Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 69992 | Barraca del camp de les Esquerdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-de-les-esquerdes | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est d'una vinya. Es tracta d'una construcció aèria aïllada de planta circular i 2,7 m de diàmetre, amb accés acabat amb llinda plana i orientat al sud-est. | 08288-117 | Camí de cal Rossell de les Bassegues a les Vall de Foix, a 740 m de l'inici del camí | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4191800,1.5648600 | 380069 | 4586286 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69992-foto-08288-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69992-foto-08288-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69992-foto-08288-117-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | És visible des del camí de cal Rossell de les Bassegues a les Valls de Foix, de manera que només cal vorejar el conreu, d'uns 80 m d'amplada, per accedir-hi. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 69899 | Antics abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-abeuradors | www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8137 | XVII-XVIII | Es veu arranjada recentment amb rejuntats de morter | Abeurador format per tres basses diferenciades: l'una, a tramuntana, al descobert que és la que rep l'aigua d'un sortidor procedent de la finca adjacent, l'antic casal dels Peguera (fitxa 161), per on passa el rec (fitxa 146) i les altres dues, a migdia, omplertes des de la primera i cobertes amb estructura de teula a un sol vessant sobre estructura de fusta amb quatre pilars recolzats en el muret que tanca l'abeurador. L'estructura, porxada, es troba adossada al mur que tanca per llevant l'antic casal dels Peguera. D'acord amb les fonts orals una bassa era per a abeurar els animals, l'altra per a rentar-hi la roba i la tercera era reservada a l'ús de persones amb malalties. | 08288-16 | Plaça de les Moreres / Carrer d'Abaix | Se sap que l'any 1754 eren uns abeuradors ja que, com a tals, apareixen esmentats quan els Peguera concedeixen permís a Ramon Morgades per construir el molí que avui s'anomena d'en Sendra (fitxa 33). En aquest document els Peguera es comprometen a deixar a desciar una ploma d'aigua diàriament cap als abeuradors amb la finalitat que els veïns poguessin beneficiar-se'n (Parellada, 2014). Antigament també van fer la funció de safarejos públics. | 41.3878100,1.5686900 | 380331 | 4582797 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | És un dels elements més emblemàtics del nucli antic | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 69913 | Cementiri de la parròquia de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-la-parroquia-de-foix | XIX | Recinte de planta quadrangular de prop de 31 m de costat i distribució clàssica simètrica amb accés per migdia. Entrada per una porta acabada amb arc de mig punt a la clau del qual es pot llegir la data de 1929 en relleu a l'interior d'una orla de tipus vegetal. La porta és tancada amb reixa i el muret en la qual es troba és acabat amb motllures horitzontals. Al fons s'observa una petita capella rectangular amb un frontó triangular. Els nínxols ocupen els dos laterals del recinte. Al nord –oest es troba un petit edifici de mides similars on es troba la sala de vetlla. | 08288-30 | Carretera BP 2122 abans d'arribar al km 3, a 200 m al nord | 41.3899600,1.5727500 | 380675 | 4583031 | 1929 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69913-foto-08288-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69913-foto-08288-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69913-foto-08288-30-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | És posterior al cementiri de Santa Maria de Foix (vegeu fitxa38) | 99|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 69933 | Coves del Toixó de les Dous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-del-toixo-de-les-dous | GIRÓ, Pere (1978). 'Notes d'Arqueologia de Catalunya: Torrelles de Foix'. Informació Arqueològica. 27-28, Barcelona, p.91. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=12&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7467 | Es tracta de dues cavitats al peu d'una penya calcària. La primera, a una cota una mica més alta que la segona, té una boca orientada al nord-oest d'uns 5 metres d'amplada per 3,20 d'alçada. A uns tres metres de l'entrada comença un passadís més estret, de 2,5 metres d'ample per 1,40 d'alçada, que porta a una cambra de 2 metres d'alçada i uns 5 metres d'amplada. En aquesta cambra s'aprecien raconades, alguna de les quals pot ser el principi d'una galeria. El sediment sembla d'escassa potència i és de textura polsosa i sorrenca. No s'aprecia cap resta superficial. La segona cavitat, separada per un promontori rocós d'uns 5 metres d'ample i una mica més baixa respecte a la primera, té forma semicircular. La seva obertura, també orientada al nord-est, fa 1,5 metres d'alt i 6,5 d'ample. Fa 5,5 m de profunditat, fins a una estalagmita, darrera de la qual continua a molt baixa alçada (0,5 metres) un metre i mig més. El material recuperat correspon a l'eneolític. | 08288-58 | A uns 330 m a ponent del mas de les Dous | L'11 d'abril de 1963 Pere Giró, com a delegat local de la Comisaría Provincial de Excavaciones, va realitzar un sondeig en la més petita de les dues cavitats i prospectà tota la vessant recollint peces de sílex. | 41.3947700,1.5513800 | 378897 | 4583594 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69933-foto-08288-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69933-foto-08288-58-2.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Uns metres abans del km. 4,5 de la carretera BV-2122 de Torrelles de Foix a Pontons surt, a mà esquerra, un camí de terra que passa pel cantó de la casa de les Dous. A la corba que fa aquest camí hi ha un trencall a l'esquerra que és el principi d'un camí de carro que remunta una barrancada lateral a la riera. Uns 50 metres després de creuar el riu es pot remuntar el vessant uns 25 metres fins a les coves. Un altre camí d'accés es fa seguint la pista forestal, continuació del camí, on un cartell ben visible diu 'CLAPI-Forest C.U.P. 31 (propietat Ajuntament de Torrelles de Foix)'. Remuntant aquesta pista, amb molta pedra solta, però transitable, s'ha d'arribar fins a l'altura dels 50 metres de recorregut de camí de carro i baixar vessant avall, a la dreta, buscant les cavitats. Aquestes, són dues i s'obren al peu d'un penyal calcari.Fotografies extretes de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 69959 | La cova de Santa Maria de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-de-santa-maria-de-foix | CASTELLANOS, Joseph (1890).-'Excursions per lo Panadés' Butlletí de l'Associació d'excursions Catalana 12(139-144):165-187. FIERRO, Xavier; SOLÉ, Xavier (1991). Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Simpsi sobre actuacions en el patrimoni edificat. | XIX | Va ser restaurada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Bracelona entre 1981 i 1987. En aquell moment es va consolidar la paret de tancament, es va enderrocar la capella vella i se'n va construir una de nova, més profunda, amb formació de parets laterals d'1,4 m d'alçada que permeten veure el sostre rocós. | Es tracta d'una cavitat a la roca, de prop d'11 m de llarg per una amplada de 3 m i una alçada de 6. L'entrada està arranjada i tancada per una paret amb un accés amb reixa. El 3,5 primers metres a l'interior han estat habilitats com a petita capella, també parcialment obrada, al fons de la qual es troba una làpida amb la imatge gravada de la verge i la inscripció 'Segons la tradició, aquí es va trobar la imatge de Santa Maria de Foix'. | 08288-84 | Santuari de Santa Maria de Foix | La primera cita que se'n localitza correspon a un article publicat, l'any 1890, al Butlletí de l'Associació d'Escursions Catalana: 'La santa Imatje qu' en ell 's venera es la Verge ab son fillet als brassos, morena, d' un metre de altura, que segons tradició popular es germana de la de Penyafel, de que s' ha parlat, y abdúas de la de Montserrat. Conta un' altra tradició, que un pastor la trová dins una cova y se l' emportá en un sarró á Torrellas, pero al arribar á mitja montanya li fugí y se n' entorná á la cova. Recullida altras voltas, sempre á mitj camí tornava al meteix punto. Observat lo miracle, sobre meteix de la cova s' aixecá un' ampla arcada que sosté lo camaril de la Verge, engrandint d' aquest modo l' iglesia ab l' adició de dúas petitas naus. De modo, que l' Imatje's trova precisament sobre la cova. Aquesta tindrá, terme mitj, 2 metres d' altura per 10 de llargada, en qual extrém hi ha la concavitat hont fou trovada la Mare de Deu de Foix, á qui professan devoció extraordinaria tots los pobles circunvehins'. L'any 1988, en el decurs de les obres de restauració del Santuari, efectuades pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, va ser enderrocada la capella vella i se'n va construir una de nova, més profunda, amb formació de parets laterals d'1,4 m d'alçada, que permeten veure el sostre rocós. Es va consolidar la paret de tancament, de maçoneria i es va tancar l'accés amb una reixa. | 41.4152900,1.5642100 | 380007 | 4585855 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69959-foto-08288-84-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Una llegenda explica que la Mare de Déu de Foix va ser descoberta per un pastor, que se la va voler endur cap a Torrelles dins del sarró. Però a mig camí la mare de Déu va voler fugir i tornar a l'indret on havia estat trobada, cosa que va passar fins a tres vegades. Per aquest motiu es va habilitar la cova per a que pogués romandre al mateix indret on de la van trobar | 99 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 69934 | Cova del Cingle de Foix 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-cingle-de-foix-2 | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=17&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7473 | Cavitat situada en la cinglera nord del promontori on s'emplacen el castell i l'església de Santa Maria de Foix. Té dues obertures: una superior i una inferior. La superior, de no gaire més d'un metre i mig d'amplada, comunica amb la inferior, ja en el passadís principal interior. L'entrada és per aquesta boca inferior: té 1,10 metres d'amplada i una fondària total d'uns 10 metres. Passats 3 metres de l'entrada enllaça amb l'obertura superior, a mà esquerra. El passadís principal fa 6,90 metres, i el fons de la cavitat és força irregular, amb diverses galeries petites i entrants obstruïts per blocs. Just en la part més profunda hi ha una xemeneia. Entre el sediment solt, es van documentar diversos fragments de ceràmica a mà, ceràmica a torn comuna ibèrica de cocció oxidant, i fragments de fauna. En principi, i per manca de més dades, s'interpreta com un jaciment d'habitació, tot i que no pot descartar-se la possibilitat que tingués un ús funerari. | 08288-59 | A la cinglera nord del conjunt de castell i Santuari de Foix | Localitzat per Josep Mestres i Mercadé, arqueòleg de Vilafranca del Penedès, a principi dels anys 80. Mestres hi va efectuar una prospecció superficial i va recollir alguns fragments de ceràmica i fauna (segons var informar l'octubre de 1990 en una entrevista efectuada durant la realització de la Carta Arqueològica). | 41.4155300,1.5646900 | 380048 | 4585881 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69934-foto-08288-59-1.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Un cop arribats al Santuari, es continua per un corriol en direcció al vessant occidental del promontori. A uns 100 metres, s'arriba a l'alçada d'un avenc que queda a mà esquerra i que ha estat referenciat erròniament sobre el terreny com l'Avenc de la Humitat: en realitat, segons el Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova, aquest fou denominat com Avenc de Foix-1 (l'Avenc de la Humitat es troba també en aquest indret, en el sector est del promontori i en la cara nord, i és molt difícil de localitzar car s'obre a nivell del sòl i no té cap penya calcària de referència). Des de l'avenc cal desviar-se cap al nord, cap a la cinglera que domina la vall del riu Foix, i recórrer uns 50 metres. A continuació, cal baixar (l'accés és difícil i cal grimpar) en direcció nord-oest al llarg d'uns 100 metres fins veure la boca superior de la cova penjada de la penya calcària. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 69985 | Fons documental de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-de-lalt-penedes-0 | COLL I FONT, M. Carme (1997). Inventari de Capbreus de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès (segles XIV-XIX). Màster en arxivística, Universitat Rovira i Virgili, dirigit per Laureà Pagarolas. Document mecanografiat original. JORDÀ, Antoni. (1983). Catàleg de l'arxiu notarial de Vilafranca del Penedès. Barcelona: Fundació Noguera, (Col·lecció Inventaris d'arxius notarials de Catalunya, 1), Fundació Noguera . Barcelona. MASACHS, Josep Maria. (1987). 'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès'. A: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Volum 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, (Col·lecció Guia dels arxius històrics de Catalunya; 2) | XVI-XVIII | Fons documental on, entre d'altra documentació, com ara algunes actes notarials sense especificar, destaca, en referència a Torrelles de Foix, un conjunt de cinc capbreus. Es tracta de: 1. Capbreu de Lluís de Paguera de l'any 1536, en poder de Joan Llopis. Document 616. 2. Original capbreu de la vila de Torrelles y terme i castell de nostra senyoria de Foix y terme de Secabechs, fahent per lo senyor don Garau de Paguera, senyor de dita vila y termens, 1579-1589, en poder de Anthoni Martí. Document 617. 3.Capbreu de la vila de Torrelles y terme y castell de nostre senyor de Foix. Rebut en poder de Josep Bruixa, burgés i notari de la present vila de Vilafranca del Penedès lo any de la Nativitat del senyor 1700. Document 620. 4. Capbreu del senyor de Paguera 132-1735 en poder de Joan Rovira. Document 621. 5. Capbreu del senyor de Paguera. 1757-1758 en poder de Joan Rovira. Document 622. | 08288-110 | Avinguda d'Europa, núm. 6 de Vilafranca del Penedès | L'arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès conserva 3.070 m lineals de documentació amb un abast cronològic entre els segles XII i XX, amb documentació de tota la comarca de l'Alt Penedès i d'altres indrets. | 41.3880500,1.5726400 | 380662 | 4582819 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69985-foto-08288-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69985-foto-08288-110-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Un capbreu és un document que conté les declaracions de béns fetes pels vassalls d'un senyoriu i les càrregues que comporten davant d'un notari designat pel senyor a fi d'enregistrar-les. Proporcionen bona informació sobre la població, la vida social i econòmica, la toponímia i altres aspectes de la comunitat pagesa durant l'Antic Règim. | 94 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69953 | Els Giberts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-giberts | XVI-XIX | Entre pins, completament embolcallada per arbustos, esbarzers i malesa. La degradació més important es deu aver produït d'ençà de la dècada de 1980, ja que al FonsCamil José Guiu del Centre Excursionista de Catalunya es conserva una fotografia (AFCEC_JOSE_X_09121), de l'any 1977 on encara es poden observar els diferents cossos, alguns dels quals conserven, ja en mal estat, la teulada. | Es tracta d'un conjunt de construccions enderrocades, amb una superfície de prop de 700 m2, que en algun moment, probablement cap al segle XIX, hauria estat una finca productiva d'importància. Tot i que es troba en ruïnes i completament embolcallada per pins, arbustos i malesa, i que no conserva cap sostre ni forjat, s'observen entre pins dos conjunts constructius units, a llevant, per una entrada amb portal i coberta a doble vessant, a manera de barri d'entrada i camí entre les dues entitats constructives. Totes les portes que s'observen són d'alçat rectangular amb biga de fusta. El conjunt el completen altres petites construccions, que haurien estat coberts i tines o cups, essent les construccions a tramuntana del barri d'entrada de més gran entitat que les de migdia. El conjunt podria tenir arrels més antigues i donen nom a la zona de migdia del turó de Foix. | 08288-78 | Camí dels Giberts, a 1km des de la urbanització de can Coral | Apareix documentada en el capbreu dels anys 1579-1580 de Torrelles de Foix que es conserva a l'Arxiu Comarcal del penedès. | 41.4131500,1.5642400 | 380006 | 4585617 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69953-foto-08288-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69953-foto-08288-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69953-foto-08288-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Tot i l'estat de les construccions, s'ha optat per fitxar-la per tractar-se d'un conjunt arquitectònic que en altres temps va arribar a donar nom a tota la zona compresa entre el Santuari de Foix, al nord; l'actual urbanització de can Coral, al sud, can Via, a l'est i la Font Fregona a l'oest. La font, el camp i el bosc propers en conserven la toponímia. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69966 | El drac Foixí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-drac-foixi | XXI | El drac Foixí va ser creat el 23 d'abril de 2007 per l'associació homònima que, juntament amb la colla de diables, són una de les entitats de foc de Torrelles de Foix. Actualment actua en les cercaviles de la Festa Major en honor a Sant Genís, el patró de la vila, per la fira artesanal, per Sant Jordi i col·labora també amb l'escola Guerau de Peguera. | 08288-91 | Ajuntament de Torrelles de Foix | Creat l'any 2007. | 41.3886800,1.5681900 | 380291 | 4582895 | 2007 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69966-foto-08288-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69966-foto-08288-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També se'l coneix com a Drac de les Valls | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69908 | Heretat Montsarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/heretat-montsarra | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 204. CRUAÑES, Esteve; VIRELLA, Xavier (1984). Piques baptismals d'immersió del Penedès i el seu entorn. Museu de Vilafranca. | XII-XIX | Heretat formada per un mas d'origen medieval, a ponent, i un gran magatzem, a llevant, que conformen un conjunt de construccions que fins a principis de segle van constituir una heretat destinada a la producció de vi. La masia principal, avui situada entre un cobert, al sud-oest,i l'habitatge on van viure els treballadors de l'empresa , al nord-est, és de planta rectangular i dos cossos articulats per arcs apuntats. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues aigües perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. Presenta tres eixos d'obertures, essent el central presidit per un portal acabat amb arc de mig punt per sobre del qual es troba una finestra de tipus renaixentista amb els brancals treballats i amb coronament de llinda monolítica amb guardapols amb caparrons a banda i banda. Una de les finestres posteriors presenta també decoració a la llinda. Tanmateix, en aquest indret s'observa un nou afegitó, consistent en un cos de planta baixa allargassada amb alçada fins a l'altura de l'àmbit de les finestres del primer pis. D'altra banda, totes les façanes presenten refaccions efectuades en períodes diferents. A l'interior, però, la casa conserva en gran part alguns elements medievals en planta baixa i la distribució originària i algunes decoracions de la seva fase renaixentista. Cal destacar, entrant a mà dreta, la presència d'una gran pica baptismal de pedra, possiblement d'origen romànic, corresponent, ben probablement, a les primeres notícies que es tenen del topònim, que ha estat identificat com corresponent a una primera ermita que hi va haver a l'indret, avui desapareguda. Es tracta d'una peça monolítica, amb la peanya diferenciada del cos de la pica. Està treballada molt toscament, amb parets fan uns 17 cm de gruix. El diàmetre exterior és de 116 cm, i l'interior de 83 cm, amb una alçada d'entre 76 a 84 cm (peanya inclosa, que està lleugerament inclinada). El vas té una fondària de 51 cm. Arran de la boca hi ha una faixa (d'uns 17 cm d'amplada) que sobresurt. La resta és llisa (Cruañes, Virella, 1984). A la part posterior, en planta baixa, es pot observar la fàbrica d'alguns dels paraments, despullats dels arrebossats i recremats en alguns punts, probablement per trobar-se a tocar d'un àmbit amb foc a terra que es podria identificar amb l'ús d'aquells espais com a cuina. Pel que fa al primer pis, les fotografies que es poden observar per la xarxa efectuades per la casa que en gestiona la venda, permeten determinar que es troba en bon estat de conservació i que es manté la distribució probablement des d'època renaixentista, d'acord amb els elements decoratius de les portes que comuniquen els diferents àmbits. Cal destacar la sala principal de la planta noble, que manté els arrebossats i enlluïts d'aquell període alguns dels quals amb grafits originals i amb motllures ben treballades en totes les obertures principals, amb arcs conopials motllurats amb guardapols en alguns casos acabats amb les cares de querubins. Pel que fa al magatzem, construït l'any 1896, es troba situat al sud est del mas, de tal manera que, un cop tancat el conjunt, deixa un espai central avui ocupat en part per un jardí i en part per una piscina. Es tracta d'un edifici aïllat format per una nau central més alta i dues de laterals a banda i banda, una de dos pisos i l'altra d'un sol pis. Les cobertes són a dues agües sobre encavallades de fusta. Les obertures exteriors són acabades amb arcs rebaixats de maó així com també les línies de separació de pisos i el ràfec. La façana principal, reformada, conserva un gran arc de mig punt, també fet amb maons. L'interior encara conserva els dipòsits, tines i part de la maquinària emprada fins als primer anys del nostre segle per a la producció de vi. A uns 60 m a ponent de la casa es troba una gran bassa de planta circular construïda amb un sobreeixidor amb data de 1900. | 08288-25 | Camí de cal Miret a la Mussarra | El lloc està documentat des de l'any 1143 com a parròquia de Sant Cugat de Muscarra. El 1230 va passar a dependre, per donació, del monestir de Santes Creus. La casa sembla que hauria tingut una capella romànica, avui desapareguda. Pel que fa al magatzem, va ser utilitzat com a hospital en el decurs de les guerra civil. | 41.4086600,1.6158900 | 384315 | 4585048 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69908-foto-08288-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69908-foto-08288-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69908-foto-08288-25-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També coneguts amb el nom 'Mussarra'. La casa i el magatzem són en venda en el moment de dur a terme el present treball. Les fotografies utilitzades per donar-la a coneixer ens mostren una casa senyorívola de gran interès arquitectònic. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69886 | Castell de Secabecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-secabecs | <p>CATALÀ I ROCA, Pere (1971). 'Torrelles de Foix'. Comentari Marginal. A Els castells Catalans, vol. III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, p. 768-769.</p> | XIII | Completament emmascarat pel bosc. Per la l'elaboració d'aquesta fitxa es va poder partir d'unes fotos fetes l'any 2016 per Àngela Llop. En anar-hi el mes de novembre de 2018, algun element dels observats a les fotos esmentades s'havien esfondrat. | <p>Es tracta de les restes, d'entitat considerable, del que hauria estat el castell de Secabechs, que en algun moment va passar a ser una masia anomenada, d'acord amb les fonts orals, la masia de ca l'Isaac. Les estructures, consistents en diferents edificis distribuïts en sentit nord sud en una àrea d'aproximadament 1400 m2, es troben en mal estat i cap d'elles conserva la teulada. Només en el cas de l'edifici principal, el de més grans dimensions, es poden observar els murs perimetrals en l'alçada de dos pisos. Malgrat tot, es poden distingir quatre cossos diferenciats que, de ben segur, en serien més amb una desbrossada de la zona. També es pot resseguir el camí que hi accediria des del nord en sentit nord-est a sud-oest i que, en arribar a les estructures, es troba tallat a la roca, amb una amplada d'entre 1,5 i 2 m. Actualment, cal partir del mas de cal Mariano, es passa per la pallissa de ca l'Isaac (fitxa 88) i, després de recórrer uns 90 m, s'arriba al castell. Els vessants sud, est i oest donen a la vall (al torrent de can Soler i al de les Llambardes) i serien, en tot cas, d'accés molt més dificultós. Es conserva també un cos d'entrada, de dimensions reduïdes, situat al peu del camí, arribant a mà esquerra; una construcció principal formada per dos cossos juxtaposats, que són els que conserven paraments amb més alçada; i, finalment, un tercer cos a llevant del principal i donant a la vall, de tal manera que en controlaria una bona part. Avui, d'aquests edificis en resten les parets corresponents a les plantes baixes i algunes parets mestres a l'altura del primer pis, amagades entre pins, fet que en dificulta fins i tot la presa de mides o distàncies. Destaquen del cos principal les pedres cantoneres, molt ben treballades, un portal acabat amb arc de mig punt i el que sembla un contrafort. D'altra banda, a ponent del cos principal s'observen estructures que, pels seus arrebossats, es poden interpretar com d'emmagatzematge. A primer cop d'ull es distingeixen fins a tres fases constructives</p> | 08288-3 | Al barri de Llambardes, al nord del municipi | <p>L'honor de Secabecs s'esmenta per primer cop l'any 1213 en una confrontació de termes. El fogatge de 1365-1370 consignava 3 focs a G. De Coll, habitador de la Llacuna. Al fogatge de les Corts de 1359 es compta un foc de cavaller al castell de Secabecs. Al segle XVII pertanyia a Guerau de Peguera. Més tard, ja en el decurs del segle XVIII va passar a ser reutilitzat com a masia, coneguda com a ca l'Isaac.</p> | 41.4367300,1.5544500 | 379231 | 4588248 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69886-foto-08288-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69886-foto-08288-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69886-foto-08288-3-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-11-23 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També conegut com ca l'Isaac. | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||
| 69909 | Molí dels Bessons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-dels-bessons | AADD. 1986. L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 206. PALAU, Salvador. 1988. 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 267, n. 19. PALAU, S. (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya. 690 molins inventariats: 74. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8146 | Masia formada per planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, i terrat obert posteriorment en un dels laterals, amb balustrades. A la façana principal es troba un portal de mig punt adovellat on es llegeix la inscripció 'Ave Maria'. A l'interior, el celler es mantenen dempeus grans arcs de punt d'ametlla i voltes de maó pla, així com també s'observa un arc apuntat a la façana de ponent. La masia és envoltada de cossos annexos que han acabat conformant amb el temps un conjunt d'habitatges amb pati d'accés. Un d'aquests edificis consisteix en un molí bastit amb posterioritat que dóna a la riera de Pontons i del qual se n'observa part del carcau. | 08288-26 | Carretera BV-2122, km 12 cap al sud, a 850 m | Sembla, segons els propietaris, que l'edifici pot ser anterior al segle XVIII i que va pertànyer als monjos de Marmellar. Apareix esmentat en el capbreu del senyor de Peguera de 1732-35 conservat a l'Arxiu Comarcal (fitxa 110). L'edifici presenta diverses modificacions. L'any 1886, arran de la crisi de la fil·loxera, es va construir un molí fariner al costat, aprofitant també l'aigua de la riera de Pontons, que va funcionar fins a la segona meitat del segle XX. | 41.3826700,1.5752100 | 380867 | 4582218 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69909-foto-08288-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69909-foto-08288-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69909-foto-08288-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També conegut com a casa Milà o molí de Basans | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 69907 | Molí de l'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lhorta | AADD. 1986. L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 206. PALAU, Salvador.1988. 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 263. PALAU, Salvador (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya. 690 molins inventariats: 74. | XIII-XIX | La malesa actualment impedeix el pas cap al molí. Les fotos corresponen doncs a l'habitatge annex. Una desbrossada permetria valorar l'estat dels murs que queden dempeus. Les fotografies conservades dels anys 1978-1980, on s'observen encara les construccions dempeus, permeten determinar que dençà d'aleshores, l'edifici ha perdut completament el pis corresponent a les golfes. | Conjunt de molí i masia de grans dimensions, amb planta baixa, pis i golfes, i amb coberta a dues aigües, avui gairebé parcialment enderrocats. El molí, situat a uns 50 m al nord del riu Foix i a uns 50 m més a l'oest del torrent de les Llambardes, és un edifici de planta quadrangular , que encara conserva els paraments perimetrals fins a l'altura del primer pis. Se n'observa, a migdia, el portal d'accés, acabat amb un arc de mig punt adovellat, situat a un nivell més baix que la porta que dóna a l'habitatge. Dóna pas a la sala de moldre, d'uns 3,5 x 4,5 m, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. Es troba parcialment enderrocada, de tal manera que en dur a terme el mapa de patrimoni, no s'hi va poder accedir. Es conserva encara, a ponent del conjunt i en molt mal estat, el rodet vertical, amb eix de ferro i eixos de fusta de més de 3 m de llarg, completament emmascarats per la vegetació. Darrera el conjunt, al nord-oest, s'observa el que hauria estat la gran bassa que recollia l'aigua del riu, amb un carcau d'1,2 m de diàmetre i es pot resseguir en part el recorregut del rec des del riu Foix. Pel que fa a l'habitatge, al nord-est del molí, encara en ús a principis del segle passat, avui es troba en el mateix estat d'enderroc que el molí, sense teulada i amb l'interior col·lapsat. D'acord amb fotografies de mitjan segle passat, l'edifici encara conservava llavors la teulada, avui completament enderrocada i d'acord amb els veïns de la zona, fa uns 10 anys la sala de moldre encara es trobava en bon estat. Tanmateix, avui, el conjunt es troba envoltat de bardisses i gairebé no s'hi pot accedir, i la sala de moldre presenta un enderroc incipient. | 08288-24 | Carretera BP-2121, km 19 a 500 m | La tipologia de la volta de la sala de moldre podria dur a situar aquest molí en època baix-medieval. | 41.4318900,1.5521000 | 379026 | 4587714 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69907-foto-08288-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69907-foto-08288-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69907-foto-08288-24-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També conegut com a cal Tonquet o del molí de cal Ton Janot | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 69938 | La Cova del Monòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-del-monolit | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. VIRELLA, J. 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. Miscel·lània Penedesenca. 1, p.259. Reeditat a les actes de la ' XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', Vilanova i la Geltrú, 25-26 d'octubre de 1975, Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, 1983, p. 222. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=23&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7479 | A pocs metres a l'oest d'un gran monòlit fruit d'un despreniment de roca hi ha entre els blocs caiguts, al peu mateix de la cinglera, l'obertura de la cavitat, fàcilment identificable ja que el seu nom està escrit amb pintura en la roca d'entrada, identificació feta pels membres del G.R.E.V. El material arqueològic que s'hi va recuperar l'any 1984 emmarca un ventall cronològic des del període neolític o bronze fins a època ibèrica (segle III aC). Pel que fa a la funcionalitat, la manca d'una excavació sistemàtica i de materials més definidors impedeixen poder conèixer el seu ús. Al costat mateix del monòlit hi ha una altra cavitat que rep el nom de Cova o Coves de la Riera, formada per una gran llosa que es recolza en el monòlit i que forma un abric. També va ser explorada l'any 1978 pels membres del G.R.E.V., que la van topografiar i referenciar en el Fitxer de Cavitats i Avencs amb el número 12. Fins a l'actualitat, l'única notícia de caire arqueològic és la troballa per part d'en Joan Virella i Bloda, d'un fragment de vidre en el que apareix una protuberància el·líptica (nansa o decoració) de petites dimensions del qual no s'ha pogut saber si es tracta d'un material modern o antic (romà...), cosa que podria indicar la utilització de la cavitat en èpoques passades. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990). | 08288-63 | Vessant sud de la Serra de la Pineda | Descoberta als anys 70.Hi ha dos grups que actuaren independentment en la Cova del Monòlit durant els anys 70 i principi dels 80: - Membres de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca. Van visitar la cavitat una vegada i van prospectar la zona de la cinglera. Van localitzar alguns fragments informes de ceràmica a mà i alguns també informes de ceràmica a torn ibèrica comuna, procedents de la Cova del Monòlit (anys 70-80). - Membres del Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova. Van visitar la cova almenys en tres ocasions. L'any 1978, el 12 d'octubre de 1982 i el 18 de març de 1984. En van realitzar la topografia i la van incloure en el Fitxer de Cavitats i Avencs del G.R.E.V. amb el número 13. A més, l'any 1991 el Sr. Conesa feu donació al Museu de Vilafranca dels materials recollits en la visita del 18 de març de l'any 1984. Aquest conjunt de materials és el que descriu millor l'ocupació de la cova. Es tracta de ceràmica a mà, un fragment informe de ceràmica a torn ibèrica comuna, un fragment informe de ceràmica de vernís negre campaniana A, diversos fragments de ceràmica moderna i un fragment d'os indeterminat. | 41.4236500,1.5656700 | 380145 | 4586781 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També conegudes com les coves de la Riera.Es troba a la part baixa de la vessant sud de la serra de la Pineda, a uns 100 metres sobre (al nord) de la fondalada per on davalla el riu Foix. Cinglera amb una forta caiguda de blocs que han transformat una àrea amb petites cavitats, envoltades per un espès bosc de pins. S'hi accedeix per la carretera BP-2121 de Vilafranca del Penedès a la Llacuna, des d'on a l'alçada del km 16,9, un cop passada la masia de la Pineda (que queda a la dreta, en el marge nord), hi ha un trencall a l'esquerra cap al sud-oest. Cal seguir el camí terrer fins trobar una bifurcació a uns 500 metres d'un altre camí que davalla cap al fondal (en direcció sud), però que s'acaba perdent en el bosc. S'ha de continuar entre el bosc, seguint alguna de les petites torrenteres, fins trobar un camí que planeja per la vessant (camí que ve de la masia de les Valls de Foix) a uns 400 metres de la carretera i paral·lela a ella. Cal seguir aquest camí terrer cap a la dreta, direcció oest: a uns 100 metres es travessa un torrent que davalla cap al Foix, i a uns 300 metres es troba la cinglera a la dreta (al nord), a la qual s'arriba per alguna de les dreceres obertes en el bosc. Caldrà buscar el Monòlit, una pedra força alta que al despendre's quedà clavada dreta en el sòl. | 78|79|80|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 69890 | Can Llantet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llantet | AADD (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 207. AADD (1998). 'Americanos' 'indianos'. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX. Biblioteca Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8128 | XX | Ben conservada | Casa de planta quadrangular de prop de 18,5 m de llarg per 10,5 m d'ampla situada aproximadament al centre d'una parcel·la enjardinada de prop de 2300 m2 que dóna a tres carrers (Raval, Bessons i Travessera de Bessons). L'edifici consta d'una sola planta, amb teulada a quatre aigües. L'accés es fa pel nord-est, a través d'un atri davant de la porta principal amb quatre columnes toscanes -molt semblants a les de l'església de Sant Genís- , balustrada davantera i escala d'accés de quatre graons. Les dues façanes laterals tenen tres finestres i un balconet cadascuna, amb llinda, motllures, trencaaigües i jardineres de ceràmica vidriada quadriculada blanca i blava. Ràfec de fusta amb mènsules i rajoles vidriades amb sanefes ornamentals de fulles d'acant, envoltant la casa. A la part posterior hi ha una porta i escala de sortida i l'afegit més recent a un lateral amb terrat, galeria de primer pis i uns baixos utilitzats com garatge. | 08288-7 | Carrer del Raval núm. 82 | americano' era fill de cal 'Llanto', nom pel qual es coneixerien els propietaris del castell dels Peguera (vegeu fitxa 6), que llavors eren de cognom Bruna. D'aquí que la casa es conegués com a vil·la Bruna o cal Llantet (diminutiu que definiria la casa del fill de cal Llanto). Després de la guerra Civil la casa es va estar llogant com a casa d'estiueig, ja que Torrelles era força apreciada per a estades de salut amb motiu de les seves aigües. Van ser els propietaris actuals, que ho són des de l'any 1969, que la van rebatejar amb el nom de 'vil·la Verge Bruna', i durant uns anys es va fer constar així a la façana principal. | 41.3862300,1.5742300 | 380792 | 4582614 | 1923 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69890-foto-08288-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69890-foto-08288-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69890-foto-08288-7-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Desconegut | També coneguda com vil·la Verge Bruna. La informació històrica sobre la casa ha estat proporcionada pel senyor Joan Solé Bordes, fill dels propietaris. | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
| 69885 | Santa Maria de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-foix | AADD (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 201-202. CASTELLANO, Anna; SUREDA, Maria José (1992). 'Santa Maria de Foix'. Torrelles de Foix. Catalunya Romànica, XIX. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 209-210. CLUA, Maria (1992). 'Circulació monetària a l'Alt Penedès. Les monedes de Santa Maria de Foix, segles XIII-XX'. Miscel·lània Penedesenca, XVII: 257-284. CRUAÑES, Esteve (1980). Esglésies romàniques del Penedès. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. FIERRO, Xavier; SOLÉ, Xavier (1990). 'Santuari de la Mare de Déu de Foix. Torrelles de Foix. Notícia històrica. Treballs d'arqueologia'. Memòria 1985-1989, Servei del Patrimoni Arquitectònic. Diputació de Barcelona. Barcelona: 130-133. FIERRO, Xavier, SOLÉ, Xavier (1991). 'Evolución arquitectónica de la iglesia del santuario de Santa Maria de Foix (Torrelles de Foix, Alt Penedès)'. Simposi Actuacions en el Patrimoni Edificat Medieval i Modern (segles X al XVIII). Quaderns Científics i Tècnics, 3. Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona: 109-114. FIERRO, Xavier; SOLÉ, Xavier (1992). 'Santa Maria de Foix'. Torrelles de Foix. Catalunya Romànica, XIX. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 210-211. GONZÁLEZ, Antonio; LACUESTA, Raquel; LÓPEZ, Albert (1990). Memòria 1985-1989. Com i per a qui restaurem. Objectius, mètodes i difusió de la restauració monumental. Servei de Patrimoni Arquitectònic. Diputació de parcelona, p. 129-141. IGLÉSIES, Josep; SANTASUSAGNA, Joaquim (1934). Les valls del Gaià, del Foix i de Miralles, Reus. PARERA, Montserrat; LÓPEZ MULLOR, Alberto (1996). Ceràmica trobada a l'excavació del Santuari de la Mare de Déu de Foix (Torrelles de Foix). Miscel·lània Penedesenca, 1996: 401-425. SOLÉ, Xavier; FIERRO, Xavier (1987). 'excavaciones en la iglesia del Santuario de Santa Maria de Foix. Torrelles de Foix (Barcelona)'. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Vol. III: 697-703. VILA, Rafael (1983). 'Santuari de Santa Maria de Foix', dins La restauració, ara i aquí. Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Memòria 1981-1982.Diputació de Barcelona, p. 105-111. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8124 | XI-XIX | L'església va ser restaurada entre els anys 1981 i 1987, sota la direcció de l'arquitecte Rafael Vila Rodríguez i el recolzament tècnic i econòmic del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Els treballs van consistir en una recerca documental i arqueològica prèvia, la restauració general de l'edifici, durant la qual es va construir una coberta a dues aigües, es van consolidar i refer cornises i motllures, es va reconstruir l'espadanya i es van enderrocar les parts afegides al temple. També es va recuperar una finestra gòtica a la capella gran i el volum original de l'absis, també gòtic. | El Santuari de Santa Maria de Foix és actualment un conjunt format per l'església, un conjunt d'estructures exteriors i la cova, situada en un pla inferior pel vessant nord-est, a l'altura de l'absis. El temple és de nau única amb volta de canó seguit de punt d'ametlla recolzada sobre arcs formers també apuntats i dotada d'un arc faixó en el centre de la nau amb mènsules de motlluratge simple en els arrencaments. L'absis és poligonal, de sis cares, cobert amb volta de rajola amb nervis de pedra de secció gruixuda i clau amb marededéu esculpida. En el mur de tramuntana s'observen dues capelles. La de l'angle nord-est comunica amb la nau mitjançant un arc de mig punt rebaixat. És coberta amb volta d'aresta formada per quatre nervis que recolzen, per la banda nord, sobre capitells troncopiramidals, i, per la banda sud, estan encastats al mur. La clau de volta presenta una silueta desdibuixada pel pas del temps, impossible d'identificar. La capella de ponent, davant de la porta d'accés, comunica amb la nau a través d'un arc apuntat. De dimensions més reduïdes que l'anterior, és coberta amb volta d'aresta de rajola, amb quatre nervis de pedra que recolzen sobre mènsules de forma piramidal, on hi ha esculpits els rostres d'àngels. La clau presenta una imatge molt deteriorada que podria ser la de la santa titular. A la façana de migdia, al costat de la porta, es troben les restes de l'antic porxo i les de l'antiga capella del Sant Crist. Per sobre del porxo hi havia la rectoria i, per sota, un espai tancat al qual s'accedia des de la sagristia a través d'un arc apuntat. El campanar és d'espadanya, format per quatre ulls acabats en arcs de mig punt. Es troba a ponent, on també hi ha un ull de bou. La porta del temple és situada a la paret de migdia. És de grans dimensions i de disseny senzill, basat en un arc de mig punt format per àmplies dovelles que recolzen sobre una imposta motllurada, amb muntants fets amb carreus tallats regularment i sense timpà. L'arc és protegit per un guardapols amb decoració geomètrica senzilla de talla poc profunda. A l'interior es conserva una pica baptismal de pedra (vegeu fitxa 85) i un frontal de sarcòfag (vegeu fitxa 86) trobat en el decurs de les excavacions realitzades l'any 1985 (vegeu fitxa 68). S'hi venerava una talla de la Mare de Déu que, segons fonts orals, va ser destruïda l'any 1936. Tanmateix, ens en resten dues fotografies al fons documental del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona i una tercera a l'Album Meravella, que ens permeten saber que es tractava de la Verge bruna amb el Nen, ella asseguda en un tron a manera de cofre motllurat i ell assegut al genoll esquerre. Ha estat datada a partir de les característiques que es veuen a les fotos, de la primera meitat del segle XIV, estilísticament com una obra de l'època de transició al gòtic. La informació descriptiva en una petita nota del pare Camús en el seu llibre Jardín de María, juntament amb les fotografies van permetre fer una reconstrucció ideal de la imatge, que es va acabar l'any 1987 i es va dipositar al Santuari el dia 4 d'abril de 1988. | 08288-2 | Turó de Foix | Els testimonis més antics de l'ocupació del cim de Foix són d'un moment tardà de l'època ibèrica, però no es coneix res més sobre l'hàbitat del turó fins a l'any 607. En aquesta data, Bonifaci IV va concedir la primera indulgència als fidels de la parròquia de Foix. Un document de l'any 703 assenyala que l'església va ser edificada de nou. Tanmateix, en el decurs dels treballs arqueològics no es va poder identificar cap element corresponent a aquesta fase. Les restes arquitectòniques més antigues que es van trobar corresponen al segle XI. Es tracta d'elements molt malmesos, els quals permeten identificar un edifici rectangular inscrit dins l'església actual, amb un paviment de calç. Al segle XII o començament del XIII es va bastir una construcció que va substituir l'anterior. També era de planta rectangular i correspon al perímetre actual de l'església, excepte la capçalera. La primera referència a una església amb advocació a Santa Maria de Foix és en un testament del 1185 . Segons diverses fonts, cap a l'any 1263, es va determinar engrandir-la i fer-hi un nou retaule. Quatre anys més tard la documentació torna a fer esment de l'engrandiment de l'església o cambra imperial de Nostra Senyora, feta amb llicència del bisbe de Barcelona, Arnau de Gurb. Les obres de l'església degueren continuar al llarg del primer quart del segle XIV, fins a la consagració l'any 1320 o el 1330. D'acord amb els resultats de les excavacions arqueològiques, en aquesta fase es va produir l'arrasament del mur de llevant de l'edifici i la construcció de l'actual capçalera poligonal. L'any 1378, el canonge de Barcelona, Ramon Mascaró, va fer un llegat testamentari perquè es construís una capella sota l'advocació de Sant Nicolau i Santa Maria, al costat de la de Sant Francesc. Més tard, ja en el decurs del segle XV, es va construir un pòrtic paral·lel a la façana meridional de l'edifici del qual coneixem tres arcades apuntades. El 1557 es va enderrocar l'antic campanar del creuer. Cal pensar doncs que el d'espadanya es construiria llavors, època en què també s'adossaria el cos de la sagristia al costat sud-est del temple. L'any 1574, els jurats de la vila de Torrelles, terme i parròquia de Foix, van signar un contracte per construir una casa per als pelegrins que acudien a l'església. A començament del segle XVII es va erigir una nova capella a la façana septentrional del temple, davant de la porta. També es va construir un cor en el terç occidental de la nau al qual s'accedia per la capella esmentada. També es va bastir una sagristia a l'angle sud-est de l'església. La construcció d'aquest cos, que es va manar fer l'any 1598 va inutilitzar els recorreguts exteriors del temple, ja que va tallar la sortida de llevant del pòrtic, que constituïa el primer tram del pas cap a la cova santuari situada al peu de la capçalera. L'any 1705 s'atorgava una llicència per bastir una capella dedicada al Sant Crist erigida al costat de la façana meridional aprofitant dues arcuacions del pòrtic, que va quedar definitivament amortitzat a causa d'aquella intervenció. Al començament del segle XIX, l'any 1828, es van produir un seguit de robatoris a l'església i a la rectoria. Al final d'aquell segle, el dia 6 d'agost de 1892, el darrer rector, mossèn Pallerols, va morir violentament al lloc, arran d'un robatori. Els seus assassins van ser executats públicament pel garrot al camp de Rolls de Vilafranca del Penedès, l'any 1896. Arran d'aquells fets violents el temple va perdre llavors la titularitat de parròquia i va esdevenir santuari. Pocs anys més tard, un temporal va enderrocar el campanar d'espadanya moment a partir del qual va començar un període de degradació de l'edifici. Finalment, la guerra civil va ocasionar un gran nombre de desperfectes i la destrucció de la imatge de la Mare de Déu, talla de fusta de tradició romànica. (Castellano, Sureda, 1992). | 41.4150800,1.5640200 | 379991 | 4585831 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69885-foto-08288-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69885-foto-08288-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69885-foto-08288-2-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També coneguda com el Santuari de Santa Maria de Foix o Santa Maria del Castell. Fotografia de l'interior cedida per Àngela Llop. | 92|93|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 69891 | Can Senalles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-senalles | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 207. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8130 | XX | Ben conservada i en constant manteniment. | Parcel·la de planta quadrangular de prop de 8 per 9 m i de 290 m2, amb planta baixa i dos pisos. Està situat a l'extrem de ponent d'una illa de cases i donant a la plaça de la vila. La façana de ponent dóna al carrer de Sant Quintí mentre que la principal, a migdia, dóna al carrer Major. A llevant, disposa d'un pati a l'estil de l'època que dóna accés a la casa pel costat est, al qual s'accedeix des del carrer del Raval. La tanca del pati és de forja, l'original de l'època, sobre un muret baix. Des de l'exterior es pot veure tant el pati com la façana de la casa, conservada amb els elements originals del moment de la seva construcció, com ara un paviment de rajola hidràulica que voreja la façana i els esgrafiats d'aquesta, restaurats . L'accés a l'interior es fa a través d'un porxo format per arqueries i columnes que suporten una petita terrassa. A les façanes de migdia i llevant es combinen, en dos eixos, les obertures quadrangulars, a les plantes baixa i primera amb les circulars, a la segona planta. A la façana de ponent, només hi ha un eix d'obertures, el septentrional , seguint el mateix ordre, amb l'excepció d'un òcul al costat de la finestra de la planta primera. L'edifici és coronat per una cornisa i teulada. Cal destacar la balustrada i els esgrafiats florals de les façanes, d'estètica noucentista, envoltant totes les obertures. Al coronament de la façana que dóna al carrer s'hi pot llegir la data de construcció de la casa, 1924, mentre que als de les façanes de llevant i ponent, hi consta el nom amb que el promotor i propietari va posar a l'edifici: Villa Maria | 08288-8 | Carrer del Raval núm. 1-3 | La va fer construir, l'any 1924, el senyor Pere Parellada i Ventura qui, després d'estiuejar uns anys en una casa llogada d'estil noucentista de Cardedeu, va voler remodelar, seguint el mateix estil, la que tenia a Torrelles. Ara per ara, se'n desconeix l'arquitecte i l'autor dels esgrafiats. Els propietaris actuals de la casa són encara els descendents del propietari que la va fer construir. Van efectuar reformes als anys 1990 a tramuntana del pati per poder-hi habilitar una zona d'aparcament. | 41.3882400,1.5693100 | 380384 | 4582844 | 1924 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69891-foto-08288-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69891-foto-08288-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69891-foto-08288-8-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Desconegut | També coneguda com a 'Villa Maria' per ser aquest el nom, tant de la dóna com de la filla del propietari, el senyor Pere Parellada i Ventura, que va fer construir la casa. El nom consta, com s'ha vist, esgrafiat en el coronament de les façanes de ponent i de llevant. Pel que fa al topònim de can Senalles, es creu que podria haver estat l'activitat que s'hi hauria dut a terme anys enrere, de la qual però, no se'n te constància ni oral ni escrita. | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
| 69918 | El molí de la Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-de-la-pineda | PALAU, Salvador. 1988. 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 263. | XV-XVI | Requeriaria un desbrossament per tal de determinar l'abast de les restes, probablement en millor estat del que sembla a primer cop d'ull. | Edifici de planta rectangular d'aproximadament 10,5 x 8,5 m, situat al nord-est del riu Foix, completament emmascarat per la vegetació, però que encara conserva la planta baixa i el primer pis, aquest darrer en molt mal estat, ja que ha col·lapsat. A la planta baixa s'observa entre la malesa i gairebé tapiada pel mateix enderroc de l'edifici, la part superior de l'arc adovellat de la porta d'accés a l'interior, un espai de prop de 8 x 5 m cobert amb volta de canó de 8 per 5 metres que en el seu moment va ser estudiat per Salvador Palau, en el seu recull sobre els molins catalans. A ponent del molí es conserven els murs perimetrals del que hauria estat l'habitatge associat, en alguns punts en tota la seva alçada. La fàbrica i obertures d'aquesta casa permeten situar-la en el segle XVIII. Pel que fa a la cronologia del molí, creiem que podria ser anterior. | 08288-35 | A l'esquerra del riu Foix a uns 420 m al sud del mas de la Pineda | Ara per ara no es tenen referències escrites sobre l'edifici. | 41.4203500,1.5724800 | 380708 | 4586405 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69918-foto-08288-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69918-foto-08288-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69918-foto-08288-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També anomenat molí del Batet | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 69989 | Font d'Encovens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dencovens | CÓRDOBA, MARTÍNEZ. (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Vilafranca del Penedès, p. 77, font n. 32. https://torrellesdefoix.cat/turisme-i-cultura/les-fonts-del-municipi | XX | Font natural canalitzada amb canella, degudament indicada en una zona habilitada per al descans i el lleure, amb una petita esplanada a l'ombra amb una taula de pedra. S'hi arriba pel camí de les Dous en una passejada o itinerari de 1.300 m degudament indicat amb plafons indicatius i dissenyada des del Nucli Antic. Des de la plaça de les Moreres es recorre el carrer de Baix fins agafar el camí que voreja la riera de Pontons fins arribar a Les Dous. La primera font que es troba és la font Fresca, que avui no raja i, des d'aquesta, cal continuar riera amunt uns 600 m fins a trobar la placeta. A mà dreta es troba la font. També s'hi pot arribar des de la carretera BV-2122 cap Pontons agafant, a la sortida del nucli de Torrelles, un trencall a mà esquerra a l'altura de la casa del Masnou. | 08288-114 | Camí de les Dous amb el camí del Masnou | 41.3905300,1.5592200 | 379545 | 4583113 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69989-foto-08288-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69989-foto-08288-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Sembla, segons les fonts orals, que en realitat eren dues fonts, la font gran i la font xica, avui desapareguda, que es trobava al darrera.Entre els anys 1992 i 2010 l'associació Torrelles per la Natura va tenir cura d'aquesta i d'altres fonts i les van identificar amb rètols unificats. | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 69961 | Frontal de Sarcòfag de Santa Maria de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-de-sarcofag-de-santa-maria-de-foix | LLORAC, Salvador; COSTA, Montserrat (1999). Els sarcòfags medievals del Penedès i el seu entorn. Insitut d'Estudis Penedesencs, p. 53. FIERRO, Javier (1986). Memòria de les excavacions a l'església de Santa Maria. Torrelles de Foix, Alt Penedès. Servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya. En línia: calaix.gencat.cat/handle/10687/7792. GONZÁLEZ, Antonio; LACUESTA, Raquel; LÓPEZ, Albert (1990). Memòria 1985-1989. Com i per a qui restaurem. Objectius, mètodes i difusió de la restauració monumental. Servei de Patrimoni Arquitectònic. Diputació de parcelona, p. 129-141. SUREDA, M. José (1992). 'Santa Maria de Foix'. Catalunya Romànica, XIX. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia CatalanaBarcelona, p. 211. | XIII-XIV | Fragment d'un frontal de pedra calcària, bastant erosionat, de 120 cm de llarg, 48 cm d'alçada i 25 cm de gruix. Presenta un seguit de motius esculpits referents a l'emblema heràldic dels Cervelló. La zona central és ocupada per una decoració extreta del repertori ornamental gòtic. Concretament, es tracta de cinc arcs ogivals trilobats a l'interior i dos arquets a la base del central simulant la silueta d'una finestra bífora. Als quatre arcs restants es distingeix el senyal heràldic dels Cervelló, la figura del cérvol passant de perfil. Els dos cérvols que flanquegen l'arc central són molt similars entre sí, el de la dreta mirant cap a la dreta i el de l'esquerra cap a l'esquerra. En canvi, el cérvol de l'extrem dret sembla inscrit en un escut, mentre que el de l'extrem esquerra es troba lleugerament sobre elevat respecte de la resta, com si es trobés sobre d'algun element que el desgast no ens permet determinar. A la part superior dels arcs, en els quatre espais que resten entre ells s'intueixen, molt malmesos, cercles amb quadrifolis inscrits. Va ser trobat en el decurs de la intervenció arqueològica realitzada l'any 1985, prèvia a la restauració del conjunt per part del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Feia de graó a l'entrada del temple per la banda interior, obra que es va dur a terme, d'acord amb els arqueòlegs que hi van treballar, en el decurs del segle XVIII. Avui es pot contemplar, restaurat, en una capella lateral de l'església, amb un rètol explicatiu. | 08288-86 | Santuari de Santa Maria de Foix | Localitzat l'any 1985, en el decurs de les excavacions arqueològiques efectuades arrel de la restauració de l'edifici, per part del Servei de Patrimoni Aruitectònic Local. | 41.4151200,1.5640300 | 379992 | 4585836 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69961-foto-08288-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69961-foto-08288-86-2.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Segons Sureda, el Sarcòfag es deuria realitzar al final del segle XIII o al començament del XIV, coincidint amb les obres de remodelació del temple. | 93|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 70019 | Arxiu municipal de Torrelles de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-torrelles-de-foix | http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-torrelles-de-foix | XXI | L'Arxiu Municipal de Torrelles de Foix conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. És també un servei destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Torrelles de Foix. L´Arxiu Municipal de Torrelles de Foix forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2005. (extret de http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-torrelles-de-foix) | 08288-144 | Ajuntament de Torrelles de Foix | 41.3880100,1.5727100 | 380668 | 4582814 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70019-foto-08288-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70019-foto-08288-144-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi troba dipositada principalment documentació des de mitjan segle XIX fins a l'actualitat, tot i que també s'hi conserva algun document del segle XVII, com ara la concòrdia entre el Baró de Rocafort, Ramon Morgades i els regidors d la Universitat de la Vila, de 1754. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 69967 | El molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-2 | PALAU, Salvador (1988). 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 267. PALAU, S. (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya. 690 molins inventariats: 74. | XV-XVIII | L'accés ha estat objecte d'expoli i l'interior es troba ple de pedres. Els paraments exteriors es troben parcialment amagats rere la vegetació. | Molí a la dreta del riu Foix, a uns 20 m a migdia del curs fluvial, prop dels pèlags de Brasó, de l'Alzina, dels Bous i de la Somera. Avui, entre la malesa, se'n conserva encara la planta baixa, de planta rectangular i uns 6 x 3 m, feta amb carreuons allargats disposats en filades regulars. Conserva també íntegrament la volta, apuntada. S'hi accedeix pel costat de migdia, on s'obre una porta que, per la cara exterior ha estat espoliada dels carreus i per la cara interior és acabada amb un arc rebaixat. Pel costat de llevant, que per la cara exterior és lleugerament atalussat, s'observa la part superior de l'arc de mig punt del carcabà. Al tancament de ponent s'observen grans blocs de pedra que sembla que donen a una construcció ubicada en aquest costat. L'interior és ocupat per un enderroc. | 08288-92 | Camí del Molí de l'Horta, 1 km al nord-oest de cal Rossell de les Bassegues | 41.4272800,1.5554900 | 379301 | 4587198 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69967-foto-08288-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69967-foto-08288-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69967-foto-08288-92-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi pot arribar tant des de migdia, pel primer trencall a mà dreta del camí del Molí de l'Horta, passat can Bosc de Baix, com també des de tramuntana, des de la Granja Ferrer. Es tracta d'una estructura probablement d'origen medieval, bastant ben preservada. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69905 | Cal Soler de Secabecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soler-de-secabecs | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 205. AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. Rondallística. Barcelona, p. 1512. https://torrellesdefoix.cat/turisme-i-cultura/llocs-dinteres/ | XV-XIX | La propietat hi va fent obres de restauració | Conjunt de construccions i coberts, amb una superfície aproximada de 400 m2, fruit de l'evolució arquitectònica al llarg del temps i per mitjà d'ampliacions que parteixen d'una casa principal, a l'extrem de ponent del conjunt, d'origen probablement medieval. Aquesta disposa de planta baixa, pis i golfes. S'hi annexen pallisses, corrals, bodega, cups de vi i premsa, i també un molí, un trull i també havia comptat amb un alambí. tot plegat de tal manera que es va acabar configurant un conjunt desenvolupat a l'entorn d'un pati amb un barri a llevant, vigilat per espitlleres i coronat per una llinda de fusta on es pot llegir la data de 1828. Pel que fa als interiors, presenten la distribució habitual pel gust de l'épocaca, amb una gran sala principal amb festejadors envoltada de dormitoris. Avui els cossos més antics presenten façana comuna i coberta a dues vessants. La part més antiga es troba al nord-oest amb la façana principal cap a llevant. És presidida per una construcció de dues crugies amb accés per un portal de mig punt adovellat, a ponent del qual es va bastir el segon cos més antic del conjunt, amb un portal de tipologia moderna, també acabat amb arc de mig punt. La finestra del primer pis del cos afegit encara conserva l'ampit de pedra motllurat mentre que la del cos principal hauria disposat de festejadors. Abans de la fil·loxera el principal cultiu era la vinya arribant a cultivar totes les terres de l'entorn i produint tal quantitat que va caldre construir dos magatzems nous. Actualment el conjunt torna a estar voltat de vinya de varietats blanques i negres i hi destaca el xarel·lo plantat a la cota més alta de tot el Penedès. Durant la guerra civil hi van entrar i malmetre l'interior. Es va habilitar llavors l'antiga escola de les Llambardes com ha a habitatge passant a ubicar-se l'escola a una construcció situada a uns 80 m al nord-est del conjunt. S'hi associa la llegenda del Tió de Secabecs (Amades, 1950: 1512) que. Vegeu fitxa 244. | 08288-22 | Carretera BP-2121, km 20 a 1 km | No es disposa de gairebé cap esment històric de la casa, tot i que en consulta a l'Arxiu Comarcal del Penedès es va trobar esmentada en els capbreus que allà es troben dipositats, essent el més antic de l'any 1536. D'altra banda, el fet de trobar-se molt a prop del castell de Secabechs (fitxa 3) i del jaciment arqueològic del Camp de l'Alzina (fitxa 57) ens du a pensar que es tractaria d'un mas d'origen medieval lligat al castell i a la necròpolis esmentada. | 41.4366100,1.5510800 | 378950 | 4588240 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69905-foto-08288-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69905-foto-08288-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69905-foto-08288-22-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi associa la llegenda del Tió de Secabecs (Amades, 1950: 1512) que. Vegeu fitxa 244. | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 69995 | Barraca 1 de can Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-can-soler | XVIII-XIX | Cuidada i periòdicament desbrossada d'heures | Barraca de pedra seca voltada de vinya, exempta, de planta circular de 320 cm de diàmetre, amb coberta de falsa cúpula. Porta acabada amb arc primitiu amb la part superior plana feta amb lloses de pedra amb forma de plec de llibre, amb una alçada de 160 cm i una amplada màxima d'e 100 cm. | 08288-120 | Camí de la carretera BP-2121 a can Soler de Secabecs | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4402300,1.5530000 | 379117 | 4588639 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69995-foto-08288-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69995-foto-08288-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69995-foto-08288-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi arriba pel camí que porta a Cal Soler de Secabecs i, passat cal Maginet i abans d'arribar a cal Ton Joanot, a mà dreta ja es pot veure des del camí.A escassos metres s'hi troba un pou, amb construcció aèria de pedra seca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69999 | Barraca 2 del Coll de can General | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-coll-de-can-general | XVIII-XIX | Neta d'heures i bardisses | Barraca de pedra seca situada a l'extrem sud-est d'una vinya, a tocar del bosc. Està orientada al sud i és de planta circular de al mig d'una vinya, orientada a l'est-sud-est. És de planta circular de 245 cm de diàmetre. Porta acabada amb arc de mig punt de prop de 85 cm d'amplada. | 08288-124 | Camí de la BP-2121 als camps de cal Geneneral, passat cal Soler, a l'altura del coll homònim | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4325300,1.5505400 | 378897 | 4587788 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69999-foto-08288-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69999-foto-08288-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69999-foto-08288-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi arriba pel camí que des de la carretera BP-2121 travessa la plana de les Llambardes de nord-est a sud-est i fins el coll de cal General. Arribats a aquest punt, a mà esquerra es troba una vinya, al mig de la qual es troba una altra barraca de vinya (fitxa 124) . Caldrà vorejar tota la vinya fins a l'extrem sud-est, es es troba la barraca en qüestió, a 145 m de la primera. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69990 | El Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-6 | <p>Construcció força ben conservada de planta rectangular de tipus bestorre, amb tres paraments i oberta a migdia. Fa 6,5 m de llarg per 3,4 m de d'ample. El gruix dels murs és de 0.78 i esta feta amb carreus disposats en filades horitzontals de forma regular i lligats amb morter de calç. Presenta quatre finestres espitlleres al costat nord, per on es controla un bon tram de la vall del riu Foix. . S'observen a més, altres encaixos, alguns dels quals forats de bastida.</p> | 08288-115 | Camí de cal Rossell de les Bassegues a les Valls de Foix, a uns 900 m a mà esquerra | <p>No es té cap documentació escrita d'aquesta estructura</p> | 41.4183500,1.5679100 | 380322 | 4586189 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69990-foto-08288-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69990-foto-08288-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69990-foto-08288-115-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-11-23 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi arriba pel camí de can Rossell de les Bassegues cal a les Valls de Foix. Poc després d'haver passat els forns (fitxa 67) es veu des del camí a mà esquerra, i al nord d'una vinya, aquesta estructura de gran interès. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 70090 | Barraca 2 a llevant del camí de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-a-llevant-del-cami-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta el·líptica d'entre 160 i 180 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 120 cm d'alçada i 60 cm d'amplada, acabada amb un arc primitiu o d'ametlla. Té una alçada exterior de 180 cm i un gruix de mur d'uns 80 cm. Conserva lliris a la coberta. | 08288-215 | Camí de la Fontfregona, a 170 m de l'inici des de la carretera BP-2122 | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3957100,1.5557000 | 379260 | 4583693 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70090-foto-08288-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70090-foto-08288-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70090-foto-08288-215-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi arriba des del sector sud de les Planes.Barraca núm. 2360 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 70089 | Barraca 1 a llevant del camí de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-a-llevant-del-cami-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Costat esquerra parcialment enderrocat | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta el·líptica d'entre 195 i 290 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-oest, s'hi accedeix per una porta de prop de 120 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 150 cm i un gruix de mur d'uns 65 cm. Conserva lliris a la coberta. | 08288-214 | Camí de la Fontfregona, a 170 m de l'inici des de la carretera BP-2122 | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3958800,1.5556700 | 379258 | 4583711 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70089-foto-08288-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70089-foto-08288-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70089-foto-08288-214-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi arriba des del sector sud de les Planes.Barraca núm. 2356 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 70004 | Barraca del camp de la Llambarda nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-de-la-llambarda-nova | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada en el marge entre dos camps. De tipus exempt i planta circular, es troba orientada al sud-est i presenta una porta acabada amb arc de mig punt. | 08288-129 | Cami de la Llambarda nova, a 115 m a l'oest | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4461100,1.5631700 | 379977 | 4589278 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70004-foto-08288-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70004-foto-08288-129-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi arriba des de la BP-2121, agafant a mà dreta, al km 21,5, el camí de les Llambardes cap a les Cases Noves. Recorreguts uns 750 m cal girar a mà esquerra cap a la Llambarda nova. Un cop davant la casa, es pot deixar el cotxe, caminar uns 90 m del mateix camí, cap al nord-oest i vorejar el marge del camp que hi ha a ponent. La barraca es troba a uns 70 m a poment o mà esquerra del camí. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 70003 | Barraca de la Llambarda Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-llambarda-vella | XVIII-XIX | Voltada de bardisses | Barraca de pedra seca situada eneln marge d'un camp allargassat a l'esquerra del camí que mena a cal Camorra De tipus exempt i planta circular no se n'han pogut prendre mides per trobar-se completament voltada de bardisses. Tanmateix, es pot observar que la porta hauria estat orientada a sud i acabada amb un arc primitiu. | 08288-128 | Camí de cal Macianet a cal Camorra, a mà dreta a l'altura de cal Gardella | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4410400,1.5628700 | 379943 | 4588715 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70003-foto-08288-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70003-foto-08288-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70003-foto-08288-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi arriba des de la BP-2121, agafant a mà dreta, al km 21,5, el camí de les Llambardes cap a les Cases Noves. Recorreguts uns 1000 m cal girar a mà dreta al primer encreuament, cap al coll de la Barraca. Un cop arribats, cal camina a mà dreta i endinsar-se al bosc, on es poden anar observant diversos marges de pedra seca que indiquen que en altre temps aquesta zona també havia estat cultivada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69927 | Abric de la Masia 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-la-masia-2 | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. 1990. 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. Invarque.cultura.gencat.cat | Abric, en molt bon estat de conservació, situat en una petita fondalada al peu de la carretera BV-2122, a l'alçada del km 5.200, a la banda dreta, en direcció a Pontons. Amb uns 3 metres de plataforma, aquesta es troba una mica erosionada per l'acció de l'aigua. Superficialment s'hi van recollir alguns materials d'indústria lítica en sílex. El conjunt es pot datar a l'entorn del neolític/eneolític i és de gran interès si tenim en compte a més que en aquesta petita vall s'han localitzat, a més, dos jaciments més prou interessants: l'Abric de la Masia 1, de l'edat del bronze i possible hàbitat temporal, i la Cova de la Masia, amb elements del neolític antic evolucionat, una utilització sepulcral amb estructures de caràcter megalític, del bronze final i altres elements ibèrics, romans i paleocristians. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-44 | A tocar de la carretera BV-2122, al km 5,2, al costat nord de la primera corba pronunciada | Aquest jaciment, descobert el setembre de 1990 per l'equip d'arqueòlegs que realitzava la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, té el nom d'Abric de la Masia 2 per diferenciar-lo de l'abric de la Masia 1, descobert i excavat l'any 1959. | 41.4014100,1.5504700 | 378833 | 4584333 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69927-foto-08288-44-1.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi accedeix per un corriol que puja pel límit d'unes antigues feixes de vinya, abandonades i ermes, on s'ha documentat el jaciment denominat 'Taller de la Masia', un taller de sílex en superfície. Llavors cal recòrrer 120 m en direcció sud pel vessant esquerre d'un petit torrent afluent de la riera de Pontons. L'abric s'obre de cara a l'oest, a la banda dreta d'aquest corriol, en un aflorament calcari de formes força erosionades. L'entorn va estar afectat per un incendi.Abans d'arribar al jaciment, es deixa enrere, pel mateix camí, un altre abric documentat, l'Abric de la Masia 1, situat a 20 metres de la carretera. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 69923 | Jaciment de can Guix Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-guix-vell | GRÀCIA GIRALT, J. 'El jaciment de sílex de Can Guix Vell (Torrelles de Foix, Alt Penedès)'. El Martinet. 21, p.17. III època. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. 1990. 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. Invarque.cultura.gencat.cat | Es tracta d'un sector agrícola que ha vist modificada la seva topografia original a causa de moviment de terres associats al treball del camp. Així, l'indret ha estat destruït i la possibilitat de recuperar més dades són ben minses. | Es tracta d'un jaciment de sílex superficial. De la indústria lítica destaca la troballa de làmines, ascles sense retocar, rascadores, nuclis, etc. També es va recollir un fragment de braçalet de pectuncle fet sobre petxina. Aquests materials són perfectament atribuïbles al neolític antic (paral·lels amb d'altres jaciments a l'aire lliure com Torre d'en Vernet-3 i les Guixeres de Viloví, ambdós de Sant Martí Sarroca, etc.). D'altra banda, es van localitzar també restes pertanyents a l'època ibèrica i romana: un fragment de molí de granet, ceràmiques, etc. Aquestes restes són més escadusseres i, alhora, menys significatives per poder precisar millor la cronologia i les característiques de l'ocupació. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-40 | Camí de Puig-Vell, a l'altura de can Francesc, camp a l'esquerra del Torrent de la Berna | 41.4004500,1.5892500 | 382073 | 4584173 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69923-foto-08288-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69923-foto-08288-40-2.jpg | Legal | Neolític|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi accedeix per la carretera BP-2121 (Vilafranca del Penedès-Sant Martí Sarroca- La Llacuna). Abans del Km 11, passada la gasolinera, s'ha d'agafar un camí a l'esquerra, just abans del pont que salva el riu Foix. Aquest camí terrer s'ha de seguir uns 900 metres i aleshores, just passada una masia, cal desviar-se per un altre camí a mà dreta, que baixa i s'endinsa en un espès bosc de ribera. Després cal travessar el rierol de Can Guix i tot seguit anar cap als camps on es localitzen les troballes superficials.La zona de les troballes és a l'oest del barri del Cosconar (a uns 400 metres), en terrenys miocènics. | 78|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 69878 | Cova de Mahoma o Avenc de Mahoma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-mahoma-o-avenc-de-mahoma | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. https://espeleoworld.com/c/cova-mahoma https://espeleoworld.com/c/cova-mahoma | La cova està situada en una cinglera que s'alça per damunt del riu Foix, en el vessant dret del congost, al nord de les runes de l'antiga masia de Cal Magí Rossell, que es troba a uns 70 metres de distància. En concret, la cavitat està a prop de la clariana on s'emplaçaven els antics camps de conreu d'aquesta masia, però en un desnivell d'uns 30 metres. Amb l'entrada orientada a l'est, en realitat es tracta d'una diàclasi eixamplada per processos mecànics i esllavissaments rocosos, d'uns 25 metres de fondària, dels quals només 10,5 metres són practicables sense gaire dificultats. A l'interior es desenvolupa, entre uns blocs de mida gran, un avenc de 19 metres de profunditat, amb les parets sinuoses de difícil accés, amb passadissos estrets i roca relliscosa. L'entrada, amb 4 o 5 blocs caiguts de mida gran, té una amplada de 2,30 metres. L'any 1982 es van recollir diversos materials en superfície, com ara fragments ceràmics, 1 dent d'ovicàprid i 1 làmina de sílex sense retocs. Les dades que hi ha són doncs massa escadusseres com per poder determinar amb prou fiabilitat el tipus d'ocupació d'aquest espai. Pel que fa a la cronologia, hi ha però diversos elements que permeten adscriure l'avenc de forma clara al neolític antic evolucionat, l'edat del bronze i a l'època ibèrica (extret de Ribé, Cebrià, Senabre, 1990). | 08288-48 | Al barranc de Dos-Rius, pel camí del Bosc de Baix, a 55 m a llevant de ca l'Isidrot | 41.4222800,1.5600400 | 379672 | 4586636 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69878-foto-08288-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69878-foto-08288-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69878-foto-08288-48-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi accedeix des de la carretera BV-2122 (Torrelles de Foix-Pontons). Passat el km 4,5, cal desviar-se a la dreta per una carretera local indicada amb el rètol de la urbanització 'Plana de les Torres' . Aquesta pista asfaltada puja més de 2 km fins arribar dalt d'un coll. En aquest punt cal trencar a la dreta pel camí indicat amb el rètol 'Santa Maria de Foix', però agafant el camí contrari vers el nord-est, en direcció a Can Rossell de les Bassegues (conegut popularment com la Casa del Cònsul). S'ha de deixar enrere aquesta masia en direcció sud-oest, i després de travessar un petit torrent cal reprendre el nord. A 450 metres, al marge esquerre del camí, es passa per davant de les runes de Ca l'Isidrot, i a continuació, a mà dreta, es veuen les runes de Cal Magí Rossell. A l'alçada d'aquesta masia, s'ha de deixar el camí que condueix al Molí de l'Horta, prop de la zona de Cal Soler de Secabecs, i baixar uns 100 metres fins superar un desnivell d'aproximadament 30 metres i arribar al cingle on s'obre la cova-avenc de Mahoma.Fotografies cedies pel Grup d'Espeleologia de Badalona (GEB, abril de 2017 - www.geb.cat) | 78|79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 69882 | Coves de can Soler de Secabecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-can-soler-de-secabecs | GIRÓ, Pere. 1962. 'Notas de Arqueología de Catalunya y Baleares. II. Torrelles de Foix'. Ampurias. XXIV, p.308. PINTA, J. 'Addenda al repertori de cavitats d'interès arqueològic de la Província de Barcelona. Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès)'. Exploracions. 8, p.19. RAURET, Ana Maria. 1963. El proceso de la primitiva población del Panadés. Barcelona, 1963. p.145-146. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. Http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=15&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7471 | Caldria dur-ne a terme la topografia espeleològica completa de les mateixes per a un millor coneixement de llur morfologia i dinàmica càrstiques. | Cavitats localitzades en una cinglera calcària triàsica al sud de Can Soler de Secabecs. Amb l'entrada oberta al sud-est, les dues coves dominen la conca del riu Foix a l'alçada del Molí de l'Horta. La cova superior és fàcilment distingible des del corriol des del qual s'hi arriba, al seu costat esquerra. És només accessible amb mitjans d'escalada ja que es troba penjada a la penya a entre 4 i 4,5 metres per sobre de l'altra. És de dimensions regulars i de traçat laberíntic per la gran quantitat de blocs despresos, que formen pisos de diferents nivells. En un costat, prop de l'entrada, hi ha una petita sala circular de sostre baix. En aquest sector és on es van exhumar la major part dels materials recuperats. La boca d'entrada té aproximadament 1 metre de diàmetre i la llargada màxima de la cavitat és d'uns 12 metres. També hi va treballar, l'any 1959, P. Giró, i el 1974, J. Virella i altres membres del grup excursionista Talaia, de Vilanova i la Geltrú; a més de diversos membres de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona, l'any 1979. S'hi va localitzar ceràmica del neolític Antic Evolucionat, amb superfícies raspallades, decoracions amb crestes, mugronets, incisions en ziga-zaga, vores planes i arrodonides decorades. I del Bronze Mitjà i Final, amb cordons digitals, superfícies brunyides, cordons llisos, decoracions amb acanalats. També ceràmica Ibèrica comuna a torn oxidada amb decoració pintada, fragments d'àmfora romana i de ceràmica grisa medieval, a banda de terrissa moderna i, a més d'altres elements treballats en os, també restes antropològiques. La cova inferior té l'entrada oberta al sud-est. El tram que se'n pot recórrer és força curt, de sostre baix i condueix a diferents gateres. El sòl està format per roques i terra solta. La boca fa 2 metres d'amplada màxima i 1,40 metres d'alçada i davant d'aquesta hi ha una plataforma on s'ha documentat la major part de les restes d'aquest sector. S'hi ha intervingut també en diferents ocasions. Cal considerar que les coves han estat utilitzades durant una llarga seqüència cronològica, tot i que de forma discontínua: neolític antic evolucionat, bronze mitjà, bronze final, època ibèrica i romana, època medieval i temps moderns recents. Pel que fa als usos de les cavitats, foren utilitzades durant l'edat de bronze com a espai funerari, segurament com a lloc d'enterrament col·lectiu, ja que s'han identificat ossos corresponents a diversos inhumats. No es descarta que en el decurs del bronze final s'hi duguessin a terme incineracions, però manquen elements clars que permetin corroborar-ho. L'escadussera representació d'indústria lítica també referma la hipòtesi d'una utilització bàsicament funerària d'aquest indret. De manera força esporàdica, les coves probablement van servir també de refugi i habitació durant el neolític antic, l'època medieval, etc. | 08288-52 | A 350 m al sud de Can Soler de Secabecs, agafant el camí que voreja la casa pel nord a mà esquerra | Ambdues coves han estat parcialment excavades de manera força intermitent des de l'any 1959. A partir de llavors s'hi van anar efectuant diverses intervencions clandestines de grups excursionistes i d'afeccionats a l'arqueologia. Es coneix la intervenció, l'any 1974, per part de l'Agrupació Excursionista Talaia, de Vilanova i la Geltrú. A cavall entre els anys 1979 i 1980 també hi van intervenir alguns membre de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona. | 41.4330900,1.5520000 | 379020 | 4587848 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi accedeix des de la carretera BP-2121 (Vilafranca del Penedès-La Llacuna). Entre els quilòmetres 20 i 21 cal agafar un desviament a l'esquerra per un camí terrer que s'endinsa a la zona de les Llombardes i, en direcció sud/sud-oest, cal anar cap a la masia de Can Soler de Secabecs. Després de deixar el cotxe s'ha d'agafar un camí pel límit dels camps de conreu i travessar un bosc de pins blancs en direcció sud, uns 400 metres, fins arribar dalt de la cinglera. Cal baixar pel conegut Abric / Túnel de Can Soler de Secabecs en direcció nord-oest per un corriol. A uns 30 metres, a una alçada una mica inferior, hi ha les dues entrades de les Coves de Can Soler de Secabecs.Al llarg de les successives exploracions efectuades mai se n'ha realitzat la topografia, per la qual cosa encara es desconeix si estan comunicades entre elles, tal i com ha suggerit algun autor.També es coneix amb el nom de Cova de les Puces | 78|79|80|81|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 69876 | Cova de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-masia | ALAMAGRO, M.; SERRA, J. de C.; COLOMINAS, J. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: CSIC/ Instituto Diego Velázquez, 1945. p.216-217. BARTROLÍ, Raül; RIBÉ, Genís (1991). 'La coca de la masia (Torrelles de Foix, Alt Penedès). Documentació d'Urgènia d'una cova-dolmen a la Conca Alta del Foix. Abril-maig de 1991'. Memòria d'intervenció arqueològica en línia. Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Calaix.gencat.cat/handle/10687/7934 FERRER SOLER, A. 'Una infiltración de la cultura pirenaica a través de las sierras del Penedès y Conca d'Òdena'. A: Catas y comunicaciones de la I Asamblea Intercomarcal de Investigadores del Penedès y Conca d'òdena. Martorell, 1950. p.96, 98 i 101-102. FERRER, A.; GIRÓ, P. 'La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Panadés'. Ampurias. V, p.191-193 i lam. I. MASACHS, J.M. 'Valldossera-Pontons, una zona bien determinada de la cultrua megalítica en el Alto Panadés'. A: XIV Congreso Nacional de Arqueología. Zaragoza, 1977. p.410-411. RAURET, A. M. La metalurgia del bronce en la Península Ibérica durante la Edad de Hierro. Barcelona, 1976. p.130-131. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. SOLÉ, J. 'Tiempos prehistóricos: cuando los bisbalenses no existïan'. A: Bisbal histórica. Resumen histórico del Panadés. 2a. Tarragona, 1948. p.26-27. TARRADELL, M. Les arrels de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1982. (História de Catalunya/Biografies Catalanes; núm. 0), p.116-117 i 119. VIRELLA, X. '41 visita coneguem el Penedès: Torrelles de Foix'. Gran Penedès. 9, p.12. invarque.cultura.gencat.cat | Consolidada entre els anys 1995 i 1997 per a la seva visita pública. | El jaciment s'emplaça al vessant dret d'una petita fondalada transversal al congost de la riera de Pontons. La boca d'entrada està orientada a l'est/sud-est. La cavitat fa uns 3,50 metres de profunditat i una amplada de 3,90 metres i és de planta més o menys circular. Té un substrat calcari del triàsic. En la seva part externa presenta una estructura megalítica formada per lloses de tanca i un corredor d'accés al que seria la cambra sepulcral, la mateixa cavitat natural. D'acord amb els treballs que s'hi van realitzar a la dècada de 1990, es pot corroborar la hipòtesi apuntada per Pere Giró, que deia que es tractava d'una cova sepulcral. A més, es va poder ampliar aquella interpretació i definir més detalladament les cronologies dels materials documentats i també de l'estructura dolmènica. Pel que fa als materials, se'n van trobar de corresponents bàsicament al Neolític Antic Evolucionat, amb presència de ceràmiques raspallades; al Bronze Antic i, de forma majoritària, al Bronze Final, amb presència de fragments ceràmica decorats amb cordons digitats. També es van recollir materials escadussers de cronologia ibèrica i romana, un fragment de ceràmica 'derivée sigillée paleochrétienne' amb decoració estampillada, de cronologia paleocristiana i d'altres fragments de ceràmica medievals i moderns, a més d'un gran nombre d'ossos humans, la major part dels quals presenten signes de cremació/ calcinació: costelles, fragments de crani i mandíbula, peces dentàries, fragments d'extremitats, vèrtebres, falanges,etc. La cova constitueix en realitat una cova-dolmen, l'única al Penedès i un dels pocs casos coneguts arreu de Catalunya. L'estructura megalítica està en perfecte estat de conservació, exceptuant un parell de lloses desmantellades o caigudes i partides. Està formada per un corredor d'accés, amb 3 lloses verticals a la paret est, 2 a la paret oest, nord teòric al fons de la cova; amb un sòl preparat de graves o pedres petites, amb una llosa plana a l'entrada de la cova o final del corredor, a manera de graó i les lloses que segellaven la cambra funerària pels costats del passadís. Es van poder determinar, d'acord amb els materials recuperats, diverses fases principals d'ocupació i d'utilització diferencial de la cavitat, essent la primera corresponent al Neolític antic evolucionat, la següent al Bronze antic i la darrera al bronze final. És durant el Bronze antic que la cova adquireix un ús funerari, amb la construcció d'un sepulcre de corredor que aprofita la cavitat natural com a cambra d'enterrament col·lectiu. A manera d'hipòtesi, es podria pensar en inhumacions sense cremació per a aquesta primera fase, mentre que posteriorment es desenvolupa el ritus de cremació ... Durant l'excavació arqueològica d'urgència realitzada a finals de 1995 al jaciment, es va poder constatar l'existència d'una construcció megalítica molt més complexa i encara més ben conservada del que es pensava l'any 1991, amb la qual es resol el problema del pendent natural del terreny amb successives plataformes de terrassament, una estructura de contenció superior situada a l'entrada de la cova, el corredor per accedir a l'interior de la cavitat (orientat de nord a sud) i la tanca sepulcral orientada d'oest a est. | 08288-46 | A uns 100 m de la carretera BV-2122, per la banda dreta i poc després del km 5. | Des de l'any 1936 s'hi han efectuat diverses intervencions. L'any 1942 la cavitat va ser excavada intensivament per A. Massanell i altres col·laboradors del Museu de Vilafranca. Posteriorment, va ser explorada per diversos grups d'espeleologia: el SIE del CEA l'any 1972 (batejant la cova com a 'cova de l'engany') i el GREV de Vilanova i la Geltrú, l'any 1980. Entre aquest darrer any i el 1990 s'hi van anar realitzant d'altres intervencions clandestines que van afectar el jaciment de manera quasi total. L'any 1990 se'n va fer una inspecció de cara a la seva inclusió a la carta arqueològica. Entre els dies 13 i 28 d'abril de 1991 s'hi va dur a terme una intervenció d'urgència, quan es va detectar que l'estructura de l'entrada havia estat desmantellada per l'actuació clandestina i a causa també de la degradació natural de l'entorn. Els directors en van ser Raül Bartrolí Isanta i Genís Ribé i Monge. Entre els dies25 de novembre i 17 de desembre de 1995 s'hi va dur a terme una nova intervenció, aquest cop per a la seva consolidació i per la reconstrucció del corredor megalític i així condicionar el jaciment per a la visita pública. Prèviament a la consolidació de l'entrada s'hi ha dur a terme una excavació arqueològica. Els directors d'aquelles intervencions van ser Genís Ribé i Monge i Carme Barrachina i Monferrer. Entre el 12 de maig i el 8 de junt de 1997 es va acabar d'excavar el nivell neolític a la zona del corredor, intervenció iniciada l'any 1995. També es van dur a terme noves tasques de consolidació, sota la mateixa direcció arqueològica. Entre els mesos de setembre i ocubre de 2001 va ser objecte de prospecció i tasques de documentació juntament amb d'altres jaciments, per part de Mireia Pedro Pascual. | 41.4011700,1.5496900 | 378768 | 4584307 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69876-foto-08288-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69876-foto-08288-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69876-foto-08288-46-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi accedeix a partir de la carretera BV-2122 de Torrelles de Foix a Pontons, al km 522, a mà dreta. Després de deixar la carretera, cal pujar per un corriol que voreja unes feixes de vinya abandonades. A l'alçada de la cova, cal travessar-les i pujar fins el jaciment pel vessant calcari. L'obertura de la cova es veu clarament des de lluny, des de la mateixa carretera.Cal remarcar que en alguna font bibliogràfica i documental inèdita es confon aquest jaciment amb el de l'Abric de la Masia.En haver estat objecte d'intervenció arqueològica disposa de diversos aixecaments topogràfics conservats a l'arxiu del Servei d'Arqueologia (1991). També es pot consultar en línia l'aixecament realitzat l'any 1980 per Xavier Conesa (GREV) a https://espeleoworld.com/abric-o-cova-de-la-masia | 76|78|79|80|81|83|85|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69929 | Fondo del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondo-del-soler | GIRÓ, Pere. 1962. 'Notas de Arqueología de Catalunya y Baleares. II. Torrelles de Foix'. Ampurias. XXIV, p.308. MONFORT, J. Talleres líticos de superficie del Penedés y extensiones. Setembre 1972. p.132-141. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. RAURET, A.M. El proceso de la primitiva población del Panadés. 1963. p.64. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. Http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=7&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7462 | Sembla que no en resta res | Es tracta d'una àrea molt desdibuixada i desconeguda als voltants de cal Soler de Secabecs on, l'any 1950, Pere Giró hi va detectar un jaciment arqueològic a partir de diverses troballes en superfície. La indústria lítica consultada s'adscriu al neolític antic i mitjà, i destaquen algunes troballes malacològiques força significatives com un braçalet de pecten i dos fragments de petxina tipus 'Cardium hedule'. La indústria lítica és feta tota en sílex. Segons la descripció feta el 2 de desembre de 1950 a la publicació de la revista 'Ampurias' de 1962, per la gran concentració de troballes en 80 metres de diàmetre i el descobriment d'una resta malacològica marina, sembla que pogués existir també algun tipus d'estructura. La hipòtesi més probable, segons els redactors de la carta arqueològica, és que el jaciment ja fos esgotat el 1952, essent les troballes localitzades fruit de la dispersió d'algun dels seus materials pels boscos propers. (Extret de Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-54 | Immediatament al sud de can Soler de Secabecs | Jaciment descobert l'any 1950 per Pere Giró. | 41.4357700,1.5517600 | 379005 | 4588146 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69929-foto-08288-54-1.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'accedeix al jaciment des del Km 20 de la carretera BP-2121 (Vilafranca-La Llacuna). Uns 400 metres més endavant, passada la casa de la 'Llambarda Vella', a mà esquerra en direcció a la Llacuna, surt un camí de terra, ben transitable en turisme, que a 1 Km quasi exacte porta a Cal Soler Secabecs. La ubicació del taller queda desdibuixada per les descripcions successives que fa en Pere Giró, el seu descobridor, en els seus Quaderns de Camp (Museu de Vilafranca). En una primera referència diu: '(...) en un pequeño bosque situado al norte de la casa de Sr. Fàbregues en el límite de los cultivos he hallado varias piezas de sílex típicas y una media luna(...)' (vol. 3, 9.11.1950). El dia 2 de desembre de 1950 afirma que '(...)efectuado un reconocimiento más detenido del bosque del Clot de Cal Soler Secabecs próximo a Cal Soler Secabecs... en el límite del bosque de la finca de Cal Soler hacia los terrenos con fuerte pendiente hacia Cal Soler Secabecs(...)' (vol. 3). Finalment, el 4 d'agost de 1951 diu que '(...) en un tercer reconocimiento al taller de superfície del Clot de Cal Soler que linda con un bosque cuya vertiente opuesta toma la denominación de Dacas(...)' (vol. 3). Giró cita doncs com oposat a l'indret el nom de 'Bosc de Dacas' al lloc on feia les troballes de sílex. D'altra banda, se sap que s'entén amb aquest nom el bosc situat al nord del jaciment. | 78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69880 | Abric de la Font de can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-la-font-de-can-rossell | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. invarque.cultura.gencat.cat | Abric orientat d'est a oest, amb accés al nord, considerat com a jaciment d'hàbitat esporàdic. Cobert per la vegetació, fa 12,50 metres de llargada, té uns 4 metres d'alçada i una profunditat d'uns 2 metres, força irregular. A l'interior, es conserva una plataforma d'uns 5 metres d'amplada des de la paret de l'abric fins que el terreny comença a inclinar-se pel pendent natural del vessant muntanyós. El substrat és calcari. Superficialment s'ha documentat un fragment de ceràmica del bronze mitjà, un fragment de sílex, un fragment indeterminat de ceràmica a torn i un fragment de 'cardium'. Tanmateix, caldria caldrien nous estudis per poder ampliar la poca informació de què es disposa. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990. | 08288-50 | A uns 150 metres al sud-oest de Cal Rossell de les Bassagues, al nord del camí | El jaciment va ser localitzat pels volts de 1980 per Josep Mestres i Mercadé, arqueòleg de Vilafranca del Penedès, el qual va recollir alguns materials en superfície. | 41.4176200,1.5572400 | 379429 | 4586123 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'accedeix al jaciment des de la carretera BV-2122 (Torrelles de Foix-Pontons). Passat el Km 4, a mà dreta, surt la carretera local cap a les Planes. Cal pujar uns 2 Km i agafar un desviament a la dreta, indicat amb el rètol 'Santa Maria de Foix'. Tanmateix, cal prendre el trencall de l'esquerra, en direcció nord/nord-est. Després de deixar enrere la casa de Cal Rossell de les Bassagues i recorreguts uns 150 metres, abans d'arribar a un revolt del camí on a la banda dreta neix la Font de Cal Rossell, cal pujar a peu per la banda esquerra del camí terrer. L'abric es troba a uns 40 metres remuntant el vessant pel bosc de pi blanc, a uns 20 metres d'alçada respecte del camí. | 79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 69950 | Molí d'en Salvador Bola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-salvador-bola | PALAU, Salvador (1988). 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 266, n. 17. invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/fitxa?index=22&consulta=MCU0KzA4Mjg4MyU=&codi=15913 | XVIII-XIX | Rehabilitat | Edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada a doble vessant, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal, que és a migdia. Sembla que hauria estat un molí molt petit que de ben segur que es trobaria associat d'alguna manera al molí del Sendra (fitxa 33), ja que es troba a només 11 m a migdia d'aquest. Posteriorment va ser utilitzat únicament com a habitatge, ús que encara avui se li dóna, amb accés per una terrassa habilitada al nivell de les golfes. La bassa actualment ha estat reconvertida en hort i es que el molí es troba al vessant nord de la zona d'hortes de migdia del nucli antic, regada pel rec (fitxa 146). | 08288-75 | Hortes de migdia de Torrelles de Foix, conegudes com el Terraple | 41.3872300,1.5690800 | 380363 | 4582733 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69950-foto-08288-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69950-foto-08288-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Probablement hauria rebut l'aigua del molí del Sendra, a pocs més de distància en direcció nord i a una cota més alta. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69987 | Font dels Pèlags | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pelags | https://torrellesdefoix.cat/turisme-i-cultura/les-fonts-del-municipi | Els Pèlags de Foix o de les Valls, al riu Foix, són un indret ben conegut pels torrellencs ja que es tracta d'una zona natural de gran bellesa i molt freqüentada als estius per anar-hi a fer un bany. En aquest indret es troba també una font, avui canalitzada amb canella, on sempre raja aigua, que va a parar al llac. A pocs metres a ponent de la font hi ha una cascada procedent del llac que hi ha a sobre. Per sobre, encara hi ha un altre pèlag, a prop de la cruïlla del camí, conegut com a Llac de les Nenes. La tradició diu que el nom ve del fet que era la zona on es banyaven les noies dels voltants i els nois se les miraven des de més amunt al camí. | 08288-112 | Camí de les Valls de Foix, a uns 500 metre de la casa de les Valls | 41.4162200,1.5781800 | 381177 | 4585939 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69987-foto-08288-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69987-foto-08288-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Per tal d'arribar-hi hem d'anar a El Terme i passar pel carrer de Cal Via, travessar la riera i seguir-ne el curs avall, pel costat, fins on acaba el bosc i comencen els horts. Si es baixa per la riera al costat del bosc es va a parar a parar sobre un llac, on molta gent es banya. La fonts raja de la roca, on es troba una canella.Entre els anys 1992 i 2010 l'associació Torrelles per la Natura va tenir cura d'aquesta i d'altres fonts i les van identificar amb rètols unificats. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 69939 | Jaciment de Mas Florit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-mas-florit | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=24&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7480 | Malmès possiblement pels reballs agrícoles | Es tracta d'una zona de camps de vinya on es van documentar un conjunt de materials dispersos en superfície que emmarcaven una àrea força extensa: '... muchos fragmentos de cerámica ibérica de ánforas sin cuello y asas cortas, vasos ovoides, y un solo cuello roto de ánfora romana así como también varios fragmentos de cerámica gris y campaniense.', '...una piedra pasiva de molino rotatorio de piedra caliza incompleta'. 'En el centro de dicha pieza de tierra o viñedo hay una zona de unos 10 m de tierra oscura donde abundan más las cerámicas. El tractor extrajo del terreno gran cantidad de piedras procedentes de la cimentación de los edificios del subsuelo, aunque la cerámica aparece en una gran extensión, de lo que hace suponer que debió existir un poblado'. (GIRÓ ROMEU, Pere. Quaderns de Camp, vol. 8, 1964-1969 (3 de març de 1968). En Pere Giró també parla de la possibilitat de l'existència de sitges que restarien en el subsòl, i també d'altres estructures que no s'han pogut documentar superficialment. Actualment encara es pot identificar la situació del jaciment a través de restes ceràmiques superficials, encara que només es troben ceràmiques a torn ibèriques comunes, bàsicament fragments de contenidors i àmfores, concentrades sobretot en un sector del marge nord del camí de Les Valls. Cronològicament es tracta d'una ocupació del període ibèric tardà, encara que no es pugui precisar el tipus. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-64 | A 200 m al nord-est del mas Florit | El jaciment va ser localitzat pel masover de la finca de Mas Florit Nou, que va informar de la troballa a en Pere Giró Romeu. Un mes després, el 3 de març de l'any 1968, el Senyor Giró, director del Museu de Vilafranca, el Sr. Masachs, col·laborador del Museu de Vilafranca, i el Sr. Cuadras, també col·laborador del Museu de Vilafranca, ratificaren la localització del jaciment en terres de vinya que havien estat llaurades i esplanades per plantar vinya nova. | 41.4077000,1.5904200 | 382184 | 4584976 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69939-foto-08288-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69939-foto-08288-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69939-foto-08288-64-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Per la carretera BP-2121 (de Vilafranca del Penedès a la Llacuna), a l'alçada del km 12,4, hi ha el trencall d'un camí terrer que porta a Les Valls, cap a l'esquerra. Tot just passats 100 metres hi ha l'àrea del jaciment a banda i banda del Camí de les Valls, en terrenys en terrasses (les terres del marge dret, nord) ocupats pel conreu vitícola i algunes oliveres. A uns 200 metres al sud-oest es troben les masies de Mas Florit Vell i Mas Florit Nou, propietaris dels camps on s'ubica el jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69877 | Cova de l'Heura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lheura | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Llista?index=1&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU%3D | Cova en forma d'esquerda que s'obre en el contacte d'una petita cinglera calcària, al vessant dret del final de la gorja de la 'Riera de Dosrius'. Amb la boca orientada al nord-est, fa entre 4 i 5 metres d'alçada, una amplada que varia en el seu recorregut (1,8 metres a la roca; 1-1,35 a mitja distància i 1,50 metres al final) i una profunditat d'uns 8 metres. Davant seu fa una petita plataforma d'uns 2 metres d'amplada. En algun sector sembla aflorar la roca mare, si bé pot tractar-se d'un bloc de roca. La potència arqueològica de la cavitat considerable en la cambra paral·lela, tapiada per un mur de pedra seca que es devia fer durant la guerra civil. D'acord amb el material que s'hi va recuperar, molt escadusser, podria tractar-se d'una ocupació prehistòrica (sílex) i d'enterraments col·lectius (ossos). Aquests tipus d'ocupacions són abundants en les coves de la conca alta del Foix i la serra de Font-rubí. La datació del jaciment probablement és eneolítica o del bronze. La manca de material ceràmic impedeix precisar més sobre una cronologia establerta pel context general, datació que hauria de ser contrastada sobre el terreny. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-47 | Camí del bosc de Baix, a uns 70 al nord-est de ca l'Isidrot | Les primeres notícies escrites de la cova foren publicades en els Quaderns de Camp de Pere Giró Romeu, que vas ser delegat local de la 'Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas' i director del Museu de Vilafranca alguns anys. Giró recull les notícies de l'existència de la cova, però no diu res sobre cap troballa o descobriment (GIRÓ ROMEU, Pere. Quaderns de Camp. Vol. 1, 1932-1945, febrer 1939). L'hivern de 1987, la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca va localitzar aquesta cova durant una exploració. Es va descobrir un os amb aparença humana i un sílex en el sector 'Cambra Paral·lela', que van destapar. No pot precisar-se més informació, ja que aquests materials no foren recollits, i en exploracions posteriors no s'ha pogut observar cap altra resta. | 41.4225400,1.5596900 | 379643 | 4586666 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69877-foto-08288-47-1.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Per la carretera BP-2121 (Vilafranca-La Llacuna), 100 metres abans d'arribar al quilòmetre 19, passades unes granges de porcs, cal desviar-se per un camí de terra que passa pel costat de Cal Sord o Mas de les Heures, 250 metres més endavant. A partir d'aquí, el camí es torna cada vegada més intransitable per a un turisme, i fent nombrosos revolts, baixa dins el canal mateix del riu Foix, conegut aquí per Riera de l'Horta (fins al Molí de L'Horta) i a partir d'aquí com a Riera de Dos Rius, després d'uns 700 metres de recorregut. Després cal passar el riu per agafar a la banda dreta l'anomenat Camí de les Valls, que segueix saltant de riba a riba el pas obert pel Foix. Aquesta ruta es pot reconèixer per unes marques horitzontals fetes amb pintura verd fosca, que van indicant cada certa distància el camí a seguir, el qual només es pot fer a peu. Aproximadament a uns 700 metres, s'arriba a una gran resclosa de formigó per on es travessa a la riba esquerra i es segueix durant 200 metres fins tornar a travessar a la riba dreta pel conegut Pas del tronc (que és el límit superior d'un salt d'aigua que forma un pèlag al seu peu, dins el qual hi ha un gran tronc). Uns 200 metres més endavant, s'ha de deixar el camí i remuntar el vessant, que queda a la dreta, fins uns 30 metres per sobre del camí, al peu d'una cinglera calcària. Aquesta s'ha de resseguir fins arribar davant d'un canal de torrent i llavors, uns 3 metres més cap al nord en direcció al molí de l'Horta.Foto: Cebrià, Ribé, Senabre (1990). | 78|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 69932 | Camp de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-lalzina | GUIDI-SÁNCHEZ, José Javier. 'Domus ruralis penetense. Estrategias y formas de hábitat entre Barcelona y Tarragona en el tránsito de la Antigüedad tardía a la Alta Edad Media'. Revista d'Arqueologia de Ponent. 20, p.93-123. LLORAC SANTÍS, S. 'Les tombes antropomorfes penedesenques'. Gran Penedès. 13, p.4-5. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. RIU MORGADES, J. 'Crònica de les comarques de l'Alt i Baix Penedès: Capítol XXXIV: Font-rubí i el seu terme'. El 3 de Vuit. 234, p.24. RIU MORGADES, J. La comarca de l'Alt Penedès: Font-rubí i el seu terme. Vilafranca del Penedès: Edita l'autor, 1987. p.83. VALLÈS CUEVAS, Jordi (1989). 'Camp de l'Alzina. Memòria arqueològica'. Servei d'Arqueologia. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En línia. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=15&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7466 | IX-XIII | Lloc d'enterrament o necròpolis medieval situat al barri de les Llambardes, localitzat el mes d'octubre de 1988. Llavors, el propietari de la finca, anomenada Camp de l'Alzina per haver-n'hi hagut una anteriorment, va localitzar dues tombes durant les tasques d'aplanament de les terres per tal d' adequar-les al cultiu vitícola. Ell mateix va comunicar la troballa a l'arqueòleg Josep Mestres i Mercader, vinculat al Museu del vi de Vilafranca del Penedès. Aquest darrer ho va fer saber a en Jordi Vallès, que davant la urgència dels treballs agrícoles, va demanar permís d'intervenció arqueològica al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya per poder excavar-les. Del 9 al 12 de novembre i el dia 24 de desembre d'aquell any 1988, es va dur a terme una primera intervenció arqueològica a càrrec de l'arqueòleg Jordi Vallès i Cuevas, que hi va documentar i excavar quatre tombes. L'any següent, els dies 11,12,18 i 19 de febrer, s'hi va dur a terme una nova intervenció arqueològica, ja que nous treballs d'arranjament per al conreu havien deixat al descobert més cistes. En aquell cas, els treballs van ser dirigits per l'arqueòleg Josep Mª Bosch i Casadevall. Es van documentar 3 cistes, amb una llargada d'1,18 metres (tomba V), 1,80 metres (tomba VI) i 1,02 metres (tomba VII). Es va recuperar una sivella de bronze (35 mm. X 15/10 mm. X 5 mm.) del tipus 'placa d'arc el·líptic' en la tomba V (a l'alçada de la pelvis i del cap del fèmur d'un individu infantil). En els set casos es tractava de tombes en cista excavades a l'argila i amb revestiments de lloses als laterals, la capçalera i els peus. Els esquelets es van trobar en un estat força degradat a causa de l'acidesa del sòl o, en un dels casos (tomba 4) fruit de l'espoliació. Les extremitats superiors van aparèixer col·locades al costat del cos, i en els casos en el quals es conservaven les mans, aquestes estaven disposades a sobre o al costat de la pelvis. No es va localitzar cap tipus de material arqueològic associat a les tombes que pogués aportar informació referent a la seva cronologia, tret de la sivella. Les tombes estudiades van ser desmuntades per tal de prosseguir condicionant el terreny pel cultiu vitícola, per a la qual cosa s'hi van abocar noves terres. Les tombes formaven part d'una necròpolis de cistes que de ben segur seria més extensa. El caràcter puntual i d'urgència d'aquells treballs no van permetre delimitar-la en aquell moment però tot indica que poden trobar d'altres individus inhumats. Pel que fa a la datació, la tipologia de la sivella, de tradició tardo-romana, s'allarga fins els segles XII i XIII, donant, a l'igual que el tipus d'inhumació en cistes, amb una cronologia molt àmplia dins l'època alt i baix medieval. D'altra banda, la ubicació de la necròpolis en una àrea a la plana és característica d'un hàbitat dispers, en aquest cas associat a l'existència del Castell de Secabecs. | 08288-57 | Al nord-est del castell de Secabecs | 41.4385300,1.5565700 | 379412 | 4588445 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69932-foto-08288-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69932-foto-08288-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69932-foto-08288-57-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Per accedir-hi, cal agafar la carretera BP-2121 de Vilafranca del Penedès a la Llacuna i seguir per un camí que s'obre a l'esquerra cap al sud-oest, a l'alçada del km 20,5, un cop passat el mas de la Llambarda vella. Cal seguir el camí fins trencar per la primera bifurcació cap a l'esquerra (sud), continuant pel camí que mana a can Soler de Secabecs. Poc abans d'arribar-hi, a l'altura del castell de Secabecs, es localitza la vinya on es troba la necròpolis, en el marge dret del camí, actualment tapada pel cultiu.Fotografies extretes de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic | 92|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 69924 | Can Marroquí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marroqui | CRUAÑES, O.; VIRELLA, X. (1984). Piques baptismals d'inmersió del Penedés iel seu entorn. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca: 55-56. ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos, en el territorio del area metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo B65, 1969: 67. GIRÓ, P. 1962. 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares-I. Torrelles de Foix'. Ampurias. XXII-XXIII, p.350-352. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. invarque.cultura.gencat.cat | XI-XIII | S'observen moviments de terres d'abast considerable | El sector de les troballes es troba a la part posterior de Cal Marroquí, a uns 70 metres al nord. En un promontori plantat de vinya, amb algunes oliveres residuals i alguna petita zona erma, es localitzen restes en superfície d'època ibèrica, així com també es coneix l'emplaçament, en aquest indret d'una antiga ermita romànica (Giró, 1962). S'hi van documentar fragments de ceràmica comuna a torn. Malgrat que Pere Giró, en la documentació inèdita conservada al museu de Vilafranca, cita la presència de 'tejas romanas curvas, restos de pavimento elaborado con cerámica triturada (picadís)' (Catálogo Arqueológico del Panadés, fitxa nº 89), sobre el terreny, actualment es detecten encara restes de teules corbes de tipus àrab i fragments de morter que corresponen, sens dubte, a l'antic edifici religiós d'època medieval. Per tant, s'ha de remarcar que en aquest sector no s'han documentat restes romanes (malgrat les referències bibliogràfiques que recullen les dades originals de Pere Giró). Per a la interpretació del jaciment cal tenir presents els següents factors: 1) S'emplaçava una església d'origen medieval, segurament d'estil romànic. El lloc és esmentat el 1143 com a parròquia de Sant Cugat de La Mussarra, i el 1230 passà per donació al Monestir de Santes Creus. Posteriorment es denominà Sant Jaume de la Mussarra. No es coneix la data de la seva desaparició. En aquest indret s'observen, superficialment, restes molt escadusseres de runa (teules, fragments de morter, pedres) i algun fragment de ceràmica grisa monocroma. 2) També s'han documentat restes humanes, que de ben segur havien de pertànyer a la necròpolis de l'església . 3) En darrer lloc, cal esmentar que a la masia de la Montsarra es conserva una pica baptismal procedent de l'ermita (vegeu fitxa 25). (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-41 | A 70 m al nord del mas de cal Marroquí | El lloc és esmentat el 1143 com a parròquia de Sant Cugat de La Mussarra, i el 1230 va passar per donació al Monestir de Santes Creus. Posteriorment es va denominar Sant Jaume de la Mussarra. No es coneix la data de la seva desaparició. Les primeres referències documentals inèdites d'aquest jaciment les proporciona Pere Giró. (GIRÓ, Pere. Quaderns de Camp, vol. 7, 1960-1964 (6.5.1962 i 5.6.1962) Inèdit. | 41.4104300,1.6140100 | 384161 | 4585247 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69924-foto-08288-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69924-foto-08288-41-2.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Romànic|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Per accedir al jaciment cal partir de la carretera BP-2121 (Vilafranca del Penedès-Sant Martí Sarroca-La Llacuna). Poc després de passar el km 7 i el trencall que porta a la Rovira Roja, a mà dreta surt una pista de terra que passa pel Barri de Cal Miret i condueix directament a les antigues masies de Cal Miret i la Montsarra. Passada la segona, s'ha de travessar el torrent i desviar-se pel primer camí a l'esquerra, que puja a les cases de Cal Bord i Cal Marroquí. El jaciment també es coneix sota el nom d'església de Sant Jaume de la Montsarra o de Sant Cugat de la Montsarra. Fotografia: Camp de Sant Jaume des de migdia | 81|85|92|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 69920 | Can Cruset de Greensola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cruset-de-greensola | XVI-XVII | Rehabilitada l'any 2000. En tractarse d'una casa d'agroturisme es troba en constant manteniment | Conjunt de construccions que, amb una superfície de prop de 2000 m2, van acabar conformant al llarg del temps un complex arquitectònic de planta allargassada, articulat a l'entorn d'un pati central i desenvolupat a partir d'un mas primigeni, situat a tramuntana del conjunt. Es troba en un turó amb vistes i control del territori del vessant de migdia, avui conreus de vinya. S'hi accedeix per un barri cobert amb portal de mig punt fet amb rajols que mena a una placeta amb accés a la resta dels edificis. La casa principal, amb façana a migdia, és de planta rectangular de prop de 14 x 10 m, amb planta baixa, pis i sotateulada, de tres cossos i coberta de teula àrab a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Presenta un portal acabat amb arc de mig punt i tres eixos de finestres. S'observa a la façana un rellotge de sol. A banda i banda de l casa, així com també a la part posterior, s'hi troben afegits altres construccions, majoritàriament totes bastides a partir del 1700, entre les quals cal destacar una petita capella ricament decorada amb pintura mural. | 08288-37 | Carretera BP-2121, a uns 500 m a llevant d'aquesta, a l'altura del km 12 | El el capbreu dels anys 1579-1580 apareix Lluís Cruset de Greensola | 41.4060600,1.5987900 | 382881 | 4584782 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69920-foto-08288-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69920-foto-08288-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69920-foto-08288-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Passat el km 11 de la BP-2121cal agafar, a mà dreta el camí de mas Bertran i agafar el segon trencall a mà esquerra, que porta directament a can Cruset de Greensola, passats 500 m. | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69945 | Festa Major de Torrelles de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-torrelles-de-foix | patrimonifestiu.cultura.gencat.cat | XVIII-XXI | Se celebra el cap de setmana més proper al 25 d'agost en honor a Sant Genís, patró de Torrelles de Foix. Els actes centrals de la Festa comencen la tarda anterior amb el tradicional pregó, cercavila i nit de foc. El dia 25 cap al migdia es dóna la trobada, a la plaça Lluís Companys, d'autoritats, pubilles i hereus de l'any en qüestió. Es dóna pas a la missa solemne de Festa Major, coronada per un repic de campanes i tronada des de la portalada de l'església. S'inicia llavors la cercavila, amb els gegants, diables des de l'any 1987, panderetes, ball de gitanes i grallers. Es recorre el carrer del Raval fins arribar a la plaça de la vila, on s'ofereix un vermut popular i on es fa el ball de gegants, el de cintes i el de panderetes. | 08288-70 | Nucli urbà de Torrelles de Foix | Tot i que les festes majors podrien remuntarse ben bé fins a l'edat mitjana no se sol conservar documentació escrita al respecte per la qual cosa només es pot comptar habitualment amb les fonts orals, que no permeten endarrerir massa aquesta celebració. | 41.3882900,1.5687600 | 380338 | 4582851 | 08288 | Torrelles de Foix | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69945-foto-08288-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69945-foto-08288-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69945-foto-08288-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Organitzadors: Regiduria de Cultura i festes i comissió de festes | 98|94 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69911 | Ermita de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-foix | <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 204. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8143</p> | XVIII | Requereix d'una actuació urgent, ja que s'ha ensulsiat gran part de la teulada del recrescut. Tanmateix, és visible que algú té cura del seu interior. | <p>Petita capella d'una sola nau situada al peu del tossal de Foix enmig del bosc, amb accés des de l'extrem nord-oest de la urbanització de can Coral. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular que acull a l'interior un altar dedicat a la Mare de Déu de Foix. És coberta amb volta de canó i la capçalera és quadrada. La porta d'accés de la façana principal, a migdia, és d'estil neoclàssic, d'alçat rectangular i flanquejada per semicolumnes de secció quadrangular sobre les quals es troba un frontó motllurat i amb decoració dentada, que es troba escapçat a la part superior per a la col·locació amb un carreu amb escut completament desgastat. Tanmateix, s'hi pot reconèixer la corona superior i s'intueix que es tractaria de l'escut d'armes dels Peguera. Per sobre del carreu descrit, se'n troba un altre, el desgast del qual l'ha acabat traspassant i avui presenta un gran esvoranc obert. La façana presenta restes de l'arrebossat original, tot i que se n'ha perdut la major part restant al descobert la fàbrica dels paraments, que permeten observar l'alçada original de la capella, ja que se n'identifiquen els dos vessants de la teulada. Per sobre, l'edifici fou recrescut amb un parament similar, afegitó que hauria donat lloc a un pis superior i que avui es pot distingir en les quatre façanes. La coberta de l'afegitó es troba parcialment enderrocada. La porta de l'edifici es troba esbotzada i s'observen deixalles a l'interior, però encara es manté l'altar i alguns dels exvots, així com és visible que encara avui hi ha qui hi du ofrenes florals. Al costat de l'ermita s'observa una construcció en ruïnes que, segons les fonts orals, havia estat una masia anomenada 'Ca l'Ermità'. Se'n conserven els paraments exteriors i avui a l'interior hi creixen els pis i la malesa.</p> | 08288-28 | Antic camí que des de la carreterera de les Planes mena al Santuari de Santa Maria de Foix | <p>La capella data de l'any 1707, segons què es pot llegir a la llinda de la portalada a sota de la inscripció EX VOTO. Sembla que va ser construïda per ordre de del coronel de la guàrdia de corpus, Ramon de Peguera, al servei de l'arxiduc Carles d'Àustria.</p> | 41.4068400,1.5591800 | 379571 | 4584923 | 1707 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69911-foto-08288-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69911-foto-08288-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69911-foto-08288-28-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-01-16 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | La llegenda diu que l'ermita es va construir a l'indret on la Mare de Déu de Foix fugia del sarró del pastor cada vegada que aquell la treia de la cova (fitxa 84). | 99|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||
| 69915 | Mas Florit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-florit | AADD. 1986. L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 205. | XVI | Situat en una plana envoltada d'horts a la riba esquerra del riu Foix és un conjunt d'edificis que ocupa una superfície de prop de prop de 700 m2, desenvolupats a l'entorn d'un mas primigeni i que han acabat delimitant un pati central. La masia original és un edifici de planta rectangular format per planta baixa, pis i golfes, amb coberta a quatre vessants. El portal d'entrada és amb llinda de fusta i mènsules esculpides en pedra. El conjunt es completa amb un baluard que tanca la part davantera, on es pot llegir la data de 1563. Pel que fa a la part posterior s'hi troba una altra data, la de 1680. Des de l'exterior del conjunt s'observen parets de tàpia a l'edifici original, situat al sud. En canvi, la façana de ponent del conjunt és, en part obrada i en part arrebossada recentment amb formigó, tot i que s'observa com s'han respectat part dels murs de la planta baixa. | 08288-32 | BP-2121, poc abans del km 12, camí de de Mas Florit, a ponent | No hi ha cap dada històrica recopilada. | 41.4056200,1.5894100 | 382096 | 4584746 | 1563 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69915-foto-08288-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69915-foto-08288-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69915-foto-08288-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | La informació corresponent a les dates de l'edifici ha estat proporcionada per un dels propietaris de la parcel·la | 119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 69983 | Masia de la Berna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-berna | XIV-XX | S'hi observen obres recents | Conjunt d'edificacions aïllades amb una superfície total construïda de prop de 1200 m2, fruit de la construcció de diversos cossos al llarg del temps a l'entorn d'una masia primigènia, probablement d'origen medieval, que amb el temps ha quedat embeguda per la resta d'edificacions. D'aquesta manera, per accedir-hi per la façana principal, orientada a llevant, cal passar entre dos coberts aïllats i arribar a una placeta on s'observen quatre construccions diferenciades, essent la més reculada la masia o casa principal. Aquest edifici consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta de teula àrab a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. La mateixa casa sembla fruit de diverses reformes. Si més no, s'observa un possible afegitó a migdia i un recrescut de la teulada. Totes les obertures semblen obertes amb posterioritat, tot i que es desconeix si se'n conserven parts originals per sota de l'arrebossat que la casa presenta en l'actualitat. | 08288-108 | Camí de la Berna s/n | D'acord amb la informació proporcionada per la propietat la casa, a través de l'estudi històric que s'està duent a terme, es pot remuntar a l'any 1340, quan es troba documenta com el mas de 'La Verna'. D'altra banda també es troba documentada en els capbreus conservats a l'Arxiu Comarcal, de mitjans segle XVI. Des de fa 14 generacions que és a mans de la mateixa família | 41.3964500,1.5859700 | 381792 | 4583733 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69983-foto-08288-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69983-foto-08288-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69983-foto-08288-108-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | La documentació que es conserva sobre la casa, en procés d'estudi, indica que en realitat el topònim correcte seria “La Verna”. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69931 | Cova del Toixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-toixo-1 | DE LA PINTA, Jordi Lluís. 1983. 'Repertori de cavitats d'interés arqueològic de la provincia de Barcelona'. Exploracions. 7, p.24. GIRÓ, Pere. 1962. 'Notas de arqueología de Catalunya y Baleares. II: Torrelles de Foix'. Ampurias. XXIV, p.306-307, figures 37-38. MESTRES, J. El Neolític Antic al Penedès. Tesi doctoral per la Universitat de Barcelona (en preparació). POYO, A. 'Exploraciones subterràneas en el Panadés. Actividad del E.R.E y del G.E. Colaborador del Museo de Vilafranca'. Cordada. 45. RAURET, A.M. El proceso de la primitiva población del Panadés. 1963. p.129. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. VIRELLA, X. '41 visita coneguem el Penedès: Torrelles de Foix'. Gran Penedès. 9, p.12. https://espeleoworld.com/c/cova-del-toixo | Cova de prop d'1 metre d'alt per uns 0,8 d'amplada, oberta al nord-est. L'interior presenta dos trams diferenciats: el passadís d'entrada, d'uns 7 metres de recorregut en forma de colze a la dreta, o de 4 'invertit' com l'anomena l'E.R.E. en 1959, i una gran sala d'orientació esbiaixada al nord-oest respecte la boca. Les seves dimensions són d'uns 12 metres de llarg per 7,5 d'ample, arran del terra actual. El sostre de la sala es troba a una altura de la boca, a la seva part distal, d'uns 4 metres, però fa una pendent cap a la sortida, fent 2 metres i escaig al principi de la sala i 1,5 metres en el final del passadís. El sediment és de color negrós, provocat sens dubte per la matèria orgànica producte de la presència de toixons i altres animals que han fet servir la cova de cau durant molt de temps. El material arqueològic localitzat, avui dipositat al museu de Vilafranca, consisteix bàsicament en material ceràmic atribuïble al neolític antic evolucionat postcardial, ganivets de sílex ben atribuïbles a un moment eneolític i restes humanes soltes però molt senceres. D'altra banda, també es troben dos fragments ceràmics amb cordons digitats atribuïbles al bronze mitjà-final. No s'ha pogut observar cap resta clarament eneolítica, exceptuant els ganivets de sílex, que també poden ser més antics, i tampoc cap resta del complex campaniforme. Les restes humanes són abundants, encara que s'ha d'assenyalar que la majoria de les no cranials van ser recollides l'any 1990 per l'equip que realitzava la Carta Arqueològica, ja que amb anterioritat la tendència havia estat el rebuig de les altres parts esquelètiques. Cal destacar que es van recollir força senceres o partides en trossos que poden ser reconstruïts. El conjunt correspon a 6 o 8 individus, podent-ne haver molts més si es recollissin més metòdicament les mostres i es garbellés metòdicament la terra remenada de l'interior i l'abocada a l'exterior. Es podria tractar d'una cova sepulcral del neolític antic evolucionat amb algunes intrusions posteriors, però de caire puntual o esporàdic. És indubtable l'estratègia de la situació de la cova en la confluència de dos dels principals torrents, enmig d'una gorja i a poca distància de jaciments coneguts i importants dins la Conca Alta del Foix (Cova de la Guineu, Cova de la Pesseta, Cova de Soler Secabecs, Cova de Magí Rossell, etc.). Resta per resoldre si es donen enterraments eneolítics successius, amb una última fase del bronze mitjà, essent les fases anteriors corresponents a nivells d'habitació neolítics o bé si en aquest darrer període també hi ha enterraments. | 08288-56 | km 14,5 de la carretera BP-2121, a 50 metres al sud-oest | Segons Pere Giró, la cova va ser descoberta l'any 1958 per J. Lluch i explorada mesos després per en Pere Giró Romeu i J. Mª Masachs . Giró hi va excavar l'octubre de 1958. Mesos després, membres de l'E.R.E. (A.E.C) 'Estudis i Recerques Espeleològiques de l'Agrupació Excursionista de Catalunya' hi van dur a terme noves exploracions i hi van trobar alguns ganivets de la denominada 'Cultura Pirenaica'. Els dies 31 de gener i 7 i 28 de febrer de 1971 un grup d'afeccionats de Vilafranca (Josep Mestres, L. Laguna, F. Cuscó i el Sr. Beltran) hi van realitzar sondejos, concretament dos exploracions de quasi 2 metres quadrats arran de paret per tal d'evitar les teixoneres i a una profunditat no superior als 50 cm. En aquell moment es van documentar diversos elements de silex, ossos humans i fragments ceràmics abundants, però van arribar a la conclusió que el jaciment estava remenat pels toixons. A mitjan anys 70, Xavier Virella fa una recollida de material superficial. Recentment un aficionat de Pacs ha fet alguna recerca amb detector de metalls. | 41.4222700,1.5871500 | 381937 | 4586598 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69931-foto-08288-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69931-foto-08288-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69931-foto-08288-56-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | La cova, també coneguda com a cova de les Aranyes, està situada a la banda esquerra de la carretera BP-2121, en direcció a la Llacuna, a l'altura del Km 14,5, en el vessant dret del torrent que va paral·lel a la carretera, des de la confluència del torrent de la Font de Llinars i de la Riera de l'Albereda, formant l'anomenat rierol de Can Duran, afluent directe del Foix. En direcció cap a Font-rubí-La Llacuna, passat el km 14, 110 metres abans de passar per sobre el tercer pont sobre el torrent de Can Duran, surt un camí a mà esquerra que va paral·lel a la via asfaltada, a uns 3 metres per sota el nivell d'aquesta i a uns 5 metres de distància. Aquest camí, transitable amb turisme, porta a una esplanada de pins enfront de la confluència i empalma a 250 metres amb un camí que també ve de l'esquerra de la carretera, però abans de passar el primer pont sobre el torrent de Can Duran (indicat com a corba perillosa i amb tanques de seguretat), i que porta al Mas de l'Albereda. A 650 metres es troba amb el camí que neix del km 14,2, ja descrit anteriorment, i a 20 metres d'aquesta unió de camins, cal pujar pel vessant que queda a l'esquerra, tot buscant un ressalt rocós calcari que forma una plataforma. Un cop dalt del promontori, cal resseguir-lo de forma paral·lela el traçat de la carretera i els torrents, i, entre alzines, a uns 10 metres de la plataforma rocosa i a 3 o 4 metres per sota d'aquesta, es troba una petita esplanada davant la boca de la covaDisposa d'un aixecament topografic de Giró, de l'any 1962.Fotos cedides per Mª Àfrica de Sangenís | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 69926 | Abric de la Masia 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-la-masia-1 | GIRÓ, P. 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares-I. Torrelles de Foix'. Ampurias. XXII-XXIII, p.350-352. RAURET, A.M. (1963). El proceso de la primitiva población del Panadés. Barcelona: 146-147. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. invarque.cultura.gencat.cat | VII aC | Es tracta d'una cova natural d'habitació sense estructures, localitzada en una fondalada ocupada en part per antigues feixes de conreu vitícola on s'ha documentat l'anomenat 'Taller de la Masia', amb una indústria lítica situada entre el neolític i el bronze. De dimensions molt reduïdes, amb una alçada d'uns 300 metres i una cambra única, de forma semicircular, de 3,10 metres per 2,70 metres, s'obre en una formació calcària del Triàsic, de poca profunditat (uns 2,60 metres). Originàriament estava tapada frontalment per un mur de pedra seca de 0,60 metres de gruix, que va ser desmantellat durant uns treballs d'excavació. Durant aquells treballs, es van documentar tres nivells de sediments, d'entre els quals el segon va proporcionar material arqueològic corresponent al bronze final, com ara una banya de cérvol fragmentada, fragments de ceràmica característics del bronze final o un fragment de sílex sense retocar. Podria tractar-se d'un lloc d'habitació de caràcter temporal o de refugi esporàdic. Un estudi aprofundit, diacrònic i comparatiu amb els restants jaciments del sector, proporcionaria més elements per avaluar possibles diferenciacions d'aprofitament d'un mateix espai geogràfic en un mateix moment històric i també l'evolució de la dinàmica ocupacional. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-43 | A tocar de la carretera BV-2122, al km 5,2, al costat nord de la primera corba pronunciada | Aquest jaciment, descobert i excavat l'any 1959, té el nom d'Abric del la Masia 1 per diferenciar-lo de l'Abric de la Masia 2, descobert el setembre de 1990 per l'equip d'arqueòlegs que realitzava la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, i que encara roman inèdit. | 41.4003800,1.5506000 | 378842 | 4584218 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69926-foto-08288-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69926-foto-08288-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69926-foto-08288-43-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | L'accés és molt fàcil, ja que es troba al costat de la carretera BV-2122 a l'alçada del km 5.200, en el vessant est d'una petita vall per on devalla un torrent afluent de la riera de Pontons. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml