Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
97696 Barraca de Colldarnau II https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-colldarnau-ii <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F947419'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Construcció aixecada en pedra seca de planta quadrangular externament, tot i que l’interior és molt irregular, de forma arrodonida. S’adossa a un marge i està elevada respecte al camí que passa pel costat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció </span></span></span>és de la tipologia de sostre <span><span><span>de falsa volta, habitual en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió). El tancament de la volta es fa amb una gran llosa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’alçada màxima interior és de 1,10 m. La porta d’entrada és molt baixa (70 cm), s’ubica al sud-oest i és de llinda plana. El diàmetre interior màxim és d’1,80 m. Presenta una obertura interior d’uns 3 cm d’amplada. </span></span></span></p> 08283-120 Al límit oest del terme municipal <p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània, lligades plenament a l’activitat agrària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tècnica constructiva de la pedra seca es caracteritza per l'ús de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense utilitzar cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Damunt de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (<em>Iris germanica</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La funció d’aquestes construccions era tenir un lloc d’aixopluc per al pagès, i un espai on guardar les eines agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.</span></span></span></p> 41.8465100,2.1936200 433057 4633049 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97696-p1090934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97696-p1090937.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97696-p1090938.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97695 Barraca de Colldarnau I https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-colldarnau-i <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F949406'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya </a></span></span></span></p> L’estructura està parcialment coberta per la vegetació natural. <p><span><span><span>Construcció aixecada en pedra seca de planta rectangular (1,40 x 1,20 m), adossada a un marge. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, habitual en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió). El tancament de la volta es fa amb dues grans lloses. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’alçada màxima interior és de 1,40 m. Els muntants de la porta estan bastits amb pedres més o menys escairades de mides irregulars, i a la part superior de l’obertura hi ha una llinda plana (1,5 m). Al mur sud s’hi ubica una fornícula de forma rectangular on es llegeix una la data inscrita de 1930 o 1936, i dues lletres a sota (B,M)</span></span></span></p> 08283-119 Al límit oest del terme municipal <p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània, lligades plenament a l’activitat agrària.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tècnica constructiva de la pedra seca es caracteritza per l'ús de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense utilitzar cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Damunt de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La funció d’aquestes construccions era tenir un lloc d’aixopluc per al pagès, i un espai on guardar les eines agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.</span></span></span></p> 41.8465200,2.1952200 433190 4633049 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97695-p1090918.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97695-p1090920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97695-p1090926.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Barraca inclosa a l'inventari col·laboratiu Wikipedra impulsat per l'observatori del paisatge de Catalunya (wikipedra.catpaisatge.net) amb el codi 6938. Autor: Pere Baulenas Sañé. Data de registre: 01/05/2012 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97875 Colldarnau https://patrimonicultural.diba.cat/element/colldarnau <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.Pàgina 355.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici senzill de planta baixa i pis, amb coberta a dos vessants amb carener perpendicular a la façana, encarada a llevant. Té adossat un porxo amb teulada a un vessant, encarat a sud, i un cobert a la part posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és mixt, combinant pedra i obra vista sobretot a les obertures i cantonades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una distribució simètrica amb un portal d’entrada i una balconera a l’eix central. La resta d’obertures són de secció quadrada i sense ornaments. </span></span></span></p> 08283-161 Al sud del Serrat de Sant Valentí, i a l'oest respecte el mas de la Bestreta. <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d'una </span></span></span>masoveria del Planell construïda el 1920, <span lang='CA'><span><span>que actualment només és d'ús residencial, i que va ser rehabilitada fa pocs anys. </span></span></span></p> 41.8499318,2.1963429 433286 4633427 1920 08283 Tona Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97875-2881.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97875-2885.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97875-2883.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97875-2887abans.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Coneguda també com Colldernau, o com abans la gent de Tona l'anomenava, Colltarnau. 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97877 Vall-llobera https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-llobera <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 352.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24440'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> <p> </p> XI - XVIII <p><span><span><span>L'edifici principal és de planta quadrada amb coberta de teula àrab amb carener perpendicular a la façana, i barbacana de rajols i permòdols de fusta. L’aparell constructiu és de pedra disposada irregularment, amb reformes visibles, fruit del pas del temps. A les cantoneres, trams de pedra escairada. És de planta baixa, dos pisos i golfes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada a llevant, no és simètrica i la distribució irregular de les obertures és conseqüència de les continues intervencions que ha patit l’edificació. El mateix succeeix en les restants façanes, que presenten obertures de mida més reduïda, mantenint una asimetria ben visible. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i això, conserva l’essència dels grans masos amb orígens medievals del territori, amb obertures amb pedra treballada, alguna decoració motllurada i ampits de llosa de pedra, així com el portal adovellat de l’entrada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossats a la banda sud-oest, hi ha diversos annexos agrícoles de diferents tipologies constructives i materials, que s’interrelacionen amb l’edifici principal a través d’un cos amb terrassa superior, evidentment reformat. Entre aquests, destaquem un volum de planta baixa amb arcs de mig punt i pis, amb paredat de pedra molt similar a l’edifici principal. Possiblement es podria tractar d’una pallissa. </span></span></span></p> <p>El mas té una capella dedicada a la Sagrada Família.</p> <p><span><span><span>El conjunt està envoltat de granges i corts, enmig d’un paisatge agrícola i forestal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 2010 i 2011 s’hi varen realitzar treballs de reforma i rehabilitació de la casa.</span></span></span></p> 08283-163 Sector oest de Tona. Des de la N-141c de Manresa a Malla, a l'alçada del quilòmetre 43,7, s’enllaça amb un camí de terra força malmès a mà esquerra en direcció nord. <p><span><span><span>El primer document que esmenta el lloc de Vall-llobera és del 1008, quan Legarda i el seu fill Isarn levita varen fer una donació de terres al monestir de Sant Benet de Bages, al lloc dit Riba, que limita amb Vall-llobera. Aquest lloc dit Riba és on avui hi ha el mas La Bestreta amb unes restes arquitectòniques mig derruïdes associades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aquell moment, durant els segles XIII i XIV, el mas és anomenat en diversos documents de donació i que el relacionen amb altres masos d’importància a Tona com són el mas Planell, Riba, Coromines, Pratsobreroca, entre altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1740 i 1806 va tenir lloc un plet entre els hereus de Vall-llobera i del Pratsobrerroca pels límits de les seves propietats, establint-se una concòrdia el 1806. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de la data d’una de les llindes del mas, del 1798, sabem que es fa una nova reforma que segurament acaba de desfigurar l’estructura del mas medieval. Entre els anys 1776 i 1784, l’hereu del mas, Josep Vall-llobera, fou batlle de Tona. </span></span></span></p> 41.8580500,2.1962600 433288 4634328 1008/1798 08283 Tona Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97877-1152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97877-1153.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97877-1155.jpg Legal Barroc|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) El conjunt s’ubica sota la vessant de llevant del Serrat de Font Joana i de la Plana de l’Om, a tocar del Rec de Vall-llobera, i conserva l’arquitectura dels vells masos dels segles XVI i XVII. La zona coneguda com “La Barroca” és una franja de ponent respecte a Tona, delimitada per la carretera N-141c de Manresa a Vic. Fa límit geogràficament de sud a nord, des de Güells, passant pel Serrat del Vernet fins al torrent de Segalers, i limita a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic.És una zona de paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenten en un document del segle XVII com els masos de la Barroca. Algunes de les masies que es vinculen històricament amb el nom de Barroca són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, entre altres. 96|119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98069 Font de Güells https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-guells Espai força deteriorat, cisterna vandalitzada. Estructures de ferro a la font. <p><span><span><span>Font ubicada al marge del Torrent de Güell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La font és situada en una paret de pedra de molt poca alçada respecte al terra. Brolla a través d'un broc de ferro que a vegades queda submergit al bassal d’aigua. Una cinquantena de metres a l'est i a peu de camí hi ha el sobreeixidor de la font. Aquest és una cisterna d'obra arrebossada arran de camí, amb un registre a la part de dalt i un broc de ferro al lateral per on raja l'aigua sobrant.</span></span></span></p> 08283-277 Torrent de Güells. Cruïlla carreteres N141C i BV5303. 41.8403000,2.1975000 433373 4632356 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98069-cisterna.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98069-font-de-guells-tona-osona.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Imatges de Carlos IM i Enric Costa. 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97846 Turonet testimoni de margues grises, codi C20 https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-testimoni-de-margues-grises-codi-c20 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 16.112 m² de superfície. Es tracta d’una petita elevació, un turonet testimoni de margues grises clau en la configuració del paisatge agroforestal d’aquest territori. Cal destacar que aquest espai limita a l’oest amb grans àrees forestals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estrat arbori conserva una abundant presència d’espècies vegetals. Destaquen el pi roig <em>(Pinus silvestris)</em>, alzines <em>(Quercus ilex), </em>i<em> </em>roures martinencs <em>(Quercus pubescents) </em>dispersos. </span></span></span></p> 08283-143 A l’oest del Terme municipal i de la N141c. Al rec de Vall-llobera. 41.8564700,2.1977200 433408 4634152 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97846-p1090964.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97846-p1090965.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97968 La guixera del Planell https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guixera-del-planell <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24418'>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24418</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F901518'>Inventari del patrimoni Etnològic de Catalunya</a></span></span></span></p> XIX En procés d’enrunament, envaït per la vegetació. Edificis molt degradats des de l’any 2011 moment del qual hi ha imatges (veure bibliografia) on encara es podien contemplar les estructures bé. <p><span><span><span>Restes d'una petita indústria dedicada a la cuita de guix. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de diferents dependències cobertes quasi totalment per la vegetació. Malgrat que la conservació és dolenta, es poden observar les boques tapiades de tres forns alineats en un mur, un d’ells envaït per la vegetació. Dels altres dos destaca el fet que les obertures s’han practicat en arc de mig punt resseguides per maons col·locats en sardinell. El parament del mur és de paredat comú, pedra irregular lligada amb morter.</span></span></span></p> 08283-210 Nord-oest del municipi. Cruïlla del Km 42 de la N-141C amb carretera de Muntanyola. <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'explotació de guix del mas Planell de Tona surt documentada des del 1872, al 16 de febrer d'aquest any es constituí una societat integrada per Ramon de Planell (propietari dels terrenys), Pere Rovira (armer de Vic) i Josep de Plana (veí de Querol), per a explotar el guix. Es va construir un forn nou, prop de la Bestreta, en el qual treballaren entre els anys 1872-1873. Al 1873 aquesta societat es va desfer. No obstant això, des del 1874 la guixera va seguir funcionant a ple rendiment. La pedra es portava des del Garet i les feixines de llenya per al foc des del bosc de Montanyà (Seva). L'explotació continuà fins a principis dels anys 70 del segle XX</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La guixera tenia annex un trull o molí per a moldre la calç, que actualment no és visible per la gran quantitat de runa acumulada al damunt d'aquestes construccions. Els forns es van excavar a la roca i foren construïts íntegrament en pedra (IPEC,1998).</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8550500,2.1979800 433428 4633994 1872 08283 Tona Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97968-p1100453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97968-p1100451.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Aquest bé apareix doblement fitxat a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya, amb el números IPAC 40880 i IPAC 24418, amb el nom de “Forn de calç del Torrent de Sant Cugat”. 98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97840 Castell de Güells https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-guells <p><span><span><span><span lang='CA'>DD.AA (1986) CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1831'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> X-XVI Pràcticament desaparegut, tan sols en queden alguns trams de mur i algunes acumulacions de pedres. S'hauria d'estudiar amb metodologia arqueològica. <p><span><span><span>Zona aturonada, amb vegetació, i molt propera al mas Güells. S’intueixen acumulacions de pedres, algun retall sense identificar i alguns trams de mur de pedra que corresponen a les restes del que fou el Castell de Güells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edificació de l’antic castell va servir per construir l’actual mas Güells, a partir del 1875. </span></span></span></p> 08283-140 Al sector sud oest del terme de Tona, en un turó del sector de la Barroca, prop d'una cruïlla de camins des de la carretera de Manresa (N-141c), conegut popularment com l'Empalme. <p><span><span><span>El lloc de Güells, ja surt esmentat en un document del 997, i en un altre document del 1076. </span></span></span>El 1086 ja es parla del 'castell de Güells', confirmant <span><span><span>la importància estratègica del lloc per protegir els passos i vies de comunicació del territori. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La propietat durant el segle XII fou d’una família de cavallers, sembla que els mateixos que del castell d’Aguilar. Posteriorment, passà a mans del senyors de Centelles, fins ben entrat el segle XV i XVI. </span></span></span></p> <p>A partir del final del segle XIV es documenta una família pagesa de cognom Güell que viu a la fortalesa i en conrea les terres. Ja no hi viuran mai més cavallers o donzells. L'edifici arribà al segle XIX essent una masoveria.</p> 41.8431908,2.1989859 433499 4632676 997 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97840-1095.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97840-1091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97840-1093.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIN 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Els vestigis de l'antic Castell i el mas Güells estan ubicats a la zona coneguda com “La Barroca”, una franja de ponent respecte a Tona, delimitada sobretot per la carretera N-141c de Manresa a Vic. Fa límit geogràficament de sud a nord, des de Güells, passant pel Serrat del Vernet fins al torrent de Segalers, i limita a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic. És una zona de paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenten en un document del segle XVII com els masos de la Barroca. Algunes de les masies que es vinculen històricament amb el nom de Barroca són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, etc. 92|85 45 1.1 1760 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97841 Mas Güells https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-guells <p><span><span><span><span lang='CA'>DD.AA (1986) CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/37564'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</a></p> XIX <p><span><span><span>Mas de planta rectangular, amb coberta a dues vessants i carener perpendicular a la façana, que està orientada a llevant. El ràfec és de rajols i biguetes de fusta. Presenta planta baixa, pis i espai sotateulada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i ser de construcció recent, és palpable la seva essència medieval en la reutilització de materials del Castell a les obertures de la façana principal, organitzada seguint un model clàssic, en eixos verticals. En aquest sentit, destaquem també la gran portalada dovellada i l’estructura de les finestres amb brancals de pedra treballada, tot i ser evident la seva reutilització.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana orientada a sud presenta un segon accés en un dels extrems que duu a l’interior de l’habitatge, a una galeria porxada. I la façana nord, que mostra obertures més reduïdes, hi té adossat un petit cobert. Uns metres a l’extrem nord-est de la casa hi ha una cabana, a tocar del turonet del Castell, que fa les funcions de garatge. </span></span></span></p> 08283-141 Als afores, al sector sud oest del terme de Tona. En un turó del sector de la Barroca, prop d'una cruïlla de camins de la carretera de Manresa, conegut popularment com l'Empalme. <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’actual</span></span></span><span lang='CA'><span> mas Güells va ser construït cap al 1875, amb pedra i elements de l’antic castell de Güells, ubicat en un turó molt proper a l’actual mas. </span></span></span></span></span></p> 41.8425300,2.1991100 433509 4632603 1875 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97841-1086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97841-1089.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97841-1083.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) El Castell i el mas Güells estan ubicats a la zona coneguda com “La Barroca”, una franja de ponent respecte a Tona, delimitada sobretot per la carretera N-141c de Manresa a Vic. Fa límit geogràficament de sud a nord, des de Güells, passant pel Serrat del Vernet fins al torrent de Segalers, i limita a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic. És una zona de paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenten en un document del segle XVII com els masos de la Barroca. Algunes de les masies que es vinculen històricament amb el nom de Barroca són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, etc. 119|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97982 Serrarols https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrarols-0 <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XIX <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular amb coberta de doble vessant, i carener paral·lel a la façana principal, encarada a sud. Presenta planta baixa i pis. </span></span></span><span><span><span>La construcció ha estat reformada en els últims anys, mantenint la seva senzillesa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'entorn, diferents construccions aïllades de construcció senzilla estan destinades a usos agrícoles i garatges. </span></span></span></p> 08283-223 41.8388500,2.1993100 433521 4632194 08283 Tona Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97982-2971.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97982-2972.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97774 Marges i fondalades entre camps, codi C18 https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-i-fondalades-entre-camps-codi-c18 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> Baixa diversitat d‘espècies, absència de vegetació arbòria. <p><span><span><span>Espai d’uns 5300 m², de fondalades que fan de marge entre camps. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes línies de marges, que fan una forma de creu des d’una vista zenital, és un espai entre rieres, fet que li atorga un valor potencial de connector ecològic en un àrea densament conreada. Destaca com espècie vegetal un arbust, l’esbarzer (<em>Rubus ulmifolia</em>).</span></span></span></p> 08283-128 Espai situat al nord-oest del nucli urbà, a l’altre banca del N-141c. 41.8577900,2.2000100 433599 4634296 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97774-p1100157.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97774-p1100158.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97874 La Bestreta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bestreta <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24398'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: </a></p> <p><a href='https://tuit.cat/NstqM'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</a></p> XIV/XVIII-XIX El deteriorament de les façanes exteriors denota un cert abandonament, tot i que hi va haver un inici de reformes fa uns anys. <p><span><span><span>Edifici amb un cos principal de planta quadrangular, amb planta baixa, pis i golfes, i la coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, encarada a llevant. El deteriorament de l’arrebossat de la façana deixa al descobert part de la cantonera amb pedra escairada i el parament mixt de pedra i tàpia en alguns punts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos principal té adossat, pel costat nord, un volum més estret de planta rectangular, aparentment amb les mateixes característiques constructives i acabats que l’anterior, però amb la coberta a una sola vessant. Alhora, se li adossa a la cara de tramuntana una petita bassa. </span></span></span><span><span><span>La barbacana amb dentellons d’obra vista unifica aquests dos volums. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La simetria de la façana principal és evident, a la planta baixa la porta d’entrada és d’arc escarser. La resta d’obertures que es distribueixen en aquesta planta i la superior són de secció quadrada, de testera recta, i brancals de pedra sense treballar ni ornamentacions. Al pis superior, hi trobem obertures en forma d’ulls de bou. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És d’interès la part posterior, on hi ha una sèrie de coberts i corts, edificacions d’ús agrícola, bastides amb diferents materials, com la pedra, la tàpia i en algun cas obra vista. L’estat de conservació varia en funció de cada element, i des de fa uns anys han estat en procés de reformes. Sembla que aquest conjunt podria haver estat tancat per un mur, creant un espai clos. </span></span></span></p> 08283-160 Resseguint la N141, a punt d'arribar al km 41, a mà dreta, en direcció sud. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons la documentació històrica, l’hostal de la Bestreta podria estar situat on abans hi havia el mas anomenat de la Riba (o Ria d’Avall o Riba Jussana). Sembla que aquest mas va quedar deshabitat al segle XIV, i les seves terres foren arrendades als hereus del mas Planell, molt proper. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Hostal La Bestreta servia d’allotjament dels treballadors de la Guixera de Planell, i aleshores sembla que s’anomenava el “Mesón de la Barroca”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi ha moltes similituds tipològiques amb Can Santes i la Puda de Segalers. </span></span></span></span></span></span></p> 41.8491606,2.2008701 433662 4633338 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97874-152-153la-bestreta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97874-152-1532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97874-152-1537.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) La part posterior, es troba sota els vessants baixos del Serrat de Sant Valentí, prop d’un rec i vegetació abundant, i sembla que podria haver estat habitada abans que les edificacions pròpies de l’hostal. 98|119|85 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98002 Vilamajor https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilamajor <p><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1975) La comarca de Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1982) Els ausetans i la ciutat d'Ausa. Patronat d’Estudis Ausonencs. Osona a la Butxaca, 4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, C. (2008) </span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em><span>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2719'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> L'estat del jacment és desconegut. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Als turons que es troben a l’oest del Mas Vilamajor, es va localitzar material arqueològic en superfície i en els talls dels marges. Fragments de ceràmica a mà, de tonalitats marró clar, formes de vasos globulars amb vores exvasades i bases planes, algun cordó imprès i canals, entre altres formes. També, segons informació oral, apareixien fragments ossis. Per últim, van aparèixer fragments de destrals de pedra polida. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per altra banda, s’observen algunes alineacions de blocs de pedres, sense que es determini cap estructura clara. </span></span></span></span></span></p> 08283-243 41.8604300,2.2007700 433665 4634589 - 1200 / -450 08283 Tona Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98002-dsc08908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98002-dsc08913.jpg Legal Ibèric|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús EPA 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Aquest jaciment no ha estat objecte de cap sondeig ni prospecció organitzada amb metodologia arqueològica. 81|79 1754 1.4 1763 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97852 Can Santes https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santes <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span><span> <span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. </span><span><span><span><span>Librería Montgiber</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles (2000) 'La febre de l’aigua'. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24434'><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: </span></span></span></a></p> XIX <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb planta baixa i pis. La coberta és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, que està encarada a llevant. La barbacana és amb dentellons d’obra vista. A la banda nord, hi té adossat un cobert de planta baixa i coberta de les mateixes característiques que la principal. En aquest cas, el volum és fet amb tàpia, ben visible a la cara de tramuntana, combinada amb parts evidents reformades fetes de parament de pedra combinada amb obra vista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part posterior, hi té adossats dos coberts destinats a usos agrícoles. Estan bastits amb tàpia i tenen les cantonades escairades de pedra. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>De la façana principal destaquem la combinació del paredat de pedra irregular i les cantonades amb pedra escairada, amb l’obra vista emprada en les obertures, d’arc escarser i testera recta. En conjunt dona un aspecte de senzillesa a l’edifici. </span></span></span></p> 08283-149 Resseguint la N141, en direcció Vic, a punt d'arribar al km 43, a mà esquerra, i just passada la cruïlla que duu a Vall-llobera. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’arxiu municipal hi ha un plànol datat del 1891.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molt probablement es tracta d’una hostatgeria a peu de carretera sorgida entre finals del segle XIX i inicis del XX a causa de l’augment de la demanda d’allotjaments i serveis davant de l’arribada d’estiuejants atrets per la descoberta d’aigües </span></span></span></span></span>aigües mineromedicinals<span><span><span><span lang='CA'><span> al municipi. Prop d’allà, entre Segalers i el mas Vendrell, s’hi havia fet una descoberta d’una deu termal que es va començar a explotar a partir del 1876. Els banyistes que visitaven la Puda de Segalers s’allotjaven al mas Vendrell. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>Hi ha moltes similituds tipològiques amb la Bestreta i la Puda de Segalers. </span></span></span></span></p> 41.8573918,2.2009078 433673 4634251 1891 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97852-873.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97852-871.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97852-872.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) La finca està ubicada a peu de la carretera, sota els vessants baixos del Serrat de la Joana, a la Vall-llobera. Al cadastre està anomenada com a Casa Nova del Prat, segurament en referència al mas proper el Prat de la Barroca, que té arrendat l’edifici en qüestió. 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97849 Àrea deprimida de la Boixera, codi C26 https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-deprimida-de-la-boixera-codi-c26 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> L’espai s’ha degradat respecte a quan es va integrar al POUM l’any 2011. <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 3.290 m² de superfície. Es tracta d’una petita depressió per on discorren dos petits torrents. És d’interès el paper que fa de transició entre les zones de predomini forestal de la Boixera, prop del serrat de Sant Valentí, i la zona de predomini agrícola. També és un àmbit que realitza la funció de connector ecològic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen les alzines <em>(Quercus ilex)</em> com a estrat arbori i les espècies arbustives del Boix <em>(Buxus sempervirens)</em> i l’esbarzer <em>(Rubus ulmifolia).</em></span></span></span></p> 08283-146 A la zona sud-oest del terme municipal. Tocant el marge esquerra de la N-141C en direcció Vic 41.8450100,2.2017500 433730 4632876 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97849-p1090907.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97849-p1090909.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97853 Turonet del Pla de Carreres, codi C30 https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-del-pla-de-carreres-codi-c30 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de 10,55 ha de superfície. Es tracta d’una elevació del terreny amb abundant vegetació entre els camps del Pla de Carreres i les muntanyes de les Telledes de l’Oller. Es tracta d’una àrea de transició entre espais forestals i conreus. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen d’alguns exemplars de Pi roig <em>(Pinus sylvestris)</em> i retalls d’alzina <em>(Quercus ilex</em>) i roure martinenc (<em>Quercus pubescents). </em></span></span></span></p> 08283-150 A l’extrem sud-oest del terme municipal. 41.8398100,2.2021300 433757 4632298 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97853-p1090900.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97853-p1090902.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97775 Espai entre camps, codi C19 https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-entre-camps-codi-c19 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> Baixa diversitat d‘espècies, absència de vegetació arbòria. <p><span><span><span>Petit espai de 1.600 m², es situa connectat a una àrea fluvial amb abundant vegetació de ribera i fa la funció de sistema de suport a aquesta arbreda, el seu valor està relacionat amb aquest fet. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Predomina la vegetació arbustiva, l’esbarzer (<em>Rubus ulmifolia</em>) i algun exemplar dispers de garrofer <em>(Ceratonia síliqua).</em></span></span></span></p> 08283-129 Espai situat al nord-oest del nucli urbà, just tocant la carretera N-141c. 41.8577000,2.2020700 433770 4634285 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97775-p1100152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97775-p1100153.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98001 Domus Vilamajor https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-vilamajor <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1975) </span></span><span><span>La comarca de Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1982) Els ausetans i la ciutat d'Ausa. Patronat d’Estudis Ausonencs. Osona a la Butxaca, 4.</span></span></span></span></span></p> <p>ORDEIG, Ramon. (2003) 'Dades sobre la història altmedieval de Centelles, Folgueroles, Gurb i Tona (segles X_XI)'. <em>Ausa</em> [Vic], XXI, núm.151, pàg. 11-21.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) </span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em><span>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1833'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> X-XVIII L'accés al turó es fa vorejant la costa ascendent. L'estat de conservació de la casa forta és dolent atès que només hi ha un tram de mur de contenció visible. <p><span lang='CA'><span><span><span>Al turonet anomenat la Serra de la Bassa, a ponent del Mas Vilamajor actual, al marge de ponent, hi ha un tram de mur de contenció visible. En canvi, al pla dalt del turó, no hi ha restes visibles en superfície. </span></span></span></span></p> 08283-242 <p><span><span><span>El lloc de Vilamajor ja s’esmenta en un <span lang='CA'><span>document del 960, i la primera notícia del mas o <em>domus</em> és a partir d’una venda l’any 1167. Temps més tard, els primers hereus coneguts i habitants de la casa fortificada són el matrimoni Pere de Vilamajor i Elisendis, i el seu fill Guillem. L’any 1239, el succeeix Simó de Vilamajor casat amb Sança.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant tota l’Edat Mitjana </span></span>l’indret surt documentat envoltat de vinyes, com les de la Serra, del Mayolar, les de “dessota Segalers”, entre altres. Del mas en depenien altres masos com Caus, Hualart i Aymar, i part de les terres que havien estat del mas Roqueta. A l’indret del mas actual, possiblement hi deurien existir corts i annexos destinats a usos agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A partir de finals del segle XIV hi ha abundant documentació a l’Arxiu de la Pietat de Vic, ara a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, ja que el mas i propietat varen pertànyer als beneficiats de la Pietat de Vic. També, la família va ser patrona de l’església de Santa Maria del Barri. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1727, el llinatge que havia succeït Vilamajor, provinents de Lliçà de Vall, va vendre el mas i terres als beneficiats de la Pietat de Vic. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al segle XV, la <em>domus</em> va ser reconstruïda d’un atac, i anys més tard, durant la guerra del Francès, entre els anys 1809 i 1810, va ser destruïda definitivament, amb la capella de Sant Francesc inclosa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Es va reconstruir al lloc actual del mas Vilamajor, i amb els materials i elements de l’antiga <em>domus</em> fortificada. </span></span></span></span></p> 41.8612000,2.2025600 433814 4634673 960, 1809 08283 Tona Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98001-dsc08866.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98001-dsc08867.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98001-dsc08910.jpg Legal Romànic|Gòtic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús BCIN 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) El mas Vilamajor és un mas del sector històric de la Barroca. 92|93|94|85 47 1.3 1760 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98013 Mina d'aigua https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-1 <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles (2008). Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A menys de 400 metres a l’oest del mas Planell, en una àrea boscosa reduïda, d’entorn de riera, hi ha una entrada de pou o mina. És una estructura bastida en totxo, de secció semicircular, revestida amb obra. Presenta una porta, tancada, que permetria l’accés a l’interior. </span></span></span></span></span></p> 08283-251 <p><span lang='CA'><span><span><span>Possiblement, es tracta d’una entrada de mina d’aigua que conduïa al Mas Planell. </span></span></span></span></p> 41.8507900,2.2028200 433825 4633517 08283 Tona Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98013-dsc08854.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98013-dsc08856.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Productiu Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 47 1.3 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97854 Turonet del Pla de Carreres II, codi C27 https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-del-pla-de-carreres-ii-codi-c27 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de gran extensió: 50,30 ha de superfície. Es tracta d’una petita elevació del terreny majoritàriament arbrada. Domina la presència de vegetació al llarg de la franja, excepte a la zona on afloren les margues grises. Destaca que hi trobem la vegetació climàcica potencial d’aquest territori, el Roure martinenc (<em>Quercus pubescents) </em>amb boix <em>(Buxus sempervirens).</em> </span></span></span></p> 08283-151 A l’extrem sud-oest del terme municipal. A l’oest del Pla de Carreres. 41.8437400,2.2031100 433842 4632734 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97854-p1090887.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97854-p1090889.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98000 Mas Vilamajor https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vilamajor <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) </span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em><span>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 348.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/37566'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> XIX (amb elements reaprofitats dels segles XV-XVI) <p><span><span><span><span><span><span>El Mas Vilamajor conserva nombrosos elements de l'antiga casa forta o </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>domus</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, per això la seva aparença no correspon als masos de la seva època. És una edificació molt compacta, i està vinculada a una explotació agrària i altres activitats relacionades amb la cura d’equins, la qual cosa fa que estigui envoltada, al nord, per una sèrie de coberts i adossats destinats a aquests usos. Alguns d’aquests cossos podrien correspondre als orígens de l’ocupació del lloc, quan la domus es trobava dalt del turó. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>S’accedeix al mas a través d’un mur amb lliça, ubicada en el seu extrem nord, la qual, juntament amb els coberts i annexos a la masia, conforma un barri tancat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici presenta una planta quadrada, amb una coberta a doble vessant amb carener perpendicular a la façana. Disposa de planta baixa, dos pisos i golfes. El parament exterior és d’aparell de pedra disposada irregularment, amb trams refets amb material d’obra vista. Les cantonades estan reforçades amb carreus ben escairats. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana principal està encarada a nord-est, i en destaca la simetria en la distribució de les seves obertures, com és el cas de l’eix central format pel gran portal adovellat, i dues finestres a la primera i segona planta. Hi ha tres finestres amb decoració d’estil conopial, distribuïdes en el primer i segon pis. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana lateral, encarada a llevant, és asimètrica amb un eix horitzontal a la planta baixa amb quatre finestrals de pedra treballada. Una de les finestres, situada a l’extrem dret, és amb arc lobulat. Les finestres de la primera planta presenten decoracions singulars, d’estil gòtic també. Una primera finestra motllurada amb motius de caps humans, i una segona d’estil conopial amb flor. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En general, hi ha una diversitat d’elements dels segles XV i XVI, visibles sobretot en finestres exteriors com per exemple, motius gòtics vegetals, rosetons, petites cares humanes i formes lobulades. A l’interior una sèrie de portals amb llindes decorades amb arcs conopials i botó, i columnes als brancals, amb relleus vegetals en alguns casos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les façanes de migdia i de ponent presenten diversitat d’obertures, d’estils i materials, amb unes dimensions menors que les principals.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-241 <p><span><span><span><span><span><span>A l’indret on ara s’ubica el mas, abans de la seva construcció hi havia corts, una era i algun altre edifici que deuria dependre de la Domus, que conformava al seu voltant un alou i territori estructurat en època medieval, com els referents del Savell, Vilageriu, o mas el Barri. Hi ha documentació conservada a l’Arxiu de la Pietat de Vic ja que el mas i la propietat varen pertànyer als beneficiats de la Pietat de Vic, entre els segles XVIII I XIX (PLADEVALL, 1990). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al segle XV, la </span></span><span><span>Domus va ser reconstruïda d’un atac, i anys més tard, durant la guerra del Francès, entre els anys 1809 i 1810, va ser destruïda definitivament, amb la capella de Sant Francesc inclosa. Es va reconstruir al lloc actual del mas Vilamajor, i amb els materials i elements de l’antiga </span></span><span><span>Domus fortificada, a la falda del turó. En aquest procés, no es va reconstruir la capella de Sant Francesc que hi havia al tocar del mas (PLADEVALL, 1990: 165). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El mas forma part de la zona coneguda com “La Barroca”, a ponent del terme de Tona. Fa límit geogràficament de sud a nord, des de Güells, passant pel Serrat del Vernet fins al torrent de Segalers, i limita a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic. Es tracta d’un paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenta en un document del segle XVII. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Alguns masos històrics de la Barroca que s’hi vinculen amb el nom són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, entre altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8606800,2.2030600 433855 4634615 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98000-dsc08909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98000-dsc08868.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98000-dsc08869.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98000-dsc08904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98000-dsc08872.jpg Legal Gòtic|Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIN 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Conjunt format per un gran casal, amb annexos i coberts adossats, i un mur que conforma una lliça i que genera un espai tancat. Als voltants, una àrea productiva amb diversos coberts i espais destinats a l’activitat de l’hípica. 93|94|119|85 45 1.1 1760 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98015 Corominons de la Barroca https://patrimonicultural.diba.cat/element/corominons-de-la-barroca <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles (2008). Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24403'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></a></p> XVII - XVIII <p><span><span><span>Edificació de planta quadrada, amb coberta a doble vessant amb carener paral·lela a la façana principal, encarada a llevant. Presenta planta baixa i pis, i les parets arrebossades. La casa ha estat reformada i els únics elements originaris són els que conformen l’eix central de la façana, el portal adovellat i la finestra d’estil gòtic amb motllura i arc conopial amb decoracions. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Davant de la casa hi ha un paller antic de pedra, amb les cantonades reforçades amb carreus de pedra. Al voltant, hi té dos coberts més destinats a magatzem i usos agrícoles. </span></span></span></span></span></p> 08283-253 <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La zona coneguda com “La Barroca” és una franja de ponent respecte a Tona, delimitada per la carretera N-141c de Manresa a Vic. Fa límit geogràficament de sud a nord, des de Güells, passant pel Serrat del Vernet fins al torrent de Segalers, i limita a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>És una zona de paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenta en un document del segle XVII. Alguns masos històrics de la Barroca que s’hi vinculen amb el nom són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, entre altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Es considerava als 'barrocans' un grup de pressió organitzat, sobretot durant els segles XVII i XVIII, ja que eren els grans terratinents del poble. La majoria dels masos situats a l'àrea geogràfica definida com La Barroca són dels més antics de Tona.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8550900,2.2034100 433879 4633994 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98015-981.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98015-982.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98015-983.jpg Legal Gòtic|Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 93|94|119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97847 Espai d’interès natural de Corminons de la Barroca, codi C21 https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-de-corminons-de-la-barroca-codi-c21 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 4,45 ha de superfície. A la zona nord el terreny s’articula amb petites elevacions que conformen àrees forestals que fan de marge entre camps. Destaca la presència d’un petit turó testimoni de margues grises. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part sud d’aquest àmbit destaca pel pas d’un espai fluvial que permet el desenvolupament dispers de vegetació de Ribera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estrat arbori es conforma amb alzines <em>(Quercus ilex), </em>roures martinencs <em>(Quercus pubescents) </em>i pollancres <em>(Populus nigra), </em>tots ells dispersos.</span></span></span></p> 08283-144 A l’oest del Terme municipal i tocant el marge dret de la N141c (direcció Vic). 41.8532600,2.2035500 433888 4633791 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97847-p1090944.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97847-p1090953.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97850 Turonets testimoni de margues grises de la Bestreta, codi C28 https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonets-testimoni-de-margues-grises-de-la-bestreta-codi-c28 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de 3,24 ha de superfície. Aquesta àrea s’emmarca pels dos extrems de l’espai delimitat amb dues àrees fluvials amb presència de vegetació de ribera. En general, es tracta d’un seguit de turonets testimoni de margues grises amb vegetació reduïda. Aquest espai s’alterna amb fondalades intercalades on la vegetació pot desenvolupar-se millor. L’espai és singular per aquesta alternança, que augmenta la complexitat natural de l’espai. Destaquen les alzines <em>(Quercus ilex</em>) en l'estrat arbori. </span></span></span></p> 08283-147 Al sud-oest del terme municipal. Entre la carretera BV-5303 i HN-141c 41.8469400,2.2036800 433893 4633089 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97850-p1090913.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97850-p1090914.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98081 Jaciment paleontològic Mas Vilageriu https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-mas-vilageriu <p><span><span><span>BALAGUER, Jordi (2010). “La troballa i l'excavació de les restes d'un sireni fòssil a Tona”. Llibre de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALAGUER, Jordi; ALBA, David M. (2016). 'A new dugong species (Sirenia, Dugongidae) from the Eocene of Catalonia (NE Iberian Peninsula)' Comptes Rendus Palevol.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VILÀ, J.; SORIGUERA, I.(2020). “El mar de Tona, una història de fa 40 milions d’anys”. Llibre de Tona. Tona. Pàgines 40-44.</span></span></span></span></span></span></p> Parcialment destruït (segons Inventari de Patrimoni Arqueològic) <p><span><span><span>Es tracta d'un jaciment paleontològic on s'hi documentà l’any 2008 la troballa de 44 restes fòssils d'un esquelet parcial de sireni fòssil, un mamífer aquàtic de l'ordre Sirenia (que inclou els dugongs o manatís). Destaquen un fragment cranial amb dentició (veure imatge), així com vàries vèrtebres i fragments de costelles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estudi resultant caracteritzà els sediments que aflora com a margues blaves i grises, les quals s'alternen amb alguns conglomerats. En particular, són abundants unes petites laminacions molt riques en briozous, i altres invertebrats fòssils. Segons la cartografia geològica, aquest jaciment es troba situat en una unitat cartogràfica que es correspon a nivells de gresos, margues grises i alguns conglomerats del Bartonià mitjà, i proper a la transició amb la unitat constituïda per nivells de margues blaves també fossilíferes, corresponents igualment al Bartonià mitjà. Cronològicament, l'estatge Bartonià pertany a l'Eocè Mitjà, amb una datació aproximada de 41,3 a 37 milions d'anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres restes recuperades en l'excavació de 2008 corresponen a invertebrats, especialment briozous, coralls i alguns bivalves, que mostren clarament que es tracta d'un ambient deposicional marí (IPA).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La importància del jaciment és que es va poder determinar un holotip de referència, ja que l’estudi definitiu atribueix aquest sireni a una nova espècie, el Prototherium ausetanum (BALAGUER, ALBA, 2016). </span></span></span></p> 08283-282 Vèrtex sud-oest del municipi <p><span><span><span>Les restes van ser localitzades per un aficionat, el Sr. Josep Maria Espona, i recuperades al Mas Vilageriu de Tona en el decurs d’una intervenció d’urgència duta a terme l’any 2008 pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural. </span></span></span></p> 41.8412000,2.2038400 433900 4632451 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98081-mas-vilageliu-jaciment-paleontologicpage-0001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98081-denticio.jpg Legal Paleògen|Cenozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Científic BCIL 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Imatge Ortofoto 1:5.000 extreta del Vissir v3.35 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Imatge fragment cranial del Servei d’Arqueologia i Paleontologia (Departament de cultura). 124|123 1792 5.3 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97655 Conjunt de marges, codi C16 https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-marges-codi-c16 <p><span><span><span><span><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>Es tracta d’unes línies de marges perpendiculars a la Riera de Sant Cugat unides entre si per un braç transversal. Conformen un conjunt de 1280 m² de marges fruit de desnivells entre diferents camps de conreu, que aporta diversitat al paisatge agroforestal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi destaquen espècies vegetals com el Roure martinenc (<em>Quercus pubescents</em>), i arbustos com l’esbarzer (<em>Rubus ulmifolius</em>).</span></span></span></p> 08283-114 Espai situat a l’oest del nucli urbà, tocant al torrent de Sant Cugat. A l’oest hi ha la carretera N-141c. 41.8565400,2.2048900 434003 4634154 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97655-p1100165.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97655-p1100166.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98085 El Planelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-planello-0 <p><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, C. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24420'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a> </span></span></span></p> XIV, XVII - XVIII <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, totalment reformada, amb planta baixa, pis i golfes. La coberta és a doble vessant i el carener és perpendicular a la façana principal. Les obertures estan decorades amb maó ceràmic, i el portal principal té una llinda i brancal de pedra. L’aparell és de pedra vista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Se li adossà un volum annex al lateral nord, amb coberta a doble vessant. </span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El conjunt compta amb coberts i granges, tots aïllats del volum principal i amb façanes de totxana sense arrebossar.</span></span></span></span></span></p> 08283-283 <p><span><span><span><span lang='CA'>Quan la masia va ser absorbida pel mas Planelló a partir de mitjans de segle XVII, possiblement es reedificà ja que l’estat era ruïnós. Posteriorment, s’hi adossà un segon volum en forma de L, d’una sola planta, pel costat de tramuntana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les imatges registrades en </span></span></span></span>l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya<span><span><span><span lang='CA'>, mostren un edifici d’aparell de pedra irregular, de diferents mides, amb carreus grans i escairats a la base, i trams de tàpia sota teulada. Les obertures que presenta són de reduïdes dimensions. Segons informacions orals, l’edificació havia estat la </span>pallissa de l’antiga casa del Planelló. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Expliquen els veïns de la zona que la casa l'havien utilitzat com a habitatge els treballadors encarregats del manteniment de la carretera de Collsuspina. </span></span></span></p> <p>En l'actualitat, aquesta és la casa principal i habitada de la finca del Planelló. El mas Planelló històric o Planelló de Baix, situat a prop seu, ara està en procés avançat de ruïna.</p> 41.8547800,2.2057500 434073 4633958 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98085-dsc08969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98085-dsc08968.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Fins a dia d’avui ha perdurat el nom de Planelló per diferenciar-lo del mas més antic, avui conegut com a Planelló de Baix, a pocs metres de distància. L'actual mas Planelló, avui una construcció nova, fou absorbit per l'antic mas Planelló (Planelló de Baix, avui) a partir del segle XVII, a partir de les runes del que era conegut com mas Vidal. Aquesta construcció va ser reedificada. 94|119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97780 Àrea del Turó del Planell (PEIN) https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-del-planell-pein <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’àrea del Turó del Planell té una superfície de 3,91 ha. La descripció del seu límit s’inicia al nord d’aquest petit turó, que coincideix en un tram d’uns 250 m amb el camí del mas de Planelló al mas de Planell, constituint el límit nord-est i est d’aquesta àrea. El límit sud envolta pel nord les edificacions del mas de Planell. A l’oest d’aquestes el límit ve definit pel marge de conreu i inici del pendent més pronunciat del turó fins a enllaçar amb un torrent que estableix el límit oest en un tram de 70 m. El límit continua al nord del turó pel marge entre la zona conreada i el canvi de pendent fins enllaçar amb el camí, que servia de punt d’inici de la delimitació.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> 08283-133 Sector nord del Planell 41.8529800,2.2061500 434104 4633758 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97780-p1100011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97780-p1100028.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. 2153 5.1 1764 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98063 Font de Sant Miquel https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-miquel-3 <p><span><span><span>Font ubicada al marge esquerra del Torrent de Güell, molt a prop de la llera. Amb un espai de vegetació densa amb abundància de lianes com l’heura. Una paret de bloc de pedres relativament gran, alineades i lligades amb morter, sustenta el camí que hi arriba, a la part inferior s’adossa el brollador, d’on surt el broc metàl·lic per on raja l’aigua a nivell de terra i que discorre fins al riu. Destaca un mosaic fet amb rajoles de ceràmica amb el nom de la font i la data de setembre de 1981.</span></span></span></p> 08283-274 Torrent de Güells. A 280 m a l’oest de la capella de Sant Miquel de Vilageliu per la pista. 41.8381100,2.2063800 434108 4632106 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98063-font-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98014 Casa Nova del Planell https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-planell <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46225'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></a></p> XIX <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular i coberta a dues vessants, amb carener perpendicular a la façana. Presenta planta baixa i primer pis. Els paraments són d'aparell de pedra comú, i arrebossats. A la façana principal s’hi adossa una eixida central de tres arcs sostinguts per dos pilars. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Se li adossa, també, un cos annex de dues plantes, unit a la façana mitjançant una terrassa superior. A la façana de llevant s’hi adossen dues grans edificacions, amb antics usos agrícoles. </span></span></span><span><span><span>Un pati tancat dona entrada a la propietat.</span></span></span></p> 08283-252 <p><span lang='CA'><span><span>A partir del segle XIX aquest tipus de construccions s’estenen a Tona a causa de la millora econòmica que viu la vila. Aquest mas ha estat vinculat estretament amb el mas Planell. </span></span></span></p> 41.8477000,2.2063600 434116 4633171 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98014-p1100047.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98014-p1100046.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98014-dsc08941.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) La masia ha estat reformada, respectant el caràcter original de la casa. En aquest procés, es varen afegir finestres d’imitació de pedra. 119|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98147 Mas Segalers https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-segalers <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni.(1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona. Pàgines, 171-173. </span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24436'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></a></p> <p><a href='https://tuit.cat/oh4yg'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p> XIII-XIX <p><span><span><span>Masia de planta rectangular, formada per dos volums adossats en línia, amb coberta a doble vessant, i carener paral·lel a la façana, aquesta encarada a llevant. Un dels cossos, situat a l’extrem sud, presenta la coberta a dues alçades diferents, i el ràfec doble amb caps de teula. En aquest cas, disposa de planta baixa i pis, i la façana presenta una simetria a partir de l’eix vertical format per la portalada adovellada de mig punt, amb escut central i data de 1561; i la finestra del primer pis d’estil conopial, amb decoració en baix relleu d’una roseta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El volum contigu, de majors dimensions, i alçada, presenta una façana asimètrica, desorganitzada, amb una disposició irregular de les obertures. Algunes d’aquestes són de llinda i brancals de pedra, i en algun cas amb ampit motllurat i decoració d’estil conopial. L'edifici disposa de planta baixa, pis i golfes. En destaca un porxo-galeria en l’extrem nord, de dues plantes, i balconada coberta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és amb aparell de pedra, disposada irregularment. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tot el conjunt està encerclat per un pati, i era, i una tanca de pedra que ho delimita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossat al lateral nord, i tancant l'espai del pati, un cos rectangular amb galeria porxada al primer pis, i coberts a la planta baixa. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'entorn immediat hi ha coberts i garatges utilitzats com a habitatge. </span></span></span></span></span></p> 08283-310 Al sector nord oest del terme de Tona. <p><span><span><span>La data de 1561 a l’escudet del portal adovellat, marca un moment de reformes del mas, ja que la documentació històrica ens remet a uns orígens medievals del segle XIII. Posteriorment al segle XVI, s’hi feren un seguit de reformes i ampliacions, com la del porxo-galeria. I en els darrers anys s’ha restaurat i adaptat a residència d’estiu, on es varen posar al descobert elements constructius - arquitectònics que mostren la seva antiguitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons la documentació del casal, coneixem el mas al segle XIII (1220) a partir d’un Joan Segalers, a través d’una compra. Posteriorment, durant els segles XIV i XV, els hereus del mas es nomenen Segalers Sobre-roca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de la documentació sabem que el mas augmenta en propietats al segle XIII (1298) amb terres del mas veí Portell, que es trobava deshabitat i en runes. També obtingueren terres del mas Pou, Moles, el Pla de Comelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cognom de Segalers es perd després de la unió en matrimoni de Teresa Segalers i Vendrell amb Miquel Casals, de la parròquia de Sant Martí Sentfores i terme de Muntanyola. El 1878 el mas passà a pertànyer a la parròquia de Múnter. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L'any 1876 s'hi van descobrir aigües sulfuroses medicinals, vinculades amb la Puda de Segalers. El 27 de novembre de 1877 es va crear una societat per explotar-les, fins l’any 1889.</span></span></span></span></p> 41.8662371,2.2062341 434124 4635230 1561 08283 Tona Difícil Bo Legal Modern|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Molt propera al mas, es conserva la petita casa de la Puda de Segalers, prop del mas, on al segle XIX s'hi prenien les aigües. També s'han conservat algunes de les banyeres de marbre del balneari. Els hostes que prenien les aigües s’hostatjaven al mas del Vendrell. 94|119 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98086 El Planelló de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-planello-de-baix <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24420'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a> </span></span></span></p> XIV, XVI, XVIII Estat avançat d’abandonament i deteriorament. Presenta greus deficiències estructurals, amb perill d’esfondrament. <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a la façana. L’aparell és de pedra disposada irregularment, amb les cantonades reforçades amb carreus de pedra treballada. Tot i el seu avançat estat de deteriorament, es conserven les obertures amb llindes i brancals de pedra. Conserva l’antic portal de mig punt adovellat, i una eixida amb dos arcs al pis superior, a la façana orientada a migdia. Per altra banda, és evident el pas del temps en l’edificació en l’ús dels materials constructius com el maó ceràmic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'entrada principal, encarada a nord, es defineix per un pati clos a través d’un portal que condueix a una espai amb coberts i corts antigues de pedra, en estat ruïnós. A la llinda del portal hi ha la data 1586 i també s'hi observa la inscripció 1717. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XVII, aquest conjunt quedà integrat per dos edificis separats per un mur i amb entrades independents. Es varen anomenar Planelló d’Amunt i Planelló d’Avall. </span></span></span><span><span><span>L’entrada de Planelló d’Avall avui resta coberta per vegetació i compta amb un portal i una llinda de pedra amb la data de 1630. Aquesta casa tenia adossat un cobert amb usos agrícoles, de totxo, que avui no són identificables ni visibles per l'estat ruïnós en què es troben.</span></span></span></p> 08283-284 <p><span><span><span>La documentació de la família dels Planelló testifica que el mas ja té una importància notable al segle XIV. Temps abans, l’any 1227, al testament de Joan de Planell, hi surt com a marmessor, veí i parent, un tal Girbau de Planelló. Els hereus en qüestió adquireixen una gran extensió de terres del mas Vall-llobera, al lloc conegut com a Puig Sant Valentí. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les dates localitzades en les llindes de diverses obertures principals, del 1586, 1630 i 1717, ens indiquen moments de canvis i reformes en el mas. Entre els segles XVI i XVII, la masia és reedificada. Més tard, se li adossa una volum al costat de llevant. A partir d’aquell moment, les dues edificacions formen part d’un mateix conjunt, separades per una paret mitgera, i se les anomena Planelló d’Avall i d’Amunt per diferenciar les famílies que hi viuen. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XVII el mas viu un moment de creixement econòmic, i d’importància social, que perdura fins ben entrat el segle XIX. Un bon exemple d’aquesta realitat ens situa a l’any 1643, moment en el qual el mas Planelló absorbeix les terres de l’antic mas Vidal, que es trobava en runes des del segle XIV. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant el segle XVIII, el mas s’esmenta en un llistat dels masos de la zona històrica de la Barroca, juntament amb el Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló, el Vendrell, Segalers, etc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, cal destacar que membres d'aquesta família foren batlles de Tona a mitjans del segle XIX. </span></span></span></span></span></p> 41.8544700,2.2064300 434129 4633923 1586, 1717, 1630 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98086-dsc08962.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98086-dsc08966.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98086-dsc08967.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Fins a dia d’avui ha perdurat el nom de Planelló de Baix per identificar aquesta masia, segurament per diferenciar-la de l’edifici ubicat uns metres més amunt, i que s’anomena Planelló. L'actual mas Planelló, avui una construcció nova, fou absorbit per l'antic mas Planelló (Planelló de Baix, avui) a partir del segle XVII, a partir de les runes del que era conegut com mas Vidal. Aquesta construcció va ser reedificada. 94|119|85 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97864 Marge entre camps de la Casa Nova del Planell, codi C31 https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-de-la-casa-nova-del-planell-codi-c31 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Zona d’interès natural de 3.990 m² ubicada entre diferents espais fluvials. Es tracta d’un marge entre camps que es converteix en un petit turó en el sector proper a la masia. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La vegetació predominant és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i el roure martinenc (<em>Quercus pubescents), </em>en l’estrat arbori i l’esbarzer<em> (Rubus ulmifolia) </em>com arbust.<em> </em></span></span></span></p> 08283-153 Espai situat a l’oest de nucli urbà. 41.8470300,2.2065900 434134 4633097 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97864-p1100005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97864-p1100016.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98016 El Prat de la Barroca https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-de-la-barroca <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles (2008). Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24423'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Prat de la Barroca.</span></span></span></a></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24424'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La Cabanya de la Barroca. </span></span></span></a></p> XII -XVII - XVIII <p><span><span><span>Conjunt format per l'edifici principal, encarat a migdia, i un cos rectangular adossat a ponent creant una galeria porxada. Adossat a la galeria, hi ha un cobert que fa les funcions de garatge i magatzem. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici principal és de planta rectangular, amb una coberta a doble vessant, i carener perpendicular a la façana. Disposa de planta baixa, planta primera i planta segona amb eixida central de tres arcs. La façana està mig arrebossada i pintada, i la part inferior mostra l’aparell de pedra comú. L’entrada es realitza a partir d’un portal adovellat, amb les dovelles centrals mig tapiades per la balconera del primer pis. Damunt d’aquesta, un escut de la casa amb la data de 1792. Les obertures principals presenten llinda i brancals de pedra tallada. És interessant la galeria del pis superior, acompanyada de dues finestres de secció rectangular.<br /> Les obertures de les restants façanes són de dimensions més reduïdes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Adossat al cos central hi ha un cos allargat, a ponent, amb una galeria contínua al primer pis, bastida l’any 1917, </span></span></span></span>i que els amos llogaven a l'estiu a estiuejants que venien a prendre les aigües.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La propietat preserva una cabanya, un interessant paller de tàpia i pedra situat davant la casa. És u</span></span></span><span lang='CA'><span>n sol cos de planta rectangular, sense obertures, amb una única entrada amb llinda de fusta i brancals de carreus escairats i carejats. Presenta sòcol de pedra i està bastida en tàpia. Va ser restaurada i es va canviar la teulada. <span>La major part de masos de la zona tenien una cabanya prop de la casa per guardar-hi la palla i els farratges i protegir-los de la humitat. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-254 <p><span><span><span><span lang='CA'>L'arbre genealògic de la família del mas, de cognom Pratsobrerroca, comença el 1196 i compta amb fins a trenta dues generacions</span>. El mas va acumular diverses possessions al territori, entre els segles XIII i XVII. Fou reconstruït en bona part el 1629, segurament a causa de l’expansió i bonança econòmica. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molts hereus del mas del Prat de la Barroca van ser batlles de Tona, entre el quals hi ha Francesc Pratsobrerroca (1683, 1685, 1689) i Francesc Gomar i Pratsobrerroca (1690), entre d'altres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El Prat de la Barroca forma part de la zona coneguda com “La Barroca”, una franja de ponent respecte a Tona, caracteritzada per un paisatge històric format per algunes de les masies més importants, i envoltades de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres. Aquesta masia s’esmenta en un llistat del segle XVII, juntament amb Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, el Planell, etc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>En l’actualitat, la família continua treballant la terra i mantenint els usos de residència i explotació agrícola i ramadera.</span></span></span></span></p> 41.8581100,2.2065700 434144 4634327 1629, 1792 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98016-1001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98016-1003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98016-98016-10042.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98016-1005.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 94|119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98064 Goigs al Sagrat Cor de Jesús. Mas Prat de la Barroca https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-al-sagrat-cor-de-jesus-mas-prat-de-la-barroca XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquesta composició poètica glossa al Sagrat Cor de Jesús, sota el títol de “Goigs al Sagrat Cor de Jesús venerat a l'oratori del mas (Prat de la Barroca)”. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Se'n documenten dues edicions, una d’elles musicada per Jaume Planas i Pahissa de 1988, lletra de Mn Joan Colom de 1973 i il·lustrada per JBB Castro l’any 1974. Aquesta peça es va musicar per primera vegada amb motiu de la seva estrena “Schola Cordis Iesu”, a Cantonigròs, el 2 de setembre de 1989. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Una altra edició, no musicada, és del mateix autor de la lletra, Mn Joan Colom, de 1973, reeditada amb motiu del centenari d’aquest autor (1905-2005).<strong> </strong></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La lletra de la peça comença així:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Puix l'amor us consumia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='EN-GB'><span><span><span>i us consum de dia i nit:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='EN-GB'><span><span><span>Que flamegi nit i dia,</span></span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>d'amor viu, el nostre pit</span></span></span></span></em><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>O la llàgrima primera,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>preciosa més que l'or!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>O Betlem, casa panera,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>primer flam del vostre Cor,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>que en llum clara convertia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>la tenebra de la nit!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Sobre el Prat de la Barroca</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>no tanqueu el vostre Cor,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>sobre els tanys d'aquesta soca</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>cristiana que no mor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Beneïu camps i masia,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>endolciu-nos tot neguit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Bon Jesús: a la Corona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>que us espina el Cor nafrat,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>que no hi posi un fill de Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>cap espina de pecat;</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>i, si alguna us el punyia,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>la treurà l'amor ardit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-275 Plaça de l'Església s/n <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants, amb àmplia tradició. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec o una processó. La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</span></span></span></span></span></p> 41.8525500,2.2066400 434144 4633709 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98064-scor-tona.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Música de Jaume Planas i Pahissa, i lletra de Mn Joan Colom. 98 62 4.4 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98012 El Planell https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-planell <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24417'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></a></p> XIII, XVII (cos principal), XVIII <p><span><span><span>Conjunt format per una edificació principal, de planta quadrada i coberta a quatre vents, i un segon volum a ponent, de planta rectangular amb coberta a tres vents, amb un cos de galeries de dos pisos, encarades a migdia. Enmig, una zona o pati enjardinat que comunica els dos volums. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos principal consta de planta baixa, i dos pisos. Presenta parament de pedra lligada amb morter, i cantonades reforçades amb carreus ben escairats. De la façana principal en destaca el portal adovellat, les finestres treballades amb pedra i la terrassa superior que comunica amb l’obertura situada a l’extrem de ponent del primer pis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos adossat a ponent es va construir per acollir la masoveria, a la part posterior, i una seqüència de galeries d’arc rebaixat encarades a llevant, en el primer i segon pis. En aquest cas, la façana està arrebossada. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’extrem nord-est de l’edificació principal, hi ha adossada una torreta, i s’hi ubica la capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Diferents llices i un mur encerclen la casa, la zona enjardinada i els horts. A l’exterior, davant de l’entrada, un pou. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant, hi ha antigues edificacions aïllades, com pallisses o coberts que s’han anat rehabilitant al llarg del temps. </span></span></span></p> 08283-250 <p><span><span><span>El lloc del Planell és esmentat en la documentació des del 1023. </span></span></span>La família del mas, de cognom Planell, ja apareix en un pergamí del 1197<span><span><span>. Tot i així, l’edifici actual és del segle XVII, la capella es bastí al 1615 i fou reformada posteriorment. El conjunt de l'edifici va ser reformat i ampliat al segle XVIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fou en aquest moment quan el rei Ferran VI va </span></span></span>atorgar als Planell el privilegi de cavallers del Principat de Catalunya i ciutadans honrats de Barcelona <span><span><span>(1751). Anys abans ja havien ampliat els seus dominis i propietats considerablement mitjançant diverses compres. Per exemple, posseïen </span></span></span>el mas Barri i el patronatge de l'església de Santa Maria del Barri.<span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Com molts altres indrets de Tona, durant la Guerra del Francès, la masia va ser atacada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La família Planell va estar ben posicionada socialment i això es mostra en el paper que alguns dels seus membres tenien al segle XIX. El 1814 Josep de Planell com a procurador síndic, i l'any 1852 a Ramon Planell com a batlle de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El Planell s’ubica a la zona coneguda com “La Barroca”, una franja de ponent respecte a Tona, i amb un paisatge característic de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenta en un document del segle XVII. Alguns masos històrics de la Barroca que s’hi vinculen amb el nom són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, entre altres.</span></span></span></span></span></span></p> 41.8518200,2.2067500 434152 4633628 1208, 1615 (capella), 1751. 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98012-951.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98012-952.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98012-953.jpg Legal Gòtic|Modern|Historicista|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) L’accés al conjunt es fa través d’una avinguda de camí de terra, entre camps de conreu. L'edifici actual és el resultat de múltiples reformes. 93|94|116|119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97862 Marges i turó del Planell, codi C22 https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-i-turo-del-planell-codi-c22 <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> L'estat de conservació de la vegetació no és homogeni en aquest espai, el sector nord presenta més deficiències que el sector sud. <p><span><span><span>Zona d’interès natural de gran extensió, 48,43 ha. Es tracta d’un conjunt d’espais caracteritzats per ser lleugeres elevacions del terreny amb presència de vegetació i bon estat de conservació. L’àrea és heterogènia pel que fa a la conservació de la vegetació. Així, el sector nord, entorn del Planelló, l’estat de la vegetació és deficient. La part sud presenta espais amb abundant vegetació, tant al turó com als marges entre camps. Cal destacar al turó un testimoni de margues grises, proper a una àrea fluvial. I per últim, al sud-oest, hi ha un marge entre camps que es converteix en un petit turó en el sector proper a la masia del Planell. La vegetació predominant és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i el Pi roig <em>(Pinus silvestris), </em>en l'estrat arbori.</span></span></span></p> 08283-152 Espai situat a l’oest del terme municipal. 41.8534800,2.2067500 434154 4633813 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97862-p1100030.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) L’àrea del turó, al sud d’aquest espai, coincideix amb l’espai protegit (PEIN): Turons de la Plana Ausetana.Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97865 Marges i turó del Serrat del Vernet, codi C33 https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-i-turo-del-serrat-del-vernet-codi-c33 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> L'espai no és homogeni pel que fa a la consrvació de la vegetació, que està més degradada en l'entorn de la part urbanitzada de la masia. <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 8680 m². Es tracta d’un conjunt d’espais caracteritzat per ser una petita elevació del terreny amb presència d’abundant vegetació. L’àrea és heterogènia pel que fa a la conservació de la vegetació. Així, el sector més proper a la masia del Serrat del Vernet és el sector més degradat, mentre que a zona nord i la més elevada és l’espai amb la vegetació en millor estat de conservació. Per últim, els marges que queden a prop de la riera estan recuperant espècies habituals del bosc de ribera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació predominant és al sector més elevat el roure Martinenc (<em>Quercus pubescents</em>) i als marges de la riera pollancres <em>(Populus nigra)</em>, en l’estrat arbori.</span></span></span></p> 08283-154 Espai situat al sud-oest del nucli urbà. 41.8459400,2.2070000 434167 4632975 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97865-p1100040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97865-p1100041.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97658 Franja boscosa entre camps, codi C17 https://patrimonicultural.diba.cat/element/franja-boscosa-entre-camps-codi-c17 <p><span><span><span><span><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>Aquest espai de 2260 m² es situa molt a prop d’un curs fluvial, fet que converteix aquesta franja lineal paral·lela a la riera en un espai privilegiat per albergar vegetació de ribera, clau per al desenvolupament de sistemes naturals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen espècies vegetals com els pollancres (<em>Populus Nigra</em>) i les alzines (<em>Quercus ilex</em>).</span></span></span></p> 08283-116 Espai situat a l’oest del nucli urbà, tocant al torrent de Sant Cugat. 41.8571000,2.2069700 434176 4634214 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97658-p1100161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97658-p1100162.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97951 Petit turó de la capella de Sant Miquel de Vilageliu, codi C34 https://patrimonicultural.diba.cat/element/petit-turo-de-la-capella-de-sant-miquel-de-vilageliu-codi-c34 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Zona d’interès natural de 2570 m². Es tracta d’un petit turonet que forma part del conjunt de petites elevacions del terreny que separen el Pla de Carrereres i el Pla de Vilageliu. Destaca per la seva frondositat vegetativa, fet poc comú en la majoria de turons calcaris de Tona i pel grau de bona conservació en què es troba. La vegetació predominant és el Pi blanc <em>(Pinus halepensis</em>) de manera aïllada i les alzines (<em>Quercus ilex</em>).<em> </em></span></span></span></p> 08283-200 Espai situat al sud-oest del terme municipal. 41.8388700,2.2073500 434189 4632190 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97951-p1100329.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97951-p1100330.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97964 Aqüeducte de Vilageriu https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-vilageriu <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny.1995-1999. Aqüeducte de Vilageliu<strong>.</strong> Tona. Número d’inventari IPEC 901542. 21-4-1998. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33018'>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33018</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F901827'>Inventari del patrimoni Etnològic de Catalunya </a></span></span></span></p> La conducció de l’aigua no existeix. Parcialment envaït per la vegetació. Es va afegir un estrep de formigó. <p><span><span><span>Aqüeducte o pont sobre el Torrent de Güells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en un pont d’un sol arc, de gran amplitud de llum, que recolza en una banda sobre un estrep de pedra i en l’altra s'adossava a la roca, que es va reforçar amb un estrep de formigó. Els dos costat s’adossen o recolzen sobre la superfície rocosa dels costats del torrent. L’arc rebaixat ha estat construït per carreus regulars ben escairats (dovelles). A la part superior, sobre l’estructura (el lloc per on passaria la canalització d’aigua), unes lloses de pedra plana faciliten el pas d’una banda a l’altra. La resta és construït en pedres irregulars, escairades i col·locades en fileres amb morter.</span></span></span></p> 08283-206 Torrent de Güells. Límit municipal amb Balenyà <p><span><span><span>Situat entre la masia de Vilageriu i el mas Barbat, al límit entre Tona i Balenyà. Segons sembla, la construcció podria haver tingut les funcions de pont i d'aqüeducte. Fou restaurat i consolidat l’any 1973 (IPEC). Uns voluntaris van construir aquell any un pilar de ciment armat per evitar l'esfondrament del pont (<span><span><span>PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>S’ha especulat amb la possibilitat que el pont fos d’origen romà, per la proximitat d'una via romana i dels mil·liaris localitzats al seu entorn, tot i que aquesta hipòtesi no ha estat confirmada per cap estudiós. També se li ha atribuït un origen medieval.</span></span></span></p> 41.8378800,2.2074300 434195 4632080 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97964-p1100337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97964-p1100350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97964-p1100343.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural BCIL 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) També es coneix com a aqüeducte de Barbat, i amb el topònim més modern de 'Vilageliu'. El torrent de Güells fa de límit entre el terme municipal de Balenyà i de Tona, amb la qual cosa comparteixen aquest bé patrimonial. 94|98|119|85 49 1.5 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98101 Jaciment paleontològic de Can Segalers https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-segalers <p><span><span><span>FARRES. F.: STAID·STMD. J.L (1967) Moluscos eocenos de [a Plana de Vic. 13 Nota adicional Acta Geol. Hispan.1' -111. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GÓMEZ-ALBA, J. (1989). 'Decàpodes fòssils d’Espanya'. Catàleg de col·leccions n01 Museu de Geologia de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VILÀ, J.; SORIGUERA, I.(2020). “El mar de Tona, una història de fa 40 milions d’anys”. Llibre de Tona. Tona. Pàgines 40-44.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>REGUANT, S. El Eocena Marino de Vic. Tesi Doctoral. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VIA, L. (1941). Los Cangrejos fósiles de Cataluña. Bol.lnst. Geol. Min. Esp., 55: 55-127.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Madrid</span></span></span></p> <p><span><span><span>VIA, L. (1969). Crustáceos decapados del eocena español. Pirineos. 91-94: 1-480. Jaca.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment marí de l'era del Cenozoic terciari, període del Paleògen, època de l'Eocè superior Bartonià, és a dir, constituït per material dipositats entre els 40,4 i els 37,2 milions d'anys. L’aflorament es localitza en estrats de les margues blaves típiques de la Conca de Vic. Es desconeix amb exactitud l’extensió del jaciment. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L'associació faunística documentada fins al moment és </span><em>Harpatocarcinus punctulatu</em>s (un tipus de cranc), <em>Coleopleurus coronalis</em> (un tipus d’eriçó de mar), <em>Spondylus bifrons</em> (un bivalve); <em>Schizaster leymerici</em> (un tipus d’eriçó de mar).</span></span></span></span></p> 08283-297 Extrem nord-oest del municipi 41.8680000,2.2070700 434196 4635424 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98101-ortofoto0001.jpg Legal Paleògen Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Científic BCIL 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Imatge Ortofoto 1:5.000 extreta del Vissir v3.35 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. 124 1792 5.3 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97656 Pou del Planell https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-planell XIX, XX La teulada està molt deteriorada <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou d'aigua construït de forma cònica, amb pedra irregular lligada amb morter i posteriorment arrebossada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'estructura presenta una obertura esqueixada al vessant de ponent a un metre de terra, des d'on s'accedeix al pou per poder extreure'n aigua mitjançant una porta de fusta decorada amb incisions de formes lineals. A la part superior hi ha una gran llinda de pedra i una teulada de teules àrabs que es troba deteriorada.</span></span></span></span></span></p> 08283-115 Davant de la casa del Planell 41.8514200,2.2075200 434216 4633583 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97656-p1100020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97656-p1100021.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97656-p1100022.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 119|98 47 1.3 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98027 Marges entre camps del Mas Segalers-II, codi C10 https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-entre-camps-del-mas-segalers-ii-codi-c10 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 20,50 ha. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un espai amb certa pendent envoltada de camps de conreu, excepte l’extrem oest que afronta a l’àrea forestal de les Estimbes, raó per la qual el paper de connector ecològic de la zona és destacable. La mateixa raó implica una elevada biodiversitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les espècies dominants són l’alzina <em>(Quercus ilex), </em>el roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em> i oliveres <em>(Olea europaea) </em>disperses, com a estrat arbori; i els esbarzers <em>(Rubus ulmifolia)</em> i l’aranyoner <em>(Prunus spinosa) </em>com a estrat arbustiu.</span></span></span></p> 08283-257 A l’extrem nord-oest del municipi, al límit municipal. 41.8643300,2.2075900 434235 4635017 08283 Tona Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98026 Marges entre camps del Mas Segalers, codi C09 https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-entre-camps-del-mas-segalers-codi-c09 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Zona d’interès natural de 14,80 ha. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’un conjunt de marges entre caps amb desnivells. La part nord és una zona amb forta presència de vegetació arbustiva, mentre que la part sud, més propera a la carretera N-141c, està en desenvolupament. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les espècies dominants són l’alzina <em>(Quercus ilex)</em>, com a arbre; els esbarzers com arbusts <em>(Rubus ulmifolia)</em>, i herbàcies com el marxívol <em>(Helleborus foetidus).</em></span></span></span></p> 08283-256 A l’extrem nord-oest del municipi, al límit municipal 41.8658000,2.2076100 434238 4635180 08283 Tona Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97653 Marge entre camps, codi C15 https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-codi-c15 <p><span><span><span><span><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> Aquest marge i la seva vegetació ha minvat respecte a quan es va fer el catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona l'any 2011. <p><span><span><span>Espai de dimensions reduïdes, uns 1700 m², que fa de marge entre camps, es tracta d’una fondalada amb vegetació típica de ribera. És una zona de desguàs que va a parar al Torrent de Sant Cugat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen espècies vegetals com els pollancres (<em>Populus Nigra</em>) i l’herbàcia heura (<em>Hedera hèlix</em>).</span></span></span></p> 08283-113 Espai situat a l’oest del nucli urbà, tocant al torrent de Sant Cugat. 41.8565300,2.2080000 434261 4634150 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97653-p1100168.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97653-p1100170.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97992 El Vernet https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vernet <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XVI <p><span><span><span><span>El conjunt del Vernet el formen una edificació principal i dues construccions annexes, delimitades per un clos a la banda de migjorn. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un cobert amb funcions de garatge i magatzem. Un segon cobert, aïllat al nord-est respecte la masia, fa les funcions de magatzem. D'altres de més petits fan la funció de coberts per la llenya i material. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’edifici principal, d’estructura clàssica i de planta rectangular, té una coberta a doble vessant, i el carener perpendicular a la façana. El ràfec presenta una imbricació de caps de teules, una solució molt usada en les masies de la zona. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Disposa de planta baixa i pis. Les façanes estan arrebossades amb morter, però en algun punt s’intueix el parament de pedra disposada irregularment i l’ús de la tàpia. L’ús de l’obra vista, amb totxo, està destinat als coberts més recents. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana principal està encarada a migdia, i conserva la simetria, destacant l’eix central format pel portal adovellat, amb l’escudet amb el nom de la casa i l’any 1573, i la finestra central amb l’ampit motllurat i la llinda amb una sanefa d’estil conopial. La resta d’obertures, presenten la mateixa tipologia, amb carreus treballats. </span></span></span></span></span></p> <p>El cos situat al sud oest de la masia, de planta quadrada, té accés des de l'exterior del clos tancat mitjançant un tram d'escales elevat que duu a la porta d'entrada. Un primer estudi visual constata que es tracta d'un volum que presenta un recreixement respecte un d'anterior de planta baixa, que deuria tenir les funcions annexes a l'edifici principal. </p> 08283-233 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Vernet es va construir al segle XVI, en un període de creixement econòmic de Tona, amb la consolidació del nou centre al voltant del Carrer, i coincidint amb una etapa constructiva. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El Vernet forma part d'una zona ben definida de Tona anomenada La Barroca. Se situava als límits de la part de ponent, assenyalant la franja que va de Güells i el Serrat del Vernet al torrent de Segalers, <span lang='CA'><span><span>i que limitava a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El mas surt en un document del segle XVIII de relació dels masos de la Barroca. Va esdevenir una masoveria del Mas Planell. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La Barroca és una zona de paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenta en un document del segle XVII. Alguns masos històrics de la Barroca que s’hi vinculen amb el nom són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, entre altres.</span></span></span></span></span></span></p> 41.8455300,2.2087100 434309 4632928 1573 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97992-1291.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97992-1292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97992-1293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97992-1294.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) L’edificació principal està separada transversalment en dos habitatges. A un d’ells s’hi accedeix per la part posterior de la casa. 94|119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97998 Conjunt de Vilageriu https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-vilageriu <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.VV. (1986). Catalunya Romànica. Volum II i III. Osona I, i Osona II. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Tona. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, A.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1958-60). “<span><span>Las iglesias de la parroquia de Tona,</span></span>”, “Ausa”, vol. III.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1972). <span><span>Sant Miquel de Vilageriu de la parroquia de Tona, “Full Diocesà”, Vic 10 de desembre de 1972.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1981). “<span><span>Inauguració de l’església restaurada romànica de Sant Miquel de Vilageriu”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-vilageriu-tona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-vilageriu-tona</a></span></span></span></p> XII a XVIII <p><span><span><span>Conjunt format per l'entorn de Vilageliu: El mas, l'església romànica de Sant Miquel i l'aqüeducte que travessa el barranc del Torrent de Güells, més tard riu Congost.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici més gros és el gran casal de planta quadrada amb teulada a quatre vessants, on un imponent portal dovellat té una inscripció amb la data de l'any 1741. El parament del casal és de pedra irregular amb les cantoneres reforçades i s’observen diferents disposicions fruit de refaccions, la part superior està arrebossada, probablement és una remunta de tàpia (IPA). La resta de façanes compten amb diverses obertures emmarcades en pedra, de diferents mides i distribucions no sempre regulars. A la façana est hi ha un annex.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Davant la casa hi ha una era i unes quadres i, a darrere, una masoveria de la mateixa casa anomenada 'Cal Masover'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En segon lloc destaca capella de Sant Miquel, una església aïllada entre camps de conreu que segueix tots els cànons arquitectònics del romànic. Es tracta d'un edifici d'una sola nau rectangular capçada amb un absis semicircular a la part de llevant. El mur de ponent suporta un campanar d’espadanya d’un ull. A l’interior del temple la volta de canó és suportada per arcs torals de secció semicilíndrica adossats als murs de la nau i de secció rectangular a la volta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per últim, el conjunt també inclou l’aqüeducte de Vilageliu, un pont d’un sol arc de gran amplitud de llum que recolza, en una banda, sobre un estrep de pedra i, en l’altra, </span></span></span>per un estrep de formigó fruit d'una restauració que en va evitar l'ensulsiada.<span><span><span> Els dos costats s’adossen o recolzen sobre la superfície rocosa dels marges del torrent. A la part superior, sobre l’estructura (el lloc per on passaria la canalització d’aigua), unes lloses de pedra plana faciliten el pas d’una banda a l’altra. </span></span></span></p> 08283-239 Al sud-oest del terme municipal <p>Prop del mas Vilageriu hi passava la via romana que anava de Vic a Caldes de Montbui fins a la costa del Maresme. Un document de l’any 948 ja parla d’aquesta propietat, un gran domini senyorial de l'època de la repoblació del comtat d'Osona, d'origen comtal, que disposava de la seva pròpia capella privada, Sant Miquel de Vilageriu. En època medieval havia tingut jurisdicció pròpia, era una quadra, i la casa era considerada una domus o casa forta. Més tard formaria part de Tona.</p> <p>El nom primitiu i clàssic de Vilageriu es va transformar en Vilageliu. La família que conreava la terra va prendre com a cognom el de la casa. </p> <p>En un altre document del 1022 es parla de la propietat de Vilageriu, lligada al llinatge dels senyors del castell de Rocafort de Bages. El mas i propietat va sortint en diversos documents durant el segle XI i XII. Com en el cas de Güells, i d’altres indrets destacats, la família dels senyors o propietaris convivia amb una o més famílies de pagesos que eren dels que explotaven la terra i que acabaren sent-ne els senyors o propietaris i prenent el cognom del mas.</p> <p>A causa de la pesta negra de l’any 1348, el mas va quedar deshabitat. Temps més tard va tornar a ser habitada per uns parents de Balenyà de la família que fins llavors hi havia fet estada. Per evitar el despoblament, Marc de Vall-ossera o de Valldossera, de la parròquia de Balenyà, va reclamar el parentiu amb els Vilageriu, morts poc abans a causa de la malaltia, i el seu dret a ocupar i conrear el mas. El nou propietari es va comprometre a habitar la propietat i al manteniment dels pactes senyorials. La dinastia o llinatge Vilageriu va continuar lligada al mas durant segles. </p> <p>Sant Miquel de Vilageriu és una de les moltes esglesioles situades prop dels masos que trobem a la plana de Vic, fet característic del temps de la repoblació altmedieval. Els grans propietaris solien aixecar capelles prop de les seves vil·les rurals, esglésies que gairebé tenien la categoria de parroquials; més endavant es varen refondre amb les més importants. La capella actual no és pas la primera que es va edificar en el mas Vilageriu, que es documenta des del 948, sinó una reedificació dels segles XI-XII. </p> <p>Tant l’església de Sant Miquel com el lloc de Vilageriu apareixen documentats l’any 948, quan l’ardiaca Guadamir dictà el seu testament; entre altres coses, deixà la casa de Sant Miquel, que estava construïda a Vilageriu. Encara que l’any 1130 se la citi com a parròquia, no figura en cap de les llistes de parròquies dels segles XI-XV que es coneixen. En canvi, des del final del segle XII es trobava vinculada a la parroquial de Sant Andreu. Devia tenir unes funcions de tipus parroquial com la de Santa Maria del Barri, a causa de la situació enlairada dins de la parròquia de Sant Andreu.</p> <p>Com s'ha mencionat, els senyors de Vilageriu foren els Rocafort. El primer conegut és el levita Randulf, senyor de Rocafort, que havia comprat l’alou de Vilageriu al comte Ramon Borrell, segons fa constar en el seu testament del 1022, i que el deixà a un fill segon anomenat Sunyer. L’any 1050 es jurà sobre l’altar de sant Miquel de Vilageriu el testament de Sunyer Randulf, senyor dels castells d’Aguilar, al Bages i la Llavinera a Anoia, i propietari de l’alou de Vilageriu. A partir d’aquí es perden els patrons de l’església de Sant Miquel. En els segles XIII i XIV la senyoria de Vilageriu passà per enllaços matrimonials a la família Oló i després al benefici de la capella de Sant Pere de Muntanyola.</p> <p>L'església primitiva documentada el 948 es degué substituir per una altra de romànica. Sembla que la capçalera i la nau es van construir als volts de l'any 1080 i que fou reformada o modificada al segle XII, obrint-se noves finestres a migdia i tramuntana. També degué sofrir algunes alteracions estructurals, com és apreciable a l’absis, i un abarrocament decoratiu de l’interior, modificacions en el portal i construcció d’un cor, obres portades a terme sobretot durant el segle XVIII (DD.AA, 1986). El 1809 els francesos van destruir el mas de Vilageriu i van profanar la capella de Sant Miquel. El primer es va refer ràpidament, i la capella va tornar a celebrar actes el 1821 (PLADEVALL, 1990), (LLEOPART, 2006). A partir del 1936 el temple es quedà sense culte (DD.AA, 1986). L'última restauració data del 1980, quan es va descobrir un mil·liari romà a la base de l'altar. S'ha associat a una via romana construïda en època republicana (segle II aC) que passava prop seu. (CC.AA.)</p> <p>L'aqüeducte de Vilageriu, es situa entre la masia de Vilageriu i el mas Barbat, al límit entre Tona i Balenyà. Segons sembla, la construcció podria haver tingut les funcions de pont i d'aqüeducte. Fou restaurat i consolidat l’any 1973 (IPEC). Uns voluntaris van construir aquell any un pilar de ciment armat per evitar l'esfondrament del pont (PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011).</p> <p>S’ha especulat amb la possibilitat que el pont fos d’origen romà, per la proximitat d'una via romana i dels mil·liaris localitzats al seu entorn, tot i que aquesta hipòtesi no ha estat confirmada per cap estudiós. També se li ha atribuït un origen medieval.</p> 41.8387800,2.2094500 434363 4632178 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97998-p1100317.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97998-p1100308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97998-p1100338.jpg Legal Romànic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Altres BCIL 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 92|94|85 46 1.2 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97955 Capella de Sant Miquel de Vilageriu https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-miquel-de-vilageriu <p><span><span><span><span><span>DD.AA (1986). CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1958-60). “<span><span>Las iglesias de la parroquia de Tona,</span></span>”, “Ausa”, vol. III.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1972). <span><span>Sant Miquel de Vilageriu de la parroquia de Tona, “Full Diocesà”, Vic 10 de desembre de 1972.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1981). “<span><span>Inauguració de l’església restaurada romànica de Sant Miquel de Vilageriu”.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24446'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</a></p> XII <p><span><span><span>Església aïllada entre camps de conreu que segueix els cànons arquitectònics del romànic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'un edifici d'una sola nau rectangular capçada amb un absis semicircular a la part de llevant. La teulada de teules àrabs és a dues vessants amb el carener paral·lel al mur de migdia, on presenta la porta d’entrada dovellada sobre brancals de pedra i dues finestres. La resta de murs tenen una finestra i l’absis dues, totes elles de doble esqueixada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mur de ponent suporta un campanar d’espadanya d’un ull. Exteriorment el parament és de carreus ben escairats i col·locats en fileres, sense ornamentació. Contràriament l'absis està decorat per arcuacions llombardes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior del temple la volta de canó és suportada per arcs torals de secció rectangular suportats per pilastres semicilíndriques adossades als murs laterals.</span></span></span></p> 08283-204 Sud del municipi, al Pla de Vilageliu, al costat del Mas del mateix nom. <p><span><span><span>Sant Miquel de Vilageriu és una de les moltes esglesioles situades prop dels masos que trobem a la plana de Vic, fet característic del temps de la repoblació altmedieval. Els grans propietaris solien aixecar capelles prop de les seves vil·les rurals, esglésies que gairebé tenien la categoria de parroquials; més endavant es varen refondre amb les més importants. La capella actual no és pas la primera que es va edificar en el mas Vilageriu, documentada des del 948, sinó una reedificació dels segles XI-XII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església de Sant Miquel i el lloc de Vilageriu apareixen documentats l’any 948, quan l’ardiaca Guadamir dictà el seu testament; entre altres coses, deixà la casa de Sant Miquel, que estava construïda a Vilageriu. Encara que l’any 1130 se la citi com a parròquia, no figura en cap de les llistes de parròquies dels segles XI-XV que es coneixen. En canvi, des del final del segle XII es trobava vinculada a la parroquial de Sant Andreu. Devia tenir unes funcions de tipus parroquial com la de Santa Maria del Barri, a causa de la situació enlairada dins de la parròquia de Sant Andreu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els senyors de Vilageriu foren els Rocafort, senyors d’aquest castell del Bages. El primer conegut és el levita Randulf, senyor de Rocafort, el qual havia comprat l’alou de Vilageriu al comte Ramon Borrell, segons fa constar en el seu testament del 1022, i que el deixà a un fill segon anomenat Sunyer. L’any 1050 es jurà sobre l’altar de sant Miquel de Vilageriu el testament de Sunyer Randulf, senyor dels castells d’Aguilar, al Bages i la Llavinera a Anoia, i propietari de l’alou de Vilageriu. A partir d’aquí es perden els patrons de l’església de Sant Miquel.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els segles XIII i XIV la senyoria de Vilageriu passà per enllaços matrimonials a les a la família Oló i després al benefici de la capella de Sant Pere de Muntanyola. </span></span></span></p> <p>L'església primitiva documentada el 948 es degué substituir per una altra de romànica. Sembla que la capçalera i la nau es van construir als volts de l'any 1080 i que fou reformada o modificada al segle XII, obrint-se noves finestres a migdia i tramuntana. També degué sofrir algunes alteracions estructurals, com és apreciable a l’absis, i un abarrocament decoratiu de l’interior, modificacions en el portal i construcció d’un cor, obres portades a terme sobretot durant el segle XVIII (DD.AA, 1986). El 1809 els francesos van destruir el mas de Vilageriu i van profanar la capella de Sant Miquel. El primer es va refer ràpidament, i la capella va tornar a celebrar actes el 1821 (PLADEVALL, 1990), (LLEOPART, 2006). A partir del 1936 el temple es quedà sense culte (DD.AA, 1986). L'última restauració data del 1980, quan es va descobrir un mil·liari romà a la base de l'altar. S'ha associat a una via romana construïda en època republicana (segle II aC) que passava a prop seu (CC.AA.).</p> 41.8391700,2.2095300 434370 4632222 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97955-p1100309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97955-p1100311.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97955-p1100314.jpg Legal Romànic|Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós/Cultural BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) El topònim històric més correcte és Vilageriu, tot i que freqüentment s'ha utilitzat Vilageliu. 92|94|98|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98148 La Puda de Segalers https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-puda-de-segalers <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carlos (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona. Pàgines, 171-173. </span></span></span></span></span></p> <p>SALARICH, Josep. (1877) <em>Aguas salinas-sulfuro-yodo-bromuradas de Segalés de Tona y su proyectado establecimiento balneario: memoria médico-topográfica. </em>Vic.</p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24427'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p> <p><a href='https://tuit.cat/ER03O'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</span></span></span></span></span></a></p> XIX <p><span><span><span>Edifici senzill, de planta rectangular, amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a la façana, que està encarada a llevant. Presenta el ràfec decorat amb una imbricació de petits dentellons poligonals. Les façanes estan arrebossades i pintades, i una línia de maons disposats de cantell a mode de fris separa els forjats de la planta baixa i el primer pis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes són simètriques, amb obertures d’arc escarser, distribuïdes en eixos verticals, i decoració amb rajola ceràmica arrebossada. Les obertures de la primera planta es troben situades a una certa alçada atesa la ubicació de les banyeres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi té adossat un cobert de maó i porxo obert on s’hi resguarda un pou circular, que encara conserva la corriola i galleda per recollir l’aigua al fons. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant, rodeja la casa una zona enjardinada, amb arbrat dispers, i més enllà, camps de conreu. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi ha moltes similituds tipològiques amb el Balneari Ullastres, can Santes i la Bestreta. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-311 Al sector nord oest del terme de Tona. <p><span><span><span><span lang='CA'>L'any 1876 es varen descobrir aigües sulfuroses medicinals, vinculades amb la Puda de Segalers. Un any més tard, es creava la societat “Casals i Cia” per explotar-ne les aigües. Estava integrada per </span><span lang='CA'>Sebastià Casals, Mariana Gelabert, Joaquim Albanell, Joan Viñeta, Marià Plantalamor, Joan Almató i Francesc Gatillepa. L’arxiu del mas Vendrell conté aquesta informació. Segons aquesta documentació, la deu només es va explotar fins la temporada del 1888-1889, i el metge encarregat de l'atenció mèdica del balneari era el Dr. Josep Salarich.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquesta deu d’aigua va ser la segona que es va descobrir, després del Balneari Ullastres, que fou estudiada pel doctor Antoni Bayés i Fuster a partir del 1874. Els estudis afirmaven que les aigües estaven recomanades per les malalties hepàtiques i dermatosis, per les afeccions limfàtiques, cloròsiques, de ronyons, pels bronquis, etc. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les aigües de Segalers van ser premiades a l'Exposició Universal de París de 1878 i en la “Balneològica” de Frankfurt de 1881. </span></span></span></span></p> <p>L'actual edifici es va construir com a balneari <em>provisional</em>. Es coneix l'existència d'un projecte molt ambiciós, de 1877, per a la construcció d'un gran hotel balneari a Segalers, que mai es va portar a terme.</p> 41.8669300,2.2092400 434375 4635304 1878 08283 Tona Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98148-la-puda1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98148-la-puda2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98148-la-puda3.jpg Legal Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Mestres d'obra Pratsobrerroca, cabalers del mas Prat de la Barroca. Al segle XIX s'hi prenien les aigües sulfuroses en banyeres de marbre, que en alguns casos s’han conservat fins els nostres dies. Les persones que visitaven el balneari, s’hostatjaven al mas Vendrell, que va ser rehabilitat amb aquesta finalitat. 99|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml