Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
69624 Cova del Mallorquí/Cova de cal Patera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-mallorquicova-de-cal-patera <p>BOSCH GUIMPERA,P (1919).Prehistòria Catalana. Barcelona. ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301. SERRA I GARCIA, J. (1983) 'Dues coves sepulcrals a la comarca d'Anoia' a Miscel·lània Aqualatensia/3. Igualada. CECI. Pàg.57-81. VIDAL, L.M. (1911)'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'oro dels Encantats' a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona</p> <p>Cova situada en el cingle del marge dret de la riera de Carme, a la partida de Noranta o Moranta, en un context molt boscós i embrossat. Per accedir a aquesta cova cal arribar a l'abocador d'escombraries de La Torre de Claramunt. Del costat oest de la zona utilitzada com abocador surt un senderó en direcció a ponent. Aquest senderó circula pel pendent i arriba fins a la cova. Segons Amador Romaní, aquesta cova també és coneguda amb el nom de Cal Patera. Romaní comenta que es recollí ceràmica prehistòrica, sense especificar el tipus. L'entrada de la cova està orientada al nord-oest i té una amplada màxima d'uns 12 metres, amb dues entrades separades per una formació del terreny. Romaní hi dibuixà un mur posterior. La profunditat màxima és d'uns 6 metres. Afirma que la visità per primera vegada l'any 1898 i que recollí algun tros de ceràmica, sense especificar-ne el tipus. L'any 1911, l'explorà novament i recollí més ceràmica, de la qual tampoc va especificar res. En la planta dibuixada per Romaní, aquest hi fa constar que l'entrada de l'esquerra està tapiada amb paret de pedra, i la de la dreta és de tàpia. També especificà que l'altura màxima era de 3'50 metres. Romaní la catalogà com una cova sepulcral del neolític final. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no s'aprecià en l'indret cap indici superficial de materials arqueològics, així com tampoc estructures prehistòriques. Hi havia terra i pedres en el sediment interior, però amb molt de desordre, amb perforacions modernes a les parets de la cova. Amb aquestes dades es fa difícil establir una cronologia del jaciment, però la cova reuneix certes condicions d'habitació. També podria haver estat emprada com a lloc d'enterrament.CC.AA. (1991)</p> 08286-9 Riera de Carme (08789 La Torre de Claramunt) <p>Segons informa Amador Romaní en el seu 'Atles' manuscrit, en aquesta cova hi visqué a principis del segle XIX, un mallorquí. Posteriorment l'indret va servir per tancar bestiar. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no s'aprecià en l'indret cap indici superficial de materials arqueològics, així com tampoc estructures prehistòriques.Durant la visita al jaciment efectuada l'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va poder constatar que els sediments del seu interior semblaven força remenats i no es va localitzar cap resta arqueològica. No es pot descartar totalment la possibilitat que quedin algunes restes arqueològiques en alguna part del sediment que es conservi intacte. CC.AA. (1991)</p> 41.5435900,1.6641800 388582 4599965 08286 La Torre de Claramunt Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69624-foto-08286-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69624-foto-08286-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69624-foto-08286-9-3.jpg Inexistent Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Durant la realització el Mapa de patrimoni no s'ha pogut tenir accés a l'interior de la Cova per la dificultat del camí 78|76 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69625 Cova de la Guineu https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-guineu-1 <p>BOSCH GUIMPERA,P (1919).Prehistòria Catalana. Barcelona. ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301. SERRA I GARCIA, J. (1983) 'Dues coves sepulcrals a la comarca d'Anoia' a Miscel·lània Aqualatensia/3. Igualada. CECI. Pàg.57-81. VIDAL, L.M. (1911)'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'oro dels Encantats' a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona</p> Cal dir que aquest lloc és molt difícil de resseguir perquè ha crescut mlta vegetació que impideix passar per molts llocs i pot haver cobert l'entrada a la cova. <p>Cova situada a la cinglera de costat dret de la riera de Carme voltada de bosc, a la partida de Noranta. Es troba molt prop de la Cova del Mallorquí, i a prop de la Font de Noranta, també anomenada Noranta de Baix, i que, segons les anotacions que figuren a l''Atles' d'Amador Romaní, conservat al Museu de Capellades, està enlairada a l'esquerra, sobre el camí que mena a La Torre de Claramunt, en un bloc de conglomerat, tallat, situat a l'esquerra, tocant el camí que indica el lloc d'accés a la cova. Amador Romaní va explorar aquesta cova l'any 1916 i, segons dades facilitades per ell mateix, s'hi van recollir ossos humans, sílex i ceràmica en superfície (en l''Atles' només s'especifica el sílex: 'un fragment de ganivet retocat' i 'un taló de làmina'). Segons les dades facilitades per Amador Romaní, es podria assegurar que es tracta d'una cova d'enterrament col·lectiu. També es fa difícil establir una cronologia; Romaní la catalogà com una cova del neolític final. A causa d'una sèrie d'informacions contradictòries i de l'embrossat del lloc.CC.AA (1991)</p> 08286-10 Riera de Carme (08789 La Torre de Claramunt) <p>Amador Romaní va explorar aquesta cova l'any 1916. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, la cova no va poder ser localitzada. L'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica, es va intentar localitzar la cova a partir de les dades que donava Amador Romaní i es va rastrejar la zona de la cinglera on se suposava que devia trobar-se aquesta cova, però va ser impossible localitzar-la. Cal dir que aquest lloc és molt difícil de resseguir perquè ha crescut molta vegetació que impedeix passar per molts llocs i pot haver cobert l'entrada de la cova. CC.AA. (1991)</p> 41.5437200,1.6642100 388585 4599979 08286 La Torre de Claramunt Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69625-foto-08286-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69625-foto-08286-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69625-foto-08286-10-3.jpg Inexistent Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Durant la realització el Mapa de patrimoni no s'ha pogut tenir accés a l'interior de la Cova per la dificultat del camí 78|76 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69626 Cova sepulcral de Noranta o Moranta https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-sepulcral-de-noranta-o-moranta <p>BOSCH GUIMPERA,P (1919).Prehistòria Catalana. Barcelona. ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301. VIDAL, L.M. (1911)'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'oro dels Encantats' a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona</p> <p>Per accedir a aquesta cova cal situar-se en el cementiri de la Torre de Claramunt i continuar en direcció nord per un carrer fins desembocar en un camp de conreu que cal travessar fins arribar on acaba la plana i s'inicia el descens vers la riera. En el límit entre la plana i el pendent, on hi ha construïts xalets de la urbanització, es trobarà un caminet que baixa pel pendent en direcció est; pocs metres més enllà es troba la cova, en un punt on aflora la roca de la cinglera, voltada de terra i pins. La cova queda uns 2-3 metres per sota de la plana. Es tracta d'una cova sepulcral d'enterrament col·lectiu, orientada al nord. La cova fa 5'10 metres de llarg, 3'50 metres d'amplada i uns 1'60 metres d'alçada màxima; l'entrada té una alçada d'uns 1'45 metres. Durant la prospecció de la cova efectuada l'any 1971 per membres de la Secció Excursionista del Club Natació Igualada, es documentà l'existència d'uns possibles enllosats, tot i que no conformats amb seguretat, i també s'aprecià que la cova havia estat molt remenada i que tenia una potència d'uns 20 cm, com a màxim, de terra fins a la roca. Els materials trobats en el decurs de l'esmentada prospecció i cedits a la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada són: SÍLEX: Una punta de sageta amb aletes curtes i llarg peduncle, talla bifacial amb retocs a pressió; una punta de sageta amb incipients aletes, curt trencat, amb la fulla de forma lanceolada, només amb un finíssim retoc als extrems de la peça; un fragment de peduncle d'una punta amb retocs bifacials; un petit esclat triangular sense retocar; un esclat atípic. OBJECTES D'ORNAMENT: 62 peces circulars de collaret, amb perforació central bitroncocònica, totes de petxina, amb un diàmetre que varia entre 3 i 11 cm. OSSOS HUMANS: Ossos humans sense cap mena d'ordre, en la quasi totalitat de la superfície de la cova i pertanyents a diversos individus. Entre incisius, canins i queixals sumen un total de 1035 unitats. D'aquestes, unes 220 són de llet. Fragments de cranis, húmers, etc. MONEDES: 28 monedes de bronze, 'dineros' de l'any 1711 de Felip V, IV d'Aragó. CERÀMICA: Fragments pertanyents a formes hemisfèriques, carenades, ovoides, exvasades; vores verticals, lleugerament entrades, exvasades i enfora; llavis arrodonits o plans; fons plans; desgreixants de quars, mica daurada, pissarra i fibres vegetals; la majoria allisades interiorment i exteriorment; corresponents a vasos petits, mitjans i grans; la majoria dels fragments són llisos, però un d'exvasat porta dos cordons horitzontals i paral·lels, impresos. També un fragment amb una decoració al llavi, consistent en impressions transversals i paral·leles. El gruix de les parets varia de les més primes (d'uns 2 mm) a les més gruixudes (d'uns 17 mm). Les carenes són, en general, a la part medial de les peces. Es tracta, doncs, d'una cova sepulcral d'enterrament col·lectiu amb una cronologia típica de l'edat del bronze, però també amb la possibilitat d'una etapa eneolítica o calcolítica. Les tres etapes fonamentals de l'edat del bronze queden ben clares en aquesta cova: un bronze antic amb els bols i formes hemisfèriques, urnes de fons pla, amb un típic material lític i d'ornament; un bronze mig amb vàries formes carenades; i un bronze final amb vores enfora i exvasades, a més de típics motius decoratius. CC.AA. (1991)</p> 08286-11 Riera de Carme (08789 La Torre de Claramunt) <p>Durant la prospecció de la cova efectuada l'any 1971 per membres de la Secció Excursionista del Club Natació Igualada, es documentà l'existència d'uns possibles enllosats. L'any 1991, durant la visita a la cova amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de l'Anoia, es pogué observar que la cova estava en bones condicions, malgrat estar molt a prop d'un nucli de població. És probable que no quedi en el seu interior cap resta de sediment intacte, ja que no es va poder apreciar cap resta arqueològica en superfície. CC.AA. (1991)</p> 41.5392200,1.6594000 388176 4599486 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69626-foto-08286-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69626-foto-08286-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69626-foto-08286-11-3.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique La ubicació del material de la cova es troba a la secció Arqueològica del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Arxiu Antropologia/núm.de referència:9 Secció Arqueologia del CECI/núm. de referència: P-43 i M-54 79|76 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69629 Sitges de can Pasqual https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-can-pasqual <p>Can Pascual està ubicat a l'esquerra de l'antic camí ral, en començar la Torre Baixa, poc després de deixar Capellades, tot anant cap al veïnat de La Rata. Per accedir a al jaciment cal pujar per un curt camí serpentejant que es troba a la dreta del carrer Torre Baixa, poc abans d'arribar al conjunt de Cal Roda. També es pot anar des del carrer Miramar de la urbanització el Pla de la Torre. Segons informació extreta de l''Altes' d'Amador Romaní, conservat al Museu de Capellades, el mateix Romaní l'any 1917 visità unes sitges localitzades a Can Pascual, a la Torre Baixa, una d'elles situada al nord de la masia i l'altra a dins d'aquesta, en el corral, sense especificar més. Arran de la visita a aquest lloc efectuada l'any 1984 amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, els propietaris de Can Pascual informaren que realment havia existit una sitja al costat nord de la casa, però que el lloc ja no es coneix, car possiblement la sitja està tapada o amagada per la brossa, en un turonet a uns 30 metres al nord de la casa. De les sitges de l'interior del corral no en donaren raó. Durant la visita, també es comprovà que hi havia terra i palla, amagant molt possiblement les esmentades sitges. Cal dir que amb aquestes dades es fa molt difícil establir la cronologia del jaciment. CC.AA. (1991)</p> 08286-14 La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt) <p>Amador Romaní va visitar aquestes sitges el 1917. L'any 1991, durant la visita al lloc amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, no es van veure indicis de les sitges visitades per Amador Romaní, tot i que existeix la possibilitat que quedin restes sota el nivell actual del sòl. CC.AA. (1991)</p> 41.5386100,1.6860900 390401 4599384 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69629-foto-08286-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69629-foto-08286-14-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69631 Pedra Dreta de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-dreta-de-cabrera <p>ENRICH I HOJA, J . (1976 ) 'Recuperación de la desaparecida 'Pedra dreta de Cabrera''. Igualada, Periódico del Anoia.</p> <p>La Pedra Dreta de Cabrera fou descoberta l'any 1922 per mossèn Pere Bosch i Ferran. El dia 22 d'agost del 1929, Amador Romaní la visità i afirmà que es tractava d'un menhir. Aquest estava ubicat en un bosc de pins a prop del camí que del castell de Cabrera mena al Mas de la Guitza, i a sota de la Casa Blanca. Posteriorment, i durant molts anys, aquesta pedra es va considerar perduda o destruïda, fins que mossèn Batlle i Manerer la localitzà novament el 1976, tirada al peu d'un terraplè i a la vora d'un carrer d'una urbanització. En una fotografia que es conserva de l'any 1922, es pot veure com la pedra estava inclinada, però quan es localitzà l'any 1976, estava a terra. Posteriorment Mossèn Batlle la va traslladar, amb el permís del seu propietari la una placeta a Vilanova d'Espoia, prop de l'absis de l'església romànica. La Pedra Dreta de Cabrera ha estat sempre un element amb una certa tradició arqueològica a la comarca de l'anoia (suposadament un menhir), tot i que no hi ha cap indici que pugui fer suposar que pertanyi al fenòmen megalític. L'any 1985, durant la visita efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no s'aprecià cap element arqueològic o constructiu ni ceràmica al seu lloc d'orígen. Durant la revisió de la Carta Arqueològica, l'any 1991, es va poder comprovar que la pedra es troba en bon estat de conservació i que, al trobar-se en una placeta del nucli de Vilanova d'Espoa no corria perill de destrucció. CC.AA (1991)</p> 08286-16 Vilanova d'Espoia (Plaça de l'església s/n -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) <p>La Pedra Dreta de Cabrera fou descoberta l'any 1922 per mossèn Pere Bosch i Ferran. El dia 22 d'agost del 1929, Amador Romaní la visità i afirmà que es tractava d'un menhir. Aquest, estava ubicat en un bosc de pins a prop del camí que del Castell de Cabrera mena al Mas de la Guitza, i a sota de la Casa Blanca. Posteriorment, i durant molts anys, aquesta pedra es va considerar perduda o destruïda, fins que mossèn Batlle i Manerer la localitzà novament el 1976, tirada al peu d'un terraplè i a la vora d'un carrer d'una urbanització d'aquesta zona, en una parcel·la. En una fotografia que es conserva de l'any 1922, es pot veure com la pedra estava inclinada, però quan es localitzà l'any 1976, amb motiu dels treballs de l'esmentada urbanització, va aparèixer a terra. Posteriorment, Mossèn Batlle la va traslladar, amb el permís del seu propietari, a una placeta de Vilanova d'Espoia i la plantà a prop de l'absis de l'església romànica de Vilanova. La Pedra Dreta de Cabrera ha estat sempre un element amb certa tradició arqueològica a la comarca de l'Anoia (suposadament un menhir), tot i que no hi ha cap indici que pugui fer suposar que pertanyi al fenomen megalític. L'any 1985, durant la visita efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no s'aprecià cap element arqueològic o constructiu ni ceràmica en el seu lloc d'origen. Durant la revisió de la Carta Arqueològica, l'any 1991, es va poder comprovar que la pedra es troba en bon estat de conservació i que, al trobar-se en una placeta del nucli de Vilanova d'Espoia, no corria perill de destrucció. CC.AA. (1991)</p> 41.5160000,1.6543700 387716 4596915 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69631-foto-08286-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69631-foto-08286-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69631-foto-08286-16-3.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Ornamental 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique La fitxa de la Carta Arqueològica corresponent a aquest menhir, inicialment va ser inclosa en el municipi de Cabrera d'Igualada, lloc del qual probablement procedeix el menhir. Posteriorment es va incloure aquest jaciment entre els pertanyents a la Torre de Claramunt, municipi on actualment es conserva el menhir 79|76 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69640 Bosc de la Serra Conillera https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-serra-conillera <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> <p>Bosc que s'esten al vesant de ponent de la Serra Conillera, que s'escau dins dels terme municipal de la Torre de Claramunt, ocupant la punta del terme a l'altra banda de la carretera C-15. La serra Conillera s'esten en sentit Nord-Sud seguint el curs del riu Anoia amb alçades màximes de 548 m al pic de Miramar. Es tracta d'un bosc mixte on predominen l'azina, el pi negre (pinus slvestris), i el roure. Degut al fort pendent de la muntanya en aquest indret, l'explotació agrícola de la muntanya no va tenir els efectes d'altes muntanyes més planeres, conservant un bosc on encara s'observen clapes d'alzina i roureda cosiderables.</p> 08286-25 La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt) 41.5414200,1.6973000 391341 4599682 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69640-foto-08286-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69640-foto-08286-25-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-09-24 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69644 Riu d'Agost https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-dagost <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa . pàg 297-319. INVENTARI DELS ESPAIS DE PROTECCIÓ ESPECIAL II. (2008) Pla territorial de les Comarques Centrals. Annex. Aprovació definitiva setembre 2008. Generalitat de Catalunya.</p> <p>Curs fluvial que travessa el terme de La Torre de Claramunt. El seu naixement es té lloc al serralet de Cal Llupià, a la banda nord del turó, darrera de la casa, i rep les aportacions del Torrent de Manou, que a la vegada recull les aportacions estacionals dels torrents de Mas d'en Ponç, la Serra i l'Oriol. El riu discorre vers a ponent, travessant la part fonda de la vall de La Torre de Claramunt. Finalment, a l'extrem de ponent del terme, desgüassa a la riera de Carme. Es tracta d'un cabal fluvial inestable però constant, que depèn molt de la estacionalitat i la pluviometria anual. Amb tot, acostuma a mantenir un mínim d'aigua durant tot l'any, convertint-se en el riu principal del terme, sobre tot si tenim present que els altres cursos fluvials de més importància, com el riu Anoia i la riera de Carme, només són als límits del terme. El curs fluvial té una amplada d'entre 1,5 i 3 m depenent del tram. El curs del riu pot distingir-se al mig de la vall que recorre per trobar-se envoltat per una vegetació pròpia de ribera, que destaca enmig de camps de conreu, vinya i boscos de pins. A nivell paisatgístic, la seva impronta és important, ja que l'abundància d'aigua determina l'existència d'un bosc de ribera al llarg del seu recorregut. Es tracta d'un bosc de ribera típic dels torrents, i del curs alt i mig dels rius. A les riberes on la disponibilitat hídrica és més abundant domina el vern (Alnus glutinosa), acompanyat del freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), l'avellaner (Corylus avellana) i un estrat arbustius amb saüc (Sambucus nigra) i sanginyol (Cornus sanguinea), la sarga (Salix eleagnos), etc.</p> 08286-29 La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) <p>En alguns documents antics, el riu és conegut com a riu de Gost, d'on hauria derivat en riu d'Agost.</p> 41.5321300,1.6588600 388119 4598700 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69644-foto-08286-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69644-foto-08286-29-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique L'espai del riu d'Agost ha estat inclòs en l'inventari dels espais de Protecció especial, de la Generalitat de Catalunya. No compta però, amb cap número de fitxa ni referència. Al seu pas pel nucli de La Torre Alta, els primers anys de la dècada del 1960 els veïns de la Torre van excavar un petit tram del riu per tal de fer-hi una piscina i banyar-se a l'estiu. Aquest indret va ser conegut com el Pèlag de la bomba. El context en el qual va tenir lloc aquesta actuació va ser el dels anys en els quals arribaven els primer estiuejants. El nucli de La Torre era vist com un lloc d'estiueig per algunes famílies d'Igualada i l'entorn de Barcelona. Va ser un període en el qual molts dels veïns del nucli havien marxat a viure a altres poblacions i el nombre de veïns baixava, i encara no havien arribat les primeres famílies immigrants a assentar-se novament al lloc. Aquest indret va mantenir-se uns anys i finalment una riuada es va emportar les tanques que formaven les basses. Aquest fet, juntament amb una disminució del cabal hídric els darrers anys ha fet desaparèixer el lloc. 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69647 Riera de Carme https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-carme-0 <p>INVENTARI DELS ESPAIS DE PROTECCIÓ ESPECIAL II. (2008) Pla territorial de les Comarques Centrals. Annex. Aprovació definitiva setembre 2008. Generalitat de Catalunya.</p> <p>Curs fluvial que neix al municipi d'Orpí i travessa el veí municipi de Carme, del qual rep el nom. Un cop passat el tram conegut com a Esplugues de Carme, la riera avança en direcció nord i serveix com a afrontació entre els terme municipals de Carme i la Torre de Claramunt, seguint la direcció de la crta. BV-2131 entre Carme i la Pobla de Claramunt, entre el km. 2,5 fins al 0,8, aproximàdament. A partir d'aquest punt la riera continua fins a desgüassar al riu Anoia, ja en terme de la Pobla de Claramunt. Pel que fa al terme de La Torre de Claramunt, la riera marca el límit de ponent del municipi. Es tracta d'un curs fluvial i contínu al llarg de l'any, tot i que s'amplia o redueix en funció de la pluviometria estacional. El curs continu ha permés la instal·lació de nombroses indústries que tradicionalment han aprofitat la força de les seves aigües. Al seu pas pel municipi de la Torre de Claramunt, destaquen les indústries papereres del molins del Roio i Cal Patera. La permanència d'uns cabals mínims i l'aparició de basses alternant amb zones d'aigües més ràpides possibilita la presència de comunitats de peixos autòctons com el barb cuaroig i la bagra, així com d'altres espècies introduïdes com la carpa o el carpí vermell. També es poden localitzar anfibis com el gripau comú, el gripau corredor, la granota verda, el tòtil, la salamandra, rèptils com la tortuga d'aigua o la serp de collaret. El pas de la riera de Carme genera al seu entorn una vegetació de ribera formada per salzedes, pollancreres i vernedes. La verneda és un bosc típic de torrents i del curs alt i mig dels rius. Es troben a les riberes allà on la disponibilitat hídrica és sempre molt elevada i l'ambient és fresc. És un bosc dens on hi domina el vern (Alnus glutinosa) acompanyat del freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), l'avellaner (Corylus avellana) i de l'om (Ulmus minor). A l'estrat arbustiu hi trobem el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea). La pollancreda (Populus nigra) es troba a prop dels marges, on el nivell freàtic és molt alt. L'estrat arbustiu està dominat pels esbarzers (Rubus ulmifolius) i l'arç blanc (Crataegus monogyna).</p> 08286-32 Riera de Carme (08789 La Torre de Claramunt) <p>Antigament, entre els segles XVI i XVII era anomenada riera de Noya.</p> 41.5366600,1.6514200 387506 4599212 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69647-foto-08286-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69647-foto-08286-32-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique L'espai de la riera de Carme ha estat inclós en l'inventari desl espais de Protecció especial, de la Generalitat de Catalunya. 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69669 Pla de cal Vilaseca/Pla de les Escomes https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-cal-vilasecapla-de-les-escomes <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> <p>Plana agrícola situada al peu de la muntanya de Cal Vilaseca, al nord de la mateixa, entre aquesta i les masies de Cal Cosme i Cal Vilaseca. Es tracta d'una planuria ocupada en aquests moments per conreus de cereal, vinya, oliveres i ametlles, travessada per un camí que recorre tota la seva llargada en paral·lel i un altre camí en perpendicular que permet l'accés des de les cases de Can Vilaseca i Cal Cosme. Altres dels masos històrics situats a la zona és el mas Gramunt, situat al cantó de llevant de la planuria. Sovint es localitzen algunes construccions en pedra seca (barraques de vinya), i algunes casetes agrícoles en diferent estat de conservació. Als límits de la plana creixen boscos de pi, que abunda a les zones més muntanyoses, especialment a la muntanya de Cal Vilaseca i a la Serra de l'Espoia.</p> 08286-54 Pla de Cal Vilaseca (08789 La Torre de Claramunt) <p>El nom de Plans de Cal Vilaseca fa pensar en una forta presència del Mas de Cal Vilaseca en el conreu dels Plans, tot i que segurament altres masies de l'entorn també eren propietàries e terres. La presència de barraques de vinya indica que es tractava de terres dedicades quasi exclusivament al conreu de la vinya durant els segles XVIII i XIX, que han estat recuperades per al cereal i l'olivera durant el segle XX.</p> 41.5280100,1.6549200 387783 4598247 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69669-foto-08286-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69669-foto-08286-54-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2021-05-03 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique El valor patrimonial i cultural dels plans de Cal Vilaseca és de caràcter paisatgístic, ja que es tracta d'un d'aquells indrets de producció agrícola que ha conservat una certa diversificació de conreus: cereal, olivera i vinya, tal i com devien ser els conreus tradicionals del terme fins al segle XVIII, i a més es manté lliure de construccions modernes i urbanitzacions que desvirtuïn el paisatge original de la planura. 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69670 Bosc de la muntanya de cal Vilaseca https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-muntanya-de-cal-vilaseca <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> <p>Espai boscos que ocupa la muntanya anomenada de Cal Vilaseca. Aquesta elevació del terreny es troba situada al bell mig del terme de La Torre de Claramunt, i s'esten en sentit Est-Oest separant les valls de Vilanova d'Espoia i La Torre de Claramunt. Es tracta d'un espai ocupat actualment per un bosc variat de pi blanc (pinus halepiensis) i pi roig (pinus slvestris), alzina i roure, crescut sobre els marges dels antics conreus de la vinya que ocupaven la muntanya. Altra forma d'explotació del bosc va ser la tala d'arbres destinada al consum dels forns de calç, molt abundants a Vilanova de l'Espoia. Hores d'ara es tracta d'un bosc madur, d'uns 70 anys d'edat. Algun tram del bosc, especialment el que toca al sector nord-oest i a la Serra de l'Espoia, en terme de Carme, s'ha vist afectat la darrera dècada per petits episodis de focs forestals. Les restes del conreu de la vinya encara s'aprecien enmig del bosc. Es tracta de barraques de vinya i altres construccions en pedra seca com marges.</p> 08286-55 Muntanya de Cal Vilaseca (08789 La Torre de Claramunt) <p>Certament es tracta d'un bosc crescut al llarg dels darrers 70 anys sobre els marges de les antigues vinyes abandonades. Per dins del bosc els marges són fàcilment apreciables, així com restes de barraques i altres construccions de pedra seca. Pel que fa a l'activitat de la calç, alguns testimonis locals que havien treballat als forns, expliquen com sovint els forns es construïen al mig de bosc per tal de tenir a prop la matèria prima. Un cop el forn s'havia utilitzat durant una temporada i el bosc s'esgotava, era normal marxar un tros de muntanya més amunt i tornar a aixecar un altre forn. Tot i que el nom general de l'indret és el de Muntanya de Cal Vilaseca, la superfície forestal rep diversos noms: Bosc de Cal Cobert i Bosc de Cal Pantebre. Es desconeix l'origen d'aquesta nomenclatura però cal pensar que es tracta del noms d'antigues cases, avui desaparegudes, que haurien tingut la propietat dels boscos.</p> 41.5223300,1.6533600 387643 4597619 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69670-foto-08286-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69670-foto-08286-55-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-09-24 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Per la seva situació al mig del terme municipal, el bosc de la muntanya de Cal Vilaseca té una alt interés ecològic i ambiental, enmig de planes de conreu i espais urbanitzats. 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69675 Can Pascol/Celler d'en Claudi https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pascolceller-den-claudi <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> <p>Edifici de planta rectangular aixecat entre mitgeres, seguint la línia d'edificis del carrer Major, dins del nucli de Vilanova d'Espoia. Es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de maposteria irregular que reforça alguna de les obertures del primer pis amb maó i del segon pis amb llindes de fusta. Compta amb planta baixa, primer pis i pis sota teulada. La façana principal es troba encarada a migdia, seguint la línia de façanes del carrer Major. S'obre amb un gran portal adovellat situat en un dels extrems de la façana i una segona porta allindada en l'altre extrem. Un sòcol de pedra recorre la part baixa de la façana. A nivell de primer les obertures de la planta baixa es corresponen amb finestres rectangulars. A nivell de segon pis es converteixen en dos grans obertures separades per un pilar central, una de les quals es troba tapiada. Tot fa pensar que es podria haver tractat d'una eixida. L'element més destacat de l'edifici és el gran porta adovellat, protegit per una porta de fusta de dues fulles. Al portal s'accedeix mitjançant dos esglaons de pedra. A tocar del portal, coincidint amb el començament de l'edifici del costat, s'aprecia la presència d'un ràfec que sobresurt i reforça l'estructura arquitectònica d'aquest edifici i el del costat.</p> 08286-60 Vilanova d'Espoia (C/Major, 25 -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) <p>Cal Pascol és una de les cases més antigues que actualment es conserven dins del nucli de Vilanova d'Espoia. Possiblement es tracti d'un edifici aixecat entre es segles XVII-XVIII, amb possibles modificacions al segle XIX. Es tracta d'una antiga casa destinada a vivenda almenys fins a començaments del segle XX. A la dècada del 1930 era propietat del Sr. Domingo Pascol, d'on prové el sobrenom de la casa. Es tractava d'un dels grans propietaris de terres d'Espoia que va fer aixecar la casa del davant a l'altre costat del carrer. (fitxa 63) Fins al 1931-32 allotjava una sala de ball a la Planta baixa (entrada pel portal adovellat) i un bar a la 1ª planta, on s'accedia per la porta petita que queda mig tapada per les plantes. Es tractava del cafè i sala de ball del partit de les dretes. A la dècada del 1940 la única filla del Sr. Domingo Pascol es va casar amb un vinyater de Puigdalba anomenat Claudi. A partir d'aquests moments s'utilitzà com a celler i passà a ser conegut com a Celler d'en Claudi..</p> 41.5158600,1.6536300 387654 4596900 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69675-foto-08286-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69675-foto-08286-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69675-foto-08286-60-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Raque Valdenebro Manrique També és coneguda com Casa de Carrer Major, 9. Es tracta d'una numeració antiga, ja que el número actual de la casa és el 25. 98|119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69688 Bosc del Coll de Mata https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-coll-de-mata <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> <p>Massa boscosa que creix sobre el Coll de Mata, ocupant bona part del sector de migdia del terme municipal. La serra del Coll de Mata s'esten en sentit Est-Oest, tancant la vall de Vilanova d'Espoia i la Serra per migdia i està formada per dit Coll, i pels turons de la Casa Blanca i del Felício. La seva alçada màxima és de 553 m i destaca el sector del Coll de Mata, que li dóna nom, entre les dues alçades màximes. El bosc que creix és un bosc principalment de pi blanc i un sotabosc d'arbust. L'escassa explotació del bosc les darreres dècades ha afavorit la presència d'espècies mediterrànies que conviuen amb el pi blanc com són l'alzina i el pi negre. L'abundància de pi blanc s'explica bàsicament per l'explotació intensiva que es va fer d'aquest bosc fins a la dècada de 1940-1950, associada a tasques d'explotació de la fusta: llenyataires, carbones, forns de calç, i a l'ocupació de la vinya en les zones de soley de la muntanya. Aquesta explotació intensiva del bosc, va ser la causa de la renovació constant de la vegetació, i del fet de no trobar arbres d'edat avançada. A partir de la dècada del 1950 els treballs relacionats amb el bosc es van anar abandonant i va ser la causa del creixement del sotabosc.</p> 08286-73 Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) 41.5111400,1.6737600 389326 4596350 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69688-foto-08286-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69688-foto-08286-73-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-09-24 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69694 Bosc del Camaró https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-camaro <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> <p>Zona boscosa que cobreix el vessant nord del Turó de la Torre, al cantó nord del Collet de Morei. Es tracta d'una bosc que s'esten per la carena i la falda de ponent del turó fins al mas del Camaró, ascendint per la falda de muntanya des del torrent del Camaró. Es tracta d'un bosc de pi roig (pinus silvestris), alzina i roure força antic, ja que el conreu de la vinya , que havia ocupat tot el turó, va ser abandonat a finals del segle XIX en aquests indrets més difícils de mantenir. A les zones més baixes de la muntanya, conreades durat més temps, el pi roig comparteix espai amb el pi blanc (pinus halepiensis) i amb un sotabosc més crescut. També és en aquestes zones més baixes de la muntanya on es poden apreciar ,hores d'ara, restes de construccions de pedra seca (barraques i marges). En aquests sectors, el sotabosc de boix i arbust és més abundant. Al peu d'un dels camins del bosc es troba la Font del Camaró. (fitxa 87)</p> 08286-79 Coll de Frígols (08789 La Torre de Claramunt) <p>La part plana d'aquest turó, on hi ha el jaciment, havia estat conreada; Amador Romaní , quan descriu les troballes arqueològiques, esmenta bancals abandonats i afirma que no massa temps enrere l'indret s'havia convertit en un abocador municipal de deixalles. Quan l'Ajuntament del municipi va decidir dignificar aquest lloc, segons els varen informar, no sols es van endur les deixalles, sinó que també varen rebaixar el nivell del turó en aquest sector. Tots els topònims d'aquesta zona estan relacionats amb la propera casa del Mas Camaró (fitxa 44). Cal pensar que aquest sector del terme s'englobava dins de les seves propietats.</p> 41.5354200,1.6781200 389731 4599040 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69694-foto-08286-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69694-foto-08286-79-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-09-24 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique A. Romaní va detectar en aquest indret dues alineacions de pedres; en un extrem d'aquesta última hi aprecià els fonaments circulars d'una torre (murs a base de dues filades de pedres amb una amplada de 0'90 metres). També esmenta una pedra dreta.(fitxa 15) 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69697 Torrent del Manou https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-manou <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> <p>Torrent que neix al prop de turó del Coll de Mata i recorre la vall de l'Espoia en sentit oest-est fins a desgüassar al riu d'Agost, als peus del Collet del Morei. El seu cabal depèn molt de l'estacionalitat. Rep pel camí les aigües ocasionals dels torrents estacionals de Mas d'en Ponç, de la Serra i de l'Oriol. Tots tres baixen del sector muntanyós que tanca a migdia la vall de l'Espoia i el terme, mentre que el torrent Manou discorre pel fons de la vall. Paisatgísticament el seu impacte és important, creant un fons de vall present amb una vegetació diferenciada dels camps de conreu veïns. L'abundància d'aigua determina l'existència d'un bosc de ribera al llarg del seu recorregut. Es tracta d'un bosc de ribera típic dels torrents, i del curs alt i mig dels rius. A les riberes on la disponibilitat hídrica és més abundant domina el vern (Alnus glutinosa), acompanyat del freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), l'avellaner (Corylus avellana) i un estrat arbustius amb saüc (Sambucus nigra) i sanginyol (Cornus sanguinea), la sarga (Salix eleagnos), etc.</p> 08286-82 Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) <p>El topònim Manou, possiblement estigui relacionat amb la propera casa del Mas del Manou, que domina aquest sector de la vall d'Espoia.</p> 41.5188000,1.6634200 388476 4597214 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69697-foto-08286-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69697-foto-08286-82-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Al seu tram just abans de la seva unió amb el torrent del Manou el curs del torrent ha desgastat considerablement la roca creant un gorg força profund al peu del turó d'Espoia, just abans d'arribar al Pont Nou d'Espoia. 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69698 Torrent del mas d'en Ponç https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-mas-den-ponc <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> Es tracta d'un torrent molt perdut en els seus primer trams. La part baixa del torrent ha estat força desconfigurada. <p>Torrent estacional que neix al turó de la urbanització de les Pinedes de Ca l'Armengol i baixa en direcció a llevant fins a la vall de l'Espoia. A 'alçada del nucli urbà de Vilanova de l'Espoia desgüassa en el torrent del Manou. Es tracta d'una torrentera que depen molt de la pluviometria anual, portant aigua nomès en ocasions de plujes abundants. La seva llera és molt estreta i la manca d'aigua permanent impideix una vegetació pròpia d'un bosc de ribera. Un cop a la vall, el torrent es troba canalitzat en alguns trams, al seu pas pels camps de conreu. Es tracta d'una canalització feta excavant el propi llit del torrent, però deixant-lo a la vista.</p> 08286-83 Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) <p>El nom de torrent de Mas d'en Ponç es degut a que neix en les proximitats de l'antic Mas d'en Ponç.</p> 41.5156200,1.6475300 387145 4596881 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69698-foto-08286-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69698-foto-08286-83-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69699 Riu Anoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-anoia-0 <p>LLORET I ORTÍNEZ, T. (2006) 'Els molins paperers de l'Anoia al segle XVIII: entre el mas i la fàbrica' a Miscel·lània Aqualatensia/12. CECI. Pg..143-183. MUNÉ I SELLARÉS, L. (1983) 'Els molins paperers de a comarca de l'Anoia. Introducció al seu estudi' a Miscel·lània Aqualatensia/3. CECI. pàg 185-23. RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> <p>El riu Anoia és la principal conca fluvial que travessa la Comarca de l'Anoia, a la qual dóna nom. El seu naixement es produeix en quatre deus entre Calaf i Argençola, i no és fins que no s'ajunten al municipi de Jorba, que es pot parlar pròpiament dit del riu Anoia. Desemboca al riu Llobregat al municipi de Martorell. La seva llargada és de 68 km., i recorre els municipis de Jorba, Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, la Pobla de Claramunt, La Torre de Claramut, Capellades, Sant Sadurní d'Anoia, Gelida i Martorell. El riu Anoia travessa el terme de La Torre de Claramunt pel seu extrem est, en sentit nord-sud, creant una llengua de terra que forma part del municipi a l'altre costat del riu. És a més a a més, el destí final de la riera de Carme, que recull l'aigua bona part dels torrents i rieres que travessen el terme. L'entorn del riu conserva una vegetació formada per espècies típiques d'aquest hàbitat com la canya (Arundo donax), el pollancre (Populus nigra), l'àlber (Populus alba), la freixa de fulla petita (Faxinus angustifolia), etc. A l'interior del riu trobem el canyís (Phragmatites australicus), la boga (Typhetum latifoliae i T. angustifolia) etc; també cal fer esment dels créixens (Apiuin nodiflorum, Nasturtiuin officinale). També, dintre d'aquesta vegetació, ens cal fer esment de les espècies del gènere Cardus, de l'olivarda (Inula viscosa) i el llentiscle (Pistacia lendscus), totes elles productores de fruits i llavors tan importants per als ocells granívors i frugívors durant el seu pas postnupcial i a l'hivern</p> 08286-84 La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt) <p>Històricament el riu fou un dels eixos vertebradors de la comarca de l'Anoia, del qual rep el nom, i ha estat font d'aprofitament econòmica important, especialment per l'aprofitament del curs fluvial com a font energètica per al moviment de molins i desprès indústries. En el cas del riu Anoia, al seu pas per La Torre de Claramunt, destaquen especialment les indústries papereres (molí del mig i molí de baix), avui transformat en les empreses Virtisú, SL</p> 41.5432400,1.6899100 390728 4599893 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69699-foto-08286-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69699-foto-08286-84-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Actualment la presència del riu al municipi és molt poc apreciable, sobre tot perquè travessa un sector molt petit del terme i perquè passa per un sector totalment envoltat de carreteres i nusos de comunicació, on s'ubiquen nombrosos polígons industrials, així com les indústries Virtisú, SL amb la qual cosa l'accés es fa molt difícil. 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69700 Torrent de la Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-serra <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> <p>Torrent que neix en el veí municipi de Sant Joan de Mediona i baixa fins prop del nucli de la Serra i fins la vall d'Espoia fins a desgüassar al torrent del Manou, a tocar del nucli de Vilanova d'Espoia. Es tracta d'un torrent molt irregular, que depèn molt de la pluviometria anual, amb una llera molt irregular. El poc cabal del torrent no dóna peu al desenvolupament d'una vegetació pròpia d'un bosc de ribera.</p> 08286-85 La Serra (08789 La Torre de Claramunt) <p>El torrent, rep el nom del veí nucli de la Serra, per la seva proximitat geogràfica.</p> 41.5130900,1.6547500 387743 4596591 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69700-foto-08286-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69700-foto-08286-85-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69701 Roure de les Pinedes de l'Armengol https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-les-pinedes-de-larmengol <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> <p>Roure pènol (Quercus robur) de grans dimensions ubicat a tocar de la font de l'Armengol, a la Plaça de l'Univers, dins de la Urbanització de les Pinedes de l'Armengol. L'exemplar es troba situat al peu de la font, a tocar d'un altre exemplar de similars característiques però més petit. La seva alçada és d'entre 20 i 30 metres. Manté un tronc clivellat amb escorça grisenca de 5,30 m de diàmetre, amb un abundant brancatge que creix en amplada. Es tracta d'un arbre de fulla caduca, allargassada, profundament lobulada i amb dues orelleres a la base. Les fulles tenen entre 5 i 10 cm i la seva nervació és pinnada. Els fruits són glans que pengen d'un peundle molt llarg. Madura a la tardor i s'usava normalment per a l'engreix de bestiar.</p> 08286-86 Pinedes de l'Armengol (Pl. de l'Univers, s/n 08789 La Torre de Claramunt) <p>Aquest exemplar i el del costat són el darrer exemple del que devia ser la vegetació originària que cobria aquest vessant de la muntanya. El conreu intensiu de la vinya i la necessitat de llenya per mantenir els forns de calç va anar acabant poc a poc amb e bosc mixt format per alzinar i rouredes, substituint-lo pels boscos de pi blanc que van créixer de forma abundant a sobre de les antigues feixes abandonades de la vinya. Aquest roure centenari es troba ubicat, a més a més, en el nucli originari de la urbanització de les Pinedes de l'Armengol, que va créixer a partir d'aquest sector de la muntanya. Com a element ornamental es van mantenir els dos roures i la Font de l'Armengol. (fitxa 130)</p> 41.5157500,1.6181000 384689 4596935 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69701-foto-08286-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69701-foto-08286-86-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2021-05-26 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69724 Col·lecció del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-la-pell-digualada-i-comarcal-de-lanoia <p>AA.DD. (2004) Memòria de la intervenció al Pla de les sitges de Camaró. (Torre de Claramunt) abril-març 2004. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia a la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàgs 202-203. ALMAGRO, M; SERRA, J.C. COLOMINES, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Província de Barcelona. CSIC. Madrid. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia a la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàgs 202-203 ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301.</p> <p>Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserva una col·lecció de peces procedents des jaciments arqueològics i paleontològics del terme de la Torre de Claramunt. És la següent: Núm. de registre: 4695 Lot de Material arqueològic: fragments; eines/instruments, monedes; altres objectes. Procedència: Cova sepulcral de Noranta Núm. De registre: 4765 Lot de Material arqueològic: fragments; restes humanes Procedència: Cova sepulcral de Noranta Núm. De Registre: 4774 Lot de material arqueològic: fragment eina/instrument Procedència: Frígols Núm. De Registre: 4785 Lot de material arqueològic: fragments eines/instruments Procedència: La Torre de Claramunt Núm. De Registre: 5047 Lot de material arqueològic: fragments Procedència: Pla de les Sitges del Camaró Núm. De Registre: 5048 Lot de material arqueològic: fragments Procedència: La Garça Núm. De Registre: 8314 Elephas: Fragment de defensa superior, sense esmalt Donat el petit tamany dels fragments, no s'observa la típica curvatura d'aquestes defenses. Procedència: Turbera del Pla de la Torre Núm. De referència: 8315 Elephas. Fragment de defensa superior, sense esmalt. Donat el petit tamany dels fragments, no s'observa la típica curvatura d'aquestes defenses. Procedència: Turbera del Pla de la Torre. Núm. De Registre: 8316 Elephas. Fragment de defensa superior, sense esmalt. Donat el petit tamany dels fragments no s'observa la típica curvatura d'aquestes defenses. Procedència: Turbera del Pla de la Torre. Núm. De referència: 8317 Palaeoloxdon antiquus. Aquest molar presenta una corona tipus hipsodonta, donat que ha crescut en alçada, que conté unes làmines estretes i plenes de plecs formades d'ivori. La relació entre la longitud total i el número d'aquestes làmines és molt útil per la sistemàtica. Aquesta peça conserva gairebé totes les arrels. A la zona lateral del molar s'observen diferents línies de creixement. Procedència: Turbera del Pla de la Torre</p> 08286-109 Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) <p>Les peces de la Col·lecció arqueològica i paleontològica del Museu de la Pell d'Igualada i comarcal de l'Anoia provenen de les donacions i dipòsits aportats per estudiosos locals, pel CECI. Les peces de la col·lecció paleontològica són donació del Sr. Amenós.</p> 41.5335200,1.6582200 388068 4598855 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69724-foto-08286-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69724-foto-08286-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69724-foto-08286-109-3.jpg Legal i física Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Medieval|Neògen|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 78|79|80|81|85|125|76 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69725 Barraca de vinya 025 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-025 <p>Referència a la fitxa 120</p> 08286-152 41.5173800,1.6513900 387470 4597072 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69725-foto-08286-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69725-foto-08286-152-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 Codi 2517 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:108 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69726 Barraca de vinya 027 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-027 <p>Referència a la fitza 120</p> 08286-153 41.5160600,1.6389400 386429 4596941 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69726-foto-08286-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69726-foto-08286-153-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 Codi 2529 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:114 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69727 Barraca de vinya 028 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-028 <p>Referència a la fitxa 118</p> 08286-154 41.5165000,1.6374000 386301 4596992 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69727-foto-08286-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69727-foto-08286-154-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 Codi 2528 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:115 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69728 Barraca de vinya 033 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-033 <p>Referència a la fitxa 120</p> 08286-155 41.5149700,1.6373100 386291 4596823 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69728-foto-08286-155-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 Codi 2537 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:123 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69729 Barraca de vinya 035 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-035 <p>Referència a la fitxa 120</p> 08286-156 41.5165100,1.6720300 389191 4596948 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69729-foto-08286-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69729-foto-08286-156-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 125 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69730 Barraca de vinya de cal Cosme https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-cosme <p>Referència a la fitxa 120</p> 08286-157 41.5324600,1.6509400 387459 4598746 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69730-foto-08286-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69730-foto-08286-157-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 Codi 5082 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 127 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69731 Barraca de vinya 037 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-037 <p>Referència a la fitxa 120</p> 08286-158 41.5311300,1.6735700 389344 4598570 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69731-foto-08286-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69731-foto-08286-158-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 Codi 2558 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 129 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69732 Barraca de vinya 039 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-039 <p>Referència a la fitxa 120</p> 08286-159 41.5224500,1.6664300 388734 4597615 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69732-foto-08286-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69732-foto-08286-159-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 Codi 2508 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 131 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69733 Barraca de vinya 040 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-040 <p>Referència a la fitxa 120</p> 08286-160 41.5236200,1.6667900 388766 4597745 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69733-foto-08286-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69733-foto-08286-160-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 Codi 2500 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 132 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69734 Barraca de vinya 041 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-041 <p>Referència a la fitxa 120</p> 08286-161 41.5212300,1.6648000 388596 4597482 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69734-foto-08286-161-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 134 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69735 Barraca de vinya 042 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-042 <p>Referència a la fitxa 120</p> 08286-162 41.5215700,1.6619600 388359 4597523 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69735-foto-08286-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69735-foto-08286-162-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 Codi 2503 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 135 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69736 Barraca de vinya 043 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-043 <p>Referència a la fitxa 120</p> 08286-163 41.5222100,1.6769400 389610 4597575 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69736-foto-08286-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69736-foto-08286-163-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 Codi 2485 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 139 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69737 Barraca de vinya 044 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-044 <p>Referència a la fitxa 120</p> 08286-164 41.5163300,1.6731100 389281 4596927 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69737-foto-08286-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69737-foto-08286-164-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 Codi 2496 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 140 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69738 Barraca de vinya 045 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-045 <p>Referència a la fitxa 120</p> 08286-165 41.5178300,1.6740900 389365 4597092 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69738-foto-08286-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69738-foto-08286-165-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 Codi 7042 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 141 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69739 Barraca de vinya 046 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-046 <p>Referència a la fitxa 120</p> 08286-166 41.5216600,1.6757000 389506 4597515 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69739-foto-08286-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69739-foto-08286-166-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 142 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69740 Barraca de vinya 047 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-047 <p>Referència a la fitxa 120</p> 08286-167 41.5227500,1.6737500 389345 4597639 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69740-foto-08286-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69740-foto-08286-167-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:143 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69741 Barraca de vinya 049 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-049 <p>Referència a la fitxa 119</p> 08286-168 41.5235200,1.6774700 389657 4597720 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69741-foto-08286-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69741-foto-08286-168-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 147 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69742 Barraca de vinya 106 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-106-0 <p>Referència a la fitxa 119</p> 08286-260 41.5265500,1.6724000 389239 4598063 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69742-foto-08286-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69742-foto-08286-260-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69764 Barraca de vinya 003 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-003 <p>Referència a la fitxa 120</p> 08286-131 41.5232100,1.6482700 387220 4597723 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69764-foto-08286-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69764-foto-08286-131-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:63 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69765 Barraca de vinya 004 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-004 <p>Referència a la fitxa 120</p> 08286-132 41.5203500,1.6485300 387237 4597405 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69765-foto-08286-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69765-foto-08286-132-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 Codi 2525 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:64 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69766 Barraca de vinya 005 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-005 <p>Referència a la fitxa 120</p> 08286-133 41.5195700,1.6488300 387260 4597318 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69766-foto-08286-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69766-foto-08286-133-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 Codi 2519 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:65 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69767 Barraca de vinya 006 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-006 <p>Referència a la fitxa 120</p> 08286-134 41.5190200,1.6489800 387272 4597257 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69767-foto-08286-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69767-foto-08286-134-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 Codi 2520 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:66 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69768 Barraca de vinya 007 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-007 <p>Referència a la fitxa 119</p> 08286-135 41.5192100,1.6473400 387135 4597280 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69768-foto-08286-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69768-foto-08286-135-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 Codi 2523 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:67 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69769 Barraca de vinya 008 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-008 <p>Referència a la fitxa 119</p> 08286-136 41.5197400,1.6466100 387075 4597340 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69769-foto-08286-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69769-foto-08286-136-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 Codi 2524 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:68 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69770 Barraca de vinya 009 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-009 <p>Referència a la fitxa 120</p> 08286-137 41.5187000,1.6451100 386948 4597226 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69770-foto-08286-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69770-foto-08286-137-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:69 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69771 Barraca de vinya 010 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-010 <p>Referència a la fitxa 120</p> 08286-138 41.5188400,1.6405400 386567 4597248 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69771-foto-08286-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69771-foto-08286-138-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:70 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69772 Barraca de vinya 011 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-011 <p>Referència a la fitxa 120</p> 08286-139 41.5176500,1.6396700 386493 4597117 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69772-foto-08286-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69772-foto-08286-139-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 Codi 2526 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:71 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69773 Barraca de vinya 014 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-014 <p>Referència a la fitxa 120</p> 08286-140 41.5218400,1.6498600 387350 4597569 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69773-foto-08286-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69773-foto-08286-140-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 Codi 2540 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:95 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69774 Barraca de vinya 013 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-013 <p>Referència a la fitxa 120</p> 08286-141 41.5217600,1.6494000 387312 4597561 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69774-foto-08286-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69774-foto-08286-141-3.jpg Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Codi 2539 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69775 Barraca de vinya 015 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-015 <p>Referència a la fitxa 120</p> 08286-142 41.5189800,1.6493300 387301 4597252 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69775-foto-08286-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69775-foto-08286-142-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 Codi 2521 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:96 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69776 Barraca de vinya 016 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-016 <p>Referència a la fitxa 120</p> 08286-143 41.5189000,1.6491500 387286 4597243 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69776-foto-08286-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69776-foto-08286-143-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 Codi 2486 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:97 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml