Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 69744 | Pont de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lanoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | <p>Pont que salva el desnivell del riu Anoia i permet la comunicació entre la C-15 i el barri de la Torre Baixa. Es tracta d'una estructura de formigó blanc i acer de 98 m de longitud, i 9,5 m d'amplada, composta per quatre pilars rectangulars que sustenten el tauler sobre el que es recolza la carretera.</p> | 08286-111 | La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt) | <p>La carretera C-15, anomenada Eix Garraf-Anoia és una carretera de la Xarxa Bàsica Primària de Catalunya. Juntament amb el tram Manresa-Igualada de la C-37 forma l'anomenat Eix Diagonal. El tram de carretera entre Fontrubí-Igualada van començar el 2010 i van ser finalitzats el juliol del 2011. El pont sobre el riu Anoia permetia la sortida de la C-14 a les poblacions de La Pobla de Clramunt, La Torre de Claramunt i Capellades.</p> | 41.5420300,1.6899700 | 390731 | 4599759 | 2011 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69744-foto-08286-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69744-foto-08286-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 69819 | Gegants de Vilanova d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-vilanova-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>El gegant i la geganta de Vilanova d'Espoia són dues peces elaborades amb una estructura de fusta, un cos de cartró macerat i pintat, i vestits de roba. Els dos gegants de Vilanova d'Espoia representen l'esperit de les persones de la població al llarg del temps. El gegant és el Sr. Tonet de Cal Muntades, que va viure a la casa de Cal Muntades al segle XX i va ser un dels darrers barracaires de vinya. És per aquest motiu que l'element que du a la mà és una barraca de vinya en petit i una escarpa de picapedrer. És seu vestit és el de pagès, amb una gorra al cap, un camisa blava, una armilla de ratlles i una davantal usat per treballar la pedra. La geganta és la Sra. Victòria de Cal Cosme (casa de Vilanova d'Espoia), que representa la dóna de Vilanova d'Espoia. La Sra. Victòria va viure al poble al segle XX, va treballar a la fàbrica Cal Guasch de Capellades, i a més a més treballava al camp, a les vinyes, a l'hort i tenia cura de la família. És per aquest motiu que du a la mà una cistella amb els fruits de la terra, raïm i flors. Du els cabells recollits en un monyo com la majoria de les dones de l'època, va vestida amb una camisa blanca, faldilles i un davantal.</p> | 08286-203 | Vilanova d'Espoia (08789 Vilanova d'Espoia) | <p>Els gegants de Vilanova d'Espoia van ser construïts per iniciativa de la Colla Castellera de Vilanova d'Espoia l'any 2003. L'encarrec va ser realitzat pel taller de Dolors Sans de Vilafranca del Penedès. Acostumen a sortir en diverses trobades geganteres de Catalunya, i en la Festa Major d'estiu d'Espoia i La Torre de Claramunt.</p> | 41.5158000,1.6534700 | 387641 | 4596894 | 2003 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69819-foto-08286-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69819-foto-08286-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69819-foto-08286-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 69870 | Font de l'escola Torrescasana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lescola-torrescasana | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Font ubicada al pati de l'escola de primària Torrescasana, de Vilanova d'Espoia. La font és una reproducció de la salamandra del Parc Güell de Barcelona. Es tracta d'una estructura realitzada en ciment recoberta amb mosaics de colors disposats en trencadís. Consta d'una base de formes ondulades de 0,30 m d'alçada per 1,22 m d'amplada i 1,70 m de llargada. Aquesta base acull en un extrem una forma allargada que serveix de pica. Sobre aquesta base es situa una estructura quadrangular més petita de 0,20cm d'alçada per 0,70m d'amplada i 0,87 m de llargada. A l'extrem de ponent d'aquesta estructura, coincidint amb la pica el trencadís dibuixa un escut del municipi de la Torre de Claramunt sobre una base de color vermella feta també en trencadís, i un escut amb les barres catalanes i un motiu floral sobre una base de color blau feta en trencadís. Sobre aquesta estructura quadrangular es recolza la salamandra que roman amb la boca oberta sobre la pica. A l'interior de la boca acull el brollador metàl·lic pel qual raja l'aigua. Aquesta està regulada per un temporitzador situat al costat dret del camp de la salamandra.</p> | 08286-254 | Vilanova d'Espoia (Camí de Cal Muntades s/n Vilanova d'Espoia-08789 La Torre de Claramunt) | <p>La font va ser fruit de la iniciativa de l'associació de pares i mares de l'escola Torrescasana, arran de la celebració l'any 200 de l'any Gaudí. És volia rendre un homenatge a l'arquitecte modernista. La font es trobava a l'escola vella de Vilanova d'Espoia i va ser traslladada a l'escola actual l'any 2005, poc desprès de la seva inauguració. Actualment segueix funcionant com a font de l'escola.</p> | 41.5154600,1.6503500 | 387380 | 4596860 | 2000 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69870-foto-08286-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69870-foto-08286-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69870-foto-08286-254-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 105|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 69749 | Campanes de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-sant-joan-baptista | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya http://campaners.com/php/campana1.php?numer=12365</p> | XX | <p>Conjunt de quatre campanes instal·lades al campanar de l'església parroquial de Sant Joan Baptista de la Torre de Claramunt. Totes quatre es troben instal·lades en un carrilló disposat en vertical i connectat a un dispositiu automàtic que no permet repicar manualment. Són fabricades en bronze i gravades amb diferents motius que identifiquen la seva advocació. Cada campana té nom i està afinada en un acord Parsifal, de la més petita a la més gran: campana Reina de la Pau (Sol'); campana Natzarena (Mi), té gravada la imatge de Jesús de Natzaret carregant la creu; campana Montserrat (Re), decorada amb un relleu de la Mare de Déu de Montserrat; campana Joana (Si), amb el relleu d'un altar.</p> | 08286-116 | La Torre Alta (C/ del Castell s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Les campanes originals de la parròquia de Sant Joan de la Torre foren desmuntades durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i fosses. Del conjunt original només es conserva un jou de fusta actualment situat al cor de l'església. Un cop acabat el conflicte la parròquia va utilitzar una roda de molí amb un batall, que també es conserva al cor de l'església. Per iniciativa popular, a mitjans de la dècada del 1980 es va insistir en la recuperació de les campanes. Finalment, desprès de molts esforços i amb la col·laboració especial de la família Vilarubla d'Igualada es van aconseguir els recursos per a les noves campanes. Foren fabricades als tallers de Heilbronn (Alemanya) pel fonedor Albert Bachert, i beneïdes el 23 de juliol de 1989.</p> | 41.5336400,1.6587100 | 388109 | 4598867 | 1989 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69749-foto-08286-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69749-foto-08286-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique / OPC María del Agua Cortés Elía | La parròquia disposa d'un petit reportatge fotogràfic sobre el seu procès de fabricació als tallers de Heilbronn, la seva instal·lació al campanar, i la seva benedicció pel bisbe de Sant Feliu. | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 69660 | Cal Muntades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-muntades | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular format per dos cossos principals rectangulars annexos i alguns més petits adossats al voltant. Tot el conjunt es troba aixecat a la falda de la muntanya de Cal Vilaseca, al vessant de migdia, vers a la vall d'Espoia, en un terreny esglaonat i aterrassat per tal d'assentar l'edifici, i envoltat per un mur perimetral que inclou l'edifici principal i els coberts de l'entorn. Els dos cossos annexos que formen l'edifici es cobreixen independentment i s'observa una petita diferència d'alçada, que fa el cos de llevant una mica més baix que l'altre. Mentre que el cos de llevant es cobreix a dues vessants amb teula amb el carener paral·lel a la façana principal; el cos de ponent es cobreix amb dos fragments de teulada inclinada, restant el de del cantó de migdia un tram per sota del seu contrari, creant un petit esglaó al carener. Tota la construcció és feta en maó, arrebossada i pintada de color blanc. El mur perimetral és fet en pedra vista i es troba arrebossat en alguns fragments amb ciment pòrtland. Manté una alçada als dos cossos de planta baixa, primer i segon pis, essent els coberts i cossos adossats de l'entorn de planta baixa i primer pis. L'edifici es troba orientat a migdia. L'accés al pati interior que crea el mur es realitza a través d'una porta metàl·lica. El cos de llevant s'obre una sèrie de tres finestres rectangulars a nivell de primer pis que es corresponen amb tres finestres quadrangulars a nivell de segon pis. El cos de ponent compta amb un altre cos adossat a la façana de migdia amb coberta inclinada, que crea un porxo amb arcades a nivell de planta baixa i una galeria oberta a nivell de primer pis. Una teulada inclinada recau sobre pilars de maó i crea dita galeria, a la qual s'accedeix des del primer pis. Al mur de ponent s'adossa un altre cos quadrangular fins a l'alçada del primer pis.</p> | 08286-45 | Vilanova d'Espoia (Mas Cal Muntades s/n-Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Cal pensar que es tracta d'una de les masies històriques del terme de la Torre de Claramunt, ja que dóna nom a alguns plans de conreu a la muntanya de Cal Vilaseca (Plans de Cal Muntada). La família propietària de la casa s'ha mantingut fins a l'actualitat. Un dels membres destacats de la família va ser l'Abat Muntades, del Monestir de Montserrat. En tant que edifci, la casa ha estat objectes de diverses ampliacions i restauracions. La darrera va tenir lloc el 1974.</p> | 41.5193100,1.6441900 | 386873 | 4597295 | 1974 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69660-foto-08286-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69660-foto-08286-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69660-foto-08286-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 69690 | Font pública de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica-de-la-serra | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Font pública ubicada a l'entrada del nucli de la Serra, venint des dela BV-2135, en un espai cantoner, al peu del carrer del camí de Matacavalls. La font es una estructura de maó i ciment, aixecada sobre un graó fet de carreus de pedra que salva el desnivell de l'indret. Es tracta d'una font connectada a la xarxa pública d'aigua. Tota la font s'aixeca sobre una base quadrangular de maó de 45 cm d'alçada sobre el qual recau una pica de ciment de 63 cm d'amplada, per 98 cm de fons. Sobre la pica s'alça una paret de ciment en la qual s'encasata un brollador metàl·lic. La paret es corona amb un petit frontó fet també de ciment i acabat en una forma arrodonida. L'alçada general de l'element és de 1,50 m d'alçada. A banda i banda de la paret s'aixeca un petit mur de maó.</p> | 08286-75 | La Serra (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Al frontó de la font es pot llegir la data de construcció ANY 1970. Aquesta data coincideix amb el moment de l'arribada de l'aigua a les cases de Vilanova d'Espoia i La Serra.</p> | 41.5126200,1.6503900 | 387378 | 4596544 | 1970 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69690-foto-08286-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69690-foto-08286-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69690-foto-08286-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 69750 | Caseta Agrícola del Coll de Frígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-del-coll-de-frigols | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | Es troba molt ben conservada i presenta un aspecte sòlid i bo. | <p>Caseta agrícola situada al peu del coll de Frígols, molt a prop de la crta. BV-2134 en direcció a la Torre Alta. Es tracta d'una construcció de planta rectangular (3 x 5 m) coberta a dues aigües amb teula. Els materials de construcció són la pedra i el maó que formen un parament irregular on destaquen carreus de pedra una mica més grans, ben tallats i disposats a les cantonades i maó disposat a sardinell formant el dintell i els brancals de la porta d'accés. El mur, com ja s'ha dit abans, és parament irregular on es barreja la pedra i el maó i s'ha arrebossat amb morter de calç, molt desgastat en alguns indrets. La porta d'accés a l'interior és la única obertura de l'edifici. Es troba encarada a migdia i compta amb un graó de maó a la part inferior. Aquesta porta és una obertura situada al cantó de llevant de la façana principal de 1,80 m d'alçada per 1,04 m d'amplada per 30 cm de gruix. El llindant superior és fet amb pedra i maó i es troba arrebossat. Al centre es llegeix la data de 1942.</p> | 08286-117 | Coll de Frígols (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. Cal pensar que la data de 1942 del llindar superior és la data de la construcció. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants.</p> | 41.5314400,1.6721300 | 389225 | 4598606 | 1942 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69750-foto-08286-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69750-foto-08286-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69750-foto-08286-117-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 69754 | Caseta Agrícola del pla de cal Vilaseca 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-del-pla-de-cal-vilaseca-1 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | Es troba en molt bon estat de conservació, tot i que els exteriors de la caseta han estat pintats amb grafitis. | <p>Caseta agrícola aixecada en mig d'un petit turó emboscat al mig del Pla de Cal Vilaseca. Es tracta d'una construcció de planta rectangular amb coberta inclinada vers a la part posterior de la construcció. De la teulada sobresurt una petita xemeneia feta en maó. El material de construcció és el maó i es troba arrebossada amb ciment pòrtland a l'exterior, a excepció de l'entorn de la porta d'accés on s'ha deixat el maó a la vista. La orientació de la caseta és a migdia. Tant els brancals de la portal com el llindar superior són fets amb maó disposat a sardinell, formant un petit arc rebaixat a la part superior del dintell. L'interior de la caseta conserva l'embigat de fusta del sostre, així com l'arrebossat original i espai per una petita repissa i una petita xemeneia situada en l'angle sud-est de la caseta.</p> | 08286-121 | Pla de Cal Vilaseca (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. Cal pensar que la data de 1938 del llindar superior és la data de la construcció. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants.</p> | 41.5287900,1.6530800 | 387631 | 4598336 | 1938 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69754-foto-08286-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69754-foto-08286-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69754-foto-08286-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 69756 | Caseta Agrícola del Collet de Morei 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-del-collet-de-morei-2 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | La caiguda del sostre accelera l'estat de deteriorament de la caseta. | <p>Caseta agrícola de planta rectangular coberta a dues aigües amb teula. Els materials de construcció són la pedra disposada en carreus de mida irregular i sense desbastar i el maó que es concentra especialment a les cantonades i formant la porta d'accés a l'interior de la caseta, reforçant d'aquesta manera l'estructura. Com a element d'unió s'ha utilitzat el ciment pòrtland. La caseta guarda una orientació a migdia comptant com a única obertura amb la porta d'entrada. Es tracta d'una obertura de 1,70 m d'alçada per 87 cm d'amplada que s'acaba a la part superior amb una arc rebaixat fet també en maó, que s'escau just sota l'aler de la teulada. La meitat inferior dels brancals de la porta són fets amb carreus de diversa mida, mentre que la part superior de la porta i l'arcada són de maó. Al costat dret de la porta es conserva un fragment encimentat on es pot llegir: AÑO 1935, J.CATALA. L'interior de la caseta agrícola es troba enrunat degut a la caiguda d'una part de la teulada. S'aprecien restes d'una xemeneia en una de les cantonades.</p> | 08286-123 | Collet de Morei (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. En un dels espais de la porta es pot identificar l'any 1935 i el nom J. Català, que pt ser identificat com l'any de construcció de la caseta i el nom del propietari. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants.</p> | 41.5197000,1.6730900 | 389285 | 4597301 | 1935 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69756-foto-08286-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69756-foto-08286-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69756-foto-08286-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 69676 | Edifici de la Societat Republicana Catalana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-societat-republicana-catalana | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres formant part de la línia de cases del carrer Major del nucli de Vilanova d'Espoia. Es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. El parament constructiu de l'edifici no es pot apreciar ja que aquest es troba arrebossat amb ciment pòrtland i pintat de color groc. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba encarada a migdia formant part de la línia del carrer. L'edifici s'obre a la planta baixa amb dues portes situades als dos extrems de la façana i amb una finestra rectangular al mig. A nivell de primer pis, un balcó continu protegit per una barana de ferro ocupa gran part de la façana. S'accedeix mitjançant dues portes balconeres protegides per persianes exteriors. Tot i que la disposició de les obertures és asimètrica, el conjunt presenta una gran unitat degut a la unitat d'elements ornamentals. Totes les obertures es troben decorades per un guardapols que sobresurt de la línia de façana i protegeix la part superior de les obertures. L'element presenta línies ondulades i finalitza als dos extrems amb una forma arrodonida. Destaca visualment del conjunt de la façana groga per trobar-se pintat en color rosat. La part superior de l'edifici s'acaba amb un frontó afegit que sobresurt de l'alçada general sobre una cornisa motllurada. Es tracta d'un frontó circular amb formes ondulades entre pilars als extrems. Una línia de maons ressegueix el perímetre exterior del frontó. La data 1930 i les lletres SCR fetes amb tesel·les ocupen l'interior de la forma circular. L'interior de l'edifici cnserva un petit escenari destinat a la reperesentació d'obres teatrals.</p> | 08286-61 | Vilanova d'Espoia (C/Major, 17 -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquest edifici havia estat una vivenda familiar del nucli de Vilanova d'Espoia. A la dècada del 1920 la casa va ser convertida en el local i centre de la Societat Republicana Catalana, que agrupava les esquerres del poble. La planta baixa va ser adequada com a sala de ball i el primer pis com a cafè. La façana també va ser ornamentada. En acabar la guerra l'edifici va ser confiscat pel règim franquista i es va convertir el seu del sindicat agrícola i convertit en economat. El període com a economat va ser molt breu. A la dècada del 1950 l'edifici va quedar abandonat caient la teulada i creixent els esbarzers a l'interior. A la dècada del 1970 l'edifici va ser recuperat per iniciativa popular amb el treballa voluntari dels veïns. La façana es va recuperar, la planta baixa va ser habilitada com a sala d'exposicions i el primer pis com a bar. En l'actualitat funciona com a bar els divendres, dissabtes i diumenges i es la seu de la Societat Recreativa i Cultural, conservant per tant les inicials. El centre es manté amb l'ajuda dels socis que col·laboren en el manteniment del bar. També s'obre com a sala d'exposicions per la Festa Major de Vilanova d'Espoia i com a seu d'activitats culturals del poble.</p> | 41.5159000,1.6532100 | 387619 | 4596905 | 1930 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69676-foto-08286-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69676-foto-08286-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69676-foto-08286-61-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 69674 | L'Escola Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescola-vella | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres seguint la línia de cases del carrer Escola Vella, dins del nucli de Vilanova d'Espoia. Es tracta d'un edifici amb el carener paral·lel a la façana principal, que es cobreix des del carener vers a la part posterior de l'edifici amb coberta inclinada i des del carener a la façana principal amb un terrat. Es tracta d'una construcció feta en maó, arrebossada i pintada en color blanc molt desgastat. Davant de l'edifici es crea un petit espai o placeta que trenca la línia de façanes del carrer. Compta amb planta baixa i primer pis, i s'accedeix mitjançant una porta allindada molt senzilla. A nivell de primer pis destaca un balcó protegit per una barana de ferro que protegeix tota la façana. Destaca l'existència d'un cos quadrangular en forma de torre que s'afegeix a l'extrem de llevant de la façana, que sobresurt un pis en alçada de l'edifici principal. S'obre amb dos finestrals acabats amb arc de mig punt, un a nivell de primer pis i un altre a nivell de segon pis.</p> | 08286-59 | Vilanova d'Espoia (C/Escola Vella, 9 -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Sobre el primer pis del cos principal sobre surt un frontó on s'ha encastat una placa de ciment on es pot llegir: ESCUELA NACIONAL 1933. Aquest any va ser l'any de construcció de l'edifici, ja que fins a aquella data l'escola havia ocupat una sala de la casa de Cal Torrescasana, a tocar de l'esglesia. L'escola va funcionar com a tal fins a la dècada del 1960. Les aules es trobaven a la planta baixa i el pis superior era la vivenda del mestre.</p> | 41.5158800,1.6548600 | 387757 | 4596901 | 1923 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69674-foto-08286-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69674-foto-08286-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69674-foto-08286-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 69808 | La Torre Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-nova-0 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | La casa va ser restaurada el 2007 respectant al màxim el seu aspecte original. | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es troba envoltat per un mur perimetral de tancament que a tanca, a més de la casa, una finca de considerables proporcions. El material principal de l'edifici és la pedra, disposada en mur de paredat comú, arrebossat i pintat de color crema. Compta amb planta baixa, primer i segon pis i golfes. La façana principal es troba orientada a llevant i s'obre amb un portal de pedra monolític que forma una arcada de mig punt, decorada amb diverses línies de motllures de mig bocell que recorren l'intradós. La porta que tanca el portal és de doble batent i clavetejada, amb dos portons rectangulars decorada a la part superior amb petits arcs conupials. La part baixa d'aquest portal recau sobre un sòcol de pedra que s'estén al llarg de tota la façana. A banda i banda del portal s'obren dues finestres rectangulars. A nivell de primer pis s'observen quatre portes balconeres que donen accés a tres balcons enreixats, dos als laterals i un balcó corregut al mig, al qual donen accés dues de les portes balconeres, i que es correspon amb l'obertura inferior del portal. A nivell de segon pis, destaquen dues finestres balconeres, en correspondència amb les dues portes centrals del primer pis. A nivell de golfes, s'observen un petit ull de bou al centre del capcer de l'edifici. La composició d'obertures és molt ordenada i presenta unes característiques ornamentals comuns. Així, totes les obertures es troben reforçades amb pedra monolítica ben treballada, que destaca sobre el color de l'arrebossat del mur. La testera superior de les finestres és rectangular i de grans dimensions, i en la planta baixa i segon pis ha estat decorat amb un petit arc conupial. Pel que fa a les obertures del primer pis, s'ha afegit un guardapols a que cobreix la part superior de la testera, decorat amb un petit arc conupial al centre, i petits culs de llàntia amb decoració floral. Totes les finestres recauen sobre ampits motllurats. Les façanes laterals Nord i Sud de la casa compten amb sèries de cinc de finestrals rectangulars a nivell de planta baixa i primer pis, que conserven una decoració similar a les finestres de la façana principal, amb una testera molt destacada, ornada amb un petit arc conupial. L'excepció és el nivell de finestres del segon pis, que es tracta de finestres rectangulars sense elements ornamentals. Algunes d'aquestes finestres, a nivell de planta baixa, són antigues portes d'accés a la casa, que han estat tapiades. La façana de ponent ha estat modificada. Destaca la presència de dos cossos afegits a banda i banda que es converteixen en terrasses a nivell de primer pis. Les obertures d'aquesta façana han estat engrandides durant les darreres reformes de la casa. L'interior de la casa conserva l'embigat original i l'aire de gran casa senyorial. El portal principal dóna accés a un gran vestíbul separat en dos trams per dos arcs de carpanell, al fons dels quals s'aixeca una gran escala a la catalana disposada en tres trams amb un replà intermedi a cada angle, i un replà llarg de banda a banda de cada pis, i protegida per barana metàl·lica senzilla. La casa té una altra escala més senzilla en la part posterior de la casa, que era emprada pel servei. Els interiors han estat modificats i convertits en moderns apartaments, sense perdre la originalitat dels espais i els materials originaris.</p> | 08286-192 | La Torre Alta (C/de la Torre Nova, 1-08789 La Torre de Claramunt) | <p>Els orígens de la casa de La Torre Nova cal buscar-los en la família propietària del castell de La Torre de Claramunt. El 1850 moria Lluïsa d'Agulló, vuitena marquesa de Gironella, baronessa de Florejacs i senyora de La Torre de Claramunt. L'hereva, Pilar d'Agulló i de Calvo-Encalada, fou la novena marquesa, i estava casada amb Josep de Febrer i Calderón, capità de marina. El primogènit, Josep Maria de Febrer i Calvo-Encalada es casà amb Matilde Sanllehi i Alric, el 1883 i fou el tercer marquès de Villa-Palma. En canvi, el desè marquès de Gironella fou el seu germà Manuel Maria de Febrer i Calvo-Encalada. El marquès de Villa-Palma fou el continuador del domini del castell de La Torre de Claramunt, i el marquès de Gironella es va construir un nou casal l'any 1901, que seria conegut com la Torre Nova. RIBA (1988: 303) . En una de les teules de la casa es conserva aquesta data com a data d'acabament. La casa va ser pensada com a casa senyorial d'estiueig i residència, no com a casa de treball. El marquès de Gironella va ser propietari fins el 1938, moment en que ho va comprar la família Vaquer. Durant els anys de la Guerra Civil, la casa va estar ocupada per tropes italianes. La família masovera que es cuidà de la casa provenia de Cal Vilaseca, i per aquest motiu eren coneguts com els Vilaseca. La seva estada a la casa va continuar fins el 2007, any en que la casa va ser venuda als seus actuals propietaris, reformada, i convertida en un hotel.</p> | 41.5324400,1.6602200 | 388233 | 4598732 | 1901 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69808-foto-08286-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69808-foto-08286-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69808-foto-08286-192-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Entre les dues portes balconeres centrals del primer pis destaca un petit rellotge de sol. Tot i que la major part del mobiliari original de la casa s'ha perdut, al vestíbul de la casa s'exposen alguns els objectes trobats a la casa. Es tracta d'una bàscula i algunes barriques. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 69816 | Rellotge de sol de la Torre Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torre-nova | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Rellotge de sol encastat entre les dues portes balconeres centrals del primer pis de la façana principal de llevant de la casa de La Torre Nova. Es tracta d'un rellotge esculpit en una llosa de pedra quadrangular de petites dimensions. El perímetre exterior està esculpit en forma de marc, deixant a l'interior els elements del rellotge. Com a element decoratiu compta amb la imatge d'un sol esclpit en alt relleu, amb ulls, nas i boca. De la boca surt el gnònom format per una vareta metàl·lica. Les marques horàries són a les hores, de les 8 del matí a les 5 de la tarda. La numeració és romana.</p> | 08286-200 | La Torre Alta (C/de la Torre Nova, 1-08789 La Torre de Claramunt) | <p>Els orígens de la casa de La Torre Nova cal buscar-los en la família propietària del castell de La Torre de Claramunt. El 1850 moria Lluïsa d'Agulló, vuitena marquesa de Gironella, baronessa de Florejacs i senyora de La Torre de Claramunt. L'hereva, Pilar d'Agulló i de Calvo-Encalada, fou la novena marquesa, i estava casada amb Josep de Febrer i Calderón, capità de marina. El primogènit, Josep Maria de Febrer i Calvo-Encalada es casà amb Matilde Sanllehi i Alric, el 1883 i fou el tercer marquès de Villa-Palma. En canvi, el desè marquès de Gironella fou el seu germà Manuel Maria de Febrer i Calvo-Encalada. El marquès de Villa-Palma fou el continuador del domini del castell de La Torre de Claramunt, i el marquès de Gironella es va construir un nou casal l'any 1901, que seria conegut com la Torre Nova. RIBA (1988: 303) . En una de les teules de la casa es conserva aquesta data com a data d'acabament. La casa va ser pensada com a casa senyorial d'estiueig i residència, no com a casa de treball. El marquès de Gironella va ser propietari fins el 1938, moment en que ho va comprar la família Vaquer. Durant els anys de la Guerra Civil, la casa va estar ocupada per tropes italianes. La família masovera que es cuidà de la casa provenia de Cal Vilaseca, i per aquest motiu eren coneguts com els Vilaseca. La seva estada a la casa va continuar fins el 2007, any en que la casa va ser venuda als seus actuals propietaris, reformada, i convertida en un hotel. El rellotge formava part de la casa originària del 1901. Durant les obres de restauració va ser mantingut al seu lloc original.</p> | 41.5323800,1.6603300 | 388242 | 4598725 | 1901 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69816-foto-08286-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69816-foto-08286-200-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 69650 | Can Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morera-1 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La seva ubicació és a ponent del terme, al peu del camí que ascendeix a la muntanya de Cal Vilaseca. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular amb les cantonades i obertures reforçades amb carreus ben escairats i ben disposats. L'edifici ofereix a pedra vista a excepció de la façana principal que s'ha arrebossat amb ciment pòrtland i pintant en color clar. Es tracta d'una construcció que compta amb planta baixa, primer pis i pis sota coberta. La façana principal es troba orientada a llevant, al peu del camí, i s'obre a nivell de planta baixa amb portal format per un arc rebaixat al centre de dita façana, que permet l'accés a l'interior de la vivenda. Al costat dret del portal s'obre un finestral rectangular i al costat esquerre un portal de dimensions més grans acabat amb un arc molt rebaixat que permetia el pas de carruatges i l'accés als baixos destinats a espais de treball de la casa. A un nivell superior les obertures de la planta baixa es corresponen amb obertures del primer pis. En aquesta planta les obertures són tres balcons protegits per baranes de ferro treballat. Al darrer nivell-sota coberta- les obertures són tres finestrons que es corresponen amb les línies d'obertures de les altres plantes. A la resta de les façanes s'obre diferents finestres rectangulars sense cap ordre especial. A la façana nord s'adossa un cos quadrangular de planta baixa que acaba en una terrassa a nivell de primer pis. L'accés a l'interior d'aquest cos es fa mitjançant un altre portal de característiques similars al portal lateral de la planta baixa. A la façana de migdia s'obre una petita porta auxiliar a nivell de primer pis que dona accés a una petita terrassa. A migdia de la casa s'aixeca un espai de treball independent. Es tracta d'un cos rectangular fet amb parament de pedra i mamposteria irregular que acull dos grans tines protegides per una coberta inclinada.</p> | 08286-35 | Riera de Carme (Mas Can Morera s/n, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Era coneguda antigament amb el nom de Cal Guarro. Malgrat que els seus orígens es puguin remuntar als segles XVII-XVIII, l'edifici actual sembla haver estat aixecada en un mateix moment constructiu. Llinda superior del portal principal d'accés a la casa du gravada la data de 1876. Aquests data es podria correspondre al moment de construcció de l'edifici actual, segurament aprofitant les restes de la més antiga.</p> | 41.5332800,1.6503500 | 387411 | 4598838 | 1876 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69650-foto-08286-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69650-foto-08286-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69650-foto-08286-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 69667 | Cal Olivé/Cal Roda/Cal Federico/Cal Pau Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-olivecal-rodacal-federicocal-pau-vidal | <p>GUTIÉRREZ I POCH, M. (1999) Full a full. La Indústria paperera de l'Anoia (1700-1998). Continuïtat i modernitat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. LLORET I ORTÍNEZ, T. (2006) 'Els molins paperers de l'Anoia al segle XVIII: entre el mas i la fàbrica' a Miscel·lània Aqualatensia/12. CECI. Pg..143-183. MUNNÉ SELLARÉS (1983) 'Els molins paperers de la comarca de l'Anoia. Introducció al seu estudi' a Miscel·lània Aqualatensia/3. CECI. pàgs. 185-213. RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX | <p>Conjunt arquitectònic format per les naus industrials destinades a la fabricació de paper i altres edificis destinats a residència. Es tracta d'un conjunt edificat formant un angle que segueix la línia del camí de la Torre Baixa i se situa sobre el torrent del Blanquer, que separa els termes de La Torre Claramunt i Capellades. Les dues façanes principals dels edificis creen un gran pati central semiobert, al qual es té accés des de la carretera i des del carrer de la Torre Baixa. Totes les crugies del conjunt tenen un aspecte unitari, ja que han estat aixecats en un mateix moment constructiu, guardant semblances per que fa a l'alçada (planta baixa, i tres pisos), i al parament. Els materials emprats han estat la pedra, ben carreuada a la planta baixa i a les cantonades i formant un paredat irregular als murs. La part residencial és un cos de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Compta amb planta baixa, primer i segon pis i golfes. La façana principal està encarada a Nordest, i ha estat objecte d'alguna reforma pel que fa a les obertures. Destaquen un seguit de portals de d'arc rebaixat a la planta baixa, sent el de l'extrem de llevant el que donava accés a la vivenda. A la dovella central d'aquest portal s'ha gravat la inscripció de les lletres DV y F, entre la data 1860. Un dels centrals ha estat transformat el porta de garaig i un altre sembla haver desaparegut. Pel que fa a nivell de primer i segon pis, les obertures de la planta baixa es corresponent amb balcons protegits per baranes de ferro treballat, a excepció dels de la cantonada de llevant que han estat eliminats. A nivell de tercer pis o golfes destaca una sèrie de finestres rectangulars que es podrien correspondre a un espai destinat a mirador o assecador de la fàbrica. Actualment l'accés a la vivenda es realitza per la façana posterior de la casa. A nivell de primer pis, en aquesta façana posterior s'ha obert una galeria formada per arcades de mig punt. La part destinada a fàbrica són dues crugies unides en sentit perpendicular, que formen una façana unitària encarada a llevant. Les dues crugies es cobreixen de forma independent amb el carener perpendicular a la façana. Totes dues mantenen una gran simetria d'obertures, amb portals allindats a la planta baixa, portes d'accés a nivell de primers pis, a les quals s'accedeix mitjançant una escala metàl·lica adossada, i sèries de finestrals a nivell de segon i tercer pis corresponent a les típiques finestres de mirador dels papereres i a espai d'assecada. Seguint la línia de façana de les dues crugies, s'adossen al nord, seguint el carrer de la Torre Baixa, dos edifcis més. Tots dos es corresponen a edificis de planta rectangular coberts de forma independent a dues aigües amb el carener paral·lel. Mentre que el primer es correspon a un espai auxiliar de la fàbrica, el segon sembla una antiga vivenda,que era coneguda com Cal Moliné. Aquesta casa compta amb un portal adovellat obert en un dels extrems de la façana.</p> | 08286-52 | La Torre Baixa (C/ de la Torre Baixa, 1 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Antigament, i aproximadament en el mateix lloc, hi existia el molí fariner i draper del Mas Vidal. El rec major, o sèquia gran, procedent de la Bassa de Capellades, entrava al terme de la Torre de Claramunt, pel costat del camí ral, entre els barris de la Bòfia i de la Font de la Reina i feia possible l'existència d'un grup de molins al costat de mas Vidal, disposats a l'entorn de la casa de pagès i amb el veïnatge dels edificis paperers del capdavall de la Costa dels Molins de Capellades. En aquest lloc, l'any 1438, Artal de Claramunt, escripturà un molí a favor de Joan Martí, i el 1561, Joan de Claramunt, atorgà el molí del mas Vidal a Joan Molner, de la Pobla de Claramunt. El 1506, Ramon Claramunt concedí l'establiment d'un molí draper a Pere Pascual, els descendents del qual el tindrien fins el segle XVIII. Al final d'aquest segle el molí fou transformat de draper en paperer. RIBA GABARRÓ (1988: 312) La construcció actual correspon a la segona meitat del segle XIX (1860) per encàrrec de Pau Vidal. Com a fàbrica, amb la producció mecanitzada, va funcionar durant el segle XX. Propietat de la família Olivé, que provenia del molí de Roda de Torrelavit, va ser conegut com a molí de Cal Roda o Fàbrica Olivé. En la segona meitat del segle XX ha sofert algunes ampliacions, amb naus que es perllongaren per la part posterior de l'edifici original, i amb la instal·lació de nova maquinària. En aquesta època va tenir diversos arrendataris, i la seva producció principal era de paper de baix gramatge, higiènic i sanitari. Una de les últimes empreses va ser PAPSANI. La màquina fa funcionar, segons testimonis orals, fins el 1997. Actualment resta inactiva, però, en general, es manté en bon estat. IPIC (2004)</p> | 41.5379000,1.6859000 | 390384 | 4599306 | 1860 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69667-foto-08286-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69667-foto-08286-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | També conegut com fàbrica Olivé, Cal Federico i com Cal Pau Vidal. La casa de Cal Moliné va ser propietat de la veïna casa de Cal Pasqual. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 69641 | Casal de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-lajuntament | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XXI | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'un edifici situat al bell mig del nucli antic de La Torre de Claramunt que conserva tres façanes vistes i s'adossa pel seu costat de ponent amb la resta d'edificis que configuren el carrer del castell i el carrer de Dalt. La façana principal està orientada a llevant i es té accés per la petit plaça que es crea al seu davant. Aquesta situació fa que hi hagi un important desnivell entre la façana nord que dóna al carrer del castell, i la façana sud, que dóna al carrer de Dalt. L'edifici compta amb planta baixa, primer i segon pis, i la darrera restauració ha cobert el parament original amb un arrebossat en ciment pòrtland que s'ha pintat desprès en color crema, de tal manera que només s'aprecia el carreuat de les cantonades. Es tracta d'un carreuat ben escairat format per blocs quadrangulars i rectangulars ben tallats. La façana principal que s'obre a la plaça està orientada a llevant i s'obre a nivell de planta baixa amb un gran portal adovellat que crea un arc de mig punt que recau sobre brancals formats per carreus quadrangulars i rectangulars. La dovella central de l'arcada du gravada la data de 1763. Dovelles i carreus que formen el portal s'ha deixat a la vista contrastant amb el mur pintat. L'edifici conserva a la façana principal una bona simetria en les seves obertures amb el portal central a la planta baixa i dues finestres rectangulars a banda i banda. A nivell de primer pis, s'obren tres portes balconeres en correspondència amb les obertures de la planta baixa, que donen accés a un balcó corregut protegit per una barana de ferro. A nivell de segon pis, la façana s'obre amb tres finestres balconeres alineades amb les obertures inferiors. A nivell de primer pis s'ha encastat una llosa amb l'escut de la ciutat. Les façanes laterals dels carrers del Castell i de Dalt s'obren amb diverses finestres rectangulars també alineades entre els diferents pisos. L'interior de l'edifici ha estat rehabilitat adaptant-los a les necessitats del consistori</p> | 08286-26 | La Torre Alta (Pl. Ajuntament, 1, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>El Casal de l'Ajuntament forma part del nucli antic de la Torre, situant-se ben bé al centre de l'entramat de carrers i edificis de dit nucli. Per les característiques arquitectòniques que presenta, podria tractar-se d'un edifici aixecat al segle XVIII, coincidint amb el període d'expansió de la vinya i la consolidació urbanística del nucli al peu del castell. La data de 1763 que es troba gravada a la dovella central podria coincidir amb el moment de construcció de l'edifici. A començaments del segle XX i fins a la dècada del 1960 acollí el consistori municipal i l'escola, que en aquest període atenia una mitjana de 18-20 nens. Dins de la casa hi vivien l'agutzil i el mestre. A mitjans de la dècada de 1960 l'escola va ser traslladada a l'edifici que avui és la rectoria, deixant-lo només com a Casal de l'Ajuntament.</p> | 41.5335200,1.6582200 | 388068 | 4598855 | 1763 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69641-foto-08286-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69641-foto-08286-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69641-foto-08286-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 69643 | Cal Gironès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-girones | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII | <p>Edifici aixecat entre mitjeres que forma part del conjunt d'edificis del carrer del Castell, del nucli urbà de la Torre de Claramunt. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus més ben escairats i que actualment conserva el parament a la vista. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. Destaca la porta principal d'accés format per un portal adovellat que du gravat a la dovella central la data de 1759. Els brancals laterals també estan formats per carreus quadrangulars. Una travesser de fusta dóna origen a una tarja semicircular a la part superior del portal. A nivell de primer pis s'obre una finestra quadrangular i dues finestres més de diferent mida i alçada a nivell de segon pis.</p> | 08286-28 | La Torre Alta (C/Castell, 32, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Es tracta d'un dels edificis més antics del nucli de La Torre de Claramunt, juntament amb els dos altres edificis que el flanquegen. Tot fa pensar que la data de la llinda podria ser la de construcció de l'edifici, que es correspon a un moment de creixement poblacional i possiblement d'instal·lació de nous pobladors al nucli de La Torre, aprofitant la bonança de la indústria i de la vinya. La casa va rebre el nom de Cal Gironés degut a l'alies del seu propietari, conegut com el Gironés durant la primera meitat del segle XX. Actualment la façana exterior s'ha mantingut sense modificacions, mentre que l'interior es troba habilitat com a moderna vivenda.</p> | 41.5337400,1.6578100 | 388034 | 4598880 | 1759 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69643-foto-08286-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69643-foto-08286-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69643-foto-08286-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta casa i la veïna casa de Cal Rodacinto (fitxa 27) estan incloses com a un sol element dins de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el núm. 6072, però en realitat és tracta de dos edificis ben diferenciats. La fitxa conserva el número de l'IPA compartit amb l'altra casa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 69826 | Escut dels Claramunt 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-dels-claramunt-1 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVI | <p>Escut encastat al carreu situat sobre la dovella central d'un dels portals interiors del castell de la Torre de Claramunt. Es tracta d'un escut ogival amb el camper uniforme i sense particions, carregat per un mont floronat, blasó de la família Claramunt. L'envolta un llambrequí que voreja el camper per la part exterior amb formes vegetals cargolades.</p> | 08286-210 | La Torre Alta (Castell de La Torre de Claramunt C/del Castells/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>El portal on es troba ubicat l'escut dóna accés a la part del castell aixecada el 1561 per Joan de Claramunt. Cal pensar, doncs, que l'elaboració de l'escut té lloc en aquest moment històric familiar. Joan de Claramunt va ser fill de Miquel Joan de Claramunt hereu del castell en dita data de 1561. En aquest moment les depedències de l'antiga torre de defensa foren convertides en una residència castellera, l'estructura de la qual perdura fins a moment. RIBA (1988: 302)</p> | 41.5338200,1.6581100 | 388059 | 4598888 | 1561 | 08286 | La Torre de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69826-foto-08286-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69826-foto-08286-210-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 69616 | Sant Salvador d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-despoia | <p>JUNYENT F. MAZCUÑAN A. (1992) 'La Torre de Claramunt' a Catalunya Romànica. Vol XIX. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.pàg.515-516. RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XII | <p>L'església de Sant Salvador d'Espoia és un edifici romànic, amb algunes modificacions posteriors. La seva estructura és simple, amb una sola nau encapçalada a llevant per un absis semicircular, que s'uneix al cos principal mitjançant uns ressalts simples. L'aparell constructiu, que acusa les reformes de la restauració, és fet amb blocs de pedra de diverses mides. Els més grans i voluminosos es troben a la base. La majoria dels blocs es troben només desbastats i disposats en filades horitzontals no gaire ben definides. Tots els paraments externs són completament llisos, sense l'ornamentació característica del romànic. La nau es cobreix amb una volta de mig punt a l'interior reforçada per dos arcs torals que divideixen l'espai en tres trams. L'absis es cobreix amb una volta de quart d'esfera. Exteriorment la coberta és a dues aigües amb lloses disposades a plec de llibre. La il·luminació es fa mitjançant una única finestra oberta al centre de l'absis. Es tracta d'una finestra de doble esqueixada acabada amb un arc de mig punt adovellat. Probablement hi devia haver una altra al mur sud, a l'espai on actualment h ha la sagristia, i molt possiblement alguna altra obertura al mur de ponent, actualment molt modificat per les construccions annexes de l'exterior. La simplicitat del pla original només ha estat modificada per la construcció d'una sagristia adossada a la part final del mur de migdia, que impedeix una visió completa de l'església. L'accés a l'edifici es fa mitjançant un portal obert al mur de migdia, de cara al nucli urbà. Es tracta d'un portal format per dos arcs de mig punt en degradació fets amb dovelles ben treballades, que reposen sobre impostes simples i sense decorar. Els muntants són monolítics i han estats col·locats durant les restauracions. Un petit ressalt fet amb maó sobresurt del mur a la part superior del portal creant l'efecte d'un petit teuladet sobre el portal. A efectes del carrer, el portal queda elevat i s'accedeix mitjançant un conjunt de tres graons de pedra. A tocar d'aquest portal s'adossa el cos de la sagristia, ocupant el tram del mur de migdia entre aquest portal i l'absis. Es tracta d'un cos rectangular senzill, cobert amb una teulada inclinada. Pel que fa al mur de ponent, les restes visibles actualment permeten veure un mur senzill, al qual s'hi adossen les restes d'una part de la casa de Cal Torrescasana, del qual encara poden veure's trams de paret i les restes de tines. A tocar d'aquest espai hi havia les restes d'una torre medieval que formava part de l'antic casal fortificat de Vilanova d'Espoia, actualment enderrocades. L'església patí una important modificació en un període posterior, possiblement entre els segles XVI i XVII, que va suposar la seva fortificació. A efectes arquitectònics va implicar un sobrealçat que va afectar a tot l'edifici, nau i absis inclosos, tot i que l'estructura original es va mantenir. Aquest tram sobrealçat de mur es va obrir amb un seguit de finestres gaire bé quadrangulars, sota les quals, a la capçalera, encara hi ha un reguitzell d'espitlleres. Malgrat aquest sobrealçat, el mur de ponent és coronat per un campanar d'espadanya de dues obertures, refet durant la darrera restauració. L'interior de l'edifici és sobri, amb una volta de canó reforçada per dos arcs torals, i un absis semicircular obert per una finestra esqueixada a la capçalera. L'altar que presideix l'absis és un carreu de pedra rectangular sobre una base de maó.</p> | 08286-1 | Vilanova d'Espoia (Pl. de l'església,s/n-Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>L'església parroquial de Sant Salvador de Vilanova d'Espoia és una construcció romànica tardana aixecada a mitjans del segle XII. L'església es devia construir per assistir-hi el nucli de població situat a l'entorn de la Casa Senyorial, que pertanyia al Castell de Claramunt, abans de passar a la família Foixà el 1568. Les primeres notícies documentals són de l'any 1199 i procedeixen del testament de Pere de Soler, on es fa la deixa d'unes tovalles d'altar a l'església de Vilanova d'Espoia. El fet que en mateix testament el dit Pere Soler deixés a Albert de Pierola la Vilanova d'Espoia , evidencia que era el senyor del terme. Amb posterioritat, una visita pastoral de l'any 1405 esmenta l'església com a sufragània de Santa Maria de Claramunt, amb l'altar de Santa Maria i Sant Salvador i el cementiri. Per contra, mancava de fonts baptismals i de beneficis adscrits. El fet de que aparegués amb dos titulars (Santa Maria i Sant Salvador) va fer que fos coneguda de les dues maneres. Aquesta duplicitat queda demostrada en una altra visita pastoral del 1421 on es fa esment dels dos altars. Finalment acabaria prevalent la de Sant Salvador. A nivell constructiu, es té constància de diverses reformes fetes al segle XVI. Així, a la vista pastoral del 1508 el bisbe de Barcelona ordenava diverses reformes, sobretot a les parets i a les portes. El mateix es va ordenar en una nova visita el 1581. JUNYET-MAZCUÑAN (1992:515-516). Possiblement l'església estigué mancada de rector en alguns períodes, ja que el 1577, el bisbe de Barcelona, Joan Dimes Lloris, va establir un pacte entre els feligresos de l'Espoia i el rector de la Pobla de Claramunt per tal de tenir un sacerdot que celebrés misses en diumenge i les festes de guardar, a canvi d'un pagament anual de 30 sous. RIBA GABARRÓ (1988: 318) A nivell eclesiàstic, fou església sufragània de la parroquial de la Pobla de Claramunt fins 1867-1870 que es declarà parròquia independent. A començaments del segle XX, l'església apareix a les fotografies històriques amb el paredat arrebossat i un cos adossat a la façana de migdia que protegia el portal d'entrada. L'església tenia adossada a ponent una part de la casa coneguda com Cal Torrescasana, que comptava amb una torre fortificada circular. Entre els anys 1966-1984 es va iniciar la restauració sota la direcció de l'arquitecte Bassegoda Nonell. La iniciativa de la restauració fou de mossèn Josep Batlle i Mauerer, que va coordinar les aportacions del pobles i altres entitats públiques. Va comptar amb la col·laboració del patronat d'Amics de Vilanova d'Espoia i del centre d'Estudis Comarcals d'Igualada des del 1969. La restauració del temple va implicar l'arranjament i enjardinament de l'entorn, especialment de l'espai del davant i de la plaça del costat. Aquest espai eren les eres de la casa de Cal Torrescasana. També s'ha renovada la imatge patronal, que és un crucifix, obrat en planxa d'aram, beneït el 1978, i també s'entronitzà una imatge de la Mare de Déu, tallada en fusta. Actualment compleix les funcions d'església parroquial del nucli de Vilanova d'Espoia.</p> | 41.5159900,1.6540300 | 387688 | 4596914 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69616-foto-08286-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69616-foto-08286-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69616-foto-08286-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-05-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A un costat de l'altar figura la imatge del Salvador Crucificat. Es tracta d'una imatge en bronze. En un dels laterals de l'església s'observa la figura de la Mare de Déu d'Espoia, que és una talla de fusta. Totes dues imatges són datades el 1978, moment del final de les obres de restauració. | 85|92|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 69617 | Sant Joan de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-la-torre | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII | L'església fou netejada i repintada desprès de les destrosses patides durant la guerra civil (1936-1939). El contrast cromàtic és fruit d'aquesta darrera restauració. | <p>Edifici de planta basilical cobert a dues aigües. L'edifici es localitza sobre el turó que presideix el nucli de La Torre de Claramunt, i juntament amb el castell conformen el conjunt arquitectònic i monumental que donà origen al poble. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de parament irregular amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats. Manté una orientació E-O. La capçalera de l'edifici es soluciona amb un absis quadrangular que sobresurt exteriorment creant un volum afegit d'inferior alçada a la resta de l'edific. L'absis es cobreix de manera individual amb una teulada a dues aigües que s'adossa al mur. Tres finestrons sota teulada i a diferent alçada completen la capçalera. La façana principal de ponent és un frontal adossat a l'edifici que sobresurt en alçada a la resta de l'edifici amb un frontó circular, coronat per tres elements decoratius. La façana s'obre amb un portal principal format per un arc carpanell fet amb dovelles i carreus quadrangulars que conformen els brancals laterals. Com a element decoratiu només cal fer esment d'un rosetó obert sobre la porta principal i un petit finestró al peu del frontó. El conjunt de la façana fa gala d'una gran sobrietat decorativa i arquitectònica. L'element més destacat és el campanar que s'adossa cantó SO de l'edifici. Es tracta d'un element de gran volum afegit el 1790. Està format per un gran cos quadrangular que s'alça fins al sostre de l'edifici, sobre el qual es recolza un altre cos octogonal coronat per pinacles. Els panys de mur del cos octogonal s'obren de forma alternativa amb grans obertures acabades amb un arc de mig punt. A migdia de l'edifici es localitzava l'antic cementiri al qual s'accedia mitjançant una escala i una portella al situada a l'extrem SE de l'edifici. Per reforçar el costat de migdia del turó sobre el qual recau directament l'edifici de l'església s'ha construït un important pany de mur reforçar per un gran arc de descàrrega que per veure al fons la cimentació de l'edifici i per ràfecs. L'interior de l'edifici manté la planta basilical amb capelles laterals. La coberta interior de l'església es fa amb una tres trams de volta d'aresta que recauen sobre culs de llàntia encastats als murs laterals. L'absis es cobreix amb una volta estrellada. El color blanquinós de voltes i nervis destaca sobre els murs de color crema, creant un joc cromàtic que fa destacar els elements. Presideix l'altar la figura de Sant Joan Baptista, dipositat en un petit cambril que s'estén darrera de l'altar i al qual s'accedeix mitjançant unes dobles escales a banda i banda de dit altar, que permeten la circulació de pujada i baixada. L'acompanyen al banda i banda les imatges de Sant Josep i de la Immaculada. Les capelles laterals- dos per banda- tenen accés mitjançant un arc molt rebaixat que crea una obertura al mur central. Les capelles permeten la comunicació interna amb una altre arc rebaixat. Estan dedicades a Sant Isidre i la Mare de Déu les de migdia i a la Mare de Déu i a la Mare de Déu de Montserrat les de la banda Nord. Altres elements són el cor i el baptisteri, ubicat en una capella afegida al mur nord.</p> | 08286-2 | La Torre Alta (C/ del Castell s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Cal pensar que els orígens d'aquesta església parroquial es devien trobar en alguna capella castellera aixecada prop de la guàrdia o torre fortificada que dona origen al poble, i destinada a satisfer les necessitats religioses dels seus ocupants. Convertida desprès en església parroquial, les primeres notícies documentals provenen del 1197, moment en que rebé de Ramon de Claramunt un llegat de 50 sous. La protecció de la nissaga dels Claramunt es mantindria en el temps, ja que era sufragània de Santa Maria de la Pobla de Claramunt. L'any 1710, entre el Comú de la Torre i el noble Josep Antoni de Ribera d'Espuny i Claramunt s'acordà l'engrandiment de l'església amb dues capelles laterals i la construcció d'una casa per a un sagristà-campaner. Possiblement una de les capelles laterals estigué dedicada al Roser, a qui el fabricant de paper Miquel Tort feia una deixa el 1714. El 1790 tingué lloc una altra reforma, aixecant un nou campanar, construït en pedra travertínica. Les campanes i la imatge de plata de Sant Joan foren lliures per Francesc Romaní, del molí de Cal Ramonet, fabricant de paper i familiar del Sant Ofici de la Inquisició. RIBA GABARRÓ (1988: 316). A finals del segle XIX el cementiri parroquial fou traslladat a les afores de la població, i el 1902 es va fer la permuta dels terrenys de l'antic fossar per uns altres on construir una nova casa rectoral. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) l'església va sofrir saquejos importants i la destrucció de tota l'ornamentació religiosa i la documentació parroquial. A la dècada del 1940 l'interior va ser netejat i repintat. Tradicionalment, al presbiteri de l'església s'enterraven els senyors de la Torre de Claramunt, com és el cas de Miquel Joan de Claramunt el 1561, o bé de Joan de Claramunt el 1614, o el de Josep Antoni de Ribera, d'Espuny i Claramunt, primer comte de Claramunt el 1741. A la nau del temple també s'enterraven alguns dels membres de les principals famílies del terme, com és el cas dels fabricants de paper Guarro, Romaní i Tort. Segons informació oral proporcionada per Mossèn Frederic, els darrers anys ha estat canviat el terra de l'església parroquial i a tocar de l'altar major l'església comptava amb una cripta que presumiblement pertanyia als propietaris del castell de La Torre. Aquesta cripta es trobava en molt mal estat de conservació i va ser eliminada al posar les rajoles actuals. També les tombes de l'altar major foren eliminades i les lloses sepulcrals traslladades a l'exterior de l'església, al costat de migdia.</p> | 41.5336800,1.6587600 | 388113 | 4598872 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69617-foto-08286-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69617-foto-08286-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69617-foto-08286-2-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-05-03 00:00:00 | Raque Valdenebro Manrique | La imatgineria de l'església és contemporània. Es tracta de figures de guix elaborades entorn al 1940, ja que les originals foren destruïdes per la guerra civil, juntament amb tota l'orfebreria i altres elements decoratius de l'església. Al cor de l'església es conserven les restes de l'antic jou de les campanes, destruït durant la guerra. | 96|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 69618 | Castell de la Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-torre-de-claramunt | <p>BRASÓ I VAQUÉS, M. (1968) 'Castillos de Cataluña. La Torre de Claramunt'. Igualada. núm. 1577. Agost de 1968. Pàg.14 RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. ROCA CATALÀ, P. (1976) 'La Torre de Claramunt' a Castells Catalans. Vol.V. Ed. Dalmau, pàg.462-463.</p> | XI-XXI | <p>Edifici de planta hexagonal situat a la part alta del turó on s'aixeca el nucli de La Torre de Claramunt, del qual és origen. Es tracta d'un edifici aixecat en pedra, amb carreuat treballat i ben disposat en fileres ben ordenades. Compta amb planta baixa, primer, segon i tercer pis, i es troba coronat per una filera merlets esglaonats als seus trams de llevant, migdia i ponent. Exteriorment, les façanes encarades a migdia i a llevant, que es corresponen amb la tercera gran fase constructiva del castell, s'obre a nivell de planta baixa amb una filera d'espitlleres, a nivell de primer, segon i tercer pis, s'obren amb una seqüència de finestrals rectangulars molt ben ordenats i disposats en línia a nivell dels tres pisos. A llevant del castell es situa el fossat, que queda com un espai excavat delimitat per un mur de tancament a llevant. A l'angle N-E de castell trobem una torre quadrangular adossada, coronada per un cos quadrangular que queda a nivell de tercer pis de l'edifici. La façana nord, no compta amb obertures significatives, a excepció d'una parell de petites portelles. La façana de ponent es correspon al mur de tancament del pati interior del castell. Interiorment, l'espai del castell s'organitza entorn a tres patis, un exterior i dos interiors. L'accés al castell es realitza mitjançant un portal adovellat situat a l'extrem de la façana de migdia. Aquest portal dóna accés a un pati exterior amb un pou situat a ponent del castell, que permet el pas a diverses portes. Una de les portes, la situada més a migdia, es correspon a un portal adovellat datat el 1561 que dona accés mitjançant un pas amb el terra empedrat, a un pati interior amb un altre pou que exerceix com a distribuïdor. En un dels extrems d'aquest pati es situa l'escala noble que dóna accés al primer pis. Al cap de munt de l'escala s'aprecia un portal renaixentista coronat per un arc conupial i un escut nobiliari. Per un dels extrems d'aquest pati s'accedeix a un segon pati format per un espai porxat a la planta baixa que sustenta una galeria oberta a nivell de primer pis. Aquesta galeria i aquests porxos es recolzen en pilars quadrangulars. La galeria del primer pis es protegeix amb balustres monolítiques i es cobreix amb una teulada inclinada. L'edifici del castell és fruit de diverses fases constructives. Arquitectònicament es poden apreciar tres grans fases, que es corresponen a tres grans trams o cossos que formen el castell. La més antiga es correspon segurament a la del sector nord de l'edifici, on a l'interior d'un espai utilitzat com a celler s'aprecia un carreuat molt antic amb restes dels forats ocupats per un antic embigat. A migdia de l'anterior sala, s'aprecia un segon tram i cos de castell que es podria correspondre a una ampliació efectuada entre els segles XIV-XV, en la qual destaca l'angle del mur S-O molt atalussat. Aquest fragment de mur queda actualment dintre del pati de l'entrada, i cal pensar que aquest angle, i tot el mur orientat a migdia d'aquest cos, haurien estat algun dia façana exterior del castell. A Migdia i a llevant d'aquest segon cos s'afegeixi un tercer cos o tram de castell. Aquest cos del castell s'organitzaria entorn a un pati interior al qual s'accediria mitjançant un portal adovellat situat a l'entrada del primer pati. Aquest porta compta amb a dovella central datada el 1561 i es correspondria amb l'ampliació efectuada per Joan de Claramunt. Alguns trams d'aquest espai podrien haver estat reformats posteriorment, ja entrats al segle XVII, especialment pel que fa a l'escala d'accés al primer pis i la porta principal de caràcter renaixentista decorada amb un arc conupial i l'escut nobiliari dels ribera. Al segon pati interior del castell, es té accés des del primer pati del segle XVI, i per les característiques arquitectòniques que presenta es podria correspondre a un pati obert al segle XIX o començaments del segle XX.</p> | 08286-3 | La Torre Alta (C/del Castell s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>El castell de la Torre de Claramunt fou una avançada dependent del castell de la Pobla de Claramunt, que amb el pas dels segles esdevingué cada vegada més estratègica. Al segle X devia ser una torre de vigilància i control de la vall de la riera de Carme i del camí vers el Penedès. De petit aixopluc d'un parell de sentinelles es va passar a unes construccions més sòlides i permanents. En el segle XV la torre ja constava d'una sèrie de dependències, com una presó, estable, cuina, celler, saleta, tres cambres, recambra i golfes. Els cavallers de Claramunt, durant els segles X al XII, residiren al castell de Claramunt. L'any 1318 la Torre de Claramunt passà juntament amb el castell de Claramunt a feu i senyoria del vescomte de Cardona. Així, el 1320 el vescomte Ramon Folc VII de Cardona, anomena entre les seves possessions La Torre de Claramunt. A partir d'aquest traspàs, Berenguer de Claramunt, senyor del castell, i la seva família deixaren el castell i passaren a residir a la Torre. A línia hereditària dels senyors de Claramunt es va mantenir de forma directa al llarg dels segles. El 1549 Miquel de Claramunt, fa una nova capbrevació de la Torre de Claramunt. El seu hereu, Joan de Claramunt, el 1561, va fer aixecar un inventari dels béns del seu difunt pare. Aquesta data del 1561 figura a la clau de la dovella del portal del pati del Castell de Claramunt. Aleshores, les dependències de l'antiga torre de defensa foren convertides per Joan de Claramunt en una folgada residència castellera, l'estructura de la qual ha perdurat fins ara. Joan de Claramunt, en recompensa pels seus serveis i pels dels seus avantpassats, rebé el 1566, de mans del duc de Cardona, la donació perpètua de la jurisdicció de la Torre de Claramunt. Fulgència de Claramunt, filla de Joan, fou la seva successora. El 1633 es va casar amb Francesc Cassador, i malgrat que tingueren tres fills, cap d'ells va tenir descendència, així que l'heretat va passar a mans de la seva germana Jerònima, casada amb Josep Espuny. El seu fill Ramon d'Espuny i Claramunt, va morir el 1672 sense deixar descendents. El castell de la Torre de Claramunt passà a la seva germana Maria d'Espuny i Claramunt, baronessa de Rivert. El seu hereu fou el seu fill Josep Antoni de Ribera d'Espuny i Claramunt, que va acumular diversos castells a les seves mans, entre d'altres el de Florejacs, Rivert i La Torre de Claramunt. Seguidor de la causa austricista, el 1714 fou desterrat a Burgos i exonerat el títol. Fins el 1725 no se li retornaren els títols i les rendes. El va succeir la seva segona filla Isabel de Ribera i Josa, que el 1727 s'havia casat amb Mena de Sentmenat i Agulló, fill dels Marquesos de Sentmenat. El seu fill heretaria també el marquesat de Gironella. Dins la mateixa línia familiar. El 1883 els marquesats deVilla-Palma i Gironella es separarien en mans dels dos germans Josep Maria de Febrer i Calvo-Encalada, que fou tercer marquès de Villa-Palma, i Manuel Maria de Febrer, desè marquès de Gironella. El marquès de Villa-Palma fou el continuador del domini del castell de la Torre de Claramunt. El marquès de Gironella es va fer construir un nou casal, que és conegut com la Torre Nova. La línia va seguir dins a família i el 1977 era propietari Josep Antoni de Febrer i Monforte, que residia al castell i fou alcalde entre el 1951 i 1965. RIBA (1988: 302-306) Actualment el castell és la vivenda de les famílies propietàries.</p> | 41.5339559,1.6581510 | 388063 | 4598904 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69618-foto-08286-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69618-foto-08286-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69618-foto-08286-3-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | 2022-08-12 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al castell es localitzen dos carreus datats. Un és la dovella central del portal que dóna accés a un dels patis interiors ab data 1561 i l'altre és un carreu decorat que inclou la data 1763, sobre una de les portes del replà de l'escala que dóna accés al primer pis. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 69619 | Barraca de Mas d'en Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-mas-den-ponc | <p>CC.AA. núm. 3974</p> | III a.C | <p>Jaciment situat sobre un petit turó al nord de la partida del Mas d'en Ponç al límit entre els municipis de Mediona i la torre de Claramunt. El sector de les troballes és en el cim i els vessants, de bosc i matollar, i la part baixa d'aquestes, zona agrícola amb remocions importants de terra (que abracen el Pla de Mas d'en Pons i Vila-Seca) iniciades a partir de finals de 1987 a càrrec de l'empresa Torres. Fruit de diverses prospeccions a partir dels anys 80, Josep Gallart i Romeu de Mediona, membre de l'A.E.C.C.M., localitzà vàries peces de ceràmica en aquest sector: - ceràmica a mà (ibèrica de tradició indígena) amb fons plans i decoracions de cordó incís. - ceràmica ibèrica comuna a torn: contenedors amb vores zoomorfes, àmfores, nanses de cinta i kalathos. - Àmfora itàl·lica i fragments de dòlia. Tot plegat indica l'existència d'algun tipus d'hàbitat ibèric del periode final, amb interferències romanes que podrien definir el caràcter de les últimes fases de l'establiment íber. No s'han referenciat cap tipus d'estructures, per tant es pot pensar en la seva possible destrucció, per l'erosió o treballs agrícoles (sitges?, hàbitat perible?) o l'existència de construccions encara soterrades, no visibles. CC.AA (1991)</p> | 08286-4 | Urbanització Pinedes de l'Armengol (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Josep Gallart i Romeu de Mediona, membre de l'A.E.C.C.M., va fer prospeccions i va localitzar vàries peces de ceràmica en aquest sector a finals de la dècada del 1980, a conseqüència dels moviments de terres efectuats per l'empresa Torres que va destinar part del turó al conreu de la vinya. CC.AA (1991)</p> | 41.5081700,1.6376100 | 386304 | 4596067 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69619-foto-08286-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69619-foto-08286-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69619-foto-08286-4-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Des del nucli de la Serra, cal agafar el camí que porta a la partida de Mas d'en Ponç. El curs d'aigua amb el nom del Mas d'en Pons transcorre a 100 m al nord del turó. El nom del jaciment ve donat per l'existència d'una barraca en la part alta, convertida avui dia en refugi de caçadors. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 69620 | Mas el Camaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-camaro | <p>ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia a la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàgs 202-203.</p> | IX | Tot l'entorn del mas ha estat molt remogut. Al sector del jaciment es poden observar piles de pedra llençada procedent del mas i vegetació crescuda. Actualment nomès s'ha pogut localitzar la sitja situada a tocar de la casa. | <p>Conjunt format per quatre sepultures i una sitja isolada, situat al costat del Mas Camaró, en un context de camps de conreu i bosc. El Mas Camaró es troba al quilòmetre 8 de la carretera d'Igualada a Vilafranca del Penedès, a pocs metres a l'oest de la caseta que hi ha al peu de la carretera, en una forta corba d'aquesta i en un turonet. El jaciment es localitza aproximadament a 1quilòmetre del conjunt de sitges del Camaró (o Pla de les Sitges). Amador Romaní, en el seu 'Atles' inèdit conservat al Museu de Capellades, parla de dues sitges. L'any 1984, durant la visita a aquest lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, només se'n localitzà una. Romaní també parla de les restes d'uns fons de cabana, que sembla que en realitat serien possiblement les restes d'unes sepultures excavades al travertí i en part molt destruïdes. Per tant, el conjunt està format per les restes de quatre sepultures i una sitja, tot excavat al travertí on està assentat el Mas Camaró. La sitja localitzada està situada a l'oest del mas, oberta al travertí, i actualment revestida interiorment amb ciment i plena de pedres i deixalles. A l'extrem est de la casa hi ha un grup de quatre sepultures molt destruïdes, obertes al travertí del turonet. Una d'elles té forma de 'banyera', amb els extrems arrodonits i la capçalera més ampla que el peu. Aproximadament tindria, car està en part destruïda i partida (el bloc està caigut a la part baixa del turonet), una llargada de 2'05 metres, una amplada de 0'50 metres i una fondària d'uns 0'42 metres. La seva orientació és est-oest, amb el cap a l'oest. La segona sepultura seria més o menys rectangular, amb angles arrodonits i conservant un encaix per a la llosa. Es fa difícil donar-ne les mides, ja que manca un bon tros de la mateixa. La seva orientació també seria est-oest. Resten dues puntes de dues sepultures més amb la mateixa orientació. Durant la visita del 1984 no s'aprecià superficialment cap element material arqueològic. Per la morfologia de les tombes, la cronologia del jaciment es pot fixar aproximadament vers els segles VIII-IX. És possible que en aquest indret hi hagués un lloc d'habitatge alt-medieval, del qual no han perdurat les seves estructures. Durant la visita al jaciment l'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va poder localitzar la sitja revestida de ciment situada al nord del mas, aproximadament a uns 10 metres de la casa, la qual estava tapada per unes fustes per tal d'evitar accidents. Les restes de tombes es troben al sud de la masia, a uns 10 metres dels seus murs, en el punt on acaba la plataforma de travertí on està assentat el mas. Un bloc de travertí que es va desprendre de la plataforma, mostra les restes del cos d'una de les tombes. CC.AA. (1991)</p> | 08286-5 | Urbanització Ca l'Anton. ( 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Amador Romaní, en el seu 'Atles' inèdit conservat al Museu de Capellades, parla de dues sitges. L'any 1984, durant la visita a aquest lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, només se'n localitzà una.Durant la visita al jaciment l'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va poder localitzar la sitja revestida de ciment situada al nord del mas. Els anys 2001 i 2003 van ser realitzades dues intervencions amb motiu del desdoblament de gaseoducte de Subirats. CC.AA (1991)</p> | 41.5380700,1.6793100 | 389835 | 4599333 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69620-foto-08286-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69620-foto-08286-5-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 69621 | Jaciment de cal Cosme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-cosme | <p>ALMAGRO, M; SERRA, J.C. COLOMINES, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Província de Barcelona. CSIC. Madrid. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia a la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàgs 202-203 ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301.</p> | IX-X | Tan sols retirant la terra que cobreix el travertí es podria clarificar si les formes observades són realment restes de tombes o només formes capricioses produïdes per l'erosió. | <p>A l'oest, al costat de la masia de Cal Cosme, passa una franja de travertí on foren excavades les tombes, però en fer-se uns desmunts aquestes van ser destruïdes. Segons informacions recollides pel Amador Romaní, i d'acord amb allò que ell mateix aprecià, les tombes eren de planta rectangular; unes eren excavades directament a terra i les altres al travertí, totes cobertes amb 'tegula' romana. Segons informacions que el propietari del mas donà al Sr. Romaní, la destrucció afectà a ambdós tipus. Romaní va poder apreciar sobre el terreny una tomba excavada al travertí de planta rectangular i mides corrents. També va aparèixer una petita caixa ben tallada en un bloc del travertí (sarcòfag per a un infant) que feia 1'10 metres de llarg, 0'40 metres d'ample i 0'30 metres de gruix, la qual estava excavada a una fondària de 0'25 metres. En el seu interior era antropomorfa, a l'estil 'olerdolà'. Els únics materials apareguts foren les restes humanes i 'tegula'. Romaní catalogà aquestes sepultures a la revista 'Penedès' com a post-romanes, del tipus olerdolà. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no es localitzà cap sepultura en el lloc indicat per Romaní, tot i que coincideixen totes les dades. Tampoc s'aprecià cap tipus d'estructura ni materials arqueològics superficialment, car el lloc estava molt embrossat i amb terra al damunt. Per les informacions donades, és molt possible que es tracti d'una necròpolis dels segles IX-XI a base d'enterraments de cista, excavats a la roca i coberts amb lloses o 'tegula', una de planta rectangular i altres antropomorfs, i també enterraments de fossa, excavats directament al sòl. CC.AA (1991) Actualment l'indret s'ha convertit en una terra plantada de vinya.</p> | 08286-6 | Pla de Cal Vilaseca ( 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta necròpolis fou explorada per Amador Romaní l'any 1906, i es localitzava a l'oest de la masia de Cal Cosme. Quan Romaní la visità gairebé havia desaparegut. No s'ha pogut determinar el nombre de tombes que hi havia.Romaní catalogà aquestes sepultures a la revista 'Penedès' com a post-romanes, del tipus olerdolà. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no es localitzà cap sepultura en el lloc indicat per Romaní, tot i que coincideixen totes les dades. L'any 1991, durant la visita al lloc amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, s'observà que a la zona on se suposa que estava situada la necròpolis, de la qual Amador Romaní va veure les últimes tombes conservades, hi aflora el travertí força erosionat. En aquest travertí es veuen algunes formes mig cobertes per la terra que semblen indicis de restes de tombes, que, en tot cas estarien molt malmeses. L'indret ha estat emprat com a camí i també hi ha transitat maquinària pesada utilitzada en la construcció d'un línia de torres d'alta tensió. Aquests factors han agreujat l'erosió del travertí. CC.AA (1991)</p> | 41.5314100,1.6519800 | 387544 | 4598629 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69621-foto-08286-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69621-foto-08286-6-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 69622 | Olivar d'en Francisquet/El Camaró/Frígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivar-den-francisquetel-camarofrigols | <p>ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301</p> | IX-XII | <p>Tomba aïllada, situada gairebé a tocar de la carretera que porta a La Torre de Claramunt, però a un nivell més baix, al peu d'uns pins i del mur de contenció de la carretera. Es troba uns 15 metres al nord d'un antic camí que anava cap a Vilafranca del Penedès. Aquest camí es caracteritza per tenir unes roderes molt marcades en el travertí. Es tracta d'un enterrament d'inhumació aïllat, excavat al travertí. La sepultura té forma rectangular i fa uns 1'80 metres de llarg, 0'55 metres d'ample i 0'40 metres de fons. Possiblement estaria relacionada amb el conjunt del Camaró, situat a uns 100 metres a l'est d'aquesta sepultura. L'orientació de la sepultura és aproximadament nord-sud i el seu estat de conservació és bo. Aquest enterrament es podria catalogar cronològicament com dels segles VIII-IX, antecessor del tipus 'banyera' i de l'antropomorf. CC.AA (1991)</p> | 08286-7 | Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Amador Romaní visità l'indret el 1915. L'any 1984, durant la realització de la Carta Arqueològica, no s'observaren estructures ni materials arqueològics en superfície. Durant la visita efectuada l'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta, la sepultura es trobava tapada gairebé totalment pels esbarzers que creixien del seu interior. CC.AA. (1991) Actualment no s'han pogut observar restes de la sepultura que deu trobar-se tapada a tocar del camp de conreu.</p> | 41.5380700,1.6717100 | 389201 | 4599342 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69622-foto-08286-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69622-foto-08286-7-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 69623 | Jaciment mas Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-mas-rossinyol | <p>ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301</p> | X-XI | Actualment no s'aprecien les restes sobre el terreny. | <p>Segons les explicacions de Romaní, el jaciment es tractava d'una sepultura de planta trapezoïdal, excavada al sòl, amb coberta de lloses però sense revestiment interior a les lloses. Estava a una profunditat d'uns 0,65 metres d'ample a la capçalera, 0,30 metres als peus i 0,30 de fons. La seva tapa tenia una longitud d'1,80metres de llarg i estava formada per set lloses poc tallades. La seva orientació era nord-oest. Amador Romaní indicà que a tocar hi havia unes sitges i restes de ceràmica, de la que en dibuixà dues formes que molt bé podrien ser alt-medievals. A l'interior de la sepultura va aparèixer un esquelet en molt mal estat de conservació. En el Museu de Capellades, en una vitrina, s'aprecia l'existència d'una mandíbula inferior humana procedent d'aquest enterrament. Durant una exploració que Romaní efectuà l'any 1911 en relació a la sepultura i a les sitges de Mas Rossinyol, ho catalogà com d'època indeterminada. En un manuscrit inèdit conservat en els lligalls Amador Romaní del Museu de Capellades, figura que en aquestes sepultures es van recollir 8 ossos llargs, 2 mandíbules i 14 fragments de ceràmica, sense especificar més. Segons les dades facilitades per Romaní, es pot deduir que aquesta sepultura seria un enterrament de fossa, excavat al sòl, amb coberta de lloses i planta trapezoïdal, pròpia dels segles X-XI.</p> | 08286-8 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta sepultura fou visitada l'any 1911 per Amador Romaní, el qual la situà en un bosquet al sud del mas Romaní, al peu del camí de Capellades a l'Espoia, prop del lloc on es trobaren unes sitges. L'any 1984 durant una visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no es localitzà cap indici de materials arqueològics en superfície, ni cap tipus d'estructura, cosa ben natural d'acord amb l'etapa a la qual pertanyen. L'any 1991, durant la visita realitzades a les rodalies del mas Rossinyol amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, no es va localitzar cap indici de sepultura, ni cap resta de cultura material en superfície. CC.AA (1991)</p> | 41.5284900,1.6630000 | 388458 | 4598290 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69623-foto-08286-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69623-foto-08286-8-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Segons informació procedent de la Carta arqueològica la ubicació del material es troba al Museu del Molí Paperer de Capellades. Informació procedent d'aquest museu indiquen que les restes es troben emmagatzamades juntament amb altres restes de la comarca. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 69624 | Cova del Mallorquí/Cova de cal Patera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-mallorquicova-de-cal-patera | <p>BOSCH GUIMPERA,P (1919).Prehistòria Catalana. Barcelona. ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301. SERRA I GARCIA, J. (1983) 'Dues coves sepulcrals a la comarca d'Anoia' a Miscel·lània Aqualatensia/3. Igualada. CECI. Pàg.57-81. VIDAL, L.M. (1911)'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'oro dels Encantats' a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona</p> | <p>Cova situada en el cingle del marge dret de la riera de Carme, a la partida de Noranta o Moranta, en un context molt boscós i embrossat. Per accedir a aquesta cova cal arribar a l'abocador d'escombraries de La Torre de Claramunt. Del costat oest de la zona utilitzada com abocador surt un senderó en direcció a ponent. Aquest senderó circula pel pendent i arriba fins a la cova. Segons Amador Romaní, aquesta cova també és coneguda amb el nom de Cal Patera. Romaní comenta que es recollí ceràmica prehistòrica, sense especificar el tipus. L'entrada de la cova està orientada al nord-oest i té una amplada màxima d'uns 12 metres, amb dues entrades separades per una formació del terreny. Romaní hi dibuixà un mur posterior. La profunditat màxima és d'uns 6 metres. Afirma que la visità per primera vegada l'any 1898 i que recollí algun tros de ceràmica, sense especificar-ne el tipus. L'any 1911, l'explorà novament i recollí més ceràmica, de la qual tampoc va especificar res. En la planta dibuixada per Romaní, aquest hi fa constar que l'entrada de l'esquerra està tapiada amb paret de pedra, i la de la dreta és de tàpia. També especificà que l'altura màxima era de 3'50 metres. Romaní la catalogà com una cova sepulcral del neolític final. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no s'aprecià en l'indret cap indici superficial de materials arqueològics, així com tampoc estructures prehistòriques. Hi havia terra i pedres en el sediment interior, però amb molt de desordre, amb perforacions modernes a les parets de la cova. Amb aquestes dades es fa difícil establir una cronologia del jaciment, però la cova reuneix certes condicions d'habitació. També podria haver estat emprada com a lloc d'enterrament.CC.AA. (1991)</p> | 08286-9 | Riera de Carme (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Segons informa Amador Romaní en el seu 'Atles' manuscrit, en aquesta cova hi visqué a principis del segle XIX, un mallorquí. Posteriorment l'indret va servir per tancar bestiar. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no s'aprecià en l'indret cap indici superficial de materials arqueològics, així com tampoc estructures prehistòriques.Durant la visita al jaciment efectuada l'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va poder constatar que els sediments del seu interior semblaven força remenats i no es va localitzar cap resta arqueològica. No es pot descartar totalment la possibilitat que quedin algunes restes arqueològiques en alguna part del sediment que es conservi intacte. CC.AA. (1991)</p> | 41.5435900,1.6641800 | 388582 | 4599965 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69624-foto-08286-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69624-foto-08286-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69624-foto-08286-9-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Durant la realització el Mapa de patrimoni no s'ha pogut tenir accés a l'interior de la Cova per la dificultat del camí | 78|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 69625 | Cova de la Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-guineu-1 | <p>BOSCH GUIMPERA,P (1919).Prehistòria Catalana. Barcelona. ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301. SERRA I GARCIA, J. (1983) 'Dues coves sepulcrals a la comarca d'Anoia' a Miscel·lània Aqualatensia/3. Igualada. CECI. Pàg.57-81. VIDAL, L.M. (1911)'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'oro dels Encantats' a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona</p> | Cal dir que aquest lloc és molt difícil de resseguir perquè ha crescut mlta vegetació que impideix passar per molts llocs i pot haver cobert l'entrada a la cova. | <p>Cova situada a la cinglera de costat dret de la riera de Carme voltada de bosc, a la partida de Noranta. Es troba molt prop de la Cova del Mallorquí, i a prop de la Font de Noranta, també anomenada Noranta de Baix, i que, segons les anotacions que figuren a l''Atles' d'Amador Romaní, conservat al Museu de Capellades, està enlairada a l'esquerra, sobre el camí que mena a La Torre de Claramunt, en un bloc de conglomerat, tallat, situat a l'esquerra, tocant el camí que indica el lloc d'accés a la cova. Amador Romaní va explorar aquesta cova l'any 1916 i, segons dades facilitades per ell mateix, s'hi van recollir ossos humans, sílex i ceràmica en superfície (en l''Atles' només s'especifica el sílex: 'un fragment de ganivet retocat' i 'un taló de làmina'). Segons les dades facilitades per Amador Romaní, es podria assegurar que es tracta d'una cova d'enterrament col·lectiu. També es fa difícil establir una cronologia; Romaní la catalogà com una cova del neolític final. A causa d'una sèrie d'informacions contradictòries i de l'embrossat del lloc.CC.AA (1991)</p> | 08286-10 | Riera de Carme (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Amador Romaní va explorar aquesta cova l'any 1916. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, la cova no va poder ser localitzada. L'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica, es va intentar localitzar la cova a partir de les dades que donava Amador Romaní i es va rastrejar la zona de la cinglera on se suposava que devia trobar-se aquesta cova, però va ser impossible localitzar-la. Cal dir que aquest lloc és molt difícil de resseguir perquè ha crescut molta vegetació que impedeix passar per molts llocs i pot haver cobert l'entrada de la cova. CC.AA. (1991)</p> | 41.5437200,1.6642100 | 388585 | 4599979 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69625-foto-08286-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69625-foto-08286-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69625-foto-08286-10-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Durant la realització el Mapa de patrimoni no s'ha pogut tenir accés a l'interior de la Cova per la dificultat del camí | 78|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 69626 | Cova sepulcral de Noranta o Moranta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-sepulcral-de-noranta-o-moranta | <p>BOSCH GUIMPERA,P (1919).Prehistòria Catalana. Barcelona. ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301. VIDAL, L.M. (1911)'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'oro dels Encantats' a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona</p> | <p>Per accedir a aquesta cova cal situar-se en el cementiri de la Torre de Claramunt i continuar en direcció nord per un carrer fins desembocar en un camp de conreu que cal travessar fins arribar on acaba la plana i s'inicia el descens vers la riera. En el límit entre la plana i el pendent, on hi ha construïts xalets de la urbanització, es trobarà un caminet que baixa pel pendent en direcció est; pocs metres més enllà es troba la cova, en un punt on aflora la roca de la cinglera, voltada de terra i pins. La cova queda uns 2-3 metres per sota de la plana. Es tracta d'una cova sepulcral d'enterrament col·lectiu, orientada al nord. La cova fa 5'10 metres de llarg, 3'50 metres d'amplada i uns 1'60 metres d'alçada màxima; l'entrada té una alçada d'uns 1'45 metres. Durant la prospecció de la cova efectuada l'any 1971 per membres de la Secció Excursionista del Club Natació Igualada, es documentà l'existència d'uns possibles enllosats, tot i que no conformats amb seguretat, i també s'aprecià que la cova havia estat molt remenada i que tenia una potència d'uns 20 cm, com a màxim, de terra fins a la roca. Els materials trobats en el decurs de l'esmentada prospecció i cedits a la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada són: SÍLEX: Una punta de sageta amb aletes curtes i llarg peduncle, talla bifacial amb retocs a pressió; una punta de sageta amb incipients aletes, curt trencat, amb la fulla de forma lanceolada, només amb un finíssim retoc als extrems de la peça; un fragment de peduncle d'una punta amb retocs bifacials; un petit esclat triangular sense retocar; un esclat atípic. OBJECTES D'ORNAMENT: 62 peces circulars de collaret, amb perforació central bitroncocònica, totes de petxina, amb un diàmetre que varia entre 3 i 11 cm. OSSOS HUMANS: Ossos humans sense cap mena d'ordre, en la quasi totalitat de la superfície de la cova i pertanyents a diversos individus. Entre incisius, canins i queixals sumen un total de 1035 unitats. D'aquestes, unes 220 són de llet. Fragments de cranis, húmers, etc. MONEDES: 28 monedes de bronze, 'dineros' de l'any 1711 de Felip V, IV d'Aragó. CERÀMICA: Fragments pertanyents a formes hemisfèriques, carenades, ovoides, exvasades; vores verticals, lleugerament entrades, exvasades i enfora; llavis arrodonits o plans; fons plans; desgreixants de quars, mica daurada, pissarra i fibres vegetals; la majoria allisades interiorment i exteriorment; corresponents a vasos petits, mitjans i grans; la majoria dels fragments són llisos, però un d'exvasat porta dos cordons horitzontals i paral·lels, impresos. També un fragment amb una decoració al llavi, consistent en impressions transversals i paral·leles. El gruix de les parets varia de les més primes (d'uns 2 mm) a les més gruixudes (d'uns 17 mm). Les carenes són, en general, a la part medial de les peces. Es tracta, doncs, d'una cova sepulcral d'enterrament col·lectiu amb una cronologia típica de l'edat del bronze, però també amb la possibilitat d'una etapa eneolítica o calcolítica. Les tres etapes fonamentals de l'edat del bronze queden ben clares en aquesta cova: un bronze antic amb els bols i formes hemisfèriques, urnes de fons pla, amb un típic material lític i d'ornament; un bronze mig amb vàries formes carenades; i un bronze final amb vores enfora i exvasades, a més de típics motius decoratius. CC.AA. (1991)</p> | 08286-11 | Riera de Carme (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Durant la prospecció de la cova efectuada l'any 1971 per membres de la Secció Excursionista del Club Natació Igualada, es documentà l'existència d'uns possibles enllosats. L'any 1991, durant la visita a la cova amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de l'Anoia, es pogué observar que la cova estava en bones condicions, malgrat estar molt a prop d'un nucli de població. És probable que no quedi en el seu interior cap resta de sediment intacte, ja que no es va poder apreciar cap resta arqueològica en superfície. CC.AA. (1991)</p> | 41.5392200,1.6594000 | 388176 | 4599486 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69626-foto-08286-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69626-foto-08286-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69626-foto-08286-11-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La ubicació del material de la cova es troba a la secció Arqueològica del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Arxiu Antropologia/núm.de referència:9 Secció Arqueologia del CECI/núm. de referència: P-43 i M-54 | 79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 69627 | La Garsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-garsa | <p>ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàg 202-203</p> | IV aC-X dC | Actualment l'indret on es trobava el jaciment ha estat convertit en un gran pla sembrat de vinya. El terreny ha estat aplanat per tal de poder plantar els ceps i permetre el pas de la màquina. Cap de les estructures descrites a la carta arqueològica s'ha pogut reconèixer. | <p>Segons Amador Romaní, que visità aquesta sepultura l'any 1915 (el 1919 fou destruïda), aquesta estava situada en el lloc anomenat La Garsa, a les Terreres del Ramonet. La sepultura estava excavada al travertí (tapassot), no tenia coberta i era neta de terra. Romaní hi recollí unes dents humanes i uns ossets al seu entorn. La sepultura tenia la forma humana (antropomorfa), estava orientada a l'oest i feia 2 metres de llarg, 0'45 metres d'ample a la capçalera (espatlles de l'esquelet), entre 0'10 i 0'20 metres a l'extrem dels peus i 0'25 metres de fons. Romaní afirma que en aquest lloc hi va recollir ceràmica l'any 1924. En els lligalls d'Amador Romaní conservats al Museu de Capellades es conserven uns dibuixos d'uns fragments de ceràmica de difícil classificació. Hi figura la data d'exploració: any 1915, a càrrec del Sr. Amador Romaní. Aquest autor, després de la visita efectuada l'any 1915, catalogà la sepultura com d'època indeterminada, indicant, però, que era de tipus olerdolà. En un manuscrit inèdit, conservat en els seus lligalls, consta que s'hi van recollir els següents elements: un morter de pedra, sis fragments de 'tegula', tres fragments de vores de vasos sense identificar, un fragment de vora de 'dolium', un fragment de crani humà i varis fragments d'ossos humans pertanyents a les extremitats. Segons les dades aportades per Romaní, es tracta d'un enterrament excavat al travertí, antropomorf, amb el cap arrodonit, angles i peu també arrodonits, típic dels segles IX-X. Durant la visita al jaciment, el novembre del 1984, efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no es localitzà cap tipus d'enterrament, però sí que es trobaren molts fragments superficials de 'tegula' romana que conserva corbatura a les vores, així com 'imbrices' en un camp de conreu de cereals. També es van apreciar molts fragments de 'dolium' i de parets d'àmfora romana. Es pogué comprovar una forta acumulació d'aquests materials en els marges dels camps. No es localitzà cap tipus d'estructura visible superficialment. Aquest jaciment es tracta, doncs, d'una sepultura alt-medieval que segurament ha desaparegut, i un lloc d'habitació sense estructures visibles, d'època romana. L'any 1991, durant la visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, s'observà com en els camps de conreu predomina la ceràmica romana i en un tros de terreny erm entre camps, a la dreta del camí que mena a la casa, es troben nombrosos fragments de tègula romana. En el tall del terreny del costat dret del camí que porta a la masia, a l'alçada de la tanca que la rodeja, es veuen unes bossades de sediments amb fragments de ceràmica grisa medieval i restes de cendres. Per la forma d'aquestes bossades es pot afirmar que es tracta d'un camp de sitges. CC.AA (1991)</p> | 08286-12 | Pla de la Garsa (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Jaciment visitat per Amador Romaní el 1915. . Durant la visita al jaciment, el novembre del 1984, efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no es localitzà cap tipus d'enterrament, però sí que es trobaren molts fragments superficials de 'tegula' romana que conserva corbatura a les vores, així com 'imbrices' en un camp de conreu de cereals. L'any 1991, durant la visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, s'observà com en els camps de conreu predomina la ceràmica romana i en un tros de terreny erm entre camps, a la dreta del camí que mena a la casa, es troben nombrosos fragments de tègula romana El 2003 van tenir lloc algunes prospeccions durant el desdoblament del gasoducte Subirats-Òdena. El mateix any es va dur a terme una nova intervenció de consolidació i rebliment indefinit d'estructures arqueològiques: bassa ibèrica i rases de vinya. CC.AA. (1991)</p> | 41.5281300,1.6757700 | 389523 | 4598234 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69627-foto-08286-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69627-foto-08286-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69627-foto-08286-12-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els materials del jaciment es troben ubicats a Museu de la pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Núm. de referència 309. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 69628 | Pla de les Sitges del Camaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-les-sitges-del-camaro | <p>AA.DD. (2004) Memòria de la intervenció al Pla de les sitges de Camaró. (Torre de Claramunt) abril-març 2004. Generalitat de Catalunya. AA.DD. (1998). Memòria del seguiment del gaseoducte connexió amb M.B. Papeles Especiales i excavacions 1997. Generalitat de Catalunya. ALMAGRO BASCH, M.(1948). 'Excavaciones de los silos romanos tardios del Pla de les Sitges' a Pirineos. Núm. 8. Saragossa. ALMAGRO, M; SERRA, J.C. COLOMINES, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Província de Barcelona. CSIC. Madrid. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia de la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàg. 202-203 ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301. ROMANÍ I GUERRA, A. (1916) ) 'Paletnologia de la Comarca de Capellades. Antigues necròpolis' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVI.. Barcelona. Pàgs 89-95.</p> | IV aC-X dC | <p>El Pla de les Sitges del Camaró és un dels jaciments de la comarca coneguts de més antic gràcies als escrits i dibuixos realitzats per Amador Romaní, el qual feu una breu descripció de les estructures que en aquell moment eren visibles: fonamentalment sitges, una sepultura de lloses i fons de cabana (ROMANÍ, 1916; ROMANÍ, 1917; ROMANÍ, 1921). Segons l''Atles' inèdit d'Amador Romaní conservat al Museu de Capellades, l'any 1906 fou destruïda en aquest lloc una sepultura oberta al travertí i coberta de lloses. Romaní parla de l'existència de 15 sitges, algunes de les quals es van destruir. N'excavà una l'any 1916 i en el seu interior hi recollí una tapa rodona de sitja, amb ceràmica a torn i de pasta roja i grisa i ossos humans d'un sol individu. La sitja, de forma oval, d'1'60 metres d'altura i 1'10 metres d'amplada màxima, estava plena de pedres i terra. En els lligalls d'Amador Romaní conservats al Museu de Capellades també hi ha un dibuix del que sembla ser un fragment de la vora d'un 'dolium'. Romaní va catalogar el jaciment com d'època ibèrica. L'autor també parla d'uns fons de cabana oberts a la roca, de forma rectangular, amb uns graons tallats al travertí. Romaní també parla d'un petit grup de sitges que, segons ell, es trobaven a la partida de Fígols o Frigols, molt a prop d'aquest lloc. Romaní esmenta en el seu 'Atles' que hi localitzà ceràmica ibèrica, campaniana, 'terra sigillata' (?), altres tipus de ceràmica romana, restes humanes i sílex. Entre 1946 i 1947 el Sr. Martín Almagro, amb la col·laboració d'algunes persones de Capellades, va fer una nova planimetria de les estructures que en aquell moment eren visibles i n'excavà o netejà 8 més. El dibuix d'Almagro presenta menys estructures que el dibuix de Romaní, només 13 sitges, probablement degut a que la pinassa i la vegetació les havien tapat. En aquesta nova planimetria també apareixen dues noves estructures que no estan reflectides en la planimetria de Romaní: per una banda apareix una tomba excavada a la roca que en realitat es tracta d'un petit dipòsit, i per altra banda un fons de cabana que no és el que descriu Romaní sinó un altre que ell va considerar com un retall a la roca. Durant l'excavació de les 8 sitges esmentades, el Dr. Almagro va recollir pels voltants 'tegula' romana, 'imbrex' i 'dolium' que, segons ell, eren de cronologia de baixa època romana. No aprecià cap tipus de 'sigillata' romana i donà una cronologia -per a les sitges i el poblat que ell creia que hi havia- dels segles III o IV dC. També indicà que mancaven indicis medievals, cosa que, de fet, no és certa. Excavant les sitges aprecià ceràmica de color vermell a torn, un fragment d'un morter de pedra calcària, fragments de ceràmica de color negrós, 'dolium', 'tegula', 'imbrex', vidres i ceràmiques modernes. Creia que les sitges eren per a emmagatzemar cereals i no un lloc d'enterrament. CC.AA (1991)</p> | 08286-13 | Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Jaciment descobert per Amador Romaní el 1906, que excavà una de les sitges el 1916. Entre 1946 i 1947 el Sr. Martín Almagro, va fer una nova planimetria de les estructures i n'excavà o netejà 8 més.Cap al novembre del 1982, Durant les obres de construcció de la carretera BV-2133 que comunica la Torre Baixa amb la Torre de Claramunt, es va partir el jaciment en dues parts, es van destruir algunes de les estructures conegudes. L'any 1984, durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, es van poder observar les següents estructures: un camp de sitges, un lloc d'habitació amb estructures d'una cabana o casa excavades al travertí, un enterrament aïllat i semidestruït en aquest fons de cabana i un dipòsit d'aigua excavat a la pedra calcària. En el moment de la visita, no es trobaren totes les sitges esmentades per Romaní i Almagro, ja que segurament es trobaven amagades per la terra o la brossa. Les sitges estaven obertes al travertí, i en línies generals eren de forma ovoide. La majoria estaven aïllades, tot i que algunes es comunicaven de forma subterrània. Les seves profunditats oscil·laven entre 0'80 i 2 metres, i els diàmetres màxims interiors aproximadament entre 1 i 1'60 metres. Les boques no passaven de 0'50 metres de diàmetre i eren tapades per una pedra circular de travertí. Quant al fons de cabana o casa retallada al travertí, d'estructura més o menys rectangular, una bona part era coberta per la terra i la brossa, amb una superfície aproximada de 6 metres quadrats, amb graons i llocs aplanats per a rebre les parets. L'element important, però, el constituïa una sepultura excavada amb anterioritat a aquest fons de cabana o casa, ja que queda mutilada per l'esmentada estructura. Es tracta d'una sepultura oberta al travertí, de forma lleugerament trapezial amb els extrems arrodonits, amb una llargada aproximada d'1'75 metres, amplada a la capçalera de 0'43 metres, amplada al centre del cos de 0'41 metres i amb una profunditat d'uns 0'31 metres. La seva orientació és nord-oest sud-est. Aquesta sepultura pot donar una cronologia dels segles VIII-IX o com a molt antiga dels segles VI-VII. Per tant, l'estructura retallada al travertí és forçosament posterior a aquesta cronologia. Entre les sitges també hi havia una estructura allargassada amb els angles arrodonits, excavada al travertí, d'uns 0'80 metres de profunditat, que podria ser un dipòsit d'aigua. Durant la visita al jaciment també es va apreciar superficialment el següent material: - Ceràmica ibèrica: varis fragments d'àmfores de la costa catalana de pastes bicolors i bona cuita, compactes. Un dels fragments conserva uns grafits de l'època; fragments de ceràmica a torn gris monocroma; fragments de ceràmica feta a mà, de pastes grolleres amb desgreixant de quars i mica daurada. - Diversos fragments de 'tegula' amb la vora de secció rectangular, amb desgreixant de pissarra; fragments de 'dolium' i 'imbrex'; també un fragment de pedra de molí (d'origen volcànic). - Diversos fragments de ceràmica gris altmedieval, amb desgreixant de quars i mica daurada, de cuita reductora, a torn, vora enfora i llavi arrodonit. Així doncs, en aquest conjunt, d'entrada i només en base als materials superficials, és possible esmentar tres horitzons culturals: l'ibèric, el tardoromà i l'altmedieval. L'any 1997, amb motiu de la construcció d'un gasoducte des de la xarxa principal fins a l'empresa M.B. Papeles Especiales, S.A., es realitzà un seguiment arqueològic de l'obra i a continuació s'excavaren 4 noves estructures. L'any 1998, un grup d'alumnes de l'IES Molí de la Vila de Capellades van realitzar una neteja superficial del jaciment. L'any 2004 es realitzà una excavació arqueològica i una neteja del jaciment, motivada per la proposta de l'Ajuntament de la Torre de Claramunt i del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, de realitzar algun tipus d'actuació en el conjunt arqueològic que permeti la seva conservació i difusió. CC.AA. (1991)</p> | 41.5383900,1.6730000 | 389309 | 4599376 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69628-foto-08286-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69628-foto-08286-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69628-foto-08286-13-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2021-05-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els materials del jaciment es troben ubicats a Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Núm. de referència 308. El Pla de les Sitges del Camaró, tot i ser un dels jaciments de l'Anoia més citat i conegut, no ha estat excavat de manera sistemàtica. Les intervencions arqueològiques puntuals que s'hi han realitzat tan sols han permès tenir una visió parcial del jaciment. Es pot afirmar que hi ha un conjunt de sitges i d'algunes estructures relacionades amb aquestes que foren amortitzades entre la segona meitat del segle II aC i finals de la primera meitat del segle I aC, que el camí que creua el Pla és posterior a l'amortització d'aquestes estructures, i que es deixà d'utilitzar amb la construcció de la carretera entre Igualada i Vilafranca del Penedès a mitjans del segle XIX (TORRAS, 1991). Quant a les estructures excavades en el travertí, que Romaní va interpretar com a fons de cabana cèltics (ROMANÍ, 1921) són de difícil atribució cronològica, i també cal pensar en la possibilitat que siguin extraccions de blocs de travertí per a la construcció. Finalment, cal esmentar que la sepultura de lloses que està localitzada a uns 75 metres del Pla de les Sitges, lloc conegut també com Olivar d'en Francisquet, en principi no té cap tipus de relació amb les estructures del Pla de les Sitges. Durant els mesos de març i abril de 2004 es va dur a terme una intervenció de la que va destacar principalment la localització de 10 noves sitges, les quals sumades a les ja conegudes d'abans, evidencien una gran zona d'emmagatzematge, la qual, com a mínim, constaria de 28 sitges. En aquesta primera fase no va ser possible localitzar la zona d'hàbitat que ha d'estar relacionada amb la zona d'emmagatzematge. Tot i així, no sembla factible que es trobi dins de la zona que objecte d'aquesta intervenció. CC.AA. (1991) | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 69629 | Sitges de can Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-can-pasqual | <p>Can Pascual està ubicat a l'esquerra de l'antic camí ral, en començar la Torre Baixa, poc després de deixar Capellades, tot anant cap al veïnat de La Rata. Per accedir a al jaciment cal pujar per un curt camí serpentejant que es troba a la dreta del carrer Torre Baixa, poc abans d'arribar al conjunt de Cal Roda. També es pot anar des del carrer Miramar de la urbanització el Pla de la Torre. Segons informació extreta de l''Altes' d'Amador Romaní, conservat al Museu de Capellades, el mateix Romaní l'any 1917 visità unes sitges localitzades a Can Pascual, a la Torre Baixa, una d'elles situada al nord de la masia i l'altra a dins d'aquesta, en el corral, sense especificar més. Arran de la visita a aquest lloc efectuada l'any 1984 amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, els propietaris de Can Pascual informaren que realment havia existit una sitja al costat nord de la casa, però que el lloc ja no es coneix, car possiblement la sitja està tapada o amagada per la brossa, en un turonet a uns 30 metres al nord de la casa. De les sitges de l'interior del corral no en donaren raó. Durant la visita, també es comprovà que hi havia terra i palla, amagant molt possiblement les esmentades sitges. Cal dir que amb aquestes dades es fa molt difícil establir la cronologia del jaciment. CC.AA. (1991)</p> | 08286-14 | La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Amador Romaní va visitar aquestes sitges el 1917. L'any 1991, durant la visita al lloc amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, no es van veure indicis de les sitges visitades per Amador Romaní, tot i que existeix la possibilitat que quedin restes sota el nivell actual del sòl. CC.AA. (1991)</p> | 41.5386100,1.6860900 | 390401 | 4599384 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69629-foto-08286-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69629-foto-08286-14-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 69630 | Turó de la Torre Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-torre-nova-0 | <p>ALMAGRO, M; SERRA, J.C. COLOMINES, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Província de Barcelona. CSIC. Madrid. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia de la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàg. 202-203</p> | XVII-X a.C | <p>El Turó de Torre Nova està situat a prop de la vila de Capellades i a la seva part NO, al costat dret de la carretera d'Igualada a Vilafranca del Penedès, a uns 200 metres abans d'arribar al trencall que porta a Martorell. La part plana d'aquest turó, on hi ha el jaciment, havia estat conreada; Amador Romaní esmenta bancals abandonats i afirma que no massa temps enrere l'indret s'havia convertit en un abocador municipal de deixalles. Quan es realitzà la fitxa del jaciment, la zona estava molt degradada. A. Romaní va detectar en aquest indret dues alineacions de pedres; la primera en direcció sud amb una longitud de 50 metres, i la segona amb una direcció NO i una llargada d'uns 90 metres; en un extrem d'aquesta última hi aprecià els fonaments circulars d'una torre (murs a base de dues filades de pedres amb una amplada de 0'90 metres). També esmenta una pedra dreta, situada a l'interior de l'angle format pels dos murs, de 0'90 metres d'alçada per 1'25 metres d'amplada per 0'50 metres de gruix. A. Romaní no recollí cap tipus de ceràmica ni element arqueològic. Vaello i els seus col·laboradors van recollir ceràmica rodada (poca) i sílex en uns bancals abandonats, però després d'explorar una cova (la de Torre Nova) que es localitza a la cinglera, van arribar a la conclusió que els materials provenien de la part superior, del planell, aleshores decidiren explorar-lo amb més intensitat i detectaren 'algunes irregularitats cobertes de terra i pedres' que identificaren com un possible poblat, del que trobaren ceràmica no rodada com la de la cova i de la qual se'n desconeix la ubicació o destí. Segons l'article de Vaello i col·laboradors, els materials trobats van ser els següents: - Varis fragments de ceràmica de superfície brunyida, llises i grolleres, decorades amb diversos motius (cordons impresos amb digitacions, mugrons i solcs acanalats). Vores exvasades i llavis bisellats, un fons pla i una nansa vertical tipus pont. També, segons els mateixos prospectors, un fragment de nansa d'àmfora romana, un fragment de 'tegula' romana i sis fragments de ceràmica gris medieval. Quant a pedra, es van recollir quatre gratadors de sílex i un burí i tres nuclis del mateix material; també un fragment de destral polida de diorita i un tros de pedra de molí de mà d'arenisca. A la vista d'aquests materials, cal suposar que el lloc estaria habitat en una etapa del Bronze Final III català, és a dir, entre els anys 900-650 aC aproximadament. CC.AA. (1991)</p> | 08286-15 | Coll de Frígols (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Jaciment descobert per Amador Romaní a principis del segle XX. Durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, l'any 1984, es van recollir dos fragments de ceràmica: un decorat amb dos cordons impresos i vora exvasada i l'altre decorat amb simples incisions. És possible, doncs, confirmar la cronologia esmentada. No es pogueren localitzar els murs descrits ja que el lloc era cobert amb deixalles i terra. Només s'aprecià, a l'extrem nord, unes pedres amb una disposició especial (restes dels murs?). Amador Romaní, a la revista 'Penedès', la va catalogar com una estació d'època indeterminada. En la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1991, els arqueòlegs afirmen que aquest indret durant anys havia estat l'abocador municipal de deixalles de la Torre de Claramunt. Quan l'Ajuntament del municipi va decidir dignificar aquest lloc, segons els varen informar, no sols es van endur les deixalles, sinó que també varen rebaixar el nivell del turó en aquest sector. Quan els arqueòlegs varen anar a visitar la zona, la plana estava coberta per una capa de vegetació que va dificultar la tasca de localització de restes. No varen localitzar cap fragment de material en superfície. Malgrat totes les agressions que ha patit aquest jaciment, és possible que encara resti una part conservada per sota del nivell actual del sòl.CC.AA. (1991)</p> | 41.5336200,1.6802000 | 389902 | 4598838 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69630-foto-08286-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69630-foto-08286-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69630-foto-08286-15-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Lloc d'ubicació del material: Arxiu Arqueologia del CECI /núm.de referència 306 | 79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 69631 | Pedra Dreta de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-dreta-de-cabrera | <p>ENRICH I HOJA, J . (1976 ) 'Recuperación de la desaparecida 'Pedra dreta de Cabrera''. Igualada, Periódico del Anoia.</p> | <p>La Pedra Dreta de Cabrera fou descoberta l'any 1922 per mossèn Pere Bosch i Ferran. El dia 22 d'agost del 1929, Amador Romaní la visità i afirmà que es tractava d'un menhir. Aquest estava ubicat en un bosc de pins a prop del camí que del castell de Cabrera mena al Mas de la Guitza, i a sota de la Casa Blanca. Posteriorment, i durant molts anys, aquesta pedra es va considerar perduda o destruïda, fins que mossèn Batlle i Manerer la localitzà novament el 1976, tirada al peu d'un terraplè i a la vora d'un carrer d'una urbanització. En una fotografia que es conserva de l'any 1922, es pot veure com la pedra estava inclinada, però quan es localitzà l'any 1976, estava a terra. Posteriorment Mossèn Batlle la va traslladar, amb el permís del seu propietari la una placeta a Vilanova d'Espoia, prop de l'absis de l'església romànica. La Pedra Dreta de Cabrera ha estat sempre un element amb una certa tradició arqueològica a la comarca de l'anoia (suposadament un menhir), tot i que no hi ha cap indici que pugui fer suposar que pertanyi al fenòmen megalític. L'any 1985, durant la visita efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no s'aprecià cap element arqueològic o constructiu ni ceràmica al seu lloc d'orígen. Durant la revisió de la Carta Arqueològica, l'any 1991, es va poder comprovar que la pedra es troba en bon estat de conservació i que, al trobar-se en una placeta del nucli de Vilanova d'Espoa no corria perill de destrucció. CC.AA (1991)</p> | 08286-16 | Vilanova d'Espoia (Plaça de l'església s/n -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>La Pedra Dreta de Cabrera fou descoberta l'any 1922 per mossèn Pere Bosch i Ferran. El dia 22 d'agost del 1929, Amador Romaní la visità i afirmà que es tractava d'un menhir. Aquest, estava ubicat en un bosc de pins a prop del camí que del Castell de Cabrera mena al Mas de la Guitza, i a sota de la Casa Blanca. Posteriorment, i durant molts anys, aquesta pedra es va considerar perduda o destruïda, fins que mossèn Batlle i Manerer la localitzà novament el 1976, tirada al peu d'un terraplè i a la vora d'un carrer d'una urbanització d'aquesta zona, en una parcel·la. En una fotografia que es conserva de l'any 1922, es pot veure com la pedra estava inclinada, però quan es localitzà l'any 1976, amb motiu dels treballs de l'esmentada urbanització, va aparèixer a terra. Posteriorment, Mossèn Batlle la va traslladar, amb el permís del seu propietari, a una placeta de Vilanova d'Espoia i la plantà a prop de l'absis de l'església romànica de Vilanova. La Pedra Dreta de Cabrera ha estat sempre un element amb certa tradició arqueològica a la comarca de l'Anoia (suposadament un menhir), tot i que no hi ha cap indici que pugui fer suposar que pertanyi al fenomen megalític. L'any 1985, durant la visita efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no s'aprecià cap element arqueològic o constructiu ni ceràmica en el seu lloc d'origen. Durant la revisió de la Carta Arqueològica, l'any 1991, es va poder comprovar que la pedra es troba en bon estat de conservació i que, al trobar-se en una placeta del nucli de Vilanova d'Espoia, no corria perill de destrucció. CC.AA. (1991)</p> | 41.5160000,1.6543700 | 387716 | 4596915 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69631-foto-08286-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69631-foto-08286-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69631-foto-08286-16-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La fitxa de la Carta Arqueològica corresponent a aquest menhir, inicialment va ser inclosa en el municipi de Cabrera d'Igualada, lloc del qual probablement procedeix el menhir. Posteriorment es va incloure aquest jaciment entre els pertanyents a la Torre de Claramunt, municipi on actualment es conserva el menhir | 79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 69632 | Necròpolis al peu de la carretera entre la Pobla i Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-al-peu-de-la-carretera-entre-la-pobla-i-capellades | <p>CC.AA. núm 12250</p> | V-X | Actualment l'entorn del jaciment ha estat molt remogut i per l'extracció de pedra i la vegetació que ha crescut. Piles de pedra ocupen l'espai i impossibiliten la correcta observació. | <p>En aquest lloc es poden observar les restes de tres tombes excavades a la roca de travertí. Es tracta de dos peus o dos capçals, arrodonits i orientats cap a l'oest. Un d'ells es conserva molt precàriament i els altres dos són fàcilment identificables. Aquestes tombes estaven senceres anys enrere, però els treballs d'extracció de roca de travertí per a la construcció les han escapçat i amenacen la seva conservació. Establir la cronologia d'aquest tipus de tombes és una empresa difícil, i més quan no hi ha hagut la possibilitat de practicar-hi cap intervenció arqueològica. De tota manera, i en base a altres jaciments amb tombes similars, cal apuntar dos límits cronològics clars: segles IV-V dC i segles IX-X dC, és a dir, entre un moment tardoromà i l'alta edat mitjana. CC.AA. (1991)</p> | 08286-17 | Urbanització Ca l'Anton. (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Notícia del jaciment donada per Joan Jordi Enrich del CECI.</p> | 41.5377800,1.6801600 | 389905 | 4599299 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69632-foto-08286-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69632-foto-08286-17-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 69633 | Els Frígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-frigols | <p>AA.DD. (2003) Informe de l'excavació arqueològica per la construcció del gasoducte Subirats-Òdena. Generalitat de Catalunya.</p> | I aC-X dC | Actualment és un camp de conreu i no s'aprecia cap resta a simple vista | <p>En aquest lloc s'han documentat 28 estructures arqueològiques retallades a la roca, 7 de les quals són atribuïbles a sitges d'emmagatzematge de cereals d'època ibèrica tardana o romano republicana reblertes al segle I a C. Tres d'elles són concavitats poc profundes de planta circular possiblement utilitzades com basament de grans gerres d'emmagatzematge romanes (dolium), 10 són sepultures d'inhumació tardoromanes o altmedievals -de fossa simple excepte una de caixa de lloses-, i la resta són retalls i rases de vinyes. Aquestes estructures corresponen a tres moments d'ocupació de l'espai: 1. Ocupació en època ibèrica, representada per sitges i estructures negatives de planta circular de dimensions més reduïdes. Pel que fa a les sitges, es tracta d'estructures negatives de planta circular, amb unes dimensions i tipologies variades. La gran majoria són retalls amb una boca de 56 a 146 cm i unes parets que es van obrint fins a la base, on arriben a tenir una amplada d'entre 60 i 240 cm. També ha aparegut una sitja amb les parets molt més verticals i que es va tancant lentament sense fer panxa. Dues d'aquestes sitges es comunicaven entre elles per un forat gairebé a la base de la sitja i que va aparèixer tapiat per pedres molt ben encaixades. Alhora també van aparèixer estructures negatives de planta circular però poc profundes, de 30 a 45 cm, i amb un diàmetre que oscil·la entre 65 i 90 cm, les parets són verticals. Probablement es tracta d'estructures per encaixar-hi algun tipus de recipient tipus dòlies. Tant les sitges com les estructures més petites es trobaven farcides per un estrat molt similar, format per terra fosca i gran quantitat de pedres de travertí. Aquesta fase d'ocupació ha deixat molt pocs materials i els que han aparegut estan molt fragmentats, la ceràmica més abundant ha estat la feta a mà o a torn lent de pasta vermellosa, de la que només han aparegut formes tancades tipus olla. També ha aparegut ceràmica feta a torn, oxidada ibèrica i algun fragment de ceràmica reduïda, així com fragments de tègula romana plana i dòlia, tot i que en petit nombre. El material lític recuperat correspon a tapes de sitges, fetes amb travertí, de planta circular, i dos fragments de molí barquiforme fet amb granit. També han aparegut algunes pedres aparentment d'esmolar. Tot i situar-se a uns 70 metres del jaciment conegut com a Pla de les Sitges del Cameró, sembla que tots dos punts formarien part d'un mateix conjunt, ja que la tipologia i cronologia d'ambdós jaciments són molt similars. 2. Utilització de l'espai com a necròpolis, que podria ser d'època tardoromana o medieval. D'aquesta fase s'han documentat un total de 10 tombes que apareixen distribuïdes de forma ordenada, en bateria i amb una orientació sud-oest nord-est. N'hi ha dues que apareixen separades de la resta. Les tombes són gairebé totes infantils o d'individus joves. L'estat de conservació de les restes humanes és molt precari, segurament a causa de l'acidesa del terreny i tots els cossos recuperats estan molt malmesos. En la majoria dels casos només han aparegut part de les extremitats i alguns fragments de crani. Totes les sepultures tenen unes dimensions similars: 150 cm de llargada, 60 cm d'amplada i en algun cas arriben fins els 180 cm de llargada. Tipològicament les tombes es poden dividir en dos grups: les de fossa simple, que són la majoria, i les de caixa de lloses. 3. Rases de vinyes d'època moderna. Quant a les rases de vinya, aquestes estan relacionades amb les tasques agrícoles en època moderna, ja que en el seu interior s'han localitzat alguns fragments de ceràmica vidriada.CC.AA (1991)</p> | 08286-18 | Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Jaciment descobert durant les prospeccions realitzades amb motiu de les obres del gaseoducte que transcorre de Subirats a Òdena, en el tram VB-175 i VB-176. Desprès de l'excavació es va emetre la resolució del director general del Patrimoni Cultural, de data 4 d'agost de 2003, per la qual s'autoritzava l'eliminació parcial de les restes arqueològiques del jaciment de Frígols.</p> | 41.5393000,1.6755500 | 389523 | 4599474 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69633-foto-08286-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69633-foto-08286-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69633-foto-08286-18-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Lot de material arqueològic: fragment eina/instrument ubicat al Museu Comarcal i de la Pell de l'Anoia amb el núm de registre 4774 | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 69634 | El Camaró II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-camaro-ii | <p>AA.DD. (2003) Informe de l'excavació arqueològica per la construcció del gasoducte Subirats-Òdena. Generalitat de Catalunya. ALMAGRO BASCH, M.(1948). 'Excavaciones de los silos romanos tardios del Pla de les Sitges' a Pirineos. Núm. 8. Saragossa. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia de la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàg. 202-203 ROMANÍ I GUERRA, A. (1916) 'Paletnologia de la Comarca de Capellades. Antigues necròpolis' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVI.. Barcelona. Pàgs 89-95</p> | III-I a.C | <p>La localització de tres sitges, seccionades durant la construcció de la rasa del gasoducte Subirats-Òdena va motivar la realització d'una prospecció per tal de determinar la possible ubicació d'un jaciment en aquesta zona. Els treballs de prospecció van posar de manifest l'existència de dos retalls circulars més, fet que va motivar l'excavació arqueològica en el punt afectat pel traçat del gasoducte. L'excavació parcial d'aquest jaciment va permetre descobrir l'existència de quatre retalls de planta circular i un de planta rectangular. En canvi, no es va localitzar cap tipus d'estructura murària que es pugui relacionar amb aquests retalls. Quant a les sitges seccionades per la rasa, es tracta de sitges de reduïdes dimensions, reomplertes amb pedres de petit i mitjà tamany, amb una minsa presència de material ceràmic. La localització d'aquestes cinc estructures en un espai molt reduït (7 m2) suposa un alt índex de concentració de sitges, la qual cosa porta a pensar en l'existència de més estructures similars en el terreny que no està afectat per les obres del gasoducte. En resum, es pot concloure que es tractaria d'una zona d'emmagatzematge que podria estar relacionada amb el jaciment del Pla de les Sitges del Cameró, el qual es troba a uns 200 metres de distància. El material recuperat permet establir un marc cronològic que situa la colmatació d'aquestes sitges a la primera meitat del segle I aC. Cal tenir en compte l'existència del jaciment de Frígols, situat també a escassos metres del Cameró. Aquest fet permet plantejar la hipòtesis de l'existència d'un assentament ibèric de relativa importància econòmica en aquesta zona. CC.AA. (1991)</p> | 08286-19 | Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Jaciment descobert durant les prospeccions realitzades amb motiu de les obres del gasoducte que transcorre de Subirats a Òdena, en el tram VB-180 i VB-181.</p> | 41.5393100,1.6754100 | 389512 | 4599475 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69634-foto-08286-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69634-foto-08286-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69634-foto-08286-19-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 69635 | Forn de calç del Manou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-manou | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | La vegetació de l'entorn amenaça amb cobrir tot el conjunt. | <p>Restes d'antic forn de calç situat al cim de la Serra, prop del Coll de Mata. Es tracta d'un forn amb la caixa semisoterrada de planta circular. Dins de la caixa, s'aixeca per tot el voltant una gruixuda paret feta de pedres en sec amb la cara bona a plom i juntes fetes amb fang d'argila. El mur de la caixa s'aixeca uns tres metres d'alçada pels sectors de llevant, nord i ponent. El sector de migdia, on presumiblement es trobava la boca, ha desaparegut i es troba ocupat per la vegetació. No s'observen restes d'una possible volta superior, per la qual cosa es pot pensar que la volta era feta amb les mateixes pedres de calç cobertes amb un capell, fet d'una enfangada de calç espessa, que desapareixia un cop s'havia acabat la cuita.</p> | 08286-20 | Coll de Mata (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Almenys des del segle XIV es troben documents que ens informen de l'explotació de la pedra calcària dels voltants de Vilanova d'Espoia als forns de calç. Tradicionalment els forns havien estat itinerants i consistien en una caixa excavada que es feia al mig del bosc, proper a la pedra i a la fusta per evitar el transport. Al cap d'uns anys quan s'esgotaven els recursos de l'entorn el forn s'abandonava. A començaments del segle XX es va optar per fer forns fixos, acompanyats d'una caseta o barraca al costat destinada a protegir els fogots o grapats de fusta de la pluja i deixar un espai pels treballadors. A mitjans del segle XX es comptaven sis forns de calç als entorns d'Espoia: el del Cabreta o de la carretera (fitxa 115), el del Tino (fitxa 112), el Nou o de Cal Pep de la Jana (fitxa 114), el del Calciner, avui desaparegut, el del Carrascle, també desaparegut, i el de Ginoles, aquest darrer en terme de Mediona però treballat per gent d'Espoia. El forn del Manou, per ser propietat de la casa del Manou, no tenia nom concret i era associat al de Cal Tino. Les darreres produccions han estat estimades en un miler de tones anyals de pedra cuita o calç viva, en terròs, per a ésser apagada mitjançant l'addició d'aigua. El treball als forns era molt feixuc. Primer s'havia d'arrencar la pedra carregar el forn apilant les pedres. Desprès calia cobrir-lo de pedra i fang. En paral·lel era necessari haver tallat molta llenya i apilar-la en fogots. Un cop encès calia mantenir el foc viu durant set o vuit dies dia i nit. Aquesta feina era realitzada per tres homes que s'anaven tornant cada dues hores. Desprès calia refredar la pedra de calç i carregar-la en carruatges. El destí acostumava a ser la construcció i les adobaries d'Igualada, que per blanquejar la pell empraven la calç. També era un element imprescindible per a la fabricació de paper, amb l'objectiu de blanquejar i desinfectar la matèria prima. Pels habitants de Vilanova d'Espoia, el treball als forns de calç era complementari al de les feines agrícoles. Fins a finals de la dècada del 1950 estigueren en funcionament els diversos forns. El darrer forn en tancar va ser el del Calciner. Aquest forn era propietat de la casa de Cal Manou, que explotava juntament amb el forn del Coll de Mata. Va trobar-se en actiu fins a la dècada del 1950, moment en que l'activitat de la calç va ser abandonada pels de la casa.</p> | 41.5123300,1.6650100 | 388598 | 4596493 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69635-foto-08286-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69635-foto-08286-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69635-foto-08286-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 69636 | La Torre Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-alta | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XXI | <p>Nucli format per la trama urbana nascuda als peus del turó on s'aixequen les construccions del castell de La Torre de Claramunt i l'església de Sant Joan. El nucli es troba format per un seguit de carrers: Carrer del Castell, Carrer de Dalt, Carrer de Baix, Carrer del camí del riu Agost, Carrer de la Torre nova, Carrer de Josep Miquel Bas i Carrer del Camí de la Font, que formen un entramat molt irregular fruit de l'adaptació orogràfica al pendent de la muntanya. El conjunt d'edificis que configuren el nucli està format per cases unifamiliars adossades en la majoria dels casos, de planta baixa i un o dos pisos. En ocasions compten amb plantes semisoterrades aprofitant el desnivell del terreny. La planta dels edificis acostuma a ser rectangular o quadrangular, però no són estranys els edificis de plantes trapezoïdals coincidint amb les cantonades dels carrers. Es tracta de construccions senzilles de caràcter popular, aixecades en parament de pedra irregular i arrebossades amb ciment i pintades. La majoria han tingut reformes fetes amb maó. Del conjunt de construccions destaca l'edifici de l'Ajuntament per les seves grans dimensions i major solidesa, ben bé al centre del nucli urbà. L'aspecte general de conjunt destaca per la seva harmonia sense grans edificis que trenquin els volums en alçada o grandària, i per la seva gran adaptabilitat al pendent i a la irregularitat del terreny natural on s'assenta, amb carrers irregulars, esglaonats i sense línies rectes.</p> | 08286-21 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>El nucli urbà de la Torre de Claramunt neix aprofitant la protecció que proporcionava el castell de la Torre de Claramunt i l'església de Sant Joan. Si bé podem pensar que originalment la població del terme podria haver estat predominantment dispersa, vivint en les masies, la presència del castell hauria estat un important punt d'atracció i és possible que ja des dels segles XIV-XV s'hi concentrés un petit nucli de cases. Desprès d'un període als segles XVI-XVII en el qual la població minvaria i hauria pogut desaparèixer, el nombre d'habitants tornaria a augmentar entorn al segle XVIII. Al cens del 1719 hi consten 390 habitants al terme i al del 1787, un total de 390. Dels 390, n'hi havia un total de 315 que vivien a la Torre. RIBA GABARRÓ (1988: 299). El fogatge del 1738 dóna a entendre l'existència 20 focs a la Torre de Claramunt, alguns dels quals podrien ser d'habitants del peu del turó del castell. Algunes de les construccions més antigues que es conserven podrien pertànyer a aquest moment històric. És el cas de Cal Gironès que conserva gravada a la dovella central del portal la data de 1759. Durant la primera meitat del segle XIX la població s'estabilitza: el censos del 1830 i 1842 donen 411 i 438 habitants. Poc temps després, a causa de la crisi de les indústries i la devastació de les vinyes per la fil·loxera, la tendència es va invertir i el 1900 només apareixen registrats 192 habitants. Al segle XX, amb la modernització de les indústries papereres i la creació de nous centres de treball de diverses activitats, el censos tornaven a mostrar una recuperació. En les dècades del 1980-1990 la construcció de noves urbanitzacions al sector de llevant de l'antic nucli i per la partida coneguda com el Pla de la Torre han fet augmentar considerablement la població. L'estil arquitectònic i la trama urbana de les noves urbanitzacions contrasta àmpliament amb la del nucli històric de la Torre de Claramunt, que ha sabut mantenir la seva personalitat davant de l'impuls constructiu i el creixement de finals del segle XX.</p> | 41.5336000,1.6583400 | 388078 | 4598863 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69636-foto-08286-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69636-foto-08286-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69636-foto-08286-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La Torre Alta és el nom que se li dóna habitualment al nucli històric de La Torre de Claramunt, amb l'objectiu de diferenciar-lo de la Torre Baixa i de Vilanova d'Espoia ja que, La Torre de Claramunt, és també el nom del municipi. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 69637 | Vilanova d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilanova-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XII-XXI | <p>Nucli habitat situat a migdia del terme municipal. Es tracta d'un dels dos nuclis històrics documentats dels del període medieval que, juntament amb el de La Torre de Claramunt agrupava la població del terme. El nucli s'assenta sobre un petit turó que domina la vall del torrent de Mas d'en Ponç i del Manou fins a la seva confluència amb el riu d'Agost, entre les elevacions de la Muntanya de Cal Vilaseca i La Serra. Es troba format per un seguit de cases agrupades al vessant de migdia del turó, a redós de l'església romànica de Sant Salvador d'Espoia, que s'adapten a l'orografia del terreny. Les cases s'han anat configurant en un carrer principal anomenat carrer Major i la seva continuació al carrer de les Eres, que recorren en sentit Est-Oest el turó, i un carrer paral·lel anomenat carrer de Baix i la seva prolongació al carrer Nou, que transcorren en paral·lel a la part inferior del turó. Un seguit de carrerons transversals irrompen acabant de configurar la xarxa urbana i formant petites placetes, alguna de les quals, com és el cas de la Plaça Nova, nascudes de la desaparició d'una illa de cases. Una altra plaça important és la plaça de l'església, que s'obre al davant de la façana principal de l'església, que ha estat eixamplada per la creació d'un parc, i la plaça Major, que s'escau al davant de la façana de ponent del temple. Altres carrers situats al cantó nord del turó són el carrer de Carme i el carrer de Capellades, que es devien correspondre a l'arribada d'aquests camins al nucli. El tipus de construcció predominant és el de vivenda entre mitjeres de planta baixa i un o dos pisos. En les construccions més antigues predomina el mur de pedra irregular amb cantonades reforçades. Són habituals les façanes arrebossades i pintades en colors diversos. Algunes d'aquestes cases han estat restaurades els darrers anys, però sempre conservant els volums originals i sense elevar-se amb alçades desproporcionades. El creixement urbà ha tingut lloc als extrems de llevant i de ponent del nucli amb la construcció de les escoles i d'algunes cases unifamiliars.</p> | 08286-22 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>El nucli de Vilanova d'Espoia va neixer a l'entorn de l'església parroquial de Sant Salvador. L'església és una construcció aixecada a mitjans del segle XII i es va construir per assistir-hi el nucli de població situat a l'entorn de la Casa Senyorial, que pertanyia al Castell de Claramunt. Les primeres notícies documentals són de l'any 1199 i procedeixen del testament de Pere de Soler, on es fa la deixa d'unes tovalles d'altar a l'església de Vilanova d'Espoia. Vilanova d'Espoia i el seu territori, formaren part del domini feudal del castell de Claramunt; però des del segle XIV la jurisdicció senyorial pertangué als nobles de Cabrera i de Vallbona. A finals del segle XV, Espoia pertany als nobles de Camporrells. L'any 1530, entre Elisabet Jerónima de Camporells i el batlle, els regidors i els prohoms de l'Espoia, s'establí un convenir per una vigència de sis anys, durant els quals els vassalls pagarien un dotzè de les collites de cereals i llegums. Desprès d'un interregne temporal de la família dels Fivaller, el domini temporal va passar definitivament als nobles de Foixà, de la línia dels senyors de Maçanet. Des del 1586, consta que Octavi de Foixà, prior del monestir de Sant Cugat del Vallès, és el senyor baronial, i que el 1595 deixà el domini a la seva germana Magdalena de Foixà, monja del monestir de Valldonzella. En fou hereu el 1599, Lluís de Foixà, fill natura d'Octavi, que el 1609 tenia una forta controvèrsia amb el rector de l'Espoia per la recuperació del delme. La propietat es va mantenir en la línia dels Foixà, alguns dels quals, com és el cas d'Antoni de Foixà i Balaguer va ser enterrats a la parròquia de Vallbona. El darrer senyor de Vilanova de l'Espoia va ser Antoni de Foixà i Guiu, que es va casar amb Joana de Garma. Per les lleis abolicionistes dels senyorius donades per les Corts de Cadis, el 1811, els nobles de Foixà, perderen les seves baronies de Cabrera, Vallbona i Vilanova de l'Espoia. RIBA I GABARRÓ (1988: 305) Pel que fa a la població del nucli de l'Espoia, el primer fogatge que aporta informació és el del 1378, que dóna 5 focs per l'Espoia. Aquesta població es va mantenir estable a la baixa Edat Mitjana, ja que cent anys desprès, al fogatge del 1479 nomès es donen 6 focs, amb l'augment toal d'un foc en cent anys. Els fogatges del segle XVI tenen xifres similars i donen 8 focs a l'Espoia el 1553. Durant aquests segles, i degut al nombre reduït de focs, cal pensar que la població nomès eren unes quantes cases al voltant de l'església, a la part alta del turó. L'avenç demogràfic no fou gaire alt durant el segle XVII, ja que el fogatge del 1708 nomès dóna 10 focs. Al 1719, del total de 390 habitants del terme, 75 ho eren de l'Espoia. RIBA I GABARRÓ (1988: 299) Urbanísticament, el nucli original degué desenvolupar-se al voltant de l'església de Sant Salvador, que tenia diverses cases adossades al seu entorn, a l'estil d'una sagrera. A tocar de l'església arrencaven els camins de l'Espoia, que comunicava aquest indret amb capellades, seguint la línia actual del carrer de l'Espoia. En sentit contrari, vers ponent, arrencava el camí de Carme, seguint la carena del turó. A més d'aquests dos carrers primigenis i el nucli al voltant de l'església, el nucli urbà es degué continuar desenvolupant baixant el turó a vessant de migdia, amb el carrer Major com a eix vertebradr principal. El nucli es va mantenir com a poble de tradició pagesa molt vinculat a l'explotació de la vinya i la calç durant el segle XIX i a part del segle XX. En l'actualitat, malgrat l'abandonament de les activitats tradicionals el nucli s'ha mantingut habitat refent bona part de les antigues cases com a segones residències, tot i que darrerament han tornat a ser habitades com a vivenda habitual. Aquest darrer fet ha contribuït a mantenir el poble viu i en constant renovació.</p> | 41.5158800,1.6541600 | 387699 | 4596902 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69637-foto-08286-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69637-foto-08286-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69637-foto-08286-22-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-05-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 69638 | La Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-5 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XXI | La gran majoria de les cases han sofert restauracions i renovacions els darrers anys adaptant-les a les necessitats bàsiques, però sempre mantenint els volums i en la majoria dels casos, les façanes. | <p>Conjunt urbà format pel grup de cases que configuren el nucli de La Serra. El conjunt es situa coronant un petit turó situat al Sud-oest del nucli de Vilanova d'Espoia, just a l'altre costat de la carretera. El nucli es configura en sentit Est-Oest, sobre la carena del turó, formant un seguit de carrers nascuts al voltant dels principals camins que recorren el turó. El carrer més alt i més antic rep el nom de Carrer Alt de la Serra. Uns metres més baix i en paral·lel a l'anterior es troba el carrer Camí Vell de la Serra. Un carrer perpendicular que els creua és el carrer Camí de Can Paxiano, que segueix la via que du a aquest mas, ja en terme de Mediona. El conjunt d'aquests tres carrers sembla haver estat el nucli originari de La Serra. Dos carrers més inferiors i a l'hora més moderns són els Carrer de la Serra i Carrer del Camí de Matacavalls. Pel que fa a la tipologia de les construccions, cal dir que el nucli el formen fileres de cases aliniades que conformen els carrers. Es tracta de cases de planta baixa, primer pis i golfes, pràcticament totes de planta rectangular i cobertes a dues aigües. La gran majoria d'elles són fetes en parament irregular de pedra a la planta baixa i reforçant les obertures, i en maó o tàpia als pisos superiors. Pràcticament totes es troben arrebossades i pintades. Algunes de les construccions entre vivenda i vivenda són corrals, cellers o espais auxiliars de les cases, que queden integrades al conjunt. Algunes d'elles conserven les llindes datades originals com Cal Finu, que és la núm. 18 del carrer Camí Vel de la Serra amb la data 1774 i d'altres les restes de portals adovellats. Les cases de carrer de la Serra, orientades al Nord són més modernes i la majoria compten amb planta biaxa, primer i segon pis.</p> | 08286-23 | La Serra (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Tot i no tenir dates concretes, el nucli de la Serra devia aparèixer en la segona meitat del segle XVIII fruit del creixement demogràfic del terme. La llinda del 1774 és la més antiga conservada al nucli i reforça aquesta idea de nucli aparegut en aquest segle. La tipologia constructiva mostra cases de caràcter popular, possiblement de pagesos rabassaires que conreaven les vinyes del voltant. Molts dels habitats més grans de la Serra encara recorden la feina de parcers en les terres dels masos Ponç i Martí, del terme de Mediona, però properes al nucli de la Serra. Aquesta activitat agrícola era combinada amb el treball als forns de calç de Vilanova d'Espoia. El conjunt es va mantenir amb característiques similars fins a la segona meitat del segle XX, moment en el qual es van arreglar moltes cases dotant-les de serveis moderns, i es va construir la línia de cases adossades al nord formant el carrer de la Serra i carrer del camí de Matacavalls.</p> | 41.5127600,1.6505300 | 387390 | 4596560 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69638-foto-08286-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69638-foto-08286-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69638-foto-08286-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 69639 | La Torre Baixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-baixa | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XXI | Algunes de les cases que formen el nucli han estat restaurades les darreres dècades, però mantenint la seva línia de façana i els elements principals. | <p>Nucli habitat situat a ponent del terme de La Torre de Claramunt, al peu de la carretera de Capellades a La Pobla de Claramunt, que es correspon a l'antic camí ral. Aquest nucli s'organitza urbanísticament en un carrer que s'estén en dos trams en sentit Nord-Sud anomenat carrer de la Torre Baixa, entre els números 3 i 65 el primer tram, i els números 135 a 139 el segon tram. La tipologia constructiva de les cases és similar als dos trams, tractant-se de cases de caire popular, aixecades entre mitgeres de planta baixa, primer i segon pis, cobert a dues aigües. Són construccions fetes en mur de pedra amb parament irregular, amb alguns fragments de maó. La majoria han estat arrebossades i algunes pintades en colors. Moltes d'elles conserven els portals originaris construïts amb dovelles formant arcs rebaixats. Al primer tram s'aprecia que la línia de cases situades a ponent són més antigues, i que per tant el carrer actual devia ser en realitat l'antic camí ral, arran del qual s'aixecaven. A migdia del carrer, seguint la línia de cases s'aixeca el conjunt paperer de Cal Roda. De tot el conjunt destaquen especialment les cases dels actuals números 51-53, per tractar-se d'una de dimensions superiors a les altres i dotada amb una galeria oberta a nivell de primer pis. Aquesta casa, juntament amb la del número 15, que s'adossa al conjunt fabril, semblen les més antigues del nucli. La renglera de cases situada a llevant d'aquest primer tram i que tanquen el carrer són de recent construcció. Predomina la casa entre mitjeres de planta baixa i primer pis, fetes totes amb les mateixes característiques arquitectòniques. El segon tram de carrer, entre els números 135 i 139 conserva cases antigues a banda i banda del carrer, algunes d'elles com la núm. 155, que rep el nom de Cal Nen, conserven encara els portals adovellats. Altres, com la casa núm 145 conserva la data de 1835.</p> | 08286-24 | La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt) | <p>El nucli de la Torre Baixa estava format per la renglera de cases encarades a llevant al peu de l'antic camí ral. Els seus orígens cal situar-los a mitjans del segle XVIII i començaments del segle XIX. La tipologia constructiva, de caire popular, indica que es tracta de construccions fetes per rabassaires i obrers de les fàbriques papereres dels voltants. El nucli de La Torre Baixa va mantenir una població estable fins a la dècada del 1950-1960, moment a partir del qual moltes cases van quedar abandonades. A la dècada del 1990 bona part de les cases foren reocupades i rehabilitades, tot i que la majoria van conservar els portals originals i les façanes. A partir d'aquesta data el nucli va créixer aixecant cases unifamiliars adossades a l'altra línia de carrer.</p> | 41.5383600,1.6865700 | 390441 | 4599356 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69639-foto-08286-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69639-foto-08286-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69639-foto-08286-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El segon tram del barri es troba a tocar del barri de la Rata. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 69640 | Bosc de la Serra Conillera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-serra-conillera | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | <p>Bosc que s'esten al vesant de ponent de la Serra Conillera, que s'escau dins dels terme municipal de la Torre de Claramunt, ocupant la punta del terme a l'altra banda de la carretera C-15. La serra Conillera s'esten en sentit Nord-Sud seguint el curs del riu Anoia amb alçades màximes de 548 m al pic de Miramar. Es tracta d'un bosc mixte on predominen l'azina, el pi negre (pinus slvestris), i el roure. Degut al fort pendent de la muntanya en aquest indret, l'explotació agrícola de la muntanya no va tenir els efectes d'altes muntanyes més planeres, conservant un bosc on encara s'observen clapes d'alzina i roureda cosiderables.</p> | 08286-25 | La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt) | 41.5414200,1.6973000 | 391341 | 4599682 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69640-foto-08286-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69640-foto-08286-25-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 69642 | Cal Rodancito | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rodancito | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII | <p>Edifici de planta rectangular situat al final del carrer del Castell, dins del nucli de la Torre de Claramunt. Cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal segueix la línia de façanes del carrer del Castell. Es tracta d'una construcció aixecada en mut de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars ben escairats. Actualment conserva el parament a la vista, amb restes d'arrebossat pintat en blanc a nivell de planta baixa. A nivell constructiu la casa compta amb planta baixa, primer pis, segon pis i golfes; i destaca l'existència d'un ràfec que reforça l'edifici a la cantonada de llevant, entre aquesta casa i la veïna de Cal Gironès. La façana principal s'obre amb un portal de mig punt format per dovelles ben treballades que formen l'arc i es recolzen sobre carreus rectangulars que formen els brancals. Una porta de fusta de dos batents protegeix l'accés a la casa. Aquest portal s'obre al costat de llevant de la façana i no queda centrat en l'edifici. La resta d'obertures de la façana principal s'alineen sobre el portal principal. A nivell de primer i segon pis s'obre una finestra rectangular reforçada amb ciment fruit d'una darrera restauració. Les dues finestres recauen sobre un ampit esglaonat original. Pel que fa a l'obertura del nivell de les golfes, es tracta d'un finestró acabat a la part superior amb un arc de mig punt que recau sobre un àbac de teula i dos pilastrons de terracotta adossats al mur.</p> | 08286-27 | La Torre Alta ( C/Castell, 34, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquest edifici, juntament amb la casa veïna de Cal Gironès, és dels més antics que actualment es conserven al nucli de la Torre de Claramunt. A l'igual que la casa veïna pot ser datada a mitjans del segle XVIII, coincidint amb el període d'expansió de la vinya i el creixement urbanístic del nucli al peu del castell. A diferència de la resta de cases del nucli, aquest edifici ha conservat la seva estructura original. La casa va passar a ser coneguda com a Cal Cinto per l'alies del seu propetari a començaments del segle XX. Actualment s'ha adequat com a vivenda moderna, mantenint la façana exterior.</p> | 41.5337800,1.6577500 | 388029 | 4598884 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69642-foto-08286-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69642-foto-08286-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69642-foto-08286-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta casa i la veïna casa de Cal Gironès (fitxa 28) estan incloses com a un sol element dins de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el núm. 6072, però en realitat és tracta de dos edificis ben diferenciats. La fitxa conserva el número de l'IPA compartint-lo amb l'altra casa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 69644 | Riu d'Agost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-dagost | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa . pàg 297-319. INVENTARI DELS ESPAIS DE PROTECCIÓ ESPECIAL II. (2008) Pla territorial de les Comarques Centrals. Annex. Aprovació definitiva setembre 2008. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Curs fluvial que travessa el terme de La Torre de Claramunt. El seu naixement es té lloc al serralet de Cal Llupià, a la banda nord del turó, darrera de la casa, i rep les aportacions del Torrent de Manou, que a la vegada recull les aportacions estacionals dels torrents de Mas d'en Ponç, la Serra i l'Oriol. El riu discorre vers a ponent, travessant la part fonda de la vall de La Torre de Claramunt. Finalment, a l'extrem de ponent del terme, desgüassa a la riera de Carme. Es tracta d'un cabal fluvial inestable però constant, que depèn molt de la estacionalitat i la pluviometria anual. Amb tot, acostuma a mantenir un mínim d'aigua durant tot l'any, convertint-se en el riu principal del terme, sobre tot si tenim present que els altres cursos fluvials de més importància, com el riu Anoia i la riera de Carme, només són als límits del terme. El curs fluvial té una amplada d'entre 1,5 i 3 m depenent del tram. El curs del riu pot distingir-se al mig de la vall que recorre per trobar-se envoltat per una vegetació pròpia de ribera, que destaca enmig de camps de conreu, vinya i boscos de pins. A nivell paisatgístic, la seva impronta és important, ja que l'abundància d'aigua determina l'existència d'un bosc de ribera al llarg del seu recorregut. Es tracta d'un bosc de ribera típic dels torrents, i del curs alt i mig dels rius. A les riberes on la disponibilitat hídrica és més abundant domina el vern (Alnus glutinosa), acompanyat del freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), l'avellaner (Corylus avellana) i un estrat arbustius amb saüc (Sambucus nigra) i sanginyol (Cornus sanguinea), la sarga (Salix eleagnos), etc.</p> | 08286-29 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>En alguns documents antics, el riu és conegut com a riu de Gost, d'on hauria derivat en riu d'Agost.</p> | 41.5321300,1.6588600 | 388119 | 4598700 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69644-foto-08286-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69644-foto-08286-29-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'espai del riu d'Agost ha estat inclòs en l'inventari dels espais de Protecció especial, de la Generalitat de Catalunya. No compta però, amb cap número de fitxa ni referència. Al seu pas pel nucli de La Torre Alta, els primers anys de la dècada del 1960 els veïns de la Torre van excavar un petit tram del riu per tal de fer-hi una piscina i banyar-se a l'estiu. Aquest indret va ser conegut com el Pèlag de la bomba. El context en el qual va tenir lloc aquesta actuació va ser el dels anys en els quals arribaven els primer estiuejants. El nucli de La Torre era vist com un lloc d'estiueig per algunes famílies d'Igualada i l'entorn de Barcelona. Va ser un període en el qual molts dels veïns del nucli havien marxat a viure a altres poblacions i el nombre de veïns baixava, i encara no havien arribat les primeres famílies immigrants a assentar-se novament al lloc. Aquest indret va mantenir-se uns anys i finalment una riuada es va emportar les tanques que formaven les basses. Aquest fet, juntament amb una disminució del cabal hídric els darrers anys ha fet desaparèixer el lloc. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 69645 | Portal del carrer Castell, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-castell-30 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII | <p>Portal adovellat obert a la façana principal de l'edifici del carrer del Castell núm. 30, dins del nucli urbà de la Torre de Claramunt. El portal destaca amb les seves dovelles a pedra vista sobre un parament arrebossat i pintat en blanc. Es tracta d'un portal obert per un arc carpanell format per dovelles rectangulars ben treballades que recauen sobre carreus quadrangulars i rectangulars que formen els brancals laterals. A la part inferior, el nivell de la porta interior s'ha elevat amb un parell de graons fets amb rajola. La porta interior també és contemporània. Es tracta d'un edifici cantoner, a l'extrem del carrer del Castell, amb dues façanes vistes. A la cantonada de l'edifici s'ha deixat a la vista el parament original per sota de l'arrebossat actual i s'aprecia un carreuat quadrangular ben escairat.</p> | 08286-30 | La Torre Alta (C/Castell, 30, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Juntament amb els edificis veïns de Cal Gironès i Cal Cinto, cal pensar que es tracta d'un dels edificis conservats més antics del nucli urbà de La Torre de Claramunt. Tot i que segurament els seus orígens cal situar-los entre mitjans i finals del segle XVIII, durant el període de creixement urbanístic fruit de la vinya, l'edifici ha sofert importants reformes estructurals a nivell de primer i segon pis, conservant només elements originals a la planta baixa. El portal de l'edifici es correspondria a l'accés original de l'edifici, malgrat que hauria estat refet durant la darrera reforma de la casa, a finals del segle XX.</p> | 41.5330685,1.6592336 | 388151 | 4598803 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69645-foto-08286-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69645-foto-08286-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69645-foto-08286-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 69646 | Pont del Vidu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-vidu | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX-XX | El desús de l'element fa que no tingui manteniment i la vegetació creixi a l'entorn de manera excessiva. | <p>Aqüeducte situat sobre el riu Agost, a l'alçada del nucli antic de La Torre de Claramunt. Forma part d'un rec que neix a la Mina del Gaià, als camps propers al Mas Rossinyol i que es dirigeix vers al nucli de la Torre de Claramunt. Aquest aqüeducte permet passar l'aigua als horts de l'altre costat del riu Agost, situats a la falda de la muntanya del nucli de La Torre Alta. Està format per una gran arcada d'uns 10 metres d'amplada que salva el desnivell del riu Agost. Es tracta d'una construcció aixecada en parament irregular que combina la pedra i el maó. La canal superior que transporta l'aigua és feta en maó amb una amplada de 50 cm i una fondària de 40 cm. Un cop feta l'obra l'element ha estat arrebossat amb ciment pòrtland. Actualment la vegetació ha crescut ocupant tota la canal i deixant l'aqüeducte en desús.</p> | 08286-31 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>L'aqüeducte del riu Agost són les restes visibles d'un antic rec que prenia l'aigua d'una mina situada als camps propers del mas Rossinyol. Aquesta mina era coneguda com la mina del Gaià i el rec també era conegut com a rec del Gaià. Aquest rec duia l'aigua al nucli de La Torre de Claramunt i permetia regar tots els horts situats a la vora del riu Agost, prop de la població. L'aqüeducte va ser construït per poder passar l'aigua a l'altra riba del riu Agost, i poder regar els horts de la falda de la muntanya del nucli de La Torre Alta. Els homes del poble s'encarregaven de netejar el rec a l'hivern, i l'aigua s'abocava als safareigs. Cada hort disposava d'un safareig que servia per emmagatzemar l'aigua, i que les dones utilitzaven per anar a rentar la roba. Pels materials emprats en la construcció i les característiques de l'element cal pensar que es tracta d'una construcció del segle XIX, amb reparacions fetes a començaments del segle XX. L'aqüeducte era conegut amb el nom del Pont del Vidu. Hores d'ara, bona part del rec està perdut i l'aqüeducte no funciona. L'aigua per regar els horts que queden a tocar del nucli de La Torre de Claramunt és aigua extreta de pous amb motor.</p> | 41.5328700,1.6565300 | 387926 | 4598785 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69646-foto-08286-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69646-foto-08286-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69646-foto-08286-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 69647 | Riera de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-carme-0 | <p>INVENTARI DELS ESPAIS DE PROTECCIÓ ESPECIAL II. (2008) Pla territorial de les Comarques Centrals. Annex. Aprovació definitiva setembre 2008. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Curs fluvial que neix al municipi d'Orpí i travessa el veí municipi de Carme, del qual rep el nom. Un cop passat el tram conegut com a Esplugues de Carme, la riera avança en direcció nord i serveix com a afrontació entre els terme municipals de Carme i la Torre de Claramunt, seguint la direcció de la crta. BV-2131 entre Carme i la Pobla de Claramunt, entre el km. 2,5 fins al 0,8, aproximàdament. A partir d'aquest punt la riera continua fins a desgüassar al riu Anoia, ja en terme de la Pobla de Claramunt. Pel que fa al terme de La Torre de Claramunt, la riera marca el límit de ponent del municipi. Es tracta d'un curs fluvial i contínu al llarg de l'any, tot i que s'amplia o redueix en funció de la pluviometria estacional. El curs continu ha permés la instal·lació de nombroses indústries que tradicionalment han aprofitat la força de les seves aigües. Al seu pas pel municipi de la Torre de Claramunt, destaquen les indústries papereres del molins del Roio i Cal Patera. La permanència d'uns cabals mínims i l'aparició de basses alternant amb zones d'aigües més ràpides possibilita la presència de comunitats de peixos autòctons com el barb cuaroig i la bagra, així com d'altres espècies introduïdes com la carpa o el carpí vermell. També es poden localitzar anfibis com el gripau comú, el gripau corredor, la granota verda, el tòtil, la salamandra, rèptils com la tortuga d'aigua o la serp de collaret. El pas de la riera de Carme genera al seu entorn una vegetació de ribera formada per salzedes, pollancreres i vernedes. La verneda és un bosc típic de torrents i del curs alt i mig dels rius. Es troben a les riberes allà on la disponibilitat hídrica és sempre molt elevada i l'ambient és fresc. És un bosc dens on hi domina el vern (Alnus glutinosa) acompanyat del freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), l'avellaner (Corylus avellana) i de l'om (Ulmus minor). A l'estrat arbustiu hi trobem el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea). La pollancreda (Populus nigra) es troba a prop dels marges, on el nivell freàtic és molt alt. L'estrat arbustiu està dominat pels esbarzers (Rubus ulmifolius) i l'arç blanc (Crataegus monogyna).</p> | 08286-32 | Riera de Carme (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Antigament, entre els segles XVI i XVII era anomenada riera de Noya.</p> | 41.5366600,1.6514200 | 387506 | 4599212 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69647-foto-08286-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69647-foto-08286-32-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'espai de la riera de Carme ha estat inclós en l'inventari desl espais de Protecció especial, de la Generalitat de Catalunya. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 69648 | Cal Guillot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guillot | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Es tracta d'una construcció feta en paredat comú i maó, arrebossada amb ciment pòrtland i pintada de color blanc. L'edifici compta amb planta baixa, primer i segon pis, i golfes. Al voltant del cos principal s'adossen un seguit de coberts, i altres cossos afegits que impedeixen una visió neta de la casa. La façana principal es troba encarada a migdia. Aquesta façana i la de llevant es troba envoltades per una cos afegit de planta baixa que a nivell de primer pis es converteix en una terrassa. Com a conseqüència l'accés a la vivenda es realitza a nivell de primer pis. Els baixos de la casa es troben destinats a garaig i magatzems auxiliars. Actualment, l'accés a la casa es realitza per la façana de llevant, mitjançant una porta oberta al primer pis. Acompanyen a la porta diverses obertures a nivell de primer i segon pis. La façana principal de migdia s'obre amb una porta rectangular a nivell de primer pis i diverses finestres quadrangulars a nivell de segon pis. A nivell de golfes, destaquen dos petits finestrons. Els interiors de la casa han estat modificats i adaptats a les necessitats familiars, però la casa conserva l'embigat de fusta original. Un petit corredor a migdia deixa un espai de separació amb una nau de planta baixa aixecada a migdia de la casa destinada a la producció industrial. A la façana nord de la casa, s'adossa un cos quadrangular, amb coberta inclinada, amb accés a partir d'una porta metàl·lica al mur de llevant. La façana nord de la casa també s'obre amb diverses finestres rectangulars a nivell de primer, segon pis i golfes.</p> | 08286-33 | Riera de Carme (Cal Guillot, s/n, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>El mas de Cal Guillot és una de les masies històriques del terme de la Torre de Claramunt, que apareix als capbreus dels senyors de la Torre des del segle XVIII. L'edifici actual ha estat aixecat en un sol moment constructiu a finals del segle XIX, segurament sobre les restes de l'antiga masia. A l'interior de la casa es conserva la data de 1870 en una llinda. En la segona meitat del segle XX ha estat objecte de nombroses modificacions per tal d'adaptar les instal·lacions als condicionaments de l'empresa situada a tocar. És el cas d'obertures metàl·liques de garaig, etc. El mas fou venut els anys a l'entorn de la Guerra Civil a la família Fossalva, que residien fora del terme. La casa va ser cuidada per la família Iglesies, que treballaren com a masovers. A finals de la dècada del 1960 els pares de la família masovera van morir quedant només una àvia amb dos nens petits. Poc desprès la família Fossalva es va vendre el mas. Els nous propietaris van viure uns anys fins que novament va ser venuda, instal·lant els nous propietaris una fàbrica d'embotits.</p> | 41.5380800,1.6531300 | 387651 | 4599368 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69648-foto-08286-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69648-foto-08286-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69648-foto-08286-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 69649 | Cal Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-robert-0 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XVIII | L'interior de la casa es troba totalment transformat. La distribució interior ha estat modificada i adaptada a les necessitats d'una vivenda actual. | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una construcció aixecat amb mur de paredat comú amb pedra de diferents mides disposada de forma irregular, amb les cantonades reforçades per carreus ben tallats i ben disposats. Alguns fragments de mur a nivell del pis de les golfes són acabats en maó, fruit de la darrera reforma que s'està duent a terme a la casa. Al cantó nord s'adossa un cos de planta baixa, reconstruït amb peces de formigó i amb coberta lleugerament inclinada. La façana principal està orientada a migdia, i s'obre a nivell de planta baixa amb una composició poc ordenada de portes i finestres, fruit de les obres actuals. A nivell de planta baixa, l'accés principal a la vivenda es realitza mitjançant un portal adovellat que format per un arc rebaixat. A tocar del porta, s'obre una finestra rectangular, i a l'extrem de la façana una altra finestra similar. A nivell de primer pis s'observen dues finestres quadrangulars de grans dimensions i una altra més petita a un nivell entre el primer pis i la planta baixa. Un altre finestral s'obre a nivell de golfes. Totes les obertures estan reforçades amb carreus de pedra ben tallada i dovelles superiors creant arcs molt rebaixats. Totes aquestes finestres han estat engrandides arran de les actuals obres. També la porta principal ha estat engrandida, i s'ha obert una finestra nova al costat. A la façana de llevant destaca una finestra a nivell de primer pis i una nivell e planta baixa. En aquest tram l'edifici crea un petit retranqueix desvirtuant la planta quadrangular. A la façana de ponent s'obren dues finestres rectangulars a nivell de planta baixa, que es corresponen amb dues finestres més a nivell de primer pis.</p> | 08286-34 | La Torre Alta (Cal Robert, s/n- 08789 La Torre de Claramunt) | <p>To i que no hi ha masses dades històriques, tant pel nom com per la categoria dels materials constructius, cal pensar que es tracta d'una masia aixecada al segle XVIII, aprofitant la bonança que oferia el conreu de la vinya en aquests indrets. Als capbreus d'aquest moment apareix entre la resta de les masies històriques del terme. RIBA (1988: 299). La masia va ser abandonada a la dècada entre els ansy 1920-1930 per la mort dels seus propietaris, caient en un accelerat procés de degradació. Recentment ha estat adquirida i està sent rehabilitada.</p> | 41.5371100,1.6552100 | 387823 | 4599257 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69649-foto-08286-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69649-foto-08286-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69649-foto-08286-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml