Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72004 | Parc de la Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-0 | <p>AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Inèdit.</p> | <p>238,7 ha del municipi de Vallromanes estan incloses en el Pla Especial d'Interès Natural (PEIN). Els seus límits són els següents: des de la confluència dels termes municipals de Sta. Maria de Martorelles, Montornès i Vallromanes, el límit segueix el torrent que porta a les vinyes de Can Barbeta, fins a enllaçar amb la cota topogràfica 325 m. Continua cap el sud per aquesta cota fins el torrent que voreja meridionalment el bosc de Can Malloles. Baixa pel torrent fins a la cota 250m i el segueix cap al sud-est. A l'aproximar-se a la carretera del Coll de Font de Cera, abandona la cota i travessa en línia recta fins a trobar la cota 300. Continua per aquesta cota en direcció est, fins a un barranc orientat de sud a nord. Descendeix pel barranc esmentat i gira a l'est .Troba el camí que porta a la urbanització de Santa Fe, el segueix cap el sud durant 200 m. L'abandona, travessa el barranc de la casa de Can Pona a la cota 300 i arriba a la cota 325. Segueix la cota fins a trobar els camps de Can Martí de Dalt, baixa pel torrent, envoltant aquests camps i els de Can Fuster. Troba el camí de Vilassar i el segueix a l'oest fins passat Can Viló. Aquí, el límit, deixa el camí i s'enfila pel turó d'en Moreu. Segueix la carena fins els turons de Can Tàvec i Mas Miquel. Des del turó de Mas Miquel el límit descendeix cap el nord-est. En arribar als camps localitzats al marge esquerre del torrent de Can Maimó, gira al sud-est tot excloent-los. Envolta els camps i segueix al nord pel marge esquerre del torrent de Can Maimó. En aproximar-se a la urbanització de Can Jornet, localitzada ja en el terme de Vilanova del Vallès, abandona el marge, travessa el torrent fins a trobar el vial sud de l'esmentada urbanització i l'accés a la urbanització de Can Xaragall. Dins aquest límits destaca l'alzinar, les pinedes de pi pinyer, la sureda, l'avellanosa i la lloreda.</p> | 08296-2 | Sud i Est del terme | <p>L'any 1989, alguns ajuntaments van començar a unir esforços per afrontar els problemes de territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'espais d'interès natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques, d'aqüicultura, de pesca, i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants d'aquests municipis, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi. El 2013 el Govern de la Generalitat amplia els limits del Parc.</p> | 41.5323400,2.2906700 | 440827 | 4598097 | 08296 | Vallromanes | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72004-foto-08296-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72004-foto-08296-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72004-foto-08296-2-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | J.Montlló/M.Guardiola (ACTIUM SCP) | Després de l'ampliació aprovada pel Govern de la Generalitat el 9 d'abril de 2013, el Parc protegeix 7.400 hectàrees repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental que inclouen part dels termes municipals d'Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Montornès del Vallès, Òrrius, Premià de Dalt, La Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins als nostres dies. El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima a la vessant del Maresme i una tendència continental a la vessant del Vallès. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats. Protecció: PEIN, Pla Especial d'Interès Natural, d'acord amb la Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals i el Decret 328/1992, de 14 de desembre. Inclós al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 com a PEIN (N-03). El PEIN apareix marcat en el plànol d'ordenació del sòl no urbanitzable del POUM. Seu institucional: Carretera de Cabrera núm. 52 1er., Cabrera de Mar (el Maresme) | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72027 | Sant Miquel de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-la-muntanya | <p>CATALÀ i ROCA, Pere (1969) Els castells catalans. Vol.II, Rafael Dalmau editor. Barcelona, pàgs. 292-298. CATALÀ i ROCA, Pere (1983) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. CATALUNYA ROMÀNICA (1991) Vallromanes. Castell de Montornès. Sant Vicenç de Vallromanes. Sant Andreu de la Torre Tavernera. Vol. XVIII. Enciclopèdia Catalana, pàgs. 435-437. Mapa del Patrimoni Cultural de Montornès del Vallés. Fitxa 47 (Castell). Actualització 2017. Ajuntament Montornès del Vallés / Diputació de Barcelona MAS DOMÉNECH, Mn. Josep (1904) Notes històriques de la parròquia de Vallromanas. Deganat del Vallès y Bisbat de Barcelona. MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit.</p> | XVII-XVIII | <p>Antiga ermita o capella de Sant Miquel, actualment en ruïnes, pertanyent al Castell de Sant Miquel o de Montornés (fitxa 107). Només es conserva una part de la paret septentrional i es pot veure, entre la vegetació que ho cobreix, la planta d'un absis. Està a uns 26 metres de la torre del Castell de Sant Miquel. La intervenció arqueològica de 2016 ha delimitat les restes de l'antiga capella de Sant Miquel, de planta rectangular, i ha pogut documentar que la capella data d'època moderna (segles XVII-XVIII). De la capella medieval encara es desconeix la seva ubicació.</p> | 08296-25 | Muntanya de Sant Miquel, entre els termes municipals de Vallromanes i Montornès del Vallès | <p>El dia 29 de setembre de 1906, festa de Sant Miquel Arcàngel, es portà processionalment a l'església parroquial l'antiga i restaurada imatge del Sant, que antigament es venerava a la capella de Sant Miquel de la Muntanya. Pel que fa al Castell, la primera notícia escrita és de 1108, tot i que la construcció és anterior. El terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes (més Alella a la baixa edat mitjana), que formaven una sola batllia. Va pertànyer a la família dels Montornès fins el segle XVII, que va passar a mans dels Taverner, després comtes de Darnius. Afectat greument per batalles diverses i un terratrèmol l'any 1448, el castell restava abandonat des de final del segle XV. A l'any 1718, el comte de Darnius va reconstruir la torre Tavernera, actual seu del Club de golf Vallromanes, que va succeir l'enderrocat castell com a centre de la senyoria. L'any 1838 la capella fou saquejada i des de llavors es va deixar de fer l'aplec.</p> | 41.5293300,2.2735200 | 439393 | 4597775 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72027-0406-jaciment-sant-miquel-02_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72027-foto-08296-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72027-foto-08296-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72027-foto-08296-25-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2022-03-18 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | El Castell de Sant Miquel o de Montornès va donar nom a la població veïna. La partió municipal passa pel bell mig del turó, però les restes del castell s'estenen a banda i banda d'ambdós municipis. Per tant, una part del castell medieval pertany a Montornès, però la part més extensa a Vallromanes. Protecció. L'esglèsia és BCIN per que s'inclou dins la classificació BCIN corresponent al Castell de Sant Miquel, terme de Montornés (BIC R-I-51-5556; decret castells BOE 05/05/1949). L'entrada com a BIC del Castell de Sant Miquel, terme de Vallromanes (i que té un altre num. BIC-RI-51-5755) no cita l'esglèsia. De fet, l'esglèsia esta dins el terme de Montornès. Tot i així, s'inclou al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 de Vallromanes (classificat com a jaciment, J-27), però no se'l reconeix com a BCIN i ni tant sols com a BCIL, sino com a element a protegir. El conjunt històric afecta als dos municipis i cal una acció conjunta dels dos per conservar l'immoble. Recentment (2016-17) s'han dut a terme accions conjuntes entre els dos ajuntaments per posar en valor la fortificació. Entre novembre i desembre del 2016 s'ha dut a terme la primera campanya d'excavació arqueològica. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||
| 72024 | Torre Tavernera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-tavernera | <p>ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. BAULIES, Jordi (1991) Gran geografia comarcal de Catalunya. Vol. 2. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 275-277. CATALÀ i ROCA, Pere (1983) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. CATALÀ i ROCA, Pere (1969) Els castells catalans. Vol.II, Rafael Dalmau editor. Barcelona, pàgs. 292-298. MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit.</p> | XVIII | Seu corporativa del Club de Golf, que assegura un manteniment acurat | <p>Antiga masia fortificada, rehabilitada el 1718 (data a la façana), coneguda com Casa Palau o Torre Tabernera. Segons fonts i tradició, l'edifici podria ser originari del segle XII, antigament anomenat 'lo Castell Vell (en contraposició al Castell Nou, el Castell de Montornès o de sant Miquel, que és BCIN). Edifici de façana rectangular, teulada doble vessant. A la seva façana es troben sis plafons de 2,60 por 1,50 metres, fets de rajoles de ceràmica, a l'estil Lluís XIV, de principis del segle XVIII. Es dedueix que aquests sis quadres, per la numeració que duen, haurien d'haver format part d'una col·lecció de vint que haurien d'haver envoltat la casa. Presenten cadascuna els retrats dels propietaris. Les imatges representen: 1- Jeroni de Montornès; 2 - Guillem de Montornès; 3 - Pere de Montornès; 4- Jeroni de Montornès abans Armengol; 5 - Isabel Joana de Montornès; 6 - Miquel Joan de Taverner i de Montornès, net del darrer Jeroni. La importància d'aquesta obra rau en aquesta època, les representacions en façanes es limitaven a imatges de sants, no als propietaris, com és el nostre cas. A la façana principal hi ha una inscripció (de fet n'hi ha 2) gravada en pedra 'VETUS HOC CASTRUM SIVE DOMOS ANTIQUA 1.718', que permet fixar la data de l'edificació de la casa. L'edifici està rematat en un extrem per una torre de planta rodona (possiblement anterior) i compta amb diversos elements constructius que semblen correspondre a successives reformes. El conjunt està format també per una capella, Sant Andreu del Castellvell (fitxa propia, 24) . Altres elements del conjunt: un monòlit amb una pica; una bassa; casa annex (cobert) Es la seu del Club de Golf Vallromanes</p> | 08296-22 | Carretera BP-5002, Km. 8-9 | <p>Torre Tavernera és una mansió senyorial, edificada el 1718 per Oleguer d'Ardena Taverner Montornès, Comte de Darnius, sobre I'antic Castell Inferior o Castell Vell dels Montornès, que va ésser destruït durant la Guerra de Successió pels partidaris del rei arxiduc. Els senyors del Castell de Montornès hi residiren fins a finals del segle XVIII, ja que aleshores, en passar la senyoria als Fiveller, es traslladaren a viure a Teià, on també es guarda l'arxiu. Segons notícies de Mn. Sever Pratginestós, copiades per F. Mogas (veure bibliografia), pren el nom de Tavernera abans de l'any 1595, per haver casat D. Bernat de Taverner amb Jerónima de Montornès, filla i hereva de Jeroni i Elizabeth de Montornès. Ens diu que amb el nom de Montornès ja està documentada a mitjans del s. XII. En alguns documents és coneguda pels seus propietaris com a 'Castell inferior'. La Torre Tavernera, segons indica Mn. Mas (1904:173) 'en temps mes antichs era nomenada lo Castell Vell, del que'n resta la torre rodona del homenatge á un ángul del edifici actual, creyent que'l nom de Castell vell es per que mes tart va edificarsen un altre dalt de la montanya de Montornès'. En canvi a les notes de Mn. Pratginestós (Mogas 1927) es confonen el castell vell amb el del turó de Sant Miquel. Així, el Vil·la Romanos del bisbe Frodoi es podria correspondre amb una vil·la d'origen romà (que encaixa amb les troballes efectuades) i de llarga pervivència cronològica. Amb la posterior formació de l'estructura feudal, es bastiria el Castell de Montornés o de Sant Miquel al turó dels mateix nom. Aquest castell està documentat des del 1108, i fou possessió dels Montornès (inicialment com a castlans, després com a possessors) fins el 1621, quan va passar als Taverner, els quals es van convertir al final del S. XVII en els comtes de Darnius. El 1718 e! comte de Darnius reedifica l'antiga masia de la Torre Tavernera, al peu del castell, convertint-se així d'ara en endavant en residència dels senyors del castell de Montornès, els quals, al final del segle XVII eren els Fiveller, que van heretar també el títol de comtes de Darnius, i al segle XIX ho eren els Martorell. Al final d'aquest segle la propietat del castell i de la Torre Tavernera van passar a mans dels propietaris actuals, els comtes d'Alba de Liste. Les obres de restauració i ampliació de la Casa Palau per ubicar-hi les instal·lacions del Club de Golf, que van començar el 1968, van ésser dirigides pel Cap d'Ornament de l'Ajuntament de Barcelona Sr. Ros de Ramis. La inauguració del Club va tenir lloc el 1972.</p> | 41.5335100,2.2860700 | 440444 | 4598231 | 1718 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72024-foto-08296-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72024-foto-08296-22-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Lúdic | BCIL | 2022-03-18 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Es la seu del Club de Golf Vallromanes (inaugurat el 1972). Protecció. Està inclos al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008. E-66. Edificis, com a BCIN. És un error. En el Registre de la GC aquest bé no està classificat BCIN, ni tant sols com a castell. Tot que com a mas fortificat ho podria ser, no està donat d'alta com a tal per la GC. El catàleg afirma que està específicament protegit per la GC els plafons ceràmics de la façana, però aquesta protecció no és certa. | 94 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||
| 72109 | Castell de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sant-miquel-0 | <p>CATALÀ i ROCA, Pere (1969) Els castells catalans. Vol.II, Rafael Dalmau editor. Barcelona, pàgs. 292-298. CATALÀ i ROCA, Pere (1983) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. CATALUNYA ROMÀNICA (1991) Vallromanes. Castell de Montornès. Sant Vicenç de Vallromanes. Sant Andreu de la Torre Tavernera. Vol. XVIII. Enciclopèdia Catalana, pàgs. 435-437. ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. RECHE ONTILLERA, A. (2014). L'Speculo de 1764, Una aproximació documental al Montornès medieval. Premi Montornès de recerca històrica 2010. Ajuntament de Montornès del Vallès i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Mapa del Patrimoni Cultural de Montornès del Vallés. Fitxa 47 (Castell). Actualització 2017. Ajuntament Montornès del Vallés / Diputació de Barcelona</p> | XI-XII | Cal realitzar mesures urgents de consolidació i documentació. | <p>Castell ubicat al cim de la Muntanya de Sant Miquel i al voltant del seu pendent, en un dels contraforts nord de la serralada Litoral. Es situa a la partió dels termes entre Vallromanes i Montornès del Vallès. Actualment només en resta dempeus tres quartes parts de la torre i algunes altres estructures. La resta més visible és la torre de planta circular, en el punt més alt del turó. Està escapçada i té un diàmetre interior de 3'4 m amb un gruix dels murs de 2'2 m. A 3'8 m del sòl, es conserven les restes d'una falsa cúpula. L'aparell és fet de blocs de granit units amb morter de calç i sauló. A 30 metres al NE hi ha una construcció en origen de planta rectangular (6x13 m), a la que se li ha afegit la torre esmentada en la seva part occidental. També es conserva un mur de 28 m. de llargada per 2 m d'ample. Més avall, a uns 26 m hi ha les restes de la capella (fitxa 25). La intervenció arqueològica de 2016 ha deixat de manifest que apart de la gran torre de l'homenatge de planta circular que resta parcialment dreta també es conserva el recinte sobirà emmurallat amb diferents estructures com l'aula o domicilium (part residencial) i dos recintes jussans, és a dir, que el castell consta almenys de tres línies de defensa. En un dels recintes jussans podem distingir les restes de l'antiga capella de Sant Miquel, de planta rectangular (fitxa 25). Les excavacions han pogut documentar que la capella data d'època moderna (segles XVII-XVIII). De la capella medieval encara es desconeix la seva ubicació.</p> | 08296-107 | Muntanya de Sant Miquel, entre els termes municipals de Vallromanes i Montornès del Vallès | <p>El terme del Castell compren les parròquies de Montornès i de Vallromanes, que formaven una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins el 1933, en que Vallromanes es segregà de Montornès. A l'edat Mitjana, també hi depenia el terme d' Alella (Maresme). Els senyors eren de Montornès. El primer document que ens parla d'aquest castell és un testament sacramental de Bernat Ramon que deixa a la seva filla Estefania l'esmentat castell (any 1018), tot i que la construcció és anterior. La primera vegada que es cita el llinatge dels Montornès en un document torna a ser en un testament. Aquest cop, jurat per Pere de Montornès (1157) llegant el castell amb tots els seus feus i honors al seu germà Guillem. El castell fou propietat comtal fins que el 1342 el rei Pere III el va vendre a la família dels Montornès. EIs Montornès eren originàriament els castlans del castell, que tingueren en feu els de Castellvell i els de Montcada, fins que n'exerciren la possessió plena en nom del Rei. La ciutat de Barcelona va adquirir al Rei el 1390 els drets del terme. L'any 1437 el castell passa a les mans de Galceran Armengol: la línia masculina dels Montornès s'havia extingit quan la pubilla de Montornès casa amb el noble Galzeran d'Armengol, germà del bisbe de Barcelona, que hereta el castell i terme (1451). Fins la primera meitat del segle XV els consellers barcelonins van rebre queixes dels homes de Montornès contra 'Pere de Montornès', que tenia el castell en feu de la ciutat de Barcelona. Els remences es van fortificar el 1485. El 4 de gener de 1485, aquest castell va ser l'escenari de la batalla decisiva de la segona Guerra Remença en què Bartomeu Sala va liderar la victòria pagesa contra l'exèrcit del veguer Anton Pere de Rocacrespa. Afectat greument per batalles diverses i el terratrèmol l'any 1448, el castell va restar abandonat des de final del segle XV. El 1505 el sobirà va vendre en feu la universitat de Montornès les rendes del castell i de les parròquies de Montornès. Així, Vallromanes, Alella i Montornès, pobles que fins llavors depenien del castell, van passar a ser de reialenc. El 1632 Vallromanes i Montornès formaven una alcaldia. Ferran el Católic li confirma la possessió l'any 1506, a favor de Jeroni Angel de Montornès, i concedeix també la condició de carrer de Barcelona a Montornès. Una descendent, Jerónima de Montornes Taraffa i Ribot, casa amb Bernat Taverner i Pau, donant entrada a aquesta família com a titulars del castell. A partir del segle XVII foren els seus senyors els Taverner, després comtes de Darnius, els propietaris del castell. El Comte de Darnius va reconstruir el 1718 la torre Tavernera (fitxa 22), actual seu del Club de golf Vallromanes, que va succeir l'enderrocat castell com a centre i residència de la senyoria</p> | 41.5294400,2.2731600 | 439363 | 4597788 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72109-foto-08296-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72109-foto-08296-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72109-foto-08296-107-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | El Castell de Sant Miquel o de Montornès va donar nom a la població veïna. La partió municipal passa pel bell mig del turó, però les restes del castell s'estenen a banda i banda d'ambdós municipis. Per tant, una part del castell medieval pertany a Montornès, però la part més extensa a Vallromanes. Per aquesta raó té dues entrades com a BIC/BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional) al Registre de BIC, una com a Vallromanes i l'altra com a Montornés. Persisteix una certa confusió entre els respectius ajuntaments i algunes fonts cartogràfiques i bibliogràfiques consultades. El conjunt històric afecta als dos municipis i cal una acció conjunta dels dos per conservar l'immoble. Recentment (2016-17) s'han dut a terme accions conjuntes entre els dos ajuntaments per posar en valor la fortificació. Entre novembre i desembre del 2016 s'ha dut a terme la primera campanya d'excavació arqueològica. Al vessant sudest hi ha les restes del poblat ibèric de Sant Miquel, les pedres del qual van servir per edificar el castell medieval. Protecció. El castell es monument històric d'acord amb el decret de castells (BOE 05/05/1949) i té dues entrades al Registre (tant el de la GC com a l'Inventario de Bienes Inmuebles del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte): Castell de Sant Miquel, terme de Montornés (BIC R-I-51-5556) i Castell de Sant Miquel, terme de Vallromanes ( BIC-RI-51-5755). L'esgèsia estaria inclosa en el num. 5556, en terme de Montornès (fitxa 25). El castell s'inclou al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 (classificat com a jaciment, J-28), classificat com a BCIN .En aquest inventari el classifiquem com a edifici, tot i que la versió de 2002 i conseqüentment el catèleg de 2008 el tipologitzen com a jaciment. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||
| 72018 | Arxiu Parroquial de Sant Vicenç de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-vicenc-de-vallromanes | XVII-XX | La poca informació que se'n pot treure es perdrà definitivament si no s'actua ràpid. | <p>Conjunt de nou llibres, la majoria en molt mal estat de conservació. N'hi ha quatre que és impossible distingir de quin tipus de llibre es tracta. Els altres són: - Volum relligat de documents varis de 1707 a 1838. El seu estat de conservació és molt dolent. - Llibre d'òbits de 1601 a 1722. Estat de conservació regular. La tapa és de pergamí reaprofitat. - Llibre de matrimonis de 1722 a 1778. Estat de conservació regular. - Dos llibre de bateigs. El primer és de 1931 a 1973 i el segon de 1973 a 1975. - Llibre de matrimonis de 1954 a 1975. Aquests darrers llibres més moderns presenten un bon estat de conservació.</p> | 08296-16 | Nucli urbà. Plaça de l'Església, s/n | 41.5338200,2.2994100 | 441557 | 4598256 | 08296 | Vallromanes | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72018-foto-08296-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72018-foto-08296-16-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Segons informació oral, un dels antics capellans els tenia a terra, fent de falca per a una escala. Per això es van mullar o humitejar. Sembla que la resta de llibres antics de l'Arxiu es troben en una casa particular, sense que puguem esbrinar el perquè ni assegurar en quina casa. | 98|94 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72020 | Creu del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-0 | <p>J.COROMINAS 'Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana', vol. VI, Barcelona, 1985</p> | XX | Està en molt mal estat de conservació i envoltada de vegetació. | <p>Creu de ferro forjat, d'uns 70 cms d'alçada. Està col·locada en un pedestal fet amb pedres del propi terreny i ciment. Aquest basament és circular, de 60 cms de diàmetre i 50 cm d'alçada.</p> | 08296-18 | Turó del Pedró | <p>En desconeixem l'origen històric però Joan Corominas designa tres etimologies al topònim 'pedró' que remunten el monument i el seu caràcter simbòlic a temps pretèrits: - 'pilar solt que commemora un fet memorable' - 'gran pedra o pilar plantat en un indret important dins el terme d'un poble: sovint el que coronat amb una creu s'usa per anar-hi a beneir-lo en certs dies de l'any' - 'lloc situat en un cim on coincideixen diversos termes'</p> | 41.5319100,2.2958200 | 441256 | 4598046 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72020-foto-08296-18-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-31 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Està en molt mal estat de conservació i l'entorn presenta molta vegetació: en prou feines és visible a tres metres de distància. El peu s'està desfent i la creu està descavalcada a punt de desprendre's. En el peu s'observa l'empremta d'una placa, possiblement commemorativa, però que en un moment indeterminat es va desprendre i s'ha perdut. Per la factura del basament i la mateixa creu, sembla correspondre al segle XX. Aplicant el decret 571/1963 de 14.3.1963 de protecció de les creus de terme, que les disp. add. de la LPHC de 1985 i LPCC de 1993 equiparen a BCIN, cal considerar (amb dubtes) aquest bé com a BCIN (l'inventari versió 2002 no ho va fer, però el catàleg municipal de bens a protegir POUM 2008 si) | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||
| 72152 | Creu dels caiguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dels-caiguts | XX | <p>Creu de pedra sobre pedestal. El pedestal mesura 80 cm. d'alçada i 60 de costat. La creu s'enlaira 80 cm. per sobre el pedestal. En dos dels costat presenta dues plaques (idèntiques), modernes, de vidre, amb el text serigrafiat: <em>'El poble de Vallromanes a totes les víctimes de les guerres, persecucions i injustícies. Vallromanes. 11 de setembre de 2001'.</em></p> | 08296-150 | Pati davanter esglèsia parroquial | 41.5336800,2.2996900 | 441580 | 4598240 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72152-foto-08296-150-2.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2025-04-09 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo OPC | Una de les plaques està clavada sobre una superfície clarament repicada, on, de ben segur, hi havia una altra inscripció que va ser esborrada. No és difícil concloure que aquest element podria ser un monument franquista als caiguts al qual, amb l'arribada de la democràcia, se li va eliminar la dedicatòria franquista. Posteriorment es reciclà com a monument universal a totes les víctimes.Està situat en un lloc molt discret i poc visible, a la part de davant del pati de l'església, molt a prop del campanar. | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72057 | Cal Pech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pech | <p>ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès Oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. DOÑATE FONT, Carles, arquitecte. Descatalogació BCIL Villa Isabelita. Juliol 2008 (document municipal)</p> | XX | <p>Edifici de principis de segle, amb un cos central rectangular, un cos lateral més elevat i amb teulada a doble vessant. Al darrera, cos en forma de torreó, encara més elevat i amb teulada a quatre aigües. Finestres decorades amb rajola valenciana. L'entrada des del carrer està formada per una porta d'arc de mig punt amb dovelles, coberta per un porxo aixecat sobre dues columnes d'estil toscà i una teulada de tres aigües. L'altra entrada es fa per una porta amb columnes que sostenen un balcó. En un dels escaires de l'edifici hi ha una capelleta dedicada a la Verge de Montserrat, feta amb rajoles. Aquesta capelleta té una fitxa pròpia de l'IPA, però aquí les hem unificat.</p> | 08296-55 | Carrer Pere Casanovas, 52 | <p>Segons Doñate (2008): 1907: fundació finca, amb estil noucentista. 1907-1925: 9 compravendes. 1925: propietat de Juan Sánchez Motta i Manuela Arellano Saez, 8584 m2. En aquest any la venen a Francisca Roca Espolet, la qual amplia la casa en 85 m2, passant aquesta a 266 m2. 1930: Francisco Sensat Mollet compra la casa (Can Sensat). L'any següent mor i la casa queda en propietat de la seva dona Esclavitud Almón Caberta. La fam. Sensat fa la 2a. I darrera ampliació de la casa, que queda en 418 m2. Durant la Guerra Civil la casa és requisada per la República. 1939: la fam. Sensat recupera la propietat. 1943: La Sra. Amón Vda. Sensat ven la casa a Carmen Serra Budullés. 1949: Pedro Pech Ferrer i la seva dona Isabet Curutchet Labadie compren la finca. Viuen a BCN i usen la casa com a 2a. Residència. Un fill d'ells és l'actual propietari. 1950: El Sr. Pech edifica Villa Isabelita, un pabelló de jocs pels seus 2 fills (avui enderrocat). La finca perd el caràcter agrícola. Es dota de jardí, piscina, una glorieta (modernista)... 1955: al SO de la finca construcció d'una casa per un altre masover. 1958: construcció d'una nova casa al SE, un habitatge per la filla gran. 1966-67: es venen els dos habitages construïts el 1955 i 1958. Es reparcela la finca i es venen part dels terrenys (la finca original tenia 8.600 m2), que s'integren a la trama urbana.</p> | 41.5384700,2.2971800 | 441375 | 4598774 | 1907 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72057-foto-08296-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72057-foto-08296-55-2.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-31 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | La casa també es coneix amb el nom de Can Millet i també pel de Can Sensat de l'Oli, per haver-hi viscut un distribuïdor d'olis. Protecció: la casa estava a les anteriors Normes subsidiàries de planejament municipal. Quan es va fer l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic (1982) hi havia un pavelló de jocs per als nens (i colomar) anomenada 'Villa Isabelita' de 9'20 x 5'5 m. de planta, de tres cossos (el del mig, de dos plantes), ubicat al c/ Gaudí 12, i construït el 1950, a uns metres de la casa, i alineada amb el carrer. (Fitxa núm.18 de l'IPA). Actualment ja no existeix, l'edifici va ser enderrocat en una data anterior a 2002. Com que l'edifici estava protegit pel Precatàleg (Normes subsidiàries esmentades), i per tant era BCIL, l'ajuntament va haver-lo d'incloure inicialment en el POUM, obligat per la GC. Immediatament després, l'Ajuntament decideix fer un expedient de descatalogació el 2008 (i presentar-lo a la GC) en paral·lel a la confecció del catàleg, que ja no inclou Villa Isabelita dins la finca de can Pech. El document de descatalogació no diu que l'element ja està enderrocat; només justifica la descatalogació per pèrdua de valors i estat de ruïna. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1772 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||
| 72014 | Fons documental parroquial i divers referit a Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-parroquial-i-divers-referit-a-vallromanes | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975) Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona.</p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1985) 'Archivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León pp151-167.</p> <p>SANABRE, Rdo. José (1947) El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona.</p> <p>TRENS, Dr. (1926) Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIV-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu s'organitzen en seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta, el número de la parròquia de Vallromanes és el 764. Hi ha documentació diversa (censos, correspondència, nomenaments, estats de comptes, ...) des de 1831 a 1962. També trobem 62 visites pastorals, de 1305 a 1892 en la corresponent sèrie de Visites Pastorals. Sense fer una recerca completa de l'arxiu, cosa que ens hauria portat mesos de feina, si que hem buscat en els índexs de grups més comuns d'agrupar documentació referent a parròquies. Els registres trobats a banda dels ja comentats són els següents. 'Registre Communium', documentació des de 1335 al s. XIX. 'Registre Gratiarum', documentació des del s. XIV al XIX. 'Registre Speculum' en el Vol. V, foli 413 hi ha una recopilació de documentació copiada d'altres registres pel Dr. Campillo (fet el s. XVIII). Arranjament parroquials, on es troben documents relacionats amb construccions i obres de temples entre 1860 i 19455. A la carpeta 13, l'expedient 342 parla dels fets esdevinguts durant la guerra. L'arquitecte fou Josep M. Ribas. També hem trobat 2 plànols, un d'històric, en la registre corresponent. Així com un procés l'any 1800 (expedient 6). Els processos del s. XVII i XVIII no estan indexats. També existeix el rectorologi (núm. 42 pàgina 160) que arriba a l'any 1860. Els rectors que no s'han indexat s'han de buscar a la sèrie 'Colacions'. Però un dels registres amb més informació és el registre 'Elenchus'. Es tracta d'una enquesta enviada a les parròquies l'any 1921, prèvia a una visita pastoral (Vol. 25 Fol. 254-267). Són vàries enquestes, una sobre la parròquia, una altra sobre l'església i una tercera sobre cofraries i associacions religioses. Els temes són ben amplis: condició canònica, feligresia, esglésies i oratoris públics i privats, la rectoria, l'hort del rector, el rector, les rendes coadjuntors, residència, missa 'pro-populo', els sagraments, cofraries, devocions, obres socials, escoles, arxiu parroquial, llibres, la situació de l'església, estat de conservació de l'edifici altars i objectes de culte, mobiliari, cementiri,....</p> | 08296-12 | Carrer del Bisbe, 5 (08002 - Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitza en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona (Frodoino) les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abad de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Horari d'obertura al públic de dilluns a divendres de 9 a 13h. El responsable és el Dr. Josep Maria Martí Bonet. (dades 2002) | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72146 | Escut nobiliari de can Mayoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-nobiliari-de-can-mayoles | <p>ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. GARCÏA PEY, ENRIC (2003) Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona.</p> | XVI-XIX | <p>Escut heràldic fet de pedra col·locat damunt la porta principal de la Masia de Can Mayoles, sota el rellotge de sol. L'escut està partit en dos camps: a la dreta, cinc punts circulars; a l'esquerra, torre fortificada amb tres merlets i una porta de la que surt un braç dextrogir armat amb una espasa corba. L'escut propiament dit està enmarcat sobre una àliga bicéfala (la doble àliga austracista?) amb els dos caps a sobre; les ales als costats; i les urpes i cua abaix.</p> | 08296-144 | Carretera BP-5002, Km 7-8 | <p>No hem trobat documentació sobre la família a qui pertanyeria aquest escut. L'ultim de la nissaga Mayoles fou Miquel Mayolas Barbany, sense fills, que vengué la casa el 1934 a Jaume Botet Sangrà (García Pey, 2003: 137).</p> | 41.5282000,2.2916900 | 440908 | 4597637 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-31 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo | Es tracta d'una masia fortificada, de planta quadrangular, orientada a migdia (fitxa 45). Tipologia de masia: pertany al grup II de Danés (1933) i Garí (1983). No sabem si l'escut correspon originalment a la casa o és una addició moderna. .La família conserva llibres pertanyents a l'arxiu parroquial. No hem pogut aprofundir en com, quan i per què hi ha anat a parar. Protecció: la casa estava protegida a les anteriors Normes subsidiàries de planejament. municipal. A part de la fitxa de la casa (45), hem fet fitxa específica de l'escut de pedra, per que d'acord amb la disp. add. Llei 9/1993 de patrimoni, i d'acord amb el decret 14.3.1963, es BCIN (Decret 571/1963 de 14.31963 d'Escuts, emblemes i pedres heràldiques de més de 100 anys, recollit per la llei 16/1985 LPHE i per la llei 9/1993 LPCC). La protecció de l'escut com a BCIN està contemplada al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008. E-34. Però la fitxa comet l'error de classificar BCIN tot l'edifici quan en realitat només l'escut és BCIN. A la fitxa del Catàleg, la casa es denomina Can Malloles (o Can Mayoles) | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72099 | Can Ginesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ginesta-0 | <p>BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes.</p> | XVI-XVII | <p>Masia de planta rectangular orientada a migdia amb planta baixa, planta pis i golfes, i amb teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana. La teulada ha estat elevada en un moment posterior i té edificis annexos. La porta principal és de punt rodó i està dovellada (11 dovelles de granit). La finestra del seu costat porta una creu amb l'any 1682 (1685?) inscrit a la llinda. Tipologia de Masia: caldria classificar-la dins el grup III de Garí (1983).</p> | 08296-97 | Carretera BP-5002 (Granollers-Masnou) | 41.5360800,2.2884100 | 440642 | 4598514 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72099-foto-08296-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72099-foto-08296-97-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-12-15 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Davant de la casa, al costat S., restes de l'era, pavimentada en part per cairons quadrats en mal estat de conservació. La casa tenia una font, dues mines i dos safareigs (desapareguts) | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72047 | Can Mayoles (o Can Malloles) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mayoles-o-can-malloles | <p>ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes.</p> | XVI-XIX | <p>Masia fortificada, de planta quadrangular, orientada a migdia. Teulada a doble vessant amb cos elevat al vessant esquerre. Carenat perpendicular a la façana. Finestres i portes reforçades i presència d'espitlleres per armes de foc. Murs arrebossats. Escut heràldic damunt la porta principal fet de pedra (fitxa propia, 144). Al damunt d'aquest escut hi ha un rellotge de sol rectangular en mol mal estat de conservació. Al damunt de tot hi ha una inscripció molt malmesa que sembla que posi ANY 800 (podria ser 1800). Tot i que no hem pogut visitar l'interior sembla que destaqui el celler i la cuina, on hi ha una llar de foc central. Tipologia de masia: pertany al grup II de Danés (1933) i Garí (1983).</p> | 08296-45 | Carretera BP-5002, Km 7-8 | <p>Sembla que va intervenir en alguna guerra carlista. Per això el seu aspecte fortificat. Segons García-Pey (2003:137), el darrer Mayoles de la casa fou Miquel Mayolas Barbany, sense fills, que el 1934 vengué la casa a Jaume Botet Sangrà, casat amb Felícia Casasús martí. La seva filla Felíia s'hi va fer la casa. A la casa hi havia molta vinya i tenien tant vi al celler que s'explica una història: durant una carlinada es calà foc a la casa i aquest s'apagà amb vi.</p> | 41.5282000,2.2916900 | 440908 | 4597637 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72047-foto-08296-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72047-foto-08296-45-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-06-22 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | La família conserva llibres pertanyents a l'arxiu parroquial. No hem pogut aprofundir en com, quan i per què hi ha anat a parar. Font i mina als voltants. Protecció: la casa estava protegida a les anteriors Normes subsidiàries de planejament. Municipal. Hem fet fitxa apart de l'escut de pedra, per que d'acord amb la disp. Add. Llei 9/1993 de patrimoni, i d'acord amb el decret 14.3.1963, es BCIN. La protecció de l'escut com a BCIN està contemplada al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008. E-34. Però la fitxa comet l'error de classificar BCIN tot l'edifici quan en realitat només l'escut és BCIN. A la fitxa del Catàleg, la casa es denomina Can Malloles (o Can Mayoles) | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72117 | Fons fotogràfic referent a Vallromanes de l'Arxiu Gavin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-referent-a-vallromanes-de-larxiu-gavin | <p>GAVIN, Josep Maria (1990) Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23. Editorial Pòrtic. Barcelona.</p> | XX | <p>És un recull fotogràfic de les esglésies i edificis religiosos de Catalunya, poble a poble. En el cas de Vallromanes l'inventari inclou dades i fotos de l'església parroquial dedicada a Sant Vicenç, la Capella de Sant Andreu de la Torre Tavernera, la Capella de Sant Antoni de Pàdua de Can Gordi i la Capella de Santa Maria de l'Esperança de Can Sala Gros.També inventaria com elements desapareguts la capella oratori de l'Assumpció a Can Coret (que existia l'any 1921), la capella de la Mare de Déu de l'Esperança a Can Poal (existia l'any 1550) i la capella-oratori de Sant Andreu de Llabons (sic) a Can Gurguí (existia l'any 1264). No té inventariades l'ermita de Sant Miquel de la Muntanya ni la capella de Can Rafart.</p> | 08296-115 | Arxiu Gavín. Monestir de les Avellanes Ctra. C-12, km. 181 25612 Os de Balaguer (La Noguera) | <p>Josep Maria Gavin va començar per ser un aferrissat col·leccionista, fins que trobà un centre d'interès per damunt dels altres. Va començar per fotografiar tots els campanars de Catalunya, des de l'any 1947 i va acabar fent fotos de tots els edificis religiosos (monestirs, esglésies, capelles, ermites, oratoris, ....) estiguessin en l'estat que estiguessin. Paral·lelament va anar recollint tot tipus d'informació referent a aquests i així bastí el seu arxiu, que creix dia a dia. A principis dels 90 es calculava que el volum del seu arxiu podia arribar a les 145.000 fotografies corresponents a 11.000 edificis, a més de 525.000 documents escrits, entre articles a diaris, revistes, ....</p> | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Josep Maria Gavin | El 2008 l'Arxiu es traslladà de Valldoreix a Les Avellanes | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72129 | Vinya de Can Barbeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-can-barbeta | VII-XVI | A les feixes de la Vinya de Can Barbeta es va recollir materials arqueològics que es concentren sobretot a les cotes més altes fins a arribar al camí de Martorelles. La mostra de ceràmica consta d'un total de 947 fragments, dels quals 78 són formes. Bona part del material és ceràmica comuna ibèrica - amb una presència significativa d'àmfores de boca plana -, un fragment de ceràmica de vernís negre, una fusaiola, un fragment lític indeterminat, ceràmica grisa medieval i ceràmica vidrada medieval i moderna. | 08296-127 | Oest del terme | 41.5268600,2.2748300 | 439500 | 4597500 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)'. El jaciment es a proo del poblat ibèric de Sant Miquel (Fitxa 11) | 85|94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72130 | Can Becó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-beco | Als voltants de la masia de Can Becó (o Becu) (fitxa 95, Catàleg 2008 E-05) es va recollir una mostra arqueològica que consta d'un total de set fragments ceràmics: tres vidrats, un sandvitx, dos oxidants i un reduït. | 08296-128 | Riera de Vallromanes | 41.5301100,2.3036200 | 441905 | 4597841 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)'D'altra banda, aquest mas podria identificar-se amb el que al 1479 era conegut amb el nom de Mas Vallromanes i que a partir de 1617 rebria la nomenclatura de Mas Picatxo, per passar a dir-se Mas Becó almenys des de 1857. També cal dir que hi ha notícia de l'existència d'un forn associat a aquest mas i que es trobaria a l'est del mateix. Els treballs de prospecció no van aportar cap dada sobre la ubicació del forn, que probablement fou destruït durant la construcció d'un seguit de vivendes. | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72021 | Alzina de Cal Pirrot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-pirrot | Alzina centenària (de l'espècie Quercus ilex ssp ilex L.) de grans dimensions. A pocs centímetres de terra, el tronc ja es divideix en tres eixos principals, de 2.25, 1.75 i 1.75 metres de diàmetre que, a la vegada, es van subdividint profusament formant una gran capçada densa. El fet que el tronc principal es divideixi gairebé des de la base fa que, tot i tenir un diàmetre considerable, l'arbre no sigui massa alt. D'aquests tres eixos principals, el que creix cap a la carretera BP-5002 se li han anat tallant branques a fi que no afectés la circulació dels cotxes. | 08296-19 | Riera de Vallromanes amb l'encreuament de la BP-5002 | Expliquen un fet històric, que un dia llunyà, enmig d'una gran tempesta, l'home de Cal Pirrot va voler aixoplugar-se sota l'alzina amb el seu carro, que anava carregat de maons d'obra. Quan anava a posar la falca, a la part del darrera del carro, la càrrega es va esllavissar al seu damunt, provocant-li la mort. Per aquest motiu hi ha una creu en un dels seus troncs. | 41.5352200,2.2915100 | 440899 | 4598417 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72021-foto-08296-19-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Guardiola (ACTIUM SCP) | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72144 | Sant Vicenç de Vallromanes (Jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-vallromanes-jaciment | Molt transformat per la moderna església | Antiga església romànica i voltant de l'actual església parroquial de Sant Vicenç de Vallromanes (fitxa 10) (Subsól) | 08296-142 | Nucli urbà. Plaça de l'Esglesia, s/n | 41.5337500,2.2995200 | 441566 | 4598248 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. En el Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 es desdobla en dos, amb dos fitxes amb el mateix nom: un per l'Església (E-62) (Fitxa 10) i un altre com a 'jaciment' (J-30) (Fitxa 142), ambdos com a BCIL. L'any 1998 es va portar a terme un sondeig arqueològic per tal de poder detectar la presència de restes arqueològiques que donà resultats negatius. En realitat la fitxa del catáleg E-62 descriu l'esglèsia moderna (1908) mentre que la de la fitxa J-30 descriu els vestigis de l'antiga esglèsia romànica: 'l'actual edifici conserva ben poca cosa del que fou l'antiga església, que era un edifici d'una sola nau, situada als peus de l'actual església i capçada a llevant per un absis semicircular cobert amb una volta d'un quart d'esfera, feta amb pedres de carreus mitjans, amb una finestreta de doble esqueixada. L'absis s'obria a la nau a través d'un senzill arc triomfal que encaixava aquest cos a l'edifici de la nau. La part corresponent als peus de l'església i al campanar es troba totalment arrebossada. L'exterior de l'edifici permet veure les tres quartes parts de l'absis, amb carreus grossos disposats irregularment. La resta de fa construcció es va aprofitar per fer la paret del cementiri. Al costat sud-oest hi ha la torre del campanar, de planta quadrada. La base pot ésser també romànica, però la resta de la torre pertany a èpoques més modernes'. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72105 | Can Barbeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barbeta-0 | XVII-XIX | Masia abandonada i en ruïnes. | Antiga masia abandonada i en ruïnes. | 08296-103 | Oest del terme | 41.5238900,2.2759500 | 439591 | 4597170 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72105-foto-08296-103-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72137 | Club de Golf Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/club-de-golf-vallromanes | II aC-IIdC | Espai molt transformat | Aquesta fitxa s'ha creat en correspondència a la fitxa del catàleg 2008 corresponent (J-15), que comprèn 'la totalitat de la zona destinada al camp de Golf on s'han trobat restes declarades i descrites en altres fitxes que fan pensar en la possibilitat de hi hagin altres restes encara desconegudes'. | 08296-135 | Torre Tabernera. Nord-oest del terme.Carretera BP-5002 | 41.5335900,2.2898000 | 440755 | 4598237 | 08296 | Vallromanes | Restringit | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Tots els jaciments (fitxes 7 i 8) relacionats amb la Torre Tabernera (on hi ha el Club de Golf) (fitxes 22 i 24) s'hi relacionen | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72111 | Barraca d'en Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-tomas | XX | Barraca de vinya excavada en el sauló de planta circular una mica aixadada per darrera i per l'entrada (uns 3 m. d'amplada x 2 m. de profunditat). Té un banc excavat al voltant de la paret. Està tota la paret i tot el sostre recoberts de maons per evitar la caiguda del sauló. L'entrada, acabada en arc rodó, també està emmarcada per maons, i amida uns 60 cms. d'alçada. | 08296-109 | Sot de Vellucre | La van fer el senyor Tomàs Mas i el seu fill homònim cap a l'any 1950, quan encara era una vinya. | 41.5286800,2.3052100 | 442036 | 4597681 | 1950 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72111-foto-08296-109-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Tomàs Mas i fill | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72112 | Barraca d'en Maura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-maura | XX | Es produeixen despreniments de sauló | Barraca de vinya excavada en el sauló. Planta semicircular (1'70 x 1'20 m) amb bancada al voltant de la paret. Entrada allargada i estreta (50 cms). | 08296-110 | Camí Vell de Teià | Feta pel Sr. Miquel Corbera cap a l'any 1945. | 41.5292300,2.3080100 | 442270 | 4597740 | 1945 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72112-foto-08296-110-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Miquel Corbera | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72108 | Coll de Can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-can-corbera | VI-I aC | Camp actualment de vinya i arbres fruiters que s'estén per la falda de la muntanya de Sant Miquel i el coll de Can Corbera. S'han recollit materials arqueològics en superfície gran quantitat, d'època ibèrica. Per la situació geogràfica i el context arqueològic es podria tractar d'un assentament ibèric dispers o d'un camp de sitges | 08296-106 | Coll de Can Corbera | L'any 1999 es van fer prospeccions arqueològiques formant part d'un conjunt d'activitats realitzades pel Departament d'Història Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigides per Xose Santín i Carme Montalban. | 41.5261200,2.2755200 | 439557 | 4597417 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | En el treball de camp per a l'elaboració d'aquest inventari del patrimoni s'ha confirmat la presència de molt material arqueològic en superfície. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72077 | Can Sastre (o Torre de Sant Isidre) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sastre-o-torre-de-sant-isidre | XIX | Casa amb planta baixa i dos pisos. D'estil neoclàssic , amb elements romàntics propis del segle XIX com ara el jardí | 08296-75 | Est del terme | També s'anomena Cal Sastre. S'explica que quan es va construir aquesta casa, es feien els maons i l'obra al davant. | 41.5250200,2.3182300 | 443119 | 4597266 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72077-foto-08296-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72077-foto-08296-75-2.jpg | Legal i física | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | No hem pogut entrar a la finca, per tant les descripcions són parcials i fetes des del barri d'entrada. | 99|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72083 | Can Coret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coret | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Casa de planta quadrangular amb planta i pis amb torre que s'alça amb un mirador. No té cap peculiaritat arquitectònica. | 08296-81 | Carretera BP-5002 | El Dr. Coret de Badalona va comprar la finca i la casa de Cal Peó, i va construir posteriorment la casa torre al costat N., separada de l'antiga casa de pagès. | 41.5283500,2.2956700 | 441240 | 4597651 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72083-foto-08296-81-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | No ens hi van deixar fer fotos. Les que presentem són de la col·lecció de Josep Corbera fetes a mitjans dels anys 80 | 106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72074 | Can Viló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilo-0 | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Casa de principis de segle XX, d'estil noucentista amb alguns elements de tradició modernista, com el suport de fanal en ferro forjat que representa un drac alat. Planta quadrangular amb teulada a quatre aigües. La porta principal imita l'estil de les masies amb les dovelles i l'arc de mig punt. No està situada a l'eix de la façana, sinó en un lateral, disposant a la resta de l'espai dos finestres amb reixa. Té planta baixa, primer pis i golfes. En el primer pis s'hi pot excedir externament per una escala amb barana de pedra, feta de dos trams disposats en L. Les tres finestres del primer pis que donen a la façana principal tenen tres petits balcons amb baranes de ferro forjat. A la façana hi ha una imatge de la Mare de Deu feta de rajoles. La xemeneia s'acaba amb un pinacle fet de picadís de rajoles d'estil modernista. | 08296-72 | Avinguda de Vilassar de Dalt | 41.5296200,2.3188400 | 443174 | 4597777 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72074-foto-08296-72-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72093 | Torre de Can Balet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-balet | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIX | Casa senyorial situada a la vessant dreta de la Riera de Vallromanes. Construcció de dues ales entrecreuades, formant un angle recte, amb la teulada a dues aigües. Té una torre poligonal annexa a l'angle, amb la teulada acabada en punta. A l'esquerra de la torre hi ha l'entrada principal i a la dreta una terrassa coberta. | 08296-91 | Riera de Vallromanes | 41.5315000,2.3094600 | 442393 | 4597992 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72093-foto-08296-91-1.jpg | Legal | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Destaca l'excesiva inclinació de les teulades, que no s'ajusta a les necessitats climàtiques d'aquestes contrades. | 116 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72091 | Can Patatetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-patatetes | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | Casa singular de planta quadrangular, envoltada d'una porxada amb arcs ogivals. El seu propietari li ha donat un aspecte que s'inspira en viles del sud peninsular, amb elements d'inspiració àrab. | 08296-89 | Est del terme. Avinguda de Vilassar de Dalt | 41.5316800,2.3147400 | 442834 | 4598008 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | També coneguda com a Villa Guerrero, pel nom de l'actual propietari.Abans de la casa nova, hi havia una antiga casa de pagès anomenada can Patatetes o can Rabassola. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72011 | Colldeforns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colldeforns | ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Leandro (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA i GARRIGA, Josep (1969) Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo, 65. Barccelona. RIBAS i BERTRAN, Marià (1952) El poblament d'Ilduro. Memòries de la Secció històrico-arqueològiques de l'IEC. Barcelona. | IX-I aC | Coll situat entre dos turons granítics, a prop del terme municipal de Vilassar de Dalt i al NE del terme de Vallromanes. Es tracta d'una zona de bosc on s'hi ha trobat només un parell de fragments de ceràmica feta a mà. Zona localitzada a l'est de Vallromanes, seguint l'antic camí de Vilassar fins arribar a Colldeforns. Per arribar-hi cal prendre el camí que s'enfila a la dreta, delimitat per la finca de Can Viló, fins arribar a la carena, zona plana, d'antigues vinyes i camps erms. A l'esquerra del camí es troba un turó que a les seves cotes baixes ha estat anivellat i emprat per al conreu. | 08296-9 | Colldeforns | Segons la bibliografia han aparegut restes de ceràmica ibèrica. No s'ha localitzat cap estructura. El material recollit es redueix a dos fragments molt rodats de ceràmica feta a mà. | 41.5309700,2.3198500 | 443260 | 4597926 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Les característiques de les restes fan difícil una atribució cronològica que oscil·laria entre l'edat del Bronze Final i l'època ibèrica. Denominació: a l'Inventari de 2002 fitxat com a 'Coll de Forns'. El 2012, d'acord amb el Catàleg 2008, modifiquem a 'Colldeforns'Al Cataleg 2008 hi ha una altra fitxa de jaciment, J-10, amb la denominació 'Coll de Forns'. Entenem que és el mateix jaciment (entenem que la fitxa J-8 Colldeforns i la fitxa J-10 Coll De Forns correspondrien al mateix jaciment,, ja que fan esment en els dos llocs de la mateixa triballa arqueològica: un parell de fragments de ceràmica ibèrica a mà). Les dues fitxes del Catàleg incloen informacions de la fitxa 9 del present inventari. Ara bé, ni les coordenades ni el mapa de les 2 fitxes del catàleg coincideixen. Tampoc la descripció del lloc. En el cas de la fitxa del catàleg J-10, diu ' Zona localitzada a l'est de Vallromanes, seguint l'antic camí de Vilassar fins arribar a Colldeforns. Per arribar-hi cal prendre el camí que s'enfila a la dreta, delimitat per la finca de Can Viló, fins arribar a la carena, zona plana, d'antigues vinyes i camps erms. A l'esquerra del camí es troba un turó que a les seves cotes baixes ha estat anivellat i emprat per al conreu. Segons la bibliografia, en aquesta zona han aparegut restes de terrissa ibèrica. No s'hi ha localitzat cap estructura. El material recollit es redueix a dos fragments molt rodats de terrissa ibèrica a mà. Aquests fragments corresponen a ceràmiques fetes a mà amb molt de desgreixant, informes, molt rodades i de mida petita' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72036 | Col·lecció arqueològica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-0 | Col·lecció arqueològica fruit de les prospeccions realitzades per Xose Santín durant l'any 1999. Hi ha un total de 3 caixes de plàstic. A la caixa vermella hi ha 26 bosses de material de la Vinya de Can Corbera. En algunes etiquetes posa Vinya de Can Barbeta o Coll de Corbera. Aquest indret correspon a la fitxa que hem denominat Coll de Can Corbera. El material és bàsicament ibèric. Destaquen una fusaiola, un fragment d'escòria i vernís negre. A la caixa de fruita blava hi ha un total de 45 bosses. El material prové dels camps d'algunes masies de Vallromanes com Can Panna, Can Maioles, Can Genís, Can Vinardell, Ca l'Agutzil, Can Cabrit, Can Sala Gros, Can Gordi, Can Balet, .... Tot aquests fragments són d'època moderna, fruit de l'activitat continuada en aquests camps. Destaquen, però, unes bosses amb material ibèric, una retolada amb el topònim 'Camí darrera La Torre' i les altres dues fent referència a llocs molt propers del poblat ibèric de Sant Miquel. Tot i que no ho podem assegurar donada la mancança d'una memòria científica dels resultats d'aquestes prospeccions. A la caixa blava petita hi ha materials de Can Genís: material constructiu romà, 1 fragment de vernís negre i una bossa amb ceràmica ibèrica oxidada. | 08296-34 | Nucli urbà. Plaça de l'Església, 6 | Aquestes prospeccions formen part d'un conjunt d'activitats realitzades pel Departament d'Història Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigides per Xose Santín i Carme Montalban. | 41.5337000,2.2989200 | 441516 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Física | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Es troben a les dependències municipals (a l'Arxiu Municipal), tot i que haurien d'estar dipositades en les dependències assignades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El 2013 l'Ajuntament va demanar formalment al Servei d'Arqueologia de la Generalitat la retirada d'aquest material, però no va obtenir resposta. | 94 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72123 | Cant a Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cant-a-vallromanes | XX | Composició musical en forma d'himne, dedicada a Vallromanes. La lletra i la música és obra de Sebastià Rafart Llates i diu així: !Vallromanes! Vall hermosa/ Bell paratge d'un cel blau;/ De vernedes d'esmeragda,/ De pinars d'un verd que atrau./ Si tos xaragalls m'encisen/ Tos boscos son mos encants.// De tes aigües cristallines/ Brollen fonts, rics manantials;/ De tos vinyars, lo ric nèctar,/ Que al feble lo torna brau./ Rodejada de montanyes/ Que apar se donguen la mà,/ Com voltejant la sardana,/ Tos encants van voltejant:// L'aucellada ab ses cantúries,/ Lo Rossinyol ab bells cants,/ L'Himne entonen nit i dia/ Que alegra ton ample espai.// ant Miquel n'es lo teu guarda/ Sant Vicens ton benfactor,/ ¿Com no has d'ésser venerada/ Tenint tans bons protectors?/ !Valromanes! Vall hermosa;/ Bell paratge d'un cel blau/ De vernedes d'esmeragda,/ De pinars d'un verd que atrau,/ Cantant els aucells son Himne/ Jo també t'enlairo un Cant. | 08296-121 | Vallromanes | Cant fet pel mestre Sebastià Rafart, compositor i director d'orquestra que estiuejava a Vallromanes i era el propietari de la Villa Joyosa. Fou cantat per primera vegada el dia de Sant Miquel, davant l'església., per un cor format per nois i noies i gent del poble, també estiuejants, segons s'especifica en el recordatori pertinent. Estaven acompanyats per l'orquestra Torres de Barcelona, dirigida per l'autor del text i de la música. | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 1926 | 08296 | Vallromanes | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72123-foto-08296-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72123-foto-08296-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Mestre Sebastià Rafart | 98 | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72015 | Fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local-spal | XX | Conjunt de 17 fotografies en blanc i negre d'edificis de Vallromanes (Torre Tavernera, església parroquial,...) . Una porta la data de 1913 i la resta són de l'any 1970. | 08296-13 | Carrer Comte d'Urgell, 187 - Edifici del rellotge - (08036 - Barcelona) | El Servei fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. El llavors anomenat Servei de Conservació i Catalogació de Monuments ha tingut 4 directors en quasi un segle: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978), Antoni González i Moreno-Navarro (1981-2010) i Josep Closa (actual). Entre 1915 i 1929, la seu del servei era el Palau de la Generalitat. | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72081 | Can Cargolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cargoli | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Conjunt de dos edificis. El que està més ben conservat és de l'any 1926, com es pot llegir en el rellotge de sol de la façana. Potser va aprofitar elements de l'antic Mas Cargolí. El mas antic que li dona el nom és el de la dreta, amb teulada a una única vessant, però que està molt reformat i del que és impossible saber l'aspecte original. | 08296-79 | Centtre del terme | Segons García Pey (2003:48), la casa fou reformada el 1929 per Antoni Moliner Civil. La casa es denominà Mas Moliner, però s'ha conservat amb més força el de cal Cargolí | 41.5238400,2.2996000 | 441564 | 4597148 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72081-foto-08296-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72081-foto-08296-79-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | També es coneix com a Mas Moliné.Als voltants hi ha una bassa, un safareig i una mina | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72022 | Alzines de l'Avinguda Galvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-lavinguda-galvany | REGIDORIA D'URBANISME (1997) 'Urbanització de l'Avinguda de Can Galvany'. La Pinya núm. 1, abril-maig de 1997. Vallromanes, pàg. 7. REGIDORIA D'URBANISME (1997) 'L'avinguda de Can Galvany: una realitat'. La Pinya núm. 2, agost-setembre de 1997. Vallromanes, pàg. 7. | Conjunt de dotze alzines (Quercus ilex subespècie ilex L.) de grans dimensions, algunes d'elles centenàries i altres quasi, disposades en filera al llarg del parterre de l'avinguda Galvany, creant un ambient ombrívol i frescal. Els perímetres fluctuen entre els 0.78 i 2.86 metres, tres d'elles amb més de 2 metres i només quatre per sota d'un metre de perímetre. Les més grosses tenen la base descalçada de sorra mig metre, veient-se part de les arrels. | 08296-20 | Nucli urbà. Av. Galvany, s/n | Quan es va urbanitzar aquest sector, es van conservar les alzines enmig d'un passeig en el qual es va posar una escultura al·legòrica als arbres (veure fitxa 28). | 41.5342100,2.2987500 | 441502 | 4598300 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72022-foto-08296-20-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Guardiola (ACTIUM SCP) | Declarat per l'ajuntament 5.10.1995 Arbre d'Interès Local (Donat d'alta per la GC a l'Inventari Arbres monumentals i d'int. Local i comarcal). Catáleg Bens a Protegir POUM 2008. N-02 Esp. botan. Element d'Interès | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72010 | Sitges de la Torre Tavernera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-la-torre-tavernera | ESTRADA i GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Leandro (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII. Barcelona. FABRE, G; MAYER, M i RODÀ, I (2002) Inscriptions Romaines a Catalogne, V. Diffusion Debocard. Paris. NOLLA, Josep Maria (1976) 'Una producció característica: les àmfores DB', a Cypsela II, pàgs. 222-224. ROVIRA, Gerardo; PASCUAL, Ricardo (1970) 'Hallazgo de una ánfora romana con inscripción pintada' Información Arqueológica, núm. 2. Barcelona, maig-juny de 1970. SANMARTÍ, Enric i BARBERÀ, Josep (1984) 'Nota sobre un conjunt de ceràmiques romano-republicanes trobades a la Torre Tavernera de Vallromanes (Vallès oriental, Barcelona)', a Informació Arqueològica núm. 43 juliol-desembre de 1984, pàgs. 73-80. | III-IaC | Tot i que es veuen ceràmiques escampades en els marges es fa difícil la seva ubicació precisa. | Conjunt de sitges aparegudes al marge dret del camí que puja al castell de Sant Miquel. Més amunt aparegué part d'un molí i restes de dos murs. La imprecisió de la ubicació fa difícil la seva ubicació exacta, ja que actualment està força urbanitzat. | 08296-8 | Carretera BP-5002, Km. 8-9 | Documentat i excavat per Josep Estrada l'any 1953. Va aparèixer un conjunt de sitges ubicades al marge dret del camí que va al Castell de Sant Miquel. El material aparegut fou ceràmica ibèrica a mà amb decoració de cordons, àmfora ibèrica, kalathos, ceràmica de vernís negre,... Més amunt aparegué la part inferior d'un molí circular. J. Estrada trobà dos murs de pedra seca que definien una habitació de 5 per 4 metres. Actualment no es veuen estructures però es continua trobant ceràmica escampada. | 41.5337600,2.2874000 | 440555 | 4598257 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Segons la fitxa de la Carta Arqueològica, hi ha materials d'aquest jaciment al Museu de Granollers, però en la nostra visita no s'ha pogut confirmar aquest fet.També n'hi ha en el Museu d'Arqueologia de Catalunya. Es tracta d'un lot de ceràmica campaniana de cuina (cuina itàlica no vernissada. També hi ha, en teoria, l'àmfora Dressel 1C amb la inscripció pintada. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72042 | Can Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cirera-0 | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVII | Conjunt format per l'antiga masia, la nova residència annexa i la cort del bestiar. La masia, orientada al S., és de planta rectangular amb tres ampliacions posteriors, encara que conserva la distribució primitiva. A la cuina hi ha una llar de foc i un forn de pa que es reflexa a l'exterior com un cos semicircular fet de còdols. El carener és paral·lel a la façana i es pot veure que la teulada fou aixecada sobre el nivell de l'original. A la façana només hi ha dues finestres amb bancals i dintells de pedra. Tipologia de la masia: correspondria al tipus I de Danés (1933) i Garí (1983). La nova casa que s'hi afegí al costat dret data de finals de segle passat i no té massa interès arquitectònic. | 08296-40 | Carretera BP-5002, Km 7-8 | Possiblement la masia sigui del segle XVII, encara que actualment no es pot veure la data enlloc, perquè fou esborrada en unes obres d'instal·lació elèctrica. Només es recorda que les dues primeres xifres eren un 1 i un 6 . Segons García-Pey (2009:58) la casa es del XVII i fou restaurada el 1900, quan se li afegeix la part més nova, a ponent. Conserva un fons documental integrat per 17 pergamins (veure fitxa 125). L'últim Cirera fou Ma Josefa Maimó i Cirera. Per acta notarial sabem que el canvi de familia es produeix l'any 1897 a favor de Federico Esteve i Llubí. | 41.5265900,2.2980500 | 441437 | 4597454 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72042-foto-08296-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72042-foto-08296-40-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Protecció: ja estava protegit a les anteriors normes subsidiàries de planejament municipal.Seria important que els pergamins conservats a la casa es protegeixin i s'estudiin (fitxa 125).Prop de la casa hi ha la Font de l'Alba, però està assecada. També té un safareig de recollida d'aigua del torrent. En el camí que puja a la casa hi ha una gran bassa 20x14x1'90 amb 7 graons per baixar-hi.El propietari de la casa va mostrar una sitja apareguda en el decurs de les obres de remodelació de la vivenda. Es tracta d'una sitja de grans dimensions que no ha proporcionat cap material associat, però que probablement dati d'època moderna. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72107 | Can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corbera-0 | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XIV-XIX | Conjunt format per una antiga masia de planta quadrangular amb vessant a dues aigües i carenat perpendicular a la façana i torre de planta en forma de 'L'. A la façana de la masia hi ha un rellotge de sol amb una inscripció al·legòrica al pas del temps: 'Treballem que el temps és breu'. La porta és de punt rodó amb dovelles. Les finestres superiors són gòtiques (s.XIV-XV) i tenen festejadors. A la part inferior tenen espitlleres. Tipologia de la masia: tipus II de Danés (1933) i Garí (1983). L'edifici annex consta de dos parts: un cos de planta rectangular amb teulada a doble vessant i una torre de planta quadrada amb teulada a quatre aigües, composta de planta i dos pisos i mirador. Té alguns elements (balconada, reixes,...) modernistes i alguna finestra que sembla reaprofitada d'algun altre lloc. | 08296-105 | Avinguda o camí de Can Corbera | Les escriptures de la casa que té el propietari són de 1700, però la construcció de la masia pot ser bastant més antiga. Les finestres gòtiques són l'únic element que ens poden fer recular la data de la casa fins aquesta època. El Sr. Joan Garcia, actual propietari, comprà la finca fa uns 27 anys al Sr. Josep Terrades. L'edifici annex és de finals del s. XIX. Informacions orals del Sr. Terrades indiquen l'existència d'un passadís subterrani que aniria a parar al poble; però no s'ha trobat. | 41.5316100,2.2797500 | 439915 | 4598024 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72107-foto-08296-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72107-foto-08296-105-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72005 | Urbanització Can Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/urbanitzacio-can-palau | ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA GARRIGA, Josep (ssaa) Notas arqueològicas inéditas del Vallès Oriental. | X-VII aC | Jaciment documentat però actualment no s'observa cap tipus de resta en superfície. | De forma superficial aparegueren fragments de terrissa feta a mà, un dels quals tenia el llavi bisellat. No es localitzà cap estructura. La zona propera a Can Palau, i actualment dins la urbanització que porta el mateix nom ha estat parcel·lada i construïda de forma intensiva. | 08296-3 | Urbanització de Can Palau | Documentat per J. Estrada. | 41.5419200,2.2903400 | 440808 | 4599161 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Era un antic camp d'avellaners, actualment zona valoritzada. Els material van ser localitzats per J. Estrada. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72038 | Can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boter-3 | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII | Edifici civil. Casa que està adossada pels dos costats a altres construccions. Teulada d'un únic aiguavessant. Façana dividida en tres parts: la porta d'accés, un balcó superior, i entremig, una petita obertura emmarcada per 4 blocs de pedra granítica. Sobre la llinda hi ha una creueta inscrita dins un triangle i gravada sobre la pedra. L'angle dret de la façana te un acabament en blocs de pedra. La resta és arrebossat. Cara a migdia i ponent. La façana presenta una llegenda amb rajola: 'Celler de l'Avi' | 08296-36 | Nucli urbà. Carrer de Vista Alegre, 24 | El nom es deu a que s'hi feien botes. Després s'hi va instal·lar el barber i més endavant la costura de les noies.Pertany a la família Mogas des del besavi Vicenç Mogas i Riera, que era fuster i deuria fer botes. Abans era propietat de la família Pungol. La casa conserva una col·lecció d'objectes vinculats a la història de la família, de la que hem fet una fitxa. | 41.5327300,2.2984300 | 441474 | 4598135 | 1756 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72038-foto-08296-36-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Protecció: El Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 protegeix 4 cases del c/Vista Alegre a la fixa E-71 com a BCIL , les cases num. 18, 20, 22 i 24 (aquesta darrera, can Boter). (Entenem el num. 24 inclós malgrat el num. 24 no es cita en l'enunciat -aquest només esmenta els immobles num. 18, 20, 22- pero a la descripció de la fitxa si que s'esmenten els 4 immobles, inclos el 24).Segons García Pey (2003: 32), en una feixa per sobre la casa, a ponent, es situa l'era de can Boter, un espai de terra que es netejava per batre mongetes i faves, i també blat. Més endavant s'hi construí un enrajolat, on hi havien estat els pallers. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72147 | Coetera de Can Layret (o Lairet) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coetera-de-can-layret-o-lairet | Blog 'Per camins històrics', Francesc Costa Oller. Entrada 'Les coeteres secretes de la Serralada Litoral' http://francesccosta.wix.com/percaminshistorics | XX | Edifici de petites dimensions de planta quadrada bastit amb pedruscall amb arrebossat gris i amb coberta a doble vessant. Es troba enmig de la brolla dels boscos de Can Lairet, oblidant camins, on abans tot era vinya. Està ben sencera i té la porta tancada, però mirant per un forat veus, més o menys, que no hi ha res. Té uns bancs a l'exterior per reposar. La façana, sobre la porta enmarcada amb arrebossat pintat de blanc, presenta una petita fornícula amb la imatge del Sagrat Cor. | 08296-145 | Nord del terme | El propietari de la Masia de can Gurguí i de la Coetera de Can Gurguí (fitxa 145) era Joaquim Layret. No sabem si la coetera de can Layret (o Lairet) també. A finals del s. XIX es van extendre per Europa un canons ignífugs contra les pedregades (el primer que ens consta fou inventat per Albert Stiger, un propietari agricola austríac el 1880). La 1a. empresa espanyola de 'cañones granífugos' es crea el 1900, i a Catalunya, el 1901, a Manresa, 'para prevenir la formación de tormentas de granizo'. Eren dispositius verticals de 6 m. d'alçada en forma de con (1 m. d'obertura) que disparaven cada 5'' diversos projectils activats per pólvora a més de 1000m d'alçada uns 15-30' abans de cada tempesta, per tal de 'rebentar' els núbols carregats de pedra i provocar pluja fina. Posteriorment, es va extendre més l´ús de coets pirotècnics que no l'ús de canons. Calia una caseta aprop per guardar el material i refugiar-se els artillers, que havien de ser dos (un carregant i l'altre disparant). A la Serralada Litoral va tenir lloc aquesta pràctica (per protegir la viticultura), però on més es conserven aquestes estructures és al Delta de l'Ebre, on es diuen 'coeteres'. L'autor del Blog li diu 'coetera' prenent el nom de l'Ebre. La veritat és que durant un temps tothom es va imaginar que les coeteres eren eficaces, però aviat va prevaldre la sensació de que els efectes eren nuls i que no servia per res aquell disparar al cel. En pocs any la fantasia es va acabar. | 41.5337400,2.2986200 | 441491 | 4598247 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo OPC | El canó el guardaven en aquestes casetes junt amb la matèria explosiva i els coets o les granades. Quan s'havia de fer servir, treien el canó a l'exterior, encenien la metxa i els dos artillers s'amagaven dins la caseta abans de l'explossió. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72086 | Can Martí de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti-de-baix | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Edifici de planta quadrangular amb planta baixa i dos pisos. Teulada a doble vessant i carenat perpendicular a la façana. Rellotge de sol a la façana. Finestres i porta amb decoració a la part superior. Edifici annex amb carener paral·lel a la façana. | 08296-84 | Avinguda de Vilassar de Dalt, 39 | Martí Duran Vallhonesta, de can Martí de Dalt (o can Martí de la Muntanya), va construir-se una casa a una partida de terres de Can Trampis. | 41.5325700,2.3038200 | 441924 | 4598114 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72086-foto-08296-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72086-foto-08296-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72086-foto-08296-84-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72058 | Can Paret Paleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paret-paleta | XX | Edifici de planta quadrangular amb teulada a doble vessant. Balcó en el primer pis sobre dos costats de la casa i aixecat amb columnes de maó vist, possiblement posterior al cos principal. Decoracions amb maó pintat a les finestres i floral i geomètrica de picadís de rajols a la façana principal. | 08296-56 | Carrer Rafael de Casanovas, 18 | 41.5370400,2.2974300 | 441395 | 4598615 | 1927 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72058-foto-08296-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72058-foto-08296-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72058-foto-08296-56-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72102 | Can Layret (o Lairet) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-layret-o-lairet | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XIX | Edifici de planta quadrangular amb teulada a dues aigües. Disposa de planta baixa i dos pisos. Accés al primer pis extern a través d'una escala doble. Rellotge de sol a la façana amb la inscripció JL 1893 (corresponent a Josep Layret) | 08296-100 | Est del terme | 41.5263700,2.3155400 | 442896 | 4597418 | 1893 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72102-foto-08296-100-1.jpg | Legal | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Al Catàleg citat com Can Lairet (Layret). Antigament la casa es deia Can Bord, i més endavant es passa a denominar amb el nom del seu nou propietari Josep Layret. | 116 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72116 | Molí d'en Cuquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-cuquet | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVII-XIX | Edifici de planta quadrangular i teulada a un sol pendent que vessa cap el torrent, a tocar del torrent de can Cuquet. Orientat amb l'entrada a ponent. La funció original d'aquest fou la de molí fariner amb propulsió hídrica. La bassa del molí, de grans dimensions i de forma trapezoïdal, es situa a migdia. El costat N. , lleugerament arquejat, amida 3 m. i la cara S. , per on surt l'aigua, també amida 3 m. Els altres dos costats tenen una llargada d'11 i 13 m. Pel costat de migdia entrava l'aigua al molí, que es recollia a la resclosa situada més amunt, en el mateix torrent, la qual venia pel rec fins a la bassa. El torrent de Cuquet, que desguassa a la Riera de Vallmanya, recull l'aigua del vessant oriental dels turons del Cargol i de les Guardes i dels seus torrents, Can Miqueló i Can Raspall. | 08296-114 | Nord-est del terme | Per la importància de l'edifici, tant per la seva especifitat a Vallromanes com pel seu bon estat de conservació, ens fa considerar-lo un element vital pel municipi en un futur. | 41.5301600,2.3233900 | 443554 | 4597834 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Malgrat els nostres intents, no hem pogut ni visitar l'interior, on es conserva la maquinària del molí en molt bon estat, així com algunes premses, ni acostar-nos per fora; ja que es troba totalment tancat (2002). Actualment està arrendat com masoveria. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72082 | Can Ribó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribo | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Abandonat | Edifici de planta rectangular amb planta baixa i pis, orientat a ponent. Sembla que l'aspecte actual sigui fruit d'una remodelació de principis de segle XX, segons l'estil del Noucentisme. Té finestres amb balcons i a la façana hi ha una imatge de la Mare de Déu feta de rajoles. Presenta una data, 1900,al coronament superior. Galeria coberta i porticada a la cara N. | 08296-80 | Centre del terme | 41.5232000,2.3012000 | 441697 | 4597076 | 1900 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72082-foto-08296-80-1.jpg | Legal | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | No s'hi pot accedir per què ha desaparegut el camí enmig de la verdissa. Actualment està abandonat.Tenia mina i safareig. | 99 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72097 | Can Beco (o Becu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-beco-o-becu | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Es troba en molt mal estat de conservació. | Edifici de planta rectangular amb teulada a doble vessant. L'antiga masia està molt arruïnada. És una edificació que havia servit com a habitatge dels masovers, i els propietaris es van construir un habitatge nou a la cara de llevant de la masia; en el costat dret de la façana hi ha un finestral gòtic. Disposa de dos pisos i golfes. L'entorn de la casa és ajardinat, però està mal cuidat. Està envoltat de bosc amb cedre, roure i xiprer. Està orientada al nord. Trobem arbrat a l'entorn immediat, sobretot alzines, roures i pins. | 08296-95 | Riera de Vallromanes | 41.5303200,2.3032000 | 441870 | 4597865 | 08296 | Vallromanes | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72097-foto-08296-95-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Originàriament, esmentada al present inventari com Can Beco. Al catàleg citada com Can Beco (o Becu).Aquest mas podria identificar-se amb el que al 1479 era conegut amb el nom de Mas Vallromanes i que a partir de 1617 rebria la nomenclatura de Mas Picatxo, per passar a dir-se Mas Becó almenys des de 1857. També cal dir que hi ha notícia de l'existència d'un forn associat a aquest mas i que es trobaria a l'est del mateix. Segons García-Pey (2003), anomenada també antigament can Comes | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72092 | Masoveria de Can Patatetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-patatetes | XIX | Edifici de planta rectangular. Teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana. Disposa de planta baixa i primer pis. | 08296-90 | Est del terme. Avinguda de Vilassar de Dalt | 41.5322600,2.3145700 | 442820 | 4598072 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72092-foto-08296-90-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72103 | Molí de Can Maimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-maimo | MAS DOMÉNECH, Mn. Josep (1904) Notes històriques de la parròquia de Vallromanas. Deganat del vallès y Bisbat de Barcelona. MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. | Abandonat | Edifici dividit en dues parts. La part alta presenta planta poligonal cònica on comença un pou en un dels vèrtex que comunica amb el dipòsit de la paret de baix. Hi ha un desnivell d'uns 10 metres. | 08296-101 | A l'Est del terme, a tocar el límit amb Vilanova del Vallès | No tenim cap referència històrica segura. Sembla abandonat de fa molts anys. Podria tractar-se del que Mn. Mas anomena Molí de Vallmanya o d'en Maimó. Segons F. Mogas (1927) estava al torrent d'en Cuquet, actualment d'Ardenya. Es documenta a l'any 1696 dins les possessions de Can Maimó. | 41.5371700,2.3106700 | 442499 | 4598620 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72103-foto-08296-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72103-foto-08296-101-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | És un conjunt força impressionant, totalment inèdit i que molt poca gent de la població coneix. La masia de Can Maimó es terme de Vilanova del Vallès. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72151 | Antiga escola de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-escola-de-vallromanes | XX | Edifici rectangular compost de tres cossos: un cos central més avançat amb coberta a dos vessants (que correspon al cos d'escala) i dos cossos laterals més grans amb coberta a quatre vessants. Dotada de planta baixa i pis (el cos central planta baixa, planta pis i golfes). Sota coberta del cos central, més abaix s'aprecia la llegenda 'Escola de Vallromanes'. Els cossos laterals presenten en façana un porticat en planta baixa, i a sobre el porxo, balconada a la planta primera. Tot l'edifici es mostra encalat (blanc) | 08296-149 | Nord del terme | Escola construïda el 1930 per a nens i nenes. Va ser l'escola de Vallromanes fins l'any 2006. D'acord amb la documentació facilitada per l'ajuntament (acord municipal, contracte, memòria del projecte, plànols...), sabem que per acord de la Comissió Permanent de l'Ajuntament de 'Montornés del Vallés y Vallromanas' es licita i contracta, el 1930, la construcció de 'las escuelas nacionales de Vallromanas' al contractista Pedro Casanovas Artigas després de la corresponent subhasta. El plec de condicions estableix el preu en 36.833 ptas. La memòria descriptiva -projecte (i plànols) de l'edifici -de l'any 1927- i projecte modificat (1929) estan signats per l'arquitecte municipal (firma il·legible: Manuel Cases?). De la resta de documentació, destaca: un plànol del 'solar que Don Juan Carsi cede al ilustre ayuntamiento de Vallromanas para emplazar el edificio escolar' (1929) (Superficie: 1576,80 m2); les liquidacions econòmiques de les obres per part del contractista. El projecte defineix l'edifici amb un sol cos de 21'30 m. de façana per 6'60 m. de costat. La part central constitueix el cos d'escala que distribueix els espais: dues aules en planta baixa (nens a un costat; nenes a l'altra) i diverses habitacions (dormitoris, cuines) en planta pis (mestres?) | 41.5337400,2.2986200 | 441491 | 4598247 | 1934 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72151-foto-08296-149-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo OPC | A l'entrada hi consta una placa amb el text: 'Terreno cedido gratuitamente por Don Juan Carssi Carssi'Actualment l'Ajuntament l'utiliza com a magatzem de mobiliari urbà.Superfície constrïda: 490 m2. Edifici principal: 350 m2 | 102 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72124 | Can Niubó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-niubo | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Edifici residencial amb un porxo a la façana sostingut per quatre columnes toscanes que distribueix l'edifici en dues ales. Unes escales que coincideixen amb el porxo, i que són l'accés principal de la casa, l'aixequen respecte al nivell del carrer. L'entorn està ajardinat. | 08296-122 | Avinguda de Vilassar de Dalt, 1 | 41.5336600,2.3022500 | 441794 | 4598236 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72124-foto-08296-122-1.jpg | Legal i física | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Té un relatiu interès arquitectònic. A Vallromanes hi ha d'altres cases d'aquesta època, però aquesta li hem fet fitxa per què estava inventariada a l'IPA (veure bibliografia).No hem pogut accedir a l'interior ni del jardí. Protecció: Estava anteriorment inclosa a les Normes subsidiàries de planejament municipal. | 106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72134 | Turó de Can Galvany. Nord-oest del terme. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-galvany-nord-oest-del-terme | III-I aC | Afectat per la parcel·lació urbanística | En aquest indret, situat a la falda nord-est del poblat ibèric de Sant Miquel, hi ha un petit planell on segurament es situava un nucli d'habitatges ibèrics. No s'hi ha identificat estructures però s'hi ha recollit materials arqueològics com ceràmica comuna ibèrica a torn i a mà, àmfora ibèrica, ceràmica grisa de la costa catalana, kalathos pintats, ceràmica campaniana A i B, algun fragment d'àmfora itàlica, 'tegulae' i monedes. | 08296-132 | Can Galvany | 41.5389700,2.2818000 | 440093 | 4598840 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Està al l-limit amb el municipi de Montornès del Vallès. Es tracta d'un jaciment greument afectat per la parcel·lació urbanística i la construcció de cases. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml