Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72407 | Pont del Doro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-doro | XX | L'aigua de l'embassament erosiona progressivament tots els seus elements, sobretot en les continues pujades i baixades de nivell. | El Pont del Doro, tal com es denomina, no és format solament per un pont, sinó per diverses infraestructures. Òbviament l'element central és el pont, però també cal fer esment de la presa contigua i de les seves canalitzacions. El pont va ser construït utilitzant una tècnica antiga, cosa que li donà una gran fermesa. Es constitueix per un gran arc, assentat a la roca pels seus dos extrems. No té ampit, sinó que comptava amb unes senzilles baranes metàl·liques, ara desaparegudes. La presa té uns 8 metres d'alçada i una forma corbada, que la distribueix en dos flancs, un en direcció nord-sud i un altre d'est a oest. En la seva època de funcionament podia embassar una quantitat molt gran d'aigua, però ara la sedimentació de terres ha cobert totalment la bassa. Des de la bassa, cap a la banda de ponent, marxa un llarg canal, durant almenys dos quilòmetres, superant l'orografia del terreny per mitjà d'aqüeductes i foradades. En alguns indrets s'hi poden observar encara les comportes de desguàs i els sobreeixidors. L'aigua era utilitzada per accionar la central hidroelèctrica ubicada sota de Bertrana. | 08299-31 | Sector sud-oest | La infraestructura va ser creada l'any 1926 per part del contractista i empresari Teodor Miralles i Soler, heus aquí la denominació de Pont del Doro. Possiblement, va ser ell mateix qui va projectar-lo, atès que havia adquirit molta experiència anys abans treballant al Canal d'Urgell. Inicialment el que es va projectar va ser la presa, per tal de poder embassar i canalitzar aigua cap a la central hidroelèctrica de sota Bertrana, també construïda aleshores. Però això plantejava un problema, ja que d'aquesta forma s'eliminava el pas cap a les Canals de Sant Miquel, que originàriament es feia per la llera del riu. Per aquest motiu va construir-se el pont. Com hem dit suara, la nova infraestructura permetia generar energia elèctrica, que es va fer arribar a Vilada el 1927. L'empresa subministradora era la Central Elèctrica del Margançol, propietat de Teodor Miralles, que suplia en bona part la que fins llavors es feia arribar des de la turbina del Molí del Camp del Bosc, propietat de Ferrer i Soler. Amb la construcció de l'embassament de la Baells es suscitaren alguns conflictes, car si l'aigua negava el Pont, també es dificultava el pas cap a les Canals de Sant Miquel. Hom va plantejar la possibilitat de fer un nou pont o passarel·la per superar l'aigua del pantà, però a la llarga quedà en un simple projecte. | 42.1273300,1.9260400 | 411234 | 4664472 | 1926 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Teodor Miralles i Soler | El Pont del Doro i les infraestructures adjacents són negades per les aigües del pantà de la Baells i només són observables en èpoques de secada, quan baixa la cota de l'aigua. És una de les úniques mostres d'arqueologia industrial del municipi. Convindria documentar l'indret, si més no a partir d'un reportatge fotogràfic. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | |||||||||
| 72418 | Especialitats Viñas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/especialitats-vinas | Les Especialitats Viñas són diversos tipus de bescuits, resultat del seguiment rigorós d'un seguit de fórmules i d'un sistema artesanal. D'entre aquestes galetes destaquen els anomenats 'Predilectes. Aquesta especialitat és una petita pasta allargada i guarnida amb ametlles trinxades. Es couen sempre en un forn de llenya i a una determinada temperatura. Els seus elaboradors treballen amb molta cura alhora de barrejar els seus ingredients, tots ells productes naturals de primera qualitat. A part dels esmentats 'Predilectes' elaboren també els 'Sequillos', els ametllats, els pets de monja, els panellets d'ametlla i, per Nadal, torrons. Qualsevol dels productes és posat a la venda en caixes i paquets decorats, generalment amb motius del poble de Vilada. | 08299-42 | Nucli urbà, carrer Teodor Miralles, 8-10 | Les Especialitats Viñas varen néixer com una petita indústria artesanal el 1924, quan Pere Viñas va iniciar-se en l'ofici de pastisser. Des de llavors i fins als nostres dies els seus familiars descendents han continuat la tradició i han ampliat progressivament el negoci. Actualment l'establiment compta amb una botiga oberta al públic, sota de la qual hi ha l'obrador. Però també ha incorporat un bon equip comercial i transportistes que han permès expandir els seus productes per diversos indrets de la geografia catalana. En dies festius és habitual veure a Vilada grups de turistes i estiuejants fent cua a l'establiment. | 42.1366600,1.9317700 | 411721 | 4665502 | 1924 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72418-foto-08299-42-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Pere Viñas | La botiga oberta al públic al C/ Teodor Miralles, és un establiment que conserva molts dels elements originals del comerç històric. Recentment s'ha fet una reforma a l'establiment, que li ha rentat la cara i l'ha buidat d'elements contemporanis que trencaven l'harmonia de l'establiment. S'ha conservat taulells i prestatges oferint al client un establiment perfectament complementat amb la tradició i qualitat dels seus productes. | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | ||||||||
| 72420 | La Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farinera-4 | XX | La Farinera és un edifici de planta rectangular, encarat de nord a sud i amb la teulada a dos vessants. Compta amb diversos estatges ubicats a diferents nivells. Començant per baix, hi ha un petit semisoterrani, ara utilitzat com a magatzem i traster, una planta baixa, que actualment fa de garatge, una primera planta, on hi ha instal·lada una indústria de ferro i forja, i, finalment, unes golfes sense utilitat. Es tracta d'una típica construcció industrial de començament de segle. Els materials constructius emprats són una barreja de pedra i de maons. La pedra s'utilitzà per bastir les parets i els maons per ornamentar les obertures. Les obertures són vidriades i força grans, cosa que permet l'entrada de molta llum natural a l'interior. La façana amb més finestrals és la de migdia. Les de llevant i ponent no en tenen tantes La façana nord es pot dir que gairebé ha desaparegut, ja que als anys cinquanta s'hi annexionà una altra nau, que amplià l'edifici originari. Al semisoterrani i la planta baixa s'hi accedeix per la banda de migdia, mentre que a la primera planta s'hi arriba per llevant. Des de la seva construcció l'edifici s'ha dedicat a diverses activitats, però bàsicament ha estat un edifici fabril. L'interior de les naus és molt senzill i sobri. És possible que, originàriament, el soterrani albergués els motors o la maquinària que feia funcionar la major part d'aparells de l'edifici a partir de jocs d'embarrats i corretges. | 08299-44 | Nucli urbà, carrer Teodor Miralles, 57 | L'edifici va ser construït pels volts de 1926-1927, ja que el 1928 ja molia farina. Tanmateix, té un estil més propi del segle anterior. Inicialment, almenys fins a la guerra civil de 1936-1939, va moldre farina per la major part d'agricultors de secà del municipi i també dels municipis veïns, sobretot de Castell de l'Areny, Borredà i la Nou. Després de la guerra civil s'hi establiren els Ferrer i hi van posar en funcionament una indústria tèxtil, amb telers a la planta baixa i màquines de filar al primer pis. Cap als anys cinquanta els Ferrer van haver-ne d'ampliar les dependències, construint una nau nova a la banda nord. Més tard els Ferrer edificaren una altra nau, més gran encara, a unes desenes de metres i l'anomenada farinera esdevingué, més aviat, el magatzem de la fàbrica. Després del tancament de la fàbrica, el 1997, l'edifici restà alguns anys tancat. A mitjans dels 2000 els germans Soler hi han instal·lat la indústria de ferro i forja familiar, que ja tenien en funcionament en un altre indret del poble. Recentment s'hi ha instal·lat un taller d'auto mecànica als baixos. Per motius de seguretat, malauradament s'han perdut alguns dels elements estructurals de la fàbrica original, sobretot els embarrats. La resta de l'estructura (bigues de fusta i pilars de forja) ha estat coberta amb un tractament ignifug. | 42.1379700,1.9341000 | 411915 | 4665645 | 1926 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72420-foto-08299-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72420-foto-08299-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | L'edifici en el seu conjunt esdevé un dels pocs exemples patrimoni industrial del municipi. Encara conserva un motor de fuel de grans dimensions original. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | ||||||||
| 72429 | Cal Climent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-climent | XX | És un edifici modern eminentment residencial. En general presenta una planta rectangular, alterada en algunes parts per elements que en sobresurten com la terrassa. L'edifici consta d'uns baixos i de dues plantes superiors. Els baixos han estat sempre utilitzats com a garatge de carruatges i, posteriorment, d'altres vehicles. Les dues plantes superiors sempre han estat destinades a habitatge. L'edifici és de pedra en la seva totalitat, per bé que algunes parts de les façanes són arrebossades. Presenta força elements decoratius, la major part coetanis a la construcció de la casa, com ho són les finestres. Hi té un protagonisme especial la terrassa de la façana de migdia, que s'aixeca damunt d'unes robustes arcades de pedra. És també interessant el jardí que envolta la casa, adaptat completament a l'esbarjo, i el portal empedrat i l'escalinata que hi donen accés des de la carretera. Per la banda nord de la casa també pot observar-se una curiosa construcció, semblant a un gabial zoològic, que en altres èpoques havia servit per tancar-hi els gossos de caça de la família. A una desena de metres de la casa, se n'hi aixeca una altra i una sèrie de coberts i estables. Aquesta segona casa havia estat la residència dels mossos i masovers de la propietat i, actualment, continua habitada durant tot l'any. En general, la casa destaca pel seu caràcter senyorívol. | 08299-53 | Nucli urbà, carrer Teodor Miralles, 11 | La casa la va fer aixecar l'empresari Climent Simón Aguilar, que es dedicava bàsicament a l'explotació forestal. Tanmateix, va ser dissenyada per Teodor Miralles, que també treballava com a projectista. Miralles va aplicar en aquesta i altres edificacions l'experiència adquirida en la construcció industrial, però per projectar cal Climent s'inspirà en les cases residencials de la Provença, al Sud de França. Climent Simón, a part de dedicar-se a la tala i contractació forestal, posseïa altres negocis, com una fonda situada al mig del poble. La casa aixecada al costat de cal Climent serví com a habitatge dels mossos i treballadors de l'empresa i els estables contigus a la casa, per guardar-hi les bèsties de bast utilitzades pel ròssec al bosc. La casa i els seus entorns van ser un indret de molta activitat, sobretot degut a les empreses endegades per Simón. Des d'aquest lloc la fusta era portada a la Baells, on es carregava al carrilet en direcció a Barcelona. Hom recorda també la celebració de multitudinàries festes en aquesta casa, especialment per Sant Antoni. En aquesta diada es convidaven tots els treballadors de la finca i altres persones a un ofici religiós i als àpats posteriors. La casa ressenyada en aquesta fitxa era la residència habitual de la família, però després de la mort de Simón, la resta de familiars s'instal·laren bàsicament a Barcelona i cal Climent esdevingué la seva segona residència. | 42.1357900,1.9295400 | 411535 | 4665407 | 1933 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72429-foto-08299-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72429-foto-08299-53-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Teodor Miralles i Soler (projectista) | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | ||||||||||
| 72431 | Flor de neu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/flor-de-neu-0 | Malgrat tot, no es troben en abundància. | La Flor de Neu (Leontopodium alpinum), també coneguda com a Edelweiss, mesura de 5 a 30 centímetres d'alçada i està totalment recoberta d'una llanositat de color blanc. Té la tija simple i les fulles linealanceolades. Els seus capítols, molt petits i en nombre de 2 a 10, es troben a l'extrem de la tija i estan envoltats de 5 llargues fulles obertes en estrella. | 08299-55 | Serra del Catllaràs | Malgrat que d'antic la flor de neu era collida i assecada per ser venuda posteriorment, costum que es va copiar de la zona dels Alps, a l'actualitat aquest fet està prohibit per la llei. | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Aquest espècimen resulta molt rar a Catalunya, ja que només es troba a zones d'alta muntanya de la Vall d'Aran i de la serra del Catllaràs. Es tracta d'una espècie protegida per la legislació a Catalunya. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | ||||||||||||
| 72433 | L'Envista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lenvista | XVIIII | L'edifici està enrunat. | Les restes de la masia són a peu de la carena de la serra de l'Envista situada a l'extrem nord de la parròquia de Gardilans i a escassos 500 metres del collet de la Vila. La casa de l'Envista es troba emplaçada aprofitant un planell de la part més planera del cim de la serra. Actualment, les restes conservades estan molt cobertes de terra i vegetació. Es pot identificar una estructura de planta rectangular allargada amb un annex o ampliació adossada a la part de migjorn en una terrassa inferior. Els murs estan bastits amb carreus desbastats fets amb diverses cantoneres de grans dimensions. Al costat de llevant algunes restes semblen correspondre a annexos o coberts, probablement destinats a corts; Destaca la plataforma construïda al sector de ponent de la casa, mitjançant un mur de marge que permet establir una plaça prou gran que estimem que hauria tingut funcions d'era de la casa. | 08299-57 | Sector nord-est. A la carena de l'Envista | Antiga masia dels s. XVIII-XIX, que possiblement havia tingut un origen anterior. Era una masoveria de la casa de Pradell, que al tombant del s. XX fou desmuntada per ampliar alguns coberts i la masoveria mateixa de Pradell, juntament amb les cases de Boix i Masgraner. | 42.1467100,1.9662500 | 414584 | 4666583 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72433-foto-08299-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72433-foto-08299-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72433-foto-08299-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | L'entorn immediat de la casa està completament aterrassat aprofitant els afloraments de roca natural i alguns trams de murs. Fins i tot alguna pedra de grans dimensions foren utilitzades per delimitar feixes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | ||||||||
| 72434 | Horta de les Eres de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-de-les-eres-de-vilada | XVIII-XX | Actualment està en desús i completament coberta de vegetació. | es tracta d'una horta quadrangular tancada per un mur perimetral fet de pedra sense desbastar i capçat per una última filada disposada en plec de llibre. La peça de terra està situada al peu de la riera per la part nord, però el desnivell del terreny fa que quedi elevada a migjorn i enfonsada en el terreny a llevant. És en aquest tram de llevant on es troben els dos accessos a l'interior de l'horta. El principal és una obertura suficient per a un carro. El secundari és mitjançant una escala de pedra encastada al mur que disposa d'un armariet per guardar les eines a sota. A la part exterior de l'entrada hi ha un banc corregut fet de pedra. L'horta agafa l'aigua de la riera mitjançant un petit canal de terra que desvia l'aigua a una bassa situada a la terrassa superior. La bassa està tancada i buida. | 08299-58 | Sector nord-est. Al costat de la font de les Eres | És una de les tres parcel·les d'horta de què disposava la masia de les Eres de Vilada. Als anys 50 fou arreglada en el seu conjunt, construint-se l'accés de l'escala i revestint-se l'antiga bassa amb formigó. | 42.1426300,1.9309600 | 411662 | 4666165 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72434-foto-08299-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72434-foto-08299-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72434-foto-08299-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | S'hi podia accedir per una carretera entre cal Xocolater i les Eres de Vilada. Actualment la pista està perduda i només s'hi pot arribar a peu. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | ||||||||
| 72436 | La Molina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-molina-0 | XVIII | L'edifici està enrunat. | Les restes de la masia estan situades a les feixes immediatament superiors al molí de Ballestar. La Molina es troba emplaçada aprofitant un planell de la part més planera a la part baixa del Cap de la Solana pel seu vessant nord. Actualment, les restes conservades estan molt cobertes de terra i vegetació. Es pot identificar una estructura de planta quadrangular amb un annex o ampliació adossada a la part de migjorn. Els murs i diverses cantoneres són fets amb blocs de pedra desbastats i pedra irregular. La coberta era de teula. Actualment encara es visualitza una readaptació de la casa, fruit d'un reaprofitament molt bàsic de l'estructura ja un cop enrunada. Dita estructura mantenia sota cobert dues habitacions de molt petites dimensions amb coberta de teula. Tot fet amb materials reaprofitats del desmunt. Els planells i terrasses que s'estenen pel costat de ponent, han estat modificats i adaptats per la construcció contemporània d'una nova edificació de planta baixa. El planell que s'estén pel costat de llevant, i en part del costat sud, està delimitat per un mur d'anivellament i contenció. | 08299-60 | Sector nord-est. Sobre el molí de Ballestar | La casa s'ensorra a mitjans del s. XX quan encara estava habitada i motiu pel qual es va refer les dues petites estances fins que fou abandonada definitivament. El nom podria ser indicatiu de la seva activitat original malgrat que no s'ha pogut documentar. Entorn de la riera de Vilada s'ha identificat un nombre important de molins. | 42.1522000,1.9470900 | 413008 | 4667211 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72436-foto-08299-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72436-foto-08299-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72436-foto-08299-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Sembla que la casa original hauria mantingut l'estructura més habitual de planta baixa, pis i golfes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | ||||||||
| 72437 | Fita de Vilada-Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-vilada-castell-de-lareny | XX | Trencada. Segurament fruit d'una veta pròpia de la pedra i l'acció dels agents climatològics. | Fita que separa els termes municipals de Vilada i Castell de l'Areny. És una gran llosa de pedra calcària clavada al terreny d'uns 15 cm. de gruix. A les dues cares trobem incisos dues versions simplificades dels escuts municipals. A la cara nord, trobem l'escut de Castell de l'Areny representat per una gran torre. A la cara sud, hi trobem un escut romboide coronat, amb una gran V a l'interior. | 08299-61 | Sector nord-est. Al peu de la carretera de Castell de l'Areny. | Col·locada als anys 1988-89 per l'Ajuntament de Castell de l'Areny. | 42.1469600,1.9393000 | 412357 | 4666638 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72437-foto-08299-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72437-foto-08299-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La fita es troba al límit entre els dos municipis. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | ||||||||
| 72440 | Els Erms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-erms | XVIII-XX | Reformada. | Es tracta d'una masia situada a tocar de la pista de Sant Romà, conformada per l'habitatge i un cobert adossat. La masia pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers el sud. Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Als angles es disposen cantoneres realitzades amb grans blocs de pedra escairada. Gairebé la totalitat de la façana disposa d'un arrebossat de morter de calç d'un to blanquinós. Destaca una gran biga de fusta entre el primer i segon forjat, visible a la façana principal. Pel que fa a les obertures, aquestes són força senzilles i no presenten elements decoratius o estructurals remarcables; a la façana principal estan distribuïdes en dues obertures per planta i disposen d'una petita llinda de fusta. A la planta baixa hi ha el portal d'accés a l'interior de l'habitatge, situat al centre i flanquejat per tres finestres protegides per una reixa. Totes elles són d'obertura contemporània i no són d'interès remarcable. Les façanes de llevant i tramuntana tenen les mateixes característiques, és a dir, obertures amb llinda de fusta i pedres desbastades i algunes obertures noves sense interès. Adossat, pel costat més oriental, se situa un cobert adossat. Una senzilla construcció, de planta rectangular. La coberta és de teula a un vessant muntada damunt llates. Actualment té funcions de garatge, amb la porta principal d'accés a la façana sud i un finestró d'obertura contemporània amb reixa a la nord. | 08299-64 | Camí de Sant Romà, s/n | L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona, i ens decantem a un origen de mitjans del s. XVIII. Documentalment, trobem citada la casa dels Erms al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa dels Erms, com a propietat de Tomàs Soler, veí de Vilada, el qual també disposava d'una segona casa en propietat al poble. A mitjans dels anys 60 del s. XX la masia fou comprada pels propietaris de les Eres de Vilada. | 42.1427200,1.9296500 | 411554 | 4666177 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72440-foto-08299-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72440-foto-08299-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72440-foto-08299-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A migjorn i llevant s'ha construït contemporàniament un enllosat de pedra i una tanca de fusta i columnes de pedra que arrangen l'accés i jardí de la casa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | ||||||||
| 72441 | Can Parçós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parcos | XVIII | Completament enrunada. | Les restes de la masia estan situades sobre el camí de Sant Romà de la Clusa a l'extrem nord d'una gran esplanada de camps de pastura romputs a mitjans dels 2000, però que antigament havia estat completament aterrassat com en cara es pot veure per les feixes de la part nord de la casa. La casa de can Parçós es troba emplaçada aprofitant un planell. Actualment, les restes conservades són poques i estan molt cobertes de vegetació. Es pot identificar murs estructurals de planta però és difícil definir-ne les dimensions i orientació. S'observa una segona estructura a la part de llevant en una feixa inferior. L'element més visible és una bassa/abeurador rectangular excavat en el terreny. El material dels murs era l'habitual de pedra i carreus desbastats de dimensions mitjana i gran per cantoneres i brancals de finestres. Al costat de llevant algunes restes semblen correspondre a annexos o coberts, probablement d'una pallissa o cort. | 08299-65 | Camí de La Clusa, s/n | La casa fou ensorrada i tota la pedra aprofitada per construir la casa nova de Les Eres de Vilada, als anys 1960 del segle XX. Documentalment, trobem citada la casa de can Parçós al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766. | 42.1469400,1.9297100 | 411565 | 4666645 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72441-foto-08299-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72441-foto-08299-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72441-foto-08299-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Recentment s'ha construït a tocar de les restes de la casa un gran dipòsit d'aigua per a la prevenció d'incendis forestals. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | ||||||||
| 72442 | Horta de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-de-fontanelles | XVIII-XX | Actualment està en desús i completament coberta de vegetació. | Horta rectangular tancada per un mur perimetral fet de pedra sense desbastar. Està situada paral·lela al torrent de la Coma de can Llebre (a la seva part inferior). Orientada al sud, està parcialment excavada al vessant i protegida per un mur/contrafort de pedra. A ponent, s'eleva per sobre el torrent amb un magnífic mur fet amb blocs de pedra de grans dimensions. Entenem que el motiu d'un aparell tan sòlid és protegir l'emplaçament de possibles crescudes del torrent. A la part sud es pot veure un angle recte de tancament del mur de més de 2 metres d'alçada, mentre que al sector nord l'horta tanca amb punt rodó per neutralitzar millor la força de l'aigua. | 08299-66 | Sector nord. Al costat de la font de Fonanelles | 42.1487700,1.9283500 | 411455 | 4666850 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72442-foto-08299-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72442-foto-08299-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72442-foto-08299-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | ||||||||||
| 72446 | Font de l'Abel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-label | XX | L'aigua segueix rajant, però s'ha perdut el broc. | <p>Aquesta font està localitzada enmig d'uns terrers del barranc que baixa per la cara sud-oest de les Collades de Picamill. Orientada a migjorn, hi havia un petit broc fet per una teia de fusta mig acanalada, gairebé arran de terra, que actualment s'ha perdut, possiblement pel pas del bestiar i fauna salvatge que s'acostava a abeurar-se a l'aflorament d'aigua. Marca el punt d'aigua, un parell de plaques de fusta tallades col·locades en un petit exemplar de pi negre. A la placa superior es llegeix: 'Font de l'Abel. 1945'. A l'inferior: ' Font del Abel 1945 al 7 5 2003' i s'inclou una fotografia.</p> | 08299-70 | Sector nord. Al peu de les collades de Picamill | <p>Si ens atenim a la inscripció, possiblement fou arranjada en última instància per l'Abel l'any 1945. Observant els afloraments d'aigua de l'entorn, es podria tractar d'un broll natural com altres s'obren pas al llarg del torrent. Tot i que l'activitat antròpica en relació a la font és possible que sigui antiga, no n'hem trobat referències documentals. Més enllà de la tradició local de les fontades, el municipi de Vilada es va convertir a finals del s. XIX i al llarg del XX en un punt d'estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d'elles considerades medicinals. És variada la documentació de principis del s. XX que cita el nostre municipi com la Petita Suïssa Catalana. Vilada era recomanada pels metges barcelonins per fer salut, pels aires i per les aigües. Una de les activitats més senyalades, en el qual encara els fulletons dels 60's ho acrediten, era el dia de les Fonts, en el que s'organitzaven transports públics especials des de Barcelona, per arribar al municipi. En aquest dia d'aplec, les famílies, veïns i visitants, es reunien en les fonts més importants del poble per descansar, dinar, ballar i celebrar l'últim dia de la Festa Major. Actualment, però, aquesta festa està totalment perduda, i només roman en el record dels avis del poble qui ho recorden amb nostàlgia Anunci publicat al diari La Vanguardia en data de 13 de juny de 1913, en el que es destaca les fonts com a principals element destacats del poble: ' dotada de numerosas fuentes de agua potables y dos de aguas sulfurosas, muy recomendadas por varias eminencias médicas, ... saliendo de la misma carruajes combinados con todos los trenes, excepto el último y otros especiales para las fuentes sulfurosas, a petición de los señores veraneantes..' Una segona cita interesant és del butlletí del centre excursionista de Catalunya (any XIII - juliol de 1903 - n.° 102) referent a l'excursió a Alpens, Santuari de La Quar, Vilada i Sant Jaume de Frontanyà per part d'un grup liderat per Cesar August Torras: 'Deixàrem Vilada. Aquest poble, a 58o m. alt., es molt pintoresch. Sa vall es molt rienta, a l'estiu, rublerta de conreus, verdor y arbrat. Té en son terme aigües medicinals y mines de succí (àmbar groch) y betums.'</p> | 723593 | -852066 | 1945 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72446-foto-08299-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72446-foto-08299-70-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Possiblement és la font més alta del terme municipal de Vilada a 1415 m, tot i que més que d'una font, estaríem parlant d'una mullera. Es troba a poca distància del cim compartit del municipi, Sobrepuny (1655m.), enmig del PEIN Serra del Catllaràs. Coincideix d'ubicació amb el camí ramader de la Baells al Catllaràs amb el codi ICR23. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | ||||
| 72447 | Bassa Espinagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-espinagalls | XXI | El lloc està condicionat conformant una mena de bassa en forma de 8, en la que hi ha establert un perímetre de pedra al voltant de l'aigua, al qual s'hi ha plantat algunes espècies arbustives properes a medis inundats. Tot el recinte està tancat i hi ha un plafó informatiu sobre les funcions de la bassa: Reserva d'aigua. Usos: extinció d'incendis, millora de la ramaderia extensiva i millora d'hàbitats de la fauna. Forma part de les intervencions de millora de la forest (Forest CUP 53) d'utilitat pública Cabanelles, el Clot, ca l'Hereuet i Espinagalls. | 08299-71 | Sector nord. A ponent del camp gran d'Espinagalls. | La finca d'Espinagalls, conjuntament amb la forest CUP 53 de Cabanelles, el Clot i ca l'Hereuet situades entre els termes de Castell de l'Areny i Vilada, disposa d'una superfície de 538,8 ha és declarada Refugi de Fauna Salvatge segons el decret MAH/3923/2009 i es publica al DOC amb data de 23/2/2010. | 42.1535100,1.9197100 | 410748 | 4667385 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72447-foto-08299-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72447-foto-08299-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És prohibit banyar-se i entrar-hi, així com és obligat respectar l'entorn vegetal. És necessari 4x4 per arribar amb cotxe. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | |||||||||
| 72448 | Casa del castell de Roset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-castell-de-roset | XVIII | La casa i la pallissa se'ls ha enfonsat la coberta, i alguna paret enderrocada. | La masia està emplaçada en uns amples planells al peu de les roques on està situat el castell de Roset. Orientada al sud. Actualment, la masia està ensorrada, tot i que hi ha diferents restes de murs conservats a diferents alçades; les restes estan molt cobertes pel mateix enderroc de l'estructura així com per la vegetació. L'estructura de la casa mostra murs de pedra irregular i algunes cantoneres desbastades. L'edifici era de planta baixa, pis i golfes. A la façana sud destaca la porta d'entrada, centrada a l'eix del carener, amb llinda de fusta plana i un petit finestró fet gairebé a tall d'espitllera per la seva estretor. Al pis, dues finestres quadrades iguals amb llinda de fusta. A les golfes trobem una finestra amb llinda de fusta com les anteriors, i una obertura més gran, que podríem relacionar amb algun tipus d'eixida o assecador. La façana de llevant està completament enfonsada i possiblement hi havia una ampliació annexa que arribava a l'alçada del pis. La façana de ponent disposa només d'una petita finestra a tot el pany de paret. Finalment la façana nord, està parcialment excavada al terreny natural. La coberta era de teula àrab a doble vessant amb el carener orientat de nord a sud. Menció a part cal fer de la pallissa. Malgrat que s'ha enfonsat de la coberta mostra encara ara les seves bones dimensions. De planta rectangular i disposada en 8 calaixos oberts (4 inferiors i 4 superiors) la coberta era a doble vessant amb el carener també orientat de nord a sud. Les parets laterals són sense obertures, fetes amb aparell de pedra irregular. A la part frontal de la pallissa hi ha l'era, la qual no s'ha observat enrajolada. L'era i l'entrada de la casa, està regularitzat per una feixa empedrada. | 08299-72 | Sector Nord. Al peu de les roques del castell de Roset | Antiga masia dels s. XVIII, que possiblement havia tingut un origen anterior. Apareix documentada al cadastre de l'any 1776 present a l'AM de Vilada. Era una masoveria de la casa de la Coromina fins que fou deshabitada a mitjans dels anys 60's del s. XX. | 42.1492600,1.9119200 | 410098 | 4666921 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72448-foto-08299-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72448-foto-08299-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72448-foto-08299-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Encara són vius uns grans cirerers a la part frontal de la casa tenint en compte que es va deshabitar la casa als anys 60 del s. XX. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | ||||||||
| 72449 | Quadres del Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadres-del-nicolau | XX | No conserva la coberta, i les estructures interiors estan enrunades. Conserva part dels murs. | Les restes de les quadres estan situades entre la Collada de Pasquals i el pas de les Collades de Picamill que comunica la Nou de Berguedà amb el nucli de Sant Romà de la Clusa (Castell de l'Areny) i que coincideix pràcticament amb el camí ramader de la Baells al Catllaràs amb el codi ICR23. L'edifici es troba emplaçada a mig vessant, al peu del camí que s'enfilava de Picamill a Les Collades i que recentment ha estat destruït en obrir-se una pista forestal pràcticament per sobre del mateix recorregut. L'edifici està ensorrat i les restes conservades estan molt cobertes de terra i vegetació. Es pot identificar una gran estructura rectangular amb una petita habitació annexa a la façana nord. Està parcialment excavada al vessant, orientada al sud, on hi havia la porta d'entrada i de la qual encara es veuen els brancals inferiors. No s'observa cap finestra doncs el mur està perdut gairebé a una alçada d'1,5 metres. Només a la façana oest, s'identifica una petita finestreta oberta enmig del mateix mur. El mur està fet amb grans blocs granítics sense desbastar. No s'evidencien restes de la coberta, i per les característiques de l'obra i l'ús, fa pensar que la coberta hauria pogut ser elaborada amb material vegetal de fusta i brancada, elaborant-se només un sòcol sòlid de pedra. | 08299-73 | Sector Nord. Camí de les collades de Picamill. | Les quadres del Nicolau van ser construïdes durant el primer terç del segle XX. La seva funció va ser servir de quadres per tots els animals de ròssec utilitzats per explotar la fusta dels boscos entorn de les collades de Picamill. Reben el nom de Nicolau, perquè sembla que fou l'amo de la brigada que va estar explotant aquest bosc i les feu construir. Hom també creu que el Nicolau, podria fer referència a Tomàs Nicolau i Prieto, propietari de la serradora de Berga a principis de segle XX. Tomàs Nicolau fou el responsable de la construcció de la Via del Nicolau construïda a principis del segle XX (1914-1916) per tal de transportar fusta des de Gisclareny fins a Guardiola de Berguedà i d'on va tenir la concessió fins a mitjans dels anys 30. | 42.1645900,1.9143700 | 410322 | 4668621 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72449-foto-08299-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72449-foto-08299-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72449-foto-08299-73-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | |||||||||
| 72450 | Forn de calç d'Espinagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-despinagalls | XVIII-XX | No conserva la coberta, i la boca està força amenaçada d'enderroc. Sembla que de moment aguanta perquè està parcialment coberta de terra. | Forn tradicional de calç que està situat en un marge del corriol que porta del camp gran d'Espinagalls a la casa. La cambra de combustió és de planta quadrada i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra, com a mínim un parell de filades lligades amb fang. La part frontal es troba mig enderrocada, però encara s'observa que el frontal estava fet de pedra (sense desbastar). El forn disposava de dues boques, de les quals encara s'observa dos arcs fets amb pedra disposada en plec de llibre. L'accés és frontal des del marge de sota on està excavat La paret interior està rubefactada i endurida gairebé consolidada per la calç i l'argila del terreny cuita. La coberta està enfonsada a l'interior de la cambra de combustió. | 08299-74 | Sector Nord. Casa d'Espinagalls. | L'obtenció de calç i guix va ser durant molts anys una pràctica habitual en aquells indrets on existia pedra calcària per alimentar els forns. La calç tenia moltes més aplicacions que el guix. Així, a part de servir per fer-ne l'argamassa necessària per a la construcció, també s'utilitzava per emblanquinar parets, esterilitzar la vinya, adobar les pells, desinfectar l'aigua. El forn es començava a construir fent un clot a la timba o talús si era un terreny en pendent, cosa que era el més normal i desitjable pel calciner. Al llarg del terme de Vilada s'estén una veta de guix, que ha estat explotada en diferents punts. També a Castell de l'Areny. La finca d'Espinagalls, conjuntament amb la forest CUP 53 de Cabanelles, el Clot i Ca l'Hereuet situades entre els termes de Castell de l'Areny i Vilada, disposa d'una superfície de 538,8 ha és declarada Refugi de Fauna Salvatge segons el decret MAH/3923/2009 i es publica al DOC amb data de 23/2/2010. | 42.1533200,1.9209000 | 410846 | 4667363 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72450-foto-08299-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72450-foto-08299-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72450-foto-08299-74-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Nom donat per proximitat a la masia d'Espinagalls | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | ||||||||
| 72451 | Bassa de la casa d'Espinagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-casa-despinagalls | XVIII | El folre està en bon estat, tot i que en algun punt una mica descalçat pel creixement vegetatiu. | <p>A poc més de 5 metres del forn de calç d'Espinagalls s'observa, molt coberta per la vegetació, una bassa de base de tendència circular, excavada al terreny, en un planell. La bassa és folrada amb carreus de pedra irregulars, aparentment de pedra seca. La secció orientada a migdia es constitueix per 3 graons més o menys regulars, al costat dels quals una gran llosa inclinada fa pensar que potser hauria tingut funcions de rentador/safareig. La profunditat seria aproximadament d'1 a 1'5 metres. No sembla que per posició rebi aigua de cap font, i especularíem que l'aigua neixi a l'interior, gairebé com si es tractés d'un pou, però sembla més plausible que s'omplís a partir de la recollida d'aigua pluvial.</p> | 08299-75 | Sector Nord. Casa d'Espinagalls. | <p>És difícil individualitzar l'evolució d'aquesta estructura, més enllà de la mateixa evolució de la casa d'Espinagalls. La finca d'Espinagalls, conjuntament amb la forest CUP 53 de Cabanelles, el Clot i ca l'Hereuet situades entre els termes de Castell de l'Areny i Vilada, disposa d'una superfície de 538,8 ha és declarada Refugi de Fauna Salvatge segons el decret MAH/3923/2009 i es publica al DOC amb data de 23/2/2010.</p> | 42.1531400,1.9203600 | 410801 | 4667343 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72451-foto-08299-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72451-foto-08299-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72451-foto-08299-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Nom donat per proximitat a la masia d'Espinagalls. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | ||||||
| 72452 | Espinagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espinagalls | XVIII | Completament enrunada per l'interior, les parets aguanten en gairebé tota l'estructura. Segons es pot observar en algunes fotografies dels anys 80, la desaparició de les teules de la casa hauria accelerat i precipitat l'esfondrament. L'era es manté enrajolada. | <p>La masia d'Espinagalls es tracta d'una casa de grans dimensions, construïda en diferents fases tal com es pot llegir observant els paraments de la façana. Actualment està completament ensorrada interiorment i amenaça ruïna les parets, perquè són d'una gran alçada. La masia està situada a l'extrem de l'esplanada coneguda del camp gran d'Espinagalls on una cresta de roca separa els camps de l'inici del vessant descendent als plans de Roset. Es tracta d'un entorn de feixes allargades amb un esgraonat bastant vertical. La casa està ubicada al primer replà i la façana nord està completament recolzada a la roca. La masia està conformada per l'edifici de la casa junt amb diversos annexos com la pallissa, corts, estables, era, entre altres. Edifici de planta rectangular amb diferents ampliacions i annexos adossats (est-oest). El perímetre de l'era està enrajolat i tancat per un potent mur ciclopi de pedra seca. L'alçat és de planta baixa, pis, golfes i un darrer nivell irregular que podríem denominar sotateulada. Les diferents estructures que conformen la casa, que han estat bastides en diferents fases constructives, mostren desnivells que es resolen a partir d'escales interiors. La façana principal la trobem orientada al sud perquè és l'orientació pròpia de les feixes del terreny. L'element principal de la façana nord és una cisterna d'aigua tapada ubicada a nivell del 2n pis a causa del desnivell del terreny. Aparentment, el bloc original de la casa correspondria a la cantonada de llevant a la que progressivament s'incorporarien ampliacions a ponent. L'estructura rectangular de l'edifici disposa d'un camí empedrat a la part frontal que connectaria la porta principal amb l'era, i a les feixes inferiors. Sembla que també hi havia, per bé que ara està ensorrat, un petit cobert entre l'enllosat i l'espadat del marge. El conjunt dels murs mostren diferències evidents a l'aparell segons la fase constructiva, tot i que les cantoneres sempre són grans blocs desbastats i força escairats. Pel que fa a les obertures, cal destacar l'antiga porta d'accés, situada a la façana sud. Tot i que no gaudeix d'una llinda treballada (biga recta de fusta), la porta era doble i disposava d'una biga de 2 metres encofrada amb taulons que s'amagava dins el mur per bloquejar la porta. A la façana de llevant hi podem observar encara 3 finestres, una per planta. A la façana sud, 4 finestres d'iguals característiques, 1 a la planta baixa i primera, i dues a les golfes. També hi hauria una obertura més gran, que hauria pogut tenir una barana d'ampit sobre la porta principal, però que s'ha perdut. Adossat a ponent del cos principal hi hauria una ampliació amb les mateixes característiques arquitectòniques i de materials constructius que està pràcticament enfonsada. Seguidament, trobem els límits de la gran pallissa d'Espinagalls. Ubicada un nivell per sobre de l'habitatge, pel desnivell del terreny, la paret s'eleva fins al nivell de golfes de la casa, al qual encara s'hi afegia un pilar cantoner que arribava a l'alçat superior de la pallissa, ja sense paret. L'accés a la pallissa, orientada a ponent, s'efectua frontalment des de l'era. Està distribuïda amb dos nivells i separat amb calaixos per pilars, cavalls i bigues interiors. Al segon nivell s'hi accedia per una escala exterior de pedra. L'alçada era molt considerable, i es recolza pel costat nord, gairebé completament a la paret del terreny. Actualment està completament ensorrada interiorment. A la façana sud, a la planta baixa s'observen alguns petits finestrons sense cap característica especial.</p> | 08299-76 | Sector Nord. Paratge d'Espinagalls. | <p>L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona, per bé que disposa d'alguns elements complementaris i dimensions que li atorguen unes dimensions socioeconòmiques de casa amb múscul econòmic a mitjans del s.XVIII. Possiblement però, sigui un mas anterior ja existent a la baixa edat mitjana. Documentalment, apareix al cadastre de l'any 1776 present a l'AM de Vilada, com a propietat d'Antoni Raurell de la Quart, qui era amo de la masia d'Espinagalls, la qual tenia de masoveries les cases de Picamill, Roset i la Masó. Actualment la finca és de propietat pública de la Generalitat de Catalunya. La finca d'Espinagalls, conjuntament amb la forest CUP 53 de Cabanelles, el Clot i Ca l'Hereuet situades entre els termes de Castell de l'Areny i Vilada, disposa d'una superfície de 538,8 ha és declarada Refugi de Fauna Salvatge segons el decret MAH/3923/2009 i es publica al DOC amb data de 23/2/2010.</p> | 42.1527500,1.9207500 | 410833 | 4667300 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72452-foto-08299-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72452-foto-08299-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72452-foto-08299-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La qualitat i dimensions de tots els murs de pedra seca que envolten l'era d'Espinagalls és molt notable. Sobretot perquè s'utilitzen uns blocs de pedra enormes per tancar completament l'accés. En temps de plenitud de la casa i pallissa i coberts annex podria tractar-se d'una de les masies més singulars del poble en el seu context arquitectònic. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | ||||||
| 72453 | Làpida del rector Sebastià Pich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-del-rector-sebastia-pich | Alguns blocs de pedra s'han desenganxat, les boles ceràmiques estan totes trencades i la làpida està trencada pel mig. | Làpida sepulcral del rector de Vilada al llarg de la segona meitat del s. XIX. Esculpida en una gran llosa de pedra s'hi pot llegir: ' Al Rdo D. SEBASTIAN PICH PARCco QUE HA SIDO DE VILADA DURANTE 40 AÑOS. CONSTRUYÓ NUEVA LA YGLESIA Y CEMENTERIO. MURIÓ EL 13 DE ENERO DE 1890. SU ALBACEAZGO LE DEDICA ESTE MONUMENTO. R.I.P.' La làpida està decorada a la seva part superior per una creu llatina en baix relleu emmarcada en una finestra cega. La làpida es troba dipositada sobre un alçat folrat amb blocs de pedra dins d'un petit perímetre rectangular delimitat amb maons ceràmics i decorats amb boles, també ceràmiques, tot i que la intempèrie ha malmès bona part dels elements. Un moviment del terreny també ha partit la llosa per la meitat. | 08299-77 | Cementiri de Vilada. | Tal com descriu la làpida, fou col·locada per tapar el sepulcre del Rector de Vilada entre 1850-90. El rector Pich fou responsable de la construcció de l'actual església de Sant Joan de Vilada (1865), malgrat que està parcialment transformada per la destrucció que va patir durant la Guerra Civil de 1936-39. També fou responsable del trasllat i construcció del cementiri en l'actual ubicació (1880). | 42.1382000,1.9281800 | 411426 | 4665676 | 1890 | 08299 | Vilada | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72453-foto-08299-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72453-foto-08299-77-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconegut | La parròquia està estudiant la possibilitat de restaurar el conjunt de làpida, i perímetre. | 99 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | |||||||
| 72454 | Cementiri de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-vilada | XIX-XX | En bon estat de conservació en general, a excepció dels nínxols de l'angle sud-oest, els quals amenacen en esfondrar-se per un desnivell del terreny. Actualment s'estan duent a terme obres de reparació i consolidació de la cantonada. | Recinte de planta rectangular ubicat a la zona alta del poble en ple vessant del Collet de sant Joan. Està orientat al sud, malgrat que la porta d'entrada es troba a la façana est. El perímetre està completament tancat. La façana nord disposa d'una portalada amb arc rebaixat fet de grans blocs de pedra escairats els brancals, i mitjans a les dovelles de l'arc. Els blocs de les pedres cantoneres també estan repicats. La porta d'entrada és doble, feta de ferro i forja amb dos grans panells metàl·lics a la part inferior i barrots verticals amb decoració geomètrica a la meitat superior. El mur és de pedra, arrebossat i capçat per un petit carener de teula ceràmica a doble vessant. El tram de la porta està realçat del nivell del mur i coronat per una creu llatina situada sobre una gran peanya (mitja esfera) de pedra. Les façanes nord i oest estan tancades per la construcció de nínxols a 3 nivells amb respectives osseres. La façana sud es caracteritza per ser un gran balcó obert al poble amb vista al Picancel. La barana és de barrots sense cap element destacable. La base del mur de contenció és feta de pedra. A l'interior hi trobem algunes tombes excavades al terreny, de la qual destaca la del Rector Pich. També disposa d'una nau de nínxols construïda a mitjans del segle XX. La resta de l'espai està enjardinat. Al costat de la porta d'entrada per la part interior hi trobem una pica de pedra. | 08299-78 | Sector nord del nucli. Davant de cal Toi. | El cementiri actual fou construït a partir del trasllat de l'antic (al peu de l'església de Sant Joan) l'any 1880 per iniciativa del rector de Sebastià Pich, el qual va dur a terme la transformació i ampliació de l'església parroquial de Sant Joan i el cementiri. A l'arxiu Nacional de Catalunya es conserva la memòria de construcció del cementiri, tot i que no els plànols originals, feta per l'arquitecte del Districte de Vic Narciso José Mª Bladó l'any 1963. A primer terç del segle XX segons documentació municipal de Vilada, el metge de Vilada, Àngel Daniel Soler, aconsella el trasllat i construcció d'un nou cementiri perquè l'actual no respon a la normativa vigent de salut pública per trobar-se en risc de contaminar les aigües subterrànies municipals i de molt difícil accés. | 42.1382300,1.9281300 | 411422 | 4665680 | 1863-80 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72454-foto-08299-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72454-foto-08299-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72454-foto-08299-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Narciso José Mª Bladó | A l'interior hi trobem algunes tombes excavades al terreny, de la qual destaca la del Rector Pich. També disposa d'una nau de nínxols construïda a mitjans del segle XX. La resta de l'espai està enjardinat. | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | ||||||
| 72455 | Horta de Casa Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-de-casa-sant-pere | XVIII-XX | Actualment està en desús. | es tracta d'una horta rectangular tancada per un mur perimetral fet de pedra sense desbastar i capçat per una última filada de grans lloses planes que ocupen tota l'amplada del mur. El costat nord és un mur de pedra de contenció de la feixa superior. La peça de terra està situada davant el mas en una de les feixes del terreny seguint l'orientació d'est, on trobem la porta d'entrada, a oest. Al costat de la porta d'accés hi trobem el pou. El pou, utilitzat per regar la parcel·la, té una profunditat màxima d'uns 10 metres. De base circular, disposa d'un brocal i folre interior de pedra. El brocal té una obertura protegida amb una finestra de fusta. No conserva la politja interior, però manté una lleixa de pedra. La coberta, contemporània, és a vessant simple i molt alterada, ja que està feta de fusta i teula, però amb una planxa metàl·lica ubicada sota llates i teules. | 08299-79 | Sector Gardilans. Al costat de Casa Sant Pere | És l'horta de la casa. Possiblement d'època moderna és difícil precisar un període concret. Per característiques i proximitat l'horta està directament lligada a la vida del mas. | 42.1393300,1.9560500 | 413731 | 4665773 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72455-foto-08299-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72455-foto-08299-79-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | |||||||||
| 72457 | Capella de les Eres de Gardilans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-les-eres-de-gardilans | XVII | Sembla que l'interior està pendent de restauració. | Es tracta d'una capella de planta quadrada adossada a la façana nord de la casa de les Eres de Gardilans. Orientada a llevant, la portalada d'entrada és a la façana oest. Es tracta d'una gran porta a doble batent feta de fusta amb grans panells rectangulars, tota clavetejada amb claus forjats de grans dimensions de cap rodó. La portalada està feta amb grans brancals de pedra repicada i una gran llinda rectangular, decorats amb una motllura incisa. A la llinda hi veiem inscrit l'any 1637 flanquejant una filigrana ovalada esculpida a l'interior del qual s'observa un cristograma sobre 3 creus. Finalment, la gran llinda està flanquejada per la seva part superior i laterals d'una cornisa. La façana es complementa amb un òcul i un campanar d'espadanya amb dos ulls d'arc de mig punt de lloses a plec de llibre. El campanar es corona a doble vessant amb lloses planes. Actualment només hi ha una campana de bronze. No hem pogut observar si hi ha inscripcions. La façana nord disposa de dues obertures. Una d'espitllera pròxima a l'altar feta de pedra sorrenca repicada, creiem que original, i una segona d'obertura posterior, completament rectangular sense cap element característic. La coberta de teula àrab i fusta és a una sola vessant, descendent de S-N. Es decora, sota teulada amb un ràfec esglaonat fet de maons. La façana de llevant (absis) tanca recte adossada a un cobert de la casa. Finalment dir que consta d'un banc corregut davant la porta d'entrada adossat també a l'espai que queda de la façana de la casa. | 08299-81 | Casa les Eres de Gardilans | La capella familiar és d'estil barroc i segons la data hauríem de situar la seva consagració l'any 1637. La decoració és molt austera, i està advocada al Santíssim Nom de Jesús. Abans de la guerra civil de 1936-1939 conservava un retaule barroc i quadres d'Antoni Viladomat. Sembla que la talla original fou venuda. | 42.1329100,1.9554100 | 413669 | 4665061 | 1636 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72457-foto-08299-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72457-foto-08299-81-3.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | No es pot observar amb detall la campana, la qual sembla decorada en el seu procés de fabricació. Per dimensions es podria considerar igual a la que es troba a Santa Magdalena de Gardilans. | 96 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | |||||||
| 72458 | Hostal de cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-cal-ros | XIX-XX | Es tracta d'una masia situada a tocar de la carretera C-26 al PK 121,8 aproximadament. La casa és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa, pis i sota teulada. La coberta és de teules a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers el sud. Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Als angles es disposen cantoneres realitzades amb grans blocs de pedra escairada per tal de reforçar la construcció. Gairebé la totalitat de la façana disposa d'un arrebossat de morter de calç d'un to blanquinós. Pel que fa a les obertures, aquestes són força senzilles i no presenten elements decoratius o estructurals remarcables; A la façana principal hi ha distribuïdes, flanquejant la porta, dues finestres amb llinda de fusta. La porta és de fusta (doble batent) reforçada amb un clavetejat amb tres bandes horitzontals i una anella. La llinda és de fusta i hi podem veure gravat la data 1829 sota un anagrama de la casa de Pradell. La façana de llevant consta de tres obertures obertes o ampliades, aparentment, amb posterioritat a l'edifici original. A més a més, al pis n'hi ha dues de major dimensions i força similars a les presents a la façana de ponent, que creiem originals. La façana nord està parcialment excavada al terreny i en sobresurt el pis i golfes. Consta d'una finestra central de llinda de fusta i una xemeneia de maó adossada a la façana. Adossat a la façana nord també hi ha el que possiblement es tractaria d'un forn per les característiques de planta quadrada i dimensions. Disposa d'una coberta amb vessant descendent de sud a nord. A posteriori s'hi ha obert un parell de finestres i sembla que hauria estat transformat en bany de la casa. La boca del forn estaria a la planta-pis on possiblement es disposaria la cuina original. Finalment, dir que a la façana de ponent a part de les dues finestres esmentades al pis, n'hi hauria dues més a la planta baixa obertes a ontemporàniament. | 08299-82 | Sector de Gardilans. Sobre la C-26 (PK 121,8) | L'hostal de cal Ros pertany a la finca del Pradell. Originalment es tractava d'un hostal de camí ral, com bé indica el seu nom. Construït segons sembla l'any 1823 (confirmant la data de la llinda) es construí per donar sortida a un dels fills cabalers del mas. Està ubicat al bell mig del camí ral de Vilada a Borredà, del qual, a pocs metres de la casa, encara se'n pot seguir el rastre. El nom de 'Ros' segons la tradició oral de la família es deu al fet que el fill era de cabell ros. Tot i que actualment és un habitatge, originalment les cavallerisses eren a l'interior de la casa (a mà dreta de la porta d'entrada), al costat d'una gran sala per descarregar i guardar els paquets (esquerra). | 42.1304000,1.9574300 | 413833 | 4664780 | 1823 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72458-foto-08299-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72458-foto-08299-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72458-foto-08299-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | L'anagrama gravat a la llinda de la casa és la marca de la casa Pradell. Es caracteritza per una creu disposada sobre una cornamenta de boc. S'utilitzava per marcar el gra, el bestiar o la fusta del bosc. La podem observar també a la llinda de la porta principal de la casa de Pradell. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | ||||||||
| 72459 | Teuleria de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-pradell | XIX-XX | Actualment està completament cobert per la vegetació. Malgrat tot, els forns es poden veure bé. | Restes d'un forn d'obra utilitzat per a la cocció de materials de construcció, situat al marge dret entre la pista que va a la casa de Pradell i els camps de la zona sud de la casa. Es tracta d'una excavació vertical, de forma rectangular, en el marge del terreny natural. Es conserven els murs de les dues cambres de cocció i les boques d'entrada per on s'introduïa la llenya. El seu interior és construït amb maons d'argila, així com les voltes de la graella. L'exterior està revestit amb pedra. Els arcs d'accés a la cambra són de maons. A 20 metres dels forns s'observen restes d'una petita edificació que servia de nau de treball de la teuleria. Al costat hi ha un petit dipòsit d'aigua (malmès per unes obres a la carretera), munts de terra argilosa vermella entre la vegetació i restes de materials tipus teula i maons. | 08299-83 | Casa de Pradell | Els forns d'obra permetien la fabricació de materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració, que era manual, consistia a disposar d'argiles i un torrent proper. Un cop garbellada la terra i neta d'impureses, es mullava per obtenir fang a partir del qual es desenvolupava el material volgut i es posava a coure. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn. La teuleria del Pradell va iniciar la seva activitat a mitjans del s. XIX segons sembla de la tradició oral de la família, i va estar activa gairebé fins a mitjans del segle XX venent producte entre Vilada i Borredà sobretot. Aquesta activitat és un molt bon exemple de la capacitat de diversificació que tenien els masos per tal d'ampliar la rendibilitat de les seves terres explotant els seus propis recursos a l'entorn rural. | 42.1340400,1.9633400 | 414326 | 4665179 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72459-foto-08299-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72459-foto-08299-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72459-foto-08299-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | |||||||||
| 72460 | Horta de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-de-pradell | XIX-XX | es tracta d'una horta rectangular tancada per un mur perimetral fet de pedra sense desbastar i capçat per una última filada de grans lloses planes que ocupen tota l'amplada del mur, a excepció del costat nord, on és un mur de pedra de contenció de la feixa superior. La peça de terra està a 50 metres al nord de la casa de Pradell. L'horta està disposada en dues grans feixes llargues de nord a sud. L'accés principal és al costat nord, on hi trobem una petita caseta de pedra seca que serveix per guardar i emmagatzemar les eines i d'aixopluc. La coberta de la barraca és a vessant simple feta amb lloses, llates de fusta i coberta de teula àrab. Disposa d'una petita finestra espitllerada a la façana sud. La barraca és de planta quadrada. A la feixa immediatament superior i exterior al perímetre de l'horta hi ha un viver d'aigua que recull el sobreeixidor de la casa i la pluvial i que òbviament es fa servir per regar. | 08299-84 | Sector de Gardilans. Casa de Pradell | És l'horta de la casa de Pradell. Possiblement ja est tractava d'un emplaçament anterior, la situació i murs actuals són de la primera meitat del segle XX. Tradicionalment els propietaris de la casa havien menat la feixa superior, i els masovers la feixa inferior. | 42.1374900,1.9609200 | 414131 | 4665564 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72460-foto-08299-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72460-foto-08299-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72460-foto-08299-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Actualment no es cultiva la capacitat total de l'horta. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | |||||||||
| 72461 | Pallissa de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-pradell | XVIII-XIX | La pallissa està en molt bones condicions. Actualment, les grans branques de la freixera que sobrevolen la coberta són una amenaça, però complementen magníficament l'harmonia de l'edifici. | Ubicada davant l'era de la casa, situada al sector nord, es tracta d'una gran pallissa feta amb aparell de pedra irregular i coberta de bigues i llates de fusta amb teula àrab. La gran pallissa es caracteritza per una única i gran arcada que obra a tota la zona de magatzem, que està distribuït en dos espais separats per un pis de fusta. L'arcada és una combinació de blocs de pedra carejats fins a mitja alçada a partir de la qual es completa amb volta de maó disposada a plec de llibre. L'arcada està orientada al sud. Les façanes de llevant i tramuntana són totes de pedra i no disposen de cap obertura. La façana de ponent també és llisa a excepció d'una escala feta de grans lloses de pedra, que permet accedir al pis fet de fusta. A la mateixa façana, hi ha adossat un cos també fet de pedra el qual serveix de cobert (s'hi guarda l'antiga tartana del mas). El cobert manté el pendent de la teulada, fet que li dóna una major dimensió al conjunt. Inclou una pedra amb la data inscrita de 1903, data de l'ampliació. El cobert disposa d'una obertura a la façana sud des de la qual es pot arribar a una lleixa de fusta inserida a la paret. La barbacana de la coberta també és especialment ampla i s'estira fins a 10 filades de teules per crear un gran voladís. L'era està completament enrajolada. Per aconseguir la plataforma es va regularitzar el terreny mitjançant un petit mur de contenció elevat al sector sud. També és destacable l'exemplar de freixera que hi ha a situat a tramuntana de la pallissa. | 08299-85 | Casa de Pradell. Sector de Gardilans | La pallissa està estretament vinculada a la història de qualsevol masia, i aquesta no és cap excepció. Creiem que arquitectònicament l'hauríem de situar a mitjans del s. XIX. | 42.1365800,1.9606800 | 414110 | 4665463 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72461-foto-08299-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72461-foto-08299-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72461-foto-08299-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Sense dubte la pallissa és l'element més característic d'aquesta masia, sobretot per les seves enormes dimensions i qualitat estètica. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | ||||||||
| 72462 | Masoveria de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-pradell | XVIII-XX | La façana de la masoveria també ha estat restaurada amb el conjunt de la masia. | Es tracta d'una casa situada a tocar de la masia de Pradell. La casa pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules a dos vessants i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers el sud. L'aparell és de pedra irregular a diferència de les grans pedres cantoneres les quals han estat escairades. Pel que fa a les obertures, aquestes són força senzilles rectangulars i emmarcades de maons. No presenten elements decoratius o estructurals remarcables; a la façana principal estan distribuïdes en tres obertures per planta. A la planta baixa hi ha el portal d'accés a l'interior de l'habitatge, el qual està situat al centre i flanquejat per un finestró i una segona porta que obriria a un estable. La façana de llevant només té un petit finestró, a la planta baixa, i es caracteritza per tenir una pallissa adossada de dos pisos. La pallissa està distribuïda amb 4 calaixos i coberta a vessant simple orientat a l'est. La façana nord, que per desnivell només disposa de planta i pis, ha estat parcialment transformada contemporàniament i s'observa canvis en l'obertura de la porta i les finestres. | 08299-86 | Sector de Gardilans. Casa de Pradell | La masia de Pradell disposava d'una petita caseta de planta baixa i estables. Segons explica la família Soler, la masoveria es va ampliar a principis de segle XX mitjançant el desmunt de tres cases que disposava a la seva finca: la casa de l'Envista situada al capdamunt del Cap de la Solana, i les cases de Boix i Masgraner a 1 quilòmetre al nord de Pradell aproximadament. Les cases de Boix i Masgraner foren desmuntades fins als seus fonaments, possiblement per la seva proximitat, a diferència de l'Envista la qual quedava més lluny i d'accés molt més costós (encara és visible). Per característiques de l'obra, quantitat de pedra i les dates indicades, l'ampliació de la masoveria podria coincidir amb la construcció de la gran nau nova datada a la primera dècada del s. XX i l'ampliació de la pallissa també de 1903, sent un moment de bonança econòmica de la casa. | 42.1363100,1.9605900 | 414102 | 4665434 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72462-foto-08299-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72462-foto-08299-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72462-foto-08299-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | |||||||||
| 72465 | Cal Sabater. Fonda Suïssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabater-fonda-suissa | XX | Edifici de planta rectangular situat al peu del c/ Teodor Miralles. Es tracta d'un immoble amb planta baixa, 1r i 2n pis. La façana principal és a migdia, seguint la línia de la carretera C-26, que al seu dia fou l'eixample del poble. La planta baixa s'obre amb dos portals principals a la façana de migdia flanquejats per 4 portalades majors vinculades a establiments comercials o magatzems, que se situen de forma intercalada a la part central. L'edifici fou construït en dues fases diferents (1905 i 1907) per bé que el conjunt manté algunes línies arquitectòniques però també algunes diferències. Les dues portes i els quatre magatzems de la planta baixa guarden una similitud decorativa que es basa amb la mateixa tipologia i dimensions de les portes de fusta. Les dues portes d'entrada a l'edifici disposen d'un forjat amb motius geomètrics que inclou la data 1905 i 1907. Totes les obertures estan acabades amb maó. L'edifici malgrat respons a una unitat d'estil, hi podem observar algunes diferències segons la distribució del bloc. La façana, que es divideix en dues meitats, presenta els murs de pedra vista amb un ressaltat de la junta dels carreus i un guardapols continu separador entre pisos. En el primer bloc, a la cantonada est, la distribució del primer pis disposa de tres obertures situant-se un balcó d'ampit al centre i dos balcons amb barana de fossa als costats. Al segon pis, s'inverteix la distribució situant-se el balcó al centre. El segon bloc (1907) disposa d'un balcó al 1r pis que cobreix l'amplada de les dues finestres laterals i la sortida central. Al 2n pis, trobem distribuït amb un balcó al centre i dues finestres quadrangulars com les dues inferiors. Finalment, s'afegeix una última ampliació dels dos edificis a l'extrem de ponent. Consta d'un local/magatzem als baixos, a sobre del qual hi ha dos balcons d'ampit, un per pis. Cal fer notar que la barbacana de l'edifici és gran, tot i que no és l'original. Totes les obertures disposen del mateix tipus decoratiu de barana de fossa amb motius geomètrics. Les quatre portes dels magatzems que són fetes de fusta, protegeixen 4 portes interiors a doble batent de fusta i 8 plafons de vidre disposats en columnes de 4 (es mantenen totes les originals). Les façanes de tramuntana i ponent no són visibles, però la façana de llevant, és de fàbrica molt més senzilla feta amb pedra sense desbastar. Disposa de 3 obertures per planta fetes de maó, tot i que de dimensions diferents i sense guardar cap simetria. Actualment, algunes han estat tapiades. | 08299-89 | C/ Teodor Miralles 41 | Climent Simón Aguilar era un contractista de Vilada que es dedicava sobretot a massives activitats de tala forestal, que també comportaven el ròssec, el transport i l'emmagatzematge de la fusta. Algunes de les obres desenvolupades al poble i voltants foren el conegut com a pont del Climent o el telefèric de Castell de l'Areny, per portar a terme aquestes activitats. Sembla que aquestes activitats foren desenvolupades sobretot als anys 20 del s. XX. No obstant això a principis de segle XX sembla que fou el promotor d'una fonda situada en aquest edifici coneguda com la 'Suïssa Catalana'. En un anunci publicat a La Vanguardia el dia 13 de juny de 1913 es descriu que: 'En la pintoresca población de Vilada que está situada a 700 metros sobre el nivel del mar, a 10 kilómetros de Berga y 5 de la estación La Baells, del tranvía de Manresa a Berga; dotada de numerosas Fuentes de aguas potables y dos de aguas sulfurosas, muy recomendadas por varias eminencias médicas se ha inaugurado la nueva fonda de D. Clemente Simón, llamada La Suiza Catalana, que situada en la carretera puede ofrecer a los veraneantes toda clase de facilidades y confort, saliendo de la misma carruajes combinados con todos los trenes, excepto el último y otros especiales para las Fuentes sulfurosas, a petición de los señores veraneantes.' Sembla que l'edifici hauria estat construït uns 5 anys abans de l'establiment de la fonda, aprofitant el dinamisme que l'obertura de la carretera de Berga-Montesquiu havia generat al poble, i que sumat a l'arribada del tren fins a l'estació de La Baells el 1903 va significar una transformació completa del municipi. La carretera va significar la concreció d'un nucli, no existent fins llavors, per aconseguir un màxim de població resident. L'any 1920 vivien a Vilada un mínim de 815 persones, el doble de població d'abans de l'obertura de la carretera, gràcies a l'establiment de petites fàbriques i un incipient turisme, en el que destaca la variant pròpia del turisme de salut. | 42.1368200,1.9318400 | 411727 | 4665519 | 1905-07 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72465-foto-08299-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72465-foto-08299-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La fonda de Climent Simón hauria ocupat la planta baixa i pis d'ambdós edificis. Encara es veuen diverses anelles a la façana on lligar les cavallerisses i matxos. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | ||||||||
| 72466 | Escultura Caragol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-caragol | XX | El Caragol es tracta d'una escultura feta de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d'un caragol bover esculpit a partir d'un sol bloc pedra. Aquest element serveix de decoració ornamental d'una graonada que permet travessar una zona verda que salva el desnivell entre el c/ Teodor Miralles i el C/ Mossèn Joan Aymerich. La graonada està dividida en dos trams. La meitat inferior, orientada nord-sud és una única graonada de 9 graons flanquejats pel mur de contenció de l'enjardinament. Els dos darrers graons inicien la transició a la segona meitat de la graonada, la qual es bifurca canviant l'orientació d'est i oest amb major desnivell. Tots els trams s'acompanyen d'un passamà llis de ferro. El mur vertical que queda al centre, és on s'ha disposat el caragol esculpit. | 08299-90 | C/ Teodor Miralles | La instal·lació de l'escultura es produeix l'any 1993 quan amb motiu de la pavimentació del c/ Mossèn Joan Aymerich i l'adequació dels murs de contenció del carrer, es va arranjar la zona enjardinada i la construcció de la graonada. Josep Roca va regalar l'escultura al poble juntament amb un segon element, un tritó pirinenc també esculpit, i que és una font situada al final del carrer, en un segon mur de contenció situat sota el Local Cultural. J. Roca és autor d'aquesta i d'altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l'autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que això implica. Alguns dels factors que incideixen en la qualitat del seu treball es vinculen a la complexitat de treballar grans blocs de pedra, el coneixement que es requereix per identificar la qualitat de la pedra (detectar i evitar falles i vetes en els blocs), o la complexitat artística d'endinsar-se en el treball directe de l'obra sense model. | 42.1372800,1.9326100 | 411791 | 4665570 | 1993 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72466-foto-08299-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72466-foto-08299-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Roca Serra | Josep Roca disposa de diferents elements escultòrics al poble. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | |||||||
| 72467 | Escultura Tritó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-trito | XX | El Tritó es tracta d'una escultura feta de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d'un tritó pirinenc esculpit a partir d'un sol bloc pedra. La figura està esculpida al gran bloc de pedra del qual en queda sencera la base que té funció de peanya. Aquest element serveix de decoració ornamental d'un mur de contenció que aguanta una zona verda l'entorn del Local Cultural de Vilada i el C/ Mossèn Joan Aymerich a la cantonada amb el C/ De la Cultura. El tritó està disposat en un petit retall en el terreny. El mur tot fet de pedra de grans dimensions sense desbastar converteix el retall en el terreny com a peanya on es disposa el tritó, orientat al sud. Mitjançant un mecanisme mecànic es pot activar la sortida d'aigua de la font, la qual s'efectua per la boca de l'amfibi. | 08299-91 | C/ Joan Aymerich cantonada amb c/ De la Cultura | La instal·lació de l'escultura es produeix l'any 1993 quan amb motiu de la pavimentació del c/ Mossèn Joan Aymerich i l'adequació dels murs de contenció del carrer, es va arranjar la zona enjardinada entorn el Local Cultural i la construcció del mur de contenció. Roca va regalar l'escultura al poble juntament amb un segon element, un caragol bover també esculpit, i situat al mig del carrer, en una graonada que permet salvar el desnivell entre el c/ Mossèn Joan Aymerich i el c/ Teodor Miralles. J. Roca és autor d'aquesta i d'altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l'autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que això implica. Alguns dels factors que incideixen en la qualitat del seu treball es vinculen a la complexitat de treballar grans blocs de pedra, el coneixement que es requereix per identificar la qualitat de la pedra (detectar i evitar falles i vetes en els blocs), o la complexitat artística d'endinsar-se en el treball directe de l'obra sense model. | 42.1376400,1.9334600 | 411862 | 4665609 | 1993 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72467-foto-08299-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72467-foto-08299-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Roca Serra | Josep Roca disposa de diferents elements escultòrics al poble. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | |||||||
| 72469 | Avet del Parc dels Gronxadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-del-parc-dels-gronxadors | Avet situat al Parc dels Gronxadors, situat a l'extrem nord del Parc i que domina l'entrada oest del poble. L'avet és de grans dimensions, amb uns 20 m. aproximats d'alçada. Està isolat al mig del parc en una zona enjardinada. És l'arbre monumental més singular de l'interior del poble. Entorn del parc hi podem trobar alguns exemplars de pins, roures, alzines joves, així com una pinassa i alguns xiprers de grans dimensions. | 08299-93 | Parc dels Gronxadors | Va ser plantat a finals dels anys 1970. | 42.1368400,1.9299900 | 411574 | 4665524 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72469-foto-08299-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72469-foto-08299-93-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Per nadal s'il·lumina l'avet generant un gran efecte. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | ||||||||||||
| 72470 | Els Xalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-xalets-0 | XX | Sèrie de xalets unifamiliars compost de 4 domicilis construïts a finals dels anys 20 que per característiques arquitectòniques corresponen a les cases d'estiueig del primer terç del segle XX. Es tracta de 4 edificacions amb un cos rectangular de planta rectangular, d'una sola planta. Les cases originals disposaven d'un petit jardí a la part posterior així com un petit pati davant la façana principal la qual estava tancada per un mur de tanca. El principal element característic d'interès és la façana, en la qual destacaven els frontons fets amb decoracions de formes ondulades o lineals sostinguts per una cornisa amb mènsules, motllures a les obertures combinades d'elements ceràmics, seguint una línia d'estil d'aire noucentista. El xalet núm. 1, és el que conserva millor la seva distribució original tant pel que fa al volum de l'edifici com per la part de distribució dels patis. Pel que fa al número 4 encara s'hi pot observar el mur del pati original, amb els pilars rematats per maons a la part superior i baranes de ferro (tot i que aquestes no són les originals). | 08299-94 | C/ Dels Xalets núm. 1, 2,3 i 4 | La consolidació de Vilada, ja iniciada a començament del segle XX, es va produir cap a l'entorn dels anys vint. El dinamisme que l'obertura de la carretera de Berga-Montesquiu havia generat al poble, al qual va afegir-se poc després l'arribada del tren fins a l'estació de La Baells el 1903, significà una transformació completa del municipi. L'arribada d'aquestes infraestructures va desenvolupar principalment l'entorn de la carretera per aconseguir un màxim de població resident. L'any 1920 vivien a Vilada un mínim de 815 persones, el doble de població d'abans de l'obertura de la carretera, gràcies a l'establiment de petites fàbriques i un turisme, en el que destaca la variant pròpia del turisme de salut. Explica Botella al seu treball que els propis germans Ferrer van participar de la construcció dels xalets. En un punt una mica més perifèric de la carretera i en pujada cap a l'església de Sant Joan és on podem observar aquest grup de torres unifamiliars amb jardí, en la línia del model ciutat-jardí que s'anava imposant a tot el país durant aquells anys. És un tipus d'arquitectura equilibrada i sòbria. En una postal dels anys 30 del s. XX es pot observar les façanes originals. | 42.1365000,1.9293900 | 411524 | 4665486 | 1929 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72470-foto-08299-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72470-foto-08299-94-3.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Actualment els quatre han estat força transformats, i tots han perdut el frontó sobre la façana que els decorava originalment perquè els sostres plans originals originaven moltes complicacions en un entorn meteorològicament actiu. El número 3 disposava d'un porxo que també es va desmuntar durant una reforma. | 106 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | ||||||||
| 72471 | Font del Parc dels Gronxadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-parc-dels-gronxadors | XX | Font ornamental construïda enmig del Parc dels Gronxadors per Rossendo Colell a finals dels anys 1970. Es tracta d'una font conformada per una estructura de base quadrada bastida en pedra tosca que s'enlaira gairebé 3 metres. Les quatre cares de la font són iguals i només es diferencien les de nord i sud perquè disposen d'una pica a la base, que és de pedra tosca picada. Només raja l'aixeta de la cara nord perquè a la sud hi ha un tap. L'estructura està coberta parcialment per una heura. | 08299-95 | Parc dels Gronxadors | 42.1363500,1.9299800 | 411572 | 4665469 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72471-foto-08299-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72471-foto-08299-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Rossendo Culell | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | ||||||||||
| 72484 | Barraca de les carboneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-carboneres | XX | Queden alguns elements indicatius de l'existència de la barraca, però tota la coberta vegetal està desapareguda. | Es tracta de les restes d'una barraca situada en un bosc d'alzina conegut com les carboneres. L'estructura és molt senzilla. Orientada al sud, reclosa l'estructura de la barraca a la paret del cingle situat sota el castell de Roset. La paret està mínimament balmada i ofereix una mica de recer. A peu de mur es conserva un sòcol de pedra feta amb aparell irregular de dues filades de planta rectangular. Possiblement l'alçat i coberta hauria estat vegetal. A la paret del cingle s'observa un retall rectangular per encastar una bigueta que hauria consolidat la coberta de l'estructura. A l'angle superior tota la paret està ennegrida pel fum. El punt és de difícil accés entre la vegetació, que actualment cobreix tota la zona. | 08299-108 | Sector del castell de Roset | Per testimonis orals de veïns, sembla que l'activitat principal que s'havia dut a terme a la zona havia estat l'explotació forestal, i concretament, fer carbó vegetal. No obstant això, també consta que a la zona hi havia hagut emboscats durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39. | 42.1491300,1.9157100 | 410411 | 4666903 | 08299 | Vilada | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72484-foto-08299-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72484-foto-08299-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És difícil de dir si es tracta d'una barraca de pastors, bosquerols o d'emboscats. Segons les característiques orogràfiques del terreny, les petites dimensions i els testimonis orals que n'acrediten la presència a la zona, tot fa pensar que seria possible. Les barraques d'aquest estil utilitzades per carboners podien ser de majors dimensions i amb un espai exterior més planer (plaça carbonera), però tenint en compte la toponímia i l'entorn d'alzina sembla que l'explicació més plausible podria ser aquesta. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | ||||||||
| 72485 | Cal Toi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-toi | XVIII-XX | Es tracta d'una masia situada al capdamunt del carrer Església, a tocar del cementiri, conformada per l'habitatge i un cobert annex. La masia pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal (migdia). La casa està situada en un desnivell O-E i el cobert adossat a la façana de ponent aprofita el desnivell per tenir una entrada a peu pla al 1r pis. La casa ha estat completament reformada i els paraments originals han estat regularitzats i arrebossats, així com les obertures i finestrals. La porta principal de la façana sud disposa de llinda de fusta recta. | 08299-109 | C/ Església | L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona. Documentalment, no trobem citada la casa de cal Toi al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766. No obstant això, es pot datar a mitjans del s. XIX relatiu a les finques rústiques presents al poble de Vilada dipositat al ACBR, un parell de cites que fan referència a la casa. Per una banda, s'anota la presència de la font de cal Toi (Toy en el document) la qual afronta amb terres de Raimunda Cirera i Ramon Prat. I en segon lloc, es documenta que la casa del Cap de la Vinya afronta amb les terres de la rectoria i cal Toi. Sense disposar de més informació, creiem que es tractaria d'una construcció d'inicis del s. XIX. | 42.1387000,1.9286400 | 411465 | 4665732 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72485-foto-08299-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72485-foto-08299-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72485-foto-08299-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A la porta es conserva la numeració d'inicis de segle (29) quan el poble estava distribuït en barris. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | |||||||||
| 72490 | Estructures medievals de La Masó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructures-medievals-de-la-maso | Enrunat | Conjunt d'estructures arquitectòniques ubicades al capdamunt del primer pujador des de la pista que surt dels plans de la Masó direcció al castell de Roset. Situat en uns replans enmig del bosc, apareixen distribuïdes diferents estructures més o menys rectangulars que hom pensa que podrien correspondre a un petit nucli de població situat i vinculat al castell de Roset. Aquestes estructures 'habitacionals' són similars a les que es podrien observar al voltant de Martins o, amb alguns paral·lelismes, als masos de Vilosiu de Cercs. Dites estructures estarien orientades a migdia. És observable encara les bases d'alguns murs d'aproximadament entre 50 i 60 cm d'amplada i amb una alçada de 3 i 4 filades, deixant un espai similar a passadissos entre les diferents estructures. | 08299-114 | Pista del Castell de Roset | Per l'emplaçament a tocar del Castell de Roset, fa pensar en un possible origen medieval de l'emplaçament. No obstant això, és impossible precisar una cronologia original. Testimonis orals citen que a mitjans del s. XX amb el moviment d'algunes feixes del sector van aparèixer alguns ossos que es vinculen a la possible església de Santa Maria de Roset. En documentació medieval es parla de Santa Maria de Roset, la qual no està ubicada amb exactitud, i també se la situa a la zona. Actualment, no en tenim evidències. | 42.1464700,1.9168300 | 410500 | 4666607 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72490-foto-08299-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72490-foto-08299-114-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | ||||||||||
| 72491 | La Palanqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palanqueta | XVIII-XX | Actualment no disposa de bigues per travessar el riu. | La palanqueta era un antic pas elevat per travessar la riera de Vilada a l'alçada de la casa de La Peçola. Les restes conservades s'evidencien sobretot en els dos estreps del pas, els quals encara es conserven sencers malgrat les avingudes habituals de la riera. Els dos estreps estan recolzats sobre sortints de la roca natural que se situen just a peu de riera. Ambdós estreps, de pedra seca, estan fets amb pedra mitjana sense desbastar. Al centre de la riera, sobre el llit nu de roca, s'observa l'encaix quadrat d'un forat de pal en el qual encara es conserva part del pilar sobre el qual es recolzaven els travessers de la palanqueta. | 08299-115 | Sector Nord-est. El pla de la Segla | Les palanques era un dels sistemes que s'utilitzaven antigament per travessar el riu. Com en el cas de les passeres, fetes amb pedres, els taulons de les palanques només permetien el pas a peu. Sembla segons testimonis orals, que aquest punt havia estat utilitzat per picadors i gent del ròssec de fusta per creuar la riera. També aprofitat per veïns de la zona que volien creuar. Les palanques com les hortes, marges, quadres de bestiar i altres estructures civils són testimoni d'arquitectura popular del terme, que potser no rep la visibilització que poden tenir en zones més de secà o vinya, però que també són meritòries. | 42.1443700,1.9388800 | 412319 | 4666351 | 08299 | Vilada | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72491-foto-08299-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72491-foto-08299-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72491-foto-08299-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Els estreps estan en molt bon estat de conservació però coberts de vegetació. El camí per arribar-hi està pràcticament perdut. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | ||||||||
| 72492 | Monument homenatge al grup La Teia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-homenatge-al-grup-la-teia | XX | El petit monument es tracta d'una escultura feta de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d'una combinació al·legòrica que combina tres idees marc. En primer lloc, les dues cares del teatre (riallera i trista). En segon, una flama simbòlica de l'activitat teatral viva i referència al nom del grup. I en darrer terme, dos espermatozoides que il·lustren la creació d'un grup nou en homenatge al 25 aniversari de la constitució del grup teatral, del qual el mateix J. Roca en formava part. L'element central del monument, les cares, està esculpit a partir d'un sol bloc de pedra al qual l'artesà ha sabut aplicar, a la roca dura, l'aparença d'unes cares toves que rellisquen de la peanya (efecte inspirat en els rellotges tous de Dalí). Les cares es troben recolzades sobre una gran peanya circular de pedra en la qual hi ha col·locada la inscripció amb lletres de bronze: 'COMMEMORACIÓ XXV ANIVERSARI GRUP LA TEIA 1973-1978'. La peanya està sobre un peu en forma de creu que divideix una gran jardinera feta amb blocs de pedra rectangulars clavats a diferent alçada. La jardinera està plantada d'herbes aromàtiques del país. El monument disposa d'alguns elements de bronze, fets de fosa, pel ferrer del poble R. Martínez, com la flama que corona el monument o les lletres. El monument està col·locat en un espai enjardinat al costat de migdia del Local Cultural, local polivalent i sala de teatre del poble. L'espai es complementa amb dos bancs i un arbre. | 08299-116 | Plaça del Local Cultural | La instal·lació de l'escultura es produeix l'any 1998. El motiu fou la commemoració del 25 aniversari del grup, però també, en record a la pèrdua d'un dels membres més importants al llarg de la seva trajectòria, Ramon Espelt. J. Roca és autor d'aquesta i d'altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l'autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que això implica. Alguns dels factors que incideixen en la qualitat del seu treball es vinculen a la complexitat de treballar grans blocs de pedra, el coneixement que es requereix per identificar la qualitat de la pedra (detectar i evitar falles i vetes en els blocs), o la complexitat artística d'endinsar-se en el treball directe de l'obra sense model. | 42.1376400,1.9333500 | 411853 | 4665609 | 1998 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72492-foto-08299-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72492-foto-08299-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Roca Serra | El monument compta amb una petita placa commemorativa: 'El grup cultural La Teia, en memòria de Ramon Espelt i Perarnau, per la seva dedicació i esforç en la continuïtat del grup. Vilada 1973-1978.' | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | |||||||
| 72493 | Canal de la central nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-central-nova | XX | Canal que capta l'aigua per a la central elèctrica de la Sala. Es diferencia de la central més antiga, pròxima al molí del Cavaller i que va quedar sota les aigües de la Baells. Es tracta d'una obra d'enginyeria particular. La resclosa és aproximadament a uns 400 metre de la masia de la Sala. El salt fa funcionar una petita turbina elèctrica de manera discontínua. L'aigua que es recull de la font de Martins es canalitza amb un petit canal que segueix les corbes de nivell fins a una gran bassa allargada. Dita bassa es va omplint progressivament, té la capacitat suficient per fer funcionar el salt. El canal té un recorregut de 0,5 km aproximadament per un terreny boscós i amable. Les parets són revestides amb morter. | 08299-117 | Sector Oest. Entre Martins i la masia de la Sala | 42.1316800,1.8979900 | 408922 | 4664984 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72493-foto-08299-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72493-foto-08299-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | En un punt intermedi es desvia part de l'aigua al torrent natural. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | ||||||||||
| 72494 | Marca del camí ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marca-del-cami-ral | XVII-XVIII | La marca, o fita, es troba ubicada en un aflorament de roca situat al costat del camí ral. Es tracta d'una fita picada a la roca, constituïda de tres ratlles gravades a la pedra. Les tres línies estan orientades d'est a oest, paral·leles al camí ral. La línia central d'uns 40 cm aproximadament de llargada i entre 3 i 5 cm de profunditat. Les dues ratlles laterals són d'uns 25 cm aproximadament i una profunditat similar. | 08299-118 | Camí ral de Vilada. Entre Bertrana i el molí del Cavaller. | Els termenats antics són sovint representats per marques o gravats fets a la roca. També podem trobar els termes o fites enteses com a senyals de pedra que originàriament tenien una forma lleugerament regular i allargada, que indicarien els límits d'una propietat, o la direcció del termenat (variable per la qual ens decantem referent a la present marca). | 42.1295400,1.9135400 | 410204 | 4664730 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72494-foto-08299-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72494-foto-08299-118-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A poca distancia una estaca vermella marca el mateix punt. Desconeixem exactament quines propietats o límits està dividint i la vigència. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | |||||||||
| 72496 | Casa del Camp del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-camp-del-bosc | XVIII-XX | Estructuralment l'edifici està ben conservat però l'interior està obert i amb molt mal estat. | Al voltant del que es coneix popularment com la fàbrica de Baix, l'antiga fàbrica dels Germans Ferrer, hi ha un conjunt arquitectònic format per: la resclosa i el molí del Camp del Bosc, l'antiga casa del Camp del Bosc, i la fàbrica dels germans Ferrer. Abans de la construcció de la primera nau de la fàbrica hi havia, també al costat de l'antic molí del Camp del Bosc, la casa pròpiament dita del Camp del Bosc. L'edifici és de planta baixa, pis i golfes, malgrat que per la seva posició al terreny, la façana de tramuntana només sobresurt dos pisos. La teulada és a doble vessant, amb el carener orientat d'est a oest. La façana principal és la de migdia. Actualment, l'edifici està completament modificat després de transformar-se en habitatges per la fàbrica. La casa disposa d'una ampliació adossada a llevant. L'element més destacable és l'escala exterior feta amb volta catalana que dóna accés a les golfes, que foren transformades també en habitatge. | 08299-120 | Sector Ribera. Complex de l'antiga fàbrica germans Ferrer. | La casa del Camp del Bosc va tenir una vida paral·lela a la del molí i fàbrica. Possiblement d'origen modern, quan es privatitzaren els emprius, la casa s'integrà a l'explotació de la fàbrica a partir de la seva construcció. A mitjans de segle XX, es va transformar en habitatges al servei de la fàbrica. L'antic Molí del Camp del Bosc va moldre fins a finals del segle XIX, moment en què s'instal·là la fàbrica dels germans Ferrer, de la mateixa manera que la casa va mantenir la seva activitat agrícola fins a l'aparició de la fàbrica. La fàbrica tèxtil assolí un impuls decisiu entre els anys 1970 i 1980. | 42.1289300,1.9298300 | 411550 | 4664645 | 08299 | Vilada | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72496-foto-08299-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72496-foto-08299-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72496-foto-08299-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | |||||||||
| 72500 | Trinxeres del Bosc del metge Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-del-bosc-del-metge-soler | XX | Parcialment tapada i coberta de vegetació. | Línia de trinxera situada a la part sud de la carena per sobre les cases de Cal Felip i Cal Riera. La línia, que estpa orientada N-E, aconsegueix bona visibilitat de l'entrada oest del poble. Aquesta entrada va ser fortificada tant pel sector sud, com pel nord, al voltant de cal Bars i la Coromina. En aquest punt hem pogut identificar una única línia de trinxera. Es tracta d'una trinxera petita que no va arribar a entrar en funcionament. Consisteix en una senzilla rasa d'una profunditat variable, estimem que d'1 metre de profunditat, tot i que està parcialment coberta de vegetació. La línia, que ressegueix el marge del barranc tot mantenint la cota, marca en si mateix un zig-zag clàssic. A la punta oest, s'identifica un eixamplament, fet que ens faria pensar en algun tipus de pou de tirador o la instal·lació d'una metralladora. | 08299-124 | Sector Clotassos. Parc del Bosc del metge Soler. | Línia de trinxeres feta pocs dies abans que les tropes franquistes entressin a Vilada, els primers dies de febrer de 1939. Va ser construïda per algunes lleves de veterans que anaven per davant la retirada i s'ocupaven d'aquest tipus de tasques. L'arribada del front al poble va ser molt ràpida. Alguns testimonis orals parlen que la nit abans de l'entrada dels franquistes al poble s'albiraven les fogueres dels soldats franquistes acampats entre Bertrana i la Sala. Altres testimonis orals parlen que abans de l'entrada es va rebre un petit bombardeig d'artilleria i algun obús va caure al voltant de cal Manel. Al voltant de Villa-rosa i cal Tuníc és on estava previst que s'instal·lés l'artilleria republicana segons el pla per aturar el front dos o tres dies a Vilada. No obstant això, l'avenç nacional per la zona de Prats de Lluçanès va fer perillar la posició republicana a Vilada, i davant la possibilitat de quedar encerclats, van decidir no esperar als franquistes al poble com estava previst i seguir amb la retirada. No es documenta enfrontaments a l'entrada del poble, possiblement, per la ràpida i desorganitzada retirada republicana. Alguns fets destacables dels dies de l'arribada del front a Vilada van ser: per una banda, la voladura dels ponts del Sofre, la Coromina i cal Pei per part de l'exèrcit republicà en retirada. I per l'altra, les morts del peó caminer i veí del poble, Pere Soler Pajerols, i del secretari del poble Dídac Barrios Aymerich. Pajerols morí el dia 9 de febrer de 1939, segons sembla per testimonis orals, després d'agafar una granada de mà trampa que havia estat deixada a punt per explotar. Una segona granada va ser localitzada el mateix dia a la cruïlla de Vila-rasa (feta explotar sense conseqüències). Barrios, que era el secretari republicà del poble, sembla que fou assassinat per uns guàrdies d'assalt en retirada el dia 24 de gener de 1939. | 42.1330900,1.9220600 | 410913 | 4665115 | 1939 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72500-foto-08299-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72500-foto-08299-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | ||||||||
| 72501 | Trinxeres de cal Bars. Sector Nord. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-de-cal-bars-sector-nord | XX | parcialment tapada i coberta de vegetació. | Línia de trinxera situada a l'extrem oest de la carena de la Solana per sobre la casa de cal Bars, orientada a sud-oest. Des d'aquest punt es té bona visibilitat de l'entrada oest del poble. L'entrada oest del poble va estar fortificada tant per la zona nord on ens trobem, també al voltant del serrat del Carme sobre la Coromina, com per la zona sud de la carretera, a la carena del Bosc del metge Soler, a l'altre costat de barranc. En aquest punt s'ha pogut identificar un mínim de dues línies de trinxera. Es tracta d'una trinxera petita que no va arribar a entrar en funcionament. Consisteix en una senzilla rasa de profunditat variable, estimem que d'1 metre de profunditat, tot i que està parcialment coberta de vegetació. La línia, que ressegueix el marge del barranc mantenint la cota, marca en si mateix un zig-zag clàssic. | 08299-125 | Extrem oest de la carena de la Solana. | Línia de trinxeres feta pocs dies abans que les tropes franquistes entressin a Vilada, els primers dies de febrer de 1939. Va ser construïda per algunes lleves de veterans que anaven per davant la retirada i s'ocupaven d'aquest tipus de tasques. L'arribada del front al poble va ser molt ràpida. Alguns testimonis orals parlen que la nit abans de l'entrada dels franquistes al poble s'albiraven les fogueres dels soldats franquistes acampats entre Bertrana i la Sala. Altres testimonis orals parlen que abans de l'entrada es va rebre un petit bombardeig d'artilleria i algun obús va caure al voltant de cal Manel. Al voltant de Villa-rosa i cal Tuníc és on estava previst que s'instal·lés l'artilleria republicana segons el pla per aturar el front dos o tres dies a Vilada. No obstant això, l'avenç nacional per la zona de Prats de Lluçanès va fer perillar la posició republicana a Vilada, i davant la possibilitat de quedar encerclats, van decidir no esperar als franquistes al poble com estava previst i seguir amb la retirada. No es documenta enfrontaments a l'entrada del poble, possiblement, per la ràpida i desorganitzada retirada republicana. Alguns fets destacables dels dies de l'arribada del front a Vilada van ser: per una banda, la voladura dels ponts del Sofre, la Coromina i cal Pei per part de l'exèrcit republicà en retirada. I per l'altra, les morts del peó caminer i veí del poble, Pere Soler Pajerols, i del secretari del poble Dídac Barrios Aymerich. Pajerols morí el dia 9 de febrer de 1939, segons sembla per testimonis orals, després d'agafar una granada de mà trampa que havia estat deixada a punt per explotar. Una segona granada va ser localitzada el mateix dia a la cruïlla de Vila-rasa (feta explotar sense conseqüències). Barrios, que era el secretari republicà del poble, sembla que fou assassinat per uns guàrdies d'assalt en retirada el dia 24 de gener de 1939. | 42.1368800,1.9227200 | 410973 | 4665536 | 1939 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72501-foto-08299-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72501-foto-08299-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | ||||||||
| 72504 | Alzina de la Masó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-maso | Bo. Malgrat tot, en algun moment es va pintar una gran creu vermella al tronc que s'hauria pogut estalviar. | Alzina (Quercus ilex L.), que es troba al costat de la casa de la Masó. Ubicada a la cruïlla entre les pistes de la Masó al castell de Roset i a la casa de Roset. Es troba en una zona de bosc mixt en una raconada més humida del normal a causa de la proximitat al torrent de la font de l'Arç, en un punt enclotat. Es troba envoltada de pi roig i roures (al costat més solei). L'arbre està gairebé adossat a un gran roc que ocupa tot el sector nord-est, i que l'inclina créixer direcció sud-oest. La capçada és atapeïda i allà on s'estén per sobre la roca pren la seva forma arrodonida habitual. L'alzina es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig. Les glans maduren al començament de la tardor. Les mides aproximades del tronc són: 3'70 m de perímetre a la soca. 2'85 m. de volt de canó. Estimem que una altura d'entre 12 i 15 m. | 08299-128 | Sector oest. Casa de la Masó | 42.1480300,1.9179400 | 410594 | 4666779 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre durant els més de cent anys que fa que viu en aquest lloc. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada pot tenir efectes a l'arbre. Seria interessant fer un seguiment del bon estat de l'espècimen. El punt on es troba l'alzina s'ha disposat d'algunes vies d'escalada a la paret de la roca. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | |||||||||||||
| 72510 | Barraca del Cap de la Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cap-de-la-solana | XVIII-XIX | Enrunada. | Barraca de pagès situada a la carena aprofitant el marge d'una feixa i el sortint de la roca natural i envoltada de feixes de pastura cim del cap de la Solana. El cap de la solana fa una carena força ampla amb feixes esgraonades fins al peu del barranc del Margançol entorn de les cases del barri de Guardiolans. La barraca es troba just al cim de la carena, a un centenar de metres de la casa de l'Envista. És de planta quadrada (al voltant dels 2 m de costat) i està feta amb pedres de dimensions mitjanes irregulars sense rejuntar. Part dels murs com la coberta estan ensorrats, tot i que no s'ha observat enderroc de teula àrab. Les parets laterals s'adossen directament contra la roca que fa de paret septentrional. La porta d'accés estava al costat dret de la façana. | 08299-134 | Sector nord est. Cap de la Solana | Un repàs general del poble així com una visita a les diferents contrades del terme ens demostra com bona part de la superfície del terme havia estat regularitzat i antropitzat per millorar-ne el rendiment de pastures i vinyes sobretot. Moltes d'aquestes terres, com s'observen en el llibre d'amillaraments que encara es conserva a Vilada de l'any 1876, disposaven de petites barraques. Algunes de més o menys elaborades. Sigui aquesta una mostra de l'arquitectura popular i la pedra seca del terme vinculada a aquesta tipologia constructiva. No obstant això, hi ha altres sectors on l'arquitectura popular llueix més. Especialment, al voltant de Santa Magdalena de Gardilans i casa Sant Pere, on alguns murs sobresurten per sobre de la mitjana per qualitat i dimensions. | 42.1468800,1.9569700 | 413817 | 4666611 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72510-foto-08299-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72510-foto-08299-134-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Prenem aquesta com un dels testimonis de barraques que hi havia hagut pel terme les quals gairebé totes han estat engolides per la vegetació i el creixement del bosc. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | ||||||||
| 72514 | Cal Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-4 | XVIII-XX | Reformada completament. | Es tracta d'una masia situada al sector més meridional dels Camps de Vila-rasa, a tocar de l'engorjat del Mergançol en aquest sector. La casa està conformada per l'habitatge i un adossat annex construït posteriorment. La masia pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i pis i golfes originalment. Actualment, la coberta és quatre vessants, encara que possiblement hagués estat a vessant doble, i el carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers est-oest. Els materials són fusta i teula. La casa està situada en el punt més alt entorn dels plans de Vila-rasa. El cobert es troba adossat a la façana de tramuntana, distribuint-se els edificis en una planta en forma de L i que estableixen un espai semi tancat amb característiques d'era. La casa ha estat completament reformada i els paraments originals han estat regularitzats i arrebossats, així com les obertures i finestrals. Els paraments originals de la casa, sembla que podrien ser similars als utilitzats al del cobert més antic, en el qual encara s'observa un parament de pedra irregular, sense escairar i amb algunes cantoneres, també sense escairar, als angles. Existeix un segon cobert contemporani sense elements a destacar. | 08299-138 | Sector de Vila-rasa | Mas de mitjans-finals del s. XVIII o inicis del s. XIX possiblement. Comparteix entorn, amb els masos de cal Felip i cal Riera i cal Manel, l'entorn dels camps de Vilarrasa. Aquest paratge, segons Soca I., el trobem documentat des del segle XIV. | 42.1309300,1.9213500 | 410852 | 4664876 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72514-foto-08299-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72514-foto-08299-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72514-foto-08299-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | L'edifici ha estat remodelat completament, i exteriorment, bona part dels elements històrics resten no visibles. L'entorn està molt ben cuidat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | ||||||||
| 72517 | Cal Bars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bars | XVIII-XX | Es tracta d'una masia situada a tocar de la carretera C-26 a l'entrada oest del poble, conformada per l'habitatge, algun cobert menor i la pallissa. La masia és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teules a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers el sud. Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Les cantoneres són grans blocs de pedra lleugerament escairats que donen solidesa a la construcció. Gairebé la totalitat de la façana disposa d'un arrebossat de morter de calç d'un to blanquinós. Pel que fa a les obertures, aquestes són força senzilles i no presenten elements decoratius o estructurals remarcables; La planta baixa consta d'un portal d'entrada, situat al centre i flanquejat per dos finestrons. Per sobre, dues finestres per planta que disposen d'una petita llinda de fusta recta, i un balcó d'ampit al centre del 1r. I a les golfes només una finestra rectangular sota el carener. La façana de llevant hi ha adossat un conjunt de coberts, construïts en diferents fases, èpoques i materials. Només destacaríem el primer, adossat pròpiament a l'edifici fet de pedra i amb coberta a un vessant. Els usos més possibles haurien estat el de cort, galliners o estables. Al pis s'observen dos finestrons, un dels quals forma part d'un petit cobert adossat a la façana nord de la casa. La façana nord està parcialment excavada a causa del desnivell del terreny. L'adossat de petites dimensions es troba a peu pla aprofitant aquesta situació, malgrat això, interiorment té un accés des del pis. En aquesta mateixa façana nord, hi trobem una porta d'entrada directa al pis, amb llinda recte de fusta. La casa es completa amb la pallissa ubicada al sud-est de la casa. Una senzilla construcció, de planta rectangular, els murs perimetrals del qual estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats i de mesures i formes irregulars. La coberta és de teula i vessant simple muntada damunt de llates i bigues de fusta. La particularitat d'aquesta pallissa és que no està orientada al sud, sinó que els calaixos estan orientats al nord als quals s'accedeix des de l'espai planer (era) situat entre la casa i la pallissa. | 08299-141 | Entrada oest de Vilada. Sobre la C-26. | El nom de la casa és cal Pere Bars, malgrat tot, popularment és coneguda com a cal Bars. La casa, possiblement un edifici bastit a mitjans del s. XVIII originalment no es trobava en l'actual emplaçament, sinó que es trobava a l'altre costat de les feixes ubicades a l'oest de la casa, i pròximes al rec de la Coromina. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de can Bars com a propietat a Ramon Bars. A principis del segle XX, la casa fou traslladada i construïda a l'emplaçament actual. La pallissa està orientada al nord perquè el terreny i la manca d'espai pla en van condicionar el nou emplaçament. | 42.1358500,1.9231500 | 411007 | 4665421 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72517-foto-08299-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72517-foto-08299-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72517-foto-08299-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Al sector nord de la casa s'hi pot observar un exemplar d'eucaliptus de grans dimensions, molt poc habitual a la zona, i possiblement, l'únic exemplar d'aquesta espècia al terme. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | |||||||||
| 72520 | La Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-solana-3 | XIX-XX | La casa ha estat restaurada completament. | Es tracta d'una masia situada per sobre de la casa de la Ferrera i de les cases dels Clotassos. La casa es composa d'habitatge i un cobert annex. El mas, que és de planta rectangular, té adossada la pallissa, fent una planta de L en conjunt. S'organitza actualment en alçat en planta baixa i pis. La coberta és de teula ceràmica a doble vessant, i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers el sud. Els murs perimetrals estan conformats per blocs irregulars de pedra, lleugerament desbastat. A les cantonades es disposen cantoneres realitzades amb grans blocs de pedra escairada per tal de reforçar la construcció. La casa ha estat completament restaurada, motiu pel qual, les obertures de portes i finestres semblen regularitzades, per bé que n'hauria mantingut el número. La pallissa s'ha adaptat a garatge al nivell inferior i es completa amb una balconada la part superior. Hi ha adossat a la pallissa un petit cobert també fet de pedra. A les façanes de ponent i tramuntana podem observar 3 i 2 finestres respectivament. | 08299-144 | Sector Clotassos. Sector nord del nucli | L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona, i ens decantem a un origen de mitjans del s. XVIII. Documentalment trobem la casa citada al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 com a propietat de Jaume Solà. Posteriorment, es documenta a l'índex de finques rústiques de Vilada dipositat a l'ACBR (1843) una casa dels Clotassos que afronta a ponent amb cal Canal i a orient amb la Solana. | 42.1371300,1.9253600 | 411192 | 4665561 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72520-foto-08299-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72520-foto-08299-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72520-foto-08299-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Segons la lectura de paraments, a la façana de ponent s'observa, clarament, l'ampliació sobresurt del pla de la pallissa. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 | ||||||||
| 72521 | Cal Pei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pei-0 | XVII-XX | Completament restaurada. | Es tracta d'una masia situada a tocar de la carretera C-26 per l'entrada est al poble, molt pròxima al pont de 3 ulls de cal Pei per sobre de la riera de Vilada. Consta d'uns baixos i de dues plantes superiors. Als baixos s'hi accedeix per la part de llevant. L'accés al primer i al segon pis es fa per aquest costat, on hi ha la porta principal. La façana principal és la de l'est, en la qual es pot observar l'ampliació del cos primigeni, sobretot amb l'alçat d'un pis. A mitjans del s. XVIII sembla que la casa va viure un moment d'expansió i es va substituir els marcs de la porta i finestres de la planta baixa i 1r pis amb grans carreus de pedra sorrenca repicats (brancals i llindes). A la porta es pot veure incís en un brancal la data 1765 i les inicials RM. El 2n pis segurament va ser bastit posteriorment. Una restauració contemporània de la casa ha incorporat llindes rectes de pedra a les finestres superiors, i una balconada que tapa parcialment la finestra a l'esquerra de la porta d'entrada. Aquesta façana sud, també disposa d'un contrafort de reforç de la casa contra el pendent natural del terreny. La coberta (nova) és de teules a doble vessant i el carener està orientat paral·lelament a la façana principal (est). Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. A la façana nord s'hi observen 3 finestres regularitzades o obertes contemporàniament sense interès. La meitat d'aquesta façana ha estat arrebossada amb ciment. La façana de ponent està parcialment excavada i només sobresurt el 2n pis per sobre del nivell del terreny. Ponent i migdia també han estat arrebossades i no presenten elements d'interès. | 08299-145 | Entrada est de Vilada. Sota la C-26 | Masia del s. XVIII o anterior, que va viure un període d'expansió si fem cas de la millora de portes i finestres a mitjans del s. XVIII (1765). Ha estat restaurada contemporàniament. El terme municipal de Vilada, des de l'establiment de les parròquies que conformaven Vilada i Gardilans, s'ha caracteritzat per un poblament dispers de masos disseminats en un territori més o menys pla que va resseguint la vessant nord de la riera del Merdançol principalment, aprofitant les terres més planes que ofereix la vall. Al segle XIX s'estableix una distribució en barris que agrupa les cases de la Ribera i Clotassos, el nucli del poble entorn de la carretera i parròquia de Sant Joan, i la resta de cases i masos disseminats, incloent-hi com a tal, tot el sector de Gardilans. | 42.1374800,1.9386000 | 412286 | 4665586 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72521-foto-08299-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72521-foto-08299-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72521-foto-08299-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La proximitat del pont de Vilada a la casa, va fer que prengués el nom d'aquesta. Al costat hi podem trobar la casa de cal Mestrico i la font de la barraqueta. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 03:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml