Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72004 | Parc de la Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-0 | <p>AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Inèdit.</p> | <p>238,7 ha del municipi de Vallromanes estan incloses en el Pla Especial d'Interès Natural (PEIN). Els seus límits són els següents: des de la confluència dels termes municipals de Sta. Maria de Martorelles, Montornès i Vallromanes, el límit segueix el torrent que porta a les vinyes de Can Barbeta, fins a enllaçar amb la cota topogràfica 325 m. Continua cap el sud per aquesta cota fins el torrent que voreja meridionalment el bosc de Can Malloles. Baixa pel torrent fins a la cota 250m i el segueix cap al sud-est. A l'aproximar-se a la carretera del Coll de Font de Cera, abandona la cota i travessa en línia recta fins a trobar la cota 300. Continua per aquesta cota en direcció est, fins a un barranc orientat de sud a nord. Descendeix pel barranc esmentat i gira a l'est .Troba el camí que porta a la urbanització de Santa Fe, el segueix cap el sud durant 200 m. L'abandona, travessa el barranc de la casa de Can Pona a la cota 300 i arriba a la cota 325. Segueix la cota fins a trobar els camps de Can Martí de Dalt, baixa pel torrent, envoltant aquests camps i els de Can Fuster. Troba el camí de Vilassar i el segueix a l'oest fins passat Can Viló. Aquí, el límit, deixa el camí i s'enfila pel turó d'en Moreu. Segueix la carena fins els turons de Can Tàvec i Mas Miquel. Des del turó de Mas Miquel el límit descendeix cap el nord-est. En arribar als camps localitzats al marge esquerre del torrent de Can Maimó, gira al sud-est tot excloent-los. Envolta els camps i segueix al nord pel marge esquerre del torrent de Can Maimó. En aproximar-se a la urbanització de Can Jornet, localitzada ja en el terme de Vilanova del Vallès, abandona el marge, travessa el torrent fins a trobar el vial sud de l'esmentada urbanització i l'accés a la urbanització de Can Xaragall. Dins aquest límits destaca l'alzinar, les pinedes de pi pinyer, la sureda, l'avellanosa i la lloreda.</p> | 08296-2 | Sud i Est del terme | <p>L'any 1989, alguns ajuntaments van començar a unir esforços per afrontar els problemes de territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'espais d'interès natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques, d'aqüicultura, de pesca, i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants d'aquests municipis, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi. El 2013 el Govern de la Generalitat amplia els limits del Parc.</p> | 41.5323400,2.2906700 | 440827 | 4598097 | 08296 | Vallromanes | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72004-foto-08296-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72004-foto-08296-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72004-foto-08296-2-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | J.Montlló/M.Guardiola (ACTIUM SCP) | Després de l'ampliació aprovada pel Govern de la Generalitat el 9 d'abril de 2013, el Parc protegeix 7.400 hectàrees repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental que inclouen part dels termes municipals d'Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Montornès del Vallès, Òrrius, Premià de Dalt, La Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins als nostres dies. El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima a la vessant del Maresme i una tendència continental a la vessant del Vallès. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats. Protecció: PEIN, Pla Especial d'Interès Natural, d'acord amb la Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals i el Decret 328/1992, de 14 de desembre. Inclós al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 com a PEIN (N-03). El PEIN apareix marcat en el plànol d'ordenació del sòl no urbanitzable del POUM. Seu institucional: Carretera de Cabrera núm. 52 1er., Cabrera de Mar (el Maresme) | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72012 | Església parroquial de Sant Vicenç de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-vicenc-de-vallromanes | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. FILGUEIRA GANZO, M. Dolors (1991) 'Sant Vicenç de Vallromanes' a Catalunya Romànica Vol. XVIII: El Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp 436. MARTÍ BONET, Josep Maria (1981) Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès oriental. Vol. I/2. Arxiu Diocesà de Barcelona, pàgs. 603-612 MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. MONTALBAN, Carme i SANTÍN, Xosé (1998) Informe de la intervenció arrqueològica al cementiri de l'església parroquial de Sant Vicenç (Vallromanes, Vallès Oriental). Inèdit. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Església parroquial situada en el nucli urbà de la població. L'actual edificació data de 1908, però conserva restes anteriors: absis d'estil romànic i campanar que podrien tenir un origen medieval però el seu alçat actual s'ha de situar l'any 1774, amb una ampliació l'any 1909 per afegir-hi el rellotge. Es tracta d'un edifici de línia gòtica, amb planta de creu llatina i una única nau, projectada per l'arquitecte Josep Maria Pericas. Actualment l'edifici està arrebossat i pintat. La portada és atrompetada, amb arc de mig punt. Al damunt hi ha un finestral, d'estil gòtic florit, d'època moderna. La teulada és de doble vessant perpendicular a la façana. El campanar es troba adossat a la dreta de la façana de l'església i és d'un sol cos paredat. Té finestres quadrades a mitja altura i quatre buits d'arc de mig punt per a les campanes. En el coronament hi ha merlets de pedra, d'estil català. En la visita pastoral del 3 de novembre del 1604 es diu:'...facen un caragol de guix i reiola pera puiar al campanar i feta, sia llevada la escala de gat'. En les visites pastorals del segle XIV es constata que hi havia 3 altars: el de Sant Vicenç, que era el principal, el de Santa Margarida i el de Sant Bartomeu. En la visita pastoral del 16 d'agost del 1508 es parla també de l'altar dedicat a Sant Sebastià. L'altar del Roser apareix per primer cop en la visita del 18 de setembre del 1610, així com el de Sant Isidre. Tots aquests altars i el que es citen de la visita pastoral del 1921 han desaparegut, arrel de la Guerra Civil. | 08296-10 | Nucli urbà. Plaça de l'Església, s/n | A l'arxiu Diocesà de Barcelona consta que ja existia parròquia l'any 1303, però dedicada a Sant Bartomeu. L'estructura primitiva va patir diferents transformacions. Es coneixen les de 1629-1630, les de 1765-1802, les de 1908-09 i les posteriors a la Guerra Civil. L'actual edifici conserva poca cosa de l'antiga església. De la visita pastoral de l'any 1921 (veure bibliografia) s'extreu que és una construcció de 1908, essent rector Francesc Cardús: 'El material empleado en su construcción es de mampostería siendo de piedra de Figaró el arco del portal de entrada y la ventana o rosetón tripartido ... Pertenece al estilo gótico de líneas muy sencillas, proyecto del arquitecto Sr. D. José Mª Pericas de Barcelona'. L'any 1998, amb motiu de les obres d'ampliació del cementiri es va realitzar un sondeig arqueològic per tal de poder detectar la presència o no de restes arqueològiques. Aquest sondeig, però, donà resultats negatius. | 41.5338500,2.2993800 | 441555 | 4598259 | 1908 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72012-foto-08296-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72012-foto-08296-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72012-foto-08296-10-3.jpg | Legal i física | Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Josep Maria Pericas, arquitecte. | L'arxiu parroquial i el tresor parroquial tenen fitxes independents, 16 i 17, respectivament.El pati de davant l'església presenta dos carreus o elements arquitectònics col·locats al terra, amb decoració esculpida vegetal (pedra artificial?) | 99|106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 72014 | Fons documental parroquial i divers referit a Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-parroquial-i-divers-referit-a-vallromanes | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975) Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona.</p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1985) 'Archivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León pp151-167.</p> <p>SANABRE, Rdo. José (1947) El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona.</p> <p>TRENS, Dr. (1926) Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIV-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu s'organitzen en seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta, el número de la parròquia de Vallromanes és el 764. Hi ha documentació diversa (censos, correspondència, nomenaments, estats de comptes, ...) des de 1831 a 1962. També trobem 62 visites pastorals, de 1305 a 1892 en la corresponent sèrie de Visites Pastorals. Sense fer una recerca completa de l'arxiu, cosa que ens hauria portat mesos de feina, si que hem buscat en els índexs de grups més comuns d'agrupar documentació referent a parròquies. Els registres trobats a banda dels ja comentats són els següents. 'Registre Communium', documentació des de 1335 al s. XIX. 'Registre Gratiarum', documentació des del s. XIV al XIX. 'Registre Speculum' en el Vol. V, foli 413 hi ha una recopilació de documentació copiada d'altres registres pel Dr. Campillo (fet el s. XVIII). Arranjament parroquials, on es troben documents relacionats amb construccions i obres de temples entre 1860 i 19455. A la carpeta 13, l'expedient 342 parla dels fets esdevinguts durant la guerra. L'arquitecte fou Josep M. Ribas. També hem trobat 2 plànols, un d'històric, en la registre corresponent. Així com un procés l'any 1800 (expedient 6). Els processos del s. XVII i XVIII no estan indexats. També existeix el rectorologi (núm. 42 pàgina 160) que arriba a l'any 1860. Els rectors que no s'han indexat s'han de buscar a la sèrie 'Colacions'. Però un dels registres amb més informació és el registre 'Elenchus'. Es tracta d'una enquesta enviada a les parròquies l'any 1921, prèvia a una visita pastoral (Vol. 25 Fol. 254-267). Són vàries enquestes, una sobre la parròquia, una altra sobre l'església i una tercera sobre cofraries i associacions religioses. Els temes són ben amplis: condició canònica, feligresia, esglésies i oratoris públics i privats, la rectoria, l'hort del rector, el rector, les rendes coadjuntors, residència, missa 'pro-populo', els sagraments, cofraries, devocions, obres socials, escoles, arxiu parroquial, llibres, la situació de l'església, estat de conservació de l'edifici altars i objectes de culte, mobiliari, cementiri,....</p> | 08296-12 | Carrer del Bisbe, 5 (08002 - Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitza en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona (Frodoino) les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abad de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Horari d'obertura al públic de dilluns a divendres de 9 a 13h. El responsable és el Dr. Josep Maria Martí Bonet. (dades 2002) | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72015 | Fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local-spal | XX | Conjunt de 17 fotografies en blanc i negre d'edificis de Vallromanes (Torre Tavernera, església parroquial,...) . Una porta la data de 1913 i la resta són de l'any 1970. | 08296-13 | Carrer Comte d'Urgell, 187 - Edifici del rellotge - (08036 - Barcelona) | El Servei fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. El llavors anomenat Servei de Conservació i Catalogació de Monuments ha tingut 4 directors en quasi un segle: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978), Antoni González i Moreno-Navarro (1981-2010) i Josep Closa (actual). Entre 1915 i 1929, la seu del servei era el Palau de la Generalitat. | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72017 | Arxiu Municipal de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-vallromanes | JUAN RICHARTE, Carme (1998) Inventari de l'arxiu municipal. Vallromanes. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Inèdit, juny-juliol de 1998. REGIDORIA DE GOVERNACIÓ i SERVEIS (1997) l'Arxiu Municipal una realitat. La Pinya, núm. 2, agost-setembre de 1997, pàg. 3. REGIDORIA DE GOVERNACIÓ i SERVEIS (1998) Creant nous serveis: l'Arxiu Municipal una realitat. La Pinya, núm. 4, juny de 1998, pàg. 4. | XX-XXI | Està format per la documentació generada pel propi Ajuntament des de la seva segregació de l'Ajuntament de Montornès, l'any 1933, fins l'actualitat. El fons està organitzat segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Segueix la divisió de Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Les 14 seccions en que s'ordena són: 1.- Administració general 2.-Hisenda 3.-Proveïments 4.- Beneficència i assistència social 5.-Sanitat 6.-Obres i urbanisme 7.-Seguretat pública 8.-Serveis militars 9.- població 10.-Eleccions 11.-Ensenyament 12.- Cultura 13.-Serveis agropecuaris i medi ambient 14.- Col·leccions factícies. L'Arxiu està distribuït en tres espais dins del mateix edifici de l'Ajuntament. Volum i suport: 1348 unitats de descripció, 155 metres linials. La documentació és de lliure accés, seguint els procediments organitzativament establerts, llevat d'algunes sèries que contenen dades considerades sensibles d'especial protecció segons la legislació vigent | 08296-15 | Nucli urbà. Plaça de l'Església, 6 | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72017-foto-08296-15-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | L'any 1998 l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona va elaborar un projecte d'inventari i catalogació d'aquest arxiu, a càrrec de Carme Juan i Richarte.El 20 de novembre de 2007 l'Ajuntament s'adherí al programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona .Per al període anterior a la creació del municipi cal acudir al fons del municipi precedent de Montornès del Vallès, conservats a l'Arxiu Municipal de Montornès del Vallès. Resta pendent reclamar a l'Ajuntament de Montornès la documentació referent a Vallromanes anterior a 1933. Es una qüestió poc urgent donat el poc espai disponible de dipòsit d'arxiu. La comunicació amb l'Arxiu de Montornès es manté amb fluïdesa. | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72021 | Alzina de Cal Pirrot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-pirrot | Alzina centenària (de l'espècie Quercus ilex ssp ilex L.) de grans dimensions. A pocs centímetres de terra, el tronc ja es divideix en tres eixos principals, de 2.25, 1.75 i 1.75 metres de diàmetre que, a la vegada, es van subdividint profusament formant una gran capçada densa. El fet que el tronc principal es divideixi gairebé des de la base fa que, tot i tenir un diàmetre considerable, l'arbre no sigui massa alt. D'aquests tres eixos principals, el que creix cap a la carretera BP-5002 se li han anat tallant branques a fi que no afectés la circulació dels cotxes. | 08296-19 | Riera de Vallromanes amb l'encreuament de la BP-5002 | Expliquen un fet històric, que un dia llunyà, enmig d'una gran tempesta, l'home de Cal Pirrot va voler aixoplugar-se sota l'alzina amb el seu carro, que anava carregat de maons d'obra. Quan anava a posar la falca, a la part del darrera del carro, la càrrega es va esllavissar al seu damunt, provocant-li la mort. Per aquest motiu hi ha una creu en un dels seus troncs. | 41.5352200,2.2915100 | 440899 | 4598417 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72021-foto-08296-19-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Guardiola (ACTIUM SCP) | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72022 | Alzines de l'Avinguda Galvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-lavinguda-galvany | REGIDORIA D'URBANISME (1997) 'Urbanització de l'Avinguda de Can Galvany'. La Pinya núm. 1, abril-maig de 1997. Vallromanes, pàg. 7. REGIDORIA D'URBANISME (1997) 'L'avinguda de Can Galvany: una realitat'. La Pinya núm. 2, agost-setembre de 1997. Vallromanes, pàg. 7. | Conjunt de dotze alzines (Quercus ilex subespècie ilex L.) de grans dimensions, algunes d'elles centenàries i altres quasi, disposades en filera al llarg del parterre de l'avinguda Galvany, creant un ambient ombrívol i frescal. Els perímetres fluctuen entre els 0.78 i 2.86 metres, tres d'elles amb més de 2 metres i només quatre per sota d'un metre de perímetre. Les més grosses tenen la base descalçada de sorra mig metre, veient-se part de les arrels. | 08296-20 | Nucli urbà. Av. Galvany, s/n | Quan es va urbanitzar aquest sector, es van conservar les alzines enmig d'un passeig en el qual es va posar una escultura al·legòrica als arbres (veure fitxa 28). | 41.5342100,2.2987500 | 441502 | 4598300 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72022-foto-08296-20-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Guardiola (ACTIUM SCP) | Declarat per l'ajuntament 5.10.1995 Arbre d'Interès Local (Donat d'alta per la GC a l'Inventari Arbres monumentals i d'int. Local i comarcal). Catáleg Bens a Protegir POUM 2008. N-02 Esp. botan. Element d'Interès | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 72024 | Torre Tavernera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-tavernera | <p>ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. BAULIES, Jordi (1991) Gran geografia comarcal de Catalunya. Vol. 2. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 275-277. CATALÀ i ROCA, Pere (1983) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. CATALÀ i ROCA, Pere (1969) Els castells catalans. Vol.II, Rafael Dalmau editor. Barcelona, pàgs. 292-298. MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit.</p> | XVIII | Seu corporativa del Club de Golf, que assegura un manteniment acurat | <p>Antiga masia fortificada, rehabilitada el 1718 (data a la façana), coneguda com Casa Palau o Torre Tabernera. Segons fonts i tradició, l'edifici podria ser originari del segle XII, antigament anomenat 'lo Castell Vell (en contraposició al Castell Nou, el Castell de Montornès o de sant Miquel, que és BCIN). Edifici de façana rectangular, teulada doble vessant. A la seva façana es troben sis plafons de 2,60 por 1,50 metres, fets de rajoles de ceràmica, a l'estil Lluís XIV, de principis del segle XVIII. Es dedueix que aquests sis quadres, per la numeració que duen, haurien d'haver format part d'una col·lecció de vint que haurien d'haver envoltat la casa. Presenten cadascuna els retrats dels propietaris. Les imatges representen: 1- Jeroni de Montornès; 2 - Guillem de Montornès; 3 - Pere de Montornès; 4- Jeroni de Montornès abans Armengol; 5 - Isabel Joana de Montornès; 6 - Miquel Joan de Taverner i de Montornès, net del darrer Jeroni. La importància d'aquesta obra rau en aquesta època, les representacions en façanes es limitaven a imatges de sants, no als propietaris, com és el nostre cas. A la façana principal hi ha una inscripció (de fet n'hi ha 2) gravada en pedra 'VETUS HOC CASTRUM SIVE DOMOS ANTIQUA 1.718', que permet fixar la data de l'edificació de la casa. L'edifici està rematat en un extrem per una torre de planta rodona (possiblement anterior) i compta amb diversos elements constructius que semblen correspondre a successives reformes. El conjunt està format també per una capella, Sant Andreu del Castellvell (fitxa propia, 24) . Altres elements del conjunt: un monòlit amb una pica; una bassa; casa annex (cobert) Es la seu del Club de Golf Vallromanes</p> | 08296-22 | Carretera BP-5002, Km. 8-9 | <p>Torre Tavernera és una mansió senyorial, edificada el 1718 per Oleguer d'Ardena Taverner Montornès, Comte de Darnius, sobre I'antic Castell Inferior o Castell Vell dels Montornès, que va ésser destruït durant la Guerra de Successió pels partidaris del rei arxiduc. Els senyors del Castell de Montornès hi residiren fins a finals del segle XVIII, ja que aleshores, en passar la senyoria als Fiveller, es traslladaren a viure a Teià, on també es guarda l'arxiu. Segons notícies de Mn. Sever Pratginestós, copiades per F. Mogas (veure bibliografia), pren el nom de Tavernera abans de l'any 1595, per haver casat D. Bernat de Taverner amb Jerónima de Montornès, filla i hereva de Jeroni i Elizabeth de Montornès. Ens diu que amb el nom de Montornès ja està documentada a mitjans del s. XII. En alguns documents és coneguda pels seus propietaris com a 'Castell inferior'. La Torre Tavernera, segons indica Mn. Mas (1904:173) 'en temps mes antichs era nomenada lo Castell Vell, del que'n resta la torre rodona del homenatge á un ángul del edifici actual, creyent que'l nom de Castell vell es per que mes tart va edificarsen un altre dalt de la montanya de Montornès'. En canvi a les notes de Mn. Pratginestós (Mogas 1927) es confonen el castell vell amb el del turó de Sant Miquel. Així, el Vil·la Romanos del bisbe Frodoi es podria correspondre amb una vil·la d'origen romà (que encaixa amb les troballes efectuades) i de llarga pervivència cronològica. Amb la posterior formació de l'estructura feudal, es bastiria el Castell de Montornés o de Sant Miquel al turó dels mateix nom. Aquest castell està documentat des del 1108, i fou possessió dels Montornès (inicialment com a castlans, després com a possessors) fins el 1621, quan va passar als Taverner, els quals es van convertir al final del S. XVII en els comtes de Darnius. El 1718 e! comte de Darnius reedifica l'antiga masia de la Torre Tavernera, al peu del castell, convertint-se així d'ara en endavant en residència dels senyors del castell de Montornès, els quals, al final del segle XVII eren els Fiveller, que van heretar també el títol de comtes de Darnius, i al segle XIX ho eren els Martorell. Al final d'aquest segle la propietat del castell i de la Torre Tavernera van passar a mans dels propietaris actuals, els comtes d'Alba de Liste. Les obres de restauració i ampliació de la Casa Palau per ubicar-hi les instal·lacions del Club de Golf, que van començar el 1968, van ésser dirigides pel Cap d'Ornament de l'Ajuntament de Barcelona Sr. Ros de Ramis. La inauguració del Club va tenir lloc el 1972.</p> | 41.5335100,2.2860700 | 440444 | 4598231 | 1718 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72024-foto-08296-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72024-foto-08296-22-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Lúdic | BCIL | 2022-03-18 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Es la seu del Club de Golf Vallromanes (inaugurat el 1972). Protecció. Està inclos al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008. E-66. Edificis, com a BCIN. És un error. En el Registre de la GC aquest bé no està classificat BCIN, ni tant sols com a castell. Tot que com a mas fortificat ho podria ser, no està donat d'alta com a tal per la GC. El catàleg afirma que està específicament protegit per la GC els plafons ceràmics de la façana, però aquesta protecció no és certa. | 94 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 72025 | Festa Major de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-miquel | MAS DOMÉNECH, Mn. Josep (1904) Notes històriques de la parròquia de Vallromanas. Deganat del vallès y Bisbat de Barcelona. A MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. | Festa Major de Sant Miquel o d'estiu, en contraposició a la festa de Sant Vicenç o festa major d'hivern. 29 de setembre. A les activitats desenvolupades s'hi pot trobar la barreja típica de les festes majors dels nostres temps, combinant tradicions artístico-culturals amb activitats esportives i musicals i lúdiques modernes o innovacions pròpies dels temps actuals. Entre els actes fixes més tradicionals i que confereixen una identitat pròpia a les festes majors trobem: el pregó inaugural, l'Ofici a l'església, balls d'envelat, gegants, sardanes, correfocs, cercaviles, castell de focs. | 08296-23 | Vallromanes | Per ser exactes, caldria dir festa menor de Sant Vicenç, ja que actualment com ha passat a la majoria de poblacions, la festa d'estiu s'ha convertit en l'autèntica festa Major. En el cas de Vallromanes la celebració es realitza per Sant Miquel, copatró del municipi, el dia 29 de setembre. El dia 29 de setembre de 1906, es portà l'antiga i restaurada imatge del Sant en processó a l'església parroquial, que antigament es venerava a la capella del castell de la muntanya de Sant Miquel, ja que a l'any 1838 la capella fou saquejada i des de llavors es va deixar de celebrar-hi l'aplec. | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72026 | Sant Andreu del Castellvell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-del-castellvell | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. FILGUEIRA GANZO, M. Dolors (1991) 'Sant Vicenç de Vallromanes' a Catalunya Romànica Vol. XVIII: El Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp 436. MARTÍ BONET, Josep Maria (1981) Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès oriental. Vol. I/2. Arxiu Diocesà de Barcelona, pàgs. 603-612 MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XII-XIII | Excessivament restaurada a partir d'unes restes originals. | Esglèsia d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó seguit, coronada al costat de llevant per un absis semicircular cobert amb una volta de quart d'esfera. La façana és coronada per una petita espadanya sense campana i per quatre pinacles de base quadrada. L'entrada a l'absis es fa a través d'un arc triomfal. Tot l'interior de l'ermita és enguixat. A la dreta de la nau es troben dues petites fornícules amb arc conopial: l'una, al costat de l'absis, serveix per a protegir els llibres, mentre que l'altra, una mica més gran i al mig de la nau, no té cap funció específica. Les obertures a l'exterior s'han resolt amb dues finestres de doble esqueixada, una a cada costat de l'absis, fetes amb pedres regularment tallades i coronades amb un arc de mig punt. La porta d'entrada es troba a ponent i està aixecada per quatre esglaons, segurament es va obrir l'any 1718 en el marc de la rehabilitació de la Torre Tavernera feta per Oleguer d'Ardena Taverner i Montornès, en general poc fidel a l'estil original. A cada costat de la llinda es poden veure els escuts que sembla que corresponen als Montornès. A la façana de migdia s'endevina clarament la porta original, però es troba tapiada. L'aparell s'ha fet amb còdols i maons rejuntats amb morter, sobretot la part de dalt de l'edifici, però també els contraforts de la paret de tramuntana on, a més, s'han col·locat carreus escairats. | 08296-24 | Carretera BP-5002, Km. 8-9 | Pertanyia a la parròquia de sant Vicenç de Vallromanes. No hi ha cap referència a l'ermita fins el testament de Pere de Montornès, de l'any 1157. Però a Vallromanes hi havia hagut una altra ermita dedicada a Sant Andreu: la de Sant Andreu de Llobons. Queda el dubte de quina de les dues fou la beneficiada per Pere de Montornès. L'any 1196 un altre Pere de Montornès i la seva esposa donen a l'església del castell i a 'honra de Sant Andreu Apòstol' les tres quartes parts del delme dels fruits que es facin al castell perquè el rector celebri dues misses cada setmana a la capella de sant Andreu. Segons documentació, la capella albergava reliquies dels sants Angel, Felicià i Marcel vingudes de Roma a finals del S. XVII. La imatge de sant Andreu que dóna nom a la capella fou traslladada a principis de segle XX (1912-13) a la casa Bru de Teià, propietat de la Marquesa d'Alba de Liste. | 41.5330600,2.2865800 | 440486 | 4598180 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72026-foto-08296-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72026-foto-08296-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72026-foto-08296-24-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Pel seu emplaçament també és coneguda com a Sant Andreu de la Torre Tavernera.Protecció: Abans del Catàleg 2008 estava inclosa a les Normes subsidiàries de planejament municipal. | 92|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72029 | Pedra del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-del-diable | AMADES, Joan (1936) La terra. Tradicions i creences. Biblioteca de tradicions populars, vol. XXXVIII, pàgs. 63 i 64. AMADES, Joan (1941) 'Mitología megalítica' a Ampurias III, Barcelona,pàg. 114. SAMSÓ, O (1968) Catalunya mediterrània. Ed. Tàber. Barcelona. Col·lecció'Terres i homes dels Països Catalans'.Pàg. 152. UBACH, Pau (1994) Memòriess etno-arqueològiques. 6.000 anys d'història en el Maresme. Vilassar de Dalt, 1934-1993. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador. Argentona. | Llegenda que té com a protagonista una pedra granítica, de grans dimensions, i el dimoni. El senyor Vicenç Corbera recorda com el seu pare (senyor Miquel Corbera Pont) explicava aquesta rondalla: Una noia anava a buscar aigua a la font i sempre es trobava el dimoni reposant en una pedra del camí. Aquest li preguntava qui era i on anava. Ella responia que era de Ca la Molinera i que anava a buscar aigua a la font d'en Joaquim pels seus pares. El dimoni li proposava que a canvi de la seva ànima mai més hauria de trajinar amunt i avall per anar a buscar l'aigua. Quan va saber això una dona del poble va proposar a la noia escaldar un pollastre a les dotze de la nit, per treure-li la força. El dimoni no va tornar a aparèixer deixant una enorme pedra sense endur-se, ja que constantment traginava pedres amunt i avall. Alguns deien que aquella pedra feia el mateix tamany que el buit que hi havia en el Pont del Diable de Martorelles, abans de la restauració. | 08296-27 | Can Galvany. Est del municipi | En Pau Ubach també parla d'aquesta pedra (1994, pàg.197) '...menhir conegut per la Pedra del Diable, que es trobava en el peu del camí que va de Vilassar per Pedrells a Can Gurguí, que ells havien vist dret: per indicacions seves, anàrem al lloc indicat i encara vàrem poder veure la pedra ajaguda ran del camí: era de granit i les seves mides aproximades feien dos metres trenta-cinc centrímetres de llargada per uns seixanta-sis centrímetres d'amplada, per cinquanta centrímetres de gruix (...) uns quants anys més cap aquí va ser trencada, sense cap mirament, quan eixamplaven el camí .....'. Hi ha paral·lels d'aquesta llegenda, geogràficament molt propers ,com el cas del Dolmen de la Roca d'en Toni a Vilassar de Dalt. La informació més antiga que trobem ens la proporciona J. AMADES (1936). La llegenda que explica en aquesta obra es refereix al Pont del Diable de Martorell i la pedra es troba prop de Palau-Solità. Especifica que una de molt semblant referida a aquest dolmen fou recollida del geògraf Enric Ribes, que li va explicar l'any 1935. El mateix Amades (1941) en un treball de síntesi torna a referir la mateixa llegenda aplicada al Dolmen de La Roca d'en Toni de Vilassar. Finalment Samsó (1968) aprofita la informació d'Amades en la seva obra, però sense citar la font. | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | La pedra es troba al costat d'un camí o corriol de forma isolada, posada allí mecànicament quan arreglaven el camí. Per aquesta raó no té fitxa d'element immoble o natural i només hem fet fitxa de p. Immaterial. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72030 | Natura Industrial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/natura-industrial | REGIDORIA D'URBANISME (1997) 'Urbanització de l'Avinguda de Can Galvany'. La Pinya núm. 1, abril-maig de 1997. Vallromanes, pàg. 7. REGIDORIA D'URBANISME (1997) 'Ll'Avinguda de Can Galvany: una realitat'. La Pinya núm. 2, agost-setembre de 1997. Vallromanes, pàg. 7 | XX | Monument urbà composat de dues estructures metàl·liques de format vertical. D'un eix central neixen, en totes dues, diverses 'branques' que s'enlairen guanyant la llei de la gravetat. Es troben ubicades en un passeig, en l'espai deixat per dos grups d'alzines. Representen la continuïtat d'aquesta filera de 12 alzines, algunes d'elles centenàries. El color de les dues estructures és de rovell. | 08296-28 | Nucli urbà. Avinguda Galvany, s/n | El projecte de la urbanització de l'Av. Galvany es va pensar a partir de l'eix de les alzines centenàries. L'autor del projecte, en el moment de la seva realització, era tècnic municipal de l'ajuntament. Aquesta obra fou finalista dels premis FAD de l'any 1997. | 41.5343800,2.2994000 | 441557 | 4598318 | 1997 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72030-foto-08296-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72030-foto-08296-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72030-foto-08296-28-3.jpg | Inexistent | Pop Art|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Josep Maria Dedeu | L'obra provocà forta controvèrsia en el poble entre els partidaris i els detractors de l'escultura, que també es coneix col·loquialment com 'Le cometes' | 117|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 72031 | L'alba i el capvespre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalba-i-el-capvespre | MARCH i REÑÉ , Martí (dir.) 1985. Diccionari ràfols de artistas contemporaneos de Cataluña y Baleares. Vol. I, pàg. 201 | XX | Escultura metàl·lica al·legòrica feta per Josep Bofill Moliné. Materials usats: pedra i bronze. | 08296-29 | Nucli urbà. Plaça de l'Església s/n | Escultura ubicada a la plaça de l'Església l'any 1989. Josep Bofill Moliné va néixer l'any 1942. És escultor i pessebrista, fill del també pessebrista Josep Bofill Herrero. Va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. Va rebre el 2n premi del Concurs per al Monument al gos abandonat de Barcelona i va entregar al President de la Generalitat una al·legoria de Sant Jordi. Ha fet diverses exposicions. La crítica l'ha definit com a 'naturalista idealista de tall tradicional'. | 41.5334000,2.2989200 | 441516 | 4598210 | 1989 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72031-foto-08296-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72031-foto-08296-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Josep Bofill Moliné | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72032 | Can Poal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-poal | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVI-XVIII | Rehabilitació feta recentment, convertida en restaurant. | Masia situada a la dreta de l'església parroquial. Estructura típica de la casa rural catalana: planta quadrangular, amb la teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Els murs són sostinguts per quatre contraforts situats als angles. Actualment no és simètrica per l'existència d'un cos afegit, probablement posterior, a la dreta. La portalada és d'arc de mig punt i dovellada. La finestra superior té el dintell i el bancal de pedra. Les altres dues finestres, possiblement són afegides. | 08296-30 | Nucli urbà. Avinguda de Vilassar de Dalt | Antigament hi havia una vaqueria. Quan es va fer l'inventari el 2002 estava en estat ruïnós. Ara és un restaurant de categoria alta | 41.5336400,2.2999000 | 441598 | 4598236 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72032-foto-08296-30-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Protecció: estava protegida per les antigues Normes subsidiàries de planejament municipal. Tenia era, bassa, pou i llac. Actualment llueix una pica cuadrada de pedra a l'entrada del cos lateral, a la part dreta, i també dos bancs correguts a banda i banda de l'entrada principal. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72033 | Roca Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-foradada-0 | GALERA i ISERN, Lluís (1966) 'Les restes d'una cultura lítica de grans prroporcions al Maresme', a Serra d'Or, núm. XX MONTLLÓ, Jordi (2003). 'Prospecció arqueològica de Can Cabrit-Roca Foradada. Memòria de l'Intervenció. Servei d'Arqueologia. Generalitat de C. | Roca granítica de grans dimensions, foradada (1,10 x 1,40 mts) en la seva part lateral. Es troba enmig d'un bosc d'alzines amb petites afloracions granítiques. La Roca Foradada és un bloc granític amb un perímetre aproximat d'11 m, amb una planta de 3,64x3,75x2,66 m. La cavitat mesura 1,40x1,10x0,93 m i la boca 1,94x1,02 m. A banda i banda de la boca s'observen uns rebaixos de forma cilíndrica. A la part superior s'hi ha detectat unes cassoletes, on la mes grossa té un diàmetre de 0,36 m. | 08296-31 | Coll de Cal Cabrit | Aquest tipus de formacions han generat innombrables interpretacions imaginatives, totes elles sense cap base científica. A diferència dels paral·lels més propers que cita Lluís Galera en el seu article, la Roca Foradada és d'un tamany molt inferior i no es pot identificar cap traç clar d'intervenció antròpica. A més La Cova d'en Nadal i la de Can Gol tenen restes arqueològiques. Cosa que no passa a la Roca Foradada. Interpretar la Roca Foradada com una gàbia és una més d'aquelles hipòtesis més imaginatives que verídiques. | 41.5357400,2.3116900 | 442583 | 4598461 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72033-foto-08296-31-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Guardiola (ACTIUM SCP) | Segons informació oral del Sr. Vicenç Corbera, el seu pare li havia dit que s'havia aprofitat el forat d'aquesta roca per coure-hi pa en un forn improvitzat.Destacar que es veuen remocions de terres, sobretot en els baixos de les roques d'aquest indret.En el Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 la Roca Foradada (també denominada Bosc de la Roca Foradada) està tipificada com a jaciment arqueològic (J-26; BCIL). Es dona la circumstància de que també es BCIL per declaració del Ple del Consell Comarcal el 2009 (la petició l'havia fet l'ajuntament el 4 de març de 2003). Segons la fitxa del catàleg, l'any 2001 s'inclou la Roca Foradada en la categoria de 'coves sepulcrals artificials'. També diu que l'any 1999 es va recollir una resta lítica de talla, que segurament s'hagi de relacionar amb la Roca Foradada o la Pedra dels Sacrificis. També esmenta que dins el bosc, a uns 200 m a I'oest del punt anterior, es localitzà una construcció de planta rodona, amb murs de pedra i calç, amb restes de cendra a l'interior. S'hi va recollir una mostra ceràmica que consta de 22 fragments de cuita reductora. Al 2003 s'observaren diverses formacions granítiques de gran format, susceptibles d'haver estat utilitzades com a llocs d'enterraments, aixopluc o altres finalitats antròpiques, però de difícil atribució i interpretació. El març de 2003 J. Montlló realitza una prospecció com a intervenció preventiva en motiu de Pla Parcial de Cal Cabrit, amb resultats negatius. Es prospectà una area de 45.270 m2 a l'entorn de la Roca Foradada i la masia de cal Cabrit, sense localitzar-se restes ceràmiques, òssies o lítiques; únicament es documentaren feixes de conreu. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 72034 | Font de Can Gurguí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-gurgui | ROVIRA, Amadeu i GURRI, Josep (2000) 'Les fonts del Vallès oriental: de Sant Fost a la Roca', a Lauro núm. 19 de desembre de 2000, pàgs. 18-28. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XIX | Font antropitzada amb una petita àrea d'esbarjo (banc i taula rodona de pedra). La deu raja per un tub metàl·lic i va a parar a una pica. L'aigua omple el safareig que queda al costat esquerra (7 x 4 m), amb un rentador. Hi ha una inscripció al damunt del doll d'aigua, encapçalada per una J i una L capitals, que són les inicials de Joaquim Lairet (propietari d'aquests terrenys). A sota hi ha la data de l'any 1899 i una inscripció que diu 'Fuente de Can Gurguí. Vallromanes. Partido judicial de Granollers'. A l'esquerra hi ha una rajola molt deteriorada que ve a dir el mateix. La font queda protegida dels raigs del sol per unes alzines, que creixen muntanya amunt, i uns àlbers centenaris, que creixent muntanya avall. | 08296-32 | Can Galvany. Est del municipi | 41.5323400,2.3150100 | 442857 | 4598081 | 1899 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72034-foto-08296-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72034-foto-08296-32-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | L'aigua ve de la mina de can Gurguí, al mig del bosc. | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72036 | Col·lecció arqueològica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-0 | Col·lecció arqueològica fruit de les prospeccions realitzades per Xose Santín durant l'any 1999. Hi ha un total de 3 caixes de plàstic. A la caixa vermella hi ha 26 bosses de material de la Vinya de Can Corbera. En algunes etiquetes posa Vinya de Can Barbeta o Coll de Corbera. Aquest indret correspon a la fitxa que hem denominat Coll de Can Corbera. El material és bàsicament ibèric. Destaquen una fusaiola, un fragment d'escòria i vernís negre. A la caixa de fruita blava hi ha un total de 45 bosses. El material prové dels camps d'algunes masies de Vallromanes com Can Panna, Can Maioles, Can Genís, Can Vinardell, Ca l'Agutzil, Can Cabrit, Can Sala Gros, Can Gordi, Can Balet, .... Tot aquests fragments són d'època moderna, fruit de l'activitat continuada en aquests camps. Destaquen, però, unes bosses amb material ibèric, una retolada amb el topònim 'Camí darrera La Torre' i les altres dues fent referència a llocs molt propers del poblat ibèric de Sant Miquel. Tot i que no ho podem assegurar donada la mancança d'una memòria científica dels resultats d'aquestes prospeccions. A la caixa blava petita hi ha materials de Can Genís: material constructiu romà, 1 fragment de vernís negre i una bossa amb ceràmica ibèrica oxidada. | 08296-34 | Nucli urbà. Plaça de l'Església, 6 | Aquestes prospeccions formen part d'un conjunt d'activitats realitzades pel Departament d'Història Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigides per Xose Santín i Carme Montalban. | 41.5337000,2.2989200 | 441516 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Física | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Es troben a les dependències municipals (a l'Arxiu Municipal), tot i que haurien d'estar dipositades en les dependències assignades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El 2013 l'Ajuntament va demanar formalment al Servei d'Arqueologia de la Generalitat la retirada d'aquest material, però no va obtenir resposta. | 94 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 72038 | Can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boter-3 | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII | Edifici civil. Casa que està adossada pels dos costats a altres construccions. Teulada d'un únic aiguavessant. Façana dividida en tres parts: la porta d'accés, un balcó superior, i entremig, una petita obertura emmarcada per 4 blocs de pedra granítica. Sobre la llinda hi ha una creueta inscrita dins un triangle i gravada sobre la pedra. L'angle dret de la façana te un acabament en blocs de pedra. La resta és arrebossat. Cara a migdia i ponent. La façana presenta una llegenda amb rajola: 'Celler de l'Avi' | 08296-36 | Nucli urbà. Carrer de Vista Alegre, 24 | El nom es deu a que s'hi feien botes. Després s'hi va instal·lar el barber i més endavant la costura de les noies.Pertany a la família Mogas des del besavi Vicenç Mogas i Riera, que era fuster i deuria fer botes. Abans era propietat de la família Pungol. La casa conserva una col·lecció d'objectes vinculats a la història de la família, de la que hem fet una fitxa. | 41.5327300,2.2984300 | 441474 | 4598135 | 1756 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72038-foto-08296-36-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Protecció: El Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 protegeix 4 cases del c/Vista Alegre a la fixa E-71 com a BCIL , les cases num. 18, 20, 22 i 24 (aquesta darrera, can Boter). (Entenem el num. 24 inclós malgrat el num. 24 no es cita en l'enunciat -aquest només esmenta els immobles num. 18, 20, 22- pero a la descripció de la fitxa si que s'esmenten els 4 immobles, inclos el 24).Segons García Pey (2003: 32), en una feixa per sobre la casa, a ponent, es situa l'era de can Boter, un espai de terra que es netejava per batre mongetes i faves, i també blat. Més endavant s'hi construí un enrajolat, on hi havien estat els pallers. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72039 | Can Sala Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-gros | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVI-XVIII | Pagesia amb dos edificis, Can Sala Gros Nord i can Sala Gros, ponent. La masoveria és la part més antiga d'aquesta finca que ara es troba dividida. La torre fou un afegit posterior, del s. XIX, tal com indiquen les dates aparegudes en elements arquitectònics al fer-se les presents reformes. Es va aixecar damunt l'antiga era. La masoveria té un cos principal quadrangular, amb teulada a doble vessant, però carener paral·lel a la façana. A l'esquerra hi ha un cos més petit, que feia les funcions de pallissa. La façana del pis superior té dues obertures arcades. A la façana hi ha un rellotge de sol circular i una rajola que posa: CUARTEL/2ª/MEDIODIA. L'interior presenta la distribució típica, amb la cuina a la dreta del vestíbul, que alhora era l'entrada del cavall. La quadra estava darrera la cuina i al costat del celler. El celler conserva l'estructura originària amb els cups per premsar el raïm i la premsa (hi ha 3 premses de tipologies diverses). | 08296-37 | Sud del terme | Sembla que durant les Guerres Carlines fou una caserna militar. Antigament s'hi havia instal·lat un forn de vidre del que no es conserva cap resta visible. | 41.5293700,2.3114900 | 442561 | 4597754 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72039-foto-08296-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72039-foto-08296-37-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | L'era, a llevant de la casa, està ocupat per un porxo i un garatge. Darrera la casa, til·ler de gran bellesa, mutilat per un llamp el 1992. Mina i safareig. També s'anomenava la casa Sala Vidrier, perque havia tingut un forn de vidre. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72041 | Can Galantó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galanto | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Masia orientada al S. amb cos central quadrangular amb teulada a doble vessant i carenat perpendicular a la façana. Disposa d'un porxo a la dreta i un cos afegit per la part posterior. També disposa de mina, era i dos pous. La mina i un dels pous tenen una fitxa a part, però el pou més allunyat i d'una arquitectura més comuna l'hem inclòs en la fitxa de la casa i adjuntem una fotografia. | 08296-39 | Sud-est del terme | El nom antic és Can Galantó, però durant els anys 30 es va començar a conèixer com a Can Roig, ja que el propietari era de cabell pel roig i de tendències polítiques d'esquerres o comunista. Per tant, el destí es va confabular per què s'anomenés Cal Roig. Els propietaris actuals, quan van comprar la casa fa uns 30 anys, van preferir recuperar el topònim antic. Per això en alguns plànols encara surt com a Cal Roig. La façana de la masia conserva una antiga retolació amb el nom de can Galantó. | 41.5279500,2.3065800 | 442150 | 4597599 | 1855 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72041-foto-08296-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72041-foto-08296-39-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Recentment restaurada. No s'observen dovelles.El catàleg municipal de protecció de 2008 protegeix especificament el pou adjunt a la casa. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72042 | Can Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cirera-0 | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVII | Conjunt format per l'antiga masia, la nova residència annexa i la cort del bestiar. La masia, orientada al S., és de planta rectangular amb tres ampliacions posteriors, encara que conserva la distribució primitiva. A la cuina hi ha una llar de foc i un forn de pa que es reflexa a l'exterior com un cos semicircular fet de còdols. El carener és paral·lel a la façana i es pot veure que la teulada fou aixecada sobre el nivell de l'original. A la façana només hi ha dues finestres amb bancals i dintells de pedra. Tipologia de la masia: correspondria al tipus I de Danés (1933) i Garí (1983). La nova casa que s'hi afegí al costat dret data de finals de segle passat i no té massa interès arquitectònic. | 08296-40 | Carretera BP-5002, Km 7-8 | Possiblement la masia sigui del segle XVII, encara que actualment no es pot veure la data enlloc, perquè fou esborrada en unes obres d'instal·lació elèctrica. Només es recorda que les dues primeres xifres eren un 1 i un 6 . Segons García-Pey (2009:58) la casa es del XVII i fou restaurada el 1900, quan se li afegeix la part més nova, a ponent. Conserva un fons documental integrat per 17 pergamins (veure fitxa 125). L'últim Cirera fou Ma Josefa Maimó i Cirera. Per acta notarial sabem que el canvi de familia es produeix l'any 1897 a favor de Federico Esteve i Llubí. | 41.5265900,2.2980500 | 441437 | 4597454 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72042-foto-08296-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72042-foto-08296-40-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Protecció: ja estava protegit a les anteriors normes subsidiàries de planejament municipal.Seria important que els pergamins conservats a la casa es protegeixin i s'estudiin (fitxa 125).Prop de la casa hi ha la Font de l'Alba, però està assecada. També té un safareig de recollida d'aigua del torrent. En el camí que puja a la casa hi ha una gran bassa 20x14x1'90 amb 7 graons per baixar-hi.El propietari de la casa va mostrar una sitja apareguda en el decurs de les obres de remodelació de la vivenda. Es tracta d'una sitja de grans dimensions que no ha proporcionat cap material associat, però que probablement dati d'època moderna. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72043 | Can Rafart (La Joyosa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rafart-la-joyosa | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. DICCIONARIO RÀFOLS DE ARTISTAS DE CATALUÑA, BALEARESy VALENCIA. Vol. II , pàg. 583. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Torre d'estiueig que conserva, en part, la tipologia d'algunes masies: teulada a doble vessant i un cos central, també de doble vessant i més elevat. Té quatre plantes. La part de baix de la casa forma un porxo tancat per tres arcs irregulars i un d'ells sobreposat als altres dos. Unes escales laterals condueixen a una terrassa del segon pis, amb una barana de maó, que està coberta a la part esquerra per una altra terrasseta aixecada sobre unes columnes de maó vist en espiral. La part baixa de la casa està feta de pedra vista, i la resta és arrebossada. Hi ha decoracions i complements fets de mosaics a base de rajoles trencades. Tant els balcons com les finestres són coronades amb diferents esquemes geomètrics. Sobre això hi ha un plat ceràmic emportat. Les xemeneies també estan recobertes de picadís de rajoles, així com el nom de la casa (Joiosa 1914) i un rètol de benvinguda, sobre la porta d'entrada, que diu 'Ave Maria'. Sobre l'angle dret del mur de la façana es veu un element decoratiu de pedra en forma de gàrgola, però que en realitat no en fa la funció, ja que no rep cap canaló d'aigua. Actualment serveix de suport per a una cistella de ferro forjat i serveix de làmpada. Sobre l'angle esquerre del mur de la façana hi ha una fornícula amb pinacle de pedra d'estil neogòtic (element característic del modernisme) que emmarca la figura d'un sant. Al costat de l'entrada del primer pis hi ha una capelleta amb un mosaic de 12 rajoles, emmarcades per una sanefa de ceràmica, que representa la Mare de Déu de Montserrat amb el Nen. Al damunt hi ha una teuladeta d'obra. de dues aigües i a la part inferior una cartela destinada a posar-hi flors o ciris. A l'interior destaca una capella que s'afegí als anys 30, però no es va poder acabar per l'esclat de la Guerra Civil. L'entorn de la casa està ajardinat i forma un conjunt harmònic. Hi ha un pou i una font d'estil imitant el modernisme. | 08296-41 | Carrer de la Marinada, 5 | La casa és un encàrrec del pare de l'actual propietària, el mestre Sebastià Rafart Llates, compositor i director d'orquestra i autor del cant a Vallromanes, que violia fer4-se una casa modernista. Per aquest motiu, també es coneix amb el nom de Can Rafart. També es coneix com a Vila Joiosa -per influència de la vila alacantina- a suggeriment de l'arquitecte. Rafart fou un amant de les antiguitats i gran col·leccionista. Part de la seva col·lecció es conserva a l'interior d'aquesta casa. Hi ha força mobiliari antic, destacant una calaixera de noguera de 1763 i quatre llits olotins de 1700. També hi ha armes, ceràmiques, quadres, gravats. Destaca un missal de grans dimensions del segle XIV. Quan esclatà la Guerra Civil foren requissades totes les antiguitats i traslladades a Granollers per fer-ne exposició pública juntament amb d'altres col·leccions requissades. Però al finalitzar la Guerra van rebre notificació de les autoritats pertinents per què anessin a recuperar les seves pertinences, en un fet poc freqüent. Pel que fa a l'arquitecte, Ubald Iranzo, sabem que estudià a Barcelona i es llicencià l'any 1879. Fou cap de Secció de la Oficina de Urbanización y Obras de l'Ajuntament de Barcelona. Formà part de la Comisión Técnica del Ensanche. | 41.5369400,2.2984600 | 441481 | 4598603 | 1914 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72043-foto-08296-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72043-foto-08296-41-3.jpg | Legal i física | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Ubald Iranzo Eiras | La falsa gàrgola, la fornícula amb el sant i aquesta capelleta, tenen fitxes individuals en l'inventari del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat; però nosaltres hem cregut més convenient unificar-ho, indicant en el camp de protecció els números donats en l'IPA.Protecció: estava protegida per les anteriors Normes subsidiàries de planejament municipal. Segons García-Pey (2003:249), a la part del darrere del primer pis es troba la capella del Sant Spirito, dotada d'altar, capelleta pel sant i un cor a l'entressolat. | 105 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 72047 | Can Mayoles (o Can Malloles) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mayoles-o-can-malloles | <p>ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes.</p> | XVI-XIX | <p>Masia fortificada, de planta quadrangular, orientada a migdia. Teulada a doble vessant amb cos elevat al vessant esquerre. Carenat perpendicular a la façana. Finestres i portes reforçades i presència d'espitlleres per armes de foc. Murs arrebossats. Escut heràldic damunt la porta principal fet de pedra (fitxa propia, 144). Al damunt d'aquest escut hi ha un rellotge de sol rectangular en mol mal estat de conservació. Al damunt de tot hi ha una inscripció molt malmesa que sembla que posi ANY 800 (podria ser 1800). Tot i que no hem pogut visitar l'interior sembla que destaqui el celler i la cuina, on hi ha una llar de foc central. Tipologia de masia: pertany al grup II de Danés (1933) i Garí (1983).</p> | 08296-45 | Carretera BP-5002, Km 7-8 | <p>Sembla que va intervenir en alguna guerra carlista. Per això el seu aspecte fortificat. Segons García-Pey (2003:137), el darrer Mayoles de la casa fou Miquel Mayolas Barbany, sense fills, que el 1934 vengué la casa a Jaume Botet Sangrà, casat amb Felícia Casasús martí. La seva filla Felíia s'hi va fer la casa. A la casa hi havia molta vinya i tenien tant vi al celler que s'explica una història: durant una carlinada es calà foc a la casa i aquest s'apagà amb vi.</p> | 41.5282000,2.2916900 | 440908 | 4597637 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72047-foto-08296-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72047-foto-08296-45-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-06-22 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | La família conserva llibres pertanyents a l'arxiu parroquial. No hem pogut aprofundir en com, quan i per què hi ha anat a parar. Font i mina als voltants. Protecció: la casa estava protegida a les anteriors Normes subsidiàries de planejament. Municipal. Hem fet fitxa apart de l'escut de pedra, per que d'acord amb la disp. Add. Llei 9/1993 de patrimoni, i d'acord amb el decret 14.3.1963, es BCIN. La protecció de l'escut com a BCIN està contemplada al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008. E-34. Però la fitxa comet l'error de classificar BCIN tot l'edifici quan en realitat només l'escut és BCIN. A la fitxa del Catàleg, la casa es denomina Can Malloles (o Can Mayoles) | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72052 | Pou de Can Liro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-liro | XVIII-XIX | Pou delimitat per una paret circular amb pedra seca. Coberta de maons de forma esglaonada. Porta de fusta. Està situat a l'ombra d'una figuera, a pocs metres de la casa. | 08296-50 | Casa de Can Liro. Avinguda de Can Corbera | 41.5313900,2.2815500 | 440065 | 4597998 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72052-foto-08296-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72052-foto-08296-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72052-foto-08296-50-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 72053 | Pou de Can Serrador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-serrador | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Pou de planta circular amb la paret feta de pedres, maons i argamassa. Coberta en forma de cúpula en forma d'ametlla de les mateixes característiques que la paret. Porta reixada. Està situat a pocs metres de la casa. | 08296-51 | Centre del terme. Camí de Teià | 41.5266300,2.3073600 | 442214 | 4597452 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Al costat hi ha la bassa, rodona (4 m. diam.), a migdia de la casa, ran el pont, on hi havia la sínia, metàl·lica. (desapareguda). Amb la sínia s'omplia la bassa de l'aigua del pou per regar les feixes de la casa. Al costat N. De la bassa hi ha via un petit safareig i rentador. També hi havia un safareig a llevant del torrent de can Roig. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72054 | Pou de Can Galantó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-galanto | XVII-XIX | Pou de planta circular amb paret feta de pedres, maons i argamassa. Coberta en forma de cúpula de les mateixes característiques que la paret. Porta moderna de ferro. Està situat al costat de la casa. Té annex i conserva un petit safareig d'ús domèstic, fet de les mateixes característiques, però de planta quadrada. No té repissa. Està cobert d'heures en la quasi totalitat de la seva superfície. | 08296-52 | Sud-est del terme | 41.5278600,2.3068500 | 442172 | 4597589 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72054-foto-08296-52-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | El catàleg municipal de protecció de 2008 protegeix especificament el pou adjunt a la casa. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72055 | Can Gordi (o Can Guàrdia) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gordi-o-can-guardia | BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GAVIN, Josep Maria (1990) Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23. Editorial Pòrtic. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XIV-XIX | Restaurada els anys 40 | Masia d'estructura clàssica. Planta quadrangular amb teulada a doble vessant amb carenat perpendicular a la façana. Presenta edificis annexos a banda i banda. Consta de planta, primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha dues portes d'entrada, possiblement la porta lateral és posterior. Les dues estan envoltades amb dovelles. També disposa d'una finestra ( a l'esquerra). Tipologia de masia: correspon al grup III de Bonet Garí. No hem pogut veure l'interior, però per la informació oral obtinguda la distribució es correspon amb l'estructura clàssica de tres cossos. La cuina a la dreta, celler a la part posterior. Conserva un forn de pa a l'interior. Conserva intacta l'antiga era amb un forn de pa, posteriorment utilitzat per les pinyes i el safareig per on es recollia l'aigua. Al costat del safareig hi ha plantats 7 cedres bicentenaris en un espai d'esbarjo força agradable. | 08296-53 | Turó d'en Cabús | La família guarda documentació que fa referència a la casa des del segle XIV, quan Pere de Montornès va vendre una partida a un tal Guàrdia. Aquest és el primer nom conegut de la casa, que per derivació va esdevenir Can Gordi. Segons García-Pey (2003:110), en un llibre de naixements de 1516, al propietari Bertomeu Guàrdia li escriuen el cognom Gòrdia. El subministrament de l'aigua de la casa es feia a través de la Font de Cera. Es tractava d'una canalització de mitja canya i vista per tota la carena fins arribar al safareig on es recollia per consum de la casa i dels camps. Quan es va fer la carretera BP-5002 que passa i travessa la finca de Can Gordi, la més gran en l'actualitat de Vallromanes (120 ha), es va haver de tapar la font. Actualment es pot veure quasi en el punt més alt de la collada, un cop s'ha començat a baixar, una paret de pedres, en el marge dret. Actualment la casa no està habitada però els propietaris en continuen l'explotació dels recursos forestals i la seva intenció, a curt termini, és anar-hi a viure (2002). | 41.5206300,2.2979500 | 441423 | 4596792 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72055-foto-08296-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72055-foto-08296-53-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | L'arbre que es troba enfront l'entrada és un ginjoler (arbust o petit arbre de la família de les ramnàcies - ziziphus jujuba -).La restauració que es pot veure en l'actualitat es va fer entre els anys 1940 i 1945, a càrrec del propietari, Sr. Caballé.Gavin (1990) situa en aquesta finca una capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua. Els autors de la fitxa (2002) indiquen que han localitzat la capella. Segons Garcia-Pey (2003:244) és una petita edificació aixecada el 1935 a llevant de la casa principal, al llit del mateix torrent, amb una estructura rectangular i coberta ondulada. Està dedicada a sant Antoni, per que als de la casa se'ls hi havia mort una nena d'un any i mig que es deia Maria Antònia. Dins la capella hi ha l'imatge del sant i un bust de la nena. Durant la Guerra Civil les dues imatges van ser enterrades al torrent de la capella i recuperades després. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72057 | Cal Pech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pech | <p>ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès Oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. DOÑATE FONT, Carles, arquitecte. Descatalogació BCIL Villa Isabelita. Juliol 2008 (document municipal)</p> | XX | <p>Edifici de principis de segle, amb un cos central rectangular, un cos lateral més elevat i amb teulada a doble vessant. Al darrera, cos en forma de torreó, encara més elevat i amb teulada a quatre aigües. Finestres decorades amb rajola valenciana. L'entrada des del carrer està formada per una porta d'arc de mig punt amb dovelles, coberta per un porxo aixecat sobre dues columnes d'estil toscà i una teulada de tres aigües. L'altra entrada es fa per una porta amb columnes que sostenen un balcó. En un dels escaires de l'edifici hi ha una capelleta dedicada a la Verge de Montserrat, feta amb rajoles. Aquesta capelleta té una fitxa pròpia de l'IPA, però aquí les hem unificat.</p> | 08296-55 | Carrer Pere Casanovas, 52 | <p>Segons Doñate (2008): 1907: fundació finca, amb estil noucentista. 1907-1925: 9 compravendes. 1925: propietat de Juan Sánchez Motta i Manuela Arellano Saez, 8584 m2. En aquest any la venen a Francisca Roca Espolet, la qual amplia la casa en 85 m2, passant aquesta a 266 m2. 1930: Francisco Sensat Mollet compra la casa (Can Sensat). L'any següent mor i la casa queda en propietat de la seva dona Esclavitud Almón Caberta. La fam. Sensat fa la 2a. I darrera ampliació de la casa, que queda en 418 m2. Durant la Guerra Civil la casa és requisada per la República. 1939: la fam. Sensat recupera la propietat. 1943: La Sra. Amón Vda. Sensat ven la casa a Carmen Serra Budullés. 1949: Pedro Pech Ferrer i la seva dona Isabet Curutchet Labadie compren la finca. Viuen a BCN i usen la casa com a 2a. Residència. Un fill d'ells és l'actual propietari. 1950: El Sr. Pech edifica Villa Isabelita, un pabelló de jocs pels seus 2 fills (avui enderrocat). La finca perd el caràcter agrícola. Es dota de jardí, piscina, una glorieta (modernista)... 1955: al SO de la finca construcció d'una casa per un altre masover. 1958: construcció d'una nova casa al SE, un habitatge per la filla gran. 1966-67: es venen els dos habitages construïts el 1955 i 1958. Es reparcela la finca i es venen part dels terrenys (la finca original tenia 8.600 m2), que s'integren a la trama urbana.</p> | 41.5384700,2.2971800 | 441375 | 4598774 | 1907 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72057-foto-08296-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72057-foto-08296-55-2.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-31 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | La casa també es coneix amb el nom de Can Millet i també pel de Can Sensat de l'Oli, per haver-hi viscut un distribuïdor d'olis. Protecció: la casa estava a les anteriors Normes subsidiàries de planejament municipal. Quan es va fer l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic (1982) hi havia un pavelló de jocs per als nens (i colomar) anomenada 'Villa Isabelita' de 9'20 x 5'5 m. de planta, de tres cossos (el del mig, de dos plantes), ubicat al c/ Gaudí 12, i construït el 1950, a uns metres de la casa, i alineada amb el carrer. (Fitxa núm.18 de l'IPA). Actualment ja no existeix, l'edifici va ser enderrocat en una data anterior a 2002. Com que l'edifici estava protegit pel Precatàleg (Normes subsidiàries esmentades), i per tant era BCIL, l'ajuntament va haver-lo d'incloure inicialment en el POUM, obligat per la GC. Immediatament després, l'Ajuntament decideix fer un expedient de descatalogació el 2008 (i presentar-lo a la GC) en paral·lel a la confecció del catàleg, que ja no inclou Villa Isabelita dins la finca de can Pech. El document de descatalogació no diu que l'element ja està enderrocat; només justifica la descatalogació per pèrdua de valors i estat de ruïna. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1772 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||
| 72058 | Can Paret Paleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paret-paleta | XX | Edifici de planta quadrangular amb teulada a doble vessant. Balcó en el primer pis sobre dos costats de la casa i aixecat amb columnes de maó vist, possiblement posterior al cos principal. Decoracions amb maó pintat a les finestres i floral i geomètrica de picadís de rajols a la façana principal. | 08296-56 | Carrer Rafael de Casanovas, 18 | 41.5370400,2.2974300 | 441395 | 4598615 | 1927 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72058-foto-08296-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72058-foto-08296-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72058-foto-08296-56-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72060 | Can Galvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galvany | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Externament sembla bo, però molt modificada. | Masia molt reformada. Sembla que l'estructura original seria la clàssica del tipus II de Danés (1933) i Garí (1983), però que una modificació posterior, possiblement una restauració amb l'ala esquerra molt afectada, configurés una estructura més semblant al grup I de dits autors que no pas a la que li pertocava. Per la dreta, també se li va afegir un cos. La porta es troba totalment desplaçada i conserva les dovelles, al igual que les dues finestres de la primera planta i la finestra inferior. | 08296-58 | Urbanització Can Galvany. Carrer Ametllers, 2 | Reformada després de la Guerra Civil | 41.5354900,2.3013700 | 441722 | 4598440 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72060-foto-08296-58-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | En la foto de l'any 1985 s'observa una entrada secundària, sense porta, que en l'actualitat s'ha tapat. És possible que en aquell moment es tractés de dues vivendes segregades, i que posteriorment el propietari recuperés la totalitat de l'edifici i tornés a unificar l'edifici en un sol espai. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72062 | Pou Vell de Can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-vell-de-can-boter | XVIII | Conserva la maquinària original, però sense funcionar | Pou de planta quadrangular, aixecat amb maons i enguixada. Coberta en forma piramidal, sense enguixar. En la part frontal hi ha una imatge de Sant Vicenç feta de rajola. Porta de fusta i enreixat. Conserva la maquinària original. | 08296-60 | Nucli urbà. Carrer de Vista Alegre, 9 | Aquest fou el primer pou que es va fer per abastir d'aigua a la casa. Posteriorment se'n va construir un altre al costat (El Pou Nou de Can Boter, fitxa 61). | 41.5328000,2.2985300 | 441483 | 4598143 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72062-foto-08296-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72062-foto-08296-60-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72063 | Pou Nou de Can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-nou-de-can-boter | XX | Molt tapat per la vegetació | Pou de factura moderna amb pedra i ciment. Base circular sobre la que s'aixequen una estructura de ferro, coberta en la seva totalitat per vegetació que sustenten el sistema de suport de la politja utilitzada per pujar l'aigua. | 08296-61 | Nucli urbà. Carrer de Vista Alegre, 9 | Amb el primer pou (El pou vell de can Boter, fitxa 60) no n'hi havia prou per subministrar tota l'aigua necessària. Per aquest motiu, l'any 1958 es fa aquest segon pou. | 41.5328000,2.2985300 | 441483 | 4598143 | 1958 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72063-foto-08296-61-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72064 | Font de la Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lesglesia-2 | XX | Font urbana de factura recent. Construïda en pedra blanca. El brollador és d'acer inoxidable i està en un pilar d'uns 2 metres d'alçada. La pica imita les antigues piques monolítiques de masos i cases pairals. El suport també és de pedra blanca. | 08296-62 | Nucli urbà. Plaça de l'Església, s/n | 41.5335600,2.2991400 | 441534 | 4598227 | 1981 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Construccions Puig i Roca | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72065 | Font de Can Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-morera-0 | XX | Font urbana, de ferro. Ubicada al mig d'una plaça de planta semi circular amb una alzina a prop. La plaça està al costat de la riera. | 08296-63 | Riera de Vallromanes | 41.5346600,2.2947400 | 441168 | 4598352 | 1993 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72065-foto-08296-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72066 | Plataners de la Riera de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-riera-de-vallromanes | Just abans de l'inici del poble de Vallromanes des de la carretera BV-5157, al marge dret, comença una plataneda que ressegueix la riera de Vallromanes i acaba a la carretera BP-5002. Disposada en dues fileres de plàtans (Platanus x hispanica Mill. ex Münchh.), una a cada marge de la riera, les quals, al tocar-se les capçades, creen un ambient molt ombrívol i frescal al llarg del passeig. Tenen un perímetre d'entre 60 i 90 centímetres. Són especialment vistosos a la tardor per les coloracions grogues i brunes que prenen les fulles abans de caure. | 08296-64 | Riera de Vallromanes | 41.5342900,2.2965600 | 441320 | 4598310 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72066-foto-08296-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72066-foto-08296-64-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Guardiola (ACTIUM SCP) | Decl. arbreda d'int. comarcal 2.5.2007 Num.DC 202 . Publ. 2008. .Catáleg Bens a Protegir POUM 2008. N-04. Element d'Interès. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72068 | Can Pau Carló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-carlo | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | No sabem si en el moment de la restauració es van perdre elements arquitectònics de portes i finestres. | Masia catalana, d'estructura clàssica, molt restaurada. Planta quadrangular amb teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Disposa de planta i pis. Interior de 3 cossos. Es troba molt reformada; les portes i finestres han perdut el seu aspecte original. Tipologia de masia: Tipus II, tant de Josep DANÉS (1933) com de BONET (1983) | 08296-66 | Camí de Teià | 41.5242400,2.3085100 | 442308 | 4597186 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72068-foto-08296-66-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72070 | Can Gurguí Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gurgui-xic | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. | XVIII-XIX | Teulada i obertures fetes de nou. | Masia catalana, d'estructura clàssica molt transformada. Planta quadrangular amb teulada totalment nova, a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Disposa de planta i pis. Tant a l'esquerra com a la dreta se li ha afegit un cos, allargant façana i teulada pels dos costats, trencant d'aquesta manera la simetria original. Les mesures de la planta són 6,8 x 16,5 metres. Les portes i finestres han perdut dovelles i llindes si les tenien, a excepció d'una. En general, la majoria de finestres estan refetes amb totxana moderna i marcs de fusta, d'altres són totalment noves. La porta manté l'estructura d'arc de mig punt. Tipologia de masia: correspon al tipus II, tant de Josep DANÉS (1933) com de BONET (1983). | 08296-68 | Est del terme | 41.5240000,2.3144700 | 442805 | 4597156 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72071 | Can Mas Ratat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-ratat | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Molt transformada. | Masia catalana, d'estructura clàssica. Situada a la solella orientada a llevant sobre el torrent de cal Ratat. Planta quadrangular amb llarga façana i amb teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Disposa de planta i pis. Actualment està totalment renovada, perdent la simplicitat estructural original. A la cara N. de la casa s'ha conservat una rajola de València amb la figura de sant Antoni Abat Tipologia de masia: correspon al tipus II, tant de Josep DANÉS (1933) com de BONET (1983). | 08296-69 | Est del terme | 41.5244900,2.3123900 | 442632 | 4597211 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72071-foto-08296-69-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Can Mas Ratat o Cal Ratat. Cal Ratat es el nom tradicional, que enguany es recupera, després de dir-se can Mas pel cognom dels propietaris anteriors. Sembla que la casa era molt pobre i mísera, de tal manera que els amos s'anaven venent la propietat a trossos durant els segles XVII i XIX; d'aqui vindria el renom de ratat. La casa té mina, rec, safareig i bassa. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72072 | Can Campa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-campa | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Masia catalana, d'estructura clàssica, molt senzilla, amb planta baixa i pis, orientada a migdia. Planta quadrangular amb teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Cos afegit a la dreta i a l'esquerra, modificant la simetria de l'estructura original. Portes i finestres molt transformades; si tenien llindes o dovelles, no es conserven. Tipologia de masia: correspon al tipus II | 08296-70 | Est del terme | El 1897 Joaquim Layret adqurí la casa | 41.5267200,2.3130300 | 442687 | 4597458 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72072-foto-08296-70-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72073 | Ca l'Agutzil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagutzil-0 | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Masia catalana, d'estructura clàssica. Planta quadrangular amb teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Se li ha afegit un cos a la dreta i s'ha modificat a posteriori la simetria original. Disposa de planta i pis. Presenta també un edifici annex a l'esquerra amb teulada de doble vessant. Pel costat dret, també ha estat allargada. Les portes i finestres no conserven (si és que en tenien en origen) ni dovelles ni llindes. Orientada S.O. Segons García-Pey (2003), sobre la llinda de la porta hi figura el nom de la casa Ca l'Agutzil i a sota les inicials J.B.C. Tipologia de casa: correspon al tipus II, tant de Josep DANÉS (1933) com de BONET (1983). | 08296-71 | Est del terme | 41.5270400,2.3140100 | 442769 | 4597493 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72073-foto-08296-71-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Entre els torrents de Can Gurguí i de can Layret o d'en Mora | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72074 | Can Viló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilo-0 | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Casa de principis de segle XX, d'estil noucentista amb alguns elements de tradició modernista, com el suport de fanal en ferro forjat que representa un drac alat. Planta quadrangular amb teulada a quatre aigües. La porta principal imita l'estil de les masies amb les dovelles i l'arc de mig punt. No està situada a l'eix de la façana, sinó en un lateral, disposant a la resta de l'espai dos finestres amb reixa. Té planta baixa, primer pis i golfes. En el primer pis s'hi pot excedir externament per una escala amb barana de pedra, feta de dos trams disposats en L. Les tres finestres del primer pis que donen a la façana principal tenen tres petits balcons amb baranes de ferro forjat. A la façana hi ha una imatge de la Mare de Deu feta de rajoles. La xemeneia s'acaba amb un pinacle fet de picadís de rajoles d'estil modernista. | 08296-72 | Avinguda de Vilassar de Dalt | 41.5296200,2.3188400 | 443174 | 4597777 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72074-foto-08296-72-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72077 | Can Sastre (o Torre de Sant Isidre) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sastre-o-torre-de-sant-isidre | XIX | Casa amb planta baixa i dos pisos. D'estil neoclàssic , amb elements romàntics propis del segle XIX com ara el jardí | 08296-75 | Est del terme | També s'anomena Cal Sastre. S'explica que quan es va construir aquesta casa, es feien els maons i l'obra al davant. | 41.5250200,2.3182300 | 443119 | 4597266 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72077-foto-08296-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72077-foto-08296-75-2.jpg | Legal i física | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | No hem pogut entrar a la finca, per tant les descripcions són parcials i fetes des del barri d'entrada. | 99|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72078 | Molí de Can Patatetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-patatetes | XIX | Estructura metàl·lica amb la torre i les aspes de ferro. S'utilitzava per extreure aigua del pou. | 08296-76 | Est del terme | 41.5321500,2.3143200 | 442799 | 4598060 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||||
| 72079 | Can Ginestet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ginestet | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Però restaurat sense respectar ni entendre l'arquitectura popular, seguint una moda de ressaltar la pedra per la pedra. | Masia d'estructura característica en origen que es troba modificada a posteriori i restaurada. En principi la casa tenia una planta quadrangular amb quatre murs, amb teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana. A l'esquerra de la façana presenta un cos afegit, una mena de galliner, que en l'actualitat s'ha incorporat a la vivenda, comportant l'eliminació d'algunes finestres del primer pis del lateral. La porta d'entrada es troba en un costat i no en l'eix del frontó com és habitual. Tots els murs de la casa s'han repicat, deixant les pedres, maons i argamassa a la vista. Tipològicament, la casa correspondria al tipus II de Josep DANÉS (1919), però al III de BONET (1983), ja que incorpora unes golfes, que en origen tenien la funció de guardar aliments. | 08296-77 | Avinguda de Can Corbera | Tot i que el topònim és antic, l'edifici actual és una reconstrucció moderna. El mas original era del tipus II de Danés (1933) i Garí (1983), més petita, de planta quadrangular i vessant a dues aigües. | 41.5293900,2.2894200 | 440720 | 4597771 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Era una masia petita i pobre, amb poca aigua. Tenia una bassa darrera, per a rentar i regar les feixes. Aquesta casa canvià de nom i probablement passà a residir-hi un fill de can Ginesta, Aquest seria l'origen (en diminutiu) de l'actual nom de la casa. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72080 | Can Xocolater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xocolater | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Restaurada | Masia catalana, d'estructura clàssica, orientada a migdia. Planta quadrangular amb teulada a doble vessant i ràfec a la façana, cosa poc habitual. Carener perpendicular a la façana. Disposa de planta i pis. A l'esquerra té afegit un cos que podria haver estat utilitzat de pallissa en el seu moment. Molt transformada. A la porta se li ha afegit un porxo suportat per dos pilars i sostre a una vessant. Les dimensions de la porta no es corresponen amb les pròpies d'aquestes edificacions. TIpologia de la casa: correspon al tipus II, tant de Josep DANÉS (1933) com de BONET (1983) | 08296-78 | Sud -est del terme | Garcia -Pey (2003:294) dedueix que al s. XIX hi hauria un xocolater a Vallromanes, fet poc habitual, que donaria nom a la casa. | 41.5224700,2.3033400 | 441875 | 4596993 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72080-foto-08296-78-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Amb el num. 18 a la façana. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72081 | Can Cargolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cargoli | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Conjunt de dos edificis. El que està més ben conservat és de l'any 1926, com es pot llegir en el rellotge de sol de la façana. Potser va aprofitar elements de l'antic Mas Cargolí. El mas antic que li dona el nom és el de la dreta, amb teulada a una única vessant, però que està molt reformat i del que és impossible saber l'aspecte original. | 08296-79 | Centtre del terme | Segons García Pey (2003:48), la casa fou reformada el 1929 per Antoni Moliner Civil. La casa es denominà Mas Moliner, però s'ha conservat amb més força el de cal Cargolí | 41.5238400,2.2996000 | 441564 | 4597148 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72081-foto-08296-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72081-foto-08296-79-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | També es coneix com a Mas Moliné.Als voltants hi ha una bassa, un safareig i una mina | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72083 | Can Coret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coret | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Casa de planta quadrangular amb planta i pis amb torre que s'alça amb un mirador. No té cap peculiaritat arquitectònica. | 08296-81 | Carretera BP-5002 | El Dr. Coret de Badalona va comprar la finca i la casa de Cal Peó, i va construir posteriorment la casa torre al costat N., separada de l'antiga casa de pagès. | 41.5283500,2.2956700 | 441240 | 4597651 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72083-foto-08296-81-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | No ens hi van deixar fer fotos. Les que presentem són de la col·lecció de Josep Corbera fetes a mitjans dels anys 80 | 106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72084 | Masoveria de Can Coret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-coret | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. | XVIII-XIX | Masia de planta quadrangular amb vessant a dues aigües i carenat perpendicular a la façana. Edificis afegits al voltant. Planta i pis. Tipologia de masia: la podem classificar dins el tipus II de Danés (1933) i Garí (1983). | 08296-82 | Carretera BP-5002 | 41.5280400,2.2960200 | 441269 | 4597616 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72084-foto-08296-82-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72085 | Can Mogas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mogas | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII | Restaurat de fa pocs anys. | Masia de planta quadrangular, asimètrica (més llarga d'un costat que de l'altre). Teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana. Disposa de planta i pis. Es troba molt reformada i a la porta i a les finestres no s'observen dovelles ni dintells. Tipologia de la masia: correspon al tipus II de Danès (1933) i Garí (1983). | 08296-83 | Nucli urbà. Carrer de Sant Jordi, 2 | 41.5369700,2.2937300 | 441086 | 4598609 | 1720 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | També citada com a Can Mogues. Està a l'Antic camí o torrent del Forn. Font, mina i safareig a l'entorn de la casa. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72086 | Can Martí de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti-de-baix | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Edifici de planta quadrangular amb planta baixa i dos pisos. Teulada a doble vessant i carenat perpendicular a la façana. Rellotge de sol a la façana. Finestres i porta amb decoració a la part superior. Edifici annex amb carener paral·lel a la façana. | 08296-84 | Avinguda de Vilassar de Dalt, 39 | Martí Duran Vallhonesta, de can Martí de Dalt (o can Martí de la Muntanya), va construir-se una casa a una partida de terres de Can Trampis. | 41.5325700,2.3038200 | 441924 | 4598114 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72086-foto-08296-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72086-foto-08296-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72086-foto-08296-84-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml