Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96358 | Font del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raval-4 | <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUIGFERRAT, Carles (2020). La ruta urbana de Tona. Inèdit</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font urbana oberta en un marge de pedra de paredat comú que salva un desnivell al carrer del Raval. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obertura es materialitza amb un arc de mig punt amb un arc que utilitza pedres irregulars a manera de dovelles. A l’interior, una pica de pedra emmarcada en tres lloses de pedra treballada, les laterals buixardades, recullen l’aigua que raja d’un broc obert a la paret.</span></span></span></p> | 08283-5 | c. Raval. Davant del n. 21 | <p>Es va inaugurar el 8 de juliol de 1970 en el marc d'unes obres d'urbanització del barri del Raval. Originalment, la font disposava d'una placa de marbre on s'hi va gravar la llegenda 'Inaugurada en la paz de Franco'. El primer Ajuntament democràtic després de la dictadura la va fer retirar (PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011).</p> | 41.8481300,2.2292890 | 436020 | 4633202 | 1970 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96358-p1090353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96358-p1090354.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 96364 | Font de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-joan-baptista | <p>MIRALPEIX, Laia. (2022) 'L'obra de l'escultor Josep Ricart i Maimir a Tona'.<em> Llibre de Tona. </em>Tona, Pàgines 47-54.</p> <p><span><span><span>LLEOPART Amadeu (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. Pàgina, 108.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona. Pàgina 431.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>La font anomenada de Sant Joan Baptista es troba situada davant del número 8 del Carrer Major, espai on la vorera pels vianants és més ample, just davant de can Paulet. Forma part del conjunt de fonts municipals que conformen el mobiliari urbà i serveixen per abastir d’aigua potable a la ciutadania. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’estructura principal de la font està constituïda per una columna en forma de monòlit de pedra de secció rectangular, que s’amplia en la part superior, i una aixeta en la seva cara nord. Sota l’aixeta, una peça de pedra circular recull l’aigua sobrant. Al capdamunt del monòlit de pedra, hi ha una peça escultòrica de ferro forjat que representa una flama. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la cara de llevant de la font, i mig tapada per una torreta amb vegetació, descobrim un mural ceràmic format per rajoles blanques amb decoració de motius vegetals i un text a la part central. Aquest porta per títol “<em>Sant Joan Baptista</em>” i és un poema de Mn. Joan Colom dedicat al sant. El mural de ceràmica és obra de l’artista Assumpta Sans i Codina. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La font té una peça escultòrica en baix relleu que representa una figura humana de Sant Joan Baptista, alçant els braços i el cap, en direcció al cel. És una obra de Josep Ricart Maymir (Taradell, 1925 - Barcelona, 2020), autor també dels monuments a la Sardana i als Gegants de Tona. </span></span></span></span></p> | 08283-8 | c.Major, 8 | <p><span><span><span>Segons informacions orals, el nom de la font el varen decidir els veïns i veïnes del mateix carrer Major, que també en varen ser els promotors. De fet, el projecte es va finançar amb donatius. </span></span></span></p> <p>La font és al mateix indret on ja existia una font. Es va inaugurar el 24 de juny de 1978, diada de Sant Joan Baptista.</p> <p><span><span><span>A l’espai que ocupa, durant la Guerra Civil Espanyola, s’hi va erigir un monòlit en honor als caiguts, davant del qual s’hi havia fet alguna missa de commemoració just després del conflicte, el 1939 (PLADEVALL, A.:1990, pàgina 431). El monument finalment es va destruir. </span></span></span></p> | 41.8507300,2.2282700 | 435938 | 4633491 | 1978 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96364-1992.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96364-1993.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | Reproducció del text de Mn Joan Colom, rector de Tona, dedicat a la font de Sant Joan Baptista:“Al doll d’aigua cristal·lina / Que brolla del cor d’eix roc,/ Omplirem fort la petxina / D’aigua terrena i divina. / Hi vindrem a abrandar el foc / I la sang de la senyera /I, en la nova primavera, / reviura el vermell i el groc / Joan Colom, PREV. / | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 96365 | Casal d’avis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-davis-1 | <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon.; COLL I ALENTORN, Miquel (1984) “Noms, renoms i malnoms de Tona” a Llibre de l’any 1983. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002) “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX” a Llibre de Tona, pàgina 58.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles (2019) Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós, pàgines. 36 -37.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890-1978. El Papiol: Editorial Efadós, pàgines 422- 423.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys d’història. Ajuntament de Tona – Eumo Editorial, pàgina 273, 284-285.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/50660'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</a></p> <p><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F901831'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</a></p> | XVII / XX | <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, i de dimensions considerables, que fa cantonada amb les escales de la Font Morta. Consta de dos volums a diferent alçada, amb planta baixa, dos pisos i un espai sota coberta coincident amb el cos més elevat, visible des de la façana sud. La coberta de teula àrab és a un vessant a la façana principal i a dos vessants a la part posterior, ambdues amb carener paral·lel a la façana. El ràfec està constituït amb colls de fusta i entrebigat sense decoració, i arrebossat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'aspecte actual de l'edifici és resultat d'una reconstrucció realitzada l'any 1980, per adaptar-lo a residència d'avis, i aquest aspecte és evident en la composició de les façanes, que han perdut la simetria històrica. Tot i així, la nova estructura contemporània respecta l’eix central amb els elements originals, i distribueix la resta de les obertures, caracteritzades per la seva verticalitat, d’una manera proporcional, amb alguna interpretació actualitzada d’elements anteriors com són les antigues galeries porxades del pis superior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obertures contemporànies de les planta primera són balconeres, en les dues façanes, i només es poden obrir en la part superior. A la planta superior, veiem una galeria porxada contemporània amb una barana en part massissa i en part amb barrots disposats horitzontalment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Però els elements més destacables de la finca, reaprofitats de l’antic edifici, són les obertures centrals de la façana principal: un portal dovellat de mig punt amb la data de 1646 a la clau central, i un doble finestral amb brancals i llinda motllurada, amb l’escut d’armes de la ciutat de Barcelona, sostingut per dos lleons</span></span></span>, per raó de ser Tona, legalment, <em>carrer de Barcelona</em> des del 1401.</p> | 08283-9 | c.Barcelona, 23 | <p><span><span><span>La casa havia estat coneguda com a casa de Sant Joan, i acollia la confraria de Sant Joan de paraires i teixidors, i la casa del Comú, entre els segles XVII i XIX, a partir d’un acord entres les dues entitats. Sobre la confraria, aquesta va ser instituïda per una butlla del papa Pau V (1616) a l'església de Santa Maria del Barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici va tenir diversos usos al llarg del temps. Va ser escola pública fins el 1929. Posteriorment, va recuperar l’ús de casa de la Vila o Ajuntament, des de la fi de la Guerra Civil Espanyola i durant tota la dictadura franquista, fins el 1975. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Va ser a finals del segle XX quan es produí la </span></span></span>reconstrucció de la casa per<span><span><span> convertir-la en residència municipal d’avis. El 1984 s’inaugurava una nova obra de la mà de l’arquitecte municipal Josep Maria Claperols, que havia englobat una casa veïna, de la qual es va conservar la porta d’entrada principal, ubicada a l’esquerra respecte el portal dovellat. </span></span></span></p> | 41.8494400,2.2281200 | 435924 | 4633348 | 1646 / 1984 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96365-541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96365-542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96365-543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96365-544.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96365-545.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme|Popular|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | Josep Maria Claperols (1984) | Dita també Antiga Casa del Comú i seu de la Confraria de Paraires i Teixidors. | 98|102|119|96 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 97699 | Àrea del Turó de Can Cucut (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-can-cucut-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamentals de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està situat a llevant de l’autovia de Vic. Es tracta d’una àrea d’1,89 ha. La seva delimitació s’inicia al nord del petit turó, al peu d’aquest i on s’inicia el canvi de pendent. El límit envolta tot deixant fora de l’espai unes edificacions ramaderes del mas de Can Cucut, construïdes al peu del turó, on tot el seu límit segueix uns camins situats al peu del turó i que retornen al punt d’inici. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> | 08283-121 | Està situat a llevant de l’autovia de Vic. Al costat de la casa de la Granja del Serrat i Can Cucut. | 41.8676500,2.2358800 | 436586 | 4635364 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97699-p1100066.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97699-p1100068.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97851 | El Parc de les Feixetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-parc-de-les-feixetes | <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRADA, Iris (2013). “Un lloc de descans. Breu història dels cementiris de Tona.” <em>Llibre de Tona.</em> Núm. 22 , p. 39-42.</span></span></span></p> | XX | <p>Geogràficament, aquest espai és producte de l’erosió natural de la part sud-est del serrat del Castell, que va anar formant nous camps de conreu en forma de feixes, d’aquí el seu nom. L’espai afronta amb l’àrea del Turó del castell, que forma del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya.</p> <p>La part urbanitzada d’aquest espai es redueix a un amfiteatre i algunes construccions vinculades amb la celebració del Pessebre vivent que es realitza durant les festes nadalenques.</p> <p>Cal destacar la massa forestal que ocupa l’espai amb exemplars de pins i roures de mides considerables que conformem un mosaic lligat a l’àrea de protecció del PEIN.</p> | 08283-148 | Carrer del Castell | <p><span><span><span>El primer cementiri municipal es va construir l’any 1892 a l’esplanada on ara hi ha l’amfiteatre. Es va construir amb les pedres que queien de les restes de les cases de l’antiga sagrera de la part superior del Turó. L’any 1971 es va enderrocar el cementiri de les Feixetes i durant les dues dècades posteriors es van fer les reformes per adequar aquest espai com a parc urbà (ESTRADA, 2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest espai serveix d’escenografia per la celebració del popular pessebre vivent de Tona, celebrat des de 1972 per iniciativa dels escoltes del poble amb la col·laboració d’altres joves (PADRÓS et al, 2011). </span></span></span></p> | 41.8529700,2.2258400 | 435738 | 4633742 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97851-p1090971.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97851-p1090972.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 98078 | Font del Santuari de Lurdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-santuari-de-lurdes | <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font adossada al mur perimetral del Santuari de Lurdes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una construcció de paredat comú feta amb teuladeta a doble vessant per aixoplugar la font, que té el broc a la paret frontal interna. L’obertura està feta amb pedres grans com a brancal i arc de mig punt amb dovelles irregulars, la dovella central té una inscripció amb el símbol de la senyera i la dedicatòria “A. de J. [Associació de Jubilats] Tona 1983'. La pica, de base quadrada, està rebaixada en un bloc de pedra. Al costat s’hi adossa una banqueta d’obra.</span></span></span></p> | 08283-280 | Església de Santa Maria del Barri. Santuari de Lurdes | <p>Font construïda per voluntaris de l'Associació de Jubilats i Pensionistes de Tona el 1983, en el marc d'una remodelació que va comprendre tot el jardinet de davant el santuari. L'esmentada associació té per patrona la Mare de Déu de Lurdes. Per la festa d'aquesta Mare de Déu s'hi reuneixen cada any i hi celebren una missa.<br /> La font en substitueix una d'anterior, construïda abans de la Guerra Civil, que el 1983 es trobava en mal estat <span><span><span>(PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011). </span></span></span></p> | 41.8527600,2.2218600 | 435408 | 4633721 | 1989 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98078-p1090488.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98078-p1090489.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 96369 | Xemeneia de la fàbrica Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-codina | <p><span><span><span>CATEURA I VALLS, Xavi. (2015) “La fàbrica de cadires Guàrdia de Tona i La Corbadora d’Arbúcies”, Monografies del Montseny, nº 30. Pàgines 305-337.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Amadeu. (1990) Tona. Mil cent anys d’història. Ajuntament de Tona – Eumo Editorial, pàgina 273, 284-285</span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24377'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></a></p> <p><a href='http://www.bibliotecatona.cat/xemeneia-de-can-codina/'><span><span><span>Biblioteca Caterina Figueras de Tona.</span></span></span></a></p> | XIX - XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Xemeneia d’obra </span></span>vista de maó, de secció circular, amb la base més ample i sense sòcol, i un fust o canal llis que s’acaba amb una corona amb motllures i decoració geomètrica. Tota l’estructura s’assenta damunt un sòcol de llambordes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És el principal vestigi de la revolució industrial a Tona, i formava part de la fàbrica de cadires de can Codina<span lang='CA'><span>, fundada el 1876 i que va tancar el 1975. </span></span></span></span></span></p> | 08283-13 | Ctra. de Manresa, 2 | <p><span><span><span>La xemeneia s’ubicava al costat de l’antiga fàbrica Codina que fabricava cadires corbades, i que juntament amb la fàbrica tèxtil Estabanell varen conformar l’incipient paisatge industrial de Tona, sobretot a la primera meitat del segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pere Codina i Riera (1843-1913) va fundar la fàbrica l’any 1876 essent una de les primeres d’aquesta tipologia a Espanya. <span lang='CA'><span>Can Codina va tancar el 1975, i anys més tard l’Ajuntament adquirí el solar. El 1991 s’enderrocà el que quedava de l’edificació per construir-hi uns pisos tutelats. </span></span></span></span></span></p> | 41.8493100,2.2275100 | 435873 | 4633334 | 1888-1910 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96369-1681.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96369-1682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96369-1683.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | La construcció de les xemeneies exigia un nombre mínim de cinc treballadors, que podia variar en funció de les dimensions. De mitjana, una xemeneia feia entre 25 i 30 metres d’alçada, i es treballava en diferents nivells: a la part superior, amb el treball de la cornisa i el coronament que rematava l’obra; aquells que a una altura mitjana anaven subministrant material, i a nivell de base, els obrers que preparaven morter i elevaven materials cap amunt. Les xemeneies estaven estretament lligades a les fàbriques, i a les infraestructures industrials, i alhora pertanyien a un nou paisatge sorgit entre finals del segle XIX i XX degut a la industrialització. Aquest procés però va arribar més tard a Tona, a les primeres dècades del segle XX, i de fet el gran creixement industrial al municipi no va arribar fins als anys 50 del mateix segle (PLADEVALL, A., 1990, p. 447). | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 96911 | A les persones donants de sang | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-les-persones-donants-de-sang | XXI | <p><span><span><span>Escultura exempta feta en pedra blanca, bloc monolític amb formes sinuoses que alterna la talla polida amb la rugositat pròpia de la pedra sense desbastar. Presenta formes arrodonides que penetren el bloc formant buits o travessant totalment la peça. Al costat, un plafó amb dos textos homenatgen als donants de sang: </span></span></span></p> <p><em><span><span><span>Sang és vida</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>La teva alegria és la meva alegria.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>El teu dolor és el meu dolor.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>La meva sang és la teva sang.</span></span></span></em></p> <p><span><span><span>Gabriel Gracia Patiño</span></span></span></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Solidaritat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Gràcies, amic o amiga desconeguda.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Una mica de tu em va salvar la vida,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>amb el mateix gest jo en salvaré d’altres.</span></span></span></em></p> <p><span><span><span>Montserrat Olmo Salas</span></span></span></p> | 08283-32 | cruïlla del carrer Torras i Bages amb el carrer Travessia | <p><span><span><span>Inaugurat el 27 de novembre de 2022, el monument s’emmarca en la campanya portada a terme per la Federació Catalana de Donants de Sang, que té l’objectiu d’aglutinar, fomentar i divulgar la donació altruista de sang i plasma a Catalunya. L’entitat ha liderat, arreu de Catalunya, la construcció d’escultures dedicades als donants de sang. Els ajuntaments col·laboren amb el patrocini de les escultures, fent que el municipi tingui un lloc destacat d'agraïment, dedicat als seus donants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La col·locació d’aquest monument a Tona va anar lligat a un procés de participació ciutadana. per escollir la ubicació. Pel que fa al text que acompanya al monument, es va determinar per mitjà d’un concurs de textos també participatiu.</span></span></span></p> | 41.8492710,2.2268704 | 435820 | 4633330 | 2022 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96911-p1090718.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96911-p1090719.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Pere Parés Bartrina | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 97839 | Monument a Tona ciutat gegantera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-tona-ciutat-gegantera | <p><span><span><span>DD.AA (1986) “Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya” a Butlletí 2. </span></span></span></p> <p>MIRALPEIX, Laia. (2022) 'L'obra de l'escultor Josep Ricart i Maimir a Tona'.<em> Llibre de Tona</em> [Tona]. Pàgines 47-54.</p> | XX | <p><span><span><span>El monument consta de dues parts diferenciades, la principal amb tres figures de Gegants, i la base damunt la qual descansen (sòcol) amb escenes diverses representades i la placa commemorativa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una primera figura, encarada a ponent, representa un rei que té el símbol del sol; una segona figura, encarada al nord, és una geganta, reina amb un ramell de flors; i finalment una noia, pubilla de Tona, que duu l’escut del poble al pit i un colom a la mà com a desig de pau i germanor entre els pobles. Les tres figures estan realitzades amb ciment armat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El sòcol és una base hexagonal feta amb el mateix tipus de material, i hi té adossades a tots els costats diverses escenes relacionades amb la cultura popular, i un cartell commemoratiu amb la frase: <em>Ciutat Gegantera Catalunya 1986</em>, amb el nom de l’escultor. Aquest conjunt és fet amb ferro tallat. </span></span></span></p> | 08283-139 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya atorga el títol honorífic a una població diferent, anualment. La colla gegantera elegida, es fa càrrec de la custòdia dels gegants i de la representació durant un any a la resta de l'agrupació i municipis que es visiten. La primera ciutat gegantera fou Sallent el 1985, i seguidament vingueren Tona, Vilassar de Dalt, Molins de Rei, Sant Celoni, Manresa, Reus, Palamós i Lleida. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1986 Tona va ser proclamada 2a Ciutat Gegantera de Catalunya. </span></span></span>El monument es va inaugurar el 14 de setembre d'aquell any, durant els actes de celebració de Tona Ciutat Gegantera.</p> | 41.8485200,2.2188400 | 435153 | 4633253 | 1986 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97839-2022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97839-2023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97839-2025.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97839-2027.jpg | Inexistent | Expressionisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Josep Ricart i Maimir (Taradell, 6 de juny de 1925-Barcelona, 29 de març de 2020) | Els gegants de Tona (Josep el Noi de Tona i na Montserrat), varen ser construïts el 1983 per Francesc Fajula. La creació dels gegants la va impulsar l’Agrupació Sardanista de Tona. | 2138|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 97872 | Monòlit commemoratiu dels 1100 anys de la consagració de l’església de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-commemoratiu-dels-1100-anys-de-la-consagracio-de-lesglesia-de-sant-andreu | XX | <p><span><span><span>Monòlit de pedra de 2,4 metres d’alçada per 1,18 m d’amplada. La cara inscrita ha estat rebaixada i perfectament polida. </span></span></span></p> <p>La inscripció porta la data del 13 de gener de 1989, dia en què es va commemorar els 1100 anys de la consagració de l'esglesia de Sant Andreu del Castell. El monòlit es va inaugurar aquell mateix dia.<span><span><span> El text mostra la gratitud dels habitants de Tona als protagonistes de la fundació de l’església.</span></span></span> Hi consta el nom (traduït al català) de totes les persones que van subscriure l'acta de consagració de l'església l'any 888.</p> | 08283-158 | Serrat del Castell, església de Sant Andreu | <p><span><span><span>El castell i l’església es documenten el 888 quan el bisbe Gotmar, acudí al castell de Tona del comtat d’Osona a consagrar l’església de Sant Andreu que havien construït els il·lustres barons: Àlvar, prevere, Recared, prevere, Centuri, Bera, El·la i Gal·leni amb tots els homes que vivien al castell de Tona, que dotaren el temple de llibres i dels objectes litúrgics necessaris per al culte, i béns territorials per a subvenir les necessitats dels sacerdots que en tinguessin cura. El bisbe donà una casa situada al costat de l’església, i els delmes i primícies del terme del castell.</span></span></span></p> | 41.8537600,2.2243200 | 435613 | 4633830 | 1989 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97872-p1090410.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97872-p1090411.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 97873 | Mural de la plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-la-placa-major | XXI | <p><span><span><span>El mural, de gran presència urbana a la plaça Major, ocupa el mur lateral de diversos immobles ubicats al sud de la plaça. Aquest fet comporta que les textures de les parets siguin diferents, en funció dels materials de construcció originals. El mur no es desenvolupa només en un pla, sinó que es pinta en diferents volums, seguint la configuració urbana d'aquesta part de la plaça. Tampoc és regular l’alçada del mur, de més o menys alçada en funció de l’immoble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El motiu del mural és una gran arbre amb branques que queden tallades, de colors marrons i grocs, i el sistema de les arrels amb moltes ramificacions, de colors blaus.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obra descrita i interpretada en paraules del seu autor, Jordi Lafon, representa un gran arbre entès com a centre vertebrador, alimentat per un gran rizoma d’arrels plenes d’aigua, que són vida, i element fundacional de tantes ciutats, i alhora, representen rieres, connexions, vincles i associacions. Les esferes repartides per l’espai són una analogia de nodes volant que donen peu a l’abstracció de les mates del barballó (espígol), que forma part de l’imaginari popular tonenc, pels seu ús tradicional en la festa de Reis. Inspira el record d’un esclat d’olor, llum i color. Les set paraules pintades recullen un conjunt d’expressions i anhels que es van apuntar durant el procés participatiu </span></span></span>amb el qual es va dissenyar el mural<span><span><span>: vincles, memòria, refugi, respecte, cooperació, equitat i vida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons l’artista, en el tractament pictòric es va cercar la força de la forma i el color jugant amb pinzellades intenses i contrastades. El dibuix de l’arbre cohesiona els diferents plans i textures de la paret. El color pàl·lid del fons permet destacar de manera concisa els nodes i l’arbre expressats de manera intensa i dinàmica. Les paraules apareixen tímidament entre les llums i les ombres com si només volguessin ser llegides des de l’autèntic interès.</span></span></span></p> | 08283-159 | Plaça Major | <p><span><span><span>El mural de la plaça de Tona es va gestar a partir d’un procés participatiu. En el marc d’un conveni entre l’Ajuntament de Tona i l’Escola d’Art de Vic, les alumnes Berta Taboada, Iris Sallent i Anna Orriols van desenvolupar el seu treball final de pràctiques del Cicle Superior de Pintura. La direcció del projecte va anar a càrrec de Jordi Lafon, artista visual, professor i mediador cultural.</span></span></span></p> | 41.8500900,2.2285200 | 435958 | 4633420 | 2023 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97873-p1100212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97873-p1100213.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Jordi Lafon | Art urbà | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 97918 | Escultura a Tona ciutat Pubilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-a-tona-ciutat-pubilla | <p>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p>PUIGFERRAT, Carles (1998). 'Tona Ciutat Pubilla 1978: una gran il·lusió'. Llibre de Tona [Tona] 1998, pàg. 87-98.</p> <p>MIRALPEIX, Laia (2022). 'L'obra de l'escultor Josep Ricart i Maimir a Tona'. Llibre de Tona [Tona] 2022, pàg. 47-54</p> | XX | <p><span><span><span>La base del monument són dues pedres enormes d'aproximadament 7 metres d’altura (una és més alta que l'altra) que es van extreure de la zona de la Vallmitjana, a Taradell (MIRALPEIX,2020). En una cara s’hi poden veure sis figures humanes de bronze ballant una sardana</span></span></span>, en alt relleu, muntades en un rosetó de pedra.<span><span><span> A davant hi ha unes lletres, també de bronze, amb el text següent: “Tona Ciutat Pubilla de la Sardana 1978”. </span></span></span></p> <p>Al peu del monument hi ha un pedró amb la inscripció 'A Gurri', dedicat a l'escultor neoclàssic català fill de Tona, Salvador Gurri (1749-1819).</p> | 08283-177 | Encreuament dels carrers Sant Andreu, Call i Nostra Senyora de Lourdes. | <p><span><span><span>Aquesta escultura va ser un encàrrec </span></span></span>dels organitzadors del pubillatge,<span><span><span> per commemorar la proclamació de Tona “Ciutat Pubilla de la sardana”, l’any 1978. Es va inaugurar el 23 d’abril del mateix any, </span></span></span>al matí del dia de la celebració de la festa.<span><span><span> </span></span></span>La tarda d'aquell mateix dia Tona va rebre la visita <span><span><span>del president de la Generalitat Josep Tarradellas, que feia la seva primera visita a la comarca d’Osona després de 38 anys a l’exili.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La festa d’aquell dia és un dels actes més multitudinaris de la història contemporània de Tona. Va ser impulsada per l’Agrupació Sardanista de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obra se li va encarregar a Josep Ricart i Maimir (1925-2020), escultor de llarga trajectòria, compromès amb les reivindicacions socials, i que es definia com un “artista social del poble”. El seu estil s'emmarca en un cert expressionisme simbolista inspirat en l'escultura centreeuropea de principis del segle XX.</span></span></span></p> | 41.8503600,2.2271300 | 435843 | 4633451 | 1978 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97918-p1090760.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97918-p1090761.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Josep Ricart i Maimir | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 97994 | Rectoria Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella-9 | <p>DD. AA. <em>Les col·leccions de l'exposició permanent del Camp de les Lloses. Tona</em>. Ajuntament de Tona, Tona 2008, pàg. 41 (fitxa de la clau de l'arc del portal major de la Rectoria Vella).</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> | XVI, amb ampliacions dels segles XVII-XVIII | Restes arquitectòniques de l’antiga rectoria, pràcticament desapareguda. | <p><span><span><span>Restes arquitectòniques corresponents a l’antiga masia, amb possibles orígens medievals, reconstruïda el 1577. Va fer les funcions de rectoria fins que va ser destruïda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En resten trams de murs i arcs </span></span></span>d'un antic porxo<span><span><span> de la planta baixa i un pou. </span></span></span></p> | 08283-235 | c. del Castell, 20 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici del 1577, ampliat als segles XVII i XVIII. </span>A l’exposició del Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses, hi ha la clau de volta (dovella central) de l’arc de l'antic portal major, amb la data inscrita i </span></span></span>l'escut heràldic del rector Martí Francesc Moracuc, que va fer construir-lo. Llueix les armes parlants del rector Moracuc (una morera sembrada de copolls de cucs seda).</p> <p><span><span><span>Feia les funcions de rectoria als capellans, i quedava a mig camí entre el Pla del Castell i el nou nucli que s'estava formant al voltant del camí ral. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 23 de juliol de 1936 la Rectoria Vella de Tona és incendiada, amb la consegüent pèrdua dels documents històrics </span></span></span></span></span>de l'arxiu parroquial, d'origen medieval. Part dels materials de l'edifici en ruïnes varen ser aprofitats als anys 1940 en la construcció de la nova rectoria, al costat de l'església parroquial, com és el cas de la llinda de la seva porta principal, que prové de la Rectoria Vella.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Avui les runes són visitables dins del parc arqueològic del Camp de les Lloses, </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>i forma part de l’espai de memòria democràtica.</span></span></span></span></span></p> | 41.8518200,2.2248500 | 435655 | 4633615 | 1577 | 08283 | Tona | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97994-1431.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97994-1432.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97994-1433.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Actualment, la Rectoria Vella és un edifici en ruïnes que està ubicat dins del parc arqueològic del Camp de les Lloses i forma part del circuït de visites dedicat a la memòria històrica. | 94|119|85 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 98022 | Monument a la 'Trilladora Tonense' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-trilladora-tonense | <p><span><span><span>PADRÓS, Carles (2019). La Trilladora Tonense (1919-1979). D’una Associació de Pagesos a una Agrupació Recreativa. Llibre de Tona</span></span></span></p> | XX | Manquen algunes parts de les màquines i hi ha procés de corrosió del ferro. | <p><span><span><span>Monument dedicat a la pagesia local i a la històrica societat de la Trilladora Tonense. Ubicat en una rotonda sobre una base de blocs de formigó, s’hi exposen dues màquines agrícoles relacionades amb les tasques agrícoles: una arada brabant i una màquina segadora. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arada brabant està proveïda d'avanttren, té dues pales, dues relles, dues ganivetes, les unes davant de les altres. Aquesta disposició servia perquè quan un grup treballava, l'altre restava enlaire, i a l’inrevés. La brabant s’utilitzava per obrir solcs a gran profunditat. Era arrossegada per animals i el llaurador dirigia l’operació des de darrera mitjançant una esteva per mantenir-la vertical. L’estructura està dotada de rodes, tota la peça és de ferro colat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La màquina de segar o agabelladora també és metàl·lica. Constava de rodes, el mecanisme principal era mogut mitjançant una corona dentada i un engranatge, muntat sobre un eix transversal que proporcionava moviment a la base de la torreta central, i al plat excèntric frontal, que movia la serra de tall, donant-li vaivé amb la llarga biela, per tallar les tiges dels cereals. La agabelladora duia, a la part frontal, una plataforma lateral dreta, que ajudava acompanyant les tiges tallades cap a la part del darrere de la màquina. La màquina era arrossegada per cavalls o matxos.</span></span></span></p> | 08283-255 | Rotonda confluència del c. de l’Era, c. de Seva, c. Tarabau | <p><span><span><span>Les màquines exposades a manera de monument serveixen per homenatjar la tradició agrícola de Tona i a la societat de la Trilladora Tonense. Com el seu nom indica, va ser creada per gestionar el batre dels seus socis entre els anys 1919 i 1920. Els seus estatuts definien que l’objectiu principal era procurar mútua d’ajuda als agricultors del municipi per totes les operacions habituals de la pràctica agrària, des d'adquirir mancomunadament matèries primeres a qualsevol cosa necessària per un progressiu desenvolupament dels conreus, amb l'objectiu de millorar i augmentar els seus productes, que la seva millor venda procuraria també per la societat. (PADRÓS, 2019)</span></span></span></p> <p><span><span><span>El lloc on s’ubica el monument havia estat una de les eres de la societat: l’era de Dalt. Un any després de ser fundada, eren 215 socis a la Trilladora, la majoria de caps de família del poble. Els canvis socials i econòmics de la segona part del segle XX, van comportar la minva de socis, fins que l’any 1979, van cedir l’era al municipi, on anys més tard es va fundar l’actual escola pública de l’Era de Dalt. </span></span></span></p> | 41.8461600,2.2296900 | 436051 | 4632983 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98022-p1100203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98022-p1100204.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 98036 | Escut de l'antiga casa del Comú o de la Confraria de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-lantiga-casa-del-comu-o-de-la-confraria-de-sant-joan | <p><span><span><span>BATLLÉS, R.; COLL I ALENTORN, M. (1984) “Noms, renoms i malnoms de Tona” a Llibre de l’any 1983. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FLUVIÀ, Armand de (2017) ”L'heràldica cívica: un nou escut per a Tona”. Llibre de Tona. Tona. Pàgines 45-48.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, M. (2002) “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX” a Llibre de Tona, pàgina 58.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles. (2019) Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós, pàgines. 36 -37.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span>PLADEVALL I FONT, Anna. (1990) Tona. Mil cent anys d’història. Ajuntament de Tona – Eumo Editorial, pàgina 273, 284-285.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24370'>Inventari del Patrimonii Arquitectònic de Catalunya. </a></p> <p> </p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Escut caironat gravat en pedra ubicat al primer pis a la façana principal de l'antiga Casa del Comú </span></span></span></span></span>o de la Confraria de Sant Joan<span><span><span><span lang='CA'><span>, entre dues finestres. Representa l’escut de Barcelona sostingut entre dos lleons.</span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de l’escut </span></span></span>l'escut del Comú de Tona, que el va emprar a partir del 1401, quan el rei Martí l'Humà va atorgar a Tona el privilegi de ser considerat 'carrer de Barcelona'. La presència d'aquest escut indica que el Comú de Tona va pagar les obres de construcció de l'edifici, n'indica el promotor.</p> <p><span><span><span>En aquest cas, la incorporació de l'escut de Barcelona es vincula amb la data de construcció de l’edifici, l'any 1646, que veiem inscrit en l’escut de pedra de la dovella central del portal d’entrada. </span></span></span></p> | 08283-265 | c. Barcelona, 23 | <p><span><span><span>L'escut de Barcelona el trobem en aquest edifici però també en altres elements patrimonials de Tona. La inclusió d'aquest element s'explica a partir de l’obtenció del títol de “carrer de Barcelona” que la vila adquireix a partir del segle XV. <span lang='CA'><span>Això suposava gaudir dels mateixos privilegis que la ciutat de Barcelona i estar alliberats del domini dels senyors feudals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1646, per un acord entre el comú i la confraria de Sant Joan, es va construir la nova casa del Comú, dita també casa de la confraria, perquè serviria de lloc de reunió tant del comú com dels membres de la confraria de Sant Joan. </span></span>pel que fa a la confraria, aquesta va ser instituïda per una butlla del papa Pau V (1616) a l'església de Santa Maria del Barri.</span></span></span></p> <p>L'actual escut de l'Ajuntament de Tona, oficialitzat el 2016, s'inspira en aquest escut històric però incorpora, a més de la creu i els pals, la imatge d'un castell heràldic com a element diferenciador, en referència a l'històric castell de Tona i a la falda del qual va créixer la vila (DOGC de 20 de setembre de 2016),<span><span><span> (FLUVIÀ: 2017, p.45).</span></span></span></p> | 41.8494200,2.2281200 | 435924 | 4633346 | 1646 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98036-copia-de-542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98036-copia-de-543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98036-escut-wikipedia-commons.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIN | 2024-12-13 00:00:00 | L'escut de Barcelona el trobem també incorporat en altres elements patrimonials de Tona. | 96|119|94 | 47 | 1.3 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 98505 | Escultura pública en homenatge a Pablo Picasso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-publica-en-homenatge-a-pablo-picasso | XX | <p>L'artista Josep Ricart recull en aquest conjunt escultòric els elements bàsics de la tendència cubista. Hi ha tres volums que estan fets amb formigó, un dels materials amb els quals treballava l'escultor.</p> <p>L'escultura principal, situada al centre, presenta una base trapezoidal que a peu dret sustenta diverses formes geomètriques intercalades entre si, formant un entramat en diferents plans. </p> <p>En un segon pla, i arran de terra, dues formes geomètriques de petites dimensions, recolzades directament al sòl, representen un cup i un cilindre.</p> | 08283-325 | c. de Picasso, 2-4 | <p>El Parc Picasso es va inaugurar l'any 1981, amb motiu de la celebració del centenari del naixement del pintor Pablo Picasso, en una zona verda de Tona, a tocar del Balneari Codina. El Parc i els elements artístics que conté, van ser fruit d'una iniciativa política i popular. </p> <p>Hi ha diversos elements artístics com un mural de caràcter reivindicatiu amb la silueta del colom de la Pau de Picasso, i l'escultura commemorativa de l'escultor vigatà Josep Ricart Rial. </p> <p> </p> <p> </p> | 41.8483109,2.2186758 | 435139 | 4633230 | 1981 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98505-img20241004163244.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98505-img20241004163258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98505-img20241004163318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98505-img20241004163332.jpg | Inexistent | Cubisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Josep Ricart i Rial (Vic, 1946 - 2024) | Josep Ricart i Rialt ha experimentat amb diferents estils al llarg de la seva carrera artística, mitjançant diverses tècniques particulars. La seva activitat artística la combinava amb la docència a l'Escola d'Art de Vic. L’any 1972 va obrir un taller - escola a Vic, als baixos de la casa dels seus pares, al barri de Santa Clara Vella. Va començar a treballar l’escultura, sota la influència de Chillida, Oteiza i l’italià Marino Marini, i experimentant amb tota mena de materials i suports: fusta, formigó, ferro colat i bronze. El crític J. Corredor-Mateos deia que “Ricart treballa la fusta i el formigó. Crea estructures d’un rigor extrem, on els plans s’interpenetren. Encara que no es noti a primer cop d’ull, es tracta d’un món d’entranya vegetal, tot ell arran del camp, tot arran de la terra. On es podrien apreciar més bé, les escultures de Ricart, és al bell mig de la naturalesa, perquè han estat concebudes per això, per continuar-la i per fer-ne al mateix temps una rèplica”. | 108|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 96366 | Balneari Ullastres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balneari-ullastres | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BAYÉS i FUSTER, Antoni. (1881) Aguas minero-medicinales salino-yodo-sulfuradas de S.Andrés de Tona (provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Ca. Vic, Establecimiento tipográfico de Ramon Anglada y Pujals. Versió digital a Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.Pàgines 174-183.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles. (2000). “La febre de l’aigua”. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona.Pàgines 64-70.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://www.bibliotecatona.cat/balneari-ullastres/'>Biblioteca Municipal de Tona</a></p> | XIX | Estat ruïnós, molt evident en la coberta esfondrada i en la cara est de l'edificació amb parts de parets desaparegudes. | <p><span><span><span>Actualment, el balneari està en un estat avançat de deteriorament, i no és possible l’accés a l’interior. S'hi ha instal·lat un tancament metàl·lic al llarg de les dues façanes laterals per seguretat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un edifici senzill i sense ornaments. D’una sola nau de planta rectangular, amb planta baixa de dos nivells i un semisoterrani. Aquest últim nivell és parcialment visible des de la façana de llevant de l’edifici, i és on s’ubica el pou, que resta cobert. Des d’aquest mateix punt també són visibles parts de les estances interiors del balneari.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada al sud, resta dempeus i presenta una simetria horitzontal uniforme, amb diverses obertures per facilitar la il·luminació natural cap a l’interior, i alhora donar visibilitat cap al parc que l’envolta. Tot i això, actualment totes les obertures accessibles del balneari es troben tapiades per evitar actes vandàlics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estructura de la coberta, a dues aigües, també està afectada per l’estat deficient de l’edifici, i es troba mig esfondrada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La globalitat de l’edificació és fruit de dues fases constructives. Una primera el 1876, amb la construcció de la nau principal, amb coberta a doble vessant; i una ampliació el 1882, afegint-hi dos cossos laterals que sembla que albergaven magatzems i banys (PADRÓS, 2008). L’edifici va estar en funcionament fins al 1987.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'arquitectura de l'edifici és molt simple i sense voluntat monumental perquè es va plantejar com un edifici </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>provisional</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. A l'Arxiu Municipal de Tona es conserva el projecte de construcció d'un gran hotel balneari que havia de substituir-lo, de l'any 1881, que mai no es va tirar endavant</span></span></span></span></span></span></p> | 08283-10 | c, Doctor Antoni Bayés, s/n | <p><span><span><span>Aquest balneari i el seu entorn, estan estretament vinculats amb el context de la descoberta d'aigües mineromedicinals a Tona a finals del segle XIX. L’any 1874 es va descobrir casualment una deu d’aigües sulfuroses prop del Mas can Font, emplaçament proper on es va construir el balneari. Aquest va ser l’inici de l’explotació de les aigües descrites com “salino-yodo-bromuradas” i considerades posteriorment com a medicinals pel Doctor Antoni Bayés i Fuster, essent idònies per guarir o pal·liar diverses afeccions i malalties (BAYÉS, 1881). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per poder explotar les aigües, Antoni Bayés i Fuster (metge del poble), Josep Quintanas (amo del mas Vila) i Narcís Ullastres van crear la societat Ullastres i Companyia, i fruit d’això, es va construir el primer balneari a Tona, del qual el doctor esmentat en va ser el primer metge director.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest fet va impulsar amb posterioritat el descobriment de noves deus d’aigua, la constitució de nous balnearis (La Puda dels Segalers, Roqueta i Codina), i al seu voltant, el naixement de nous barris, amb serveis i botigues, que varen acollir famílies burgeses barcelonines que arribaven atretes per les aigües medicinals, i els espais naturals. Un fet indiscutible que accelerà i facilità aquest fenomen fou l’arribada del ferrocarril a la comarca. </span></span></span>Un dels clients de més renom del balneari Ullastres va ser el poeta Joan Maragall, acompanyat de la seva família, el 1909.</p> <p><span><span><span>Tot plegat, va produir l’adveniment del fenomen de l’estiueig a Tona, aportant noves modes i moviments culturals com fou el modernisme, que quedà representat en la construcció de majestuoses torres d’estiueig amb aquest estil arquitectònic. </span></span></span></p> | 41.8602500,2.2318100 | 436241 | 4634545 | 1876 / 1882 (última reforma) | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96366-781.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96366-782.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96366-783.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96366-784.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | L’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC) recull la fitxa d’aquest element patrimonial, actualitzada l’any 2011 (IPA 24376 ). L’estat de conservació del conjunt sembla que era acceptable en aquell moment. Es descriuen elements de l’edifici avui impossibles de visualitzar: a l’interior, habitacions àmplies amb paviments de mosaic, i a l’exterior, espais amb piscines que comunicaven amb sales interiors. Finalment, la sala del pou a la planta semisoterrada, des de la qual es feia pujar l’aigua mitjançant una bomba.Per altra banda, les estances del balneari albergaven banyeres i una zona de tractament amb inhalacions (PADRÓS, 2008). Finalment, cal esmentar l’avinguda de plàtans i el parc annex que envolten l’edificació, i que són espais que formarien part del mateix complex del balneari Ullastres, albergant una extensió d’uns 12.000 m2. De fet, avui dia encara es conserva l’antiga tanca d’accés al parc des de la mateixa carretera. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 96912 | La Canal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-canal-1 | <p><span><span><span>BOECK, Lourdes i PUIGFERRAT, Carles (1996) 'La Canal. Història i arquitectura d’una gran masia'. Llibre de Tona. Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIBERT, Josep (1947). Els castells catalans. Editorial Milla, Barcelona</span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, Eduard (1992). Diplomatari i escrits literaris de l'abat i bisbe OIiva. edició a cura d'A.M. Mundó, Institut d'Estudis catalans, Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1978). El monestir romànic de Sta. Maria de l'Estany. Artestudi Edicions, Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1986). “Els béns del monestir de l'Estanya Tona”. Tona, Libre de l'any 1985.Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PRAT, Joan (1995). “La masia”. L'Avenç, núm. 193. Barcelona</span></span></span></p> <p><span><span><span>VALL, Felip (1986). “Històries de Tona. Colònies escolars”, Tona. Llibre de l’any 1985. Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILÀ, Joan (1973). El món rural a Catalunya. Editorial Cuiral. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2005). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona Eumo Editorial.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24400'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XVII, XIX | En procés d’enrunament total | <p><span><span><span>Runes del que va ser el mas de la Canal, un immoble històric de Tona. </span></span></span><span><span><span>Actualment, només es conserven parcialment les façanes perimetrals de la casa a nivell de planta baixa, que formen una planta gairebé quadrada, que deuen pertànyer a la última refacció important de la casa, al segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció era de pedra irregular i tàpia, amb les obertures amb muntants i llindes de pedra ben treballada. A la part sud es conserva parcialment una porta principal dovellada feta amb arc de mig punt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’entorn del mas és avui un bosquet amb un parc públic, on destaca un molí de vent que treia aigua d’un pou per regar els camps de conreu. </span></span></span></p> | 08283-33 | c. d’Antoni Figueras i c. de Maria Vivet | <p><span><span><span>Com a lloc, la Canal està documentat des de l’any 1027, i el mas des del 1123. La Canal era una masia de planta baixa, amb un alçat de tres plantes i golfes. La casa era coberta a quatre vessants i coronada per un cos central quadrat amb una petita torre al capdamunt. És probable que l’última construcció es realitzés sobre alguna de més antiga a mitjan del segle XIX. La façana de migdia, on es conserva parcialment la porta d’entrada, destacava per presentar una galeria d’estil isabelí estructurada a partir de quatre dobles arcades. sense mainell. Entremig hi havia pilars de secció quadrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El topònim de “la Canal” és ben significatiu de l'indret. Equival a la paraula rec i evoca com deurien ser les terres on més endavant s'hi documentarà el mas Canal. Aquesta masia és emplaçada a la part de ponent del Verinal, una gran esplanada de terres baixes on hi anava a raure el torrent de la Font Morta o de Sot Flori i on tal vegada ja al segle XI hom havia obert alguns canals o recs de desguàs per posar en conreu aquestes terres (BOECK, PUIGFERRAT; 1996).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El lloc de la Canal està documentat des de 1027 i el mas des del 1123. L'any 1027, una dona que es deia Belleda va fer donació al monestir de Sta. Maria de Ripoll d'unes cases i unes terres. Ja l’any 1123, els Centelles, un llinatge destacat de la Plana, apareixen com a senyors del mas, el qual donaren al monestir de Santa Maria de l’Estany. D'altres senyors tenien dret sobre el mas Canal en aquests moments, que van anar donant al mateix monestir, fins a l’any 1194, que Guillem Ramon de Montcada, senyor del castell de Tona, renuncia als seus drets al mas perquè quedés definitivament en les mans del monestir de l’Estany. El cenobi perllongà el seu domini sobre la Canal fins a la segona meitat del segle XIV, quan van vendre el mas. (POUM, 2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span>És probable que la Canal passés al benefici de Sant Lluc i Sant Blai instituïts a la catedral de Vic. Al començament del segle XIX, l’hereu del mas -de la família Canal- encara pagava cada any un cens al prevere que ostentava el benefici (Lleopart, 2005).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pere Canal és el primer hereu reconegut del mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És en terres d’aquesta propietat al costat del camí ral, que es comencen a construir unes quantes cases, que originen el poble actual de Tona al segle XVI. (Lleopart,2005)</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XVII es troben diferents hereus de la Canal com a càrrecs públics municipals. El primer conegut és Josep Canal que el 1689 era síndic de la universitat del terme de Tona i que segurament dona suport a l’aixecament dels Barratines. (POUM,2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El segle XIX el mas adquireix l’aire senyorial amb el qual apareix en les imatges que es conserven. La decadència de l’immoble arriba a mitjans d’aquest segle, quan Josep Canals se la ven pels deutes que té, a Jaume Guix i Segura. A partir d’aquí el mas va anar passant de mans contínuament. (POUM, 2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XX, de 1930 al 1937, va servir de casa de colònies d’estiu de la Lliga d’Higiene Escolar de Sabadell (Lleopart, 2005). El bosquet del costat era zona d’esbarjo dels nois i noies del poble, com la bassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1988, el mal estat de l’immoble fa que els últims masovers que hi vivien des de 1914, marxessin. L’última propietat va vendre el mas a l’Institut Català del Sòl l’any 1994. Aquest fet va permetre la creació de la sala la Canal, un local municipal destinada a l’activitat cultural inaugurat l’any 1995, i la urbanització de la finca, que ha donat lloc al naixement d'un nou barri del poble, el barri de la Canal (POUM, 2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’amenaça de ruïna va provocar l’enderrocament del mas l’any 2001.</span></span></span></p> | 41.8518619,2.2309688 | 436163 | 4633614 | 1123 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96912-2024-02-22-121027.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96912-p1090517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96912-img20240501193158.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Isabelí|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Segons els redactors del (POUM, 2011), l'edificació original tenia molt interès com exemple del patrimoni rural. Ara, desaparegut quasi del tot l'edifici, s'ha convertit, de fet, en un jaciment arqueològic. | 94|98|100|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 97139 | Can Baulenas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baulenas | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial. Element 05/23.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII | Deteriorament visible de la façana. | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec és amb colls de fusta i llates de rajol. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana s’organitza a partir d’un sol eix, amb dues obertures. Destaca un gran portal dovellat de mig punt, amb una inscripció a la dovella central. I al pis superior, una petita obertura simple. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La inscripció en qüestió es localitza en un escut, i també fora d’aquest, a la dovella central, amb dues dates diferents: </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>1558 i 1790. A la inscripció es pot llegir, </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>dins l’espai de l’escut: 'IHS (Jesús), 1558 i BAVLE', i seguidament, a sota, però ja fora del camp de l’escut, 'NAS', amb la data 1790, i seguidament la inscripció 'POSAT'. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08283-60 | c. Nou, 23 | <p><span><span><span><span><span><span><span>El poble de Tona va configurar-se al voltant del camí ral a partir del segle XVI i XVII. A poc a poc, naixien espais i edificis propis del nou centre històric: la plaça Major, els carrers principals amb la carnisseria, la botiga de queviures, la plaça de l’Hostal, i els carrers adjacents que varen anar conformant noves vies de comunicació. Can Baulenas, formaria part d’aquest traçat urbanístic. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La data de 1790 correspon a la construcció de la casa, per part de la família Baulenas, que en aquell moment va col·locar el portal dovellat amb l’escut del segle XVI reaprofitats d’una antiga edificació. Per això, en el moment de la construcció es va refer la inscripció, ampliant i modificant la informació original, amb les noves dades dels propietaris. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.8459100,2.2278700 | 435900 | 4632956 | 1790 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97139-681.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97139-682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97139-684.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El nom de la casa ve determinat pel cognom de la família propietària. A la bibliografia pot aparèixer identificada també com a Can Baulenes.Segons Anna Rovira (ROVIRA, 2023), aquesta tipologia constructiva podria correspondre al moment de creixement urbanístic d’entre el segle XVI fins al XVIII, al voltant del camí ral, i seguint una coherència amb el paisatge urbà d’aquell moment. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 97211 | Col·legi residència PIVE | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-residencia-pive | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://tuit.cat/7qCnI'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>La peça principal del conjunt és un edifici amb planta baixa i dos pisos, amb teulada a quatre vents. La façana és simètrica i s’organitza a partir d’eixos verticals ben definits. L’accés es fa a través d’una escala que duu a una petita terrassa amb barana de pedra prefabricada. La composició de la planta baixa amb la porta d’entrada principal i les obertures verticals a banda i banda, manté l’estat original de l’edifici històric de principis del segle XX. </span></span></span></span></span></span>En concret, es correspon al casino restaurant de l'antic complex del 'Parque'.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Les plantes superiors que avui veiem són fruit de les reformes que es varen efectuar a l’edifici amb l’obertura de la residència i col·legi, i mantenen la simetria i distribució de les façanes a partir d’obertures simples i planes. </span></span></span></span></span></span></p> <p>A ponent de l'edifici principal, emmascarat per remuntes i altres reformes, es conserva l'edifici del que havia estat l'hotel del 'Parque'. Al nord hi ha l'edifici del Bazar del Montseny, que era una botiga per als estiuejants (avui tancada i convertida en habitatge). </p> | 08283-69 | c. Joan Lluçà, 39 | <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici del Col·legi PIVE (Pensionado Internacional de Verano Estudiantil) és fruit dels canvis realitzats en el Casino Restaurant que formava part del complex turístic de luxe i exclusiu </span></span></span></span></span></span>que portava el nom del 'Parque'<span><span><span><span><span><span>, construït l’any 1918, arran del creixement econòmic i social, i de la creació d’una zona o barri residencial d’estiueig, al voltant del balneari Ullastres i sobretot Roqueta. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant la Guerra Civil, l’activitat d’aquest complex s’aturà i les instal·lacions foren confiscades des de l’inici del conflicte. De la mateixa manera que altres torres i pisos del barri Roqueta, aquests espais es varen destinar a allotjar i rebre persones refugiades, i a altres instal·lacions per cobrir les necessitats bàsiques. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 1956 el 'Parque' va tancar. Dos anys més tard va obrir el col·legi i internat PIVE, que va estar en funcionament fins al curs 2019-2020. L’any 2020 el col·legi va tancar les portes arran de la pandèmia Covid-19.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.8581200,2.2291200 | 436016 | 4634311 | 1918 / 1958 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97211-851.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97211-852.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97211-853.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | A l’inventari de patrimoni etnològic és anomenat Casino i Hotel del Parc.Al voltant, s’hi van construir torres com les de les famílies Simon, Montaner o Llussà. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 97335 | Capella de la Mare de Déu de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-salut | <p><span><span><span><span><span><span><span>COSTA SITJÀ, Marc. (2006). La Torre Simon de Tona : una joia de l'arquitectura modernista. Edició Sílvia Caballeria, M. Carme Codina i Francesca Sardà. Inèdit. Treball de Recerca.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat. Per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys d’història. Eumo Editorial, Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24366'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></span></span></a></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>La capella de la Salut és un edifici senzill d’una única nau </span></span></span></span></span></span></span>i capçalera semicircular<span><span><span><span><span><span><span>, amb coberta a dues aigües. A l’exterior, les parets estan reforçades amb contraforts, entre obertures de mig punt emmarcades amb carreus de pedra. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A la façana principal hi destaquen dos elements. Un, l</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>a porta d’accés d’arc carpanell emmarcat amb maó vist, recolzat damunt de dos capitells decorats amb motius vegetals, que descansen damunt una columneta de secció circular. El segon, un rosetó amb formes vegetals que permet la llum a l’interior. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08283-90 | Av. del Balneari - Parc Roqueta | <p><span><span><span><span><span><span>A partir de l’entrada en funcionament dels balnearis a Tona, entre els segles XIX i XX, es van formar els barris Roqueta i Codina. Un nou urbanisme configurat a partir de grans torres d’estiueig, d’estil modernista i noucentista, al voltant de les quals es van crear nous serveis i espais d’esbarjo com el complex de luxe del “Parque”, espais d’enjardinament i de passeig, i aquesta capella. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons Marc Costa i Sitjà, en el seu treball de recerca, la capella és construí l’any 1925 sota l'impuls de Fèlix Domènech i Roura (1888 - 1977) fill de Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923) (COSTA, 2006). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Sembla que l’obra de la capella fou promocionada per les mateixes persones que estiuejaven al barri Roqueta, i així podien anar a missa els diumenges, sense haver d'anar al poble. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cal dir que després de la Guerra Civil, el fenomen de l’estiueig primerenc va renéixer amb gent afavorida per la nova situació, econòmica i social. La nova “colònia” estava formada per fabricants, funcionaris i botiguers i, entre altres espais, utilitzaven el de la capella per les seves misses setmanals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El 1930, Mn. Valentí Vilaregut va obtenir el permís per celebrar-hi missa dominical des de juliol a octubre. Però Mn. Planas, el 1943, va fer cessar aquesta pràctica al·legant que anessin a la nova església parroquial. El 24 de juliol de 1944 el bisbe P. Perelló, d'acord a una instància presentada pels estiuejants, tornà a restablir-hi el culte.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.8594900,2.2296600 | 436062 | 4634463 | 1925 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97335-1321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97335-1324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97335-1325.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Des del 2017 la capella és de propietat municipal, i està pendent de tenir un ús cultural. L'Ajuntament va restaurar-ne la teulada i va evitar que acabés en ruïna. Hi ha un projecte de la Diputació de Barcelona per fer-ne la restauració definitiva. | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 97443 | Can Roig Felip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-felip | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | S'aprecia una degradació incipient en el revestiment i les canalitzacions de l'immoble. Els portals d'accés s'han tapiat. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de dues crugies amb coberta de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a la façana. S’estructura en planta baixa i dos pisos. La façana mostra una composició asimètrica, dividida en dos eixos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A la planta baixa els portals estan tapiats, un presenta arc rebaixat i muntants de pedra, l’altre ha quedat parcialment tancat pel sòcol d’aplacats que conforma una franja horitzontal a tota la façana. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>Als pisos totes les obertures són finestres de mides desiguals. La part superior queda tancada amb barbacana de poca volada amb colls i llates de fusta i rajol ceràmic.</span></span></span></span></span></p> | 08283-98 | c. Nou, 59 | 41.8448700,2.2277500 | 435889 | 4632841 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97443-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97443-p1090346.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97443-p1090347.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició austera de l’immoble, juntament amb els elements de pedra li atorga un valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) sobretot d’autenticitat i pes històric. És una tipologia molt representativa del s. XVIII (ROVIRA, 2023). | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 97656 | Pou del Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-planell | XIX, XX | La teulada està molt deteriorada | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou d'aigua construït de forma cònica, amb pedra irregular lligada amb morter i posteriorment arrebossada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'estructura presenta una obertura esqueixada al vessant de ponent a un metre de terra, des d'on s'accedeix al pou per poder extreure'n aigua mitjançant una porta de fusta decorada amb incisions de formes lineals. A la part superior hi ha una gran llinda de pedra i una teulada de teules àrabs que es troba deteriorada.</span></span></span></span></span></p> | 08283-115 | Davant de la casa del Planell | 41.8514200,2.2075200 | 434216 | 4633583 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97656-p1100020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97656-p1100021.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97656-p1100022.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 97695 | Barraca de Colldarnau I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-colldarnau-i | <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F949406'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya </a></span></span></span></p> | L’estructura està parcialment coberta per la vegetació natural. | <p><span><span><span>Construcció aixecada en pedra seca de planta rectangular (1,40 x 1,20 m), adossada a un marge. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, habitual en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió). El tancament de la volta es fa amb dues grans lloses. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’alçada màxima interior és de 1,40 m. Els muntants de la porta estan bastits amb pedres més o menys escairades de mides irregulars, i a la part superior de l’obertura hi ha una llinda plana (1,5 m). Al mur sud s’hi ubica una fornícula de forma rectangular on es llegeix una la data inscrita de 1930 o 1936, i dues lletres a sota (B,M)</span></span></span></p> | 08283-119 | Al límit oest del terme municipal | <p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània, lligades plenament a l’activitat agrària.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tècnica constructiva de la pedra seca es caracteritza per l'ús de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense utilitzar cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Damunt de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La funció d’aquestes construccions era tenir un lloc d’aixopluc per al pagès, i un espai on guardar les eines agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.</span></span></span></p> | 41.8465200,2.1952200 | 433190 | 4633049 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97695-p1090918.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97695-p1090920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97695-p1090926.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Barraca inclosa a l'inventari col·laboratiu Wikipedra impulsat per l'observatori del paisatge de Catalunya (wikipedra.catpaisatge.net) amb el codi 6938. Autor: Pere Baulenas Sañé. Data de registre: 01/05/2012 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 97696 | Barraca de Colldarnau II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-colldarnau-ii | <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F947419'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya </a></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Construcció aixecada en pedra seca de planta quadrangular externament, tot i que l’interior és molt irregular, de forma arrodonida. S’adossa a un marge i està elevada respecte al camí que passa pel costat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció </span></span></span>és de la tipologia de sostre <span><span><span>de falsa volta, habitual en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió). El tancament de la volta es fa amb una gran llosa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’alçada màxima interior és de 1,10 m. La porta d’entrada és molt baixa (70 cm), s’ubica al sud-oest i és de llinda plana. El diàmetre interior màxim és d’1,80 m. Presenta una obertura interior d’uns 3 cm d’amplada. </span></span></span></p> | 08283-120 | Al límit oest del terme municipal | <p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània, lligades plenament a l’activitat agrària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tècnica constructiva de la pedra seca es caracteritza per l'ús de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense utilitzar cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Damunt de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (<em>Iris germanica</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La funció d’aquestes construccions era tenir un lloc d’aixopluc per al pagès, i un espai on guardar les eines agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.</span></span></span></p> | 41.8465100,2.1936200 | 433057 | 4633049 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97696-p1090934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97696-p1090937.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97696-p1090938.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 97838 | Can Mas de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-de-la-carretera | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART i TIÓ, Anna. (2011) “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> | XX | Estat d’aparent abandonament, amb les façanes deteriorades i alguna obertura malmesa. | <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant, amb carener paral·lel a la façana. El ràfec és fet amb rajols i peces prefabricades de formes geomètriques. Està envoltat per un jardí en estat d’abandonament, i a la façana de llevant hi té adossat un petit cobert. La tanca del jardí que dona al carrer Camí de Verinal, és un mur de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És un edifici senzill, amb una distribució simètrica de les obertures, que són d’arc rebaixat i sense ornaments. L'organització és en tres eixos horitzontals, amb un gran portal a la planta baixa, emmarcat d'obra vista de totxo, i encara conserva la porta de fusta, tot i que molt deteriorada. A banda i banda, dues finestres que conserven encara l'estructura de tancament de fusta i vidre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis hi ha dues finestres amb ampit sense volada, i enmig una porta balconera amb balcó sense volada, que encara conserva la barana de barrots. Finalment, al pis superior, tres finestres, de menors dimensions, que conserven parts de l'estructura de tancament de fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inferior de la façana s'entreveu el parament de pedra disposada irregularment, sota la cala d'arrebossat, molt deteriorada. En algun punt de les cantoneres de l'edifici, hi ha algun carreu de reforç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana posterior queda del tot emmascarada per la vegetació i arbrat existent, que deixen intuir algunes obertures de petites dimensions, amb una tipologia semblant a la resta de l'edifici. </span></span></span></p> | 08283-138 | c. Doctor Bayés, 50 | <p><span><span><span>L’entorn dels balnearis, en el context de la descoberta d'aigües mineromedicinals a Tona a finals del segle XIX, va propiciar, entre altres coses, un creixement econòmic que va afavorir les primeres inversions per crear una infraestructura de fondes, hostals i pisos per llogar. Famílies burgeses, comerciants i botiguers ben posicionats, inclús escoles i colònies infantils, foren clients d’aquest nou urbanisme i infraestructures. </span></span></span><span><span><span>Aquest edifici es troba situat en una de les zones balneàries, possiblement donava servei a aquesta activitat.</span></span></span></p> | 41.8587800,2.2308500 | 436160 | 4634383 | 1900 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97838-1161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97838-1162.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 97840 | Castell de Güells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-guells | <p><span><span><span><span lang='CA'>DD.AA (1986) CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1831'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> | X-XVI | Pràcticament desaparegut, tan sols en queden alguns trams de mur i algunes acumulacions de pedres. S'hauria d'estudiar amb metodologia arqueològica. | <p><span><span><span>Zona aturonada, amb vegetació, i molt propera al mas Güells. S’intueixen acumulacions de pedres, algun retall sense identificar i alguns trams de mur de pedra que corresponen a les restes del que fou el Castell de Güells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edificació de l’antic castell va servir per construir l’actual mas Güells, a partir del 1875. </span></span></span></p> | 08283-140 | Al sector sud oest del terme de Tona, en un turó del sector de la Barroca, prop d'una cruïlla de camins des de la carretera de Manresa (N-141c), conegut popularment com l'Empalme. | <p><span><span><span>El lloc de Güells, ja surt esmentat en un document del 997, i en un altre document del 1076. </span></span></span>El 1086 ja es parla del 'castell de Güells', confirmant <span><span><span>la importància estratègica del lloc per protegir els passos i vies de comunicació del territori. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La propietat durant el segle XII fou d’una família de cavallers, sembla que els mateixos que del castell d’Aguilar. Posteriorment, passà a mans del senyors de Centelles, fins ben entrat el segle XV i XVI. </span></span></span></p> <p>A partir del final del segle XIV es documenta una família pagesa de cognom Güell que viu a la fortalesa i en conrea les terres. Ja no hi viuran mai més cavallers o donzells. L'edifici arribà al segle XIX essent una masoveria.</p> | 41.8431908,2.1989859 | 433499 | 4632676 | 997 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97840-1095.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97840-1091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97840-1093.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Els vestigis de l'antic Castell i el mas Güells estan ubicats a la zona coneguda com “La Barroca”, una franja de ponent respecte a Tona, delimitada sobretot per la carretera N-141c de Manresa a Vic. Fa límit geogràficament de sud a nord, des de Güells, passant pel Serrat del Vernet fins al torrent de Segalers, i limita a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic. És una zona de paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenten en un document del segle XVII com els masos de la Barroca. Algunes de les masies que es vinculen històricament amb el nom de Barroca són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, etc. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 97874 | La Bestreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bestreta | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24398'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: </a></p> <p><a href='https://tuit.cat/NstqM'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</a></p> | XIV/XVIII-XIX | El deteriorament de les façanes exteriors denota un cert abandonament, tot i que hi va haver un inici de reformes fa uns anys. | <p><span><span><span>Edifici amb un cos principal de planta quadrangular, amb planta baixa, pis i golfes, i la coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, encarada a llevant. El deteriorament de l’arrebossat de la façana deixa al descobert part de la cantonera amb pedra escairada i el parament mixt de pedra i tàpia en alguns punts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos principal té adossat, pel costat nord, un volum més estret de planta rectangular, aparentment amb les mateixes característiques constructives i acabats que l’anterior, però amb la coberta a una sola vessant. Alhora, se li adossa a la cara de tramuntana una petita bassa. </span></span></span><span><span><span>La barbacana amb dentellons d’obra vista unifica aquests dos volums. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La simetria de la façana principal és evident, a la planta baixa la porta d’entrada és d’arc escarser. La resta d’obertures que es distribueixen en aquesta planta i la superior són de secció quadrada, de testera recta, i brancals de pedra sense treballar ni ornamentacions. Al pis superior, hi trobem obertures en forma d’ulls de bou. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És d’interès la part posterior, on hi ha una sèrie de coberts i corts, edificacions d’ús agrícola, bastides amb diferents materials, com la pedra, la tàpia i en algun cas obra vista. L’estat de conservació varia en funció de cada element, i des de fa uns anys han estat en procés de reformes. Sembla que aquest conjunt podria haver estat tancat per un mur, creant un espai clos. </span></span></span></p> | 08283-160 | Resseguint la N141, a punt d'arribar al km 41, a mà dreta, en direcció sud. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons la documentació històrica, l’hostal de la Bestreta podria estar situat on abans hi havia el mas anomenat de la Riba (o Ria d’Avall o Riba Jussana). Sembla que aquest mas va quedar deshabitat al segle XIV, i les seves terres foren arrendades als hereus del mas Planell, molt proper. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Hostal La Bestreta servia d’allotjament dels treballadors de la Guixera de Planell, i aleshores sembla que s’anomenava el “Mesón de la Barroca”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi ha moltes similituds tipològiques amb Can Santes i la Puda de Segalers. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.8491606,2.2008701 | 433662 | 4633338 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97874-152-153la-bestreta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97874-152-1532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97874-152-1537.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | La part posterior, es troba sota els vessants baixos del Serrat de Sant Valentí, prop d’un rec i vegetació abundant, i sembla que podria haver estat habitada abans que les edificacions pròpies de l’hostal. | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 97920 | Fàbrica tèxtil Estabanell i Pahisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-textil-estabanell-i-pahisa | <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> | XX | Les instal·lacions resten tancades amb signes incipients de degradació. | <p><span><span><span>Aquest conjunt arquitectònic consta de cinc naus adossades i un habitatge exempt, organitzats de manera que formen una composició harmònica. Les tres naus principals configuren una planta en forma de “U”, mentre que les altres tres es disposen paral·lelament dins del perímetre de la mateixa forma.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les naus, de planta rectangular, es caracteritzen per teulades a dues vessants. Les façanes laterals que donen a l’exterior es distingeixen per les seves finestres amb arcs rebaixats, emmarcades per motllures decoratives.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una alternança visual de naus d’amplades diferents: les més estretes, que integren els portals d’entrada, inclouen finestrals rectangulars a banda i banda, mentre que les naus més àmplies mostren finestres d’arc rebaixat amb motllures, complementades amb obertures addicionals rectangulars a la part superior. Destaca també un cos central que incorpora una porta amb una petita teuladeta, afegint un detall singular al conjunt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de les façanes es remata amb una barbacana formada per biguetes, llates de fusta i maó ceràmic.</span></span></span></p> | 08283-179 | c. Dolors Fontserè, 13 | <p><span><span><span>La fàbrica Estabanell i Pahisa es va construir l’any 1920 (tot i que hi ha ampliacions posteriors). Uns anys abans, l’any 1913, la mateixa empresa havia fet arribar l’electricitat al poble. Va ser la indústria més important del poble durant molt de temps. Es dedicava al teixit de cotó i donava feina majoritàriament a dones, del poble i de l’entorn. En moments de màxim esplendor de la fàbrica, va ocupar 176 persones. Només als despatxos, els contramestres i alguns teixidors eren homes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'empresa Estabanell, coneguda popularment com 'La Fàbrica', tenia la factoria més gran a Centelles, i van ser les vagues del 1919 i 1920 les que va afavorir que es potenciés la de Tona (IPEC).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil, la manca de matèria prima va fer que reduís un 70% la producció, que es dedicava a produir roba militar. L’empresa va ser col·lectivitzada i va haver repressió primer sobre les persones d’ideologia dretana, i durant el franquisme sobre les persones que s’havien mantingut fidels a la República, amb acomiadaments i penes de presó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La reconversió a taller de confecció no va salvar l’empresa víctima de la crisi del tèxtil català, que va tancar els anys noranta del segle XX (Memorial democràtic).</span></span></span></p> | 41.8488000,2.2302100 | 436097 | 4633275 | 1920 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97920-p1090792.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97920-p1090788.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 97931 | Can Xic de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xic-de-la-font | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> | XX | Masia en procés de reformes, accés restringit. | <p><span><span><span>El conjunt actual està en reformes i l’accés és restringit. L’aspecte de la masia ha canviat substancialment respecte el que tenia abans de la reforma. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estat actual de l’edifici principal és de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, i coberta a doble vessant amb teula àrab, i carener perpendicular a la façana. Les façanes sud i est s’organitzen en eixos verticals simètrics, en els quals les obertures són de testera recta amb brancals i llinda de pedra escairada. El paredat és de pedra vista. Aquest cos principal hi té adossat al seu costat sud-est un volum annex de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb una coberta amb les mateixes característiques que l’edifici principal, i arrebossat exterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el seu estat originari, l’edifici principal tenia un paredat mixt amb tàpia i pedra a les cantonades, amb el sistema del tapial vist. Les façanes no eren simètriques, i les obertures irregulars. L’antic cobert adossat, de tàpia i totxo, tenia obertures diverses, i una escala exterior que avui ha desaparegut. </span></span></span></p> | 08283-190 | Nord-oest de Tona | 41.8611100,2.2293500 | 436038 | 4634643 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97931-891.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97931-892.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 97932 | Goigs a llaor de Sant Miquel arcàngel venerat a l'ermita de Sant Miquel de Vilageriu. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-miquel-arcangel-venerat-a-lermita-de-sant-miquel-de-vilageriu | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquesta composició poètica glossa l’Arcàngel Sant Miquel. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edició consultada és de 1981, es tracta d’una reedició per commemorar el centenari del naixement de Mn Joan Colom i Grau (1905-2005). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La peça comença així:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='EN-GB'><span><span><span>Per l'amor amb què us bastia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>aquest temple un bon fidel:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>A tota hora —nit i dia—</span></span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>protegiu-nos, Sant Miquel</span></span></span></span></em><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Fa mil anys que s'aixecava</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>a la vil·la de Geriu.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La volta del cel que blava!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El foc de l'amor, que viu!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Quina joia a la masia!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Per a Tona quin estel!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Quan arribi la nostra hora,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>l'hora trista de la mort,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>sigueu a la nostra vora,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>conduïu-nos cap al Port.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Sigueu nostre empar i guia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>i deixeu-nos entrar al Cel.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08283-191 | Sud del municipi, al Pla de Vilageliu, al costat del Mas del mateix nom. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants, amb àmplia tradició. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec o una processó. La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</span></span></span></span></span></p> | 41.8611100,2.2293500 | 436038 | 4634643 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97932-miquel-tona.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 97967 | El Corc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corc | <p><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> | XVIII | En procés d’enrunament, envaït per la vegetació. Algunes bigues que sustenten la teulada d’un dels cossos del mas, han col·lapsat. | <p><span><span><span>L’immoble principal és una edificació tradicional per a una masoveria, de planta rectangular i teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa i planta primera. Allà on el revestiment s’ha deteriorat, s’observa l’aparell de pedra comuna i tàpia, amb afegits de maons. La cornisa es forma per una superposició de teula àrab que aixopluga un ràfec de caps de teula i rajola ceràmica disposada triangularment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un cos annex s’ubica perpendicularment al volum principal. Hi destaca una galeria amb dos arcs rebaixats sobre pilastres. Les façanes són de pedra amb aparell de maçoneria. </span></span></span><span><span><span>El conjunt del mas també inclou altres annexos agrícoles menors. </span></span></span></p> | 08283-209 | Al sud del municipi. Extrem oest del Pla de Vilageliu. | <p><span><span><span>Segons un quadern de 1718, el mateix any dels cens d'Aparici, en aquell moment hi havia a Tona unes 115 cases i entre les masies del sector de Tona hi consta la casa de Pau Pujol que correspondria segurament al Corc (POUM).</span></span></span></p> | 41.8377500,2.2190300 | 435158 | 4632057 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97967-p1100271.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97967-p1100273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97967-p1100272.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 97968 | La guixera del Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guixera-del-planell | <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24418'>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24418</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F901518'>Inventari del patrimoni Etnològic de Catalunya</a></span></span></span></p> | XIX | En procés d’enrunament, envaït per la vegetació. Edificis molt degradats des de l’any 2011 moment del qual hi ha imatges (veure bibliografia) on encara es podien contemplar les estructures bé. | <p><span><span><span>Restes d'una petita indústria dedicada a la cuita de guix. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de diferents dependències cobertes quasi totalment per la vegetació. Malgrat que la conservació és dolenta, es poden observar les boques tapiades de tres forns alineats en un mur, un d’ells envaït per la vegetació. Dels altres dos destaca el fet que les obertures s’han practicat en arc de mig punt resseguides per maons col·locats en sardinell. El parament del mur és de paredat comú, pedra irregular lligada amb morter.</span></span></span></p> | 08283-210 | Nord-oest del municipi. Cruïlla del Km 42 de la N-141C amb carretera de Muntanyola. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'explotació de guix del mas Planell de Tona surt documentada des del 1872, al 16 de febrer d'aquest any es constituí una societat integrada per Ramon de Planell (propietari dels terrenys), Pere Rovira (armer de Vic) i Josep de Plana (veí de Querol), per a explotar el guix. Es va construir un forn nou, prop de la Bestreta, en el qual treballaren entre els anys 1872-1873. Al 1873 aquesta societat es va desfer. No obstant això, des del 1874 la guixera va seguir funcionant a ple rendiment. La pedra es portava des del Garet i les feixines de llenya per al foc des del bosc de Montanyà (Seva). L'explotació continuà fins a principis dels anys 70 del segle XX</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La guixera tenia annex un trull o molí per a moldre la calç, que actualment no és visible per la gran quantitat de runa acumulada al damunt d'aquestes construccions. Els forns es van excavar a la roca i foren construïts íntegrament en pedra (IPEC,1998).</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.8550500,2.1979800 | 433428 | 4633994 | 1872 | 08283 | Tona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97968-p1100453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97968-p1100451.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Aquest bé apareix doblement fitxat a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya, amb el números IPAC 40880 i IPAC 24418, amb el nom de “Forn de calç del Torrent de Sant Cugat”. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 97978 | Mas el Gelec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-gelec | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 296.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVI | Masia parcialment restaurada (la teulada és nova), està pendent de restauració definitiva. | <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La teulada pel costat de ponent és més allargassada i aquest fet obliga a bastir un reforç a la paret amb contraforts. El ràfec o barbacana presenta imbricació de caps de teula, formant una sanefa geomètrica. Les cantonades de les façanes estan reforçades amb carreus, i s’observa un paredat amb una disposició força irregular, amb alguns trams amb restes de morter i refets amb materials més recents. </span></span></span><span><span><span>Presenta planta baixa i pis, i espai sota teulada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal conserva la seva simetria i alguns elements d'estil renaixentista amb riquesa ornamental. L’eix central està format pel portal adovellat, amb la dovella central amb escut on s'hi poden veure els </span></span></span>monogrames de Jesús i Maria (IHS / MA), un dins l’altre. Una gran M de tipus uncial coronada per una A, té al seu interior el monograma IHS («<em>Ihesus</em>»), de manera que el pal central de la lletra M comparteix traç amb la lletra i majúscula, sobreposada a H i S. </p> <p><span><span><span>Damunt seu, s'hi observa una finestra amb arc conopial i motllurada amb dues cares als laterals i una escultura de baix relleu, de cos sencer, gairebé desapareguda. </span></span></span>L'escultura sembla un amoret nu, d'estil clàssic, que ha perdut el cap, les extremitats superiors i altres parts de la seva anatomia.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Anteriorment, hi tenia afegits cossos i annexos destinats a usos agrícoles que han anat desapareixent. </span></span></span></span></span></p> | 08283-219 | <p>El primer testimoni de l’existència del mas és del 10 de gener de 1259, en què Andreu de<em> Gisalec</em> o del Gelec va vendre unes terres a Ramon de Font (hereu del mas Font o Fontordera). Eren unes terres sota senyoria de la vescomtessa Ermessenda de Montcada. Els hereus del mas Gelec van fer de saig de la cort del batlle reial de Tona en algun moment de mitjan segle XIV. En els fogatges de 1497, 1515 i 1553 l’hereu Gelec continua figurant entre els caps de casa del terme. A partir de final del segle XVII devia convertir-se en una masoveria.</p> <p>L'Ajuntament de Tona va adquirir la casa l'any 1988, mitjançant una cessió dels propietaris.</p> | 41.8470600,2.2307700 | 436142 | 4633082 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97978-1461.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97978-1462.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97978-1463.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Entre el 2018 i el 2020, la Diputació de Barcelona va realitzar un projecte bàsic i executiu per restaurar aquesta masia, i d’aquesta manera recuperar i restaurar els elements singulars i la distribució del mas i els seus espais. | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 97986 | El Vilar - Via de Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-via-de-collsuspina | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>LOSTAL, J. (1992) Los Miliarios de la Província Tarraconense: (conventos tarraconense, cesaraugustano, cluniense y cartaginense, Institución Fernando el Católico, Zaragoza, p. 11-15.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1982) Els ausetans i la ciutat d'Ausa. Patronat d’Estudis Ausonencs. Osona a la Butxaca, 4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2726'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> | Actualment, les restes arqueològiques no estan documentades ni posades en valor. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment es troba prop de la masia que li dona nom, i correspon a les restes estructurals de part del traçat de la via romana de Collsuspina. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per una banda, hi ha un conjunt de pedres planes i ben disposades formant una estructura, sense estudiar. Per altra banda, es localitzà un mil·liari romà, les restes del qual aparegueren a tocar del traçat del camí antic. Es tracta d’un bloc cilíndric de pedra blanquinosa amb la base lleugerament quadrada, amb unes dimensions de 1'05 m d'altura per 0'30 m de diàmetre màxim, amb una inscripció en llatí: </span></span><em><span lang='LA'><span>MANNIUS SERGIUS, fill de MANNIO,</span></span></em><em><span><span>PROCONSUL</span></span></em><em><span lang='LA'><span>, VII milles. </span></span></em></span></span></span></p> | 08283-227 | <p><span><span><span>Entre els anys 1945 i 1954, el Sr. Ramon Auferil Druguet, del mas Vilar, va localitzar el mil·liari arran de l’antic camí i enmig del pas. La resta pètria, de grandària considerable va ser traslladada al mas i es va reaprofitar per adequar els accessos. Al cap d’un temps la peça va ser traslladada al Museu Episcopal de Vic, on va ser estudiada. De troballes de mil·liaris, n'hi ha altres referents a Santa Eulàlia de Riuprimer, amb un mil·liari amb inscripció llatina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest jaciment forma part del traçat de la via romana de <em>Mani Sergi, </em>que incloïa els mil·liaris que marcaven el recorregut i la distància. Estaven ubicats entre ells aproximadament 1,5 km, i portaven inscrit el número i el nom de qui promovia la via, com és el cas que ens ocupa, on la inscripció ens marca la milla VII, vinculada al procònsol Mani Sergi. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En aquest cas, no s’ha localitzat tram de calçada romana però sí que es pot relacionar amb el tram documentat a prop de la masia de Can Rotlle. </span></span></span></span></span></p> | 41.8437738,2.2132515 | 434684 | 4632730 | Any -150 / -100, a.C | 08283 | Tona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97986-dsc08934.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | EPA | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | L’àrea de protecció arqueològica s’estén per una zona que és susceptible de conservar vestigis històrics i arqueològics a partir de les troballes ja efectuades. Es tracta de l'únic mil·liari que s'ha trobat que correspon a la via romana de Collsuspina, i actualment està dipositat al Museu Episcopal de Vic. | 83 | 1754 | 1.4 | 1763 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 98001 | Domus Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-vilamajor | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1975) </span></span><span><span>La comarca de Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1982) Els ausetans i la ciutat d'Ausa. Patronat d’Estudis Ausonencs. Osona a la Butxaca, 4.</span></span></span></span></span></p> <p>ORDEIG, Ramon. (2003) 'Dades sobre la història altmedieval de Centelles, Folgueroles, Gurb i Tona (segles X_XI)'. <em>Ausa</em> [Vic], XXI, núm.151, pàg. 11-21.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) </span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em><span>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1833'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> | X-XVIII | L'accés al turó es fa vorejant la costa ascendent. L'estat de conservació de la casa forta és dolent atès que només hi ha un tram de mur de contenció visible. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Al turonet anomenat la Serra de la Bassa, a ponent del Mas Vilamajor actual, al marge de ponent, hi ha un tram de mur de contenció visible. En canvi, al pla dalt del turó, no hi ha restes visibles en superfície. </span></span></span></span></p> | 08283-242 | <p><span><span><span>El lloc de Vilamajor ja s’esmenta en un <span lang='CA'><span>document del 960, i la primera notícia del mas o <em>domus</em> és a partir d’una venda l’any 1167. Temps més tard, els primers hereus coneguts i habitants de la casa fortificada són el matrimoni Pere de Vilamajor i Elisendis, i el seu fill Guillem. L’any 1239, el succeeix Simó de Vilamajor casat amb Sança.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant tota l’Edat Mitjana </span></span>l’indret surt documentat envoltat de vinyes, com les de la Serra, del Mayolar, les de “dessota Segalers”, entre altres. Del mas en depenien altres masos com Caus, Hualart i Aymar, i part de les terres que havien estat del mas Roqueta. A l’indret del mas actual, possiblement hi deurien existir corts i annexos destinats a usos agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A partir de finals del segle XIV hi ha abundant documentació a l’Arxiu de la Pietat de Vic, ara a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, ja que el mas i propietat varen pertànyer als beneficiats de la Pietat de Vic. També, la família va ser patrona de l’església de Santa Maria del Barri. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1727, el llinatge que havia succeït Vilamajor, provinents de Lliçà de Vall, va vendre el mas i terres als beneficiats de la Pietat de Vic. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al segle XV, la <em>domus</em> va ser reconstruïda d’un atac, i anys més tard, durant la guerra del Francès, entre els anys 1809 i 1810, va ser destruïda definitivament, amb la capella de Sant Francesc inclosa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Es va reconstruir al lloc actual del mas Vilamajor, i amb els materials i elements de l’antiga <em>domus</em> fortificada. </span></span></span></span></p> | 41.8612000,2.2025600 | 433814 | 4634673 | 960, 1809 | 08283 | Tona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98001-dsc08866.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98001-dsc08867.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98001-dsc08910.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El mas Vilamajor és un mas del sector històric de la Barroca. | 92|93|94|85 | 47 | 1.3 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 98002 | Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilamajor | <p><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1975) La comarca de Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1982) Els ausetans i la ciutat d'Ausa. Patronat d’Estudis Ausonencs. Osona a la Butxaca, 4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, C. (2008) </span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em><span>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2719'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> | L'estat del jacment és desconegut. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Als turons que es troben a l’oest del Mas Vilamajor, es va localitzar material arqueològic en superfície i en els talls dels marges. Fragments de ceràmica a mà, de tonalitats marró clar, formes de vasos globulars amb vores exvasades i bases planes, algun cordó imprès i canals, entre altres formes. També, segons informació oral, apareixien fragments ossis. Per últim, van aparèixer fragments de destrals de pedra polida. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per altra banda, s’observen algunes alineacions de blocs de pedres, sense que es determini cap estructura clara. </span></span></span></span></span></p> | 08283-243 | 41.8604300,2.2007700 | 433665 | 4634589 | - 1200 / -450 | 08283 | Tona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98002-dsc08908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98002-dsc08913.jpg | Legal | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | EPA | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Aquest jaciment no ha estat objecte de cap sondeig ni prospecció organitzada amb metodologia arqueològica. | 81|79 | 1754 | 1.4 | 1763 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 98008 | Bassa del Molí del Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-del-vendrell | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://tuit.cat/3wJsc'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</span></span></span></span></a></p> | XVI - XVIII | Actualment la bassa es troba força embardissada i reomplerta de sorra. | <p><span lang='CA'><span><span>Espai irregular amb un angle recte on se situava el salt d’aigua que conduïa al carcabà del molí. El pou és circular, de pedra sorrenca treballada. Només es conserven trams de mur de la bassa. La resclosa ha desaparegut.</span></span></span></p> | 08283-248 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Fins fa pocs anys a més de la bassa també hi havia el rec, que servia a més a més per dur aigua a la bassa del molí, per a regar els horts de la casa i també per omplir el safareig per a rentar la roba.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.8590200,2.2154200 | 434879 | 4634421 | 08283 | Tona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98008-2321.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94|119 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 98035 | Forn Guixera d’en Galí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-guixera-den-gali | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles. (2019) Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós, pàgines. 36 -37.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/index.html?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F901516'>IPEC. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </a></span></span></span></p> | XX | Actualment, els forns estan emmascarats sota una profusa vegetació i no són totalment visibles, únicament se'n poden veure alguns trams de murs. | <p><span><span><span>Forns de cuita de pedra destinats a la producció de guix. Les restes constructives corresponen al conjunt de quatre forns de secció circular, excavats al subsòl i alineats, les boques d’entrada estan encarades a llevant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es poden diferenciar dues fases constructives. Una primera, bastida amb pedra sorrenca vermellosa conformada per tres boques de forn; una segona, de factura més moderna, bastida amb rajol, conformada per tres boques de forn, una d’elles més elevada que la resta. Les boques són de dimensions similars amb arc de mig punt i volta de rajol, d’1,35 m d'amplada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant de les estructures hi ha una àrea de treball i de producció auxiliar dels forns, situada a un nivell inferior.</span></span></span></p> | 08283-264 | <p><span><span><span>Segons informacions orals, la guixera podria tenir més d'un centenar d'anys, i va estar en funcionament fins els anys 1970. </span></span></span></p> | 41.8474300,2.2321400 | 436256 | 4633122 | 08283 | Tona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98035-1721.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98035-1722.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98035-1723.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Actualment els forns es troben tapiats i l'interior ha estat cobert de terra i runa per tal d'evitar el perill d'esfondrament i possibles caigudes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 98086 | El Planelló de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-planello-de-baix | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24420'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a> </span></span></span></p> | XIV, XVI, XVIII | Estat avançat d’abandonament i deteriorament. Presenta greus deficiències estructurals, amb perill d’esfondrament. | <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a la façana. L’aparell és de pedra disposada irregularment, amb les cantonades reforçades amb carreus de pedra treballada. Tot i el seu avançat estat de deteriorament, es conserven les obertures amb llindes i brancals de pedra. Conserva l’antic portal de mig punt adovellat, i una eixida amb dos arcs al pis superior, a la façana orientada a migdia. Per altra banda, és evident el pas del temps en l’edificació en l’ús dels materials constructius com el maó ceràmic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'entrada principal, encarada a nord, es defineix per un pati clos a través d’un portal que condueix a una espai amb coberts i corts antigues de pedra, en estat ruïnós. A la llinda del portal hi ha la data 1586 i també s'hi observa la inscripció 1717. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XVII, aquest conjunt quedà integrat per dos edificis separats per un mur i amb entrades independents. Es varen anomenar Planelló d’Amunt i Planelló d’Avall. </span></span></span><span><span><span>L’entrada de Planelló d’Avall avui resta coberta per vegetació i compta amb un portal i una llinda de pedra amb la data de 1630. Aquesta casa tenia adossat un cobert amb usos agrícoles, de totxo, que avui no són identificables ni visibles per l'estat ruïnós en què es troben.</span></span></span></p> | 08283-284 | <p><span><span><span>La documentació de la família dels Planelló testifica que el mas ja té una importància notable al segle XIV. Temps abans, l’any 1227, al testament de Joan de Planell, hi surt com a marmessor, veí i parent, un tal Girbau de Planelló. Els hereus en qüestió adquireixen una gran extensió de terres del mas Vall-llobera, al lloc conegut com a Puig Sant Valentí. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les dates localitzades en les llindes de diverses obertures principals, del 1586, 1630 i 1717, ens indiquen moments de canvis i reformes en el mas. Entre els segles XVI i XVII, la masia és reedificada. Més tard, se li adossa una volum al costat de llevant. A partir d’aquell moment, les dues edificacions formen part d’un mateix conjunt, separades per una paret mitgera, i se les anomena Planelló d’Avall i d’Amunt per diferenciar les famílies que hi viuen. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XVII el mas viu un moment de creixement econòmic, i d’importància social, que perdura fins ben entrat el segle XIX. Un bon exemple d’aquesta realitat ens situa a l’any 1643, moment en el qual el mas Planelló absorbeix les terres de l’antic mas Vidal, que es trobava en runes des del segle XIV. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant el segle XVIII, el mas s’esmenta en un llistat dels masos de la zona històrica de la Barroca, juntament amb el Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló, el Vendrell, Segalers, etc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, cal destacar que membres d'aquesta família foren batlles de Tona a mitjans del segle XIX. </span></span></span></span></span></p> | 41.8544700,2.2064300 | 434129 | 4633923 | 1586, 1717, 1630 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98086-dsc08962.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98086-dsc08966.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98086-dsc08967.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Fins a dia d’avui ha perdurat el nom de Planelló de Baix per identificar aquesta masia, segurament per diferenciar-la de l’edifici ubicat uns metres més amunt, i que s’anomena Planelló. L'actual mas Planelló, avui una construcció nova, fou absorbit per l'antic mas Planelló (Planelló de Baix, avui) a partir del segle XVII, a partir de les runes del que era conegut com mas Vidal. Aquesta construcció va ser reedificada. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 98089 | Forn petit de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-petit-de-la-vila | <p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, C. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, C. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2718'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya </span></span></span></a></p> | Jaciment destruït. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Les restes s’ubicaven a tocar del torrent de la Font de la Suïssa, a poca distància respecte el Forn de la Vila. L’estructura presentava una columna enmig de la fogaina per sostenir la cambra de cocció.</span></span></span></span></p> | 08283-286 | Passeig de la Suïssa, 37 | <p><span><span><span>El forn ha estat interpretat com un lloc o centre de producció i explotació ceramista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt de forns localitzats a Tona, es relacionen amb l’ocupació romana del lloc, i amb l’existència de tallers artesans distribuïts al llarg o propers a les vies de comunicació i de l’assentament principal del Camp de les Lloses. </span></span></span></p> | 41.8558200,2.2217300 | 435400 | 4634061 | 650 / 550 - 50 aC | 08283 | Tona | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98089-dsc09082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98089-dsc09083.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98089-dsc09084.jpg | Legal | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | EPA | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | A l’actualitat hi trobem l’Escola d'Hostaleria d’Osona, i la zona d’expectativa arqueològica inclou l’entrada i pàrquing de la infraestructura. | 81|79 | 1754 | 1.4 | 1763 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 98090 | Forn antic de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-antic-de-la-carretera | <p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASASSAS. E. (1943) Tona. Descripció històrica i geogràfica. Barcelona: Gràfiques Diamant. Pp. 25-28.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DANÉS TORRAS. J. (1932) <em>Antiguitats de Tona</em>, a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya vot XLII. pp.325-347.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, C. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2722'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </span></span></span></a></p> | Jaciment destruït. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Les restes d’un forn estaven ubicades a un marge format per argiles compactes, i estaven bastides amb pedres i calç. Segons documentació de E. Casasses, tenia la cambra de cocció al costat de la fogaina, amb un forat a cada costat. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Es varen localitzar també fragments de ceràmica grollera i de fauna ovicaprid.</span></span></span></span></p> | 08283-287 | c. Bonavista, 25 | <p><span><span><span>Es tracta d’un centre de producció i explotació ceramista, tot i que no està clara la seva cronologia, en època ibèrica o romana. En aquest sentit, </span></span></span><span><span><span><span>aquest forn i el conjunt de forns localitzats al Passeig de la Suïssa podrien estar relacionats amb l’ocupació romana del lloc, i amb l’existència de tallers artesans distribuïts al llarg o propers a les vies de comunicació i de l’assentament principal del Camp de les Lloses. </span></span></span></span></p> | 41.8463900,2.2318000 | 436227 | 4633007 | -650/476 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98090-1853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98090-1854.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | EPA | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 81|83|79 | 1754 | 1.4 | 1763 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 98091 | Turó de Goules | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-goules | <p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2721'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontòlogic de Catalunya. </span></span></span></a></p> | Jaciment destruït. | <p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment es troba en una zona aturonada formada per margues eocèniques, i en una àrea formada per camps de conreu. En superfície, s'hi varen localitzar fragments de ceràmica feta a torn de color rosat de tipus ibèric i ceràmiques grolleres fetes a mà. </span></span></span></span></p> | 08283-288 | Polígon 3, Parcel·la 40. | <p><span><span><span>Les restes, excavades l’any 1991, es varen interpretar com una possible zona d’habitació sense estructures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sobre l’existència d’una fase d’ocupació ibèrica a Tona hi ha indicis d’ocupació puntual a partir de les restes ceràmiques i en algun cas estructurals, localitzades en jaciments com Les Escomes, el Pla del Castell, el referent del Camp de les Lloses, o el Turó de Goules.</span></span></span></p> | 41.8507550,2.2381534 | 436758 | 4633487 | -650 /-50 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98091-img20240612160118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98091-img20240612160156.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98091-img20240612160154.jpg | Legal | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | EPA | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Fou una zona afectada pel desdoblament de la C-17. A l'inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya el jaciment és anomenat: 'Turó de les Goules'. | 81|79 | 1754 | 1.4 | 1763 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 98092 | Jaciment de la finca del Balneari Ullastres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-finca-del-balneari-ullastres | <p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, C. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2723'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </span></span></span></a></p> | Jaciment desaparegut. | <p><span><span><span>El jaciment es troba dins la finca del Balneari Ullastres, entre l’edificació i els camps de conreu que l’envolten, prop del Torrent de Sant Cugat. A l'aprofundir en l’excavació d’un pou de la finca, es varen recuperar fragments de <span>ceràmica a torn rosada i marró. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A la zona també es va alertar de la troballa de sepultures amb lloses, sense que es poguessin localitzar mai. </span></span></span></p> | 08283-289 | c. de Salvador Gurri, 6 | 41.8599300,2.2321000 | 436265 | 4634510 | -218 / 476 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98092-1882.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98092-1883.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | EPA | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | A l'inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya el jaciment és anomenat: La Roqueta. | 83 | 1754 | 1.4 | 1763 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 98093 | Piscines Municipals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/piscines-municipals-0 | <p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Memòries i informes. Memòria de l'excavació nº 1764 (Campanya de 1995). Servei d'Arqueologia. </span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/11858'>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </a></p> | Jaciment destruït. | <p><span><span><span><span lang='CA'>A la zona poliesportiva, a tocar de les piscines municipals i les pistes exteriors, es va localitzar una acumulació de pedres col·locades intencionadament i taques de terra rubefactada. També, fragments de ceràmica a mà, ceràmica ibèrica a torn, fragments de sílex, i restes de fauna.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 08283-290 | c. Jaume Balmes, 61 | <p><span><span><span>Les restes varen ser documentades durant una excavació arqueològica d’urgència l’any 1995, i s'interpretaren com a una ocupació puntual en època ibèrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sobre l’existència d’una fase d’ocupació ibèrica a Tona, hi ha indicis d’ocupació puntual a partir de les restes ceràmiques i en algun cas estructurals, localitzades en jaciments com Les Escomes, el Pla del Castell, el referent del Camp de les Lloses, o la zona de les piscines municipals que ens ocupa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cas, la zona de les piscines municipals és molt propera al jaciment del Vilar - Via Collsuspina, amb restes d’un mil·liari romà, i de part de la mateixa via de comunicació, la coneguda com Manius Sergius. </span></span></span></p> | 41.8464700,2.2177500 | 435060 | 4633026 | -450 /-200 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98093-dsc08925.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98093-dsc08926.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98093-dsc08927.jpg | Legal | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | EPA | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Les restes es van localitzar durant les obres de construcció de les piscines municipals. | 81|79 | 1754 | 1.4 | 1763 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 98094 | Contracastell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contracastell | <p><span><span><span><span lang='CA'>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CASASSAS. E. (1943) Tona. Descripció històrica i geogràfica. Barcelona: Gràfiques Diamant. Pp. 25-28.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2724'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> | Jaciment no visible. | <p><span><span><span><span>Al pla del turó del Contracastell i als seus vessants, es varen localitzar fragments de ceràmica a torn marronosa i rosada i ceràmica grollera a mà. No es van documentar estructures. </span></span></span></span></p> | 08283-291 | Polígon 4, Parcel·la 11 | <p><span lang='CA'><span><span>S'ha interpretat com un lloc d’habitació sense estructures. </span></span></span></p> | 41.8580000,2.2205900 | 435308 | 4634304 | -650 / 476 | 08283 | Tona | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98094-contracastell1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98094-contracastell3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | EPA | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 81|83|79 | 1754 | 1.4 | 1763 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 98095 | Les Escomes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escomes-0 | <p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DURAN, M., MESTRES, I., PADRÓS, C., PRINCIPAL, J., 2017a: “El Camp de les Lloses (Tona, Barcelona): Evolución y significado del vicus romanorrepublicano”, a: PrincIpal, J.; Ñaco del Hoyo, T.; Duran, M.; Mestres, I. (Eds.), Roma en la península ibérica presertoriana. Escenarios de Implantación Militar Provincial, Col·lecció Instrumenta 56. Edicions Universitat de Barcelona, Barcelona, 153-189.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2720'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </span></span></span></a></p> | Jaciment destruït. | <p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment se situa en camps de conreu al voltant de la masia Les Escomes, molt propers al Turó de Goules. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Es varen recollir fragments de ceràmica de vernís negre, amb forma de pàteres, vasos, bols, etc. També, fragments de ceràmica campaniana A i B, ceràmica feta a torn, del tipus de </span></span></span></span>sigillata <span><span><span><span lang='CA'>i sud gàl·liques. Cal destacar entre el material recollit, una peça de vernís negre amb grafits ibèrics al centre del fons, a la part exterior de la peça. Es tracta de l'antropònim llatí 'luki' escrit en iber, que va ser estudiat per J. Maluquer. </span></span></span></span></p> | 08283-292 | Polígon 3, Parcel·la 41 | <p><span><span><span>Segons l’estudi dels materials del segle I a C, una primera hipòtesi parlava de la possibilitat d’una vil·la agrícola, d’època romana republicana. Les restes, documentades l’any 1991, es varen interpretar com una possible zona d’habitació sense estructures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons informacions de la família Llança, darrera la masia les Escomes i prop del turó de Goules, s'hi van trobar fa molts anys uns enterraments, amb algunes lloses associades, que estarien relacionats a una altra fase ocupacional del lloc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les Escomes es vinculen amb una fase d’ocupació ibèrica i romana a Tona, juntament amb altres jaciments de la zona com el Turó de Goules, o altres referents com el Pla del Castell o el Camp de les Lloses. </span></span></span></p> | 41.8512900,2.2362300 | 436599 | 4633547 | -450 / -50 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98095-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98095-195-2.jpg | Legal | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | EPA | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Fou una zona afectada pel desdoblament de la C-17. Avui dia el jaciment ha desaparegut totalment. Allà on es trobava el jaciment, s'hi construí un habitatge nou que el va afectar parcialment. | 81|79 | 1754 | 1.4 | 1763 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 98109 | Font del Surell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-surell | En el moment de la visita, l’àrea pràcticament és impenetrable per la proliferació de la vegetació natural que cobreix els elements de la font. | <p><span><span><span>Ubicada a la part est dins de l’àrea natural del Surell, codi C35 (veure fitxa vinculada), a uns 200 metres al nord en línia recta del mas El Surell, del qual rep el nom. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i estar en un punt amb un sotabosc molt embardissat que pràcticament cobreix tot l’espai, la font presenta una petita construcció feta amb tres blocs de pedra adossada al marge, de no més d'un metre d'alçada. No es veu el punt per on raja l’aigua, que segons informació del web de l’Enric Costa i Castells, regalima per una formació tosca i erosionada fins arribar a terra (<span><span><span>Enric Costa (2021)</span></span><span><span> [en línia] [consulta: 03 de juny de 2024]. Disponible a <a href='https://www.encos.cat/fonts/fonts.html?FONT=2616'>https://www.encos.cat/fonts/fonts.html?FONT=2616</a>).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A costat de la font hi ha un banc fet amb un tronc d'arbre, i a davant una llosa de pedra rectangular que s’utilitza com a taula, sostinguda per un únic element central fet amb un tub ple de morter.</span></span></span><br /> </p> | 08283-298 | Extrem sud del terme municipal | 41.8410000,2.2158600 | 434898 | 4632420 | 08283 | Tona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98109-p1100635.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98109-p1100633.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 98115 | Casa del c. Bayés 13-15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-bayes-13-15 | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> | XIX, XX | L’immoble presenta indicis d’abandonament, les obertures estan tapiades. | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres per un costat, i que fa cantonada amb un carreró per l’altre. Es divideix en dues finques, números 13 i 15. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener és paral·lel a façana, que és asimètrica. Totes les obertures han estat tapiades amb blocs de formigó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El número 13 agrupa la porta d’accés a la cantonada esquerra, on s’observen restes d’un antic portal més gran, una finestra a la planta baixa i una obertura amb balcó al pis superior. La porta presenta una tarja decorativa rectangular a la part superior, de forja. La finestra també té baranes de forja complexa i treballada amb motius florals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Separades per un tram de façana, al número 15, destaca un gran portal amb arc rebaixat, transformat en finestral reixat; la porta d’entrada amb llinda i una tarja semicircular amb forja on es pot llegir la inscripció “RC 1888”. També s'hi observa una finestra situada a la cantonada dreta, de la mateixa estètica que la del número 13. </span></span></span><span><span><span>Al pis superior, tres obertures amb balcó idèntiques, igual que la quarta del número 13. Les llosanes són de pedra motllurada i les baranes de forja complexa amb decoració geomètrica. A la part superior de cadascuna d’aquestes obertures, s’hi obren finestres ovalades (ulls de bou), un d’ells cegats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanca la façana a la part superior un ràfec de maons ceràmics de mides i disposicions diferents, que sustenten l’última filada doble de maons arrenglerats horitzontalment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part de darrera de la casa dona a un altre carrer, on hi ha un pati i diversos portals amb arc rebaixats que accedeixen a un espai amb només planta baixa.</span></span></span></p> | 08283-301 | c. Bayés 13-15 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.8548200,2.2290700 | 436008 | 4633945 | 1888, 1920 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98115-p1100553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98115-p1100556.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 98149 | Pati de l’escola Vedruna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-de-lescola-vedruna | <p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DANÉS TORRAS. J.: (1932) <em>Antiguitats de Tona</em> . Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya vot XLII. pp.325-347.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCÉS, I.; CEBRIÀ, A. (2002) “L’estela ibèrica de Tona (Osona)” a </span></span><em><span lang='CA'>Pyrenae</span></em><span lang='CA'>, Núm. 33, p. 211-232.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MESTRES, Imma. (1995) Memòria del seguiment arqueològic de les obres de remodelació del pati de l’escola Vedruna - Tona. Osona. Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> | Jaciment destruït | <p>El jaciment es va localitzar al pati de l’escola Vedruna, sota un nivell de terra amb una potència considerable, molt remogut per les diferents intervencions que es van succeir en el temps. Es varen documentar trams de murs de pedra lligada en sec, en direcció est-oest, fonamentats en margues geològiques, i amb una cara vista. Tot i que varen ser interpretats en la major part com a murs de contenció i separació de conreus, una de les estructures presentava una cara vista i blocs de pedra disposats regularment. Aquest fet significava una estructura d’hàbitat.</p> <p><span><span><span>Els materials ceràmics recuperats foren escassos, i corresponen a restes de construcció com <em>tegulae</em> i <em>imbrices</em>, ceràmica oxidada i reduïda, àmfora itàlica, africana i púnic-ebussitana, i del sud d’Hispania. També, es varen localitzar restes de fauna i fragments de ferro. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt de restes s’ha interpretat com un lloc d'habitació amb estructures conservades, força destruït ja en època antiga, i que estaria relacionat amb l’assentament del Camp de les Lloses. </span></span></span></p> | 08283-312 | c. Germana Victòria, 21 | <p><span><span><span>Els anys 1996 i 1998 es van dur a terme controls arqueològics a les obres de construcció de l’escola Vedruna, el primer any, i una prospecció amb rases el segon. Els resultats foren positius pel que fa a les troballes de materials arqueològics d’època iberoromana, i època moderna i contemporània. Per altra banda, es localitzaren restes constructives muraries amb nivells arqueològics associats, datats en època iberoromana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les conclusions afirmaren que aquesta àrea estigué ocupada en el mateix moment de l’assentament iberoromà del Camp de les Lloses, i es varen datar entre el segle II aC i el I dC. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Val a dir que les restes arqueològiques estaven molt deteriorades, i hi havia molt poques perspectives de conservació. </span></span></span></p> | 41.8508800,2.2258900 | 435740 | 4633509 | -200 /-50 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98149-escola-vedruna.jpg | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | EPA | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Aquest jaciment està inclòs en l'espai de protecció arqueològica del Camp de les Lloses, i implica una protecció preventiva abans de fer-hi qualsevol remoció de terres. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 1763 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/