Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 69931 | Cova del Toixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-toixo-1 | DE LA PINTA, Jordi Lluís. 1983. 'Repertori de cavitats d'interés arqueològic de la provincia de Barcelona'. Exploracions. 7, p.24. GIRÓ, Pere. 1962. 'Notas de arqueología de Catalunya y Baleares. II: Torrelles de Foix'. Ampurias. XXIV, p.306-307, figures 37-38. MESTRES, J. El Neolític Antic al Penedès. Tesi doctoral per la Universitat de Barcelona (en preparació). POYO, A. 'Exploraciones subterràneas en el Panadés. Actividad del E.R.E y del G.E. Colaborador del Museo de Vilafranca'. Cordada. 45. RAURET, A.M. El proceso de la primitiva población del Panadés. 1963. p.129. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. VIRELLA, X. '41 visita coneguem el Penedès: Torrelles de Foix'. Gran Penedès. 9, p.12. https://espeleoworld.com/c/cova-del-toixo | Cova de prop d'1 metre d'alt per uns 0,8 d'amplada, oberta al nord-est. L'interior presenta dos trams diferenciats: el passadís d'entrada, d'uns 7 metres de recorregut en forma de colze a la dreta, o de 4 'invertit' com l'anomena l'E.R.E. en 1959, i una gran sala d'orientació esbiaixada al nord-oest respecte la boca. Les seves dimensions són d'uns 12 metres de llarg per 7,5 d'ample, arran del terra actual. El sostre de la sala es troba a una altura de la boca, a la seva part distal, d'uns 4 metres, però fa una pendent cap a la sortida, fent 2 metres i escaig al principi de la sala i 1,5 metres en el final del passadís. El sediment és de color negrós, provocat sens dubte per la matèria orgànica producte de la presència de toixons i altres animals que han fet servir la cova de cau durant molt de temps. El material arqueològic localitzat, avui dipositat al museu de Vilafranca, consisteix bàsicament en material ceràmic atribuïble al neolític antic evolucionat postcardial, ganivets de sílex ben atribuïbles a un moment eneolític i restes humanes soltes però molt senceres. D'altra banda, també es troben dos fragments ceràmics amb cordons digitats atribuïbles al bronze mitjà-final. No s'ha pogut observar cap resta clarament eneolítica, exceptuant els ganivets de sílex, que també poden ser més antics, i tampoc cap resta del complex campaniforme. Les restes humanes són abundants, encara que s'ha d'assenyalar que la majoria de les no cranials van ser recollides l'any 1990 per l'equip que realitzava la Carta Arqueològica, ja que amb anterioritat la tendència havia estat el rebuig de les altres parts esquelètiques. Cal destacar que es van recollir força senceres o partides en trossos que poden ser reconstruïts. El conjunt correspon a 6 o 8 individus, podent-ne haver molts més si es recollissin més metòdicament les mostres i es garbellés metòdicament la terra remenada de l'interior i l'abocada a l'exterior. Es podria tractar d'una cova sepulcral del neolític antic evolucionat amb algunes intrusions posteriors, però de caire puntual o esporàdic. És indubtable l'estratègia de la situació de la cova en la confluència de dos dels principals torrents, enmig d'una gorja i a poca distància de jaciments coneguts i importants dins la Conca Alta del Foix (Cova de la Guineu, Cova de la Pesseta, Cova de Soler Secabecs, Cova de Magí Rossell, etc.). Resta per resoldre si es donen enterraments eneolítics successius, amb una última fase del bronze mitjà, essent les fases anteriors corresponents a nivells d'habitació neolítics o bé si en aquest darrer període també hi ha enterraments. | 08288-56 | km 14,5 de la carretera BP-2121, a 50 metres al sud-oest | Segons Pere Giró, la cova va ser descoberta l'any 1958 per J. Lluch i explorada mesos després per en Pere Giró Romeu i J. Mª Masachs . Giró hi va excavar l'octubre de 1958. Mesos després, membres de l'E.R.E. (A.E.C) 'Estudis i Recerques Espeleològiques de l'Agrupació Excursionista de Catalunya' hi van dur a terme noves exploracions i hi van trobar alguns ganivets de la denominada 'Cultura Pirenaica'. Els dies 31 de gener i 7 i 28 de febrer de 1971 un grup d'afeccionats de Vilafranca (Josep Mestres, L. Laguna, F. Cuscó i el Sr. Beltran) hi van realitzar sondejos, concretament dos exploracions de quasi 2 metres quadrats arran de paret per tal d'evitar les teixoneres i a una profunditat no superior als 50 cm. En aquell moment es van documentar diversos elements de silex, ossos humans i fragments ceràmics abundants, però van arribar a la conclusió que el jaciment estava remenat pels toixons. A mitjan anys 70, Xavier Virella fa una recollida de material superficial. Recentment un aficionat de Pacs ha fet alguna recerca amb detector de metalls. | 41.4222700,1.5871500 | 381937 | 4586598 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69931-foto-08288-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69931-foto-08288-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69931-foto-08288-56-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | La cova, també coneguda com a cova de les Aranyes, està situada a la banda esquerra de la carretera BP-2121, en direcció a la Llacuna, a l'altura del Km 14,5, en el vessant dret del torrent que va paral·lel a la carretera, des de la confluència del torrent de la Font de Llinars i de la Riera de l'Albereda, formant l'anomenat rierol de Can Duran, afluent directe del Foix. En direcció cap a Font-rubí-La Llacuna, passat el km 14, 110 metres abans de passar per sobre el tercer pont sobre el torrent de Can Duran, surt un camí a mà esquerra que va paral·lel a la via asfaltada, a uns 3 metres per sota el nivell d'aquesta i a uns 5 metres de distància. Aquest camí, transitable amb turisme, porta a una esplanada de pins enfront de la confluència i empalma a 250 metres amb un camí que també ve de l'esquerra de la carretera, però abans de passar el primer pont sobre el torrent de Can Duran (indicat com a corba perillosa i amb tanques de seguretat), i que porta al Mas de l'Albereda. A 650 metres es troba amb el camí que neix del km 14,2, ja descrit anteriorment, i a 20 metres d'aquesta unió de camins, cal pujar pel vessant que queda a l'esquerra, tot buscant un ressalt rocós calcari que forma una plataforma. Un cop dalt del promontori, cal resseguir-lo de forma paral·lela el traçat de la carretera i els torrents, i, entre alzines, a uns 10 metres de la plataforma rocosa i a 3 o 4 metres per sota d'aquesta, es troba una petita esplanada davant la boca de la covaDisposa d'un aixecament topografic de Giró, de l'any 1962.Fotos cedides per Mª Àfrica de Sangenís | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 69919 | Mas de la Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-la-pineda | XVI | <p>Es tracta de tres conjunts d'edificis que ocupen una superfície de prop de 3000 m2, desenvolupats al llarg del temps a l'entorn d'un mas primigeni, situat a ponent del conjunt. S'alcen en un lloc elevat, avui a escassos 30 m al nord de la carretera BP-2121. La seva situació elevada amb vistes cap a la vall del riu Foix i entre dos dels torrents que l'alimenten, la fa un punt de gran interès a l'hora de fer-la recular en el temps com a un dels masos que van acabar articulant el territori de Torrelles de Foix en època baix medieval. Tot i que avui el conjunt ofereix l'aspecte d'una heretat típica del segle XVIII, el mas original, de planta rectangular allargassada, de prop de 20 x 11 m, amb planta baixa, pis i golfes i teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, es pot remuntar, pel cap baix i d'acord amb la documentació escrita a partir del segle XVI. La façana principal, però, és avui molt similar a la que ofereix el mas de la Llambarda vella (fitxa 77), de la mateixa propietat. Disposa de tres eixos d'accessos en planta baixa, tots tres acabats amb arcs rebaixats i quatre eixos de finestres balconeres a la planta noble i de finestrons dobles a les golfes o sotateulada. Centrat respecte del portal principal i a l'altura de la llinda de les finestres balconeres es troba un rellotge de sol circular que, juntament amb els identificats al mas Guineu, a la Llambarda Vella i al mas Cruset de Greensola, són els quatre rellotges solars identificats en el decurs del treball de camp. A partir d'aquest mas i al voltant de l'era situada a migdia, es van anar desenvolupant un seguit de construccions, consistents en habitatges principals a ponent, un conjunt de construccions sempre associades als masovers al sud-est, a una cota més baixa i a tocar de l'era i un altre conjunt d'estructures al nord-est que actualment acullen la infraestructura pròpia per a l'explotació de la vinya i olivera, amb una premsa força ben conservada i un celler on encara es troben els barrils de fusta. A migdia del conjunt i actualment a l'altra banda de la carretera, el mas disposa d'una zona d'horta voltada per un muret baix. Tot el conjunt és abastament fornit d'aigua gràcies a l'existència d'una surgència en curs permanent, que alimenta una petita bassa situada a llevant del mas principal així com un conjunt de bassa i rentador situat a l'extrem de llevant del conjunt. L'aigua sobrera, també en curs permanent, davalla cap a l'altra costat de la carretera i es conduïda cap als horts esmentats. Actualment, la finca és voltada de bosc i disposa de camps de vinya i oliveres al sud-est.</p> | 08288-36 | carretra BP-2121, km 16,7 al nord | <p>Es va trobar documentada en un dels quatre capbreus conservats a l'Arxiu Comarcal del Penedès, datat entre 1579 i 1580 i per tant, es creu que la casa primigènia es podria remuntar a l'època baix medieval. El conjunt arquitectònic és a les mateixes mans, si més no, des de la data de la primera documentació localitzada (1579-1580) i, d'acord amb la propietat hi van arribar a viure fins a set famílies.</p> | 41.4242366,1.5740338 | 380844 | 4586835 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69919-foto-08288-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69919-foto-08288-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69919-foto-08288-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Foto de proximitat d'Àngela Llop. | 119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 70021 | El Rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rec-1 | XVIII | <p>Obra d'enginyeria industrial, format bàsicament per una canalització d'aigua, en alguns trams en superfície i en 'altres consistent en mines subterrànies i un mínim de dos aqüeductes o ponts conservats que haurien salvat els desnivells del terreny. Durant molts anys va distribuir l'aigua procedent de la riera de Pontons a l'altura del Pèlag Gran de les Dous cap a Torrelles de Foix. L'any 1909 va ser modificada prenent aigua de la font d'en Torrents o de les Dous. Originàriament estava composat per cinc ramals o recs que haurien recorregut el municipi. Molts trams han acabat anul·lats amb el pas dels anys, essent els coneguts com rec de Dalt o rec del Pla i Rec de Baix els utilitzats fins als nostres dies. Actualment el rec de Baix encara porta aigua que és la que s'utilitza per treballar els horts que es troben a migdia del nucli Antic, distribuïts en dues zones, l'Horta al sud-oest, i el Terraplè, al sud-est.</p> | 08288-146 | Zona dels horts de migdia del nucli antic | <p>Tot i que les primeres dades escrites són de l'any 1754, es creu que podria ser més antic.</p> | 41.3883945,1.5676305 | 380244 | 4582863 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70021-foto-08288-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70021-foto-08288-146-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Actualment i de forma oficial des de l'any 2004, del tram que queda del rec de Baix en té cura la Comunitat de Regants, una corporació de dret públic adscrita a l'Agència Catalana de l'Aigua. | 94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 69970 | Barraca del camí de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-les-costes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX. | Voltada de bardisses i amb part de la volta parcialment ensulsiada | Barraca aèria adossada al marge del camí pel costat dret. És de planta circular de prop d'1,75 m de diàmetre i una alçada de 165 cm i coberta de falsa cúpula. La porta és a l'est, acabada amb un arc de mig punt. | 08288-95 | Zona de les planes, sortint a mà dreta de la BV-2122 al km 4,3 | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3955900,1.5642000 | 379970 | 4583667 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69970-foto-08288-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69970-foto-08288-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69970-foto-08288-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2367 de la wikipedra, d'on s'han extret les mides. D'ençà que es va fitxar en aquell moment, l'any 2005, fins a l'actualitat ha patit l'esfondrament de part de l'exterior de la volta. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 69902 | Pont del rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-rec-0 | <p>Parellada, Albert. 2014. 'Els Peguera i el 1714'. Revista Del Penedès. Publicació de 'Institut d'Estudis Penedesencs, núm. 30. Vilafranca del Penedès, p. 90-94.</p> | XVIII | <p>Aqüeducte d'un sol arc que conduïa aigua de la riera de Pontons a través del Rec (fitxa 146) passant per l'antic casal dels Peguera i comunicant aquest casal amb el molí del Sendra (fitxa 33). D'una banda, doncs, dóna a la parcel·la del casal dels Peguera, on es troba una comporta i, de l'altra, condueix l'aigua, procedent de la riera de Pontons, al molí d'en Sendra, creuant el carrer de Baix. Els laterals actualment són de maons disposats de cantell al trencajunt de mitja peça.</p> | 08288-19 | Vorejant la muralla del casal dels Peguera | <p>D'acord amb un document de 1754 en què es concedeix permís a Ramon Morgades per fer un molí paperer, aquest pont es deuria construir també entorn a aquesta data.</p> | 41.3875300,1.5686200 | 380325 | 4582766 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69902-foto-08288-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69902-foto-08288-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69902-foto-08288-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 70079 | Barraca 1 del Serrat d les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-serrat-d-les-comes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta irregular d'entre 115 i 200 cm a l'interior, i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 100 cm d'alçada i 55 d'amplada, acabada amb una llinda plana. Té una alçada exterior de 215 cm i un gruix de mur d'uns 45 cm. | 08288-204 | Vessant de solana del Serrat de les Comes | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3760700,1.5530900 | 379005 | 4581516 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70079-foto-08288-204-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2473 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 70080 | Barraca 2 del Serrat de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-serrat-de-les-comes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta el·líptica d'entre 180 i 220 cm a l'interior, i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 110 cm d'alçada i 60 d'amplada, acabada amb una llinda plana, lleugerament inclinada. Té una alçada exterior de 190 cm i un gruix de mur d'uns 70 cm. | 08288-205 | Vessant de solana del Serrat de les Comes | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3762100,1.5540800 | 379088 | 4581530 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70080-foto-08288-205-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2475 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69937 | Vessant de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-de-foix | FIERRO-MACÍA, Javier, [et al.]. Memòria excavació 1985: Arxiu Servei d'Arqueologia.SOLE PALACÍN, X.; FIERRO-MACÍA, J. 'Excavaciones en la iglesia del santuari de Santa Maria de Foix (Torrelles de Foix, Barcelona)'. A: II Congreso de Arqueología Medieval Española. Madrid: Comunidad de Madrid, 1987. p.698 RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=12&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7478 | Molt erosionat | El jaciment està situat en l'extrem est del promontori de Foix, en la part alta del vessant meridional, prop del cim, un cop ja s'ha deixat enrere el conjunt d'edificacions del Santuari. Diverses prospeccions realitzades en aquest sector als anys 1980 van proporcionar materials ceràmics superficials, consistents en ceràmica ibèrica a torn, comuna, de cocció oxidant, ceràmica a mà, comuna ibèrica i un fragment de tègula. D'altra banda, l'any 1990, durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, es van localitzar fragments escadussers de ceràmica ibèrica en els reompliments efectuats per als anivellaments del conjunt arquitectònic. Aquestes dades permeten pensar en una primera fase d'ocupació d'aquest promontori, de situació estratègica indubtable, dominant la conca del riu Foix, la Plana de les Torres i el sector baix on s'emplaça el poble de Torrelles de Foix (al sud-est), en època ibèrica (segle II aC), anterior a l'assentament medieval (castell) i l'ocupació religiosa documentada d'ençà el segle VII (edifici de culte, església i Cova de la Verge, amb successives reformes, ampliacions i canvis fins a la destrucció del 1936). | 08288-62 | Vessant de llevant del turó on es troben castell i Santuari | Anys 70-80: prospeccions realitzades per Josep Mestres i Mercadé, arqueòleg i col·laborador del Museu de Vilafranca del Penedès. Anys 1983-1985: prospeccions realitzades durant els treballs d'excavació a l'església del santuari de Santa Maria de Foix, a càrrec del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona i sota la direcció de Javier Fierro-Macía. | 41.4144100,1.5656400 | 380125 | 4585755 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69937-foto-08288-62-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 79|80|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 69938 | La Cova del Monòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-del-monolit | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. VIRELLA, J. 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. Miscel·lània Penedesenca. 1, p.259. Reeditat a les actes de la ' XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', Vilanova i la Geltrú, 25-26 d'octubre de 1975, Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, 1983, p. 222. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=23&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7479 | A pocs metres a l'oest d'un gran monòlit fruit d'un despreniment de roca hi ha entre els blocs caiguts, al peu mateix de la cinglera, l'obertura de la cavitat, fàcilment identificable ja que el seu nom està escrit amb pintura en la roca d'entrada, identificació feta pels membres del G.R.E.V. El material arqueològic que s'hi va recuperar l'any 1984 emmarca un ventall cronològic des del període neolític o bronze fins a època ibèrica (segle III aC). Pel que fa a la funcionalitat, la manca d'una excavació sistemàtica i de materials més definidors impedeixen poder conèixer el seu ús. Al costat mateix del monòlit hi ha una altra cavitat que rep el nom de Cova o Coves de la Riera, formada per una gran llosa que es recolza en el monòlit i que forma un abric. També va ser explorada l'any 1978 pels membres del G.R.E.V., que la van topografiar i referenciar en el Fitxer de Cavitats i Avencs amb el número 12. Fins a l'actualitat, l'única notícia de caire arqueològic és la troballa per part d'en Joan Virella i Bloda, d'un fragment de vidre en el que apareix una protuberància el·líptica (nansa o decoració) de petites dimensions del qual no s'ha pogut saber si es tracta d'un material modern o antic (romà...), cosa que podria indicar la utilització de la cavitat en èpoques passades. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990). | 08288-63 | Vessant sud de la Serra de la Pineda | Descoberta als anys 70.Hi ha dos grups que actuaren independentment en la Cova del Monòlit durant els anys 70 i principi dels 80: - Membres de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca. Van visitar la cavitat una vegada i van prospectar la zona de la cinglera. Van localitzar alguns fragments informes de ceràmica a mà i alguns també informes de ceràmica a torn ibèrica comuna, procedents de la Cova del Monòlit (anys 70-80). - Membres del Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova. Van visitar la cova almenys en tres ocasions. L'any 1978, el 12 d'octubre de 1982 i el 18 de març de 1984. En van realitzar la topografia i la van incloure en el Fitxer de Cavitats i Avencs del G.R.E.V. amb el número 13. A més, l'any 1991 el Sr. Conesa feu donació al Museu de Vilafranca dels materials recollits en la visita del 18 de març de l'any 1984. Aquest conjunt de materials és el que descriu millor l'ocupació de la cova. Es tracta de ceràmica a mà, un fragment informe de ceràmica a torn ibèrica comuna, un fragment informe de ceràmica de vernís negre campaniana A, diversos fragments de ceràmica moderna i un fragment d'os indeterminat. | 41.4236500,1.5656700 | 380145 | 4586781 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També conegudes com les coves de la Riera.Es troba a la part baixa de la vessant sud de la serra de la Pineda, a uns 100 metres sobre (al nord) de la fondalada per on davalla el riu Foix. Cinglera amb una forta caiguda de blocs que han transformat una àrea amb petites cavitats, envoltades per un espès bosc de pins. S'hi accedeix per la carretera BP-2121 de Vilafranca del Penedès a la Llacuna, des d'on a l'alçada del km 16,9, un cop passada la masia de la Pineda (que queda a la dreta, en el marge nord), hi ha un trencall a l'esquerra cap al sud-oest. Cal seguir el camí terrer fins trobar una bifurcació a uns 500 metres d'un altre camí que davalla cap al fondal (en direcció sud), però que s'acaba perdent en el bosc. S'ha de continuar entre el bosc, seguint alguna de les petites torrenteres, fins trobar un camí que planeja per la vessant (camí que ve de la masia de les Valls de Foix) a uns 400 metres de la carretera i paral·lela a ella. Cal seguir aquest camí terrer cap a la dreta, direcció oest: a uns 100 metres es travessa un torrent que davalla cap al Foix, i a uns 300 metres es troba la cinglera a la dreta (al nord), a la qual s'arriba per alguna de les dreceres obertes en el bosc. Caldrà buscar el Monòlit, una pedra força alta que al despendre's quedà clavada dreta en el sòl. | 78|79|80|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 69883 | Abric o túnel de Can Soler de Secabecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-o-tunel-de-can-soler-de-secabecs | GIRÓ, P. 'Notas de Arqueología de Catalunya y Baleares. II. Torrelles de Foix'. Ampurias. XXIV, p.308. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. PINTA, J. 'Addenda al repertori de cavitats d'interès arqueològic de la Província de Barcelona. Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès)'. Exploracions. 8, p.19. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=14&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7470 | Abric de prop de 5,5 m de llargada desenvolupats en un eix sud-oest nord-est i una amplada màxima de 2,85 m. És obert lateralment per ambdós costats, té un pis que fa pendent vers el nord-est i diferents alçades de sostre, que oscil·la entre 160 i 260 cm en sentit sud-oest/nord-est. La paret que tanca el costat sud-est és la línia de l'espadat. El substrat rocós està format per calcàries triàsiques. En aquest indret, l'any 1959 s'hi va realitzar una cala de d'uns 70 x 70 cm on es van documentar diversos fragments ceràmics fets a mà, algun amb decoració de cordons llisos, d'altres amb les superfícies brunyides i fragments de fauna, als quals se'ls pot atribuir una cronologia del neolític ( bronze, sense poder ser més precisos. (Informació extreta de Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-53 | Uns 400 m al sud de Can Soler de secabecs i a escassos metres al sud de les coves homònimes | El jaciment va ser descobert i excavat parcialment per Pere Giró i membres de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès l'abril de 1959. | 41.4328400,1.5519700 | 379017 | 4587820 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | Legal | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | L'accés al jaciment es fa des de la carretera BP-2121 (Vilafranca del Penedès-La Llacuna). Entre els km 20 i 21 hi ha un trencall a l'esquerra que per camí terrer s'endinsa a la zona de les Llambardes i condueix, en direcció sud/sud-oest, a la masia de Can Soler de Secabecs. En aquest lloc cal deixar el cotxe i seguir, en direcció sud, per un camí que passa pel límit dels camps de conreu. Seguidament, s'ha de travessar un bosc de pi blanc fins arribar dalt de la cinglera que domina la conca del riu Foix en aquest sector del Molí de l'Horta. S'han de recórrer uns 400 m a peu. L'abric és la referència per començar a baixar per la cinglera, i és la primera cavitat d'interès arqueològic d'aquest sector, que es troba en sentit sud-oest/nord-est. Les dues coves restants amb restes arqueològiques són les coves de Can Soler de Secabecs, a 30 m de distància, i la Cova de la Pesseta, a 180 m aproximadament. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 70067 | Barraca 3 de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-les-costes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Lleuger enderroc de la part superior del costat nord. Completament voltada de bardisses. | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 240 cm de diàmetre interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 135 cm d'alçada i 75 d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 195 cm i un gruix de mur de 65 cm. Presenta un contrafort posterior i paravents frontals de prop de 240 cm de llarg a cada costat de la porta, a manera de passadís. Té també un ràfec de lloses de pedra volades i lliris a la coberta. | 08288-192 | Uns 200 m al nord del trencall del camí de les Costes cap al camí de cal Jutge | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3973800,1.5641900 | 379973 | 4583866 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70067-foto-08288-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70067-foto-08288-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70067-foto-08288-192-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2372 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 69884 | Castell de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-foix | <p>AADD (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 201. CASTELLANO, Anna; SUREDA, Maria José (1992). 'Santa Maria de Foix'. Torrelles de Foix. Catalunya Romànica, XIX. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 209-210. CATALÀ I ROCA, Pere, BRASÓ i VAQUÉS, Miquel (1971). 'Castell de Foix'. A Els Castells Catalans, vol. III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, p. 727-730. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8125</p> | XI | El fet que les restes es trobin recolzant sobre la roca i al peu del camí fa que sigui especialment vulnerable a les inclemències del temps. | <p>Castell roquer situat al capdamunt del penya-segat que domina les valls del riu Foix i de la riera de Pontons, a la part central del terme. Només ens n'han pervingut alguns paraments al sud-oest del Santuari de Santa Maria de Foix. Es tracta d'alguns llenços visibles des del camí d'accés al conjunt, d'entre els quals es més ben conservat no arriba als 3 m de llarg i una alçada màxima conservada de 2,5 m, amb la superfície exterior molt erosionada. Probablement correspondrien al perímetre exterior del recinte pel seu vessant sud-est. S'observa, però, la roca natural en gran part de la superfície d'aquest sector del turó.</p> | 08288-1 | Turó de Foix | <p>El castell de Foix, -castro de Fodex- apareix documentat per primera vegada l'any 1067 com a límit del castell de Pontons, en la venda que d'aquest darrer en va fer Bernat Oleguer al comte de Barcelona. Dins del terme del castell es trobava el lloc de Torrelles, que va pertànyer al burgès barceloní Bernat Marcús, conseller de Ramon Berenguer IV (CASTELLANO, SUREDA 1992: 210). L'any 1172 el senyor del castell de Foix era Guillem de Bell-lloc, que també posseïa els castells de Font-rubí i Subirats. Sembla que tots tres castells amb els seus termes van passar a mans del seu germà Benet. Pocs anys més tard, l'any 1198, en un altre testament, aquest cop de Guillem de la Granada, es feia cessió del castell a Guillem de Tarragona. Pere de Banyeres, esmentat en el testament, podria ser-ne el castlà (CATALÀ, BRASÓ, 1971: 728) L'any 1210, en un altre testament, aquest cop de Pere de Banyeres, aquest deixa el castell de 'Fodox' amb els seus feus i 'altres feus que tinc pel meu senyor Guillem de Tarragona' al seu fill Guerau Pere. L'any 1288 el castell pertanyia a Guerau de Cervelló, i va romandre dins la mateixa família fins ben entrat el segle XIV. Si més no, així es desprèn del fogatjament de 1365-70. L'any 1388 el castell de Foix i la quadra d'Albareda van ser venuts a Bernat de Pinós, dels quals va passar per matrimoni als Peguera. L'any 1710, l'arxiduc Carles va nomenar Guerau de Peguera marquès de Foix.</p> | 41.4146500,1.5632000 | 379922 | 4585785 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69884-foto-08288-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69884-foto-08288-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69884-foto-08288-1-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||
| 69885 | Santa Maria de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-foix | AADD (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 201-202. CASTELLANO, Anna; SUREDA, Maria José (1992). 'Santa Maria de Foix'. Torrelles de Foix. Catalunya Romànica, XIX. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 209-210. CLUA, Maria (1992). 'Circulació monetària a l'Alt Penedès. Les monedes de Santa Maria de Foix, segles XIII-XX'. Miscel·lània Penedesenca, XVII: 257-284. CRUAÑES, Esteve (1980). Esglésies romàniques del Penedès. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. FIERRO, Xavier; SOLÉ, Xavier (1990). 'Santuari de la Mare de Déu de Foix. Torrelles de Foix. Notícia històrica. Treballs d'arqueologia'. Memòria 1985-1989, Servei del Patrimoni Arquitectònic. Diputació de Barcelona. Barcelona: 130-133. FIERRO, Xavier, SOLÉ, Xavier (1991). 'Evolución arquitectónica de la iglesia del santuario de Santa Maria de Foix (Torrelles de Foix, Alt Penedès)'. Simposi Actuacions en el Patrimoni Edificat Medieval i Modern (segles X al XVIII). Quaderns Científics i Tècnics, 3. Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona: 109-114. FIERRO, Xavier; SOLÉ, Xavier (1992). 'Santa Maria de Foix'. Torrelles de Foix. Catalunya Romànica, XIX. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 210-211. GONZÁLEZ, Antonio; LACUESTA, Raquel; LÓPEZ, Albert (1990). Memòria 1985-1989. Com i per a qui restaurem. Objectius, mètodes i difusió de la restauració monumental. Servei de Patrimoni Arquitectònic. Diputació de parcelona, p. 129-141. IGLÉSIES, Josep; SANTASUSAGNA, Joaquim (1934). Les valls del Gaià, del Foix i de Miralles, Reus. PARERA, Montserrat; LÓPEZ MULLOR, Alberto (1996). Ceràmica trobada a l'excavació del Santuari de la Mare de Déu de Foix (Torrelles de Foix). Miscel·lània Penedesenca, 1996: 401-425. SOLÉ, Xavier; FIERRO, Xavier (1987). 'excavaciones en la iglesia del Santuario de Santa Maria de Foix. Torrelles de Foix (Barcelona)'. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Vol. III: 697-703. VILA, Rafael (1983). 'Santuari de Santa Maria de Foix', dins La restauració, ara i aquí. Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Memòria 1981-1982.Diputació de Barcelona, p. 105-111. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8124 | XI-XIX | L'església va ser restaurada entre els anys 1981 i 1987, sota la direcció de l'arquitecte Rafael Vila Rodríguez i el recolzament tècnic i econòmic del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Els treballs van consistir en una recerca documental i arqueològica prèvia, la restauració general de l'edifici, durant la qual es va construir una coberta a dues aigües, es van consolidar i refer cornises i motllures, es va reconstruir l'espadanya i es van enderrocar les parts afegides al temple. També es va recuperar una finestra gòtica a la capella gran i el volum original de l'absis, també gòtic. | El Santuari de Santa Maria de Foix és actualment un conjunt format per l'església, un conjunt d'estructures exteriors i la cova, situada en un pla inferior pel vessant nord-est, a l'altura de l'absis. El temple és de nau única amb volta de canó seguit de punt d'ametlla recolzada sobre arcs formers també apuntats i dotada d'un arc faixó en el centre de la nau amb mènsules de motlluratge simple en els arrencaments. L'absis és poligonal, de sis cares, cobert amb volta de rajola amb nervis de pedra de secció gruixuda i clau amb marededéu esculpida. En el mur de tramuntana s'observen dues capelles. La de l'angle nord-est comunica amb la nau mitjançant un arc de mig punt rebaixat. És coberta amb volta d'aresta formada per quatre nervis que recolzen, per la banda nord, sobre capitells troncopiramidals, i, per la banda sud, estan encastats al mur. La clau de volta presenta una silueta desdibuixada pel pas del temps, impossible d'identificar. La capella de ponent, davant de la porta d'accés, comunica amb la nau a través d'un arc apuntat. De dimensions més reduïdes que l'anterior, és coberta amb volta d'aresta de rajola, amb quatre nervis de pedra que recolzen sobre mènsules de forma piramidal, on hi ha esculpits els rostres d'àngels. La clau presenta una imatge molt deteriorada que podria ser la de la santa titular. A la façana de migdia, al costat de la porta, es troben les restes de l'antic porxo i les de l'antiga capella del Sant Crist. Per sobre del porxo hi havia la rectoria i, per sota, un espai tancat al qual s'accedia des de la sagristia a través d'un arc apuntat. El campanar és d'espadanya, format per quatre ulls acabats en arcs de mig punt. Es troba a ponent, on també hi ha un ull de bou. La porta del temple és situada a la paret de migdia. És de grans dimensions i de disseny senzill, basat en un arc de mig punt format per àmplies dovelles que recolzen sobre una imposta motllurada, amb muntants fets amb carreus tallats regularment i sense timpà. L'arc és protegit per un guardapols amb decoració geomètrica senzilla de talla poc profunda. A l'interior es conserva una pica baptismal de pedra (vegeu fitxa 85) i un frontal de sarcòfag (vegeu fitxa 86) trobat en el decurs de les excavacions realitzades l'any 1985 (vegeu fitxa 68). S'hi venerava una talla de la Mare de Déu que, segons fonts orals, va ser destruïda l'any 1936. Tanmateix, ens en resten dues fotografies al fons documental del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona i una tercera a l'Album Meravella, que ens permeten saber que es tractava de la Verge bruna amb el Nen, ella asseguda en un tron a manera de cofre motllurat i ell assegut al genoll esquerre. Ha estat datada a partir de les característiques que es veuen a les fotos, de la primera meitat del segle XIV, estilísticament com una obra de l'època de transició al gòtic. La informació descriptiva en una petita nota del pare Camús en el seu llibre Jardín de María, juntament amb les fotografies van permetre fer una reconstrucció ideal de la imatge, que es va acabar l'any 1987 i es va dipositar al Santuari el dia 4 d'abril de 1988. | 08288-2 | Turó de Foix | Els testimonis més antics de l'ocupació del cim de Foix són d'un moment tardà de l'època ibèrica, però no es coneix res més sobre l'hàbitat del turó fins a l'any 607. En aquesta data, Bonifaci IV va concedir la primera indulgència als fidels de la parròquia de Foix. Un document de l'any 703 assenyala que l'església va ser edificada de nou. Tanmateix, en el decurs dels treballs arqueològics no es va poder identificar cap element corresponent a aquesta fase. Les restes arquitectòniques més antigues que es van trobar corresponen al segle XI. Es tracta d'elements molt malmesos, els quals permeten identificar un edifici rectangular inscrit dins l'església actual, amb un paviment de calç. Al segle XII o començament del XIII es va bastir una construcció que va substituir l'anterior. També era de planta rectangular i correspon al perímetre actual de l'església, excepte la capçalera. La primera referència a una església amb advocació a Santa Maria de Foix és en un testament del 1185 . Segons diverses fonts, cap a l'any 1263, es va determinar engrandir-la i fer-hi un nou retaule. Quatre anys més tard la documentació torna a fer esment de l'engrandiment de l'església o cambra imperial de Nostra Senyora, feta amb llicència del bisbe de Barcelona, Arnau de Gurb. Les obres de l'església degueren continuar al llarg del primer quart del segle XIV, fins a la consagració l'any 1320 o el 1330. D'acord amb els resultats de les excavacions arqueològiques, en aquesta fase es va produir l'arrasament del mur de llevant de l'edifici i la construcció de l'actual capçalera poligonal. L'any 1378, el canonge de Barcelona, Ramon Mascaró, va fer un llegat testamentari perquè es construís una capella sota l'advocació de Sant Nicolau i Santa Maria, al costat de la de Sant Francesc. Més tard, ja en el decurs del segle XV, es va construir un pòrtic paral·lel a la façana meridional de l'edifici del qual coneixem tres arcades apuntades. El 1557 es va enderrocar l'antic campanar del creuer. Cal pensar doncs que el d'espadanya es construiria llavors, època en què també s'adossaria el cos de la sagristia al costat sud-est del temple. L'any 1574, els jurats de la vila de Torrelles, terme i parròquia de Foix, van signar un contracte per construir una casa per als pelegrins que acudien a l'església. A començament del segle XVII es va erigir una nova capella a la façana septentrional del temple, davant de la porta. També es va construir un cor en el terç occidental de la nau al qual s'accedia per la capella esmentada. També es va bastir una sagristia a l'angle sud-est de l'església. La construcció d'aquest cos, que es va manar fer l'any 1598 va inutilitzar els recorreguts exteriors del temple, ja que va tallar la sortida de llevant del pòrtic, que constituïa el primer tram del pas cap a la cova santuari situada al peu de la capçalera. L'any 1705 s'atorgava una llicència per bastir una capella dedicada al Sant Crist erigida al costat de la façana meridional aprofitant dues arcuacions del pòrtic, que va quedar definitivament amortitzat a causa d'aquella intervenció. Al començament del segle XIX, l'any 1828, es van produir un seguit de robatoris a l'església i a la rectoria. Al final d'aquell segle, el dia 6 d'agost de 1892, el darrer rector, mossèn Pallerols, va morir violentament al lloc, arran d'un robatori. Els seus assassins van ser executats públicament pel garrot al camp de Rolls de Vilafranca del Penedès, l'any 1896. Arran d'aquells fets violents el temple va perdre llavors la titularitat de parròquia i va esdevenir santuari. Pocs anys més tard, un temporal va enderrocar el campanar d'espadanya moment a partir del qual va començar un període de degradació de l'edifici. Finalment, la guerra civil va ocasionar un gran nombre de desperfectes i la destrucció de la imatge de la Mare de Déu, talla de fusta de tradició romànica. (Castellano, Sureda, 1992). | 41.4150800,1.5640200 | 379991 | 4585831 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69885-foto-08288-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69885-foto-08288-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69885-foto-08288-2-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També coneguda com el Santuari de Santa Maria de Foix o Santa Maria del Castell. Fotografia de l'interior cedida per Àngela Llop. | 92|93|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 70115 | Barraca de cal Bòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-bolit | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 165 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 130 cm i 60 cm d'amplada, acabada amb una llinda plana. Té una alçada exterior de 130 cm. | 08288-240 | Trencall nord que mena a cal Bòlit des del camí de la Fontfregona | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4089300,1.5534000 | 379092 | 4585163 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70115-foto-08288-240-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2451 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 70097 | Barraca 3 prop de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-prop-de-les-comes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta de ferradura i prop de 200 m de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 140 cm d'alçada i 60 cm d'amplada, acabada amb un arc primitiu o d'ametlla. Té una alçada exterior de 210 cm i un gruix de mur d'uns 60 cm. | 08288-222 | Trencall del Camí de les Comes cap al serrat | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3768100,1.5540600 | 379088 | 4581597 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70097-foto-08288-222-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2476 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69948 | Font de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-torres | CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Vilafranca del Penedès, font n. 56 | Tot i trobar-se amagada rere una heura, d'aquesta font de clot se n'observa una construcció de planta rectangular adossada a un marge que avui conté conreu de vinya. Encara avui, malgrat la malesa, es poden veure dos dels murs de l'estructura fets amb pedra lligada amb argila i els carreus cantoners més ben treballats. A l'interior, s'observen els quatre murs ben conservats i volta de pedra, amb unes dimensions de prop de 3 x 2 x 2 m. Presenta una porta de fusta molt malmesa de la qual se n'ha perdut la tanca. Només raja en època de pluges abundants. | 08288-73 | Trencall de la carretera de la Plana de les Torres cap a les Torres | 41.4149800,1.5459900 | 378484 | 4585846 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69948-foto-08288-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69948-foto-08288-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Des de la carretera BV-2122 cap a Pontons prendre, a l'altura del km 4,5, la carretera de la Plana de les Torres. Just abans d'arribar a la urbanització prendre el trencall que mena a les Torres Altes i Baixes i a cal Dameta. La font es troba a uns 150 m després de prendre el trencall, a mà dreta, amb entrada des del tall existent entre el camí i el camp que es troba per sobre seu, conegut com les Vinyes de la Font.Consultat l'arxiu fotogràfic del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, s'observa, en una foto de l'any 1979, que de la construcció descrita en surt una canalització que desemboca en un dipòsit circular (vegeu foto annexa, Arxiu SPAL, n. 78296). Desconeixem si aquests elements es conserven encara reblerts de terra. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 70103 | Barraca al sud de de Can Coral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-sud-de-de-can-coral | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Dençà de l'any 2005, quan va ser registrada per l'Observatori del paisatge, s'ha enfonsat la volta i part del coronament de la porta. Es troba voltada de vegetació. | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta de ferradura d'entre 150 i 220 cm de costat a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-oest, s'hi accedeix per una porta de prop de 120 cm d'alçada i 60 cm d'amplada, acabada amb llinda plana.Té una alçada exterior de 215 cm i un gruix de mur d'uns 100 cm. | 08288-228 | Trencall de l'extrem sud del carrer del Nesprer | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4011100,1.5638500 | 379951 | 4584281 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70103-foto-08288-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70103-foto-08288-228-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2391 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i una de les dues fotos (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 69959 | La cova de Santa Maria de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-de-santa-maria-de-foix | CASTELLANOS, Joseph (1890).-'Excursions per lo Panadés' Butlletí de l'Associació d'excursions Catalana 12(139-144):165-187. FIERRO, Xavier; SOLÉ, Xavier (1991). Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Simpsi sobre actuacions en el patrimoni edificat. | XIX | Va ser restaurada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Bracelona entre 1981 i 1987. En aquell moment es va consolidar la paret de tancament, es va enderrocar la capella vella i se'n va construir una de nova, més profunda, amb formació de parets laterals d'1,4 m d'alçada que permeten veure el sostre rocós. | Es tracta d'una cavitat a la roca, de prop d'11 m de llarg per una amplada de 3 m i una alçada de 6. L'entrada està arranjada i tancada per una paret amb un accés amb reixa. El 3,5 primers metres a l'interior han estat habilitats com a petita capella, també parcialment obrada, al fons de la qual es troba una làpida amb la imatge gravada de la verge i la inscripció 'Segons la tradició, aquí es va trobar la imatge de Santa Maria de Foix'. | 08288-84 | Santuari de Santa Maria de Foix | La primera cita que se'n localitza correspon a un article publicat, l'any 1890, al Butlletí de l'Associació d'Escursions Catalana: 'La santa Imatje qu' en ell 's venera es la Verge ab son fillet als brassos, morena, d' un metre de altura, que segons tradició popular es germana de la de Penyafel, de que s' ha parlat, y abdúas de la de Montserrat. Conta un' altra tradició, que un pastor la trová dins una cova y se l' emportá en un sarró á Torrellas, pero al arribar á mitja montanya li fugí y se n' entorná á la cova. Recullida altras voltas, sempre á mitj camí tornava al meteix punto. Observat lo miracle, sobre meteix de la cova s' aixecá un' ampla arcada que sosté lo camaril de la Verge, engrandint d' aquest modo l' iglesia ab l' adició de dúas petitas naus. De modo, que l' Imatje's trova precisament sobre la cova. Aquesta tindrá, terme mitj, 2 metres d' altura per 10 de llargada, en qual extrém hi ha la concavitat hont fou trovada la Mare de Deu de Foix, á qui professan devoció extraordinaria tots los pobles circunvehins'. L'any 1988, en el decurs de les obres de restauració del Santuari, efectuades pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, va ser enderrocada la capella vella i se'n va construir una de nova, més profunda, amb formació de parets laterals d'1,4 m d'alçada, que permeten veure el sostre rocós. Es va consolidar la paret de tancament, de maçoneria i es va tancar l'accés amb una reixa. | 41.4152900,1.5642100 | 380007 | 4585855 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69959-foto-08288-84-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Una llegenda explica que la Mare de Déu de Foix va ser descoberta per un pastor, que se la va voler endur cap a Torrelles dins del sarró. Però a mig camí la mare de Déu va voler fugir i tornar a l'indret on havia estat trobada, cosa que va passar fins a tres vegades. Per aquest motiu es va habilitar la cova per a que pogués romandre al mateix indret on de la van trobar | 99 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 69960 | Pica baptismal de Santa Maria de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria-de-foix | CRUAÑES, E.; VIRELLA, X. (1984). Piques baptismals dimmersió del Penedès i el seu entorn'. Museu de Vilafranca. | A l'interior de l'església de Santa Maria es conserva una pica baptismal d'estructura lleugerament troncocònica i els costats còncaus. L'exterior és decorat per tres faixes que l'envolten, una a la boca, la segona al centre i la tercera a la base del vas, on s'inicia el peu. Té un diàmetre exterior, a l'altura de la boca, de 107 cm, i de 81 cm a l'interior; una alçada de 63 cm i una profunditat de 54 cm | 08288-85 | Santuari de Santa Maria de Foix | 41.4150700,1.5639400 | 379984 | 4585830 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69960-foto-08288-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69960-foto-08288-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69960-foto-08288-85-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Fotografia d'aproximació: Àngela LlopFotografia d'arxiu: 1975, Arxiu fotogràfic de l'SPAL (n. 12.926) | 92|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 69961 | Frontal de Sarcòfag de Santa Maria de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-de-sarcofag-de-santa-maria-de-foix | LLORAC, Salvador; COSTA, Montserrat (1999). Els sarcòfags medievals del Penedès i el seu entorn. Insitut d'Estudis Penedesencs, p. 53. FIERRO, Javier (1986). Memòria de les excavacions a l'església de Santa Maria. Torrelles de Foix, Alt Penedès. Servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya. En línia: calaix.gencat.cat/handle/10687/7792. GONZÁLEZ, Antonio; LACUESTA, Raquel; LÓPEZ, Albert (1990). Memòria 1985-1989. Com i per a qui restaurem. Objectius, mètodes i difusió de la restauració monumental. Servei de Patrimoni Arquitectònic. Diputació de parcelona, p. 129-141. SUREDA, M. José (1992). 'Santa Maria de Foix'. Catalunya Romànica, XIX. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia CatalanaBarcelona, p. 211. | XIII-XIV | Fragment d'un frontal de pedra calcària, bastant erosionat, de 120 cm de llarg, 48 cm d'alçada i 25 cm de gruix. Presenta un seguit de motius esculpits referents a l'emblema heràldic dels Cervelló. La zona central és ocupada per una decoració extreta del repertori ornamental gòtic. Concretament, es tracta de cinc arcs ogivals trilobats a l'interior i dos arquets a la base del central simulant la silueta d'una finestra bífora. Als quatre arcs restants es distingeix el senyal heràldic dels Cervelló, la figura del cérvol passant de perfil. Els dos cérvols que flanquegen l'arc central són molt similars entre sí, el de la dreta mirant cap a la dreta i el de l'esquerra cap a l'esquerra. En canvi, el cérvol de l'extrem dret sembla inscrit en un escut, mentre que el de l'extrem esquerra es troba lleugerament sobre elevat respecte de la resta, com si es trobés sobre d'algun element que el desgast no ens permet determinar. A la part superior dels arcs, en els quatre espais que resten entre ells s'intueixen, molt malmesos, cercles amb quadrifolis inscrits. Va ser trobat en el decurs de la intervenció arqueològica realitzada l'any 1985, prèvia a la restauració del conjunt per part del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Feia de graó a l'entrada del temple per la banda interior, obra que es va dur a terme, d'acord amb els arqueòlegs que hi van treballar, en el decurs del segle XVIII. Avui es pot contemplar, restaurat, en una capella lateral de l'església, amb un rètol explicatiu. | 08288-86 | Santuari de Santa Maria de Foix | Localitzat l'any 1985, en el decurs de les excavacions arqueològiques efectuades arrel de la restauració de l'edifici, per part del Servei de Patrimoni Aruitectònic Local. | 41.4151200,1.5640300 | 379992 | 4585836 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69961-foto-08288-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69961-foto-08288-86-2.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Segons Sureda, el Sarcòfag es deuria realitzar al final del segle XIII o al començament del XIV, coincidint amb les obres de remodelació del temple. | 93|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69962 | Llosa de pedra amb l'Escut dels Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llosa-de-pedra-amb-lescut-dels-peguera | XVIII | L'escut va ser reparat i reubicat al mateix indret on encara avui es pot observar, sota un vidre de protecció. | Llosa rectangular de pedra, de prop de 60 x 40 cm, situada davant del presbiteri i indicant la ubicació d'una ossera. L'interior de l'escut és dividit en tres. La meitat esquerra és ocupada per un lleó rampant. L'espai de la dreta esta subdividit en dos registres. Al superior, es troba ocupat per les creus de la família Cruïlles, mentre que a l'inferior s'hi observen el que serien les tres pinyes dels Argençola. | 08288-87 | Santuari de Santa Maria de Foix | Localitzat, reparat i reubicat l'any 1985, arran de les obres de restauració del Santuari per part del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 41.4150800,1.5640800 | 379996 | 4585831 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69962-foto-08288-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69962-foto-08288-87-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 69943 | Jaciment de Santa Maria de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-santa-maria-de-foix | AMICS DE FOIX. (1982). 'Ara fa cinc anys del començament de la restauració. Santa Maria de Foix'. El 3 de Vuit. P.13. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=27&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7486 AMICS DE FOIX. (1982). 'Reconstrucció i conservació del Santuari de Santa Maria de Foix'. El 3 de Vuit. P.8. AULÈSTIA, A. 'Excursions a Torrellas de Foix y Santa Maria de Foix'. L'Excursionista. 76. AYMAMÍ. G. 'Breus apunts sobre diversos fragments de ceràmica gris d'època medieval.'. Del Penedès.. 17, p.37- 50. CASTELLANOS, J. 'Excursions per lo Penedès'. Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana. P.145-147. Any XIII. CATALÀ, P. (1971). 'El Castell de Foix'. A: Els Castells Catalans. Barcelona: Rafael Dalmau, 1971. CRUAÑES, Esteve (1980).'Torrelles de Foix. Santa Maria de Foix'. Esglésies romàniques del Penedès. Vilafranca del Penedès, Octubre 1980. CRUAÑES, Esteve; VIRELLA, Xavier. (1984). Piques baptismals d'immersió del Penedès i el seu entorn. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca, 1984. p.54-55 i 58. FABREGA, A. (1954). 'Nuestra Señora de Foix'. Santuarios Marianos de Barcelona. Barcelona: La Hormiga de Oro, 1954. FIERRO, Xavier (1986). Excavacions a l'església de Santa maria. Torrelles de Foix, Alt Penedès. Memòria dels treballs arqueològics publicada a calaix.gencat.cat. FIERRO, Xavier; SOLÉ, Xavier (1990). 'Santuari de la Mare de Déu de Foix. Torrelles de Foix. Notícia històrica. Treballs d'arqueologia'. Memòria 1985-1989, Servei del Patrimoni Arquitectònic. Diputació de Barcelona. Barcelona: 130-133. FIERRO, Javier, SOLÉ, Xavier (1991). 'Intervenció arquitectònica al santuari de Santa Maria de Foix (Torrelles de Foix) (1982-1988)'. A: Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica: II. La recerca arqueològica. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1991. (Quaderns Científics i Tècnics; Núm. 3), p.101-102. FIERRO, Xavier; SOLÉ, Xavier (1992). 'Santa Maria de Foix'. Torrelles de Foix. Catalunya Romànica, XIX. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 210-211. GONZÁLEZ, Antonio; LACUESTA, Raquel (1984). 'Santuari de Santa Maria de Foix (II fase)'. Memòria 1983. 1380-1980. Sis segles de protecció del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Barcelona: Servei de Catalogació de monuments de la Diputació de barcelona, Desembre 1984. p.113-114. PARELLADA, A. (1989). 'El Santuari de Foix va recuperar dilluns de Pasqua tot l'esplendor de segles passats'. El 3 de Vuit. P.26. PARERA, M.; LÓPEZ, A.. 'Ceràmica trobada a l'excavació del Santuari de la Mare de Déu de Foix (Torrelles de Foix).'. Miscel·lània Penedesenca. XXIV, p.399-425. SOLÉ, J. 'Santa Maria de Foix o la història enlairada'. Olerdulae. 23. Any IX. SOLÉ, X.; FIERRO-MACÍA, X. 'Excavaciones en la iglesia del santuario de Satna Maria de Foix (Torrelles de Foix, Barcelona)'. A: II Congreso de Arqueología Medieval Española. Madrid: Comunidad de Madrid, 1987. Tomo III. P.697-703. | XI-XVIII | El conjunt arquitectònic del castell i l'església de Santa Maria de Foix s'emplaça al cim de la muntanya de Foix, a l'extrem sud de la serra de Font-rubí o, en aquest tram, serra de Foix. El conjunt domina abastament la conca del riu Foix i la plana penedesenca. En aquest indret s'aplega un conjunt d'edificacions format per l'església (fitxa 2), la rectoria i altres restes de murs pertanyents a l'antic castell (fitxa 1) i a una masoveria que s'hi establí en època moderna. També cal destacar la presència d'una cova, la Cova de la Verge (fitxa 84), que fou reaprofitada i condicionada com a capella. L'entorn és un conjunt de plataformes delimitades pels antics murs que tancaven el recinte de la masoveria i pels diferents nivells de les restes del castell i de construccions fruit de l'evolució constructiva de l'edifici religiós. Les diverses actuacions arqueològiques i de restauració, així com l'aportació de les fonts documentals estudiades, permeten sintetitzar diferents moments d'ocupació d'aquest espai, diferents usos i l'evolució arquitectònica específica de les construccions: 1. Els testimonis més antics d'ocupació del turó són d'època ibèrica: restes superficials de ceràmica en el vessant meridional de l'extrem de llevant del cim. 2. Dues fonts documentals fan referència a l'ús religiós de l'indret. L'una, de l'any 607 dC, la indulgència de Bonifaci IV als fidels de la parròquia de Foix, i l'altra, de l'any 703, és edificació d'una nova església. No hi ha però dades materials al respecte: 3. Les excavacions arqueològiques que es van dur a terme l'any 1985 es van centrar en l'àrea interna i en l'entorn immediat de l'església van permetre identificar diverses fases evolutives del conjunt: a) Segle XI-principi del XIII. Restes arquitectòniques més antigues. Elements molt malmesos que defineixen un edifici rectangular, amb un paviment de calç. En els segles XII-XIII aquesta construcció va ser substituïda per una altra, també de planta rectangular, més ben delimitada (actual perímetre de l'església, excepte la capçalera). Elements probablement associats al castell, documentat d'ençà el 1067. b) Anys 1320/1330. Nova consagració de l'església. La dependència fins ara descrita es reutilitzà com a edifici religiós: s'arrabassa el mur de llevant i es construeix una capçalera poligonal, coberta amb una volta d'ogiva. Nau de volta apuntada, portada de grans dovelles. C) Any 1378. S'afegeix a la façana nord una capella nord. Volta d'aresta amb nervadures. Materials: ceràmica decorada amb verd i manganès, en la preparació del paviment de calç, sorra i graves. D) Primera meitat del segle XV. S'alça un porxo paral·lel a la façana meridional, amb la identificació de tres arcades apuntades. Coberta inclinada a un sol vessant. E) Any 1557. S'enderroca el campanar situat al creuer i es construeix l'espadanya actual sobre la façana de ponent. Nova capella quadrangular a la façana nord, amb una nova escala de connexió amb la nau principal. Es localitza un dipòsit excavat en la roca i parcialment obrat, reutilitzat després. F) Segle XVII. Nova capella a la façana meridional de l'església, al costat de la porta. Construcció d'un cor en el terç occidental; aixecament de la sagristia a l'angle sud-est de l'església. G) Segle XVIII. Construcció de l'església actual. Al costat de la façana meridional i aprofitant dues arcuacions del pòrtic, definitivament amortitzat. S'aprofiten els desnivells per a osseres i també s'emplaça un ossari al centre del presbiteri. Materials: un fragment de sarcòfag gòtic, reaprofitat com a graó del segle XVIII; despulles del darrer senyor de Foix, mort el 1884. Aquesta inhumació, en el sepulcre col·lectiu al peu de l'altar major, portava un manuscrit amb el nom del difunt ( Antonio María de Peguera y de Pedrolo) i la seva edat (18 anys). | 08288-68 | Santuari de Foix | Aquest conjunt castlà i religiós d'època medieval va ser objecte d'intervenció arqueològica arran de la seva restauració arquitectònica per part del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona entre els anys 1981 i 1987. | 41.4149500,1.5642800 | 380013 | 4585817 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69943-foto-08288-68-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Es tracta d'un conjunt arquitectònic que per la seva significació històrica (un dels edificis romànics més importants de la zona), geogràfica (per algunes fonts, veritable 'talaia del Penedès') i popular, ha estat abastament tractat per diversos treballs.S'hi accedeix per la carretera BV-2122 (Torrelles de Foix-Pontons). Poc després del km 4 hi ha un desviament a la dreta, que per una pista asfaltada condueix cap a la urbanització 'Plana de les Torres'. Després de pujar més de 2 km s'arriba a un petit collet d'on surt, també a la dreta, un camí terrer que porta directament al santuari, en direcció nord-est/est.També cal destacar, en darrer lloc, la presència d'una pila baptismal, del XVIII: base paral·lelepípede, forma troncocònica i decoració de tres feixes que l'envolten, una a la boca, una a la part central del cos i una tercera al punt on s'inicia el peu. El diàmetre de la boca és de 107 cm i l'alçada de 63 cm (90 amb la base). | 94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69944 | Aplec de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-foix | patrimonifestiu.cultura.gencat.cat | L'Aplec de Foix se celebra cada Dilluns de Pasqua al Santuari de Santa Maria de Foix, patrona del Penedès. Els actes centrals de la celebració consisteixen en la missa al Santuari i les Caramelles, ball de sardanes i finalment un dinar popular protagonitzat per una gran paella i la realització de jocs populars per als més petits. Actualment, s'hi du a terme una caminada popular que surt a les 9 del matí de la Plaça de la Vila. | 08288-69 | Santuari de Foix | La seva celebració es va restablir l'any 1978 sota l'impuls de l'agrupació 'Amics de Foix', després d'uns anys en què s'havia perdut. | 41.4150300,1.5640400 | 379993 | 4585826 | 08288 | Torrelles de Foix | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69944-foto-08288-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69944-foto-08288-69-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Aquestes activitats són gestionades per l'Associació Cívica del Santuari de la Mare de Déu de Foix.Fotografies de l'Aplec de 2018 cedides per Àngela Llop. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 69903 | Les gorges de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-gorges-de-foix | <p>Paratge natural d'interès i bellesa caracteritzat per un paisatge tancat i de difícil accés, dominat per una geologia marcadament calcària. L'erosió fluvial ha determinat l'existència de cingles i congost. S'hi troben el pèlag del Brasó, el de l'Alzina, el dels Bous i el pèlag de la Somera, indret protagonista de molts itineraris de cap de setmana. Forma part de l'Espai Natural Protegit Capçaleres del Foix, que va ser incorporat al PEIN d'acord amb la Llei 12/2006, de mesures en matèria de medi ambient, que determina que la inclusió d'un espai a la xarxa Natura 2000 implica la seva integració al PEIN.</p> | 08288-20 | Riu Foix entre la Plana de les Torres i el pk 18 de la BP-2121 | 41.4267500,1.5554000 | 379292 | 4587139 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69903-foto-08288-20-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-11-23 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Fotos cedides per Àngela Llop | 2153 | 5.1 | 1785 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 70060 | Barraca 4 de Comagrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-de-comagrassa | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Es troba completament emmascarada per la bardissa | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta el·líptica, d'entre 110 i 245 cm a l'interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, hi permet l'accés una porta de 115 cm d'alçada i 50 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. Té una alçada exterior de 165 cm. El gruix del mur és de 45 cm. | 08288-185 | Primer trencall a mà dreta del camí de la Roca de Vidal, a uns 435 m, a migdia. | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3788600,1.5684900 | 380298 | 4581804 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70060-foto-08288-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70060-foto-08288-185-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2443 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la foto de primer terme(Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 70018 | Barraca 2 de Comagrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-comagrassa | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 170 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 180 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud fa 120 cm d'alçada, uns 70 d'amplada i és acabada amb un arc primitiu o d'ametlla. Té un contrafort exterior al lateral dret i un cocó de prop de 110 cm de profunditat a l'interior. Té una fornícula entrant a mà esquerra, de prop de 70 x 55 cm. | 08288-143 | Primer trencall a mà dreta del camí de la Roca de Vidal, a uns 409 m, a tramuntana | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3803500,1.5681900 | 380276 | 4581970 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70018-foto-08288-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70018-foto-08288-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70018-foto-08288-143-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2441 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 70017 | Barraca 1 de Comagrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-comagrassa | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca de planta circular d'entre 220 i 235 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 245 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud fa 130 cm d'alçada, uns 60 d'amplada i és acabada amb un arc de mig punt. Té un contrafort exterior al lateral dret i un cocó de prop de 110 cm de profunditat a l'interior. | 08288-142 | Primer trencall a mà dreta del camí de la Roca de Vidal, a uns 409 m, a migdia. | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3791200,1.5683600 | 380288 | 4581833 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70017-foto-08288-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70017-foto-08288-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70017-foto-08288-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2442 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 70059 | Barraca 3 de Comagrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-comagrassa | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular, d'uns155 cm de diàmetre interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, hi permet l'accés una porta de 115 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb arc de mig punt. Té una alçada exterior de 165 cm i un cocó o fornícula entrant a mà esquerra, de prop de 50 x 60 cm. | 08288-184 | Primer trencall a mà dreta del camí de la Roca de Vidal, a uns 120 m passat can Giménez. | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3801000,1.5658500 | 380080 | 4581945 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70059-foto-08288-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70059-foto-08288-184-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2444 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69963 | La pallissa de ca l'Isaac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pallissa-de-ca-lisaac | Parcialment enrunada | A uns cent metres abans d'arribar al castell de Secabecs o ca l'Isaac es troba aquesta construcció de planta rectangular allargassada, orientada de nord-est a sud-oest, de prop d'11 m de llarg per 4,5 d'ampla. Només conserva els murs perimetrals i a l'interior s'observa un potent enderroc entre el qual s'identifiquen nombroses teules. Els laterals semblen cecs i, malgrat que el tancament nord-est es troba molt enderrocat i, per tant, se'n desconeixen completament les característiques, sembla que l'edifici hauria tingut un únic accés des del sud-oest. Es tracta d'un portal acabat amb arc de mig punt adovellat, actualment tapiat. L'alçat d'aquesta mateixa façana ens permet saber que la teulada hauria estat d'un sol vessant, si més no en la darrera etapa constructiva de l'edifici. La seva ubicació i característiques ens duen a pensar que es pugui tractar d'alguna estructura associada al castell de Secabecs | 08288-88 | Primer encreuament a mà esquerra després d'agafar el trecall cap a Secabecs des de la BP-2121 (km20) | No se'n coneix cap informació | 41.4375800,1.5553600 | 379309 | 4588342 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69963-foto-08288-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69963-foto-08288-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69963-foto-08288-88-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Es coneix com a pallissa de ca l'Isaac ja que el castell de Secabecs en la seva fase de masia fortificada es va conèixer com a ca l'Isaac | 94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 69982 | Façana del carrer de Baix, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-del-carrer-de-baix-11 | XVII | En procés de reforma | Façana principal d'una parcel·la amb planta amb forma d'L, que presenta tres arcades en planta baixa, donant al carrer de Baix. L'una és acabada amb arc rebaixat fet amb rajols; l'altra és acabada en arc de mig punt adovellat, de tipologia moderna. La fàbrica del tercer, també acabat amb arc de mig punt, resta amagada rere l'arrebossat. En el primer pis, es troba un habitat actualment en reformes amb una superfície de prop de 100 m2. En destaquen, a la façana, una de les seves finestres amb ampit motllurat i llinda plana monolítica amb la data de 1658 incisa. | 08288-107 | Plaça de les Moreres, al Nucli Antic | 41.3877400,1.5688400 | 380344 | 4582789 | 1658 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69982-foto-08288-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69982-foto-08288-107-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 70036 | Antiga casa dels Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-dels-peguera | www.elcastell.com.es | XIV-XXI | Des de l'any 2002 és una casa de turisme rural en constant manteniment | L'antiga casa dels Peguera, avui una casa de turisme rural, es troba en una parcel·la de prop de 2.200 m2 que molt probablement hauria conformat un nucli fortificat d'origen baix medieval. El casal en sí, una construcció de planta rectangular allargassada orientada de nord-oest a sud-est i prop de 17 x 7 m, es troba al sud-oest del conjunt. Tota la parcel·la, però, es tancada per una muralla (fitxa 6) les característiques de la qual ens remeten a situar-la en època baix medieval. El casal actual, respon a una casa senyorial fortificada datada d'entorn al 1600, tot i que a la seva planta baixa conserva indicis arquitectònics suficients com per afirmar que va ser construït sobre estructures anteriors. S'observa un arc diafragmàtic i paraments que ens remetrien a aquell període, associat a la muralla exterior. La casa actual respon per tant a una tercera reforma, com és fàcilment visible en les seves façanes. A banda dels elements arquitectònics esmentats, la casa revesteix també interès per trobar-s'hi una galeria de llargada i profunditat considerables, construïts segons els propietaris a principis de segle a la cerca de tresors, però que avui presenten un exemple de construcció en rajol de gran interès. Sembla que aquests túnels van ser utilitzats també durant la Guerra Civil. | 08288-161 | Plaça de les Moreres, 10 | El casal senyorial va ser propietat de Guerau de Peguera, polític, militar i des de 1684 capità de la coronela de Barcelona. Es va mostrar contrari a Felip V a les corts de Barcelona de 1701-1702 i va passar al bàndol austriacista en iniciar-se la guerra de Successió. L'any 1711 li va ser concedit el títol de marquès de Foix pel rei arxiduc Carles III i va participar en la resistència de Barcelona contra Felip C (1713-14), fet que li va comportar la confiscació de béns i la crema de la casa. Entre els anys 1906 i 2001 la casa va ser propietat d'Angelina Bruna i Josep Gànser, que hi estiuejaven i que l'any 1941 hi van dur a terme diverses reformes fruit de les quals és l'aspecte actual de la planta baixa de l'edifici principal, amb paviments hidràulics i arrimadors ceràmics. Després la casa va passar a mans de Felix Pastor que, entre 2002 i 2005 va restaurar la façana i va construir la piscina i la pèrgola que hi ha a migdia del conjunt. | 41.3878800,1.5683700 | 380305 | 4582806 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70036-foto-08288-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70036-foto-08288-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70036-foto-08288-161-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69899 | Antics abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-abeuradors | www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8137 | XVII-XVIII | Es veu arranjada recentment amb rejuntats de morter | Abeurador format per tres basses diferenciades: l'una, a tramuntana, al descobert que és la que rep l'aigua d'un sortidor procedent de la finca adjacent, l'antic casal dels Peguera (fitxa 161), per on passa el rec (fitxa 146) i les altres dues, a migdia, omplertes des de la primera i cobertes amb estructura de teula a un sol vessant sobre estructura de fusta amb quatre pilars recolzats en el muret que tanca l'abeurador. L'estructura, porxada, es troba adossada al mur que tanca per llevant l'antic casal dels Peguera. D'acord amb les fonts orals una bassa era per a abeurar els animals, l'altra per a rentar-hi la roba i la tercera era reservada a l'ús de persones amb malalties. | 08288-16 | Plaça de les Moreres / Carrer d'Abaix | Se sap que l'any 1754 eren uns abeuradors ja que, com a tals, apareixen esmentats quan els Peguera concedeixen permís a Ramon Morgades per construir el molí que avui s'anomena d'en Sendra (fitxa 33). En aquest document els Peguera es comprometen a deixar a desciar una ploma d'aigua diàriament cap als abeuradors amb la finalitat que els veïns poguessin beneficiar-se'n (Parellada, 2014). Antigament també van fer la funció de safarejos públics. | 41.3878100,1.5686900 | 380331 | 4582797 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | És un dels elements més emblemàtics del nucli antic | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 69898 | Capella del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-roser-1 | <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 203. CATALÀ I ROCA, Pere (1971). 'Torrelles de Foix'. Comentari Marginal. A Castells Catalans, vol III. Rafael Dalmau, Editors. Barcelona, p. 768. IGLÉSIES, Josep, SANTASUSAGNA, Joaquim (1934). Les valls del Gaià, del Foix i de Miralles. Reus. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8135</p> | XVI | Ha sofert diverses modificacions i restauracions | <p>Edifici de petites dimensions de planta quadrangular amb l'extrem de llevant arrodonit i atalussat en la base, característiques que, juntament amb les mènsules de la part superior de l'edifici, duen a pensar en la possibilitat que es tracti en origen d'un element defensiu. Probablement es tractaria d'una torre associada d'alguna manera al casal senyorial, potser una de les dues que en flanquejarien l'accés. Actualment l'edifici presenta al costat de ponent un petit campanar l'espadanya d'un ull i es troba pintat completament de color rosat, llevat de la façana de ponent, la que dóna al casal dels Peguera. Aquesta façana es troba restaurada però sense pintar, fet que permet observar-ne varies fases. Sembla que originalment hauria estat d'accés obert per part dels Peguera, ja que s'hi observa un arc que posteriorment hauria estat tapiat tot i que s'hi van deixar dues finestres acabades amb arc de mig punt amb motllures simples. Actualment aquestes finestres es troben actualment tapiades. A migdia en algun moment s'hi va afegir un petit edifici de pantà rectangular per fer les funcions de sagristia.</p> | 08288-15 | Plaça de les Moreres | <p>La família dels Peguera, senyors de Foix, van tenir casa senyorial a Torrelles de Foix des de la segona meitat del segle XVI, amb una capella dedicada a la Mare de déu del Roser, beneïda l'any 1579. El març de 1593 va ser concedida llicència per beneir la campana de la capella de N. D del Roser al castell de Torrelles (Català i Roca, 1971). El 26 de maig d 1693, el visitador, en inspeccionar la capella de la Verge del Roser, va autoritzar l'obertura d'una porta, a la part més apta per obrar una sagristia (Iglésies, Santasusagna, 1934: 256). Se sap que en aquesta capella s'hi van enterrar membres d'aquella família. L'any 1781, poc després de bastir-se l'església de Sant Genís, es va arribar a l'acord de deixar de fer funerals a la capella del Roser, cosa que fins aquell moment s'havia efectuat abans de dur els difunts, primer a Foix i després al cementiri parroquial. L'any 1881, en morir Maria Manuela de Pedrolo, hereva dels Peguera, sense descendència, va deixat en testament la capella del Roser a les salesianes de Barcelona. Més endavant va passar a mans del consistori torrellenc.</p> | 41.3879840,1.5685384 | 380319 | 4582817 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69898-foto-08288-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69898-foto-08288-15-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Ha estat objecte de diverses reformes i utilitzada durant uns anys com a garatge i traster, després com a biblioteca municipal, punt d'informació i turisme i, actualment, és el local d'assaig de la Coral de Foix. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 70035 | Casa Milà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mila | XVII | Gran parcel·la de planta rectangular, orientada de nord-oest a sud-est, ubicada al bell mig del nucli urbà de Torrelles de Foix, amb façana principal, al sud-oest, donant a la plaça de la Vila i fent angle amb l'antic ajuntament (fitxa 11), que es troba al costat de ponent. Acull avui dos edificis de tipologia molt similar, com si haguessin estat bastits en una mateix moment, en època moderna d'acord amb la tipologia de les finestres, però formant part de dos projectes diferents. L'edifici de ponent, de dimensions més reduïdes és lleugerament més alt que el de llevant. Tots dos però disposen de planta baixa, noble i sota teulada, trobant-se les obertures dels les dues primeres plantes al mateix nivell. Presenta dos eixos simètrics d'obertures quadrangulars amb motllures simples i ampit també motllurat, amb la pedra dels muntants vista i la resta de la façana arrebossada i pintada de color crema clar. La parcel·la de llevant presenta tres eixos d'obertures de característiques molt similars a l'edifici de ponent. Les cobertes són de teula àrab de doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal totes dues. | 08288-160 | Plaça de la Vila, 2 | D'acord amb fonts orals la casa havia estat una fonda durant la primera meitat del segle XX i deprés s'hi va ubicar una botiga de persianes, així com el despatx i parada de la Hispano Igualadina. | 41.3883500,1.5688900 | 380349 | 4582857 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70035-foto-08288-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70035-foto-08288-160-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 69896 | Cafeteria de la plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafeteria-de-la-placa-de-la-vila | www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8131 | XX | Edifici de planta trapezoïdal amb dues façanes, l'una, la principal, de prop de 5 m de llarg, que dóna a la plaça de la Vila i l'altra, de 9 metres de llarg al pas entre aquesta i la plaça de les Moreres. Disposa de planta baixa, dos pisos i terrat amb balustrada. La façana principal és simètrica, amb les obertures de la planta baixa reformades. Al primer pis hi ha dos balcons individuals amb barana de balustres mentre que al segon pis es troba un gran finestral tripartit que dóna a un balcó balustrat arrodonit. A la part superior de totes les llindes de la façana principal s'observen rajoles ceràmiques ornamentals. Pel que fa a la façana lateral, les poques obertures que s'observen actualment, són de petites dimensions i factura més recent. L'edifici va ser construït l'any 1926 segons que es pot llegir en l'esgrafiat del coronament de la façana principal, envoltat per motius vegetals i amb les inicials A i J a la part superior. | 08288-13 | Plaça de la Vila, 10 | L'única dada històrica que coneixem és la data que consta en la façana. | 41.3881800,1.5687400 | 380336 | 4582838 | 1926 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69896-foto-08288-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69896-foto-08288-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69896-foto-08288-13-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Actualment la planta baixa és ocupada per un bar que es traspassa. | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 69894 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-5 | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 207. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8133 | XX | Rehabilitat l'any 2000 com a centre mèdic | Edifici cantoner de planta rectangular de prop de 60 m2 que delimita la plaça de la vila pel costat de ponent. La façana principal, de gairebé 12 m de llarg, dóna a la plaça de la Vila i la façana lateral, de prop de 5 m de llarg, al carrer Major. Està format per planta baixa, pis i torratxa amb rellotge, ubicada a l'angle nord-oest, que presenta una cúpula d'entramats de ferro. La façana és de composició simètrica de tres eixos d'obertures, essent el central més ample que el lateral. Aquest consisteix en un portal acabat amb arc de mig punt a la planta baixa i balcó de dos obertures al primer pis. El coronament és del tipus de ràfec amb merlets esglaonats de línia ondulada. L'edifici es caracteritza per la seva capa de pintura blanca amb marcs de color beix a les obertures. | 08288-11 | Plaça de la Vila núm.1 | Antiga seu de l'Ajuntament que, l'any 2004, es va traslladar a la seva seu actual de la plaça Lluís Companys. Des d'aquells anys i fins el 2006, es van fer obres a l'edificit per habilitar-lo com a consultori mèdic a la planta baixa i jutjat de pau al primer pis. Les instal·lacions es van inaugurar el 18 de gener de 2007. | 41.3883900,1.5686700 | 380331 | 4582862 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69894-foto-08288-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69894-foto-08288-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69900 | Font de la Plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-vila-0 | PARELLADA, Albert. (2011). 'El forner i benefactor Pere Farré i Vallès'. Personatges il·lustres de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf:110. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8134 | XX | Font formada per un pedestal tronco piramidal de base quadrada al damunt del qual es troba una escultura en pedra de Sant Pere amb les claus a la mà. Presenta dues canelles oposades amb la seva pica corresponent, l'una a migdia i l'altra a tramuntana. El pedestal presenta una inscripció que diu 'a la memòria d'en Pere Farré Vallès al inaugurar-se les fonts públiques l'any 1909' | 08288-17 | Plaça de la Vila | Col·locada amb motiu de la inauguració de les fonts públiques l'any 1909 i en memòria del filantrop torrellenc Pere Farré Vallès (1852-1912), que va tenir un paper cabdal en el projecte de l'arribada d'aigua potable al poble. Aquest projecte va començar a finals de l'any 1907 sota la presidència del batlle Mariano Vallès, amb qui es van iniciar els tràmits amb el Govern Civil de la província per la portada d'aigües de l'anomenada font del Torrents (les Dous), per conduir l'aigua per la carretera de Pontons fins al nucli de Torrelles de Foix. El municipi va sufragar part del projecte i la resta es va sufragar amb la venta de 'quarts de ploma' d'aigua. Pere Farré va fer-se càrrec de la construcció del dipòsit d'aigua col·locat davant de can Parellada. Durant la Guerra Civil va ser destruïda restant mutilada fins l'any 1956. Llavors, l'alcalde del moment, Josep Maria Carbó, va fer restaurar-la amb una nova imatge de Sant Pere, que es va inaugurar el dia 26 d'agost d'aquell mateix any. | 41.3882700,1.5686400 | 380328 | 4582849 | 1909 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69900-foto-08288-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69900-foto-08288-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69955 | Ball de gegants de Torrelles de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gegants-de-torrelles-de-foix | <p>dansesvives.cat/?q=node/4758</p> | <p>Ball que s'efectua a la plaça de la Vila de Torrelles de Foix el cap de setmana més proper a cada 25 d'agost, festivitat de Sant Genís, patró de Torrelles i, per tant, per Festa Major. Els gegants en són els protagonistes.</p> | 08288-80 | Plaça de la Vila | <p>Torrelles de Foix va tenir gegants propis a partir de 1990.</p> | 41.3882800,1.5687800 | 380340 | 4582850 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69955-foto-08288-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69955-foto-08288-80-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Inventariat amb el codi PCIDV-0801 de l'Inventari de Danses Vives de Catalunya d l'Esbart Català de Dansaires. | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 70020 | Vinseum. Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinseum-museu-de-vilafranca | www.vinseum.cat | XII-XXI | El Vinseum, Museu de les Cultures del vi de Catalunya és un museu situat a l'antiga casa-palau dels reis de la Corona d'Aragó a Vilafranca del Penedès, un edifici bastit als segles XII-XIII. Antigament havia estat anomenat Museu de Vilafranca-Museu del Vi. A banda de tota mena d'estris associats a l'evolució de la tecnologia aplicada a la vitivinicultura, és també el museu Comarcal del Penedès i per tant lloc de dipòsit del material arqueològic recuperat en els jaciments de la comarca. Actualment, la majoria d'aquest material no es troba exposat, sino als magatzems del museu. | 08288-145 | Plaça Jaume I, 1-5 de Vilafranca del Penedès | L'any 1936 l'edifici va ser comprat per l'Ajuntament de Vilafranca a la família Álvarez-Cuevas per tal d'ubicar-hi el museu. | 41.3880100,1.5727100 | 380668 | 4582814 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70020-foto-08288-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70020-foto-08288-145-2.jpg | Legal i física | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 93|94|85 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 70049 | Barraca 3 prop de cal Déu Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-prop-de-cal-deu-negre | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Lleuger enderroc de la part duperior de la coberta. | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular, de prop de 200 cm de diàmetre interior. Té una alçada exterior de 205 cm, amb coberta de falsa cúpula.Orientada al sud-est, presenta una porta de prop de 80 cm d'alçada i 50 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. El gruix del mur és de 45 cm. Presenta un contrafort perimetral complet. | 08288-174 | Part central del turó que hi ha a llevant de cal Déu Negre | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4020200,1.5561800 | 379312 | 4584392 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70049-foto-08288-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70049-foto-08288-174-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2394 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 69957 | Font de les Dous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-dous | CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Vilafranca del Penedès, p. 77-78, Font n. 33. https://torrellesdefoix.cat/turisme-i-cultura/les-fonts-del-municipi/ | XX | En tractar-se d'una àrea recreativa es troba molt freqüentada i ben cuidada | Es tracta d'un conjunt de 35 sortidors disposats en filera que es troben en un espai condicionat per al passeig i per a les estades d'estiu a l'aire lliure, amb unes barbacoes, taules i, en el darrers temps, s'hi ha instal·lat un petit bar. En el mateix paratge trobem un pont, un salt d'aigua i diverses fonts, elements que poden ser visitats seguint l'itinerari indicat en alguns plafons, com el que surt del sector de migdia del nucli de Torrelles, cap a les hortes. | 08288-82 | Paratge de les Dous, passat el km 4 de la carretera BV-2122 des de Torrelles, a mà esquerra | Al segle XVIII les terres on avui es troben les fonts, eren propietat de Guerau de Peguera i, l'any 1969 van passar a mans de la família Torrents, per la qual cosa, la font que hi havia hagut originàriament va ser coneguda amb el nom d'aquella família. L'any 1909 es va fer arribar l'aigua al nucli de Torrelles, acció en part promocionada per Pere Ferré Vallès. L'any 1930 es van construir les fonts actuals. | 41.3943300,1.5557000 | 379257 | 4583539 | 1930 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69957-foto-08288-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69957-foto-08288-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69957-foto-08288-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Avui és una zona de lleure ben coneguda pels torrellencs i, juntament amb les Deus de Sant Quintí, és una de les fonts més conegudes del Penedès. | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 70100 | Barraca 7 de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7-de-les-costes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Presenta el costat esquerra de la porta refet amb ciment. | Barraca de pedra seca aïllada de planta circular de prop de 190 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-oest, s'hi accedeix per una porta de prop de 125 cm d'alçada i 55 cm d'amplada, acabada amb arc de mig punt. Té una alçada exterior de 190 cm i un gruix de mur d'uns 60 cm. Presenta un ràfec de lloses a la coberta. | 08288-225 | Oliverar de migdia del primer tram del camí del Gatell | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3958200,1.5582200 | 379471 | 4583701 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70100-foto-08288-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70100-foto-08288-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70100-foto-08288-225-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2352 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges).No s'hi pot accedir per la presencia d'arbustos davant la porta. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 70108 | Barraca 5 a llevant de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-a-llevant-de-les-planes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 160 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 90 cm d'alçada i 50 cm d'amplada, acabada amb una llinda plana.Té una alçada exterior de 175 cm i un gruix de mur d'uns 50 cm. Presenta un contrafort perimetral complet. | 08288-233 | Oliverar a migdia del camí del Jutge, recorreguts 568 m | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3997100,1.5596900 | 379601 | 4584131 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70108-foto-08288-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70108-foto-08288-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70108-foto-08288-233-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2385 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 70109 | Barraca 4 del camí de cal Jutge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-del-cami-de-cal-jutge | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Presenta una esquera i lleuger enderroc a la part superior dreta de la porta | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta trapezoïdal d'entre 155 i 165 m de costat a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 150 cm d'alçada i 60 cm d'amplada, acabada amb un arc pla. Té una alçada exterior de 210 cm i un gruix de mur d'uns 50 cm. Presenta una fornícula o cocó de 40 per 30 a la paret del fons. | 08288-234 | Oliverar a migdia del camí de cal Jutge, passats 534 m des del seu inici | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4000000,1.5589400 | 379539 | 4584164 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70109-foto-08288-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70109-foto-08288-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70109-foto-08288-234-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2384 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 69945 | Festa Major de Torrelles de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-torrelles-de-foix | patrimonifestiu.cultura.gencat.cat | XVIII-XXI | Se celebra el cap de setmana més proper al 25 d'agost en honor a Sant Genís, patró de Torrelles de Foix. Els actes centrals de la Festa comencen la tarda anterior amb el tradicional pregó, cercavila i nit de foc. El dia 25 cap al migdia es dóna la trobada, a la plaça Lluís Companys, d'autoritats, pubilles i hereus de l'any en qüestió. Es dóna pas a la missa solemne de Festa Major, coronada per un repic de campanes i tronada des de la portalada de l'església. S'inicia llavors la cercavila, amb els gegants, diables des de l'any 1987, panderetes, ball de gitanes i grallers. Es recorre el carrer del Raval fins arribar a la plaça de la vila, on s'ofereix un vermut popular i on es fa el ball de gegants, el de cintes i el de panderetes. | 08288-70 | Nucli urbà de Torrelles de Foix | Tot i que les festes majors podrien remuntarse ben bé fins a l'edat mitjana no se sol conservar documentació escrita al respecte per la qual cosa només es pot comptar habitualment amb les fonts orals, que no permeten endarrerir massa aquesta celebració. | 41.3882900,1.5687600 | 380338 | 4582851 | 08288 | Torrelles de Foix | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69945-foto-08288-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69945-foto-08288-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69945-foto-08288-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Organitzadors: Regiduria de Cultura i festes i comissió de festes | 98|94 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69975 | Marges de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-de-les-planes | XVIII-XIX | Es tracta d'un paisatge viu com a conseqüència del treball de la terra | Es tracta d'una zona ocupada exclusivament per marges guanyats amb pedra seca per a al cultiu de la vinya, també amb oliverars i ametllers, distribuïda en parcel·lels normalment rectangulars, on es concentren una gran quantitat de barraques de vinya, gairebé una per tros. Cada parcel·la o tros està vertebrat per marges de pedra seca disposats de forma regular que creen un paisatge d'una gran bellesa. Amb una planta més o ments ovalada en sentit nord-oest a sud-est i de prop d'1 km de llarg per una amplada de 550 m es troba delimitada pel costat oest pel camí de la Fontpregona cap al Santuari de Foic. Al norrd, el límit el constitueix el mas de la Fontfregona i l'extrem septentrional de la urbanització de can Coral, que també li fa de límit pel costat est. A migdia, la zona de marges, és delimitada pel camí de les costes. Es distingeixen dues àrees segons la distribució de les diferents parcel·lels, de tal manera que s'observa una distribució de tipus radial al nord i una latra de tipus reticulat al sud. | 08288-100 | Les Planes | Corresponen a part de les terres conegudes com 'dels Navegants', terres comunals la documentació de les quals es conserva avui a l'arxiu de l'Ajuntament de Torrelles de Foix. | 41.3995400,1.5580700 | 379465 | 4584114 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 69929 | Fondo del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondo-del-soler | GIRÓ, Pere. 1962. 'Notas de Arqueología de Catalunya y Baleares. II. Torrelles de Foix'. Ampurias. XXIV, p.308. MONFORT, J. Talleres líticos de superficie del Penedés y extensiones. Setembre 1972. p.132-141. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. RAURET, A.M. El proceso de la primitiva población del Panadés. 1963. p.64. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. Http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=7&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7462 | Sembla que no en resta res | Es tracta d'una àrea molt desdibuixada i desconeguda als voltants de cal Soler de Secabecs on, l'any 1950, Pere Giró hi va detectar un jaciment arqueològic a partir de diverses troballes en superfície. La indústria lítica consultada s'adscriu al neolític antic i mitjà, i destaquen algunes troballes malacològiques força significatives com un braçalet de pecten i dos fragments de petxina tipus 'Cardium hedule'. La indústria lítica és feta tota en sílex. Segons la descripció feta el 2 de desembre de 1950 a la publicació de la revista 'Ampurias' de 1962, per la gran concentració de troballes en 80 metres de diàmetre i el descobriment d'una resta malacològica marina, sembla que pogués existir també algun tipus d'estructura. La hipòtesi més probable, segons els redactors de la carta arqueològica, és que el jaciment ja fos esgotat el 1952, essent les troballes localitzades fruit de la dispersió d'algun dels seus materials pels boscos propers. (Extret de Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-54 | Immediatament al sud de can Soler de Secabecs | Jaciment descobert l'any 1950 per Pere Giró. | 41.4357700,1.5517600 | 379005 | 4588146 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69929-foto-08288-54-1.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'accedeix al jaciment des del Km 20 de la carretera BP-2121 (Vilafranca-La Llacuna). Uns 400 metres més endavant, passada la casa de la 'Llambarda Vella', a mà esquerra en direcció a la Llacuna, surt un camí de terra, ben transitable en turisme, que a 1 Km quasi exacte porta a Cal Soler Secabecs. La ubicació del taller queda desdibuixada per les descripcions successives que fa en Pere Giró, el seu descobridor, en els seus Quaderns de Camp (Museu de Vilafranca). En una primera referència diu: '(...) en un pequeño bosque situado al norte de la casa de Sr. Fàbregues en el límite de los cultivos he hallado varias piezas de sílex típicas y una media luna(...)' (vol. 3, 9.11.1950). El dia 2 de desembre de 1950 afirma que '(...)efectuado un reconocimiento más detenido del bosque del Clot de Cal Soler Secabecs próximo a Cal Soler Secabecs... en el límite del bosque de la finca de Cal Soler hacia los terrenos con fuerte pendiente hacia Cal Soler Secabecs(...)' (vol. 3). Finalment, el 4 d'agost de 1951 diu que '(...) en un tercer reconocimiento al taller de superfície del Clot de Cal Soler que linda con un bosque cuya vertiente opuesta toma la denominación de Dacas(...)' (vol. 3). Giró cita doncs com oposat a l'indret el nom de 'Bosc de Dacas' al lloc on feia les troballes de sílex. D'altra banda, se sap que s'entén amb aquest nom el bosc situat al nord del jaciment. | 78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69950 | Molí d'en Salvador Bola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-salvador-bola | PALAU, Salvador (1988). 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 266, n. 17. invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/fitxa?index=22&consulta=MCU0KzA4Mjg4MyU=&codi=15913 | XVIII-XIX | Rehabilitat | Edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada a doble vessant, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal, que és a migdia. Sembla que hauria estat un molí molt petit que de ben segur que es trobaria associat d'alguna manera al molí del Sendra (fitxa 33), ja que es troba a només 11 m a migdia d'aquest. Posteriorment va ser utilitzat únicament com a habitatge, ús que encara avui se li dóna, amb accés per una terrassa habilitada al nivell de les golfes. La bassa actualment ha estat reconvertida en hort i es que el molí es troba al vessant nord de la zona d'hortes de migdia del nucli antic, regada pel rec (fitxa 146). | 08288-75 | Hortes de migdia de Torrelles de Foix, conegudes com el Terraple | 41.3872300,1.5690800 | 380363 | 4582733 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69950-foto-08288-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69950-foto-08288-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Probablement hauria rebut l'aigua del molí del Sendra, a pocs més de distància en direcció nord i a una cota més alta. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 70051 | Barraca 2 prop del bosc de cal Jutge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-prop-del-bosc-de-cal-jutge | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Envoltada de malesa | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular i 270 cm de diàmetre interior, amb coberta de falsa cúpula i coronament amb lliris. Orientada al sud / sud-est, presenta una porta de prop de 150 cm d'alçada i 105 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. El gruix del mur és de 110 cm. Presenta un contrafort perimetral complet. Al costat esquerra de la porta, el contrafort presenta un forat on s'hi ha ubicat una petita teulada de fibrociment. | 08288-176 | Feixes a ponent de la casa de can Jutge | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4026000,1.5574000 | 379415 | 4584455 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70051-foto-08288-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70051-foto-08288-176-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2406 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 70065 | Barraca 1 de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-les-costes | wikipedra.catpaisatge.net | Enderroc de la cobert, restant només el mur d'entre 70 i 120 cm d'alçada. | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 170 cm de diàmetre interior, enderrocada i conservant únicament una alçada màxima de 120 cm d'alçada i mínima de 70 cm. Està orientada a l'est, on encara es pot veure que la porta hauria fet uns 65 cm d'amplada. Presenta un contrafort al lateral nord. | 08288-190 | Extrem sud del camí de can Gatell, al marge de les Costes | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3954000,1.5628600 | 379858 | 4583648 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70065-foto-08288-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70065-foto-08288-190-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 9327 de l'Observatori de Paisatge (Autor: Josep Pascual) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml