Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
97977 Àrea d’interès natural del NE del Serrat de Mont-rodon. Codi 43 https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-natural-del-ne-del-serrat-de-mont-rodon-codi-43 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> POUM. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Codi 43Aquest catàleg recull elements tals com marges, turons, i petites franges boscoses que caracteritzen el paisatge agroforestal del municipi, alhora que compleixen una funció ecològica com a zones de refugi i alimentació per a la fauna i que, per tant, juguen un paper actiu en la connectivitat biològica. <p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de gran extensió: 37,19 ha de superfície. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un espai que comprèn zones elevades a la part oest, com fondalades de forma allargassada a la zona est, per on petits cursos fluvials poden discorre ocasionalment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar la funció de connector ecològic d’aquesta àrea. Domina la presència d’arbres com les alzines <em>(Quercus ilex)</em> i algunes alzines sureres disperses <em>(Quercus suber</em>), com a espècie arbustiva destaca el garric <em>(Quercus coccifera). </em></span></span></span></p> 08283-218 Sector aïllat a l’oest del municipi. Al nord-est del Serrat de Mont-rodon. 41.8699100,2.2690800 439344 4635591 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97977-p1100447.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97977-p1100448.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97975 Marges entre camps de Mont-rodon. Codi 41 https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-entre-camps-de-mont-rodon-codi-41 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 5.673 m² de superfície. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un conjunt de tres marges entre camps amb abundant vegetació i molt bon estat de conservació, situat a prop del riu Gurri amb abundant vegetació de ribera. És el tipus de marge que crea el paisatge agroforestal propi del territori. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Domina la presència d’arbres com les alzines <em>(Quercus ilex)</em> i alguns exemplars dispersos de roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em>.<em> </em></span></span></span></p> 08283-216 Sector aïllat a l’oest del municipi. A l’est del Serrat de Mont-rodon. 41.8634700,2.2681500 439260 4634877 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97975-p1100433.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97975-p1100434.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97976 Turó testimoni de margues grises del NE del Serrat de Mont-rodon. Codi 42 https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-testimoni-de-margues-grises-del-ne-del-serrat-de-mont-rodon-codi-42 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> Tot i ser un espai ben conservat, cal remarcar la pèrdua de vegetació natural en favor del sòl per a ús agrícola, respecte a l'àrea grafiada el POUM de l’any 2011. <p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de gran extensió: 49,06 ha de superfície. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un turó testimoni de margues grises amb abundant vegetació a la vessant est. Aquest espai destaca perquè mostra la climacitat de la vegetació, i també perquè és un espai proper al riu Gurri amb un clar paper de connector ecològic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l’estrat arbori predomina el roure martinenc <em>(Quercus pubescents) </em>i com a espècies arbustives destaca el tortellatge <em>(Viburnum lantana</em>) i boix <em>(Buxus sempervirens). </em></span></span></span></p> 08283-217 Sector aïllat a l’oest del municipi. Al nord-est del Serrat de Mont-rodon. 41.8678200,2.2667300 439147 4635360 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97976-p1100441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97976-p1100444.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97996 Casal de Mont-rodon https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-mont-rodon <p><span><span><span>DD.AA (1986). CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span></span></span></p> <p><span><span><span>PRATSOBRERROCA, Joaquim; PUIGFERRAT, Carles (1997). “Tres inventaris del casal de Mont-rodon”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1959-60). “Mont-rodon. Esbós d’història del casal i família”. Taradell, núm. extra. Taradell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1976). Guillem de Mont-rodon, mestre del temple i tutor de Jaume I. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (2001) Mont-rodon. Passat i present d’un gran llinatge i d’un casa osonenc. Editorial Diac. Vic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1832'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a> </span></span></span></p> <p> </p> XII, XV i posteriors <p><span><span><span><span><span><span>Gran casal de planta rectangular, quasi quadrada, amb la seva estructura adossada a la roca i teulada a quatre vessants. S’hi accedeix mitjançant una escala que va reemplaçar un antic pont llevadís (PLADEVALL, 2001: 14).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana principal s’orienta a migdia. Presenta parament de pedra irregular, petits carreus escairats, un portal de dovelles amb l'escut familiar al centre. Al primer pis destaquen les finestres coronelles gòtiques, una geminada i l’altre trífora amb esveltes columnetes. A la part superior, prèvia la teulada, destaquen tres matacans, dos d'ells només conservats parcialment i una sèrie de merlets d’època gòtica. </span></span></span></span></span></span></p> <p>A les façanes de llevant i ponent s'obren també sengles finestres coronelles geminades, gòtiques.</p> <p><span><span><span><span><span><span>La part més primitiva del casal es troba a la façana est i part de la nord, presenta un aparell regular de factura romànica amb sis espitlleres a la part del soterrani i altres més juntes, cegades de molts anys entre aquest i la planta baixa. Tot plegat, confereix una aparença de fortalesa. Al primer pis s’obre una gran finestra geminada, amb un massís pilar central. El pis superior destaquen dues finestres geminades i una amb arc conopial. La de més a migdia és una finestra coronella gòtica de mitjan segle XV. Les altres dues es van col·locar (reaprofitades) durant la restauració de l'edifici dels anys 1980. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pel tipus de carreus i de construcció es pot considerar com una obra del segle XII, que per la seva solidesa va ser aprofitada a la reconstrucció del segle XV (IPAC).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El casal va precedit d’un barri amb reixes, i l’habitatge del propietari, amb un pati enjardinat (PLADEVALL, 2001: 15).</span></span></span></span></span></span></p> 08283-237 Enclavament rodejat pels termes municipals de Taradell i Seva, a l’est del municipi. Serrat de Mont-rodon. <p><span><span><span><span><span><span>Aquest casal es trobava dins l’antic terme del castell de Taradell, fou la residència d’uns cavallers anomenats Mont-rodon, i després de l’extinció de la família passà per mans de diversos senyors. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El lloc de Mont-rodon es documenta l’any 1076, en el moment de consagrar l’església de Sant Genís de Taradell. La família lligada a l’indret no es documenta fins el 1128, tenint com a referent el nom de Ramon Bonfill de Mont-rodon. Encara que es desconeix l'origen o procedència del llinatge en qüestió, a partir del 1140 els Mont-rodon apareixen contínuament actuant al costat dels seus senyors, els Taradell. De fet, Antoni Pladevall, en la seva monografia sobre el casal (PLADEVALL, 2001), estableix com a hipòtesi que entre els segles XI i XII, el senyor de nom Bonfill, construeix a un extrem del serrat de Mont-rodon una casa o fortalesa, essent vassalls de la família Centelles. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un membre de la família, Guillem de Mont-rodon, fou un personatge destacat en la història de Catalunya del principi del segle XIII. Fou mestre del temple d’Aragó, Catalunya i Provença, fou tutor del rei Jaume I durant la seva minoria d’edat, i en la seva estada al castell de Montsó, i després tingué cura de les finances reials.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El casal de Mont-rodon visqué un període de màxima esplendor durant el segle XIV i XV, amb la consolidació de la seva posició social i econòmica. A mitjan del segle XV obtindran un privilegi de la reina Maria, muller d’Alfons IV el Magnànim, per dotar-se d’autonomia jurisdiccional respecte els senyors de Taradell (PLADEVALL, 2001: 167). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La família Mont-rodon es perpetuà a la senyoria del casal, i malgrat que algun cop restés només una pubilla, Anglantina, els descendents continuaren el cognom familiar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Fou el 1687 quan morí d’accident Carles de Mont-rodon sense deixar descendència directa, que l’herència passà a una germana, Maria de Mont-rodon. Al cap d’uns anys, de la unió amb Francesc Sans i de Miquel, provinent d’una família de ciutadans honrats de Barcelona, tingueren fills, que dugueren el nom de Sans i de Mont-rodon. Un d’ells, Ramon Sans i de Mont-rodon, s’encarregà del patrimoni a la mort de la seva mare, a partir del 1725. Fou en aquest moment que la línia directa de Mont-rodon, i el seu ús com a cognom, desapareixia, convertint-se el nom de Sans en els amos del casal. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Josep Sans i Moran va casar-se amb Dolors de Venero, que va quedar viuda molt jove, i va ser qui adquirí el patrimoni de Mont-rodon fins els volts de 1924 (PLADEVALL, 2001: 279). La vídua de Bonaventura Sans, morí sense descendència, i llegà els seus béns a la família Castellví de Barcelona; d’aquesta passà a la dels Febrer-Miralles d’Imperial, marquesos de Saudín, que se’l van vendre. Fou en aquest moment, que la branca de provinent de Mont-rodon, s’extingí. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici romànic perdurà fins a mitjan segle XV; vers els anys 1450-1451 es començà a refer el casal (la nova façana de migdia i part de les façanes de ponent i llevant) i el 1452 els mestres de cases francesos, Joan Lafont i Gerald (se'n desconeix el cognom), van acabar de cobrar els seus honoraris. Al cap de pocs anys, el 1463, en plena guerra civil contra Joan II, el casal sofrí un primer saqueig i incendi pels partidaris del rei, dirigit per Bernat Guillem d’Alta-riba, ja que Bernat IV de Mont-rodon era capità de les forces de Vic, rebels al rei. Els perjudicis causats a l’edifici foren avaluats en tres-cents florins. El casal, a partir d’aquest moment, quedà deshabitat. Mentre durà la guerra, els Mont-rodon habitaren el seu casal de Vic. El 1472 per ordre del rei es retornà el casal de Mont-rodon al dit Bernat, i el casal tornà a ésser ocupat. Els anys 1622 i 1623 es practicaren noves obres en l’edifici. Finalment, a mitjan segle XX s’esllavissà una bona part del mur de llevant, que calgué refer. Aquest casal es convertí en una masoveria i ja no es tingué cura del seu estat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’any 1852, l’anomenada aleshores “Quadra de Mont-rodon”, s'unia al terme de Tona. Uns anys abans, Bonaventura Sans i de Gregorio, va entrar en negociacions amb l’Ajuntament de Tona per intentar registrar-se al municipi ja que amb l’Ajuntament de Taradell pagava més en concepte de cadastre. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Des dels anys 1960, l’edifici ha estat deshabitat i es trobava en un estat de conservació deplorable. L’any 1982 la Direcció General del Patrimoni començà la tasca de restauració, la qual continuà el seu nou propietari.</span></span></span></span></span></span></p> 41.8650100,2.2666900 439141 4635049 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97996-mont-rodonimg1552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97996-imagen1.jpg Legal Romànic|Gòtic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIN 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Imatges procedents de http://www.romanic.eu/. Autor: Miquel PahissaEl nom de Mont-rodon prové de la topografia de l’entorn, el serrat que duu el seu nom. 92|93|94|85 45 1.1 1760 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97999 Conjunt de Mont-rodon https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-mont-rodon <p><span><span><span>DD.AA (1986). CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1959-60). “Mont-rodon. Esbós d’història del casal i família”. Taradell, núm. extra. Taradell.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1973). “Santa Maria de Mont-rodon”, Full Diocesà, Vic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1976). Guillem de Mont-rodon, mestre del temple i tutor de Jaume I. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p>PLADEVALL, Antoni (2001) Mont-rodon. Passat i present d’un gran llinatge i d’un casa osonenc. Editorial Diac. Vic. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> X a XIX <p><span><span><span>L'antiga quadra de Mont-rodon és un enclavament dins el municipi de Taradell, per bé que pertany a Tona. Prop del casal hi ha la capella romànica de Santa Maria, ambdós amb valors culturals evidents.</span></span></span></p> <p>És un gran casal de planta rectangular, quasi quadrada, amb la seva estructura adossada a la roca i teulada a quatre vessants. S’hi accedeix mitjançant una escala que va reemplaçar un antic pont llevadís (PLADEVALL, 2001: 14).</p> <p>La façana principal s’orienta a migdia. Presenta parament de pedra irregular, petits carreus escairats, un portal de dovelles amb l'escut familiar al centre. Al primer pis destaquen les finestres coronelles gòtiques, una geminada i l’altre trífora amb esveltes columnetes. A la part superior, prèvia la teulada, destaquen tres matacans, dos d'ells només conservats parcialment i una sèrie de merlets d’època gòtica. </p> <p>A les façanes de llevant i ponent s'obren també sengles finestres coronelles geminades, gòtiques.</p> <p>La part més primitiva del casal es troba a la façana est i part de la nord, presenta un aparell regular de factura romànica amb sis espitlleres a la part del soterrani i altres més juntes, cegades de molts anys entre aquest i la planta baixa. Tot plegat, confereix una aparença de fortalesa. Al primer pis s’obre una gran finestra geminada, amb un massís pilar central. El pis superior destaquen dues finestres geminades i una amb arc conopial. La de més a migdia és una finestra coronella gòtica de mitjan segle XV. Les altres dues es van col·locar (reaprofitades) durant la restauració de l'edifici dels anys 1980. </p> <p>Pel tipus de carreus i de construcció es pot considerar com una obra del segle XII, que per la seva solidesa va ser aprofitada a la reconstrucció del segle XV (IPAC).</p> <p>El casal va precedit d’un barri amb reixes, i l’habitatge del propietari, amb un pati enjardinat (PLADEVALL, 2001: 15).</p> <p>L'església es troba ubicada a la finca del casal de Mont-rodon, és d’una sola nau i de planta rectangular. La teulada és de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal i presenta uns centímetres de volada amb ràfec de teula i maó. El parament és de pedra irregular lligada amb morter i carreus a les cantonades. L’absis és de planta quadrada més estret que la nau. La façana oest és coronada per una espadanya de dos ulls coberta de teula, en aquesta façana s’intueix una porta tapiada oberta al segle XVII (IPA). La porta original, amb muntants de pedra, s’obre a la façana nord i va ser recuperada durant la restauració de 1983. Destaquen en aquest mur dos grans contraforts, on hi havia hagut una cambra. L’interior es resol amb volta de canó de pedra col·locada a sardinell.</p> 08283-240 Sector aïllat a l’oest del municipi. Serrat de Mont-rodon. <p>Aquest casal, que es trobava dins l’antic terme del castell de Taradell, fou la residència d’uns cavallers anomenats Mont-rodon, i després de l’extinció de la família passà per mans de diversos senyors. </p> <p>El lloc de Mont-rodon es documenta l’any 1076, en el moment de consagrar l’església de Sant Genís de Taradell. La família lligada a l’indret no es documenta fins el 1128, tenint com a referent el nom de Ramon Bonfill de Mont-rodon. Encara que es desconeix l'origen o procedència del llinatge en qüestió, a partir del 1140 els Mont-rodon apareixen contínuament actuant al costat dels seus senyors, els Taradell. De fet, Antoni Pladevall, en la seva monografia sobre el casal (PLADEVALL, 2001), estableix com a hipòtesi que entre els segles XI i XII, el senyor de nom Bonfill, construeix a un extrem del serrat de Mont-rodon una casa o fortalesa, essent vassalls de la família Centelles. </p> <p>Un membre de la família, Guillem de Mont-rodon, fou un personatge destacat en la història de Catalunya del principi del segle XIII. Fou mestre del temple d’Aragó, Catalunya i Provença, fou tutor del rei Jaume I durant la seva minoria d’edat, i en la seva estada al castell de Montsó, i després tingué cura de les finances reials.</p> <p>El casal de Mont-rodon visqué un període de màxima esplendor durant el segle XIV i XV, amb la consolidació de la seva posició social i econòmica. A mitjan del segle XV obtindran un privilegi de la reina Maria, muller d’Alfons IV el Magnànim, per dotar-se d’autonomia jurisdiccional respecte els senyors de Taradell (PLADEVALL, 2001: 167). </p> <p>La família Mont-rodon es perpetuà a la senyoria del casal, i malgrat que algun cop restés només una pubilla, Anglantina, els descendents continuaren el cognom familiar. </p> <p>Fou el 1687 quan morí d’accident Carles de Mont-rodon sense deixar descendència directa, que l’herència passà a una germana, Maria de Mont-rodon. Al cap d’uns anys, de la unió amb Francesc Sans i de Miquel, provinent d’una família de ciutadans honrats de Barcelona, tingueren fills, que dugueren el nom de Sans i de Mont-rodon. Un d’ells, Ramon Sans i de Mont-rodon, s’encarregà del patrimoni a la mort de la seva mare, a partir del 1725. Fou en aquest moment que la línia directa de Mont-rodon, i el seu ús com a cognom, desapareixia, convertint-se el nom de Sans en els amos del casal. </p> <p>Josep Sans i Moran va casar-se amb Dolors de Venero, que va quedar viuda molt jove, i va ser qui adquirí el patrimoni de Mont-rodon fins els volts de 1924 (PLADEVALL, 2001: 279). La vídua de Bonaventura Sans, morí sense descendència, i llegà els seus béns a la família Castellví de Barcelona; d’aquesta passà a la dels Febrer-Miralles d’Imperial, marquesos de Saudín, que se’l van vendre. Fou en aquest moment, que la branca de provinent de Mont-rodon, s’extingí. </p> <p>L’edifici romànic perdurà fins a mitjan segle XV; vers els anys 1450-1451 es començà a refer el casal (la nova façana de migdia i part de les façanes de ponent i llevant) i el 1452 el mestre de cases francès, Joan Lafont i Gerald, acabà de cobrar els seus honoraris. Al cap de pocs anys, el 1463, en plena guerra civil contra Joan II, el casal sofrí un primer saqueig i incendi pels partidaris del rei, dirigit per Bernat Guillem d’Alta-riba, ja que Bernat IV de Mont-rodon era capità de les forces de Vic, rebels al rei. Els perjudicis causats a l’edifici foren avaluats en tres-cents florins. El casal, a partir d’aquest moment, quedà deshabitat. Mentre durà la guerra, els Mont-rodon habitaren el seu casal de Vic. El 1472 per ordre del rei es retornà el casal de Mont-rodon al dit Bernat, i el casal tornà a ésser ocupat. Els anys 1622 i 1623 es practicaren noves obres en l’edifici. Finalment, a mitjan segle XX s’esllavissà una bona part del mur de llevant, que calgué refer. Aquest casal es convertí en una masoveria i ja no es tingué cura del seu estat. </p> <p>L’any 1852, l’anomenada aleshores “Quadra de Mont-rodon”, s'unia al terme de Tona. Uns anys abans, Bonaventura Sans i de Gregorio, va entrar en negociacions amb l’Ajuntament de Tona per intentar registrar-se al municipi ja que amb l’Ajuntament de Taradell pagava més en concepte de cadastre. </p> <p>Des dels anys 1960, l’edifici ha estat deshabitat i es trobava en un estat de conservació deplorable. L’any 1982 la Direcció General del Patrimoni començà la tasca de restauració, la qual continuà el seu nou propietari. </p> <p>Segons els autors de la “Catalunya Romànica”, és molt probable que l’església original sigui contemporània de les parts més antigues del casal, que cal situar dins el segle XII.</p> <p>L’església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Taradell. No passà de ser una capella vinculada a la família de la <em>domus</em> de Mont-rodon, dependent de la parròquia de Sant Genís de Taradell.</p> <p>Els seus principals benefactors foren els Mont-rodon, cavallers que residien a la <em>domus</em> o fortalesa del mateix nom, propera a l’església. Un dels més importants, Guillem de Mont-rodon, que fou Mestre del Temple de Catalunya, Aragó i Provença i tutor del rei Jaume I, el 1203, en entrar a l’orde del temple, li va llegar 500 sous, amb els quals probablement es refeu la capella. Un altre membre de la família, Bernat I de Mont-rodon, abans del 1335, va crear-hi un nou benefici, que va redotar la seva muller Alamanda de Sorribes, la qual el 1338 va fer construir un sarcòfag o carner on recollí les restes dels seus avantpassats, que es conserva dins la capella.</p> <p>Els Mont-rodon volien crear una mena de petit cenobi a la capella, ja que a més del benefici rectoral, el 1264 Ramon d’Esparreguera, fill de Mont-rodon, n’hi creà un altre; el de Bernat I fou el tercer, el quart el fundaren abans del 1438 Arnau de Mont-rodon, bisbe de Girona, i el seu nebot Bertran, que també fou bisbe de Girona. El 1347 els beneficiats vivien en comunitat en una casa adjunta a la capella, com també els deodonats i deodonades, que no faltaven en la petita comunitat. Tot això s’establia en els pactes que feren la comunitat i el rector de Taradell, del qual depenien.</p> <p>En el segle XV la comunitat pràcticament s’havia dissolt, car únicament el rector de la capella estava obligat a celebrar-hi, mentre que els altres beneficis eren ocupats sovint per membres de la família Mont-rodon.</p> <p>L’edifici romànic ha sofert algunes mutilacions i modificacions. El segle XVIII fou substituït l’absis primitiu semicircular per un altre de quadrat i el portal de ponent substituí el de migdia. Aquestes obres es degueren portar a terme pel mal estat en què es trobava la capella el 1685 i per l’ordre que el bisbe de Vic donà el 1691 quan la visità.</p> <p>L’església va restar sense culte des del 1936 fins al 1954 i el 1970 fou profanada novament. El 1983, s’hi va fer una restauració juntament amb el casal. Les obres foren finançades pel nou propietari.</p> <p>L’església continua tenint culte de manera esporàdica, a càrrec dels propietaris del casal i dels sacerdots de la parròquia de Taradell, de la qual continua depenent la capella. </p> 41.8646300,2.2663300 439110 4635007 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97999-mont-rodonimg1552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97999-imagen1.png Legal Romànic|Gòtic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 92|93|94|85 46 1.2 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97995 Capella de Santa Maria de Mont-rodon https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-maria-de-mont-rodon <p><span><span><span><span><span><span>DD.AA (1986). CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1959-60). “Mont-rodon. Esbós d’història del casal i família”. Taradell, núm. extra. Taradell.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1973). “Santa Maria de Mont-rodon”, Full Diocesà, Vic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (2001) Mont-rodon. Passat i present d’un gran llinatge i d’un casa osonenc. Editorial Diac. Vic. Pàgines 145-165. </span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33017'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </a></p> <p> </p> XII L’any 1983 s'hi van fer obres de restauració: la porta de ponent va quedar tapiada per l'actual i es va tornar a obrir l'original, a la façana nord. A l’interior es van escatar les parets i reomplir alguns forats o restes de fornícules. Al fons de l’absis es va reobrir una espitllera existent. El paviment va ser substituït i restituït l’altar amb un sòcol de pedra i una llosa plana al damunt. La tomba situada al mig de la nau s’ha netejat i cobert amb una tapa de fusta per poder ser observada. A l’exterior es va refer la teulada i sanejar les parets. Es va intervenir la porta antiga i es va fer un paviment a l’entrada. Quan es feien les obres de pavimentació, hom va poder constatar l’existència anterior d’un absis semicircular, que fou substituït per l’actual (AAVV). <p><span><span><span>Es tracta d'una església d’una sola nau i planta rectangular ubicada a la finca del casal de Mont-rodon. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La teulada és de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal i presenta uns centímetres de volada amb ràfec de teula i maó. El parament és de pedra irregular lligada amb morter i carreus a les cantonades. L’absis és de planta quadrada més estret que la nau. La façana oest és coronada per una espadanya de dos ulls coberta de teula, en aquesta façana s’intueix una porta tapiada oberta al segle XVII (IPA). La porta original, amb muntants de pedra, s’obre a la façana nord i va ser recuperada </span></span></span>durant la restauració de 1983<span><span><span>. Destaquen en aquest mur dos grans contraforts, on hi havia hagut una cambra. L’interior es resol amb volta de canó de pedra col·locada a sardinell.</span></span></span></p> 08283-236 Enclavament rodejat pels termes municipals de Taradell i Seva, a l’est del municipi. Serrat de Mont-rodon. <p><span><span><span><span><span><span>Segons els autors de la “Catalunya Romànica”, és molt probable que l’església original sigui contemporània de les parts més antigues del casal, que cal situar dins el segle XII.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Taradell. No passà de ser una capella vinculada a la família de la Domus </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>de Mont-rodon, dependent de la parròquia de Sant Genís de Taradell.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El lloc de Mont-rodon es documenta el 1076 en l’acta de consagració de l’església de Sant Genís de Taradell. I l’església ho és des del 1154, quan el noble Pere Ponç de Canovelles li feu una deixa testamentària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els seus principals benefactors foren els Mont-rodon, cavallers que residien a la </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>domus</span></em><span><span> o fortalesa del mateix nom, propera a l’església. Un dels més importants, Guillem de Mont-rodon, que fou Mestre del Temple de Catalunya, Aragó i Provença i tutor del rei Jaume I, el 1203, en entrar a l’orde del temple, li va llegar 500 sous, amb els quals probablement es refeu la capella. Un altre membre de la família, Bernat I de Mont-rodon, abans del 1335, va crear-hi un nou benefici, que va redotar la seva muller Alamanda de Sorribes, la qual el 1338 va fer construir un sarcòfag o carner on recollí les restes dels seus avantpassats, que </span></span></span></span></span></span>es conserva dins la capella.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els Mont-rodon volien crear una mena de petit cenobi a la capella, ja que a més del benefici rectoral, el 1264 Ramon d’Esparreguera, fill de Mont-rodon, n’hi creà un altre; el de Bernat I fou el tercer, el quart el fundaren abans del 1438 Arnau de Mont-rodon, bisbe de Girona, i el seu nebot Bertran, que també fou bisbe de Girona. El 1347 els beneficiats vivien en comunitat en una casa adjunta a la capella, com també els deodonats i deodonades, que no faltaven en la petita comunitat. Tot això s’establia en els pactes que feren la comunitat i el rector de Taradell, del qual depenien.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En el segle XV la comunitat pràcticament s’havia dissolt, car únicament el rector de la capella estava obligat a celebrar-hi, mentre que els altres beneficis eren ocupats sovint per membres de la família Mont-rodon.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici romànic ha sofert algunes mutilacions i modificacions. El segle XVIII fou substituït l’absis primitiu semicircular per un altre de quadrat i el portal de ponent substituí el de migdia. Aquestes obres es degueren portar a terme pel mal estat en què es trobava la capella el 1685 i per l’ordre que el bisbe de Vic donà el 1691 quan la visità.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’església va restar sense culte des del 1936 fins al 1954 i el 1970 fou profanada novament. El 1983, s’hi va fer una restauració juntament amb el casal. Les obres foren finançades pel nou propietari.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’església continua tenint culte de manera esporàdica, a càrrec dels propietaris del casal i dels sacerdots de la parròquia de Taradell, de la qual continua depenent la capella. </span></span></span></span></span></span></p> 41.8643500,2.2659900 439082 4634976 08283 Tona Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97995-imagen1.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97995-imagen2.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97995-imagen3.png Legal Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós BCIL 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Imatges procedents de http://www.romanic.eu/. Autor: Miquel Pahissa 92|93|94|98|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98057 Goigs a llaor de la Mare de Déu de Mont-rodon https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-la-mare-de-deu-de-mont-rodon XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquesta composició poètica glossa la Mare de Déu de Mont-rodon. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Es recopilen dues edicions sense datar, una d’elles essent bisbe de Vic el Dr. Ramon Masnou, amb dibuix de la capella i la Verge de A. Batllori Jofré. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La lletra de la peça comença així:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Puix que fóreu preservada</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>del pecat sola en el món,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>Sigueu la nostra advocada</span></span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>oh Verge de Montrodon.</span></span></span></span></em></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El primer goig que sentíreu</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>fou la veu de Sant Gabriel,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>la divina veu que oíreu</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>de l'ambaixador del Cel:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>quedàreu Verge i Mare</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>del Senyor de tot el món.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Des d'aquest soli, Maria,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>pedra, pesta, fam i guerra,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>més que tota heretgia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>aparteu d'aquesta terra:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='EN-GB'><span><span><span>—Ho vull— dient Vós, Mare aimada,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>—També ho vull—, el Fill respon.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Puix que sou tan exaltada</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>per salut de tot el món,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>Sigueu la nostra advocada</span></span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>oh Verge de Montrodon</span></span></span></span></em><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08283-269 Sector aïllat a l’oest del municipi. Serrat de Mont-rodon. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants, amb àmplia tradició. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec o una processó. La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</span></span></span></span></span></p> 41.8643500,2.2659900 439082 4634976 08283 Tona Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98057-montrodon-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98 62 4.4 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97868 Àrea del Turó de Torrellebreta (PEIN) https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-torrellebreta-pein <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’àrea del Turó de Torrellebreta té una superfície de 13,96 ha. i s’assenta, a banda de sobre el terme de Tona, sobre el de Malla i el de Taradell. Tona es veu afectada pel sector sud-oest en una franja limitada per la corba de nivell dels 600 metres, un àrea de roques margoses que defineixen un àrea de <em>bad-lands</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> 08283-157 A l’est del nucli habitat, a la Serra de Torrellebreta 41.8559500,2.2455700 437379 4634058 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97868-p1100413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97868-p1100414.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. 2153 5.1 1764 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97965 Àrea natural del Polígon les Goules, codi C05 https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-natural-del-poligon-les-goules-codi-c05 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>Zona d’interès natural d’extensió considerable, 30,6 ha. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una zona per on discorren petits cursos fluvials de poca consideració i amb vegetació. La importància de l’àrea és que actua com un espai de transició a un àmbit de PEIN proper, a més de fer la funció de connector ecològic, fet rellevant en aquesta part del territori. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació predominant és el roure martinenc <em>(Quercus pubescents) </em>i l’auró negre (<em>Acer monspessulanum</em>) en l’estrat arbori; i el boix (<em>Buxus sempervirens</em>) i el sanguinyol (<em>Corpus sanguínea</em>) en l’estrat arbustiu.</span></span></span></p> 08283-207 A l’extrem sud-est del municipi, al límit del terme amb Taradell 41.8554600,2.2440200 437250 4634005 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97965-p1100407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97965-p1100403.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97980 Mas del Pratgibert https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-pratgibert <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 290 i 323. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24425'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></a></p> XIV, XVIII <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La masia és de planta quadrada, amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana, encarada a sud. </span></span>El ràfec o barbacana està format per una doble imbricació de caps de teula. Disposa de planta baixa, primer pis i golfes. El parament és d’aparell comú amb pedra vista, i blocs escairats a les cantonades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta un cos principal, amb més alçada que la resta, segurament corresponent a una antiga torre. Al costat de ponent, un </span></span></span><span><span><span>adossat enretirat de l’eix de la façana principal. I a la banda de llevant, un segon cos amb galeria oberta al primer pis, molt més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaca la homogeneïtat de les obertures, i l’aparell constructiu. En el primer cas, es tracta de finestres i portes de secció rectangular, i llinda i brancals de pedra treballada. En alguns casos l’ampit i llinda són motllurats. La porta d’entrada principal presenta una llinda amb la data del 1760. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al voltant, hi ha garatges i coberts destinats a usos agrícoles. L’entorn més immediat de la casa està enjardinat, i el conjunt es troba delimitat per una tanca metàl·lica. </span></span></span></span></span></p> 08283-221 <p><span><span><span>Tot i que s'ha rehabilitat completament, podria tractar-se d’un mas torre fortificat medieval, que va ser ampliat en època moderna. El primer document on apareix el mas és del 22 de maig de 1346. </span></span></span><span><span><span>Tot i això, a la llinda d’entrada a la casa hi ha la data de 1760, que podria tractar-se d’una gran reforma (</span></span></span>Padrós, Puigferrat 2011, p. 290 i 323).</p> 41.8659600,2.2422400 437112 4635172 1346, 1760 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97980-1551.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97980-1552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97980-1553.jpg Legal Gòtic|Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Mas ubicat al veïnat històric del Verinal. 93|94|119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97966 Espai natural del Cementiri, codi C06 https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-del-cementiri-codi-c06 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> Alguns sectors estan molt degradats. <p><span><span><span>Zona d’interès natural d’extensió considerable, 25,58 ha. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una zona que inclou àrees amb vegetació i d’altres són terrers calcaris generalment margosos característics del territori. La vegetació predominant és el pi blanc <em>(Pinus halepensis</em>).</span></span></span></p> 08283-208 A l’extrem sud-est del municipi 41.8512700,2.2422500 437099 4633541 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97966-p1100402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97966-p1100396.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97983 Puig - raïmell https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-raimell <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular amb coberta de doble vessant, i carener paral·lel a la façana principal, encarada a sud. Presenta planta baixa, pis i golfes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal és simètrica, organitzada a partir de tres eixos horitzontals. La planta baixa té el portal d'entrada, de fusta, a l'extrem esquerre, sense cap element decoratiu. Al costat, una finestra de secció rectangular, amb porticó de fusta. El primer pis es caracteritza per una composició de dos balcons amb baranes de barrots i, al damunt, unes finestres de mides més petites coronant el segon pis.</span></span></span></p> <p>La façana de ponent es caracteritza per la verticalitat de les seves obertures, totes de secció rectangular, i sense cap mena d'ornamentació. </p> <p>La masia <span><span><span>ha estat reformada als últims anys, s'han ampliat les obertures i l’entorn més immediat s'ha convertit en una zona enjardinada. Envolten la casa pel sud i pel nord, una sèrie de coberts i annexos, amb els mateixos acabats estètics que la casa principal. </span></span></span></p> 08283-224 c.de la Fusteria, 54 <p><span><span><span>Edifici que es va construir entre finals del segle XIX i inicis del XX, durant l’etapa de creixement urbanístic impulsat per l’explotació de les aigües mineromedicinals i l'arribada d’estiuejants. </span></span></span></p> 41.8558100,2.2420400 437086 4634045 1900 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97983-img20240612160905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97983-p1100626.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97983-p1100631.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97983-img20240612160923.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Actualment, és la seu d'una immobiliària. 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97970 Ca l’Oliva https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loliva-0 <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Conjunt agrícola i ramader format per un edifici principal amb diferents cossos adossats a llevant, i diversos annexos i coberts destinats a l’ús productiu, a la banda nord de la finca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici principal té planta rectangular, coberta a dos vessants amb carener perpendicular a la façana, que s'orienta a migdia. Disposa de planta baixa, pis i golfes amb eixida. </span></span></span><span><span><span>Quant a les obertures que conformen les façanes no presenten una disposició regular remarcable, i són senzilles, sense ornaments. </span></span></span></p> 08283-212 41.8693500,2.2414800 437053 4635549 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97970-dsc09026.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97970-dsc09028.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97970-dsc09030.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) La casa principal ha estat reformada al llarg del temps per adaptar-la a les necessitats del seu ús i funcions. 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97726 Marge entre camps, codi C01 https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-codi-c01 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> L’espai actual es veu minvat respecte al que hi havia quan es va fer el catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona l'any 2011. <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 9.400 m² ubicada al costat del Torrent de Segalers, just abans que es trobi amb la Riera de Tona. Es tracta d’un conjunt de marges entre camps amb presència important de vegetació i pròxim als cursos fluvials citats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar la presència d’un turó de terrers calcaris amb margues, que limita amb aquesta àrea. Aquesta línia de vegetació disminueix el risc d’erosió.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La vegetació predominant és l’heura (<em>Hedera Helix) </em>en l'estrat<em> </em>herbaci, i com a arbre, l’alzina (<em>Quercus ilex</em>). </span></span></span></p> 08283-123 Espai situat al nord-oest del terme municipal, a l’oest de la C17. 41.8729300,2.2411200 437026 4635946 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97726-p1100103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97726-p1100102.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97981 Can Pelat https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pelat <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>L'edifici principal és de planta quadrangular, amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Presenta planta baixa i un primer pis. La masia està envoltada de coberts i annexos adossats, construïts al llarg dels anys, i per la tipologia constructiva que mostren, en diferents moments. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada a migdia, està arrebossada i és asimètrica. Les obertures són molt senzilles, sense ornaments, i l'accés principal s'ubica a l'extrem esquerra. A l'altre costat, la façana hi té adossat un petit cobert. A la façana de llevant és visible un tram de paret de pedra comuna </span></span></span><span><span><span>vista, i un finestral. </span></span></span></p> <p>Els coberts i annexos que envolten la masia estan bastits amb materials moderns, el totxo n'és un dels més utilitzats.</p> 08283-222 <p><span><span><span>Edifici que es va construir entre finals del segle XIX i inicis del XX, durant l’etapa de creixement urbanístic impulsat per l’explotació de les aigües mineromedicinals i l’arribada d’estiuejants. </span></span></span></p> 41.8639500,2.2406900 436982 4634950 1900 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97981-2921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97981-2922.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97981-2924_0.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97731 Marge entre camps de Can Bruguera, codi C04 https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-de-can-bruguera-codi-c04 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> La conservació és irregular, a l’extrem nord-oest la vegetació és quasi inexistent, però al costat del camí al nord-est de làmbit, per exemple, hi ha zones boscoses destacades. <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 7.344 m². Es tracta d’un marge envoltat de camps en la seva part baixa i amb les edificacions de Can Bruguera a la part alta. Amb un elevat desnivell ocupat per abundant vegetació, pel costat passa la Riera de Tona que conforma una continuïtat forestal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arbre més destacat és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i de forma dispersa apareix el roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em>; i com arbust, el boix <em>(Buxus sempervirens).</em> </span></span></span></p> 08283-126 Espai situat al nord del terme municipal, a l’oest de la C17. 41.8702900,2.2404600 436969 4635654 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97731-p1100082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97731-p1100083.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97979 Mas el Savell https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-savell <p><span><span><span><span lang='CA'>ASTURIOL CASTELLÓ, Elisenda. (2004) </span><em><span>Aportacions documentals sobre els orígens, anys de joventut i formació de Salvador Gurri, un escultor acadèmic</span></em><span> AUSA · XXI · 154. Pàgines 495-520 Patronat d’Estudis Osonencs, Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ASTURIOL CASTELLÓ, Elisenda (2005) “Noves dades sobre la vida de l’escultor Salvador Gurri (1749-1819), fill del Mas Savell”. Llibre de Tona. Tona. Pàgines 69-75. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p> </p> XII, XVI, XVIII <p><span><span><span>El conjunt del Savell està constituït per l'edifici del mas, els coberts destinats a usos agrícoles, l’era davant de la casa, i un clos tancat. Al voltant, la finca s’estén amb altres volums destinats a magatzems, garatges i coberts agrícoles i/o ramaders. Aquesta zona, que envolta el barri, està delimitada per una tanca metàl·lica a través de la qual s’accedeix a la propietat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia és de planta quadrada, amb coberta a dos vessants i carener perpendicular a la façana, que està encarada a sud. El ràfec o barbacana està format per una doble imbricació de caps de teula. Disposa de planta baixa, primer pis i golfes. El parament és d’aparell comú amb pedra vista, i blocs escairats a les cantonades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal se li adossa un porxo tipus galeria, sustentat sobre pilars de maó vist a la planta baixa i columnes de secció hexagonal de pedra treballada, amb capitells d’estil clàssic, al pis. El porxo forma cantonada amb la façana de llevant. Pertany a una reforma del segle XVIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cos, una de les obertures que comunica amb el pis de la sala, presenta muntants de pedra treballada i una inscripció a la llinda que diu <em>“<span>Maria Savell pubilla i Josep Castellar i Savell”</span></em><span lang='CA'>, possiblement els responsables de la reforma del segle XVIII. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obertures de les façanes presenten llindes i brancals de pedra treballada, i en destaca la composició de l’eix central de la façana principal. Un gran portal adovellat d’entrada a la masia, amb escut de la família </span></span></span>amb la inscripció INRI / 1562 / SAVELL<span><span><span>. Al damunt, el finestral que dona a la sala, d’estil gòtic tardà, amb ampit i llinda motllurada simple amb guardapols i detalls decoratius caps humans i motius vegetals. Al capdamunt, una finestra més petita, amb decoracions motllurades d’estil conopial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de l'edifici es conserven elements i obertures singulars com portals de comunicació amb decoracions i relleus. </span></span></span></p> 08283-220 <p><span><span><span><span><span><span>El mas ja surt documentat al segle XII, i aleshores el Savell era una petita propietat independent del domini senyorial. La documentació ens parla del mas </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Savaello</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> o </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Savadello</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> el 1197. Així, en virtut d'una franquesa i llibertat concedida pel rei Jaume II (1297-1327), els hereus del mas no depenien de cap senyor feudal. </span></span></span></span></span></span></p> <p>La data de 1562 que consta a l'escudet de la clau del portal major respon a una gran reforma o reedificació de la casa.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Al segle XVIII hi va néixer l’escultor Salvador Gurri (1749-1819), que representa l’escultura barroca i el pas cap a la neoclàssica. Concretament, va néixer el 25 de gener de 1749 al mas, lloc on els seus pares es van instal·lar després de casar-se. Era fill de Jacint Gurri i Costa, fadristern del mas Gurri de la parròquia de Sant Genis de Taradell, pagès i masover del mas Savell fins a la seva mort, i de Francesca Coromines (ASTURIOL:2005, p.70).</span></span></span></span></span></span></p> 41.8623000,2.2403000 436948 4634767 1197,1562 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97979-1501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97979-1502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97979-1503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97979-1504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97979-detall-finestra.jpg Legal Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) La casa va ser reformada a la primera quinzena del segle actual, i durant el procés es va preservar una pica antiga amb un cap de figura humana, d’estil renaixentista. 93|94|95|96|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97969 Can Bruguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bruguera-7 <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 318-319. </span></span></span></span></span></span></p> XIX - XXI <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana, que està encarada a ponent. Disposa d'un cos central en forma de torre que sobresurt de la resta, amb coberta a quatre vessants i finestres a totes les seves cares. La masia té planta baixa, pis i golfes. Adossats a dreta i esquerra, hi té dos cossos laterals amb galeria oberta de mig punt al primer pis, amb ús de l’obra vista, i una planta baixa amb finestres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal conserva la simetria de l’eix vertical formada pel gran portal adovellat (refet completament amb material nou), al primer pis quatre obertures de secció rectangular, sense decoracions. I al pis golfes, que coincideix amb la torre, una única finestra de dimensions més reduïdes però amb les mateixes característiques tipològiques. La resta d’obertures i laterals adossats varen ser afegits amb posterioritat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant de la masia hi havia antics annexos i coberts agrícoles que han estat reformats, i adaptats a usos d’habitatge. Altres annexos varen ser destruïts per una gran tempesta el 2004.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els entorns de la masia han estat modificats, i enjardinats. </span></span></span></p> 08283-211 <p><span><span><span><span><span><span>A l’edat mitjana aquest mas era conegut com a mas Torre, un dels masos històrics de Tona. I el seu nom prové de la seva arquitectura, de mas fortificat. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Tot i les reformes a l’edifici, encara és visible l’estructura del cos turriforme originària. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La masia va acabar essent propietat de l'hereu del mas Bolló de Santa Eugènia, i durant alguns segles es va conèixer amb el nom de Torre Bollona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La documentació antiga del mas Torre es conserva a l'Arxiu Capitular de Vic.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8695400,2.2399800 436928 4635571 2003-2007 (reformes) 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97969-dsc09037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97969-dsc09040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97969-dsc09041.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Josep Maria Casadevall i Dolors Sayeras, arquitectes (reforma edifici annex). 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97728 Turonet entre camps, codi C02 https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-entre-camps-codi-c02 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Zona d’interès natural de 3.170 m². Es tracta d’un turonet circular i una línia arbrada al sud. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La petita elevació presenta dos sectors diferenciats: el vessant d’obaga on hi predomina la vegetació arbòria i arbustiva; i el vessant de soleia, amb poca vegetació arbustiva o matolls. La vegetació predominant com arbrat és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i el roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em> i l’arbustiva <em>(prunus spinosa).</em> </span></span></span></p> 08283-124 Espai situat al nord-oest del terme municipal, a l’oest de la C17. 41.8696000,2.2386900 436821 4635578 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97728-p1100078.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97728-p1100079.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98091 Turó de Goules https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-goules <p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2721'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontòlogic de Catalunya. </span></span></span></a></p> Jaciment destruït. <p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment es troba en una zona aturonada formada per margues eocèniques, i en una àrea formada per camps de conreu. En superfície, s'hi varen localitzar fragments de ceràmica feta a torn de color rosat de tipus ibèric i ceràmiques grolleres fetes a mà. </span></span></span></span></p> 08283-288 Polígon 3, Parcel·la 40. <p><span><span><span>Les restes, excavades l’any 1991, es varen interpretar com una possible zona d’habitació sense estructures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sobre l’existència d’una fase d’ocupació ibèrica a Tona hi ha indicis d’ocupació puntual a partir de les restes ceràmiques i en algun cas estructurals, localitzades en jaciments com Les Escomes, el Pla del Castell, el referent del Camp de les Lloses, o el Turó de Goules.</span></span></span></p> 41.8507550,2.2381534 436758 4633487 -650 /-50 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98091-img20240612160118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98091-img20240612160156.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98091-img20240612160154.jpg Legal Ibèric|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús EPA 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Fou una zona afectada pel desdoblament de la C-17. A l'inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya el jaciment és anomenat: 'Turó de les Goules'. 81|79 1754 1.4 1763 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97943 Can Cucut https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cucut-0 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24405'><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p> XIX - XX <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb un volum principal amb planta baixa, pis i golfes, i davant una eixida. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, que està encarada a migdia. Hi té adossat un cos de planta baixa i una galeria al primer pis a llevant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt va ser restaurat durant la primera quinzena del segle XXI, sense que es tingui coneixement de què es va conservar de l’edificació originària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De la façana principal en destaca el portal amb arc escarser al capdamunt del qual hi ha un medalló amb la imatge d’un Sagrat Cor, en baix relleu. Damunt, un balcó amb llosa de formigó, i dues obertures en forma de galeria del pis superior. Les decoracions són minses en tots els casos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant, hi ha un annex amb funcions de garatge i coberts per a usos agrícoles. </span></span></span></p> 08283-196 <p><span><span><span>Edifici que es va construir entre finals del segle XIX i inicis del XX, durant l’etapa de creixement urbanístic impulsat per l’explotació de les aigües </span></span></span>mineromedicinals i l’arribada d’estiuejants.</p> 41.8671700,2.2379200 436755 4635309 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97943-831.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97943-833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97943-834.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97729 Marge elevat entre camps, codi C03 https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-elevat-entre-camps-codi-c03 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 3.190 m². Es tracta d’un marge entre dos camps amb un elevat desnivell ocupat per abundant vegetació, l’àrea és representativa del paisatge tipus mosaic agroforestal del municipi, que redueix el ris d’esllavissades en aquesta zona. L’arbre més destacat és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>)<em>.</em> </span></span></span></p> 08283-125 Espai situat al nord-oest del terme municipal, a l’oest de la C17. 41.8688400,2.2376200 436732 4635495 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97729-p1100072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97729-p1100073.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97929 Can Queu https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-queu <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 319.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24429'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> XIV - XVIII <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants i carener paral·lel a la façana. Aparentment, una reforma recent ha modificat l’aspecte exterior del conjunt, i el seu entorn ha anat canviant a causa de la construcció de les xarxes de comunicació. La façana encarada a ponent presenta obertures senzilles, de secció rectangular, i llinda de fusta, i paredat de pedra vista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons una imatge recollida al llibre de <em>L'Abans, Recull Gràfic de Tona </em>(PADRÓS; PUIGFERRAT, 2011: 319), de l'any 1970, l’edifici presentava obertures de testera recta amb carreus de pedra escairada reforçant les cantonades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant de la casa, hi ha coberts que corresponen a antics pallers i corts, reformats amb materials moderns d’obra vista. </span></span></span></p> 08283-188 Nord-est del terme de Tona. El Verinal. <p><span><span><span>El primer document on surt documentat és una venda de l’any 1346, esmentat com a mas Vendrell. </span></span></span>Els seus estadants eren pagesos de remença i fins llavors el mas havia estat una possessió dels Santaeugènia, castlans del castell de Tona.</p> <p><span><span><span>Més endavant, va ser adquirit pel mas Planell. </span></span></span></p> 41.8646072,2.2367152 436653 4635026 1346 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97929-801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97929-802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97929-historica.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Conegut també com el Vendrell de Baix. L’accés a la masia no ha estat possible, i les tanques exteriors impedien una bona visualització del conjunt. Tot i així, s’observa clarament una reforma i modificació del conjunt i entorn. 94|119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97928 Hostal d’en Valls https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-den-valls <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24438'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></p> <p><a href='https://tuit.cat/u42b0'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </a></p> XVII <p><span><span><span>Edifici de planta quadrada, de planta baixa i pis, amb coberta a dos vessants amb carener perpendicular a la façana. El ràfec té unes singulars imbricacions de caps de teula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, amb el gran portal adovellat, està encarada a l’oest, i hi té adossat un pou dins un petit cobert. Un gran portal adovellat fa d'accés principal a l'edifici, amb un escudet molt desgastat. La façana és simètrica tot i que són visibles diferents fases de reformes. Les obertures són de secció rectangular, de llinda plana, i el gran finestral que correspon a l’estança principal del primer pis presenta un ampit de pedra motllurada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana que dona al camí paral·lel a la C-17, està reforçada amb contraforts i presenta obertures de dimensions més reduïdes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part posterior hi ha coberts d’ús agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Actualment, la masia està envoltada per una tanca metàl·lica </span>que en alguns punts fa impossible veure tot el conjunt.</span></span></span></p> 08283-187 <p><span><span><span>La masia surt documentada l’any 1628 com a hostal situat a peu del camí ral, de Barcelona a Vic, entre altres indrets amb aquesta funció com Corominons de la Creu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XVII, però, els hostals, les botigues i carnisseries ja es començaven a ubicar al que es convertiria en el nou centre de Tona, el Carrer. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La dovella central del portal d’entrada té un escudet del tot esborrat, però a la llinda de la finestra que trobem a mà dreta respecte a aquesta obertura hi ha una data, la del 1668. És possible que correspongui a una fase de reformes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’hostal Taravau o el Garet, Corominons de la Creu o l’Hostal d’en Valls foren masies bastides en un mateix període i ubicades estratègicament al voltant del camí ral de Barcelona a Vic. </span></span></span></p> 41.8738700,2.2363900 436635 4636054 1628/1668 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97928-1442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97928-1441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97928-1443.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98095 Les Escomes https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escomes-0 <p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DURAN, M., MESTRES, I., PADRÓS, C., PRINCIPAL, J., 2017a: “El Camp de les Lloses (Tona, Barcelona): Evolución y significado del vicus romanorrepublicano”, a: PrincIpal, J.; Ñaco del Hoyo, T.; Duran, M.; Mestres, I. (Eds.), Roma en la península ibérica presertoriana. Escenarios de Implantación Militar Provincial, Col·lecció Instrumenta 56. Edicions Universitat de Barcelona, Barcelona, 153-189.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2720'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </span></span></span></a></p> Jaciment destruït. <p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment se situa en camps de conreu al voltant de la masia Les Escomes, molt propers al Turó de Goules. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Es varen recollir fragments de ceràmica de vernís negre, amb forma de pàteres, vasos, bols, etc. També, fragments de ceràmica campaniana A i B, ceràmica feta a torn, del tipus de </span></span></span></span>sigillata <span><span><span><span lang='CA'>i sud gàl·liques. Cal destacar entre el material recollit, una peça de vernís negre amb grafits ibèrics al centre del fons, a la part exterior de la peça. Es tracta de l'antropònim llatí 'luki' escrit en iber, que va ser estudiat per J. Maluquer. </span></span></span></span></p> 08283-292 Polígon 3, Parcel·la 41 <p><span><span><span>Segons l’estudi dels materials del segle I a C, una primera hipòtesi parlava de la possibilitat d’una vil·la agrícola, d’època romana republicana. Les restes, documentades l’any 1991, es varen interpretar com una possible zona d’habitació sense estructures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons informacions de la família Llança, darrera la masia les Escomes i prop del turó de Goules, s'hi van trobar fa molts anys uns enterraments, amb algunes lloses associades, que estarien relacionats a una altra fase ocupacional del lloc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les Escomes es vinculen amb una fase d’ocupació ibèrica i romana a Tona, juntament amb altres jaciments de la zona com el Turó de Goules, o altres referents com el Pla del Castell o el Camp de les Lloses. </span></span></span></p> 41.8512900,2.2362300 436599 4633547 -450 / -50 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98095-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98095-195-2.jpg Legal Ibèric|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús EPA 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Fou una zona afectada pel desdoblament de la C-17. Avui dia el jaciment ha desaparegut totalment. Allà on es trobava el jaciment, s'hi construí un habitatge nou que el va afectar parcialment. 81|79 1754 1.4 1763 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97725 Jaciment arqueològic de Can Rotlle / l'Hostal d'en Valls https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-rotlle-lhostal-den-valls <p> <span><span><span><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/11857'>https://invarque.cultura.gencat.cat/card/11857</a></span></span></span></p> -IIIaC-XVIII A l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es considera que el jaciment està destruït. <p><span><span><span>Segons consta a l’Inventari de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya, el jaciment es va determinar com a via històrica romana, medieval i moderna, a partir de la informació oral facilitada pel senyor Felip Vall de Tona. Es trobaria ubicat entre els dos masos que donen nom al jaciment (Can Rotlle / l'Hostal d'en Valls), més o menys per on passa l'actual carretera C17 actualment. Segons la font, hi discorria una via romana que venia de Collsuspina i anava en direcció a Vic. Posteriorment, la via va continuar en funcionament essent la coneguda via '<em>Strata Francisca</em>' o camí dels francs. L'actual mas de l'Hostal d'en Valls, tal i com indica el seu topònim, podria haver estat un antic hostal d'allotjament vinculat a la suposada via. (CCAA).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment es considera jaciment el vial paral·lel a la C17 a la banda de Can Rotlle, costat esquerre de l’autovia en direcció Vic.</span></span></span></p> 08283-122 Hostal d’en Valls 41.8740387,2.2359114 436595 4636073 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97725-p1100097.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97725-p1100098.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97725-p1100099.jpg Legal Medieval|Modern|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic/Cultural BCIL 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 85|94|83 1754 1.4 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97699 Àrea del Turó de Can Cucut (PEIN) https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-can-cucut-pein <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamentals de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està situat a llevant de l’autovia de Vic. Es tracta d’una àrea d’1,89 ha. La seva delimitació s’inicia al nord del petit turó, al peu d’aquest i on s’inicia el canvi de pendent. El límit envolta tot deixant fora de l’espai unes edificacions ramaderes del mas de Can Cucut, construïdes al peu del turó, on tot el seu límit segueix uns camins situats al peu del turó i que retornen al punt d’inici. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> 08283-121 Està situat a llevant de l’autovia de Vic. Al costat de la casa de la Granja del Serrat i Can Cucut. 41.8676500,2.2358800 436586 4635364 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97699-p1100066.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97699-p1100068.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Xarxa natura 2000 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. 2153 5.1 1764 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97971 Ca l'Aranyó https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laranyo-0 <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàg.313.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24397'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> XIV, XVI, XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici de planta irregular, amb coberta a dos vessants, i façana principal encarada a llevant. La teulada no és regular ni uniforme al llarg de tota la superfície, fa un realçament en la seva part central i s'allarga en direcció sud. Aquest fet provoca un encorbament que fa necessari un reforç de les parets de càrrega en aquell costat, que es va solucionar amb contraforts, bastits el 1940. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La masia té planta baixa, primer pis i golfes. I les façanes estan parcialment arrebossades, deixant entreveure un parament irregular format per pedres i trams de tàpia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al voltant de la casa hi ha annexos per a usos agrícoles. Segons la fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, a l’edifici amb funcions de quadra, hi ha una llosa de pedra amb una cara en baix relleu, d’estil romànic, reaprofitada ara com a llinda d’una de les portes d’arc de maó vist. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any que es varen bastir els contraforts, també es va afegir al conjunt altres edificacions auxiliars a l’activitat agrícola i ramadera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>E<span lang='CA'><span>l camí principal d’accés a la propietat comunica amb can Bruguera.</span></span></span></span></span></p> 08283-213 <p>Es tracta d'un dels masos tradicionals de Tona, d'origen medieval.</p> <p><span><span><span>En un capbreu del segle XIV hi surt documentada la masia. I posteriorment, ja entrat el segle XVI, el mas torna a ser esmentat vinculat a una família, que sembla que l'havia habitat durant generacions. En el fogatge del 1553, hi consta Francesc Aranyó com a cap de casa de la parròquia de Sant Andreu. I ja a la meitat del segle XIX també hi ha documentació sobre la propietat. </span></span></span></p> 41.8710100,2.2356000 436566 4635737 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97971-1451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97971-1452.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97971-1453.jpg Legal Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) El nom de la casa podria estar relacionat amb la presència d’aquest fruit a l'entorn. 93|94|98|119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97956 Can Rotlle https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rotlle <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span lang='CA'><span><span>Edifici reformat, mantenint la volumetria principal de planta quadrada, i les façanes totalment arrebossades. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Té planta baixa, primer pis i golfes, amb coberta a dos vessants i carener perpendicular a la façana, que està encarada a migdia. </span></span></span></p> 08283-205 <p><span lang='CA'><span><span>Mas situat a prop del jaciment arqueològic can Rotlle - Hostal d’en Valls, una zona d’expectativa arqueològica on s’hi varen documentar restes de l’antiga via romana que anava de Collsuspina a Vic, i posteriorment es va convertir en el camí ral.</span></span></span></p> 41.8737391,2.2341029 436445 4636041 2010 (reforma) 08283 Tona Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97956-dsc09051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97956-dsc09052.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) La casa es va reformar totalment al 2010. Sembla que una tempesta va malmetre la casa principal, i els annexos agrícoles del voltant. 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97934 La Riera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-10 <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 313.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p> </p> XVI-XVII <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb planta baixa, primer pis i coberta a doble vessant i el carener paral·lela a la façana. El paredat és d’aparell irregular amb pedra i les cantonades amb blocs escairats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la façana principal, encarada a ponent, en destaquen dues obertures principals, un portal adovellat i una finestra amb muntants de pedra, amb ornamentacions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt té annexos per a ús agrícola, que han estat reformats al llarg dels anys, amb materials com el totxo.</span></span></span></p> 08283-193 Torrent de la Ferreria, prop del Balneari Ullastres. <p>Es tracta d'un mas d'origen medieval, un dels més antics de Tona, documentat ja en els segles XIII i XIV. </p> <p>Era una propietat del monestir de Santa Maria de l'Estany. Els seus hereus eren pagesos de remença d'aquest monestir, fins el 1373, quan es van redimir i van esdevenir pagesos lliures.</p> <p><span><span><span>L’any 1524 els propietaris del mas Riera varen cedir a Antoni de Corominons els censos i domini directe de la Vendaria i les seves terres. A partir del segle XVII el mas es va començar a vendre terres per pagar deutes.</span></span></span></p> <p> </p> 41.8609716,2.2342369 436444 4634624 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97934-1491.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97934-1492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97934-1433.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) El mas pren el nom del riu proper o riera de Tona o de la Ferreria. 119|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97659 Àrea del Turó de Can Queu (PEIN) https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-can-queu-pein <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La delimitació d'aquest espai natural, de 2,83 ha s’inicia a la zona nord del Turó, el qual ha estat modificat en la seva zona nord-est pel traçat de l’autovia de Vic. El límit segueix aquesta via en sentit sud-est en un tram d’uns 100 m fins a enllaçar amb l’antic camí que unia el mas de Can Queu amb Tona. El límit sud d’aquesta àrea coincideix amb aquest camí fins a una bifurcació propera al conjunt de construccions anomenades el Xaloc. Des d’aquest punt el límit gira en direcció nord i coincideix amb el marge de la zona conreada i el canvi de pendent, establint els límits oest i nord de l’àrea, fins que es troba amb el traçat de l’autovia, punt d’inici d’aquesta delimitació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em>Nyctalus sp</em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></p> 08283-117 Està situat a llevant de l’antiga ctra. N-152, entre aquesta i l’Autovia de Vic. 41.8634200,2.2341300 436437 4634896 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97659-p1100062.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97659-p1100128.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de protecció 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai és mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. 2153 5.1 1786 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97933 La Coma https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coma-8 <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24402'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> XVI <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular amb la façana principal encarada a ponent. Presenta una coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i primer pis, i la seva estructura respon a l’arquitectura clàssica de les masies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La darrera reforma presenta un arrebossat a la façana principal, amb rejuntat de pedres amb calç natural, que cobreix el paredat original, format de pedra irregular revestida amb morter. D’aquesta façana en destaca el portal dovellat de mig punt i la finestra del primer pis amb pedra escairada i ampit motllurat, que conformen l’eix vertical central. Un escut a la clau de la dovella central del portal permet datar aquesta masia a l'any 1590.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt té diversos adossats i coberts que responen a usos agrícoles i ramaders, alguns dels quals són granges modernes fetes amb totxana. </span></span></span></p> 08283-192 Tocant a la Granja Costa. <p><span><span><span>La masia es troba situada molt propera a la bifurcació del camí ral de Vic a Barcelona i a Manresa, i per tant a tocar de l’antic mas anomenat Venderia i posteriorment Corominons de la Creu. </span></span></span></p> <p>Es tracta d'un mas d'origen medieval. L'hereu ja apareix al segle XIV entre els caps de casa del terme de Tona.</p> <p>L'edifici actual és fruit d'una reedificació del 1590.</p> 41.8653882,2.2339932 436427 4635114 1590 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97933-913.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97933-912.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) L’accés a la masia està restringit, presenta una tanca al seu voltant, i no ha estat possible visualitzar-la en tot el seu conjunt. 119|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97777 Marge elevat entre camps, codi C40 https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-elevat-entre-camps-codi-c40 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> L’espai actual es veu minvat respecte a quan es va fer el catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona l'any 2011. <p><span><span><span>Àrea lineal de tan sols 740 m² ubicada en una petita elevació del terreny, destaca per estar al costat de masses forestals de més entitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació predominant és arbustiva, esbarzers (<em>Rubus ulmifolia</em>). Cal destacar el paper de connector ecològic en un territori agrícola.</span></span></span></p> 08283-131 Espai situat al nord-oest del terme municipal, a l’oest de la C17. 41.8747100,2.2326000 436321 4636150 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97777-p1100109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97777-p1100111.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97926 El Garet https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-garet-1 <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24408'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> <p><a href='https://tuit.cat/2Hy6w'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> XVI <p><span><span><span>L’edifici corresponent al mas original és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, i carener perpendicular a la façana, amb planta baixa i pis. Són visibles el gran portal adovellat (amb la data de 1571 i el nom de la casa), i al pis superior un gran finestral amb pedra treballada i motllurada. La resta d’obertures presenten unes dimensions més reduïdes, i de tipologia similar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossat a aquest volum principal, un cos rectangular de grans dimensions, amb una planta més que l’anterior, que correspon a una ampliació del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot el conjunt està arrebossat i pintat amb un mateix to que li atorga una aparença unificada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant, diferents coberts i corts destinats a usos agrícoles i ramaders, construïts i reformats en diferents moments, i amb diferents materials. Davant del cos més recent hi ha un pou. Els graons que situen el portal d’entrada a un nivell inferior, servien per pujar a cavall. Just al costat, hi havia la lliça de la casa, avui desapareguda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al conjunt s’hi accedeix a través d’un portal i tanca exterior, que condueix a una zona enjardinada i d’esbarjo davant dels edificis. </span></span></span></p> 08283-185 <p><span><span><span>L’any 1515 s’esmenta l’Hostal d’en Taravau, i anys més tard, al 1553, s’anomena Hostal Nou d’en Miquel Garet. La data que hi ha a la llinda del portal d’entrada pot correspondre a una reforma corresponent als nous usos de l’edifici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’hostal d'en Taravau o el Garet, Corominons de la Creu o l’Hostal d’en Valls són masies bastides en un mateix període i ubicades al voltant del camí ral de Barcelona a Vic, una zona estratègica comercial i econòmica, abans que el centre de Tona es traslladés definitivament al Carrer, a partir del segle XVI i XVII en endavant. </span></span></span></p> 41.8695448,2.2323267 436293 4635576 1571 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97926-dsc09055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97926-dsc09056.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97926-dsc09057.jpg Física Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Antigament, també era conegut com Hostal d’en Taravau. Actualment, els propietaris actuals del mas regenten la Granja de Formatges Mas el Garet, a pocs metres de l’habitatge. 119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98092 Jaciment de la finca del Balneari Ullastres https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-finca-del-balneari-ullastres <p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, C. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2723'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </span></span></span></a></p> Jaciment desaparegut. <p><span><span><span>El jaciment es troba dins la finca del Balneari Ullastres, entre l’edificació i els camps de conreu que l’envolten, prop del Torrent de Sant Cugat. A l'aprofundir en l’excavació d’un pou de la finca, es varen recuperar fragments de <span>ceràmica a torn rosada i marró. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A la zona també es va alertar de la troballa de sepultures amb lloses, sense que es poguessin localitzar mai. </span></span></span></p> 08283-289 c. de Salvador Gurri, 6 41.8599300,2.2321000 436265 4634510 -218 / 476 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98092-1882.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98092-1883.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús EPA 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) A l'inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya el jaciment és anomenat: La Roqueta. 83 1754 1.4 1763 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98035 Forn Guixera d’en Galí https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-guixera-den-gali <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles. (2019) Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós, pàgines. 36 -37.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/index.html?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F901516'>IPEC. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </a></span></span></span></p> XX Actualment, els forns estan emmascarats sota una profusa vegetació i no són totalment visibles, únicament se'n poden veure alguns trams de murs. <p><span><span><span>Forns de cuita de pedra destinats a la producció de guix. Les restes constructives corresponen al conjunt de quatre forns de secció circular, excavats al subsòl i alineats, les boques d’entrada estan encarades a llevant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es poden diferenciar dues fases constructives. Una primera, bastida amb pedra sorrenca vermellosa conformada per tres boques de forn; una segona, de factura més moderna, bastida amb rajol, conformada per tres boques de forn, una d’elles més elevada que la resta. Les boques són de dimensions similars amb arc de mig punt i volta de rajol, d’1,35 m d'amplada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant de les estructures hi ha una àrea de treball i de producció auxiliar dels forns, situada a un nivell inferior.</span></span></span></p> 08283-264 <p><span><span><span>Segons informacions orals, la guixera podria tenir més d'un centenar d'anys, i va estar en funcionament fins els anys 1970. </span></span></span></p> 41.8474300,2.2321400 436256 4633122 08283 Tona Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98035-1721.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98035-1722.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98035-1723.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Actualment els forns es troben tapiats i l'interior ha estat cobert de terra i runa per tal d'evitar el perill d'esfondrament i possibles caigudes. 119|94 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
96366 Balneari Ullastres https://patrimonicultural.diba.cat/element/balneari-ullastres <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BAYÉS i FUSTER, Antoni. (1881) Aguas minero-medicinales salino-yodo-sulfuradas de S.Andrés de Tona (provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Ca. Vic, Establecimiento tipográfico de Ramon Anglada y Pujals. Versió digital a Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.Pàgines 174-183.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles. (2000). “La febre de l’aigua”. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona.Pàgines 64-70.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://www.bibliotecatona.cat/balneari-ullastres/'>Biblioteca Municipal de Tona</a></p> XIX Estat ruïnós, molt evident en la coberta esfondrada i en la cara est de l'edificació amb parts de parets desaparegudes. <p><span><span><span>Actualment, el balneari està en un estat avançat de deteriorament, i no és possible l’accés a l’interior. S'hi ha instal·lat un tancament metàl·lic al llarg de les dues façanes laterals per seguretat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un edifici senzill i sense ornaments. D’una sola nau de planta rectangular, amb planta baixa de dos nivells i un semisoterrani. Aquest últim nivell és parcialment visible des de la façana de llevant de l’edifici, i és on s’ubica el pou, que resta cobert. Des d’aquest mateix punt també són visibles parts de les estances interiors del balneari.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada al sud, resta dempeus i presenta una simetria horitzontal uniforme, amb diverses obertures per facilitar la il·luminació natural cap a l’interior, i alhora donar visibilitat cap al parc que l’envolta. Tot i això, actualment totes les obertures accessibles del balneari es troben tapiades per evitar actes vandàlics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estructura de la coberta, a dues aigües, també està afectada per l’estat deficient de l’edifici, i es troba mig esfondrada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La globalitat de l’edificació és fruit de dues fases constructives. Una primera el 1876, amb la construcció de la nau principal, amb coberta a doble vessant; i una ampliació el 1882, afegint-hi dos cossos laterals que sembla que albergaven magatzems i banys (PADRÓS, 2008). L’edifici va estar en funcionament fins al 1987.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'arquitectura de l'edifici és molt simple i sense voluntat monumental perquè es va plantejar com un edifici </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>provisional</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. A l'Arxiu Municipal de Tona es conserva el projecte de construcció d'un gran hotel balneari que havia de substituir-lo, de l'any 1881, que mai no es va tirar endavant</span></span></span></span></span></span></p> 08283-10 c, Doctor Antoni Bayés, s/n <p><span><span><span>Aquest balneari i el seu entorn, estan estretament vinculats amb el context de la descoberta d'aigües mineromedicinals a Tona a finals del segle XIX. L’any 1874 es va descobrir casualment una deu d’aigües sulfuroses prop del Mas can Font, emplaçament proper on es va construir el balneari. Aquest va ser l’inici de l’explotació de les aigües descrites com “salino-yodo-bromuradas” i considerades posteriorment com a medicinals pel Doctor Antoni Bayés i Fuster, essent idònies per guarir o pal·liar diverses afeccions i malalties (BAYÉS, 1881). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per poder explotar les aigües, Antoni Bayés i Fuster (metge del poble), Josep Quintanas (amo del mas Vila) i Narcís Ullastres van crear la societat Ullastres i Companyia, i fruit d’això, es va construir el primer balneari a Tona, del qual el doctor esmentat en va ser el primer metge director.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest fet va impulsar amb posterioritat el descobriment de noves deus d’aigua, la constitució de nous balnearis (La Puda dels Segalers, Roqueta i Codina), i al seu voltant, el naixement de nous barris, amb serveis i botigues, que varen acollir famílies burgeses barcelonines que arribaven atretes per les aigües medicinals, i els espais naturals. Un fet indiscutible que accelerà i facilità aquest fenomen fou l’arribada del ferrocarril a la comarca. </span></span></span>Un dels clients de més renom del balneari Ullastres va ser el poeta Joan Maragall, acompanyat de la seva família, el 1909.</p> <p><span><span><span>Tot plegat, va produir l’adveniment del fenomen de l’estiueig a Tona, aportant noves modes i moviments culturals com fou el modernisme, que quedà representat en la construcció de majestuoses torres d’estiueig amb aquest estil arquitectònic. </span></span></span></p> 41.8602500,2.2318100 436241 4634545 1876 / 1882 (última reforma) 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96366-781.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96366-782.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96366-783.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96366-784.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús BCIL 2025-05-07 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) L’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC) recull la fitxa d’aquest element patrimonial, actualitzada l’any 2011 (IPA 24376 ). L’estat de conservació del conjunt sembla que era acceptable en aquell moment. Es descriuen elements de l’edifici avui impossibles de visualitzar: a l’interior, habitacions àmplies amb paviments de mosaic, i a l’exterior, espais amb piscines que comunicaven amb sales interiors. Finalment, la sala del pou a la planta semisoterrada, des de la qual es feia pujar l’aigua mitjançant una bomba.Per altra banda, les estances del balneari albergaven banyeres i una zona de tractament amb inhalacions (PADRÓS, 2008). Finalment, cal esmentar l’avinguda de plàtans i el parc annex que envolten l’edificació, i que són espais que formarien part del mateix complex del balneari Ullastres, albergant una extensió d’uns 12.000 m2. De fet, avui dia encara es conserva l’antiga tanca d’accés al parc des de la mateixa carretera. 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98090 Forn antic de la carretera https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-antic-de-la-carretera <p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASASSAS. E. (1943) Tona. Descripció històrica i geogràfica. Barcelona: Gràfiques Diamant. Pp. 25-28.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DANÉS TORRAS. J. (1932) <em>Antiguitats de Tona</em>, a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya vot XLII. pp.325-347.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, C. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2722'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </span></span></span></a></p> Jaciment destruït. <p><span><span><span><span lang='CA'>Les restes d’un forn estaven ubicades a un marge format per argiles compactes, i estaven bastides amb pedres i calç. Segons documentació de E. Casasses, tenia la cambra de cocció al costat de la fogaina, amb un forat a cada costat. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Es varen localitzar també fragments de ceràmica grollera i de fauna ovicaprid.</span></span></span></span></p> 08283-287 c. Bonavista, 25 <p><span><span><span>Es tracta d’un centre de producció i explotació ceramista, tot i que no està clara la seva cronologia, en època ibèrica o romana. En aquest sentit, </span></span></span><span><span><span><span>aquest forn i el conjunt de forns localitzats al Passeig de la Suïssa podrien estar relacionats amb l’ocupació romana del lloc, i amb l’existència de tallers artesans distribuïts al llarg o propers a les vies de comunicació i de l’assentament principal del Camp de les Lloses. </span></span></span></span></p> 41.8463900,2.2318000 436227 4633007 -650/476 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98090-1853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98090-1854.jpg Legal Ibèric|Romà|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús EPA 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 81|83|79 1754 1.4 1763 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97927 Corominons de la Creu https://patrimonicultural.diba.cat/element/corominons-de-la-creu <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 308-311.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24404'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </a></p> <p><a href='https://tuit.cat/tkgM0'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </a></p> XVI-XVII <p><span><span><span>Edifici totalment reformat, de planta basilical quadrada, amb el característic cos central més elevat. La coberta és a doble vessant amb carener perpendicular a la façana. Presenta planta baixa, pis i un espai golfes a la crugia central. Amb anterioritat a la reforma més recent, hi havia una lliça amb empedrat i un espai destinat a animals i algun cobert.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La disposició de les obertures a les façanes és totalment simètrica, amb finestres de testera recta, i pedra escairada. Les obertures del pis golfes són a mode de galeria d’arc de mig punt. Destaca el gran portal adovellat amb escut i data de 1556. </span></span></span></p> 08283-186 <p><span><span><span>El mas havia estat en els seus orígens medievals botiga de queviures i posteriorment hostal, </span></span></span>que el Comú de Tona tenia dret a arrendar i en tenia la tutela. Per això, <span><span><span>la dovella central del portal adovellat té l’escut de Tona. Estava ubicat en un lloc estratègic, en la bifurcació del camí ral que anava de Vic a Barcelona, i a Manresa i Moià. P</span></span></span>rop del lloc hi havia una creu, avui desapareguda que assenyalava aquesta cruïlla.</p> <p>Existent des d'abans del 1365, en els seus orígens era conegut com la Vendaria (que en català medieval vol dir 'botiga') <span><span><span>o hostaleria de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una segona llinda a la façana de ponent, marca una nova data, l’any 1617, que podria tractar-se d’una reforma, coincidint en un moment de canvi, quan el mas passa a anomenar-se Corominons de la Creu, </span></span></span>moment en què la família Corominons passen a ser els propietaris.</p> <p><span><span><span>L’hostal Taravau o el Garet, Corominons de la Creu o l’Hostal d’en Valls eren masies bastides en un mateix període i ubicades al voltant del camí ral de Barcelona a Vic, una zona estratègica comercial i econòmica, poc abans que el centre de Tona es consolidés al Carrer, a partir del segle XVI i XVII en endavant. </span></span></span></p> <p>La darrera remodelació del mas es va fer als anys 1990, arran de la instal·lació de la fàbrica de pinsos en terres de la finca. La casa del mas es va transformar en el centre d'una hípica. Aleshores, es van modificar els pendents de les teulades, i s'obriren noves finestres.</p> 41.8640000,2.2314100 436212 4634962 1556/1617 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97927-902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97927-903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97927-906.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Cultural BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Coneguda també com La Vendaria fins que, ben entrat el segle XVII, va passar a anomenar-se Corominons. La masia avui dia està emplaçada dins el recinte de la fàbrica de pinsos Baucells, actuals propietaris. 94|119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
96357 Molí de la Canal https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-canal <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BOECK, Lourdes i PUIGFERRAT, Carles (1996) La Canal. Història i arquitectura d’una gran masia. Llibre de Tona. Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F901848'><span><span>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya</span></span></a></span></span></span></p> XIX El 21/04/1998 el molí va ser inventariat a l'IPEC - Inventari del patrimoni etnològic del Montseny (1995-1999). A la imatge de 1998 el molí apareix sense la roda superior i el parament de la torre està més deteriorat. <p><span><span><span>L'estructura del molí de vent o bomba d'aigua ha quedat ubicada actualment en terreny públic urbà. Els rebaixos de la urbanització recent van comportar que es reforcés la base del molí amb parets de formigó que conformen una planta quadrada, omplerta de terra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre del molí original, feta de rajols i d’una alçada aproximada de 12 metres, ha quedat ubicada concèntricament en la base descrita. De planta quadrada i forma lleugerament troncocònica, suporta la maquinària a la part superior. És un molí de tipus ramell. La porta d’entrada presenta arc de mig punt i està decorada amb motllura, a sobre dues impostes decoren la part inferior de la torre. El mateix element decoratiu defineix la part superior de la torre, una faixa més ample coronant la torre i una estreta inferior a un metre de distància aproximadament. Sobre la coberta o envelador, a la part superior, el mecanisme que s’acciona amb la força del vent es conforma d’una roda amb radis i pales unida a la cua, la peça que permet l’alineació en la direcció que bufa el vent.</span></span></span></p> 08283-4 Passatge Molí de la Canal <p><span><span><span>Aquest molí va formar part de la finca on s’ubicava la casa de la Canal, probablement aixecada en la primera part del segle XIX i avui dia enrunada. S’utilitzava per treure l’aigua del pou per l’ús de la casa. L’aeromotor va ser fabricat l’any 1905 per Manel Alier, mecànic de Vic.</span></span></span></p> 41.8512350,2.2315050 436207 4633545 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96357-p1090506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96357-p1090507.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 98 47 1.3 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98155 Villa Antònia https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-antonia-1 <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, Raquel et al. (</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>2014 - 2020). </span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span>Xalet de planta quadrangular, amb planta baixa i pis, i espai sotateulada, amb la coberta a quatre vessants, i façana principal encarada a migdia, fent de xamfrà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que presenta reformes i refaccions actuals que evidencien canvis importants, conserva la disposició de les obertures originàries, i alguns elements del moment de la construcció. Els balcons de la façana que dona al carrer Josep Roqueta conserven la balustrada d’obra d’una sola peça, d’estil neoclàssic. El ràfec o barbacana en aquest mateix costat, és de gran volada amb colls de fusta i llates amb dues filades de ceràmica decorada. </span></span></span><span><span><span>La façana posterior presenta una galeria porxada, de planta baixa i pis, que comunica amb una petita zona enjardinada. La galeria en qüestió presenta el mateix tipus de balconada amb balustrada que veiem a la façana principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes, tot i haver estat reformades al llarg dels anys, conserven una distribució simètrica a partir d’obertures rectilínies, sense decoracions destacables. </span></span></span></p> 08283-315 c. Josep Roqueta, 5 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües mineromedicinals entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, i es va generar un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del Balneari Ullastres, i al voltant del barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure, com el parc que envoltava el Balneari Ullastres. Aquesta casa és fruit d’aquest creixement. </span></span></span></p> 41.8586300,2.2313800 436204 4634366 1928 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98155-3172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98155-3173.jpg Inexistent Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 99|106|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97776 Conjunt de marges entre camps, codi C39 https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-marges-entre-camps-codi-c39 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> L’espai actual es veu minvat respecte a quan es va fer el catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona l'any 2011. <p><span><span><span>Superfície de 26,24 ha d’un conjunt de marges entre camps formats en petites fondalades on transcorren cursos fluvials de poc cabal, una part limita amb el torrent de Segalers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació predominant és arbustiva, esbarzers (<em>Rubus ulmifolia</em>), i aranyoners (<em>Prunus spinosa</em>), </span></span></span><span lang='CA'><span><span>també de forma dispersa hi ha alzines com a arbres (<em>Quercus ilex</em>). </span></span></span><span><span><span>Cal destacar el paper de connector ecològic en un territori agrícola.</span></span></span></p> 08283-130 Espai situat al nord-oest del terme municipal, just tocant la C17. 41.8717400,2.2310100 436186 4635822 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97776-p1100115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97776-p1100116.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
96912 La Canal https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-canal-1 <p><span><span><span>BOECK, Lourdes i PUIGFERRAT, Carles (1996) 'La Canal. Història i arquitectura d’una gran masia'. Llibre de Tona. Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIBERT, Josep (1947). Els castells catalans. Editorial Milla, Barcelona</span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, Eduard (1992). Diplomatari i escrits literaris de l'abat i bisbe OIiva. edició a cura d'A.M. Mundó, Institut d'Estudis catalans, Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1978). El monestir romànic de Sta. Maria de l'Estany. Artestudi Edicions, Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1986). “Els béns del monestir de l'Estanya Tona”. Tona, Libre de l'any 1985.Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PRAT, Joan (1995). “La masia”. L'Avenç, núm. 193. Barcelona</span></span></span></p> <p><span><span><span>VALL, Felip (1986). “Històries de Tona. Colònies escolars”, Tona. Llibre de l’any 1985. Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILÀ, Joan (1973). El món rural a Catalunya. Editorial Cuiral. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2005). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona Eumo Editorial.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24400'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></span></span></span></p> XVII, XIX En procés d’enrunament total <p><span><span><span>Runes del que va ser el mas de la Canal, un immoble històric de Tona. </span></span></span><span><span><span>Actualment, només es conserven parcialment les façanes perimetrals de la casa a nivell de planta baixa, que formen una planta gairebé quadrada, que deuen pertànyer a la última refacció important de la casa, al segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció era de pedra irregular i tàpia, amb les obertures amb muntants i llindes de pedra ben treballada. A la part sud es conserva parcialment una porta principal dovellada feta amb arc de mig punt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’entorn del mas és avui un bosquet amb un parc públic, on destaca un molí de vent que treia aigua d’un pou per regar els camps de conreu. </span></span></span></p> 08283-33 c. d’Antoni Figueras i c. de Maria Vivet <p><span><span><span>Com a lloc, la Canal està documentat des de l’any 1027, i el mas des del 1123. La Canal era una masia de planta baixa, amb un alçat de tres plantes i golfes. La casa era coberta a quatre vessants i coronada per un cos central quadrat amb una petita torre al capdamunt. És probable que l’última construcció es realitzés sobre alguna de més antiga a mitjan del segle XIX. La façana de migdia, on es conserva parcialment la porta d’entrada, destacava per presentar una galeria d’estil isabelí estructurada a partir de quatre dobles arcades. sense mainell. Entremig hi havia pilars de secció quadrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El topònim de “la Canal” és ben significatiu de l'indret. Equival a la paraula rec i evoca com deurien ser les terres on més endavant s'hi documentarà el mas Canal. Aquesta masia és emplaçada a la part de ponent del Verinal, una gran esplanada de terres baixes on hi anava a raure el torrent de la Font Morta o de Sot Flori i on tal vegada ja al segle XI hom havia obert alguns canals o recs de desguàs per posar en conreu aquestes terres (BOECK, PUIGFERRAT; 1996).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El lloc de la Canal està documentat des de 1027 i el mas des del 1123. L'any 1027, una dona que es deia Belleda va fer donació al monestir de Sta. Maria de Ripoll d'unes cases i unes terres. Ja l’any 1123, els Centelles, un llinatge destacat de la Plana, apareixen com a senyors del mas, el qual donaren al monestir de Santa Maria de l’Estany. D'altres senyors tenien dret sobre el mas Canal en aquests moments, que van anar donant al mateix monestir, fins a l’any 1194, que Guillem Ramon de Montcada, senyor del castell de Tona, renuncia als seus drets al mas perquè quedés definitivament en les mans del monestir de l’Estany. El cenobi perllongà el seu domini sobre la Canal fins a la segona meitat del segle XIV, quan van vendre el mas. (POUM, 2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span>És probable que la Canal passés al benefici de Sant Lluc i Sant Blai instituïts a la catedral de Vic. Al començament del segle XIX, l’hereu del mas -de la família Canal- encara pagava cada any un cens al prevere que ostentava el benefici (Lleopart, 2005).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pere Canal és el primer hereu reconegut del mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És en terres d’aquesta propietat al costat del camí ral, que es comencen a construir unes quantes cases, que originen el poble actual de Tona al segle XVI. (Lleopart,2005)</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XVII es troben diferents hereus de la Canal com a càrrecs públics municipals. El primer conegut és Josep Canal que el 1689 era síndic de la universitat del terme de Tona i que segurament dona suport a l’aixecament dels Barratines. (POUM,2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El segle XIX el mas adquireix l’aire senyorial amb el qual apareix en les imatges que es conserven. La decadència de l’immoble arriba a mitjans d’aquest segle, quan Josep Canals se la ven pels deutes que té, a Jaume Guix i Segura. A partir d’aquí el mas va anar passant de mans contínuament. (POUM, 2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XX, de 1930 al 1937, va servir de casa de colònies d’estiu de la Lliga d’Higiene Escolar de Sabadell (Lleopart, 2005). El bosquet del costat era zona d’esbarjo dels nois i noies del poble, com la bassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1988, el mal estat de l’immoble fa que els últims masovers que hi vivien des de 1914, marxessin. L’última propietat va vendre el mas a l’Institut Català del Sòl l’any 1994. Aquest fet va permetre la creació de la sala la Canal, un local municipal destinada a l’activitat cultural inaugurat l’any 1995, i la urbanització de la finca, que ha donat lloc al naixement d'un nou barri del poble, el barri de la Canal (POUM, 2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’amenaça de ruïna va provocar l’enderrocament del mas l’any 2001.</span></span></span></p> 41.8518619,2.2309688 436163 4633614 1123 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96912-2024-02-22-121027.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96912-p1090517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96912-img20240501193158.jpg Legal Modern|Contemporani|Isabelí|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Segons els redactors del (POUM, 2011), l'edificació original tenia molt interès com exemple del patrimoni rural. Ara, desaparegut quasi del tot l'edifici, s'ha convertit, de fet, en un jaciment arqueològic. 94|98|100|119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97838 Can Mas de la Carretera https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-de-la-carretera <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART i TIÓ, Anna. (2011) “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XX Estat d’aparent abandonament, amb les façanes deteriorades i alguna obertura malmesa. <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant, amb carener paral·lel a la façana. El ràfec és fet amb rajols i peces prefabricades de formes geomètriques. Està envoltat per un jardí en estat d’abandonament, i a la façana de llevant hi té adossat un petit cobert. La tanca del jardí que dona al carrer Camí de Verinal, és un mur de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És un edifici senzill, amb una distribució simètrica de les obertures, que són d’arc rebaixat i sense ornaments. L'organització és en tres eixos horitzontals, amb un gran portal a la planta baixa, emmarcat d'obra vista de totxo, i encara conserva la porta de fusta, tot i que molt deteriorada. A banda i banda, dues finestres que conserven encara l'estructura de tancament de fusta i vidre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis hi ha dues finestres amb ampit sense volada, i enmig una porta balconera amb balcó sense volada, que encara conserva la barana de barrots. Finalment, al pis superior, tres finestres, de menors dimensions, que conserven parts de l'estructura de tancament de fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inferior de la façana s'entreveu el parament de pedra disposada irregularment, sota la cala d'arrebossat, molt deteriorada. En algun punt de les cantoneres de l'edifici, hi ha algun carreu de reforç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana posterior queda del tot emmascarada per la vegetació i arbrat existent, que deixen intuir algunes obertures de petites dimensions, amb una tipologia semblant a la resta de l'edifici. </span></span></span></p> 08283-138 c. Doctor Bayés, 50 <p><span><span><span>L’entorn dels balnearis, en el context de la descoberta d'aigües mineromedicinals a Tona a finals del segle XIX, va propiciar, entre altres coses, un creixement econòmic que va afavorir les primeres inversions per crear una infraestructura de fondes, hostals i pisos per llogar. Famílies burgeses, comerciants i botiguers ben posicionats, inclús escoles i colònies infantils, foren clients d’aquest nou urbanisme i infraestructures. </span></span></span><span><span><span>Aquest edifici es troba situat en una de les zones balneàries, possiblement donava servei a aquesta activitat.</span></span></span></p> 41.8587800,2.2308500 436160 4634383 1900 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97838-1161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97838-1162.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98114 Casa del c. Sant Antoni 6 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-sant-antoni-6 <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XX A la informació cadastral consta una reforma de l’any 1992 <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional i una crugia, només de planta baixa. La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener és paral·lel a façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana presenta porta d’accés central, i als costats, d’una banda, el portal d’accés al garatge i de l’altra, una finestra reixada. Sota de la finestra, un sòcol gravat amb rombes decora l’arrebossat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un estuc diferent, sobreposat al primer i d’un altre color, serveix per emmarcar la porta i la finestra emulant brancals de pedra. També es reprodueix a manera de llinda decorativa sobre les tres obertures, i es disposa com una orla per la façana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de la façana està decorada amb rajola ceràmica amb motius geomètrics. Una cornisa motllurada amb tres nivells de voladís tanca la façana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A mode de coronament, per damunt la teulada i a un nivell diferent de la vertical de la façana, s'hi observa un mur de perfil ondulat entre dos pilars de secció quadrada. A la part central del mur, i sobre d'un plafó de rajola ceràmica blanca, es poden llegir les dates 1914-2004.</span></span></span></p> 08283-300 c. Sant Antoni 6 <p><span><span><span>Segons el cadastre, l'any de construcció és 1930 i també es recull una reforma de 1992. Aquestes dues dates difereixen del que es pot llegir a la façana.</span></span></span></p> 41.8572200,2.2306800 436144 4634210 1914 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98114-p1100505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98114-p1100504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98114-p1100503.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97978 Mas el Gelec https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-gelec <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 296.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XVI Masia parcialment restaurada (la teulada és nova), està pendent de restauració definitiva. <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La teulada pel costat de ponent és més allargassada i aquest fet obliga a bastir un reforç a la paret amb contraforts. El ràfec o barbacana presenta imbricació de caps de teula, formant una sanefa geomètrica. Les cantonades de les façanes estan reforçades amb carreus, i s’observa un paredat amb una disposició força irregular, amb alguns trams amb restes de morter i refets amb materials més recents. </span></span></span><span><span><span>Presenta planta baixa i pis, i espai sota teulada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal conserva la seva simetria i alguns elements d'estil renaixentista amb riquesa ornamental. L’eix central està format pel portal adovellat, amb la dovella central amb escut on s'hi poden veure els </span></span></span>monogrames de Jesús i Maria (IHS / MA), un dins l’altre. Una gran M de tipus uncial coronada per una A, té al seu interior el monograma IHS («<em>Ihesus</em>»), de manera que el pal central de la lletra M comparteix traç amb la lletra i majúscula, sobreposada a H i S. </p> <p><span><span><span>Damunt seu, s'hi observa una finestra amb arc conopial i motllurada amb dues cares als laterals i una escultura de baix relleu, de cos sencer, gairebé desapareguda. </span></span></span>L'escultura sembla un amoret nu, d'estil clàssic, que ha perdut el cap, les extremitats superiors i altres parts de la seva anatomia.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Anteriorment, hi tenia afegits cossos i annexos destinats a usos agrícoles que han anat desapareixent. </span></span></span></span></span></p> 08283-219 <p>El primer testimoni de l’existència del mas és del 10 de gener de 1259, en què Andreu de<em> Gisalec</em> o del Gelec va vendre unes terres a Ramon de Font (hereu del mas Font o Fontordera). Eren unes terres sota senyoria de la vescomtessa Ermessenda de Montcada. Els hereus del mas Gelec van fer de saig de la cort del batlle reial de Tona en algun moment de mitjan segle XIV. En els fogatges de 1497, 1515 i 1553 l’hereu Gelec continua figurant entre els caps de casa del terme. A partir de final del segle XVII devia convertir-se en una masoveria.</p> <p>L'Ajuntament de Tona va adquirir la casa l'any 1988, mitjançant una cessió dels propietaris.</p> 41.8470600,2.2307700 436142 4633082 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97978-1461.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97978-1462.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97978-1463.jpg Legal Gòtic|Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Entre el 2018 i el 2020, la Diputació de Barcelona va realitzar un projecte bàsic i executiu per restaurar aquesta masia, i d’aquesta manera recuperar i restaurar els elements singulars i la distribució del mas i els seus espais. 93|94|119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97919 Casa Jordà https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jorda XX <p><span><span><span>Casa aïllada amb annexos adossats. El cos principal presenta teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La composició d’aquesta façana es basa en tres eixos de simetria verticals que alineen totes les obertures, que són més petites en cada pis superior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El portal principal s’obre amb un arc carpanell i una gran finestra a cada banda. Al segon pis les obertures són balcons amb <span lang='CA'><span><span>barana de forja complexa i treballada en volum, decorada amb motius florals. Les obertures del pis superior són més petites i quadrades, sota de l’obertura de la finestra central es pot llegir la inscripció <em>“Jose Jorda. Año 1914”. </em></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El parament és de paredat comú de pedra irregular amb morter, cal remarcar l’ús del maó com element decoratiu a les cantoneres i sobretot per emmarcar totes les obertures utilitzant l’aparell a trencajunt de pla, produint formes serrades verticalment. Dues faixes horitzontals divideixen la façana. La part superior de la façana es tanca amb un ràfec de peces ceràmiques col·locades de diferent manera provocant un ritme en la volada de l’edifici.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la resta de la casa cal destacar la façana sud, que a nivell del primer pis té una galeria amb tres obertures dibuixades amb arcs apuntats que neixen d’impostes, tot fet material ceràmic.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-178 c. Antoni Figueras, 83 41.8497300,2.2307200 436140 4633378 1914 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97919-p1090800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97919-p1090802.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98128 Casa del c. Sant Antoni 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-sant-antoni-4 <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb la coberta de teula àrab a dues vessants i carener paral·lel a la façana. A la planta baixa s'hi observa quatre obertures i al primer pis, una balconada correguda i tres obertures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa s’obre, d’esquerra a dreta, un finestral, una porta d’accés al pis, un portal i una porta més estreta. Tot i que actualment no destaca perquè tota la façana és pintada uniformement, les obertures presenten un emmarcament decoratiu a la part superior i en els dos angles superiors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al pis superior, les obertures s’obren a un balcó corregut amb llosana de morter, hi destaca la barana de forja complexa, treballada i en volum. Les obertures presenten la mateixa franja de revestiment decoratiu comentat anteriorment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de la façana presenta barbacana de biguetes i llates de fusta amb rajols ceràmics.</span></span></span></p> 08283-304 c. Sant Antoni 4 <p><span><span><span>Segons el cadastre, l’edifici data de 1930.</span></span></span></p> 41.8572400,2.2305900 436137 4634212 1930 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98128-p1100510.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97954 Can Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-9 <p><span><span><span><span lang='CA'>BAYÉS i FUSTER, A. (1881) </span><span>Aguas minero-medicinales salino-yodo-sulfuradas de S.Andrés de Tona (provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Ca. Vic, Establecimiento tipográfico de Ramon Anglada y Pujals</span><span lang='CA'>. Versió digital a Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, A.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, C. (2008) </span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em><span>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, A. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24407'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> XVI -XVII - XX <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana, encarada a llevant. Presenta planta baixa, pis i espai sota golfes. La façana principal és simètrica, i destaca l’eix central format per elements com el portal adovellat amb escut i data de 1566 (<span>IHS FONT 1566)</span>, i la finestra al damunt amb arc conopial i muntants de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca el baluard de tancament del conjunt amb una lliça que s’obre a través d’un portal de fusta amb teulada inclinada, construir posteriorment al cos de masia, segons una data de la llinda (1685). En aquesta banda s’alcen diferents coberts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de llevant hi ha una porta automatitzada que dona accés als vehicles i a la part posterior de l’edifici, hi ha un edifici d’usos agrícoles amb dues plantes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt té una aparença renovada amb la darrera reforma. <span>La masia es va ampliar el 1904, seguint l'estructura original. </span></span></span></span></p> 08283-203 <p>Es tracta d'un mas que va sorgir al segle XVI al costat del camí ral, com altres masos propers, construïts o renovats en aquest mateix segle (la Ferreria, Corminons de la Creu).</p> <p><span><span><span>L’any 1874 es va descobrir per casualitat una deu d’aigües sulfuroses en terres del mas, en un indret molt proper, on poc després es construiria el balneari Ullastres. Aquest va ser l’inici de l’explotació de les aigües descrites com “salino-yodo-bromuradas” i considerades posteriorment com a medicinals pel Doctor Antoni Bayés i Fuster, idònies per guarir o pal·liar diverses afeccions i malalties (BAYÉS, 1881). De fet, encara ara es conserva el pou de les aigües sulfuroses. </span></span></span></p> 41.8602325,2.2305142 436133 4634544 1566 - 1685 - 1904 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97954-842.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97954-843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97954-845.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Abans aquest mas s’anomenava can Font del Camí, ja que era proper al camí ral. 94|98|119|93 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
96356 Torre Roqueta https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-roqueta <p><span><span><span><span><span><span>BAYÉS i FUSTER, Antonio (1881) Aguas minero-medicinales salino-yodo-sulfuradas de S.Andrés de Tona (provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Ca. Vic, Establecimiento tipográfico de Ramon Anglada y Pujals. Versió digital a Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carlos (2008) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Inèdit. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles. (2000). “La febre de l’aigua”. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona.Pàgines 64-70.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46212'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> XX Última reforma efectuada l'any 2009 <p><span><span><span><span><span><span>A la cantonada entre el c. Doctor Bayés i l’Avinguda Balneari s’obre una torre de planta poligonal amb tres pisos i coberta de pavelló. Presenta finestres d’arc rebaixat escarser, amb marc i llinda de totxo, en cadascuna de les cares i pisos de la mateixa. Adossat hi té un petit cos circular que correspon a una caixa d’escales de cargol. Aquests dos elements s’adossen a un cos rectangular orientat d’est a oest, amb planta baixa, pis i golfes. La façana que dóna al c. Doctor Bayés presenta una distribució simètrica, amb una sola finestra bipartita amb arc rebaixat escarser a la planta baixa i dues obertures al primer pis, idèntiques a les de la torre poligonal. Una finestreta a mode d’ull de bou de secció rectangular dona llum a les golfes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana principal d’aquest cos dona just davant d’un jardí que limita la propietat amb el mas La Ferreria. En aquest cas, la distribució de la façana és diferent. L’entrada principal és un arc agut amb una inscripció amb el nom de la torre i els anys de construcció i de reforma (1916-2009). La resta d’obertures son amb marc i llinda de totxo vist, i presenten característiques diferents en cadascun dels pisos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Per últim, la cara nord del conjunt, està constituïda per un cos orientat sud-nord, de planta baixa, amb una terrassa superior que comunica amb les estances del primer pis del cos principal i a la vegada, a través d’unes escales, condueix a la planta baixa i la zona enjardinada dels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-3 c. Doctor Bayés, 79 <p><span><span><span><span><span><span>Torre vinculada al barri Roqueta, zona nascuda durant el fenomen de l’estiueig de Tona, i quan el descobriment de deus d’aigua va fer proliferar els balnearis a la vila (Ullastres, La Puda dels Segalers, Roqueta i Codina). Es tractava d’una zona residencial, amb serveis i botigues per acollir famílies burgeses barcelonines que arribaven atretes per les aigües mineromedicinals, i els espais naturals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot plegat, va produir l’adveniment del fenomen de l’estiueig a Tona, aportant noves modes i moviments culturals com fou el modernisme i després el noucentisme, que quedà representat en la construcció de majestuoses torres d’estiueig amb aquests característics estils arquitectònics. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La construcció d'aquesta torre s'ha de vincular a la família Montaner de Canet de Mar. I concretament a Ramon Montaner Vila, cofundador i un del socis de l'editorial Montaner i Simon, mort el 1921. Era també un dels propietaris del balneari Roqueta.</span></span></span></span></span></span></p> 41.8588800,2.2304800 436129 4634394 1916 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96356-1301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96356-1302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96356-1303.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) Anomenada popularment Torre de la Ferreria o antiga Torre Montaner.Va ser reformada el 2009, i actualment és un allotjament turístic, on s’hi celebren esdeveniments i festes. 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/