Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72005 | Urbanització Can Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/urbanitzacio-can-palau | ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA GARRIGA, Josep (ssaa) Notas arqueològicas inéditas del Vallès Oriental. | X-VII aC | Jaciment documentat però actualment no s'observa cap tipus de resta en superfície. | De forma superficial aparegueren fragments de terrissa feta a mà, un dels quals tenia el llavi bisellat. No es localitzà cap estructura. La zona propera a Can Palau, i actualment dins la urbanització que porta el mateix nom ha estat parcel·lada i construïda de forma intensiva. | 08296-3 | Urbanització de Can Palau | Documentat per J. Estrada. | 41.5419200,2.2903400 | 440808 | 4599161 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Era un antic camp d'avellaners, actualment zona valoritzada. Els material van ser localitzats per J. Estrada. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72007 | Can Ginesta (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ginesta-ii | II-I aC | Jaciment a l'aire lliure en un turó granític on, segons J. Estrada, es localitzaven fragments de ceràmica ibèrica feta a mà i a torn juntament amb 'tegulae' i 'dolia' romanes. No hi ha notícies de cap estructura. | 08296-5 | Turó de Can Colomer. NO de Vallromanes | Documentat per J. Estrada l'any 1948. Al realitzar la Carta Arqueològica es va fer una prospecció visual per part de l'autor de la fitxa (Jordi Pardo) i no es van trobar restes arqueològiques. | 41.5393900,2.2885000 | 440652 | 4598882 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Segons la Carta Arqueològica, hi ha materials al Museu de Granollers, però els únics que hem vist són un fragment informe de ceràmica ibèrica 'tipus sandwitx' i una destral polida, que en la classificació consten com a procedents de Can Colomer: 'Vinyes de Can Colomer, prop de Can Ginesta'. Són troballes superficials però que rebaixarien la cronologia fins el neolític. En el Catáleg Bens a Protegir POUM 2008, la denominació és 'Can Ginesta' (J-18. Jaciment. Element d'Interès) | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72008 | Cal Cabrit (o Carabit) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cabrit-o-carabit | ESTRADA, Josep (1965) 'Montornés y su pasado'. Setmanari Vallés núm. 1218. Granollers, 24 de juliol de 1965. ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona MONTLLÓ, Jordi (2003). 'Prospecció arqueològica de Can Cabrit-Roca Foradada. Memòria de l'Intervenció. Servei d'Arqueologia. Generalitat de C. | XXII-XVIII | Troballes superficials de pedres polides al voltant d'una masia, a l'E del nucli de Vallromanes, al vessant S del turó del Mas Miquel. Actualment són camps de conreu amb dipòsits argilosos en una zona saulonenca. A prop de la casa hi ha la Roca Foradada. Entre la masia i La Roca Foradada hi ha una extensió d'antics camps conreats que actualment són boscos. No s'ha fet cap excavació, però és l'única zona d'aquest vessant amb petites afloracions granítiques, que podrien haver estat aprofitades en èpoques pretèrites. | 08296-6 | Turó del Mas Miquel | Pels voltants dels camps de Can Carabit i prop d'un indret anomenat 'Pedra dels sacrificis' o 'Roca Foradada' foren localitzades pels masovers dues 'pedres de llamp' (destrals polides). Sembla que els amos de la casa conserven les destrals. No s'ha trobat cap estructura. J. Estrada documentà la troballa el 15 de febrer del 1948. Segons el catàleg (2008), l'any 1999 es van prospectar els camps situats al voltant de la masia, i es va obtenir una mostra de cinc fragments ceràmics, tres de cocció neutra i dos vidrats. També es prospectà la franja de bosc i un camp situat sobre la casa en direcció cap a fa Roca Foradada, on es van recollir cinc fragments ceràmics dels quals quatre són de cocció oxidant i un de cocció neutra. El març de 2003 es realitzà, en motiu de Pla Parcial de Cal Cabrit, una prospecció arqueològica preventiva a càrrec de J. Montlló en els entorns de la masia de Cal Cabrit i de la Roca Foradada (es prospectà una area de 45.270 m2) . No es va detectar la presència de cap resta de material arqueològic, ceràmic ni lític, ni cap tipus d'indici d'estructures. Tan sols s'observà l'existència de diversos murs corresponents a feixes de conreu i algunes acumulacions de pedres possiblement vinculades també amb aquesta activitat. | 41.5352000,2.3114700 | 442564 | 4598401 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Hem afegit una fitxa per la Roca Foradada com a zona d'interès natural, ja que no podem relacionar les troballes superficials amb la formació granítica. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72009 | Forn de la Torre Tavernera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-torre-tavernera | ESTRADA i GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Leandro (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII. Barcelona. | IIaC-IIdC | Actualment no hi ha cap resta visible | Es tracta d'un conjunt de 'doliae', un forn de doble cambra i elements constructius negatius (sitges?), apareguts al voltant de la Torre Tavernera, que avui és la seu del Club de Golf Vallromanes. | 08296-7 | Carretera BP-5002, Km. 8-9 | Excavacions realitzades per J. Estrada els anys 1953 i 1959 on es va localitzar un forn de doble cambra amb les parets caigudes, amb força troballes de material ceràmic. Molt a prop es localitzaren 5 doliae. El Sr. Gerard Rovira Cruells trobà dins una sitja una àmfora greco-itàlica amb la marca L.CAE L.AUR COS R VZAN. Aquestes troballes es van fer al rebaixar terres per fer-hi una carretera. La continuïtat de les troballes de 'tegulae' fins a la casa fan pensar en una relació amb una possible vil·la situada sota l'actual casa. Els materials estan al Museu Arqueològic de Catalunya i també en tenien J. Estrada i G. Rovira. El senyor Estrada va morir a finals de l'any 2001 i el Museu de Granollers està amb contacte amb els seus hereus per recuperar aquests materials, inventariar-los, classificar-los i posar-los a l'abast d'investigadors i públic en general. | 41.5341300,2.2873000 | 440547 | 4598299 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Hi ha dues fitxes corresponent a jaciments arqueològics a la Torre Tavernera, seguint la classificació de la Carta Arqueològica, tot i tenir les mateixes coordenades i les mateixes indicacions imprecises d'ubicació: un és un grup de dues sitges i l'altre el conjunt d'elements amb el forn.A la publicació de ROVIRA i PASCUAL (1970) es precisa que l'àmfora en qüestió fou dipositada al Museu d'Arqueologia de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72010 | Sitges de la Torre Tavernera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-la-torre-tavernera | ESTRADA i GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Leandro (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII. Barcelona. FABRE, G; MAYER, M i RODÀ, I (2002) Inscriptions Romaines a Catalogne, V. Diffusion Debocard. Paris. NOLLA, Josep Maria (1976) 'Una producció característica: les àmfores DB', a Cypsela II, pàgs. 222-224. ROVIRA, Gerardo; PASCUAL, Ricardo (1970) 'Hallazgo de una ánfora romana con inscripción pintada' Información Arqueológica, núm. 2. Barcelona, maig-juny de 1970. SANMARTÍ, Enric i BARBERÀ, Josep (1984) 'Nota sobre un conjunt de ceràmiques romano-republicanes trobades a la Torre Tavernera de Vallromanes (Vallès oriental, Barcelona)', a Informació Arqueològica núm. 43 juliol-desembre de 1984, pàgs. 73-80. | III-IaC | Tot i que es veuen ceràmiques escampades en els marges es fa difícil la seva ubicació precisa. | Conjunt de sitges aparegudes al marge dret del camí que puja al castell de Sant Miquel. Més amunt aparegué part d'un molí i restes de dos murs. La imprecisió de la ubicació fa difícil la seva ubicació exacta, ja que actualment està força urbanitzat. | 08296-8 | Carretera BP-5002, Km. 8-9 | Documentat i excavat per Josep Estrada l'any 1953. Va aparèixer un conjunt de sitges ubicades al marge dret del camí que va al Castell de Sant Miquel. El material aparegut fou ceràmica ibèrica a mà amb decoració de cordons, àmfora ibèrica, kalathos, ceràmica de vernís negre,... Més amunt aparegué la part inferior d'un molí circular. J. Estrada trobà dos murs de pedra seca que definien una habitació de 5 per 4 metres. Actualment no es veuen estructures però es continua trobant ceràmica escampada. | 41.5337600,2.2874000 | 440555 | 4598257 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Segons la fitxa de la Carta Arqueològica, hi ha materials d'aquest jaciment al Museu de Granollers, però en la nostra visita no s'ha pogut confirmar aquest fet.També n'hi ha en el Museu d'Arqueologia de Catalunya. Es tracta d'un lot de ceràmica campaniana de cuina (cuina itàlica no vernissada. També hi ha, en teoria, l'àmfora Dressel 1C amb la inscripció pintada. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72011 | Colldeforns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colldeforns | ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Leandro (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA i GARRIGA, Josep (1969) Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo, 65. Barccelona. RIBAS i BERTRAN, Marià (1952) El poblament d'Ilduro. Memòries de la Secció històrico-arqueològiques de l'IEC. Barcelona. | IX-I aC | Coll situat entre dos turons granítics, a prop del terme municipal de Vilassar de Dalt i al NE del terme de Vallromanes. Es tracta d'una zona de bosc on s'hi ha trobat només un parell de fragments de ceràmica feta a mà. Zona localitzada a l'est de Vallromanes, seguint l'antic camí de Vilassar fins arribar a Colldeforns. Per arribar-hi cal prendre el camí que s'enfila a la dreta, delimitat per la finca de Can Viló, fins arribar a la carena, zona plana, d'antigues vinyes i camps erms. A l'esquerra del camí es troba un turó que a les seves cotes baixes ha estat anivellat i emprat per al conreu. | 08296-9 | Colldeforns | Segons la bibliografia han aparegut restes de ceràmica ibèrica. No s'ha localitzat cap estructura. El material recollit es redueix a dos fragments molt rodats de ceràmica feta a mà. | 41.5309700,2.3198500 | 443260 | 4597926 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Les característiques de les restes fan difícil una atribució cronològica que oscil·laria entre l'edat del Bronze Final i l'època ibèrica. Denominació: a l'Inventari de 2002 fitxat com a 'Coll de Forns'. El 2012, d'acord amb el Catàleg 2008, modifiquem a 'Colldeforns'Al Cataleg 2008 hi ha una altra fitxa de jaciment, J-10, amb la denominació 'Coll de Forns'. Entenem que és el mateix jaciment (entenem que la fitxa J-8 Colldeforns i la fitxa J-10 Coll De Forns correspondrien al mateix jaciment,, ja que fan esment en els dos llocs de la mateixa triballa arqueològica: un parell de fragments de ceràmica ibèrica a mà). Les dues fitxes del Catàleg incloen informacions de la fitxa 9 del present inventari. Ara bé, ni les coordenades ni el mapa de les 2 fitxes del catàleg coincideixen. Tampoc la descripció del lloc. En el cas de la fitxa del catàleg J-10, diu ' Zona localitzada a l'est de Vallromanes, seguint l'antic camí de Vilassar fins arribar a Colldeforns. Per arribar-hi cal prendre el camí que s'enfila a la dreta, delimitat per la finca de Can Viló, fins arribar a la carena, zona plana, d'antigues vinyes i camps erms. A l'esquerra del camí es troba un turó que a les seves cotes baixes ha estat anivellat i emprat per al conreu. Segons la bibliografia, en aquesta zona han aparegut restes de terrissa ibèrica. No s'hi ha localitzat cap estructura. El material recollit es redueix a dos fragments molt rodats de terrissa ibèrica a mà. Aquests fragments corresponen a ceràmiques fetes a mà amb molt de desgreixant, informes, molt rodades i de mida petita' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72013 | Poblat ibèric de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-sant-miquel-0 | ASENSIO, DAVID; GUITART, JOSEP. El jaciment ibèric de la muntanya de sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes. Recull de documentació i assaig d'interpretació. Col·lecció Estudis. Série Recursos Culturals, 5.. Diputació de Barcelona. Abril 2010. ALMAGRO,M; SERRA RÀFOL,J i COLOMINAS,J (1945) Carta Arqueológica de España,II Barcelona-Madrid. AA.VV. (1982) 'L'arqueologia a Catalunya, avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. BARBERÀ, José; PASCUAL, Ricardo (1970) 'El poblado Preromano de la Muntanya de Sant Miquel, en Vallromanes-Montornés (Barcelona)'. AMPURIAS, T.31-32, 1969-70. Pàgs. 273-283. BARBERÀ,J i DUPRÉ, X. (1984)) 'Els laietans, assaig de síntesi'. Revista Fonaments, núm. 4 pp 31-86.Barcelona. ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Leandro (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA i GARRIGA, Josep (1969) Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo, 65. Barccelona. FONT i CUSSÓ (1933) 'Els íbers a Badalona'. Butlletí de l'Agrupació Excursionista de Badalona, núm. 16. RIPOLL,E;BARBERÀ,J i MONREAL,L (1964) 'Excavaciones en el poblado prerromano de San Miguel (Vallromanes-Montornès)'Excavaciones Arqueológicas en España, núm. 28. Barcelona. SERRA RÀFOLS, J. De C (1942) 'El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en la época anterromana'. Ampurias IV. Barcelona. SERRA RÀFOLS,J de C (1931) 'Llocs d'habitació ibèrics a la costa de Llevant'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-1931. UBACH, Pau (1994) Memòries etno-arqueològiques. 6.000 anys d'història en el Maresme. Vilassar de Dalt, 1934-1993. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador. Argentona. | V-I aC | S'observen restes constructives enmig del bosc. | Jaciment ibèric situat a una vessant sud-est de la Muntanya de Sant Miquel, que forma part de la Serralada Litoral. La partió del terme municipal entre Montornès i Vallromanes travessa el jaciment. Té un gran domini visual vers la plana del Besós i la Riera de Vallromanes. | 08296-11 | Muntanya de Sant Miquel. A la partió dels termes entre Vallromanes i Montornès del Vallès | Jaciment conegut des dels anys 1920 (veure bibliografia) i llargament citat per la historiografia. L'Agrupació Excursionista de Badalona hi realitzà unes cates. També hi va excavar en Jaume Ventura de Vilassar de Dalt (UBACH:1994,pàg.83). L'any 1963 E. Ripoll, J. Barberà i L. Monreal, realitzaren una excavació. El jaciment sembla tenir força potència estratigràfica i en algunes cales van aparèixer senyals d'incendi. Les excavacions no van permetre veure l'entramat urbanístic del poblat tot i que es van veure algunes filades inferiors (fonaments) d'alguns murs pertanyents a 2 habitacions del vessant SE del turó. També s'hi van localitzar 4 fogars i restes d'un possible forn. En un estrat inferior va aparèixer ceràmica àtica de figures roges. També hi ha campaniana A i B (i potser fragments ceràmics de vernís negre d'algun taller occidental), àmfora Dressel I, greco-itàliques, ceràmica grisa ibèrica, fusaioles, molins, restes de fauna, etc. L'any 1999, durant les prospeccions realitzades en el marc del projecte 'Carta arqueològica del terme municipal de Vallromanes' dirigit per Xose Santín, va apareixer ceràmica comuna ibèrica, ceràmica feta a mà i un fragment de ceràmica àtica de vernís negre. Els materials permeten confirmar la cronologia inicial del poblat en el segle IV aC i confirmar la continuitat durant els segles III-II aC. | 41.5289600,2.2743600 | 439463 | 4597734 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Segons la Carta Arqueològica, hi ha materials al Museu de Granollers, però hem comprovat que no és així. Si que n'hi ha al Museu d'Arqueologia de Catalunya. Es van recollir alguns materials fruit de les prospeccions arqueològiques realitzades l'any 1999 per Xosé Santín.El Catàleg de 2008 el considera Element d'Interès. Es dona la circumstància de que també es BCIL per declaració del Ple del Consell Comarcal el 2009 (la petició l'havia fet l'ajuntament el 2006). Sòl geològic granític amb bosc de quercínies, d'alzina i pinedes. Les pedres del poblat ibèric van servir per edificar el castell medieval del cim del turó. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72014 | Fons documental parroquial i divers referit a Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-parroquial-i-divers-referit-a-vallromanes | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975) Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona.</p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1985) 'Archivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León pp151-167.</p> <p>SANABRE, Rdo. José (1947) El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona.</p> <p>TRENS, Dr. (1926) Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIV-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu s'organitzen en seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta, el número de la parròquia de Vallromanes és el 764. Hi ha documentació diversa (censos, correspondència, nomenaments, estats de comptes, ...) des de 1831 a 1962. També trobem 62 visites pastorals, de 1305 a 1892 en la corresponent sèrie de Visites Pastorals. Sense fer una recerca completa de l'arxiu, cosa que ens hauria portat mesos de feina, si que hem buscat en els índexs de grups més comuns d'agrupar documentació referent a parròquies. Els registres trobats a banda dels ja comentats són els següents. 'Registre Communium', documentació des de 1335 al s. XIX. 'Registre Gratiarum', documentació des del s. XIV al XIX. 'Registre Speculum' en el Vol. V, foli 413 hi ha una recopilació de documentació copiada d'altres registres pel Dr. Campillo (fet el s. XVIII). Arranjament parroquials, on es troben documents relacionats amb construccions i obres de temples entre 1860 i 19455. A la carpeta 13, l'expedient 342 parla dels fets esdevinguts durant la guerra. L'arquitecte fou Josep M. Ribas. També hem trobat 2 plànols, un d'històric, en la registre corresponent. Així com un procés l'any 1800 (expedient 6). Els processos del s. XVII i XVIII no estan indexats. També existeix el rectorologi (núm. 42 pàgina 160) que arriba a l'any 1860. Els rectors que no s'han indexat s'han de buscar a la sèrie 'Colacions'. Però un dels registres amb més informació és el registre 'Elenchus'. Es tracta d'una enquesta enviada a les parròquies l'any 1921, prèvia a una visita pastoral (Vol. 25 Fol. 254-267). Són vàries enquestes, una sobre la parròquia, una altra sobre l'església i una tercera sobre cofraries i associacions religioses. Els temes són ben amplis: condició canònica, feligresia, esglésies i oratoris públics i privats, la rectoria, l'hort del rector, el rector, les rendes coadjuntors, residència, missa 'pro-populo', els sagraments, cofraries, devocions, obres socials, escoles, arxiu parroquial, llibres, la situació de l'església, estat de conservació de l'edifici altars i objectes de culte, mobiliari, cementiri,....</p> | 08296-12 | Carrer del Bisbe, 5 (08002 - Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitza en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona (Frodoino) les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abad de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Horari d'obertura al públic de dilluns a divendres de 9 a 13h. El responsable és el Dr. Josep Maria Martí Bonet. (dades 2002) | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72015 | Fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local-spal | XX | Conjunt de 17 fotografies en blanc i negre d'edificis de Vallromanes (Torre Tavernera, església parroquial,...) . Una porta la data de 1913 i la resta són de l'any 1970. | 08296-13 | Carrer Comte d'Urgell, 187 - Edifici del rellotge - (08036 - Barcelona) | El Servei fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. El llavors anomenat Servei de Conservació i Catalogació de Monuments ha tingut 4 directors en quasi un segle: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978), Antoni González i Moreno-Navarro (1981-2010) i Josep Closa (actual). Entre 1915 i 1929, la seu del servei era el Palau de la Generalitat. | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72025 | Festa Major de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-miquel | MAS DOMÉNECH, Mn. Josep (1904) Notes històriques de la parròquia de Vallromanas. Deganat del vallès y Bisbat de Barcelona. A MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. | Festa Major de Sant Miquel o d'estiu, en contraposició a la festa de Sant Vicenç o festa major d'hivern. 29 de setembre. A les activitats desenvolupades s'hi pot trobar la barreja típica de les festes majors dels nostres temps, combinant tradicions artístico-culturals amb activitats esportives i musicals i lúdiques modernes o innovacions pròpies dels temps actuals. Entre els actes fixes més tradicionals i que confereixen una identitat pròpia a les festes majors trobem: el pregó inaugural, l'Ofici a l'església, balls d'envelat, gegants, sardanes, correfocs, cercaviles, castell de focs. | 08296-23 | Vallromanes | Per ser exactes, caldria dir festa menor de Sant Vicenç, ja que actualment com ha passat a la majoria de poblacions, la festa d'estiu s'ha convertit en l'autèntica festa Major. En el cas de Vallromanes la celebració es realitza per Sant Miquel, copatró del municipi, el dia 29 de setembre. El dia 29 de setembre de 1906, es portà l'antiga i restaurada imatge del Sant en processó a l'església parroquial, que antigament es venerava a la capella del castell de la muntanya de Sant Miquel, ja que a l'any 1838 la capella fou saquejada i des de llavors es va deixar de celebrar-hi l'aplec. | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72029 | Pedra del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-del-diable | AMADES, Joan (1936) La terra. Tradicions i creences. Biblioteca de tradicions populars, vol. XXXVIII, pàgs. 63 i 64. AMADES, Joan (1941) 'Mitología megalítica' a Ampurias III, Barcelona,pàg. 114. SAMSÓ, O (1968) Catalunya mediterrània. Ed. Tàber. Barcelona. Col·lecció'Terres i homes dels Països Catalans'.Pàg. 152. UBACH, Pau (1994) Memòriess etno-arqueològiques. 6.000 anys d'història en el Maresme. Vilassar de Dalt, 1934-1993. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador. Argentona. | Llegenda que té com a protagonista una pedra granítica, de grans dimensions, i el dimoni. El senyor Vicenç Corbera recorda com el seu pare (senyor Miquel Corbera Pont) explicava aquesta rondalla: Una noia anava a buscar aigua a la font i sempre es trobava el dimoni reposant en una pedra del camí. Aquest li preguntava qui era i on anava. Ella responia que era de Ca la Molinera i que anava a buscar aigua a la font d'en Joaquim pels seus pares. El dimoni li proposava que a canvi de la seva ànima mai més hauria de trajinar amunt i avall per anar a buscar l'aigua. Quan va saber això una dona del poble va proposar a la noia escaldar un pollastre a les dotze de la nit, per treure-li la força. El dimoni no va tornar a aparèixer deixant una enorme pedra sense endur-se, ja que constantment traginava pedres amunt i avall. Alguns deien que aquella pedra feia el mateix tamany que el buit que hi havia en el Pont del Diable de Martorelles, abans de la restauració. | 08296-27 | Can Galvany. Est del municipi | En Pau Ubach també parla d'aquesta pedra (1994, pàg.197) '...menhir conegut per la Pedra del Diable, que es trobava en el peu del camí que va de Vilassar per Pedrells a Can Gurguí, que ells havien vist dret: per indicacions seves, anàrem al lloc indicat i encara vàrem poder veure la pedra ajaguda ran del camí: era de granit i les seves mides aproximades feien dos metres trenta-cinc centrímetres de llargada per uns seixanta-sis centrímetres d'amplada, per cinquanta centrímetres de gruix (...) uns quants anys més cap aquí va ser trencada, sense cap mirament, quan eixamplaven el camí .....'. Hi ha paral·lels d'aquesta llegenda, geogràficament molt propers ,com el cas del Dolmen de la Roca d'en Toni a Vilassar de Dalt. La informació més antiga que trobem ens la proporciona J. AMADES (1936). La llegenda que explica en aquesta obra es refereix al Pont del Diable de Martorell i la pedra es troba prop de Palau-Solità. Especifica que una de molt semblant referida a aquest dolmen fou recollida del geògraf Enric Ribes, que li va explicar l'any 1935. El mateix Amades (1941) en un treball de síntesi torna a referir la mateixa llegenda aplicada al Dolmen de La Roca d'en Toni de Vilassar. Finalment Samsó (1968) aprofita la informació d'Amades en la seva obra, però sense citar la font. | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | La pedra es troba al costat d'un camí o corriol de forma isolada, posada allí mecànicament quan arreglaven el camí. Per aquesta raó no té fitxa d'element immoble o natural i només hem fet fitxa de p. Immaterial. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72036 | Col·lecció arqueològica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-0 | Col·lecció arqueològica fruit de les prospeccions realitzades per Xose Santín durant l'any 1999. Hi ha un total de 3 caixes de plàstic. A la caixa vermella hi ha 26 bosses de material de la Vinya de Can Corbera. En algunes etiquetes posa Vinya de Can Barbeta o Coll de Corbera. Aquest indret correspon a la fitxa que hem denominat Coll de Can Corbera. El material és bàsicament ibèric. Destaquen una fusaiola, un fragment d'escòria i vernís negre. A la caixa de fruita blava hi ha un total de 45 bosses. El material prové dels camps d'algunes masies de Vallromanes com Can Panna, Can Maioles, Can Genís, Can Vinardell, Ca l'Agutzil, Can Cabrit, Can Sala Gros, Can Gordi, Can Balet, .... Tot aquests fragments són d'època moderna, fruit de l'activitat continuada en aquests camps. Destaquen, però, unes bosses amb material ibèric, una retolada amb el topònim 'Camí darrera La Torre' i les altres dues fent referència a llocs molt propers del poblat ibèric de Sant Miquel. Tot i que no ho podem assegurar donada la mancança d'una memòria científica dels resultats d'aquestes prospeccions. A la caixa blava petita hi ha materials de Can Genís: material constructiu romà, 1 fragment de vernís negre i una bossa amb ceràmica ibèrica oxidada. | 08296-34 | Nucli urbà. Plaça de l'Església, 6 | Aquestes prospeccions formen part d'un conjunt d'activitats realitzades pel Departament d'Història Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigides per Xose Santín i Carme Montalban. | 41.5337000,2.2989200 | 441516 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Física | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Es troben a les dependències municipals (a l'Arxiu Municipal), tot i que haurien d'estar dipositades en les dependències assignades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El 2013 l'Ajuntament va demanar formalment al Servei d'Arqueologia de la Generalitat la retirada d'aquest material, però no va obtenir resposta. | 94 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72053 | Pou de Can Serrador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-serrador | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Pou de planta circular amb la paret feta de pedres, maons i argamassa. Coberta en forma de cúpula en forma d'ametlla de les mateixes característiques que la paret. Porta reixada. Està situat a pocs metres de la casa. | 08296-51 | Centre del terme. Camí de Teià | 41.5266300,2.3073600 | 442214 | 4597452 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Al costat hi ha la bassa, rodona (4 m. diam.), a migdia de la casa, ran el pont, on hi havia la sínia, metàl·lica. (desapareguda). Amb la sínia s'omplia la bassa de l'aigua del pou per regar les feixes de la casa. Al costat N. De la bassa hi ha via un petit safareig i rentador. També hi havia un safareig a llevant del torrent de can Roig. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72064 | Font de la Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lesglesia-2 | XX | Font urbana de factura recent. Construïda en pedra blanca. El brollador és d'acer inoxidable i està en un pilar d'uns 2 metres d'alçada. La pica imita les antigues piques monolítiques de masos i cases pairals. El suport també és de pedra blanca. | 08296-62 | Nucli urbà. Plaça de l'Església, s/n | 41.5335600,2.2991400 | 441534 | 4598227 | 1981 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Construccions Puig i Roca | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72070 | Can Gurguí Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gurgui-xic | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. | XVIII-XIX | Teulada i obertures fetes de nou. | Masia catalana, d'estructura clàssica molt transformada. Planta quadrangular amb teulada totalment nova, a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Disposa de planta i pis. Tant a l'esquerra com a la dreta se li ha afegit un cos, allargant façana i teulada pels dos costats, trencant d'aquesta manera la simetria original. Les mesures de la planta són 6,8 x 16,5 metres. Les portes i finestres han perdut dovelles i llindes si les tenien, a excepció d'una. En general, la majoria de finestres estan refetes amb totxana moderna i marcs de fusta, d'altres són totalment noves. La porta manté l'estructura d'arc de mig punt. Tipologia de masia: correspon al tipus II, tant de Josep DANÉS (1933) com de BONET (1983). | 08296-68 | Est del terme | 41.5240000,2.3144700 | 442805 | 4597156 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72078 | Molí de Can Patatetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-patatetes | XIX | Estructura metàl·lica amb la torre i les aspes de ferro. S'utilitzava per extreure aigua del pou. | 08296-76 | Est del terme | 41.5321500,2.3143200 | 442799 | 4598060 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 72079 | Can Ginestet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ginestet | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Però restaurat sense respectar ni entendre l'arquitectura popular, seguint una moda de ressaltar la pedra per la pedra. | Masia d'estructura característica en origen que es troba modificada a posteriori i restaurada. En principi la casa tenia una planta quadrangular amb quatre murs, amb teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana. A l'esquerra de la façana presenta un cos afegit, una mena de galliner, que en l'actualitat s'ha incorporat a la vivenda, comportant l'eliminació d'algunes finestres del primer pis del lateral. La porta d'entrada es troba en un costat i no en l'eix del frontó com és habitual. Tots els murs de la casa s'han repicat, deixant les pedres, maons i argamassa a la vista. Tipològicament, la casa correspondria al tipus II de Josep DANÉS (1919), però al III de BONET (1983), ja que incorpora unes golfes, que en origen tenien la funció de guardar aliments. | 08296-77 | Avinguda de Can Corbera | Tot i que el topònim és antic, l'edifici actual és una reconstrucció moderna. El mas original era del tipus II de Danés (1933) i Garí (1983), més petita, de planta quadrangular i vessant a dues aigües. | 41.5293900,2.2894200 | 440720 | 4597771 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Era una masia petita i pobre, amb poca aigua. Tenia una bassa darrera, per a rentar i regar les feixes. Aquesta casa canvià de nom i probablement passà a residir-hi un fill de can Ginesta, Aquest seria l'origen (en diminutiu) de l'actual nom de la casa. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72085 | Can Mogas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mogas | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII | Restaurat de fa pocs anys. | Masia de planta quadrangular, asimètrica (més llarga d'un costat que de l'altre). Teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana. Disposa de planta i pis. Es troba molt reformada i a la porta i a les finestres no s'observen dovelles ni dintells. Tipologia de la masia: correspon al tipus II de Danès (1933) i Garí (1983). | 08296-83 | Nucli urbà. Carrer de Sant Jordi, 2 | 41.5369700,2.2937300 | 441086 | 4598609 | 1720 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | També citada com a Can Mogues. Està a l'Antic camí o torrent del Forn. Font, mina i safareig a l'entorn de la casa. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72091 | Can Patatetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-patatetes | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | Casa singular de planta quadrangular, envoltada d'una porxada amb arcs ogivals. El seu propietari li ha donat un aspecte que s'inspira en viles del sud peninsular, amb elements d'inspiració àrab. | 08296-89 | Est del terme. Avinguda de Vilassar de Dalt | 41.5316800,2.3147400 | 442834 | 4598008 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | També coneguda com a Villa Guerrero, pel nom de l'actual propietari.Abans de la casa nova, hi havia una antiga casa de pagès anomenada can Patatetes o can Rabassola. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72096 | Can Tià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tia | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Actualment està deshabitada | Masia de planta quadrangular amb la teulada a doble vessant, orientada a ponent. Disposa de planta baixa i pis. Les finestres del primer pis tenen decoració pintada al voltant. Ni a les portes ni a les finestres s'observen restes de llindes, brancals o llindars. S'hi ha afegit estructures arquitectòniques a la dreta i a l'esquerra. | 08296-94 | Torrent de Can Tià | 41.5404300,2.3049600 | 442026 | 4598986 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Tenia una font a uns 50 m. més amunt de la casa. La déu tenia una petita bassa i una canal que menava l'agua al safareig de la casa | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72108 | Coll de Can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-can-corbera | VI-I aC | Camp actualment de vinya i arbres fruiters que s'estén per la falda de la muntanya de Sant Miquel i el coll de Can Corbera. S'han recollit materials arqueològics en superfície gran quantitat, d'època ibèrica. Per la situació geogràfica i el context arqueològic es podria tractar d'un assentament ibèric dispers o d'un camp de sitges | 08296-106 | Coll de Can Corbera | L'any 1999 es van fer prospeccions arqueològiques formant part d'un conjunt d'activitats realitzades pel Departament d'Història Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigides per Xose Santín i Carme Montalban. | 41.5261200,2.2755200 | 439557 | 4597417 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | En el treball de camp per a l'elaboració d'aquest inventari del patrimoni s'ha confirmat la presència de molt material arqueològic en superfície. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72110 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Montornès del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-montornes-del-valles | XIII-XX | La seu de l'AMMV és a la planta baixa de l'edifici central de l'Ajuntament de Montornès del Vallès, a l'avinguda de la Llibertat. Per garantir la conservació i la consulta adient dels documents, l'Arxiu disposa d'unes instal·lacions actualitzades l'any 2002 consistents en un dipòsit d'arxivatge amb armaris compactes de 675 metres lineals de capacitat i un despatx per al treball intern i les consultes tant del personal de l'administració com de l'usuari extern. De moment, els fons conservats per l'AMMV són, fonamentalment dos: 1) El fons de l'Ajuntament de la vila (segle XIX fins a l'actualitat). El document més antic es de 1861. 2) El fons de Can Masferrer: adquirit l'any 2003. A més l'Arxiu conserva de manera especial materials organitzats en tres seccions: A) Secció d'Hemeroteca: Butlletins municipals, publicacions, revistes, díptics, programes de mà, etc. B) Secció d'Imatges: Conjunt de fons i col·leccions de fotografies. C) Secció de Gràfics: Cartells, plànols, fulls volants, material cartogràfic, impresos i gràfics de diversa tipologia. | 08296-108 | Carrer de la Pau, núm. 10. 08170 - Montornès del Vallès | L'Arxiu Municipal de Montornès del Vallès (AMMV) és la institució arxivística responsable de la custòdia, tractament i difusió de la documentació generada o rebuda per l'administració de la vila des de finals del segle XIX fins l'actualitat, així com de qualsevol altre material arxivístic relacionat amb el municipi que pugui ser d'interès per a la història del poble, sigui quina sigui la seva procedència. | 41.5336400,2.2988400 | 441509 | 4598236 | 08296 | Vallromanes | Restringit | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) /OPC DIBA | S'inclou aquest arxiu per que Vallromanes va pertànyer a Montornés fins 1933, any en que es va segregar i erigir-se en municipi propi. Per tant conté molta documentació referida a Vallromanes. Al fer-se l'inventari de 2002 no es va poder consultar aquest arxiu, ja que es trobava encapsat per problemes estructurals de l'edifici. Aquesta fitxa és la traslació de la fitxa corresponent del Mapa de Montornés (elaborada amb la participació de l'arxiver, Nicolau Guanyavens).Actualment (2017), l'Arxiu Municipal de Montornès del Vallès te unes instal·lacions modernes en dues seus. | 94|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72115 | Font de la Plaça de Can Poal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-can-poal | XX | Font de ferro forjat de producció industrial i molt comuna a pobles i viles de Catalunya. L'aigua és de la xarxa urbana. S'ubica e nmig d'un parc ajardinat i condicionat per l'esbargiment ciutadà. | 08296-113 | Nucli urbà. Plaça de Can Poal, s/n | 41.5330200,2.2998900 | 441596 | 4598167 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 72116 | Molí d'en Cuquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-cuquet | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVII-XIX | Edifici de planta quadrangular i teulada a un sol pendent que vessa cap el torrent, a tocar del torrent de can Cuquet. Orientat amb l'entrada a ponent. La funció original d'aquest fou la de molí fariner amb propulsió hídrica. La bassa del molí, de grans dimensions i de forma trapezoïdal, es situa a migdia. El costat N. , lleugerament arquejat, amida 3 m. i la cara S. , per on surt l'aigua, també amida 3 m. Els altres dos costats tenen una llargada d'11 i 13 m. Pel costat de migdia entrava l'aigua al molí, que es recollia a la resclosa situada més amunt, en el mateix torrent, la qual venia pel rec fins a la bassa. El torrent de Cuquet, que desguassa a la Riera de Vallmanya, recull l'aigua del vessant oriental dels turons del Cargol i de les Guardes i dels seus torrents, Can Miqueló i Can Raspall. | 08296-114 | Nord-est del terme | Per la importància de l'edifici, tant per la seva especifitat a Vallromanes com pel seu bon estat de conservació, ens fa considerar-lo un element vital pel municipi en un futur. | 41.5301600,2.3233900 | 443554 | 4597834 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Malgrat els nostres intents, no hem pogut ni visitar l'interior, on es conserva la maquinària del molí en molt bon estat, així com algunes premses, ni acostar-nos per fora; ja que es troba totalment tancat (2002). Actualment està arrendat com masoveria. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72117 | Fons fotogràfic referent a Vallromanes de l'Arxiu Gavin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-referent-a-vallromanes-de-larxiu-gavin | <p>GAVIN, Josep Maria (1990) Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23. Editorial Pòrtic. Barcelona.</p> | XX | <p>És un recull fotogràfic de les esglésies i edificis religiosos de Catalunya, poble a poble. En el cas de Vallromanes l'inventari inclou dades i fotos de l'església parroquial dedicada a Sant Vicenç, la Capella de Sant Andreu de la Torre Tavernera, la Capella de Sant Antoni de Pàdua de Can Gordi i la Capella de Santa Maria de l'Esperança de Can Sala Gros.També inventaria com elements desapareguts la capella oratori de l'Assumpció a Can Coret (que existia l'any 1921), la capella de la Mare de Déu de l'Esperança a Can Poal (existia l'any 1550) i la capella-oratori de Sant Andreu de Llabons (sic) a Can Gurguí (existia l'any 1264). No té inventariades l'ermita de Sant Miquel de la Muntanya ni la capella de Can Rafart.</p> | 08296-115 | Arxiu Gavín. Monestir de les Avellanes Ctra. C-12, km. 181 25612 Os de Balaguer (La Noguera) | <p>Josep Maria Gavin va començar per ser un aferrissat col·leccionista, fins que trobà un centre d'interès per damunt dels altres. Va començar per fotografiar tots els campanars de Catalunya, des de l'any 1947 i va acabar fent fotos de tots els edificis religiosos (monestirs, esglésies, capelles, ermites, oratoris, ....) estiguessin en l'estat que estiguessin. Paral·lelament va anar recollint tot tipus d'informació referent a aquests i així bastí el seu arxiu, que creix dia a dia. A principis dels 90 es calculava que el volum del seu arxiu podia arribar a les 145.000 fotografies corresponents a 11.000 edificis, a més de 525.000 documents escrits, entre articles a diaris, revistes, ....</p> | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Josep Maria Gavin | El 2008 l'Arxiu es traslladà de Valldoreix a Les Avellanes | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72118 | Mina de Ca l'Agutzil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-ca-lagutzil | Raig d'aigua provinent de mina que s'acumula en aquesta bassa. Està envoltada d'un reixat i la vegetació cobreix tot el voltant dificultant molt la visibilitat | 08296-116 | Est del terme | 41.5278800,2.3126900 | 442660 | 4597587 | 08296 | Vallromanes | Restringit | Regular | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Aigua amb molta fama de gran qualitat. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 72119 | Pou de Can Matagats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-matagats | Pou amb una mica de safareig, de planta quadrangular, fet d'obra. Actualment està tapat -des dels anys 50 del s. XX- per evitar el vandalisme. Fins fa pocs anys es treia l'aigua bombejant amb una bomba amb mecanisme de ferro manual | 08296-117 | Riera de Vallromanes | 41.5303900,2.3090700 | 442360 | 4597869 | 08296 | Vallromanes | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||||
| 72122 | Mas Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vallromanes | MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. | XV-XVI | No hi ha restes visibles, excepte una paret, d'uns 2 m, en un marge. | 08296-120 | Riera de Vallromanes | A les notes de F. Mogas (1927) surt referenciat aquest mas amb el topònim del municipi: 'Lo Mas Vallromanas contenía una gran extensió de terreno a la part de sol ixent y mitg dia del turó den Poal o Puig Aguiler, que confrontaba a ponent ab lo Mas Miquel y part ab lo Mas Poal dit lo Prat Mateu y a mitg dia ab la Riera de Vallromanas'. Documentat ja el 1479. S'hi comenta que podria haver estat la casa més antiga del poble i per això la població prengué el nom del Mas. A l'any 1617 encara existia la casa amb el nom de Mas Picatxo. També es fa referència a les ruïnes d'un forn d'obra. | 41.5313900,2.3051400 | 442033 | 4597982 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Donat el caràcter simbòlic del lloc (és el que dona el topónim al municipi) i la manca de dades, caldria protegir l'espai per a futures recerques. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72128 | Can Gurguí Gros (Jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gurgui-gros-jaciment | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès Oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. | Jaciment a l'entorn de la Masía de Can Gurguí (fitxa 33) situat a la part sud-oriental del municipi determinat per un total de 4 fragments ceràmics reduïda (que inclouen dues formes) de cronologia indeterminada recollits l'any 1999 als voltants del mas en el marc de les prospeccions arqueològiques realitzades a Vallromanes en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' diriges per Xose Santín. | 08296-126 | Can Galvany. Est del municipi | Hi ha documents del segle XI, que parlen de l'antiga església de Sant Andreu de Llovons i d'un convent de monges 'Sobre la casa de Sant Andreu de Llovons, avui Gurguí, a la part de migdia del camí que va de dita casa nova de Bru ats Guillamí en lo bosch i a la part de vessant de la font de dita Casa Gurguí se observan senyals de ruines com de una casa o edifici i las aiguas pluvials a menut descobren varios ossos de personas. Lo que pot interferirse de aixó lo haver estat en aquell puesto lo Sementiri de la antigua Yglesia de S Andreu de Llavons quan era Sufragania de esta Parroquia, de modo aún al present las Casas son en aquella part se anomenan del Partit de S. Andreu de Llovons' (MOGAS,F:1927,pàg.28). En un altre paràgraf ens diu: 'Capella de Sant Andreu de Llobons, situada á Ca'n Gorguí gros, existent ja al segle XIII, la qual envers 1854 deixà d'esser capella, trasladantse l'altar á Ca'n Riera de Sant Matéu pel propietari de les dues masies D. Agustí Canals. En substitució de la capella feu un oratori á la verge de la Mercé á un departament de la casa, y desde llavors dita capella ha set destinada á dependencies de la masia, la qual té al detrás una habitació nomenada lo quarto del ermitá. Avui pertany á D.J. Layret' (MOGAS,F:1927, pàg.180). | 41.5229200,2.3217800 | 443414 | 4597031 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | També es va prospectar una zona de bosc que hi ha sobre la Font de Can Gugui Gros i del camí de Can Martí de Dalt. Es va provar de localitzar l'església i el cementiri de Sant Andreu de Llovons, citada des del segle XI, i que es trobarien en aquest sector, però els resultats de la prospecció foren negatius.Protecció: aquest jaciment no estava inclós en l'Inventari de 2002 .Si que està inclós en el Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 J-17 (com també ho està la masia, fitxa 33, al Catàleg E-28, anomenada can Gurguí Gros). El lloc és el mateix. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72129 | Vinya de Can Barbeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-can-barbeta | VII-XVI | A les feixes de la Vinya de Can Barbeta es va recollir materials arqueològics que es concentren sobretot a les cotes més altes fins a arribar al camí de Martorelles. La mostra de ceràmica consta d'un total de 947 fragments, dels quals 78 són formes. Bona part del material és ceràmica comuna ibèrica - amb una presència significativa d'àmfores de boca plana -, un fragment de ceràmica de vernís negre, una fusaiola, un fragment lític indeterminat, ceràmica grisa medieval i ceràmica vidrada medieval i moderna. | 08296-127 | Oest del terme | 41.5268600,2.2748300 | 439500 | 4597500 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)'. El jaciment es a proo del poblat ibèric de Sant Miquel (Fitxa 11) | 85|94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72130 | Can Becó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-beco | Als voltants de la masia de Can Becó (o Becu) (fitxa 95, Catàleg 2008 E-05) es va recollir una mostra arqueològica que consta d'un total de set fragments ceràmics: tres vidrats, un sandvitx, dos oxidants i un reduït. | 08296-128 | Riera de Vallromanes | 41.5301100,2.3036200 | 441905 | 4597841 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)'D'altra banda, aquest mas podria identificar-se amb el que al 1479 era conegut amb el nom de Mas Vallromanes i que a partir de 1617 rebria la nomenclatura de Mas Picatxo, per passar a dir-se Mas Becó almenys des de 1857. També cal dir que hi ha notícia de l'existència d'un forn associat a aquest mas i que es trobaria a l'est del mateix. Els treballs de prospecció no van aportar cap dada sobre la ubicació del forn, que probablement fou destruït durant la construcció d'un seguit de vivendes. | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72131 | Can Botet - Can Malloles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-botet-can-malloles | VII a - XV | En les feixes de Can Botet - Can Malloles es va recollir els materials arqueològics següents: un total de 8 fragments ceràmics, dels quals dos són formes. És trobà ceràmica comuna ibèrica, ceràmica reduïda i ceràmica vidrada. Es tracta de materials residuals dins d'una gran extensió de terreny, sense que s'hagi pogut identificar cap establiment. | 08296-129 | Carretera BP-5002 | 41.5271200,2.2913400 | 440878 | 4597517 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72132 | Can Cirera (Jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cirera-jaciment | Fruit de les prospeccions arqueològiques efectuades als camps que s'estenen des de Can Cirera (fitxa 40) fins al torrent de Can Cargolí i el bosc del turó de Can Cirera, es va recollir una mostra de 6 fragments ceràmics, amb vidrats, material de construcció i terrissa oxidant. El propietari de la casa va mostrar una sitja apareguda en el decurs de les obres de remodelació de la vivenda. Es tracta d'una sitja de grans dimensions que no ha proporcionat cap material associat, però que probablement dati d'època moderna, tal i com succeeix en alguns masos de la comarca del Maresme. | 08296-130 | Carretera BP-5002, | 41.5265500,2.2976100 | 441400 | 4597450 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 72133 | Coll de Clau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-clau | Troballa d'unes destrals de pedra polida, entre altres objectes. Galera (1984) descriu una estructura semi-circular feta amb dues rengleres de pedra i tancada per una gran llosa vertical i oberta en el costat oposat de dita llosa, la qual cosa s'interpreta com a lloc de reunió (el que de fet seria una estructura natural). En el Turó Colomer (Vallromanes), que s'eleva per sobre del Coll de Clau, Galera hi excavà una fortificació (?) amb parets de 45 cm de llargada per 50 cm d'alçaria i 40 cm d'amplada. En aquest mateix indret s'han recollit materials romans superficials: tègula, dòlia i ceràmica romana indeterminada. | 08296-131 | Sud-est del terme | 41.5164700,2.3087200 | 442318 | 4596323 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Pas natural entre Teià i Vallromanes | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 72134 | Turó de Can Galvany. Nord-oest del terme. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-galvany-nord-oest-del-terme | III-I aC | Afectat per la parcel·lació urbanística | En aquest indret, situat a la falda nord-est del poblat ibèric de Sant Miquel, hi ha un petit planell on segurament es situava un nucli d'habitatges ibèrics. No s'hi ha identificat estructures però s'hi ha recollit materials arqueològics com ceràmica comuna ibèrica a torn i a mà, àmfora ibèrica, ceràmica grisa de la costa catalana, kalathos pintats, ceràmica campaniana A i B, algun fragment d'àmfora itàlica, 'tegulae' i monedes. | 08296-132 | Can Galvany | 41.5389700,2.2818000 | 440093 | 4598840 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Està al l-limit amb el municipi de Montornès del Vallès. Es tracta d'un jaciment greument afectat per la parcel·lació urbanística i la construcció de cases. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72135 | Can Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis-2 | III-I aC | Jaciment definit per la troballa en superfície de 25 fragments informes de ceràmica (ceràmica comuna ibèrica, 1 fragment de ceràmica Campaniana A i 13 fragments de material de construcció -tegulae) | 08296-133 | Turó de Can Genís | Els arqueòlegs que realitzaren la prospecció pensen que cal identificar aquest jaciment amb el Castell de Viladordo, del qual hi ha notícia al 1857. Informacions del segle XIX documenten restes arqueològiques en el límit de les parròquies de Sant Vicenç de Vallromanes i de Sant Sadurní de Montornès. La informació proporcionada pels rectors Sever Pratginestós, Ramon Govina i Miguel Mogas identifica el jaciment com un poblat, a partir de la presència d'abundant material constructiu, d'instruments de ferro i de monedes romanes | 41.5382900,2.2809900 | 440025 | 4598765 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72136 | Can Genís Peret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis-peret | Jaciment definit per la recollida superficial de 5 fragments de ceràmica vidrada informes i dos fragments de terrisa informe, un de reduït i un d'oxidant | 08296-134 | Est del terme | 41.5256700,2.3091500 | 442362 | 4597344 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 72137 | Club de Golf Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/club-de-golf-vallromanes | II aC-IIdC | Espai molt transformat | Aquesta fitxa s'ha creat en correspondència a la fitxa del catàleg 2008 corresponent (J-15), que comprèn 'la totalitat de la zona destinada al camp de Golf on s'han trobat restes declarades i descrites en altres fitxes que fan pensar en la possibilitat de hi hagin altres restes encara desconegudes'. | 08296-135 | Torre Tabernera. Nord-oest del terme.Carretera BP-5002 | 41.5335900,2.2898000 | 440755 | 4598237 | 08296 | Vallromanes | Restringit | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Tots els jaciments (fitxes 7 i 8) relacionats amb la Torre Tabernera (on hi ha el Club de Golf) (fitxes 22 i 24) s'hi relacionen | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72138 | Can Gordi (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gordi-jaciment | La prospecció efectuada als camps del voltant de la masia de Can Gordi (fitxa 53) proporcionà 109 fragments de ceràmica, dels quals 25 tenien forma. El conjunt inclou fragments de ceràmica grisa medieval i ceràmica vidrada, entre els que s'inclouen 8 fragments de blanc i blau. | 08296-136 | Al voltant de la masia de Can Gordi. Turó d'en Cabús | A la masia de Can Gordi es conserva documentació que data el mas en una data no posterior al Segle XIV. En aquesta època podria ser can Guàrdia. | 41.5208900,2.2979900 | 441427 | 4596821 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72139 | Turó de Can Mallolas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-mallolas | La prospecció efectuada en l'espai delimitat pels dos camins que travessen el bosc de can Malloles proporcionà una mostra ceràmica molt homogènia, amb un total de 40 fragments, dels quals 5 són formes. Corresponen a una producció local de ceràmica comuna de tradició romana, amb cocció oxidant i reductora, amb predomini de la segona. | 08296-137 | Sud-oest del terme | 41.5246100,2.2880100 | 440598 | 4597241 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 72140 | Jaciment de Can Mureu (o Can Moreu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-mureu-o-can-moreu | La prospecció efectuada als voltants del mas de Can Moreu (fitxa 43) i en els camps que s'extenen fins el camí de Can Serra proporcionà una mostra ceràmica de 42 fragments, dels quals 19 són formes. Majoritàriament es tracta de material vidrat, encara que també es troben fragments de cuita oxidant i reduïda. | 08296-138 | Sot de Vellucre. Turó de Can Cirera | 41.5262800,2.3052300 | 442036 | 4597415 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 72141 | Can Palauet (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palauet-jaciment | La prospecció efectuada als voltants del mas de Can Palauet (fitxa 87) -els camps abandonats i la pineda que envolta la casa- proporcionà una mostra ceràmica de 6 fragments ceràmics, dels quals cinc eren vidrats i un reduït. | 08296-139 | Avinguda de Vilassar de Dalt | 41.5329900,2.3076500 | 442244 | 4598158 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 72142 | Casa del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-pi | La prospecció efectuada als voltants de la Casa del Pi (casa no fitxada) proporcionà una mostra ceràmica de 5 fragments informes de ceràmica: dos vidrats, dos oxidats i un de tipus sandvitx. | 08296-140 | Est del terme. El Respall | 41.5274500,2.3247300 | 443664 | 4597532 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72143 | Can Ratat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ratat | La prospecció efectuada als voltants de Can Mas Ratat (Fitxa 69) proporcionà una mostra ceràmica amb 9 fragments ceràmics, dels quals 3 són formes. Aquest recull de ceràmica, tot i ser molt heterogeni, presenta un predomini de fragments vidrats | 08296-141 | Est del terme | 41.5241300,2.3124700 | 442638 | 4597171 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo (OPC) | En un seguit de feixes mig abandonades al voltant dels edificis | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 72144 | Sant Vicenç de Vallromanes (Jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-vallromanes-jaciment | Molt transformat per la moderna església | Antiga església romànica i voltant de l'actual església parroquial de Sant Vicenç de Vallromanes (fitxa 10) (Subsól) | 08296-142 | Nucli urbà. Plaça de l'Esglesia, s/n | 41.5337500,2.2995200 | 441566 | 4598248 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. En el Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 es desdobla en dos, amb dos fitxes amb el mateix nom: un per l'Església (E-62) (Fitxa 10) i un altre com a 'jaciment' (J-30) (Fitxa 142), ambdos com a BCIL. L'any 1998 es va portar a terme un sondeig arqueològic per tal de poder detectar la presència de restes arqueològiques que donà resultats negatius. En realitat la fitxa del catáleg E-62 descriu l'esglèsia moderna (1908) mentre que la de la fitxa J-30 descriu els vestigis de l'antiga esglèsia romànica: 'l'actual edifici conserva ben poca cosa del que fou l'antiga església, que era un edifici d'una sola nau, situada als peus de l'actual església i capçada a llevant per un absis semicircular cobert amb una volta d'un quart d'esfera, feta amb pedres de carreus mitjans, amb una finestreta de doble esqueixada. L'absis s'obria a la nau a través d'un senzill arc triomfal que encaixava aquest cos a l'edifici de la nau. La part corresponent als peus de l'església i al campanar es troba totalment arrebossada. L'exterior de l'edifici permet veure les tres quartes parts de l'absis, amb carreus grossos disposats irregularment. La resta de fa construcció es va aprofitar per fer la paret del cementiri. Al costat sud-oest hi ha la torre del campanar, de planta quadrada. La base pot ésser també romànica, però la resta de la torre pertany a èpoques més modernes'. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72145 | Can Vinardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinardell | La prospecció efectuada en tot un seguit de feixes mig abandonades al voltant dels edificis del Mas de can Vinardell (no fitxat) proporcionà una mostra ceràmica constituïda per 16 fragments ceràmics, amb una única forma, en la qual predominen els vidrats. | 08296-143 | Oest del Terme. Torre Tabernera. | 41.5328000,2.2819800 | 440102 | 4598155 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 72146 | Escut nobiliari de can Mayoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-nobiliari-de-can-mayoles | <p>ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. GARCÏA PEY, ENRIC (2003) Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona.</p> | XVI-XIX | <p>Escut heràldic fet de pedra col·locat damunt la porta principal de la Masia de Can Mayoles, sota el rellotge de sol. L'escut està partit en dos camps: a la dreta, cinc punts circulars; a l'esquerra, torre fortificada amb tres merlets i una porta de la que surt un braç dextrogir armat amb una espasa corba. L'escut propiament dit està enmarcat sobre una àliga bicéfala (la doble àliga austracista?) amb els dos caps a sobre; les ales als costats; i les urpes i cua abaix.</p> | 08296-144 | Carretera BP-5002, Km 7-8 | <p>No hem trobat documentació sobre la família a qui pertanyeria aquest escut. L'ultim de la nissaga Mayoles fou Miquel Mayolas Barbany, sense fills, que vengué la casa el 1934 a Jaume Botet Sangrà (García Pey, 2003: 137).</p> | 41.5282000,2.2916900 | 440908 | 4597637 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-31 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo | Es tracta d'una masia fortificada, de planta quadrangular, orientada a migdia (fitxa 45). Tipologia de masia: pertany al grup II de Danés (1933) i Garí (1983). No sabem si l'escut correspon originalment a la casa o és una addició moderna. .La família conserva llibres pertanyents a l'arxiu parroquial. No hem pogut aprofundir en com, quan i per què hi ha anat a parar. Protecció: la casa estava protegida a les anteriors Normes subsidiàries de planejament. municipal. A part de la fitxa de la casa (45), hem fet fitxa específica de l'escut de pedra, per que d'acord amb la disp. add. Llei 9/1993 de patrimoni, i d'acord amb el decret 14.3.1963, es BCIN (Decret 571/1963 de 14.31963 d'Escuts, emblemes i pedres heràldiques de més de 100 anys, recollit per la llei 16/1985 LPHE i per la llei 9/1993 LPCC). La protecció de l'escut com a BCIN està contemplada al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008. E-34. Però la fitxa comet l'error de classificar BCIN tot l'edifici quan en realitat només l'escut és BCIN. A la fitxa del Catàleg, la casa es denomina Can Malloles (o Can Mayoles) | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72147 | Coetera de Can Layret (o Lairet) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coetera-de-can-layret-o-lairet | Blog 'Per camins històrics', Francesc Costa Oller. Entrada 'Les coeteres secretes de la Serralada Litoral' http://francesccosta.wix.com/percaminshistorics | XX | Edifici de petites dimensions de planta quadrada bastit amb pedruscall amb arrebossat gris i amb coberta a doble vessant. Es troba enmig de la brolla dels boscos de Can Lairet, oblidant camins, on abans tot era vinya. Està ben sencera i té la porta tancada, però mirant per un forat veus, més o menys, que no hi ha res. Té uns bancs a l'exterior per reposar. La façana, sobre la porta enmarcada amb arrebossat pintat de blanc, presenta una petita fornícula amb la imatge del Sagrat Cor. | 08296-145 | Nord del terme | El propietari de la Masia de can Gurguí i de la Coetera de Can Gurguí (fitxa 145) era Joaquim Layret. No sabem si la coetera de can Layret (o Lairet) també. A finals del s. XIX es van extendre per Europa un canons ignífugs contra les pedregades (el primer que ens consta fou inventat per Albert Stiger, un propietari agricola austríac el 1880). La 1a. empresa espanyola de 'cañones granífugos' es crea el 1900, i a Catalunya, el 1901, a Manresa, 'para prevenir la formación de tormentas de granizo'. Eren dispositius verticals de 6 m. d'alçada en forma de con (1 m. d'obertura) que disparaven cada 5'' diversos projectils activats per pólvora a més de 1000m d'alçada uns 15-30' abans de cada tempesta, per tal de 'rebentar' els núbols carregats de pedra i provocar pluja fina. Posteriorment, es va extendre més l´ús de coets pirotècnics que no l'ús de canons. Calia una caseta aprop per guardar el material i refugiar-se els artillers, que havien de ser dos (un carregant i l'altre disparant). A la Serralada Litoral va tenir lloc aquesta pràctica (per protegir la viticultura), però on més es conserven aquestes estructures és al Delta de l'Ebre, on es diuen 'coeteres'. L'autor del Blog li diu 'coetera' prenent el nom de l'Ebre. La veritat és que durant un temps tothom es va imaginar que les coeteres eren eficaces, però aviat va prevaldre la sensació de que els efectes eren nuls i que no servia per res aquell disparar al cel. En pocs any la fantasia es va acabar. | 41.5337400,2.2986200 | 441491 | 4598247 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo OPC | El canó el guardaven en aquestes casetes junt amb la matèria explosiva i els coets o les granades. Quan s'havia de fer servir, treien el canó a l'exterior, encenien la metxa i els dos artillers s'amagaven dins la caseta abans de l'explossió. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72149 | Projector de cinema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/projector-de-cinema-0 | XX | Maquina de cinema de 16mm de dos bobines, de ferro. L'aparell porta la següent inscripció:'Cinematografia Marin SA Barcelona' | 08296-147 | Edifici de l'Ajuntament. Plaça de l'Església 6 | 41.5337400,2.2986200 | 441491 | 4598247 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo OPC | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 72004 | Parc de la Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-0 | <p>AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Inèdit.</p> | <p>238,7 ha del municipi de Vallromanes estan incloses en el Pla Especial d'Interès Natural (PEIN). Els seus límits són els següents: des de la confluència dels termes municipals de Sta. Maria de Martorelles, Montornès i Vallromanes, el límit segueix el torrent que porta a les vinyes de Can Barbeta, fins a enllaçar amb la cota topogràfica 325 m. Continua cap el sud per aquesta cota fins el torrent que voreja meridionalment el bosc de Can Malloles. Baixa pel torrent fins a la cota 250m i el segueix cap al sud-est. A l'aproximar-se a la carretera del Coll de Font de Cera, abandona la cota i travessa en línia recta fins a trobar la cota 300. Continua per aquesta cota en direcció est, fins a un barranc orientat de sud a nord. Descendeix pel barranc esmentat i gira a l'est .Troba el camí que porta a la urbanització de Santa Fe, el segueix cap el sud durant 200 m. L'abandona, travessa el barranc de la casa de Can Pona a la cota 300 i arriba a la cota 325. Segueix la cota fins a trobar els camps de Can Martí de Dalt, baixa pel torrent, envoltant aquests camps i els de Can Fuster. Troba el camí de Vilassar i el segueix a l'oest fins passat Can Viló. Aquí, el límit, deixa el camí i s'enfila pel turó d'en Moreu. Segueix la carena fins els turons de Can Tàvec i Mas Miquel. Des del turó de Mas Miquel el límit descendeix cap el nord-est. En arribar als camps localitzats al marge esquerre del torrent de Can Maimó, gira al sud-est tot excloent-los. Envolta els camps i segueix al nord pel marge esquerre del torrent de Can Maimó. En aproximar-se a la urbanització de Can Jornet, localitzada ja en el terme de Vilanova del Vallès, abandona el marge, travessa el torrent fins a trobar el vial sud de l'esmentada urbanització i l'accés a la urbanització de Can Xaragall. Dins aquest límits destaca l'alzinar, les pinedes de pi pinyer, la sureda, l'avellanosa i la lloreda.</p> | 08296-2 | Sud i Est del terme | <p>L'any 1989, alguns ajuntaments van començar a unir esforços per afrontar els problemes de territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'espais d'interès natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques, d'aqüicultura, de pesca, i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants d'aquests municipis, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi. El 2013 el Govern de la Generalitat amplia els limits del Parc.</p> | 41.5323400,2.2906700 | 440827 | 4598097 | 08296 | Vallromanes | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72004-foto-08296-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72004-foto-08296-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72004-foto-08296-2-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | J.Montlló/M.Guardiola (ACTIUM SCP) | Després de l'ampliació aprovada pel Govern de la Generalitat el 9 d'abril de 2013, el Parc protegeix 7.400 hectàrees repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental que inclouen part dels termes municipals d'Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Montornès del Vallès, Òrrius, Premià de Dalt, La Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins als nostres dies. El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima a la vessant del Maresme i una tendència continental a la vessant del Vallès. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats. Protecció: PEIN, Pla Especial d'Interès Natural, d'acord amb la Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals i el Decret 328/1992, de 14 de desembre. Inclós al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 com a PEIN (N-03). El PEIN apareix marcat en el plànol d'ordenació del sòl no urbanitzable del POUM. Seu institucional: Carretera de Cabrera núm. 52 1er., Cabrera de Mar (el Maresme) | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml