API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
97446	Cal Teixidor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixidor-7	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></p>	XVIII		<p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de dos crugies amb coberta de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a la façana. S’estructura en planta baixa i pis. La façana guarda una composició asimètrica, dividida en dos eixos. </span>El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa presenta dos portals, el d’accés a la casa, amb muntants i llinda de pedra amb la inscripció “1791”. L’altre portal actualment és el garatge. Un sòcol amb revestiment diferent conforma una franja horitzontal a tota la façana. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>Al pis hi trobem dues finestres amb ampits de pedra motllurada. La part superior de la façana queda tancada amb barbacana amb colls de fusta i entrebigat arrebossat.</span></span></span></span></span></p>	08283-101	c. Nou, 77	<p><span><span><span>Casa de la família Baulenas. Edifici del segle XVIII, un dels més ben conservats del carrer en el seu estat primigeni. La llinda del portal té inscrita la data de 1791 (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8440600,2.2272000	435842	4632751		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97446-p1090335.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97446-p1090334.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97446-p1090336.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d’Anna Rovira, la composició de l’immoble, atorga un valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), i té elements originals que doten caràcter històric el paisatge urbà. És una tipologia molt representativa del s. XVIII (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97447	Can Marxant	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marxant-1	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></p>	XVIII		<p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de quatre crugies amb coberta de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a la façana. S’estructura en planta baixa i pis. La façana mostra una composició asimètrica, dividida en quatre eixos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa presenta quatre obertures sobre els quatre eixos. L'accés més antic a la casa és de muntants i llinda de pedra, en la qual hi ha la següent inscripció: “Jaume Casanoves 1786”. Al costat hi ha una altra porta. A la part de l'edifici on el revestiment és més modern i llis, s’hi ubica una finestra i un altre portal de factura moderna. Un sòcol amb revestiment rústic conforma una franja horitzontal a tota la façana. Al pis hi trobem quatre finestres amb ampits de pedra motllurada. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>La part superior de la façana queda tancada amb barbacana amb colls de fusta irregulars, llates i rajols ceràmics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Al costat dret de l'edifici, s’hi adossa un annex d’una sola planta amb portal emmarcat en pedra.</span></span></span></span></span></p>	08283-102	c. Nou, 79	<p><span><span><span>Casa de la família Casadevall. </span></span></span><span><span><span>Edifici del segle XVIII, el més ben conservat del carrer en el seu estat primigeni. La llinda del portal porta inscrita la data de 1786 i el nom de la persona que la va fer construir, Jaume Casanoves. Era la darrera casa del poble (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8439500,2.2271700	435840	4632739		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97447-p1090329.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97447-p1090330.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97447-p1090332.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d’Anna Rovira, la composició austera juntament amb el revestiment original i els elements de pedra li atorga un valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) sobretot d’autenticitat i pes històric. És una tipologia molt representativa del s. XVIII (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97486	Can Llorenç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llorenc-2	<p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial. Element 05/21.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XVIII	La façana mostra signes de deteriorament i l’immoble sembla deshabitat.	<p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec és de peces ceràmiques dentades. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana s’organitza a partir de dos eixos diferenciats. Per una banda, destaca un portal de testera recta i carreus de pedra. Damunt, hi té una obertura amb balcó a ras, sense llosana, i amb barana de forja treballada. Al mateix pis, hi ha una segona obertura actualment tapiada, i sota d’aquesta, una obertura amb reixa.</span></span></span></span></span></span></p>	08283-103	c. Nou, 27	<p>Segons la valoració d'Anna Rovira (ROVIRA, 2023),<span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>aquesta tipologia constructiva podria correspondre al moment de creixement urbanístic d’entre el segle XVI fins al XVIII, al voltant del camí ral, i seguint una coherència amb el paisatge urbà d’aquell moment. A poc a poc, naixien espais i edificis propis del nou centre històric: la plaça Major, els carrers principals amb la carnisseria, la botiga de queviures, la plaça de l’Hostal, i els carrers adjacents que varen anar conformant noves vies de comunicació. Can Llorenç i la seva veïna can Baulenes, formarien part d’aquest traçat urbanístic. </span></span></span></span></span></span></span></p>	41.8458100,2.2278300	435896	4632945		08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97486-691.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97486-692.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97486-693.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97487	Balneari Codina	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balneari-codina	<p><span><span><span><span><span><span>BAYÉS i FUSTER, Antonio (1881) Aguas minero-medicinales salino-yodo-sulfuradas de S.Andrés de Tona (provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Ca. Vic, Establecimiento tipográfico de Ramon Anglada y Pujals. Versió digital a Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CHANDRE i JAFRÉ, M.; SALOM i GES, J. (1992) “El Balneari Codina: Història i salut”. Llibre de Tona. Tona. Pàgines 42-49.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carlos (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p>TERRICABRAS, Francesc (1912) Memoria histórico-científica de las aguas minero-medicinales: manantial Codina de Tona. Vic.</p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/37534'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></a></p> <p><a href='https://tuit.cat/KBjxs'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span><span>Edifici aïllat, amb un volum principal de planta quadrangular i coberta a quatre vents, i dos cossos adossats en forma de terrasses superiors, amb una glorieta al costat sud-est. Presenta planta baixa i dos pisos superiors. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>S’accedeix a l’entrada principal, ubicada al primer pis, des de la carretera de Manresa, mitjançant unes escales que condueixen a un porxo amb baranes de balustrada. La porta d’entrada és de mig punt amb vidriera i fusteria pintada de verd. Al damunt d’aquest porxo hi ha una terrassa sustentada per columnes, que dona accés al segon pis a través d’una porta. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta mateixa façana presenta una simetria organitzada en un eix central, el porxo i terrassa, i dues obertures en cada pis, de dimensions més reduïdes al pis superior amb llinda d’arc de mig punt, i dues finestres d’arc rebaixat i tripartides mitjançant pilarets pintats de blanc al pis. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Trencant aquesta simetria, se li adossa pel costat de llevant una galeria d’arcades de mig punt que s’obre a una terrassa i porxo obert, amb barana de balustrada de pedra, que es perllonga fins a la façana de llevant. Les obertures mantenen la fusteria pintada del mateix color verd, i decoració amb un fris d’arrebossat gris. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Al damunt, al pis superior de la terrassa de llevant, i amb les mateixes característiques formals, s’obre una terrassa amb el mateix tipus de balustrada, que s’estén fins la façana de migdia. A l’extrem sud-est d’aquesta planta, s’hi ubica una torreta oberta als quatre vents, i sustentada per pilars. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Les façanes de migdia i de ponent mostren una simetria idèntica, amb eixos formats per obertures més estretes al pis superior, i d’arc rebaixat en tots els casos. Totes les obertures presenten llinda amb decoració de fris d’arrebossat gris, i fusteria pintada de verd. La façana de ponent té un accés des de la planta baixa mitjançant una escala de dos trams, amb barana de ferro forjat treballat. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Totes les cantonades de l’edifici són de pedra treballada, amb arrebossat pintat del mateix to gris de la resta d’obertures. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La combinació del blanc de les façanes amb els frisos de les obertures i cantonades amb arrebossat gris, i les fusteries de color verd de finestres i portes, confereix al conjunt un aire senyorial i elegant. </span></span></span></span></span></span></p>	08283-104	Crta. Manresa, 59	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües </span></span></span></span></span>mineromedicinals <span><span><span><span lang='CA'><span>entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre</span></span></span></span></span>, justament amb l'arribada del ferrocarril a l'estació de Balenyà, <span><span><span><span lang='CA'><span>una revifalla de l’economia </span></span></span></span></span>de Tona<span><span><span><span lang='CA'><span>, en decadència durant el segle XIX, per no disposar d'un gran riu que fes possible la instal·lació de fàbriques. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El balneari té els seus orígens en la família Codina Córdoba, propietaris de la fàbrica de cadires i mobles Codina creada al 1876. Les aigües de la deu del balneari Codina es descobriren el 1910 després que el Doctor F. Terricabras i Comella finalitzés el seu estudi. </span></span></span></span>El 1912 Terricabras va publicar <span><span><span><span lang='CA'>a la <em>Memoria histórico-científica de las aguas del manantial Codina de Tona</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Així doncs, el balneari Codina es va inaugurar l’any 1913, i fou el darrer balneari que es va construir a Tona. Les instal·lacions disposaren d’un pou amb quatre surgències d’aigua sulfurosa a una profunditat de 30 metres i una temperatura d’entre 15,7 i 16 ºC. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1929 s’amplià amb una terrassa superior, i estigué obert al públic fins al 1984. Després d’un tancament forçat per problemes d’infiltracions d’aigües residuals, va ser novament reobert el 1990, i actualment és la seu de l'empresa Garden Tona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure com el parc de la font del Ferro. Avui en són testimonis d’aquest urbanisme la torre Maria, torre Arbellay, torre de la Font del Ferro, l’Hotel Prudenci, entre altres ja desapareguts. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Per aquest balneari han passat cèlebres personatges com per exemple Montserrat Caballé, que va seguir un tractament per l'afecció del coll.</span></span></span></span></p>	41.8484893,2.2184229	435118	4633250	1913, 1929	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97487-773.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97487-775.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97487-776.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97487-778.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		També anomenat Manantial Codina.	106\|98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97488	Torre Arbellay	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-arbellay	<p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33030'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></a></p>	XX		<p><span><span><span>Xalet, de planta quadrada, i planta baixa i pis, amb coberta a quatre vessants. El conjunt està envoltat d’un jardí i d'una tanca amb paredat encoixinat i barana de ferro. A l’extrem de ponent del jardí, una glorieta o templet, oberta als quatre vents, i amb una coberta de tipologia oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes, tot i reformades al llarg dels anys, conserven una distribució simètrica a partir d’obertures rectilínies, i sense decoracions destacables.</span></span></span></p> <p> </p>	08283-105	Passeig de la Suïssa, 1	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües </span></span></span></span></span>mineromedicinals <span><span><span><span lang='CA'><span>entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure, com el parc de la font del Ferro. Aquest xalet és fruit d’aquest </span></span></span>creixement del barri Codina a partir de la inauguració del balneari el 1913.</p> <p><span><span><span>La torre o xalet va ser un encàrrec de l'enginyer barceloní (d'origen suís) </span></span></span>Mauricio Arbellay Burcher , <span><span><span>el 1934, a l'arquitecte madrileny Mariano Serrano Mendicute (mort el 1976). A</span></span></span><span><span><span> l’Arxiu Municipal de Tona es conserva el plànol del projecte.</span></span></span></p>	41.8489700,2.2188300	435152	4633303	1934	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97488-1381.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97488-1382.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97488-1383.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Actualment, a l'entrada del jardí hi ha una placa amb el nom de “Casa Encarnació”.També és coneguda amb el nom de Torre dels Suïssos.	106\|98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97489	Torre Maria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-maria	<p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33029'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Actualment, aquest antic hotel alberga sis habitatges plurifamiliars, que es distribueixen dos per planta (planta baixa i dos pisos). Presenta una planta rectangular i coberta a quatre vents. El volum principal té adossat al seu costat de llevant un cos de planta baixa amb terrassa superior, que antigament estava reservat a restaurant. Tot el conjunt està envoltat per un jardí. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i les continues reformes, el llenguatge arquitectònic en la composició de les façanes es manté, prioritzant en tot moment el criteri funcional. Així doncs, s’han renovat les línies simètriques de les obertures i els elements decoratius per mantenir la coherència originària de la façana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En aquest sentit, destaquem els dos balcons correguts de la façana principal, amb barana de ferro treballat. Les obertures són geminades amb una decoració en baix relleu de maó vist que crea arcades rebaixades damunt les obertures. En aquesta mateixa façana, a la planta baixa, l’accés es fa des d’una porta de vidre i, a banda i banda, la mateixa tipologia de finestres i decoració. Aquesta solució estructural i decorativa de les obertures i de la façana es repeteix a la resta de façanes de l’edifici, i genera un cordó decoratiu. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al costat de llevant, s’hi adossa un cos de terrassa superior i planta baixa, amb obertures amb la mateixa tipologia constructiva i estètica. L’accés a aquest cos de terrassa, i al jardí que l’envolta, es realitza des del mateix carrer, passats uns metres de mur de tanca en direcció est, i a través d’una reixa de barrots moderna. Des d’allà una amplia zona d’enjardinament envolta la finca i comunica amb la planta baixa del cos de terrassa, mitjançant unes obertures amb vidriera. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana de ponent presenta una organització similar a la resta, sobretot pel que fa al manteniment de la tipologia decorativa que emmarca les obertures. Aquestes, però, presenten tres eixos verticals, que alhora, confereixen una simetria a la façana. Hi ha tres tipus d’obertures: finestres balconeres enrasades, finestres de secció rectangular de petites dimensions, i de secció quadrada, ambdues sense decoracions. </span></span></span></span></span></span></p>	08283-106	Carretera de Manresa, 38	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües </span></span></span></span></span>mineromedicinals <span><span><span><span lang='CA'><span>entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure com el parc de la font del Ferro. Aquest antic hotel i residència es va construir el 1929 per acollir els visitants del balneari Codina, en el moment en què la seva activitat anà en augment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1940, la Torre Maria va canviar el seu ús pel de residencial, remodelant la seva distribució interior en habitatges. I el 2007, va patir una transformació integral amb la rehabilitació i condicionament, però mantenint el caràcter històric de l’edifici.</span></span></span></p>	41.8487800,2.2183300	435111	4633282	1929	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97489-1371.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97489-1372.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97489-1373.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			106\|98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97491	Torre de la Font del Ferro	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-font-del-ferro	<p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46221'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span><span>Edifici de planta quadrangular i coberta trencada amb tres aiguavessos, amb ràfec de mènsules de fusta, i jardí a la part posterior. La composició de les façanes manté una simetria, tot i les reformes que ha patit la finca, que es fan visibles en l’ús de nous materials o en elements de tancament com els porticons de fusta, i altres annexos i estructures construïdes i adossades al costat de llevant i a la part posterior. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En aquest sentit, destaquem els balcons de la planta pis de la façana principal, amb barana de ferro forjat treballat amb motius florals, i les obertures amb una decoració a la part superior, en baix relleu de morter, creant una ondulació central i dos botons ceràmics als extrems amb una pinya. Aquesta solució decorativa la trobem en totes les obertures de les façanes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta baixa d’aquesta mateixa façana, hi ha tres obertures senzilles i a l’extrem dret, la porta d’entrada a la finca. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana de ponent és simètrica i senzilla, amb una estructura en eixos verticals organitzats a la planta baixa amb dues finestres de secció rectangular, dos balcons sense volada al primer pis, amb barana de forja treballada, i a l’espai sota teulada una finestra estreta amb llinda de peces de maó. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Destaca la configuració del costat de llevant (amb accés al carrer Canigó) i posterior de la casa. A llevant, hi té adossat un petit cos de jardí, amb glorieta oberta a la cantonada, amb coberta plana, i un muret de tanca amb una porta de ferro d’accés a la finca per aquesta banda. Aquest conjunt exterior presenta un parament de pedra vista que s’estén en part de la planta baixa de la mateixa façana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A partir d’aquest carrer i en direcció a la part posterior de la finca, hi ha una sèrie de garatges i coberts i annexos a la casa que es comuniquen entre ells i s’interrelacionen, en planta baixa i pis amb terrassa. Es tracta d’afegits posteriors al moment de construcció de la finca. </span></span></span></span></span></span></p>	08283-107	Carretera de Manresa, 40	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües </span></span></span></span></span>aigües mineromedicinals<span><span><span><span lang='CA'><span> entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire. </span></span></span><span><span><span>Aquest edifici forma part d’aquesta urbanització incipient. </span></span></span></p>	41.8487100,2.2179900	435082	4633274		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97491-1391.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97491-1393.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97491-1394.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97491-1396.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			106\|98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97506	Hotel Prudenci	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-prudenci	<p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33032'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb un clar aspecte monumental, i situat enmig d’una illa de cases. La coberta és a quatre aigües. Tot i les reformes, el llenguatge arquitectònic que predomina és el racionalista, que s’insinua encara a la composició de les façanes, prioritzant en tot moment el criteri funcional pel qual va ser construït, inicialment un hotel-restaurant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta planta baixa i tres pisos, amb una destacada simetria i ordre a les façanes, definit per la disposició de filades d'obertures de dimensions iguals. L'estètica és senzilla, amb manca d'elements decoratius, i combinant l'arrebossat de color i l'obra vista. </span></span></span>L'estructura respon al seu funcionalisme i hi predominen les formes geomètriques netes, amb un ús limitat d'altres materials i recursos. </p> <p>Aquesta exagerada simetria i ordre queda trencada per dos volums centrals que sobresurten del pla de la façana principal. Un, en forma de cos rectangular amb planta baixa i terrassa superior, i on s'ubica l'entrada principal a la residència. En segon lloc, un cos central que s'origina en aquesta terrassa i s'alça fins el pis superior, en forma de glorieta porxada. </p> <p>Per altra banda, a la façana posterior, un cos central sobresurt del pla de façana, provocant també un trencament en la simetria, i generant un aspecte més monumental. </p> <p>Al voltant de l'edificació principal, al costat de migdia, s'hi adossen altres annexos construïts amb posterioritat. </p> <p>Tot el conjunt, està envoltat per uns jardins amb zones de descans i passeig.</p>	08283-108	c. Lleida - Av. Montseny	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües </span></span></span></span></span>aigües mineromedicinals <span><span><span><span lang='CA'><span>entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure com el parc de la font del Ferro. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Hotel Prudenci fou un gran projecte arquitectònic que es dugué a terme als anys trenta del segle XX, amb un estil totalment racionalista i projectat per Lluís Bonet i Garí entre els anys 1933 i 1934, obrint les portes el 1935. Fou deixeble d'Antoni Gaudí, i fou un dels arquitectes que després de la Guerra Civil Espanyola continuaren les obres a la Sagrada Família. V</span></span></span>a ser un dels representants del monumentalisme. </p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) l'edifici es va convertir en Hospital de Sang o Hospital Militar de Rereguarda. Era conegut com la Clínica Militar Número 6, i una part del seu personal era de Tona. </span></span></span><span><span><span>Després del conflicte va reprendre la seva activitat hotelera fins els anys setanta del segle XX, i posteriorment es va convertir en la residència per a la gent gran que és avui. </span></span></span></p>	41.8487100,2.2198000	435233	4633273	1933-34	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97506-1402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97506-1403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97506-1404.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97506-residencis.jpg	Legal	Racionalisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Lluís Bonet Garí (Argentona, 1893 - Barcelona, 1993)	Conegut actualment com a Residència Prudenci, per a la gent gran.	120\|98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97649	Habitatge amb façana de l’any 1930	https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-amb-facana-de-lany-1930	<p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24392'>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24392</a></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab en dues vessants i carener paral·lel a façana. Consta de planta baixa i dos pisos, tot i que la segona planta és una remunta posterior a l’edificació original.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana és simètrica de tres eixos. La planta baixa s’organitza amb dos portals i una porta d’accés als pisos, coincidents amb els eixos de simetria. Les obertures tenen un arc molt rebaixat i a sobre uns aplacats amb colors i formes geomètriques diferents. A la part inferior, un sòcol d’arrebossat diferent recorre la façana horitzontalment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta primera, un balcó corregut engloba les tres obertures, que tenen el mateix tipus d’arc que a la planta baixa i decoració ceràmica a damunt, emmarcada, que reprodueix un escacat de colors blaus i blancs. La llosa del balcó és de perfil motllurat i la barana és de forja amb barrots simples i tornejats, amb motius geomètrics. Al pis superior, la remunta presenta dues finestres simples.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca l’arrebossat de la part central de la façana, molt rugós, on s'observa la inscripció “any' '1930” situada entre balcons. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part superior de la façana hi ha una barbacana d’obra amb ràfec de biguetes de fusta treballada.</span></span></span></p>	08283-109	c. Maduixes, 21	<p><span><span><span>Casa construïda el 1930, si tenim en compte la inscripció de la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons la informació oral d’Amadeu Lleopart, va ser construïda per Rosa Prat Castelló, filla Can Paulet, després d'haver rebut en herència un terç de la finca de can Bosc.</span></span></span></p>	41.8463200,2.2290700	436000	4633001	1930	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97649-p1100187.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97649-p1100188.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97649-p1100191.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97650	Espai boscós, codi C11	https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-boscos-codi-c11	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Es tracta d’un espai boscós d’1,45 ha amb una elevada biodiversitat que combina zones amb poca vegetació (perquè es tracta de terrers calcaris margosos, amb vegetació escassa) i altres zones amb molta vegetació. Destaquen com a espècies vegetals dominants el roure martinenc (<em>Quercus pubescents</em>) i les alzines (<em>Quercus ilex) </em>disperses. Com a arbust, el boix (<em>Buxus sempervirens</em>).</span></span></span></p>	08283-110	Espai situat al NO del nucli urbà, a la vessant d’obaga del serrat de Puigbonic.		41.8565200,2.2146100	434810	4634144		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97650-p1100145.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97650-p1100146.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97651	Espai boscós, codi C12	https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-boscos-codi-c12	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Es tracta d’una zona boscosa de 40,6 ha amb característiques interessants des del punt de vista natural: </span></span></span></p> <p><span><span><span>Connectivitat:<strong> </strong>Situat entre dos cursos fluvials i envoltat de camps, aquest espai juga un paper important com a connector ecològic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Elevada biodiversitat:<strong> </strong>Es tracta d'un espai amb una elevada diversitat d'espècies vegetals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Presència de terrers calcaris característics de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen espècies vegetals dominants com les alzines (<em>Quercus ilex</em>], roure martinenc (<em>Quercus pubescents</em>) i alzines sureres (<em>Quercus suber) </em>disperses i arbustos com l’arç blanc (<em>Crataegus monogyna)</em> i el boix (<em>Buxus sempervirens</em>).</span></span></span></p>	08283-111	Espai situat al NO del nucli urbà.		41.8563000,2.2112300	434529	4634122		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97651-p1100175.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97651-p1100178.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97652	Espai boscós, codi C14	https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-boscos-codi-c14	<p><span><span><span><span><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>			<p><span><span><span>Es tracta d’una franja boscosa lineal en forma de “S” de 2140 m² amb abundant vegetació. La importància d’aquesta petita àrea és que actua com a connector biològic entre el serrat de Puigbonic i la zona amb més pendent del Planell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen espècies vegetals com el roure martinenc (<em>Quercus pubescents</em>), l’om (<em>Ulmus minor)</em>, arbres dispersos, i el boix (<em>Buxus sempervirens</em>).</span></span></span></p>	08283-112	Espai situat al NO del nucli urbà, a l’extrem oest del serrat de Puigbonic.		41.8554900,2.2155400	434886	4634029		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97652-p1100138.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97652-p1100139.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97653	Marge entre camps, codi C15	https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-codi-c15	<p><span><span><span><span><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>		Aquest marge i la seva vegetació ha minvat respecte a quan es va fer el catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona l'any 2011.	<p><span><span><span>Espai de dimensions reduïdes, uns 1700 m², que fa de marge entre camps, es tracta d’una fondalada amb vegetació típica de ribera. És una zona de desguàs que va a parar al Torrent de Sant Cugat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen espècies vegetals com els pollancres (<em>Populus Nigra</em>) i l’herbàcia heura (<em>Hedera hèlix</em>).</span></span></span></p>	08283-113	Espai situat a l’oest del nucli urbà, tocant al torrent de Sant Cugat.		41.8565300,2.2080000	434261	4634150		08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97653-p1100168.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97653-p1100170.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97655	Conjunt de marges, codi C16	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-marges-codi-c16	<p><span><span><span><span><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>			<p><span><span><span>Es tracta d’unes línies de marges perpendiculars a la Riera de Sant Cugat unides entre si per un braç transversal. Conformen un conjunt de 1280 m² de marges fruit de desnivells entre diferents camps de conreu, que aporta diversitat al paisatge agroforestal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi destaquen espècies vegetals com el Roure martinenc (<em>Quercus pubescents</em>), i arbustos com l’esbarzer (<em>Rubus ulmifolius</em>).</span></span></span></p>	08283-114	Espai situat a l’oest del nucli urbà, tocant al torrent de Sant Cugat. A l’oest hi ha la carretera N-141c.		41.8565400,2.2048900	434003	4634154		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97655-p1100165.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97655-p1100166.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97656	Pou del Planell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-planell		XIX, XX	La teulada està molt deteriorada	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou d'aigua construït de forma cònica, amb pedra irregular lligada amb morter i posteriorment arrebossada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'estructura presenta una obertura esqueixada al vessant de ponent a un metre de terra, des d'on s'accedeix al pou per poder extreure'n aigua mitjançant una porta de fusta decorada amb incisions de formes lineals. A la part superior hi ha una gran llinda de pedra i una teulada de teules àrabs que es troba deteriorada.</span></span></span></span></span></p>	08283-115	Davant de la casa del Planell		41.8514200,2.2075200	434216	4633583		08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97656-p1100020.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97656-p1100021.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97656-p1100022.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			119\|98	47	1.3	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97658	Franja boscosa entre camps, codi C17	https://patrimonicultural.diba.cat/element/franja-boscosa-entre-camps-codi-c17	<p><span><span><span><span><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>			<p><span><span><span>Aquest espai de 2260 m² es situa molt a prop d’un curs fluvial, fet que converteix aquesta franja lineal paral·lela a la riera en un espai privilegiat per albergar vegetació de ribera, clau per al desenvolupament de sistemes naturals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen espècies vegetals com els pollancres (<em>Populus Nigra</em>) i les alzines (<em>Quercus ilex</em>).</span></span></span></p>	08283-116	Espai situat a l’oest del nucli urbà, tocant al torrent de Sant Cugat.		41.8571000,2.2069700	434176	4634214		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97658-p1100161.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97658-p1100162.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97659	Àrea del Turó de Can Queu (PEIN)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-can-queu-pein	<p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La delimitació d'aquest espai natural, de 2,83 ha s’inicia a la zona nord del Turó, el qual ha estat modificat en la seva zona nord-est pel traçat de l’autovia de Vic. El límit segueix aquesta via en sentit sud-est en un tram d’uns 100 m fins a enllaçar amb l’antic camí que unia el mas de Can Queu amb Tona. El límit sud d’aquesta àrea coincideix amb aquest camí fins a una bifurcació propera al conjunt de construccions anomenades el Xaloc. Des d’aquest punt el límit gira en direcció nord i coincideix amb el marge de la zona conreada i el canvi de pendent, establint els límits oest i nord de l’àrea, fins que es troba amb el traçat de l’autovia, punt d’inici d’aquesta delimitació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em>Nyctalus sp</em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></p>	08283-117	Està situat a llevant de l’antiga ctra. N-152, entre aquesta i l’Autovia de Vic.		41.8634200,2.2341300	436437	4634896		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97659-p1100062.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97659-p1100128.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Àrea especial de protecció	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai és mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna.		2153	5.1	1786	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97674	Riera de Tona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-tona-1	<p><span><span><span>GELABERT, Adrià (2011). “Els espais no urbanitzats de Tona i els seus recursos naturals”. Llibre de Tona. </span></span></span></p>			<p><span><span><span>La riera de Tona estructura bona part de la conca del Ter al municipi, recull les aigües que baixen del vessant septentrional del serrat de Sant Valentí i les que davallen de la serra de Font Joana. Neix de la unió de diversos torrents: el torrent de Sant Cugat, el de la Font del Prat i el de la Suïssa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Travessa el municipi d’oest a est pel límit nord de la trama urbana. A la depuradora de Tona, el curs fluvial canvia la direcció cap al nord, on surt del municipi entre les masies de Can Bruguera i Can Oliva. Al llarg del curs destaca la vegetació de ribera, entre camps i petites àrees boscoses. També destaca la diversitat de la fauna: ocells, amfibis, rèptils i insectes.</span></span></span></p>	08283-118	Travessa el municipi des del serrat de Sant Valentí, direcció oest- est.		41.8604600,2.2278400	435912	4634572		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97674-p1100052.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97674-p1100051.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97695	Barraca de Colldarnau I	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-colldarnau-i	<p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F949406'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya </a></span></span></span></p>		L’estructura està parcialment coberta per la vegetació natural.	<p><span><span><span>Construcció aixecada en pedra seca de planta rectangular (1,40 x 1,20 m), adossada a un marge. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, habitual en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió). El tancament de la volta es fa amb dues grans lloses. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’alçada màxima interior és de 1,40 m. Els muntants de la porta estan bastits amb pedres més o menys escairades de mides irregulars, i a la part superior de l’obertura hi ha una llinda plana (1,5 m). Al mur sud s’hi ubica una fornícula de forma rectangular on es llegeix una la data inscrita de 1930 o 1936, i dues lletres a sota (B,M)</span></span></span></p>	08283-119	Al límit oest del terme municipal	<p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània, lligades plenament a l’activitat agrària.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tècnica constructiva de la pedra seca es caracteritza per l'ús de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense utilitzar cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Damunt de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La funció d’aquestes construccions era tenir un lloc d’aixopluc per al pagès, i un espai on guardar les eines agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.</span></span></span></p>	41.8465200,2.1952200	433190	4633049		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97695-p1090918.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97695-p1090920.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97695-p1090926.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Barraca inclosa a l'inventari col·laboratiu Wikipedra impulsat per l'observatori del paisatge de Catalunya (wikipedra.catpaisatge.net) amb el codi 6938. Autor: Pere Baulenas Sañé. Data de registre: 01/05/2012	119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97696	Barraca de Colldarnau II	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-colldarnau-ii	<p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F947419'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya </a></span></span></span></p>			<p><span><span><span>Construcció aixecada en pedra seca de planta quadrangular externament, tot i que l’interior és molt irregular, de forma arrodonida. S’adossa a un marge i està elevada respecte al camí que passa pel costat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció </span></span></span>és de la tipologia de sostre <span><span><span>de falsa volta, habitual en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió). El tancament de la volta es fa amb una gran llosa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’alçada màxima interior és de 1,10 m. La porta d’entrada és molt baixa (70 cm), s’ubica al sud-oest i és de llinda plana. El diàmetre interior màxim és d’1,80 m. Presenta una obertura interior d’uns 3 cm d’amplada. </span></span></span></p>	08283-120	Al límit oest del terme municipal	<p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània, lligades plenament a l’activitat agrària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tècnica constructiva de la pedra seca es caracteritza per l'ús de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense utilitzar cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Damunt de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (<em>Iris germanica</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La funció d’aquestes construccions era tenir un lloc d’aixopluc per al pagès, i un espai on guardar les eines agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.</span></span></span></p>	41.8465100,2.1936200	433057	4633049		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97696-p1090934.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97696-p1090937.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97696-p1090938.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97699	Àrea del Turó de Can Cucut (PEIN)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-can-cucut-pein	<p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamentals de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està situat a llevant de l’autovia de Vic. Es tracta d’una àrea d’1,89 ha. La seva delimitació s’inicia al nord del petit turó, al peu d’aquest i on s’inicia el canvi de pendent. El límit envolta tot deixant fora de l’espai unes edificacions ramaderes del mas de Can Cucut, construïdes al peu del turó, on tot el seu límit segueix uns camins situats al peu del turó i que retornen al punt d’inici. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p>	08283-121	Està situat a llevant de l’autovia de Vic. Al costat de la casa de la Granja del Serrat i Can Cucut.		41.8676500,2.2358800	436586	4635364		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97699-p1100066.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97699-p1100068.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social			Xarxa natura 2000	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna.		2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97725	Jaciment arqueològic de Can Rotlle / l'Hostal d'en Valls	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-rotlle-lhostal-den-valls	<p> <span><span><span><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/11857'>https://invarque.cultura.gencat.cat/card/11857</a></span></span></span></p>	-IIIaC-XVIII	A l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es considera que el jaciment està destruït.	<p><span><span><span>Segons consta a l’Inventari de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya, el jaciment es va determinar com a via històrica romana, medieval i moderna, a partir de la informació oral facilitada pel senyor Felip Vall de Tona. Es trobaria ubicat entre els dos masos que donen nom al jaciment (Can Rotlle / l'Hostal d'en Valls), més o menys per on passa l'actual carretera C17 actualment. Segons la font, hi discorria una via romana que venia de Collsuspina i anava en direcció a Vic. Posteriorment, la via va continuar en funcionament essent la coneguda via '<em>Strata Francisca</em>' o camí dels francs. L'actual mas de l'Hostal d'en Valls, tal i com indica el seu topònim, podria haver estat un antic hostal d'allotjament vinculat a la suposada via. (CCAA).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment es considera jaciment el vial paral·lel a la C17 a la banda de Can Rotlle, costat esquerre de l’autovia en direcció Vic.</span></span></span></p>	08283-122	Hostal d’en Valls		41.8740387,2.2359114	436595	4636073		08283	Tona	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97725-p1100097.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97725-p1100098.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97725-p1100099.jpg	Legal	Medieval\|Modern\|Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Cultural			BCIL	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			85\|94\|83	1754	1.4	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97726	Marge entre camps, codi C01	https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-codi-c01	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>		L’espai actual es veu minvat respecte al que hi havia quan es va fer el catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona l'any 2011.	<p><span><span><span>Zona d’interès natural de 9.400 m² ubicada al costat del Torrent de Segalers, just abans que es trobi amb la Riera de Tona. Es tracta d’un conjunt de marges entre camps amb presència important de vegetació i pròxim als cursos fluvials citats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar la presència d’un turó de terrers calcaris amb margues, que limita amb aquesta àrea. Aquesta línia de vegetació disminueix el risc d’erosió.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La vegetació predominant és l’heura (<em>Hedera Helix) </em>en l'estrat<em> </em>herbaci, i com a arbre, l’alzina (<em>Quercus ilex</em>). </span></span></span></p>	08283-123	Espai situat al nord-oest del terme municipal, a l’oest de la C17.		41.8729300,2.2411200	437026	4635946		08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97726-p1100103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97726-p1100102.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97728	Turonet entre camps, codi C02	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-entre-camps-codi-c02	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>			<p><span lang='CA'><span><span>Zona d’interès natural de 3.170 m². Es tracta d’un turonet circular i una línia arbrada al sud. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La petita elevació presenta dos sectors diferenciats: el vessant d’obaga on hi predomina la vegetació arbòria i arbustiva; i el vessant de soleia, amb poca vegetació arbustiva o matolls. La vegetació predominant com arbrat és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i el roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em> i l’arbustiva <em>(prunus spinosa).</em> </span></span></span></p>	08283-124	Espai situat al nord-oest del terme municipal, a l’oest de la C17.		41.8696000,2.2386900	436821	4635578		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97728-p1100078.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97728-p1100079.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97729	Marge elevat entre camps, codi C03	https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-elevat-entre-camps-codi-c03	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Zona d’interès natural de 3.190 m². Es tracta d’un marge entre dos camps amb un elevat desnivell ocupat per abundant vegetació, l’àrea és representativa del paisatge tipus mosaic agroforestal del municipi, que redueix el ris d’esllavissades en aquesta zona. L’arbre més destacat és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>)<em>.</em> </span></span></span></p>	08283-125	Espai situat al nord-oest del terme municipal, a l’oest de la C17.		41.8688400,2.2376200	436732	4635495		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97729-p1100072.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97729-p1100073.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97731	Marge entre camps de Can Bruguera, codi C04	https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-de-can-bruguera-codi-c04	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>		La conservació és irregular, a l’extrem nord-oest la vegetació és quasi inexistent, però al costat del camí al nord-est de làmbit, per exemple, hi ha zones boscoses destacades.	<p><span><span><span>Zona d’interès natural de 7.344 m². Es tracta d’un marge envoltat de camps en la seva part baixa i amb les edificacions de Can Bruguera a la part alta. Amb un elevat desnivell ocupat per abundant vegetació, pel costat passa la Riera de Tona que conforma una continuïtat forestal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arbre més destacat és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i de forma dispersa apareix el roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em>; i com arbust, el boix <em>(Buxus sempervirens).</em> </span></span></span></p>	08283-126	Espai situat al nord del terme municipal, a l’oest de la C17.		41.8702900,2.2404600	436969	4635654		08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97731-p1100082.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97731-p1100083.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97753	Espai d’interès natural de la masia del Vendrell, codi C08	https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-de-la-masia-del-vendrell-codi-c08	<p> <span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Zona d’interès natural de mides considerables, 38,6 ha. L’espai combina dos tipus d’hàbitat: a la zona nord grans arbres als marges dels camins; a la zona sud, la biodiversitat més elevada i és destacable la presència de <em>badlands</em> o turons calcaris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els arbres més destacats hi ha l’alzina (<em>Quercus ilex</em>), el roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em>, i el plàtan <em>(Platanus hispànica).</em> </span></span></span></p>	08283-127	Entorn de la masia del Vendrell. Espai situat al nord-oest del nucli urbà, al costat de carretera N-141c.		41.8461600,2.2296900	436051	4632983		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97753-p1100182.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97753-p1100184.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97774	Marges i fondalades entre camps, codi C18	https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-i-fondalades-entre-camps-codi-c18	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>		Baixa diversitat d‘espècies, absència de vegetació arbòria.	<p><span><span><span>Espai d’uns 5300 m², de fondalades que fan de marge entre camps. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes línies de marges, que fan una forma de creu des d’una vista zenital, és un espai entre rieres, fet que li atorga un valor potencial de connector ecològic en un àrea densament conreada. Destaca com espècie vegetal un arbust, l’esbarzer (<em>Rubus ulmifolia</em>).</span></span></span></p>	08283-128	Espai situat al nord-oest del nucli urbà, a l’altre banca del N-141c.		41.8577900,2.2000100	433599	4634296		08283	Tona	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97774-p1100157.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97774-p1100158.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97775	Espai entre camps, codi C19	https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-entre-camps-codi-c19	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>		Baixa diversitat d‘espècies, absència de vegetació arbòria.	<p><span><span><span>Petit espai de 1.600 m², es situa connectat a una àrea fluvial amb abundant vegetació de ribera i fa la funció de sistema de suport a aquesta arbreda, el seu valor està relacionat amb aquest fet. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Predomina la vegetació arbustiva, l’esbarzer (<em>Rubus ulmifolia</em>) i algun exemplar dispers de garrofer <em>(Ceratonia síliqua).</em></span></span></span></p>	08283-129	Espai situat al nord-oest del nucli urbà, just tocant la carretera N-141c.		41.8577000,2.2020700	433770	4634285		08283	Tona	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97775-p1100152.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97775-p1100153.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97776	Conjunt de marges entre camps, codi C39	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-marges-entre-camps-codi-c39	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>		L’espai actual es veu minvat respecte a quan es va fer el catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona l'any 2011.	<p><span><span><span>Superfície de 26,24 ha d’un conjunt de marges entre camps formats en petites fondalades on transcorren cursos fluvials de poc cabal, una part limita amb el torrent de Segalers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació predominant és arbustiva, esbarzers (<em>Rubus ulmifolia</em>), i aranyoners (<em>Prunus spinosa</em>), </span></span></span><span lang='CA'><span><span>també de forma dispersa hi ha alzines com a arbres (<em>Quercus ilex</em>). </span></span></span><span><span><span>Cal destacar el paper de connector ecològic en un territori agrícola.</span></span></span></p>	08283-130	Espai situat al nord-oest del terme municipal, just tocant la C17.		41.8717400,2.2310100	436186	4635822		08283	Tona	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97776-p1100115.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97776-p1100116.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97777	Marge elevat entre camps, codi C40	https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-elevat-entre-camps-codi-c40	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>		L’espai actual es veu minvat respecte a quan es va fer el catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona l'any 2011.	<p><span><span><span>Àrea lineal de tan sols 740 m² ubicada en una petita elevació del terreny, destaca per estar al costat de masses forestals de més entitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació predominant és arbustiva, esbarzers (<em>Rubus ulmifolia</em>). Cal destacar el paper de connector ecològic en un territori agrícola.</span></span></span></p>	08283-131	Espai situat al nord-oest del terme municipal, a l’oest de la C17.		41.8747100,2.2326000	436321	4636150		08283	Tona	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97777-p1100109.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97777-p1100111.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97779	Àrea del Turó del Castell (PEIN)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-del-castell-pein	<p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILAMAJÓ, Marc (2007). “L'entorn paisatgístic del turó del Castell de Tona”. Llibre de Tona</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’àrea del Turó del Castell té una superfície de 19.30 ha. La descripció dels seus límits s’inicia a la part nord-est del turó on s’inicia un corriol al peu del turó que esdevé camí a la part est de l’àrea. El límit continua en sentit sud per aquest camí fins que se separa per envoltar pel nord i oest unes cases unifamiliars i uns dipòsits, que queden fora de l’espai.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit gira en direcció oest i coincideix amb el límit del sòl urbà que estableixen les Normes Subsidiàries vigents del municipi de Tona fins a trobar el passeig de la Suïssa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit oest coincideix amb el passeig de la Suïssa fins uns 90 m passat el camp de futbol, on el límit es separa del passeig esmentat i mitjançant una línia recta imaginària de 70 m fins la rotonda final d’un carrer asfaltat però sense edificacions. Quan aquest carrer tomba en direcció nord es traça una altra línia recta imaginària fins enllaçar amb el punt d’inici de la descripció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En els pendents margosos del turó, més o menys aixaragallats, es formen sòls que es coneixen com a regosòls, que són sòls sobre materials no consolidats, sense una capa de material orgànic sobre la roca descoberta. És, per tant, un sòl poc evolucionat, sotmès a l'erosió, pobre en matèria orgànica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part baixa del pendent, on s'acumulen més materials i l'activitat biològica es veu afavorida per qüestions ambientals (major humitat, menys exposició a agents d'erosió...) es formen sòls bruns calcaris col·loïdals. Són sòls més estructurats, amb presència de carbonat càlcic actiu en tot el perfil, i amb capes de material sobre la roca mare: una capa amb matèria orgànica que facilita la presència de coberta vegetal, i una capa mineral, que ajuda a l'arrelament d'aquesta coberta vegetal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part alta del turó hi ha un tipus de sòl anomenat rendzines. Són sòls formats sobre roques calcàries que es divideixen finament, i barrejats amb la matèria orgànica (per acció mecànica i biològica), donen lloc a una capa superficial rica en carbonats. Aquesta estructura facilita la presència d'una important coberta vegetal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el turó del Castell hi trobem espècies vegetals dels diferents estrats de vegetació: arbori, arbustiu i herbaci. Dins de l'estrat arbori hi ha pi blanc, pi pinyoner (<em>Pinus pinea</em>), alzina (<em>Quercus ilex ilex</em>), roure martinenc (<em>Quercus pubescens</em>) i auró blanc (<em>Acer campestre</em>). La seva distribució varia en funció de si estan a vessant solell o obac i també degut a l'efecte provocat per l'acció del vent (sobretot en la part superior del turó). En l'estrat arbustiu, les espècies més destacades són el garric (<em>Quercus coccifera</em>), l'esbarzer (<em>Rubus ulmifolius</em>), l'arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>), l'argelaga (<em>Genista scorpius</em>) i els arbustos aromàtics com la farigola (<em>Thymus vulgaris</em>) i el romaní (<em>Rosmarinus offícinalis</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l'estrat herbaci destaquen molt especialment les gramínies de varis tipus, les heures (Hedera hèlix), que cobreixen de forma quasi total el tronc de la majoria d'alzines que hi trobem, i també quantitats considerables de ravenisses blanca (<em>Diplotaxis erucoides</em>) i groga (<em>Erucastrum nasturtnfolium</em>), i el fonoll (<em>Phoeniculum vulgars</em>) (VILAMAJÓ, 2007).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p>	08283-132	Serrat del Castell de Tona		41.8545400,2.2235400	435549	4633918		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97779-p1100043.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97779-p1090982.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Xarxa natura 2000	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna.		2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97780	Àrea del Turó del Planell (PEIN)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-del-planell-pein	<p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’àrea del Turó del Planell té una superfície de 3,91 ha. La descripció del seu límit s’inicia al nord d’aquest petit turó, que coincideix en un tram d’uns 250 m amb el camí del mas de Planelló al mas de Planell, constituint el límit nord-est i est d’aquesta àrea. El límit sud envolta pel nord les edificacions del mas de Planell. A l’oest d’aquestes el límit ve definit pel marge de conreu i inici del pendent més pronunciat del turó fins a enllaçar amb un torrent que estableix el límit oest en un tram de 70 m. El límit continua al nord del turó pel marge entre la zona conreada i el canvi de pendent fins enllaçar amb el camí, que servia de punt d’inici de la delimitació.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p>	08283-133	Sector nord del Planell		41.8529800,2.2061500	434104	4633758		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97780-p1100011.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97780-p1100028.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Xarxa natura 2000	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna.		2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97829	Casa de Jaume Subirana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-jaume-subirana	<p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p>	XX	La façana principal presenta, sobretot a la part central, un fort deteriorament, i deixa a la vista el parament en alguns dels punts.	<p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, i una singular distribució amb dos volums idèntics units per un eix central a través del qual s’accedeix a la finca. Les cobertes són a quatre vents, amb carener paral·lel a la façana, i ràfec amb biguetes de fusta. L’estructura de la façana principal té forma de mansarda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici presenta planta baixa i pis, i una part de terrat transitable amb una torreta. Es desconeix si es tracta d’un o de diversos habitatges. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que el pas del temps ha deteriorat l’estat de la façana, manté la distribució original, i la simetria a partir d’eixos verticals ben definits. Les obertures dels pisos són balconeres, motllurades a la part superior, i les de la planta baixa, finestrals. Es conserven les persianes mallorquines de fusta. Destaquem els dos ulls de bou de l’espai sota teulada amb decoració de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt està envoltat per una tanca amb sòcol i pilarets de pedra, acabats amb una tanca de ferro.</span></span></span></p>	08283-134	c. Doctor Bayés, 32	<p><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span>mineromedicinals<span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar </span></span></span>un fort creixement urbanístic. El primer eix de creixement lligat a l'activitat de l'estiueig es va produir a banda i banda de l'antiga carretera nacional de Barcelona a Ribes i en concret en un dels seus trams, que va prendre el nom de carrer del Dr. Bayés, on durant la primera meitat del segle XX va proliferar la construcció d’edificis d’estil modernista i noucentista.</p> <p><span><span><span>En un document gràfic extret de l’Arxiu Municipal de Tona, es mostra el projecte d'aquesta casa -dita de Jaume Subirana (el seu promotor)-, de l’any 1927, encapçalat per l’arquitecte municipal Manuel Gausa Raspall. </span></span></span></p>	41.8568400,2.2301900	436103	4634168	1927	08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97829-861.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97829-862.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97829-863.jpg	Inexistent	Noucentisme\|Racionalisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Manuel Gausa Raspall (1892, Barcelona - 1976, Vic)		106\|120\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97830	Villa Rosa Carmen	https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-rosa-carmen	<p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, A.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular que es defineix pel joc de volums verticals (a mode de torretes) que s’interrelacionen creant un moviment visual. Presenta un jardí a la part posterior. Les cobertes dels diferents volums són a dues vessants però poden ser paral·leles o perpendiculars a la façana. El ràfec en tots els casos és pronunciat amb llates i biguetes de fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i la singularitat arquitectònica esmentada, es manté una distribució simètrica de les façanes mitjançant eixos verticals amb obertures que són més amples a la planta baixa i que, a mesura que arribem als pisos superiors, es fan més estilitzades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt de l’edificació està envoltat per una tanca amb pilarets i reixa de barrots de ferro amb decoració. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Damunt de la porta d’entrada hi ha el nom de Villa Rosa Carmen, i una imatge.</span></span></span></p>	08283-135	c. Doctor Bayés, 30	<p>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües mineromedicinals, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Eren zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laran estiuejants, majoritàriament famílies burgeses, aquest creixement va englobar el carrer Doctor Bayés, on durant la primera meitat del segle XX va proliferar la construcció d’edificis d’estil modernista i noucentista.</p>	41.8566576,2.2300757	436094	4634148		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97830-881_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97830-882_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97830-883_0.jpg	Inexistent	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Actualment, la finca és ocupada per una enginyeria.	106\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97836	Habitatge carrer Antoni Figueras 14	https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-antoni-figueras-14	<p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis, i espai de sotateulada. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. El ràfec sobresurt amb llates i biguetes de fusta. Les cantonades de la façana principal són de totxo vist, material emprat també a les obertures i marcant les línies de separació dels forjats de les diferents plantes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un edifici que està envoltat d’un jardí al qual s’accedeix mitjançant dues portes des del mateix carrer. La tanca que delimita amb el jardí és de sòcol de pedra sense treballar i pilarets de totxo. És possible que aquesta estructura hagi estat reformada ateses les característiques dels materials usats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal de l’edifici destaca per la seva simetria, presentant una distribució en eixos que li donen verticalitat. L’ús del totxo vist crea formes geomètriques que donen moviment a l’edifici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’entrada principal es realitza a través de tres esglaons des del carrer i mitjançant una obertura emmarcada amb totxo vist d’arc rebaixat. Els finestrals de la planta baixa i pis presenten un emmarcat gairebé idèntic, en destaquen altra vegada les formes geomètriques, sobretot pel que fa a les formes triangulars que recorden els frontons clàssics. A la planta baixa, les finestres presenten reixes amb treball de ferro forjat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La balconada del primer pis, té llosana i mènsules de formigó i una barana amb treball de ferro forjat i motius florals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’espai sota teulada hi ha dues obertures centrals que recorden a una galeria de coronament. Les dues finestres, d'arc angular o rectilini, estan separades per una columneta d'estil clàssic. </span></span></span></p>	08283-136	c. Antoni Figueras, 14	<p><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span>mineromedicinals<span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Eren zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laran estiuejants, majoritàriament famílies burgeses, i on durant la primera meitat del segle XX va proliferar la construcció d’edificis d’estil modernista i noucentista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons les dades del cadastre, l’edifici és del 1915. </span></span></span></p>	41.8524952,2.2291222	436010	4633687	1915	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97836-1231.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97836-1232.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97836-1233.jpg	Inexistent	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			106\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97837	Biblioteca Caterina Figueras	https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-caterina-figueras	<p><span><span><span><span lang='CA'>DD.AA (1993) “Restauració de les antigues escoles de Caterina Figueras” . Diputació de Barcelona. Pàgines 201-211.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CLAPAROLS, J.M; (</span><span lang='LA'>et alii</span><span lang='CA'>) (2004) 75 anys de les antigues escoles Caterina Figueras de Tona (1929-2004). Tona, Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (</span></span><span lang='LA'><span>et alii</span></span><span lang='CA'><span>) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span><span lang='CA'><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLEOPART, Amadeu - PUIGFERRAT, Carles. 'Les escoles a Tona durant la Guerra Civil i la depuració de mestres'. Llibre de Tona [Tona], 2003, pàg. 69-81.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni.(1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUJOL, Andreu. (2013) L’arquitectura escolar pública a Espanya (1900-1936): Historiografia i història. (Treball de recerca de màster)..</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24401'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p>	XX		<p>L'actual biblioteca Caterina Figueras es correspondí a l'edifici de les antigues escoles públiques del mateix nom, ampliat els anys 2022-23 amb nous espais que han relligat els edificis originals.</p> <p>El bloc original que es correspon a les escoles el formen dos edificis <span><span><span>independents (</span></span></span>el més gran era l'ala de les aules dels nens),<span><span><span> amb galeries porticades a migdia. </span></span></span>El pis superior que s'aixeca al centre de l'edifici principal és fruit d'una ampliació que es va fer el 1931 i es correspon a l'antiga aula de pàrvuls.</p> <p><span><span><span>El conjunt, d’evident inspiració clàssica, el conformen diferents volums o cossos i cobertes ubicats en diferents plans i interrelacionats entre ells. Tot i el moviment de formes, hi ha una simetria en la composició de les obertures que es complementa amb els elements ornamentals de les façanes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal, encarada a migdia, l'edificació es troba realçada respecte el nivell de circulació del carrer d'Antoni Figueras, mitjançant diferents trams d'escales. Aquesta cara, ara no és l'accés habitual de la biblioteca, però antigament era l'entrada </span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>principal de les escoles públiques. Així, una galeria porxada de mig punt, coronada amb un escut d’Alfons XIII, permetia l'entrada dels i les alumnes a l'interior del centre, que es distribuïen a les diferents aules. Actualment, aquesta composició encara existeix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'extrem dret respecte aquesta posició, hi ha la </span></span></span></span></span>el segon edifici de l'antiga escola (es corresponia a l'aula unitària de nenes), ara sala de lectura,<span><span><span><span lang='CA'><span> que es comunica en planta baixa mitjançant un corredor de parets de vidre </span></span></span></span></span>de nova construcció, fruit de l'ampliació.<span><span><span><span lang='CA'><span> Des de l'interior, la distribució actual intueix en algunes parts la originària de les escoles, amb les</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> dues ales comunicades entre elles a través d’un espai central. </span></span></span></span></span></p> <p>Són notables les encavallades de fusta i l'embigat de les cobertes, que es corresponen a l'edifici dels anys 1920.</p> <p>La composició pròpia de les façanes i dels volums de l'edifici es complementa amb obertures discretes, sense decoracions, i elements decoratius com el fris motllurat, de color granat, d'estil clàssic, que recorre tots els trams del ràfec de les cobertes, i que en la façana principal pren un protagonisme especial amb l'escut d'Alfons XIII. </p> <p><span><span><span>Per altra banda, un element decoratiu notable són els esgrafiats ubicats a la part superior de les façanes, gravats per Manuel Puig i Genís, un gravador i pintor de Vic. Els dibuixos representen diferents passatges de la vida dels infants, en un context idealitzat, recordant l’estil il·lustratiu noucentista i seguint el model il·lustratiu de Lola Anglada.</span></span></span></p>	08283-137	c. Antoni Figueras, 62	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Davant de la manca d’un espai per cobrir les necessitats d’escolarització dels infants de Tona, el 1921 es va formar un patronat i una Fundació, per poder recollir fons econòmics per un primer projecte d’escola. Els recursos es varen acabar i es van haver d’aturar les obres. Pocs anys després, l’estiuejant barceloní Antoni Figueras Cerdà (indià), feu una important donació adquirint uns terrenys propers per poder reiniciar el projecte de la nova escola. Aquestes noves obres es van encarregar a l’arquitecte municipal, </span></span>Manuel Gausa i Raspall sota un nou projecte.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antoni Figueras t</span></span></span></span></span>ambé en va pagar la construcció de l'escola. <span><span><span>L'única condició que va posar Antoni Figueras fou que el conjunt escolar portés el nom de la seva filla morta, de nom Catalina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Anys més tard, i després de la Guerra Civil, durant els anys de la repressió, alguns mestres de l’escola foren depurats, amb diversos càstigs. Engràcia Remolins Pujol, va haver de deixar l’escola i marxar a l’Alt Penedès a continuar la seva tasca de mestra. El seu marit, Pere Mata Anfruns, no va poder reincorporar-se a l’escola fins al 1942. Finalment, Andreu Rodamilans Carné, director de l’escola durant els primers mesos de la Guerra Civil, i president del Comitè Antifeixista de Tona, entre altres, va haver de marxar a l’exili el 1939 i no en va tornar fins al 1976.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Entre els anys 1990 i 1993, es va restaurar el conjunt per part de Josep Maria Claparols Pericas i Josep Padrós, </span></span></span></span>amb el finançament de la<span><span><span><span lang='CA'> Diputació de Barcelona. En aquest nou projecte es varen convertir les escoles en una biblioteca i sala d'exposicions. Durant aquest procés, es varen realitzar nous </span>esgrafiats a la façana que dona a l’entrada de l’actual biblioteca, fets per Jordi Arboix i Antoni Pérez, i seguint els mateixos models de Manuel Puig. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les últimes obres a la biblioteca, van suposar reformes i la seva ampliació, realitzada sota el projecte arquitectònic de Carme Vernis Rovira. Les obres es van realitzar entre el gener de 2022 i l'octubre de 2023, quan es van tornar a obrir les seves portes, tot i que la inauguració formal es va produir el 25 de juny de 2024. Les obres van </span></span></span>augmentar la superfície útil de 350 m² a 584 m². Les millores van incloure una nova sala polivalent, una sala de suport, i un pati exterior per a activitats, així com una ampliació de la sala del fons general. Aquest projecte va ser finançat per la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el propi Ajuntament de Tona.</p>	41.8503600,2.2299400	436076	4633449	1928-1929 / 1991-1993 (restauració) / 2022-2023 (obres d'ampliació)	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97837-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97837-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97837-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97837-4.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural			BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Manuel Gausa i Raspall (1892, Barcelona - 1976, Vic) / Manuel Puig Genís (Vic, 9 de gener de 1868 - Barcelona, 21 de novembre de 1957). / Josep Maria Claparols i Pericas, Josep Padrós i Oriol / Carme Vernis Rovira (ampliació 2022-23).	A la primera meitat del segle XX, moltes escoles públiques catalanes no disposaven de les condicions estructurals ni higièniques necessàries per dur a terme la seva funció. Tona, no n'era una excepció. Al poble, hi havia tres-cents alumnes que necessitaven ser escolaritzats. Així que es va preveure el projecte per construir un centre amb dos espais diferenciats, un per als nens i l’altre per les nenes.	106\|98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97838	Can Mas de la Carretera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-de-la-carretera	<p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART i TIÓ, Anna. (2011) “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p>	XX	Estat d’aparent abandonament, amb les façanes deteriorades i alguna obertura malmesa.	<p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant, amb carener paral·lel a la façana. El ràfec és fet amb rajols i peces prefabricades de formes geomètriques. Està envoltat per un jardí en estat d’abandonament, i a la façana de llevant hi té adossat un petit cobert. La tanca del jardí que dona al carrer Camí de Verinal, és un mur de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És un edifici senzill, amb una distribució simètrica de les obertures, que són d’arc rebaixat i sense ornaments. L'organització és en tres eixos horitzontals, amb un gran portal a la planta baixa, emmarcat d'obra vista de totxo, i encara conserva la porta de fusta, tot i que molt deteriorada. A banda i banda, dues finestres que conserven encara l'estructura de tancament de fusta i vidre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis hi ha dues finestres amb ampit sense volada, i enmig una porta balconera amb balcó sense volada, que encara conserva la barana de barrots. Finalment, al pis superior, tres finestres, de menors dimensions, que conserven parts de l'estructura de tancament de fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inferior de la façana s'entreveu el parament de pedra disposada irregularment, sota la cala d'arrebossat, molt deteriorada. En algun punt de les cantoneres de l'edifici, hi ha algun carreu de reforç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana posterior queda del tot emmascarada per la vegetació i arbrat existent, que deixen intuir algunes obertures de petites dimensions, amb una tipologia semblant a la resta de l'edifici. </span></span></span></p>	08283-138	c. Doctor Bayés, 50	<p><span><span><span>L’entorn dels balnearis, en el context de la descoberta d'aigües mineromedicinals a Tona a finals del segle XIX, va propiciar, entre altres coses, un creixement econòmic que va afavorir les primeres inversions per crear una infraestructura de fondes, hostals i pisos per llogar. Famílies burgeses, comerciants i botiguers ben posicionats, inclús escoles i colònies infantils, foren clients d’aquest nou urbanisme i infraestructures. </span></span></span><span><span><span>Aquest edifici es troba situat en una de les zones balneàries, possiblement donava servei a aquesta activitat.</span></span></span></p>	41.8587800,2.2308500	436160	4634383	1900	08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97838-1161.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97838-1162.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97839	Monument a Tona ciutat gegantera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-tona-ciutat-gegantera	<p><span><span><span>DD.AA (1986) “Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya” a Butlletí 2. </span></span></span></p> <p>MIRALPEIX, Laia. (2022) 'L'obra de l'escultor Josep Ricart i Maimir a Tona'.<em> Llibre de Tona</em> [Tona]. Pàgines 47-54.</p>	XX		<p><span><span><span>El monument consta de dues parts diferenciades, la principal amb tres figures de Gegants, i la base damunt la qual descansen (sòcol) amb escenes diverses representades i la placa commemorativa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una primera figura, encarada a ponent, representa un rei que té el símbol del sol; una segona figura, encarada al nord, és una geganta, reina amb un ramell de flors; i finalment una noia, pubilla de Tona, que duu l’escut del poble al pit i un colom a la mà com a desig de pau i germanor entre els pobles. Les tres figures estan realitzades amb ciment armat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El sòcol és una base hexagonal feta amb el mateix tipus de material, i hi té adossades a tots els costats diverses escenes relacionades amb la cultura popular, i un cartell commemoratiu amb la frase: <em>Ciutat Gegantera Catalunya 1986</em>, amb el nom de l’escultor. Aquest conjunt és fet amb ferro tallat. </span></span></span></p>	08283-139		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya atorga el títol honorífic a una població diferent, anualment. La colla gegantera elegida, es fa càrrec de la custòdia dels gegants i de la representació durant un any a la resta de l'agrupació i municipis que es visiten. La primera ciutat gegantera fou Sallent el 1985, i seguidament vingueren Tona, Vilassar de Dalt, Molins de Rei, Sant Celoni, Manresa, Reus, Palamós i Lleida. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1986 Tona va ser proclamada 2a Ciutat Gegantera de Catalunya. </span></span></span>El monument es va inaugurar el 14 de setembre d'aquell any, durant els actes de celebració de Tona Ciutat Gegantera.</p>	41.8485200,2.2188400	435153	4633253	1986	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97839-2022.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97839-2023.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97839-2025.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97839-2027.jpg	Inexistent	Expressionisme\|Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Josep Ricart i Maimir (Taradell, 6 de juny de 1925-Barcelona, 29 de març de 2020)	Els gegants de Tona (Josep el Noi de Tona i na Montserrat), varen ser construïts el 1983 per Francesc Fajula. La creació dels gegants la va impulsar l’Agrupació Sardanista de Tona.	2138\|98	51	2.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97840	Castell de Güells	https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-guells	<p><span><span><span><span lang='CA'>DD.AA (1986) CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1831'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p>	X-XVI	Pràcticament desaparegut, tan sols en queden alguns trams de mur i algunes acumulacions de pedres. S'hauria d'estudiar amb metodologia arqueològica.	<p><span><span><span>Zona aturonada, amb vegetació, i molt propera al mas Güells. S’intueixen acumulacions de pedres, algun retall sense identificar i alguns trams de mur de pedra que corresponen a les restes del que fou el Castell de Güells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edificació de l’antic castell va servir per construir l’actual mas Güells, a partir del 1875. </span></span></span></p>	08283-140	Al sector sud oest del terme de Tona, en un turó del sector de la Barroca, prop d'una cruïlla de camins des de la carretera de Manresa (N-141c), conegut popularment com l'Empalme.	<p><span><span><span>El lloc de Güells, ja surt esmentat en un document del 997, i en un altre document del 1076. </span></span></span>El 1086 ja es parla del 'castell de Güells', confirmant <span><span><span>la importància estratègica del lloc per protegir els passos i vies de comunicació del territori. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La propietat durant el segle XII fou d’una família de cavallers, sembla que els mateixos que del castell d’Aguilar. Posteriorment, passà a mans del senyors de Centelles, fins ben entrat el segle XV i XVI. </span></span></span></p> <p>A partir del final del segle XIV es documenta una família pagesa de cognom Güell que viu a la fortalesa i en conrea les terres. Ja no hi viuran mai més cavallers o donzells. L'edifici arribà al segle XIX essent una masoveria.</p>	41.8431908,2.1989859	433499	4632676	997	08283	Tona	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97840-1095.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97840-1091.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97840-1093.jpg	Legal	Romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			BCIN	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Els vestigis de l'antic Castell i el mas Güells estan ubicats a la zona coneguda com “La Barroca”, una franja de ponent respecte a Tona, delimitada sobretot per la carretera N-141c de Manresa a Vic. Fa límit geogràficament de sud a nord, des de Güells, passant pel Serrat del Vernet fins al torrent de Segalers, i limita a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic. És una zona de paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenten en un document del segle XVII com els masos de la Barroca. Algunes de les masies que es vinculen històricament amb el nom de Barroca són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, etc.	92\|85	45	1.1	1760	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97841	Mas Güells	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-guells	<p><span><span><span><span lang='CA'>DD.AA (1986) CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/37564'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</a></p>	XIX		<p><span><span><span>Mas de planta rectangular, amb coberta a dues vessants i carener perpendicular a la façana, que està orientada a llevant. El ràfec és de rajols i biguetes de fusta. Presenta planta baixa, pis i espai sotateulada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i ser de construcció recent, és palpable la seva essència medieval en la reutilització de materials del Castell a les obertures de la façana principal, organitzada seguint un model clàssic, en eixos verticals. En aquest sentit, destaquem també la gran portalada dovellada i l’estructura de les finestres amb brancals de pedra treballada, tot i ser evident la seva reutilització.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana orientada a sud presenta un segon accés en un dels extrems que duu a l’interior de l’habitatge, a una galeria porxada. I la façana nord, que mostra obertures més reduïdes, hi té adossat un petit cobert. Uns metres a l’extrem nord-est de la casa hi ha una cabana, a tocar del turonet del Castell, que fa les funcions de garatge. </span></span></span></p>	08283-141	Als afores, al sector sud oest del terme de Tona. En un turó del sector de la Barroca, prop d'una cruïlla de camins de la carretera de Manresa, conegut popularment com l'Empalme.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’actual</span></span></span><span lang='CA'><span> mas Güells va ser construït cap al 1875, amb pedra i elements de l’antic castell de Güells, ubicat en un turó molt proper a l’actual mas. </span></span></span></span></span></p>	41.8425300,2.1991100	433509	4632603	1875	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97841-1086.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97841-1089.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97841-1083.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		El Castell i el mas Güells estan ubicats a la zona coneguda com “La Barroca”, una franja de ponent respecte a Tona, delimitada sobretot per la carretera N-141c de Manresa a Vic. Fa límit geogràficament de sud a nord, des de Güells, passant pel Serrat del Vernet fins al torrent de Segalers, i limita a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic. És una zona de paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenten en un document del segle XVII com els masos de la Barroca. Algunes de les masies que es vinculen històricament amb el nom de Barroca són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, etc.	119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97845	Fondalada de la zona esportiva de Tona, codi C07	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondalada-de-la-zona-esportiva-de-tona-codi-c07	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Zona d’interès natural de 2,14 ha. de superfície, voreja de manera transversal els equipaments esportius just on finalitza el nucli urbà de Tona al sud. Es tracta d’una petita fondalada que fa de marge entre camps. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta àrea de petits cursos fluvials, que apareixen només en èpoques de fortes pluges, conformen una línia de vegetació destacada on el pi blanc <em>(Pinus Halepensis) </em>sobresurt en l’estrat arbori. </span></span></span></p>	08283-142	Zona esportiva de Tona		41.8458200,2.2205300	435290	4632952		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97845-p1090990.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97845-p1090991.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97846	Turonet testimoni de margues grises, codi C20	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-testimoni-de-margues-grises-codi-c20	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Zona d’interès natural de 16.112 m² de superfície. Es tracta d’una petita elevació, un turonet testimoni de margues grises clau en la configuració del paisatge agroforestal d’aquest territori. Cal destacar que aquest espai limita a l’oest amb grans àrees forestals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estrat arbori conserva una abundant presència d’espècies vegetals. Destaquen el pi roig <em>(Pinus silvestris)</em>, alzines <em>(Quercus ilex), </em>i<em> </em>roures martinencs <em>(Quercus pubescents) </em>dispersos. </span></span></span></p>	08283-143	A l’oest del Terme municipal i de la N141c. Al rec de Vall-llobera.		41.8564700,2.1977200	433408	4634152		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97846-p1090964.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97846-p1090965.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97847	Espai d’interès natural de Corminons de la Barroca, codi C21	https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-de-corminons-de-la-barroca-codi-c21	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Zona d’interès natural de 4,45 ha de superfície. A la zona nord el terreny s’articula amb petites elevacions que conformen àrees forestals que fan de marge entre camps. Destaca la presència d’un petit turó testimoni de margues grises. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part sud d’aquest àmbit destaca pel pas d’un espai fluvial que permet el desenvolupament dispers de vegetació de Ribera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estrat arbori es conforma amb alzines <em>(Quercus ilex), </em>roures martinencs <em>(Quercus pubescents) </em>i pollancres <em>(Populus nigra), </em>tots ells dispersos.</span></span></span></p>	08283-144	A l’oest del Terme municipal i tocant el marge dret de la N141c (direcció Vic).		41.8532600,2.2035500	433888	4633791		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97847-p1090944.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97847-p1090953.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97848	Turonet testimoni de margues grises, codi C23	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-testimoni-de-margues-grises-codi-c23	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Zona d’interès natural de 14.230 m² de superfície. Es tracta d’una petita elevació del terreny enmig de camps de conreu. La part sud és un turonet testimonial de margues grises, amb poca vegetació, mentre que al nord el roure martinenc <em>(Quercus pubescents) </em>és predominant. </span></span></span></p>	08283-145	A l’oest del nucli urbà.		41.8503600,2.2114500	434541	4633463		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97848-p1090997.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97848-p1090998.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97849	Àrea deprimida de la Boixera, codi C26	https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-deprimida-de-la-boixera-codi-c26	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>		L’espai s’ha degradat respecte a quan es va integrar al POUM l’any 2011.	<p><span><span><span>Zona d’interès natural de 3.290 m² de superfície. Es tracta d’una petita depressió per on discorren dos petits torrents. És d’interès el paper que fa de transició entre les zones de predomini forestal de la Boixera, prop del serrat de Sant Valentí, i la zona de predomini agrícola. També és un àmbit que realitza la funció de connector ecològic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen les alzines <em>(Quercus ilex)</em> com a estrat arbori i les espècies arbustives del Boix <em>(Buxus sempervirens)</em> i l’esbarzer <em>(Rubus ulmifolia).</em></span></span></span></p>	08283-146	A la zona sud-oest del terme municipal. Tocant el marge esquerra de la N-141C en direcció Vic		41.8450100,2.2017500	433730	4632876		08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97849-p1090907.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97849-p1090909.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97850	Turonets testimoni de margues grises de la Bestreta, codi C28	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonets-testimoni-de-margues-grises-de-la-bestreta-codi-c28	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de 3,24 ha de superfície. Aquesta àrea s’emmarca pels dos extrems de l’espai delimitat amb dues àrees fluvials amb presència de vegetació de ribera. En general, es tracta d’un seguit de turonets testimoni de margues grises amb vegetació reduïda. Aquest espai s’alterna amb fondalades intercalades on la vegetació pot desenvolupar-se millor. L’espai és singular per aquesta alternança, que augmenta la complexitat natural de l’espai. Destaquen les alzines <em>(Quercus ilex</em>) en l'estrat arbori. </span></span></span></p>	08283-147	Al sud-oest del terme municipal. Entre la carretera BV-5303 i HN-141c		41.8469400,2.2036800	433893	4633089		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97850-p1090913.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97850-p1090914.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97851	El Parc de les Feixetes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-parc-de-les-feixetes	<p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRADA, Iris (2013). “Un lloc de descans. Breu història dels cementiris de Tona.” <em>Llibre de Tona.</em> Núm. 22 , p. 39-42.</span></span></span></p>	XX		<p>Geogràficament, aquest espai és producte de l’erosió natural de la part sud-est del serrat del Castell, que va anar formant nous camps de conreu en forma de feixes, d’aquí el seu nom. L’espai afronta amb l’àrea del Turó del castell, que forma del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya.</p> <p>La part urbanitzada d’aquest espai es redueix a un amfiteatre i algunes construccions vinculades amb la celebració del Pessebre vivent que es realitza durant les festes nadalenques.</p> <p>Cal destacar la massa forestal que ocupa l’espai amb exemplars de pins i roures de mides considerables que conformem un mosaic lligat a l’àrea de protecció del PEIN.</p>	08283-148	Carrer del Castell	<p><span><span><span>El primer cementiri municipal es va construir l’any 1892 a l’esplanada on ara hi ha l’amfiteatre. Es va construir amb les pedres que queien de les restes de les cases de l’antiga sagrera de la part superior del Turó. L’any 1971 es va enderrocar el cementiri de les Feixetes i durant les dues dècades posteriors es van fer les reformes per adequar aquest espai com a parc urbà (ESTRADA, 2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest espai serveix d’escenografia per la celebració del popular pessebre vivent de Tona, celebrat des de 1972 per iniciativa dels escoltes del poble amb la col·laboració d’altres joves (PADRÓS et al, 2011). </span></span></span></p>	41.8529700,2.2258400	435738	4633742		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97851-p1090971.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97851-p1090972.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			98	2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97852	Can Santes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santes	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span><span> <span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. </span><span><span><span><span>Librería Montgiber</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles (2000) 'La febre de l’aigua'. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24434'><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: </span></span></span></a></p>	XIX		<p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb planta baixa i pis. La coberta és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, que està encarada a llevant. La barbacana és amb dentellons d’obra vista. A la banda nord, hi té adossat un cobert de planta baixa i coberta de les mateixes característiques que la principal. En aquest cas, el volum és fet amb tàpia, ben visible a la cara de tramuntana, combinada amb parts evidents reformades fetes de parament de pedra combinada amb obra vista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part posterior, hi té adossats dos coberts destinats a usos agrícoles. Estan bastits amb tàpia i tenen les cantonades escairades de pedra. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>De la façana principal destaquem la combinació del paredat de pedra irregular i les cantonades amb pedra escairada, amb l’obra vista emprada en les obertures, d’arc escarser i testera recta. En conjunt dona un aspecte de senzillesa a l’edifici. </span></span></span></p>	08283-149	Resseguint la N141, en direcció Vic, a punt d'arribar al km 43, a mà esquerra, i just passada la cruïlla que duu a Vall-llobera.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’arxiu municipal hi ha un plànol datat del 1891.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molt probablement es tracta d’una hostatgeria a peu de carretera sorgida entre finals del segle XIX i inicis del XX a causa de l’augment de la demanda d’allotjaments i serveis davant de l’arribada d’estiuejants atrets per la descoberta d’aigües </span></span></span></span></span>aigües mineromedicinals<span><span><span><span lang='CA'><span> al municipi. Prop d’allà, entre Segalers i el mas Vendrell, s’hi havia fet una descoberta d’una deu termal que es va començar a explotar a partir del 1876. Els banyistes que visitaven la Puda de Segalers s’allotjaven al mas Vendrell. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>Hi ha moltes similituds tipològiques amb la Bestreta i la Puda de Segalers. </span></span></span></span></p>	41.8573918,2.2009078	433673	4634251	1891	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97852-873.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97852-871.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97852-872.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		La finca està ubicada a peu de la carretera, sota els vessants baixos del Serrat de la Joana, a la Vall-llobera. Al cadastre està anomenada com a Casa Nova del Prat, segurament en referència al mas proper el Prat de la Barroca, que té arrendat l’edifici en qüestió.	119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
97853	Turonet del Pla de Carreres, codi C30	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-del-pla-de-carreres-codi-c30	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de 10,55 ha de superfície. Es tracta d’una elevació del terreny amb abundant vegetació entre els camps del Pla de Carreres i les muntanyes de les Telledes de l’Oller. Es tracta d’una àrea de transició entre espais forestals i conreus. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen d’alguns exemplars de Pi roig <em>(Pinus sylvestris)</em> i retalls d’alzina <em>(Quercus ilex</em>) i roure martinenc (<em>Quercus pubescents). </em></span></span></span></p>	08283-150	A l’extrem sud-oest del terme municipal.		41.8398100,2.2021300	433757	4632298		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97853-p1090900.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97853-p1090902.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús