Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72447 | Bassa Espinagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-espinagalls | XXI | El lloc està condicionat conformant una mena de bassa en forma de 8, en la que hi ha establert un perímetre de pedra al voltant de l'aigua, al qual s'hi ha plantat algunes espècies arbustives properes a medis inundats. Tot el recinte està tancat i hi ha un plafó informatiu sobre les funcions de la bassa: Reserva d'aigua. Usos: extinció d'incendis, millora de la ramaderia extensiva i millora d'hàbitats de la fauna. Forma part de les intervencions de millora de la forest (Forest CUP 53) d'utilitat pública Cabanelles, el Clot, ca l'Hereuet i Espinagalls. | 08299-71 | Sector nord. A ponent del camp gran d'Espinagalls. | La finca d'Espinagalls, conjuntament amb la forest CUP 53 de Cabanelles, el Clot i ca l'Hereuet situades entre els termes de Castell de l'Areny i Vilada, disposa d'una superfície de 538,8 ha és declarada Refugi de Fauna Salvatge segons el decret MAH/3923/2009 i es publica al DOC amb data de 23/2/2010. | 42.1535100,1.9197100 | 410748 | 4667385 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72447-foto-08299-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72447-foto-08299-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És prohibit banyar-se i entrar-hi, així com és obligat respectar l'entorn vegetal. És necessari 4x4 per arribar amb cotxe. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72468 | Rellotge de sol del Parc dels Gronxadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-parc-dels-gronxadors | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | XXI | El Rellotge de Sol és conjunt escultòric fet de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d'un rellotge de sol de grans dimensions situat dins una instal·lació feta amb diferents elements interpretatius. L'element principal és una gran llosa de pedra en què hi ha inscrita la sentència: 'totes fereixen, l'última mata' i al lateral, 'passat, present, futur'. La llosa descansa recolzada sobre la figura d'un home, també esculpit en pedra, el qual porta una bastó de ferro a les espatlles simulant que porta a ròssec la llosa. Aquesta barra té funcions de gnòmon dins el conjunt escultòric, alhora que està foradada per l'interior permeten veure l'estrella polar a través seu durant la nit. La llosa i l'home es troben situats enmig d'una gran bassa d'aigua (il·luminada), similar a una gran pica ovalada (de pedra i tota repicada) amb funcions de peanya per la qual rellisca l'aigua. Al voltant d'aquesta, trobem la base de la font feta amb pedra i disposada amb una sèrie d'ondulacions harmòniques en el conjunt i en les mateixes pedres. Es complementa amb 3 torretes i dos bancs correguts fets amb la mateixa pedra que la gran llosa del rellotge, les quals com a cara vista mantenen en superfície el relleu del fons marí fossilitzat. En una placa de la instal·lació es descriu que: 'L'home i el temps. Ells van ser fets de pedra, esculpits per les mans callades, que els hi dóna, pausadament, vida. L'ombra dels somnis es repetí constant dessobre del seu rostre silent com el marbre, sempre present, durant les hores i els dies. Embolcallant, severa, l'absència intacta. Quan s'escolaven dòcilment els primers dies de pluja, quan fugien els inevitables records. De la quietud, esdevenia el nom, sorgia com l'escuma o com la memòria que ens pertany i ens obliga sempre a recordar.' | 08299-92 | Parc dels Gronxadors | En una placa de la instal·lació es descriu que: 'Just quan va desaparèixer, a causa del pas del temps, el vell rellotge de sol de l'Ajuntament va néixer la idea de fer-ne un altre. Aquest ha estat el resultat: un 'homenot', que porta amb l'ajuda d'un bastó recolzat en la seva espatlla, un gran rellotge. L'homenot i la llosa estan fets de pedra i queden completament envoltats d'aigua que no para de caure a tot el vol en una resclosa, feta també de pedra. La llosa porta gravades diverses inscripcions. Arran d'aigua que hi ha la sentència lapidària recollida del desaparegut rellotge de l'Ajuntament i que diu: 'Totes Fereixen, l'última mata'. I a la part lateral hi ha les inscripcions de 'Passat, present i futur'. Adreçats especialment a la mainada es poden ressaltar uns quants aspectes didàctics: - El rellotge és del tipus anomenat Equatorial. Primavera i estiu el sol fa ombra per part de sobre de la llosa. Tardor i hivern per la part de sota. - El bastó que fa de gnòmon o estil, és un tub que a través d'ell es pot veure l'estrella Polar. - Amb l'orientació del rellotge queden ben determinades les direccions dels quatre punts cardinals: Nord, Sud, Est i Oest. - L'estil (o gnòmon) és paral·lel a l'eix de la rotació de la terra. - La llosa és paral·lela a l'equador - Les coordenades del rellotge son: 42º 08' Latitud Nord i 1º 56' Longitud Est. Vilada, 1 d'octubre de 2005.' J. Roca és autor d'aquesta i d'altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l'autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que això implica. Alguns dels factors que incideixen en la qualitat del seu treball es vinculen a la complexitat de treballar grans blocs de pedra, el coneixement que es requereix per identificar la qualitat de la pedra (detectar i evitar falles i vetes en els blocs), o la complexitat artística d'endinsar-se en el treball directe de l'obra sense model. | 42.1367500,1.9301000 | 411583 | 4665513 | 2005 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72468-foto-08299-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72468-foto-08299-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Roca Serra | Josep Roca disposa de diferents elements escultòrics al poble. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 72579 | Placa commemorativa de l'any Bertrana a cal Barbetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-de-lany-bertrana-a-cal-barbetes | VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 MONTAÑÀ D. i RAFART J. Paradisos rurals: el Berguedà en la vida i obra de Prudenci Bertrana i Aurora Bertrana. Valls: Cossetània ; Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2017 VVAA. Prudenci Bertrana i el Berguedà. Revista l'Erol. Núm. 134 Hivern 2017. | XXI | Placa commemorativa de ferro dedicada al record del pas de Prudenci i Aurora Bertrana pel poble. A la placa s'hi pot llegir: ' PRUDENCI BERTRANA I COMPTE / Tordera 1867 / Barcelona 1941 / Aquest poble, ...., ha crescut al peu d'una carretera. Forma un sol carrer de cases noves entre les quals trobareu dos hotels de bona aparença... AURORA BERTRANA I SALAZAR / Girona 1892 / Berga 1974 / En un pis d'aquest edifici, anomenat antigament La Sucursal, l'esclat de la guerra civil va atrapar-hi en Prudenci Bertrana. L'Aurora hi va arribar al cop de pocs dies (agost 1936).' | 08299-203 | C/ Teodor Miralles núm. 15 / Cal Barbetes | Placa col·locada per Òmnium Cultural amb la col·laboració del Consell Comarcal i l'Ajuntament de Vilada en commemoració de l'any Bertrana. La família Bertrana havia residit a la finca. | 42.1370500,1.9298300 | 411561 | 4665547 | 2019 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72580 | Placa commemorativa de l'any Bertrana a les Eres de Gardilans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-de-lany-bertrana-a-les-eres-de-gardilans | VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 MONTAÑÀ D. i RAFART J. Paradisos rurals: el Berguedà en la vida i obra de Prudenci Bertrana i Aurora Bertrana. Valls: Cossetània ; Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2017 VVAA. Prudenci Bertrana i el Berguedà. Revista l'Erol. Núm. 134 Hivern 2017. | XXI | Placa commemorativa de ferro dedicada al record del pas de Prudenci i Aurora Bertrana pel poble. A la placa s'hi pot llegir: ' PRUDENCI BERTRANA I COMPTE / Tordera 1867 /Barcelona 1941 / ... la naturalesa ha fet prodigis, roquissars infernals, engorjats i precipicis .... amb obacs de pinss, tous de falgueres i maduixeres.' AURORA BERTRANA I SALAZAR / Girona 1892 / Berga 1974 / En aquesta casa hi va trobar la comprensió i l'afecte d'una autèntica família, els Anglerill-Espelt. 'Les Eres de Guardiolans és el lloc on penso i escric les meves obres, el refugi d'una vida laboriós a i difícil, la pau, el repòs i l'amor'. | 08299-204 | Casa de les Eres de Gardilans | Placa col·locada per Òmnium Cultural amb la col·laboració del Consell Comarcal i l'Ajuntament de Vilada en commemoració de l'any Bertrana. La família Bertrana havia residit a la finca. | 42.1323000,1.9551600 | 413648 | 4664994 | 2019 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Identificat recentment des de l'Arxiu Comarcal del Berguedà, el dibuix de la masia que es veu a la placa és de Prudenci Bertrana i és una versió de la masia de les Eres de Gardilans. Aquest dibuix fou utilitzat com a revers dels bitllets de 50 cms. emesos per l'Ajuntament de Vilada durant la Guerra Civil l'any 1937. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72581 | Placa commemorativa del metge Àngel Soler i Daniel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-del-metge-angel-soler-i-daniel | XXI | 'Placa commemorativa de bronze dedicada al record del metge Àngel Soler i Daniel a l'entrada del bosc enjardinat arranjat per Soler com a espai de salut per als malalts ingressats a la seva clínica. A la placa s'hi pot llegir: 'L'Ajuntament de Vilada en record del Dr. Àngel Soler i Daniel, 1891-1972. / LA MUNTANYETA com deia l'avi o el BOSC DEL METGE com diu el poble. Al matí quan l'aire juga, fresc, llibert i cristal·lí tot el bosc és una caprici de concerts i fantasia. Pinta el sol, la 'muntanyeta' de claror i policromia, espurneig de fulles verdes amb perfum de romaní. És el bosc com un mirall on es miren les imatges les empremtes, les paraules i el respirs dels pensament. I les flautes del record percudeixen els miratges quan ja són joia visible i caminen sota els vents. Des del punt més alt del bosc, com en sol ja es poden veure els cristalls d'aquells aigües que somniaven 'ahir' i fulguren cara als pins com un vers que no es pot creure al matí quan l'aire juga, fresc llibert i cristal·lí. És un somni que perdura com un cant d'eternitat. Mercès avi per l'ofrena, pel jardí que tu has sembrat. Maria S. Farell.' | 08299-205 | Camí de Vilarrasa. Entrada del parc del Bosc del metge Soler | Cap a mitjans dels anys 1920 el metge Àngel Soler Daniel construí a Vilada un sanatori per malalts de tuberculosi i altres malalties cardio-respiratòries. El centre era freqüentat, sobretot, per gent provinent de Barcelona, lloc on Soler exercia primerament i on també tenia el consultori. El sanatori es dividia en dos estatges, l'un situat a Villarosa i l'altre a cal Barbetes. Es va convenir, però, la necessitat que els malalts disposessin d'un indret on anar a passejar i a reposar, sense estar en contacte directe amb la resta de gent del poble. Soler va comprar el turó, va fer-hi plantar alguns arbres (molts no característics de la zona) i hi féu construir bancs i altres elements artificiosos. Cap a finals dels anys 1940 el sanatori deixà de funcionar. | 42.1345900,1.9285500 | 411452 | 4665275 | 2018 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72581-foto-08299-205-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72394 | Capella de Fàtima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-fatima | SOCA (1996: 40-41). | XX | Caldria esborrar o netejar les pintades, tipus grafiti, que els brètols han fet a les parets exteriors. | És una moderna capella advocada a la Mare de Déu de Fàtima. Les seves dimensions són petites i presenta una estructura que recorda, molt de lluny, una petita església romànica. La teulada és disposada a dues vessants, en direcció nord-sud. La part posterior perfila una mica d'absis. També compta amb un petit campanar d'espadanya, on s'hi alberga una campana. No obstant, no presenta elements d'interès. Les parets són de maons arrebossats, amb ciment per fora i amb guix per dintre. L'interior és molt senzill i sobri. Solament la imatge de la verge presideix l'altar. Les obertures són molt poques, cosa que fa que la il·luminació sigui bàsicament artificial. Quan ja feia temps que era construïda s'amplià uns quants metres, vers ponent, fent ús de part del local parroquial annex. La resta del local s'aprofita per a la realització d'activitats que organitza la Junta parroquial i l'entitat Dones de Fàtima. Les reformes d'ampliació també van servir per repintar l'edifici i esculpir un baix relleu en fusta a la porta d'entrada, on s'hi representà la Mare de Déu de Fàtima. | 08299-18 | Nucli urbà, carrer Sant Joan, s/n | La història de la capella de Fàtima és força recent. L'any 1949 la Mare de Déu de Fàtima va ser adoptada com a copatrona en moltes parròquies del bisbat de Solsona. Aleshores a Vilada encara s'estava reconstruint l'església parroquial, devastada durant la guerra civil. El rector Mn. Joan Aymerich, fill de Vilada i gran activista cultural, emmalaltí de càncer i féu vot a la verge de Fàtima de dedicar-li una capella si abans de morir podia veure l'església parroquial acabada Per aquest motiu, el 1953 la va fer construir en uns terrenys que ja pertanyien a la parròquia de Sant Joan. Per la inauguració de la capella s'organitzaren diversos actes, que varen durar alguns dies, enmig d'un ambient festiu. Tanmateix, després de la seva construcció passà alguns anys de força deixadesa, possiblement perquè la major part de celebracions tenien lloc al temple parroquial. Anys més tard, cap a 1985, disminuí el nombre de persones a ofici a l'església parroquial i les misses diàries es van començar a fer a la capella de Fàtima. Aleshores s'aprofità per ampliar l'oratori, per repintar-lo i per condicionar-lo amb nou mobiliari. També va arranjar-se el local parroquial, que durant els anys del franquisme havia servit, entre altres coses, de teatre i de cine. Actualment s'hi tornen a fer força activitats. | 42.1372100,1.9309200 | 411651 | 4665564 | 1953 | 08299 | Vilada | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72394-foto-08299-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72394-foto-08299-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | La disminució del nombre de persones a l'ofici diari ha traslladat la celebració de les misses de l'església parroquial a la capella de Fàtima. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 72404 | Diada de l'Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-lonze-de-setembre | SOCA (1995: s. p). | XX | D'ençà que la festa es comença a celebrar ha sofert alguns canvis, però ha mantingut sempre la seva significació i els actes principals. La festa s'inicia el matí del dia 11 de setembre al nucli urbà, on es troben tots els participants. Una vegada congregats els que hi prenen part, marxen amb cotxe fins als planells propers al Pont del Climent. Des d'aquell punt es camina durant almenys una hora i es puja fins al Serrat de Migdia, on es renova la senyera que s'hi ha col·locat l'any anterior. Al capdamunt del Serrat de Migdia hi ha també una imatge de la Mare de Déu de Montserrat i un bloc de paper on signen algunes persones. Una vegada reposada la senyera, hom llegeix alguns poemes i es canten alguns himnes. Fet això es tiren onze petards i la gent comença a descendir fins a arribar altra vegada als planells del Pont del Climent. La celebració ha viscut alguns canvis d'ençà que es va iniciar. Actualment els petards ja no es tiren al capdamunt de la muntanya sinó que es llancen des del nou camp de futbol per motius de seguretat. Per altra banda, inicialment, des del Pont del Climent, la gent que volia, s'arribava a la Serra, on s'obsequiava els participants amb un dinar que costejava l'Ajuntament i alguns comerciants. I en acabat el dinar, se solia fer ball al poble. Actualment, el dinar, que sempre ha estat una arrossada popular, és costejat per l'Ajuntament i s'ofereix al Local Cultural. | 08299-28 | Serrat del Migdia, Planells del Pont del Climent i la Serra. | La festa es començà a celebrar el 1980, organitzada pel primer ajuntament democràtic, i per tal de celebrar la Diada Nacional de Catalunya. Inicialment només es pujava al Serrat de Migdia per col·locar i renovar la senyera, potser recordant altres temps, quan les senyeres només resistien cert temps col·locades en llocs de difícil accés. De fet, ja no era el cas, el 1980, però la festa adquirí una significació especial. Més tard, es van incorporar altres elements a la festa com la lectura de poemes o la cantada d'alguns himnes i cançons. El 1985 es van començar a tirar els petards a dalt del Serrat de Migdia, però actualment això s'ha hagut de traslladar al nucli urbà, pel perill d'incendi que comportava. El dinar i el ball també són actes introduïts posteriorment, però actualment encara se celebren i són els més concorreguts. L'any 2000 l'Associació Conèixer Catalunya hi pronuncià una conferència entorn de l'11 de setembre, però l'assistència de públic va ser poc nombrosa. Entre els anys 2012-18 fruit de les grans mobilitzacions i manifestacions convocades per l'Assemblea Nacional Catalana, ha baixat la participació, sobretot al dinar. També s'ha repartit durant molts anys un adhesiu commemoratiu de la diada. No obstant això, el trasllat al centre del poble, ha millorat l'accessibilitat per molta gent que tenia dificultats per pujar al cim, i s'ha traspassat la idea d'aplec posterior a la caminada a un dinar popular per la diada de l'11. | 42.1372300,1.9311000 | 411666 | 4665566 | 1980 | 08299 | Vilada | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72404-foto-08299-28-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Hi ha alguns actes com el dinar o el ball que no sempre s'han fet en els mateixos indrets, però darrerament s'han celebrat en els llocs esmentats suara. Cal dir, que s'ha convertit en una de les festes més actives i amb més participació del poble. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72406 | Pont del Climent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-climent | ELIZONDO (1996: s. p). SALMERÓN (1990: 259-260). | XX | Serien convenients revisions periòdiques, especialment en els desguassos d'aigua. | És un pont d'uns 50 metres de longitud, per 3 d'amplada i amb una alçada sobre el nivell de l'aigua d'uns 20 metres. És situat sobre el riu Margançol i ajuda a salvar el pas cap al monestir de la Portella. Està situat en un terreny rocós amb un pendent molt accentuat. Té un sol arc, molt rebaixat, format per formigó vist on poden observar-se perfectament les empremtes de l'encofrat. L'arc i la fàbrica del pont són de carreus de pedra calcària collats amb morter de calç. Els ampits que delimiten la caixa del pont queden diferenciats exteriorment de la fàbrica d'aquest; formats per dues capes, una en contacte amb la fàbrica del pont, amb carreus irregulars de forma i mides, i una altra que constitueix la part superior de l'ampit, amb presència de còdols i coronada amb pedres de major mida i forma irregular. Els ampits estan arrebossats amb morter en tota la cara interior i només per la part superior de la banda exterior. | 08299-30 | Antiga parròquia de Gardilans | La denominació de Pont del Climent no és en va, ja que fou construït pel contractista de Vilada Climent Simón Aguilar, entorn de l'any 1930. Climent Simón es dedicava sobretot a massives activitats de tala forestal, que també comportaven el ròssec, el transport i l'emmagatzematge de la fusta. El Pont del Climent va ser construït juntament amb altres infraestructures, com el telefèric de Castell de l'Areny, per portar a terme aquestes activitats. El telefèric de Castell de l'Areny va ser projectat per l'enginyer portuguès José Ogando i, possiblement, també va ser ell qui va idear el Pont del Climent. El Pont del Climent permetia superar la vall del riu en les tasques d'extracció d'arbres tallats, però l'indret havia estat lloc de pas a peu des de feia segles, sobretot per anar al monestir de la Portella i a la Quar. Tanmateix, cap dels documents consultats, sobretot els padrons de finques, no informen de l'existència d'un pont en aquest indret abans de 1915. Per aquest motiu no compartim les datacions que alguns tècnics han volgut atribuir-li (concretament dels segles XVI-XVII). El pont va ser construït al primer quart del segle XX, des de llavors s'ha utilitzat per múltiples activitats, però sobretot pel pas de vianants. El 1998-1999 va ser objecte de millores, gràcies a un conveni de col·laboració signat entre l'Ajuntament de Vilada i la Diputació de Barcelona. | 42.1294500,1.9414800 | 412513 | 4664691 | 1930 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72406-foto-08299-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72406-foto-08299-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Climent Simón Aguilar | Recentment, gràcies a un conveni signat entre l'Ajuntament de Vilada i la Diputació de Barcelona, s'ha pogut realitzar una actuació sobre el pont, que ha consistit en la seva millora i condicionament global. S'han intentat evitar, sobretot, els punts d'erosió i deteriorament progressiu i el consegüent perill que suposava per als vianants. Malgrat tot, s'hi ha col·locat unes baranes metàl·liques que n'han desvirtuat el seu aspecte originari. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
| 72407 | Pont del Doro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-doro | XX | L'aigua de l'embassament erosiona progressivament tots els seus elements, sobretot en les continues pujades i baixades de nivell. | El Pont del Doro, tal com es denomina, no és format solament per un pont, sinó per diverses infraestructures. Òbviament l'element central és el pont, però també cal fer esment de la presa contigua i de les seves canalitzacions. El pont va ser construït utilitzant una tècnica antiga, cosa que li donà una gran fermesa. Es constitueix per un gran arc, assentat a la roca pels seus dos extrems. No té ampit, sinó que comptava amb unes senzilles baranes metàl·liques, ara desaparegudes. La presa té uns 8 metres d'alçada i una forma corbada, que la distribueix en dos flancs, un en direcció nord-sud i un altre d'est a oest. En la seva època de funcionament podia embassar una quantitat molt gran d'aigua, però ara la sedimentació de terres ha cobert totalment la bassa. Des de la bassa, cap a la banda de ponent, marxa un llarg canal, durant almenys dos quilòmetres, superant l'orografia del terreny per mitjà d'aqüeductes i foradades. En alguns indrets s'hi poden observar encara les comportes de desguàs i els sobreeixidors. L'aigua era utilitzada per accionar la central hidroelèctrica ubicada sota de Bertrana. | 08299-31 | Sector sud-oest | La infraestructura va ser creada l'any 1926 per part del contractista i empresari Teodor Miralles i Soler, heus aquí la denominació de Pont del Doro. Possiblement, va ser ell mateix qui va projectar-lo, atès que havia adquirit molta experiència anys abans treballant al Canal d'Urgell. Inicialment el que es va projectar va ser la presa, per tal de poder embassar i canalitzar aigua cap a la central hidroelèctrica de sota Bertrana, també construïda aleshores. Però això plantejava un problema, ja que d'aquesta forma s'eliminava el pas cap a les Canals de Sant Miquel, que originàriament es feia per la llera del riu. Per aquest motiu va construir-se el pont. Com hem dit suara, la nova infraestructura permetia generar energia elèctrica, que es va fer arribar a Vilada el 1927. L'empresa subministradora era la Central Elèctrica del Margançol, propietat de Teodor Miralles, que suplia en bona part la que fins llavors es feia arribar des de la turbina del Molí del Camp del Bosc, propietat de Ferrer i Soler. Amb la construcció de l'embassament de la Baells es suscitaren alguns conflictes, car si l'aigua negava el Pont, també es dificultava el pas cap a les Canals de Sant Miquel. Hom va plantejar la possibilitat de fer un nou pont o passarel·la per superar l'aigua del pantà, però a la llarga quedà en un simple projecte. | 42.1273300,1.9260400 | 411234 | 4664472 | 1926 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Teodor Miralles i Soler | El Pont del Doro i les infraestructures adjacents són negades per les aigües del pantà de la Baells i només són observables en èpoques de secada, quan baixa la cota de l'aigua. És una de les úniques mostres d'arqueologia industrial del municipi. Convindria documentar l'indret, si més no a partir d'un reportatge fotogràfic. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72408 | Bosc del Metge Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-metge-soler | BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2017. No publicat. | XX | L'estat de conservació dels espècimens naturals és bo. A Mitjans dels anys 2000 s'havien degradat moltíssim els camins, els bancs i els marges empedrats. No obstant això, l'Ajuntament va arribar a un conveni amb la propietat i s'han efectuat algunes actuacions d'arranjament dels espais. S'ha instal·lat alguns travessers de fusta als camins que n'eviten l'erosió i l'aparició de reguerons. També s'han arranjat alguns dels bancs que es trobaven en mal estat, per bé que hi ha esllavissades que continuen sense arranjar-se, sí que s'ha retirat les que cobrien el camí principal. | El Bosc del Metge es troba en un turó allargassat, prop del nucli urbà de Vilada. En ell s'hi poden observar un bon nombre d'arbres, sobretot de fulla perenne, que no són propis de la zona, sinó que hi van ser introduïts artificiosament, la majoria damunt d'antics camps de conreu i pastures. En algun indret poden encara observar-s'hi les típiques barraques utilitzades pels pagesos per guardar-hi eines i altres utensilis. Un ample camí de ronda permet vorejar tot el turó, que al seu torn queda intercomunicat per camins secundaris. Alguns corriols també permeten arribar a algunes cases disseminades, com a cal Manel, cal Riera o Cal Teixidor. Successivament hom hi va trobant bancs de pedra i altres espais conscientment adaptats per al repòs i el lleure. Els vorals de molts camins són flanquejats per marges curosament empedrats. Es tracta d'un important punt de trobada i de passeig per a la gent del poble i també de fora. | 08299-32 | Sector nord-oest | Cap a mitjans dels anys 1920 el metge Àngel Soler Daniel construí a Vilada un sanatori per malalts de tuberculosi i altres malalties cardio-respiratòries. El centre era freqüentat, sobretot, per gent provinent de Barcelona, lloc on Soler exercia primerament i on també tenia el consultori. El sanatori es dividia en dos estatges, l'un situat a Villa-rosa i l'altre a cal Barbetes. Es va convenir, però, la necessitat que els malalts disposessin d'un indret on anar a passejar i a reposar, sense estar en contacte directe amb la resta de gent del poble. Soler va comprar el turó, va fer-hi plantar alguns arbres (molts no característics de la zona) i hi féu construir bancs i altres elements artificiosos. Cap a finals dels anys 1940 el sanatori deixà de funcionar. En el treball de Botella MR ens descriu que en terrenys de cal Tuníc i adjuntant-n'hi de comprats i bescanviats, en un turonet farcit de feixes i feixons, on la gent del poble que no tenia terra hi menava els seus hortets, el nostre home hi va plantar un bosquet amb diferents espècies de pins i d'altres arbres. Volia que fos un indret accessible perquè els malalts hi poguessin anar a fer salut i la gent del poble el va començar a anomenar el Passeig del Metge. Aquest és el llegat que ens ha quedat a Vilada del metge Soler, el passeig, els pins, el bosc, el bosquet, sempre del metge al darrera, o bé la muntanyeta com en deia ell, és l'indret ideal per anar a caminar o córrer sense haver de bregar amb els desnivells que envolten el poble. | 42.1333100,1.9258300 | 411225 | 4665136 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72408-foto-08299-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72408-foto-08299-32-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Àngel Soler i Daniel | A mitjans dels 2000 es van tallar uns grans xiprers a l'indret que donava entrada en aquest espai. La tala es va efectuar no arran, sinó a mitja alçada, cosa que ofereix molt mal aspecte. També es va arreglar part dels camins interiors i s'hi va col·locar una font ornamental de pedra a la plaça central. Posteriorment, també s'ha millorat els bancs del punt panoràmic situat sobre les cases de Cal Felip i Cal Riera. Les vistes de l'embassament de la Baells, el Picancel i la serra de Queralt són immillorables. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72415 | Font de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larc-1 | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. (2003): Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. BCN BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | Seria convenient no abandonar les inspeccions periòdiques que es fan de les canalitzacions i del camí. | La Font de l'Arç es troba al costat d'un rierol que aprofita algunes torrenteres provinents de les Collades de la Clusa i de Sobrepuny. Generalment, pel rierol baixa molt poca aigua i només en èpoques força humides l'aigua hi discorre amb certa normalitat. La font es troba a la vessant d'una muntanya que dóna al solell i la vegetació dels entorns es compon de pinassa i de roures, amb un sotabosc de boixos i garrigars. Actualment la font no brolla en èpoques de secada, atès que l'aigua és conduïda per mitjà de canonades fins al poble de Vilada, on s'aprofita com a aigua potable. La font, doncs, s'ha convertit en un mer sobreeixidor, d'on només surt aigua quan aquesta hi circula amb excés. Enmig del tram per la qual és conduïda al poble de Vilada, prop de la masia de Roset, també s'hi ha construït un dipòsit per utilitzar en cas d'incendis forestals. El camí que mena a la font des de sobre la masia de Roset té un gran atractiu. Segueix les canalitzacions, soterrades a la major part de llocs, i com aquestes passa per una foradada, d'uns 6 o 7 metres, i també per diverses palanques alçades respecte del sòl natural. En alguns indrets el desnivell és força elevat. També s'hi poden observar diversos murs de contenció de pedra seca, on els carreus són disposats amb molta cura. | 08299-39 | Sector nord-oest | La Font de l'Arç possiblement es correspon a la que la documentació del segle XVIII cita en aquest indret com a Font de la Noguera, però no tenim prou notícies per poder-ho assegurar. En qualsevol cas, es tracta d'una font d'origen natural que des de fa anys és aprofitada pels pobladors del terme. El 1927 l'empresari Teodor Miralles va decidir canalitzar l'aigua i fer-la arribar al nucli urbà de Vilada, car segons els tècnics l'aigua era -i és encara- de molt bona qualitat. Miralles, per la seva conducció, va utilitzar tubs d'aire comprimit que ell mateix, com a contractista, havia fet servir en la construcció del Canal d'Urgell. Però per superar les característiques de l'orografia va ser necessari aixecar alguns passos elevats i obrir una foradada, coneguda encara ara com la Mina de l'Aigua. Des de llavors l'aigua de la Font de l'Arç ha estat un dels punts principals d'abastament d'aigua de la població. Per aquest motiu les canonades i el camí han estat arranjats en diverses ocasions. Les modificacions més importants van tenir lloc cap a 1970, però recentment se n'hi han realitzat altres. En el treball de Botella MR ens descriu que durant la dècada dels anys vint del segle XX, es va electrificar el poble i també es va fer la conducció de l'aigua des de les fonts de l'Arç i les Fontanelles. Aquí torna a aparèixer la família Miralles, en Teodor Miralles fill va ser l'empresari i artífex d'aquestes obres, també portà la llum a Borredà i durant molts anys l'esmentada família varen ser els propietaris de l'empresa que donava aquests dos serveis, cobrant els cànons corresponents. | 42.1522500,1.9132300 | 410211 | 4667252 | 1927 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Teodor Miralles i Soler | Potser caldria assegurar un pas mínim d'aigua cap al sortidor de la font, ja que en algunes èpoques tota la que hi arriba és conduïda cap al poble. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72420 | La Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farinera-4 | XX | La Farinera és un edifici de planta rectangular, encarat de nord a sud i amb la teulada a dos vessants. Compta amb diversos estatges ubicats a diferents nivells. Començant per baix, hi ha un petit semisoterrani, ara utilitzat com a magatzem i traster, una planta baixa, que actualment fa de garatge, una primera planta, on hi ha instal·lada una indústria de ferro i forja, i, finalment, unes golfes sense utilitat. Es tracta d'una típica construcció industrial de començament de segle. Els materials constructius emprats són una barreja de pedra i de maons. La pedra s'utilitzà per bastir les parets i els maons per ornamentar les obertures. Les obertures són vidriades i força grans, cosa que permet l'entrada de molta llum natural a l'interior. La façana amb més finestrals és la de migdia. Les de llevant i ponent no en tenen tantes La façana nord es pot dir que gairebé ha desaparegut, ja que als anys cinquanta s'hi annexionà una altra nau, que amplià l'edifici originari. Al semisoterrani i la planta baixa s'hi accedeix per la banda de migdia, mentre que a la primera planta s'hi arriba per llevant. Des de la seva construcció l'edifici s'ha dedicat a diverses activitats, però bàsicament ha estat un edifici fabril. L'interior de les naus és molt senzill i sobri. És possible que, originàriament, el soterrani albergués els motors o la maquinària que feia funcionar la major part d'aparells de l'edifici a partir de jocs d'embarrats i corretges. | 08299-44 | Nucli urbà, carrer Teodor Miralles, 57 | L'edifici va ser construït pels volts de 1926-1927, ja que el 1928 ja molia farina. Tanmateix, té un estil més propi del segle anterior. Inicialment, almenys fins a la guerra civil de 1936-1939, va moldre farina per la major part d'agricultors de secà del municipi i també dels municipis veïns, sobretot de Castell de l'Areny, Borredà i la Nou. Després de la guerra civil s'hi establiren els Ferrer i hi van posar en funcionament una indústria tèxtil, amb telers a la planta baixa i màquines de filar al primer pis. Cap als anys cinquanta els Ferrer van haver-ne d'ampliar les dependències, construint una nau nova a la banda nord. Més tard els Ferrer edificaren una altra nau, més gran encara, a unes desenes de metres i l'anomenada farinera esdevingué, més aviat, el magatzem de la fàbrica. Després del tancament de la fàbrica, el 1997, l'edifici restà alguns anys tancat. A mitjans dels 2000 els germans Soler hi han instal·lat la indústria de ferro i forja familiar, que ja tenien en funcionament en un altre indret del poble. Recentment s'hi ha instal·lat un taller d'auto mecànica als baixos. Per motius de seguretat, malauradament s'han perdut alguns dels elements estructurals de la fàbrica original, sobretot els embarrats. La resta de l'estructura (bigues de fusta i pilars de forja) ha estat coberta amb un tractament ignifug. | 42.1379700,1.9341000 | 411915 | 4665645 | 1926 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72420-foto-08299-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72420-foto-08299-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | L'edifici en el seu conjunt esdevé un dels pocs exemples patrimoni industrial del municipi. Encara conserva un motor de fuel de grans dimensions original. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72423 | Fira del Bolet de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-bolet-de-vilada | AADD (1985: 61, 261). AADD (1994b: 129). | XX | Es tracta d'una mostra de productes naturals i gastronòmics vinculats al món de la micologia i el consum de bolets, aprofitant l'auge d'aquest món. Se celebra pel pont de la Mare de Déu del Pilar. Durant el dia es poden trobar parades de bolets, herbolaris, productes locals agroalimentaris i alguns artesans. Els darrers anys s'ha completat la jornada amb la inclusió d'una exposició micològica a partir de bolets dels boscos del municipi i el Catllaràs. El plat fort de la jornada és el concurs gastronòmic popular que se celebra a la tarda. Un jurat format per cuiners professionals i membres de la societat civil del poble i comarca, valoren tres categories: Carn i peix amb bolets, i la tercera categoria a l'originalitat. Alllarg del dia es van produint diferents activitats paral·leles a l'activitat central de la fira. Aquesta fira enllaça directament amb el grup de fires de bolets i tardor que s'organitzen a la comarca. | 08299-47 | Nucli urbà, plaça dels Gronxadors | La celebració de la fira del bolet s'inicià l'any 1994. Sent l'any 2018 el 25 aniversari de la celebració. L'element que ha mantingut viu aquesta fira durant tots aquests anys ha estat sense dubte el concurs gastronòmic popular. L'origen de la fira és una mica difús, però possiblement es tracta de l'evolució de la fira d'Herbolaris i herbes remeieres, la qual pràcticament s'havia perdut a principis dels 90's i es va decidir per part dels establiments comercials del poble i Ajuntament, recuperar i impulsar de nou una fira al poble. La celebració de la Fira d'Herbolaris havia nascut l'any 1982, de la voluntat del primer Ajuntament democràtic de Vilada de donar relleu a la Festa Major. De fet, la idea de fer una Fira no va sorgir del no res sinó que va intentar recuper una tradició, ja que antigament se'n feia una que s'havia deixat de celebrar. Fou aleshores quan l'Ajuntament, assessorat pels veïns més grans del municipi que encara la recordaven, va voler recuperar aquesta celebració festiva, comercial i tradicional, amb la qual cosa es reintroduïa un costum desaparegut i es rellançava la Festa Major. Desconeixem des de quan es celebrava l'antiga Fira, però la vinculació de Sant Joan amb aquest tipus de manifestacions és molt antic, podent remuntar-se perfectament a les darreries de l'època medieval. Actualment, l'Ajuntament paga el dinar als firaires que hi assisteixen. | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 1982 | 08299 | Vilada | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72423-foto-08299-47-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | En realitat, malgrat que la Fira de Productes Tradicionals s'associa amb la Festa Major, que és quan té lloc, per la seva concepció és una manifestació vinculada a la festivitat de Sant Joan, ja que és pels volts d'aquesta data quan, segons la tradició, cal collir i conservar la major part de les herbes remeieres. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72424 | Gegants Vells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-vells | RUMBO (en curs: s. p). | XX | Els gegants vells de Vilada es conserven, en un magatzem municipal. Malgrat no surten gaire, s'ha modificat el seu emplaçament per garantir-ne la preservació. | Es tracta d'una parella de gegants abillats a la manera tradicional dels pagesos catalans en dia de festa. Ella vesteix faldilla florejada, davantal negre, brusa blanca i una espècie de xal o mocador negre sobre les espatlles i porta un ram de flors a la mà dreta. Ell vesteix faldilla i armilla negres, camisa ratllada i faixa vermella. Porta unes forques damunt l'espatlla dreta i una cadena a l'armilla insinua la presència d'un rellotge de butxaca. | 08299-48 | Nucli urbà, carrer Església, 29 | Fou a la segona meitat de la dècada del 1980 quan l'Ajuntament de Vilada, engrescat per una colla de veïns del poble, va decidir incorporar una parella de gegants a les seves manifestacions festives populars i tradicionals. L'obra fou encarregada a Jaume Estefanell, constructor de Sant Vicenç de Castellet, el qual construïa gegants de forma amateur. Estefanell va reaprofitar les mans dels gegants vells del carrer de la Pietat de Berga (talles de fusta massissa) per a la parella de gegants de Vilada, la qual cosa explica la seva desproporció vers la resta del cos i les testes. Els gegants vells de Vilada sortiren al carrer per la Festa Major del 1987? i a partir d'aleshores participaren en diverses celebracions a Vilada i a la resta del país, bàsicament en trobades de gegants, fins que el 1992 foren substituïts pels gegants nous. La voluntat de disposar d'uns gegants més ben elaborats, de faccions més agradables i proporcionades i que no presentessin tants problemes d'equilibri i balanç, foren les raons principals del canvi. Actualment, aquests gegants es conserven en un magatzem municipal. | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 1987 | 08299 | Vilada | Sense accés | Dolent | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Jaume Estefanell i colla gegantera de Sant Vicenç de Castellet | D'aquests gegants cal destacar-ne les mans, autèntiques talles de fusta massissa que foren aprofitades dels gegants vells del carrer de la Pietat de Berga i que cal datar-les pels volts de l'any 1963. | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72425 | Gegants Nous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-nous | MONTRAVETA (1997: 85). RUMBO (en curs: s. p). | XX | Es tracta d'una parella de gegants abillats a la manera tradicional dels pagesos catalans en dia de festa i que reprodueix la forma dels gegants vells. Ella vesteix faldilla estampada de color salmó, brusa blanca i corpinyo morat i porta un ram de flors a la mà dreta. Ell vesteix faldilla i armilla negres, camisa ratllada i faixa vermella. Porta unes forques damunt l'espatlla dreta i una cadena a l'armilla insinua la presència d'un rellotge de butxaca. Ell mesura 3'70 metres i pesa 40 quilos. Ella mesura 3'50 metres i pesa 36 quilos. | 08299-49 | Nucli urbà, carrer Església, 29 | L'any 1992, l'Ajuntament de Vilada va decidir substituir els antics gegants de la població, obra de Jaume Estefanell, a causa de la seva construcció amateur i no massa acurada, la qual cosa feia que els gegants vells fossin desproporcionats i tinguessin molts problemes d'equilibri i balanç. A més, els nous gegants havien de ser més ben elaborats i de faccions més agradables. Els seus noms, Miquel i Magdalena, tenen l'origen en les advocacions de dues esglésies romàniques del terme municipal. El mestre Artús Esteve va compondre la música que els acompanya. D'ençà de la seva estrena, el 23 de juny del 1992, per la Festa Major de Vilada, participen en les festes tradicionals del municipi i en nombroses trobades de gegants de les nostres contrades. Manel Casserras i Boix (Solsona, 1929- 1996), sastre de professió fou un dels més grans creadors d'imatgeria festiva de Catalunya. Després de començar en aquesta faceta amb els gegants de Solsona, Casserras va estendre la seva popularitat més enllà de les fronteres catalanes, fins al Japó. Actualment, el taller de la família Casserras ha esdevingut un dels centres més coneguts de construcció de gegants, tant per la seva gran qualitat artística com per la situació estratègica de Solsona, ciutat gegantera i un dels nuclis festius per excel·lència de Catalunya. És autor de la reconstrucció dels gegants vells de Solsona, autor dels Nous i de tota la comparseria vinculada al carnaval de Solsona, per destacar-ne només algunes. | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 1992 | 08299 | Vilada | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Manel Casserras i Boix | Aquestes figures es construïren per substituir les antigues i, en certa manera, les copien. | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72426 | Pasqua a Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pasqua-a-vilada | El Berguedà-Sardanes. La Principal de la Bisbal i Polifònica de Puig-reig. Audiovisuals de Sarrià. Barcelona 1988. | XX | Es tracta d'una sardana de Caramelles dedicada al poble de Vilada. | 08299-50 | La sardana fou composada l'any 1969 pel mestre Josep Font i Parera, el qual, anys enrera, havia dirigit les Caramelles a Vilada. La peça musical fou un obsequi d'aquest compositor i la lletra li va posar Rossend Espelt, veí de Vilada aficionat a la poesia. Val a dir que, amb el pas dels anys, la sardana s'ha popularitzat tant en la seva versió cantada com en la seva versió instrumental. L'any 1988 fou enregistrada per la Coral Polifònica de Puig-reig i per la Cobla La Principal de La Bisbal. | 42.1374500,1.9312800 | 411681 | 4665590 | 1969 | 08299 | Vilada | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72426-foto-08299-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72426-foto-08299-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Josep Font (música) i Rossend Espelt (lletra) | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72428 | Vals dels Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vals-dels-gegants | MONTRAVETA (1997: 85). RUMBO (en curs: s. p). | XX | Es tracta d'una peça musical, a compàs 3/4, que segueix la típica forma de vals, composada expressament per tal que fos ballada pels gegants nous de Vilada. | 08299-52 | Aquesta peça fou encarregada per la colla gegantera de Vilada al compositor Artús Esteve de Sant Vicenç de Castellet. La vinculació d'ambdues colles geganteres (fou a Sant Vicenç on es construïren els gegants vells de Vilada) feu que el músic escollit fos d'aquesta població bagenca. Un cop composada, el mateix autor es va preocupar de presentar-la a Vilada i de fer classes als seus grallers per tal que aquests la poguessin interpretar. Com els gegants, fou estrenada per la Festa Major del 1992 i des d'aleshores els acompanya en totes les sortides que fan a Vilada i arreu del país. | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 1992 | 08299 | Vilada | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72428-foto-08299-52-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Artús Esteve | El fet que els gegants disposin d'una peça pròpia és un fet cada vegada més habitual, però continua essent un costum minoritari; ja que la major part de colles geganteres del país ballen als acords de peces tradicionals que són interpretades arreu. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72429 | Cal Climent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-climent | XX | És un edifici modern eminentment residencial. En general presenta una planta rectangular, alterada en algunes parts per elements que en sobresurten com la terrassa. L'edifici consta d'uns baixos i de dues plantes superiors. Els baixos han estat sempre utilitzats com a garatge de carruatges i, posteriorment, d'altres vehicles. Les dues plantes superiors sempre han estat destinades a habitatge. L'edifici és de pedra en la seva totalitat, per bé que algunes parts de les façanes són arrebossades. Presenta força elements decoratius, la major part coetanis a la construcció de la casa, com ho són les finestres. Hi té un protagonisme especial la terrassa de la façana de migdia, que s'aixeca damunt d'unes robustes arcades de pedra. És també interessant el jardí que envolta la casa, adaptat completament a l'esbarjo, i el portal empedrat i l'escalinata que hi donen accés des de la carretera. Per la banda nord de la casa també pot observar-se una curiosa construcció, semblant a un gabial zoològic, que en altres èpoques havia servit per tancar-hi els gossos de caça de la família. A una desena de metres de la casa, se n'hi aixeca una altra i una sèrie de coberts i estables. Aquesta segona casa havia estat la residència dels mossos i masovers de la propietat i, actualment, continua habitada durant tot l'any. En general, la casa destaca pel seu caràcter senyorívol. | 08299-53 | Nucli urbà, carrer Teodor Miralles, 11 | La casa la va fer aixecar l'empresari Climent Simón Aguilar, que es dedicava bàsicament a l'explotació forestal. Tanmateix, va ser dissenyada per Teodor Miralles, que també treballava com a projectista. Miralles va aplicar en aquesta i altres edificacions l'experiència adquirida en la construcció industrial, però per projectar cal Climent s'inspirà en les cases residencials de la Provença, al Sud de França. Climent Simón, a part de dedicar-se a la tala i contractació forestal, posseïa altres negocis, com una fonda situada al mig del poble. La casa aixecada al costat de cal Climent serví com a habitatge dels mossos i treballadors de l'empresa i els estables contigus a la casa, per guardar-hi les bèsties de bast utilitzades pel ròssec al bosc. La casa i els seus entorns van ser un indret de molta activitat, sobretot degut a les empreses endegades per Simón. Des d'aquest lloc la fusta era portada a la Baells, on es carregava al carrilet en direcció a Barcelona. Hom recorda també la celebració de multitudinàries festes en aquesta casa, especialment per Sant Antoni. En aquesta diada es convidaven tots els treballadors de la finca i altres persones a un ofici religiós i als àpats posteriors. La casa ressenyada en aquesta fitxa era la residència habitual de la família, però després de la mort de Simón, la resta de familiars s'instal·laren bàsicament a Barcelona i cal Climent esdevingué la seva segona residència. | 42.1357900,1.9295400 | 411535 | 4665407 | 1933 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72429-foto-08299-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72429-foto-08299-53-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Teodor Miralles i Soler (projectista) | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72437 | Fita de Vilada-Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-vilada-castell-de-lareny | XX | Trencada. Segurament fruit d'una veta pròpia de la pedra i l'acció dels agents climatològics. | Fita que separa els termes municipals de Vilada i Castell de l'Areny. És una gran llosa de pedra calcària clavada al terreny d'uns 15 cm. de gruix. A les dues cares trobem incisos dues versions simplificades dels escuts municipals. A la cara nord, trobem l'escut de Castell de l'Areny representat per una gran torre. A la cara sud, hi trobem un escut romboide coronat, amb una gran V a l'interior. | 08299-61 | Sector nord-est. Al peu de la carretera de Castell de l'Areny. | Col·locada als anys 1988-89 per l'Ajuntament de Castell de l'Areny. | 42.1469600,1.9393000 | 412357 | 4666638 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72437-foto-08299-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72437-foto-08299-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La fita es troba al límit entre els dos municipis. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72446 | Font de l'Abel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-label | XX | L'aigua segueix rajant, però s'ha perdut el broc. | <p>Aquesta font està localitzada enmig d'uns terrers del barranc que baixa per la cara sud-oest de les Collades de Picamill. Orientada a migjorn, hi havia un petit broc fet per una teia de fusta mig acanalada, gairebé arran de terra, que actualment s'ha perdut, possiblement pel pas del bestiar i fauna salvatge que s'acostava a abeurar-se a l'aflorament d'aigua. Marca el punt d'aigua, un parell de plaques de fusta tallades col·locades en un petit exemplar de pi negre. A la placa superior es llegeix: 'Font de l'Abel. 1945'. A l'inferior: ' Font del Abel 1945 al 7 5 2003' i s'inclou una fotografia.</p> | 08299-70 | Sector nord. Al peu de les collades de Picamill | <p>Si ens atenim a la inscripció, possiblement fou arranjada en última instància per l'Abel l'any 1945. Observant els afloraments d'aigua de l'entorn, es podria tractar d'un broll natural com altres s'obren pas al llarg del torrent. Tot i que l'activitat antròpica en relació a la font és possible que sigui antiga, no n'hem trobat referències documentals. Més enllà de la tradició local de les fontades, el municipi de Vilada es va convertir a finals del s. XIX i al llarg del XX en un punt d'estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d'elles considerades medicinals. És variada la documentació de principis del s. XX que cita el nostre municipi com la Petita Suïssa Catalana. Vilada era recomanada pels metges barcelonins per fer salut, pels aires i per les aigües. Una de les activitats més senyalades, en el qual encara els fulletons dels 60's ho acrediten, era el dia de les Fonts, en el que s'organitzaven transports públics especials des de Barcelona, per arribar al municipi. En aquest dia d'aplec, les famílies, veïns i visitants, es reunien en les fonts més importants del poble per descansar, dinar, ballar i celebrar l'últim dia de la Festa Major. Actualment, però, aquesta festa està totalment perduda, i només roman en el record dels avis del poble qui ho recorden amb nostàlgia Anunci publicat al diari La Vanguardia en data de 13 de juny de 1913, en el que es destaca les fonts com a principals element destacats del poble: ' dotada de numerosas fuentes de agua potables y dos de aguas sulfurosas, muy recomendadas por varias eminencias médicas, ... saliendo de la misma carruajes combinados con todos los trenes, excepto el último y otros especiales para las fuentes sulfurosas, a petición de los señores veraneantes..' Una segona cita interesant és del butlletí del centre excursionista de Catalunya (any XIII - juliol de 1903 - n.° 102) referent a l'excursió a Alpens, Santuari de La Quar, Vilada i Sant Jaume de Frontanyà per part d'un grup liderat per Cesar August Torras: 'Deixàrem Vilada. Aquest poble, a 58o m. alt., es molt pintoresch. Sa vall es molt rienta, a l'estiu, rublerta de conreus, verdor y arbrat. Té en son terme aigües medicinals y mines de succí (àmbar groch) y betums.'</p> | 723593 | -852066 | 1945 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72446-foto-08299-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72446-foto-08299-70-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Possiblement és la font més alta del terme municipal de Vilada a 1415 m, tot i que més que d'una font, estaríem parlant d'una mullera. Es troba a poca distància del cim compartit del municipi, Sobrepuny (1655m.), enmig del PEIN Serra del Catllaràs. Coincideix d'ubicació amb el camí ramader de la Baells al Catllaràs amb el codi ICR23. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||
| 72449 | Quadres del Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadres-del-nicolau | XX | No conserva la coberta, i les estructures interiors estan enrunades. Conserva part dels murs. | Les restes de les quadres estan situades entre la Collada de Pasquals i el pas de les Collades de Picamill que comunica la Nou de Berguedà amb el nucli de Sant Romà de la Clusa (Castell de l'Areny) i que coincideix pràcticament amb el camí ramader de la Baells al Catllaràs amb el codi ICR23. L'edifici es troba emplaçada a mig vessant, al peu del camí que s'enfilava de Picamill a Les Collades i que recentment ha estat destruït en obrir-se una pista forestal pràcticament per sobre del mateix recorregut. L'edifici està ensorrat i les restes conservades estan molt cobertes de terra i vegetació. Es pot identificar una gran estructura rectangular amb una petita habitació annexa a la façana nord. Està parcialment excavada al vessant, orientada al sud, on hi havia la porta d'entrada i de la qual encara es veuen els brancals inferiors. No s'observa cap finestra doncs el mur està perdut gairebé a una alçada d'1,5 metres. Només a la façana oest, s'identifica una petita finestreta oberta enmig del mateix mur. El mur està fet amb grans blocs granítics sense desbastar. No s'evidencien restes de la coberta, i per les característiques de l'obra i l'ús, fa pensar que la coberta hauria pogut ser elaborada amb material vegetal de fusta i brancada, elaborant-se només un sòcol sòlid de pedra. | 08299-73 | Sector Nord. Camí de les collades de Picamill. | Les quadres del Nicolau van ser construïdes durant el primer terç del segle XX. La seva funció va ser servir de quadres per tots els animals de ròssec utilitzats per explotar la fusta dels boscos entorn de les collades de Picamill. Reben el nom de Nicolau, perquè sembla que fou l'amo de la brigada que va estar explotant aquest bosc i les feu construir. Hom també creu que el Nicolau, podria fer referència a Tomàs Nicolau i Prieto, propietari de la serradora de Berga a principis de segle XX. Tomàs Nicolau fou el responsable de la construcció de la Via del Nicolau construïda a principis del segle XX (1914-1916) per tal de transportar fusta des de Gisclareny fins a Guardiola de Berguedà i d'on va tenir la concessió fins a mitjans dels anys 30. | 42.1645900,1.9143700 | 410322 | 4668621 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72449-foto-08299-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72449-foto-08299-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72449-foto-08299-73-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72463 | Pontarró del Climent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-del-climent | ELIZONDO A, LÓPEZ A.: Informe tècnic sobre el Pont del Climent de Vilada (Diputació de Barcelona), informe inèdit, 6 pàgs. 1996 SALMERÓN I BOSCH, C.: Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona. 1990 | XX | L'arc del mur nord s'està separant. Ha estat formigonat recentment. | Pont situat per superar la canal dels Lladres. Es tracta d'un pont construït al pas del barranc a 130 metres del Pont del Climent. Forma part del traçat de la pista que es va obrir, des de la carretera de Berga a Montesquiu (actual C-26) fins al pont del Climent, per tal de poder extreure fusta. Es tracta d'un pont estret que només permet el pas d'un vehicle. L'estructura del pont és d'un sol ull i murs de maçoneria. L'ull és de mig punt i està fet amb volta de maó pla, a diferència dels arcs dels murs que estan disposats a plec de llibre. La base és de grans blocs de pedra. Tenia baranes de maçoneria a banda i banda, per bé que estaven molt degradades i amb la recent reforma i formigonat del pont s'han retirat. | 08299-87 | Entre el Pont del Climent i la C-26 | La construcció d'aquest pontarró és paral·lela a la construcció del pont del Climent. La denominació de Pont del Climent no és en va, ja que fou construït pel contractista de Vilada Climent Simón Aguilar, entorn de l'any 1930. Climent Simón es dedicava sobretot a massives activitats de tala forestal, que també comportaven el ròssec, el transport i l'emmagatzematge de la fusta. El Pont del Climent va ser construït juntament amb altres infraestructures, com el telefèric de Castell de l'Areny, per portar a terme aquestes activitats. El telefèric de Castell de l'Areny va ser projectat per l'enginyer portuguès José Ogando i, possiblement, també va ser ell qui va idear el Pont del Climent. El Pont del Climent permetia superar la vall del riu en les tasques d'enretirament d'arbres tallats, però l'indret havia estat lloc de pas a peu des de feia segles, sobretot per anar al monestir de la Portella i a la Quar. Tanmateix, cap dels documents consultats, sobretot els padrons de finques, no informen de l'existència d'un pont en aquest indret abans de 1915. Per aquest motiu no compartim les datacions que alguns tècnics han volgut atribuir-li (concretament dels segles XVI-XVII). El pont va ser construït al primer quart del segle XX, des de llavors s'ha utilitzat per múltiples activitats, però sobretot pel pas de vianants. El 1998-1999 va ser objecte de millores, gràcies a un conveni de col·laboració signat entre l'Ajuntament de Vilada i la Diputació de Barcelona. | 42.1304000,1.9417000 | 412533 | 4664796 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72463-foto-08299-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72463-foto-08299-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El denominem així per la proximitat al pont del Climent. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72465 | Cal Sabater. Fonda Suïssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabater-fonda-suissa | XX | Edifici de planta rectangular situat al peu del c/ Teodor Miralles. Es tracta d'un immoble amb planta baixa, 1r i 2n pis. La façana principal és a migdia, seguint la línia de la carretera C-26, que al seu dia fou l'eixample del poble. La planta baixa s'obre amb dos portals principals a la façana de migdia flanquejats per 4 portalades majors vinculades a establiments comercials o magatzems, que se situen de forma intercalada a la part central. L'edifici fou construït en dues fases diferents (1905 i 1907) per bé que el conjunt manté algunes línies arquitectòniques però també algunes diferències. Les dues portes i els quatre magatzems de la planta baixa guarden una similitud decorativa que es basa amb la mateixa tipologia i dimensions de les portes de fusta. Les dues portes d'entrada a l'edifici disposen d'un forjat amb motius geomètrics que inclou la data 1905 i 1907. Totes les obertures estan acabades amb maó. L'edifici malgrat respons a una unitat d'estil, hi podem observar algunes diferències segons la distribució del bloc. La façana, que es divideix en dues meitats, presenta els murs de pedra vista amb un ressaltat de la junta dels carreus i un guardapols continu separador entre pisos. En el primer bloc, a la cantonada est, la distribució del primer pis disposa de tres obertures situant-se un balcó d'ampit al centre i dos balcons amb barana de fossa als costats. Al segon pis, s'inverteix la distribució situant-se el balcó al centre. El segon bloc (1907) disposa d'un balcó al 1r pis que cobreix l'amplada de les dues finestres laterals i la sortida central. Al 2n pis, trobem distribuït amb un balcó al centre i dues finestres quadrangulars com les dues inferiors. Finalment, s'afegeix una última ampliació dels dos edificis a l'extrem de ponent. Consta d'un local/magatzem als baixos, a sobre del qual hi ha dos balcons d'ampit, un per pis. Cal fer notar que la barbacana de l'edifici és gran, tot i que no és l'original. Totes les obertures disposen del mateix tipus decoratiu de barana de fossa amb motius geomètrics. Les quatre portes dels magatzems que són fetes de fusta, protegeixen 4 portes interiors a doble batent de fusta i 8 plafons de vidre disposats en columnes de 4 (es mantenen totes les originals). Les façanes de tramuntana i ponent no són visibles, però la façana de llevant, és de fàbrica molt més senzilla feta amb pedra sense desbastar. Disposa de 3 obertures per planta fetes de maó, tot i que de dimensions diferents i sense guardar cap simetria. Actualment, algunes han estat tapiades. | 08299-89 | C/ Teodor Miralles 41 | Climent Simón Aguilar era un contractista de Vilada que es dedicava sobretot a massives activitats de tala forestal, que també comportaven el ròssec, el transport i l'emmagatzematge de la fusta. Algunes de les obres desenvolupades al poble i voltants foren el conegut com a pont del Climent o el telefèric de Castell de l'Areny, per portar a terme aquestes activitats. Sembla que aquestes activitats foren desenvolupades sobretot als anys 20 del s. XX. No obstant això a principis de segle XX sembla que fou el promotor d'una fonda situada en aquest edifici coneguda com la 'Suïssa Catalana'. En un anunci publicat a La Vanguardia el dia 13 de juny de 1913 es descriu que: 'En la pintoresca población de Vilada que está situada a 700 metros sobre el nivel del mar, a 10 kilómetros de Berga y 5 de la estación La Baells, del tranvía de Manresa a Berga; dotada de numerosas Fuentes de aguas potables y dos de aguas sulfurosas, muy recomendadas por varias eminencias médicas se ha inaugurado la nueva fonda de D. Clemente Simón, llamada La Suiza Catalana, que situada en la carretera puede ofrecer a los veraneantes toda clase de facilidades y confort, saliendo de la misma carruajes combinados con todos los trenes, excepto el último y otros especiales para las Fuentes sulfurosas, a petición de los señores veraneantes.' Sembla que l'edifici hauria estat construït uns 5 anys abans de l'establiment de la fonda, aprofitant el dinamisme que l'obertura de la carretera de Berga-Montesquiu havia generat al poble, i que sumat a l'arribada del tren fins a l'estació de La Baells el 1903 va significar una transformació completa del municipi. La carretera va significar la concreció d'un nucli, no existent fins llavors, per aconseguir un màxim de població resident. L'any 1920 vivien a Vilada un mínim de 815 persones, el doble de població d'abans de l'obertura de la carretera, gràcies a l'establiment de petites fàbriques i un incipient turisme, en el que destaca la variant pròpia del turisme de salut. | 42.1368200,1.9318400 | 411727 | 4665519 | 1905-07 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72465-foto-08299-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72465-foto-08299-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La fonda de Climent Simón hauria ocupat la planta baixa i pis d'ambdós edificis. Encara es veuen diverses anelles a la façana on lligar les cavallerisses i matxos. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72466 | Escultura Caragol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-caragol | XX | El Caragol es tracta d'una escultura feta de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d'un caragol bover esculpit a partir d'un sol bloc pedra. Aquest element serveix de decoració ornamental d'una graonada que permet travessar una zona verda que salva el desnivell entre el c/ Teodor Miralles i el C/ Mossèn Joan Aymerich. La graonada està dividida en dos trams. La meitat inferior, orientada nord-sud és una única graonada de 9 graons flanquejats pel mur de contenció de l'enjardinament. Els dos darrers graons inicien la transició a la segona meitat de la graonada, la qual es bifurca canviant l'orientació d'est i oest amb major desnivell. Tots els trams s'acompanyen d'un passamà llis de ferro. El mur vertical que queda al centre, és on s'ha disposat el caragol esculpit. | 08299-90 | C/ Teodor Miralles | La instal·lació de l'escultura es produeix l'any 1993 quan amb motiu de la pavimentació del c/ Mossèn Joan Aymerich i l'adequació dels murs de contenció del carrer, es va arranjar la zona enjardinada i la construcció de la graonada. Josep Roca va regalar l'escultura al poble juntament amb un segon element, un tritó pirinenc també esculpit, i que és una font situada al final del carrer, en un segon mur de contenció situat sota el Local Cultural. J. Roca és autor d'aquesta i d'altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l'autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que això implica. Alguns dels factors que incideixen en la qualitat del seu treball es vinculen a la complexitat de treballar grans blocs de pedra, el coneixement que es requereix per identificar la qualitat de la pedra (detectar i evitar falles i vetes en els blocs), o la complexitat artística d'endinsar-se en el treball directe de l'obra sense model. | 42.1372800,1.9326100 | 411791 | 4665570 | 1993 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72466-foto-08299-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72466-foto-08299-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Roca Serra | Josep Roca disposa de diferents elements escultòrics al poble. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72467 | Escultura Tritó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-trito | XX | El Tritó es tracta d'una escultura feta de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d'un tritó pirinenc esculpit a partir d'un sol bloc pedra. La figura està esculpida al gran bloc de pedra del qual en queda sencera la base que té funció de peanya. Aquest element serveix de decoració ornamental d'un mur de contenció que aguanta una zona verda l'entorn del Local Cultural de Vilada i el C/ Mossèn Joan Aymerich a la cantonada amb el C/ De la Cultura. El tritó està disposat en un petit retall en el terreny. El mur tot fet de pedra de grans dimensions sense desbastar converteix el retall en el terreny com a peanya on es disposa el tritó, orientat al sud. Mitjançant un mecanisme mecànic es pot activar la sortida d'aigua de la font, la qual s'efectua per la boca de l'amfibi. | 08299-91 | C/ Joan Aymerich cantonada amb c/ De la Cultura | La instal·lació de l'escultura es produeix l'any 1993 quan amb motiu de la pavimentació del c/ Mossèn Joan Aymerich i l'adequació dels murs de contenció del carrer, es va arranjar la zona enjardinada entorn el Local Cultural i la construcció del mur de contenció. Roca va regalar l'escultura al poble juntament amb un segon element, un caragol bover també esculpit, i situat al mig del carrer, en una graonada que permet salvar el desnivell entre el c/ Mossèn Joan Aymerich i el c/ Teodor Miralles. J. Roca és autor d'aquesta i d'altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l'autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que això implica. Alguns dels factors que incideixen en la qualitat del seu treball es vinculen a la complexitat de treballar grans blocs de pedra, el coneixement que es requereix per identificar la qualitat de la pedra (detectar i evitar falles i vetes en els blocs), o la complexitat artística d'endinsar-se en el treball directe de l'obra sense model. | 42.1376400,1.9334600 | 411862 | 4665609 | 1993 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72467-foto-08299-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72467-foto-08299-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Roca Serra | Josep Roca disposa de diferents elements escultòrics al poble. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72470 | Els Xalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-xalets-0 | XX | Sèrie de xalets unifamiliars compost de 4 domicilis construïts a finals dels anys 20 que per característiques arquitectòniques corresponen a les cases d'estiueig del primer terç del segle XX. Es tracta de 4 edificacions amb un cos rectangular de planta rectangular, d'una sola planta. Les cases originals disposaven d'un petit jardí a la part posterior així com un petit pati davant la façana principal la qual estava tancada per un mur de tanca. El principal element característic d'interès és la façana, en la qual destacaven els frontons fets amb decoracions de formes ondulades o lineals sostinguts per una cornisa amb mènsules, motllures a les obertures combinades d'elements ceràmics, seguint una línia d'estil d'aire noucentista. El xalet núm. 1, és el que conserva millor la seva distribució original tant pel que fa al volum de l'edifici com per la part de distribució dels patis. Pel que fa al número 4 encara s'hi pot observar el mur del pati original, amb els pilars rematats per maons a la part superior i baranes de ferro (tot i que aquestes no són les originals). | 08299-94 | C/ Dels Xalets núm. 1, 2,3 i 4 | La consolidació de Vilada, ja iniciada a començament del segle XX, es va produir cap a l'entorn dels anys vint. El dinamisme que l'obertura de la carretera de Berga-Montesquiu havia generat al poble, al qual va afegir-se poc després l'arribada del tren fins a l'estació de La Baells el 1903, significà una transformació completa del municipi. L'arribada d'aquestes infraestructures va desenvolupar principalment l'entorn de la carretera per aconseguir un màxim de població resident. L'any 1920 vivien a Vilada un mínim de 815 persones, el doble de població d'abans de l'obertura de la carretera, gràcies a l'establiment de petites fàbriques i un turisme, en el que destaca la variant pròpia del turisme de salut. Explica Botella al seu treball que els propis germans Ferrer van participar de la construcció dels xalets. En un punt una mica més perifèric de la carretera i en pujada cap a l'església de Sant Joan és on podem observar aquest grup de torres unifamiliars amb jardí, en la línia del model ciutat-jardí que s'anava imposant a tot el país durant aquells anys. És un tipus d'arquitectura equilibrada i sòbria. En una postal dels anys 30 del s. XX es pot observar les façanes originals. | 42.1365000,1.9293900 | 411524 | 4665486 | 1929 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72470-foto-08299-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72470-foto-08299-94-3.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Actualment els quatre han estat força transformats, i tots han perdut el frontó sobre la façana que els decorava originalment perquè els sostres plans originals originaven moltes complicacions en un entorn meteorològicament actiu. El número 3 disposava d'un porxo que també es va desmuntar durant una reforma. | 106 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72471 | Font del Parc dels Gronxadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-parc-dels-gronxadors | XX | Font ornamental construïda enmig del Parc dels Gronxadors per Rossendo Colell a finals dels anys 1970. Es tracta d'una font conformada per una estructura de base quadrada bastida en pedra tosca que s'enlaira gairebé 3 metres. Les quatre cares de la font són iguals i només es diferencien les de nord i sud perquè disposen d'una pica a la base, que és de pedra tosca picada. Només raja l'aixeta de la cara nord perquè a la sud hi ha un tap. L'estructura està coberta parcialment per una heura. | 08299-95 | Parc dels Gronxadors | 42.1363500,1.9299800 | 411572 | 4665469 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72471-foto-08299-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72471-foto-08299-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Rossendo Culell | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72472 | Hotel Picancel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-picancel | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | L'edifici ha estat reconvertit a l'any 2018 en residènci de la 3a Edat. Sembla que l'interior ha estat completament transformat i no queda res de l'edifici original. | Edifici de planta rectangular situat al peu del carrer Teodor Miralles. Es tracta d'un immoble amb planta baixa i 3 pisos. La façana principal es troba encarada a migdia, seguint la línia de la carretera C-26, que al seu dia fou l'eixample del poble. A la planta baixa hi podem observar un dels elements principals de la façana principal. La porta d'entrada situada descentrada a ponent de l'eix central de la façana està coberta per un porxo que servia per a la seva part superior de terrassa de l'habitació principal de l'hotel. El porxo està decorat a la part frontal amb dues columnes amb base simple i capitell d'aire dòric, que aguanten un arquitrau llis. La terrassa superior es constitueix amb una balustrada decorada als angles amb 4 boles de pedra sobre una peanya. La sortida a la terrassa es fa per una portalada amb arc de mig punt, que es diferencia de la resta de finestres de l'hotel que són quadrades. Per sobre de la porta penja un fanal fet de forja i vidre amb decoracions geomètriques. A nivell d'obertures, la façana es distribueix a la planta baixa amb 3 finestres rectangulars a la part de llevant que il·luminaven el menjador i dues finestres a ponent que obrien al bar. El primer pis es caracteritza, també per la divisió en relació a l'eix central de l'edifici de dues i tres finestres. Totes elles estan decorades amb una balustrada. El segon pis, que manté la mateixa distribució de finestres, només presenta una variació amb l'eix situat sobre el porxo en el qual trobem doble finestra. Totes elles tenen un ampit a la part inferior com a element embellidor. Remarcant el sostre del segon pis hi trobem una cornisa a sobre de la qual originàriament hi havia un terrat envoltat per una barana de forja amb barrots rectes i una galeria coberta. La façana, que actualment està pintada, està feta amb grans blocs de pedra escairats i repicats originalment sense pintar La façana de llevant disposa de dues obertures grans i un finestró per pis. Actualment estan pràcticament totes tapiades, i s'hi observen els baixants de l'edifici. Igualment amb la façana de tramuntana en la qual es distribueixen obertures per les habitacions a excepció de la columna central. La particularitat d'aquesta façana és que permet veure l'aspecte original de l'hotel sense pintar. | 08299-96 | C/ Teodor Miralles 17 | Construït als anys 20 del s. XX l'obertura de l'hotel va ser tot un esdeveniment al poble. En un fulletó publicitari de la seva obertura es deia que: 'Magnífic establiment de nova planta, amb 50 gran habitacions. Un dels primers hotels de Catalunya pel seu confort i comoditat. Llum elèctrica, aigua corrent, bany, dutxa, garatge, etc. Serveis especials per a persones a règim mèdic. Espaiosos salons per a banquets. Pensions per a famílies a preus convencionals. Pista de tennis. La millor etapa de l'hotel acaba amb la Guerra Civil. Utilitzat com a allotjament de refugiats, va ser parcialment saquejats pel que fa als materials més nobles dels que disposava. Després de la guerra les seves prestacions són molt menors, i esdevé una fonda més del poble. Als anys 60's es converteix en casa de colònies escolars i viu un parell d'intents més de rellançament a la segona meitat del s. XX. Després d'uns anys de parcial abandó, actualment ha estat completament transformat interiorment per convertir-se en residència per a la gent gran. El treball de Botella MR explica que a causa de l'afluència de gent que venia a fer salut, Vilada es va convertir en un poble 'turístic' a principis de segle. L'hotel Picancel es va obrir per la gent de més categoria, on fins i tot s'havia hostatjat alguna actriu de cine de l'època. L'hotel tenia una pianola i s'hi feien balls i festes. També es va obrir la fonda Bella Vista (pisos de cal Barri) que no era de tanta categoria però estava bé. Finalment, per la gent més humil hi havia la fonda de cal Gep, o la possibilitat de llogar habitacions a algunes cases particulars. | 42.1372500,1.9300000 | 411575 | 4665569 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72472-foto-08299-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72472-foto-08299-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | L'hotel disposava d'un petit pati tancat davant la façana principal per un mur combinat de maçoneria i barana de forja que havia sigut espai reservat possiblement i que en una reforma a finals dels anys 1970 es va enjardinar amb una petita bassa i arbres ornamentals, que separava l'entrada principal del carrer. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72484 | Barraca de les carboneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-carboneres | XX | Queden alguns elements indicatius de l'existència de la barraca, però tota la coberta vegetal està desapareguda. | Es tracta de les restes d'una barraca situada en un bosc d'alzina conegut com les carboneres. L'estructura és molt senzilla. Orientada al sud, reclosa l'estructura de la barraca a la paret del cingle situat sota el castell de Roset. La paret està mínimament balmada i ofereix una mica de recer. A peu de mur es conserva un sòcol de pedra feta amb aparell irregular de dues filades de planta rectangular. Possiblement l'alçat i coberta hauria estat vegetal. A la paret del cingle s'observa un retall rectangular per encastar una bigueta que hauria consolidat la coberta de l'estructura. A l'angle superior tota la paret està ennegrida pel fum. El punt és de difícil accés entre la vegetació, que actualment cobreix tota la zona. | 08299-108 | Sector del castell de Roset | Per testimonis orals de veïns, sembla que l'activitat principal que s'havia dut a terme a la zona havia estat l'explotació forestal, i concretament, fer carbó vegetal. No obstant això, també consta que a la zona hi havia hagut emboscats durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39. | 42.1491300,1.9157100 | 410411 | 4666903 | 08299 | Vilada | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72484-foto-08299-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72484-foto-08299-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És difícil de dir si es tracta d'una barraca de pastors, bosquerols o d'emboscats. Segons les característiques orogràfiques del terreny, les petites dimensions i els testimonis orals que n'acrediten la presència a la zona, tot fa pensar que seria possible. Les barraques d'aquest estil utilitzades per carboners podien ser de majors dimensions i amb un espai exterior més planer (plaça carbonera), però tenint en compte la toponímia i l'entorn d'alzina sembla que l'explicació més plausible podria ser aquesta. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72486 | Fàbrica de Cal Meya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-meya | <p>SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002.</p> <p>COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003</p> | XX | Per bé que estructuralment la nau aguanta bé, en conjunt l'estat, sobretot de la coberta, és dolent. | <p>La fàbrica de cal Meya és un edifici de planta rectangular, orientat de nord a sud i coberta a doble vessant. Només disposa de planta baixa amb alguns altells a l'interior. És una sola nau, ara tapiada. Es tracta d'una típica construcció industrial de començament de segle XX. Els materials constructius emprats són pedra i maons. La pedra s'utilitzà per bastir les parets i els maons per ornamentar i acabar els marcs de portals i finestres. Els finestrals són vidriats i força grans, cosa que permet l'entrada de molta llum natural a l'interior. Les façanes est i oest amb grans finestrals rectangulars i arc rebaixat són iguals, malgrat que l'oest disposa d'una porta d'entrada. També s'ha adossat a aquest costat, posteriorment, un cobert sense interès. La façana de migdia disposa d'una gran porta de garatge i un finestral igual que els anteriors. La façana nord no té elements a destacar. Des de la seva construcció l'edifici s'ha dedicat a diverses activitats, però bàsicament ha estat un edifici fabril. L'interior de les naus és molt senzill i sobri. A llevant hi ha una plaça, cobert per la vegetació, que possiblement tenia funcions per a magatzem d'estoc.</p> | 08299-110 | C/ Teodor Miralles núm.2. | <p>És una mostra més del patrimoni industrial del municipi. Els amos de la fàbrica i habitatge de cal Meia eren originaris de la Cerdanya (Das). Tal com recullen Soca i Rumbo, sembla ser que l'edifici es construí durant els primers anys del segle XX, car als anys 1930 ja hi havia una indústria tèxtil en funcionament. La guerra civil de 1936-1939 suposà un parèntesi en l'activitat de la fàbrica, però poc més tard tornà a funcionar. Després d'això, són diversos els usos que s'han fet de l'edifici: com a fàbrica de teixits, com a fàbrica de filatura, com a magatzem, com a taller de reparació d'automòbils... Darrerament es fa servir de garatge. Als anys 1980 va esdevenir un taller mecànic. A finals dels anys 1990 es va tapiar l'edifici.</p> | 42.1357600,1.9302500 | 411594 | 4665403 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72486-foto-08299-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72486-foto-08299-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-02 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Al c/ Teodor Miralles 36-38 hi trobem els pisos de cal Meia. Un habitatge d'inicis de segle XX el qual fou construït pels amos de la fàbrica, i que disposa com a element d'estacat la façana d'aire noucentista caracteritzat pel frontó arrodonit i el petit pati rectangular davant la façana. L'edifici està dividit en dos habitatges. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
| 72487 | Villa-Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-rosa-0 | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | Villa-rosa és un edifici de planta quadrangular. La façana principal està orientada a migdia, just davant de la carretera C-26. Punt d'entrada al poble on la carretera rep el nom de C/ Teodor Miralles. La teulada està dividida a quatre vessants amb el carener principal orientat d'est a oest. L'edifici en alçat es distribueix en planta baixa i un pis. L'estil arquitectònic segueix les línies principals de les torres residencials i d'estiueig d'inicis de segle XX. Un dels elements característics de l'edifici són els grans finestrals rectangulars amb arc de mig punt i porticons de fusta. A la planta baixa de la façana principal i trobem la porta d'entrada (combinació de fusta, vidre i ferro) i una seqüència de tres finestrals corresponents a la sala de la casa. Al pis hi ha una distribució equilibrada d'obertures que segueix la línia de la planta baixa. Disposa, també, d'una finestra sobre la porta i una sortida de balcó amb barana forjada (decorada amb motius geomètrics) que ocupa el mateix espai que els tres finestrals inferiors. La façana oest es complementa amb una tribuna a la planta baixa, que s'aprofita com a balcó pel pis. El balcó està decorat amb una balustrada i quatre pilarets, els quals estan flanquejats per dues finestres. En ambdues façanes la separació dels pisos es marca amb una cornisa llisa. Finalment, mencionar que les façanes est i nord són llises amb diverses obertures, algunes de contemporànies, sense elements a remarcar. Actualment tota la torre està pintada de color blanc. La torre està situada en mig d'un pati enjardinat. Destaca una balustrada amb pilarets capçats amb grans boles de pedra i alguns elements de reixa de forja com a barana frontal del pati. | 08299-111 | C/ Teodor Miralles 1 N2-3 | A mitjans dels anys 1920, el metge Àngel Soler Daniel construí a Vilada un sanatori per malalts de tuberculosi i altres malalties cardio-respiratòries. El centre era freqüentat, sobretot, per gent provinent de Barcelona, lloc on Soler exercia primerament i on també tenia el consultori. El sanatori es dividia en dos estatges, l'un situat a Villa-rosa i l'altre a cal Barbetes. Es va convenir, però, la necessitat que els malalts disposessin d'un indret on anar a passejar i a reposar, sense estar en contacte directe amb la resta de gent del poble. Soler va comprar el turó, va fer-hi plantar alguns arbres (molts no característics de la zona) i hi féu construir bancs i altres elements artificiosos. Cap a finals dels anys 1940 el sanatori deixà de funcionar. En el treball de Botella MR ens descriu que l'any 1916 va aparèixer a Vilada un metge jove acabat de llicenciar, n'Àngel Soler i Daniel, fill i nét de metges originaris de cal Tuníc. El doctor Soler quan cursava quart de medicina va contraure la tuberculosi pulmonar i això el va influir a interessar-se per la tisiologia. Més tard va fer construir la casa Villa-rosa, on creà un sanatori antituberculós que donà molta rellevància al poble; es diu que tenia uns quaranta llits repartits entre Villa-rosa i els pisos de cal Barbetes (pisos de l'hotel). Un testimoni oral de la guerra civil, situa a Villa-rosa l'escenari de la mort del secretari municipal Dídac Barrios Aymerich, el qual fou assassinat des del carrer mentre tancava els porticons de la casa. Al voltant de Villa-rosa i cal Tunic és on estava previst que s'instal·lés l'artilleria republicana segons el pla per aturar el front dos o tres dies a Vilada. No obstant això, l'avenç nacional per la zona de Prats de Lluçanès va fer perillar la posició republicana a Vilada, i davant la possibilitat de quedar encerclats, van decidir no esperar als franquistes al poble com estava previst, i seguir amb la retirada. En aquest context, sembla que el secretari s'havia 'autoadjudicat' incorporar-se a la posició d'artilleria al costat de casa seva, generant-se tensions amb alguns guardes d'assalt, que podrien haver provocat el desenllaç final. Altres testimonis afirmen que fou sorprès provant-se una camisa falangista i fou executat. Està inscrit com a natural de Guíxols (Girona). Creiem que es pot referir a St. Feliu de Guíxols. | 42.1355700,1.9279300 | 411402 | 4665385 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72487-foto-08299-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72487-foto-08299-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La torre de Villa-rosa no es pot comprendre sense tenir en compte el Bosc del Metge Soler, o com és conegut popularment: els Pins del Metge. El bosc, que està situat en el turonet davant de la torre, fou enjardinat per convertir-se en un dels elements claus del sanatori tuberculós al qual es va donar funció la torre. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72492 | Monument homenatge al grup La Teia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-homenatge-al-grup-la-teia | XX | El petit monument es tracta d'una escultura feta de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d'una combinació al·legòrica que combina tres idees marc. En primer lloc, les dues cares del teatre (riallera i trista). En segon, una flama simbòlica de l'activitat teatral viva i referència al nom del grup. I en darrer terme, dos espermatozoides que il·lustren la creació d'un grup nou en homenatge al 25 aniversari de la constitució del grup teatral, del qual el mateix J. Roca en formava part. L'element central del monument, les cares, està esculpit a partir d'un sol bloc de pedra al qual l'artesà ha sabut aplicar, a la roca dura, l'aparença d'unes cares toves que rellisquen de la peanya (efecte inspirat en els rellotges tous de Dalí). Les cares es troben recolzades sobre una gran peanya circular de pedra en la qual hi ha col·locada la inscripció amb lletres de bronze: 'COMMEMORACIÓ XXV ANIVERSARI GRUP LA TEIA 1973-1978'. La peanya està sobre un peu en forma de creu que divideix una gran jardinera feta amb blocs de pedra rectangulars clavats a diferent alçada. La jardinera està plantada d'herbes aromàtiques del país. El monument disposa d'alguns elements de bronze, fets de fosa, pel ferrer del poble R. Martínez, com la flama que corona el monument o les lletres. El monument està col·locat en un espai enjardinat al costat de migdia del Local Cultural, local polivalent i sala de teatre del poble. L'espai es complementa amb dos bancs i un arbre. | 08299-116 | Plaça del Local Cultural | La instal·lació de l'escultura es produeix l'any 1998. El motiu fou la commemoració del 25 aniversari del grup, però també, en record a la pèrdua d'un dels membres més importants al llarg de la seva trajectòria, Ramon Espelt. J. Roca és autor d'aquesta i d'altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l'autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que això implica. Alguns dels factors que incideixen en la qualitat del seu treball es vinculen a la complexitat de treballar grans blocs de pedra, el coneixement que es requereix per identificar la qualitat de la pedra (detectar i evitar falles i vetes en els blocs), o la complexitat artística d'endinsar-se en el treball directe de l'obra sense model. | 42.1376400,1.9333500 | 411853 | 4665609 | 1998 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72492-foto-08299-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72492-foto-08299-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Roca Serra | El monument compta amb una petita placa commemorativa: 'El grup cultural La Teia, en memòria de Ramon Espelt i Perarnau, per la seva dedicació i esforç en la continuïtat del grup. Vilada 1973-1978.' | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72493 | Canal de la central nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-central-nova | XX | Canal que capta l'aigua per a la central elèctrica de la Sala. Es diferencia de la central més antiga, pròxima al molí del Cavaller i que va quedar sota les aigües de la Baells. Es tracta d'una obra d'enginyeria particular. La resclosa és aproximadament a uns 400 metre de la masia de la Sala. El salt fa funcionar una petita turbina elèctrica de manera discontínua. L'aigua que es recull de la font de Martins es canalitza amb un petit canal que segueix les corbes de nivell fins a una gran bassa allargada. Dita bassa es va omplint progressivament, té la capacitat suficient per fer funcionar el salt. El canal té un recorregut de 0,5 km aproximadament per un terreny boscós i amable. Les parets són revestides amb morter. | 08299-117 | Sector Oest. Entre Martins i la masia de la Sala | 42.1316800,1.8979900 | 408922 | 4664984 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72493-foto-08299-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72493-foto-08299-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | En un punt intermedi es desvia part de l'aigua al torrent natural. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72495 | Antiga fàbrica germans Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-germans-ferrer | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2017. No publicat. | XX | Malgrat que la fàbrica es troba en bon estat estructuralment, el desús, la manca de manteniment d'algunes parts de les instal·lacions i accions de vandalisme n'han començat a afectar i malmetre l'estructura. | Actualment al voltant del que es coneix popularment com la fàbrica de baix, l'antiga fàbrica dels Germans Ferrer, hi ha un conjunt arquitectònic format per la resclosa i el molí del camp del bosc, l'antiga casa del Camp del Bosc, i l'antiga fàbrica dels germans Ferrer i les ampliacions contemporànies. La nau antiga de la fàbrica té l'estructura característica de les instal·lacions fabrils més rudimentàries. És destacable les parets de pedra robustes amb grans finestrals vidrats per proporcionar molta llum a l'interior. La planta de la nau és rectangular i llarga, amb una teulada a doble vessant (est-oest). L'interès de l'indret, a part dels elements que el configuren, pren rellevància com a testimoni de les fàbriques tèxtils que s'establiren damunt d'antics molins, aprofitant-ne les instal·lacions, total o parcialment. Una de les parts més interessant de la fàbrica original que s'ha preservat amb el pas dels anys és a la zona de tallers, on encara es poden veure algunes de les instal·lacions originals. L'antic molí presenta una estructura molt esvelta i està pràcticament adossat a les naus de la fàbrica. Encara és visible les restes de l'antiga resclosa de fusta i les respectives canalitzacions. La roca mostra els forats on eren encastades les posts de la bassa i els canals. Sobre l'antiga resclosa del molí s'aixecà la moderna resclosa que utilitzava la fàbrica tèxtil d'Alditex, abans anomenada dels germans Ferrer. La moderna resclosa permet aconseguir un gran salt d'aigua, d'una vintena de metres, que proporcionava electricitat i força motriu a la fàbrica. La turbina actual s'instal·là a dins de l'obrador del casal moliner. | 08299-119 | Sector Ribera. Complex de l'antiga fàbrica dels Germans Ferrer | L'antic Molí del Camp del Bosc devia moldre fins a finals del segle XIX, quan s'instal·la, a tocar, la fàbrica dels germans Ferrer. Aleshores s'hi accionà també una turbina que produïa electricitat, no solament per la fàbrica sinó també pel poble. Inicialment la força de l'aigua hi feia funcionar telers i unes quatre o cinc màquines Jaquard. Aquesta indústria assolí un impuls decisiu entre els anys 1970 i 1980. Després la fàbrica continuà ampliant-se cap al sector de ponent, amb la construcció de grans naus. A inicis de la dècada de 1990, a causa de la crisi del tèxtil, va haver de tancar portes, però va reprendre la seva activitat tot i que d'una manera intermitent i amb pocs treballadors. El tancament definitiu es produí a mitjans dels anys 10 del segle XXI. En el treball de Botella MR ens descriu que els inicis fabrils de la família Ferrer els trobem amb Josep Ferrer (àlies Bep), que ja tenia una fàbrica manufacturera força arrencada (al costat de la Farinera). Va canviar els telers de mà per telers mecànics, considerant que tenia al darrera una gran descendència de fills barons que li assegurarien la continuïtat de l'empresa; (...) I així van anar les coses, es veu que quan hi havia molta aigua inclús podien donar/vendre llum al poble (gràcies al salt d'aigua), no endebades els Ferrer encara conservaven la fàbrica de dalt, la nau de l'antiga farinera. Per fer moure aquesta fàbrica, que no disposava de la força de l'aigua, van optar per comprar un motor de vaixell. Més tard els hereus de Josep Ferrer es van partir el negoci i les fàbriques es van convertit en la de dalt i la de baix, sent dues empreses independents. | 42.1289300,1.9298300 | 411550 | 4664645 | 08299 | Vilada | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72495-foto-08299-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72495-foto-08299-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72500 | Trinxeres del Bosc del metge Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-del-bosc-del-metge-soler | XX | Parcialment tapada i coberta de vegetació. | Línia de trinxera situada a la part sud de la carena per sobre les cases de Cal Felip i Cal Riera. La línia, que estpa orientada N-E, aconsegueix bona visibilitat de l'entrada oest del poble. Aquesta entrada va ser fortificada tant pel sector sud, com pel nord, al voltant de cal Bars i la Coromina. En aquest punt hem pogut identificar una única línia de trinxera. Es tracta d'una trinxera petita que no va arribar a entrar en funcionament. Consisteix en una senzilla rasa d'una profunditat variable, estimem que d'1 metre de profunditat, tot i que està parcialment coberta de vegetació. La línia, que ressegueix el marge del barranc tot mantenint la cota, marca en si mateix un zig-zag clàssic. A la punta oest, s'identifica un eixamplament, fet que ens faria pensar en algun tipus de pou de tirador o la instal·lació d'una metralladora. | 08299-124 | Sector Clotassos. Parc del Bosc del metge Soler. | Línia de trinxeres feta pocs dies abans que les tropes franquistes entressin a Vilada, els primers dies de febrer de 1939. Va ser construïda per algunes lleves de veterans que anaven per davant la retirada i s'ocupaven d'aquest tipus de tasques. L'arribada del front al poble va ser molt ràpida. Alguns testimonis orals parlen que la nit abans de l'entrada dels franquistes al poble s'albiraven les fogueres dels soldats franquistes acampats entre Bertrana i la Sala. Altres testimonis orals parlen que abans de l'entrada es va rebre un petit bombardeig d'artilleria i algun obús va caure al voltant de cal Manel. Al voltant de Villa-rosa i cal Tuníc és on estava previst que s'instal·lés l'artilleria republicana segons el pla per aturar el front dos o tres dies a Vilada. No obstant això, l'avenç nacional per la zona de Prats de Lluçanès va fer perillar la posició republicana a Vilada, i davant la possibilitat de quedar encerclats, van decidir no esperar als franquistes al poble com estava previst i seguir amb la retirada. No es documenta enfrontaments a l'entrada del poble, possiblement, per la ràpida i desorganitzada retirada republicana. Alguns fets destacables dels dies de l'arribada del front a Vilada van ser: per una banda, la voladura dels ponts del Sofre, la Coromina i cal Pei per part de l'exèrcit republicà en retirada. I per l'altra, les morts del peó caminer i veí del poble, Pere Soler Pajerols, i del secretari del poble Dídac Barrios Aymerich. Pajerols morí el dia 9 de febrer de 1939, segons sembla per testimonis orals, després d'agafar una granada de mà trampa que havia estat deixada a punt per explotar. Una segona granada va ser localitzada el mateix dia a la cruïlla de Vila-rasa (feta explotar sense conseqüències). Barrios, que era el secretari republicà del poble, sembla que fou assassinat per uns guàrdies d'assalt en retirada el dia 24 de gener de 1939. | 42.1330900,1.9220600 | 410913 | 4665115 | 1939 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72500-foto-08299-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72500-foto-08299-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72501 | Trinxeres de cal Bars. Sector Nord. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-de-cal-bars-sector-nord | XX | parcialment tapada i coberta de vegetació. | Línia de trinxera situada a l'extrem oest de la carena de la Solana per sobre la casa de cal Bars, orientada a sud-oest. Des d'aquest punt es té bona visibilitat de l'entrada oest del poble. L'entrada oest del poble va estar fortificada tant per la zona nord on ens trobem, també al voltant del serrat del Carme sobre la Coromina, com per la zona sud de la carretera, a la carena del Bosc del metge Soler, a l'altre costat de barranc. En aquest punt s'ha pogut identificar un mínim de dues línies de trinxera. Es tracta d'una trinxera petita que no va arribar a entrar en funcionament. Consisteix en una senzilla rasa de profunditat variable, estimem que d'1 metre de profunditat, tot i que està parcialment coberta de vegetació. La línia, que ressegueix el marge del barranc mantenint la cota, marca en si mateix un zig-zag clàssic. | 08299-125 | Extrem oest de la carena de la Solana. | Línia de trinxeres feta pocs dies abans que les tropes franquistes entressin a Vilada, els primers dies de febrer de 1939. Va ser construïda per algunes lleves de veterans que anaven per davant la retirada i s'ocupaven d'aquest tipus de tasques. L'arribada del front al poble va ser molt ràpida. Alguns testimonis orals parlen que la nit abans de l'entrada dels franquistes al poble s'albiraven les fogueres dels soldats franquistes acampats entre Bertrana i la Sala. Altres testimonis orals parlen que abans de l'entrada es va rebre un petit bombardeig d'artilleria i algun obús va caure al voltant de cal Manel. Al voltant de Villa-rosa i cal Tuníc és on estava previst que s'instal·lés l'artilleria republicana segons el pla per aturar el front dos o tres dies a Vilada. No obstant això, l'avenç nacional per la zona de Prats de Lluçanès va fer perillar la posició republicana a Vilada, i davant la possibilitat de quedar encerclats, van decidir no esperar als franquistes al poble com estava previst i seguir amb la retirada. No es documenta enfrontaments a l'entrada del poble, possiblement, per la ràpida i desorganitzada retirada republicana. Alguns fets destacables dels dies de l'arribada del front a Vilada van ser: per una banda, la voladura dels ponts del Sofre, la Coromina i cal Pei per part de l'exèrcit republicà en retirada. I per l'altra, les morts del peó caminer i veí del poble, Pere Soler Pajerols, i del secretari del poble Dídac Barrios Aymerich. Pajerols morí el dia 9 de febrer de 1939, segons sembla per testimonis orals, després d'agafar una granada de mà trampa que havia estat deixada a punt per explotar. Una segona granada va ser localitzada el mateix dia a la cruïlla de Vila-rasa (feta explotar sense conseqüències). Barrios, que era el secretari republicà del poble, sembla que fou assassinat per uns guàrdies d'assalt en retirada el dia 24 de gener de 1939. | 42.1368800,1.9227200 | 410973 | 4665536 | 1939 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72501-foto-08299-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72501-foto-08299-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72502 | Font dels Clotassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-clotassos | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002 | XX | Restaurada l'any 2010. | Font ornamental construïda a l'entrada del poble al costat del rec dels Clotassos. Es tracta d'una font conformada per un frontó de maçoneria arrebossat i capçat per maons ceràmics. Els maons estan distribuïts decorativament amb una doble cornisa, i muntats a la part central sobre un frontó arrodonit. La meitat inferior fa un estuc de morter gravat. La font es va repintar (color roig els maons i blanc l'arrebossat) i es va substituir l'estuc gravat per un aplacat de pedra fins a l'alçada de l'aixeta (2010). En aquesta intervenció també es va arranjar l'entorn de la font. Es va escapçar alguns arbres que amenaçaven l'espai i es va consolidar la taula i els seients de formigó amb forma de bolet. Aquest tipus de mobiliari urbà és típic dels anys 60 del s. XX. La forma de bolet dels seients és el que ha mutat popularment el nom de la font dels Clotassos per la font dels Bolets. El paviment al voltant de la font també va ser enllosat. Darrere el frontó s'observa una petita cisterna d'aigua parcialment enterrada al talús. El principal element d'interès de la font rau en l'escut de pedra esculpit i col·locat sobre l'aixeta. En dit escut, ornamentat, es pot observar la llegenda: Vilada / 1932 / Font dels Clotassos. La llegenda flanqueja un rombe a tall d'escut en el qual trobem les quatre barres de la senyera al centre. L'escut ha estat pintat per ressaltar-ne els fons de les lletres i els colors de la senyera. | 08299-126 | Sector Clotassos.Al peu de la C-26 / C/Teodor Miralles | Si ens cenyim a la llegenda, la font es va fer construir l'any 1932, en ple fervor Republicà. Tal com descriuen Soca i Rumbo, algunes fonts es troben prop o enmig del nucli de població o d'altres indrets habitats, i algunes d'elles varen rebre una atenció especial durant el primer terç del segle XX, especialment durant la Segona República, quan a causa de les noves exigències sanitàries es van arranjar convenientment. És el cas de la Font dels Bolets i de la Font de la Vinya, bastides amb pedra i maons i d'un estil molt semblant. | 42.1357300,1.9267800 | 411307 | 4665404 | 1932 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72502-foto-08299-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72502-foto-08299-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La pintura de l'escut permet una lectura més senzilla de la llegenda, però li resta l'atractiu de la pedra treballada. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 72506 | La mina del camí de l'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-del-cami-de-laigua | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. 2002. Diputació de Barcelona. BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | La mina es troba al mig del camí que es coneix com el camí de l'aigua, en un sortint de roca a tocar del barranc de la font de l'Arç. La mina es troba al vessant bac i la vegetació dels entorns es compon de pinassa, pi roig, alguns roures, amb un sotabosc de boixos i garrigars. El camí que mena a la font des de sobre la masia de Roset té un gran atractiu. Segueix les canalitzacions, soterrades a la major part de llocs, i entre elles trobem la mina. La mina és un pas foradat, d'uns 6 - 7 metres, que per l'accés sud es complementa amb una palanca alçada respecte del sòl natural. L'accés nord és peu pla, i segueix planejant fins a la font. Al llarg del camí també s'hi poden observar diversos murs de contenció de pedra seca, on els carreus són disposats amb molta cura. El pas de la mina disposa d'un petit desnivell i aprofita una fina esquerda enmig de la roca, el qual es va anar obrint fins a deixar un pas de més dos metres d'alçada al costat nord, i poc més de metre i mig al sud. L'amplada, malgrat que és variable, és aproximadament d'un metre. | 08299-130 | Sector castell de Roset. Camí de l'aigua | El 1927 l'empresari Teodor Miralles va decidir canalitzar l'aigua de la font de l'Arç i fer-la arribar al nucli urbà de Vilada, car segons els tècnics l'aigua era -i és encara- de molt bona qualitat. Miralles, per la seva conducció, va utilitzar tubs d'aire comprimit que ell mateix, com a contractista, havia fet servir en la construcció del Canal d'Urgell. Però per superar les característiques de l'orografia va ser necessari aixecar alguns passos elevats i obrir una foradada, coneguda encara ara com la mina de l'aigua. Des de llavors l'aigua de la font de l'Arç ha estat un dels punts principals d'abastament d'aigua de la població. Per aquest motiu les canonades i el camí han estat arranjats en diverses ocasions. Les modificacions més importants van tenir lloc cap a 1970, però recentment se n'hi han realitzat altres. La font de l'Arç possiblement es correspon a la que la documentació del segle XVIII cita en aquest indret com a font de la Noguera, però no tenim prou notícies per poder-ho assegurar. En qualsevol cas, es tracta d'una font d'origen natural que des de fa anys és aprofitada pels pobladors del terme. | 42.1506700,1.9160800 | 410444 | 4667074 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Tot i que la roca no està assegurada, no s'observa possibilitat d'esfondrament. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72507 | Fonda Bellavista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonda-bellavista | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | Edifici de planta rectangular situat al peu del c/ Teodor Miralles. Es tracta d'un immoble amb planta baixa, primer i segon pis. La façana principal es troba encarada a tramuntana, al c/ Teodor Miralles, que és la carretera C-26 al seu pas per l'interior del poble. La planta baixa disposa d'un portal central flanquejats per 2 establiments comercials/ magatzems. Ubicat sobre la porta d'entrada a l'edifici hi podem observar un forjat amb motius geomètrics. L'edifici està arrebossat i pintat de color ocre, per bé que durant molts anys havia estat blanquinós. Un gran balcó de forja i motius geomètrics, el qual dona sortida a les sis portes de la planta, destaca al 1r pis. El segon disposa de sis finestres rectangulars obertes al carrer, de les qual s'observa un realçat a l'arrebossat que les emmarca. Totes elles tenen una reixa de forja, similar a la del 1r, amb funcions d'ampit. Per sobre del pis hi ha la coberta, la qual disposa d'un petit ràfec sense canaló. La coberta és a doble vessant amb el carener orientat de nord a sud. Una de les particularitats de l'edifici és que el sector de llevant és corbat, seguint paral·lel al revolt de la carretera. La façana de llevant, que no disposa d'elements d'interès, té un pas per baixar a un pati posterior (orientat a migdia) situat a un nivell inferior al de la carretera. La façana de migdia és particular pels grans finestrals que podem observar a la planta baixa. Els finestrals estan rematats amb un gran arc apuntat. Per la disposició del terreny, la planta baixa, disposa d'un nivell inferior utilitzat com a magatzems. El 1er i 2n pis, trobem la mateixa distribució a partir d'un balcó central i dues finestres laterals. Finalment, destacar una petita torre que sobresurt per sobre el carener al vessant sud de la coberta que, possiblement, tenia funcions de dipòsit d'aigua. | 08299-131 | C/ Teodor Miralles 12. | Sembla que l'edifici hauria estat construït a principis de segle XX. La fonda Bellavista va estar activa la primera meitat del s. XX, aprofitant el dinamisme que l'obertura de la carretera de Berga-Montesquiu havia generat al poble, i que sumat a l'arribada del tren fins a l'estació de La Baells el 1903 va significar una transformació completa del municipi. L'arribada d'aquestes infraestructures va desenvolupar principalment l'entorn de la carretera per aconseguir un màxim de població resident. L'any 1920 vivien a Vilada un mínim de 815 persones, el doble de població d'abans de l'obertura de la carretera, gràcies a l'establiment de petites fàbriques i un incipient turisme, en el que destaca la variant pròpia del turisme de salut. Actualment, podem trobar la carnisseria de cal Barri als baixos. A l'edifici també hi havia hagut la perruqueria Mª Ramona, el cartell de la qual encara és a la façana. El treball de Botella MR explica que a causa de l'afluència de gent que venia a fer salut, Vilada es va convertir en un poble 'turístic' a principis de segle. L'hotel Picancel es va obrir per la gent de més categoria. També es va obrir la fonda Bella Vista (pisos de cal Barri) que no era de tanta categoria però estava bé. Finalment, per la gent més humil hi havia la fonda de cal Gep, o la possibilitat de llogar habitacions a algunes cases particulars. | 42.1368400,1.9310000 | 411657 | 4665523 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72507-foto-08299-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72507-foto-08299-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La fonda Bellavista sembla que només hauria ocupat la planta baixa i el primer pis. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72523 | Escut Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-ajuntament | XX | L'escut de l'Ajuntament es tracta d'una escultura feta de pedra pel paleta i artesà del poble Josep Roca Serra. Es tracta d'un escut de grans dimensions esculpit en dos grans blocs de pedra. Aquest element serveix de decoració ornamental de la façana principal de l'Ajuntament de Vilada, i substitueix estèticament el rellotge de sol que hi havia a la façana de l'antic consistori. L'escut està situat al 2n pis de l'edifici, enmig d'una balconada amb dues sortides que el flanquegen. L'escut està dividit en dues parts, la corona i l'escut caironat. La corona és un alt relleu que es caracteritza per ser un gran bloc al qual se li ha donat la corba pròpia d'una corona, fet que fa que el bloc sobresurti pròpiament del pla de la paret. Per altra banda, l'escut caironat és un baix relleu, en el qual s'observen tallats i rebaixats al bloc, els quatre elements principals. A la meitat superior les muntanyes del Picancel amb el poble davant. I a la meitat inferior, els emblemes de la casa Pinós i Saportella (pinya i barjoleta). | 08299-147 | Plaça de la Vila núm.1 | La instal·lació de l'escut es produeix l'any 1992-4 quan amb motiu de la reforma de l'edifici de l'Ajuntament es va arranjar tota la façana i, posteriorment, les oficines interiors. Josep Roca va ser el responsable de l'obra de la façana i va regalar l'escultura al poble. J. Roca és autor d'aquesta i d'altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l'autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que aquest procés implica. Tant per la complexitat de treballar amb pedra de grans dimensions i el coneixement que es requereix per identificar-ne la qualitat i evitar les falles i vetes en el bloc, com per la complexitat artística d'endinsar-se en el treball directe de l'obra. La descripció acceptada que es fa de l'escut de Vilada és d'un escut caironat d'argent amb un mont de 3 cims, amb el central més alt que els laterals, terrassat de sinople (verd) i carregat d'una vila d'or; Al peu d'or una portella de gules sobremuntada d'una pinya de sinople. Per timbre una corona mural de poble. Aquesta descripció va ser aprovada el 6 d'octubre de 1983 i publicada al DOGC 388 de l'11 de novembre del mateix any. Posteriorment, el 25 de gener de 1989, publicat en el DOGC 1102 del 3 de febrer, es va aprovar una modificació que deia: s'hi veu representat el poble, al voltant de l'església de Sant Joan, amb les muntanyes de Picancel al fons. Vilada va pertànyer, des del segle XIV, a la baronia de la Portella, simbolitzada per les armes del Saportella, els primers barons (una barjoleta de gules (vermell) en camp d'or), i dels Pinós (representats per la pinya de sinople), que en foren els barons posteriors. | 42.1372200,1.9311000 | 411666 | 4665565 | 1991-98 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72523-foto-08299-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72523-foto-08299-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Roca Serra | Josep Roca disposa de diferents elements escultòrics al poble. A part de l'escut, Roca també va afegir uns esgrafiats a la façana de ponent (imatges de l'ermita de Santa Magdalena de Gardilans i de Sant Joan de Vilada). | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72553 | Forn de Cal Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-cal-massana | XX | El forn de cal Massana és un forn centenari i generacional establert a Vilada a la casa de cal Massana. L'edifici és de planta rectangular, tot i que originalment sembla que hauria estat quadrangular. L'edifici primigeni respon a un edifici de planta baixa i dos pisos, tot i que actualment en disposa d'un tercer. La posició sobre el vessant del terreny situa el forn a la planta baixa de l'edifici que retalla el terreny a tramuntana i obre pel costat de migdia, permetent que l'entrada a l'establiment comercial i als habitatges sigui a peu pla per la cara nord. Ha estat completament reformat i pintat recentment. La façana principal és orientada al nord, a causa de la presència del pas de la carretera de Berga-Montesquiu, ara C-26. De la façana original, només s'ha preservat la porta d'entrada als habitatges i els dos balcons d'ampit que flanquegen un balcó central al 1r pis. Tots ells amb barana de forja amb motius geomètrics. Sobre la porta, una reixa de forja de ventilació mostra l'any de construcció de la casa (1904). La resta de façanes no mostren cap element destacable, i han quedat força tapades per les successives ampliacions. La coberta a doble vessant disposa el carener d'est-oest paral·lel a la façana principal. A la façana de llevant, s'observa perfectament l'evolució i ampliacions de l'edifici i els dels materials emprats en els paraments (pedra, maons i totxo). | 08299-177 | Teodor miralles 44 | El forn de cal Massana s'inicia l'activitat l'any 1904 en l'emplaçament actual. La vida del forn ha estat intergeneracional succeint-se de pares a fills com a negoci familiar des del seu inici. Actualment segueix el negoci Eduard Cunill Soler, per bé que anteriorment havien estat els forners, Ramon Cunill Soler, Ramon Cunill Ferrer i Ramon Cunill Puig. La família vivien on hi ha cal Massana Vell i allà ja hi feien el pa. Posteriorment, van comprar el terreny on hi ha actualment cal Massana i van fer el forn, la casa i la botiga. L'origen del nom doncs, prové del fet que la família abans s'estaven a cal Massana Vell i amb la construcció de la nova casa es van emportar també el nom. L'activitat inicial del forn ha anat ampliant-se amb la de l'establiment comercial i botiga. Durant la Guerra Civil i postguerra va patir les requises, confiscacions i l'empobriment general de blat, menjar, sabons, etc. (encara és visible l'amagatall de per guardar gènere). L'activitat ha estat principalment al poble, per bé que també se subministrava a altres punts de la comarca. A partir dels anys 2000 el negoci fa un salt obrint algunes botigues en altres poblacions com Berga, Gironella i Ripoll. | 42.1374000,1.9337600 | 411886 | 4665582 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72553-foto-08299-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72553-foto-08299-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | L'obrador i el forn es troben a la planta baixa. Actualment encara preserva en funcionament el forn de llenya original i mobiliari propi de l'activitat de la primera meitat del s. XX. El pa i les coques de forner han gaudit del reconeixement i nomenada a la comarca per part de veïns i visitants des de fa molts anys. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72557 | Fons documental Bertrana de la Biblioteca Universitat de Girona. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-bertrana-de-la-biblioteca-universitat-de-girona | VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 MONTAÑÀ D., i RAFART J., Paradisos rurals: el Berguedà en la vida i obra de Prudenci Bertrana i Aurora Bertrana. Valls: Cossetània ; Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2017 VVAA. Prudenci Bertrana i el Berguedà. Revista l'Erol. Núm. 134 Hivern 2017. | XX | La Universitat de Girona (UdG) custodia, des del 1997, la biblioteca i el fons personals de Prudenci i Aurora Bertrana. El Fons Bertrana conté llibres i manuscrits literaris originals tant del pare com de la filla. De tot el material inclòs dins el fons, hi podem localitzar un dibuix d'en Prudenci de la masia la Serra de Vilada, cartes tant d'Aurora com de Prudenci i algunes de les llibretes de les memòries d'Aurora que consten amb notes relatives a Vilada. | 08299-181 | Plaça Sant Domènec, 3 Edifici Les Àligues 17004 Girona | Daniel Montañà i Josep Rafart, recullen bé a la seva obra Paradisos Rurals el pas de Prudenci i Aurora Bertrana. El recorregut vital de Prudenci Bertrana i Aurora Bertrana per la comarca del Berguedà es compren entre la Pobla de Lillet, Berga, la Nou de Berguedà i Vilada. Enamorat dels boscos, les muntanyes i la natura, Prudenci Bertrana es va deixar seduir per les excel·lències dels paisatges berguedans que li cantava un amic poeta i va decidir passar-hi els estius amb la família. Fugint de les aglomeracions i el soroll, es va anar acostant cada cop més a la tranquil·litat que buscava i va plasmar les seves sensacions amb la ploma i els pinzells. Aurora Bertrana, la dona inquieta i viatgera que es va donar a conèixer amb els relats sobre els paradisos oceànics, va arribar al Berguedà seguint les petjades primer del seu marit i després dels seus pares. Quan va tornar de l'exili, cansada i amb les forces minvades, va recuperar les amistats berguedanes d'abans de la guerra i va establir vincles amb altres persones, que es van convertir en la seva segona família. En la recerca incansable de la tranquil·litat, al Berguedà va trobar un paradís per descansar i escriure. Les seves despulles reposen al cementiri de Berga. | 42.1372300,1.9311000 | 411666 | 4665566 | 08299 | Vilada | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72557-foto-08299-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72557-foto-08299-181-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas Sala. INSITU S.L. | Prudenci i Aurora Bertrana | Tot el fons Bertrana dipositat a la UDG ha estat digitalitzat i és consultable a la xarxa. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72560 | Font de Cal Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-sabater | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. | XX | Ha estat parcialment refeta a mitjans dels 2000. | Font localitzada a l'inici del c/ de Mossèn Joan Aymerich, ubicada al costat de la casa de cal Sabater i per sota de la casa de cal Viñas. La font consta d'una pica feta de pedra, de base quadrangular, i el desguàs enlluït amb morter lliscat. L'element principal de la font és la gran llosa repicada i rematada amb punt rodó al centre de la qual hi ha l'aixeta. Actualment està connectada a la xarxa d'aigua municipal, no obstant això, originalment prenia l'aigua d'un pou ubicat al costat de la font. | 08299-184 | C/ de Mossèn Joan Aymerich | Històricament el municipi de Vilada havia estat un punt d'estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d'elles considerades medicinals. La font cal Sabater no correspon al grup de fonts sulfuroses i de més tradició del poble. No obstant això, constituiria un altre punt d'aigua dels diversos que envolten la concentració més antiga de cases del nucli al voltant de la parròquia de Sant Joan. Tal com descriuen Soca i Rumbo, algunes fonts es troben prop o enmig del nucli de població o d'altres indrets habitats, i algunes d'elles varen rebre una atenció especial durant el primer terç del segle XX, especialment durant la Segona República, quan degut a les noves exigències sanitàries es van arranjar convenientment. | 42.1369100,1.9319100 | 411733 | 4665529 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72560-foto-08299-184-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72561 | Cal Pep Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pep-xic | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. | XX | La pintada uniforme de la façana ha amagat l'ús estètic del maó en alguns punts de la casa com les porxades. | És un edifici modern eminentment residencial. L'edifici disposa d'una planta en forma de T i està constituïda per planta baixa, pis i golfes. La façana principal la trobem orientada a migdia. En dita façana hi trobem l'element arquitectònic més destacat. Es tracta d'un porxo i terrassa porxada amb barana balustrada feta de maó situats a la planta i pis que donen sortida coberta a migdia. Les altres tres façanes, totes elles llises, presenten finestres rectangulars iguals entre elles, totes decorades amb rajola vidriada blava a mode d'ampit. Les finestres són molt estilitzades i destaquen per la sensació de verticalitat que transmeten: obertures molt estretes i allargades, teulades inclinades, colors molt crus, etc. Un darrer element interessant de la casa és la coberta. El perímetre de la casa està cobert per un atractiu ràfec d'obra decorat. A més a més, presenta unes grans pinyes ceràmiques que sobresurten per sobre el carener. | 08299-185 | C/ Teodor Miralles 61 | La casa és del primer terç del segle XX. Segons documentació oficial és de l'any 1929. Tal com descriuen Soca i Rumbo a la memòria del Mapa de Patrimoni de l'any 2002, cal Pep Xic i la Torre Blanca (o cal Reguetó) van ser en origen, i encara són, dues cases residencials de caràcter senyorial situades al nucli urbà de Vilada. Encara que es troben força separades l'una de l'altre, tenen en comú el seu estil constructiu, car totes dues, juntament amb cal Climent, van ser projectades per Teodor Miralles i Soler cap a 1930. Segons expliquen Costa i Tort, era propietat d'un dels molts germans Ferrer, la majoria dels quals es dedicaven als negocis tèxtils. Van ser els primers a continuar de manera moderna l'antiga tradició dels paraires. | 42.1376700,1.9351200 | 411999 | 4665610 | 1929 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72561-foto-08299-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72561-foto-08299-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La casa es troba envolta per un jardí molt treballat i adaptat al lleure i a l'esbarjo. El perímetre de la parcel·la és curiosament triangular. Al vèrtex hi trobem un portal d'entrada fet d'obra decorat amb dos pilarets i reixa central de forja. Al sector nord hi ha un cobert petit també de maons. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 72563 | Cafè Pirinenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafe-pirinenc | SOCA, I. El cinema a Borredà i a Vilada, L'Erol, núm. 51, estiu-tardor, pàgs. 39-41. 1996 COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. (2003): Vilada i la seva rodalia : guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. BCN BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | La pintada uniforme de la façana ha amagat l'ús estètic del maó en alguns punts de la casa com les porxades. | L'antic cafè Pirinenc es troba ubicat al centre del nucli de Vilada, just sota la plaça de l'Ajuntament i al peu de la Carretera C-26 al seu pas per Vilada on rep el nom de c/ Teodor Miralles. Es tracta d'un edifici sobri del primer terç del segle XX el qual estava planificat a l'estil dels casinos i ateneus populars de l'època. Edifici de planta rectangular, disposa de planta baixa i pis. La coberta és a doble vessant amb el carener orientat d'est a oest. La façana principal és la façana de migdia. A la planta baixa s'organitzen dues parelles de grans finestrals rematats amb punt rodó amb un espai llis central que originalment era utilitzat per col·locar publicitat. La distribució del pis és similar i disposa de dos parells de grans finestrals de marc rectangular i un espai central buit. Les quatre obertures són portes que donen accés a un gran balcó continu amb barana de forja de barrots de secció quadrada. Tots els marcs originals de portes i finestres estan acabats amb maó per oferir un acabat més estètic. L'edifici és de pedra tot i que estava arrebossat. La posició de l'edifici i l'adaptació al terreny n'augmenta la singularitat perquè no hi ha un accés interior entre pisos. A la façana est, una graonada de pedra dóna accés a una porta amb arc de mig punt (ara tapiada). A sobre la porta un gran finestral rectangular il·lumina el pis. La façana de ponent és possiblement la més singular. A llevant també hi trobem una segona porta amb arc de mig punt. El desnivell entre carrer i plaça se salva amb unes escales de pedra adossades a la façana (llevant) exterior a través de les quals s'accedeix a la plaça de la vila. Al capdamunt de les escales hi trobem una segona porta de marc rectangular que dóna accés al 1r pis a peu pla des de la plaça. I l'element més singular és un pas elevat que sobrevola per damunt les escales i obre un segon accés a l'interior del pis des de la plaça. La façana nord no disposa d'elements d'interès. L'interior de l'edifici es caracteritza per ser dues grans sales obertes sense gairebé cap compartimentació. | 08299-187 | C/ Teodor Miralles 33 | Tal com descriuen Soca i Rumbo en la memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada de l'any 2002, sembla que la seva construcció es finançà a partir d'una subscripció popular d'accions, encara que, uns anys més tard, quedà només en mans dels accionistes majoritaris. Té una planta més o menys rectangular. La seva estructura ja deixa veure que no ha estat mai un edifici destinat a l'habitatge, sinó a diversos usos socials. El local ha acollit diverses entitats des de començament de segle i s'hi han portat a terme diverses activitats, especialment al primer pis, que va ser durant molts anys utilitzat com a cinema, amb el nom de Cine Pirenaico (més endavant anomenat Cine Picancel). Les entitats que hi van tenir la seu van ser el Centro Moral Recreativo Viladense i, posteriorment, l'Ateneu Nacionalista de Vilada. La planta baixa, sembla que s'ha utilitzat sempre com a cafè. Fins fa ben pocs anys el local del cafè, mantenia un estil tradicional i pintoresc, però en morir Joan Ferrer, l'últim cafeter, l'establiment es tancà. Al tombant de segle XXI, el primer pis va ser habilitat per l'Ajuntament de Vilada com a casal de gent gran i centre cívic, i la planta baixa hi ha instal·lat el dispensari mèdic. Segons expliquen Costa i Tort, a Vilada hi havia dos bàndols: els Cacics i els Esquerdats. 'Ja ho hem vist en parlar de construccions anteriors: Vilada no era el típic poble muntanyenc només de pagesos i pastors, sinó que hi havia un important proletariat que treballava el tèxtil al bosc. A més caldria afegir-hi els homes que per misèria, per no haver d'anar a fer el soldat o per assegurar-se la subsistència, feien de miners a la Nou i a Fígols. Per tant, la conflictivitat social i l'enfrontament entre els proletaris i el grup dominant estaven assegurats. No és estrany, doncs, que malgrat que Vilada mai no hagi arribat als mil habitants, tingués dos metges i dos cafès, i fes dues festes majors. El cafè de Baix, avui tancat, era el dels Cacics. Estava al costat de Cal Vinyes'. En el treball de Botella MR ens descriu que el Dr. Soler i Daniel també era un home posat en política, va ser Secretari General de la Lliga Regionalista. 'En els anys en què en Soler va venir a Vilada la situació política començava a despertar consciències entre el jovent del poble que ja sabien de lletra i els diaris arribaven amb certa regularitat; els joves tenien criteri i opinaven sobre la situació del país. Això va fer que es creessin dos bàndols: els Cacics i els Esquerdats, els cacics eren els partidaris de la família Ferrer (Beps) i els esquerdats eren els partidaris del metge Soler. Estaven tant partits que inclús van arribar a fer dues festes majors alhora, els cacics ballaven a la sala que hi havia darrere el cafè de baix o cafè Picancel on després i durant molts anys va ser cine del poble, i els esquerdats feien el seu sarau darrere cal Gep, en una placeta que hi havia on ara hi ha la capella de Fàtima. En Soler va promoure la construcció del Casal Pirinenc, va ser una obra d'iniciativa popular. Les famílies compraven títols de propietat segons les seves possibilitats econòmiques; primer es va construir la part de baix que fou on s'ubicà el cafè Pirinenc i amb el temps es féu la segona fase, al pis de dalt, amb una sala polivalent. El 1921 es va fundar l'Ateneu Democràtic Nacionalista de Vilada, presidit pel Soler i Daniel, volia ser una entitat d'àmbit cultural'. | 42.1369500,1.9313300 | 411685 | 4665534 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72563-foto-08299-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72563-foto-08299-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72565 | Trinxeres del serrat del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-del-serrat-del-carme | XX | Parcialment tapada i coberta de vegetació. | Línia de trinxera situada a l'extrem oest de la carena de la Solana per sobre la casa de cal Bars, orientada a sud-oest. Des d'aquest punt es té bona visibilitat de l'entrada oest del poble. L'entrada oest del poble va estar fortificada tant per la zona nord on ens trobem, també al voltant del serrat del Carme sobre la Coromina, com per la zona sud de la carretera, a la carena del Bosc del metge Soler, a l'altre costat de barranc. En aquest punt s'ha pogut identificar un mínim de dues línies de trinxera. Es tracta d'una trinxera petita que no va arribar a entrar en funcionament. Consisteix en una senzilla rasa de profunditat variable, estimem que d'1 metre de profunditat, tot i que està parcialment coberta de vegetació. La línia, que ressegueix el marge del barranc mantenint la cota, marca en si mateix un zig-zag clàssic. | 08299-189 | Sector oest. Carena del serrat del Carme | Línia de trinxeres feta pocs dies abans que les tropes franquistes entressin a Vilada, els primers dies de febrer de 1939. Va ser construïda per algunes lleves de veterans que anaven per davant la retirada i s'ocupaven d'aquest tipus de tasques. L'arribada del front al poble va ser molt ràpida. Alguns testimonis orals parlen que la nit abans de l'entrada dels franquistes al poble s'albiraven les fogueres dels soldats franquistes acampats entre Bertrana i la Sala. Altres testimonis orals parlen que abans de l'entrada es va rebre un petit bombardeig d'artilleria i algun obús va caure al voltant de cal Manel. Al voltant de Villa-rosa i cal Tuníc és on estava previst que s'instal·lés l'artilleria republicana segons el pla per aturar el front dos o tres dies a Vilada. No obstant això, l'avenç nacional per la zona de Prats de Lluçanès va fer perillar la posició republicana a Vilada, i davant la possibilitat de quedar encerclats, van decidir no esperar als franquistes al poble com estava previst i seguir amb la retirada. No es documenta enfrontaments a l'entrada del poble, possiblement, per la ràpida i desorganitzada retirada republicana. Alguns fets destacables dels dies de l'arribada del front a Vilada van ser: per una banda, la voladura dels ponts del Sofre, la Coromina i cal Pei per part de l'exèrcit republicà en retirada. I per l'altra, les morts del peó caminer i veí del poble, Pere Soler Pajerols, i del secretari del poble Dídac Barrios Aymerich. Pajerols morí el dia 9 de febrer de 1939, segons sembla per testimonis orals, després d'agafar una granada de mà trampa que havia estat deixada a punt per explotar. Una segona granada va ser localitzada el mateix dia a la cruïlla de Vila-rasa (feta explotar sense conseqüències). Barrios, que era el secretari republicà del poble, sembla que fou assassinat per uns guàrdies d'assalt en retirada el dia 24 de gener de 1939. | 42.1426400,1.9206800 | 410813 | 4666177 | 1939 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72565-foto-08299-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72565-foto-08299-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72566 | Fàbrica de Guix del Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-guix-del-pradell | PICAS J., La fàbrica de guix de Pradell (Vilada). Revista l'Erol núm. 92 (p. 20-22). 2007. | XX | Explotació desapareguda. | La fàbrica de guix del Pradell és un aflorament de mineral de guix, a la part nord de la finca de Pradell, que fou convertit en una petita explotació industrial per transformar-lo en material de construcció. El lloc era força inaccessible i per buscar un emplaçament per a la fàbrica que fos de fàcil accés per als camions que havien de transportar els sacs de guix i al mateix temps que també fos senzill de portar-hi la matèria primera, a part dels forns i la pedrera, també es va dotar la instal·lació d'un telefèric de 300 m. aproximadament. Actualment queden poques evidències de l'explotació. La pedrera (terme de Borredà), algunes estructures i restes del forn. A continuació recuperem un resum de la descripció completa de l'explotació feta per Josep Picas i publicada a la revista l'Erol. 'L'arrancada de mineral de l'aflorament de roca es va fer mitjançant explosiu. L'explosió arrencava una quantitat de mineral suficient per a una o dues cuites. El material es carregava a una vagoneta que circulava sobre via un centenar de metres fins a arribar a l'estació superior d'un petit telefèric. El telefèric, que tenia uns tres-cents metres de llarg, era de tipus bicable. L'estructura era de pilones de fusta (de pins sense polir) que suportaven a la seva part alta dos cables d'acer de 16 mm de diàmetre que es fixaven a cada extrem a una estructura de fusta amb pedres que feien de contrapès dels cables. A cada un d'aquests cables s'hi penjava, mitjançant unes rodes, una vagoneta de fusta amb una capacitat de mig metre cúbic, i de cada una d'elles en sortia un altre cable d'acer, més prim, que feia la funció de cable tractor. A la part superior de la instal·lació hi havia un tambor doble, que enrotllava en una part un dels cables tractors, mentrestant en l'altra part, es desenrotllava el cable tractor de l'altra vagoneta; així, quan una vagoneta baixava carregada, feia pujar l'altra que era buida. Hi havia un sistema de frenada que regulava la velocitat. Quan les vagonetes arribaven a la part de baix, tocaven en un dispositiu i s'obria la tapa que hi havia a la part de sota; la pedra queia a terra. Aquesta tapa la tancaven quan la vagoneta tornava a dalt, i així s'estalviaven la presència d'un home a la part de descàrrega. El forn era situat al marge de sota on descarregaven les vagonetes, així la pedra descarregada ja era a prop d'on s'havia de col·locar. Era fet de totxos, amb una obertura a la part inferior, on es posava la llenya (extreta del bosc de l'entorn) per alimentar el foc. Dins el forn, es col·locava la pedra a mà, una a una, deixant espais entremig perquè hi circulés bé l'escalfor que produïa la llenya que es cremava a la part de sota. Habitualment s'encenia al vespre, així s'aprofitava la nit per fer la cuita, sota responsabilitat d'un home. La pedra cuita es molia en un molí de martells accionat amb un motor de benzina, aprofitat d'un automòbil. El guix mòlt, mitjançant un 'visenfi' accionat pel mateix motor, es traslladava a un dipòsit que a la part posterior tenia una caixa amb dues comportes, una a dalt i una a baix. El transport dels sacs de guix es feia amb camions, motiu pel qual es va prolongar la carretera que anava a la casa de Pradell fins al peu de la guixera.' | 08299-190 | Sector Gardilans. Nord de la casa de Pradell | Acabada la Guerra Civil, Francisco Picas 'Francisco de ca la Montserrat', va decidir posar en funcionament una petita explotació de guix a cel obert. Tot el disseny i construcció d'aquesta fàbrica de guix van ser fets pel Francisco, amb l'ajuda del ferrer de Vilada 'el Pepet de cal Martines', i d'un grup reduït de treballadors. Hi treballaven entre 8 i 10 homes, i l'any 1956 cobraven 9 pessetes alhora, que era més que a la fàbrica. En els orígens d'aquesta indústria no es disposava de molí per moldre la pedra, per tant, es carregava en camions i es duia a moldre a un molí de Berga on s'acaba el procés. En la darrera etapa, la transformació es va traslladar a una petita nau construïda a tocar de la carretera C-26 al peu de la cruïlla de la casa de la Coromina. | 42.1433000,1.9644200 | 414428 | 4666206 | 1940-60 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72566-foto-08299-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72566-foto-08299-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Un exemple de la diversitat industrial del terme. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 72567 | Cal Barbetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barbetes | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. 2002. Diputació de Barcelona. BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | L'edifici de cal Barbetes consta de dos cossos oposats, que formen un angle recte. Possiblement. La seva disposició segurament es deu a l'intent d'adaptació al pas de la carretera. Juntament amb l'hotel Picancel, construït pocs anys abans, cal Barbetes manté un estil i similituds constructives, especialment en la utilització dels seus materials, bàsicament de pedra molt polida i ben disposada. L'edifici de cal Barbetes consta d'una planta baixa, sobre la qual s'aixequen tres pisos més. Es un edifici força modern, acabat de construir el 1928. La façana principal és la que trobem a migdia amb continuïtat a la façana de llevant. A cada planta trobem repetida la mateixa distribució d'obertures, alternant-se balcons, amb finestres quadrangulars i balcons d'ampit. Als balcons hi podem observar baranes de forja amb motius geomètrics. Només divergeixen de l'estil angulós de les obertures de la façana, les finestres ubicades en un petit tram de transició de la façana en les quals hi ha disposada una filada a totes les plantes d'una finestra rematada amb punt rodó a la planta. La coberta és plana amb un gran terrat i barana de ferro. Les façanes de ponent i tramuntana no disposen d'elements d'interès i es caracteritzen més com a façanes de distribució de serveis de l'edifici i per tenir unes galeries cobertes exteriors a cada pis. | 08299-191 | C/ Teodor Miralles 15 | Tal i com apunten Soca i Rumb a la memòria de l'any 2002, cal Barbetes, juntament amb l'edifici de l'Hotel es van bastir en un indret on hi havia hagut una modesta casa pairal, tal com mostren les fotografies de començament de segle, coneguda com la casa de la Fonteta, de la qual, molts dels seus materials van ser aprofitats. La construcció la van portar a terme els germans Marginet, per encàrrec de Ramon Camprubí, àlias Barbetes. Tanmateix, el projecte de l'edifici el va fer l'empresari Teodor Miralles i molts dels materials, com els totxos o els mosaics, també es van fabricar a la casa de la Farrera, de la seva propietat. Cal Barbetes ha estat sempre un edifici d'habitatges, tret d'un període en què va ser utilitzat com a sanatori del metge Àngel Soler. Darrerament, s'han portat a terme algunes reformes als pisos superiors de l'edifici que han modificat la configuració estructural dels interiors. També l'exterior, sobretot les façanes, s'han vist afectades i en alguns punts s'hi nota certa deixadesa (p. e. cables penjant o la cornisa mig caiguda). Cal fer notar que actualment la denominació de cal Barbetes no s'empra, però hem considerat adient deixar-ne constància. En alguns casos es fa referència a la Sucursal, però només per referir-se al bar- restaurant que hi ha als baixos. En el treball de Botella MR ens descriu que l'any 1916 va aparèixer a Vilada un metge jove acabat de llicenciar, n'Àngel Soler i Daniel, fill i nét de metges originaris de cal Tuníc. El doctor Soler quan cursava quart de medicina va contraure la tuberculosi pulmonar i això el va influir a interessar-se per la tisiologia. Més tard va fer construir la casa Villa-rosa, on creà un sanatori antituberculós que donà molta rellevància al poble; es diu que tenia uns quaranta llits repartits entre Villa-rosa i els pisos de cal Barbetes (pisos de l'hotel). | 42.1370600,1.9297600 | 411555 | 4665548 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72567-foto-08299-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72567-foto-08299-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72569 | Placa homenatge Bertobillo, Puertas i Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-homenatge-bertobillo-puertas-i-vilella | VVAA. Seguint els passos de la Guerrilla. Ed. Unió de Grups Excursionistes Llibertaris i Centre d'Estudis Josep Ester Borrà. 2017. VVAA. Lluites secretes: testimonis de la clandestinitat antifranquista / Grup d'Etnografia dels Espais Públics de l'Institut Català d'Antropologia ; Barcelona. Universitat de Barcelona, Publicacions i Edicions, DL 2012 | XX | La vegetació està ocupant tot l'espai. | Placa d'homenatge en el punt on foren trobats els cadàvers de Joan Vilella, José Puertas i José Bertobillo. A la plaça s'hi pot llegir: en record dels companys: 'José Bertobillo i José Puertas, miners de Fígols. I Joan Vilella, pagès de Sta. Eugínia. Capturats i torturats durant tres dies per la Guàrdia Civil i finalment assassinats. A l'empara de la Llei de Fugues. El 14 de novembre de 1949. Ni oblidem, ni perdonem. Marxa-homenatge als maquis. Moviment llibertari. Vilada 23-VIII-2004.' | 08299-193 | Sector oest. Antiga carretera de Vilada-Berga. Barranc entre Bertrana i Puigmorer | El 10 de novembre de 1949 van detenir prop d'una vintena de persones a Berga acusades de col·laborar amb la guerrilla anarquista. El dia 14 van assassinar-ne a tres. Es tractava de: Joan Vilella, el Moreno, pagès de Santa Eugínia, Josep Puertas, treballador de Fígols, Josep Bertobillo miner de Fígols. Aquests tres berguedans van ser torturats durant tres llargs dies i finalment foren assassinats a mans de la Guàrdia Civil, qui els va aplicar la tristament cèlebre «llei de fugues». El motiu de l'assassinat era haver col·laborat amb la guerrilla anarquista, amb els grups del Massana, l'única resistència al franquisme en aquella època a la comarca. A Bertobillo i Puertas els van aplicar la llei de fugues i els van executar amb un tret al cap de matinada. Al costat d'ells dos possiblement ja hi havia el cos mort de Vilella, víctima de les tortures policials. Contemporàniament s'ha fet alguns actes singulars per recuperar la memòria dels tres assassinats. Des de l'any 1997 s'ha celebrat la Marxa-Homenatge als Maquis (Berga-Pedret- Les Canals de Sant Miquel- Santa Eugínia- Pedret- Berga) i en el context d'aquest itinerari entorn a alguns dels punts d'interès vinculats a l'activitat dels maquis de finals dels anys 1940, l'any 2002 es va col·locar dita placa. Posteriorment, l'any 2014, en commemoració del 65 aniversari de l'assassinat, Centre d'Estudis Josep Ester i Borràs, organitzà un acte d'homenatge a la Plaça de les Fonts, espai on havia estat ubicada l'antiga caserna de la Guàrdia Civil de Berga i on van ser torturats Puertas, Vilella i Bertobillo. | 42.1307600,1.9093100 | 409856 | 4664870 | 2002 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72569-foto-08299-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72569-foto-08299-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72577 | Ca l'Hermano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhermano | XX | Es tracta d'una casa d'aire senyorial transformada al primer terç del segle XX a partir d'un antic mas. La casa de ca l'Hermano es troba actualment a tocar de la carretera C-26 al seu pas per l'interior del nucli de Vilada on rep el nom de C/Teodor Miralles. Originalment però, es trobava a tocar del camí a Borredà. La casa pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes. Amb la reforma dels anys 40 els baixos van perdre el seu ús agrícola. El 1r pis es va convertir en planta noble i el 2n en pis del servei. Actualment s'han convertit en pisos independents. La coberta és de teules a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers el sud. Les façanes actuals de la casa mantenen l'estat amb el qual es va deixar la reforma de la casa als anys 40. Les característiques principals són un arrebossat pintat de color blanc general, i l'ús de prefabricats de ciment simulant carreus de pedra per emmarcar i embellir totes les obertures dels baixos i planta noble. La façana més destacada és la façana de migdia, a la qual podem observar que les finestres del 2n pis estan disposades asimètricament a l'eix vertical de la casa amb dos grups de 3. A orient amb punt rodó i rectangulars a ponent. A les golfes, aquí si centrades a l'eix vertical de la casa, trobem una sèrie de tres finestrons decorats amb un aplacat de ciment com l'utilitzat als baixos, i totes elles rematades amb arc de mig punt. L'únic element original de l'antic mas present visible exteriorment a la casa és la porta d'entrada original la qual encara conserva carreus i llinda de pedra sorrenca amb la inscripció de la data 1824 dividida per un cristograma al centre. Dues finestres de nova obertura flanquegen la porta. A la planta baixa hi ha una segona entrada, apte per una tartana o vehicle, decorada amb l'aplacat de ciment que el corona un arc rebaixat. El garatge disposa de dues finestres quadrangulars que el flanquegen. En qualsevol cas l'element més destacat de tot l'edifici és un gran rellotge de sol ubicat entre el 1r i 2n pis i que condiciona la distribució asimètrica de les obertures a partir de l'eix central de la façana. A la resta de façanes hi podem observar diferents finestrals mantenint l'estil estètic i arquitectònic en funció de si és 1a o 2a planta. La casa disposava d'una escala exterior a la façana nord, que fou eliminada amb la construcció de la carretera. | 08299-201 | C/ Migdia núm.1 | L'activitat ha estat històricament agrícola però amb la particularitat que també ha sigut estanc des de mitjans de segle XIX. Les característiques del mas no variaven gaire dels seus paral·lels a la zona. Documentalment, ja trobem citada la casa de ca l'Hermano al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de ca l'Hermano, com a propietat de Vicens Viñas. En documentació més recent, de mitjans del s. XIX (1840) relatiu a les finques rústiques presents al poble de Vilada dipositat l'ACBR es descriu una peça de terreny anomenada l'era de ca l'Hermano que afronta a orient amb la casa de Josep Viñas, a migdia amb el paller, a ponent i nord amb les terres del venedor Josep Prat i Canal i el camí real a Borredà. La casa de ca l'Hermano fou venuda després de la Guerra Civil Espanyola a l'amo de la fàbrica de xocolata Sultana, Sebastià Guitart. Guitart va efectuar la gran transformació i reforma gairebé completa de la casa a un casal senyorial i benestant. Guitart fou propietari de la finca fins que passar a mans d'Agustí Montalt i Costa a mitjans dels 60 fruit de la fallida empresarial de Xocolates Sultana. Posteriorment la família Viñas va recomprar la casa al mateix Montalt. | 42.1367500,1.9319900 | 411739 | 4665512 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72577-foto-08299-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72577-foto-08299-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La casa disposa d'un pati / jardí tancat per un mur de pedra. El jardí disposa de dues d'entrades. Pel costat de ponent, l'entrada noble a la casa amb un gran portal. A llevant, un portal més senzill amb reixa de forja que dóna accés als vehicles de la casa mitjançant. El pati interior es troba a diferents nivells alternant-se espais verds amb enllosat de pedra. La casa disposa d'un pou exterior, ara amb funcions decoratives, fet amb un gran brocal de pedra i arc de ferro forjat. El pou està connectat interiorment a la casa amb una atractiva font decorativa feta de rajoleta de valència decorada. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/