Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70020 | Vinseum. Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinseum-museu-de-vilafranca | www.vinseum.cat | XII-XXI | El Vinseum, Museu de les Cultures del vi de Catalunya és un museu situat a l'antiga casa-palau dels reis de la Corona d'Aragó a Vilafranca del Penedès, un edifici bastit als segles XII-XIII. Antigament havia estat anomenat Museu de Vilafranca-Museu del Vi. A banda de tota mena d'estris associats a l'evolució de la tecnologia aplicada a la vitivinicultura, és també el museu Comarcal del Penedès i per tant lloc de dipòsit del material arqueològic recuperat en els jaciments de la comarca. Actualment, la majoria d'aquest material no es troba exposat, sino als magatzems del museu. | 08288-145 | Plaça Jaume I, 1-5 de Vilafranca del Penedès | L'any 1936 l'edifici va ser comprat per l'Ajuntament de Vilafranca a la família Álvarez-Cuevas per tal d'ubicar-hi el museu. | 41.3880100,1.5727100 | 380668 | 4582814 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70020-foto-08288-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70020-foto-08288-145-2.jpg | Legal i física | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 93|94|85 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 69937 | Vessant de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-de-foix | FIERRO-MACÍA, Javier, [et al.]. Memòria excavació 1985: Arxiu Servei d'Arqueologia.SOLE PALACÍN, X.; FIERRO-MACÍA, J. 'Excavaciones en la iglesia del santuari de Santa Maria de Foix (Torrelles de Foix, Barcelona)'. A: II Congreso de Arqueología Medieval Española. Madrid: Comunidad de Madrid, 1987. p.698 RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=12&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7478 | Molt erosionat | El jaciment està situat en l'extrem est del promontori de Foix, en la part alta del vessant meridional, prop del cim, un cop ja s'ha deixat enrere el conjunt d'edificacions del Santuari. Diverses prospeccions realitzades en aquest sector als anys 1980 van proporcionar materials ceràmics superficials, consistents en ceràmica ibèrica a torn, comuna, de cocció oxidant, ceràmica a mà, comuna ibèrica i un fragment de tègula. D'altra banda, l'any 1990, durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, es van localitzar fragments escadussers de ceràmica ibèrica en els reompliments efectuats per als anivellaments del conjunt arquitectònic. Aquestes dades permeten pensar en una primera fase d'ocupació d'aquest promontori, de situació estratègica indubtable, dominant la conca del riu Foix, la Plana de les Torres i el sector baix on s'emplaça el poble de Torrelles de Foix (al sud-est), en època ibèrica (segle II aC), anterior a l'assentament medieval (castell) i l'ocupació religiosa documentada d'ençà el segle VII (edifici de culte, església i Cova de la Verge, amb successives reformes, ampliacions i canvis fins a la destrucció del 1936). | 08288-62 | Vessant de llevant del turó on es troben castell i Santuari | Anys 70-80: prospeccions realitzades per Josep Mestres i Mercadé, arqueòleg i col·laborador del Museu de Vilafranca del Penedès. Anys 1983-1985: prospeccions realitzades durant els treballs d'excavació a l'església del santuari de Santa Maria de Foix, a càrrec del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona i sota la direcció de Javier Fierro-Macía. | 41.4144100,1.5656400 | 380125 | 4585755 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69937-foto-08288-62-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 79|80|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 69887 | Torres Altes de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-altes-de-foix | <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 202. BOLÒS, J. (1992). 'Les Torres Altes'. Torrelles de Foix. Alt Penedès. Catalunya Romànica, vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana: 212. BURON, V. (1989). Castells romànics catalans. Guia, Edicions Mancús. Barcelona: 36. CATALÀ I ROCA, Pere (1971). 'Torrelles de Foix' a Comentaris Marginals. Els Castells Catalans, vol. III. Rafael Dalmau, Editor. Barcelona: 768. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8141</p> | XI-XX | S'hi observa una grua probablement instal·lada en algun moment quan es van iniciar obres de reforma al conjunt, però, sembla que aquestes no es troben actualment en curs. | <p>Casa fortificada formada per diversos cossos que permeten deduir a primer cop una evolució arquitectònica en diferents èpoques. Destaca, en un extrem del conjunt, una torre de planta rodona. Es tracta, ben probablement, de l'element més antic, d'època medieval i inicialment exempt. A redós d'aquest s'anirien bastint la resta d'edificis. D'entre aquests cossos, el més gran, de planta trapezoïdal, està en contacte directe amb la torre i seria l'origen del mas fortificat. A la paret nord de l'edifici occidental hi ha una finestra geminada amb doble arc rodó. En el mur meridional del cos més oriental s'obre una porta amb arc rebaixat a l'exterior i arc de mig punt a l'interior. Des de l'exterior, també són visibles algunes espitlleres en la part superior dels cossos adossats a la torre. S'observen obres recents que han consistit en una remunta del cos principal d'entre 60 i 10 cm, i la col·locació d'una teulada a diferents vessants. Des del costat de ponent es pot observar la torre esmentada, que també ha estat objecte d'obres, així com s'observen diversos estintolats en el cos principal, a l'interior del qual s'observa, a través d'un esvoranc, una gran columna o tub circular, ubicat recentment.</p> | 08288-4 | Camí de les Planes de les Torres, a l'oest del terme | <p>No es coneixen encara notícies històriques d'aquest edifici. Només se'n sap que es trobava inclòs dins l'antic terme del castell de Foix, esmentat des del segle XI. A partir d'aquell moment i a través de les estructures que ens n'han pervingut és fàcil pensar que el conjunt fos ocupat d'una manera o una altra, si més no, fins ben entrat el segle XIX. El fet que tan a prop s'hi trobi una altra torre, la torre de cal Pepó (fitxa 5), fa palès que ambdós conjunts tindrien per funció la defensa de l'accés a Torrelles pel vessant nord-est. Apareix esmentat com a 'Torres Sobiranes' a l''Original capbreu de la vila de Torrelles y terme i castell de nostra senyoria de Foix y terme de Secabechs, fahent per lo senyor don Garau de Paguera, senyor de dita vila y termens, 1579-1589, en poder de Anthoni Martí'. Aquest capbreu es troba al fons documental de l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès (fitxa 110)</p> | 41.4115000,1.5435100 | 378270 | 4585463 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69887-foto-08288-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69887-foto-08288-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69887-foto-08288-4-3.jpg | Legal i física | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-11-23 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El conjunt avui està envoltat per una reixa i no s'hi pot accedir. | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||
| 69888 | Torre de can Pepó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-pepo | <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 202. BOLÒS, Jordi. (1992). 'Torre de cal Pepó'. Torrelles de Foix. Alt Penedès. Catalunya Romànica, vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Eciclopèdia Catalana: 212. BURON, V. (1989). Castells romànics catalans. Guia, Edicions Mancús. Barcelona: 36. CATALÀ I ROCA, Pere (1971). 'Torrelles de Foix'. Comentari marginal. A Els Castells Catalans, vol. III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, p. 768. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8142</p> | XII-XVIII | La casa va ser objecte d'obres d'urgència a final del segle passat per tal d'evitar el col·lapse definitiu del conjunt, que ja presentava parts enderocades, com la torre o l'extrem sud-oest del cos allargassat descrit més amunt. Llavors es van fer forjats per tal de subjectar el conjunt i es van tancar tots els accessos per evitar destrosses a l'interior. | <p>Torre de planta circular inicialment exempta que avui es troba escapçada per tal de definir una coberta a un vessant, de tal manera que se'n conserva una alçada de només 6 m. El gruix de la paret és de 50 cm mentre que el diàmetre interior a nivell de coronament és de 2,3 m. Al capdamunt hi ha una obertura, parcialment tapiada, orientada al sud-est i acabada amb un arc en forma de plec de llibre. És datada del segle XII o XIII (Bolòs, 1992). Actualment s'observa com va ser aprofitada per encabir-hi un cup de vi, del qual se n'observa, des de l'interior de l'edifici, la boixa. Sembla que, encara en època medieval d'acord amb una primera observació dels paraments, s'hi va afegir, adossant-s'hi pel costat sud-oest, un cos de planta rectangular allargassat, tot plegat sobre la roca natural. L'extrem de ponent va acabar col·lapsant el segle passat i es va refer, a la dècada dels anys 90, amb formigó. La resta però es manté dempeus gràcies a l'actuació d'urgència que s'hi va dur a terme en aquell moment. Encara s'observen, al mur nord-oest, dues finestres espitlleres, mentre que al sud-est, es troba el portal d'accés, de mig punt adovellat pel qual s'hauria accedit a aquest segon edifici. El conjunt en aquest moment hauria passat de ser una torre exempta a una casa fortificada que controlaria l'accés a Torrelles de Foix des de Pontons. Actualment, la porta esmentada resta amagada a l'interior d'un altre cos annex, bastit a finals del segle XVIII, d'acord amb la data -1794- del portal de migdia, acabat amb un arc rebaixat i avui amagat rere bardisses. Un altre afegitó efectuat en època moderna es troba al nord-est de l'edifici rectangular i és un nou cup de vi de planta quadrada. Queda palès que el conjunt fou habitat probablement de forma ininterrompuda des de l'alta edat mitjana i fins el primer quart del segle XX.</p> | 08288-5 | A l'extrem est de les Planes de les Torres | <p>No es tenen encara notícies històriques d'aquest edifici. Només se'n sap que es trobava inclòs dins l'antic terme del castell de Foix, esmentat des del segle XI. A partir d'aquell moment i a través de les estructures que ens n'han pervingut és fàcil pensar que el conjunt fos utilitzat d'una manera o una altra, si més no, fins ben entrat el segle XIX. El fet que tan a prop s'hi trobi una altra torre, les Torres Altes, fa palès que ambdós conjunts tindrien per funció la defensa de l'accés a Torrelles pel vessant nord-est. Apareix esmentat com a 'Torres Jussanes' a l''Original capbreu de la vila de Torrelles y terme i castell de nostra senyoria de Foix y terme de Secabechs, fahent per lo senyor don Garau de Paguera, senyor de dita vila y termens, 1579-1589, en poder de Anthoni Martí'. Aquest capbreu es troba al fons documental de l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès (fitxa 110)</p> | 41.4129200,1.5457700 | 378462 | 4585617 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69888-foto-08288-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69888-foto-08288-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69888-foto-08288-5-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-11-23 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Conjunt conegut també amb el nom de Torres Baixes, en contraposició a les Torres Altes (fitxa 4), juntament amb el qual controlaria els accessos a Torrelles de Foix des de Pontons. | 92|93|94|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||
| 69928 | Taller de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-de-la-masia | ALMAGRO, M.; SERRA-RÀFOLS, J. de C.; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: CSIC, Instituto Diego Velázquez: 217. FERRER, A.; GIRÓ, P. 'Colección prehistórica del Museo de Vilafranca'. Ampurias. V, p.193. GIRÓ, P. 'Museo: excavaciones'. Panadés. Atribuïble a Pere Giró, a mitjans anys 40. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. MONFORT, J. Talleres líticos de superfície del Panedés y extensiones. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. SOLÉ, J. (1948). 'Tiempos prehistóricos: cuando los bisbalenses no existïan'. A: Bisbal histórica. Resumen histórico del Panadés. 2a. Tarragona, 1948: 26-27. invarque.cultura.gencat.cat | El pendent de terreny fa que els materials estrobin dispersos per tot el baixant del torrent. | Es tracta d'un centre de producció i explotació de sílex situat en una vall terrassada per feixes d'antics conreus de vinya. Se situa a l'altura del km 5200 de la carretera de Torrelles a Pontons (BV-2122), a uns 30 m d'aquesta per la banda de muntanya. En aquesta vall, que neix 1 km més amunt, s'hi troben dos abrics i una cova, tots tres jaciments d'interès arqueològic. Entre els elements localitzats destaca una punta denticulada, una rascadora denticulada, una làmina de dors, una punta de dors, una osca, un denticulat, dos gratadors, tres osques denticulades, sis ascles... El conjunt abraça unes cronologies des del neolític, una mica avançat, fins l'eneolític i inclús el bronze mitjà (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) És possible que existeixin més jaciments fins comunicar amb l'Avenc de les Torres o Cova Freda. Per tant, més que un veritable taller, aquest jaciment seria producte del desmantellament i erosió dels abrics propers com l'Abric de la Masia 1 i l'Abric de la Masia 2. | 08288-45 | A tocar del km 5,2 de la carretera BV-2122, a la dreta del torrent | 41.4009300,1.5500900 | 378801 | 4584280 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69928-foto-08288-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69928-foto-08288-45-2.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 69885 | Santa Maria de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-foix | AADD (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 201-202. CASTELLANO, Anna; SUREDA, Maria José (1992). 'Santa Maria de Foix'. Torrelles de Foix. Catalunya Romànica, XIX. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 209-210. CLUA, Maria (1992). 'Circulació monetària a l'Alt Penedès. Les monedes de Santa Maria de Foix, segles XIII-XX'. Miscel·lània Penedesenca, XVII: 257-284. CRUAÑES, Esteve (1980). Esglésies romàniques del Penedès. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. FIERRO, Xavier; SOLÉ, Xavier (1990). 'Santuari de la Mare de Déu de Foix. Torrelles de Foix. Notícia històrica. Treballs d'arqueologia'. Memòria 1985-1989, Servei del Patrimoni Arquitectònic. Diputació de Barcelona. Barcelona: 130-133. FIERRO, Xavier, SOLÉ, Xavier (1991). 'Evolución arquitectónica de la iglesia del santuario de Santa Maria de Foix (Torrelles de Foix, Alt Penedès)'. Simposi Actuacions en el Patrimoni Edificat Medieval i Modern (segles X al XVIII). Quaderns Científics i Tècnics, 3. Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona: 109-114. FIERRO, Xavier; SOLÉ, Xavier (1992). 'Santa Maria de Foix'. Torrelles de Foix. Catalunya Romànica, XIX. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 210-211. GONZÁLEZ, Antonio; LACUESTA, Raquel; LÓPEZ, Albert (1990). Memòria 1985-1989. Com i per a qui restaurem. Objectius, mètodes i difusió de la restauració monumental. Servei de Patrimoni Arquitectònic. Diputació de parcelona, p. 129-141. IGLÉSIES, Josep; SANTASUSAGNA, Joaquim (1934). Les valls del Gaià, del Foix i de Miralles, Reus. PARERA, Montserrat; LÓPEZ MULLOR, Alberto (1996). Ceràmica trobada a l'excavació del Santuari de la Mare de Déu de Foix (Torrelles de Foix). Miscel·lània Penedesenca, 1996: 401-425. SOLÉ, Xavier; FIERRO, Xavier (1987). 'excavaciones en la iglesia del Santuario de Santa Maria de Foix. Torrelles de Foix (Barcelona)'. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Vol. III: 697-703. VILA, Rafael (1983). 'Santuari de Santa Maria de Foix', dins La restauració, ara i aquí. Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Memòria 1981-1982.Diputació de Barcelona, p. 105-111. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8124 | XI-XIX | L'església va ser restaurada entre els anys 1981 i 1987, sota la direcció de l'arquitecte Rafael Vila Rodríguez i el recolzament tècnic i econòmic del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Els treballs van consistir en una recerca documental i arqueològica prèvia, la restauració general de l'edifici, durant la qual es va construir una coberta a dues aigües, es van consolidar i refer cornises i motllures, es va reconstruir l'espadanya i es van enderrocar les parts afegides al temple. També es va recuperar una finestra gòtica a la capella gran i el volum original de l'absis, també gòtic. | El Santuari de Santa Maria de Foix és actualment un conjunt format per l'església, un conjunt d'estructures exteriors i la cova, situada en un pla inferior pel vessant nord-est, a l'altura de l'absis. El temple és de nau única amb volta de canó seguit de punt d'ametlla recolzada sobre arcs formers també apuntats i dotada d'un arc faixó en el centre de la nau amb mènsules de motlluratge simple en els arrencaments. L'absis és poligonal, de sis cares, cobert amb volta de rajola amb nervis de pedra de secció gruixuda i clau amb marededéu esculpida. En el mur de tramuntana s'observen dues capelles. La de l'angle nord-est comunica amb la nau mitjançant un arc de mig punt rebaixat. És coberta amb volta d'aresta formada per quatre nervis que recolzen, per la banda nord, sobre capitells troncopiramidals, i, per la banda sud, estan encastats al mur. La clau de volta presenta una silueta desdibuixada pel pas del temps, impossible d'identificar. La capella de ponent, davant de la porta d'accés, comunica amb la nau a través d'un arc apuntat. De dimensions més reduïdes que l'anterior, és coberta amb volta d'aresta de rajola, amb quatre nervis de pedra que recolzen sobre mènsules de forma piramidal, on hi ha esculpits els rostres d'àngels. La clau presenta una imatge molt deteriorada que podria ser la de la santa titular. A la façana de migdia, al costat de la porta, es troben les restes de l'antic porxo i les de l'antiga capella del Sant Crist. Per sobre del porxo hi havia la rectoria i, per sota, un espai tancat al qual s'accedia des de la sagristia a través d'un arc apuntat. El campanar és d'espadanya, format per quatre ulls acabats en arcs de mig punt. Es troba a ponent, on també hi ha un ull de bou. La porta del temple és situada a la paret de migdia. És de grans dimensions i de disseny senzill, basat en un arc de mig punt format per àmplies dovelles que recolzen sobre una imposta motllurada, amb muntants fets amb carreus tallats regularment i sense timpà. L'arc és protegit per un guardapols amb decoració geomètrica senzilla de talla poc profunda. A l'interior es conserva una pica baptismal de pedra (vegeu fitxa 85) i un frontal de sarcòfag (vegeu fitxa 86) trobat en el decurs de les excavacions realitzades l'any 1985 (vegeu fitxa 68). S'hi venerava una talla de la Mare de Déu que, segons fonts orals, va ser destruïda l'any 1936. Tanmateix, ens en resten dues fotografies al fons documental del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona i una tercera a l'Album Meravella, que ens permeten saber que es tractava de la Verge bruna amb el Nen, ella asseguda en un tron a manera de cofre motllurat i ell assegut al genoll esquerre. Ha estat datada a partir de les característiques que es veuen a les fotos, de la primera meitat del segle XIV, estilísticament com una obra de l'època de transició al gòtic. La informació descriptiva en una petita nota del pare Camús en el seu llibre Jardín de María, juntament amb les fotografies van permetre fer una reconstrucció ideal de la imatge, que es va acabar l'any 1987 i es va dipositar al Santuari el dia 4 d'abril de 1988. | 08288-2 | Turó de Foix | Els testimonis més antics de l'ocupació del cim de Foix són d'un moment tardà de l'època ibèrica, però no es coneix res més sobre l'hàbitat del turó fins a l'any 607. En aquesta data, Bonifaci IV va concedir la primera indulgència als fidels de la parròquia de Foix. Un document de l'any 703 assenyala que l'església va ser edificada de nou. Tanmateix, en el decurs dels treballs arqueològics no es va poder identificar cap element corresponent a aquesta fase. Les restes arquitectòniques més antigues que es van trobar corresponen al segle XI. Es tracta d'elements molt malmesos, els quals permeten identificar un edifici rectangular inscrit dins l'església actual, amb un paviment de calç. Al segle XII o començament del XIII es va bastir una construcció que va substituir l'anterior. També era de planta rectangular i correspon al perímetre actual de l'església, excepte la capçalera. La primera referència a una església amb advocació a Santa Maria de Foix és en un testament del 1185 . Segons diverses fonts, cap a l'any 1263, es va determinar engrandir-la i fer-hi un nou retaule. Quatre anys més tard la documentació torna a fer esment de l'engrandiment de l'església o cambra imperial de Nostra Senyora, feta amb llicència del bisbe de Barcelona, Arnau de Gurb. Les obres de l'església degueren continuar al llarg del primer quart del segle XIV, fins a la consagració l'any 1320 o el 1330. D'acord amb els resultats de les excavacions arqueològiques, en aquesta fase es va produir l'arrasament del mur de llevant de l'edifici i la construcció de l'actual capçalera poligonal. L'any 1378, el canonge de Barcelona, Ramon Mascaró, va fer un llegat testamentari perquè es construís una capella sota l'advocació de Sant Nicolau i Santa Maria, al costat de la de Sant Francesc. Més tard, ja en el decurs del segle XV, es va construir un pòrtic paral·lel a la façana meridional de l'edifici del qual coneixem tres arcades apuntades. El 1557 es va enderrocar l'antic campanar del creuer. Cal pensar doncs que el d'espadanya es construiria llavors, època en què també s'adossaria el cos de la sagristia al costat sud-est del temple. L'any 1574, els jurats de la vila de Torrelles, terme i parròquia de Foix, van signar un contracte per construir una casa per als pelegrins que acudien a l'església. A començament del segle XVII es va erigir una nova capella a la façana septentrional del temple, davant de la porta. També es va construir un cor en el terç occidental de la nau al qual s'accedia per la capella esmentada. També es va bastir una sagristia a l'angle sud-est de l'església. La construcció d'aquest cos, que es va manar fer l'any 1598 va inutilitzar els recorreguts exteriors del temple, ja que va tallar la sortida de llevant del pòrtic, que constituïa el primer tram del pas cap a la cova santuari situada al peu de la capçalera. L'any 1705 s'atorgava una llicència per bastir una capella dedicada al Sant Crist erigida al costat de la façana meridional aprofitant dues arcuacions del pòrtic, que va quedar definitivament amortitzat a causa d'aquella intervenció. Al començament del segle XIX, l'any 1828, es van produir un seguit de robatoris a l'església i a la rectoria. Al final d'aquell segle, el dia 6 d'agost de 1892, el darrer rector, mossèn Pallerols, va morir violentament al lloc, arran d'un robatori. Els seus assassins van ser executats públicament pel garrot al camp de Rolls de Vilafranca del Penedès, l'any 1896. Arran d'aquells fets violents el temple va perdre llavors la titularitat de parròquia i va esdevenir santuari. Pocs anys més tard, un temporal va enderrocar el campanar d'espadanya moment a partir del qual va començar un període de degradació de l'edifici. Finalment, la guerra civil va ocasionar un gran nombre de desperfectes i la destrucció de la imatge de la Mare de Déu, talla de fusta de tradició romànica. (Castellano, Sureda, 1992). | 41.4150800,1.5640200 | 379991 | 4585831 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69885-foto-08288-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69885-foto-08288-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69885-foto-08288-2-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També coneguda com el Santuari de Santa Maria de Foix o Santa Maria del Castell. Fotografia de l'interior cedida per Àngela Llop. | 92|93|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 69971 | Recer del marge de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recer-del-marge-de-les-costes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Terrera margenera o recer en marge, de planta quadrada i una obertura d'alçat rectangular i 50 cm d'amplada amb llinda plana. Fa 1,6 m de profunditat 1 1,2 m de costat al fons de l'espai. El marge on es troba té una alçada de 125 cm. | 08288-96 | A tocar del camí de les Costes | Els marges estan associats amb l'augment de la semanda de terres conreables. Llavors, s'artigava i despedregava el terreny, s'hi obrien rases allagades anivellades horitzontalment i s'hi col·locaven pedres grans a manera de fonaments. Per sobre seu s'aixecaven les parets de pedra seca. Sembla que les primeres barraquesde pedra seca són d'origen medieval. Tanmateix, la majoria de barraques que resten actualment enterres pendesenques s'acostumen a situar entorn als segles XVIII i XIX. Es tracta d'un període de màxima extensió del conreu de la vinya degut al creixement demogràfic, que va afavorir les rompudes de terres i la substitució del blat i de l'olivera per la vinya. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3958200,1.5650600 | 380043 | 4583692 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69971-foto-08288-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69971-foto-08288-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69971-foto-08288-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Estructura núm. 2368 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides. (Autor: Drac Verd de Sitges) | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 70046 | Pou prop de cal Déu Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-prop-de-cal-deu-negre | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Estructura aèria de pedra seca, adossada a un marge, de planta interior circular de 130 cm de diàmetre i una alçada interior de 150 cm, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, presenta una porta de prop de 125 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. El gruix del mur és de 40 cm. A l'interior s'identifica un pou. | 08288-171 | Al peu del trencall que des del camí de cal Jutge du a la urbanització de can Coral | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4007800,1.5570600 | 379383 | 4584254 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70046-foto-08288-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70046-foto-08288-171-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2392 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69981 | Portal adovellat de la rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-adovellat-de-la-rectoria | XVIII | <p>Portal de l'actual rectoria de l'església parroquial de Sant Genís, acabat amb un arc de mig punt adovellat on es pot llegir, inscrita a la dovella central AVE/MARIA/ANY/1779 sota d'una creu també incisa. La porta es troba molt alterada per la part superior de l'intradós, on l'obertura es va ampliar, retallant les dovelles per acabar-la amb angles rectes arrodonits. També es troba alterada a l'extrem superior, on el balcó es va sobreposar al portal tallant les dovelles centrals.</p> | 08288-106 | Carrer del Raval, 63 | 41.3872535,1.5718416 | 380594 | 4582731 | 1779 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69981-foto-08288-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69981-foto-08288-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69981-foto-08288-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 69902 | Pont del rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-rec-0 | <p>Parellada, Albert. 2014. 'Els Peguera i el 1714'. Revista Del Penedès. Publicació de 'Institut d'Estudis Penedesencs, núm. 30. Vilafranca del Penedès, p. 90-94.</p> | XVIII | <p>Aqüeducte d'un sol arc que conduïa aigua de la riera de Pontons a través del Rec (fitxa 146) passant per l'antic casal dels Peguera i comunicant aquest casal amb el molí del Sendra (fitxa 33). D'una banda, doncs, dóna a la parcel·la del casal dels Peguera, on es troba una comporta i, de l'altra, condueix l'aigua, procedent de la riera de Pontons, al molí d'en Sendra, creuant el carrer de Baix. Els laterals actualment són de maons disposats de cantell al trencajunt de mitja peça.</p> | 08288-19 | Vorejant la muralla del casal dels Peguera | <p>D'acord amb un document de 1754 en què es concedeix permís a Ramon Morgades per fer un molí paperer, aquest pont es deuria construir també entorn a aquesta data.</p> | 41.3875300,1.5686200 | 380325 | 4582766 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69902-foto-08288-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69902-foto-08288-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69902-foto-08288-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 69960 | Pica baptismal de Santa Maria de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria-de-foix | CRUAÑES, E.; VIRELLA, X. (1984). Piques baptismals dimmersió del Penedès i el seu entorn'. Museu de Vilafranca. | A l'interior de l'església de Santa Maria es conserva una pica baptismal d'estructura lleugerament troncocònica i els costats còncaus. L'exterior és decorat per tres faixes que l'envolten, una a la boca, la segona al centre i la tercera a la base del vas, on s'inicia el peu. Té un diàmetre exterior, a l'altura de la boca, de 107 cm, i de 81 cm a l'interior; una alçada de 63 cm i una profunditat de 54 cm | 08288-85 | Santuari de Santa Maria de Foix | 41.4150700,1.5639400 | 379984 | 4585830 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69960-foto-08288-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69960-foto-08288-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69960-foto-08288-85-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Fotografia d'aproximació: Àngela LlopFotografia d'arxiu: 1975, Arxiu fotogràfic de l'SPAL (n. 12.926) | 92|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 69904 | Paratge de les Dous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-les-dous | Enclavament emblemàtic, a la riba de la riera de Pontons, prop del nucli antic, on és costum d'atansar-s'hi amb la família a l'estiu. El més representatiu és la font pròpiament dita, formada per un llarg muret baix decorat amb ceràmica vidriada, del qual ragen trenta-cinc brocs d'aigua fresca (vegeu fitxa 82). A seu costat la riera s'engorja i forma un salt d'aigua, conformant un espai natural de gran bellesa. Davant de la font es troben les instal·lacions d'una zona de descans o de pícnic. És punt d'inici de nombrosos itineraris en bici i a peu, entre els quals destaca el de les nombroses fonts que es troben en aquest sector (Les Dous, Envovens, la font Fresca, la font de l'Olmeda). | 08288-21 | Carretera BV-2122, pk 4,5, a uns 100 m | Aquesta zona havia estat propietat del Marquès de Foix Guerau de Peguera, però l'any 1869 s'aconseguia el repartiment entre els veïns del municipi d'un conjunt de terres anomenades 'Els Navegants' o “Vegans”, entre les quals es trobaven les Dous. La part corresponent a les Dous va restar en mans de la família Torrents per la qual cosa font i paratge van ser coneguts durant una bona temporada amb aquest nom, passant després a denominar-se 'les Dous'. L'any 1909 es va efectuar la portada d'aigua al poble de Torrelles de Foix. En aquest sentit, el rec (fitxa 146), que distribueix l'aigua des d'aquest indret, passant pels horts de migdia del nucli Antic, neix de les Dous. L'any 1930 es van construir les fonts i arranjar l'entorn. | 41.3944800,1.5559900 | 379282 | 4583556 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69904-foto-08288-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69904-foto-08288-21-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Forma part d'un itinerari per les fonts d'aquest sector del municipi. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 69889 | Muralla de la casa senyorial dels Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-de-la-casa-senyorial-dels-peguera | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 203. www.elcastell.com.es www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8136 | XIV-XVIII | Avui, els propietaries en tenen cura i recentment han deslliurat de males herbes part del tram de la muralla que dona a les hortes. | Tot i que inicialment es tractaria del recinte emmurallat corresponent al tancament de la casa dels Peguera, avui únicament ens n'ha pervingut, si més no, de forma visible, un mur que envolta una parcel·la de prop de 2000 m2 avui destinada principalment al Turisme Rural. D'altra banda, cal tenir present que aquesta finca encara conserva en el seu subsòl restes del casal dels Peguera, i probablement d'altres d'època baix medieval. En aquest sentit, una mirada detinguda de la muralla permet determinar –ne diverses refaccions. Concretament, se'n pot resseguir un llenç de prop de 40 m de llarg i una alçada de prop de 10 m, des de la capella del Roser (fitxa 15), que hauria estat una antiga torre de defensa associada a la parcel·la, passant rere la sagristia i també rere els antics abeuradors (fitxa 16). En aquest punt, gira lleugerament per voltar el sector de migdia de la parcel·la, en un nou tram de prop de 47 m de llarg. En aquest tram s'observen el que podrien ser petites espitlleres més que encaixos de bastida, per la qual cosa cal pensar en la possibilitat que a l'interior i sota el nivell de circulació actual, es conservin estructures corresponents al casal esmentat. En aquest punt, a l'altura de l'accés als horts de migdia, la muralla torna a girar per tancar un nou tram de prop de 28 m de llarg, un dels més impressionants de la parcel·la. S'hi 'observen un mínim de tres fàbriques diferenciades, essent el tram de migdia, de carreuons disposats en filades regulars, el més antic. A tramuntana, a mode de refecció es troba un llenç menys acurat, de maçoneria de pedra i calç, amb presència de dues alineacions de forats de bastida. Per sobre de tots dos, s'observa una remunta que hauria constituït una mena de barana massissa en el moment de terraplenar l'interior de la parcel·la. Cal destacar en el tram més antic de la muralla la presència de diverses mènsules distribuïdes en tres nivells diferents, que haurien servit per recolzar algun tipus d'estructura de fusta. A partir d'aquest punt es fa difícil de determinar-ne la continuïtat a causa de l'existència de construccions posteriors. Tanmateix, sembla que la muralla encara podria continuar uns 30 m més, agafant dues parcel·les més amb façana principal a la plaça de les Moreres. Així, no es descarta la possibilitat d'un primer recinte emmurallat de prop de 2500 m2, amb accés principal des de llevant, potser flanquejat per dues torres, essent-ne la capella del Roser una. | 08288-6 | Carrer de Baix / Plaça de les Moreres, 10 | Tot i que no es descarta que algunes de les estructures que es troben en aquest indret siguin anteriors, probablement baix medievals, la primera documentació que es té sobre l'indret, correspon a la seva tinença per part dels senyors de Foix, que hi van tenir casa residencial a des de la segona meitat del segle XVI. L'any 1579 es va efectuar la benedicció de la capella de la Mare de Déu del Roser obrada al pati del castell. El castell va ser enderrocat entre els anys 1714 i 1715 com a represàlia per la fidelitat dels senyors de Peguera a la casa d'Àustria. | 41.3877500,1.5682200 | 380292 | 4582791 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69889-foto-08288-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69889-foto-08288-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69889-foto-08288-6-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69950 | Molí d'en Salvador Bola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-salvador-bola | PALAU, Salvador (1988). 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 266, n. 17. invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/fitxa?index=22&consulta=MCU0KzA4Mjg4MyU=&codi=15913 | XVIII-XIX | Rehabilitat | Edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada a doble vessant, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal, que és a migdia. Sembla que hauria estat un molí molt petit que de ben segur que es trobaria associat d'alguna manera al molí del Sendra (fitxa 33), ja que es troba a només 11 m a migdia d'aquest. Posteriorment va ser utilitzat únicament com a habitatge, ús que encara avui se li dóna, amb accés per una terrassa habilitada al nivell de les golfes. La bassa actualment ha estat reconvertida en hort i es que el molí es troba al vessant nord de la zona d'hortes de migdia del nucli antic, regada pel rec (fitxa 146). | 08288-75 | Hortes de migdia de Torrelles de Foix, conegudes com el Terraple | 41.3872300,1.5690800 | 380363 | 4582733 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69950-foto-08288-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69950-foto-08288-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Probablement hauria rebut l'aigua del molí del Sendra, a pocs més de distància en direcció nord i a una cota més alta. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69909 | Molí dels Bessons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-dels-bessons | AADD. 1986. L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 206. PALAU, Salvador. 1988. 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 267, n. 19. PALAU, S. (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya. 690 molins inventariats: 74. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8146 | Masia formada per planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, i terrat obert posteriorment en un dels laterals, amb balustrades. A la façana principal es troba un portal de mig punt adovellat on es llegeix la inscripció 'Ave Maria'. A l'interior, el celler es mantenen dempeus grans arcs de punt d'ametlla i voltes de maó pla, així com també s'observa un arc apuntat a la façana de ponent. La masia és envoltada de cossos annexos que han acabat conformant amb el temps un conjunt d'habitatges amb pati d'accés. Un d'aquests edificis consisteix en un molí bastit amb posterioritat que dóna a la riera de Pontons i del qual se n'observa part del carcau. | 08288-26 | Carretera BV-2122, km 12 cap al sud, a 850 m | Sembla, segons els propietaris, que l'edifici pot ser anterior al segle XVIII i que va pertànyer als monjos de Marmellar. Apareix esmentat en el capbreu del senyor de Peguera de 1732-35 conservat a l'Arxiu Comarcal (fitxa 110). L'edifici presenta diverses modificacions. L'any 1886, arran de la crisi de la fil·loxera, es va construir un molí fariner al costat, aprofitant també l'aigua de la riera de Pontons, que va funcionar fins a la segona meitat del segle XX. | 41.3826700,1.5752100 | 380867 | 4582218 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69909-foto-08288-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69909-foto-08288-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69909-foto-08288-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També conegut com a casa Milà o molí de Basans | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 69916 | Molí del Sendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-sendra | <p>PALAU, Salvador. 1988. 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 266, molí n. 16. VILA, Pau. 1932. Assaig d'una localització de les indústries antigues a Catalunya. 'Estudis universitaris catalans', XVII.</p> | <p>Edifici de grans dimensions situat al nord-est de la riera de Pontons. De planta rectangular de prop de 19 x 16 m, consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Consta de diversos afegitons a llevant i a ponent, on es trobaria el molí. Hi arriba aigua des de l'aqüeducte del rec, procedent del casal dels Peguera, per on passa el rec i on, a més, una resclosa en regula el pas de l'aigua. Donat que aquest darrer indret es troba a cotes més altes és plausible pensar que en algun moment després de la destrucció del casal s'habilités la zona propera a la muralla (fitxa 6) com a bassa o pou d'aigua per al molí. Les nombroses modificacions efectuades en el decurs del temps n'han implicat la pèrdua de les característiques originals associades a l'ús de l'edifici com a molí, així com l'arrebossat i pintat de les quatre façanes. D'aquesta manera, en l'actualitat només es pot observar part del parament de la planta baixa de la façana nord. En la resta de l'edifici es pot observar com les obertures han estat objecte d'un mateix programa d'obres, probablement les darreres efectuades a la parcel·la, per unificar-ne la fusteria.</p> | 08288-33 | A migdia de la Plaça de les Moreres | <p>Sembla que el molí paperer es pot remuntar a mitjan segle XVIII, quan Ramon de Peguera i Berardo va concedir permís a Ramon Morgades fer fer-lo. Llavors, també es va donar permís per construir un pont (fitxa 19) que unia el casal dels Peguera (fitxa 161) amb el molí. Ramon de Peguera també deixava que Ramon Morgades fes una resclosa dins del castell, per tal d'obtenir més força per la roda del molí hidràulic. Durant el darrer quart d'aquell segle va ser un important molí paperer, adaptant-se en el decurs de temps a les funcions de molí fariner i, més endavant, molí d'oli. Finalment, e el decurs del segle passat, va acabar sent durant uns anys caserna de la Guàrdia Civil. A la part posterior de l'edifici als anys 1920 s'hi va instal·lar l'escorxador municipal, que va tancar a principis d'aquest segle. L'edifici va ser adquirit a finals de la dècada de 1990 per la família Mannion-Deal, que la van rehabilitar per fer-hi tota mena de cursos, des de classes d'anglès a tasts de vins. També hi van instal·lar una oficina de turisme amb lloguer de bicicletes per tal de recórrer i conèixer el municipi. Actualment, tant el molí com l'escorxador romanen tancats.</p> | 41.3874125,1.5687704 | 380337 | 4582753 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69916-foto-08288-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69916-foto-08288-33-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 69910 | Molí de Morgades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-morgades | PALAU, Salvador (1988). 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 267, n. 20. PALAU, Salvador (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya. 690 molins inventariats: 74. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8126 | XVI-XVII | Restaurat modernament amb la intenció d'habilitar-lo de cara al turisme. | Edifici de planta rectangular de prop de 15 per 10 m ubicat al sud-est del nucli de Torrelles de Foix i a uns 20 m a tramuntana de la riera de Pontons. Es troba al peu del camí que, des del costat sud de la carretera BV-2122, just abans d'entrar a Torrelles pel costat de llevant (a l'altura d e l'empresa Gamesa), mena, en sentit nord a sud, a la zona de les Cantarelles, al terme municipal de Sant Martí Sarroca. Orientat a l'est, s'hi accedeix a través d'un portal acabat amb arc de mig punt adovellat situat a l'extrem de nord de la façana, a la clau del qual es pot llegir, en relleu, la data de 1683, moment en què el molí seria reformat. A tramuntana s'hi observa un afegitó en planta baixa que cega parcialment el finestró d'aquella façana de l'edifici principal, on també s'hi pot llegir, incisa, la data de 1676. Moltes de les obertures de l'edifici, sobretot de la façana sud, han estat obertes en època contemporània. L'edifici en general ha estat restaurat completament en els darrers anys i escara es troba en procés de reforma, amb l'objecte de rehabilitar-la com a casa rural. Avui presenta una capa de pintura de color granat que ha deixat a la vista les cantonades de carreus cantoners originals de la casa, el portal adovellat i part d'un arc a la façana posterior. Tanmateix, sembla que del molí només en resta la sala de moldre, feta tota amb pedra avui rejuntada amb ciment i coberta amb volta de canó on es pot identificar encara l'indret on s'hauria ubicat la maquinària, avui desapareguda. A ponent del molí s'hauria trobat la bassa, reconvertida avui en un camp d'oliveres. | 08288-27 | BV-2122, km 2, a uns 350 m a migdia de la carretera | A l''Original capbreu de la vila de Torrelles y terme i castell de nostra senyoria de Foix y terme de Secabechs, fahent per lo senyor don Garau de Paguera, senyor de dita vila y termens, 1579-1589, en poder de Anthoni Martí', apareix esmentat un pubill fill i hereu universal de Joan Morgades del Molí. Aquest capbreu es troba al fons documental de l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès (fitxa 110). Amb anterioritat a la seva compra per part dels propietaris actuals, el molí hauria format part del patrimoni del bisbat de Barcelona. | 41.3816100,1.5805400 | 381311 | 4582093 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69910-foto-08288-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69910-foto-08288-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69910-foto-08288-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Interior actualment en rehabilitació | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 69907 | Molí de l'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lhorta | AADD. 1986. L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 206. PALAU, Salvador.1988. 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 263. PALAU, Salvador (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya. 690 molins inventariats: 74. | XIII-XIX | La malesa actualment impedeix el pas cap al molí. Les fotos corresponen doncs a l'habitatge annex. Una desbrossada permetria valorar l'estat dels murs que queden dempeus. Les fotografies conservades dels anys 1978-1980, on s'observen encara les construccions dempeus, permeten determinar que dençà d'aleshores, l'edifici ha perdut completament el pis corresponent a les golfes. | Conjunt de molí i masia de grans dimensions, amb planta baixa, pis i golfes, i amb coberta a dues aigües, avui gairebé parcialment enderrocats. El molí, situat a uns 50 m al nord del riu Foix i a uns 50 m més a l'oest del torrent de les Llambardes, és un edifici de planta quadrangular , que encara conserva els paraments perimetrals fins a l'altura del primer pis. Se n'observa, a migdia, el portal d'accés, acabat amb un arc de mig punt adovellat, situat a un nivell més baix que la porta que dóna a l'habitatge. Dóna pas a la sala de moldre, d'uns 3,5 x 4,5 m, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. Es troba parcialment enderrocada, de tal manera que en dur a terme el mapa de patrimoni, no s'hi va poder accedir. Es conserva encara, a ponent del conjunt i en molt mal estat, el rodet vertical, amb eix de ferro i eixos de fusta de més de 3 m de llarg, completament emmascarats per la vegetació. Darrera el conjunt, al nord-oest, s'observa el que hauria estat la gran bassa que recollia l'aigua del riu, amb un carcau d'1,2 m de diàmetre i es pot resseguir en part el recorregut del rec des del riu Foix. Pel que fa a l'habitatge, al nord-est del molí, encara en ús a principis del segle passat, avui es troba en el mateix estat d'enderroc que el molí, sense teulada i amb l'interior col·lapsat. D'acord amb fotografies de mitjan segle passat, l'edifici encara conservava llavors la teulada, avui completament enderrocada i d'acord amb els veïns de la zona, fa uns 10 anys la sala de moldre encara es trobava en bon estat. Tanmateix, avui, el conjunt es troba envoltat de bardisses i gairebé no s'hi pot accedir, i la sala de moldre presenta un enderroc incipient. | 08288-24 | Carretera BP-2121, km 19 a 500 m | La tipologia de la volta de la sala de moldre podria dur a situar aquest molí en època baix-medieval. | 41.4318900,1.5521000 | 379026 | 4587714 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69907-foto-08288-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69907-foto-08288-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69907-foto-08288-24-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També conegut com a cal Tonquet o del molí de cal Ton Janot | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 69991 | Masia de les Valls de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-les-valls-de-foix | XIII-XIX | Es troba en procés d'enrunament. D'altra banda, tots els accessos són oberts, fet que fa que hagi acabat acumulant en el seu interior moltes deixalles. Observant fotografies de l'any 2011 es pot veure que en aquell moment encara quedaven mobles, com ara armaris i un pastera, que avui han desaparegut. | Es tracta d'un dels masos històrics del municipi, avui abandonat i en mal estat. Com passa en d'altres del masos dispersos de Torrelles de Foix, està format per diverses construccions bastides al llarg del temps entorn a un mas primigeni, d'origen medieval. Es conserven encara dos arcs diafragmàtics de factura baix medieval que haurien articulat l'espai interior en tres cossos, amb planta baixa, pis i golfes i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta, presenta una portalada acabada amb un arc de mig punt adovellat i es troba en part amagada rere altres construccions. A partir d'aquest mas, sembla que l'evolució lògica va ser la construcció d'un nou cos al nord-oest i que l'edifici hauria seguit creixent seguint la mateixa direcció en èpoques de bonança productiva. Es compten un mínim de nou construccions que formen un conjunt tancat amb barri, que inclou corts, graners, tines, cellers, pallisses i un pou que encara avui es pot observar mirant l'accés principal a mà dreta. Com passa també amb el mas de cal Soler de Secabecs, s'observen finestres espitlleres per vigilar l'accés. A migdia s'alça una gran nau feta amb totxanes i formigó, que hauria estat destinada a graner. D'aquesta mateixa fase i amb els mateixos materials es van observant, sobretot a la casa principal, diversos arranjaments efectuats pels darrers habitants del mas en algun moment de la segona meitat del segle passat, quan s'hauria començat a rehabilitar la casa, obres que van restar aturades. | 08288-116 | Camí de cal Rossell de la Bassegues a cal Via, a 800 m d'aquest darrer | Observant l'edifici es localitzen elements constructius propis d'època baix medieval. Apareix esmentat com a l''Original capbreu de la vila de Torrelles y terme i castell de nostra senyoria de Foix y terme de Secabechs, fahent per lo senyor don Garau de Paguera, senyor de dita vila y termens, 1579-1589, en poder de Anthoni Martí'. Aquest capbreu es troba al fons documental de l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès (fitxa 110) | 41.4162700,1.5727200 | 380720 | 4585952 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69991-foto-08288-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69991-foto-08288-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69991-foto-08288-116-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 69983 | Masia de la Berna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-berna | XIV-XX | S'hi observen obres recents | Conjunt d'edificacions aïllades amb una superfície total construïda de prop de 1200 m2, fruit de la construcció de diversos cossos al llarg del temps a l'entorn d'una masia primigènia, probablement d'origen medieval, que amb el temps ha quedat embeguda per la resta d'edificacions. D'aquesta manera, per accedir-hi per la façana principal, orientada a llevant, cal passar entre dos coberts aïllats i arribar a una placeta on s'observen quatre construccions diferenciades, essent la més reculada la masia o casa principal. Aquest edifici consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta de teula àrab a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. La mateixa casa sembla fruit de diverses reformes. Si més no, s'observa un possible afegitó a migdia i un recrescut de la teulada. Totes les obertures semblen obertes amb posterioritat, tot i que es desconeix si se'n conserven parts originals per sota de l'arrebossat que la casa presenta en l'actualitat. | 08288-108 | Camí de la Berna s/n | D'acord amb la informació proporcionada per la propietat la casa, a través de l'estudi històric que s'està duent a terme, es pot remuntar a l'any 1340, quan es troba documenta com el mas de 'La Verna'. D'altra banda també es troba documentada en els capbreus conservats a l'Arxiu Comarcal, de mitjans segle XVI. Des de fa 14 generacions que és a mans de la mateixa família | 41.3964500,1.5859700 | 381792 | 4583733 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69983-foto-08288-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69983-foto-08288-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69983-foto-08288-108-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | La documentació que es conserva sobre la casa, en procés d'estudi, indica que en realitat el topònim correcte seria “La Verna”. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69914 | Mas Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-guineu | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 205. | XV-XX | Es troba habitat i amb manteniment actualitzat. | Actualment el mas Guineu és un conjunt d'edificacions, fruit de l'evolució hitórico-arquitectònica de l'edifici primigeni, que ocupen una superfície de prop de 3.000 m2 distribuïdes a l'entorn del mas, situat a tramuntana. L'edifici principal és una masia de planta rectangular, de prop de 16 x 11 m, distribuït en tres cossos, amb planta baixa, pis i golfes i coberta de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, on s'hi pot observar un rellotge de sol. Es troba dalt d'una elevació que presideix les vinyes del mas. Es tracta, juntament amb l'heretat Montsarra, can Soler de Secabecs i el mas Cruset de Greensola, d'un dels quatre conjunts arquitectònics corresponents a masos més interessants del terme, tant pel que fa a la seva arquitectura com a la seva evolució històrica | 08288-31 | Extrem est del municipi | Sembla que conserven documents de compra-venda i capítols matrimonials de cap a l'any 1400. | 41.4139900,1.6168900 | 384408 | 4585639 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69914-foto-08288-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69914-foto-08288-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69914-foto-08288-31-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69915 | Mas Florit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-florit | AADD. 1986. L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 205. | XVI | Situat en una plana envoltada d'horts a la riba esquerra del riu Foix és un conjunt d'edificis que ocupa una superfície de prop de prop de 700 m2, desenvolupats a l'entorn d'un mas primigeni i que han acabat delimitant un pati central. La masia original és un edifici de planta rectangular format per planta baixa, pis i golfes, amb coberta a quatre vessants. El portal d'entrada és amb llinda de fusta i mènsules esculpides en pedra. El conjunt es completa amb un baluard que tanca la part davantera, on es pot llegir la data de 1563. Pel que fa a la part posterior s'hi troba una altra data, la de 1680. Des de l'exterior del conjunt s'observen parets de tàpia a l'edifici original, situat al sud. En canvi, la façana de ponent del conjunt és, en part obrada i en part arrebossada recentment amb formigó, tot i que s'observa com s'han respectat part dels murs de la planta baixa. | 08288-32 | BP-2121, poc abans del km 12, camí de de Mas Florit, a ponent | No hi ha cap dada històrica recopilada. | 41.4056200,1.5894100 | 382096 | 4584746 | 1563 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69915-foto-08288-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69915-foto-08288-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69915-foto-08288-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | La informació corresponent a les dates de l'edifici ha estat proporcionada per un dels propietaris de la parcel·la | 119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 69919 | Mas de la Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-la-pineda | XVI | <p>Es tracta de tres conjunts d'edificis que ocupen una superfície de prop de 3000 m2, desenvolupats al llarg del temps a l'entorn d'un mas primigeni, situat a ponent del conjunt. S'alcen en un lloc elevat, avui a escassos 30 m al nord de la carretera BP-2121. La seva situació elevada amb vistes cap a la vall del riu Foix i entre dos dels torrents que l'alimenten, la fa un punt de gran interès a l'hora de fer-la recular en el temps com a un dels masos que van acabar articulant el territori de Torrelles de Foix en època baix medieval. Tot i que avui el conjunt ofereix l'aspecte d'una heretat típica del segle XVIII, el mas original, de planta rectangular allargassada, de prop de 20 x 11 m, amb planta baixa, pis i golfes i teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, es pot remuntar, pel cap baix i d'acord amb la documentació escrita a partir del segle XVI. La façana principal, però, és avui molt similar a la que ofereix el mas de la Llambarda vella (fitxa 77), de la mateixa propietat. Disposa de tres eixos d'accessos en planta baixa, tots tres acabats amb arcs rebaixats i quatre eixos de finestres balconeres a la planta noble i de finestrons dobles a les golfes o sotateulada. Centrat respecte del portal principal i a l'altura de la llinda de les finestres balconeres es troba un rellotge de sol circular que, juntament amb els identificats al mas Guineu, a la Llambarda Vella i al mas Cruset de Greensola, són els quatre rellotges solars identificats en el decurs del treball de camp. A partir d'aquest mas i al voltant de l'era situada a migdia, es van anar desenvolupant un seguit de construccions, consistents en habitatges principals a ponent, un conjunt de construccions sempre associades als masovers al sud-est, a una cota més baixa i a tocar de l'era i un altre conjunt d'estructures al nord-est que actualment acullen la infraestructura pròpia per a l'explotació de la vinya i olivera, amb una premsa força ben conservada i un celler on encara es troben els barrils de fusta. A migdia del conjunt i actualment a l'altra banda de la carretera, el mas disposa d'una zona d'horta voltada per un muret baix. Tot el conjunt és abastament fornit d'aigua gràcies a l'existència d'una surgència en curs permanent, que alimenta una petita bassa situada a llevant del mas principal així com un conjunt de bassa i rentador situat a l'extrem de llevant del conjunt. L'aigua sobrera, també en curs permanent, davalla cap a l'altra costat de la carretera i es conduïda cap als horts esmentats. Actualment, la finca és voltada de bosc i disposa de camps de vinya i oliveres al sud-est.</p> | 08288-36 | carretra BP-2121, km 16,7 al nord | <p>Es va trobar documentada en un dels quatre capbreus conservats a l'Arxiu Comarcal del Penedès, datat entre 1579 i 1580 i per tant, es creu que la casa primigènia es podria remuntar a l'època baix medieval. El conjunt arquitectònic és a les mateixes mans, si més no, des de la data de la primera documentació localitzada (1579-1580) i, d'acord amb la propietat hi van arribar a viure fins a set famílies.</p> | 41.4242366,1.5740338 | 380844 | 4586835 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69919-foto-08288-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69919-foto-08288-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69919-foto-08288-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Foto de proximitat d'Àngela Llop. | 119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 69975 | Marges de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-de-les-planes | XVIII-XIX | Es tracta d'un paisatge viu com a conseqüència del treball de la terra | Es tracta d'una zona ocupada exclusivament per marges guanyats amb pedra seca per a al cultiu de la vinya, també amb oliverars i ametllers, distribuïda en parcel·lels normalment rectangulars, on es concentren una gran quantitat de barraques de vinya, gairebé una per tros. Cada parcel·la o tros està vertebrat per marges de pedra seca disposats de forma regular que creen un paisatge d'una gran bellesa. Amb una planta més o ments ovalada en sentit nord-oest a sud-est i de prop d'1 km de llarg per una amplada de 550 m es troba delimitada pel costat oest pel camí de la Fontpregona cap al Santuari de Foic. Al norrd, el límit el constitueix el mas de la Fontfregona i l'extrem septentrional de la urbanització de can Coral, que també li fa de límit pel costat est. A migdia, la zona de marges, és delimitada pel camí de les costes. Es distingeixen dues àrees segons la distribució de les diferents parcel·lels, de tal manera que s'observa una distribució de tipus radial al nord i una latra de tipus reticulat al sud. | 08288-100 | Les Planes | Corresponen a part de les terres conegudes com 'dels Navegants', terres comunals la documentació de les quals es conserva avui a l'arxiu de l'Ajuntament de Torrelles de Foix. | 41.3995400,1.5580700 | 379465 | 4584114 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 69893 | Local de cal Ròpia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-de-cal-ropia | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 207. AMICS DE FOIX (1989). 'El cafè l'Esport'. El Xic Torrellenc,núm. 15. Desembre de 1989 | XX | Edifici cantoner de planta rectangular i grans dimensions (440 m2) amb façana principal, de prop de 10 m de llarg, al carrer del Raval i lateral més llarga (16 m), al carrer Nou. Disposa de soterrani, planta baixa, pis i golfes. La coberta es a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal, de composició simètrica. Presenta un coronament esglaonat amb la data de 1929 inscrita dins un cercle a la part més alta, finestra tripartida a les golfes i balcó de tres portals al primer pis. A la planta baixa hi ha tres portals d'arc mixtilini, essent el de llevant més estret que els altres. Totes les obertures presenten marcs de color blanc sobre fons rosat. Aquest darrer color caracteritza l'edifici. | 08288-10 | Carrer del Raval núm. 6 | Antic cafè de cal Moliner, centre social de caire lúdic, que comptava amb cafeteria i sala de ball. A la planta baixa s'hi trobava la gran sala o centre recreatiu, a la qual s'accedia pel carrer Nou. Disposava d'escenari, platea i llotja al primer pis. Cap a l'any 1929, poc després de ser adquirit per Agustí Solé, fill de la casa de cal Ròpia, l'edifici va ser objecte de les obres que li van donar l'aspecte actual. L'edifici es va engrandir agafant les finques veïnes de cal Tosses i cal Fanal (Xic Torrellenc, desembre de 1989), amb l'objectiu d'habilitar-lo com a cafè l''Esport'. Entre 1988 i 1989 va ser objecte de rehabilitació. | 41.3880700,1.5694100 | 380392 | 4582825 | 1929 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69893-foto-08288-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69893-foto-08288-10-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69962 | Llosa de pedra amb l'Escut dels Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llosa-de-pedra-amb-lescut-dels-peguera | XVIII | L'escut va ser reparat i reubicat al mateix indret on encara avui es pot observar, sota un vidre de protecció. | Llosa rectangular de pedra, de prop de 60 x 40 cm, situada davant del presbiteri i indicant la ubicació d'una ossera. L'interior de l'escut és dividit en tres. La meitat esquerra és ocupada per un lleó rampant. L'espai de la dreta esta subdividit en dos registres. Al superior, es troba ocupat per les creus de la família Cruïlles, mentre que a l'inferior s'hi observen el que serien les tres pinyes dels Argençola. | 08288-87 | Santuari de Santa Maria de Foix | Localitzat, reparat i reubicat l'any 1985, arran de les obres de restauració del Santuari per part del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 41.4150800,1.5640800 | 379996 | 4585831 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69962-foto-08288-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69962-foto-08288-87-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 70037 | Llegenda del tió de Secabecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-tio-de-secabecs | Amades, Joan. 1999. Folklore de Catalunya. Rondallística. Relatsencatalà.cat/relat/el-soler-de-secabecs | Una nit d'hivern estaven l'amo i els mossos al voltant de la llar de foc de can Soler de Secabecs quan de sobte van sentir una veu provinent de la xemeneia que cridava: - Que baixo? Que baixo? No cal dir que la sorpresa inicial fou espaordidora, però farts de vi com anaven, al cap d'un estona els tres homenassos acordaren que, comptat i debatut, no hi tenien res a perdre i comminaren al personatge que parlava a baixar. En aquell moment, un gros tió de fusta caigué pesadament sobre les llenyes de la llar de foc, escampant encenalls per tot arreu. Després de l'esglai inicial, l'hereu pensà que allò només podia ser la facècia d'algun bromista, els altres dos assentiren i entre els tres tragueren el tronc de la llar per arraconar-lo en un racó de l'estança. Després seguiren amb la seva conversa com si res hagués passat. Al cap d'unes estona, es tornà a sentir la mateixa veu. - Que baixo? Que baixo? Sabedors del que segurament passaria, li digueren que ja podia baixar i altra volta un gros tió de fusta tornà a caure per la xemeneia tot fent un fort terrabastall. L'acció es repetí tres vegades més, i cada cop agafaven el tronc i el llançaven allí on havien deixat els altres. De sobte, un fort rebombori féu tremolar la sala i els cinc troncs que hi havia al racó es començaren a moure i a donar voltes sobre si mateixos com si haguessin recobrat vida. Es posaren a giravoltar i a posar-se els uns sobre els altres i finalment acabaren formant un petit i rabassut homenet que es quedà mirant els tres homes, que de sorpresos s'havien quedat quiets com estaquirots davant de la llar de foc i agafats ben fort els uns als als altres. - Em fas mal!- deia un dels mossos. - Apa calla! Que ets tu el que em pessiga el cul, sembles marieta!- deia l'altre. - Que no, que no, que jo no et pessigo pas, marieta ho seràs tu, eh? - Ara que ho dieu, em van dir que el capellà l'altre dia li va fer l'aleta al xic de Can Quel Tropes!- deixà anar l'hereu - Què dius ara? si que se'l veu un xic floreta a aquell noi, si! - A aquell noi? Has escoltat bé el que t'he dit? - Per això del capellà? - Es clar, tros d'estaquirot! - Ah, doncs ara que ho dius... A pocs metres, l'homenet fet de tions es rascava les ungles ple d'impaciència i de la ignorància que estava patint, fins que ja no pogué més. - Prou! Els tres es quedaren blancs. - Acompanyeu-me a les golfes. - Si, ara hi corro! - digué un dels mossos L'hereu li clavà un calbot al clatell. - Fem el que diu! L'acompanyaren escales amunt fins a dalt, i ell els dirigí fins a un racó de l'estança. Llavors tornà a parlar, tot dirigint-se a l'hereu. - Cava aquí. - Qui, jo? No, cava tu. - No, tu, cava aquí- repetí l'homenet. l'homenet i l'hereu es quedaren callats de sobte. Els dos mossos se'ls havien quedat mirant amb un aire sorprès i amb la boca oberta. A l'hereu li caigué una gota de suor pel costat del front i a l'homenet li pujaren els colors a la cara. L'hereu es posà a cavar en silenci mentre els altres dos s'havien de girar d'esquena per aguantar-se el riure. - Ajudeu-me dropos! Ells dos el seguiren i arraconant fustes, encenalls i cagallons de ratolí a la fi toparen amb alguna cosa dura. L'extragueren i veieren, amb gran sorpresa, que es tractava d'un tupí ple de monedes d'or. No es podien creure el que veien els seus ulls. Llavors l'homenet parlà. - Com que m'heu fet cas i m'heu deixat baixar a casa vostra, jo us recompenso amb aquesta presentalla. Feu-ne un bon ús i que l'esdevenidor us acompanyi sempre. Dit això, es començà a tornar transparent mentre ells el miraven amb ulls brillants d'emoció i d'agraïment i encara pogueren veure com instants abans de dissipar-se del tot, alçava la mà dreta enlaire amb tots els dits closos menys el de mig, aixecat com una estaca. Des de llavors, el Soler de Secabecs ha navegat sempre més en l'abundància. I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos! . Donat el permís, caigué per la xemeneia un gros tió de fusta.' | 08288-162 | Can Soler de Secabecs | 41.4366500,1.5507500 | 378922 | 4588245 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Continuació Descripció:'Passat l'esglai, tornà la pregunta: Que baixo? Que baixo? Doncs baixa!! Li respongueren, i altra vegada caigué un tió de fusta. El cas es repetí tres vegades més, o sia que van caure cinc tions, que sorprenentment es reuniren i prengueren vida i moviment fins al punt de convertir-se en un home rabassut que, dirigint-se a l'amo, li manà que el seguís. El desconegut el menà cap al celler; allí li ensenyà un lloc i li digué: Cava aquí!L'amo va cavar a terra en el lloc on li indicava. Aviat aparegué un tresor. El desconegut li manà que el recollís i que el donés íntegre a una captaire que l'endemà mateix passaria a captar; que si ho feia així la major fortuna sempre el protegiria, però que, si mancava un diner la més terrible desgràcia cauria al seu damunt. El desconegut desaparegué. El Soler de Secabecs recollí el tresor, i l'endemà el lliurà a la captaire que es presentà tal i com va predir l'home fet de cinc tions. I sempre més ha brillat damunt la família la major ventura.'Història del llegendari penedesenc molt similar a la d'alguns països del centre i nord d'Europa. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 69903 | Les gorges de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-gorges-de-foix | <p>Paratge natural d'interès i bellesa caracteritzat per un paisatge tancat i de difícil accés, dominat per una geologia marcadament calcària. L'erosió fluvial ha determinat l'existència de cingles i congost. S'hi troben el pèlag del Brasó, el de l'Alzina, el dels Bous i el pèlag de la Somera, indret protagonista de molts itineraris de cap de setmana. Forma part de l'Espai Natural Protegit Capçaleres del Foix, que va ser incorporat al PEIN d'acord amb la Llei 12/2006, de mesures en matèria de medi ambient, que determina que la inclusió d'un espai a la xarxa Natura 2000 implica la seva integració al PEIN.</p> | 08288-20 | Riu Foix entre la Plana de les Torres i el pk 18 de la BP-2121 | 41.4267500,1.5554000 | 379292 | 4587139 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69903-foto-08288-20-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-11-23 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Fotos cedides per Àngela Llop | 2153 | 5.1 | 1785 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 69963 | La pallissa de ca l'Isaac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pallissa-de-ca-lisaac | Parcialment enrunada | A uns cent metres abans d'arribar al castell de Secabecs o ca l'Isaac es troba aquesta construcció de planta rectangular allargassada, orientada de nord-est a sud-oest, de prop d'11 m de llarg per 4,5 d'ampla. Només conserva els murs perimetrals i a l'interior s'observa un potent enderroc entre el qual s'identifiquen nombroses teules. Els laterals semblen cecs i, malgrat que el tancament nord-est es troba molt enderrocat i, per tant, se'n desconeixen completament les característiques, sembla que l'edifici hauria tingut un únic accés des del sud-oest. Es tracta d'un portal acabat amb arc de mig punt adovellat, actualment tapiat. L'alçat d'aquesta mateixa façana ens permet saber que la teulada hauria estat d'un sol vessant, si més no en la darrera etapa constructiva de l'edifici. La seva ubicació i característiques ens duen a pensar que es pugui tractar d'alguna estructura associada al castell de Secabecs | 08288-88 | Primer encreuament a mà esquerra després d'agafar el trecall cap a Secabecs des de la BP-2121 (km20) | No se'n coneix cap informació | 41.4375800,1.5553600 | 379309 | 4588342 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69963-foto-08288-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69963-foto-08288-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69963-foto-08288-88-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Es coneix com a pallissa de ca l'Isaac ja que el castell de Secabecs en la seva fase de masia fortificada es va conèixer com a ca l'Isaac | 94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 69952 | La Llambarda vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llambarda-vella | XIX | Edifici de planta rectangular, d'uns 30 m de llarg i uns 14 d'amplada, orientat de nord-oest a sud-est amb la façana principal a migdia, de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a doble vessant i carener paral·lel a la façana principal. Aquesta darrera presenta tres eixos d'obertures. La porta principal, a l'eix central, presenta un arc rebaixat, mentre que la resta d'obertures de la planta baixa i primera són d'alçat rectangular. A les golfes, les obertures són de petites dimensions, disposades a parells en els eixos laterals i en nombre de tres en el central. Totes elles es troben acabades amb un arc d'alçat triangular. En l'eix central, entre el balcó de la planta primera i les obertures de les golfes s'observa un rellotge de sol pintat, de tipus circular. | 08288-77 | BP-2121, al primer encreuament passat el km 20m, al nord | 41.4409000,1.5599800 | 379701 | 4588704 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69952-foto-08288-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69952-foto-08288-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69952-foto-08288-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Casa que dóna nom a una entitat de població històrica del municipi de Torreles de Foix, motiu pel qual ha estat fitxada. Es pot relacionar amb el conjunt de la Pineda en la seva fase del segle XVIII, ja que les façanes presenten característiques molt similars. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 69938 | La Cova del Monòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-del-monolit | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. VIRELLA, J. 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. Miscel·lània Penedesenca. 1, p.259. Reeditat a les actes de la ' XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', Vilanova i la Geltrú, 25-26 d'octubre de 1975, Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, 1983, p. 222. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=23&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7479 | A pocs metres a l'oest d'un gran monòlit fruit d'un despreniment de roca hi ha entre els blocs caiguts, al peu mateix de la cinglera, l'obertura de la cavitat, fàcilment identificable ja que el seu nom està escrit amb pintura en la roca d'entrada, identificació feta pels membres del G.R.E.V. El material arqueològic que s'hi va recuperar l'any 1984 emmarca un ventall cronològic des del període neolític o bronze fins a època ibèrica (segle III aC). Pel que fa a la funcionalitat, la manca d'una excavació sistemàtica i de materials més definidors impedeixen poder conèixer el seu ús. Al costat mateix del monòlit hi ha una altra cavitat que rep el nom de Cova o Coves de la Riera, formada per una gran llosa que es recolza en el monòlit i que forma un abric. També va ser explorada l'any 1978 pels membres del G.R.E.V., que la van topografiar i referenciar en el Fitxer de Cavitats i Avencs amb el número 12. Fins a l'actualitat, l'única notícia de caire arqueològic és la troballa per part d'en Joan Virella i Bloda, d'un fragment de vidre en el que apareix una protuberància el·líptica (nansa o decoració) de petites dimensions del qual no s'ha pogut saber si es tracta d'un material modern o antic (romà...), cosa que podria indicar la utilització de la cavitat en èpoques passades. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990). | 08288-63 | Vessant sud de la Serra de la Pineda | Descoberta als anys 70.Hi ha dos grups que actuaren independentment en la Cova del Monòlit durant els anys 70 i principi dels 80: - Membres de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca. Van visitar la cavitat una vegada i van prospectar la zona de la cinglera. Van localitzar alguns fragments informes de ceràmica a mà i alguns també informes de ceràmica a torn ibèrica comuna, procedents de la Cova del Monòlit (anys 70-80). - Membres del Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova. Van visitar la cova almenys en tres ocasions. L'any 1978, el 12 d'octubre de 1982 i el 18 de març de 1984. En van realitzar la topografia i la van incloure en el Fitxer de Cavitats i Avencs del G.R.E.V. amb el número 13. A més, l'any 1991 el Sr. Conesa feu donació al Museu de Vilafranca dels materials recollits en la visita del 18 de març de l'any 1984. Aquest conjunt de materials és el que descriu millor l'ocupació de la cova. Es tracta de ceràmica a mà, un fragment informe de ceràmica a torn ibèrica comuna, un fragment informe de ceràmica de vernís negre campaniana A, diversos fragments de ceràmica moderna i un fragment d'os indeterminat. | 41.4236500,1.5656700 | 380145 | 4586781 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També conegudes com les coves de la Riera.Es troba a la part baixa de la vessant sud de la serra de la Pineda, a uns 100 metres sobre (al nord) de la fondalada per on davalla el riu Foix. Cinglera amb una forta caiguda de blocs que han transformat una àrea amb petites cavitats, envoltades per un espès bosc de pins. S'hi accedeix per la carretera BP-2121 de Vilafranca del Penedès a la Llacuna, des d'on a l'alçada del km 16,9, un cop passada la masia de la Pineda (que queda a la dreta, en el marge nord), hi ha un trencall a l'esquerra cap al sud-oest. Cal seguir el camí terrer fins trobar una bifurcació a uns 500 metres d'un altre camí que davalla cap al fondal (en direcció sud), però que s'acaba perdent en el bosc. S'ha de continuar entre el bosc, seguint alguna de les petites torrenteres, fins trobar un camí que planeja per la vessant (camí que ve de la masia de les Valls de Foix) a uns 400 metres de la carretera i paral·lela a ella. Cal seguir aquest camí terrer cap a la dreta, direcció oest: a uns 100 metres es travessa un torrent que davalla cap al Foix, i a uns 300 metres es troba la cinglera a la dreta (al nord), a la qual s'arriba per alguna de les dreceres obertes en el bosc. Caldrà buscar el Monòlit, una pedra força alta que al despendre's quedà clavada dreta en el sòl. | 78|79|80|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 69959 | La cova de Santa Maria de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-de-santa-maria-de-foix | CASTELLANOS, Joseph (1890).-'Excursions per lo Panadés' Butlletí de l'Associació d'excursions Catalana 12(139-144):165-187. FIERRO, Xavier; SOLÉ, Xavier (1991). Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Simpsi sobre actuacions en el patrimoni edificat. | XIX | Va ser restaurada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Bracelona entre 1981 i 1987. En aquell moment es va consolidar la paret de tancament, es va enderrocar la capella vella i se'n va construir una de nova, més profunda, amb formació de parets laterals d'1,4 m d'alçada que permeten veure el sostre rocós. | Es tracta d'una cavitat a la roca, de prop d'11 m de llarg per una amplada de 3 m i una alçada de 6. L'entrada està arranjada i tancada per una paret amb un accés amb reixa. El 3,5 primers metres a l'interior han estat habilitats com a petita capella, també parcialment obrada, al fons de la qual es troba una làpida amb la imatge gravada de la verge i la inscripció 'Segons la tradició, aquí es va trobar la imatge de Santa Maria de Foix'. | 08288-84 | Santuari de Santa Maria de Foix | La primera cita que se'n localitza correspon a un article publicat, l'any 1890, al Butlletí de l'Associació d'Escursions Catalana: 'La santa Imatje qu' en ell 's venera es la Verge ab son fillet als brassos, morena, d' un metre de altura, que segons tradició popular es germana de la de Penyafel, de que s' ha parlat, y abdúas de la de Montserrat. Conta un' altra tradició, que un pastor la trová dins una cova y se l' emportá en un sarró á Torrellas, pero al arribar á mitja montanya li fugí y se n' entorná á la cova. Recullida altras voltas, sempre á mitj camí tornava al meteix punto. Observat lo miracle, sobre meteix de la cova s' aixecá un' ampla arcada que sosté lo camaril de la Verge, engrandint d' aquest modo l' iglesia ab l' adició de dúas petitas naus. De modo, que l' Imatje's trova precisament sobre la cova. Aquesta tindrá, terme mitj, 2 metres d' altura per 10 de llargada, en qual extrém hi ha la concavitat hont fou trovada la Mare de Deu de Foix, á qui professan devoció extraordinaria tots los pobles circunvehins'. L'any 1988, en el decurs de les obres de restauració del Santuari, efectuades pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, va ser enderrocada la capella vella i se'n va construir una de nova, més profunda, amb formació de parets laterals d'1,4 m d'alçada, que permeten veure el sostre rocós. Es va consolidar la paret de tancament, de maçoneria i es va tancar l'accés amb una reixa. | 41.4152900,1.5642100 | 380007 | 4585855 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69959-foto-08288-84-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Una llegenda explica que la Mare de Déu de Foix va ser descoberta per un pastor, que se la va voler endur cap a Torrelles dins del sarró. Però a mig camí la mare de Déu va voler fugir i tornar a l'indret on havia estat trobada, cosa que va passar fins a tres vegades. Per aquest motiu es va habilitar la cova per a que pogués romandre al mateix indret on de la van trobar | 99 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 69930 | Jaciment del Molí de l'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-moli-de-lhorta | MONFORT, J. Talleres líticos de superfície del Panedés y extensiones. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=16&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7472 | La vegetació avui fa impossible comprovar l'existència de restes arqueològiques | Taller de sílex superficial localitzat en antics conreus, avui abandonats, a tocar amb el bosc de pins per on passa el camí d'accés, a uns 100 metres al nord-est del molí de l'Horta. El jaciment va ser identificat gràcies als treballs agrícoles que van posar al descobert materials d'indústria lítica en sílex, en una petita àrea de dispersió i en el context fluvial del riu Foix. Concretament, es va documentar una ascla amb denticulats, un denticulat, una ascla amb retocs simples, un burí, un abrupte, un possible gratador, ascles i fragments sense retocar i un fragment de petxina (cardium). El conjunt pot datar-se a l'entorn del paleolític superior, si es tenen en compte els materials més significatius, com ara el burí o el gratador. Actualment, degut a l'abandonament de l'activitat agrícola en aquest sector no s'observen materials en superfície. El jaciment pot romandre parcialment intacte o, ans al contrari, esgotat, essent més probable la primera apreciació. (Extret de Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-55 | A uns 100 m al nord-est del molí fariner | 41.4327900,1.5529300 | 379097 | 4587813 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69930-foto-08288-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69930-foto-08288-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69930-foto-08288-55-3.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | L'accés es fa des de la carretera BP-2121 (Vilafranca del Penedès-La Llacuna). Poc abans del km 19, a l'esquerra, a l'alçada d'una granja porcina, surt el camí terrer que baixa fins al fondal. Cal passar la masia de Les Heures (Cal Sord) i continuar baixant fins arribar al sector on s'emplacen les runes de l'antic molí fariner de l'Horta. | 77|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 69921 | Jaciment del cementiri de Torrelles de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-cementiri-de-torrelles-de-foix | GIRÓ ROMEU, Pere (sd). Catálogo Arqueológico del Penedés. Museu de Vilafranca (Arxiu Pere Giró). Vilafranca. GIRÓ ROMEU, Pere (1962). 'Noticiario arqueológico de Cataluña y Baleares. Barcelona'. Ampurias, núm. XXIV, pàg. 280. Barcelona. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. invarque.cultura.gencat.cat | Se suposa que la remoció de terres pot haver alterat el jaciment arqueològic. | Lloc d'habitació sense estructures, protohistòric, datat de l'edat de ferro i ibèric. Es troba en Camp de vinyes a 50 m al costat oest del cementiri de Torrelles de Foix i a 150 m al nord-est d'aquesta població. Es tracta d'una plana de conreu vitícola, al marge nord-est de la carretera BV-2122 i al costat esquerra del camí que mena al cementiri. L'única referència que hi ha sobre la localització del jaciment la recull en Pere Giró i Romeu (1894-1987), de quan era director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca. En les seves notes dels Quaderns de Camp, Giró apunta que el dia 29 de març de l'any 1972 un veí de Torrelles de Foix, li havia comunicat la troballa de 'muchos fragmentos de cerámica ibérica' en una vinya a 50 metres del cementiri de Torrelles de Foix. L'any 1990 es seguien localitzant fragments de ceràmica a torn ibèrica comuna de cocció oxidant, amb nanses de cinta i acanalats i fragments informes, i alguna resta d'indústria en sílex (1 ascla petita i petits fragments). La manca de materials més definitoris i l'escassetat del conjunt en general, només donen indicis de l'existència d'algun tipus d'ocupació d'època ibèrica sense poder concretar més. | 08288-38 | Camí del cementiri | 41.3899400,1.5720200 | 380614 | 4583029 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69921-foto-08288-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69921-foto-08288-38-2.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Consta en el cadastre com a Camp del Senyor | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 69943 | Jaciment de Santa Maria de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-santa-maria-de-foix | AMICS DE FOIX. (1982). 'Ara fa cinc anys del començament de la restauració. Santa Maria de Foix'. El 3 de Vuit. P.13. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=27&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7486 AMICS DE FOIX. (1982). 'Reconstrucció i conservació del Santuari de Santa Maria de Foix'. El 3 de Vuit. P.8. AULÈSTIA, A. 'Excursions a Torrellas de Foix y Santa Maria de Foix'. L'Excursionista. 76. AYMAMÍ. G. 'Breus apunts sobre diversos fragments de ceràmica gris d'època medieval.'. Del Penedès.. 17, p.37- 50. CASTELLANOS, J. 'Excursions per lo Penedès'. Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana. P.145-147. Any XIII. CATALÀ, P. (1971). 'El Castell de Foix'. A: Els Castells Catalans. Barcelona: Rafael Dalmau, 1971. CRUAÑES, Esteve (1980).'Torrelles de Foix. Santa Maria de Foix'. Esglésies romàniques del Penedès. Vilafranca del Penedès, Octubre 1980. CRUAÑES, Esteve; VIRELLA, Xavier. (1984). Piques baptismals d'immersió del Penedès i el seu entorn. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca, 1984. p.54-55 i 58. FABREGA, A. (1954). 'Nuestra Señora de Foix'. Santuarios Marianos de Barcelona. Barcelona: La Hormiga de Oro, 1954. FIERRO, Xavier (1986). Excavacions a l'església de Santa maria. Torrelles de Foix, Alt Penedès. Memòria dels treballs arqueològics publicada a calaix.gencat.cat. FIERRO, Xavier; SOLÉ, Xavier (1990). 'Santuari de la Mare de Déu de Foix. Torrelles de Foix. Notícia històrica. Treballs d'arqueologia'. Memòria 1985-1989, Servei del Patrimoni Arquitectònic. Diputació de Barcelona. Barcelona: 130-133. FIERRO, Javier, SOLÉ, Xavier (1991). 'Intervenció arquitectònica al santuari de Santa Maria de Foix (Torrelles de Foix) (1982-1988)'. A: Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica: II. La recerca arqueològica. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1991. (Quaderns Científics i Tècnics; Núm. 3), p.101-102. FIERRO, Xavier; SOLÉ, Xavier (1992). 'Santa Maria de Foix'. Torrelles de Foix. Catalunya Romànica, XIX. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 210-211. GONZÁLEZ, Antonio; LACUESTA, Raquel (1984). 'Santuari de Santa Maria de Foix (II fase)'. Memòria 1983. 1380-1980. Sis segles de protecció del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Barcelona: Servei de Catalogació de monuments de la Diputació de barcelona, Desembre 1984. p.113-114. PARELLADA, A. (1989). 'El Santuari de Foix va recuperar dilluns de Pasqua tot l'esplendor de segles passats'. El 3 de Vuit. P.26. PARERA, M.; LÓPEZ, A.. 'Ceràmica trobada a l'excavació del Santuari de la Mare de Déu de Foix (Torrelles de Foix).'. Miscel·lània Penedesenca. XXIV, p.399-425. SOLÉ, J. 'Santa Maria de Foix o la història enlairada'. Olerdulae. 23. Any IX. SOLÉ, X.; FIERRO-MACÍA, X. 'Excavaciones en la iglesia del santuario de Satna Maria de Foix (Torrelles de Foix, Barcelona)'. A: II Congreso de Arqueología Medieval Española. Madrid: Comunidad de Madrid, 1987. Tomo III. P.697-703. | XI-XVIII | El conjunt arquitectònic del castell i l'església de Santa Maria de Foix s'emplaça al cim de la muntanya de Foix, a l'extrem sud de la serra de Font-rubí o, en aquest tram, serra de Foix. El conjunt domina abastament la conca del riu Foix i la plana penedesenca. En aquest indret s'aplega un conjunt d'edificacions format per l'església (fitxa 2), la rectoria i altres restes de murs pertanyents a l'antic castell (fitxa 1) i a una masoveria que s'hi establí en època moderna. També cal destacar la presència d'una cova, la Cova de la Verge (fitxa 84), que fou reaprofitada i condicionada com a capella. L'entorn és un conjunt de plataformes delimitades pels antics murs que tancaven el recinte de la masoveria i pels diferents nivells de les restes del castell i de construccions fruit de l'evolució constructiva de l'edifici religiós. Les diverses actuacions arqueològiques i de restauració, així com l'aportació de les fonts documentals estudiades, permeten sintetitzar diferents moments d'ocupació d'aquest espai, diferents usos i l'evolució arquitectònica específica de les construccions: 1. Els testimonis més antics d'ocupació del turó són d'època ibèrica: restes superficials de ceràmica en el vessant meridional de l'extrem de llevant del cim. 2. Dues fonts documentals fan referència a l'ús religiós de l'indret. L'una, de l'any 607 dC, la indulgència de Bonifaci IV als fidels de la parròquia de Foix, i l'altra, de l'any 703, és edificació d'una nova església. No hi ha però dades materials al respecte: 3. Les excavacions arqueològiques que es van dur a terme l'any 1985 es van centrar en l'àrea interna i en l'entorn immediat de l'església van permetre identificar diverses fases evolutives del conjunt: a) Segle XI-principi del XIII. Restes arquitectòniques més antigues. Elements molt malmesos que defineixen un edifici rectangular, amb un paviment de calç. En els segles XII-XIII aquesta construcció va ser substituïda per una altra, també de planta rectangular, més ben delimitada (actual perímetre de l'església, excepte la capçalera). Elements probablement associats al castell, documentat d'ençà el 1067. b) Anys 1320/1330. Nova consagració de l'església. La dependència fins ara descrita es reutilitzà com a edifici religiós: s'arrabassa el mur de llevant i es construeix una capçalera poligonal, coberta amb una volta d'ogiva. Nau de volta apuntada, portada de grans dovelles. C) Any 1378. S'afegeix a la façana nord una capella nord. Volta d'aresta amb nervadures. Materials: ceràmica decorada amb verd i manganès, en la preparació del paviment de calç, sorra i graves. D) Primera meitat del segle XV. S'alça un porxo paral·lel a la façana meridional, amb la identificació de tres arcades apuntades. Coberta inclinada a un sol vessant. E) Any 1557. S'enderroca el campanar situat al creuer i es construeix l'espadanya actual sobre la façana de ponent. Nova capella quadrangular a la façana nord, amb una nova escala de connexió amb la nau principal. Es localitza un dipòsit excavat en la roca i parcialment obrat, reutilitzat després. F) Segle XVII. Nova capella a la façana meridional de l'església, al costat de la porta. Construcció d'un cor en el terç occidental; aixecament de la sagristia a l'angle sud-est de l'església. G) Segle XVIII. Construcció de l'església actual. Al costat de la façana meridional i aprofitant dues arcuacions del pòrtic, definitivament amortitzat. S'aprofiten els desnivells per a osseres i també s'emplaça un ossari al centre del presbiteri. Materials: un fragment de sarcòfag gòtic, reaprofitat com a graó del segle XVIII; despulles del darrer senyor de Foix, mort el 1884. Aquesta inhumació, en el sepulcre col·lectiu al peu de l'altar major, portava un manuscrit amb el nom del difunt ( Antonio María de Peguera y de Pedrolo) i la seva edat (18 anys). | 08288-68 | Santuari de Foix | Aquest conjunt castlà i religiós d'època medieval va ser objecte d'intervenció arqueològica arran de la seva restauració arquitectònica per part del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona entre els anys 1981 i 1987. | 41.4149500,1.5642800 | 380013 | 4585817 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69943-foto-08288-68-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Es tracta d'un conjunt arquitectònic que per la seva significació històrica (un dels edificis romànics més importants de la zona), geogràfica (per algunes fonts, veritable 'talaia del Penedès') i popular, ha estat abastament tractat per diversos treballs.S'hi accedeix per la carretera BV-2122 (Torrelles de Foix-Pontons). Poc després del km 4 hi ha un desviament a la dreta, que per una pista asfaltada condueix cap a la urbanització 'Plana de les Torres'. Després de pujar més de 2 km s'arriba a un petit collet d'on surt, també a la dreta, un camí terrer que porta directament al santuari, en direcció nord-est/est.També cal destacar, en darrer lloc, la presència d'una pila baptismal, del XVIII: base paral·lelepípede, forma troncocònica i decoració de tres feixes que l'envolten, una a la boca, una a la part central del cos i una tercera al punt on s'inicia el peu. El diàmetre de la boca és de 107 cm i l'alçada de 63 cm (90 amb la base). | 94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69939 | Jaciment de Mas Florit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-mas-florit | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=24&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7480 | Malmès possiblement pels reballs agrícoles | Es tracta d'una zona de camps de vinya on es van documentar un conjunt de materials dispersos en superfície que emmarcaven una àrea força extensa: '... muchos fragmentos de cerámica ibérica de ánforas sin cuello y asas cortas, vasos ovoides, y un solo cuello roto de ánfora romana así como también varios fragmentos de cerámica gris y campaniense.', '...una piedra pasiva de molino rotatorio de piedra caliza incompleta'. 'En el centro de dicha pieza de tierra o viñedo hay una zona de unos 10 m de tierra oscura donde abundan más las cerámicas. El tractor extrajo del terreno gran cantidad de piedras procedentes de la cimentación de los edificios del subsuelo, aunque la cerámica aparece en una gran extensión, de lo que hace suponer que debió existir un poblado'. (GIRÓ ROMEU, Pere. Quaderns de Camp, vol. 8, 1964-1969 (3 de març de 1968). En Pere Giró també parla de la possibilitat de l'existència de sitges que restarien en el subsòl, i també d'altres estructures que no s'han pogut documentar superficialment. Actualment encara es pot identificar la situació del jaciment a través de restes ceràmiques superficials, encara que només es troben ceràmiques a torn ibèriques comunes, bàsicament fragments de contenidors i àmfores, concentrades sobretot en un sector del marge nord del camí de Les Valls. Cronològicament es tracta d'una ocupació del període ibèric tardà, encara que no es pugui precisar el tipus. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-64 | A 200 m al nord-est del mas Florit | El jaciment va ser localitzat pel masover de la finca de Mas Florit Nou, que va informar de la troballa a en Pere Giró Romeu. Un mes després, el 3 de març de l'any 1968, el Senyor Giró, director del Museu de Vilafranca, el Sr. Masachs, col·laborador del Museu de Vilafranca, i el Sr. Cuadras, també col·laborador del Museu de Vilafranca, ratificaren la localització del jaciment en terres de vinya que havien estat llaurades i esplanades per plantar vinya nova. | 41.4077000,1.5904200 | 382184 | 4584976 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69939-foto-08288-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69939-foto-08288-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69939-foto-08288-64-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Per la carretera BP-2121 (de Vilafranca del Penedès a la Llacuna), a l'alçada del km 12,4, hi ha el trencall d'un camí terrer que porta a Les Valls, cap a l'esquerra. Tot just passats 100 metres hi ha l'àrea del jaciment a banda i banda del Camí de les Valls, en terrenys en terrasses (les terres del marge dret, nord) ocupats pel conreu vitícola i algunes oliveres. A uns 200 metres al sud-oest es troben les masies de Mas Florit Vell i Mas Florit Nou, propietaris dels camps on s'ubica el jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69922 | Jaciment de La Verna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-verna | <p>RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. invarque.cultura.gencat.cat</p> | I -II dC | Es desconeix l'estat en què es poden trobar les estructures, però en tractar-se de zones on s'efectuen treballs agrícoles poden haver estat malmeses. Cal tenir en compte la possibilitat que hi pugui haver més enterraments i per tant fora bo dur-hi a terme noves prospeccions o bé seguiments arqueològics. | <p>Lloc d'enterrament detectat en un conreu de farratge a la plana, delimitat a la banda nord per una petita extensió de bosc coneguda com l'alzinaret de La Verna, a uns 350 m al sud del mas homònim, gairebé al límit est de Torrelles de Foix. El bosc és delimitat per un corrent d'aigua, el torrent de l'Alzinaret, en el tall del qual s'observen restes d'estructures escapçades. En aquest indret, l'any 1989, arran d'una llaurada fonda en el camp de farratge, els propietaris del terreny van localitzar materials arqueològics. Poc després, el senyor Magí Suriol, veí de la Rovira Roja i col·laborador del Museu del castell de Sant Martí Sarroca va ser informat de la troballa i ho va notificar a l'arqueòleg territorial del Servei d'Arqueologia, el senyor Magí Miret. En el decurs d'una primera inspecció sobre el terreny l'arqueòleg territorial només hi va trobar un fragment de ceràmica sigil·lada amb decoració. Més endavant, l'any 1990, en el decurs de la realització de la carta arqueològica, l'arqueòleg territorial va indicar l'existència d'un possible jaciment arqueològic als autors de la prospecció, moment en què es van poder detectar les restes de més material arqueològic: diversos fragments de 'tegula' romana i de 'dolia', un fragment d'àmfora itàlica i alguns fragments de ceràmica a torn ibèrica comuna de cocció oxidant. Dies més tard, el mes novembre del mateix any, els arqueòlegs van poder veure i descriure el material que es conservava a la masia, procedent de les primeres troballes. Un fragment de 'tegula', un fragment d''imbrex' i una làpida de marbre fragmentada amb inscripció a l'anvers i el revers llis. Aquesta darrera peça media 20 cm x 25 cm x 28 cm i 8,5 cm de gruix. Transcripció: FESTVS TVRP( I )LLA P.F ( II ). Es tracta d'una peça inèdita que no ha estat estudiada per cap especialista, però a partir de paral·lelismes que es poden establir amb una altra làpida trobada a la comarca, en la necròpolis entre Can Pau Surià i Can Xic Ferrer (Vilafranca del Penedès), de característiques molt semblants, se li podria atribuir una cronologia del segle I o, com a molt tard, de principi del segle II dC. Els testimonis materials recollits indiquen l'existència d'un lloc d'enterrament, una necròpolis, en bona part destruïda. D'altra banda, segons referències del propietari, que va localitzar la làpida i els altres materials, no hi havia restes d'ossos humans, o si més no, ells no les van identificar en fer les remocions. La presència de 'tegula', 'imbrex' i la làpida, defineixen un tipus d'enterrament amb coberta a doble vessant, amb senyalització externa amb inscripció. Les ceràmiques romanes (àmfora itàlica i sigil·lada) formarien part de l'aixovar, tot plegat dins d'un període cronològic que emmarcaria molt bé l'època abans citada respecte la làpida funerària, finals del segle I i principi del segle II dC. També cal tenir en compte que si bé es destruïren alguns enterraments en fer-se els moviments de terres, també podria ser que part d'aquesta necròpolis encara quedés intacta en el subsòl del terreny ocupat pel bosc de pins. Conseqüentment, fora interessant prospectar a fons la zona i controlar si en un futur es fa rompuda per tal d'esbrinar si realment s'havia preservat part de la necròpolis. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990)</p> | 08288-39 | Camp de migdia de l'Alzinaret de La Verna | 41.3926400,1.5875500 | 381917 | 4583308 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69922-foto-08288-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69922-foto-08288-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69922-foto-08288-39-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BCIL | 2024-01-16 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 69923 | Jaciment de can Guix Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-guix-vell | GRÀCIA GIRALT, J. 'El jaciment de sílex de Can Guix Vell (Torrelles de Foix, Alt Penedès)'. El Martinet. 21, p.17. III època. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. 1990. 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. Invarque.cultura.gencat.cat | Es tracta d'un sector agrícola que ha vist modificada la seva topografia original a causa de moviment de terres associats al treball del camp. Així, l'indret ha estat destruït i la possibilitat de recuperar més dades són ben minses. | Es tracta d'un jaciment de sílex superficial. De la indústria lítica destaca la troballa de làmines, ascles sense retocar, rascadores, nuclis, etc. També es va recollir un fragment de braçalet de pectuncle fet sobre petxina. Aquests materials són perfectament atribuïbles al neolític antic (paral·lels amb d'altres jaciments a l'aire lliure com Torre d'en Vernet-3 i les Guixeres de Viloví, ambdós de Sant Martí Sarroca, etc.). D'altra banda, es van localitzar també restes pertanyents a l'època ibèrica i romana: un fragment de molí de granet, ceràmiques, etc. Aquestes restes són més escadusseres i, alhora, menys significatives per poder precisar millor la cronologia i les característiques de l'ocupació. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-40 | Camí de Puig-Vell, a l'altura de can Francesc, camp a l'esquerra del Torrent de la Berna | 41.4004500,1.5892500 | 382073 | 4584173 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69923-foto-08288-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69923-foto-08288-40-2.jpg | Legal | Neolític|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi accedeix per la carretera BP-2121 (Vilafranca del Penedès-Sant Martí Sarroca- La Llacuna). Abans del Km 11, passada la gasolinera, s'ha d'agafar un camí a l'esquerra, just abans del pont que salva el riu Foix. Aquest camí terrer s'ha de seguir uns 900 metres i aleshores, just passada una masia, cal desviar-se per un altre camí a mà dreta, que baixa i s'endinsa en un espès bosc de ribera. Després cal travessar el rierol de Can Guix i tot seguit anar cap als camps on es localitzen les troballes superficials.La zona de les troballes és a l'oest del barri del Cosconar (a uns 400 metres), en terrenys miocènics. | 78|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 69954 | Himne a la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-a-la-creu | Full Dominical del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat. Any XIII, núm. 28. 10 de juliol de 2016. | XXI | L'himne a la Creu és un nou goig presentat públicament pels Gogistes Penedesencs el dissabte 18 de juny de 2016 a l'església parroquial de Sant Genís de Torrelles de Foix. Està dedicat a la parròquia i al seu Cos de Portants del Sant Crist. La primera estrofa fa 'Creu senyera, santa i pura, / que del món dus el rescat, / on Jesús per dar-nos vida / va morir sacrificat, / tu ets el lleny que dus els homes / cap al port d'eternitat'... | 08288-79 | Església parroquial de Sant Genís de Torrelles de Foix | Creat l'any 2016 | 41.3872400,1.5721100 | 380616 | 4582729 | 2016 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Gogistes Penedesencs | Correspon al número 258 de la Col·lecció Gogistes Penedesencs | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 69908 | Heretat Montsarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/heretat-montsarra | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 204. CRUAÑES, Esteve; VIRELLA, Xavier (1984). Piques baptismals d'immersió del Penedès i el seu entorn. Museu de Vilafranca. | XII-XIX | Heretat formada per un mas d'origen medieval, a ponent, i un gran magatzem, a llevant, que conformen un conjunt de construccions que fins a principis de segle van constituir una heretat destinada a la producció de vi. La masia principal, avui situada entre un cobert, al sud-oest,i l'habitatge on van viure els treballadors de l'empresa , al nord-est, és de planta rectangular i dos cossos articulats per arcs apuntats. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues aigües perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. Presenta tres eixos d'obertures, essent el central presidit per un portal acabat amb arc de mig punt per sobre del qual es troba una finestra de tipus renaixentista amb els brancals treballats i amb coronament de llinda monolítica amb guardapols amb caparrons a banda i banda. Una de les finestres posteriors presenta també decoració a la llinda. Tanmateix, en aquest indret s'observa un nou afegitó, consistent en un cos de planta baixa allargassada amb alçada fins a l'altura de l'àmbit de les finestres del primer pis. D'altra banda, totes les façanes presenten refaccions efectuades en períodes diferents. A l'interior, però, la casa conserva en gran part alguns elements medievals en planta baixa i la distribució originària i algunes decoracions de la seva fase renaixentista. Cal destacar, entrant a mà dreta, la presència d'una gran pica baptismal de pedra, possiblement d'origen romànic, corresponent, ben probablement, a les primeres notícies que es tenen del topònim, que ha estat identificat com corresponent a una primera ermita que hi va haver a l'indret, avui desapareguda. Es tracta d'una peça monolítica, amb la peanya diferenciada del cos de la pica. Està treballada molt toscament, amb parets fan uns 17 cm de gruix. El diàmetre exterior és de 116 cm, i l'interior de 83 cm, amb una alçada d'entre 76 a 84 cm (peanya inclosa, que està lleugerament inclinada). El vas té una fondària de 51 cm. Arran de la boca hi ha una faixa (d'uns 17 cm d'amplada) que sobresurt. La resta és llisa (Cruañes, Virella, 1984). A la part posterior, en planta baixa, es pot observar la fàbrica d'alguns dels paraments, despullats dels arrebossats i recremats en alguns punts, probablement per trobar-se a tocar d'un àmbit amb foc a terra que es podria identificar amb l'ús d'aquells espais com a cuina. Pel que fa al primer pis, les fotografies que es poden observar per la xarxa efectuades per la casa que en gestiona la venda, permeten determinar que es troba en bon estat de conservació i que es manté la distribució probablement des d'època renaixentista, d'acord amb els elements decoratius de les portes que comuniquen els diferents àmbits. Cal destacar la sala principal de la planta noble, que manté els arrebossats i enlluïts d'aquell període alguns dels quals amb grafits originals i amb motllures ben treballades en totes les obertures principals, amb arcs conopials motllurats amb guardapols en alguns casos acabats amb les cares de querubins. Pel que fa al magatzem, construït l'any 1896, es troba situat al sud est del mas, de tal manera que, un cop tancat el conjunt, deixa un espai central avui ocupat en part per un jardí i en part per una piscina. Es tracta d'un edifici aïllat format per una nau central més alta i dues de laterals a banda i banda, una de dos pisos i l'altra d'un sol pis. Les cobertes són a dues agües sobre encavallades de fusta. Les obertures exteriors són acabades amb arcs rebaixats de maó així com també les línies de separació de pisos i el ràfec. La façana principal, reformada, conserva un gran arc de mig punt, també fet amb maons. L'interior encara conserva els dipòsits, tines i part de la maquinària emprada fins als primer anys del nostre segle per a la producció de vi. A uns 60 m a ponent de la casa es troba una gran bassa de planta circular construïda amb un sobreeixidor amb data de 1900. | 08288-25 | Camí de cal Miret a la Mussarra | El lloc està documentat des de l'any 1143 com a parròquia de Sant Cugat de Muscarra. El 1230 va passar a dependre, per donació, del monestir de Santes Creus. La casa sembla que hauria tingut una capella romànica, avui desapareguda. Pel que fa al magatzem, va ser utilitzat com a hospital en el decurs de les guerra civil. | 41.4086600,1.6158900 | 384315 | 4585048 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69908-foto-08288-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69908-foto-08288-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69908-foto-08288-25-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També coneguts amb el nom 'Mussarra'. La casa i el magatzem són en venda en el moment de dur a terme el present treball. Les fotografies utilitzades per donar-la a coneixer ens mostren una casa senyorívola de gran interès arquitectònic. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69946 | Goigs de Santa Maria de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-de-foix | SOLÉ, Joan; PARELLADA, Albert. 2019. Els goigs a Nostra Senyora de Foix, advocada i patrona del Penedès. Gogistes Penedesencs i Ajuntament de Torrelles de Foix. | XVIIII-XX | Els goigs de Santa Maria de Foix es canten en honor a la Mare de Déu de Foix al Santuari homònim, principalment el dia de la seva festivitat, el dilluns de Pasqua. També es canta el dia 8 de setembre, festivitat de les Mares de Déu Trobades i per la festa major del terme, el mes de juliol. Se'n coneixen una trentena, essent la més antiga coneguda de l'any 1716 i la més moderna de 2017. Es coneixen també impressions de l'any 1887 i 1959, aquest darrer amb música de Josep Maideu i Auguet, prevere. Els arranjaments musicals darrerament els havia fet Manel Cervera (1915-2015), qui va fundar la coral de Foix, l'any 1990 i la va dirigir fins el 2004. La tornada actualment fa: 'Puig de Foix sou la alegría, Oh Maria! Mare de Déu agraciada i de Foix intitulada'. | 08288-71 | Església de Santa Maria de Foix | L'origen del costum de cantar els gojos dedicats a les Mares de Déu es remunta al segle XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els gojos era molt més freqüent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. | 41.4150300,1.5640400 | 379993 | 4585826 | 1716 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69946-foto-08288-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69946-foto-08288-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El mes d'abril de 2019 es va presentar el llibre que els estudi a i en recull una trentena. | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 69947 | Goig del gloriós màrtir Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-del-glorios-martir-sant-genis | XIX-XXI | Els goigs en honor a Sant Genís es canten el dia de la seva festivitat, el 25 d'agost, al final de l'ofici solemne. Se'n conserven diverses versions impreses, essent la més antiga de final del segle XIX o principis del XX, època en que treballa la impremta de Pere Alagret i Vilaró, única dada que hi consta. Les primeres estrofes fan així: 'En lo cel sou resplandent / i entre màrtirs exaltat: / Genís Sant Molt excellent / de nosaltres advocat . /Devant del Emperador ( estant vos representant / foreu ferit en lo cor / de part de l'Esperit sant....'. Tot i que de ben segur hi ha d'altres edicions la següent que es documenta és de la primera meitat del segle XX. No hi consta però la data. Sí que, en canvi, en sabem l'autor de la lletra, R. P. Hilari, d'Arenys de Mar, i que la música és del mestre Xavier Maimí (1888-1965), també d'Arenys de Mar. Les primeres estrofes fan: 'Per la sang amb que heu escrit / una pàgina tan bella: / Desperteu-nos el neguit / per un cel que ens meravella', essent aquests dos darrers vesos la tornada que es repeteix al final de cada estrofa. Una altra versió és de l'any 1970. El text és anònim, revisat per Ricard Vives i Sabaté i música del mestre compositor mossèn Josep Maideu Auguet. Comença així: 'Puix sou sant que no té igual / com eficaç advocat / Sant Josep, amb pietat / deslliureu-nos de to mal'. Aquests dos versos constitueixen la tornada, que es repeteix al final de cada estrofa. Els darrers arranjaments musicals els va fer Manel Cervera (1915-2015), qui va fundar la coral de Foix, l'any 1990 i la va dirigir fins el 2004 | 08288-72 | Església parroquial de Sant Genís | 41.3872000,1.5720500 | 380611 | 4582725 | 08288 | Torrelles de Foix | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69947-foto-08288-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69947-foto-08288-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 69965 | Gegants de Torrelles de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-torrelles-de-foix | XX-XXI | Actualment, Torrelles de Foix compta amb dues parelles de gegants, els vells i els nous, i una de gegantons. Tot i que per la Festa Major en honor a Sant Genís, patró de la vila, sempre hi havia hagut tradició gegantera, fins l'any 1990 Torrelles no va tenir gegants propis i convidava una parella de gegants d'algun poble veí. Els primers gegants van ser estrenats el 29 de juliol i fets a Frankfurt. Es tracta dels coneguts com a gegants vells, n'Enric de Torrelles i na Nati de Foix, personatges ficticis que representen els reis de la vila. Estan fets de fibra de vidre i cavallets de fusta. Pesen 45 kg i fan 3 m d'alçada. Van ser encarregats i donats al poble pel senyor Enric Martí i Rull, torrellenc d'adopció. Un any més tard, l'1 d'abril de 1991, es van crear, per encàrrec del senyor Enric Martí al mateix constructor que els anteriors, els gegantons Tonet de les Dous i Maria Montserrat. Pesen 15 kg cadascun i fan 2 m d'alçada. Són de fibra de vidre i cos d'alumini, i tenen el cap articulat. Amb motiu de la seva presentació, també es va poder estrenar el grup de gralles de la colla gegantera. El 27 de juliol de 1995, fruit d'un concurs d'idees, la vilafranquina Dolors Sans va idear i crear els gegants nous, en Guerau de Peguera i na Maria d'Aimeric, personatges de relleu de la història torrellenca, concretament en el context de la guerra de Successió. Fan 50 quilos la geganta i 60 el gegant i 3,5 m d'alçada. Per tant, són els més grans del conjunt. Són de fibra de vidre i cavallet de fusta. Els vestits van ser fets per una colla de puntaires de l'Arboç. Finalment, l'any 2010 un membre de la colla gegantera va crear un gegantó manotes per la quitxalla, representant un personatge de dibuixos animats manga anomenat Doraemon, És fet amb guix, pesa 5 kg i fa 2 m d'alçada. | 08288-90 | Ajuntament de Torrelles de Foix. Plaça de la Vila, 1 | Foren creats entre els anys 1990 i 2010. | 41.3880500,1.5726400 | 380662 | 4582819 | 1990 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 69961 | Frontal de Sarcòfag de Santa Maria de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-de-sarcofag-de-santa-maria-de-foix | LLORAC, Salvador; COSTA, Montserrat (1999). Els sarcòfags medievals del Penedès i el seu entorn. Insitut d'Estudis Penedesencs, p. 53. FIERRO, Javier (1986). Memòria de les excavacions a l'església de Santa Maria. Torrelles de Foix, Alt Penedès. Servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya. En línia: calaix.gencat.cat/handle/10687/7792. GONZÁLEZ, Antonio; LACUESTA, Raquel; LÓPEZ, Albert (1990). Memòria 1985-1989. Com i per a qui restaurem. Objectius, mètodes i difusió de la restauració monumental. Servei de Patrimoni Arquitectònic. Diputació de parcelona, p. 129-141. SUREDA, M. José (1992). 'Santa Maria de Foix'. Catalunya Romànica, XIX. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia CatalanaBarcelona, p. 211. | XIII-XIV | Fragment d'un frontal de pedra calcària, bastant erosionat, de 120 cm de llarg, 48 cm d'alçada i 25 cm de gruix. Presenta un seguit de motius esculpits referents a l'emblema heràldic dels Cervelló. La zona central és ocupada per una decoració extreta del repertori ornamental gòtic. Concretament, es tracta de cinc arcs ogivals trilobats a l'interior i dos arquets a la base del central simulant la silueta d'una finestra bífora. Als quatre arcs restants es distingeix el senyal heràldic dels Cervelló, la figura del cérvol passant de perfil. Els dos cérvols que flanquegen l'arc central són molt similars entre sí, el de la dreta mirant cap a la dreta i el de l'esquerra cap a l'esquerra. En canvi, el cérvol de l'extrem dret sembla inscrit en un escut, mentre que el de l'extrem esquerra es troba lleugerament sobre elevat respecte de la resta, com si es trobés sobre d'algun element que el desgast no ens permet determinar. A la part superior dels arcs, en els quatre espais que resten entre ells s'intueixen, molt malmesos, cercles amb quadrifolis inscrits. Va ser trobat en el decurs de la intervenció arqueològica realitzada l'any 1985, prèvia a la restauració del conjunt per part del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Feia de graó a l'entrada del temple per la banda interior, obra que es va dur a terme, d'acord amb els arqueòlegs que hi van treballar, en el decurs del segle XVIII. Avui es pot contemplar, restaurat, en una capella lateral de l'església, amb un rètol explicatiu. | 08288-86 | Santuari de Santa Maria de Foix | Localitzat l'any 1985, en el decurs de les excavacions arqueològiques efectuades arrel de la restauració de l'edifici, per part del Servei de Patrimoni Aruitectònic Local. | 41.4151200,1.5640300 | 379992 | 4585836 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69961-foto-08288-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69961-foto-08288-86-2.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Segons Sureda, el Sarcòfag es deuria realitzar al final del segle XIII o al començament del XIV, coincidint amb les obres de remodelació del temple. | 93|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69984 | Fossa de la guerra civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-de-la-guerra-civil | fossesirepressio.cat | XX | Fossa del cementiri municipal, situada entrant a mà esquerra, on es troben enterrats quatre soldats republicans, morts el dia 21 de gener de 1939. Hi van ser enterrats dos dies després de l'ocupació de Torrelles de Foix, el dia 22 d'aquell mes, per part de les tropes franquistes. | 08288-109 | Cementiri parroquial de Torrelles de Foix | Torrelles de Foix va ser ocupat per les tropes franquistes el dia 22 de gener de 1939. El dia abans, però, unes masies properes a la població (cal Guix, cal Macià i cal Salet) van ser bombardejades per una esquadra de cinc avions italians model 'Savoia', probablement per facilitar l'avenç de la infanteria franquista, un cop van tenir coneixement de l'existència de tropes republicanes sobre el terreny. Paral·lelament, d'acord amb les fonts orals, hi va haver trets a les muntanyes del Clapí Vell. Conseqüentment, el dia següent, quan a les 10 del matí la divisió 'Cuerpo de Ejército de Navarra' entrava a Torrelles de Foix, no es van trobar cap tipus de resistència. Al cap de dos dies de l'ocupació de la població uns veïns, juntament amb l'enterramorts, van sortir amb un carro a buscar els soldats morts que haguessin pogut quedar pels voltants. Van tornar amb 4 soldats republicans que van ser enterrats al cementiri, en una fossa. | 41.3899700,1.5726700 | 380668 | 4583032 | 1939 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69984-foto-08288-109-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Des de fa uns anys, per Tots Sants, mai no hi falten flors. | 98 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 69942 | Forns de les Valls de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-les-valls-de-foix | ANÒNIM (1989). 'Les Valls de Foix'. Revista 'El Xic Torrellenc'. Torrelles de Foix, Associació d'Amics de Foix. 23 d'abril. BALIL, A.; RIPOLL, E. 'Noticiario. Actividad arqueológica en Cataluña durante los años 1950-1951'. Archivo Español de Arqueología. Vol. XXV (1er semestre 1952), 85, p.182. CARDONA, Ramon (2012). Memòria de la neteja i dibuix arqueològic de l'estructura fornàriade les Valls de Foix i Casalots (Torrelles de Foix) a la comarca de l'Alt Penedès. Hivern de 2011. Arxiu del Servei d'Arqueologia. Inèdita. ESTRADA, J. Vías y poblamiento romanos, en el territorio del area metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo B65, 1969. p.67. MASACHS, J.M. 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares; Vilafranca del Penedès'. Ampurias. Vol. XXVI- (1964-1965). RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. VIRELLA, X. '41 visita coneguem el Penedès: Torrelles de Foix'. Gran Penedès. 9, p.12. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=27&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7484 | Forns de ceràmica l'existència dels quals es coneix des dels anys 50 a partir d'uns treballs agrícoles que van posar al descobert part d'una de les estructures. No va ser fins l'any 1984 que se'n va dur un estudi més aprofundit, arran de l'excavació d'urgència efectuada amb motiu del moviment de terres que es realitzaven a l'indret. Concretament són ben visibles les restes d'una estructura de la qual es conserva la cambra del foc amb part de la graella, el 'laboratorium' i el 'praefurnium' (el pou i passadís d'entrada). La cambra de foc està excavada al terreny natural. És de sòl pla i té una alçada de 80 cm entre aquest i la part inferior de la graella. Conforma una estructura de planta el·líptica (3,80 m i 3,20 m) amb les parets lleugerament còncaves i amb una sèrie consecutiva de 17 sortints que penetren a la cambra amb diferents longituds (de 18 a 54 cm). Al centre hi ha un pilar-espigó exempt, aixecat amb tovots i amb sortints iguals als de la paret lateral. Sostindria la graella, feta d'argila cuita i que amb un gruix de 25 cm, carregava un pes considerable que impedia que la graella cedís per la meitat. Pel que fa a la graella, s'hi observen dues capes en sentit longitudinal, que segons els seus excavadors podrien correspondre a dues fases constructives. A banda i banda de l'espigó central hi ha un encaix en el que possiblement s'aguantava la graella. Aproximadament se'n conserva una tercera part, amb 18 forats circulars que, amb un diàmetre d'uns 6 cm, estan distribuïts irregularment perforant-la per permetre el pas de l'escalfor de la fogaina a la cambra de cocció. Del “laboratorium” tan sols es conserva l'arrencada del cobriment i només en la part del forn. Té una alçada d'entre 12 i 22 cm, alçada suficient per veure que es tracta d'una volta d'argila. Conserva íntegre el 'praefurnium' i el pou d'entrada. Es tracta d'un pou d'entrada circular d'uns 1,32 metres de diàmetre que dóna accés a un passadís cobert amb una volta que comunica amb la cambra de foc, essent aquesta una comunicació doble a causa de l'extrem de l'espigó que divideix la mateixa. Tant el pou com el passadís estan excavats al terreny natural i només la volta que cobreix el passadís està construïda amb argila. Els materials recuperats són un conjunt homogeni de ceràmiques a torn ibèriques comunes que representarien la producció pròpia del forn: àmfores, contenidors i gerres amb vores zoomorfes, de meitat del segle VI aC o IV aC, i vores amb llavis més evolucionats, des de l'ibèric antic fins el segle II aC. Es tracta sempre de ceràmiques de cocció oxidant, homogènies, ben cuites i de tons ataronjats. En definitiva, l'excavació va permetre constatar l'existència d'un forn de planta oval amb una superestructura de cúpula d'argila, propi dels forns ibèrics, que estaria en funcionament a l'entorn dels segles IV aC i III aC, amb una producció de ceràmica comuna ibèrica oxidant de caràcter industrial. | 08288-67 | Camí de can Rossell de les Bassegues a les Valls de Foix, a 670 m | Els forns es coneixen des dels anys 50, a partir d'uns treballs agrícoles que van posar al descobert part d'una de les estructures. En aquell moment, el propietari va avisar al senyor Masachs, col·laborador del Museu de Vilafranca, i aquest ho va comunicar al senyor Pere Giró, director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca. L'estructura presentava senyals d'enrunament per les feines agrícoles que es realitzaven al seu voltant i sobretot per la destrucció causada per algun individu incontrolat que segons les notes d'en Pere Giró, 'buscava algun tresor valuós'. A més, segons Pere Giró, un dels pagesos de la zona havia localitzat pels voltants un molí giratori que guardava a la masia. El mateix Pere Giró va recollr diversos fragments de ceràmica a torn ibèrica comuna. L'any 1984, amb motiu de la realització d'unes esplanacions en els terrenys on s'ubicava l'estructura, i davant del perill que es pogués destruir el forn, es va dur a terme una excavació d'urgència sota la direcció dels arqueòlegs Josep Mestres Mercadé i Núria Rafel Fontanals. Els treballs es van centrar en l'excavació del forn. Aquest, quedava encaixat en el marge d'una feixa de conreu, de tal manera que una part de l'estructura restava coberta per una potència de terra d'aproximadament 1 metre. El 2011 es va dur a terme un estudi de recuperació de les restes per tal d'estudiar els forns terrissers en el seu context històric. Es va desbrossar la zona i es va procedir a tornar a documentar el jaciment contrastant la informació amb la del 1984. | 41.4183400,1.5664000 | 380196 | 4586190 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69942-foto-08288-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69942-foto-08288-67-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Coneguts també amb el nom dels 'Casalots de Foix', per accedir-hi cal agafar la carretera BP-2121 de Vilafranca del Penedès a La Llacuna i entre els quilòmetres 12 i 13 seguir un camí terrer que surt a mà esquerra (cap el nord-est) en direcció al nucli de Can Via. Un cop passat aquest nucli de cases, cal seguir pel camí que va paral·lel al riu Foix, per la seva riba esquerra, cap a la masia de Les Valls. Pocs metres abans d'arribar a la masia, i després d'un trull, el camí travessa el riu cap a la riba dreta i segueix fins arribar a un terreny organitzat en feixes per al conreu vitícola, actualment abandonat i ocupat per la brolla i el pi llentiscle. Poc abans d'arribar al lloc on es troba l'estructura, a mà dreta hi ha una construcció quadrangular que es coneix com els Casalots, nom que també rep tota aquesta zona.Des de l'any 2011, de la mà dels arqueòlegs Ramon Cardona i Josep Pou (CEL-UB) s'hi ha anat duent a terme diverses intervencions arqueològiques que han permès establir l'existència de dos forns, que estan sent estudiats conjuntament amb set forns més localitzats a les Hortes de cal Pons de Pontons i amb dos forns localitzats el 2018 a la Font dels Igols, tambe a Pontons, però a escassos 3 km de distància. Futurs estudis arqueomètrics permetran conèixer l'àrea de distribució dels productes cuits en aquests forns. Les excavacions de Pontons i Torrelles, juntament amb d'altres dutes a terme a Cubelles, l'Arboç i Banyeres formen part del projecte de recerca 'El canvi sociocultural a la Cossetània oriental (Penedès i Garraf) durant la Protohistòria i l'època romano republicana', desenvolupat per la Universitat de Barcelona i el Centre d'Estudis Lacetans amb subvenció quadriennal de la Generalitat de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 69989 | Font d'Encovens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dencovens | CÓRDOBA, MARTÍNEZ. (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Vilafranca del Penedès, p. 77, font n. 32. https://torrellesdefoix.cat/turisme-i-cultura/les-fonts-del-municipi | XX | Font natural canalitzada amb canella, degudament indicada en una zona habilitada per al descans i el lleure, amb una petita esplanada a l'ombra amb una taula de pedra. S'hi arriba pel camí de les Dous en una passejada o itinerari de 1.300 m degudament indicat amb plafons indicatius i dissenyada des del Nucli Antic. Des de la plaça de les Moreres es recorre el carrer de Baix fins agafar el camí que voreja la riera de Pontons fins arribar a Les Dous. La primera font que es troba és la font Fresca, que avui no raja i, des d'aquesta, cal continuar riera amunt uns 600 m fins a trobar la placeta. A mà dreta es troba la font. També s'hi pot arribar des de la carretera BV-2122 cap Pontons agafant, a la sortida del nucli de Torrelles, un trencall a mà esquerra a l'altura de la casa del Masnou. | 08288-114 | Camí de les Dous amb el camí del Masnou | 41.3905300,1.5592200 | 379545 | 4583113 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69989-foto-08288-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69989-foto-08288-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Sembla, segons les fonts orals, que en realitat eren dues fonts, la font gran i la font xica, avui desapareguda, que es trobava al darrera.Entre els anys 1992 i 2010 l'associació Torrelles per la Natura va tenir cura d'aquesta i d'altres fonts i les van identificar amb rètols unificats. | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 69987 | Font dels Pèlags | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pelags | https://torrellesdefoix.cat/turisme-i-cultura/les-fonts-del-municipi | Els Pèlags de Foix o de les Valls, al riu Foix, són un indret ben conegut pels torrellencs ja que es tracta d'una zona natural de gran bellesa i molt freqüentada als estius per anar-hi a fer un bany. En aquest indret es troba també una font, avui canalitzada amb canella, on sempre raja aigua, que va a parar al llac. A pocs metres a ponent de la font hi ha una cascada procedent del llac que hi ha a sobre. Per sobre, encara hi ha un altre pèlag, a prop de la cruïlla del camí, conegut com a Llac de les Nenes. La tradició diu que el nom ve del fet que era la zona on es banyaven les noies dels voltants i els nois se les miraven des de més amunt al camí. | 08288-112 | Camí de les Valls de Foix, a uns 500 metre de la casa de les Valls | 41.4162200,1.5781800 | 381177 | 4585939 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69987-foto-08288-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69987-foto-08288-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Per tal d'arribar-hi hem d'anar a El Terme i passar pel carrer de Cal Via, travessar la riera i seguir-ne el curs avall, pel costat, fins on acaba el bosc i comencen els horts. Si es baixa per la riera al costat del bosc es va a parar a parar sobre un llac, on molta gent es banya. La fonts raja de la roca, on es troba una canella.Entre els anys 1992 i 2010 l'associació Torrelles per la Natura va tenir cura d'aquesta i d'altres fonts i les van identificar amb rètols unificats. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 69956 | Font dels Giberts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-giberts | CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltantts. Vilafranca del Penedès, p. 65, font n. 4. https://torrellesdefoix.cat/turisme-i-cultura/les-fonts-del-municipi/ | XIX | Font amb canella que raja a l'interior d'un dipòsit construit amb pedra, de planta rectangular, de prop de 40 x 100 cm, a manera d'abeurador. Per un extrem hi arriba l'aigua i per l'altra un sobreeixidor expulsa la sobrera cap a una bassa que hi ha al seu costat. Al costat de la bassa hi ha un roure centenari. S'hi arriba pel camí dels Giberts, amb inici a l'extrem nord de la urbanització de can Coral i s'enfila en direcció nord cap al Santuari de Foix. La font es troba en una esplanada a 1,4 km de l'inici del camí. | 08288-81 | Camí dels Giberts, a 1,4 km des de la urbanització de can Coral | 41.4124100,1.5635000 | 379943 | 4585536 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69956-foto-08288-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69956-foto-08288-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69956-foto-08288-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Aquesta font es troba a un lateral d'una esplanada de descans per als excursionistes que s'arriben al santuari de Foix pel camí dels Giberts.S'hi arriba pel camí dels Giberts, amb inici a l'extrem nord de la urbanització de can Coral i s'enfila en direcció nord cap al Santuari de Foix. La font es troba en una esplanada a 1,4 km de l'inici del camí. | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 69958 | Font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rector-3 | CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Vilafranca del Penedès, p, font n. 52. www.geb.cat/cova-de-mahoma-i-altres-cavitats-torrelles-de-foix-alt-penedes/ | XX | L'accés es fa entre heures. S'hi va colocar una xarxa conillera que avui es troba oberta. | Font de clot amb una entrada excavada a la roca de prop de 180 cm de llarg per 80 cm d'amplada que porta, en sentit descendent i un desnivell de prop de 50 cm, a una petita bassa on es recull l'aigua de la deu. El desnivell se salva per mitjà de tres graons baixos. L'entrada a la bassa és excavada a la roca i en part, en el seu brancal dret, arranjada amb pedra lligada amb ciment. | 08288-83 | Camí de Foix, a l'únic trencall que hi ha a mà esquerra abans d'arribar a l'aparcament del Santuari | 41.4146100,1.5609700 | 379735 | 4585784 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69958-foto-08288-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69958-foto-08288-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El trencall es troba degudament senyalitzat, ja que és utilitzat també com a aparcament i berenenador. La font també presenta un rètol que la identifica. La planta i la secció de la font han estat aixecats pel Grup d'Espeleologia de Badalona i es pot consultar al seu web.Entre els anys 1992 i 2010 l'associació Torrelles per la Natura va tenir cura d'aquesta i d'altres fonts i les van identificar amb rètols unificats. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.