API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
97092	Can Cintet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cintet-0	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb dues crugies. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. Presenta façana simètrica, organitzada per dos eixos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa està formada per un habitatge i un local. Respon a la composició general de la finca, és ordenada i manté els eixos. <span><span><span>H</span></span></span>i ha una inscripció en l’emmarcat de pedra de 1831.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als pisos, les obertures estan emmarcades en pedra i donen a balcons amb llosanes de formigó motllurades. Obertures i balcons són més petites al segon pis.<span lang='CA'> Les b</span>aranes dels balcons són de forja i estan decorats amb motius geomètrics. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca el contrast entre el revestiment del segon pis i els baixos (<span>arrebossat de ciment pintat), respecte al</span> del pis primer, de pedra vista col·locada de pla.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la part superior de la façana, és singular la barbacana de colls metàl·lics geomètrics, fetes de forja i col·locades a manera de mènsules, amb una cinta metàl·lica que recorre tota la barbacana, l’entrebigat de la qual s’ha fet de paviment hidràulic de colors amb motius decoratius vegetals i geomètrics. </span></span></span></span></span></span></span></p>	08283-51	c. Major, 8	<p><span><span><span><span>Era la casa de la família Molera (i Baulenas Molera). La família es va dedicar a fer de transportistes a Barcelona (ROVIRA, 2023).</span></span></span></span></p>	41.8506300,2.2280800	435922	4633480		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97092-p1090290.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97092-p1090292.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten caràcter el paisatge urbà. La barbacana i les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més rellevant se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023).	98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97107	Conjunt de cases del carrer Nou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-nou-0	<p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial. Element 05/4,6,8.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Tres habitatges entre mitgeres, de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab i a dos vessants, i el carener paral·lel a la façana. L’estructura de la barbacana o ràfec és la mateixa en els tres casos, amb colls de fusta treballats amb decoració ondulant, i llates de rajoles hidràuliques amb decoracions geomètriques diverses, i tonalitats terroses. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici que ocupa el número 4 d’aquest conjunt és el que presenta la façana més transformada i asimètrica. A la planta baixa, la presència d’un local comercial i el revestiment exterior amb rajola grisa trenca la simetria que podria haver tingut en origen l’edificació. Al pis superior, tot i les reformes evidents, hi trobem una organització d’obertures que s’assimila molt a la resta del conjunt esmentat, amb un balcó corregut que organitza l’eix. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici que ocupa el número 6 del conjunt, presenta simetria a la façana, amb una organització per eixos ben definits a través d’obertures simples i sense decoracions. Destaquen a la planta baixa les tres portes d’entrada a la finca que són fruit dels canvis en la distribució interna al llarg del temps, i al primer pis trobem obertures balconeres, amb barana treballada amb decoració i barrots, simples. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici que ocupa el número 8 d’aquest conjunt, presenta una simetria organitzada en eixos ben definits a partir de la porta d’entrada a l’edifici. La simetria s’estén en els dos pisos. Destaquen altra vegada els dos balcons correguts, amb dues obertures en cadascun d’ells, i dues obertures de grans dimensions a la planta baixa que donen accés a places de pàrquing. </span></span></span></span></span></span></p>	08283-52	c. Nou, 4-6-8	<p><span><span><span><span><span><span><span>La troballa d’aigües mineromedicinals entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, i noves necessitats, i serveis (LLEOPART, A: 2006). A</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>quest context va facilitar també un recreixement urbanístic fora dels eixos històrics pròpiament, i més enllà de la plaça de l’Hostal, es varen allargar nous eixos urbans importants com l’actual carrer Nou. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La construcció d’aquest conjunt de cases és fruit d’aquest moment (ROVIRA, 2023). Els expedients Núm. 1928/9 i Núm. 1933/8 consultats de l’arxiu municipal de Tona, mostren com a finals dels anys vint i inicis dels trenta del segle XX, es varen demanar permisos d’obra per a la construcció de com a mínim el número 6 i 8 d’aquest conjunt, edificis propietat d’Antonio Granada i Josep Duran, respectivament. </span></span></span></span></span></span></p>	41.8469400,2.2280800	435918	4633070	1928/1933	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-661_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-662_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-663_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-664_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-665_0.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-12-13 00:00:00	Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals)		Segons Ana Rovira (ROVIRA, 2023), aquest conjunt de cases respon a la urbanització del carrer a inicis del segle XX, amb un llenguatge constructiu propi d’aquell moment, seguint una coherència constructiva respecte l’entorn urbà.	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97108	Can Serramontmany	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serramontmany	<p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial. Element 05/21.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XVIII		<p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i el carener paral·lel a la façana. El ràfec és amb colls de fusta i llates de rajol. La teulada presenta dos nivells de construcció, definint dos cossos que podrien correspondre a dos moments constructius diferents, o a dues finques separades en origen. Aquest fet provoca la manca de simetria a la façana, tot i la seva simplicitat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les obertures del primer pis són finestres de formes simples, i es disposen en línia, cadascuna d’elles, amb les obertures de la planta baixa, que corresponen a les portes d’entrada a l’edifici. Una d’elles, és l'accés a un local comercial. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La capa de morter i pintura que revesteix la façana tapa l’existència de brancals de pedra a les obertures, i fins i tot impedeix que es visualitzi una inscripció damunt la porta d’entrada al local que denota la seva antiguitat: “[Pui] g xoriguer”, amb la data de 1789.</span></span></span></span></span></span></p>	08283-53	c. Nou, 21	<p><span><span><span><span><span><span><span>El poble de Tona va configurar-se al voltant del camí ral a partir del segle XVI i XVII. A poc a poc, naixien espais i edificis propis del nou centre històric: la plaça Major, els carrers principals amb la carnisseria, la botiga de queviures, i la plaça de l’Hostal. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Al segle XVIII, Tona tenia gairebé un centenar de cases que conformaven el nucli urbà, amb famílies que es dedicaven als oficis artesanals i a l’agricultura (LLEOPART, A: 2006). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La construcció en qüestió, datada l’any 1789, correspon a aquest moment d’incipient creixement urbà. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	41.8460700,2.2279700	435908	4632974	1789	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97108-671.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97108-672.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-12-13 00:00:00	Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals)		Segons Anna Rovira (ROVIRA, 2023), aquesta tipologia constructiva (l’austeritat i la presència, encara que mig maquillada, de brancals i llinda de pedra) podria correspondre al moment de creixement urbanístic d’entre el segle XVI fins el XVIII, ja que segueix una coherència amb el paisatge urbà d’aquell moment.	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97112	Can Pep	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pep-1	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023). Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SARDÀ, Josep (2004). “La sang no es cobrava mai”. D-Tonació. Tona, 17 de desembre de 2004.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab en dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana és simètrica amb un sol eix principal, i e<span>l revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta un local comercial i la porta d’entrada als dos pisos superiors. Els pisos tenen obertures amb balcons amb llosana de pedra, el del primer pis més gran que el del segon. Les baranes estan decorades amb motius geomètrics. Les finestres laterals del segon pis són fruit d’una refacció posterior. La part superior de la façana es tanca amb una barbacana plana amb colls de fusta treballats i mosaic hidràulic blanc entre les bigues.</span></span></span></p>	08283-54	c. Major, 9	<p><span><span><span>L'edifici també ha rebut els nom de can Rajol i can Pere dels Esclops. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Casa de la família Sardà i posteriorment de la família Homs. El nom li ve del cansalader Josep Sardà Puigseslloses, que, juntament amb la seva esposa Pilar Roqueta Vilalta, es van establir en una cansaladeria ja existent en aquest mateix lloc (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8508300,2.2283200	435942	4633502		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97112-p1090265.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97112-p1090267.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97112-p1090268.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons Anna Rovira (ROVIRA, 2023), la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona a partir del segle XVI. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona.	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97113	Ca la Nica	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-nica	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PUIGFERRAT, Carles(2017) “Els documents de la familia Vila del Carrer, un valuós fons de l’Arxiu Municipal de Tona”. Llibre de Tona. Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional i dos crugies paral·leles. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i carener és paral·lel a la façana. <span lang='CA'>La composició de la façana és simètrica, i el</span><span> revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa és divideix en dos locals comercials, en un dels quals s’integra la porta d’accés als pisos, fet que manté la simetria de la façana. Una faixa decorativa separa el primer pis, que presenta dues finestres més petites i quadrades. El voladís a la part superior de la façana és simple, de ràfec pla continu sense colls, pintat igual que la façana</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca enmig de la façana un escut amb la inscripció del monograma “IHS”, la paraula “Vila” i la data de 1573. L’escut acaba a la part inferior amb una creu.</span></span></span></p>	08283-55	c. Major, 10	<p><span><span><span>Casa de la família Montmany, dedicats tradicionalment a fer de sabaters. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa la fer construir, el 1573, el boter i mestre fuster Lluís Vila, fill de Joan Vila, pagès de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, i de la seva esposa Bartomeua, en un solar que havia estat del mas Riambau. La família Vila (o Vila del Carrer) va viure en aquesta casa fins el 1682. Després es van traslladar a l’actual finca del carrer Major número 12 (la finca contigua). La casa la tenien en lloguer i, possiblement al segle XIX o a principi del XX, se la van vendre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1718 hi vivia el sastre Joan Prat. El portal rodó del segle XVI, modificat, que hi havia als baixos, va desaparèixer en reformar-se la botiga i la façana de la casa. Només se n’ha conserva la clau del portal amb un escudet esculpit i la data 1573, fixada a mitja façana, com a element decoratiu. (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8506900,2.2280800	435922	4633487		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97113-p1090277.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97113-p1090278.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		L'edifici també ha rebut el nom de can Vila Vell, can Vila Boter (ROVIRA, 2023) Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana, tot i no ser la original a causa de reformes successives, doten de caràcter el paisatge urbà del centre, pel seu volum i composició i elements originals (ROVIRA, 2023).	98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97114	Can Sebastià o Can Vila del carrer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sebastia-o-can-vila-del-carrer	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PUIGFERRAT, Carles; GRAU, Josep Maria. (2012) “Diari d’un fejocista tonenc. Sebastià Buxaderas Roqueta (octubre de 1937 – abril de 1938)”. Ausa [Vic], vol. XXV, núm. 170, pàg. 791-838.</p> <p>PUIGFERRAT, Carles. (2017). “Els documents de la família Vila del Carrer, un valuós fons de l’Arxiu Municipal de Tona”. Llibre de Tona [Tona], 2017, pàg. 34-44.</p> <p>VILAMALA, Jordi. (2014)'Tona i la Guerra de Successió (1705-1714)'. Llibre de Tona [Tona], Ajuntamen de Tona, pàg. 39-43 (fotografia de la inscripció de la sala).</p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p>	XVII, XVIII XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb dos crugies paral·leles </span></span></span>(una d'elles, doble, que correspon a la sala del pis principal)<span><span><span>. La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener és paral·lel a la façana. <span lang='CA'>La composició de la façana actual és asimètrica, però cal tenir en compte que originalment era simètrica. La venda de la crugia de la dreta </span>(ROVIRA, 2023)<span lang='CA'>, va fer que aquesta part de l’immoble evolucionés de manera diferent. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La composició queda definida per dos eixos, sobre l’eix principal (a la dreta façana, segons l’observador), es situa al primer pis un balcó allargat que agrupa dues obertures emmarcades en pedra, per damunt la llinda de les quals destaquen els arcs de descarrega de pedra disposada a sardinell. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>El pis superior presenta només una finestra emmarcada en pedra. L’eix de l’esquerra només té una finestra gran al pis inferior i petita al segon, de les mateixes característiques que les descrites anteriorment. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La barbacana que tanca l’edifici és plana amb colls de formigó i entrebigat arrebossat amb morter ciment. A les plantes baixes hi ha dos locals. </span></span></span></span>Un és una sala d'exposicions de la Fundació Privada Buxaderas-Grau i l'altre, una botiga. El seu portal de pedra es correspon a l'antic portal major de la casa i porta inscrita la data '1682', data de construcció de l'edifici.<span><span><span><span lang='CA'> </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons la descripció de Carles Puigferrat, l</span></span></span></span>a sala del primer pis conserva el paviment de posts de roure i part de la fusteria (porta, armari encastat) original. A l'alcova contigua, hi ha una capelleta barroca, a manera de fornícula, amb decoració de relleus de guix. També hi ha una inscripció de la primera meitat del segle XVIII en una de les portes de la sala principal, en què es diu que mossèn Josep Vila, filla de la casa, rector de Sant Martí de Centelles, hi morí el 14 d'octubre de 1714, a l'edat de 70 anys, deixant instituïda una causa pia per pagar el dot a donzelles pobres i estudis a joves que volguessin seguir la carrera eclesiàstica (VILAMALA, 2014).</p>	08283-56	c. Major, 12	<p><span><span><span>Va ser la casa pairal de la família Vila (o Vila del Carrer o Vila Boter). Els Vila van ser una de les primeres famílies que es van establir al segle XVI al carrer Major, llavors camí ral de Barcelona a Vic, que va ser el nucli inicial del poble actual. Lluís Vila, boter i mestre fuster, originari de Santa Eulàlia de Riuprimer, es va establir a Tona vers el 1568 i el 1573 va fer-se construir una casa, can Vila Vell (actual número 10 del carrer Major). Els Vila es van enriquir entre els segles XVI i XVII a l’ombra de l’expansió del negoci del vi i fent de paraires, i van convertir-se en la família més rica del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El boter Joan Vila Aranyó, hereu de la casa, i fill de Jacint Vila Oller, també boter, va fer construir el casal del carrer Major 12, adossat a la primitiva casa Vila. A la llinda de l’antic portal hi figura la data de 1682. Es tractava en origen d’una casa de tres cossos o crugies, el central corresponent a la sala del primer pis, i amb capella privada. El cos de tramuntana, molt transformat, ara forma la finca número 12bis. Era el sector on hi havia a la capella i, segons informacions orals dels paletes que hi van treballar en la darrera reforma, els sostres d’aquest sector tenien decoració de pintura mural (sembla que ara amagada per un fals sostre).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’hereu i paraire Joan Vila Viladelmàs va ser partidari de Felip V durant la Guerra de Successió. Va ser noment batlle de Tona i Collsuspina el 1723. Durant el segle XVIII, els Vila del Carrer van tenir un paper molt destacat en la campanya per aconseguir que es construís al carrer de Tona una capella o nova església parroquial i, a principi del s. XIX, van finançar la construcció de la capella del Santíssim i de la Mare de Déu dels Desemparats a la nova església parroquial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Net de Joan Vila Viladelmàs i hereu de la casa va ser el doctor en dret, Fèlix Vila Vila, que passà a residir a Barcelona, al barri de Sant Pere de les Puelles. Exercí de lletrat de la Reial Audiència de Barcelona. Fèlix Vila va conservar les seves propietats a Tona, entre altres can Vila Vell i can Vila Nou, que devia arrendar en gran part (excepte el principal de la finca del carrer Major 12).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sempre van mantenir la casa de Tona. Els Vila s’emparentaren amb famílies d’hisendats i de burgesos de Barcelona i el seu entorn. El 1929, el darrer hereu, Josep Maria Vila Fàbregues, farmacèutic, es traslladà a viure a Tona, on obrí una oficina de farmàcia als baixos de l’antiga casa pairal i la família passà a residir als pisos superiors. La farmàcia Vila restà oberta fins el 1946; llavors la família va retornar a Barcelona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al principi del segle XX als baixos de can Vila hi havia oberta la botiga de queviures i ultramarins <em>La Confiança</em>, propietat d’una família de forners i pastissers establerta al mateix carrer (número 16, can Ramonet). Sebastià Buxaderas Roqueta era el quart dels cinc germans d’aquesta família. Als anys seixanta comprà can Vila, que llavors era en venda i en molt mal estat. La va rehabilitar i en va fer el seu domicili. Als baixos hi obrí una botiga <em>Spar</em>, un dels primers autoserveis que hi va haver a Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Arran de la mort de la seva vídua, Roser Grau Subiranas, el 2020, l’edifici ha passat, per disposició testamentària, a la Fundació Privada Buxaderas-Grau. Des del 2008 ja n’era propietària d’una part dels baixos, on hi ha una sala d’exposicions, gràcies a una </span></span></span></span><span><span><span><span>donació de la mateixa Roser Grau, que va ser la fundadora i primera presidenta de la Fundació. (ROVIRA, 2023).</span></span></span></span></p>	41.8507900,2.2280800	435922	4633498	1682	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97114-p1090282.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97114-p1090285.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97114-p1090286.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		L'edifici també va rebre el nom de can Vila o can Vila del Carrer.Segons la valoració d'Anna Rovira, és una de les finques de gran valor simbòlic i identitari del poble, perquè es va construir en el camí ral de forma primerenca, fet que va generar un nou centre al poble i va contribuir que s'hi construïssin més cases (ROVIRA, 2023).	98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97115	Can Pio	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pio	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='EN-GB'><span><span>LLEOPART, Anna i PUIGFERRAT, Carles. </span></span></span><span><span><span>(2016). “Felip Vall i Verdaguer (1916-2012). Esbós biogràfic”. Llibre de Tona. Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles (1997). “Itinerari d’un artista”. Llibre de Tona. Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VALL, Pilar (2018). “Una dona d’empenta. Maria Verdaguer Massana i la creació dels sostenidors globus”. Llibre de Tona. Tona.</span></span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb dues crugies paral·leles. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. La façana presenta una composició simètrica, organitzada en un eix per crugia. <span>El revestiment és un arrebossat de morter de calç.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa actualment té quatre obertures, de les quals dues (porta i finestra núm.15) procedeixen de la partió d’un antic portal. La gran finestra del número 13 és la transformació d’un altre portal (ROVIRA, 2023). Finalment, hi ha una porta que no queda alineada amb cap eix. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis, les obertures, de mides diferents, estan emmarcades en pedra. Tenen sortida a balcons, també de mides diferents, el de la dreta quasi no té voladís. Tenen llosanes de pedra i baranes de barrots de forja. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segon pis, els balcons són sense vol i les obertures són probablement transformacions d’antigues finestres (ROVIRA, 2023)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca com a tancament de la façana per la part superior, la barbacana de colls de fusta amb mosaic hidràulic de color blanc i blau.</span></span></span></p> <p>A l'interior, l'espai que dona a la part del darrere, té interès arquitectònic. Destaquen especialment els grans finestrals que hi ha.</p>	08283-57	c. Major, 13-15	<p><span><span><span>El nom li ve de Pio Vall Amblàs, secretari municipal (va ser-ne durant la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme). Fill de Centelles, on va néixer el 1887, es va casar amb la pubilla de la casa, Maria Verdaguer Massana. Es va jubilar el 1961.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’immoble té un cert simbolisme identitari per ser la casa pairal de la família Verdaguer, una de les més antigues del poble, i dels seus descendents. Està documentada com a propietat de la família Verdaguer des del 1560. Residencia del pintor Felip Vall i Verdaguer (1916-2012, pintor, decorador i dibuixant català, especialitzat en pintura mural), fill de Pio Vall i Maria Verdaguer. Una placa recorda aquest fet. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins a principi del segle XX, hi va haver obert un cafè conegut amb el nom del Cafè de Baix dels Verdaguer, regentat per aquesta família. Al darrere de la casa hi ha encara l’antiga sala de ball, amb terra de fusta, reconvertida a partir de 1925 en taller de confecció de l’empresa tèxtil Corsés María – Mariver, fundada en1914-1915 per la modista Maria Verdaguer Massana (1893-1994), la mare del pintor. El taller va tancar l’any 1987. A la casa encara s’hi conserven màquines i material del treball de confecció. També una col·lecció de quadres de Felip Verdaguer (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8509400,2.2283400	435944	4633514		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97115-p1090579.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97115-p1090582.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97115-p1090585.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		L'edifici també ha rebut el nom de cal Secretari, can Grua o antic cafè de Baix dels Verdaguer.Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental). Té elements originals que doten caràcter el paisatge urbà. La barbacana, les fusteries, baranes i ampits de la planta baixa expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més rellevant se situa entre 1920 i 1935. A més a més, aquesta finca té un valor simbòlic i d’identitat pel poble per la família que hi va viure (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97137	Ca l’Helena	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhelena	<p><span><span><span>Ajuntament de Tona (ed.). «Nomenament d'Antoni Bayés i Pilarín Bayés com a fills adoptius de Tona» 7 de octubre de 2010. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUIGFERRAT, Carles (2000). La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p>	XVIII,XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional i dues crugies. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. <span>El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La composició de la façana és simètrica</span> <span lang='CA'>amb dos eixos. La planta baixa actualment està dividida en dos portals amb locals comercials. El primer pis presenta dues finestres de mides desiguals, amb brancals, llinda i ampits de pedra motllurades. La finestra de la dreta té una inscripció a la llinda: 1753, i a sota, un medalló amb la figura de Jesucrist. Al segon pis, les finestres són de factura més senzilla, més petites i amb motllures a la part superior que trenquen la forma poligonal amb angles rectes. El voladís de la part superior de la façana es forma amb una barbacana amb biguetes de fusta i rajol ceràmic sense pintar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Per últim, cal citar la placa commemorativa ubicada al marge esquerra de la façana, dedicada a un antic propietari de la finca, el Dr. Antoni Bayés i Fuster, feta en marbre amb un dibuix de la seva besnéta, la popular dibuixant Pilarín Bayés.</span></span></span></span></p>	08283-58	c. Major, 17	<p><span><span><span>El nom de Ca l’Helena recorda una carnisseria i cansaladeria que es va obrir als baixos de la casa, que era regentada per una dona que es deia així (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa havia estat la residència del metge Antoni Bayés i Fuster (1842-1899). Va néixer a Taradell el 1842 i es llicencià en Medicina per la Universitat de Barcelona el 1864. Es va casar amb Ramona Coch. El 1869 ja es documenta exercint de metge de capçalera a Tona. El matrimoni Bayés-Coch vivia en aquesta casa i van tenir tres fills, Candi, Josep i Trinitat. Antoni Bayés era una persona d’esperit inquiet i va fer investigacions relacionades amb l’epilèpsia i la tuberculosi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La gran aportació del Dr. Bayés i Fuster a Tona és el descobriment de les aigües mineromedicinals el 1874. Va ser gràcies al seu interès que un descobriment fortuït, que no hagués tingut cap transcendència, va ser l'inici de l’explotació d'aquestes aigües amb finalitats terapèutiques. Fou ell qui va fer analitzar i estudiar les aigües i qui es va adonar de les seves enormes possibilitats. I encara més, va ser un dels promotors de la constitució de la primera societat mercantil per a l’explotació de les aigües, juntament amb els seus socis Narcís Ullastres i Josep Quintanas (amo del mas Riambau), societat que va gestionar el balneari Ullastres, del qual ell va ser el primer metge director. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El Dr. Bayés i Fuster va dedicar molts esforços, econòmics i de tota mena, a fer possible l’existència d’un establiment balneari a Tona i a divulgar les excel·lències de les aigües. És l’autor de la memòria o monografia divulgativa sobre les aigües de Tona titulada Aguas minero-medicinales salino-yodosulfuradas de S.Andrés de Tona (Provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Cª (Vic 1881). Tot el que va venir després -el descobriment d’altres deus, la constitució de nous balnearis, el naixement dels barris Roqueta i Codina, l’impacte econòmic tan positiu que va suposar per a Tona esdevenir un centre d’estiueig de primer ordre- no hagués estat possible sense aquest primer impuls de la mà del Dr. Bayés i Fuster. El 1878 va traslladar-se a viure a Vic. Un carrer del poble porta el seu nom en honor seu (Ajuntament de Tona).</span></span></span></p>	41.8510100,2.2283700	435946	4633522		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97137-p1090241.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97137-p1090242.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97137-p1090243.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		L'edifici també ha rebut el nom de cal Metge. Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten caràcter històric el paisatge urbà. A més a més, aquesta finca té un valor simbòlic perquè hi va residir el Dr. Bayés, descobridor de les aigües mineromedicinals de Tona (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97138	Can Pere Marieta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-marieta	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p>	XVII, XVIII,XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. Es troba perfectament alineada amb la finca del costat, el número 20, compartint la barbacana i el revestiment de les façanes (<span>un arrebossat de ciment pintat).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana s’organitza asimètricament amb un eix principal i un altre de secundari. La planta baixa presenta el portal d’entrada amb brancals de pedra i llinda de fusta, al costat hi ha una finestra emmarcada en pedra amb la llinda del mateix material, on s'hi inscriu la data, 1673. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis, alineat amb l’eix principal, destaca la presència d’un balcó amb llosana de pedra i la barana decorada amb motius geomètrics. Cal dir que la llosana de pedra es superposa a la llinda inferior de la finestra i talla la inscripció citada anteriorment, per la qual cosa es dedueix que el balcó és posterior a l’obra original. La resta de finestres, tant al primer com al segon, són de factura senzilla, quadrades i petites, destaca únicament l’ampit de fusta de les del pis superior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de la façana es tanca amb una barbacana plana amb colls i llates de fusta, i rajols sense pintar entre les bigues.</span></span></span></p>	08283-59	c. Major, 18	<p><span><span><span>Casa on havia viscut la família Romeu-Baulenas. En Pere Romeu, en Pere Marieta o Pere de ca la Marieta, era forner de la Cooperativa Fraternitat Obrera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És una casa amb orígens, com a mínim, al segle XVII, com documenta la inscripció de la llinda de la finestra de la planta baixa (1673) (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8511200,2.2281600	435929	4633534		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97138-p1090771.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97138-p1090238.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97138-p1090773.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		L'edifici també he rebut la denominació de ca la Sivina.Segons la valoració d'Anna Rovira, en aquesta finca es pot apreciar la configuració original, ja que es conserva gairebé intacta, fet que atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) (ROVIRA, 2023).	98\|119\|94	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97139	Can Baulenas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baulenas	<p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial. Element 05/23.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XVIII	Deteriorament visible de la façana.	<p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec és amb colls de fusta i llates de rajol. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana s’organitza a partir d’un sol eix, amb dues obertures. Destaca un gran portal dovellat de mig punt, amb una inscripció a la dovella central. I al pis superior, una petita obertura simple. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La inscripció en qüestió es localitza en un escut, i també fora d’aquest, a la dovella central, amb dues dates diferents: </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>1558 i 1790. A la inscripció es pot llegir, </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>dins l’espai de l’escut: 'IHS (Jesús), 1558 i BAVLE', i seguidament, a sota, però ja fora del camp de l’escut, 'NAS', amb la data 1790, i seguidament la inscripció 'POSAT'. </span></span></span></span></span></span></span></p>	08283-60	c. Nou, 23	<p><span><span><span><span><span><span><span>El poble de Tona va configurar-se al voltant del camí ral a partir del segle XVI i XVII. A poc a poc, naixien espais i edificis propis del nou centre històric: la plaça Major, els carrers principals amb la carnisseria, la botiga de queviures, la plaça de l’Hostal, i els carrers adjacents que varen anar conformant noves vies de comunicació. Can Baulenas, formaria part d’aquest traçat urbanístic. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La data de 1790 correspon a la construcció de la casa, per part de la família Baulenas, que en aquell moment va col·locar el portal dovellat amb l’escut del segle XVI reaprofitats d’una antiga edificació. Per això, en el moment de la construcció es va refer la inscripció, ampliant i modificant la informació original, amb les noves dades dels propietaris. </span></span></span></span></span></span></span></p>	41.8459100,2.2278700	435900	4632956	1790	08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97139-681.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97139-682.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97139-684.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		El nom de la casa ve determinat pel cognom de la família propietària. A la bibliografia pot aparèixer identificada també com a Can Baulenes.Segons Anna Rovira (ROVIRA, 2023), aquesta tipologia constructiva podria correspondre al moment de creixement urbanístic d’entre el segle XVI fins al XVIII, al voltant del camí ral, i seguint una coherència amb el paisatge urbà d’aquell moment.	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97145	Habitatge del c. Major 20	https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-c-major-20	<p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p>	XVII, XVIII,XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. Es troba perfectament alineada amb la finca del costat, la número 18, amb qui comparteix barbacana i el revestiment de les façanes, que consisteix en <span>un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana s’organitza asimètricament amb un sol eix principal, fet que genera una composició molt desequilibrada. Antigament hi havia un altre eix de composició amb finestres a totes les plantes (ROVIRA, 2023). La planta baixa està ocupada per un local comercial. El primer pis hi ha balcó amb llosana motllurada i barana amb decoració geomètrica. Al segon pis únicament hi ha una finestra simple. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de la façana es tanca amb una barbacana plana amb colls i llates de fusta, i rajols sense pintar entre les bigues.</span></span></span></p>	08283-61	c. Major, 20	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Els orígens de la casa segurament es remunten als segles XVII o XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant molts anys hi va haver oberta als baixos una botiga de llanes (Llanes Carme)</span></span></span> (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8511600,2.2281800	435931	4633539		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97145-p1090772.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97145-p1090234.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97145-p1090236.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Un altre nom popular que rep la casa: les Llanes.Segons la valoració d'Anna Rovira la seva composició atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten de caràcter el paisatge urbà (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97147	Cal Metge – Can Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-metge-can-serra	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33024'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></span></span></span></p>	XVIII, XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici cantoner d’estructura tradicional, amb tres crugies paral·leles i planta rectangular. La coberta és de teula àrab a tres vessants, i el carener és paral·lel a la façana. La casa està desalineada, sobresurt respecte als immobles veïns anteriors. C</span></span></span>onsegüentment, <span><span><span>presenta la façana principal, que dona al carrer Major, i dues façanes laterals. <span><span lang='CA'><span><span>El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana perpendicular més important, n. 19, mostra dos eixos de simetria. L'eix principal és definit per la tribuna i el balcó superior. A la planta baixa hi ha un local comercial amb el portal i una finestra. Al primer pis hi destaca la tribuna, de perfil metàl·lic amb predomini del vidre. La part central de la tribuna és de vidre i s’encaixa en perfils metàl·lics que dibuixen formes ovoidals. Per </span></span></span><span><span><span>la part superior hi discorre una franja estructurada en forma de quadricula amb vidres opacs transparents i alguns de color ocre. La tribuna es sustenta per una base de formigó amb llosana. </span></span></span><span><span><span>La resta d’obertures d’aquesta façana són balcons amb baranes profusament decorades amb formes helicoidals, geomètriques o florals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana paral·lela al carrer es divideix en dos trams. El més llarg, situat a l’esquerra de l’observador, és simètric amb quatre eixos de simetria, amb balcons correguts amb quatre obertures en cada pis, i un tram curt (abans d’arribar a la cantonada de la façana de la tribuna) amb un sol eix amb balcons individuals a cada pis. La planta baixa es divideix actualment en dos locals comercial i el portal d’accés a les plantes superiors. </span></span></span><span><span><span>La tercera façana no té interès pel que fa a la composició arquitectònica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A les dues façanes principals, abans d’arribar al voladís de la part superior, hi ha una sèrie de finestres rectangulars alineades amb els eixos de simetria, a l’alçada de les golfes. Destaca la barbacana amb colls de fusta motllurats amb mosaic hidràulic de motius florals (roses amb fulles).</span></span></span></p>	08283-62	c. Major , 19-21	<p><span><span><span>Havia estat la casa pairal de la nissaga de metges Serra de Tona i dels seus descendents. Es tracta d’una gran reforma d’un edifici anterior, probablement del segle XVIII, que ocupava el mateix solar. La reforma es va fer vers el 1915, segurament quan es va voler convertir l’edifici en un hotel (era el moment de l’auge de l’estiueig a Tona). L’Hotel Serra va estar obert molt pocs anys. Va viure en aquesta casa el Dr. Joaquim Serra Bertrana, alcalde de Tona de 1902 a 1904, i el seu fill, també metge de Tona, Josep Maria Serra Tous, que va morir el 1937.</span></span></span></p>	41.8511300,2.2282400	435936	4633535		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97147-p1100221.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97147-p1090228.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97147-p1100217.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97147-p1090230.jpg	Legal	Contemporani\|Modernisme\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		L'edifici també ha rebut la denominació de cal Roca.La valoració d'Anna Rovira remarca la ubicació peculiar de la finca, juntament amb la tribuna i els seus balcons allargats, que donen una identitat única a l’immoble, dotant-la de valor simbòlic, i que a més expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més rellevant se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023).	98\|105\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97156	Can noranta-cinc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-noranta-cinc	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és asimètrica amb dos eixos. La planta baixa presenta un portal d’entrada i un finestral de grans dimensions sobre un sòcol inferior de pedra aplacat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els dos pisos tenen dues finestres rectangulars cadascun, les del primer amb ampits de pedra, les de la segona planta, ceràmics. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El revestiment de la façana consisteix en un arrebossat de ciment pintat. </span></span>El voladís de la part superior combina rajola ceràmica i dentada, en una composició de quatre línies de volada. </span></span></span></span></p>	08283-63	c. Major, 22	<p><span><span><span>El nom de can noranta-cinc li ve perquè, als baixos, hi va haver oberta una botiga que venia productes per sota d’una pesseta. Més endavant, la botiga va ser regentada per Mercè Pujals i va prendre el nom de “Novedades Mercè” (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8512100,2.2281800	435931	4633544		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97156-p1090225.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97156-p1090226.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97156-p1090227.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		L'edifici també ha rebut les denominacions de: can Panadero, can Carlets.Segons la valoració d'Anna Rovira la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), podria tenir elements originals amagats, com l'emmarcament de pedra a les finestres del primer pis (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97157	Cal Trinyà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trinya	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és asimètrica amb un sol eix. La planta baixa presenta un local comercial i el portal d’entrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa és decorada amb faixes verticals de mosaic aplacat, es tracta de peces de forma quadrades. Les obertures dels pisos compten amb balcons, el del primer pis és més gran que el del segon i té la llosana de pedra. El balcó del segon pis està fet de perfils metàl·lics i mosaic hidràulic. Tots dos tenen baranes treballades, el del primer pis, de fossa, i el del segon, de forja. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana està arrebossada de ciment i pintada. El voladís a la part superior de la façana és de rajola ceràmica pintada i en una composició de tres línies de volada. </span></span></span></p>	08283-64	c. Major, 24		41.8512600,2.2281800	435931	4633550		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97157-p1090220-copia.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97157-p1090221.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97157-p1090222.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental). Les diferents baranes i lloses de balcó expliquen la transformació arquitectònica continuada de principis del s. XX (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97172	Ca la Sara	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-sara-1	<p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p>	XIX, XX, XXI		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. Forma part d’una finca que inclou el n. 29, </span></span></span>amb el qual comparteix el revestiment, que és arrebossat de ciment i pintat; la barbacana i la composició de la façana.</p> <p>Tenint en compte que es tracta d’un únic edifici amb dues finques (números 27 i 29), en aquesta fitxa únicament la part de la façana del número <span><span><span>27 (veure fitxa del número 29, Ca la Maria Comerma).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és simètrica amb un sol eix principal. La planta baixa presenta el portal principal alineat amb l’eix de la façana i la porta d’entrada als dos pisos superiors. El primer pis mostra un balcó amb llosana de formigó i una barana decorada amb motius geomètrics i florals, a diferència del segon pis que només té una obertura de finestra amb ampit. La part superior de la façana es tanca amb una barbacana amb colls de fusta treballats i rajols sense pintar.</span></span></span></p>	08283-65	c. Major, 27	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El nom de la casa fa referència a Sara Benet, </span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>propietària.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fa dues dècades aproximadament, es <span lang='CA'><span><span>va realitzar una reforma d’aquest tram del carrer Major que va implicar enretirar la façana per alinear-la amb la resta de cases veïnes </span></span></span>(ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8513700,2.2283700	435947	4633562		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97172-p1090213.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97172-p1090214.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97172-p1090216.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d'Anna Rovira la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona a partir del segle XVI. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023).La barana d’aquest immoble és igual que la de la cal Metge-Cal Serra, fitxa 62, d’estètica modernista.	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97180	Can Climent	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-climent-1	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb dues crugies. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La finca està formada per dos volums absolutament diferenciats, amb una part de més alçada de planta baixa i dos pisos, i un cos adossat de menys entitat de planta baixa i pis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana del bloc principal s’organitza en dos eixos asimètrics, ja que els balcons del primer pis són desiguals. A la planta baixa el local comercial està centrat a la façana, també s'hi observa un accés als pisos superiors. Un gran sòcol d’aplacats de forma rectangular uniformitza els dos blocs. La façana és arrebossada de ciment i pintada.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les quatre obertures tenen balcó</span></span></span><span><span><span>, més grans al primer pis i amb llosanes de formigó d’estètica diferent. Destaca el detall decoratiu esgrafiat (formes de garlanda), sobre les obertures d’aquest pis. Les baranes mostren decoracions diferents, geomètriques o de barrots helicoidals. Al pis superior els balcons són sense volada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altra part de la finca, que només té un pis, presenta una composició amb un sol eix asimètric amb un gran portal a la planta baixa i un finestral amb ampit al segon.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La part superior de la façana també està diferenciada entre els dos volums de la finca, la més alta compta amb una cornisa motllurada amb un</span></span></span> ràfec de formigó amb peces ceràmiques que simulen mènsules. A la part més baixa, el ràfec és de formigó amb motllures.</span></span></span></p>	08283-66	c. Major, 28	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Originàriament, la segona planta era una galeria porticada, i a la planta primera només hi havia un balcó. El 20 de març de 1921, en Clemente Roqueta Bres, va demanar permís per arrebossar la façana; convertir una finestra del primer pis en balcó i la galeria porticada del segon pis, en balcons. Sembla ser que sobre el balcó i la finestra del primer pis hi havia algun tipus de policromia o esgrafiat. En qualsevol cas, la llinda de la finestra era més baixa que la de la balconera. Per tant, els esgrafiats actuals no serien els originals. Per altra banda, el portal gran de la planta baixa amb grans porticons estava situat sobre l’eix del balcó, i no al revés com en l’actualitat (ROVIRA, 2023).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Aquesta va ser l’antiga casa de la família Bentanachs (el 1939 un Climent Bentanachs Roqueta era fill d’aquesta casa). Hi va està amagat durant la Guerra Civil mossèn Josep Sabaté Riba (1896-1979), al qual l’esclat del conflicte l’agafà a Tona, on estiuejava. En una cambra o sala de la casa s’hi van celebrar misses clandestines. Mossèn Josep va viure-hi fins el 1957. Per guanyar-se la vida feia d’auxiliar de la parròquia i de mestre de minyons. Els nois acudien a fer classe a la mateixa casa (ROVIRA, 2023).</span></span></span></span></span></span></p>	41.8514100,2.2282300	435935	4633567		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97180-p1090206.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97180-p1090207.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97180-p1090208.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten caràcter el paisatge urbà. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97181	Ca la Maria Comerma	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-maria-comerma	<p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. Forma part d’una finca que inclou el n. 27, amb el qual comparteix el revestiment,<span lang='CA'><span><span> que és a</span></span></span>rrebossat de ciment i pintat; la barbacana i la composició de la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tenint en compte que es tracta d’un únic edifici amb dues finques (números 27 i 29), en aquesta fitxa únicament la part de la façana del número 29 (veure fitxa del número 29, Ca la Sara).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és simètrica amb un sol eix principal. La planta baixa presenta un local comercial alineat amb l’eix de la façana i una porta d’entrada als dos pisos superiors. El primer pis presenta un balcó amb llosana de formigó i barana amb barrots helicoidals, a diferència del segon pis que només té una obertura de finestra amb ampit. La part superior de la façana es tanca amb una barbacana amb colls de fusta treballats i rajols sense pintar.</span></span></span></p>	08283-67	c. Major, 29	<p><span><span><span>Maria Comerma i el seu marit Joan Roca van ser un dels darrers estadants d’aquesta casa abans de la seva reforma. Joan Roca era cisteller i tenia el taller als baixos (al pati del darrere encara hi ha la bassa artificial per remullar els vímets).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A inicis del segle XXI, es va realitzar una reforma d’aquest tram del carrer Major que va implicar haver d'enretirar la façana per alinear-la amb la resta de cases veïnes. (ROVIRA,2023).</span></span></span></p>	41.8514200,2.2283700	435947	4633568		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97181-p1090213.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97181-p1090215.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97181-p1090216.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d'Anna Rovira la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona partir del segle XVI. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97206	Porxos de l’Orient	https://patrimonicultural.diba.cat/element/porxos-de-lorient	<p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XX	Actualment, l’edifici dels Porxos està en procés de rehabilitació i reforma, per la qual cosa alguns aspectes i elements originals han variat respecte a l’edifici original.	<p><span><span><span><span><span><span>L’edifici té la coberta de teula àrab a dues aigües, i el carener és paral·lel a la façana. El ràfec és amb colls de fusta i rajols ceràmics. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i les reformes que s’hi estan efectuant, la façana principal manté la simetria original organitzada a partir d’eixos ben definits. La planta baixa és un espai porticat amb arcades amb la clau central de pedra. Al primer pis, les finestres s’han modificat i presenten una major verticalitat, reforçada per uns porticons amb làmines de fusta. Al voltant d’aquestes obertures, part de l’antic parament d’obra vista (totxo) s’ha revestit amb una capa de morter i pintura blanca. L’antic porxo de la planta superior conserva les bigues encavallades. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Lateralment, l’edifici presenta algunes diferències, amb l’absència de pòrtic a la planta baixa, que ha estat substituït per obertures simples, i dos finestrals a la planta pis amb característiques similars a la resta.</span></span></span></span></span></span></p>	08283-68	Plaça de l’Ajuntament, 3	<p><span><span><span><span><span><span>És un edifici que està vinculat directament amb el Cafè Orient, i de fet es considera una ampliació, mai finalitzada, de la fonda i cafè Orient, ubicats a l’actual Plaça Major. </span></span></span></span></span></span>Es va bastir, en part, sobre una galeria i porxada construïda als anys trenta del segle XX que va funcionar <span><span><span><span><span><span>com una galeria del cafè esmentat, com una zona de terrassa ampliada. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Els porxos els anys trenta, d'arc apuntat de maó i amb clau de pedra, foren construïts seguint el projecte d'urbanització de la plaça dels Estudis que va redactar l'arquitecte municipal Manuel Gausa i Raspall el 1928 i que finalment mai no es va portar a terme. Es preveia una plaça porticada amb arcades d'arc semicircular d'estil noucentista, molt diferents de les que finalment es van acabar realitzant en aquesta façana de la plaça.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Cal destacar aquest edifici va allotjar la primera discoteca de Tona (en l’antic espai de la sala de ball de l’Orient), i s’hi entrava pel carrer de la Font.</span></span></span></span></span></span></p>	41.8501900,2.2290600	436003	4633430		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97206-21.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97206-22.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97206-23.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - cultural - productiu	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Segona Anna Rovira (ROVIRA, 2023), l’edifici manté el valor històric i artístic del moment en què va ser construït, en un període de grans transformacions urbanes i arquitectòniques, durant la primera meitat del segle XX. Es volia transformar l’antiga Plaça dels Estudis en l’actual Plaça de l’Ajuntament, amb una zona porticada.	106\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97211	Col·legi residència PIVE	https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-residencia-pive	<p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://tuit.cat/7qCnI'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> <p> </p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>La peça principal del conjunt és un edifici amb planta baixa i dos pisos, amb teulada a quatre vents. La façana és simètrica i s’organitza a partir d’eixos verticals ben definits. L’accés es fa a través d’una escala que duu a una petita terrassa amb barana de pedra prefabricada. La composició de la planta baixa amb la porta d’entrada principal i les obertures verticals a banda i banda, manté l’estat original de l’edifici històric de principis del segle XX. </span></span></span></span></span></span>En concret, es correspon al casino restaurant de l'antic complex del 'Parque'.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Les plantes superiors que avui veiem són fruit de les reformes que es varen efectuar a l’edifici amb l’obertura de la residència i col·legi, i mantenen la simetria i distribució de les façanes a partir d’obertures simples i planes. </span></span></span></span></span></span></p> <p>A ponent de l'edifici principal, emmascarat per remuntes i altres reformes, es conserva l'edifici del que havia estat l'hotel del 'Parque'. Al nord hi ha l'edifici del Bazar del Montseny, que era una botiga per als estiuejants (avui tancada i convertida en habitatge). </p>	08283-69	c. Joan Lluçà, 39	<p><span><span><span><span><span><span>L’edifici del Col·legi PIVE (Pensionado Internacional de Verano Estudiantil) és fruit dels canvis realitzats en el Casino Restaurant que formava part del complex turístic de luxe i exclusiu </span></span></span></span></span></span>que portava el nom del 'Parque'<span><span><span><span><span><span>, construït l’any 1918, arran del creixement econòmic i social, i de la creació d’una zona o barri residencial d’estiueig, al voltant del balneari Ullastres i sobretot Roqueta. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant la Guerra Civil, l’activitat d’aquest complex s’aturà i les instal·lacions foren confiscades des de l’inici del conflicte. De la mateixa manera que altres torres i pisos del barri Roqueta, aquests espais es varen destinar a allotjar i rebre persones refugiades, i a altres instal·lacions per cobrir les necessitats bàsiques. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 1956 el 'Parque' va tancar. Dos anys més tard va obrir el col·legi i internat PIVE, que va estar en funcionament fins al curs 2019-2020. L’any 2020 el col·legi va tancar les portes arran de la pandèmia Covid-19.</span></span></span></span></span></span></p>	41.8581200,2.2291200	436016	4634311	1918 / 1958	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97211-851.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97211-852.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97211-853.jpg	Inexistent	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		A l’inventari de patrimoni etnològic és anomenat Casino i Hotel del Parc.Al voltant, s’hi van construir torres com les de les famílies Simon, Montaner o Llussà.	106\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97224	Can Cisco	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cisco	<p><span><span><span>1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles i GRAU, Josep Maria (2012). “Diari d’un fejocista tonenc. Sebastià Buxaderas Roqueta (octubre de 1937 – abril de 1938)”. Ausa [Vic], vol. XXV, número 170 </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SARDÀ, Josep (2014). “S’ha mort la monja de Can Cisco”. La Revistona. 11 d’abril de 2014</span></span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb dues crugies. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. La façana és quasi simètrica i s'organitza en dos eixos (únicament una finestra del primer pis la trenca).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa s’hi obre un portal i una porta senzilla d’accés al pis. Al portal s’accedeix mitjançant un vestíbul de planta rectangular. La part baixa de la façana és coberta amb aplacats rectangulars de pedra moderna devastats irregularment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al pis les obertures tenen balcons amb llosanes de formigó motllurades. <span lang='CA'>Les b</span>aranes estan decorades amb motius geomètrics. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la part superior de la façana es disposa una barbacana de colls de fusta i llata amb una sola </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>filada de rajol pintat. El revestiment de la façana és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08283-70	c. Major,30	<p><span><span><span>Casa de la família Sardà (Sardà-Roqueta). N’eren llogaters. Als baixos hi tenien una verduleria, oberta fins als anys setanta del segle XX. Josep Sardà Aguilar, es dedicava al transport, amb una camió. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil hi van estar amagats a la casa una monja i un capellà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta casa va néixer Anna Sardà Roqueta (1921-2014), que va ser la primera dona de Tona que va tenir una llicenciatura universitària. Posteriorment es va doctorar. També tenia estudis de música i piano. Es va fer monja i va exercir de professora en col·legis de la seva congregació religiosa (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8514900,2.2282500	435937	4633575		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97224-p1090203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97224-p1090204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97224-p1090205.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Altres noms de la casa: can Noi Cisco, cal Nasi, cal Cabrer.Segons la valoració d'Anna Rovira la composició de la façana atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten caràcter el paisatge urbà. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més rellevant se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97225	Ca la Parrilla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-parrilla	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Tona. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna i PUIGFERRAT, Carles. (2016). “Felip Vall i Verdaguer (1916-2012). Esbós biogràfic”. Llibre de Tona. Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p>	XVIII		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb dues crugies. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana presenta dos eixos per organitzar els diferents elements, però no estan centrats exactament respectant la simetria global.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa s’obren dos portals, un d’ells amb brancals, ampit i llinda de pedra (amb una inscripció deteriorada i borrosa). Al primer pis les finestres estan igualment emmarcades en pedra, i al segon les obertures són petites i de forma rectangular. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A la part superior de la façana es disposa una barbacana de colls de fusta i entrebigat del mateix material. El revestiment de la façana és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08283-71	c. Major,32	<p><span><span><span><span>La casa va passar per herència a mans la família Vall-Verdaguer. Hi va tenir el taller i l'estudi, fins a la seva mort, el pintor Felip Vall Verdaguer (1916-2012) (ROVIRA, 2023).</span></span></span></span></p>	41.8515700,2.2282600	435938	4633584		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97225-p1090774.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97225-p1090775.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97225-p1090200.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten caràcter el paisatge urbà. És un testimoni d’una forma d’habitar en el context del carrer Major com a tipologia urbana del segle XVIII (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97235	Ca la Jarana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-jarana	<p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>SAÑÉ, Joaquim (2017). “Història del pa a Tona en el segle XX: el pastar”. Llibre de Tona. Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SAÑÉ, Joaquim (2018). “Història del pa a Tona en el segle XX: la farina i la llenya”. Llibre de Tona. Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SAÑÉ, Joaquim (2019). “Història del pa a Tona en el segle XX: la Guerra Civil de 1936 a 1939”. Llibre de Tona. Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és asimètrica amb un sol eix principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa hi ha un local comercial. Els pisos tenen obertures amb balcons amb llosana de formigó amb perfil motllurat, el del primer pis més gran que el del segon. Les baranes estan decorades amb motius geomètrics i florals. La part superior de la façana es tanca amb una barbacana amb colls de fusta treballats, llates i mosaic hidràulic decorats amb motius geomètrics entre les bigues.</span></span></span></p>	08283-72	c. Major, 34	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Casa de la família de forners Sañé (Fleca Sañé). Es tracta d’un establiment obert el 1915. El mestre forner i estudiós de la història del pa, Joaquim Sañé Vilaregut, fill de la casa i forner fins a la seva jubilació, hi ha instal·lat a les golfes el Museu del Pa, amb una excel·lent col·lecció. També té una bona biblioteca sobre la història de pa. L’avi de Joaquim Sañé, Joaquim Sañé Ausió, fill de Santa Eugènia de Berga, va ser el primer de la nissaga. Es va casar amb una vigatana, i es van traslladar a Tona per agafar un forn que ja hi havia en aquesta casa (primer van ser-ne llogaters i més tard propietaris) </span></span></span>(ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8516300,2.2282600	435938	4633591		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97235-p1090190.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97235-p1090191.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97235-p1090195.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		En altres documents pot aparèixer com a Cal Sañé. També ha rebut la denominació de cal Noi Xic.Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona partir del segle XVI. Les baranes i la barbacana expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935. (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97236	Habitatges del c. Major 36	https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-c-major-36	<p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres per una banda i cantoner per l’altre, d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és asimètrica amb dos eixos, a l'eix principal hi trobem els balcons. A la planta baixa hi ha un local comercial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els pisos tenen obertura amb balcons amb llosana de formigó amb perfil motllurat, el del primer pis més gran que el del segon. Les baranes estan decorades amb motius geomètrics. Al costat dels balcons a cada pis hi ha una finestra. La part superior de la façana es tanca amb un ràfec prefabricat ceràmic decorat en ziga-zaga geomètrica. Aquesta peça, molt habitual a Vic, és única a Tona. El revestiment de la façana, actualment pintat, podria ser l’original (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	08283-73	c. Major, 36	<p><span><span><span>Inicialment formava una sola casa amb la número 34. Durant molts anys hi hagué als baixos una botiga de queviures (regentada per Sidro Casas i la seva dona) i després la botiga Mobles Grau, la segona botiga de mobles que hi va haver a Tona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1925, Isidre Casas Vilar, demanar llicència per modificar una finestra a la planta baixa, obrir una finestra a la planta primera, arrebossar de nou, i rebaixar la vorera per col·locar-la a la rasant i construir el desguàs (arxiu municipal, expedient llicència any 1925) (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8516800,2.2282900	435940	4633596		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97236-p1090187.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97236-p1090188.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97236-p1090189.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona partir del segle XVI. El ràfec explica la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97237	Can Vileca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vileca	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles (2000). La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p>	XVIII,XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres per una banda, i cantonera per la part que dona al carrer, d’estructura tradicional amb dos crugies. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana queda definida amb dos eixos principals. La planta baixa està formada per dos portals i una finestra (que queda fora dels eixos), totes les obertures estan emmarcades en pedra. La llinda buixardada del portal principal té una inscripció: “Climent 1778 Crusats”. A la primera i a la segona planta es situen obertures emmarcades en pedra amb balcons de llosana, també de pedra, i baranes de forja decorades amb motius geomètrics. Les obertures tenen proporcions verticals i disminueixen en dimensió i volum a la segona planta respecte a la primera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al tercer pis hi ha un canvi en el revestiment, que passa de ser d’arrebossat de ciment amb pintura a un parament d’obra vista. S'hi observen dues petites finestres. La part superior de la façana es tanca amb un ràfec motllurat decoratiu fet en morter.</span></span></span></p>	08283-74	c. Major, 38	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Casa pairal de la família Roqueta, casa natal de Josep Roqueta i Bres, amo de la fonda Roqueta i un dels socis fundadors del Balneari Roqueta, la deu del qual ell mateix va descobrir el 1890.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La galeria de la façana sud es va construir als anys setanta-vuitanta del segle XX, arran de l’enderroc de can Mestre Grau per prolongar el carrer de les Maduixes. La tercera planta, de maó, és producte d’una remunta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la llinda del portal (probable còpia de l’original) hi ha la inscripció: “Climent 1778 Crusats”. Aquest personatge va ser batlle de Tona el 1795 </span></span></span>(ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8518000,2.2283400	435945	4633610		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97237-p1090781.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97237-p1090181.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97237-p1090185.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona partir del segle XVI. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97239	Can Jepa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jepa	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Tona. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p>	XVIII, XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb dues crugies. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a façana. La composició de la façana presenta dos eixos per organitzar els diferents elements, però no estan centrats exactament respectant la simetria de forma global.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa s’obren dos portals principals emmarcats en pedra, el més gran té una inscripció a la llinda: “Agustí 1779 Castelló”. Als dos costats dels portals respectivament, hi ha dues portes sense emmarcar, una és l’accés als pisos, la resta són locals comercials.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures dels pisos tenen balcons, de dimensions més petites els del segon pis respecte els del primer. Al primer nivell, un balcó continu de llosana de formigó agrupa les dues obertures, emmarcades en pedra i amb motllures, una d’elles presenta decoració al centre de la llinda amb una motllura que dibuixa formes sinuoses lobulars i un motiu floral.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al segon pis, els balcons són individuals, un per obertura. Totes les baranes són de forja amb volums, la part central dels barrots és de forma helicoidal i les interseccions amb les barrots horitzontals es decoren amb motius florals.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La part superior de la façana es tanca amb una barbacana amb colls de fusta treballats, llates i mosaic hidràulic decorats amb motius geomètrics entre les bigues.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08283-75	c. Major,42	<p><span><span><span><span>Casa propietat de la família Fabregà. Hi va viure Lola Fabregà, casada amb Tomàs Barnils, fill de Centelles, que feia de transportista. El pare de la Lola, Ramon Fabregà Bruch, va ser alcalde de Tona entre el 1920 i el 1922.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la llinda de l’antic portal hi ha la inscripció “Agustí 1779 Castelló” (ROVIRA, 2023).</span></span></span></span></p>	41.8519700,2.2283900	435949	4633629		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97239-p1090170.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97239-p1090171.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97239-p1090173.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		La casa també ha rebut el nom de Can Barnils. Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten caràcter el paisatge urbà. És un testimoni de la tipologia urbana del segle XVIII. La barana és l’habitual de principis del s. XX (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97287	Can Paiella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paiella	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és asimètrica amb un sol eix principal, és arrebossada de ciment i pintada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta portal amb brancals de pedra i porta d’accés a les plantes superiors. Els pisos tenen obertures amb balcons amb llosana de formigó amb perfil motllurat, el del primer pis més gran que al segon. Les baranes de fossa, estan decorades amb motius geomètrics. La part superior de la façana es tanca amb una barbacana amb colls de fusta treballats, llates i rajols ceràmics sense pintar. A la part més externa de la cornisa, destaquen les peces de fusta utilitzades com ornament. </span></span></span></p>	08283-76	c. Major, 46	<p><span><span><span>El nom de la casa prové del fet que, abans de la Guerra Civil, hi va residir la família Coma-Cruells, el cap de la casa era en Jaume Coma, ferrer, que era fill del mas Can Paiella de Malla.</span></span></span></p>	41.8521200,2.2284400	435953	4633645		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97287-p1090163.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97287-p1090165.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97287-p1090167.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona a partir del segle XVI. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97288	Can Meliton	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-meliton	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Tona. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és simètrica definida per dos eixos. A la planta baixa s’obre portal i la porta d’accés a les plantes superiors. La façana a aquesta alçada està estocada i buixardada imitant carreus de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Totes les obertures de la façana tenen balcó. Al primer pis és un balcó continu que inclou les dues obertures. Al segon pis són iguals però més petits. Els balcons tenen llosana de formigó i perfils motllurats, les baranes són de forja simple, només els barrots dels extrems són helicoidals i el balcó gran està decorat a la part central amb motius geomètrics. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’element més destacable de l’immoble és la decoració amb esgrafiats bicolors amb motius decoratius floral i geomètrics de concepció neoclàssica, com la greca de la part superior de la façana.</span></span></span></p>	08283-77	c. Major, 51	<p><span><span><span>Casa amb façana amb esgrafiats d’estil noucentista, resultat d’una reforma probablement dels anys vint, del mateix moment que can Mià. És possible que fos una intervenció de l’arquitecte Manuel Gausa, ja que hi ha un expedient del 1927 amb la mateixa tipologia d’esgrafiats i fusteries, firmat per aquest arquitecte (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als baixos de l’edifici hi tenia el seu taller el sabater Meliton Tubau. El negoci va continuar amb Jaume Ginestet, originari de Vic i casat amb una filla d’en Meliton, i amb el fill d’aquest matrimoni, Joaquim Ginestet Tubau (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8520700,2.2285300	435961	4633640		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97288-p1090158.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97288-p1090159.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97288-p1090160.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Altres denominacions que ha rebut l'edifici: ca la Xica.Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), en aquest cas té un valor històric artístic que aporta una qualitat històrica al paisatge urbà i a més a més, contextualitza altres finques menys rellevants dins el marc de la transformació arquitectònica de principis del s. XX (ROVIRA, 2023).	106\|98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97309	Ca la Carolina	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-carolina	<p><span><span><span lang='CA'><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='ES'><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Tona. Recull gràfic 1890 - 1978</span></span></span><span><span><span>. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Editorial Efadós</span></span></span><span><span><span>. </span></span></span> </span></span></p> <p><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, de dues vessants, i amb el carener paral·lel a la façana. La façana és simètrica, organitzada a partir d’un sol eix vertical compost per tres obertures. El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa hi ha una única gran obertura. El primer pis destaca pel seu volum i per ser el centre de la composició, una tribuna amb llosana de formigó amb perfil motllurat, la qual té teulada pròpia i ràfec de biguetes i llates de fusta. La tribuna serveix de base a una petita terrassa amb barana d’obra vista i gelosia ceràmica, on té sortida l’obertura del segon pis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana es tanca per la part superior amb una barbacana de colls i llates de fusta amb mosaic hidràulic decorat.</span></span></span></p>	08283-78	c. Major, 53	<p><span><span><span>En aquesta casa hi va viure Carolina Sardà, de la família de can Cisco, la primera dona de Tona en tenir permís de conduir camions (i de tota altra mena de vehicles), abans de la Guerra Civil. Carolina Sardà va donar nom a la casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El 1925, Francisco (Can Cisco) Sardà Boix, va demanar permís per aixecar un pis més a la seva casa</span></span></span> (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8521200,2.2285600	435963	4633645		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97309-p1090154.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97309-p1090155.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97309-p1090157.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d'Anna Rovira, la configuració actual de l’edifici és la suma de les diferents capes evolutives del poble disposades d’una forma coherent i arrelada al lloc. A més a més, la composició atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i els seus elements originals que doten caràcter històric al paisatge urbà (ROVIRA, 2013)	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97310	Habitatge del c. Major 54 B	https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-c-major-54-b	<p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és simètrica amb un sol eix principal. El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta un portal i una finestra que trenca el posicionament de l’eix. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis hi ha una obertura amb balcó amb llosana de pedra amb perfil motllurat, i una barana de forja treballada amb elements de fossa decorada amb motius geomètrics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici original té una remunta posterior, raó per la qual hi ha dos tancament de façana. La part superior del cos original és de bigues de fusta i llates amb mosaic hidràulic, mentre que la façana més moderna, on s’obre un finestral, es tanca amb peces de formigó poligonals que formen la cornisa.</span></span></span></p>	08283-79	c. Major, 54B	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El 1934, Pere Parcerisas Vila, demana permís per reformar la façana de la finca on viu. Firma el plànol com a propietari. És en aquest moment quan es devia canviar la composició dels eixos de façana, col·locar el mosaic a la barbacana i fer les baranes. En el plànol es mostrava un sòcol d’estucat amb imitació de pedra i dues cornises motllurades que donaven continuïtat al balcó</span></span> (ROVIRA, 2023).</span></span></span></span></p>	41.8524600,2.2285000	435959	4633683		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97310-p1090783.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97310-p1090784.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97310-p1090151.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana i els elements de l’immoble atorguen valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental). Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023).Es desconeix el nom popular d'aquesta casa.	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97311	Can Calutxo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calutxo	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és simètrica amb un sol eix principal. El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta un local comercial i la porta d’accés als pisos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis hi ha obertura amb balcó amb llosana de pedra, curiosament de planta irregular, i una barana de forja adaptada a la forma de la llosa decorada amb motius geomètrics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de la façana tanca amb barbacana de fusta i llates amb rajol ceràmic sense pintar.</span></span></span></p>	08283-80	c. Major, 58		41.8524200,2.2284900	435958	4633678		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97311-p1100229.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97311-p1100230.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d'Anna Rovira, la seva composició atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i els seus elements singulars doten caràcter històric i artístic al paisatge urbà. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97313	Habitatges del c. Major 58B	https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-c-major-58b	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és asimètrica amb un sol eix principal i molt simple. El revestiment és un arrebossat de ciment pintat. </span></span></span></p> <p><span><span><span> La planta baixa presenta un gran portal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis hi ha obertura amb balcó amb llosana de pedra, feta a base de tres línies de rajol ceràmic (ROVIRA, 2023) i barana de forja treballada amb volum i barrots helicoidals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de la façana tanca amb barbacana de fusta i llates amb rajol ceràmic pintat de color blanc.</span></span></span></p>	08283-81	c. Major, 58B	<p><span><span><span>Segurament en origen hauria estat part de la finca número 58 (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8525900,2.2285300	435961	4633697		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97313-p1090140.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97313-p1090141.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97313-p1090142.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d'Anna Rovira, la seva composició atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i els seus elements singulars doten caràcter històric i artístic al paisatge urbà. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97314	Casa Alta de can Ristol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-alta-de-can-ristol	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb tres crugies paral·leles. La coberta és de teula àrab en dues vessants i terrassa, i carener paral·lel a la façana. La composició de la façana és simètrica de tres eixos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa s’organitza amb porta central i dos portals laterals coincidents amb els eixos de simetria. La porta central, acabada amb un arc rebaixat, té la tarja reixada. Els portals laterals també presenten el mateix tipus arc, actualment suprimit per fer l’obertura rectangular. A l’estuc d’aquesta planta s’inscriuen línies horitzontals i sobre els arcs es dibuixen (també amb incisions) carreus decoratius.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta primera, un balcó corregut engloba les tres obertures (emmarcades). La llosa del balcó és de formigó amb el perfil motllurat i baranes de fossa. El balcó és suportat per unes grans cartel·les amb decoració neoclàssica, geomètrica i de temàtica natural.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segon pis, també hi ha tres obertures amb balcó individualitzat, de les mateixes característiques que el del pis inferior, i amb el mateix tipus de cartel·la. Sobre les obertures d’aquest pis hi ha un revestiment decoratiu sobre l’estuc de formes sinuoses i acabat en punxa a la part central. Sobre aquest element, es superposa una peça motllurada amb motius florals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una cornisa a manera de faixa horitzontal divideix el segon pis d’una remunta (ROVIRA, 2023), on s’observen petites finestres, horitzontals i rectangulars dividides per columnetes amb capitell clàssics i emmarcades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca l’estuc a la façana dels pisos, que imita carreus de pedra buixardats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El voladís de la façana és de morter amb mènsules decorades i per sobre hi ha una barana amb balustrades amb quatre pilars, delimitant el terrat.</span></span></span></p>	08283-82	c. Major, 60	<p><span><span><span>Casa construïda el 1910 en un solar ocupat per una o dues cases més antigues, coincidint amb un moment d’auge de l’estiueig després del descobriment de les aigües </span></span></span>mineromedicinals<span><span><span>, a iniciativa de Ramon Ristol i Casulà, fill de can Ristol (casa que era a l’actual número 52, coneguda també amb el nom de ca l’Adroguer) i propietari de la fonda o hotel del mateix nom, al carrer del Doctor Antoni Bayés. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una gran R esculpida sobre el portal d’entrada identifica el seu promotor. Els Ristol, botiguers i mercaders, foren una de les famílies establertes al carrer Major més benestants, al tombant dels segles XVIII al XIX. Fill de can Ristol va ser l’advocat Antoni Ristol Vilageliu, company d’estudis i amic de Jaume Balmes. Els Ristol donaren alguns alcaldes durant el segle XIX i foren promotors de la nova església parroquial. Ja al segle XX, els Ristol van participar en la urbanització del barri Codina (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8526400,2.2285100	435960	4633703	1910	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97314-p1100237.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97314-p1100235.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97314-p1090137_0.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		L'edifici també va rebre el nom de can Ristol Nou.Segons la valoració d'Anna Rovira, és una de les finques amb més entitat que queda al llarg de l’antic camí ral, tant a nivell de volumetria, com de composició i qualitat artística. La seva composició atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), contextualitza i dignifica el paisatge històric urbà. La seva presència explica la gran transformació de Tona en el moment del descobriment de les aigües mineromedicinals (ROVIRA, 2023)	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97315	Can Quetos	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quetos	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura de parets de càrrega a les mitgeres i alguns pilars. La coberta és de teula àrab<span lang='CA'><span><span> a </span></span></span>dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana es caracteritza per estar organitzada per franges horitzontals amb distribució diferents en cada pis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa té quatre obertures, que no mantenen relació de simetria amb la resta de la façana. Una part és local comercial, el portal i dues finestres de mides desiguals. La quarta obertura és una porta per accedir als pisos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer pis presenta balcó en l’obertura central, de llosana de formigó de perfil motllurat i barana de forja amb motius geomètrics. La llosana està alineada amb una faixa que travessa horitzontalment la façana dividint la planta baixa de la resta de pisos. Les altres dues obertures són finestres. El revestiment de la façana imita carreus. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta segona es compon de sis finestres en forma de galeria amb arcades i pilars paral·lelepípedes decorats, amb imposta on recolzen els arcs. Per sobre es conserva la cornisa original abans del terrat, ja que l’últim pis és una remunta (ROVIRA, 2023). Aquesta part més moderna presenta finestres amb proporcions més horitzontals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La barbacana de la façana és d’obra amb biguetes metàl·liques decorades als extrems amb motius zoomorfs.</span></span></span></p>	08283-83	c. Major, 62	<p><span lang='CA'><span><span>A la petició de llicència d’obres del febrer de 1943 de Pura Rues Paire, on es demana reformar la casa de la seva propietat (arxiu municipal exp.4/1943), es pot veure que originàriament l’edifici era de planta baixa i dos pisos (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8527300,2.2285300	435961	4633713		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97315-p1090126.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97315-p1090127.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97315-p1090128.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d'Anna Rovira, cal destacar l’entitat d’aquesta finca, la gran galeria porticada, els detalls i el revestiment aporten al carrer un caràcter històric identitari d’un moment de transformació a Tona. La seva composició atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97316	Cal Nierra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nierra	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és simètrica amb un sol eix principal. <span><span lang='CA'><span><span>El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta local comercial i porta d’accés als pisos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis hi ha obertura amb balcó, de llosana de formigó motllurat i barana de forja decorada amb motius florals. Al segon pis es manté la mateixa estructura al balcó, que és de mides més reduïdes i fa coincidir la llosana amb una faixa que travessa horitzontalment la façana. Sota d’aquest element hi ha la següent pintada. “J 1927 V”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Distribuït per la planta baixa, els límits de la finca i en les obertures, destaca un arrebossat que imita els carreus de pedra i el converteix en un element amb molta presència.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de la façana es tanca amb barbacana de biguetes treballades i llates de fusta, amb mosaic hidràulic decorat.</span></span></span></p>	08283-84	c. Major, 67	<p><span><span><span>La inscripció “J 1927 V”, coincideix amb un moment de fort creixement urbanístic i del sector de la construcció a Tona. Aquell any el propietari de la finca, Juan Vila Sardà, demana permís per fer reformes importants a l’edifici. El plànol el firma en Manuel Gausa. Queda el dubte de si es va fer l'edificació nova o van ser reformes (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8524700,2.2286600	435972	4633684	1927	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97316-p1090602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97316-p1090123.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97316-p1090607.jpg	Legal	Modernisme\|Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)	Manuel Gausa	La casa també rep la denominació de Can Quel.Segons la valoració d'Anna Rovira, la seva composició atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i els seus elements singulars doten caràcter històric i artístic al paisatge urbà. Les baranes, la barbacana i els seus emmarcats expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que durant aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023).	105\|119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97319	Torre Rosales	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-rosales	<p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni.: Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic, 1990.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24382'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Torre envoltada de jardí, amb volums diferenciats proporcionalment, i alhora interrelacionats. Les cobertes són de teula àrab vidriada de tonalitats marronoses, a quatre vessants. Els ràfecs es sostenen amb colls de fusta a mode de mènsules de formes sinuoses. Aquesta aparença contrasta amb la blancor de la façana i l’ús de la pedra amb el treball de les obertures. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i la diferenciació de volumetries, tots els elements i decoracions es combinen en harmonia, per conferir un aire distingit a la torre. La presència de la torrella cilíndrica amb arcuacions estilitza el conjunt. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les obertures que es distribueixen a totes les cares són rectes o d’arc de mig punt majoritàriament. Cal destacar les que donen accés al jardí i edifici, amb dovelles i impostes de pedra. </span></span></span></span></span></span></p>	08283-85	c. de Joan Llusà, 43	<p><span><span><span><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span></span></span></span>mineromedicinals<span><span><span><span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laren estiuejants, majoritàriament famílies burgeses. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>J</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>oan Llussà i Duran, comerciant industrial enriquit amb la 1a Guerra Mundial va fer construir tres torres molt properes a la Torre Simon, projectades a partir del 1919, i que serien per les seves tres germanes: Adelaida, Matilde i Teresa, que donaren nom als edificis. </span></span></span></span></span></span></span></p>	41.8585100,2.2291300	436017	4634354	1920	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97319-1331.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97319-1332.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97319-1333.jpg	Legal	Modernisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Jaume Mestres i Fossas, arquitecte (Barcelona, 1892- t. 1907- Barcelona, 1981); Francesc Guàrdia i Vial, arquitecte (Barcelona, 1880- t. 1905- Barcelona, 1940).	Les tres torres Llussà de l’arquitecte Jaume Mestres i Fossas, presenten trets formals i artístics que dibuixen una imatge urbana unitària, amb un tret present en totes elles: la descomposició de la planta en volums d’alçada diferent. Representa la transició entre finals del modernisme i l'esclat del noucentisme, un moment on es combinen formes, composicions i decoracionsCal esmentar la col·laboració entre els arquitectes Jaume Mestres Fossas i Francesc Guàrdia Vial, aquest últim com a autor de la Torre Simón, que va participar en la configuració de les torres Llussà i en relació a aquest nou concepte urbanístic de la “ciutat jardí”.	105\|106\|98	46	1.2	1761	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97320	Torre Salvans	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-salvans-0	<p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic, 1990.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24383'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></span></span></a></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Torre envoltada de jardí, amb volums de diferents proporcions i alhora interrelacionats. Les cobertes són de teula àrab vidriada de tonalitats marronoses, i a dos o quatre vessants. Els ràfecs o barbacanes tenen solucions diferents, o bé sostinguts per bigues de fusta o bé amb seqüències de permòdols de maó vist amb decoració geomètrica, fet que denota la participació de dos arquitectes diferents en la seva projecció. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Trobem una diversitat d’obertures, de testera recta, d’arc de mig punt o carpanell, i arc esglaonat, combinades amb el blanc de la façana i el material de la pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i la diferenciació de volumetries, tots els elements i decoracions es combinen en harmonia, per conferir un aire distingit. Destaquem les dues torres amb arcuacions al pis. </span></span></span></span></span></span></p>	08283-86	c. de Joan Llusà, 45	<p><span><span><span><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span></span></span></span>mineromedicinals<span><span><span><span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laren estiuejants, majoritàriament famílies burgeses. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Joan Llussà i Duran, comerciant industrial enriquit amb la 1a Guerra Mundial va fer construir tres torres molt properes a la Torre Simon, i projectades per durant el 1919, que serien per les seves tres germanes: Adelaida, Matilde i Teresa, que donaren nom als edificis. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	41.8587400,2.2292300	436025	4634380	1919-20	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97320-1341.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97320-1344.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97320-1346.jpg	Legal	Modernisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Jaume Mestres i Fossas, arquitecte (Barcelona, 1892- t. 1907- Barcelona, 1981). Francesc Guàrdia i Vial, arquitecte (Barcelona, 1880- t. 1905- Barcelona, 1940)	Les tres torres Llussà de l’arquitecte Jaume Mestres i Fossas, presenten trets formals i artístics que dibuixen una imatge urbana unitària, amb un tret present en totes elles: la descomposició de la planta en volums d’alçada diferent. Representa la transició entre finals del modernisme i l'esclat del noucentisme, un moment on es combinen formes, composicions i decoracions.Cal esmentar la col·laboració entre els arquitectes Jaume Mestres Fossas i Francesc Guàrdia Vial, aquest últim com a autor de la Torre Simón, que va participar en la configuració de les torres Llussà i en relació a aquest nou concepte urbanístic de les “ciutat jardí”.	105\|106\|98	46	1.2	1761	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97321	Torre Ferrer Baulenas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-ferrer-baulenas	<p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni.: Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic, 1990.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24384'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Torre envoltada de jardí, de dos cossos rectangulars, amb planta baixa, pis i golfes. La coberta és amb teula àrab i a quatre vents. Els dos volums principals presenten una alçada diferent, un d’ells és un cos torre amb pis amb arcuacions i paredat d’obra vista emprant el totxo. En aquest cas, el ràfec és amb permòdols de maó vist amb decoració geomètrica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la façana posterior s’hi adossen dos cossos al costat de ponent, amb la mateixa tipologia constructiva, hi destaca l’ús del maó vist combinat amb el revestiment blanc de les façanes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Dues balconades envolten part de les façanes principals, amb barana de ferro forjat treballada. Trobem diversitat d’obertures, de testera recta, d’arc de mig punt o carpanell, i arc esglaonat, combinades amb el blanc de la façana i el material de la pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i la diferenciació de volumetries i l’ús de materials diversos, tots els elements i decoracions es combinen en harmonia.</span></span></span></span></span></span></p>	08283-87	c. de Joan Llusà, 47	<p>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües mineromedicinals, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laren estiuejants, majoritàriament famílies burgeses. </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Joan Llussà i Duran, comerciant industrial enriquit amb la 1a Guerra Mundial va fer construir tres torres molt properes a la Torre Simon, i projectades per durant el 1919, que serien per les seves tres germanes: Adelaida, Matilde i Teresa, que donaren nom als edificis. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	41.8590300,2.2294000	436040	4634412	1919-20	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97321-1351.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97321-1353.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97321-1354.jpg	Legal	Modernisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Jaume Mestres i Fossas, arquitecte (Barcelona, 1892- t. 1907- Barcelona, 1981). Francesc Guàrdia i Vial, arquitecte (Barcelona, 1880- t. 1905- Barcelona, 1940)	Les tres torres Llussà de l’arquitecte Jaume Mestres i Fossas, presenten trets formals i artístics que dibuixen una imatge urbana unitària, amb un tret present en totes elles: la descomposició de la planta en volums d’alçada diferent. Representa la transició entre finals del modernisme i l'esclat del noucentisme, un moment on es combinen formes, composicions i decoracions.Cal esmentar la col·laboració entre els arquitectes Jaume Mestres Fossas i Francesc Guàrdia Vial, aquest últim com a autor de la Torre Simón, que va participar en la configuració de les torres Llussà i en relació a aquest nou concepte urbanístic de les “ciutat jardí”.	105\|106\|98	46	1.2	1761	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97322	Conjunt de les Torres Llussà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-les-torres-llussa	<p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 236-241.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni.: Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic, 1990.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Conjunt format per tres torres amb les mateixes característiques estilístiques de començaments de segle XX, al carrer Joan Llussà. Totes elles presenten trets comuns que defineixen un model d’urbanisme basat en la idea de les “ciutat jardí” sorgida durant el modernisme. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es caracteritzen per la descomposició dels volums, amb alçades i solucions arquitectòniques diferents, amb un denominador comú que és el blanc de les façanes combinat amb la ceràmica i la pedra. També, s'observa l’existència de torrelles cilíndriques o </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>prismàtiques amb arcuacions superiors.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Les cobertes són de teula vermella, amb ràfecs o barbacanes volades sobre seqüències de permòdols de maó vist; hi ha diversitat d’obertures, amb llinda o arc, emmarcades en carreus de pedra picada o en obra vista. I finalment, cal destacar la presència de porxos de l’entrada o les galeries porticades que evoquen les de les masies clàssiques de la zona. </span></span></span></span></span></span></span></p>	08283-88	c. de Joan Llusà, 43, 45, 47	<p><span><span><span><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span></span></span></span>mineromedicinals<span><span><span><span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laren estiuejants, majoritàriament famílies burgeses. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Joan Llussà i Duran, comerciant industrial enriquit amb la 1a Guerra Mundial va fer construir tres torres molt properes a la Torre Simon, projectades a partir del 1919, i que serien per a les seves tres germanes: Adelaida, Matilde i Teresa, que donaren nom als edificis.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Les tres torres van ser les primeres de la urbanització de luxe fundada el 1918 amb el nom de 'El Parque'. Són al costat de l'antic restaurant i hotel del Parque (nucli inicial de la urbanització), ara col·legi Pive.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Aquest gran conjunt arquitectònic i artístic és un clar exemple de les influències dels arquitectes que les varen projectar, principalment Jaume Mestres i Fossas, però també hi va participar l’arquitecte que va projectar la Torre Simón, Francesc Guàrdia i Vial.</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.8585100,2.2291300	436017	4634354	1919-1923	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97322-1631.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97322-1632.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97322-1634.jpg	Legal	Modernisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BCIL	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Jaume Mestres i Fossas, arquitecte (Barcelona, 1892- t. 1907- Barcelona, 1981). Francesc Guàrdia i Vial, arquitecte (Barcelona, 1880- t. 1905- Barcelona, 1940)	Les tres torres Llussà de l’arquitecte Jaume Mestres i Fossas, presenten trets formals i artístics que dibuixen una imatge urbana unitària, amb un tret present en totes elles: la descomposició de la planta en volums d’alçada diferent. Representa la transició entre finals del modernisme i l'esclat del noucentisme, un moment on es combinen formes, composicions i decoracions.Cal esmentar la col·laboració entre els arquitectes Jaume Mestres Fossas i Francesc Guàrdia Vial, aquest últim autor de la Torre Simón, que va participar en la configuració de les torres Llussà i en relació a aquest nou concepte urbanístic de les “ciutat jardí”.	105\|106\|98	46	1.2	1761	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97323	Torre Simon	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-simon	<p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p>COSTA, Marc (2006) 'La torre Simon de Tona. Una joia de l'arquitectura modernista'. Fundació Col·legi de Sant Miquel dels Sants - Editorial Diac, Vic.</p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 237-241.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24437'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya .</span></span></span></span></span></span></a></p> <p><a href='https://tuit.cat/r0zEe'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya .</span></span></span></span></span></span></a></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Torre modernista de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. La coberta, a quatre vents, és de teula vidriada de dues tonalitats marronoses, i s’estructura amb diferents nivells. El ràfec o la barbacana </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>volada sobre seqüències de permòdols</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> de maó vist amb decoració geomètrica esglaonada. Aquesta combinació de materials contrasta amb la blancor de les façanes, i alhora es combina amb la pedra de les obertures i de la cornisa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les façanes presenten una distribució que recorda la tipologia clàssica de les masies de la zona. A les dues façanes laterals s’hi obren dues galeries que comuniquen a dues terrasses superiors, i que combinen arcs de punt rodó i columnes de pedra. Com a detall decoratiu, trobem dos medallons de pedra sota de la cornisa amb un estil que recorda al barroc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana posterior, que dona al carrer Joan Llussà, presenta menys obertures i hi té adossat un cos de planta baixa. També, hi té sobresortint una torre de secció quadrangular i coberta de pavelló, amb un penell al capdamunt que té la funció de parallamps. Aquest cos presenta dos pisos amb obertures de llinda plana i arcs esglaonats. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana principal s’obre al carrer Doctor Bayés, i s’hi accedeix a través d’una majestuosa reixa d’entrada treballada amb ferro forjat, i que condueix a través d’una zona enjardinada a l’entrada de l’edifici. A través d’unes escales s’accedeix a la porta principal d’arc de mig punt de pedra. L’eix central a partir del qual s’estructura la façana, queda representat a la planta baixa per un finestral dividit amb columnetes, al capdamunt del qual hi ha un balcó de ferro forjat treballat i una obertura decorada amb columnes d’imitació clàssica jònica, i un medalló amb una escena en baix relleu d’estil barroc. Al pis superior, coincidint amb l’espai sota teulada, una arcuació tanca la composició d’aquest eix. La resta de la façana queda distribuïda a partir d’obertures simètriques que combinen arcs plans i carpanells. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Sense deixar la façana principal, i al costat de llevant, sobresurt una torre prismàtica amb arcuacions al pis superior i una composició decorativa amb una escena de Sant Jordi de rajola vidriada i un emmarcat de pedra d’estil barroc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Finalment, una tanca amb sòcol de paredat capserrat combinada amb pilars de maó vist i barana de ferro forjat treballat, envolta la finca.</span></span></span></span></span></span></p>	08283-89	c. Dr. Bayés, 75	<p><span><span><span><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span></span></span></span>mineromedicinals<span><span><span><span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Zones que englobaven illes de cases on s’instal·laren estiuejants, majoritàriament famílies burgeses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Quan les aigües del balneari Roqueta foren declarades d'utilitat pública el 12 de desembre de 1895, els seus socis crearen al seu entorn un barri d'estiueig molt valuós artísticament, conegut amb el nom de El Parque. Així que Francesc Simon, copropietari de l’editorial Montaner i Simon i copropietari del balneari Roqueta, va decidir construir una casa d’estiueig, i va encarregar el projecte, el 1918, a l'arquitecte Francesc de Paula Guàrdia i Vidal. Les obres duraren fins al 1923, i les portà a terme el constructor Pau Casas i Guiu, del territori </span></span></span></span></span></span></span>(Sant Hipòlit de Voltregà, 1870 -Torelló, 1934)<span><span><span><span><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Francesc Simón i Font morí el dia 17 de maig de 1923, quan la seva esposa tenia 71 anys i coincidint amb l'any en què acabaren les obres de construcció de la casa. La propietat quedà per al gaudi de l’extensa família, que hi anava a passar els estius, a partir de l’agost i fins el setembre. La resta de l’any, la torre estava tancada i el senyor Molina, avi dels que foren gerents del Col·legi Pive, antic Hotel del Parque, s’encarregava del manteniment i la vigilància (COSTA:2005, p. 59). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Durant la Guerra Civil, moltes famílies refugiades provinents de Madrid s’instal·laren a Tona en diverses torres, entre les quals, la torre Simon. També, els carrabiners s’hostatjaren a la plaça Major, al mas Planell, i en diverses torres del barri Roqueta. Sembla ser que aquests foren una font de constants conflictes.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A finals de la dècada dels cinquanta la torre passà als fills dels propietaris, i tres dècades més tard es van vendre. A la dècada dels anys seixanta, la torre es vengué a unes monges de Barcelona, que s’encarregaven de </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>l’Hospital de Niños</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, i varen reconvertir la finca en una residència-hospital, amb pacients infants, que hi passaven els estius.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En aquell moment, Josep Roqueta adquirí la torre, per fer-ne apartaments. Però el projecte no va tenir èxit i la posà en venta. Durant aquest procés, la torre entrà en un estat de deteriorament progressiu, fet que provocà una reacció popular de defensa. Passat un temps, a finals del 1979, s’hi varen celebrar unes Jornades Culturals a iniciativa del jovent de Tona, i s’hi organitzaren una sèrie d’activitats sobre temes relacionats amb les arts. Tot plegat tenia l’objectiu de promoure un casal cultural a la torre Simon.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Finalment, l’any 1980 Josep Roqueta es venia la torre a Joan Ros, que la va convertir en residència segmentada en apartaments, i amb les corresponents rehabilitacions i restauracions. Però l’any 1999, es va torna a vendre la torre a Jordi Verdaguer i Montse González, responsables del restaurant La Ferreria, per convertir-la en un hotel i restaurant (COSTA:2005, p. 57-69). </span></span></span></span></span></span></span></p>	41.8582300,2.2297700	436070	4634323	1918	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97323-1361.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97323-1362.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97323-1363.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97323-1364.jpg	Legal	Modernisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Francesc Guàrdia i Vial, arquitecte (Barcelona, 1880 - t. 1905 - Barcelona, 1940)	El projecte de la Torre Simon va anar acompanyat d’altres projectes constructius de referència: les torres Llussà, projectades per l’arquitecte Jaume Mestres. La torre Simón, és l’edifici modernista de referència a Tona, per les seves característiques geomètriques i la seva profusa decoració, que recorda molt a l'estil de Puig i Cadafalch o Domènech i Montaner. Aquest gran conjunt arquitectònic i artístic és clar exemple del moviment modernista, que es caracteritzava per usar tota mena de formes, composicions de materials i decoracions orgàniques.	105\|106\|98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97335	Capella de la Mare de Déu de la Salut	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-salut	<p><span><span><span><span><span><span><span>COSTA SITJÀ, Marc. (2006). La Torre Simon de Tona : una joia de l'arquitectura modernista. Edició Sílvia Caballeria, M. Carme Codina i Francesca Sardà. Inèdit. Treball de Recerca.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat. Per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys d’història. Eumo Editorial, Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24366'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></span></span></a></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span><span>La capella de la Salut és un edifici senzill d’una única nau </span></span></span></span></span></span></span>i capçalera semicircular<span><span><span><span><span><span><span>, amb coberta a dues aigües. A l’exterior, les parets estan reforçades amb contraforts, entre obertures de mig punt emmarcades amb carreus de pedra. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A la façana principal hi destaquen dos elements. Un, l</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>a porta d’accés d’arc carpanell emmarcat amb maó vist, recolzat damunt de dos capitells decorats amb motius vegetals, que descansen damunt una columneta de secció circular. El segon, un rosetó amb formes vegetals que permet la llum a l’interior. </span></span></span></span></span></span></span></p>	08283-90	Av. del Balneari - Parc Roqueta	<p><span><span><span><span><span><span>A partir de l’entrada en funcionament dels balnearis a Tona, entre els segles XIX i XX, es van formar els barris Roqueta i Codina. Un nou urbanisme configurat a partir de grans torres d’estiueig, d’estil modernista i noucentista, al voltant de les quals es van crear nous serveis i espais d’esbarjo com el complex de luxe del “Parque”, espais d’enjardinament i de passeig, i aquesta capella. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons Marc Costa i Sitjà, en el seu treball de recerca, la capella és construí l’any 1925 sota l'impuls de Fèlix Domènech i Roura (1888 - 1977) fill de Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923) (COSTA, 2006). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Sembla que l’obra de la capella fou promocionada per les mateixes persones que estiuejaven al barri Roqueta, i així podien anar a missa els diumenges, sense haver d'anar al poble. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cal dir que després de la Guerra Civil, el fenomen de l’estiueig primerenc va renéixer amb gent afavorida per la nova situació, econòmica i social. La nova “colònia” estava formada per fabricants, funcionaris i botiguers i, entre altres espais, utilitzaven el de la capella per les seves misses setmanals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El 1930, Mn. Valentí Vilaregut va obtenir el permís per celebrar-hi missa dominical des de juliol a octubre. Però Mn. Planas, el 1943, va fer cessar aquesta pràctica al·legant que anessin a la nova església parroquial. El 24 de juliol de 1944 el bisbe P. Perelló, d'acord a una instància presentada pels estiuejants, tornà a restablir-hi el culte.</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.8594900,2.2296600	436062	4634463	1925	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97335-1321.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97335-1324.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97335-1325.jpg	Legal	Noucentisme\|Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Des del 2017 la capella és de propietat municipal, i està pendent de tenir un ús cultural. L'Ajuntament va restaurar-ne la teulada i va evitar que acabés en ruïna. Hi ha un projecte de la Diputació de Barcelona per fer-ne la restauració definitiva.	106\|119\|98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97355	Antic Hotel Ristol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hotel-ristol	<p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART i TIÓ, Amadeu. (2011) “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46222'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular, ocupant la cantonada amb el carrer Taradell. Actualment són tres habitatges independents amb tres portals d’accés. Tot i així, la construcció presenta planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana, i la part que dona al xamfrà amb un afegit que crea un ràfec específic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El pas del temps no ha desfigurat la distribució original de la façana, que manté la simetria a partir d’eixos verticals ben definits. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les obertures dels pisos, gairebé totes balconeres, es defineixen per la seva verticalitat. Destaquen els enllosats de pedra dels balcons amb motllures, recolzats sobre mènsules d’estil clàssic amb decoració vegetal i motius humanístics. Al balcó esquerre del primer pis, del número 2, es recolza damunt dues mènsules treballades amb la representació de caps humans. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	08283-91	c. Doctor Bayés, 1-2	<p><span><span><span><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span></span></span></span>mineromedicinals<span><span><span><span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Eren zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laran estiuejants, aquest creixement va englobar el carrer Doctor Bayés, majoritàriament famílies burgeses, i on durant la primera meitat del segle XX va proliferar la construcció d’edificis d’estil modernista i noucentista.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta revifalla econòmica va afavorir les primeres inversions per crear una infraestructura de fondes, hostals i pisos per llogar. Famílies burgeses, comerciants i botiguers ben posicionats, inclús escoles i colònies infantils, foren clients d’aquest nou urbanisme i infraestructures. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’Hotel Ristol o Fonda Ristol, fou una de les infraestructures construïdes amb aquesta finalitat, cobrir les noves necessitats sorgides davant del fenomen de l’estiueig. Entre els molts visitants il·lustres que tingué, hi hagué el poeta Joan Maragall, que durant el mes de juny de 1909 va estar-se en aquest hotel, amb tota la seva família nombrosa. </span></span></span></span></span></span></p>	41.8537600,2.2290300	436004	4633827		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97355-1411.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97355-1412.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97355-1413.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97355-1414.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			106\|98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97396	La Ferreria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria-6	<p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24406'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p>	XVI, XVIII		<p><span><span><span><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular format per diversos cossos adossats i interrelacionats, de planta baixa i pis, distribuïts al voltant d’un pati central. L’estructura de la coberta és a dos vessants, excepte algun tram de teulada a una sola vessant. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’entrada al recinte i pati central es fa a través d’un portal adovellat que fa les funcions de lliça, amb un ràfec de teules recolzat en biguetes de fusta. La clau de la dovella té un escudet amb la data de 1567 i motius que representen l’ofici de ferrer (martell, ferradura i enclusa). </span></span></span></span></span></span></span>També s'ha conservat una altra clau d'arc adovellat o fragment de llinda amb la inscripció IHS / TARAVAL/ 1584 i un relleu amb les eines d'un ferrer, procedent probablement de la Ferreria, d'on van ser amos la família Taravau.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta entrada dona pas al pati interior, que distribueix les estances que actualment ocupen l’espai del restaurant. Tot i això, es conserven elements que recorden els orígens de la casa, com un festejador a l’interior de la finestra o abeuradors pels animals. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A la banda de llevant, l'edifici principal hi té adossat un porxo obert que fa les funcions de terrassa exterior cap a la zona enjardinada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Totes les parets exteriors son de pedra vista i les obertures són amb llinda que en algun cas pren la forma d’arc conopial, amb pedra treballada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A la façana principal cal destacar la finestra ubicada a l’esquerra de l’entrada amb una inscripció a la llinda amb la data de 1791 (cal precisar que en les fotografies antigues no es veu aquesta llinda, possiblement prové d'algun altre indret de la casa o d'algun altre edifici). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>La resta d’obertures presenten decoració motllurada i arc conopial. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p>La façana de ponent es caracteritza per obertures de petites dimensions, i sense decoracions, a la planta baixa. </p>	08283-92	Av. del Balneari	<p><span><span><span><span><span><span><span>L'any 1511 Miquel Llança, ferrer de la parròquia de Sant Julià d'Alfou, del municipi vallesà de Vilamajor, va comprar a Vicenç Pratgibert un tros de terra per a edificar-hi una ferreria, situada més o menys a l'indret actual, on a l'edat mitjana hi havia hagut el mas Call (PLADEVALL, A.: 1990; p.242). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En el Fogatge de 1515 s'esmenta la Casa de la Ferreria. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Les dates del 1567 i del 1584 que trobem actualment a la masia denoten moments de reforma del conjunt. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Al 1553 havia passat a propietat d'Antoni Taravau, i va pertànyer a aquesta família fins al 1717, quan la comprà l’amo del Prat de la Barroca.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Des del 1966, i després d'una restauració, s'hi va obrir La Ferreria, un restaurant.</p>	41.8594200,2.2301300	436101	4634454	1567 / 1584 / 1791	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97396-1311.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97396-1312.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97396-1313.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97396-1314.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Gòtic	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		L'edifici és una ferreria o obrador de ferrer al peu del camí ral reconvertida en casa de pagès, i finalment, al segle XX, en restaurant. El segle XVI fou un moment de bonança i creixement econòmic. La zona ocupada per la Ferreria i les masies situades més al nord fou una de les més actives constructivament, i important per la presència d’una ferreria, un hostal i botiga de la carn. És en aquell moment, també, quan comença a formar-se el que serà el nucli de la població, l’anomenat Carrer de Tona, amb la Plaça Major i de l’Hostal.	94\|98\|119\|93	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97397	Conjunt de la Ferreria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-la-ferreria	<p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p>	XVI - XVIII - XX		<p><span><span><span><span><span><span>Conjunt format per tres edificis vinculats amb l'evolució històrica del seu entorn immediat, en èpoques diferents.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En primer lloc, el mas Ferreria, amb una tipologia típica de masia de la zona, amb una lliça d'entrada, que dona a un pati central, al voltant del qual s'hi configuren diferents volums interrelacionats. Com en altres masies de la zona i de l'època, té un gran portal adovellat amb un escudet amb la data de 1562, i motius que <span>representen l’ofici de ferrer (martell, ferradura i enclusa). La masia conserva elements que recorden els orígens de la casa, com un festejador a l’interior de la finestra o abeuradors pels animals. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Totes les parets exteriors son de pedra vista i les obertures son amb llinda que, en algun cas pren la forma d’arc conopial, amb pedra treballada. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>A la façana principal cal destacar la finestra ubicada a l’esquerra de l’entrada amb una inscripció a la llinda amb la data de 1791, possiblement any de reformes. La resta d’obertures presenten decoració motllurada i arc conopial. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Per altra banda, molt propera a la masia, i dins la mateixa finca, hi trobem una edificació contemporània, la Torre Roqueta, que correspon a una època posterior. Es tracta d'una<span><span><span><span><span><span> torre de planta poligonal amb tres pisos i coberta de pavelló. Mostra simetria a les façanes i obertures d'arc escarser i arc agut, amb una zona enjardinada al voltant. S'observa una inscripció a la llinda de la porta principal d'entrada, amb el nom de la torre i els anys de construcció i de reforma (1916-2009).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Finalment, ubicada a ponent del mas La Ferreria, hi ha Capella de la Mare de Déu de la Salut, <span>un edifici senzill d’una única nau, i coberta a dues aigües, amb les parets reforçades amb contraforts, entre obertures de mig punt emmarcades amb carreus de pedra. Cal destacar-ne dos elements, la porta d’accés d’arc carpanell emmarcat amb maó vist, recolzat damunt de dos capitells decorats amb motius vegetals, que descansen damunt una columneta de secció circular. I un rosetó amb formes vegetals, que permet l'entrada de llum a l’interior. </span></span></span></span></span></span></span></p>	08283-93	Avinguda del Balneari	<p>Els tres elements se situen en una de les zones que ha patit més transformacions al llarg de la història de Tona, entre els segles XVI i XX.</p> <p>El naixement de masies, hostals i botigues al voltant del camí ral fou un fet entre els segles XIV i XVII. Fou el cas del mas La Ferreria, que va ser una farga i un hostal, per posteriorment convertir-se en masoveria, a partir del segle XVII en endavant, quan el nou centre de Tona començava a traslladar-se a la zona del 'Carrer', amb nous serveis. </p> <p>A partir del segle XIX, la gran transformació urbanística del municipi amb la descoberta de les aigües mineromedicinals, la construcció de gran balnearis, com l'Ullastres i el Roqueta, en aquesta zona va propiciar un fort creixement econòmic i millores socials. Aquest fet va comportar l'aparició de grans torres residencials i d'estiueig com la Torre Roqueta, sembla que en els seus orígens relacionada amb els grans propietaris i socis dels balnearis. La Capella de la Mare de Déu de la Salut, construïda el 1925, la podrien haver <span><span><span><span><span><span><span>promocionat les mateixes persones que estiuejaven al barri Roqueta. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un nou urbanisme naixia, a partir de grans torres d’estiueig, d’estil modernista i noucentista, al voltant de les quals es van generar nous serveis i espais d’esbarjo i de trobada, com la Capella. </span></span></span></span></span></span></p>	41.8592300,2.2300700	436096	4634433	1562, 1584 - 1791 - 1916, 1925	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97397-1641.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97397-1642.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97397-1643.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Modernisme\|Popular\|Gòtic	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial - cultural - productiu	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			94\|98\|105\|119\|93	46	1.2	1761	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97439	Cal Xirimillo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xirimillo	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any </span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a façana. La composició de la façana és simètrica amb un sol eix principal, amb el parament de pedra irregular. Originàriament la façana era arrebossada (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta portal a un local i porta d’accés als pisos. D’aquestes obertures, han estat arrebossats els brancals i les llindes, en forma d’emmarcats dentats. </span></span></span><span><span><span>Als pisos, les obertures són finestres, la del primer pis centrada en la façana i la del segon molt més petita, estan emmarcades igual que les obertures de la planta baixa. </span></span></span><span><span><span>La part superior de la façana tanca amb barbacana de petits colls de fusta amb entrebigat d’obra arrebossat i pintat.</span></span></span></p>	08283-94	c. Major, 69		41.8525100,2.2286700	435973	4633688		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97439-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97439-p1090118.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97439-p1090604.jpg	Legal	Modernisme\|Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		La casa també ha rebut el nom de can Janet.Segons la valoració d'Anna Rovira, es tracta d’una finca històrica molt modificada, la composició de la qual dona el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) (ROVIRA, 2023).	105\|119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97440	Cal Joanet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joanet-0	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a façana. La composició de la façana és simètrica amb un sol eix principal. El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta la porta d’entrada i finestra. Els pisos tenen obertures amb balcons de formigó motllurats. Les baranes també són d’obra i a la part superior hi ha passamans rodons disposats horitzontalment. La part superior de la façana es tanca amb una barbacana amb colls de fusta treballats i entrebigat arrebossat. Faixes, cornises i obertures rebaixades decoren la façana.</span></span></span></p>	08283-95	c. Major, 75	<p><span><span><span>El 1945, la Maria Molera Viñoles, propietària de la finca, demana permís per construir un pis més i reconstruir totalment la façana (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8526500,2.2287000	435975	4633704		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97440-p1090597.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97440-p1090114.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d'Anna Rovira, (ROVIRA, 2023) aquest habitatge és testimoni d’una manera de construir del període posterior a la Guerra Civil, per la composició i els elements de la façana.	98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97441	Can Suquet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-suquet-1	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a façana. La façana és simètrica amb dos eixos. La planta baixa presenta un local comercial i una porta d’accés als pisos, totes dues obertures, amb arcs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis dues obertures tenen sortida a una sola balconada amb llosana de formigó motllurada i barana de ferro amb barrots simples. Al segon pis s’obren dos grans obertures amb arcs rebaixats, amb dos balcons individualitzats de les mateixes característiques que el del primer pis. La part superior de la façana es coronada per una barana metàl·lica i de vidre transparent que tanca una terrassa.</span></span></span></p>	08283-96	c. Major, 77	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1923, Maria Suquet Estabanell demana permís per engrandir una finestra. L’any següent demana permís per arrebossar la façana i blanquejar-la. El 1925 demana permís </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>per estrènyer el portal principal i engrandir una finestra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’edifici presenta canvis respecte a la seva configuració original. Els grans finestrals i balcons de la segona planta són fruit de la transformació d’una antiga galeria porticada. També han estat transformades les entrades de la planta baixa </span></span></span>(ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Recentment ha estat substituïda la barbacana de colls de fusta i mosaic hidràulic per l’actual barana de la terrassa. </span></span></span></p>	41.8527000,2.2286700	435973	4633709		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97441-p1090595.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97441-p1090594.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97441-p1090112.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona partir del segle XVI (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97442	Ca la Joana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-joana	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></p>	XVIII		<p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de tres crugies amb coberta de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a la façana. S’estructura en planta baixa i dos pisos. La façana mostra una composició simètrica imperfecta, dividida en tres eixos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’accés principal es troba al centre de la planta baixa, que presenta porta i finestra emmarcada en pedra i amb una llinda amb la inscripció “1798”. Als costat de l’entrada central, hi ha un portal i una finestra a cada banda que escapen dels eixos de simetria. Un revestiment diferent remarca un sòcol a tota la façana. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>Als pisos totes les obertures són finestres, més grans i emmarcades en pedra al primer pis, i més petites i desiguals, a la segona planta.</span></span></span></span></span> <span><span><span><span><span lang='CA'>La part superior queda tancada amb barbacana de colls de fusta irregulars amb llates i rajol ceràmic.</span></span></span></span></span></p>	08283-97	c. Nou, 55	<p><span><span><span>Casa de la família Aregall. Edifici del segle XVIII. La inscripció de la llinda del portal du la data de 1798 (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8449200,2.2274800	435866	4632847		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97442-p1090349.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97442-p1090351.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97442-p1090350.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		La casa també ha estat coneguda com a can Pere del Molí.Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició austera de l’immoble, juntament amb els elements de pedra li atorga un valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) sobretot d’autenticitat i pes històric. És una tipologia molt representativa del s. XVIII (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97443	Can Roig Felip	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-felip	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></p>	XVIII	S'aprecia una degradació incipient en el revestiment i les canalitzacions de l'immoble. Els portals d'accés s'han tapiat.	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de dues crugies amb coberta de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a la façana. S’estructura en planta baixa i dos pisos. La façana mostra una composició asimètrica, dividida en dos eixos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A la planta baixa els portals estan tapiats, un presenta arc rebaixat i muntants de pedra, l’altre ha quedat parcialment tancat pel sòcol d’aplacats que conforma una franja horitzontal a tota la façana. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>Als pisos totes les obertures són finestres de mides desiguals. La part superior queda tancada amb barbacana de poca volada amb colls i llates de fusta i rajol ceràmic.</span></span></span></span></span></p>	08283-98	c. Nou, 59		41.8448700,2.2277500	435889	4632841		08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97443-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97443-p1090346.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97443-p1090347.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició austera de l’immoble, juntament amb els elements de pedra li atorga un valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) sobretot d’autenticitat i pes històric. És una tipologia molt representativa del s. XVIII (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97444	Can Coll	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-15	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></p>	XVIII		<p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de dues crugies amb coberta de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a la façana. S’estructura en planta baixa i dos pisos. La façana és de composició asimètrica, dividida en tres eixos no equidistants, dos més junts i un més separat. El revestiment de la façana és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa presenta tres obertures situades als eixos de la composició: un portal d’accés principal emmarcat amb brancals i llinda de pedra, al costat del qual hi ha una petita finestra. A l’eix de composició més allunyat, un altre portal, emmarcat per brancals de pedra alineada. Un sòcol d’aplacats conforma una franja horitzontal a tota la façana. </span></span></span></span></span>Al primer pis les finestres són iguals, amb ampit, brancals i llinda de pedra, mentre que al segon pis les finestres són més petites sense emmarcaments. <span><span><span><span><span lang='CA'>La part superior queda tancada amb barbacana de colls irregulars i llates de fusta, amb rajol ceràmic.</span></span></span></span></span></p>	08283-99	c. Nou, 72	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Casa de la família Bigas. Edificada al final del segle </span></span></span><span lang='CA'><span><span>XVIII</span></span></span><span lang='CA'><span><span>, amb reformes posteriors </span></span></span>(ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8439500,2.2273300	435853	4632739		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97444-p1090343.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97444-p1090344.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Aquest edifici també ha rebut el nom de ca l’Hermano.Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició austera de l’immoble, juntament amb els elements de pedra li atorga un valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) sobretot d’autenticitat i pes històric. És una tipologia molt representativa del s. XVIII (ROVIRA, 2023).	98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32
97445	Cal Cinto	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cinto-3	<p><span><span><span lang='CA'><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab, de dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. La façana és simètrica, organitzada a partir d’un sol eix vertical. A la planta baixa hi ha un únic portal amb arc rebaixat i sòcol d’aplacats que cobreix tota la part baixa de la façana. </span></span></span><span><span><span>El primer pis presenta balcó amb llosana amb perfil motllurat i barana amb barrots de forja i motius geomètrics.</span></span></span></p>	08283-100	c. Nou, 75		41.8441100,2.2272200	435844	4632757		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97445-p1090338.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97445-p1090339.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de la casa atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten caràcter el paisatge urbà. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix canvis destacats. El període de transformació més rellevant és entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2013).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-02-01 08:32

Estadístiques 2026

Patrimoni cultural

Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús