Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72442 | Horta de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-de-fontanelles | XVIII-XX | Actualment està en desús i completament coberta de vegetació. | Horta rectangular tancada per un mur perimetral fet de pedra sense desbastar. Està situada paral·lela al torrent de la Coma de can Llebre (a la seva part inferior). Orientada al sud, està parcialment excavada al vessant i protegida per un mur/contrafort de pedra. A ponent, s'eleva per sobre el torrent amb un magnífic mur fet amb blocs de pedra de grans dimensions. Entenem que el motiu d'un aparell tan sòlid és protegir l'emplaçament de possibles crescudes del torrent. A la part sud es pot veure un angle recte de tancament del mur de més de 2 metres d'alçada, mentre que al sector nord l'horta tanca amb punt rodó per neutralitzar millor la força de l'aigua. | 08299-66 | Sector nord. Al costat de la font de Fonanelles | 42.1487700,1.9283500 | 411455 | 4666850 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72442-foto-08299-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72442-foto-08299-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72442-foto-08299-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72471 | Font del Parc dels Gronxadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-parc-dels-gronxadors | XX | Font ornamental construïda enmig del Parc dels Gronxadors per Rossendo Colell a finals dels anys 1970. Es tracta d'una font conformada per una estructura de base quadrada bastida en pedra tosca que s'enlaira gairebé 3 metres. Les quatre cares de la font són iguals i només es diferencien les de nord i sud perquè disposen d'una pica a la base, que és de pedra tosca picada. Només raja l'aixeta de la cara nord perquè a la sud hi ha un tap. L'estructura està coberta parcialment per una heura. | 08299-95 | Parc dels Gronxadors | 42.1363500,1.9299800 | 411572 | 4665469 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72471-foto-08299-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72471-foto-08299-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Rossendo Culell | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72493 | Canal de la central nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-central-nova | XX | Canal que capta l'aigua per a la central elèctrica de la Sala. Es diferencia de la central més antiga, pròxima al molí del Cavaller i que va quedar sota les aigües de la Baells. Es tracta d'una obra d'enginyeria particular. La resclosa és aproximadament a uns 400 metre de la masia de la Sala. El salt fa funcionar una petita turbina elèctrica de manera discontínua. L'aigua que es recull de la font de Martins es canalitza amb un petit canal que segueix les corbes de nivell fins a una gran bassa allargada. Dita bassa es va omplint progressivament, té la capacitat suficient per fer funcionar el salt. El canal té un recorregut de 0,5 km aproximadament per un terreny boscós i amable. Les parets són revestides amb morter. | 08299-117 | Sector Oest. Entre Martins i la masia de la Sala | 42.1316800,1.8979900 | 408922 | 4664984 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72493-foto-08299-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72493-foto-08299-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | En un punt intermedi es desvia part de l'aigua al torrent natural. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72504 | Alzina de la Masó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-maso | Bo. Malgrat tot, en algun moment es va pintar una gran creu vermella al tronc que s'hauria pogut estalviar. | Alzina (Quercus ilex L.), que es troba al costat de la casa de la Masó. Ubicada a la cruïlla entre les pistes de la Masó al castell de Roset i a la casa de Roset. Es troba en una zona de bosc mixt en una raconada més humida del normal a causa de la proximitat al torrent de la font de l'Arç, en un punt enclotat. Es troba envoltada de pi roig i roures (al costat més solei). L'arbre està gairebé adossat a un gran roc que ocupa tot el sector nord-est, i que l'inclina créixer direcció sud-oest. La capçada és atapeïda i allà on s'estén per sobre la roca pren la seva forma arrodonida habitual. L'alzina es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig. Les glans maduren al començament de la tardor. Les mides aproximades del tronc són: 3'70 m de perímetre a la soca. 2'85 m. de volt de canó. Estimem que una altura d'entre 12 i 15 m. | 08299-128 | Sector oest. Casa de la Masó | 42.1480300,1.9179400 | 410594 | 4666779 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre durant els més de cent anys que fa que viu en aquest lloc. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada pot tenir efectes a l'arbre. Seria interessant fer un seguiment del bon estat de l'espècimen. El punt on es troba l'alzina s'ha disposat d'algunes vies d'escalada a la paret de la roca. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72505 | Trespins de can Llebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trespins-de-can-llebre | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | El Trespins de can Llebre és un exemplar de l'espècie 'Pinus sylvestris o Pinus nigra', les mesures del qual són entre 18 i 20 m d'alçada, i 4 de perímetre a la soca. El volt de canó de les branques (1,76 / 1,68 / 1,85) i un diàmetre de capçada de uns 14 metres de mitjana. El pi està situat als plans del voltant de la casa de can Llebre, enmig de la zona boscosa per bé que abans era tot superfície de camps de la casa. Actualment es troba a l'extrem nord d'uns planells, just al peu de la pista de can Llebre a Roset. Segons l'Enciclopèdia Catalana el pi roig (dit també alaga o melis, o rojal, o rojalet o sebó) (P. sylvestris), pot arribar fins a 40 m d'altura, té l'escorça rogenca, les fulles aparellades, de 3 a 7 cm de llarg, glauques i torçades, i les pinyes de 3 a 6 cm de llargària. | 08299-129 | Sector nord. Can Llebre | 42.1530300,1.9251300 | 411195 | 4667326 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72505-foto-08299-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72505-foto-08299-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada pot tenir efectes a l'arbre. Seria interessant fer un seguiment del bon estat de l'espècimen. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72541 | Canal Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-foradada | <p>La canal foradada és una curiositat geològica ubicada a la cara nord del Picancel, concretament, a mig camí d'ascens de la canal homònima. Aquesta cavitat natural es desenvolupa en forma de cova travessant subhoritzontalment la massa de conglomerats. Forma una galeria, aproximadament, d'11 m de llargada, 4 m d'amplada i 1,5 m d'alçada fins a la boca inferior situada a -6 m de desnivell des de la superior. Al sortir per la boca inferior s'ha d'anar amb compte, perquè encara que està 'protegit' per la vegetació, a pocs metres hi ha el salt del cap del cingle.</p> | 08299-165 | Cara nord del Picancel | 42.1256400,1.9330700 | 411813 | 4664277 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72541-foto-08299-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72541-foto-08299-165-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72542 | Forats de la Canal Closa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-de-la-canal-closa | <p>BORRÀS J., MIÑARRO J.M., TALAVERA F., Catàleg Espeleològic de Catalunya. Volum 5. Urgell, Solsonès, Segarra i Berguedà. Ed. Poliglota 1985</p> | <p>Coneguts com els forats, els diferents avencs ubicats enmig de la canal Closa han estat resseguits en diferents ocasions. La primera descripció en ferm del lloc comprenia tres avencs: La cova i avenc del calvari, la del Raimundu i la de Les Eres. Les quatre van ser localitzades i explorades el 1975 per membres de l'ERS (Centre Excursionista del Solsonès) els quals van aportar un croquis al Catàleg Espeleològic de Catalunya (1980) Volum 5 i una breu descripció. Dits 'forats' se'ls ubicava en una zona delimitada entre els serrats de Picamill i el de la Banya Corba. Segons sembla, són de difícil localització. Es descriu l'Avenc de Les Eres (30m. de profunditat), Avenc Raimundo (40 m.), Cova del Calvari (15 m.) i Avenc del Calvari (30m.). Posteriorment, membres del Grup d'Espeleologia de Badalona, Josep Cuenca, Xavier Samarra i Ferran Cardona, juntament amb alguns companys més fan diverses sortides l'any 2013 per recuperar i revisar els croquis originals dels diferents avencs i l'ampliació dels nous forats: el forat 1 i forat 2. Per manca d'espai no podem reproduir el text sencer publicat a la web de Espeleoworld on es descriu la cova del calvari, la cavitat principal del conjunt dels forats. Petit sistema de 193 m. de recorregut a Vilada (Berguedà) Accedirem per la boca núm. 1, també coneguda com avenc del Calvari, una entrada de 1,50×1 m dóna a un petit P-2. La boca núm 2 és força àmplia, té 4,80×3,30 metres, és l'accés tradicional de la Cova del Calvari i té una antiga corda lligada a un arbre per facilitar el descens. La boca núm 3 queda a 0,80 m al S de l'anterior i és de 1×1,50 metres. Té un pou de 8,50 metres de fondària que incideix a la galeria S de la boca 2.</p> | 08299-166 | Sector Nord-Oest. Tastanós | 42.1524900,1.9085800 | 409827 | 4667284 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72542-foto-08299-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72542-foto-08299-166-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72582 | Goig de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-joan | XIX | Els goigs dedicats a Sant Joan de Vilada actualment no són cantats. Segons el document conservat sota el títol 'Goigs en alabanza del Gloriós San Joan Baptista, Patró de la parròquia de Vilada bisbat de Solsona', la lletra de la tornada diu: 'Puix lo Poble de vilada/vos honra, y en Vos confia,/ siau de tots llum, y guia / en esta mortal jornada.' | 08299-206 | Fons documental Sol-Torres / Universitat de Lleida. | 42.1372000,1.9311000 | 411666 | 4665562 | 1800 | 08299 | Vilada | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72584 | Fons de Vilada a l'Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-vilada-a-larxiu-comarcal-del-bergueda | XVIII-XX | L'Arxiu Comarcal del Berguedà compta amb diversos fons en els quals s'inclou documentació referent al municipi de Vilada, entre els quals: - Els fons vinculats a la Mancomunitat Intermunicipal del Berguedà, el Consell Comarcal de Muntanya i del Consell Comarcal del Berguedà. Tots ells amb documentació vinculada a partir de la segona meitat del segle XX. - Fons del Jutjat de I Instància i Instrucció de Berga, així com del Jutjat Instructor Provincial de responsabilitats polítiques. -Fons del Registre de la Propietat de Berga (ACBR40-701), el qual inclou escriptures de translació de domini, i escriptures d'arrendament i subarrendament, corresponents a finques rústiques. El conjunt d'aquests registres d'escriptures responen al Reial Decret de 23 de maig de 1845 i abasten des de l'any 1846 al 1862. Dels diversos fons que inclouen documentació de Castell de l'Areny aquest és un dels més destacables. -Fons del Districte Notarial de Berga, el qual inclou documentació de diversos notaris des del 1808 fins al més recent que és consultable que actualment és del 1914. -Llibre i catàleg de masies del Berguedà, del 1856, en el que s'indica propietaris i/o masovers, dels municipis de la comarca, entre els quals el de Vilada. El llibre porta el títol de 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra'. A més, en els fons de l'arxiu hi ha altra documentació que pot incloure informació o dades també referents al municipi, i de més difícil concreció. Dins l'apartat de col·leccions, hi trobem un fons específic de postals del s. XX de Vilada. També és possible que es puguin identificar documents vinculats a la col·lecció de programes. Per altra banda, als fons personals, com en el cas del Fotògraf Deseuras també és possible que s'hi puguin localitzar imatges del terme, tenint en compte que la seva activitat fou d'àmbit comarcal. | 08299-208 | Colònia Escolar Permanent, 2. 08600 Berga. | 42.1372000,1.9311000 | 411666 | 4665562 | 08299 | Vilada | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | L'any 1983 es va dur a terme el conveni de creació de l'Arxiu Comarcal del Berguedà. El 20 de febrer del 2001 es va inaugurar l'arxiu, a l'edifici del Pavelló de Suècia, del qual ocupa una part de l'equipament. L'arxiu conté els fons procedents de l'Ajuntament de Berga, però també documentació de tipologia i procedència molt diversa, i no només de la ciutat de Berga sinó de la comarca. Destacant també, que conté una quantitat important de fons d'entitats ciutadanes i particulars, a més d'interessants fons fotogràfics, i un fons d'hemeroteca local i comarcal d'autors i/o temàtiques berguedanes. El contingut de l'arxiu té un abast cronològic que va del segle XIII al XXI i ocupa uns 3320 metres lineals. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72525 | Col·lecció de fòssils de Vilada al Museu Geològic del Seminari de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fossils-de-vilada-al-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona | <p>VÍA, L.: Boletín IGME, 70:331-402. Madrid MASSACHS V., La figuració i descripció a Masachs (1975) (Estudios Geológicos 31: 753-759) p. 754, lám. 1, fig. 1. Madrid</p> | <p>Des de l'any 1939, quan es van refer les col·leccions, el Museu compta amb un registre de prop de 80.000 entrades de mostres de fòssils de tots els períodes geològics. Cada mostra pot contenir des d'un exemplar fins a desenes i cada any s'amplia les entrades. La documentació per a desenvolupar la tasca de classificació i estudi forma una biblioteca especialitzada que arriba fins als 13.000 títols. També disposa d'un laboratori amb capacitat per a la preparació dels fòssils que s'integren al Museu. A més a més, el Museu emmagatzema un arxiu històric amb diverses col·leccions paleontològiques i documentals particulars d'importants El contingut d'aquestes col·leccions privades gairebé arriba als 20.000 exemplars. En el registre del museu hi podem localitzar 6 mostres provinents del terme de Vilada. Les 5 primeres identificades pel Dr. Luís Via, l'any 1959, pertanyents a l'Eocè (Lutecià). I la darrera per Massachs, l'any 1979, pertanyents a l'Eocè (Bartonià). Codi / Classe / Espècie / Origen 15922 / Crustacea / Periacanthus dalloni / Vilada 15942 / Crustacea / Hepatiscus poverelli / Vilada 15988 / Crustacea / Callianassa edwardsi / Vilada 20101/ Crustacea / Retropluma eocenica / Vilada 20741 / Crustacea / Micromaia batalleri / Vilada 2915 / Foraminiferida / Nummulites striatus praecursor / Vilada</p> | 08299-149 | C/ Diputació 231, Barcelona | <p>El Museu Geològic del Seminari de Barcelona té com la seva activitat principal l'estudi de la Paleontologia, especialment dels fòssils d'invertebrats. Aquest museu forma part de l'Església de Barcelona i es va fundar l'any 1874, precedit per l'antic Gabinet d'Història Natural de l'any 1817 i que posteriorment s'agregà a la Biblioteca Episcopal. El primer director del Museu va ser el Dr. Jaume Almera (1845-1919). L'any 1885 es va dedicar a la confecció del Mapa Geològic de la Província de Barcelona, mapa que encara ara s'utilitza i que ha estat molt elogiat per científics tan nacionals com a estrangers. Al llarg del s. XX han estat diversos científics de prestigi al capdavant del Museu (Josep Ramon Bataller, Luís Via, Sebastià Calzada). L'any 2009 el Museu va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en reconeixement per la valuosa labor científica.</p> | 42.1372100,1.9311100 | 411667 | 4665564 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72525-foto-08299-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72525-foto-08299-149-3.jpg | Legal i física | Paleògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-17 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Base de dades online www.icgc.cat/Administracio-i-empresa/Eines/Bases-de-dades-i-catalegs/Base-de-dades-d-holotips. | 124 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72452 | Espinagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espinagalls | XVIII | Completament enrunada per l'interior, les parets aguanten en gairebé tota l'estructura. Segons es pot observar en algunes fotografies dels anys 80, la desaparició de les teules de la casa hauria accelerat i precipitat l'esfondrament. L'era es manté enrajolada. | <p>La masia d'Espinagalls es tracta d'una casa de grans dimensions, construïda en diferents fases tal com es pot llegir observant els paraments de la façana. Actualment està completament ensorrada interiorment i amenaça ruïna les parets, perquè són d'una gran alçada. La masia està situada a l'extrem de l'esplanada coneguda del camp gran d'Espinagalls on una cresta de roca separa els camps de l'inici del vessant descendent als plans de Roset. Es tracta d'un entorn de feixes allargades amb un esgraonat bastant vertical. La casa està ubicada al primer replà i la façana nord està completament recolzada a la roca. La masia està conformada per l'edifici de la casa junt amb diversos annexos com la pallissa, corts, estables, era, entre altres. Edifici de planta rectangular amb diferents ampliacions i annexos adossats (est-oest). El perímetre de l'era està enrajolat i tancat per un potent mur ciclopi de pedra seca. L'alçat és de planta baixa, pis, golfes i un darrer nivell irregular que podríem denominar sotateulada. Les diferents estructures que conformen la casa, que han estat bastides en diferents fases constructives, mostren desnivells que es resolen a partir d'escales interiors. La façana principal la trobem orientada al sud perquè és l'orientació pròpia de les feixes del terreny. L'element principal de la façana nord és una cisterna d'aigua tapada ubicada a nivell del 2n pis a causa del desnivell del terreny. Aparentment, el bloc original de la casa correspondria a la cantonada de llevant a la que progressivament s'incorporarien ampliacions a ponent. L'estructura rectangular de l'edifici disposa d'un camí empedrat a la part frontal que connectaria la porta principal amb l'era, i a les feixes inferiors. Sembla que també hi havia, per bé que ara està ensorrat, un petit cobert entre l'enllosat i l'espadat del marge. El conjunt dels murs mostren diferències evidents a l'aparell segons la fase constructiva, tot i que les cantoneres sempre són grans blocs desbastats i força escairats. Pel que fa a les obertures, cal destacar l'antiga porta d'accés, situada a la façana sud. Tot i que no gaudeix d'una llinda treballada (biga recta de fusta), la porta era doble i disposava d'una biga de 2 metres encofrada amb taulons que s'amagava dins el mur per bloquejar la porta. A la façana de llevant hi podem observar encara 3 finestres, una per planta. A la façana sud, 4 finestres d'iguals característiques, 1 a la planta baixa i primera, i dues a les golfes. També hi hauria una obertura més gran, que hauria pogut tenir una barana d'ampit sobre la porta principal, però que s'ha perdut. Adossat a ponent del cos principal hi hauria una ampliació amb les mateixes característiques arquitectòniques i de materials constructius que està pràcticament enfonsada. Seguidament, trobem els límits de la gran pallissa d'Espinagalls. Ubicada un nivell per sobre de l'habitatge, pel desnivell del terreny, la paret s'eleva fins al nivell de golfes de la casa, al qual encara s'hi afegia un pilar cantoner que arribava a l'alçat superior de la pallissa, ja sense paret. L'accés a la pallissa, orientada a ponent, s'efectua frontalment des de l'era. Està distribuïda amb dos nivells i separat amb calaixos per pilars, cavalls i bigues interiors. Al segon nivell s'hi accedia per una escala exterior de pedra. L'alçada era molt considerable, i es recolza pel costat nord, gairebé completament a la paret del terreny. Actualment està completament ensorrada interiorment. A la façana sud, a la planta baixa s'observen alguns petits finestrons sense cap característica especial.</p> | 08299-76 | Sector Nord. Paratge d'Espinagalls. | <p>L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona, per bé que disposa d'alguns elements complementaris i dimensions que li atorguen unes dimensions socioeconòmiques de casa amb múscul econòmic a mitjans del s.XVIII. Possiblement però, sigui un mas anterior ja existent a la baixa edat mitjana. Documentalment, apareix al cadastre de l'any 1776 present a l'AM de Vilada, com a propietat d'Antoni Raurell de la Quart, qui era amo de la masia d'Espinagalls, la qual tenia de masoveries les cases de Picamill, Roset i la Masó. Actualment la finca és de propietat pública de la Generalitat de Catalunya. La finca d'Espinagalls, conjuntament amb la forest CUP 53 de Cabanelles, el Clot i Ca l'Hereuet situades entre els termes de Castell de l'Areny i Vilada, disposa d'una superfície de 538,8 ha és declarada Refugi de Fauna Salvatge segons el decret MAH/3923/2009 i es publica al DOC amb data de 23/2/2010.</p> | 42.1527500,1.9207500 | 410833 | 4667300 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72452-foto-08299-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72452-foto-08299-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72452-foto-08299-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La qualitat i dimensions de tots els murs de pedra seca que envolten l'era d'Espinagalls és molt notable. Sobretot perquè s'utilitzen uns blocs de pedra enormes per tancar completament l'accés. En temps de plenitud de la casa i pallissa i coberts annex podria tractar-se d'una de les masies més singulars del poble en el seu context arquitectònic. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 72410 | Serra del Catllaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-del-catllaras-1 | <p>VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. GENERALITAT (1996: 151).</p> | L'estat de conservació és bo, però caldria controlar i delimitar el transit rodat, sobretot a les motocicletes, que causen importants erosions en els camins tradicionals. També seria convenient planificar i ordenar al màxim l'activitat silvícola, per tal que sigui compatible amb la seva conservació. | <p>Es tracta d'un singular massís pre-pirinenc, situat a cavall entre el mantell del Pedraforca i el mantell de Vallfogona, a l'Alt Berguedà, i al sud de la Serra del Cadí-Moixeró. És un espai representatiu, geològicament, dels relleus calcaris mesozoics i eocens del Pre-pirineu oriental, si bé en algunes parts, són més abundants els sediments eocens i paleocens (gresos i conglomerats). Els vessants meridionals són força abruptes, mentre que els septentrionals són més suaus. La seva considerable amplitud altitudinal, en un espai relativament petit, permet enriquir la seva diversitat. L'espai és interessant en la seva estructura geomorfològica i per la presència d'alguns elements d'interès biològic. Els vessants de la serra i les seves valls internes presenten l'acció típica dels paisatges del Pre-pirineu: alzinar fragmentat, rouredes i pinedes. A les obagues també hi trobem fagedes amb sotabosc de boix, aquestes poc freqüents a l'Alt Berguedà. Tot i no ser un espai amb grans alçades, també compta amb prats i rasos culminals de caràcter subalpí. Hi destaca sobretot la presència de la flor de neu (Leontopodium alpinum), una espècie rara al país i protegida per la legislació a Catalunya. També hi són molt representades les comunitats rupícoles de mitja muntanya calcària, que són un conjunt d'espècies relictuals. La fauna de la Serra del Catllaràs constitueix una comunitat de transició entre els sistemes pirinencs i els més mediterranis, situats més al sud. Hom hi troba espècies ja al límit de les seves possibilitats, com el gall fer i la marta, tot i que conserva moltes espècies de gran interès com el cérvol. La Serra del Catllaràs ocupa un total de 5605 hectàrees, entre el Berguedà i el Ripollès, només 217 hectàrees afecten el terme de Vilada, concretament a la zona de Sobrepuny, Picamill i de la Creu de Roset.</p> | 08299-34 | Sector nord-oest | <p>La Serra del Catllaràs ha estat sempre un espai completament lligat a l'activitat humana de la zona. La documentació dels segles X i XI ja ho deixa ben palès: camins, estrades, artigues, masos... En aquesta època el territori ja estava completament delimitat i qualsevol accident geogràfic quedava consignat a la documentació amb un topònim o l'altre. En aquest espai s'hi poden documentar molts llocs habitats. Durant la resta de l'època medieval i fins a l'actualitat l'activitat antròpica a la zona ha anat en augment i s'ha diversificat. A començaments del segle XX s'hi van portar a terme activitats mineres. Darrerament també és un lloc de lleure: escalades, rutes a peu, investigació... Però bàsicament manté el seu caràcter d'explotació forestal. El caràcter eminentment silvícola de l'espai fa que d'acord amb l'article 10 de la Llei 6/1988 forestal, dins del seu àmbit hi hagin de tenir prioritat la redacció de plans de producció forestal. Darrerament s'ha inclòs dins del Pla Especial d'Interès Natural. Des de 1985 també s'intenta promoure la inclusió de boscos mixtos amb la reintroducció de l'avet i per la protecció de moltes espècies florals (arts. 9 i 10, Llei 12/1985, d'espais naturals).</p> | 42.1372200,1.9311000 | 411666 | 4665565 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72410-foto-08299-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72410-foto-08299-34-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-23 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72464 | La Serra Jussana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-jussana | <p>SÁINZ DE LA MAZA. Notícies documentals sobre l'abadia de Sant Pere de la Portella, Urgellia, vol. XIII, pàgs. 400- 401. 1996 SANTAMARIA I ROVIRA, Joan: Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abadiat i baronia, Solsona. 1935 VV.AA. PRUDENCI BERTRANA, PINTOR. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 Montañà D., i Rafart J., PARADISOS RURALS: EL BERGUEDÀ EN LA VIDA I L'OBRA DE PRUDENCI BERTRANA I AURORA BERTRANA. Valls : Cossetània ; Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2017</p> | XVIII-XX | L'edifici està completament reformat des de l'any 2013. | <p>Es tracta actualment d'una pallissa situada al costat de la casa de la Serra. Ambdues cases estan separades per l'era enrajolada. L'edifici pròpiament dit és de planta rectangular i actualment s'organitza amb dos nivells. El pis superior és a nivell del pla de l'era i l'inferior és parcialment excavat al terreny al qual s'hi accedeix per la seva façana oest. La coberta de teules a dos vessants i carener orientat transversalment respecte a la façana principal està orientada vers l'oest està suportada per bigues de fusta només desbastades i llates. Els murs estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Les façanes est i oest són completament obertes corresponents a la seva funció tradicional de pallissa, la qual estava dividida i reforçada per una sèrie de 3 pilars de pedra al centre. Actualment està completament reformada pel nou ús de turisme rural. Abans de la reforma consta que a la part baixa s'utilitzava d'estables i el pis de pallissa. A les dues cantoneres de la façana de llevant és on podem trobar els segments de mur més antic i que podria correspondre a la casa documentada de la Serra Jussana. La plomada del mur està parcialment desplaçat de la resta de l'edifici i s'observa com es va fer una reconstrucció del mur. Aquest fet passa també a la cantonada nord-est. La particularitat de la cantonada sud-est és que hi trobem una finestra feta amb llinda de pedra i brancals a la qual per la part interior s'incorpora un festejador i el qual no tindria sentit en una construcció destinada a pallissa. El nivell inferior també disposa d'un segon finestró per donar llum als estables. Pel que fa a la façana nord, s'observa alguna obertura tapiada a posteriori, però sense obertures. Adossat a aquesta façana hi ha evidències d'una ampliació de la qual només queda una base enrajolada. Un segon element que podria correspondre a l'edifici original és una escala de pedra per accedir dels antics estables al pis i que amb la reforma de l'edifici ha quedat tancada i només visible des del pis inferior.</p> | 08299-88 | Sector est. Casa la Serra | <p>La Serra és un dels masos que trobem documentats des de més antic a Vilada. La seva primera menció és de l'any 1078, quan Arnau Guillem i la seva esposa Guilla van donar un alou al monestir de la Portella. Durant els segles XII i XIII, seguint el procés habitual de desdoblament dels masos, s'arribarà a consolidar l'existència d'una Serra Jussana i d'una Serra Sobirana. Ara per ara és difícil saber a quin correspon la casa actual, però possiblement es tracta de la Serra Sobirana. Una i altra apareixen documentades en diverses ocasions a partir del primer terç del segle XIV, especialment en confirmacions de dominis del monestir de la Portella i en l'actualització dels seus censos. El 1387 Joan I encomanà al jurisperit de Cervera Mateu Bonjoc la solució d'una qüestió entaulada entre l'abat de la Portella i els germans Pere i Vicenç de la Serra Sobirana, homes de remença de l'abat, a causa d'uns béns que aquests confiscaren i els diners que obligaren en diverses vendes. A partir de finals del segle XV, ja deixa de fer-se esment dels dos masos i la documentació només consigna el topònim la Serra. El 1518 després d'unes violentes disputes i bandositats entre Rafael Prat de Ripoll, que en tenia el domini útil, i els Eres de Gardilans, passà a mans d'Antoni Eres de Gardilans. S'hagué de dictar una sentència arbitral després de la qual es va obligar els Prat de Ripoll a vendre'n el domini útil. A partir d'aleshores deixà de ser un mas autònom i es convertí en una masoveria més de les Eres de Gardilans. Aquesta situació s'ha mantingut així fins que fou venuda a les Eres de Vilada a mitjans dels anys 1990 i reformada en casa de turisme rural l'any 2013. Prudenci Bertrana va dibuixar la Serra l'any 1937 durant la seva estada a la casa de les Eres de Gardilans en plena Guerra Civil Espanyola. El dibuix actualment es troba al fons de Prudenci Bertrana dipositat a la Universitat de Girona.</p> | 42.1329100,1.9381600 | 412244 | 4665079 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72464-foto-08299-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72464-foto-08299-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72464-foto-08299-88-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 72401 | Serra de Picancel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-picancel | <p>GENERALITAT (1996: 152). SANTAMARIA (1935: passim). SOCA (en curs: s. p).</p> | L'estat de conservació és bo, però caldria controlar i delimitar el transit rodat, sobretot a les motocicletes, que causen importants erosions en els camins tradicionals. També seria convenient planificar i ordenar al màxim l'activitat silvícola, per tal que sigui compatible amb la seva conservació. | <p>És una serralada prepirinenca típica, formada per relleus conglomeràtics alternants, amb freqüència variable, amb gresos. Esdevé un flanc de divisió entre l'Alt i el Baix Berguedà, en contacte amb les conques i altiplans de la Depressió Central catalana. Aquest fet es reflecteix en els paisatges que formen aquest espai natural, fet que el diferencia de la resta d'espais de la seva subunitat. La serra és formada per relleus conglomeràtics molt trencats i valls molt tancades i profundes que han permès un excel·lent grau de conservació d'alguna de les seves raconades. La part septentrional queda força protegida de les intrusions humanes gràcies al pantà de la Baells. El paisatge és essencialment forestal i hi predominen les coníferes. Hi són especialment representats la major part de paisatges mediterranis del país de les rouredes seques (Quericion pubescentis-petraeae), sovint transformats en pinedes de pinassa (Pinus nigra) i/o pi roig (Pinus sylvestris). En alguns indrets, però, es conserven interessants bosquines mixtes de caducifolis refugiats en algunes barrancades o fondals poc alterats. De fet, el conjunt de l'espai es troba enmig dels municipis de Cercs, la Quar i Vilada. D'aquest darrer n'ocupa unes 532 ha, de les 22445 que té en total. Dintre d'aquest espai s'hi poden comptar nombroses masies i també el monestir de Sant Pere de la Portella.</p> | 08299-25 | Part medirional del terme de Vilada | <p>La serra de Picancel ha estat sempre un espai completament lligat a l'activitat humana de la zona. La documentació dels segles X i XI ja ho deixa ben palès: camins, estrades, artigues, masos... En aquesta època el territori ja estava completament delimitat i qualsevol accident geogràfic quedava consignat a la documentació amb un topònim o l'altre. Malgrat tot, enlloc no apareix el topònim Picancel, que sembla ser creat artificiosament i introduït al segle XIX. Durant la resta de l'època medieval i fins a l'actualitat l'activitat antròpica a la zona ha anat en augment i s'ha diversificat. Darrerament també és un lloc de lleure: escalades, rutes a peu, investigació... Però bàsicament manté el seu caràcter d'explotació forestal. El caràcter eminentment silvícola de l'espai fa que d'acord amb l'article 10 de la Llei 6/1988 forestal, dins del seu àmbit hi hagin de tenir prioritat la redacció de plans de producció forestal. Darrerament s'ha inclòs dins del Pla Especial d'Interès Natural. L'estat de conservació és bo, però caldria controlar i delimitar el transit rodat, sobretot a les motocicletes, que causen importants erosions en els camins tradicionals. També seria convenient planificar i ordenar al màxim l'activitat silvícola, per tal que sigui compatible amb la seva conservació.</p> | 42.1148300,1.9342600 | 411896 | 4663075 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72401-foto-08299-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72401-foto-08299-25-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-23 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | La pràctica totalitat de l'espai és privada i de propietaris diversos. Cal esmentar també que a Vilada hi ha delimitació del sòl urbà. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 72555 | Talla de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/talla-de-la-mare-de-deu-del-roser | <p>SITGES X., Retaules barrocs desapareguts. Revista l'Erol. Núm. 94. (p. 40-42) 2007 SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002.</p> | XVIII | Bo. Netejada a mitjans del 2000 per la parròquia. | <p>Imatge barroca de la Mare de Déu del Roser aguantant el nen Jesús en braços. La figura de la mare de déu està dempeus sobre una peanya rectangular. Tota la peça és policromada (semblaria que no es tracta de la pintura original) menys algunes cintes del vestit i la corona que presenten daurats. Va vestida amb túnica roja i un mantell verd i blau sobreposat amb motius florals, que li cobreix quasi la totalitat del cos i que recull amb el braç esquerre. Li cobreix el cap un mantell gris pintat amb ratlles horitzontals. El Nen, de cos nu, porta només un bolquer roig, està assegut de costat i té el cap lleugerament frontal. El Nen aguanta amb la mà esquerra una esfera daurada i aixeca la mà dreta en senyal de benedicció. La figura de la Mare alça el cap i mira vers la dreta i de la mà dreta li penja un rosari. Les seves mides són 67 cm. d'alçada per 25 cm. d'amplada per 12 cm de fons.</p> | 08299-179 | Església Parroquial | <p>No es disposen gaires dades de l'origen de la imatge. La peça ha estat inventariada a inicis dels 2000 pel bisbat de Solsona, però no ha estat estudiada, ni documentada en context i cronologia. Testimonis orals del poble diuen que podria haver estat salvada de la crema durant la guerra per algun veí. Altres comenten que una veïna, de la qual no es recorda el nom, tenia un conjunt d'imatges a casa seva i va donar aquesta a la parròquia, ja que no n'hi havia cap. Posteriorment, i amb això sí que coincideixen les fonts orals, amb motiu de la reconstrucció de l'església parroquial de Sant Joan de Vilada a finals de la dècada dels 40, es va donar/retornar a l'església. Per altra banda, sí que hi ha documentat la presència d'un retaule barroc dedicat a la verge del Roser cremat durant la Guerra Civil. A continuació recuperem la descripció que Roig A, Fígols M i Sitjes X. van publicar a l'article 'Retaules Barrocs de la Comarca' i que Soca i Rumbo ja citen a la memòria de l'any 2002. Retaule del Roser (desaparegut): era un retaule situat en una capella lateral de l'església parroquial de Sant Joan de Vilada. Va ser cremat i destruït el 1936, en iniciar-se la guerra civil. Es tractava d'un exemplar del Barroc propi del segle XVII i, com a tal, tenia tres cossos o pisos sobre un sòcol. El pis inferior no comptava amb imatgeria; al del mig hi havia la Verge del Roser, en una fornícula central, i a les fornícules laterals, Sant Francesc d'Assís i Sant Xavier (la de Sant Francesc d'Assís devia ser una talla procedent d'un altre lloc, perquè era més petita de mides). Al pis superior s'hi veu una imatge femenina, santa o beata, no identificada. El conjunt és completat amb medallons amb bust i històries, amb columnes salomòniques, grans florers, etc. El cim és coronat pel Pare Etern. Aquest retaule destacava per la seva verticalitat i, per què tot i la profusió de la talla i la decoració, no arribava a ocupar tot l'espai de la capella. Segurament s'ajustava molt més a la capella originària per la qual va ser construït, ja que les dades que tenim procedeixen de fotografies dels primers anys del segle XX i, per tant, l'edifici ja havia estat objecte de modificacions el 1852. Aquest retaule molt possiblement va ser finançat per la confraria del mateix nom. Finalment, cal esmentar la controvèrsia per les diferències visibles a la fotografia del retaule de principis del s. XX i les característiques morfològiques de la imatge present a Vilada actualment. Segons el Dr. Francesc Miralpeix, s'escauria amb una imatge del segle XVIII, segurament pensada per a ser portada en processó, possiblement amb cadireta, perquè està completa per darrere i no balmada i alhora policromada. Per altra banda, el Dr. Joan Yeguas, concretaria la peça al voltant dels anys 1700-1730, segons es desprèn de l'estil del plec del mantell molt popular al darrer quart del s. XVII. Coincidint els dos, en el fet que es tractaria d'una peça per ser vista exempta. En conclusió, sembla clar, que no es tractava de la imatge present al retaule del Roser cremat durant la guerra, però es desconeix si es tracta d'una obra original de la parròquia de Vilada o d'origen desconegut.</p> | 42.1372300,1.9286400 | 411463 | 4665568 | 08299 | Vilada | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72555-foto-08299-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72555-foto-08299-179-3.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | 2020-01-17 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Se'n desconeix la procedència ni autors. Per altra banda, el sant crist que penja sobre l'altar de l'església és força valorat per la parròquia, ja que va ser pagat per aportacions populars durant la postguerra. El cos va ser fabricat a partir de l'adaptació d'una menjadora de fusta. Núm. Inventari Bisbat de Solsona: 40709 amb data de 24-07-2014. | 96 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72446 | Font de l'Abel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-label | XX | L'aigua segueix rajant, però s'ha perdut el broc. | <p>Aquesta font està localitzada enmig d'uns terrers del barranc que baixa per la cara sud-oest de les Collades de Picamill. Orientada a migjorn, hi havia un petit broc fet per una teia de fusta mig acanalada, gairebé arran de terra, que actualment s'ha perdut, possiblement pel pas del bestiar i fauna salvatge que s'acostava a abeurar-se a l'aflorament d'aigua. Marca el punt d'aigua, un parell de plaques de fusta tallades col·locades en un petit exemplar de pi negre. A la placa superior es llegeix: 'Font de l'Abel. 1945'. A l'inferior: ' Font del Abel 1945 al 7 5 2003' i s'inclou una fotografia.</p> | 08299-70 | Sector nord. Al peu de les collades de Picamill | <p>Si ens atenim a la inscripció, possiblement fou arranjada en última instància per l'Abel l'any 1945. Observant els afloraments d'aigua de l'entorn, es podria tractar d'un broll natural com altres s'obren pas al llarg del torrent. Tot i que l'activitat antròpica en relació a la font és possible que sigui antiga, no n'hem trobat referències documentals. Més enllà de la tradició local de les fontades, el municipi de Vilada es va convertir a finals del s. XIX i al llarg del XX en un punt d'estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d'elles considerades medicinals. És variada la documentació de principis del s. XX que cita el nostre municipi com la Petita Suïssa Catalana. Vilada era recomanada pels metges barcelonins per fer salut, pels aires i per les aigües. Una de les activitats més senyalades, en el qual encara els fulletons dels 60's ho acrediten, era el dia de les Fonts, en el que s'organitzaven transports públics especials des de Barcelona, per arribar al municipi. En aquest dia d'aplec, les famílies, veïns i visitants, es reunien en les fonts més importants del poble per descansar, dinar, ballar i celebrar l'últim dia de la Festa Major. Actualment, però, aquesta festa està totalment perduda, i només roman en el record dels avis del poble qui ho recorden amb nostàlgia Anunci publicat al diari La Vanguardia en data de 13 de juny de 1913, en el que es destaca les fonts com a principals element destacats del poble: ' dotada de numerosas fuentes de agua potables y dos de aguas sulfurosas, muy recomendadas por varias eminencias médicas, ... saliendo de la misma carruajes combinados con todos los trenes, excepto el último y otros especiales para las fuentes sulfurosas, a petición de los señores veraneantes..' Una segona cita interesant és del butlletí del centre excursionista de Catalunya (any XIII - juliol de 1903 - n.° 102) referent a l'excursió a Alpens, Santuari de La Quar, Vilada i Sant Jaume de Frontanyà per part d'un grup liderat per Cesar August Torras: 'Deixàrem Vilada. Aquest poble, a 58o m. alt., es molt pintoresch. Sa vall es molt rienta, a l'estiu, rublerta de conreus, verdor y arbrat. Té en son terme aigües medicinals y mines de succí (àmbar groch) y betums.'</p> | 723593 | -852066 | 1945 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72446-foto-08299-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72446-foto-08299-70-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Possiblement és la font més alta del terme municipal de Vilada a 1415 m, tot i que més que d'una font, estaríem parlant d'una mullera. Es troba a poca distància del cim compartit del municipi, Sobrepuny (1655m.), enmig del PEIN Serra del Catllaràs. Coincideix d'ubicació amb el camí ramader de la Baells al Catllaràs amb el codi ICR23. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||
| 72377 | Castell de Roset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-roset | <p>AADD (1990: 418). AADD (1994: 184). BERNADICH (1991: 192-194). CAMPRUBÍ (1996: 83). CATALÀ (1976: 971-976). NOGUERA (1990: 22). PUIG (1982: 119-136). SANTANDREU (1982: 115). SANTANDREU (1985: 500-502). SOCA (1995: s. p). WEB (http://www.vilada.diba.es).</p> | XII | Si bé pot dir-se que és un dels castells més ben conservats de la comarca en la seva tipologia, no podem oblidar que el seu deteriorament és progressiu. L'erosió i la disminució de les alçades dels murs és constant. La part sud-est de la construcció és amenaçada per una gran escletxa, que podria donar lloc a la caiguda d'un important pany de paret. No hi ha dubte que seria totalment necessària una intervenció arqueològica i una campanya de consolidació de les restes conservades. | <p>Els vestigis de l'antic castell són situats al capdamunt d'un turó de roca calcària. Per l'estat del conjunt de les restes es fa difícil saber quina era l'estructura original d'aquest conjunt defensiu. Del que no hi ha dubte és que els diversos cossos o edificis adjacents no són tots de la mateixa època, sinó que presenten una seqüència temporal bastant indefinida, que es tradueix en una total irregularitat de la seva planta. No obstant, tot fa pensar que primerament es bastí una torre quadrada, d'unes dues o tres plantes, a la part més meridional i que en l'època de màxima vitalitat i de decadència del castell s'hi van anar fent ampliacions successives cap a la seva part nord. En general, les parets de la torre presenten, en els carreus i en la seva pròpia constitució, una uniformitat més gran que la resta de murs, encara que tots ells són d'una envergadura notable. Les mides extremes del conjunt tenen una allargada d'uns 20 metres, una amplada de més de 7 metres i una alçada que supera els 9 metres en algunes parts. A les parets hom hi pot observar encara els forats deixats per l'embigat, cosa que fa que en alguns indrets es pugui deduir l'existència d'unes tres plantes d'alçada. Caldria també sumar un espai soterrani o semi-soterrani, possiblement utilitzat com a celler i estabulari. Són també interessants altres elements que es troben a redós del castell: una profunda cisterna amb volta de canó; les restes deixades a la roca per l'antiga porta d'entrada, el camí empedrat que s'enfila pel turó o una plataforma semicircular excavada a la roca i que constituïa l'avantguarda defensiva del castell.</p> | 08299-1 | Sector nord-oest | <p>Tradicionalment, s'ha considerat com a primera data on es menciona el Castell de Roset l'any 1026, ja que una donació feta al monestir de la Portella esmenta un alou 'in apendicio de Rosed', és a dir, en terme de Roset. Després d'això hom va pensar que aquest terme corresponia al terme casteller de Roset. Estudis més recents sobre la formació i estructura territorial del comtat de Berga veuen en aquesta termenació una identificació cohetània amb la parròquia de Vilada (també dita de Roset), però mai amb el castell. De fet, el més usual és que els castells prenguin el nom de la vall o de la parròquia i no pas a la inversa. Per tant, hauríem d'ubicar cronològicament el castell cap a mitjan segle XII i no a principi del segle XI. Amb el document de 1026 s'havia atribuït la possessió del castell al comte Sunifred, però tenint present el que hem explicat, la primera notícia sobre els possessors del castell no la tenim fins al 1275. Es tracta del testament de Pere de Berga, en el qual es feia hereu del castell, amb totes les seves fortaleses, drets i altres coses que detentava en aquest lloc a Roger de Pallars. Aquest darrer no va trigar a deixar-lo, també en herència, a Sibil·la de Pallars, senyora de Berga i del Berguedà. El 1309 Sibil·la signà una permuta amb el rei Jaume II, per la qual es desprenia d'un gran nombre de castells berguedans (Casserres, Montmajor, Querol, Madrona...), però es reservà el de Roset i el delme de la Nou. Hom pensa que això ho féu perquè era la fortificació més propera a les possessions del seu marit Hug de Mataplana i, alhora, actuava de separació entre la baronia de Mataplana i les possessions berguedanes a mans reials. Passà després a mans dels Portella, almenys així ho veiem en un testament de Bernat Guillem de la Portella de 1321. Tanmateix, seguint la sort de la baronia de la Portella, no trigarà a annexionar-se als dominis dels Pinós. Els Pinós, durant la resta del segle XIV i fins al segle XVII, van utilitzar el castell com a seu dels seus batlles i altres agents senyorials. Durant el segle XV, en les conflictives relacions amb el rei i, en especial, durant la guerra civil catalana, el castell va tenir un notable protagonisme. Els castlans varen ser gairebé sempre la família cognominada Roset. Des de finals del segle XVII i fins al seu abandó definitiu, possiblement a mitjan del segle XVIII, el castell esdevingué propietat dels Boatella. Aquests, ciutadans honrats de Barcelona, ja només van aprofitar el castell com a explotació agropecuària i per cobrar-ne les rendes derivades de la jurisdicció, però no hi van residir mai. El 1949 es declarà Bé d'Interès Cultural, a partir del Decret de castells de 1949, expedit pel Ministerio de Educación Nacional (BOE, 5 de maig de 1949). Més tard trobà la seva correspondència com a Bé Cultural d'Interès Nacional, segons la disposició addicional de la segona llei de Patrimoni Històric espanyol de 25 de juny de 1985 (R-I-51-5765)</p> | 42.1483100,1.9142800 | 410292 | 4666814 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72377-foto-08299-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72377-foto-08299-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72377-foto-08299-1-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-23 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | La llunyania que el castell presenta respecte dels nuclis de població i el seu dificultós accés, ha estat aprofitat en moltes ocasions per excavadors furtius, que han malmès seriosament l'estrat arqueològic. A l'interior de la construcció, per la seva part nord, hi han fet un forat de grans dimensions, arribant a arrencar físicament estructures soterrades sòlides. Tanmateix, aquest no és l'únic, contínuament apareixen nous moviments de terres, especialment a l'espai interior del castell. Les dovelles d'algunes finestres també han desaparegut, possiblement per reaprofitar-les en algun altre indret. | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||
| 72451 | Bassa de la casa d'Espinagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-casa-despinagalls | XVIII | El folre està en bon estat, tot i que en algun punt una mica descalçat pel creixement vegetatiu. | <p>A poc més de 5 metres del forn de calç d'Espinagalls s'observa, molt coberta per la vegetació, una bassa de base de tendència circular, excavada al terreny, en un planell. La bassa és folrada amb carreus de pedra irregulars, aparentment de pedra seca. La secció orientada a migdia es constitueix per 3 graons més o menys regulars, al costat dels quals una gran llosa inclinada fa pensar que potser hauria tingut funcions de rentador/safareig. La profunditat seria aproximadament d'1 a 1'5 metres. No sembla que per posició rebi aigua de cap font, i especularíem que l'aigua neixi a l'interior, gairebé com si es tractés d'un pou, però sembla més plausible que s'omplís a partir de la recollida d'aigua pluvial.</p> | 08299-75 | Sector Nord. Casa d'Espinagalls. | <p>És difícil individualitzar l'evolució d'aquesta estructura, més enllà de la mateixa evolució de la casa d'Espinagalls. La finca d'Espinagalls, conjuntament amb la forest CUP 53 de Cabanelles, el Clot i ca l'Hereuet situades entre els termes de Castell de l'Areny i Vilada, disposa d'una superfície de 538,8 ha és declarada Refugi de Fauna Salvatge segons el decret MAH/3923/2009 i es publica al DOC amb data de 23/2/2010.</p> | 42.1531400,1.9203600 | 410801 | 4667343 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72451-foto-08299-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72451-foto-08299-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72451-foto-08299-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Nom donat per proximitat a la masia d'Espinagalls. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 72486 | Fàbrica de Cal Meya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-meya | <p>SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002.</p> <p>COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003</p> | XX | Per bé que estructuralment la nau aguanta bé, en conjunt l'estat, sobretot de la coberta, és dolent. | <p>La fàbrica de cal Meya és un edifici de planta rectangular, orientat de nord a sud i coberta a doble vessant. Només disposa de planta baixa amb alguns altells a l'interior. És una sola nau, ara tapiada. Es tracta d'una típica construcció industrial de començament de segle XX. Els materials constructius emprats són pedra i maons. La pedra s'utilitzà per bastir les parets i els maons per ornamentar i acabar els marcs de portals i finestres. Els finestrals són vidriats i força grans, cosa que permet l'entrada de molta llum natural a l'interior. Les façanes est i oest amb grans finestrals rectangulars i arc rebaixat són iguals, malgrat que l'oest disposa d'una porta d'entrada. També s'ha adossat a aquest costat, posteriorment, un cobert sense interès. La façana de migdia disposa d'una gran porta de garatge i un finestral igual que els anteriors. La façana nord no té elements a destacar. Des de la seva construcció l'edifici s'ha dedicat a diverses activitats, però bàsicament ha estat un edifici fabril. L'interior de les naus és molt senzill i sobri. A llevant hi ha una plaça, cobert per la vegetació, que possiblement tenia funcions per a magatzem d'estoc.</p> | 08299-110 | C/ Teodor Miralles núm.2. | <p>És una mostra més del patrimoni industrial del municipi. Els amos de la fàbrica i habitatge de cal Meia eren originaris de la Cerdanya (Das). Tal com recullen Soca i Rumbo, sembla ser que l'edifici es construí durant els primers anys del segle XX, car als anys 1930 ja hi havia una indústria tèxtil en funcionament. La guerra civil de 1936-1939 suposà un parèntesi en l'activitat de la fàbrica, però poc més tard tornà a funcionar. Després d'això, són diversos els usos que s'han fet de l'edifici: com a fàbrica de teixits, com a fàbrica de filatura, com a magatzem, com a taller de reparació d'automòbils... Darrerament es fa servir de garatge. Als anys 1980 va esdevenir un taller mecànic. A finals dels anys 1990 es va tapiar l'edifici.</p> | 42.1357600,1.9302500 | 411594 | 4665403 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72486-foto-08299-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72486-foto-08299-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-02 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Al c/ Teodor Miralles 36-38 hi trobem els pisos de cal Meia. Un habitatge d'inicis de segle XX el qual fou construït pels amos de la fàbrica, i que disposa com a element d'estacat la façana d'aire noucentista caracteritzat pel frontó arrodonit i el petit pati rectangular davant la façana. L'edifici està dividit en dos habitatges. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
| 72478 | Pont del Sofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-sofre | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | L'estat del pont, per bé que transformat per les obres de reparacions, és bo. | Es tracta d'un pont d'un sol ull orientat d'est a oest i que dóna pas a l'aigua del rec de la font del Sofre. El pont original estava fet amb pedra i volta de canó de maons. Actualment la volta està tota encofrada de formigó i disposa de tres tirants metàl·lics que comprimeixen l'arc lateralment. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra també encofrats de formigó. El pont està ubicat al mig d'un rec i no és un pas recte sinó que genera un revolt a la carretera. Una de les particularitats del pont és a la cara sud del pont, en el qual al mig del rec s'ha disposat una filada de grans carreus de pedra repicats que fan un graó al rec. Estructuralment tant l'alçada com l'ull són molt més grans que el de Bertrana. | 08299-102 | Carretera C-26. PK 156,500 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga - Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de Cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Aquest pont, a diferència dels del de Bertrana, va ser volat juntament amb els de la Coromina, i el de Cal Pei, durant la retirada republicana l'any 1939. Hi ha escrit al formigó d'una de les parets de l'ull del pont la data de 1990, any en què es féu l'obra de sanejament estructural del pont. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1341500,1.9171500 | 410509 | 4665238 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72478-foto-08299-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72478-foto-08299-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72478-foto-08299-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72476 | Desguàs de Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desguas-de-bertrana | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122. L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. 2014. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX | Força tapat de vegetació. | Es tracta d'un desguàs de pedra que travessa tota la carretera de nord a sud i que dóna sortida a l'aigua del rec de la pista que puja a la casa i dels vorals de la carretera. El desguàs està fet amb pedra i volta de canó de maons. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. La particularitat és la boca sud, a la qual s'hi afegeix a la boca de desguàs, també fet amb pedra repicada, un sortint rebaixat a la part central per canalitzar millor l'aigua i allunyar-se del peu de la paret amb un acabat estètic similar a una motllura. | 08299-100 | Carretera C-26. PK 155,250 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga - Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Tal com descriu Melcior de Palau a l'inici de l''Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1296100,1.9110300 | 409997 | 4664741 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72476-foto-08299-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72476-foto-08299-100-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72480 | Desguàs de Cal Peraire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desguas-de-cal-peraire | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX | Es tracta d'un desguàs de pedra que travessa tota la carretera de nord a sud i que dóna sortida a l'aigua del rec que baixa dels Clotassos. El desguàs és una mina feta de pedra i volta de canó de maons. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals i dovelles. La particularitat és a la boca sud, a la qual s'hi afegeix una continuació en canal obert fet amb parets de pedra entre diferents bancals d'horta de les cases de cal Paraire i cal Teuler. Observació: El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. El nom li donem per la proximitat a la casa. | 08299-104 | Carretera C-26. PK 157,600 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga -Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1357100,1.9262100 | 411260 | 4665402 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72480-foto-08299-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72480-foto-08299-104-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. El nom li donem per la proximitat a la casa. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72479 | Pont de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-coromina | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | Es tracta d'un pont d'un sol ull orientat d'est a oest i que dóna pas a l'aigua del rec de la Coromina que rep el nom per la casa homònima ubicada al sector oest del rec. El pont està fet amb pedra i volta de canó de maons. El pont està fet amb pedra i volta de canó de maons. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals i grans dovelles també de pedra repicada per la part exterior de la volta. La transició entre la paret i l'arrencament de la volta és llisa situada a uns 2 metres d'alçada. El pont està ubicat al mig d'un rec i és un pas recte sinó que genera un revolt a la carretera. L'estructura del pont és força complexa pel volum que implica. L'obertura de l'ull és molt petita i queda encaixat dins d'una estructura de contrafort continu que gairebé cobreix tot el pont. Aquest fet possiblement es deu a l'obra de reconstrucció que es va dur a terme després de la guerra. Gravat al ciment sobre l'ull de la cara nord es llegeix: Javier Vida. 7a de Puentes. | 08299-103 | Carretera C-26. PK 156,900 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de Cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Aquest pont, a diferència del de Bertrana, va ser volat juntament amb els del Sofre i el de Cal Pei, durant la retirada republicana l'any 1939. El nom escrit, Javier Vida, segurament faci referència a algun soldat que va participar en la reconstrucció del pont després de la guerra. Ignorem si la inscripció la va motivar la seva mort o per la participació de l'obra. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1355200,1.9201900 | 410762 | 4665387 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72479-foto-08299-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72479-foto-08299-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72479-foto-08299-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72513 | Pont de la font de l'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-font-de-lhostal | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX | Es tracta d'un pont de pedra d'un sol ull que travessa tota la carretera N-S i que dóna sortida a l'aigua del rec que baixa de la font de l'Hostal i que recull al voltant dels plans Pradell, Boix i Masgraner. El pont originalment estava fet amb pedra i volta de canó de maons, per bé que ara la volta està encofrada de formigó. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. El sòcol és de grans blocs escairats i embellits amb un encoixinat. La transició entre la paret i l'arrencament de la volta és llisa. A les dues cares, nord i sud, els estreps estan decorats mitjançant un cordó que ressegueix el perfil dels carreus desbastats. Bona part dels cordons està perdut. | 08299-137 | Carretera C-26. PK 161,900 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de Cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1299600,1.9590200 | 413964 | 4664730 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72513-foto-08299-137-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. El nom li donem a partir del nom de la font. | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72481 | Pont de cal Pei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-pei | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | L'estat del pont, per bé que transformat per les obres de reparacions, és bo. | Es tracta del pont més gran que es va fer amb la construcció de la carretera de Montesquiu. Les mides aproximades són d'uns 15 m d'alçada i llum de 55 m. Consta de 3 ulls i està orientat d'est a oest. Permet el pas de la riera de Castell de l'Areny, que el creua de nord a sud. El pont rep el nom per la proximitat a la casa homònima de cal Pei ubicada al sector sud-oest del pont. La construcció original era de pedra i volta de canó de maons, que actualment està encofrada amb formigó. L'estructura està bastida amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. La pedra interior està organitzada per filades a les quals se li ha marcat el junt de morter amb una estètica forma hexagonal. Els enginyers van afegir algunes cornises com a elements decoratius que les podem trobar a les transicions entre la volta i els estreps i pilastres, o a la base dels tallamars. Estructuralment el pont és esvelt i de molt bona fàbrica. Els tres ulls són de grans dimensions, per bé que l'aigua només travessa pel central i el de la llera est. La plataforma superior es completa amb una sèrie de baranes de pedra rectangulars fetes amb grans carreus de pedra que es van alternant amb uns pilars també fets amb grans carreus rectangulars. | 08299-105 | Carretera C-26. PK 158,900 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Aquest pont, a diferència del de Bertrana, va ser volat juntament amb els del Sofre i la Coromina, durant la retirada republicana l'any 1939. Fruit d'això als anys 1940 es va haver de refer altre cop les voltes del pont. En documentació de la Diputació de Barcelona també consta unes obres de reparació estructurals del pont fetes a finals del s. XIX. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1380700,1.9393400 | 412348 | 4665651 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72481-foto-08299-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72481-foto-08299-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72481-foto-08299-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. Part dels grans blocs de les baranes de la plataforma s'han perdut i han estat substituïts per lloses de formigó. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72477 | Pont de Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-bertrana | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890 | XIX | L'estructura és l'original. | Es tracta d'un pont d'un sol ull, orientat de nord a sud, i que dóna pas a l'aigua del rec de Bertrana que baixa pel barranc a l'est de la casa de Bertrana. El pont està fet amb pedra i volta de canó de maons. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. La transició entre els estreps i l'arrencament de la volta es fa a partir d'una cornisa de pedra situada a uns 2 metres d'altura. El pont està ubicat al mig d'un rec i genera en superfície un revolt a la carretera. A la seva cara nord, disposa de 4 contraforts estructurals. | 08299-101 | Carretera C-26. PK 155,500 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Aquest pont, a diferència dels de la Coromina, el Sofre i el de cal Pei, no va ser volat durant la retirada republicana. Tal com descriu Melcior de Palau a l'inici de l''Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1310000,1.9134200 | 410196 | 4664892 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72477-foto-08299-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72477-foto-08299-101-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72483 | Pont de cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-ros | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | Es tracta d'un pont d'un sol ull orientat d'est a oest i que dóna pas a l'aigua del rec en descens al Merdançol entre les cases de Pradell i de les Eres de Gardilans. El pont originalment estava fet amb pedra i volta de canó de maons, per bé que ara la volta està encofrada de formigó. Els estreps estan bastits amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. El sòcol és de grans blocs escairats i embellits amb un encoixinat. La transició entre la paret i l'arrencament de la volta és llisa. A les dues cares, nord i sud, els estreps estan decorats mitjançant un cordó que ressegueix el perfil dels carreus desbastats. Bona part dels cordons està perdut. A l'interior de la volta es pot observar un canvi entre el tipus i perfil de pedra. Fet que ens podria indicar que també va patir una voladura durant la guerra. | 08299-107 | Carretera C-26, PK 161,600 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. No es té constància de la voladura del pont durant la retirada republicana de l'any 1939, no obstant això, la lectura dels paraments del pont fa pensar que també va ser enderrocat. El pont es troba a escassos metres d'un tram del camí ral just abans de l'arribada a l'hostal de cal Ros venint de Vilada. En el punt on el camí ral travessava el rec encara es veuen dos forats de pal d'algun tipus de passarel·la. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1302900,1.9565600 | 413761 | 4664769 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72483-foto-08299-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72483-foto-08299-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72483-foto-08299-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72511 | Desguàs de la canal dels Lladres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desguas-de-la-canal-dels-lladres | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX | Es tracta d'un desguàs de pedra que travessa tota la carretera N-S i que dóna sortida a l'aigua del rec que baixa per la canal dels Lladres. El desguàs està construït completament amb carreus de pedra repicada i les dues boques també en disposen a tall de brancals i dovelles. El sostre del desguàs està fet amb grans lloses de pedra picada que descansen sobre els estreps. A l'interior hi ha un graó que salva part del desnivell del terreny. La particularitat és a la boca sud, a la sortida de la qual s'afegeix dues grans pedres rebaixades a la base per facilitar la sortida canalitzada de l'aigua. També s'ha repicat parcialment una mica de canal a la base de la roca per conduir-la millor i evitar el descalçament del desguàs. | 08299-135 | Carretera C-26. PK 160,400 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Tal com descriu Melcior de Palau a l'inici de l''Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1305800,1.9416200 | 412526 | 4664817 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72511-foto-08299-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72511-foto-08299-135-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. El nom li donem a partir del nom del barranc. Arquitectònicament sembla força similar al que podem trobar a Bertrana. | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72482 | Pont PK161 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-pk161 | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | Es tracta d'un pont d'un sol ull orientat d'est a oest i que dóna pas a l'aigua del rec en descens al Merdançol. El pont originalment estava fet amb pedra i volta de canó de maons, per bé que ara la volta està encofrada de formigó. Els estreps estan bastits amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. El sòcol és de grans blocs escairats i embellits amb un encoixinat. La transició entre la paret i l'arrencament de la volta és llisa. A les dues cares, nord i sud, els estreps estan decorats mitjançant un cordó que ressegueix el perfil dels carreus desbastats. Bona part dels cordons està perdut. A l'interior de la volta es pot observar un canvi entre el tipus i perfil de pedra. Fet que ens podria indicar que també va patir una voladura durant la guerra. | 08299-106 | Carretera C-26. PK 161,000 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1301200,1.9484000 | 413086 | 4664759 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72482-foto-08299-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72482-foto-08299-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72482-foto-08299-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72512 | Pont de la Cantarilla del Janet Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-cantarilla-del-janet-xic | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | Es tracta d'un pont de pedra que travessa tota la carretera N-S i que dóna sortida a l'aigua del rec que baixa per la Cantarilla del Janet Xic. El pont originalment estava fet amb pedra i volta de canó de maons, per bé que ara la volta està encofrada de formigó. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. El sòcol és de grans blocs escairats i embellits amb un encoixinat. La transició entre els estreps i l'arrencament de la volta és llisa. A les dues cares, nord i sud, els estreps estan decorats mitjançant un cordó que ressegueix el perfil dels carreus desbastats. Bona part dels cordons està perdut. | 08299-136 | Carretera C-26. PK 160,550 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1308800,1.9444200 | 412758 | 4664847 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72512-foto-08299-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72512-foto-08299-136-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. El nom li donem a partir del nom del barranc. | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72499 | Alzina dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-enamorats | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | Alzina (Quercus ilex L.), que es troba en un dels punts més elevats de la carena que travessa pel mig del Bosc del metge Soler. Es troba en una zona de bosc mixt humit en el qual la carena orientada d'est a oest, separa clarament el bac de tramuntana amb un bosc més clarejat al solei. Es troba envoltada sobretot de pi roig, els quals han crescut amb rapidesa i tapen una mica la presència de la seva copa. La capçada és una mica esclarissada pel que és habitual en aquesta espècie. L'arbre està molt estilitzat, possiblement per la competència amb els pins de l'entorn. La seva escorça és fosca i clivellada. L'alzina es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig. Les glans maduren al començament de la tardor. Mesura 15 m d'alçada aproximada. 1,65 m de perímetre de volt de canó i 12m. de capçada. | 08299-123 | Parc dels Pins del Metge | A mitjans de segle XX es tractava d'una alzina força ufanosa que destacava per trobar-se enmig d'una zona de feixes conreades que li donaven un caràcter solemne encara que les dimensions eren menors, pel fet de tractar-se isolada. L'arbre va agafar popularitat entre els veïns i veïnes del poble per la seva posició privilegiada paisatgísticament sobre la vall de la Baells. Era un lloc de passeig per moltes parelles del poble i per aquest motiu rep el nom de l'Alzina dels enamorats. Val a dir, que malgrat trobar-se enmig del bosquet que feu arranjar el Metge Soler per adaptar-lo a zona de passeig pels malalts residents al seu sanatori, aquesta alzina no fou plantada. | 42.1330600,1.9228600 | 410979 | 4665111 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72499-foto-08299-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72499-foto-08299-123-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada pot tenir efectes a l'arbre. Seria interessant fer un seguiment del bon estat de l'espècimen. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72487 | Villa-Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-rosa-0 | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | Villa-rosa és un edifici de planta quadrangular. La façana principal està orientada a migdia, just davant de la carretera C-26. Punt d'entrada al poble on la carretera rep el nom de C/ Teodor Miralles. La teulada està dividida a quatre vessants amb el carener principal orientat d'est a oest. L'edifici en alçat es distribueix en planta baixa i un pis. L'estil arquitectònic segueix les línies principals de les torres residencials i d'estiueig d'inicis de segle XX. Un dels elements característics de l'edifici són els grans finestrals rectangulars amb arc de mig punt i porticons de fusta. A la planta baixa de la façana principal i trobem la porta d'entrada (combinació de fusta, vidre i ferro) i una seqüència de tres finestrals corresponents a la sala de la casa. Al pis hi ha una distribució equilibrada d'obertures que segueix la línia de la planta baixa. Disposa, també, d'una finestra sobre la porta i una sortida de balcó amb barana forjada (decorada amb motius geomètrics) que ocupa el mateix espai que els tres finestrals inferiors. La façana oest es complementa amb una tribuna a la planta baixa, que s'aprofita com a balcó pel pis. El balcó està decorat amb una balustrada i quatre pilarets, els quals estan flanquejats per dues finestres. En ambdues façanes la separació dels pisos es marca amb una cornisa llisa. Finalment, mencionar que les façanes est i nord són llises amb diverses obertures, algunes de contemporànies, sense elements a remarcar. Actualment tota la torre està pintada de color blanc. La torre està situada en mig d'un pati enjardinat. Destaca una balustrada amb pilarets capçats amb grans boles de pedra i alguns elements de reixa de forja com a barana frontal del pati. | 08299-111 | C/ Teodor Miralles 1 N2-3 | A mitjans dels anys 1920, el metge Àngel Soler Daniel construí a Vilada un sanatori per malalts de tuberculosi i altres malalties cardio-respiratòries. El centre era freqüentat, sobretot, per gent provinent de Barcelona, lloc on Soler exercia primerament i on també tenia el consultori. El sanatori es dividia en dos estatges, l'un situat a Villa-rosa i l'altre a cal Barbetes. Es va convenir, però, la necessitat que els malalts disposessin d'un indret on anar a passejar i a reposar, sense estar en contacte directe amb la resta de gent del poble. Soler va comprar el turó, va fer-hi plantar alguns arbres (molts no característics de la zona) i hi féu construir bancs i altres elements artificiosos. Cap a finals dels anys 1940 el sanatori deixà de funcionar. En el treball de Botella MR ens descriu que l'any 1916 va aparèixer a Vilada un metge jove acabat de llicenciar, n'Àngel Soler i Daniel, fill i nét de metges originaris de cal Tuníc. El doctor Soler quan cursava quart de medicina va contraure la tuberculosi pulmonar i això el va influir a interessar-se per la tisiologia. Més tard va fer construir la casa Villa-rosa, on creà un sanatori antituberculós que donà molta rellevància al poble; es diu que tenia uns quaranta llits repartits entre Villa-rosa i els pisos de cal Barbetes (pisos de l'hotel). Un testimoni oral de la guerra civil, situa a Villa-rosa l'escenari de la mort del secretari municipal Dídac Barrios Aymerich, el qual fou assassinat des del carrer mentre tancava els porticons de la casa. Al voltant de Villa-rosa i cal Tunic és on estava previst que s'instal·lés l'artilleria republicana segons el pla per aturar el front dos o tres dies a Vilada. No obstant això, l'avenç nacional per la zona de Prats de Lluçanès va fer perillar la posició republicana a Vilada, i davant la possibilitat de quedar encerclats, van decidir no esperar als franquistes al poble com estava previst, i seguir amb la retirada. En aquest context, sembla que el secretari s'havia 'autoadjudicat' incorporar-se a la posició d'artilleria al costat de casa seva, generant-se tensions amb alguns guardes d'assalt, que podrien haver provocat el desenllaç final. Altres testimonis afirmen que fou sorprès provant-se una camisa falangista i fou executat. Està inscrit com a natural de Guíxols (Girona). Creiem que es pot referir a St. Feliu de Guíxols. | 42.1355700,1.9279300 | 411402 | 4665385 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72487-foto-08299-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72487-foto-08299-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La torre de Villa-rosa no es pot comprendre sense tenir en compte el Bosc del Metge Soler, o com és conegut popularment: els Pins del Metge. El bosc, que està situat en el turonet davant de la torre, fou enjardinat per convertir-se en un dels elements claus del sanatori tuberculós al qual es va donar funció la torre. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72566 | Fàbrica de Guix del Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-guix-del-pradell | PICAS J., La fàbrica de guix de Pradell (Vilada). Revista l'Erol núm. 92 (p. 20-22). 2007. | XX | Explotació desapareguda. | La fàbrica de guix del Pradell és un aflorament de mineral de guix, a la part nord de la finca de Pradell, que fou convertit en una petita explotació industrial per transformar-lo en material de construcció. El lloc era força inaccessible i per buscar un emplaçament per a la fàbrica que fos de fàcil accés per als camions que havien de transportar els sacs de guix i al mateix temps que també fos senzill de portar-hi la matèria primera, a part dels forns i la pedrera, també es va dotar la instal·lació d'un telefèric de 300 m. aproximadament. Actualment queden poques evidències de l'explotació. La pedrera (terme de Borredà), algunes estructures i restes del forn. A continuació recuperem un resum de la descripció completa de l'explotació feta per Josep Picas i publicada a la revista l'Erol. 'L'arrancada de mineral de l'aflorament de roca es va fer mitjançant explosiu. L'explosió arrencava una quantitat de mineral suficient per a una o dues cuites. El material es carregava a una vagoneta que circulava sobre via un centenar de metres fins a arribar a l'estació superior d'un petit telefèric. El telefèric, que tenia uns tres-cents metres de llarg, era de tipus bicable. L'estructura era de pilones de fusta (de pins sense polir) que suportaven a la seva part alta dos cables d'acer de 16 mm de diàmetre que es fixaven a cada extrem a una estructura de fusta amb pedres que feien de contrapès dels cables. A cada un d'aquests cables s'hi penjava, mitjançant unes rodes, una vagoneta de fusta amb una capacitat de mig metre cúbic, i de cada una d'elles en sortia un altre cable d'acer, més prim, que feia la funció de cable tractor. A la part superior de la instal·lació hi havia un tambor doble, que enrotllava en una part un dels cables tractors, mentrestant en l'altra part, es desenrotllava el cable tractor de l'altra vagoneta; així, quan una vagoneta baixava carregada, feia pujar l'altra que era buida. Hi havia un sistema de frenada que regulava la velocitat. Quan les vagonetes arribaven a la part de baix, tocaven en un dispositiu i s'obria la tapa que hi havia a la part de sota; la pedra queia a terra. Aquesta tapa la tancaven quan la vagoneta tornava a dalt, i així s'estalviaven la presència d'un home a la part de descàrrega. El forn era situat al marge de sota on descarregaven les vagonetes, així la pedra descarregada ja era a prop d'on s'havia de col·locar. Era fet de totxos, amb una obertura a la part inferior, on es posava la llenya (extreta del bosc de l'entorn) per alimentar el foc. Dins el forn, es col·locava la pedra a mà, una a una, deixant espais entremig perquè hi circulés bé l'escalfor que produïa la llenya que es cremava a la part de sota. Habitualment s'encenia al vespre, així s'aprofitava la nit per fer la cuita, sota responsabilitat d'un home. La pedra cuita es molia en un molí de martells accionat amb un motor de benzina, aprofitat d'un automòbil. El guix mòlt, mitjançant un 'visenfi' accionat pel mateix motor, es traslladava a un dipòsit que a la part posterior tenia una caixa amb dues comportes, una a dalt i una a baix. El transport dels sacs de guix es feia amb camions, motiu pel qual es va prolongar la carretera que anava a la casa de Pradell fins al peu de la guixera.' | 08299-190 | Sector Gardilans. Nord de la casa de Pradell | Acabada la Guerra Civil, Francisco Picas 'Francisco de ca la Montserrat', va decidir posar en funcionament una petita explotació de guix a cel obert. Tot el disseny i construcció d'aquesta fàbrica de guix van ser fets pel Francisco, amb l'ajuda del ferrer de Vilada 'el Pepet de cal Martines', i d'un grup reduït de treballadors. Hi treballaven entre 8 i 10 homes, i l'any 1956 cobraven 9 pessetes alhora, que era més que a la fàbrica. En els orígens d'aquesta indústria no es disposava de molí per moldre la pedra, per tant, es carregava en camions i es duia a moldre a un molí de Berga on s'acaba el procés. En la darrera etapa, la transformació es va traslladar a una petita nau construïda a tocar de la carretera C-26 al peu de la cruïlla de la casa de la Coromina. | 42.1433000,1.9644200 | 414428 | 4666206 | 1940-60 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72566-foto-08299-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72566-foto-08299-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Un exemple de la diversitat industrial del terme. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 72534 | Cal Sastre Xic / cal Fusteret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-xic-cal-fusteret | XVIII-XX | Es tracta d'un mas situat entre el conjunt de masos de cal Bover i el molí de Boixader i cal Marquès. L'edifici manté un nucli original al qual s'ha afegit algunes ampliacions. La façana ha estat completament restaurada i arrebossada contemporàniament. La planta, de base quadrada, té la façana principal orientada al sud-oest, al peu del camí. Actualment no es pot fer una lectura de paraments i veure possibles ampliacions del mas, però semblaria que com a mínim n'hi va haver tres, totes elles ampliant-se a llevant. No s'observa elements d'interès especial a la façana. La casa esta assentada al vessant de la muntanya, per bé que el nucli original es trobava en un entorn pla, les següents ampliacions van anar creixen sobre el desnivell. La coberta és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal de migdia. | 08299-158 | Sector Ribera. Pista al Molí del Boixader | Actualment coneguda com a cal Fusteret, el nom propi de la casa és cal Sastre Xic. No descartem que l'origen del nom estigui vinculat a l'activitat per part d'algun dels membres de la família al llarg del s. XVIII o XIX. Segons documentació familiar, la casa es documenta per la propietat ja des de l'any 1777 i sempre ha estat propietat de la família. La reforma última es féu l'any 2001. Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i amb feixes del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. Per altra banda, documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita cal Sastre com a propietat de Joan Ferrer. | 42.1341000,1.9350300 | 411987 | 4665214 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72534-foto-08299-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72534-foto-08299-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72534-foto-08299-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La casa disposava de dues fonts. Una ha quedat coberta per la riera, i la segona no era de molt bona qualitat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72444 | Picamill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/picamill | VVAA. El Catllaràs, una serra singular. L'Erol, núm. 67. Hivern 2000. VVAA. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | XVIII | No conserva la coberta, i les estructures interiors estan enrunades. Conserva part dels murs. | Les restes de la masia estan situades entre la Collada de Pasquals i el pas de les Collades de Picamill que comunica la Nou de Berguedà amb el nucli de Sant Romà de la Clusa (Castell de l'Areny). La casa de Picamill es troba emplaçada aprofitant un planell, en la part més planera del serrat homònim. Actualment, casa està ensorrada i les restes conservades estan molt cobertes de terra i vegetació. Es pot identificar diferents estructures de planta rectangular que conformarien la casa amb diversos annex. La zona més planera s'identificaria com a l'era de la casa. Està parcialment excavada a la vessant, i s'observen alguns cairons de l'enrajolat. L'era està orientada al sud-oest i per la seva secció nord s'identifica una façana oberta amb l'arrencament d'un pilar al centre que es podria tractar d'una pallissa, presumiblement a dos nivells amb un pis d'embigat de fusta i coberta a doble vessant de teula. A la part posterior d'aquesta pallissa s'identifica un distribuïdor de pas en forma de creu que portaria a l'edifici principal per dimensions, i que estimem la casa de Picamill. Possiblement estava distribuïda en planta baixa pis i golfes. A la part sud-est s'identifiquen algunes estructures més de petites dimensions que podria tractar-se d'altres petits coberts i corts, i un safareig/abeurador. Les estructures s'allarguen seguint l'orografia del terreny 50 metres més al nord seguint la feixa de l'abeurador i paral·lel a la pista d'arribada a la casa. Els murs estan bastits amb carreus desbastats fets amb diverses cantoneres de grans dimensions. L'aparell general és mitjà i s'observa en el desmunt nombroses bigues i cavalls de grans dimensions, i materials ceràmics (teules, maons i cairons). També les restes d'una pica d'aigua repicada en un bloc de pedra sorrenca. L'entorn immediat de la casa està completament terrassat aprofitant la suavitat en el desnivell del terreny en aquesta zona. | 08299-68 | Sector nord. Al peu del camí ral | Antiga masia dels s. XVIII, que possiblement havia tingut un origen anterior. Apareix documentada al cadastre de l'any 1776 present a l'AM de Vilada, com a propietat d'Antoni Raurell de la Quar, qui era amo de la masia d'Espinagalls, la qual tenia de masoveries les cases de Picamill, Roset i la Masó. Actualment la finca és de propietat pública de la Generalitat de Catalunya. | 42.1568600,1.9054000 | 409570 | 4667772 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72444-foto-08299-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72444-foto-08299-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72444-foto-08299-68-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És la masia més alta del terme municipal de Vilada. Es troba a poca distància del cim compartit del municipi, Sobrepuny (1655m.), enmig del PEIN Serra del Catllaràs. Coincideix d'ubicació amb el camí ramader de la Baells al Catllaràs amb el codi ICR23. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72474 | El Cap de la Vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cap-de-la-vinya | VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 | XVIII | Per bé que estructuralment la casa aguanta bé, en conjunt l'estat és dolent. | Es tracta d'una masia situada a tocar del collet de Sant Joan i els dipòsits municipals d'aigua. L'edificació està conformada per un gran edifici que recull les dues funcions d'habitatge i pallissa unides en la mateixa estructura i coberta. L'edifici pròpiament dit és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers el sud. Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Grans blocs cantoners de pedra sense escairar dóna solidesa a l'estructura. Gairebé la totalitat de la façana disposa d'un arrebossat de morter de calç d'un to blanquinós. Pel que fa a les obertures de l'habitatge, la façana principal de migdia actualment té tapiades totes les obertures. Les finestres del pis han estat modificades. Només les 3 finestres de les golfes, amb llinda recta de fusta, creiem que serien les originals. A la planta baixa s'hi observava una porta principal amb llinda de fusta i un finestró lateral. La part més singular de l'edifici és el fet que gairebé la meitat de la superfície de la casa tingui funcions de pallissa. Aquest motiu podria raure en el fet que la previsió de construcció de l'habitatge no s'acabés de consolidar amb la idea que part de l'estructura de l'edifici com a pallissa fos una situació temporal. No obstant això, en algunes fotografies antigues es veuen murs en aquesta zona de la casa. Pel que fa a la paret d'aquest lateral, orientat a l'est, no hi ha cap obertura i la part superior del mur està acabat amb tàpia. Per altra banda, la façana de llevant està parcialment excavada al terreny de manera esgraonada. L'espai està tancat per un mur amb un únic accés a peu pla des de l'exterior directament al pis de fusta. La façana de tramuntana queda tapada pel desnivell del terreny, i la de llevant és completament oberta i distribuïda en 4 calaixos amb un pilar al centre. | 08299-98 | Sector nord del nucli. Sota de cal Bonet. | Antiga masia dels s. XVIII, que possiblement havia tingut un origen anterior. Apareix documentada al cadastre de l'any 1776 present a l'AM de Vilada, com a propietat d'Antoni Raurell de la Quar, qui era amo de la masia d'Espinagalls, la qual tenia de masoveries les cases de Picamill, Roset i la Masó. Els anys 60 del s. XX la casa encara estava habitada. Prudenci Bertrana va dibuixar el Cap de la Vinya, juntament amb cal Bonet, a mitjans dels anys 30's del s. XX durant una de les seves estades a la casa de les Eres de Gardilans. El dibuix, que actualment es troba en un fons particular, va ser exposat durant l'exposició sobre Bertrana pintor de l'any 2017 al Museu d'Art de Girona. | 42.1387600,1.9300600 | 411582 | 4665737 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72474-foto-08299-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72474-foto-08299-98-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A llevant de la pallissa s'obre un espai pla força cobert per la vegetació que possiblement tenia funcions d'era de la casa. Uns quants graons senzills de pedra dirigeixen a un camí mig perdut direcció a la casa de cal Bonet i a la part posterior de la casa. Actualment la casa està abandonada. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72448 | Casa del castell de Roset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-castell-de-roset | XVIII | La casa i la pallissa se'ls ha enfonsat la coberta, i alguna paret enderrocada. | La masia està emplaçada en uns amples planells al peu de les roques on està situat el castell de Roset. Orientada al sud. Actualment, la masia està ensorrada, tot i que hi ha diferents restes de murs conservats a diferents alçades; les restes estan molt cobertes pel mateix enderroc de l'estructura així com per la vegetació. L'estructura de la casa mostra murs de pedra irregular i algunes cantoneres desbastades. L'edifici era de planta baixa, pis i golfes. A la façana sud destaca la porta d'entrada, centrada a l'eix del carener, amb llinda de fusta plana i un petit finestró fet gairebé a tall d'espitllera per la seva estretor. Al pis, dues finestres quadrades iguals amb llinda de fusta. A les golfes trobem una finestra amb llinda de fusta com les anteriors, i una obertura més gran, que podríem relacionar amb algun tipus d'eixida o assecador. La façana de llevant està completament enfonsada i possiblement hi havia una ampliació annexa que arribava a l'alçada del pis. La façana de ponent disposa només d'una petita finestra a tot el pany de paret. Finalment la façana nord, està parcialment excavada al terreny natural. La coberta era de teula àrab a doble vessant amb el carener orientat de nord a sud. Menció a part cal fer de la pallissa. Malgrat que s'ha enfonsat de la coberta mostra encara ara les seves bones dimensions. De planta rectangular i disposada en 8 calaixos oberts (4 inferiors i 4 superiors) la coberta era a doble vessant amb el carener també orientat de nord a sud. Les parets laterals són sense obertures, fetes amb aparell de pedra irregular. A la part frontal de la pallissa hi ha l'era, la qual no s'ha observat enrajolada. L'era i l'entrada de la casa, està regularitzat per una feixa empedrada. | 08299-72 | Sector Nord. Al peu de les roques del castell de Roset | Antiga masia dels s. XVIII, que possiblement havia tingut un origen anterior. Apareix documentada al cadastre de l'any 1776 present a l'AM de Vilada. Era una masoveria de la casa de la Coromina fins que fou deshabitada a mitjans dels anys 60's del s. XX. | 42.1492600,1.9119200 | 410098 | 4666921 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72448-foto-08299-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72448-foto-08299-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72448-foto-08299-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Encara són vius uns grans cirerers a la part frontal de la casa tenint en compte que es va deshabitar la casa als anys 60 del s. XX. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72433 | L'Envista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lenvista | XVIIII | L'edifici està enrunat. | Les restes de la masia són a peu de la carena de la serra de l'Envista situada a l'extrem nord de la parròquia de Gardilans i a escassos 500 metres del collet de la Vila. La casa de l'Envista es troba emplaçada aprofitant un planell de la part més planera del cim de la serra. Actualment, les restes conservades estan molt cobertes de terra i vegetació. Es pot identificar una estructura de planta rectangular allargada amb un annex o ampliació adossada a la part de migjorn en una terrassa inferior. Els murs estan bastits amb carreus desbastats fets amb diverses cantoneres de grans dimensions. Al costat de llevant algunes restes semblen correspondre a annexos o coberts, probablement destinats a corts; Destaca la plataforma construïda al sector de ponent de la casa, mitjançant un mur de marge que permet establir una plaça prou gran que estimem que hauria tingut funcions d'era de la casa. | 08299-57 | Sector nord-est. A la carena de l'Envista | Antiga masia dels s. XVIII-XIX, que possiblement havia tingut un origen anterior. Era una masoveria de la casa de Pradell, que al tombant del s. XX fou desmuntada per ampliar alguns coberts i la masoveria mateixa de Pradell, juntament amb les cases de Boix i Masgraner. | 42.1467100,1.9662500 | 414584 | 4666583 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72433-foto-08299-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72433-foto-08299-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72433-foto-08299-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | L'entorn immediat de la casa està completament aterrassat aprofitant els afloraments de roca natural i alguns trams de murs. Fins i tot alguna pedra de grans dimensions foren utilitzades per delimitar feixes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72583 | Missa de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/missa-de-santa-magdalena | XII-XXI | La missa de Santa Magdalena se celebra cada any el dia 22 de juliol a l'església de Santa Magdalena de Gardilans. Actualment aquesta celebració ha viscut una revifada participativa amb veïns de Vilada que s'acosten a la petita església, prenent un aire d'aplec que necessitarà alguns anys més per consolidar-se com a tal. Els darrers anys, els congregats s'han reunit i celebrat a la missa a l'exterior, pel mal estat de l'edifici i la instal·lació d'unes bastides estructurals a l'interior. Aquest fet, circumstancial, quedarà resolt a partir de la imminent restauració de l'edifici. Amb motiu de la diada acostuma a anar a la celebració gent del municipi, antics veïns que actualment resideixen en altres poblacions i gent de Vilada, principalment. | 08299-207 | Església de Santa Magdalena de Gardilans | Antigament, l'església de Santa Magdalena havia estat església parroquial del nucli de Gardilans. Amb els anys, va passar a ser sufragània de Sant Joan de Vilada, però mantenint les atribucions d'església de referència per tots els veïns del barri de Gardilans. Això es manté fins a mitjans del segle XX, quan encara es feia missa cada diumenge de mes. A partir del despoblament rural de la segona meitat del s. XX, aquestes misses es van anar reduint a quedar-ne dues. Només per Sant Isidre (patró dels pagesos juntament amb Sant Galderic) i Santa Magdalena. Actualment es manté la missa de Santa Magdalena. El manteniment del culte es deu sobretot a la implicació de dues de les cases grans del barri, les Eres de Gardilans i el Pradell, els quals s'anaren repartint successivament l'organització de la missa i el dinar del capellà. Durant la celebració no es fa cap benedicció del pa, del terme ni similars. Antigament s'havia ofert als assistents a la sortida alguna flor silvestre a la qual es responia amb la voluntat, però sense un caràcter més destacat del que hom podia trobar en altres misses d'arreu. La implicació de l'Associació de la Gent Gran de Vilada, ha motivat la revifada actual amb la voluntat de consolidar el 22 com a aplec de Santa Magdalena. | 42.1380600,1.9560500 | 413729 | 4665632 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 94|98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72539 | Balma vaquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-vaquera | Es tracta d'una cavitat alta i poc profunda, envoltada de bosc i ubicada en una raconada de difícil accés entre cingles, a la qual només es pot accedir des del mig del torrent de la font de l'arç. La boca és completament inclinada. Una línia de pedres clavades ha permès establir un replà en el terreny a la part frontal. La visera és de grans dimensions. La balma està orientada a l'est, i es pot observar des del camí de l'aigua. Als dos extrems de la boca es poden observar els punts on s'hauria establert fogueres, perquè les parets s'observen fumades. A l'interior, al fons, en una raconada s'observa un muret de pedra que tanca una estretor de la cavitat, utilitzada també com a refugi de persones. | 08299-163 | Sector del castell de Roset. | Aquesta gran balma, segons la memòria oral de la propietat havia estat utilitzada per guardar bestiar. Durant la guerra també va servir de refugi de persones, algunes emboscades, familiars propis, i altres com a punt de refugi durant el viatge pas amb l'objectiu de travessar la frontera. També comenten que un dels sistemes per fer arribar el menjar als emboscats hauria sigut despenjant el menjar des de dalt el cingle. | 42.1493400,1.9151500 | 410365 | 4666927 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72539-foto-08299-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72539-foto-08299-163-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El nom que se'ns ha facilitat és 'balma vaquera'. No obstant això, sembla que hauria allotjat més cabres que vaques. S'ignora si havia estat poblada d'antic. Seria interessant realitzar algun sondeig arqueològic. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72428 | Vals dels Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vals-dels-gegants | MONTRAVETA (1997: 85). RUMBO (en curs: s. p). | XX | Es tracta d'una peça musical, a compàs 3/4, que segueix la típica forma de vals, composada expressament per tal que fos ballada pels gegants nous de Vilada. | 08299-52 | Aquesta peça fou encarregada per la colla gegantera de Vilada al compositor Artús Esteve de Sant Vicenç de Castellet. La vinculació d'ambdues colles geganteres (fou a Sant Vicenç on es construïren els gegants vells de Vilada) feu que el músic escollit fos d'aquesta població bagenca. Un cop composada, el mateix autor es va preocupar de presentar-la a Vilada i de fer classes als seus grallers per tal que aquests la poguessin interpretar. Com els gegants, fou estrenada per la Festa Major del 1992 i des d'aleshores els acompanya en totes les sortides que fan a Vilada i arreu del país. | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 1992 | 08299 | Vilada | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72428-foto-08299-52-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Artús Esteve | El fet que els gegants disposin d'una peça pròpia és un fet cada vegada més habitual, però continua essent un costum minoritari; ja que la major part de colles geganteres del país ballen als acords de peces tradicionals que són interpretades arreu. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72533 | Cal Bover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bover | XVIII-XX | Alguns dels coberts més contemporanis, estan en mal estat pel seu desús, i malmeten la visió del conjunt. Estructuralment el mas no pateix. | Es tracta d'un mas situat entre el conjunt de masos de cal Sastre, cal Marçal a la Ribera de Vilada. L'edifici manté un nucli original al qual s'ha anat afegint un nombre important de coberts paral·lels al curs del riu, fet que dóna una presència allargassada del mas. La planta original de la casa, sembla que hauria estat quadrangular, per bé que amb el pas del temps les ampliacions han anat desdibuixant aquesta base. La coberta principal és a doble vessant, orientada de nord a sud. La Façana principal la situaríem a migdia. L'edifici està completament arrebossat i pintat i per això no són visibles les característiques arquitectòniques dels paraments. Malgrat tot, s'intueix que el material és pedra irregular del país, amb grans cantoneres escairades. La façana d'accés a la casa principal actual és a ponent, però no sembla que hagi estat sempre així. L'element més característic de la casa, possiblement, és la mateixa evolució d'aquesta i que ha cristal·litzat amb un gran nombre d'ampliacions tant en el mateix nucli arquitectònic original, com en el sector de coberts propis de l'activitat del mas. Al sector sud presenta una esplanada allargassada paral·lela al riu, la qual se li atribueix funcions d'era. També s'observa al sud-oest un cobert fet de pedra i coberta a un vessant de teula i fusta. Dit cobert disposa d'una arcada de maó prou singular. | 08299-157 | Sector Ribera. Sota el camp de futbol | Cal Bover és un dels masos de tradició del poble i ja està documentat a inicis del s. XVIII, tot i que possiblement, les seves arrels són força anteriors. En una raconada sota l'escala, hi ha la inscripció: casa 1739. Disposa d'algunes masoveries importants, com la de Sant Miquel de les Canals, i també n'havia posseït d'altres de menor envergadura entorn del poble, especialment al sector de la Ribera. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita cal Bover com a propietat de Benet Serra veí de Viver. | 42.1353300,1.9352900 | 412010 | 4665350 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72533-foto-08299-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72533-foto-08299-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72533-foto-08299-157-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | L'entorn de cal Bover, és interessant per veure com s'ha adaptat una casa de dimensions notables a una orografia en vessant per tal de distribuir l'espai necessari de l'explotació agrícola en un entorn poc pla. També la distribució de murs i feixes es manté amb un aspecte força similar al que podria haver estat originalment. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72435 | Cal Tatxero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tatxero | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002 VVAA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. 1983. | XIX | L'entorn està descuidat. | L'edifici de cal Tatxero està emplaçat en un meandre obert de la riera de Vilada, a mig quilòmetre d'arribar a les cases de la ribera de Vilada. Es tracta d'una antiga fàbrica conformada per un sol edifici rectangular, de tres plantes i coberta de teula a doble vessant. A l'edifici original s'hi va afegir als anys 60 un conjunt d'ampliacions per donar ús a la nova funcionalitat de l'edifici com a casa de colònies. Així doncs, a la part nord-oest hi trobem una ampliació adaptada al terreny de dues plantes destinada a la sala-menjador, i serveis de la casa (cuina, magatzem, etc.) sense interès arquitectònic. A la part de llevant, hi ha un segon adossat destinat també a serveis i dutxes. Pel que fa a l'edifici principal està bastit amb els materials constructius habituals, pedra sense desbastar, grans cantoneres i maó. No s'observa als murs modificacions de les línies originals de l'edifici. A la planta baixa trobem la porta principal encarada a ponent. La porta està feta amb un arc rebaixat de maó i grans brancals de pedra desbastats. Aquesta façana es complementa amb una finestra de petites dimensions per planta i llinda simple de pedra. Les tres finestres inferiors disposen d'una reixa sense interès. La façana principal, a migjorn, mostra una distribució regular de les obertures, definint tres eixos verticals amb tres obertures per planta. Les 9 finestres (iguals) tenen un arc rebaixat de descàrrega fet de maons i disposats en plec de llibre. Adossat a la façana hi ha una gran escala d'obra que porta al primer pis de l'edifici i que ara és l'entrada principal. A l'interior no queda restes de cap element original de la fàbrica. L'entorn de la casa està adaptat al terreny natural, i a la llera del riu. Actualment hi ha una passarel·la de metall per travessar el riu. | 08299-59 | Sector Nord-Est. Al peu de la riera de Castell de l'Areny | Cal Tatxero rep el nom de l'activitat industrial última, una fàbrica de tatxes per sabates. Sembla que inicialment havia estat un antic molí fariner o bataner (segons les fonts consultades) conegut amb el nom de can Pastell, però no en queden evidències. Per les característiques industrials de l'edifici principal, hauria estat bastit a mitjans del s. XIX, però sembla que el molí hauria estat documentat amb anterioritat, ja al segle XVIII. Posteriorment, als anys 70 del s. XX es féu el conjunt d'ampliacions destinades al nou ús com a casa de colònies, que encara és vigent. Mateix moment en què es construí la passarel·la sobre el riu. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat el molí fariner fou bastit a finals del segle XVII o començaments del XVIII. A mitjans del s. XIX es coneixia amb el nom de la fàbrica. Per altra banda, Soca i Rumbo, en la memòria de 2002 descriuen que es tractava d'un casal moliner. L'edifici no l'han trobat citat a la documentació fins a la segona meitat del segle XVIII; aleshores apareix sota la denominació de Molí de can Pastell. Aquesta denominació deixa palesa la dependència que el molí tenia respecte del mas Can Pastell, ubicat a l'esplanada de la Serradora, a uns centenars de metres. Sembla que el mas can Pastell ja estava mig derruït al segle XVIII, però en tenim molt poques notícies i tot fa pensar que era un mas poc important. El Molí de can Pastell no era un molí fariner, sinó un molí bataner, que molt possiblement treballava pels paraires de Vilada. Més tard, deixà de treballar com a batan i hom hi començà a fabricar tatxes (claus curts de gran cabota, que s'utilitzaven sobretot per ferrar bèsties de bast) amb metall prèviament fos. Heus aquí la denominació popular de Cal Tatxero. La fabricació de tatxes es devia iniciar a mitjan segle XIX i es perllongà fins als primers anys del segle XX. Després la casa passà a utilitzar-se només com a habitatge. Cap a 1976, s'adaptà com a casa de colònies, activitat que actualment encara s'hi porta a terme. Cal Tatxero és un indret emblemàtic i conegut a Vilada pels gorgs que forma la riera prop de la casa. Els gorgs i basses són molt concorreguts a l'estiu per gent de Vilada i també de fora. | 42.1400400,1.9393800 | 412354 | 4665869 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72435-foto-08299-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72435-foto-08299-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72435-foto-08299-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A 20 m de la casa, riera amunt, s'observa un petit salt d'aigua fruit d'un intent de fer una bassa que va quedar cobert de grava i pedra del riu. L'edifici ha estat molt modificat i ha perdut molts dels seus elements originals, especialment els referents a les canalitzacions d'aigües. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72408 | Bosc del Metge Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-metge-soler | BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2017. No publicat. | XX | L'estat de conservació dels espècimens naturals és bo. A Mitjans dels anys 2000 s'havien degradat moltíssim els camins, els bancs i els marges empedrats. No obstant això, l'Ajuntament va arribar a un conveni amb la propietat i s'han efectuat algunes actuacions d'arranjament dels espais. S'ha instal·lat alguns travessers de fusta als camins que n'eviten l'erosió i l'aparició de reguerons. També s'han arranjat alguns dels bancs que es trobaven en mal estat, per bé que hi ha esllavissades que continuen sense arranjar-se, sí que s'ha retirat les que cobrien el camí principal. | El Bosc del Metge es troba en un turó allargassat, prop del nucli urbà de Vilada. En ell s'hi poden observar un bon nombre d'arbres, sobretot de fulla perenne, que no són propis de la zona, sinó que hi van ser introduïts artificiosament, la majoria damunt d'antics camps de conreu i pastures. En algun indret poden encara observar-s'hi les típiques barraques utilitzades pels pagesos per guardar-hi eines i altres utensilis. Un ample camí de ronda permet vorejar tot el turó, que al seu torn queda intercomunicat per camins secundaris. Alguns corriols també permeten arribar a algunes cases disseminades, com a cal Manel, cal Riera o Cal Teixidor. Successivament hom hi va trobant bancs de pedra i altres espais conscientment adaptats per al repòs i el lleure. Els vorals de molts camins són flanquejats per marges curosament empedrats. Es tracta d'un important punt de trobada i de passeig per a la gent del poble i també de fora. | 08299-32 | Sector nord-oest | Cap a mitjans dels anys 1920 el metge Àngel Soler Daniel construí a Vilada un sanatori per malalts de tuberculosi i altres malalties cardio-respiratòries. El centre era freqüentat, sobretot, per gent provinent de Barcelona, lloc on Soler exercia primerament i on també tenia el consultori. El sanatori es dividia en dos estatges, l'un situat a Villa-rosa i l'altre a cal Barbetes. Es va convenir, però, la necessitat que els malalts disposessin d'un indret on anar a passejar i a reposar, sense estar en contacte directe amb la resta de gent del poble. Soler va comprar el turó, va fer-hi plantar alguns arbres (molts no característics de la zona) i hi féu construir bancs i altres elements artificiosos. Cap a finals dels anys 1940 el sanatori deixà de funcionar. En el treball de Botella MR ens descriu que en terrenys de cal Tuníc i adjuntant-n'hi de comprats i bescanviats, en un turonet farcit de feixes i feixons, on la gent del poble que no tenia terra hi menava els seus hortets, el nostre home hi va plantar un bosquet amb diferents espècies de pins i d'altres arbres. Volia que fos un indret accessible perquè els malalts hi poguessin anar a fer salut i la gent del poble el va començar a anomenar el Passeig del Metge. Aquest és el llegat que ens ha quedat a Vilada del metge Soler, el passeig, els pins, el bosc, el bosquet, sempre del metge al darrera, o bé la muntanyeta com en deia ell, és l'indret ideal per anar a caminar o córrer sense haver de bregar amb els desnivells que envolten el poble. | 42.1333100,1.9258300 | 411225 | 4665136 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72408-foto-08299-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72408-foto-08299-32-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Àngel Soler i Daniel | A mitjans dels 2000 es van tallar uns grans xiprers a l'indret que donava entrada en aquest espai. La tala es va efectuar no arran, sinó a mitja alçada, cosa que ofereix molt mal aspecte. També es va arreglar part dels camins interiors i s'hi va col·locar una font ornamental de pedra a la plaça central. Posteriorment, també s'ha millorat els bancs del punt panoràmic situat sobre les cases de Cal Felip i Cal Riera. Les vistes de l'embassament de la Baells, el Picancel i la serra de Queralt són immillorables. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72581 | Placa commemorativa del metge Àngel Soler i Daniel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-del-metge-angel-soler-i-daniel | XXI | 'Placa commemorativa de bronze dedicada al record del metge Àngel Soler i Daniel a l'entrada del bosc enjardinat arranjat per Soler com a espai de salut per als malalts ingressats a la seva clínica. A la placa s'hi pot llegir: 'L'Ajuntament de Vilada en record del Dr. Àngel Soler i Daniel, 1891-1972. / LA MUNTANYETA com deia l'avi o el BOSC DEL METGE com diu el poble. Al matí quan l'aire juga, fresc, llibert i cristal·lí tot el bosc és una caprici de concerts i fantasia. Pinta el sol, la 'muntanyeta' de claror i policromia, espurneig de fulles verdes amb perfum de romaní. És el bosc com un mirall on es miren les imatges les empremtes, les paraules i el respirs dels pensament. I les flautes del record percudeixen els miratges quan ja són joia visible i caminen sota els vents. Des del punt més alt del bosc, com en sol ja es poden veure els cristalls d'aquells aigües que somniaven 'ahir' i fulguren cara als pins com un vers que no es pot creure al matí quan l'aire juga, fresc llibert i cristal·lí. És un somni que perdura com un cant d'eternitat. Mercès avi per l'ofrena, pel jardí que tu has sembrat. Maria S. Farell.' | 08299-205 | Camí de Vilarrasa. Entrada del parc del Bosc del metge Soler | Cap a mitjans dels anys 1920 el metge Àngel Soler Daniel construí a Vilada un sanatori per malalts de tuberculosi i altres malalties cardio-respiratòries. El centre era freqüentat, sobretot, per gent provinent de Barcelona, lloc on Soler exercia primerament i on també tenia el consultori. El sanatori es dividia en dos estatges, l'un situat a Villarosa i l'altre a cal Barbetes. Es va convenir, però, la necessitat que els malalts disposessin d'un indret on anar a passejar i a reposar, sense estar en contacte directe amb la resta de gent del poble. Soler va comprar el turó, va fer-hi plantar alguns arbres (molts no característics de la zona) i hi féu construir bancs i altres elements artificiosos. Cap a finals dels anys 1940 el sanatori deixà de funcionar. | 42.1345900,1.9285500 | 411452 | 4665275 | 2018 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72581-foto-08299-205-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72465 | Cal Sabater. Fonda Suïssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabater-fonda-suissa | XX | Edifici de planta rectangular situat al peu del c/ Teodor Miralles. Es tracta d'un immoble amb planta baixa, 1r i 2n pis. La façana principal és a migdia, seguint la línia de la carretera C-26, que al seu dia fou l'eixample del poble. La planta baixa s'obre amb dos portals principals a la façana de migdia flanquejats per 4 portalades majors vinculades a establiments comercials o magatzems, que se situen de forma intercalada a la part central. L'edifici fou construït en dues fases diferents (1905 i 1907) per bé que el conjunt manté algunes línies arquitectòniques però també algunes diferències. Les dues portes i els quatre magatzems de la planta baixa guarden una similitud decorativa que es basa amb la mateixa tipologia i dimensions de les portes de fusta. Les dues portes d'entrada a l'edifici disposen d'un forjat amb motius geomètrics que inclou la data 1905 i 1907. Totes les obertures estan acabades amb maó. L'edifici malgrat respons a una unitat d'estil, hi podem observar algunes diferències segons la distribució del bloc. La façana, que es divideix en dues meitats, presenta els murs de pedra vista amb un ressaltat de la junta dels carreus i un guardapols continu separador entre pisos. En el primer bloc, a la cantonada est, la distribució del primer pis disposa de tres obertures situant-se un balcó d'ampit al centre i dos balcons amb barana de fossa als costats. Al segon pis, s'inverteix la distribució situant-se el balcó al centre. El segon bloc (1907) disposa d'un balcó al 1r pis que cobreix l'amplada de les dues finestres laterals i la sortida central. Al 2n pis, trobem distribuït amb un balcó al centre i dues finestres quadrangulars com les dues inferiors. Finalment, s'afegeix una última ampliació dels dos edificis a l'extrem de ponent. Consta d'un local/magatzem als baixos, a sobre del qual hi ha dos balcons d'ampit, un per pis. Cal fer notar que la barbacana de l'edifici és gran, tot i que no és l'original. Totes les obertures disposen del mateix tipus decoratiu de barana de fossa amb motius geomètrics. Les quatre portes dels magatzems que són fetes de fusta, protegeixen 4 portes interiors a doble batent de fusta i 8 plafons de vidre disposats en columnes de 4 (es mantenen totes les originals). Les façanes de tramuntana i ponent no són visibles, però la façana de llevant, és de fàbrica molt més senzilla feta amb pedra sense desbastar. Disposa de 3 obertures per planta fetes de maó, tot i que de dimensions diferents i sense guardar cap simetria. Actualment, algunes han estat tapiades. | 08299-89 | C/ Teodor Miralles 41 | Climent Simón Aguilar era un contractista de Vilada que es dedicava sobretot a massives activitats de tala forestal, que també comportaven el ròssec, el transport i l'emmagatzematge de la fusta. Algunes de les obres desenvolupades al poble i voltants foren el conegut com a pont del Climent o el telefèric de Castell de l'Areny, per portar a terme aquestes activitats. Sembla que aquestes activitats foren desenvolupades sobretot als anys 20 del s. XX. No obstant això a principis de segle XX sembla que fou el promotor d'una fonda situada en aquest edifici coneguda com la 'Suïssa Catalana'. En un anunci publicat a La Vanguardia el dia 13 de juny de 1913 es descriu que: 'En la pintoresca población de Vilada que está situada a 700 metros sobre el nivel del mar, a 10 kilómetros de Berga y 5 de la estación La Baells, del tranvía de Manresa a Berga; dotada de numerosas Fuentes de aguas potables y dos de aguas sulfurosas, muy recomendadas por varias eminencias médicas se ha inaugurado la nueva fonda de D. Clemente Simón, llamada La Suiza Catalana, que situada en la carretera puede ofrecer a los veraneantes toda clase de facilidades y confort, saliendo de la misma carruajes combinados con todos los trenes, excepto el último y otros especiales para las Fuentes sulfurosas, a petición de los señores veraneantes.' Sembla que l'edifici hauria estat construït uns 5 anys abans de l'establiment de la fonda, aprofitant el dinamisme que l'obertura de la carretera de Berga-Montesquiu havia generat al poble, i que sumat a l'arribada del tren fins a l'estació de La Baells el 1903 va significar una transformació completa del municipi. La carretera va significar la concreció d'un nucli, no existent fins llavors, per aconseguir un màxim de població resident. L'any 1920 vivien a Vilada un mínim de 815 persones, el doble de població d'abans de l'obertura de la carretera, gràcies a l'establiment de petites fàbriques i un incipient turisme, en el que destaca la variant pròpia del turisme de salut. | 42.1368200,1.9318400 | 411727 | 4665519 | 1905-07 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72465-foto-08299-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72465-foto-08299-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La fonda de Climent Simón hauria ocupat la planta baixa i pis d'ambdós edificis. Encara es veuen diverses anelles a la façana on lligar les cavallerisses i matxos. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72437 | Fita de Vilada-Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-vilada-castell-de-lareny | XX | Trencada. Segurament fruit d'una veta pròpia de la pedra i l'acció dels agents climatològics. | Fita que separa els termes municipals de Vilada i Castell de l'Areny. És una gran llosa de pedra calcària clavada al terreny d'uns 15 cm. de gruix. A les dues cares trobem incisos dues versions simplificades dels escuts municipals. A la cara nord, trobem l'escut de Castell de l'Areny representat per una gran torre. A la cara sud, hi trobem un escut romboide coronat, amb una gran V a l'interior. | 08299-61 | Sector nord-est. Al peu de la carretera de Castell de l'Areny. | Col·locada als anys 1988-89 per l'Ajuntament de Castell de l'Areny. | 42.1469600,1.9393000 | 412357 | 4666638 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72437-foto-08299-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72437-foto-08299-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La fita es troba al límit entre els dos municipis. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72422 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-32 | Programes Festa Major de Vilada 1915/2001. AADD (1985: 61, 261). AADD (1994b: 129). | La Festa Major de Vilada presenta l'esquema típic de les Festes Majors de la Catalunya Vella, tipològicament molt allunyat del tipus de vertebració que tenen les Festes Majors de la Catalunya Nova. Els actes tradicionals ineludibles que d'antic, com a mínim d'ençà de les primeries del segle XX, articulen la Festa Major són la passada, l'Ofici, les sardanes, la processó o rosari, el ball-concert i el castell de focs. D'entre aquests actes vertebradors, només la processó i/o el rosari han desaparegut actualment. En ser Sant Joan el patró de Vilada, un dels actes imprescindibles és la foguera, un acte totalment desvinculat de la concepció de Festa Major però que a causa de la coincidència que hem esmentat, n'ha acabat formant part de forma indestriable. El castell de focs també és un element que ha anat variant de manera intermitent. | 08299-46 | Nucli urbà | Com passa amb moltes manifestacions folklòriques, la història de la Festa Major de Vilada és difícil de conèixer i de documentar. Sabem que l'any 903 la parròquia de Vilada ja estava advocada a Sant Joan, la qual cosa ens fa suposar que les celebracions patronímiques deuen correspondre's, de bell antuvi, amb la figura d'aquest sant. És per aquest motiu que considerem que d'ençà de l'època medieval, amb la florida que experimentaren aquestes manifestacions populars, la festa Major de Vilada devia celebrar-se per la festivitat del Baptista. La festa de Sant Joan com a Festa Major s'ha anat documentant, amb més o menys alts i baixos, al llarg de la història. Durant l'època moderna, en especial als segles XVII i XVIII, el dia de sant Joan era un dels dies assenyalats pel pagament de censos i altres anualitats i també de celebració o renovació de contractes. Aquests actes devien tenir lloc després de la sortida d'ofici, aprofitant la gran munió de congregats, segurament la més multitudinària del curs estival, juntament amb el dia de la Mare de Déu d'Agost. Fou durant la segona meitat del segle XIX i la primera del XX quan la festa va anar agafant la forma característica amb la qual ha arribat fins a nosaltres. Com passa a tants altres indrets, l'arribada dels primers ajuntaments democràtics va significar un important procés de revitalització i la introducció de nous actes (exposicions, caminada popular, concursos, partits de futbol, etc.). | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 1994 | 08299 | Vilada | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72422-foto-08299-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72422-foto-08299-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Actualment es promociona a mitjans d'Agost la festa major d'estiu, però que respon a una voluntat d'aprofitar la presència de més veïns al poble, sobretot estiuejants i de segona residència, però sense una tradició històrica. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72544 | Cal Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-conill-0 | XIX-XX | L'edifici estructuralment es troba en bon estat. | Es tracta d'una masia situada al final del camí que porta a cal Marquès. L'edifici original estava conformat per un habitatge de planta quadrada, organitzat en planta baixa, pis i golfes. La coberta de teules és a doble vessant i el carener orientat transversalment respecte a la façana principal. La casa està completament arrebossada i no s'observa els materials dels murs. Les obertures de la casa són petites, de mides diferents i no sembla que hagin estat modificades. La principal és el balcó amb barana forjada situada sobre la porta d'entrada de la façana de migdia. La façana de llevant disposa de dues petites finestres quadrades i cap a la nord. La façana de ponent és la més transformada per la construcció d'una terrassa. L'element arquitectònic més destacat visible, és la llinda recta de fusta a la qual hi ha incís la data 1852 i un cristograma al centre. L'edifici descansa sobre un aflorament rocós elevat que sobresurt uns quants metres per sobre de la llera de la riera de Vilada. L'estructura està migexcavada al vessant pel seu sector nord, tot i que el fonament pràcticament és un llit de roca. | 08299-168 | Sector Ribera | Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i esgraonat del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona, i ens decantem a un origen a finals del s. XVIII o inicis del XIX. No obstant això, a la llinda de la casa hi trobem la data de 1852, moment que també podria correspondre com a data probables de construcció, o en tot cas, de reforma de la casa. Curiosament, el mateix any, apareix documentat en el volum núm. 2 de resum d'anotacions i registre de finques rústiques de Vilada (ACBR) la casa de cal Conill com un dels límits del lloguer d'una feixa de cal Marquès. | 42.1322800,1.9336600 | 411871 | 4665013 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72544-foto-08299-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72544-foto-08299-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72544-foto-08299-168-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72545 | La Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-8 | XVIII-XX | La casa ha estat reformada completament contemporàniament. | Es tracta d'una masia situada a l'extrem sud del nucli del poble, pròxim al torrent de la font del Racó, just al costat del barranc. L'edifici original estava conformat per un habitatge de planta quadrada, amb una gran era que s'estén al sud-est de la casa i una pallissa annexa a l'extrem de llevant construïda a mitjans del s. XX. La casa estava organitzada en planta baixa, pis i golfes. La coberta de teules és a doble vessant i el carener orientat perpendicular respecte a la façana principal. La casa està completament arrebossada i no s'observa els materials dels murs. Les obertures també han estat modificades i actualitzades. S'ha construït modernament una ampliació lateral al sector sud-oest. L'element arquitectònic més destacat visible, és la portalada amb grans brancals i llinda de pedra repicada recta al qual hi ha incís la data 1798. Els escaires interiors del marc de la porta han estat rebaixats i n'augmenta a bellesa del conjunt. La portalada d'entrada és doble batent i de fusta. Un altre dels elements atractius de la casa són les feixes situades al sector de ponent. Paral·leles al torrent de la font del Racó preserven encara un molt bon aspecte. Alguns dels canvis de nivells mantenen els murs de contenció del marge de pedra seca. A la part superior de la feixa hi podem trobar una bassa de rec, la qual hauria tingut també funcions d'abeurador i safareig del mas. | 08299-169 | C/ L'Envista núm.2 | Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i esgraonat del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona, i ens decantem a un origen a finals del s. XVIII. A la llinda de la casa hi trobem la data de 1796. La bona qualitat de la portalada en comparació als paral·lels del terme ens fa pensar en què l'origen de l'edifici hauria de ser anterior situant-nos a finals del XVII o principis del XVIII, o potser anterior i tot. Documentalment, trobem citada la casa al 1er cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de la Casanova, juntament amb cal Mitger, una partida de terra coneguda amb el nom del Porxo, una altra coneguda com la Torre i el mas Bernat com a propietats de Ramon Prat i Roset. Posteriorment, la casa la trobem també documentada a mitjans del s. XIX en diferents ocasions a l'índex de finques rústiques del terme de Vilada dipositats a l'ACBR. La presència de la casa de La Torre, comunicada per part de la propietat, també s'acredita amb la documentació. | 42.1349300,1.9327900 | 411803 | 4665309 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72545-foto-08299-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72545-foto-08299-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72545-foto-08299-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A la façana de migdia de la Casanova hi havia hagut una petita casa anomenada La Torre, ara engolida per la pròpia Casanova. Les restes d'aquesta casa són encara visibles, doncs es tracta d'un gran pany de paret de pedra visible fàcilment des del torrent del Racó. Els escaires del mur estan fets de grans cantoneres de pedra. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/