Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72401 | Serra de Picancel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-picancel | <p>GENERALITAT (1996: 152). SANTAMARIA (1935: passim). SOCA (en curs: s. p).</p> | L'estat de conservació és bo, però caldria controlar i delimitar el transit rodat, sobretot a les motocicletes, que causen importants erosions en els camins tradicionals. També seria convenient planificar i ordenar al màxim l'activitat silvícola, per tal que sigui compatible amb la seva conservació. | <p>És una serralada prepirinenca típica, formada per relleus conglomeràtics alternants, amb freqüència variable, amb gresos. Esdevé un flanc de divisió entre l'Alt i el Baix Berguedà, en contacte amb les conques i altiplans de la Depressió Central catalana. Aquest fet es reflecteix en els paisatges que formen aquest espai natural, fet que el diferencia de la resta d'espais de la seva subunitat. La serra és formada per relleus conglomeràtics molt trencats i valls molt tancades i profundes que han permès un excel·lent grau de conservació d'alguna de les seves raconades. La part septentrional queda força protegida de les intrusions humanes gràcies al pantà de la Baells. El paisatge és essencialment forestal i hi predominen les coníferes. Hi són especialment representats la major part de paisatges mediterranis del país de les rouredes seques (Quericion pubescentis-petraeae), sovint transformats en pinedes de pinassa (Pinus nigra) i/o pi roig (Pinus sylvestris). En alguns indrets, però, es conserven interessants bosquines mixtes de caducifolis refugiats en algunes barrancades o fondals poc alterats. De fet, el conjunt de l'espai es troba enmig dels municipis de Cercs, la Quar i Vilada. D'aquest darrer n'ocupa unes 532 ha, de les 22445 que té en total. Dintre d'aquest espai s'hi poden comptar nombroses masies i també el monestir de Sant Pere de la Portella.</p> | 08299-25 | Part medirional del terme de Vilada | <p>La serra de Picancel ha estat sempre un espai completament lligat a l'activitat humana de la zona. La documentació dels segles X i XI ja ho deixa ben palès: camins, estrades, artigues, masos... En aquesta època el territori ja estava completament delimitat i qualsevol accident geogràfic quedava consignat a la documentació amb un topònim o l'altre. Malgrat tot, enlloc no apareix el topònim Picancel, que sembla ser creat artificiosament i introduït al segle XIX. Durant la resta de l'època medieval i fins a l'actualitat l'activitat antròpica a la zona ha anat en augment i s'ha diversificat. Darrerament també és un lloc de lleure: escalades, rutes a peu, investigació... Però bàsicament manté el seu caràcter d'explotació forestal. El caràcter eminentment silvícola de l'espai fa que d'acord amb l'article 10 de la Llei 6/1988 forestal, dins del seu àmbit hi hagin de tenir prioritat la redacció de plans de producció forestal. Darrerament s'ha inclòs dins del Pla Especial d'Interès Natural. L'estat de conservació és bo, però caldria controlar i delimitar el transit rodat, sobretot a les motocicletes, que causen importants erosions en els camins tradicionals. També seria convenient planificar i ordenar al màxim l'activitat silvícola, per tal que sigui compatible amb la seva conservació.</p> | 42.1148300,1.9342600 | 411896 | 4663075 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72401-foto-08299-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72401-foto-08299-25-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-23 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | La pràctica totalitat de l'espai és privada i de propietaris diversos. Cal esmentar també que a Vilada hi ha delimitació del sòl urbà. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 72407 | Pont del Doro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-doro | XX | L'aigua de l'embassament erosiona progressivament tots els seus elements, sobretot en les continues pujades i baixades de nivell. | El Pont del Doro, tal com es denomina, no és format solament per un pont, sinó per diverses infraestructures. Òbviament l'element central és el pont, però també cal fer esment de la presa contigua i de les seves canalitzacions. El pont va ser construït utilitzant una tècnica antiga, cosa que li donà una gran fermesa. Es constitueix per un gran arc, assentat a la roca pels seus dos extrems. No té ampit, sinó que comptava amb unes senzilles baranes metàl·liques, ara desaparegudes. La presa té uns 8 metres d'alçada i una forma corbada, que la distribueix en dos flancs, un en direcció nord-sud i un altre d'est a oest. En la seva època de funcionament podia embassar una quantitat molt gran d'aigua, però ara la sedimentació de terres ha cobert totalment la bassa. Des de la bassa, cap a la banda de ponent, marxa un llarg canal, durant almenys dos quilòmetres, superant l'orografia del terreny per mitjà d'aqüeductes i foradades. En alguns indrets s'hi poden observar encara les comportes de desguàs i els sobreeixidors. L'aigua era utilitzada per accionar la central hidroelèctrica ubicada sota de Bertrana. | 08299-31 | Sector sud-oest | La infraestructura va ser creada l'any 1926 per part del contractista i empresari Teodor Miralles i Soler, heus aquí la denominació de Pont del Doro. Possiblement, va ser ell mateix qui va projectar-lo, atès que havia adquirit molta experiència anys abans treballant al Canal d'Urgell. Inicialment el que es va projectar va ser la presa, per tal de poder embassar i canalitzar aigua cap a la central hidroelèctrica de sota Bertrana, també construïda aleshores. Però això plantejava un problema, ja que d'aquesta forma s'eliminava el pas cap a les Canals de Sant Miquel, que originàriament es feia per la llera del riu. Per aquest motiu va construir-se el pont. Com hem dit suara, la nova infraestructura permetia generar energia elèctrica, que es va fer arribar a Vilada el 1927. L'empresa subministradora era la Central Elèctrica del Margançol, propietat de Teodor Miralles, que suplia en bona part la que fins llavors es feia arribar des de la turbina del Molí del Camp del Bosc, propietat de Ferrer i Soler. Amb la construcció de l'embassament de la Baells es suscitaren alguns conflictes, car si l'aigua negava el Pont, també es dificultava el pas cap a les Canals de Sant Miquel. Hom va plantejar la possibilitat de fer un nou pont o passarel·la per superar l'aigua del pantà, però a la llarga quedà en un simple projecte. | 42.1273300,1.9260400 | 411234 | 4664472 | 1926 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Teodor Miralles i Soler | El Pont del Doro i les infraestructures adjacents són negades per les aigües del pantà de la Baells i només són observables en èpoques de secada, quan baixa la cota de l'aigua. És una de les úniques mostres d'arqueologia industrial del municipi. Convindria documentar l'indret, si més no a partir d'un reportatge fotogràfic. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72408 | Bosc del Metge Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-metge-soler | BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2017. No publicat. | XX | L'estat de conservació dels espècimens naturals és bo. A Mitjans dels anys 2000 s'havien degradat moltíssim els camins, els bancs i els marges empedrats. No obstant això, l'Ajuntament va arribar a un conveni amb la propietat i s'han efectuat algunes actuacions d'arranjament dels espais. S'ha instal·lat alguns travessers de fusta als camins que n'eviten l'erosió i l'aparició de reguerons. També s'han arranjat alguns dels bancs que es trobaven en mal estat, per bé que hi ha esllavissades que continuen sense arranjar-se, sí que s'ha retirat les que cobrien el camí principal. | El Bosc del Metge es troba en un turó allargassat, prop del nucli urbà de Vilada. En ell s'hi poden observar un bon nombre d'arbres, sobretot de fulla perenne, que no són propis de la zona, sinó que hi van ser introduïts artificiosament, la majoria damunt d'antics camps de conreu i pastures. En algun indret poden encara observar-s'hi les típiques barraques utilitzades pels pagesos per guardar-hi eines i altres utensilis. Un ample camí de ronda permet vorejar tot el turó, que al seu torn queda intercomunicat per camins secundaris. Alguns corriols també permeten arribar a algunes cases disseminades, com a cal Manel, cal Riera o Cal Teixidor. Successivament hom hi va trobant bancs de pedra i altres espais conscientment adaptats per al repòs i el lleure. Els vorals de molts camins són flanquejats per marges curosament empedrats. Es tracta d'un important punt de trobada i de passeig per a la gent del poble i també de fora. | 08299-32 | Sector nord-oest | Cap a mitjans dels anys 1920 el metge Àngel Soler Daniel construí a Vilada un sanatori per malalts de tuberculosi i altres malalties cardio-respiratòries. El centre era freqüentat, sobretot, per gent provinent de Barcelona, lloc on Soler exercia primerament i on també tenia el consultori. El sanatori es dividia en dos estatges, l'un situat a Villa-rosa i l'altre a cal Barbetes. Es va convenir, però, la necessitat que els malalts disposessin d'un indret on anar a passejar i a reposar, sense estar en contacte directe amb la resta de gent del poble. Soler va comprar el turó, va fer-hi plantar alguns arbres (molts no característics de la zona) i hi féu construir bancs i altres elements artificiosos. Cap a finals dels anys 1940 el sanatori deixà de funcionar. En el treball de Botella MR ens descriu que en terrenys de cal Tuníc i adjuntant-n'hi de comprats i bescanviats, en un turonet farcit de feixes i feixons, on la gent del poble que no tenia terra hi menava els seus hortets, el nostre home hi va plantar un bosquet amb diferents espècies de pins i d'altres arbres. Volia que fos un indret accessible perquè els malalts hi poguessin anar a fer salut i la gent del poble el va començar a anomenar el Passeig del Metge. Aquest és el llegat que ens ha quedat a Vilada del metge Soler, el passeig, els pins, el bosc, el bosquet, sempre del metge al darrera, o bé la muntanyeta com en deia ell, és l'indret ideal per anar a caminar o córrer sense haver de bregar amb els desnivells que envolten el poble. | 42.1333100,1.9258300 | 411225 | 4665136 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72408-foto-08299-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72408-foto-08299-32-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Àngel Soler i Daniel | A mitjans dels 2000 es van tallar uns grans xiprers a l'indret que donava entrada en aquest espai. La tala es va efectuar no arran, sinó a mitja alçada, cosa que ofereix molt mal aspecte. També es va arreglar part dels camins interiors i s'hi va col·locar una font ornamental de pedra a la plaça central. Posteriorment, també s'ha millorat els bancs del punt panoràmic situat sobre les cases de Cal Felip i Cal Riera. Les vistes de l'embassament de la Baells, el Picancel i la serra de Queralt són immillorables. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72410 | Serra del Catllaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-del-catllaras-1 | <p>VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. GENERALITAT (1996: 151).</p> | L'estat de conservació és bo, però caldria controlar i delimitar el transit rodat, sobretot a les motocicletes, que causen importants erosions en els camins tradicionals. També seria convenient planificar i ordenar al màxim l'activitat silvícola, per tal que sigui compatible amb la seva conservació. | <p>Es tracta d'un singular massís pre-pirinenc, situat a cavall entre el mantell del Pedraforca i el mantell de Vallfogona, a l'Alt Berguedà, i al sud de la Serra del Cadí-Moixeró. És un espai representatiu, geològicament, dels relleus calcaris mesozoics i eocens del Pre-pirineu oriental, si bé en algunes parts, són més abundants els sediments eocens i paleocens (gresos i conglomerats). Els vessants meridionals són força abruptes, mentre que els septentrionals són més suaus. La seva considerable amplitud altitudinal, en un espai relativament petit, permet enriquir la seva diversitat. L'espai és interessant en la seva estructura geomorfològica i per la presència d'alguns elements d'interès biològic. Els vessants de la serra i les seves valls internes presenten l'acció típica dels paisatges del Pre-pirineu: alzinar fragmentat, rouredes i pinedes. A les obagues també hi trobem fagedes amb sotabosc de boix, aquestes poc freqüents a l'Alt Berguedà. Tot i no ser un espai amb grans alçades, també compta amb prats i rasos culminals de caràcter subalpí. Hi destaca sobretot la presència de la flor de neu (Leontopodium alpinum), una espècie rara al país i protegida per la legislació a Catalunya. També hi són molt representades les comunitats rupícoles de mitja muntanya calcària, que són un conjunt d'espècies relictuals. La fauna de la Serra del Catllaràs constitueix una comunitat de transició entre els sistemes pirinencs i els més mediterranis, situats més al sud. Hom hi troba espècies ja al límit de les seves possibilitats, com el gall fer i la marta, tot i que conserva moltes espècies de gran interès com el cérvol. La Serra del Catllaràs ocupa un total de 5605 hectàrees, entre el Berguedà i el Ripollès, només 217 hectàrees afecten el terme de Vilada, concretament a la zona de Sobrepuny, Picamill i de la Creu de Roset.</p> | 08299-34 | Sector nord-oest | <p>La Serra del Catllaràs ha estat sempre un espai completament lligat a l'activitat humana de la zona. La documentació dels segles X i XI ja ho deixa ben palès: camins, estrades, artigues, masos... En aquesta època el territori ja estava completament delimitat i qualsevol accident geogràfic quedava consignat a la documentació amb un topònim o l'altre. En aquest espai s'hi poden documentar molts llocs habitats. Durant la resta de l'època medieval i fins a l'actualitat l'activitat antròpica a la zona ha anat en augment i s'ha diversificat. A començaments del segle XX s'hi van portar a terme activitats mineres. Darrerament també és un lloc de lleure: escalades, rutes a peu, investigació... Però bàsicament manté el seu caràcter d'explotació forestal. El caràcter eminentment silvícola de l'espai fa que d'acord amb l'article 10 de la Llei 6/1988 forestal, dins del seu àmbit hi hagin de tenir prioritat la redacció de plans de producció forestal. Darrerament s'ha inclòs dins del Pla Especial d'Interès Natural. Des de 1985 també s'intenta promoure la inclusió de boscos mixtos amb la reintroducció de l'avet i per la protecció de moltes espècies florals (arts. 9 i 10, Llei 12/1985, d'espais naturals).</p> | 42.1372200,1.9311000 | 411666 | 4665565 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72410-foto-08299-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72410-foto-08299-34-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-23 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72413 | Font del Vidrier | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vidrier | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. (2003): Vilada i la seva rodalia : guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. BCN | Convindria que tan el propietari com les institucions corresponents vetllessin per mantenir la font en condicions, especialment pel que respecta a la seva neteja. | La Font del Vidrier es troba a la riba esquerra del torrent del mateix nom. El brollador, d'aigua potable, és a uns dos o tres metres del torrent i ha estat convenientment arranjat. Hom ha condicionat, al costat del sortidor, alguns bancs per poder seure. La zona és al solell, però la vall on es troba és força profunda i la vegetació s'assimila més a la d'un indret bac: bosc mixt de pinasses i caducifolis amb un sotabosc bàsicament format per boixos. L'indret és tranquil i molta gent, sobretot de Vilada, aprofita per anar-hi a buscar aigua i reposar-hi una estona. Paral·lel al torrent i en direcció descendent s'obre un camí que permet arribar, després d'uns centenars de metres, a la Font de les Eres. Entre la font i el camí, poden observar-s'hi les restes d'unes senzilles construccions, la datació i la finalitat de les quals és difícil de determinar a simple cop d'ull, però que en tot cas no semblen molt antigues. En direcció ascendent el camí permet arribar a la masia de Comelles, ja en terme de Castell de l'Areny. | 08299-37 | Sector nord-oest | Tot i que l'activitat antròpica en relació a la font probablement és antiga, no n'hem trobat referències documentals. Els detallats capbreus del segle XVIII i els padrons de finques del segle XIX no l'esmenten. Però el topònim, relatiu al vidre i/o a la seva fabricació, i les indeterminades construccions properes sí que ens fan sospitar un ús bastant pretèrit, tanmateix difícil de datar. Sí que sabem, però, que a començament del segle XX la font s'havia convertit en un indret força concorregut, sobretot pels primers grups d'estiuejants que arribaven a Vilada. Algunes fotografies antigues ens ho acaben de confirmar. Fou arranjada parcialment l'any 1966 segons se'n desprèn de la inscripció feta al morter sobre el broc d'aigua. L'obertura d'una pista forestal a començament dels anys 1990 va fer desaparèixer el camí tradicional i, durant algun temps, l'aigua també deixà d'arribar al brollador. Més tard, l'indret s'arranjà parcialment. Actualment, es força visitat, sobretot per gent que hi va a buscar aigua. L'aigua de la font és molt apreciada pels veïns del poble, i hom li atribueix propietats saludables. | 42.1508100,1.9307200 | 411654 | 4667074 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72413-foto-08299-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72413-foto-08299-37-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | L'indret es va veure molt afectat per l'obertura d'una pista forestal, que va fer desaparèixer pràcticament la totalitat del camí i que va malmetre seriosament l'aqüífer. Per ara sembla que les aigües subterrànies han tornat a un curs normal i de la font torna a sortir aigua, que s'ha fet analitzar i és potable, però l'atractiu camí primitiu ja és irrecuperable. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72415 | Font de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larc-1 | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. (2003): Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. BCN BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | Seria convenient no abandonar les inspeccions periòdiques que es fan de les canalitzacions i del camí. | La Font de l'Arç es troba al costat d'un rierol que aprofita algunes torrenteres provinents de les Collades de la Clusa i de Sobrepuny. Generalment, pel rierol baixa molt poca aigua i només en èpoques força humides l'aigua hi discorre amb certa normalitat. La font es troba a la vessant d'una muntanya que dóna al solell i la vegetació dels entorns es compon de pinassa i de roures, amb un sotabosc de boixos i garrigars. Actualment la font no brolla en èpoques de secada, atès que l'aigua és conduïda per mitjà de canonades fins al poble de Vilada, on s'aprofita com a aigua potable. La font, doncs, s'ha convertit en un mer sobreeixidor, d'on només surt aigua quan aquesta hi circula amb excés. Enmig del tram per la qual és conduïda al poble de Vilada, prop de la masia de Roset, també s'hi ha construït un dipòsit per utilitzar en cas d'incendis forestals. El camí que mena a la font des de sobre la masia de Roset té un gran atractiu. Segueix les canalitzacions, soterrades a la major part de llocs, i com aquestes passa per una foradada, d'uns 6 o 7 metres, i també per diverses palanques alçades respecte del sòl natural. En alguns indrets el desnivell és força elevat. També s'hi poden observar diversos murs de contenció de pedra seca, on els carreus són disposats amb molta cura. | 08299-39 | Sector nord-oest | La Font de l'Arç possiblement es correspon a la que la documentació del segle XVIII cita en aquest indret com a Font de la Noguera, però no tenim prou notícies per poder-ho assegurar. En qualsevol cas, es tracta d'una font d'origen natural que des de fa anys és aprofitada pels pobladors del terme. El 1927 l'empresari Teodor Miralles va decidir canalitzar l'aigua i fer-la arribar al nucli urbà de Vilada, car segons els tècnics l'aigua era -i és encara- de molt bona qualitat. Miralles, per la seva conducció, va utilitzar tubs d'aire comprimit que ell mateix, com a contractista, havia fet servir en la construcció del Canal d'Urgell. Però per superar les característiques de l'orografia va ser necessari aixecar alguns passos elevats i obrir una foradada, coneguda encara ara com la Mina de l'Aigua. Des de llavors l'aigua de la Font de l'Arç ha estat un dels punts principals d'abastament d'aigua de la població. Per aquest motiu les canonades i el camí han estat arranjats en diverses ocasions. Les modificacions més importants van tenir lloc cap a 1970, però recentment se n'hi han realitzat altres. En el treball de Botella MR ens descriu que durant la dècada dels anys vint del segle XX, es va electrificar el poble i també es va fer la conducció de l'aigua des de les fonts de l'Arç i les Fontanelles. Aquí torna a aparèixer la família Miralles, en Teodor Miralles fill va ser l'empresari i artífex d'aquestes obres, també portà la llum a Borredà i durant molts anys l'esmentada família varen ser els propietaris de l'empresa que donava aquests dos serveis, cobrant els cànons corresponents. | 42.1522500,1.9132300 | 410211 | 4667252 | 1927 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Teodor Miralles i Soler | Potser caldria assegurar un pas mínim d'aigua cap al sortidor de la font, ja que en algunes èpoques tota la que hi arriba és conduïda cap al poble. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72424 | Gegants Vells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-vells | RUMBO (en curs: s. p). | XX | Els gegants vells de Vilada es conserven, en un magatzem municipal. Malgrat no surten gaire, s'ha modificat el seu emplaçament per garantir-ne la preservació. | Es tracta d'una parella de gegants abillats a la manera tradicional dels pagesos catalans en dia de festa. Ella vesteix faldilla florejada, davantal negre, brusa blanca i una espècie de xal o mocador negre sobre les espatlles i porta un ram de flors a la mà dreta. Ell vesteix faldilla i armilla negres, camisa ratllada i faixa vermella. Porta unes forques damunt l'espatlla dreta i una cadena a l'armilla insinua la presència d'un rellotge de butxaca. | 08299-48 | Nucli urbà, carrer Església, 29 | Fou a la segona meitat de la dècada del 1980 quan l'Ajuntament de Vilada, engrescat per una colla de veïns del poble, va decidir incorporar una parella de gegants a les seves manifestacions festives populars i tradicionals. L'obra fou encarregada a Jaume Estefanell, constructor de Sant Vicenç de Castellet, el qual construïa gegants de forma amateur. Estefanell va reaprofitar les mans dels gegants vells del carrer de la Pietat de Berga (talles de fusta massissa) per a la parella de gegants de Vilada, la qual cosa explica la seva desproporció vers la resta del cos i les testes. Els gegants vells de Vilada sortiren al carrer per la Festa Major del 1987? i a partir d'aleshores participaren en diverses celebracions a Vilada i a la resta del país, bàsicament en trobades de gegants, fins que el 1992 foren substituïts pels gegants nous. La voluntat de disposar d'uns gegants més ben elaborats, de faccions més agradables i proporcionades i que no presentessin tants problemes d'equilibri i balanç, foren les raons principals del canvi. Actualment, aquests gegants es conserven en un magatzem municipal. | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 1987 | 08299 | Vilada | Sense accés | Dolent | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Jaume Estefanell i colla gegantera de Sant Vicenç de Castellet | D'aquests gegants cal destacar-ne les mans, autèntiques talles de fusta massissa que foren aprofitades dels gegants vells del carrer de la Pietat de Berga i que cal datar-les pels volts de l'any 1963. | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72425 | Gegants Nous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-nous | MONTRAVETA (1997: 85). RUMBO (en curs: s. p). | XX | Es tracta d'una parella de gegants abillats a la manera tradicional dels pagesos catalans en dia de festa i que reprodueix la forma dels gegants vells. Ella vesteix faldilla estampada de color salmó, brusa blanca i corpinyo morat i porta un ram de flors a la mà dreta. Ell vesteix faldilla i armilla negres, camisa ratllada i faixa vermella. Porta unes forques damunt l'espatlla dreta i una cadena a l'armilla insinua la presència d'un rellotge de butxaca. Ell mesura 3'70 metres i pesa 40 quilos. Ella mesura 3'50 metres i pesa 36 quilos. | 08299-49 | Nucli urbà, carrer Església, 29 | L'any 1992, l'Ajuntament de Vilada va decidir substituir els antics gegants de la població, obra de Jaume Estefanell, a causa de la seva construcció amateur i no massa acurada, la qual cosa feia que els gegants vells fossin desproporcionats i tinguessin molts problemes d'equilibri i balanç. A més, els nous gegants havien de ser més ben elaborats i de faccions més agradables. Els seus noms, Miquel i Magdalena, tenen l'origen en les advocacions de dues esglésies romàniques del terme municipal. El mestre Artús Esteve va compondre la música que els acompanya. D'ençà de la seva estrena, el 23 de juny del 1992, per la Festa Major de Vilada, participen en les festes tradicionals del municipi i en nombroses trobades de gegants de les nostres contrades. Manel Casserras i Boix (Solsona, 1929- 1996), sastre de professió fou un dels més grans creadors d'imatgeria festiva de Catalunya. Després de començar en aquesta faceta amb els gegants de Solsona, Casserras va estendre la seva popularitat més enllà de les fronteres catalanes, fins al Japó. Actualment, el taller de la família Casserras ha esdevingut un dels centres més coneguts de construcció de gegants, tant per la seva gran qualitat artística com per la situació estratègica de Solsona, ciutat gegantera i un dels nuclis festius per excel·lència de Catalunya. És autor de la reconstrucció dels gegants vells de Solsona, autor dels Nous i de tota la comparseria vinculada al carnaval de Solsona, per destacar-ne només algunes. | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 1992 | 08299 | Vilada | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Manel Casserras i Boix | Aquestes figures es construïren per substituir les antigues i, en certa manera, les copien. | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72429 | Cal Climent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-climent | XX | És un edifici modern eminentment residencial. En general presenta una planta rectangular, alterada en algunes parts per elements que en sobresurten com la terrassa. L'edifici consta d'uns baixos i de dues plantes superiors. Els baixos han estat sempre utilitzats com a garatge de carruatges i, posteriorment, d'altres vehicles. Les dues plantes superiors sempre han estat destinades a habitatge. L'edifici és de pedra en la seva totalitat, per bé que algunes parts de les façanes són arrebossades. Presenta força elements decoratius, la major part coetanis a la construcció de la casa, com ho són les finestres. Hi té un protagonisme especial la terrassa de la façana de migdia, que s'aixeca damunt d'unes robustes arcades de pedra. És també interessant el jardí que envolta la casa, adaptat completament a l'esbarjo, i el portal empedrat i l'escalinata que hi donen accés des de la carretera. Per la banda nord de la casa també pot observar-se una curiosa construcció, semblant a un gabial zoològic, que en altres èpoques havia servit per tancar-hi els gossos de caça de la família. A una desena de metres de la casa, se n'hi aixeca una altra i una sèrie de coberts i estables. Aquesta segona casa havia estat la residència dels mossos i masovers de la propietat i, actualment, continua habitada durant tot l'any. En general, la casa destaca pel seu caràcter senyorívol. | 08299-53 | Nucli urbà, carrer Teodor Miralles, 11 | La casa la va fer aixecar l'empresari Climent Simón Aguilar, que es dedicava bàsicament a l'explotació forestal. Tanmateix, va ser dissenyada per Teodor Miralles, que també treballava com a projectista. Miralles va aplicar en aquesta i altres edificacions l'experiència adquirida en la construcció industrial, però per projectar cal Climent s'inspirà en les cases residencials de la Provença, al Sud de França. Climent Simón, a part de dedicar-se a la tala i contractació forestal, posseïa altres negocis, com una fonda situada al mig del poble. La casa aixecada al costat de cal Climent serví com a habitatge dels mossos i treballadors de l'empresa i els estables contigus a la casa, per guardar-hi les bèsties de bast utilitzades pel ròssec al bosc. La casa i els seus entorns van ser un indret de molta activitat, sobretot degut a les empreses endegades per Simón. Des d'aquest lloc la fusta era portada a la Baells, on es carregava al carrilet en direcció a Barcelona. Hom recorda també la celebració de multitudinàries festes en aquesta casa, especialment per Sant Antoni. En aquesta diada es convidaven tots els treballadors de la finca i altres persones a un ofici religiós i als àpats posteriors. La casa ressenyada en aquesta fitxa era la residència habitual de la família, però després de la mort de Simón, la resta de familiars s'instal·laren bàsicament a Barcelona i cal Climent esdevingué la seva segona residència. | 42.1357900,1.9295400 | 411535 | 4665407 | 1933 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72429-foto-08299-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72429-foto-08299-53-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Teodor Miralles i Soler (projectista) | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72430 | Camí-ral de Berga a Ripoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-berga-a-ripoll | NOGUERA (1990b: 235-238) SOCA (en curs: s. p.) | En molts indrets ja ha desaparegut per complet. En altres, sobretot si el tros de camí no s'utilitza, ja ha quedat engolit per la vegetació. En algunes parts a desaparegut a causa de les esllavissades de terra. | El camí-ral de Berga a Ripoll pot encara veure's en alguns indrets del terme, però en altres ha desaparegut per complet. Pel que evidencien les restes, sabem que aquest camí era empedrat en la seva totalitat. Però segurament només permetia el pas de vianants i de bèsties de bast, no de carros. Un dels indrets on més bé pot observar-se és sota de Bertrana i també prop de Pradell. A grans trets, el seu curs, en terme de Vilada, era el següent: una vegada passat el Pont de Miralles, el camí seguia la riba del Riu Margançol, fins a l'indret del Molí del Cavaller. Des d'allà seguia cap a un primer pont, que permetia superar el Torrent del Sofre. Anava després cap a l'aiguabarreig del riu Margançol amb la riera de Vilada on hi havia el pont de Vilada (sota l'actual fàbrica de teixits Alditex), des d'allà ja marxava en direcció a Borredà, encara que en arribar a la parròquia de Gardilans s'allunyava del curs del riu i s'apropava al seu veïnat. Cal fer notar que des del Pont de Vilada, marxava un ramal fins a l'incipient nucli urbà de Vilada, constituït en època medieval i moderna per l'església parroquial i, com a molt, mitja dotzena de cases al seu voltant. Des d'aquest reduït nucli urbà, el ramal continuava per una banda fins a Castell de l'Areny i, per l'altra tornava a enllaçar amb el camí-ral pròpiament dit de Berga a Ripoll. Els elements més destacables del recorregut són els ponts. El primer, és el de Miralles, a l'antiga parròquia de la Baells i ara cobert per les aigües del Pantà de la Baells. El segon es troba prop del Molí del Cavaller, era format per dues bases de pedra sobre les quals se sobreposaven unes posts de fusta que actuaven com a passarel·la. El tercer i més emblemàtic era el Pont de Vilada. Aquest darrer es troba actualment en ruïnes, però les bases conservades fan pensar que era tot de pedra, amb una gran arcada romànica o gòtica. | 08299-54 | Part central del terme de Vilada | La primera menció que tenim del camí-ral de Berga a Ripoll i, concretament, del ramal que marxava cap a Castell de l'Areny és de 1338: 'sub viam que pergit de Castel a Berga'. No obstant això, hem de suposar que el camí té un origen força anterior, molt probablement ja adquirí el traçat bàsic en època alt medieval. Els Usatges de Barcelona, del segle XII, ja deixen palès que els camins i carrerades eren de titulatitat reial, encara que passessin per dominis senyorials. Per aquest motiu entre la documentació de la Batllia General de Catalunya hom troba notícies relacionades amb el camí-ral de Berga a Ripoll. Sabem, per exemple, que els aiguats de 1660 varen deixar en molt males condicions els camins del Berguedà, especialment el que portava a Ripoll: 'paga a Esteve Pons, nuntio de Berga, per sos treballs de anar a portar un manament als cònsols de Vilada, manant-los adobassen lo camí que va de Berga a Ripol, ço és lo que tocava a lur terme'. El 1679 el Batlle General de Catalunya també obligà els batlles de Vilada, Pedret i Sant Salvador de la Vedella a arranjar el camí i els ponts de Pedret, Miralles, Vilada i de la Vedella. Durant la Guerra de Successió també es derruí i s'edificà de nou el Pont de Miralles. A mitjan segle XVIII, Joan Taverner i Ardena, comte de Darnius, deia: 'éste camino, hasta las Llossas, es desfilado y malo, pero de las Llossas a Ripoll es bueno y carretero'. El 1790 els regidors del poble responien a Francisco de Zamora: 'passa un camí-ral de Borredà, Ripol, Sant Joan [de les Abadesses]'. El camí deixà de ser la via principal cap a 1880, amb la construcció de la carretera de Montesquiu a Berga. Sols alguns trams s'han continuat aprofitant com a caminets secundaris o camins ramaders. | 42.1374500,1.9312800 | 411681 | 4665590 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72430-foto-08299-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72430-foto-08299-54-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Seria interessant pendre nota i fotografiar els indrets on encara queden restes del camí empedrat, per tal de poder obtenir una bona cartografia del seu recorregut. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72431 | Flor de neu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/flor-de-neu-0 | Malgrat tot, no es troben en abundància. | La Flor de Neu (Leontopodium alpinum), també coneguda com a Edelweiss, mesura de 5 a 30 centímetres d'alçada i està totalment recoberta d'una llanositat de color blanc. Té la tija simple i les fulles linealanceolades. Els seus capítols, molt petits i en nombre de 2 a 10, es troben a l'extrem de la tija i estan envoltats de 5 llargues fulles obertes en estrella. | 08299-55 | Serra del Catllaràs | Malgrat que d'antic la flor de neu era collida i assecada per ser venuda posteriorment, costum que es va copiar de la zona dels Alps, a l'actualitat aquest fet està prohibit per la llei. | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Aquest espècimen resulta molt rar a Catalunya, ja que només es troba a zones d'alta muntanya de la Vall d'Aran i de la serra del Catllaràs. Es tracta d'una espècie protegida per la legislació a Catalunya. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72469 | Avet del Parc dels Gronxadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-del-parc-dels-gronxadors | Avet situat al Parc dels Gronxadors, situat a l'extrem nord del Parc i que domina l'entrada oest del poble. L'avet és de grans dimensions, amb uns 20 m. aproximats d'alçada. Està isolat al mig del parc en una zona enjardinada. És l'arbre monumental més singular de l'interior del poble. Entorn del parc hi podem trobar alguns exemplars de pins, roures, alzines joves, així com una pinassa i alguns xiprers de grans dimensions. | 08299-93 | Parc dels Gronxadors | Va ser plantat a finals dels anys 1970. | 42.1368400,1.9299900 | 411574 | 4665524 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72469-foto-08299-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72469-foto-08299-93-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Per nadal s'il·lumina l'avet generant un gran efecte. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72498 | Jaciment de la Ribera de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-ribera-de-vilada | Jaciment de Vilada. Inventari Patrimoni arqueològic i paleontològic de la Generalitat de Catalunya. | Peix fòssil en el terme municipal de Castell de l'Areny. Presenta un bon estat de preservació. El punt de la troballa és d'edat Lutecià (Eocè mitjà, 40 a 48 MA), pertanyent la roca a la Formació Vallfogona, i tectònicament situat en el Mantell del Cadí. Aquesta formació és la mateixa del jaciment de Borredà, a on en els anys 80 paleontòlegs aficionats i estudiosos van recuperar una vintena de peixos fòssils al nord de Borredà, en la Formació Vallfogona. Dos d'aquests peixos estan exposats en l'Espai d'Interpretació de la Natura del Museu de Berga, estan la resta dipositats en el Museu Geològic del Seminari de Barcelona, a on foren cedits pel seu estudi. La Formació Vallfogona és una unitat al·lòctona del mantell d'encavalcament del Cadí, situada en el flanc sud del sinclinal de Ripoll. Aquesta formació consisteix en una successió de nivells decimètrics de calcàries amb laminació mil·limètrica, margues i gresos, que s'interpreta com turbidites (sediments d'esllavissades) de vora de conca marina, tenint la formació un gruix de 850 m en aquesta zona (Carrillo, E., 2012). Gaudant, J. & Busquets, P. (1996) interpreten els nivells de turbidites com sedimentació marina de poca fondària (>;100 m) propera la costa, i destaquen l'absència de restes de vida bentònica, mentre que hi ha presència de microfauna de procedència continental, fulles d'arbre i s'ha trobat una formiga: la fossilització dels peixos ha succeït en un solc turbidític de fons anòxic sense registre bentònic, i la presència de restes microfòssils continentals haurien estat aportades per les esllavissades. Gaudant, J. & Busquets, P. (1996) van determinar dos holotipus en el jaciment de Borredà: - Spratelloides eocaenicus nov. Sp. (Ordre Clupeïformes, Família Dussumieriidae, Gènere Spratelloides Bleeker) holotipus 25684 MGSB. - Gobius? Praecursor nov. Sp. (Ordre Gobioidei, Família Gobidae, Gènere Gobius Linné) holotipus 25678 MGSB. També troben peixos de l'Ordre Percifomes i Subordre Percoidei, però no poden progressar més en la seva classificació taxonòmica. La troballes a Borredà de peixos gòbids constitueixen les més antigues de la família Gobiidae del registre paleontològic. | 08299-122 | Ribera de Vilada. Al límit del terme municipal amb cal Xiu | El context del jaciment ens situa en un règim marí, una mica apartat de la costa, un xic profund, on l'aigua era mansa, o sigui d'un medi d'escassa energia. La costa, al moment del dipòsit dels materials que constitueixen el jaciment, era a uns quants quilòmetres al Nord, com a conseqüència d'una transgressió marina. La varietat de fòssils és molt gran. El maig de 2016 es rep en el SAP comunicació i consulta per e-mail de la Oficina del Patrimoni Cultural, Àrea de Presidència, de la Diputació de Barcelona (OPC-DIBA), sobre la descoberta d'un peix fòssil. | 42.1519200,1.9456000 | 412885 | 4667182 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72498-foto-08299-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72498-foto-08299-122-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72499 | Alzina dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-enamorats | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | Alzina (Quercus ilex L.), que es troba en un dels punts més elevats de la carena que travessa pel mig del Bosc del metge Soler. Es troba en una zona de bosc mixt humit en el qual la carena orientada d'est a oest, separa clarament el bac de tramuntana amb un bosc més clarejat al solei. Es troba envoltada sobretot de pi roig, els quals han crescut amb rapidesa i tapen una mica la presència de la seva copa. La capçada és una mica esclarissada pel que és habitual en aquesta espècie. L'arbre està molt estilitzat, possiblement per la competència amb els pins de l'entorn. La seva escorça és fosca i clivellada. L'alzina es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig. Les glans maduren al començament de la tardor. Mesura 15 m d'alçada aproximada. 1,65 m de perímetre de volt de canó i 12m. de capçada. | 08299-123 | Parc dels Pins del Metge | A mitjans de segle XX es tractava d'una alzina força ufanosa que destacava per trobar-se enmig d'una zona de feixes conreades que li donaven un caràcter solemne encara que les dimensions eren menors, pel fet de tractar-se isolada. L'arbre va agafar popularitat entre els veïns i veïnes del poble per la seva posició privilegiada paisatgísticament sobre la vall de la Baells. Era un lloc de passeig per moltes parelles del poble i per aquest motiu rep el nom de l'Alzina dels enamorats. Val a dir, que malgrat trobar-se enmig del bosquet que feu arranjar el Metge Soler per adaptar-lo a zona de passeig pels malalts residents al seu sanatori, aquesta alzina no fou plantada. | 42.1330600,1.9228600 | 410979 | 4665111 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72499-foto-08299-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72499-foto-08299-123-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada pot tenir efectes a l'arbre. Seria interessant fer un seguiment del bon estat de l'espècimen. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72504 | Alzina de la Masó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-maso | Bo. Malgrat tot, en algun moment es va pintar una gran creu vermella al tronc que s'hauria pogut estalviar. | Alzina (Quercus ilex L.), que es troba al costat de la casa de la Masó. Ubicada a la cruïlla entre les pistes de la Masó al castell de Roset i a la casa de Roset. Es troba en una zona de bosc mixt en una raconada més humida del normal a causa de la proximitat al torrent de la font de l'Arç, en un punt enclotat. Es troba envoltada de pi roig i roures (al costat més solei). L'arbre està gairebé adossat a un gran roc que ocupa tot el sector nord-est, i que l'inclina créixer direcció sud-oest. La capçada és atapeïda i allà on s'estén per sobre la roca pren la seva forma arrodonida habitual. L'alzina es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig. Les glans maduren al començament de la tardor. Les mides aproximades del tronc són: 3'70 m de perímetre a la soca. 2'85 m. de volt de canó. Estimem que una altura d'entre 12 i 15 m. | 08299-128 | Sector oest. Casa de la Masó | 42.1480300,1.9179400 | 410594 | 4666779 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre durant els més de cent anys que fa que viu en aquest lloc. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada pot tenir efectes a l'arbre. Seria interessant fer un seguiment del bon estat de l'espècimen. El punt on es troba l'alzina s'ha disposat d'algunes vies d'escalada a la paret de la roca. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72505 | Trespins de can Llebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trespins-de-can-llebre | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | El Trespins de can Llebre és un exemplar de l'espècie 'Pinus sylvestris o Pinus nigra', les mesures del qual són entre 18 i 20 m d'alçada, i 4 de perímetre a la soca. El volt de canó de les branques (1,76 / 1,68 / 1,85) i un diàmetre de capçada de uns 14 metres de mitjana. El pi està situat als plans del voltant de la casa de can Llebre, enmig de la zona boscosa per bé que abans era tot superfície de camps de la casa. Actualment es troba a l'extrem nord d'uns planells, just al peu de la pista de can Llebre a Roset. Segons l'Enciclopèdia Catalana el pi roig (dit també alaga o melis, o rojal, o rojalet o sebó) (P. sylvestris), pot arribar fins a 40 m d'altura, té l'escorça rogenca, les fulles aparellades, de 3 a 7 cm de llarg, glauques i torçades, i les pinyes de 3 a 6 cm de llargària. | 08299-129 | Sector nord. Can Llebre | 42.1530300,1.9251300 | 411195 | 4667326 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72505-foto-08299-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72505-foto-08299-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada pot tenir efectes a l'arbre. Seria interessant fer un seguiment del bon estat de l'espècimen. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72506 | La mina del camí de l'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-del-cami-de-laigua | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. 2002. Diputació de Barcelona. BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | La mina es troba al mig del camí que es coneix com el camí de l'aigua, en un sortint de roca a tocar del barranc de la font de l'Arç. La mina es troba al vessant bac i la vegetació dels entorns es compon de pinassa, pi roig, alguns roures, amb un sotabosc de boixos i garrigars. El camí que mena a la font des de sobre la masia de Roset té un gran atractiu. Segueix les canalitzacions, soterrades a la major part de llocs, i entre elles trobem la mina. La mina és un pas foradat, d'uns 6 - 7 metres, que per l'accés sud es complementa amb una palanca alçada respecte del sòl natural. L'accés nord és peu pla, i segueix planejant fins a la font. Al llarg del camí també s'hi poden observar diversos murs de contenció de pedra seca, on els carreus són disposats amb molta cura. El pas de la mina disposa d'un petit desnivell i aprofita una fina esquerda enmig de la roca, el qual es va anar obrint fins a deixar un pas de més dos metres d'alçada al costat nord, i poc més de metre i mig al sud. L'amplada, malgrat que és variable, és aproximadament d'un metre. | 08299-130 | Sector castell de Roset. Camí de l'aigua | El 1927 l'empresari Teodor Miralles va decidir canalitzar l'aigua de la font de l'Arç i fer-la arribar al nucli urbà de Vilada, car segons els tècnics l'aigua era -i és encara- de molt bona qualitat. Miralles, per la seva conducció, va utilitzar tubs d'aire comprimit que ell mateix, com a contractista, havia fet servir en la construcció del Canal d'Urgell. Però per superar les característiques de l'orografia va ser necessari aixecar alguns passos elevats i obrir una foradada, coneguda encara ara com la mina de l'aigua. Des de llavors l'aigua de la font de l'Arç ha estat un dels punts principals d'abastament d'aigua de la població. Per aquest motiu les canonades i el camí han estat arranjats en diverses ocasions. Les modificacions més importants van tenir lloc cap a 1970, però recentment se n'hi han realitzat altres. La font de l'Arç possiblement es correspon a la que la documentació del segle XVIII cita en aquest indret com a font de la Noguera, però no tenim prou notícies per poder-ho assegurar. En qualsevol cas, es tracta d'una font d'origen natural que des de fa anys és aprofitada pels pobladors del terme. | 42.1506700,1.9160800 | 410444 | 4667074 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Tot i que la roca no està assegurada, no s'observa possibilitat d'esfondrament. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72539 | Balma vaquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-vaquera | Es tracta d'una cavitat alta i poc profunda, envoltada de bosc i ubicada en una raconada de difícil accés entre cingles, a la qual només es pot accedir des del mig del torrent de la font de l'arç. La boca és completament inclinada. Una línia de pedres clavades ha permès establir un replà en el terreny a la part frontal. La visera és de grans dimensions. La balma està orientada a l'est, i es pot observar des del camí de l'aigua. Als dos extrems de la boca es poden observar els punts on s'hauria establert fogueres, perquè les parets s'observen fumades. A l'interior, al fons, en una raconada s'observa un muret de pedra que tanca una estretor de la cavitat, utilitzada també com a refugi de persones. | 08299-163 | Sector del castell de Roset. | Aquesta gran balma, segons la memòria oral de la propietat havia estat utilitzada per guardar bestiar. Durant la guerra també va servir de refugi de persones, algunes emboscades, familiars propis, i altres com a punt de refugi durant el viatge pas amb l'objectiu de travessar la frontera. També comenten que un dels sistemes per fer arribar el menjar als emboscats hauria sigut despenjant el menjar des de dalt el cingle. | 42.1493400,1.9151500 | 410365 | 4666927 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72539-foto-08299-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72539-foto-08299-163-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El nom que se'ns ha facilitat és 'balma vaquera'. No obstant això, sembla que hauria allotjat més cabres que vaques. S'ignora si havia estat poblada d'antic. Seria interessant realitzar algun sondeig arqueològic. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72540 | Forat del Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-del-vent | És un forat bufador ubicat a poca distància de la font del Comet, a peu del camí. Ubicat enmig del vessant de la muntanya. Originalment, el seu accés no era possible doncs es tractava d'un forat del qual es podia entrar poc més del braç. Darrerament el grup d'Espeleologia de Badalona ha efectuat unes intervencions per desbloquejar-ne la boca. Actualment és possible entrar uns 6 metres de profunditat amb un desnivell de 3,5 m descendents des de la boca. Les fotografies són de Francesc X. Samarra. | 08299-164 | Sector oest | Es duen a terme accions de desbloqueig per part del grup d'Espeleologia de Badalona des de 2005. Ha estat topografiada l'any 2016 per J. Cuenca i F.X. Samarra del Grup d'Espeleologia de Badalona. (GEB) | 42.1396000,1.8993100 | 409042 | 4665862 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72540-foto-08299-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72540-foto-08299-164-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El nom de la cavitat pren el nom perquè es nota una sortida de vent del seu interior. Hom creu que és possible per una generació de corrents fruit d'algun pas subterrani d'aigua. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72541 | Canal Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-foradada | <p>La canal foradada és una curiositat geològica ubicada a la cara nord del Picancel, concretament, a mig camí d'ascens de la canal homònima. Aquesta cavitat natural es desenvolupa en forma de cova travessant subhoritzontalment la massa de conglomerats. Forma una galeria, aproximadament, d'11 m de llargada, 4 m d'amplada i 1,5 m d'alçada fins a la boca inferior situada a -6 m de desnivell des de la superior. Al sortir per la boca inferior s'ha d'anar amb compte, perquè encara que està 'protegit' per la vegetació, a pocs metres hi ha el salt del cap del cingle.</p> | 08299-165 | Cara nord del Picancel | 42.1256400,1.9330700 | 411813 | 4664277 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72541-foto-08299-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72541-foto-08299-165-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72542 | Forats de la Canal Closa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-de-la-canal-closa | <p>BORRÀS J., MIÑARRO J.M., TALAVERA F., Catàleg Espeleològic de Catalunya. Volum 5. Urgell, Solsonès, Segarra i Berguedà. Ed. Poliglota 1985</p> | <p>Coneguts com els forats, els diferents avencs ubicats enmig de la canal Closa han estat resseguits en diferents ocasions. La primera descripció en ferm del lloc comprenia tres avencs: La cova i avenc del calvari, la del Raimundu i la de Les Eres. Les quatre van ser localitzades i explorades el 1975 per membres de l'ERS (Centre Excursionista del Solsonès) els quals van aportar un croquis al Catàleg Espeleològic de Catalunya (1980) Volum 5 i una breu descripció. Dits 'forats' se'ls ubicava en una zona delimitada entre els serrats de Picamill i el de la Banya Corba. Segons sembla, són de difícil localització. Es descriu l'Avenc de Les Eres (30m. de profunditat), Avenc Raimundo (40 m.), Cova del Calvari (15 m.) i Avenc del Calvari (30m.). Posteriorment, membres del Grup d'Espeleologia de Badalona, Josep Cuenca, Xavier Samarra i Ferran Cardona, juntament amb alguns companys més fan diverses sortides l'any 2013 per recuperar i revisar els croquis originals dels diferents avencs i l'ampliació dels nous forats: el forat 1 i forat 2. Per manca d'espai no podem reproduir el text sencer publicat a la web de Espeleoworld on es descriu la cova del calvari, la cavitat principal del conjunt dels forats. Petit sistema de 193 m. de recorregut a Vilada (Berguedà) Accedirem per la boca núm. 1, també coneguda com avenc del Calvari, una entrada de 1,50×1 m dóna a un petit P-2. La boca núm 2 és força àmplia, té 4,80×3,30 metres, és l'accés tradicional de la Cova del Calvari i té una antiga corda lligada a un arbre per facilitar el descens. La boca núm 3 queda a 0,80 m al S de l'anterior i és de 1×1,50 metres. Té un pou de 8,50 metres de fondària que incideix a la galeria S de la boca 2.</p> | 08299-166 | Sector Nord-Oest. Tastanós | 42.1524900,1.9085800 | 409827 | 4667284 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72542-foto-08299-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72542-foto-08299-166-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72579 | Placa commemorativa de l'any Bertrana a cal Barbetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-de-lany-bertrana-a-cal-barbetes | VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 MONTAÑÀ D. i RAFART J. Paradisos rurals: el Berguedà en la vida i obra de Prudenci Bertrana i Aurora Bertrana. Valls: Cossetània ; Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2017 VVAA. Prudenci Bertrana i el Berguedà. Revista l'Erol. Núm. 134 Hivern 2017. | XXI | Placa commemorativa de ferro dedicada al record del pas de Prudenci i Aurora Bertrana pel poble. A la placa s'hi pot llegir: ' PRUDENCI BERTRANA I COMPTE / Tordera 1867 / Barcelona 1941 / Aquest poble, ...., ha crescut al peu d'una carretera. Forma un sol carrer de cases noves entre les quals trobareu dos hotels de bona aparença... AURORA BERTRANA I SALAZAR / Girona 1892 / Berga 1974 / En un pis d'aquest edifici, anomenat antigament La Sucursal, l'esclat de la guerra civil va atrapar-hi en Prudenci Bertrana. L'Aurora hi va arribar al cop de pocs dies (agost 1936).' | 08299-203 | C/ Teodor Miralles núm. 15 / Cal Barbetes | Placa col·locada per Òmnium Cultural amb la col·laboració del Consell Comarcal i l'Ajuntament de Vilada en commemoració de l'any Bertrana. La família Bertrana havia residit a la finca. | 42.1370500,1.9298300 | 411561 | 4665547 | 2019 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72580 | Placa commemorativa de l'any Bertrana a les Eres de Gardilans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-de-lany-bertrana-a-les-eres-de-gardilans | VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 MONTAÑÀ D. i RAFART J. Paradisos rurals: el Berguedà en la vida i obra de Prudenci Bertrana i Aurora Bertrana. Valls: Cossetània ; Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2017 VVAA. Prudenci Bertrana i el Berguedà. Revista l'Erol. Núm. 134 Hivern 2017. | XXI | Placa commemorativa de ferro dedicada al record del pas de Prudenci i Aurora Bertrana pel poble. A la placa s'hi pot llegir: ' PRUDENCI BERTRANA I COMPTE / Tordera 1867 /Barcelona 1941 / ... la naturalesa ha fet prodigis, roquissars infernals, engorjats i precipicis .... amb obacs de pinss, tous de falgueres i maduixeres.' AURORA BERTRANA I SALAZAR / Girona 1892 / Berga 1974 / En aquesta casa hi va trobar la comprensió i l'afecte d'una autèntica família, els Anglerill-Espelt. 'Les Eres de Guardiolans és el lloc on penso i escric les meves obres, el refugi d'una vida laboriós a i difícil, la pau, el repòs i l'amor'. | 08299-204 | Casa de les Eres de Gardilans | Placa col·locada per Òmnium Cultural amb la col·laboració del Consell Comarcal i l'Ajuntament de Vilada en commemoració de l'any Bertrana. La família Bertrana havia residit a la finca. | 42.1323000,1.9551600 | 413648 | 4664994 | 2019 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Identificat recentment des de l'Arxiu Comarcal del Berguedà, el dibuix de la masia que es veu a la placa és de Prudenci Bertrana i és una versió de la masia de les Eres de Gardilans. Aquest dibuix fou utilitzat com a revers dels bitllets de 50 cms. emesos per l'Ajuntament de Vilada durant la Guerra Civil l'any 1937. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72582 | Goig de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-joan | XIX | Els goigs dedicats a Sant Joan de Vilada actualment no són cantats. Segons el document conservat sota el títol 'Goigs en alabanza del Gloriós San Joan Baptista, Patró de la parròquia de Vilada bisbat de Solsona', la lletra de la tornada diu: 'Puix lo Poble de vilada/vos honra, y en Vos confia,/ siau de tots llum, y guia / en esta mortal jornada.' | 08299-206 | Fons documental Sol-Torres / Universitat de Lleida. | 42.1372000,1.9311000 | 411666 | 4665562 | 1800 | 08299 | Vilada | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72457 | Capella de les Eres de Gardilans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-les-eres-de-gardilans | XVII | Sembla que l'interior està pendent de restauració. | Es tracta d'una capella de planta quadrada adossada a la façana nord de la casa de les Eres de Gardilans. Orientada a llevant, la portalada d'entrada és a la façana oest. Es tracta d'una gran porta a doble batent feta de fusta amb grans panells rectangulars, tota clavetejada amb claus forjats de grans dimensions de cap rodó. La portalada està feta amb grans brancals de pedra repicada i una gran llinda rectangular, decorats amb una motllura incisa. A la llinda hi veiem inscrit l'any 1637 flanquejant una filigrana ovalada esculpida a l'interior del qual s'observa un cristograma sobre 3 creus. Finalment, la gran llinda està flanquejada per la seva part superior i laterals d'una cornisa. La façana es complementa amb un òcul i un campanar d'espadanya amb dos ulls d'arc de mig punt de lloses a plec de llibre. El campanar es corona a doble vessant amb lloses planes. Actualment només hi ha una campana de bronze. No hem pogut observar si hi ha inscripcions. La façana nord disposa de dues obertures. Una d'espitllera pròxima a l'altar feta de pedra sorrenca repicada, creiem que original, i una segona d'obertura posterior, completament rectangular sense cap element característic. La coberta de teula àrab i fusta és a una sola vessant, descendent de S-N. Es decora, sota teulada amb un ràfec esglaonat fet de maons. La façana de llevant (absis) tanca recte adossada a un cobert de la casa. Finalment dir que consta d'un banc corregut davant la porta d'entrada adossat també a l'espai que queda de la façana de la casa. | 08299-81 | Casa les Eres de Gardilans | La capella familiar és d'estil barroc i segons la data hauríem de situar la seva consagració l'any 1637. La decoració és molt austera, i està advocada al Santíssim Nom de Jesús. Abans de la guerra civil de 1936-1939 conservava un retaule barroc i quadres d'Antoni Viladomat. Sembla que la talla original fou venuda. | 42.1329100,1.9554100 | 413669 | 4665061 | 1636 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72457-foto-08299-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72457-foto-08299-81-3.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | No es pot observar amb detall la campana, la qual sembla decorada en el seu procés de fabricació. Per dimensions es podria considerar igual a la que es troba a Santa Magdalena de Gardilans. | 96 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72555 | Talla de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/talla-de-la-mare-de-deu-del-roser | <p>SITGES X., Retaules barrocs desapareguts. Revista l'Erol. Núm. 94. (p. 40-42) 2007 SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002.</p> | XVIII | Bo. Netejada a mitjans del 2000 per la parròquia. | <p>Imatge barroca de la Mare de Déu del Roser aguantant el nen Jesús en braços. La figura de la mare de déu està dempeus sobre una peanya rectangular. Tota la peça és policromada (semblaria que no es tracta de la pintura original) menys algunes cintes del vestit i la corona que presenten daurats. Va vestida amb túnica roja i un mantell verd i blau sobreposat amb motius florals, que li cobreix quasi la totalitat del cos i que recull amb el braç esquerre. Li cobreix el cap un mantell gris pintat amb ratlles horitzontals. El Nen, de cos nu, porta només un bolquer roig, està assegut de costat i té el cap lleugerament frontal. El Nen aguanta amb la mà esquerra una esfera daurada i aixeca la mà dreta en senyal de benedicció. La figura de la Mare alça el cap i mira vers la dreta i de la mà dreta li penja un rosari. Les seves mides són 67 cm. d'alçada per 25 cm. d'amplada per 12 cm de fons.</p> | 08299-179 | Església Parroquial | <p>No es disposen gaires dades de l'origen de la imatge. La peça ha estat inventariada a inicis dels 2000 pel bisbat de Solsona, però no ha estat estudiada, ni documentada en context i cronologia. Testimonis orals del poble diuen que podria haver estat salvada de la crema durant la guerra per algun veí. Altres comenten que una veïna, de la qual no es recorda el nom, tenia un conjunt d'imatges a casa seva i va donar aquesta a la parròquia, ja que no n'hi havia cap. Posteriorment, i amb això sí que coincideixen les fonts orals, amb motiu de la reconstrucció de l'església parroquial de Sant Joan de Vilada a finals de la dècada dels 40, es va donar/retornar a l'església. Per altra banda, sí que hi ha documentat la presència d'un retaule barroc dedicat a la verge del Roser cremat durant la Guerra Civil. A continuació recuperem la descripció que Roig A, Fígols M i Sitjes X. van publicar a l'article 'Retaules Barrocs de la Comarca' i que Soca i Rumbo ja citen a la memòria de l'any 2002. Retaule del Roser (desaparegut): era un retaule situat en una capella lateral de l'església parroquial de Sant Joan de Vilada. Va ser cremat i destruït el 1936, en iniciar-se la guerra civil. Es tractava d'un exemplar del Barroc propi del segle XVII i, com a tal, tenia tres cossos o pisos sobre un sòcol. El pis inferior no comptava amb imatgeria; al del mig hi havia la Verge del Roser, en una fornícula central, i a les fornícules laterals, Sant Francesc d'Assís i Sant Xavier (la de Sant Francesc d'Assís devia ser una talla procedent d'un altre lloc, perquè era més petita de mides). Al pis superior s'hi veu una imatge femenina, santa o beata, no identificada. El conjunt és completat amb medallons amb bust i històries, amb columnes salomòniques, grans florers, etc. El cim és coronat pel Pare Etern. Aquest retaule destacava per la seva verticalitat i, per què tot i la profusió de la talla i la decoració, no arribava a ocupar tot l'espai de la capella. Segurament s'ajustava molt més a la capella originària per la qual va ser construït, ja que les dades que tenim procedeixen de fotografies dels primers anys del segle XX i, per tant, l'edifici ja havia estat objecte de modificacions el 1852. Aquest retaule molt possiblement va ser finançat per la confraria del mateix nom. Finalment, cal esmentar la controvèrsia per les diferències visibles a la fotografia del retaule de principis del s. XX i les característiques morfològiques de la imatge present a Vilada actualment. Segons el Dr. Francesc Miralpeix, s'escauria amb una imatge del segle XVIII, segurament pensada per a ser portada en processó, possiblement amb cadireta, perquè està completa per darrere i no balmada i alhora policromada. Per altra banda, el Dr. Joan Yeguas, concretaria la peça al voltant dels anys 1700-1730, segons es desprèn de l'estil del plec del mantell molt popular al darrer quart del s. XVII. Coincidint els dos, en el fet que es tractaria d'una peça per ser vista exempta. En conclusió, sembla clar, que no es tractava de la imatge present al retaule del Roser cremat durant la guerra, però es desconeix si es tracta d'una obra original de la parròquia de Vilada o d'origen desconegut.</p> | 42.1372300,1.9286400 | 411463 | 4665568 | 08299 | Vilada | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72555-foto-08299-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72555-foto-08299-179-3.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | 2020-01-17 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Se'n desconeix la procedència ni autors. Per altra banda, el sant crist que penja sobre l'altar de l'església és força valorat per la parròquia, ja que va ser pagat per aportacions populars durant la postguerra. El cos va ser fabricat a partir de l'adaptació d'una menjadora de fusta. Núm. Inventari Bisbat de Solsona: 40709 amb data de 24-07-2014. | 96 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72497 | Els Terrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-terrers | VVAA., Itineraris geològics del Bages, Berguedà, Anoia i Solsonès. Centre d'estudis Geològics Valentí Massachs. 1981. Jaciment de Vilada. Inventari Patrimoni arqueològic i paleontològic de la Generalitat de Catalunya. | Jaciment fossilífer de l'Eocè prepirinenc esdevingut clàssic. Els fòssils que conté permet considerar-lo del Biarritzià inferior o el Lutecià superior. El jaciment dels Terrers de Vilada es troba poc abans d'arribar a la població des de Berga, en forma d'una clapa grisa entre el boscam en un vessant que mira a la dreta de la carretera. Des de cal Tunic hi ha una pista que ens deixa pràcticament al jaciment, si bé l'accés a peu és un passeig curt i agradable. Al llarg de tot el recorregut des del viaducte de Vilada sobre l'embassament de la Baells resta a la nostra dreta el curs de la riera del Merdançol. La construcció de la nova carretera per esquivar les aigües de l'embassament de La Baells, va portat a excavar profundes trinxeres, que exhibeixen abundància de dipòsits de sedimentació de prou interès per a reconstruir les circumstàncies del dipòsit de tot el gran gruix de material marins i continentals correlatius a l'erosió dels relleus del Prepirineu. La presència és abundant de nummulits, assilina, bivalves, gasteròpodes, equínids, i crustacis junt amb el material denominat argilenc. | 08299-121 | Sector dels Clotassos. Davant de cal Jordi. | El context del jaciment ens situa en un règim marí, una mica apartat de la costa, un xic profund, on l'aigua era mansa, o sigui d'un medi d'escassa energia. La costa, al moment del dipòsit dels materials que constitueixen el jaciment, era a uns quants quilòmetres al Nord, com a conseqüència d'una transgressió marina. La varietat de fòssils és molt gran. Els típics de Vilada són: Eupagatus cossmanni (Lambert) (1), Pyrazus angulatus (Solander) (2), Shizaster spado (Lambert) (3), Colneptunus hungaricus (Lorenthey) (4), Meretrix cfr incrassata (Sowerby) (5), Eufistulana chiai (Vidal) (6), Cardita cfr. Dufrenoyi (D'Archiac) (7). | 42.1338700,1.9235900 | 411041 | 4665200 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72497-foto-08299-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72497-foto-08299-121-3.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Associació faunísitca: -Eupatagus cossmanni -Schizaster spado -Callinassa edwarsi -C. Fraasi -Ctenocheles burlesonensis -C. Cultellus -Eocalcinus eocenicus -Retropluma -cenica -Stendromia calasanctii -Micromaia margarita -Colneptunus hungaricus -Pericanthus dalloni -Pilumnoplax urpiana -Hepatiscus poverelli. | 123 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72389 | Fons documental de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-vilada | PEDRALS (1998: s. p). SOCA (en curs: s. p). WEB (http://www.diba.es/opc/Vilada.htm). | XVIII-XX | L'estat de conservació és bo | L'Arxiu Municipal de Vilada conté, bàsicament, la documentació generada per l'ens de govern i gestió municipal. El document més antic que conserva és un llevador del cadastre de l'any 1750, però la documentació no es comença a desenvolupar amb una relativa regularitat fins a la dècada dels setanta del segle XIX. Això possiblement es correspon amb el període en què l'ajuntament ha disposat d'un edifici propi. Actualment l'arxiu s'organitza segons la normativa proposada pel Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya. Són les tretze sèries que componen el fons estrictament municipal: Administració general, Hisenda, Proveïments, Beneficència i assistència social, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Instrucció pública, Cultura i Serveis agropecuaris. Tanmateix, també alberga alguns fons que no pertanyen a l'ajuntament, tots ells de procedència diversa. Són els Organismes supramunicipals, Jutjat de Pau, Falange i Movimiento, Entitats i Altres municipis. D'aquest darrer grup destaca especialment el fons del Jutjat de pau, amb unes subsèries molt completes, que com acostuma a ser habitual es custodia en el mateix ajuntament. Actualment l'arxiu es conserva en una de les antigues sales del consultori mèdic a la planta baixa. La documentació es conserva en arxivadors tipus caixa i en prestatgeries metàl·liques. La documentació que encara és utilitzada en la gestió administrativa actual es troba al pis de secretaria. | 08299-13 | Nucli urbà, plaça de la Vila, 1 | Hem de suposar el municipi com a tal ha anat generant documentació des d'època medieval, segurament des de que els senyors de la baronia de la Portella van anar otorgant més competències a les universitats i parròquies de la baronia, possiblement cap al segle XIV. Encara que, segurament, la documentació municipal més antiga es devia conservar a l'arxiu de la parròquia, desaparegut el 1936. Amb la intervenció cada vegada més freqüent de les famílies benestants del terme en la gestió municipal, sobretot en època borbònica, molta documentació va anar a parar a arxius particulars. Aquest situació es devia veure agreujada per la manca d'un edifici que servís especificament d'ajuntament. Un document de 1790 deixa clar que 'no hi ha casa de ajuntament en est poble, perquè las justícias juntan en sas propias casas'. Segurament l'arxiu es constituí com a tal amb la construcció d'una casa consistorial cap a mitjan segle XIX. Cap a 1980 va tenir lloc una primera ordenació i classificació de l'arxiu, però en quedà un gran volum sense rebre cap tipus d'atenció. Una altra campanya la portà a terme Isaac Soca cap a 1994. Més tard s'efectuaren obres a l'edifici de l'ajuntament. Els documents van patir multiples trasllats i veritables situacions de descura i risc, fins a la finalització de les obres. La campanya arxivística més completa i eficient no va tenir lloc fins als anys 1997-1998, gràcies a un conveni signat amb la Diputació de Barcelona. En una revisio del conveni, es feu una actualització, reordenació i trasllat l'any 2010. Actualment, l'arxiu es troba als baixos de la l'Ajuntament, en una de les sales que havia estat el consultori mèdic. | 42.1372100,1.9311200 | 411668 | 4665563 | 1750 | 08299 | Vilada | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72389-foto-08299-13-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Des de l'any 2010 amb l'actualització de l'arxiu, s'ha incorporat tot el material que quedava pendent. També s'ha millorat les condicions tan a nivell de humitats com amb la il·luminació. Continua sense una bona taula de consulta. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 72394 | Capella de Fàtima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-fatima | SOCA (1996: 40-41). | XX | Caldria esborrar o netejar les pintades, tipus grafiti, que els brètols han fet a les parets exteriors. | És una moderna capella advocada a la Mare de Déu de Fàtima. Les seves dimensions són petites i presenta una estructura que recorda, molt de lluny, una petita església romànica. La teulada és disposada a dues vessants, en direcció nord-sud. La part posterior perfila una mica d'absis. També compta amb un petit campanar d'espadanya, on s'hi alberga una campana. No obstant, no presenta elements d'interès. Les parets són de maons arrebossats, amb ciment per fora i amb guix per dintre. L'interior és molt senzill i sobri. Solament la imatge de la verge presideix l'altar. Les obertures són molt poques, cosa que fa que la il·luminació sigui bàsicament artificial. Quan ja feia temps que era construïda s'amplià uns quants metres, vers ponent, fent ús de part del local parroquial annex. La resta del local s'aprofita per a la realització d'activitats que organitza la Junta parroquial i l'entitat Dones de Fàtima. Les reformes d'ampliació també van servir per repintar l'edifici i esculpir un baix relleu en fusta a la porta d'entrada, on s'hi representà la Mare de Déu de Fàtima. | 08299-18 | Nucli urbà, carrer Sant Joan, s/n | La història de la capella de Fàtima és força recent. L'any 1949 la Mare de Déu de Fàtima va ser adoptada com a copatrona en moltes parròquies del bisbat de Solsona. Aleshores a Vilada encara s'estava reconstruint l'església parroquial, devastada durant la guerra civil. El rector Mn. Joan Aymerich, fill de Vilada i gran activista cultural, emmalaltí de càncer i féu vot a la verge de Fàtima de dedicar-li una capella si abans de morir podia veure l'església parroquial acabada Per aquest motiu, el 1953 la va fer construir en uns terrenys que ja pertanyien a la parròquia de Sant Joan. Per la inauguració de la capella s'organitzaren diversos actes, que varen durar alguns dies, enmig d'un ambient festiu. Tanmateix, després de la seva construcció passà alguns anys de força deixadesa, possiblement perquè la major part de celebracions tenien lloc al temple parroquial. Anys més tard, cap a 1985, disminuí el nombre de persones a ofici a l'església parroquial i les misses diàries es van començar a fer a la capella de Fàtima. Aleshores s'aprofità per ampliar l'oratori, per repintar-lo i per condicionar-lo amb nou mobiliari. També va arranjar-se el local parroquial, que durant els anys del franquisme havia servit, entre altres coses, de teatre i de cine. Actualment s'hi tornen a fer força activitats. | 42.1372100,1.9309200 | 411651 | 4665564 | 1953 | 08299 | Vilada | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72394-foto-08299-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72394-foto-08299-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | La disminució del nombre de persones a l'ofici diari ha traslladat la celebració de les misses de l'església parroquial a la capella de Fàtima. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 72404 | Diada de l'Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-lonze-de-setembre | SOCA (1995: s. p). | XX | D'ençà que la festa es comença a celebrar ha sofert alguns canvis, però ha mantingut sempre la seva significació i els actes principals. La festa s'inicia el matí del dia 11 de setembre al nucli urbà, on es troben tots els participants. Una vegada congregats els que hi prenen part, marxen amb cotxe fins als planells propers al Pont del Climent. Des d'aquell punt es camina durant almenys una hora i es puja fins al Serrat de Migdia, on es renova la senyera que s'hi ha col·locat l'any anterior. Al capdamunt del Serrat de Migdia hi ha també una imatge de la Mare de Déu de Montserrat i un bloc de paper on signen algunes persones. Una vegada reposada la senyera, hom llegeix alguns poemes i es canten alguns himnes. Fet això es tiren onze petards i la gent comença a descendir fins a arribar altra vegada als planells del Pont del Climent. La celebració ha viscut alguns canvis d'ençà que es va iniciar. Actualment els petards ja no es tiren al capdamunt de la muntanya sinó que es llancen des del nou camp de futbol per motius de seguretat. Per altra banda, inicialment, des del Pont del Climent, la gent que volia, s'arribava a la Serra, on s'obsequiava els participants amb un dinar que costejava l'Ajuntament i alguns comerciants. I en acabat el dinar, se solia fer ball al poble. Actualment, el dinar, que sempre ha estat una arrossada popular, és costejat per l'Ajuntament i s'ofereix al Local Cultural. | 08299-28 | Serrat del Migdia, Planells del Pont del Climent i la Serra. | La festa es començà a celebrar el 1980, organitzada pel primer ajuntament democràtic, i per tal de celebrar la Diada Nacional de Catalunya. Inicialment només es pujava al Serrat de Migdia per col·locar i renovar la senyera, potser recordant altres temps, quan les senyeres només resistien cert temps col·locades en llocs de difícil accés. De fet, ja no era el cas, el 1980, però la festa adquirí una significació especial. Més tard, es van incorporar altres elements a la festa com la lectura de poemes o la cantada d'alguns himnes i cançons. El 1985 es van començar a tirar els petards a dalt del Serrat de Migdia, però actualment això s'ha hagut de traslladar al nucli urbà, pel perill d'incendi que comportava. El dinar i el ball també són actes introduïts posteriorment, però actualment encara se celebren i són els més concorreguts. L'any 2000 l'Associació Conèixer Catalunya hi pronuncià una conferència entorn de l'11 de setembre, però l'assistència de públic va ser poc nombrosa. Entre els anys 2012-18 fruit de les grans mobilitzacions i manifestacions convocades per l'Assemblea Nacional Catalana, ha baixat la participació, sobretot al dinar. També s'ha repartit durant molts anys un adhesiu commemoratiu de la diada. No obstant això, el trasllat al centre del poble, ha millorat l'accessibilitat per molta gent que tenia dificultats per pujar al cim, i s'ha traspassat la idea d'aplec posterior a la caminada a un dinar popular per la diada de l'11. | 42.1372300,1.9311000 | 411666 | 4665566 | 1980 | 08299 | Vilada | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72404-foto-08299-28-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Hi ha alguns actes com el dinar o el ball que no sempre s'han fet en els mateixos indrets, però darrerament s'han celebrat en els llocs esmentats suara. Cal dir, que s'ha convertit en una de les festes més actives i amb més participació del poble. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72406 | Pont del Climent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-climent | ELIZONDO (1996: s. p). SALMERÓN (1990: 259-260). | XX | Serien convenients revisions periòdiques, especialment en els desguassos d'aigua. | És un pont d'uns 50 metres de longitud, per 3 d'amplada i amb una alçada sobre el nivell de l'aigua d'uns 20 metres. És situat sobre el riu Margançol i ajuda a salvar el pas cap al monestir de la Portella. Està situat en un terreny rocós amb un pendent molt accentuat. Té un sol arc, molt rebaixat, format per formigó vist on poden observar-se perfectament les empremtes de l'encofrat. L'arc i la fàbrica del pont són de carreus de pedra calcària collats amb morter de calç. Els ampits que delimiten la caixa del pont queden diferenciats exteriorment de la fàbrica d'aquest; formats per dues capes, una en contacte amb la fàbrica del pont, amb carreus irregulars de forma i mides, i una altra que constitueix la part superior de l'ampit, amb presència de còdols i coronada amb pedres de major mida i forma irregular. Els ampits estan arrebossats amb morter en tota la cara interior i només per la part superior de la banda exterior. | 08299-30 | Antiga parròquia de Gardilans | La denominació de Pont del Climent no és en va, ja que fou construït pel contractista de Vilada Climent Simón Aguilar, entorn de l'any 1930. Climent Simón es dedicava sobretot a massives activitats de tala forestal, que també comportaven el ròssec, el transport i l'emmagatzematge de la fusta. El Pont del Climent va ser construït juntament amb altres infraestructures, com el telefèric de Castell de l'Areny, per portar a terme aquestes activitats. El telefèric de Castell de l'Areny va ser projectat per l'enginyer portuguès José Ogando i, possiblement, també va ser ell qui va idear el Pont del Climent. El Pont del Climent permetia superar la vall del riu en les tasques d'extracció d'arbres tallats, però l'indret havia estat lloc de pas a peu des de feia segles, sobretot per anar al monestir de la Portella i a la Quar. Tanmateix, cap dels documents consultats, sobretot els padrons de finques, no informen de l'existència d'un pont en aquest indret abans de 1915. Per aquest motiu no compartim les datacions que alguns tècnics han volgut atribuir-li (concretament dels segles XVI-XVII). El pont va ser construït al primer quart del segle XX, des de llavors s'ha utilitzat per múltiples activitats, però sobretot pel pas de vianants. El 1998-1999 va ser objecte de millores, gràcies a un conveni de col·laboració signat entre l'Ajuntament de Vilada i la Diputació de Barcelona. | 42.1294500,1.9414800 | 412513 | 4664691 | 1930 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72406-foto-08299-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72406-foto-08299-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Climent Simón Aguilar | Recentment, gràcies a un conveni signat entre l'Ajuntament de Vilada i la Diputació de Barcelona, s'ha pogut realitzar una actuació sobre el pont, que ha consistit en la seva millora i condicionament global. S'han intentat evitar, sobretot, els punts d'erosió i deteriorament progressiu i el consegüent perill que suposava per als vianants. Malgrat tot, s'hi ha col·locat unes baranes metàl·liques que n'han desvirtuat el seu aspecte originari. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
| 72418 | Especialitats Viñas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/especialitats-vinas | Les Especialitats Viñas són diversos tipus de bescuits, resultat del seguiment rigorós d'un seguit de fórmules i d'un sistema artesanal. D'entre aquestes galetes destaquen els anomenats 'Predilectes. Aquesta especialitat és una petita pasta allargada i guarnida amb ametlles trinxades. Es couen sempre en un forn de llenya i a una determinada temperatura. Els seus elaboradors treballen amb molta cura alhora de barrejar els seus ingredients, tots ells productes naturals de primera qualitat. A part dels esmentats 'Predilectes' elaboren també els 'Sequillos', els ametllats, els pets de monja, els panellets d'ametlla i, per Nadal, torrons. Qualsevol dels productes és posat a la venda en caixes i paquets decorats, generalment amb motius del poble de Vilada. | 08299-42 | Nucli urbà, carrer Teodor Miralles, 8-10 | Les Especialitats Viñas varen néixer com una petita indústria artesanal el 1924, quan Pere Viñas va iniciar-se en l'ofici de pastisser. Des de llavors i fins als nostres dies els seus familiars descendents han continuat la tradició i han ampliat progressivament el negoci. Actualment l'establiment compta amb una botiga oberta al públic, sota de la qual hi ha l'obrador. Però també ha incorporat un bon equip comercial i transportistes que han permès expandir els seus productes per diversos indrets de la geografia catalana. En dies festius és habitual veure a Vilada grups de turistes i estiuejants fent cua a l'establiment. | 42.1366600,1.9317700 | 411721 | 4665502 | 1924 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72418-foto-08299-42-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Pere Viñas | La botiga oberta al públic al C/ Teodor Miralles, és un establiment que conserva molts dels elements originals del comerç històric. Recentment s'ha fet una reforma a l'establiment, que li ha rentat la cara i l'ha buidat d'elements contemporanis que trencaven l'harmonia de l'establiment. S'ha conservat taulells i prestatges oferint al client un establiment perfectament complementat amb la tradició i qualitat dels seus productes. | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72420 | La Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farinera-4 | XX | La Farinera és un edifici de planta rectangular, encarat de nord a sud i amb la teulada a dos vessants. Compta amb diversos estatges ubicats a diferents nivells. Començant per baix, hi ha un petit semisoterrani, ara utilitzat com a magatzem i traster, una planta baixa, que actualment fa de garatge, una primera planta, on hi ha instal·lada una indústria de ferro i forja, i, finalment, unes golfes sense utilitat. Es tracta d'una típica construcció industrial de començament de segle. Els materials constructius emprats són una barreja de pedra i de maons. La pedra s'utilitzà per bastir les parets i els maons per ornamentar les obertures. Les obertures són vidriades i força grans, cosa que permet l'entrada de molta llum natural a l'interior. La façana amb més finestrals és la de migdia. Les de llevant i ponent no en tenen tantes La façana nord es pot dir que gairebé ha desaparegut, ja que als anys cinquanta s'hi annexionà una altra nau, que amplià l'edifici originari. Al semisoterrani i la planta baixa s'hi accedeix per la banda de migdia, mentre que a la primera planta s'hi arriba per llevant. Des de la seva construcció l'edifici s'ha dedicat a diverses activitats, però bàsicament ha estat un edifici fabril. L'interior de les naus és molt senzill i sobri. És possible que, originàriament, el soterrani albergués els motors o la maquinària que feia funcionar la major part d'aparells de l'edifici a partir de jocs d'embarrats i corretges. | 08299-44 | Nucli urbà, carrer Teodor Miralles, 57 | L'edifici va ser construït pels volts de 1926-1927, ja que el 1928 ja molia farina. Tanmateix, té un estil més propi del segle anterior. Inicialment, almenys fins a la guerra civil de 1936-1939, va moldre farina per la major part d'agricultors de secà del municipi i també dels municipis veïns, sobretot de Castell de l'Areny, Borredà i la Nou. Després de la guerra civil s'hi establiren els Ferrer i hi van posar en funcionament una indústria tèxtil, amb telers a la planta baixa i màquines de filar al primer pis. Cap als anys cinquanta els Ferrer van haver-ne d'ampliar les dependències, construint una nau nova a la banda nord. Més tard els Ferrer edificaren una altra nau, més gran encara, a unes desenes de metres i l'anomenada farinera esdevingué, més aviat, el magatzem de la fàbrica. Després del tancament de la fàbrica, el 1997, l'edifici restà alguns anys tancat. A mitjans dels 2000 els germans Soler hi han instal·lat la indústria de ferro i forja familiar, que ja tenien en funcionament en un altre indret del poble. Recentment s'hi ha instal·lat un taller d'auto mecànica als baixos. Per motius de seguretat, malauradament s'han perdut alguns dels elements estructurals de la fàbrica original, sobretot els embarrats. La resta de l'estructura (bigues de fusta i pilars de forja) ha estat coberta amb un tractament ignifug. | 42.1379700,1.9341000 | 411915 | 4665645 | 1926 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72420-foto-08299-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72420-foto-08299-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | L'edifici en el seu conjunt esdevé un dels pocs exemples patrimoni industrial del municipi. Encara conserva un motor de fuel de grans dimensions original. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72422 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-32 | Programes Festa Major de Vilada 1915/2001. AADD (1985: 61, 261). AADD (1994b: 129). | La Festa Major de Vilada presenta l'esquema típic de les Festes Majors de la Catalunya Vella, tipològicament molt allunyat del tipus de vertebració que tenen les Festes Majors de la Catalunya Nova. Els actes tradicionals ineludibles que d'antic, com a mínim d'ençà de les primeries del segle XX, articulen la Festa Major són la passada, l'Ofici, les sardanes, la processó o rosari, el ball-concert i el castell de focs. D'entre aquests actes vertebradors, només la processó i/o el rosari han desaparegut actualment. En ser Sant Joan el patró de Vilada, un dels actes imprescindibles és la foguera, un acte totalment desvinculat de la concepció de Festa Major però que a causa de la coincidència que hem esmentat, n'ha acabat formant part de forma indestriable. El castell de focs també és un element que ha anat variant de manera intermitent. | 08299-46 | Nucli urbà | Com passa amb moltes manifestacions folklòriques, la història de la Festa Major de Vilada és difícil de conèixer i de documentar. Sabem que l'any 903 la parròquia de Vilada ja estava advocada a Sant Joan, la qual cosa ens fa suposar que les celebracions patronímiques deuen correspondre's, de bell antuvi, amb la figura d'aquest sant. És per aquest motiu que considerem que d'ençà de l'època medieval, amb la florida que experimentaren aquestes manifestacions populars, la festa Major de Vilada devia celebrar-se per la festivitat del Baptista. La festa de Sant Joan com a Festa Major s'ha anat documentant, amb més o menys alts i baixos, al llarg de la història. Durant l'època moderna, en especial als segles XVII i XVIII, el dia de sant Joan era un dels dies assenyalats pel pagament de censos i altres anualitats i també de celebració o renovació de contractes. Aquests actes devien tenir lloc després de la sortida d'ofici, aprofitant la gran munió de congregats, segurament la més multitudinària del curs estival, juntament amb el dia de la Mare de Déu d'Agost. Fou durant la segona meitat del segle XIX i la primera del XX quan la festa va anar agafant la forma característica amb la qual ha arribat fins a nosaltres. Com passa a tants altres indrets, l'arribada dels primers ajuntaments democràtics va significar un important procés de revitalització i la introducció de nous actes (exposicions, caminada popular, concursos, partits de futbol, etc.). | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 1994 | 08299 | Vilada | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72422-foto-08299-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72422-foto-08299-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Actualment es promociona a mitjans d'Agost la festa major d'estiu, però que respon a una voluntat d'aprofitar la presència de més veïns al poble, sobretot estiuejants i de segona residència, però sense una tradició històrica. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72423 | Fira del Bolet de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-bolet-de-vilada | AADD (1985: 61, 261). AADD (1994b: 129). | XX | Es tracta d'una mostra de productes naturals i gastronòmics vinculats al món de la micologia i el consum de bolets, aprofitant l'auge d'aquest món. Se celebra pel pont de la Mare de Déu del Pilar. Durant el dia es poden trobar parades de bolets, herbolaris, productes locals agroalimentaris i alguns artesans. Els darrers anys s'ha completat la jornada amb la inclusió d'una exposició micològica a partir de bolets dels boscos del municipi i el Catllaràs. El plat fort de la jornada és el concurs gastronòmic popular que se celebra a la tarda. Un jurat format per cuiners professionals i membres de la societat civil del poble i comarca, valoren tres categories: Carn i peix amb bolets, i la tercera categoria a l'originalitat. Alllarg del dia es van produint diferents activitats paral·leles a l'activitat central de la fira. Aquesta fira enllaça directament amb el grup de fires de bolets i tardor que s'organitzen a la comarca. | 08299-47 | Nucli urbà, plaça dels Gronxadors | La celebració de la fira del bolet s'inicià l'any 1994. Sent l'any 2018 el 25 aniversari de la celebració. L'element que ha mantingut viu aquesta fira durant tots aquests anys ha estat sense dubte el concurs gastronòmic popular. L'origen de la fira és una mica difús, però possiblement es tracta de l'evolució de la fira d'Herbolaris i herbes remeieres, la qual pràcticament s'havia perdut a principis dels 90's i es va decidir per part dels establiments comercials del poble i Ajuntament, recuperar i impulsar de nou una fira al poble. La celebració de la Fira d'Herbolaris havia nascut l'any 1982, de la voluntat del primer Ajuntament democràtic de Vilada de donar relleu a la Festa Major. De fet, la idea de fer una Fira no va sorgir del no res sinó que va intentar recuper una tradició, ja que antigament se'n feia una que s'havia deixat de celebrar. Fou aleshores quan l'Ajuntament, assessorat pels veïns més grans del municipi que encara la recordaven, va voler recuperar aquesta celebració festiva, comercial i tradicional, amb la qual cosa es reintroduïa un costum desaparegut i es rellançava la Festa Major. Desconeixem des de quan es celebrava l'antiga Fira, però la vinculació de Sant Joan amb aquest tipus de manifestacions és molt antic, podent remuntar-se perfectament a les darreries de l'època medieval. Actualment, l'Ajuntament paga el dinar als firaires que hi assisteixen. | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 1982 | 08299 | Vilada | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72423-foto-08299-47-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | En realitat, malgrat que la Fira de Productes Tradicionals s'associa amb la Festa Major, que és quan té lloc, per la seva concepció és una manifestació vinculada a la festivitat de Sant Joan, ja que és pels volts d'aquesta data quan, segons la tradició, cal collir i conservar la major part de les herbes remeieres. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72426 | Pasqua a Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pasqua-a-vilada | El Berguedà-Sardanes. La Principal de la Bisbal i Polifònica de Puig-reig. Audiovisuals de Sarrià. Barcelona 1988. | XX | Es tracta d'una sardana de Caramelles dedicada al poble de Vilada. | 08299-50 | La sardana fou composada l'any 1969 pel mestre Josep Font i Parera, el qual, anys enrera, havia dirigit les Caramelles a Vilada. La peça musical fou un obsequi d'aquest compositor i la lletra li va posar Rossend Espelt, veí de Vilada aficionat a la poesia. Val a dir que, amb el pas dels anys, la sardana s'ha popularitzat tant en la seva versió cantada com en la seva versió instrumental. L'any 1988 fou enregistrada per la Coral Polifònica de Puig-reig i per la Cobla La Principal de La Bisbal. | 42.1374500,1.9312800 | 411681 | 4665590 | 1969 | 08299 | Vilada | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72426-foto-08299-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72426-foto-08299-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Josep Font (música) i Rossend Espelt (lletra) | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72427 | La Truitada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-truitada | AADD (1985: 60, 261). AADD (1994b: 119, 128-129). | La celebració consisteix en l'elaboració de truites i el seu posterior repartiment per tal de ser consumides entre la població. Les truites que s'elaboren són les típiques de Pasqua, amb alls tendres i cansalada llistada. Quan s'acaben les truites, es reparteixen les rostes de cansalada que han sobrat; tot plegat regat amb alguns porrons de vi. | 08299-51 | Nucli urbà | La festa de la Truitada va íntimament lligada a la Pasqua i a les Caramelles. Antigament, i a causa de l'abundància que n'hi havia a pagès pels volts de Pasqua, els caramellaires eren obsequiats amb ous. Amb aquests ous, el Dilluns de Pasqua es feia una truitada, puix era imprescindible consumir-los ben aviat per evitar que es fessin malbé. S'ofereix a tots els veïns i visitants, truita d'alls tendres i cansalada, les quals són cuites per voluntaris. Una curiositat de la festa, és que els alls tendres per tradició dels últims anys, provenen sempre de la família de la casa de Cal Bars. Vilada va estar a punt de perdre's el costum de cantar Caramelles i en canvi s'ha mantingut ben viva la tradició de la Truitada el Dilluns de Pasqua. Actualment, fa uns anys que s'han recuperat les tradicionals Caramelles per part dels grups d'adults vehiculats a través del grup coral del poble: Les Veus del Picancel. | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 08299 | Vilada | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72427-foto-08299-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | La festa s'ha mantingut malgrat que el costum de cantar les Caramelles gairebé es va perdre durant la dècada dels anys 1980, quan només en cantaven la canalla de l'escola. Curiosament, la truitada s'ha mantingut el dia que li és propi segons la tradició, el Dilluns de Pasqua, mentre que a molts indrets de la comarca la festa s'ha traslladat al diumenge següent. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72428 | Vals dels Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vals-dels-gegants | MONTRAVETA (1997: 85). RUMBO (en curs: s. p). | XX | Es tracta d'una peça musical, a compàs 3/4, que segueix la típica forma de vals, composada expressament per tal que fos ballada pels gegants nous de Vilada. | 08299-52 | Aquesta peça fou encarregada per la colla gegantera de Vilada al compositor Artús Esteve de Sant Vicenç de Castellet. La vinculació d'ambdues colles geganteres (fou a Sant Vicenç on es construïren els gegants vells de Vilada) feu que el músic escollit fos d'aquesta població bagenca. Un cop composada, el mateix autor es va preocupar de presentar-la a Vilada i de fer classes als seus grallers per tal que aquests la poguessin interpretar. Com els gegants, fou estrenada per la Festa Major del 1992 i des d'aleshores els acompanya en totes les sortides que fan a Vilada i arreu del país. | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 1992 | 08299 | Vilada | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72428-foto-08299-52-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Artús Esteve | El fet que els gegants disposin d'una peça pròpia és un fet cada vegada més habitual, però continua essent un costum minoritari; ja que la major part de colles geganteres del país ballen als acords de peces tradicionals que són interpretades arreu. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72437 | Fita de Vilada-Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-vilada-castell-de-lareny | XX | Trencada. Segurament fruit d'una veta pròpia de la pedra i l'acció dels agents climatològics. | Fita que separa els termes municipals de Vilada i Castell de l'Areny. És una gran llosa de pedra calcària clavada al terreny d'uns 15 cm. de gruix. A les dues cares trobem incisos dues versions simplificades dels escuts municipals. A la cara nord, trobem l'escut de Castell de l'Areny representat per una gran torre. A la cara sud, hi trobem un escut romboide coronat, amb una gran V a l'interior. | 08299-61 | Sector nord-est. Al peu de la carretera de Castell de l'Areny. | Col·locada als anys 1988-89 per l'Ajuntament de Castell de l'Areny. | 42.1469600,1.9393000 | 412357 | 4666638 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72437-foto-08299-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72437-foto-08299-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La fita es troba al límit entre els dos municipis. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72446 | Font de l'Abel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-label | XX | L'aigua segueix rajant, però s'ha perdut el broc. | <p>Aquesta font està localitzada enmig d'uns terrers del barranc que baixa per la cara sud-oest de les Collades de Picamill. Orientada a migjorn, hi havia un petit broc fet per una teia de fusta mig acanalada, gairebé arran de terra, que actualment s'ha perdut, possiblement pel pas del bestiar i fauna salvatge que s'acostava a abeurar-se a l'aflorament d'aigua. Marca el punt d'aigua, un parell de plaques de fusta tallades col·locades en un petit exemplar de pi negre. A la placa superior es llegeix: 'Font de l'Abel. 1945'. A l'inferior: ' Font del Abel 1945 al 7 5 2003' i s'inclou una fotografia.</p> | 08299-70 | Sector nord. Al peu de les collades de Picamill | <p>Si ens atenim a la inscripció, possiblement fou arranjada en última instància per l'Abel l'any 1945. Observant els afloraments d'aigua de l'entorn, es podria tractar d'un broll natural com altres s'obren pas al llarg del torrent. Tot i que l'activitat antròpica en relació a la font és possible que sigui antiga, no n'hem trobat referències documentals. Més enllà de la tradició local de les fontades, el municipi de Vilada es va convertir a finals del s. XIX i al llarg del XX en un punt d'estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d'elles considerades medicinals. És variada la documentació de principis del s. XX que cita el nostre municipi com la Petita Suïssa Catalana. Vilada era recomanada pels metges barcelonins per fer salut, pels aires i per les aigües. Una de les activitats més senyalades, en el qual encara els fulletons dels 60's ho acrediten, era el dia de les Fonts, en el que s'organitzaven transports públics especials des de Barcelona, per arribar al municipi. En aquest dia d'aplec, les famílies, veïns i visitants, es reunien en les fonts més importants del poble per descansar, dinar, ballar i celebrar l'últim dia de la Festa Major. Actualment, però, aquesta festa està totalment perduda, i només roman en el record dels avis del poble qui ho recorden amb nostàlgia Anunci publicat al diari La Vanguardia en data de 13 de juny de 1913, en el que es destaca les fonts com a principals element destacats del poble: ' dotada de numerosas fuentes de agua potables y dos de aguas sulfurosas, muy recomendadas por varias eminencias médicas, ... saliendo de la misma carruajes combinados con todos los trenes, excepto el último y otros especiales para las fuentes sulfurosas, a petición de los señores veraneantes..' Una segona cita interesant és del butlletí del centre excursionista de Catalunya (any XIII - juliol de 1903 - n.° 102) referent a l'excursió a Alpens, Santuari de La Quar, Vilada i Sant Jaume de Frontanyà per part d'un grup liderat per Cesar August Torras: 'Deixàrem Vilada. Aquest poble, a 58o m. alt., es molt pintoresch. Sa vall es molt rienta, a l'estiu, rublerta de conreus, verdor y arbrat. Té en son terme aigües medicinals y mines de succí (àmbar groch) y betums.'</p> | 723593 | -852066 | 1945 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72446-foto-08299-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72446-foto-08299-70-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Possiblement és la font més alta del terme municipal de Vilada a 1415 m, tot i que més que d'una font, estaríem parlant d'una mullera. Es troba a poca distància del cim compartit del municipi, Sobrepuny (1655m.), enmig del PEIN Serra del Catllaràs. Coincideix d'ubicació amb el camí ramader de la Baells al Catllaràs amb el codi ICR23. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||
| 72447 | Bassa Espinagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-espinagalls | XXI | El lloc està condicionat conformant una mena de bassa en forma de 8, en la que hi ha establert un perímetre de pedra al voltant de l'aigua, al qual s'hi ha plantat algunes espècies arbustives properes a medis inundats. Tot el recinte està tancat i hi ha un plafó informatiu sobre les funcions de la bassa: Reserva d'aigua. Usos: extinció d'incendis, millora de la ramaderia extensiva i millora d'hàbitats de la fauna. Forma part de les intervencions de millora de la forest (Forest CUP 53) d'utilitat pública Cabanelles, el Clot, ca l'Hereuet i Espinagalls. | 08299-71 | Sector nord. A ponent del camp gran d'Espinagalls. | La finca d'Espinagalls, conjuntament amb la forest CUP 53 de Cabanelles, el Clot i ca l'Hereuet situades entre els termes de Castell de l'Areny i Vilada, disposa d'una superfície de 538,8 ha és declarada Refugi de Fauna Salvatge segons el decret MAH/3923/2009 i es publica al DOC amb data de 23/2/2010. | 42.1535100,1.9197100 | 410748 | 4667385 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72447-foto-08299-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72447-foto-08299-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És prohibit banyar-se i entrar-hi, així com és obligat respectar l'entorn vegetal. És necessari 4x4 per arribar amb cotxe. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72463 | Pontarró del Climent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-del-climent | ELIZONDO A, LÓPEZ A.: Informe tècnic sobre el Pont del Climent de Vilada (Diputació de Barcelona), informe inèdit, 6 pàgs. 1996 SALMERÓN I BOSCH, C.: Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona. 1990 | XX | L'arc del mur nord s'està separant. Ha estat formigonat recentment. | Pont situat per superar la canal dels Lladres. Es tracta d'un pont construït al pas del barranc a 130 metres del Pont del Climent. Forma part del traçat de la pista que es va obrir, des de la carretera de Berga a Montesquiu (actual C-26) fins al pont del Climent, per tal de poder extreure fusta. Es tracta d'un pont estret que només permet el pas d'un vehicle. L'estructura del pont és d'un sol ull i murs de maçoneria. L'ull és de mig punt i està fet amb volta de maó pla, a diferència dels arcs dels murs que estan disposats a plec de llibre. La base és de grans blocs de pedra. Tenia baranes de maçoneria a banda i banda, per bé que estaven molt degradades i amb la recent reforma i formigonat del pont s'han retirat. | 08299-87 | Entre el Pont del Climent i la C-26 | La construcció d'aquest pontarró és paral·lela a la construcció del pont del Climent. La denominació de Pont del Climent no és en va, ja que fou construït pel contractista de Vilada Climent Simón Aguilar, entorn de l'any 1930. Climent Simón es dedicava sobretot a massives activitats de tala forestal, que també comportaven el ròssec, el transport i l'emmagatzematge de la fusta. El Pont del Climent va ser construït juntament amb altres infraestructures, com el telefèric de Castell de l'Areny, per portar a terme aquestes activitats. El telefèric de Castell de l'Areny va ser projectat per l'enginyer portuguès José Ogando i, possiblement, també va ser ell qui va idear el Pont del Climent. El Pont del Climent permetia superar la vall del riu en les tasques d'enretirament d'arbres tallats, però l'indret havia estat lloc de pas a peu des de feia segles, sobretot per anar al monestir de la Portella i a la Quar. Tanmateix, cap dels documents consultats, sobretot els padrons de finques, no informen de l'existència d'un pont en aquest indret abans de 1915. Per aquest motiu no compartim les datacions que alguns tècnics han volgut atribuir-li (concretament dels segles XVI-XVII). El pont va ser construït al primer quart del segle XX, des de llavors s'ha utilitzat per múltiples activitats, però sobretot pel pas de vianants. El 1998-1999 va ser objecte de millores, gràcies a un conveni de col·laboració signat entre l'Ajuntament de Vilada i la Diputació de Barcelona. | 42.1304000,1.9417000 | 412533 | 4664796 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72463-foto-08299-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72463-foto-08299-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El denominem així per la proximitat al pont del Climent. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72465 | Cal Sabater. Fonda Suïssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabater-fonda-suissa | XX | Edifici de planta rectangular situat al peu del c/ Teodor Miralles. Es tracta d'un immoble amb planta baixa, 1r i 2n pis. La façana principal és a migdia, seguint la línia de la carretera C-26, que al seu dia fou l'eixample del poble. La planta baixa s'obre amb dos portals principals a la façana de migdia flanquejats per 4 portalades majors vinculades a establiments comercials o magatzems, que se situen de forma intercalada a la part central. L'edifici fou construït en dues fases diferents (1905 i 1907) per bé que el conjunt manté algunes línies arquitectòniques però també algunes diferències. Les dues portes i els quatre magatzems de la planta baixa guarden una similitud decorativa que es basa amb la mateixa tipologia i dimensions de les portes de fusta. Les dues portes d'entrada a l'edifici disposen d'un forjat amb motius geomètrics que inclou la data 1905 i 1907. Totes les obertures estan acabades amb maó. L'edifici malgrat respons a una unitat d'estil, hi podem observar algunes diferències segons la distribució del bloc. La façana, que es divideix en dues meitats, presenta els murs de pedra vista amb un ressaltat de la junta dels carreus i un guardapols continu separador entre pisos. En el primer bloc, a la cantonada est, la distribució del primer pis disposa de tres obertures situant-se un balcó d'ampit al centre i dos balcons amb barana de fossa als costats. Al segon pis, s'inverteix la distribució situant-se el balcó al centre. El segon bloc (1907) disposa d'un balcó al 1r pis que cobreix l'amplada de les dues finestres laterals i la sortida central. Al 2n pis, trobem distribuït amb un balcó al centre i dues finestres quadrangulars com les dues inferiors. Finalment, s'afegeix una última ampliació dels dos edificis a l'extrem de ponent. Consta d'un local/magatzem als baixos, a sobre del qual hi ha dos balcons d'ampit, un per pis. Cal fer notar que la barbacana de l'edifici és gran, tot i que no és l'original. Totes les obertures disposen del mateix tipus decoratiu de barana de fossa amb motius geomètrics. Les quatre portes dels magatzems que són fetes de fusta, protegeixen 4 portes interiors a doble batent de fusta i 8 plafons de vidre disposats en columnes de 4 (es mantenen totes les originals). Les façanes de tramuntana i ponent no són visibles, però la façana de llevant, és de fàbrica molt més senzilla feta amb pedra sense desbastar. Disposa de 3 obertures per planta fetes de maó, tot i que de dimensions diferents i sense guardar cap simetria. Actualment, algunes han estat tapiades. | 08299-89 | C/ Teodor Miralles 41 | Climent Simón Aguilar era un contractista de Vilada que es dedicava sobretot a massives activitats de tala forestal, que també comportaven el ròssec, el transport i l'emmagatzematge de la fusta. Algunes de les obres desenvolupades al poble i voltants foren el conegut com a pont del Climent o el telefèric de Castell de l'Areny, per portar a terme aquestes activitats. Sembla que aquestes activitats foren desenvolupades sobretot als anys 20 del s. XX. No obstant això a principis de segle XX sembla que fou el promotor d'una fonda situada en aquest edifici coneguda com la 'Suïssa Catalana'. En un anunci publicat a La Vanguardia el dia 13 de juny de 1913 es descriu que: 'En la pintoresca población de Vilada que está situada a 700 metros sobre el nivel del mar, a 10 kilómetros de Berga y 5 de la estación La Baells, del tranvía de Manresa a Berga; dotada de numerosas Fuentes de aguas potables y dos de aguas sulfurosas, muy recomendadas por varias eminencias médicas se ha inaugurado la nueva fonda de D. Clemente Simón, llamada La Suiza Catalana, que situada en la carretera puede ofrecer a los veraneantes toda clase de facilidades y confort, saliendo de la misma carruajes combinados con todos los trenes, excepto el último y otros especiales para las Fuentes sulfurosas, a petición de los señores veraneantes.' Sembla que l'edifici hauria estat construït uns 5 anys abans de l'establiment de la fonda, aprofitant el dinamisme que l'obertura de la carretera de Berga-Montesquiu havia generat al poble, i que sumat a l'arribada del tren fins a l'estació de La Baells el 1903 va significar una transformació completa del municipi. La carretera va significar la concreció d'un nucli, no existent fins llavors, per aconseguir un màxim de població resident. L'any 1920 vivien a Vilada un mínim de 815 persones, el doble de població d'abans de l'obertura de la carretera, gràcies a l'establiment de petites fàbriques i un incipient turisme, en el que destaca la variant pròpia del turisme de salut. | 42.1368200,1.9318400 | 411727 | 4665519 | 1905-07 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72465-foto-08299-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72465-foto-08299-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La fonda de Climent Simón hauria ocupat la planta baixa i pis d'ambdós edificis. Encara es veuen diverses anelles a la façana on lligar les cavallerisses i matxos. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72466 | Escultura Caragol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-caragol | XX | El Caragol es tracta d'una escultura feta de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d'un caragol bover esculpit a partir d'un sol bloc pedra. Aquest element serveix de decoració ornamental d'una graonada que permet travessar una zona verda que salva el desnivell entre el c/ Teodor Miralles i el C/ Mossèn Joan Aymerich. La graonada està dividida en dos trams. La meitat inferior, orientada nord-sud és una única graonada de 9 graons flanquejats pel mur de contenció de l'enjardinament. Els dos darrers graons inicien la transició a la segona meitat de la graonada, la qual es bifurca canviant l'orientació d'est i oest amb major desnivell. Tots els trams s'acompanyen d'un passamà llis de ferro. El mur vertical que queda al centre, és on s'ha disposat el caragol esculpit. | 08299-90 | C/ Teodor Miralles | La instal·lació de l'escultura es produeix l'any 1993 quan amb motiu de la pavimentació del c/ Mossèn Joan Aymerich i l'adequació dels murs de contenció del carrer, es va arranjar la zona enjardinada i la construcció de la graonada. Josep Roca va regalar l'escultura al poble juntament amb un segon element, un tritó pirinenc també esculpit, i que és una font situada al final del carrer, en un segon mur de contenció situat sota el Local Cultural. J. Roca és autor d'aquesta i d'altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l'autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que això implica. Alguns dels factors que incideixen en la qualitat del seu treball es vinculen a la complexitat de treballar grans blocs de pedra, el coneixement que es requereix per identificar la qualitat de la pedra (detectar i evitar falles i vetes en els blocs), o la complexitat artística d'endinsar-se en el treball directe de l'obra sense model. | 42.1372800,1.9326100 | 411791 | 4665570 | 1993 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72466-foto-08299-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72466-foto-08299-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Roca Serra | Josep Roca disposa de diferents elements escultòrics al poble. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72467 | Escultura Tritó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-trito | XX | El Tritó es tracta d'una escultura feta de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d'un tritó pirinenc esculpit a partir d'un sol bloc pedra. La figura està esculpida al gran bloc de pedra del qual en queda sencera la base que té funció de peanya. Aquest element serveix de decoració ornamental d'un mur de contenció que aguanta una zona verda l'entorn del Local Cultural de Vilada i el C/ Mossèn Joan Aymerich a la cantonada amb el C/ De la Cultura. El tritó està disposat en un petit retall en el terreny. El mur tot fet de pedra de grans dimensions sense desbastar converteix el retall en el terreny com a peanya on es disposa el tritó, orientat al sud. Mitjançant un mecanisme mecànic es pot activar la sortida d'aigua de la font, la qual s'efectua per la boca de l'amfibi. | 08299-91 | C/ Joan Aymerich cantonada amb c/ De la Cultura | La instal·lació de l'escultura es produeix l'any 1993 quan amb motiu de la pavimentació del c/ Mossèn Joan Aymerich i l'adequació dels murs de contenció del carrer, es va arranjar la zona enjardinada entorn el Local Cultural i la construcció del mur de contenció. Roca va regalar l'escultura al poble juntament amb un segon element, un caragol bover també esculpit, i situat al mig del carrer, en una graonada que permet salvar el desnivell entre el c/ Mossèn Joan Aymerich i el c/ Teodor Miralles. J. Roca és autor d'aquesta i d'altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l'autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que això implica. Alguns dels factors que incideixen en la qualitat del seu treball es vinculen a la complexitat de treballar grans blocs de pedra, el coneixement que es requereix per identificar la qualitat de la pedra (detectar i evitar falles i vetes en els blocs), o la complexitat artística d'endinsar-se en el treball directe de l'obra sense model. | 42.1376400,1.9334600 | 411862 | 4665609 | 1993 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72467-foto-08299-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72467-foto-08299-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Roca Serra | Josep Roca disposa de diferents elements escultòrics al poble. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72468 | Rellotge de sol del Parc dels Gronxadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-parc-dels-gronxadors | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | XXI | El Rellotge de Sol és conjunt escultòric fet de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d'un rellotge de sol de grans dimensions situat dins una instal·lació feta amb diferents elements interpretatius. L'element principal és una gran llosa de pedra en què hi ha inscrita la sentència: 'totes fereixen, l'última mata' i al lateral, 'passat, present, futur'. La llosa descansa recolzada sobre la figura d'un home, també esculpit en pedra, el qual porta una bastó de ferro a les espatlles simulant que porta a ròssec la llosa. Aquesta barra té funcions de gnòmon dins el conjunt escultòric, alhora que està foradada per l'interior permeten veure l'estrella polar a través seu durant la nit. La llosa i l'home es troben situats enmig d'una gran bassa d'aigua (il·luminada), similar a una gran pica ovalada (de pedra i tota repicada) amb funcions de peanya per la qual rellisca l'aigua. Al voltant d'aquesta, trobem la base de la font feta amb pedra i disposada amb una sèrie d'ondulacions harmòniques en el conjunt i en les mateixes pedres. Es complementa amb 3 torretes i dos bancs correguts fets amb la mateixa pedra que la gran llosa del rellotge, les quals com a cara vista mantenen en superfície el relleu del fons marí fossilitzat. En una placa de la instal·lació es descriu que: 'L'home i el temps. Ells van ser fets de pedra, esculpits per les mans callades, que els hi dóna, pausadament, vida. L'ombra dels somnis es repetí constant dessobre del seu rostre silent com el marbre, sempre present, durant les hores i els dies. Embolcallant, severa, l'absència intacta. Quan s'escolaven dòcilment els primers dies de pluja, quan fugien els inevitables records. De la quietud, esdevenia el nom, sorgia com l'escuma o com la memòria que ens pertany i ens obliga sempre a recordar.' | 08299-92 | Parc dels Gronxadors | En una placa de la instal·lació es descriu que: 'Just quan va desaparèixer, a causa del pas del temps, el vell rellotge de sol de l'Ajuntament va néixer la idea de fer-ne un altre. Aquest ha estat el resultat: un 'homenot', que porta amb l'ajuda d'un bastó recolzat en la seva espatlla, un gran rellotge. L'homenot i la llosa estan fets de pedra i queden completament envoltats d'aigua que no para de caure a tot el vol en una resclosa, feta també de pedra. La llosa porta gravades diverses inscripcions. Arran d'aigua que hi ha la sentència lapidària recollida del desaparegut rellotge de l'Ajuntament i que diu: 'Totes Fereixen, l'última mata'. I a la part lateral hi ha les inscripcions de 'Passat, present i futur'. Adreçats especialment a la mainada es poden ressaltar uns quants aspectes didàctics: - El rellotge és del tipus anomenat Equatorial. Primavera i estiu el sol fa ombra per part de sobre de la llosa. Tardor i hivern per la part de sota. - El bastó que fa de gnòmon o estil, és un tub que a través d'ell es pot veure l'estrella Polar. - Amb l'orientació del rellotge queden ben determinades les direccions dels quatre punts cardinals: Nord, Sud, Est i Oest. - L'estil (o gnòmon) és paral·lel a l'eix de la rotació de la terra. - La llosa és paral·lela a l'equador - Les coordenades del rellotge son: 42º 08' Latitud Nord i 1º 56' Longitud Est. Vilada, 1 d'octubre de 2005.' J. Roca és autor d'aquesta i d'altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l'autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que això implica. Alguns dels factors que incideixen en la qualitat del seu treball es vinculen a la complexitat de treballar grans blocs de pedra, el coneixement que es requereix per identificar la qualitat de la pedra (detectar i evitar falles i vetes en els blocs), o la complexitat artística d'endinsar-se en el treball directe de l'obra sense model. | 42.1367500,1.9301000 | 411583 | 4665513 | 2005 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72468-foto-08299-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72468-foto-08299-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Roca Serra | Josep Roca disposa de diferents elements escultòrics al poble. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 72471 | Font del Parc dels Gronxadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-parc-dels-gronxadors | XX | Font ornamental construïda enmig del Parc dels Gronxadors per Rossendo Colell a finals dels anys 1970. Es tracta d'una font conformada per una estructura de base quadrada bastida en pedra tosca que s'enlaira gairebé 3 metres. Les quatre cares de la font són iguals i només es diferencien les de nord i sud perquè disposen d'una pica a la base, que és de pedra tosca picada. Només raja l'aixeta de la cara nord perquè a la sud hi ha un tap. L'estructura està coberta parcialment per una heura. | 08299-95 | Parc dels Gronxadors | 42.1363500,1.9299800 | 411572 | 4665469 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72471-foto-08299-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72471-foto-08299-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Rossendo Culell | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72472 | Hotel Picancel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-picancel | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | L'edifici ha estat reconvertit a l'any 2018 en residènci de la 3a Edat. Sembla que l'interior ha estat completament transformat i no queda res de l'edifici original. | Edifici de planta rectangular situat al peu del carrer Teodor Miralles. Es tracta d'un immoble amb planta baixa i 3 pisos. La façana principal es troba encarada a migdia, seguint la línia de la carretera C-26, que al seu dia fou l'eixample del poble. A la planta baixa hi podem observar un dels elements principals de la façana principal. La porta d'entrada situada descentrada a ponent de l'eix central de la façana està coberta per un porxo que servia per a la seva part superior de terrassa de l'habitació principal de l'hotel. El porxo està decorat a la part frontal amb dues columnes amb base simple i capitell d'aire dòric, que aguanten un arquitrau llis. La terrassa superior es constitueix amb una balustrada decorada als angles amb 4 boles de pedra sobre una peanya. La sortida a la terrassa es fa per una portalada amb arc de mig punt, que es diferencia de la resta de finestres de l'hotel que són quadrades. Per sobre de la porta penja un fanal fet de forja i vidre amb decoracions geomètriques. A nivell d'obertures, la façana es distribueix a la planta baixa amb 3 finestres rectangulars a la part de llevant que il·luminaven el menjador i dues finestres a ponent que obrien al bar. El primer pis es caracteritza, també per la divisió en relació a l'eix central de l'edifici de dues i tres finestres. Totes elles estan decorades amb una balustrada. El segon pis, que manté la mateixa distribució de finestres, només presenta una variació amb l'eix situat sobre el porxo en el qual trobem doble finestra. Totes elles tenen un ampit a la part inferior com a element embellidor. Remarcant el sostre del segon pis hi trobem una cornisa a sobre de la qual originàriament hi havia un terrat envoltat per una barana de forja amb barrots rectes i una galeria coberta. La façana, que actualment està pintada, està feta amb grans blocs de pedra escairats i repicats originalment sense pintar La façana de llevant disposa de dues obertures grans i un finestró per pis. Actualment estan pràcticament totes tapiades, i s'hi observen els baixants de l'edifici. Igualment amb la façana de tramuntana en la qual es distribueixen obertures per les habitacions a excepció de la columna central. La particularitat d'aquesta façana és que permet veure l'aspecte original de l'hotel sense pintar. | 08299-96 | C/ Teodor Miralles 17 | Construït als anys 20 del s. XX l'obertura de l'hotel va ser tot un esdeveniment al poble. En un fulletó publicitari de la seva obertura es deia que: 'Magnífic establiment de nova planta, amb 50 gran habitacions. Un dels primers hotels de Catalunya pel seu confort i comoditat. Llum elèctrica, aigua corrent, bany, dutxa, garatge, etc. Serveis especials per a persones a règim mèdic. Espaiosos salons per a banquets. Pensions per a famílies a preus convencionals. Pista de tennis. La millor etapa de l'hotel acaba amb la Guerra Civil. Utilitzat com a allotjament de refugiats, va ser parcialment saquejats pel que fa als materials més nobles dels que disposava. Després de la guerra les seves prestacions són molt menors, i esdevé una fonda més del poble. Als anys 60's es converteix en casa de colònies escolars i viu un parell d'intents més de rellançament a la segona meitat del s. XX. Després d'uns anys de parcial abandó, actualment ha estat completament transformat interiorment per convertir-se en residència per a la gent gran. El treball de Botella MR explica que a causa de l'afluència de gent que venia a fer salut, Vilada es va convertir en un poble 'turístic' a principis de segle. L'hotel Picancel es va obrir per la gent de més categoria, on fins i tot s'havia hostatjat alguna actriu de cine de l'època. L'hotel tenia una pianola i s'hi feien balls i festes. També es va obrir la fonda Bella Vista (pisos de cal Barri) que no era de tanta categoria però estava bé. Finalment, per la gent més humil hi havia la fonda de cal Gep, o la possibilitat de llogar habitacions a algunes cases particulars. | 42.1372500,1.9300000 | 411575 | 4665569 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72472-foto-08299-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72472-foto-08299-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | L'hotel disposava d'un petit pati tancat davant la façana principal per un mur combinat de maçoneria i barana de forja que havia sigut espai reservat possiblement i que en una reforma a finals dels anys 1970 es va enjardinar amb una petita bassa i arbres ornamentals, que separava l'entrada principal del carrer. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72484 | Barraca de les carboneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-carboneres | XX | Queden alguns elements indicatius de l'existència de la barraca, però tota la coberta vegetal està desapareguda. | Es tracta de les restes d'una barraca situada en un bosc d'alzina conegut com les carboneres. L'estructura és molt senzilla. Orientada al sud, reclosa l'estructura de la barraca a la paret del cingle situat sota el castell de Roset. La paret està mínimament balmada i ofereix una mica de recer. A peu de mur es conserva un sòcol de pedra feta amb aparell irregular de dues filades de planta rectangular. Possiblement l'alçat i coberta hauria estat vegetal. A la paret del cingle s'observa un retall rectangular per encastar una bigueta que hauria consolidat la coberta de l'estructura. A l'angle superior tota la paret està ennegrida pel fum. El punt és de difícil accés entre la vegetació, que actualment cobreix tota la zona. | 08299-108 | Sector del castell de Roset | Per testimonis orals de veïns, sembla que l'activitat principal que s'havia dut a terme a la zona havia estat l'explotació forestal, i concretament, fer carbó vegetal. No obstant això, també consta que a la zona hi havia hagut emboscats durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39. | 42.1491300,1.9157100 | 410411 | 4666903 | 08299 | Vilada | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72484-foto-08299-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72484-foto-08299-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És difícil de dir si es tracta d'una barraca de pastors, bosquerols o d'emboscats. Segons les característiques orogràfiques del terreny, les petites dimensions i els testimonis orals que n'acrediten la presència a la zona, tot fa pensar que seria possible. Les barraques d'aquest estil utilitzades per carboners podien ser de majors dimensions i amb un espai exterior més planer (plaça carbonera), però tenint en compte la toponímia i l'entorn d'alzina sembla que l'explicació més plausible podria ser aquesta. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72486 | Fàbrica de Cal Meya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-meya | <p>SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002.</p> <p>COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003</p> | XX | Per bé que estructuralment la nau aguanta bé, en conjunt l'estat, sobretot de la coberta, és dolent. | <p>La fàbrica de cal Meya és un edifici de planta rectangular, orientat de nord a sud i coberta a doble vessant. Només disposa de planta baixa amb alguns altells a l'interior. És una sola nau, ara tapiada. Es tracta d'una típica construcció industrial de començament de segle XX. Els materials constructius emprats són pedra i maons. La pedra s'utilitzà per bastir les parets i els maons per ornamentar i acabar els marcs de portals i finestres. Els finestrals són vidriats i força grans, cosa que permet l'entrada de molta llum natural a l'interior. Les façanes est i oest amb grans finestrals rectangulars i arc rebaixat són iguals, malgrat que l'oest disposa d'una porta d'entrada. També s'ha adossat a aquest costat, posteriorment, un cobert sense interès. La façana de migdia disposa d'una gran porta de garatge i un finestral igual que els anteriors. La façana nord no té elements a destacar. Des de la seva construcció l'edifici s'ha dedicat a diverses activitats, però bàsicament ha estat un edifici fabril. L'interior de les naus és molt senzill i sobri. A llevant hi ha una plaça, cobert per la vegetació, que possiblement tenia funcions per a magatzem d'estoc.</p> | 08299-110 | C/ Teodor Miralles núm.2. | <p>És una mostra més del patrimoni industrial del municipi. Els amos de la fàbrica i habitatge de cal Meia eren originaris de la Cerdanya (Das). Tal com recullen Soca i Rumbo, sembla ser que l'edifici es construí durant els primers anys del segle XX, car als anys 1930 ja hi havia una indústria tèxtil en funcionament. La guerra civil de 1936-1939 suposà un parèntesi en l'activitat de la fàbrica, però poc més tard tornà a funcionar. Després d'això, són diversos els usos que s'han fet de l'edifici: com a fàbrica de teixits, com a fàbrica de filatura, com a magatzem, com a taller de reparació d'automòbils... Darrerament es fa servir de garatge. Als anys 1980 va esdevenir un taller mecànic. A finals dels anys 1990 es va tapiar l'edifici.</p> | 42.1357600,1.9302500 | 411594 | 4665403 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72486-foto-08299-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72486-foto-08299-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-02 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Al c/ Teodor Miralles 36-38 hi trobem els pisos de cal Meia. Un habitatge d'inicis de segle XX el qual fou construït pels amos de la fàbrica, i que disposa com a element d'estacat la façana d'aire noucentista caracteritzat pel frontó arrodonit i el petit pati rectangular davant la façana. L'edifici està dividit en dos habitatges. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc