
96376 | Can Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guardia-1 | <p><span><span><span lang='CA'><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>CATEURA VALLS, X. (2015) “La Fàbrica de Cadires 'Guàrdia' de Tona i 'La Corbadora' d'Arbúcies”. Monografies del Montseny, Viladrau. Pàgines 305-337.</span></span> </span></span></p> <p><span><span><span lang='ES'><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Tona. Recull gràfic 1890 - 1978</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Editorial Efadós</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Pàgines 104, 108, 408 i 669.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | <p><span><span><span>Can Guàrdia és un edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, i d’un cos. La coberta és de teula àrab, de dues vessants, i amb el carener paral·lel a la façana. El ràfec és pla i sense decoracions, llis. </span></span></span></p> <p>La façana és simètrica, organitzada a partir d’un sol eix vertical compost per tres obertures, la porta principal i dues balconeres. Les baranes del balcó del primer pis són barres de ferro motllurades. L’entrada principal es fa des del carrer a partir d’una reixa que dona pas a un vestíbul abans de la porta d’accés a la finca.</p> <p><span><span><span>El revestiment de la façana té una tonalitat groga. </span></span></span></p> | 08283-16 | c. Barcelona 14 | <p><span><span><span>La família Guàrdia, una nissaga d’empresaris de fabricació de cadires, un ofici amb molta tradició a Tona, s’establiren a la vila a mitjans del segle XIX, i varen fundar un primer taller de cadires i mobles corbats: “Fábrica de tornería y muebles curvados al estilo de Viena”, el 1868. Aquest negoci s’ubicava prop de l’església parroquial de Sant Andreu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A mesura que el taller agafava importància la família anà adquirint varies finques al carrer Barcelona, amb hort al darrere. En aquells espais hi guardaven els mobles i les eines, i la maquinaria necessària. Una d’aquestes finques sembla que fou aquest edifici en qüestió, el número 14, i possiblement els contigus (CATEURA i VALLS, X.: 2015).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fou tal la importància del taller que va passar a obtenir la primera màquina de vapor que es va instal·lar a Tona. I fou allà on sembla que el tonenc Pere Codina Riera, el fundador de la fàbrica de cadires Can Codina, aprengué l’ofici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al cap d’un temps, l’any 1885, Jaume Guàrdia Molera, Pere Codina Riera i Jacint Roqueta Brés varen formar una companyia de fabricació de cadires i mobles corbats, ja que tots tres tenien negocis en marxa. Al cap de deu anys, es va extingir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició familiar de fabricants de cadires va continuar amb Lluís Guàrdia i Serra, l’hereu, que va fundar una nova fàbrica de cadires dita de Can Vilella (número 9 del carrer de Barcelona). </span></span></span></p> | 41.8498200,2.2280800 | 435921 | 4633390 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96376-511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96376-512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96376-513.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
96870 | Can Lari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lari | <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa (ocupada per un local) i dos pisos. La coberta és de teula àrab de dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec o barbacana és de morter, i pren formes de merlets a la part superior i mènsules a la part inferior. Presenta decoracions amb sanefes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana és asimètrica, ja que amb anterioritat la finca havia format part del número 7. Té dues obertures amb balcó en els dos pisos, amb barana de forja, típica del segle XX. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa està ocupada per un local comercial. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08283-17 | c.Barcelona, 5 | <p><span><span><span><span><span><span>Casa de la família Lleopart-Costa. El nom de la casa prové del sastre Patllari Costa, en Lari, fill de ca la Sebastiana, que hi tenia la botiga i l’habitatge. Després de ser sastreria, als baixos de can Lari hi va haver una botiga de material elèctric i ara hi ha una botiga d’articles pedagògics, sempre en mans de la mateixa família.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’any 1922, Patllari Costa demana permís per convertir en balcó una finestra i construir una cornisa nova i els canalons. Segurament és el moment en el qual es construeix la cornisa dentada actual amb trencadís.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest carrer forma part del naixement d’un nou centre urbà de Tona a partir del segle XIV, quan esdevé “carrer de Barcelona”.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8500400,2.2282400 | 435935 | 4633414 | 1922 (reforma) | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96870-451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96870-452.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96870-453.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
96871 | Can Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-met-2 | <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa (ocupada per un local comercial) i dos pisos. La coberta és a dos nivells, de teula àrab i dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec o la barbacana és de colls de fusta i llates amb mosaic hidràulic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana asimètrica, </span></span></span></span></span></span>tal vegada com a resultat de la unificació de dues finques originpariament independents.<span><span><span><span><span><span> Al primer pis, hi ha una finestra amb arc conopial motllurat, molt estès en les construccions dels segles XV i XVI (gòtic tardà). Aquesta obertura està alineada a la planta baixa amb una obertura d’arc de mig punt retallada, amb dovelles i inscripció amb la data 1562. En aquesta planta, les dues obertures que hi ha són originals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Dues finestres de petites dimensions, sense brancals ni llinda, tanquen la composició de la façana en el primer pis.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la segona planta, dues finestres balconeres, enrasades a façana sense llosana volada, i barana de forja amb barrots. </span></span></span></span></span></span></p> | 08283-18 | c. Barcelona, 7 | <p><span><span><span><span><span><span>Antiga casa pairal de la família Blanch. Es tracta d’una de les cases més antigues del poble, al segle XVII ja se’n té referència. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Era una família benestant, de paraires i botiguers (segles XVIII-XIX). Al segle XX els Blanch van obrir a la casa una fonda i casa de menjars. En aquesta casa (o en alguna de contigua) va néixer-hi Marià Puigllat Amigó el 1804, sacerdot, rector del seminari de Vic i que va acabar essent bisbe de Lleida. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest carrer forma part del naixement d’un nou centre urbà de Tona a partir del segle XIV.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8499700,2.2282300 | 435934 | 4633407 | 1562 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96871-461.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96871-462.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96871-463.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96871-464.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | En origen, el retall de l’antic portal de punt rodó va ser realitzat per facilitar l’accés de carros a l’interior de l'edifici. A l’escut de la clau de l’arc es pot llegir la data 1562, l’any de construcció de la casa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
96872 | Cal Senyor Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyor-feliu | <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa (ocupada per un local comercial), un pis i golfes. La coberta és de teula àrab i dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec o la barbacana és de colls de fusta i llates amb ceràmica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana simètrica, organitzada a partir de dos eixos, i amb obertures proporcionals. A la planta pis se situen dos balcons amb barana de forja treballada en volum, i motius florals. A la planta golfes, quatre obertures tipus òculs. Aquestes obertures tenen un emmarcament d’obra vista amb totxana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa trenca la simetria, amb dues obertures que donen al local comercial, i un portal d’accés a les plantes pis, tot folrat amb pedra granit. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08283-19 | c. Barcelona, 11 | <p><span><span><span><span><span><span>Popularment era coneguda com cal Menescal. A l’actualitat, als baixos hi ha la botiga de fotografia Pla. Els Pla són la nissaga de fotògrafs per antonomàsia de Tona. Van començar a dedicar-se professionalment a la fotografia des de principi dels anys quaranta del segle XX. La primera botiga la van obrir en una casa del davant del mateix carrer.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En els baixos, hi havia hagut una botiga i obrador d’un baster.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8498200,2.2282100 | 435932 | 4633390 | 1925 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96872-471_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96872-472_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96872-473_0.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
96873 | Antiga Merceria Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-merceria-grau | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ORTEGA, M. (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab i dos vessants, i carener paral·lel a la façana. El ràfec o la barbacana és de colls de fusta i mosaic hidràulic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana simètrica, organitzada per un sol eix, sobre el que s’hi situa un balcó. Les obertures són proporcionals. El balcó del pis té barana de forja complexa i treballada. Cal destacar els dos botons ceràmics amb tonalitat verda situats a l’alçada de la llinda del balcó. </span></span></span></span></span></span></p> | 08283-20 | c. Barcelona, 13 | <p><span><span><span><span><span><span>Casa de la família Grau (Estevadeordal-Grau). Als baixos hi havia la Merceria Grau, també tintoreria.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8497400,2.2282100 | 435932 | 4633381 | 1890 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96873-491_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96873-492_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96873-493_0.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
96874 | Ca la Balbina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-balbina | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 111.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24369'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></a></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dos vessants, amb teula àrab, i carener paral·lel a façana. El ràfec o la barbacana és de colls de fusta i llata amb rajola. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana asimètrica, organitzada a partir de dos eixos. En destaquem les finestres, a la planta baixa i pis, amb brancals i llinda de pedra amb motllures ondulants, recordant l’estil conopial. Mostren una decoració floral. En línia amb la finestra del primer pis, hi ha un balcó sense volada, i barana de forja amb barrots. Aquest és un element afegit amb posterioritat a la construcció de la casa. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El portal d’entrada, també amb brancal i llinda de pedra, presenta una inscripció amb la data de construcció, el 1801.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Finalment, al pis golfes, i sota teulada, una petita obertura amb llinda de fusta tanca la composició. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Les parets mestres de la casa són de construcció de tàpia, arrebossada.</p> | 08283-21 | c. Barcelona, 13b | <p><span><span><span><span><span><span>Casa de la família Valldeoriola. Als baixos, durant molts anys, hi va haver oberta una botiga de diaris i revistes regentada per la Balbina Valldeoriola.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La casa, com es pot llegir a la llinda del portal, es va construir el 1801, juntament amb la seva casa bessona (que també tenia un portal amb la mateixa inscripció a la llinda), que es correspon amb la finca contigua (actual número 15 del carrer de Barcelona, dita també can Noi Xic, casa que va ser aterrada i substituïda per l’actual). Els números 13B i 15, doncs, haurien format, en origen, una mateixa finca amb dos portals idèntics.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8496900,2.2281900 | 435930 | 4633376 | 1801 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96874-501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96874-502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96874-503.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | Coneguda també com a can Noi Xic. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
96875 | Can Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colom-0 | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Façana deteriorada per manca de manteniment. | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec o barbacana és de gran volada amb colls de fusta i llates amb filades de ceràmica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana força simètrica, organitzada a partir de tres eixos verticals. Els pisos presenten obertures balconeres amb baranes amb forja treballada. Entre aquests elements, trobem finestres més o menys alineades de dimensions reduïdes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Destaquem el portal d’entrada amb la inscripció de l’any de construcció, el 1818, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>i un mural ceràmic al primer pis elaborant una imatge de la Mare de Déu del Roser. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08283-22 | c. Barcelona, 18 | <p><span><span><span><span><span><span>Casa pairal de la família Colom, construïda el 1818, i reformada amb posterioritat el 1925 per Ramon Colom Vilar. La família Colom van fer de paletes i, més tard, de llauners.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Ramon Colom Camps, fou alcalde de Tona entre el 1927 i el 1929, i Josep Colom Vilar, entre els anys 1952 i 1957. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8496800,2.2280700 | 435920 | 4633375 | 1818 (1925 reforma) | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96875-521.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96875-522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96875-523.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96875-524.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
96876 | Ca l’Emilia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lemilia-1 | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec o barbacana és amb colls de fusta molt treballats, que es recolzen en dues petites finestres amb llinda de dovelles radials convexes. Les llates són de mosaic hidràulic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana simètrica, organitzada a partir de dos eixos, un d’ells amb les obertures actualment tapiades. A l’eix principal destaquem el balcó fet amb llosa de pedra, i una barana feta amb elements decoratius prefabricats de morter. A la base, elements decoratius de ceràmica que es perllonguen al llarg de la façana. </span></span></span></span></span></span></p> | 08283-23 | c. Barcelona, 21 | <p><span><span><span><span><span><span>Havia estat una casa de la família Colom. Actualment, funciona com un annex del casal dels avis. Als baixos hi ha el local de l’Agrupació de Jubilats i Pensionistes de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 1932, Ramon Colom demana permís per modificar la façana, fent canvis a la barbacana, el balcó, les finestres superiors i els diferents detalls amb mosaics o motllures.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8495200,2.2281500 | 435927 | 4633357 | 1932 (reforma) | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96876-531.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96876-532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96876-533.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - cultural - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
96877 | Cal Veterinari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-veterinari-0 | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24371'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Edifici que limita entre el passatge de la Font Morta i la finca adjacent. Té planta baixa i pis, i a la part posterior, un pati-jardí amb terrassa superior.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La coberta és de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec o barbacana és plana de colls de fusta treballats i entrebigat arrebossat de blanc. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana simètrica, organitzada a partir de tres eixos agrupats per un balcó a la planta pis, i un quart eix que trenca aquesta organització amb dos elements diferenciats. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Destaquen elements com els arcs escarsers de les obertures emmarcats amb una decoració de ceràmica vidrada bicolor (verd i groc), i el balcó corregut amb barana de forja treballada amb elements decoratius florals. També, el treball amb fusta de les obertures a través de les persianes de llibret i els detalls encunyats adaptats a l’arc. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08283-24 | c. Barcelona, 25 | <p><span><span><span><span><span><span><span>Casa que havia estat propietat de la família Codina (de la fàbrica de cadires i el balneari). Hi vivia el veterinari Alfons Baucells Coll amb la seva esposa i un seu germà solter, Jacint Baucells Coll, alcalde de Tona entre el 1964 i el 1976. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons informació de l’arxiu municipal, l’edifici es va construir amb posterioritat al 1934, quan Josep Codina va demanar comprar un terreny per a construir-hi la casa. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8493000,2.2281100 | 435923 | 4633332 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96877-551.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96877-552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96877-553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96877-554.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
96878 | Ca la Porrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-porrona | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a la façana. El ràfec o barbacana és de colls de fusta. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana plana i asimètrica, organitzada per un sol eix de composició, sobre el qual es situen totes les obertures tipus balconeres. La barana de forja es combina amb barrots simples i amb motius florals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Destaquem l’encintat decoratiu damunt les obertures amb motius geomètrics, i el treball en baix relleu, amb la mateixa tipologia formal, de la llosana del balcó. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08283-25 | c. Barcelona, 27 | <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici havia estat propietat de la parròquia de Sant Andreu de Tona, i s’hi havien celebrat activitats culturals. També, hi va tenir la seva seu el Club Excursionista Sant Amand, on es varen realitzar les primeres classes de català a Tona després de la Guerra Civil, entre altres funcions i actes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Als anys seixanta i setanta, la parròquia de Sant Andreu es va vendre la casa per fer front a les despeses de la construcció de la nova escola parroquial, que s’inauguraria el 1968.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant la postguerra, als baixos, s’hi va instal·lar un estanc, regentat per la Pepeta Galobart. Posteriorment, el fotògraf Josep Pena hi va obrir la seva botiga, que duia per nom Fotografia Montseny.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8492500,2.2280900 | 435921 | 4633327 | 1934 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96878-561.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96878-562.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96878-563.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | Actualment, a la planta baixa, on s'hi situava un local, està en obres. L’entrada a les plantes superiors es fa a través d’una obertura reculada respecte al pla de façana. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
96879 | Cal Masset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masset | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, A (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta a dos nivells, de teula àrab, i a dos vessants, amb carener paral·lel a façana. El ràfec o la barbacana és de colls de fusta amb llates i rajol ceràmic pintat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>És una façana plana i simètrica, organitzada a partir de dos eixos, i obertures simètriques. Les baranes dels balcons són de forja amb barrots amb motius centrals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa actualment té tres obertures, de les quals, una és l’entrada al local comercial, l’adjacent és l’accés a les plantes superiors, i la contigua és el portal d’un garatge. </span></span></span></span></span></span></p> | 08283-26 | c. Barcelona, 31 | <p><span><span><span><span><span><span>Casa de la família Mas. Als baixos hi ha un local comercial regentat per la mateixa família. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i que la casa ha estat recentment reformada, segons informacions orals dels actuals propietaris, la construcció de la casa es remunta al segle XIX. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8491300,2.2280700 | 435920 | 4633314 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96879-571.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96879-572.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96879-573.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | El 1931, Joan Mas Molist, propietari, demana permís per fer una nova obertura (Ref. Arxiu Municipal, 1931/10). | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
96880 | Can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-4 | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24372'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </a></p> | XVIII | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. La coberta és amb teula àrab i a dues vessants, amb carener paral·lel a façana. La barbacana és de colls de fusta irregulars i llates amb rajol ceràmic pintat de color blanc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una façana asimètrica, organitzada a partir de dos eixos, un a cada crugia. A la planta baixa, un portal possiblement d’entrada dels carruatges, amb llinda de pedra i inscripció amb data del 1763, moment de la construcció. Al costat, una porta amb dos esglaons que la sobrealcen respecte al nivell del carrer, d’accés per a vianants. Al primer pis, dues obertures amb brancal i llinda de pedra. I finalment, al segon pis hi destaca la galeria formada per dos arcs escarsers, amb una barana de fusta. </span></span></span></span></span></span></p> | 08283-27 | c. Barcelona, 33 | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici que respon a la tipologia de cases construïdes durant el segle XVIII a Tona, amb la característica galeria al segon pis. A la llinda del portal hi ha la data en què es va construir, l’any 1763. Més de cent anys després, hi va néixer el mossèn Genís Padrós Pladevall (1909-1992), sacerdot de la diòcesi de Vic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta casa, forma part del creixement de Tona al voltant del camí ral i prop de la Font Morta, a partir de mitjan segle XVI, amb persones provinents dels masos dispersos i vingudes d’altres indrets. Algunes d’aquestes cases, com can Mas, varen configurar trams del carrer Major, Barcelona i Nou. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.8490400,2.2280600 | 435919 | 4633304 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96880-581.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96880-582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96880-583.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | Coneguda també com cal Topo, és una casa de la família Padrós, avui deshabitada. | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
96881 | Cal Porró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-porro | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a la façana. La barbacana és de colls de fusta amb llates i rajol ceràmic cru. La façana és plana i simètrica, organitzada a partir de tres eixos horitzontals.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’eix de la planta baixa és diferent a la resta. Presenta un parament amb aplacat de pedra natural i tres obertures, dues de les quals són portes d’accés a la finca. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A la primera planta trobem un balcó corregut de formigó, amb dues portes balconeres als extrems i una finestra central. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El pis superior està organitzat en tres obertures. Dues als extrems, amb les mateixes dimensions que la finestra de la planta del primer pis, i una de central d’arc rebaixat i balcó enrasat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Les obertures de les dues plantes superiors presenten un emmarcat amb cordó en baix relleu, de secció semicircular, de formes geomètriques.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal destacar l’encintat lateral que recorre tota la façana.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08283-28 | c. Barcelona, 35 | <p><span><span><span><span><span><span>Casa de la família Carbonell – Martí, on va viure la Ció Musach Valldeoriola, que feia de llevadora.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La construcció podria correspondre al moment de </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>creixement de Tona al voltant del camí ral i prop de la Font Morta, a partir de mitjan segle XVI en endavant, amb persones provinents dels masos dispersos i vingudes d’altres indrets. Algunes d’aquestes cases, varen configurar trams del carrer Major, Barcelona i Nou. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8489600,2.2280600 | 435919 | 4633295 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96881-591.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96881-592.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96881-593.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
96885 | Cal Peret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peret-4 | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVII-XIX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, coberta de teula àrab a dos vessants i carener paral·lel a la façana. La barbacana és de colls de fusta i llates, amb una filada de rajol ceràmic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>És una façana plana asimètrica, desorganitzada. A la planta baixa i pis, destaquem el conjunt format pel portal de mig punt adovellat, amb inscripció, i la finestra al primer pis, amb brancals i ampit de pedra amb decoració motllurada. Si ens mantenim a la planta baixa, a l’extrem esquerre respecte el portal adovellat, hi ha un portal estret d’entrada a la finca. Al costat contrari, una obertura amb reixa que correspon a un local. Al damunt, al primer pis, sense mantenir una alineació amb la darrera obertura, un balcó amb llosa de formigó, amb decoració motllurada, i barana de forja treballada amb formes orgàniques i corbes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El pis superior el formen tres obertures, dues als extrems que son balcons, amb les mateixes característiques tipològiques que el del primer pis, i una finestra situada tocant al balcó esquerra, sense decoració. </span></span></span></span></span></span></p> | 08283-29 | c. Barcelona, 39 | <p><span><span><span><span><span><span><span>És una casa del segle XVII, amb modificacions i reformes posteriors, amb un magnífic portal adovellat de punt rodó. A la inscripció de la clau de la dovella, trobem la data de construcció del 1635, i un nom, en Pere Blanc. La família Blanch és una de les més antigues establertes al carrer de Tona a partir del segle XVI. Terzó sembla que és una contracció de Teresó.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El propietari de la casa als anys vint del segle XX era Pere Vall-llovera Puigferrat, en Peret Terzó, casat amb Rosalia Portell Dies. Passada la guerra, la família Vall-llovera va obrir un popular cafè a la plaça de l’Hostal (Can Terzó).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta casa, forma part del creixement de Tona al voltant del camí ral i prop de la Font Morta, a partir de mitjan segle XVI, amb persones provinents dels masos dispersos i vingudes d’altres indrets. Algunes d’aquestes cases, varen configurar trams del carrer Major, Barcelona i Nou. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8488100,2.2280300 | 435916 | 4633278 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96885-601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96885-602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96885-603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96885-604.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | El 1930, Pere Vall-llobera Puigferrat, demana permís per construir un balcó, fer nou l’arrebossat i col·locar noves canals (Ref. arxiu municipal exp. 1930/9). | 98|102|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
96889 | Casa Nova de can Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-can-cases | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana plana i completament simètrica organitzada a partir de tres eixos, que en la planta baixa disminueixen a dos. En conjunt, destaca la coherència dels seus elements i composició.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta baixa, dues obertures amb reixa metàl·lica donen accés a l’interior de la finca. Presenten una llinda amb una composició singular que combina tres dovelles de pedra, la central amb decoració en baix relleu treballat, amb mènsules laterals d’obra vista. D’aquesta manera es crea una obertura amb arc escarser, i mènsules de totxo vist. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al primer pis, tres obertures balconeres s’obren a un balcó corregut ocupant tot el llarg de la façana, amb base de rajols i perfil reforçat de ferro. Possiblement en els seus orígens l’estructura era de llosa de formigó. El balcó es recolza en un conjunt de quatre mènsules lobulades, que presenten a costat i costat, reforços amb bigueta de ferro. Les baranes són de forja treballada, amb detalls florals. Les portes balconeres en aquest pis, són d’arc rebaixat i d’obra vista amb totxo.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta superior presenta una estructura constructiva similar a la descrita, amb un balcó corregut, amb baranes de forja treballada, amb detalls florals, i amb ondulacions sobresortints que donen volum a l’espai. Les portes balconeres en aquest pis, són d’arc apuntat d’obra vista amb totxo.</span></span></span></span></span></span></p> | 08283-30 | c. Barcelona, 44 | <p><span><span><span><span><span><span>Casa construïda per la família Oliva Alsina, de can Cases, situada al mateix carrer, al número 37. Era una nissaga de botiguers de vi i queviures, i criaven i mataven el porc. La botiga de can Cases va obrir vers el 1839. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El nou edifici de la Casa Nova estava pràcticament finalitzat el 1918, i es va construir en un solar on hi havia horts. A l’estiu, llogaven pisos a estiuejants, finalitat per a la qual va ser construït. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La troballa d’aigües mineromedicinals entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys degut als continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, i noves necessitats, i serveis. Molta gent de Tona llogava pisos o habitacions a qui venia a prendre les aigües. La proximitat de l’arribada del tren ferrocarril va facilitar el flux de persones. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.8486600,2.2279100 | 435906 | 4633261 | 1918 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96889-613_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96889-611_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96889-612_0.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
96891 | Can Trezó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-trezo | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. La barbacana és de colls de fusta i llates amb mosaic hidràulic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana plana i simètrica, tot i que la manca de revestiment a les plantes pis (pedra amb obra vista) trenca la composició vertical i genera una lectura horitzontal del conjunt, diferenciant la planta baixa dels pisos superiors. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els pisos superiors, s’organitzen en tres eixos, amb obertures balconeres, agrupades en un sol balcó a la primera planta. Aquest, té llosana de formigó i baranes de forja complexa treballada amb motius geomètrics. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els emmarcaments de les obertures són d’obra vista i al segon pis es converteixen en el mateix revestiment de la paret que abraça tota la superfície. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al segon pis, els balcons no tenen volada, i presenten baranes amb barrots simples.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa té tres portals. Dos de grans dimensions, i un tercer que dona accés a les plantes superiors, i està situat a un lateral.</span></span></span></span></span></span></p> | 08283-31 | c. Barcelona, 55 | <p><span><span><span><span><span><span>Casa de la família Vall-llovera. Als baixos hi havia una botiga de queviures i cansaladeria que estava regentada, els darrers temps, per la Maria Vall-llovera. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.8478800,2.2282800 | 435936 | 4633175 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96891-621.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96891-622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96891-623.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
96976 | Ca la Filomena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-filomena-0 | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu..(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona, mil cent anys d'història, Col.lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona, Eumo, Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna..(2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial. Element 04/02. </span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://tuit.cat/Zz8uf'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </a></p> | XVII, XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb planta baixa i pis, i coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El ràfec és de peces prefabricades de formigó. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>És una façana molt modificada, i per tant asimètrica, però el conjunt preserva el volum originari. Cal destacar l’antiga portalada dovellada de punt rodó, actualment convertida en finestral, però que encara conserva una inscripció (</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>IHS. Francesch Verdaguer</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>) i la data de construcció, el 1630. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta baixa, a l’esquerra de l’antic portal, hi ha una obertura, estreta, d’accés a l’habitatge. A l’altre extrem, sota el balcó del primer pis, un gran finestral amb reixa, que correspon a un local. Fins fa molt pocs anys, als baixos hi havia hagut oberta una merceria (ca la Filomena).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta primera, hi trobem un balcó contemporani que agrupa dues obertures balconeres, amb barana de barrots simples. Al costat, una finestra alineada amb la portalada de dovelles que ens recorda a la composició arquitectònica històrica.</span></span></span></span></span></span></p> | 08283-36 | Pl. de l’Hostal, 2 | <p><span><span><span><span><span><span>Antic hostal de camí ral que va donar nom a la plaça. Francesc Verdaguer és qui va obrir l’hostal, i formava part d’una de les nissagues més antigues al poble de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al pati de la casa es conserva, convertida en un esgraó d’una escala, una antiga llinda de la segona meitat del segle XVII corresponent a una finestra de la façana avui desapareguda. </span></span></span></span></span></span>La finestra era a la planta baixa, i es va desmuntar en fer el portal i l'aparador de la botiga.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En aquest hostal s’hi allotjaren les tropes i cavalleries al segle XVIII, sota el domini i a càrrec del Comú de Tona,</span></span></span></span></span></span></span> que en pagava l'estada.</p> <p> </p> | 41.8501200,2.2283800 | 435946 | 4633423 | 1630 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96976-631.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96976-632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96976-633.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | L’edifici s’havia anomenat també can Barbat i hostal d’en Verdaguer. Tot i la seva gran transformació, i la manca de coherència, és un edifici simbòlic, ja que representa els orígens històrics de Tona. | 98|102|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
96977 | Casa de Pere Molera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-pere-molera | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ORTEGA, M. (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24381'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></p> <p> </p> <p> </p> | XVII, XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb planta baixa, dos pisos, i golfes. La coberta és a</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El ràfec és de colls de fusta i llata amb rajola hidràulica decorada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’edifici ha estat modificat després de diverses reformes, i presenta una façana simètrica, amb les obertures dels pisos superiors totalment renovades. Les obertures de la planta baixa presenten brancals i llinda de pedra, segurament reaprofitats de la construcció anterior. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Destaca la gran llinda de pedra que corona la gran obertura del local comercial actual amb la data de 1683. Al costat, una porta amb brancal de pedra, que dona accés l’habitatge.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08283-37 | Pl. de l’Hostal, 7 | <p><span><span><span><span><span><span><span>El poble de Tona va configurar-se al voltant del camí ral a partir del segle XVI i XVII. A poc a poc, naixien espais i edificis propis del nou centre històric: la plaça Major, la carnisseria, la botiga de queviures, i la plaça de l’Hostal, que va rebre el nom gràcies a l’hostal d’en Verdaguer. Aquesta casa data del 1683, tal com posa la llinda, i ens testimonia el creixement d’aquest centre durant el segle XVII. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En aquesta casa hi va viure Pere Molera, militar que constava com a diputat el 12 de novembre de 1868, després de la revolta que va destronar Isabel II.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.8473265,2.2283390 | 435940 | 4633113 | 1683 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96977-641.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96977-642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96977-643.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | En fotografies dels anys 90, es pot veure una configuració de la façana totalment diferent, que s’aproparia a la construcció original del segle XVII. La llinda de pedra amb la data de la porta d’entrada s’ha reaprofitat en el gran portal actual. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
96978 | Can Fosser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fosser | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres amb coberta de teula àrab a dos vessants, i el carener paral·lel a la façana. El ràfec és de colls de fusta i llata amb rajol ceràmic cru. És una façana plana i no simètrica, organitzada per dos eixos de composició, amb obertures amb llinda de fusta. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cal destacar la manca d’arrebossat de la façana, que deixa la pedra vista i dona una aparença molt característica a la casa. </span></span></span></span></span></span></p> | 08283-38 | Pl. de l’Hostal, 8 | <p><span><span><span><span><span><span><span>El poble de Tona va configurar-se al voltant del camí ral a partir del segle XVI i XVII. A poc a poc, naixien espais i edificis propis del nou centre històric: la plaça Major, la carnisseria, la botiga de queviures, i la plaça de l’Hostal, que va rebre el nom gràcies a l’hostal d’en Verdaguer. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8472700,2.2283100 | 435938 | 4633107 | 1870 - 1994 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96978-651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96978-652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96978-653.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
96979 | Mas Riambau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-riambau | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 49-53.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles. (2011) “La dispersió de la col·lecció arqueològica i d’art del Mas Riambau”.Llibre de Tona. Tona. Pàgines 46-50.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24430'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</a>.</p> | XII, XVIII - XIX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Diversos cossos conformen aquest conjunt senyorial envoltat per una zona de jardí i una bassa, tot delimitat per un mur-tanca, que s’obre al carrer amb una portalada de fusta. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’edifici principal consta de dues parts diferenciades, resultat segurament de les reformes i transformacions al llarg del temps. El cos principal, </span></span></span></span></span></span></span>del 1851 (segons consta a la llinda del portal),<span><span><span><span><span><span><span> és de planta quadrangular, de planta baixa i dos pisos, i coberta de quatre vents. El ràfec és amb motllures i fris de dents de serra. La façana principal és d’estructura simple, i simètrica, amb un portal d’entrada de llinda recta i brancals de pedra. El primer pis està coronat per tres balcons amb barana de ferro forjat, i al pis superior tres finestres rectilínies, amb ampits motllurats. Tres ulls de bou rematen la composició al capdamunt. La part posterior a la principal presenta diversos trams de teulada de dos vessants, a diferent nivell. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A la façana oest de l'edifici principal, hi destaquen dues obertures. Un balcó amb barana de barrots de ferro simple, amb obertura d’arc conopial amb decoracions motllurades, i decoracions a la pedra imposta. La segona obertura, una finestra amb ampit i brancals motllurats, i decoracions al lateral. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Al cos principal se li adossa un altre d'allargassat al costat de llevant, amb un garatge a la planta baixa, i una terrassa i galeria al pis superior. Presenta una coberta a dos vessants i el carener paral·lel a la façana. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En l’extrem sud-est del conjunt principal, hi trobem una antiga cabana de planta quadrada, sense obertures, de doble vessant, i amb una entrada d’arc escarser. A la part posterior de l’edificació és visible la construcció en tàpia. L’interior està dividit en diversos espais. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tocant a la cabana, hi trobem una bassa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Finalment, una edificació allargassada, al llarg de l’Avinguda Riambau, formada per diversos espais i zones productives, amb planta baixa i pis, </span></span></span></span></span></span>que es correspon a un antic taller de fusteria.</p> <p>A l'interior de la masia hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu del Carme.</p> | 08283-39 | Avinguda Riambau, 26 | <p><span><span><span><span><span><span>El mas és documentat des del 1263. Originàriament</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> s’anomenava mas Sala però a partir del segle XIV va prendre el nom de l'actual. Depenia, aleshores, de la família de cavallers Altarriba, de Sant Martí de Riudeperes (municipi actual de Calldetenes). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Al segle XIV, el mas Riambau es va quedar diversos masos de la zona del Barri, deshabitats a causa de la mortaldat i les emigracions per la fam i les epidèmies. La família Riambau va anar prosperant econòmicament i socialment.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Els Riambau van acabar emparentats amb la família Barri o Desbarri, amos del mas Barri. A mitjan segle XVI l'hereu Miquel Riambau, fou batlle de Tona. <span><span><span><span><span><span><span>Posteriorment, e</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>l mas Riumbau es reedificà vers el 1650, moment en què es van adquirir noves terres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'actual masia correspon a les reformes realitzades entre els segles XVIII i XIX. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Algunes de cases del carrer de Tona, que es va formar entre els s. XVI i XVII, van ser construïdes en parcel·les venudes per Riambau.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A l’inici de la Guerra d’Espanya, el 1936, el mas fou confiscat pel comitè local de milícies antifeixistes, i el seu propietari, Jaume Galobart Santmartí, va ser assassinat. La seva mort va significar el desmembrament de les propietats de Riambau. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.8522934,2.2219845 | 435417 | 4633669 | 1650, 1851 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96979-1182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96979-1183.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96979-1184.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96979-imatge-ipac.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | El mas Riambau s’emplaça el sector històric de Tona, als peus del Pla del Castell, formant part d’un conjunt històric i arquitectònic del Barri, amb orígens al segle XI, juntament amb l’església de Santa Maria del Barri (Santuari de Lurdes), el mas Barri, can Postius i mas Gravat. | 94|96|98|99|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
96996 | Cafè Orient | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafe-orient | <p><span><span><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Tona. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24390'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F901542'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres amb coberta de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a la façana. S’estructura en planta baixa i dos pisos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La façana és d’obra vista, perfectament simètrica dividida en tres eixos per pilastres. L’accés principal es troba al centre de la planta baixa, al costat dos grans finestrals. Totes les obertures es situen sota arcs de maó. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>Al primer pis destaca una balconera llarga d’una sola llosana amb tres sortides, que s’emmarquen també amb arcs de maó. Aquesta arcs acaben en els extrem amb rajoles esmaltades vidriades de color verd, elements que suposen l’única decoració no realitzada amb maó. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El primer pis i el segon estan separats per una faixa decorativa, que juga amb la disposició dels maons. El segon pis està resolt amb els mateixos arcs, però les obertures són finestres. La part superior queda tancada amb cornisa i novament s’utilitzen els maons per fer una composició decorativa, consistent en un ràfec que emula mènsules. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A l’interior destaca l’ús de pilars de fossa a la planta baixa.</span></span></span></span></span></p> | 08283-44 | Plaça Major, 4 | <p><span><span><span>El Cafè Orient es va construir vers 1921-1922 per iniciativa de l’empresari Josep Vall-llovera Puigferrat, antic cafeter del Racó (un altre local). Hi havia el cafè, una fonda i una sala de teatre, cinema i ball. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la Guerra Civil s’hi va aixecar un segon pis i es va perdre el coronament original d’estètica modernista. El 1956 el mateix Josep Vallllovera va fer bastir un modern cinema de nova planta en el solar contigu a l’edifici.</span></span></span></p> | 41.8502500,2.2288100 | 435982 | 4633437 | 1921-1922 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96996-p1090574.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96996-p1090575.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
97087 | “Xalet” del carrer Sant Joaquim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-del-carrer-sant-joaquim | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33031'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici aïllat dins una parcel·la enjardinada. Constituït per una planta principal en forma de L, i un annex adossat de planta rectangular. El conformen una planta baixa i un pis, que s’obren a través d’obertures àmplies d’arcs rebaixats i a nivell. Destaca la porxada de la planta pis amb columnes d’obra vista. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La coberta és de teules a dos vessants.</span></span></span></span></span></span></p> | 08283-46 | c. Sant Joaquim, 2 | 41.8564700,2.2285800 | 435969 | 4634128 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97087-xalet1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97087-xalet3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
97089 | L’Estanc. Habitatges del c. Major 04 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestanc-habitatges-del-c-major-04 | <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> | XIX, XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. La composició de la façana és simètrica amb tres eixos. L’eix central és on es situa la porta d’entrada als baixos i una finestra a cada pis, enmig de la façana, amb un</span> revestiment arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A la planta baixa hi ha dos locals comercials, un a cada banda de la porta d’accés als pisos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Al segon i tercer pis, els dos eixos laterals presenten balcons amb obertures, més grans i de pedra al primer pis mentre que al segon són més petits i de formigó. Les baranes estan decorades amb motius geomètrics. Cal destacar l’emmarcament en pedra de les obertures del primer pis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’última planta presenta finestres de mida diferents, que probablement han estat modificades respecte el que devia ser l’edifici original. La façana es tanca a la part superior amb una barbacana amb ràfec de biguetes ceràmiques.</span></span></span></span></span></p> | 08283-48 | c. Major, 4 | <p><span><span><span>El nom li ve de l’estanc regentat per la família Casas obert a la planta baixa des de, com a mínim, els anys trenta del segle XX. </span></span></span></p> | 41.8506100,2.2283300 | 435943 | 4633478 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97089-1p1090309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97089-p1090310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97089-p1090311.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | També s’havia anomenat ca l’Homs o ca l’Aubanell (ROVIRA, 2023).Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona a partir del segle XVI (ROVIRA, 2023). | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
97090 | Can Serra Blanch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-blanch | <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> | XIX, XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. La composició original de la façana queda definida per dos eixos, però hi ha una remunta moderna amb un tercer pis. <span>El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span> L’edifici presenta la façana avançada respecte a les finques veïnes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa és actualment un local comercial i la porta d’accés als pisos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis, els dos balcons tenen llosana de pedra i baranes amb decoració geomètrica. Els del segon pis són iguals però més petits de mida. Les obertures estan emmarcades en pedra. A nivell de cada forjat, destaca una faixa decorativa que divideix els pisos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’últim pis, de factura més moderna, no alinea les obertures amb els eixos de simetria. Les finestres són rectangulars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Atès que la façana no està alineada amb l’immoble número 3 del carrer, es genera un espai de façana lateral on també hi ha obertures: una finestra d’arc rebaixat al primer pis, i finestres a la cantonada que s'obren a les dues façanes, als pisos superiors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La barbacana és plana i arrebossada.</span></span></span></p> | 08283-49 | c. Major, 5 | <p><span><span><span>Als baixos de l’edifici hi va haver la Merceria Blanch, fins al final dels anys setanta o principi dels vuitanta del segle XX. La Maria Blanch portava la botiga i el seu marit, fill del mas Taravau, era en Serra, i feia de taxista. En tancar, s’hi va instal·lar una oficina del Banc Popular, actualment hi ha un altre local comercial (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> | 41.8506900,2.2282900 | 435939 | 4633487 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97090-p1090302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97090-p1090303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97090-p1090304.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | L'edifici també ha rebut el nom de ca la Susanna, ca l’Apotecari.Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona a partir del segle XVI (ROVIRA, 2023). | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
97091 | Can Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sastre-0 | <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> | XIX, XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. <span lang='CA'>La composició de la façana és simètrica</span> <span lang='CA'>amb dos eixos i e</span><span>l revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa és actualment un local comercial i suposa un gran buit a la façana. El primer pis presenta dues obertures amb balcons individuals amb llosanes de formigó motllurat i baranes amb decoració geomètrica a les cantonades. Al pis superior, un únic balcó ressegueix la façana amb una barana diferent de l’anterior. El voladís de la part superior destaca per estar fet íntegrament en fusta, amb els colls molt treballats i amb llates també de fusta entre les bigues. </span></span></span></span></p> | 08283-50 | c. Major, 7 | <p><span lang='CA'><span><span>Havia estat la casa de la família Serra. Ramon Serra, sastre, n’era el cap de casa vers el 1950. Els Serra tenien taller o cosidor, on treballava la família i algunes empleades (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> | 41.8507800,2.2283000 | 435940 | 4633497 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97091-p1090273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97091-p1090271.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97091-p1090274.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | L'edifici també ha rebut el nom de cal Jep Nica (ROVIRA, 2023).Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana, tot i no ser la original (les reformes continues han transformat molts elements) doten de caràcter el paisatge urbà del centre, gràcies a elements com la barbacana de fusta (ROVIRA, 2023). | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
97092 | Can Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cintet-0 | <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> | XIX, XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb dues crugies. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. Presenta façana simètrica, organitzada per dos eixos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa està formada per un habitatge i un local. Respon a la composició general de la finca, és ordenada i manté els eixos. <span><span><span>H</span></span></span>i ha una inscripció en l’emmarcat de pedra de 1831.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als pisos, les obertures estan emmarcades en pedra i donen a balcons amb llosanes de formigó motllurades. Obertures i balcons són més petites al segon pis.<span lang='CA'> Les b</span>aranes dels balcons són de forja i estan decorats amb motius geomètrics. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca el contrast entre el revestiment del segon pis i els baixos (<span>arrebossat de ciment pintat), respecte al</span> del pis primer, de pedra vista col·locada de pla.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la part superior de la façana, és singular la barbacana de colls metàl·lics geomètrics, fetes de forja i col·locades a manera de mènsules, amb una cinta metàl·lica que recorre tota la barbacana, l’entrebigat de la qual s’ha fet de paviment hidràulic de colors amb motius decoratius vegetals i geomètrics. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08283-51 | c. Major, 8 | <p><span><span><span><span>Era la casa de la família Molera (i Baulenas Molera). La família es va dedicar a fer de transportistes a Barcelona (ROVIRA, 2023).</span></span></span></span></p> | 41.8506300,2.2280800 | 435922 | 4633480 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97092-p1090290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97092-p1090292.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten caràcter el paisatge urbà. La barbacana i les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més rellevant se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023). | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
97107 | Conjunt de cases del carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-nou-0 | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial. Element 05/4,6,8.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Tres habitatges entre mitgeres, de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab i a dos vessants, i el carener paral·lel a la façana. L’estructura de la barbacana o ràfec és la mateixa en els tres casos, amb colls de fusta treballats amb decoració ondulant, i llates de rajoles hidràuliques amb decoracions geomètriques diverses, i tonalitats terroses. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici que ocupa el número 4 d’aquest conjunt és el que presenta la façana més transformada i asimètrica. A la planta baixa, la presència d’un local comercial i el revestiment exterior amb rajola grisa trenca la simetria que podria haver tingut en origen l’edificació. Al pis superior, tot i les reformes evidents, hi trobem una organització d’obertures que s’assimila molt a la resta del conjunt esmentat, amb un balcó corregut que organitza l’eix. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici que ocupa el número 6 del conjunt, presenta simetria a la façana, amb una organització per eixos ben definits a través d’obertures simples i sense decoracions. Destaquen a la planta baixa les tres portes d’entrada a la finca que són fruit dels canvis en la distribució interna al llarg del temps, i al primer pis trobem obertures balconeres, amb barana treballada amb decoració i barrots, simples. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici que ocupa el número 8 d’aquest conjunt, presenta una simetria organitzada en eixos ben definits a partir de la porta d’entrada a l’edifici. La simetria s’estén en els dos pisos. Destaquen altra vegada els dos balcons correguts, amb dues obertures en cadascun d’ells, i dues obertures de grans dimensions a la planta baixa que donen accés a places de pàrquing. </span></span></span></span></span></span></p> | 08283-52 | c. Nou, 4-6-8 | <p><span><span><span><span><span><span><span>La troballa d’aigües mineromedicinals entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, i noves necessitats, i serveis (LLEOPART, A: 2006). A</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>quest context va facilitar també un recreixement urbanístic fora dels eixos històrics pròpiament, i més enllà de la plaça de l’Hostal, es varen allargar nous eixos urbans importants com l’actual carrer Nou. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La construcció d’aquest conjunt de cases és fruit d’aquest moment (ROVIRA, 2023). Els expedients Núm. 1928/9 i Núm. 1933/8 consultats de l’arxiu municipal de Tona, mostren com a finals dels anys vint i inicis dels trenta del segle XX, es varen demanar permisos d’obra per a la construcció de com a mínim el número 6 i 8 d’aquest conjunt, edificis propietat d’Antonio Granada i Josep Duran, respectivament. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.8469400,2.2280800 | 435918 | 4633070 | 1928/1933 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-661_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-662_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-663_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-664_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-665_0.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | Segons Ana Rovira (ROVIRA, 2023), aquest conjunt de cases respon a la urbanització del carrer a inicis del segle XX, amb un llenguatge constructiu propi d’aquell moment, seguint una coherència constructiva respecte l’entorn urbà. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
97108 | Can Serramontmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serramontmany | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial. Element 05/21.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i el carener paral·lel a la façana. El ràfec és amb colls de fusta i llates de rajol. La teulada presenta dos nivells de construcció, definint dos cossos que podrien correspondre a dos moments constructius diferents, o a dues finques separades en origen. Aquest fet provoca la manca de simetria a la façana, tot i la seva simplicitat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les obertures del primer pis són finestres de formes simples, i es disposen en línia, cadascuna d’elles, amb les obertures de la planta baixa, que corresponen a les portes d’entrada a l’edifici. Una d’elles, és l'accés a un local comercial. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La capa de morter i pintura que revesteix la façana tapa l’existència de brancals de pedra a les obertures, i fins i tot impedeix que es visualitzi una inscripció damunt la porta d’entrada al local que denota la seva antiguitat: “[Pui] g xoriguer”, amb la data de 1789.</span></span></span></span></span></span></p> | 08283-53 | c. Nou, 21 | <p><span><span><span><span><span><span><span>El poble de Tona va configurar-se al voltant del camí ral a partir del segle XVI i XVII. A poc a poc, naixien espais i edificis propis del nou centre històric: la plaça Major, els carrers principals amb la carnisseria, la botiga de queviures, i la plaça de l’Hostal. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Al segle XVIII, Tona tenia gairebé un centenar de cases que conformaven el nucli urbà, amb famílies que es dedicaven als oficis artesanals i a l’agricultura (LLEOPART, A: 2006). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La construcció en qüestió, datada l’any 1789, correspon a aquest moment d’incipient creixement urbà. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8460700,2.2279700 | 435908 | 4632974 | 1789 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97108-671.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97108-672.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | Segons Anna Rovira (ROVIRA, 2023), aquesta tipologia constructiva (l’austeritat i la presència, encara que mig maquillada, de brancals i llinda de pedra) podria correspondre al moment de creixement urbanístic d’entre el segle XVI fins el XVIII, ja que segueix una coherència amb el paisatge urbà d’aquell moment. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
97112 | Can Pep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pep-1 | <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023). Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SARDÀ, Josep (2004). “La sang no es cobrava mai”. D-Tonació. Tona, 17 de desembre de 2004.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX, XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab en dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana és simètrica amb un sol eix principal, i e<span>l revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta un local comercial i la porta d’entrada als dos pisos superiors. Els pisos tenen obertures amb balcons amb llosana de pedra, el del primer pis més gran que el del segon. Les baranes estan decorades amb motius geomètrics. Les finestres laterals del segon pis són fruit d’una refacció posterior. La part superior de la façana es tanca amb una barbacana plana amb colls de fusta treballats i mosaic hidràulic blanc entre les bigues.</span></span></span></p> | 08283-54 | c. Major, 9 | <p><span><span><span>L'edifici també ha rebut els nom de can Rajol i can Pere dels Esclops. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Casa de la família Sardà i posteriorment de la família Homs. El nom li ve del cansalader Josep Sardà Puigseslloses, que, juntament amb la seva esposa Pilar Roqueta Vilalta, es van establir en una cansaladeria ja existent en aquest mateix lloc (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> | 41.8508300,2.2283200 | 435942 | 4633502 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97112-p1090265.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97112-p1090267.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97112-p1090268.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Segons Anna Rovira (ROVIRA, 2023), la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona a partir del segle XVI. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
97113 | Ca la Nica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-nica | <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PUIGFERRAT, Carles(2017) “Els documents de la familia Vila del Carrer, un valuós fons de l’Arxiu Municipal de Tona”. Llibre de Tona. Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> | XIX, XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional i dos crugies paral·leles. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i carener és paral·lel a la façana. <span lang='CA'>La composició de la façana és simètrica, i el</span><span> revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa és divideix en dos locals comercials, en un dels quals s’integra la porta d’accés als pisos, fet que manté la simetria de la façana. Una faixa decorativa separa el primer pis, que presenta dues finestres més petites i quadrades. El voladís a la part superior de la façana és simple, de ràfec pla continu sense colls, pintat igual que la façana</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca enmig de la façana un escut amb la inscripció del monograma “IHS”, la paraula “Vila” i la data de 1573. L’escut acaba a la part inferior amb una creu.</span></span></span></p> | 08283-55 | c. Major, 10 | <p><span><span><span>Casa de la família Montmany, dedicats tradicionalment a fer de sabaters. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa la fer construir, el 1573, el boter i mestre fuster Lluís Vila, fill de Joan Vila, pagès de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, i de la seva esposa Bartomeua, en un solar que havia estat del mas Riambau. La família Vila (o Vila del Carrer) va viure en aquesta casa fins el 1682. Després es van traslladar a l’actual finca del carrer Major número 12 (la finca contigua). La casa la tenien en lloguer i, possiblement al segle XIX o a principi del XX, se la van vendre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1718 hi vivia el sastre Joan Prat. El portal rodó del segle XVI, modificat, que hi havia als baixos, va desaparèixer en reformar-se la botiga i la façana de la casa. Només se n’ha conserva la clau del portal amb un escudet esculpit i la data 1573, fixada a mitja façana, com a element decoratiu. (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> | 41.8506900,2.2280800 | 435922 | 4633487 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97113-p1090277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97113-p1090278.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | L'edifici també ha rebut el nom de can Vila Vell, can Vila Boter (ROVIRA, 2023) Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana, tot i no ser la original a causa de reformes successives, doten de caràcter el paisatge urbà del centre, pel seu volum i composició i elements originals (ROVIRA, 2023). | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
97114 | Can Sebastià o Can Vila del carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sebastia-o-can-vila-del-carrer | <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PUIGFERRAT, Carles; GRAU, Josep Maria. (2012) “Diari d’un fejocista tonenc. Sebastià Buxaderas Roqueta (octubre de 1937 – abril de 1938)”. Ausa [Vic], vol. XXV, núm. 170, pàg. 791-838.</p> <p>PUIGFERRAT, Carles. (2017). “Els documents de la família Vila del Carrer, un valuós fons de l’Arxiu Municipal de Tona”. Llibre de Tona [Tona], 2017, pàg. 34-44.</p> <p>VILAMALA, Jordi. (2014)'Tona i la Guerra de Successió (1705-1714)'. Llibre de Tona [Tona], Ajuntamen de Tona, pàg. 39-43 (fotografia de la inscripció de la sala).</p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> | XVII, XVIII XIX, XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb dos crugies paral·leles </span></span></span>(una d'elles, doble, que correspon a la sala del pis principal)<span><span><span>. La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener és paral·lel a la façana. <span lang='CA'>La composició de la façana actual és asimètrica, però cal tenir en compte que originalment era simètrica. La venda de la crugia de la dreta </span>(ROVIRA, 2023)<span lang='CA'>, va fer que aquesta part de l’immoble evolucionés de manera diferent. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La composició queda definida per dos eixos, sobre l’eix principal (a la dreta façana, segons l’observador), es situa al primer pis un balcó allargat que agrupa dues obertures emmarcades en pedra, per damunt la llinda de les quals destaquen els arcs de descarrega de pedra disposada a sardinell. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>El pis superior presenta només una finestra emmarcada en pedra. L’eix de l’esquerra només té una finestra gran al pis inferior i petita al segon, de les mateixes característiques que les descrites anteriorment. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La barbacana que tanca l’edifici és plana amb colls de formigó i entrebigat arrebossat amb morter ciment. A les plantes baixes hi ha dos locals. </span></span></span></span>Un és una sala d'exposicions de la Fundació Privada Buxaderas-Grau i l'altre, una botiga. El seu portal de pedra es correspon a l'antic portal major de la casa i porta inscrita la data '1682', data de construcció de l'edifici.<span><span><span><span lang='CA'> </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons la descripció de Carles Puigferrat, l</span></span></span></span>a sala del primer pis conserva el paviment de posts de roure i part de la fusteria (porta, armari encastat) original. A l'alcova contigua, hi ha una capelleta barroca, a manera de fornícula, amb decoració de relleus de guix. També hi ha una inscripció de la primera meitat del segle XVIII en una de les portes de la sala principal, en què es diu que mossèn Josep Vila, filla de la casa, rector de Sant Martí de Centelles, hi morí el 14 d'octubre de 1714, a l'edat de 70 anys, deixant instituïda una causa pia per pagar el dot a donzelles pobres i estudis a joves que volguessin seguir la carrera eclesiàstica (VILAMALA, 2014).</p> | 08283-56 | c. Major, 12 | <p><span><span><span>Va ser la casa pairal de la família Vila (o Vila del Carrer o Vila Boter). Els Vila van ser una de les primeres famílies que es van establir al segle XVI al carrer Major, llavors camí ral de Barcelona a Vic, que va ser el nucli inicial del poble actual. Lluís Vila, boter i mestre fuster, originari de Santa Eulàlia de Riuprimer, es va establir a Tona vers el 1568 i el 1573 va fer-se construir una casa, can Vila Vell (actual número 10 del carrer Major). Els Vila es van enriquir entre els segles XVI i XVII a l’ombra de l’expansió del negoci del vi i fent de paraires, i van convertir-se en la família més rica del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El boter Joan Vila Aranyó, hereu de la casa, i fill de Jacint Vila Oller, també boter, va fer construir el casal del carrer Major 12, adossat a la primitiva casa Vila. A la llinda de l’antic portal hi figura la data de 1682. Es tractava en origen d’una casa de tres cossos o crugies, el central corresponent a la sala del primer pis, i amb capella privada. El cos de tramuntana, molt transformat, ara forma la finca número 12bis. Era el sector on hi havia a la capella i, segons informacions orals dels paletes que hi van treballar en la darrera reforma, els sostres d’aquest sector tenien decoració de pintura mural (sembla que ara amagada per un fals sostre).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’hereu i paraire Joan Vila Viladelmàs va ser partidari de Felip V durant la Guerra de Successió. Va ser noment batlle de Tona i Collsuspina el 1723. Durant el segle XVIII, els Vila del Carrer van tenir un paper molt destacat en la campanya per aconseguir que es construís al carrer de Tona una capella o nova església parroquial i, a principi del s. XIX, van finançar la construcció de la capella del Santíssim i de la Mare de Déu dels Desemparats a la nova església parroquial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Net de Joan Vila Viladelmàs i hereu de la casa va ser el doctor en dret, Fèlix Vila Vila, que passà a residir a Barcelona, al barri de Sant Pere de les Puelles. Exercí de lletrat de la Reial Audiència de Barcelona. Fèlix Vila va conservar les seves propietats a Tona, entre altres can Vila Vell i can Vila Nou, que devia arrendar en gran part (excepte el principal de la finca del carrer Major 12).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sempre van mantenir la casa de Tona. Els Vila s’emparentaren amb famílies d’hisendats i de burgesos de Barcelona i el seu entorn. El 1929, el darrer hereu, Josep Maria Vila Fàbregues, farmacèutic, es traslladà a viure a Tona, on obrí una oficina de farmàcia als baixos de l’antiga casa pairal i la família passà a residir als pisos superiors. La farmàcia Vila restà oberta fins el 1946; llavors la família va retornar a Barcelona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al principi del segle XX als baixos de can Vila hi havia oberta la botiga de queviures i ultramarins <em>La Confiança</em>, propietat d’una família de forners i pastissers establerta al mateix carrer (número 16, can Ramonet). Sebastià Buxaderas Roqueta era el quart dels cinc germans d’aquesta família. Als anys seixanta comprà can Vila, que llavors era en venda i en molt mal estat. La va rehabilitar i en va fer el seu domicili. Als baixos hi obrí una botiga <em>Spar</em>, un dels primers autoserveis que hi va haver a Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Arran de la mort de la seva vídua, Roser Grau Subiranas, el 2020, l’edifici ha passat, per disposició testamentària, a la Fundació Privada Buxaderas-Grau. Des del 2008 ja n’era propietària d’una part dels baixos, on hi ha una sala d’exposicions, gràcies a una </span></span></span></span><span><span><span><span>donació de la mateixa Roser Grau, que va ser la fundadora i primera presidenta de la Fundació. (ROVIRA, 2023).</span></span></span></span></p> | 41.8507900,2.2280800 | 435922 | 4633498 | 1682 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97114-p1090282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97114-p1090285.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97114-p1090286.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | L'edifici també va rebre el nom de can Vila o can Vila del Carrer.Segons la valoració d'Anna Rovira, és una de les finques de gran valor simbòlic i identitari del poble, perquè es va construir en el camí ral de forma primerenca, fet que va generar un nou centre al poble i va contribuir que s'hi construïssin més cases (ROVIRA, 2023). | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
97115 | Can Pio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pio | <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='EN-GB'><span><span>LLEOPART, Anna i PUIGFERRAT, Carles. </span></span></span><span><span><span>(2016). “Felip Vall i Verdaguer (1916-2012). Esbós biogràfic”. Llibre de Tona. Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles (1997). “Itinerari d’un artista”. Llibre de Tona. Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VALL, Pilar (2018). “Una dona d’empenta. Maria Verdaguer Massana i la creació dels sostenidors globus”. Llibre de Tona. Tona.</span></span></span></p> | XIX, XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb dues crugies paral·leles. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. La façana presenta una composició simètrica, organitzada en un eix per crugia. <span>El revestiment és un arrebossat de morter de calç.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa actualment té quatre obertures, de les quals dues (porta i finestra núm.15) procedeixen de la partió d’un antic portal. La gran finestra del número 13 és la transformació d’un altre portal (ROVIRA, 2023). Finalment, hi ha una porta que no queda alineada amb cap eix. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis, les obertures, de mides diferents, estan emmarcades en pedra. Tenen sortida a balcons, també de mides diferents, el de la dreta quasi no té voladís. Tenen llosanes de pedra i baranes de barrots de forja. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segon pis, els balcons són sense vol i les obertures són probablement transformacions d’antigues finestres (ROVIRA, 2023)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca com a tancament de la façana per la part superior, la barbacana de colls de fusta amb mosaic hidràulic de color blanc i blau.</span></span></span></p> <p>A l'interior, l'espai que dona a la part del darrere, té interès arquitectònic. Destaquen especialment els grans finestrals que hi ha.</p> | 08283-57 | c. Major, 13-15 | <p><span><span><span>El nom li ve de Pio Vall Amblàs, secretari municipal (va ser-ne durant la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme). Fill de Centelles, on va néixer el 1887, es va casar amb la pubilla de la casa, Maria Verdaguer Massana. Es va jubilar el 1961.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’immoble té un cert simbolisme identitari per ser la casa pairal de la família Verdaguer, una de les més antigues del poble, i dels seus descendents. Està documentada com a propietat de la família Verdaguer des del 1560. Residencia del pintor Felip Vall i Verdaguer (1916-2012, pintor, decorador i dibuixant català, especialitzat en pintura mural), fill de Pio Vall i Maria Verdaguer. Una placa recorda aquest fet. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins a principi del segle XX, hi va haver obert un cafè conegut amb el nom del Cafè de Baix dels Verdaguer, regentat per aquesta família. Al darrere de la casa hi ha encara l’antiga sala de ball, amb terra de fusta, reconvertida a partir de 1925 en taller de confecció de l’empresa tèxtil Corsés María – Mariver, fundada en1914-1915 per la modista Maria Verdaguer Massana (1893-1994), la mare del pintor. El taller va tancar l’any 1987. A la casa encara s’hi conserven màquines i material del treball de confecció. També una col·lecció de quadres de Felip Verdaguer (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> | 41.8509400,2.2283400 | 435944 | 4633514 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97115-p1090579.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97115-p1090582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97115-p1090585.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | L'edifici també ha rebut el nom de cal Secretari, can Grua o antic cafè de Baix dels Verdaguer.Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental). Té elements originals que doten caràcter el paisatge urbà. La barbacana, les fusteries, baranes i ampits de la planta baixa expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més rellevant se situa entre 1920 i 1935. A més a més, aquesta finca té un valor simbòlic i d’identitat pel poble per la família que hi va viure (ROVIRA, 2023). | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
97137 | Ca l’Helena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhelena | <p><span><span><span>Ajuntament de Tona (ed.). «Nomenament d'Antoni Bayés i Pilarín Bayés com a fills adoptius de Tona» 7 de octubre de 2010. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUIGFERRAT, Carles (2000). La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> | XVIII,XIX, XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional i dues crugies. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. <span>El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La composició de la façana és simètrica</span> <span lang='CA'>amb dos eixos. La planta baixa actualment està dividida en dos portals amb locals comercials. El primer pis presenta dues finestres de mides desiguals, amb brancals, llinda i ampits de pedra motllurades. La finestra de la dreta té una inscripció a la llinda: 1753, i a sota, un medalló amb la figura de Jesucrist. Al segon pis, les finestres són de factura més senzilla, més petites i amb motllures a la part superior que trenquen la forma poligonal amb angles rectes. El voladís de la part superior de la façana es forma amb una barbacana amb biguetes de fusta i rajol ceràmic sense pintar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Per últim, cal citar la placa commemorativa ubicada al marge esquerra de la façana, dedicada a un antic propietari de la finca, el Dr. Antoni Bayés i Fuster, feta en marbre amb un dibuix de la seva besnéta, la popular dibuixant Pilarín Bayés.</span></span></span></span></p> | 08283-58 | c. Major, 17 | <p><span><span><span>El nom de Ca l’Helena recorda una carnisseria i cansaladeria que es va obrir als baixos de la casa, que era regentada per una dona que es deia així (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa havia estat la residència del metge Antoni Bayés i Fuster (1842-1899). Va néixer a Taradell el 1842 i es llicencià en Medicina per la Universitat de Barcelona el 1864. Es va casar amb Ramona Coch. El 1869 ja es documenta exercint de metge de capçalera a Tona. El matrimoni Bayés-Coch vivia en aquesta casa i van tenir tres fills, Candi, Josep i Trinitat. Antoni Bayés era una persona d’esperit inquiet i va fer investigacions relacionades amb l’epilèpsia i la tuberculosi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La gran aportació del Dr. Bayés i Fuster a Tona és el descobriment de les aigües mineromedicinals el 1874. Va ser gràcies al seu interès que un descobriment fortuït, que no hagués tingut cap transcendència, va ser l'inici de l’explotació d'aquestes aigües amb finalitats terapèutiques. Fou ell qui va fer analitzar i estudiar les aigües i qui es va adonar de les seves enormes possibilitats. I encara més, va ser un dels promotors de la constitució de la primera societat mercantil per a l’explotació de les aigües, juntament amb els seus socis Narcís Ullastres i Josep Quintanas (amo del mas Riambau), societat que va gestionar el balneari Ullastres, del qual ell va ser el primer metge director. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El Dr. Bayés i Fuster va dedicar molts esforços, econòmics i de tota mena, a fer possible l’existència d’un establiment balneari a Tona i a divulgar les excel·lències de les aigües. És l’autor de la memòria o monografia divulgativa sobre les aigües de Tona titulada Aguas minero-medicinales salino-yodosulfuradas de S.Andrés de Tona (Provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Cª (Vic 1881). Tot el que va venir després -el descobriment d’altres deus, la constitució de nous balnearis, el naixement dels barris Roqueta i Codina, l’impacte econòmic tan positiu que va suposar per a Tona esdevenir un centre d’estiueig de primer ordre- no hagués estat possible sense aquest primer impuls de la mà del Dr. Bayés i Fuster. El 1878 va traslladar-se a viure a Vic. Un carrer del poble porta el seu nom en honor seu (Ajuntament de Tona).</span></span></span></p> | 41.8510100,2.2283700 | 435946 | 4633522 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97137-p1090241.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97137-p1090242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97137-p1090243.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | L'edifici també ha rebut el nom de cal Metge. Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten caràcter històric el paisatge urbà. A més a més, aquesta finca té un valor simbòlic perquè hi va residir el Dr. Bayés, descobridor de les aigües mineromedicinals de Tona (ROVIRA, 2023). | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
97138 | Can Pere Marieta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-marieta | <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> | XVII, XVIII,XIX, XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. Es troba perfectament alineada amb la finca del costat, el número 20, compartint la barbacana i el revestiment de les façanes (<span>un arrebossat de ciment pintat).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana s’organitza asimètricament amb un eix principal i un altre de secundari. La planta baixa presenta el portal d’entrada amb brancals de pedra i llinda de fusta, al costat hi ha una finestra emmarcada en pedra amb la llinda del mateix material, on s'hi inscriu la data, 1673. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis, alineat amb l’eix principal, destaca la presència d’un balcó amb llosana de pedra i la barana decorada amb motius geomètrics. Cal dir que la llosana de pedra es superposa a la llinda inferior de la finestra i talla la inscripció citada anteriorment, per la qual cosa es dedueix que el balcó és posterior a l’obra original. La resta de finestres, tant al primer com al segon, són de factura senzilla, quadrades i petites, destaca únicament l’ampit de fusta de les del pis superior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de la façana es tanca amb una barbacana plana amb colls i llates de fusta, i rajols sense pintar entre les bigues.</span></span></span></p> | 08283-59 | c. Major, 18 | <p><span><span><span>Casa on havia viscut la família Romeu-Baulenas. En Pere Romeu, en Pere Marieta o Pere de ca la Marieta, era forner de la Cooperativa Fraternitat Obrera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És una casa amb orígens, com a mínim, al segle XVII, com documenta la inscripció de la llinda de la finestra de la planta baixa (1673) (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> | 41.8511200,2.2281600 | 435929 | 4633534 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97138-p1090771.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97138-p1090238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97138-p1090773.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | L'edifici també he rebut la denominació de ca la Sivina.Segons la valoració d'Anna Rovira, en aquesta finca es pot apreciar la configuració original, ja que es conserva gairebé intacta, fet que atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) (ROVIRA, 2023). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
97139 | Can Baulenas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baulenas | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial. Element 05/23.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII | Deteriorament visible de la façana. | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec és amb colls de fusta i llates de rajol. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana s’organitza a partir d’un sol eix, amb dues obertures. Destaca un gran portal dovellat de mig punt, amb una inscripció a la dovella central. I al pis superior, una petita obertura simple. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La inscripció en qüestió es localitza en un escut, i també fora d’aquest, a la dovella central, amb dues dates diferents: </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>1558 i 1790. A la inscripció es pot llegir, </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>dins l’espai de l’escut: 'IHS (Jesús), 1558 i BAVLE', i seguidament, a sota, però ja fora del camp de l’escut, 'NAS', amb la data 1790, i seguidament la inscripció 'POSAT'. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08283-60 | c. Nou, 23 | <p><span><span><span><span><span><span><span>El poble de Tona va configurar-se al voltant del camí ral a partir del segle XVI i XVII. A poc a poc, naixien espais i edificis propis del nou centre històric: la plaça Major, els carrers principals amb la carnisseria, la botiga de queviures, la plaça de l’Hostal, i els carrers adjacents que varen anar conformant noves vies de comunicació. Can Baulenas, formaria part d’aquest traçat urbanístic. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La data de 1790 correspon a la construcció de la casa, per part de la família Baulenas, que en aquell moment va col·locar el portal dovellat amb l’escut del segle XVI reaprofitats d’una antiga edificació. Per això, en el moment de la construcció es va refer la inscripció, ampliant i modificant la informació original, amb les noves dades dels propietaris. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.8459100,2.2278700 | 435900 | 4632956 | 1790 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97139-681.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97139-682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97139-684.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El nom de la casa ve determinat pel cognom de la família propietària. A la bibliografia pot aparèixer identificada també com a Can Baulenes.Segons Anna Rovira (ROVIRA, 2023), aquesta tipologia constructiva podria correspondre al moment de creixement urbanístic d’entre el segle XVI fins al XVIII, al voltant del camí ral, i seguint una coherència amb el paisatge urbà d’aquell moment. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||
97145 | Habitatge del c. Major 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-c-major-20 | <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> | XVII, XVIII,XIX, XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. Es troba perfectament alineada amb la finca del costat, la número 18, amb qui comparteix barbacana i el revestiment de les façanes, que consisteix en <span>un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana s’organitza asimètricament amb un sol eix principal, fet que genera una composició molt desequilibrada. Antigament hi havia un altre eix de composició amb finestres a totes les plantes (ROVIRA, 2023). La planta baixa està ocupada per un local comercial. El primer pis hi ha balcó amb llosana motllurada i barana amb decoració geomètrica. Al segon pis únicament hi ha una finestra simple. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de la façana es tanca amb una barbacana plana amb colls i llates de fusta, i rajols sense pintar entre les bigues.</span></span></span></p> | 08283-61 | c. Major, 20 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Els orígens de la casa segurament es remunten als segles XVII o XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant molts anys hi va haver oberta als baixos una botiga de llanes (Llanes Carme)</span></span></span> (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> | 41.8511600,2.2281800 | 435931 | 4633539 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97145-p1090772.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97145-p1090234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97145-p1090236.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Un altre nom popular que rep la casa: les Llanes.Segons la valoració d'Anna Rovira la seva composició atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten de caràcter el paisatge urbà (ROVIRA, 2023). | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
97147 | Cal Metge – Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-metge-can-serra | <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33024'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XVIII, XIX, XX | <p><span><span><span>Edifici cantoner d’estructura tradicional, amb tres crugies paral·leles i planta rectangular. La coberta és de teula àrab a tres vessants, i el carener és paral·lel a la façana. La casa està desalineada, sobresurt respecte als immobles veïns anteriors. C</span></span></span>onsegüentment, <span><span><span>presenta la façana principal, que dona al carrer Major, i dues façanes laterals. <span><span lang='CA'><span><span>El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana perpendicular més important, n. 19, mostra dos eixos de simetria. L'eix principal és definit per la tribuna i el balcó superior. A la planta baixa hi ha un local comercial amb el portal i una finestra. Al primer pis hi destaca la tribuna, de perfil metàl·lic amb predomini del vidre. La part central de la tribuna és de vidre i s’encaixa en perfils metàl·lics que dibuixen formes ovoidals. Per </span></span></span><span><span><span>la part superior hi discorre una franja estructurada en forma de quadricula amb vidres opacs transparents i alguns de color ocre. La tribuna es sustenta per una base de formigó amb llosana. </span></span></span><span><span><span>La resta d’obertures d’aquesta façana són balcons amb baranes profusament decorades amb formes helicoidals, geomètriques o florals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana paral·lela al carrer es divideix en dos trams. El més llarg, situat a l’esquerra de l’observador, és simètric amb quatre eixos de simetria, amb balcons correguts amb quatre obertures en cada pis, i un tram curt (abans d’arribar a la cantonada de la façana de la tribuna) amb un sol eix amb balcons individuals a cada pis. La planta baixa es divideix actualment en dos locals comercial i el portal d’accés a les plantes superiors. </span></span></span><span><span><span>La tercera façana no té interès pel que fa a la composició arquitectònica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A les dues façanes principals, abans d’arribar al voladís de la part superior, hi ha una sèrie de finestres rectangulars alineades amb els eixos de simetria, a l’alçada de les golfes. Destaca la barbacana amb colls de fusta motllurats amb mosaic hidràulic de motius florals (roses amb fulles).</span></span></span></p> | 08283-62 | c. Major , 19-21 | <p><span><span><span>Havia estat la casa pairal de la nissaga de metges Serra de Tona i dels seus descendents. Es tracta d’una gran reforma d’un edifici anterior, probablement del segle XVIII, que ocupava el mateix solar. La reforma es va fer vers el 1915, segurament quan es va voler convertir l’edifici en un hotel (era el moment de l’auge de l’estiueig a Tona). L’Hotel Serra va estar obert molt pocs anys. Va viure en aquesta casa el Dr. Joaquim Serra Bertrana, alcalde de Tona de 1902 a 1904, i el seu fill, també metge de Tona, Josep Maria Serra Tous, que va morir el 1937.</span></span></span></p> | 41.8511300,2.2282400 | 435936 | 4633535 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97147-p1100221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97147-p1090228.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97147-p1100217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97147-p1090230.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | L'edifici també ha rebut la denominació de cal Roca.La valoració d'Anna Rovira remarca la ubicació peculiar de la finca, juntament amb la tribuna i els seus balcons allargats, que donen una identitat única a l’immoble, dotant-la de valor simbòlic, i que a més expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més rellevant se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023). | 98|105|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
97156 | Can noranta-cinc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-noranta-cinc | <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> | XIX, XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és asimètrica amb dos eixos. La planta baixa presenta un portal d’entrada i un finestral de grans dimensions sobre un sòcol inferior de pedra aplacat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els dos pisos tenen dues finestres rectangulars cadascun, les del primer amb ampits de pedra, les de la segona planta, ceràmics. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El revestiment de la façana consisteix en un arrebossat de ciment pintat. </span></span>El voladís de la part superior combina rajola ceràmica i dentada, en una composició de quatre línies de volada. </span></span></span></span></p> | 08283-63 | c. Major, 22 | <p><span><span><span>El nom de can noranta-cinc li ve perquè, als baixos, hi va haver oberta una botiga que venia productes per sota d’una pesseta. Més endavant, la botiga va ser regentada per Mercè Pujals i va prendre el nom de “Novedades Mercè” (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> | 41.8512100,2.2281800 | 435931 | 4633544 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97156-p1090225.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97156-p1090226.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97156-p1090227.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | L'edifici també ha rebut les denominacions de: can Panadero, can Carlets.Segons la valoració d'Anna Rovira la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), podria tenir elements originals amagats, com l'emmarcament de pedra a les finestres del primer pis (ROVIRA, 2023). | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
97157 | Cal Trinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trinya | <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> | XIX, XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és asimètrica amb un sol eix. La planta baixa presenta un local comercial i el portal d’entrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa és decorada amb faixes verticals de mosaic aplacat, es tracta de peces de forma quadrades. Les obertures dels pisos compten amb balcons, el del primer pis és més gran que el del segon i té la llosana de pedra. El balcó del segon pis està fet de perfils metàl·lics i mosaic hidràulic. Tots dos tenen baranes treballades, el del primer pis, de fossa, i el del segon, de forja. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana està arrebossada de ciment i pintada. El voladís a la part superior de la façana és de rajola ceràmica pintada i en una composició de tres línies de volada. </span></span></span></p> | 08283-64 | c. Major, 24 | 41.8512600,2.2281800 | 435931 | 4633550 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97157-p1090220-copia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97157-p1090221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97157-p1090222.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental). Les diferents baranes i lloses de balcó expliquen la transformació arquitectònica continuada de principis del s. XX (ROVIRA, 2023). | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
97172 | Ca la Sara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-sara-1 | <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> | XIX, XX, XXI | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. Forma part d’una finca que inclou el n. 29, </span></span></span>amb el qual comparteix el revestiment, que és arrebossat de ciment i pintat; la barbacana i la composició de la façana.</p> <p>Tenint en compte que es tracta d’un únic edifici amb dues finques (números 27 i 29), en aquesta fitxa únicament la part de la façana del número <span><span><span>27 (veure fitxa del número 29, Ca la Maria Comerma).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és simètrica amb un sol eix principal. La planta baixa presenta el portal principal alineat amb l’eix de la façana i la porta d’entrada als dos pisos superiors. El primer pis mostra un balcó amb llosana de formigó i una barana decorada amb motius geomètrics i florals, a diferència del segon pis que només té una obertura de finestra amb ampit. La part superior de la façana es tanca amb una barbacana amb colls de fusta treballats i rajols sense pintar.</span></span></span></p> | 08283-65 | c. Major, 27 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El nom de la casa fa referència a Sara Benet, </span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>propietària.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fa dues dècades aproximadament, es <span lang='CA'><span><span>va realitzar una reforma d’aquest tram del carrer Major que va implicar enretirar la façana per alinear-la amb la resta de cases veïnes </span></span></span>(ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> | 41.8513700,2.2283700 | 435947 | 4633562 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97172-p1090213.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97172-p1090214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97172-p1090216.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Segons la valoració d'Anna Rovira la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona a partir del segle XVI. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023).La barana d’aquest immoble és igual que la de la cal Metge-Cal Serra, fitxa 62, d’estètica modernista. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
97180 | Can Climent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-climent-1 | <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> | XIX, XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb dues crugies. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La finca està formada per dos volums absolutament diferenciats, amb una part de més alçada de planta baixa i dos pisos, i un cos adossat de menys entitat de planta baixa i pis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana del bloc principal s’organitza en dos eixos asimètrics, ja que els balcons del primer pis són desiguals. A la planta baixa el local comercial està centrat a la façana, també s'hi observa un accés als pisos superiors. Un gran sòcol d’aplacats de forma rectangular uniformitza els dos blocs. La façana és arrebossada de ciment i pintada.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les quatre obertures tenen balcó</span></span></span><span><span><span>, més grans al primer pis i amb llosanes de formigó d’estètica diferent. Destaca el detall decoratiu esgrafiat (formes de garlanda), sobre les obertures d’aquest pis. Les baranes mostren decoracions diferents, geomètriques o de barrots helicoidals. Al pis superior els balcons són sense volada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altra part de la finca, que només té un pis, presenta una composició amb un sol eix asimètric amb un gran portal a la planta baixa i un finestral amb ampit al segon.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La part superior de la façana també està diferenciada entre els dos volums de la finca, la més alta compta amb una cornisa motllurada amb un</span></span></span> ràfec de formigó amb peces ceràmiques que simulen mènsules. A la part més baixa, el ràfec és de formigó amb motllures.</span></span></span></p> | 08283-66 | c. Major, 28 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Originàriament, la segona planta era una galeria porticada, i a la planta primera només hi havia un balcó. El 20 de març de 1921, en Clemente Roqueta Bres, va demanar permís per arrebossar la façana; convertir una finestra del primer pis en balcó i la galeria porticada del segon pis, en balcons. Sembla ser que sobre el balcó i la finestra del primer pis hi havia algun tipus de policromia o esgrafiat. En qualsevol cas, la llinda de la finestra era més baixa que la de la balconera. Per tant, els esgrafiats actuals no serien els originals. Per altra banda, el portal gran de la planta baixa amb grans porticons estava situat sobre l’eix del balcó, i no al revés com en l’actualitat (ROVIRA, 2023).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Aquesta va ser l’antiga casa de la família Bentanachs (el 1939 un Climent Bentanachs Roqueta era fill d’aquesta casa). Hi va està amagat durant la Guerra Civil mossèn Josep Sabaté Riba (1896-1979), al qual l’esclat del conflicte l’agafà a Tona, on estiuejava. En una cambra o sala de la casa s’hi van celebrar misses clandestines. Mossèn Josep va viure-hi fins el 1957. Per guanyar-se la vida feia d’auxiliar de la parròquia i de mestre de minyons. Els nois acudien a fer classe a la mateixa casa (ROVIRA, 2023).</span></span></span></span></span></span></p> | 41.8514100,2.2282300 | 435935 | 4633567 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97180-p1090206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97180-p1090207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97180-p1090208.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten caràcter el paisatge urbà. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023). | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
97181 | Ca la Maria Comerma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-maria-comerma | <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> | XIX, XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. Forma part d’una finca que inclou el n. 27, amb el qual comparteix el revestiment,<span lang='CA'><span><span> que és a</span></span></span>rrebossat de ciment i pintat; la barbacana i la composició de la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tenint en compte que es tracta d’un únic edifici amb dues finques (números 27 i 29), en aquesta fitxa únicament la part de la façana del número 29 (veure fitxa del número 29, Ca la Sara).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és simètrica amb un sol eix principal. La planta baixa presenta un local comercial alineat amb l’eix de la façana i una porta d’entrada als dos pisos superiors. El primer pis presenta un balcó amb llosana de formigó i barana amb barrots helicoidals, a diferència del segon pis que només té una obertura de finestra amb ampit. La part superior de la façana es tanca amb una barbacana amb colls de fusta treballats i rajols sense pintar.</span></span></span></p> | 08283-67 | c. Major, 29 | <p><span><span><span>Maria Comerma i el seu marit Joan Roca van ser un dels darrers estadants d’aquesta casa abans de la seva reforma. Joan Roca era cisteller i tenia el taller als baixos (al pati del darrere encara hi ha la bassa artificial per remullar els vímets).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A inicis del segle XXI, es va realitzar una reforma d’aquest tram del carrer Major que va implicar haver d'enretirar la façana per alinear-la amb la resta de cases veïnes. (ROVIRA,2023).</span></span></span></p> | 41.8514200,2.2283700 | 435947 | 4633568 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97181-p1090213.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97181-p1090215.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97181-p1090216.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Segons la valoració d'Anna Rovira la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona partir del segle XVI. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023). | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
97206 | Porxos de l’Orient | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porxos-de-lorient | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | Actualment, l’edifici dels Porxos està en procés de rehabilitació i reforma, per la qual cosa alguns aspectes i elements originals han variat respecte a l’edifici original. | <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici té la coberta de teula àrab a dues aigües, i el carener és paral·lel a la façana. El ràfec és amb colls de fusta i rajols ceràmics. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i les reformes que s’hi estan efectuant, la façana principal manté la simetria original organitzada a partir d’eixos ben definits. La planta baixa és un espai porticat amb arcades amb la clau central de pedra. Al primer pis, les finestres s’han modificat i presenten una major verticalitat, reforçada per uns porticons amb làmines de fusta. Al voltant d’aquestes obertures, part de l’antic parament d’obra vista (totxo) s’ha revestit amb una capa de morter i pintura blanca. L’antic porxo de la planta superior conserva les bigues encavallades. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Lateralment, l’edifici presenta algunes diferències, amb l’absència de pòrtic a la planta baixa, que ha estat substituït per obertures simples, i dos finestrals a la planta pis amb característiques similars a la resta.</span></span></span></span></span></span></p> | 08283-68 | Plaça de l’Ajuntament, 3 | <p><span><span><span><span><span><span>És un edifici que està vinculat directament amb el Cafè Orient, i de fet es considera una ampliació, mai finalitzada, de la fonda i cafè Orient, ubicats a l’actual Plaça Major. </span></span></span></span></span></span>Es va bastir, en part, sobre una galeria i porxada construïda als anys trenta del segle XX que va funcionar <span><span><span><span><span><span>com una galeria del cafè esmentat, com una zona de terrassa ampliada. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Els porxos els anys trenta, d'arc apuntat de maó i amb clau de pedra, foren construïts seguint el projecte d'urbanització de la plaça dels Estudis que va redactar l'arquitecte municipal Manuel Gausa i Raspall el 1928 i que finalment mai no es va portar a terme. Es preveia una plaça porticada amb arcades d'arc semicircular d'estil noucentista, molt diferents de les que finalment es van acabar realitzant en aquesta façana de la plaça.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Cal destacar aquest edifici va allotjar la primera discoteca de Tona (en l’antic espai de la sala de ball de l’Orient), i s’hi entrava pel carrer de la Font.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.8501900,2.2290600 | 436003 | 4633430 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97206-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97206-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97206-23.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - cultural - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Segona Anna Rovira (ROVIRA, 2023), l’edifici manté el valor històric i artístic del moment en què va ser construït, en un període de grans transformacions urbanes i arquitectòniques, durant la primera meitat del segle XX. Es volia transformar l’antiga Plaça dels Estudis en l’actual Plaça de l’Ajuntament, amb una zona porticada. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/