Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
72434 Horta de les Eres de Vilada https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-de-les-eres-de-vilada XVIII-XX Actualment està en desús i completament coberta de vegetació. es tracta d'una horta quadrangular tancada per un mur perimetral fet de pedra sense desbastar i capçat per una última filada disposada en plec de llibre. La peça de terra està situada al peu de la riera per la part nord, però el desnivell del terreny fa que quedi elevada a migjorn i enfonsada en el terreny a llevant. És en aquest tram de llevant on es troben els dos accessos a l'interior de l'horta. El principal és una obertura suficient per a un carro. El secundari és mitjançant una escala de pedra encastada al mur que disposa d'un armariet per guardar les eines a sota. A la part exterior de l'entrada hi ha un banc corregut fet de pedra. L'horta agafa l'aigua de la riera mitjançant un petit canal de terra que desvia l'aigua a una bassa situada a la terrassa superior. La bassa està tancada i buida. 08299-58 Sector nord-est. Al costat de la font de les Eres És una de les tres parcel·les d'horta de què disposava la masia de les Eres de Vilada. Als anys 50 fou arreglada en el seu conjunt, construint-se l'accés de l'escala i revestint-se l'antiga bassa amb formigó. 42.1426300,1.9309600 411662 4666165 08299 Vilada Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72434-foto-08299-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72434-foto-08299-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72434-foto-08299-58-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL S'hi podia accedir per una carretera entre cal Xocolater i les Eres de Vilada. Actualment la pista està perduda i només s'hi pot arribar a peu. 119|94 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72455 Horta de Casa Sant Pere https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-de-casa-sant-pere XVIII-XX Actualment està en desús. es tracta d'una horta rectangular tancada per un mur perimetral fet de pedra sense desbastar i capçat per una última filada de grans lloses planes que ocupen tota l'amplada del mur. El costat nord és un mur de pedra de contenció de la feixa superior. La peça de terra està situada davant el mas en una de les feixes del terreny seguint l'orientació d'est, on trobem la porta d'entrada, a oest. Al costat de la porta d'accés hi trobem el pou. El pou, utilitzat per regar la parcel·la, té una profunditat màxima d'uns 10 metres. De base circular, disposa d'un brocal i folre interior de pedra. El brocal té una obertura protegida amb una finestra de fusta. No conserva la politja interior, però manté una lleixa de pedra. La coberta, contemporània, és a vessant simple i molt alterada, ja que està feta de fusta i teula, però amb una planxa metàl·lica ubicada sota llates i teules. 08299-79 Sector Gardilans. Al costat de Casa Sant Pere És l'horta de la casa. Possiblement d'època moderna és difícil precisar un període concret. Per característiques i proximitat l'horta està directament lligada a la vida del mas. 42.1393300,1.9560500 413731 4665773 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72455-foto-08299-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72455-foto-08299-79-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL 119 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72460 Horta de Pradell https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-de-pradell XIX-XX es tracta d'una horta rectangular tancada per un mur perimetral fet de pedra sense desbastar i capçat per una última filada de grans lloses planes que ocupen tota l'amplada del mur, a excepció del costat nord, on és un mur de pedra de contenció de la feixa superior. La peça de terra està a 50 metres al nord de la casa de Pradell. L'horta està disposada en dues grans feixes llargues de nord a sud. L'accés principal és al costat nord, on hi trobem una petita caseta de pedra seca que serveix per guardar i emmagatzemar les eines i d'aixopluc. La coberta de la barraca és a vessant simple feta amb lloses, llates de fusta i coberta de teula àrab. Disposa d'una petita finestra espitllerada a la façana sud. La barraca és de planta quadrada. A la feixa immediatament superior i exterior al perímetre de l'horta hi ha un viver d'aigua que recull el sobreeixidor de la casa i la pluvial i que òbviament es fa servir per regar. 08299-84 Sector de Gardilans. Casa de Pradell És l'horta de la casa de Pradell. Possiblement ja est tractava d'un emplaçament anterior, la situació i murs actuals són de la primera meitat del segle XX. Tradicionalment els propietaris de la casa havien menat la feixa superior, i els masovers la feixa inferior. 42.1374900,1.9609200 414131 4665564 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72460-foto-08299-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72460-foto-08299-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72460-foto-08299-84-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Actualment no es cultiva la capacitat total de l'horta. 98|94 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72469 Avet del Parc dels Gronxadors https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-del-parc-dels-gronxadors Avet situat al Parc dels Gronxadors, situat a l'extrem nord del Parc i que domina l'entrada oest del poble. L'avet és de grans dimensions, amb uns 20 m. aproximats d'alçada. Està isolat al mig del parc en una zona enjardinada. És l'arbre monumental més singular de l'interior del poble. Entorn del parc hi podem trobar alguns exemplars de pins, roures, alzines joves, així com una pinassa i alguns xiprers de grans dimensions. 08299-93 Parc dels Gronxadors Va ser plantat a finals dels anys 1970. 42.1368400,1.9299900 411574 4665524 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72469-foto-08299-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72469-foto-08299-93-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Per nadal s'il·lumina l'avet generant un gran efecte. 2151 5.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72510 Barraca del Cap de la Solana https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cap-de-la-solana XVIII-XIX Enrunada. Barraca de pagès situada a la carena aprofitant el marge d'una feixa i el sortint de la roca natural i envoltada de feixes de pastura cim del cap de la Solana. El cap de la solana fa una carena força ampla amb feixes esgraonades fins al peu del barranc del Margançol entorn de les cases del barri de Guardiolans. La barraca es troba just al cim de la carena, a un centenar de metres de la casa de l'Envista. És de planta quadrada (al voltant dels 2 m de costat) i està feta amb pedres de dimensions mitjanes irregulars sense rejuntar. Part dels murs com la coberta estan ensorrats, tot i que no s'ha observat enderroc de teula àrab. Les parets laterals s'adossen directament contra la roca que fa de paret septentrional. La porta d'accés estava al costat dret de la façana. 08299-134 Sector nord est. Cap de la Solana Un repàs general del poble així com una visita a les diferents contrades del terme ens demostra com bona part de la superfície del terme havia estat regularitzat i antropitzat per millorar-ne el rendiment de pastures i vinyes sobretot. Moltes d'aquestes terres, com s'observen en el llibre d'amillaraments que encara es conserva a Vilada de l'any 1876, disposaven de petites barraques. Algunes de més o menys elaborades. Sigui aquesta una mostra de l'arquitectura popular i la pedra seca del terme vinculada a aquesta tipologia constructiva. No obstant això, hi ha altres sectors on l'arquitectura popular llueix més. Especialment, al voltant de Santa Magdalena de Gardilans i casa Sant Pere, on alguns murs sobresurten per sobre de la mitjana per qualitat i dimensions. 42.1468800,1.9569700 413817 4666611 08299 Vilada Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72510-foto-08299-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72510-foto-08299-134-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Prenem aquesta com un dels testimonis de barraques que hi havia hagut pel terme les quals gairebé totes han estat engolides per la vegetació i el creixement del bosc. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72488 Camí empedrat al castell de Roset https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-al-castell-de-roset COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. XII-XVIII Força degradat. Es conserva pocs metres lineals. El camí que surt des dels plans de la casa del castell de Roset fins al cim rocós on es troba el castell, conserva encara diversos trams de camí empedrat. El corriol que puja al castell i que salva els dos colls previs a la terrassa del castell mostra diferents trams empedrats en els quals es pot observar la distribució de graonades més o menys regulars que salven el desnivell progressivament. Entre les graonades hi ha alguns replans empedrats amb pedres falcades de gairell que donen solidesa a un camí d'1 metre d'amplada aproximadament. Si bé no es pot apuntar una cronologia, la presència del castell indica un origen medieval amb molta seguretat, malgrat reparacions modernes. 08299-112 Camí del castell de Roset Tradicionalment, s'ha considerat com a primera data on es menciona el Castell de Roset l'any 1026, ja que una donació feta al monestir de la Portella esmenta un alou 'in apendicio de Rosed', és a dir, en terme de Roset. Després d'això hom va pensar que aquest terme corresponia al terme casteller de Roset. Estudis més recents sobre la formació i estructura territorial del comtat de Berga veuen en aquesta termenació una identificació coetània amb la parròquia de Vilada (també dita de Roset), però mai amb el castell. De fet, el més usual és que els castells prenguin el nom de la vall o de la parròquia i no pas a la inversa. Per tant, hauríem d'ubicar cronològicament el castell cap a mitjan segle XII i no a principi del segle XI. Els castlans varen ser gairebé sempre la família cognominada Roset. Des de finals del segle XVII i fins al seu abandó definitiu, possiblement a mitjans del segle XVIII, el castell esdevingué propietat dels Boatella. Aquests, ciutadans honrats de Barcelona, ja només van aprofitar el castell com a explotació agropecuària i per cobrar-ne les rendes derivades de la jurisdicció, però no hi van residir mai. Sigui doncs possiblement aquest període principalment en el qual el camí hagués pogut funcionar i ser reparat de manera regular. 42.1485900,1.9127500 410166 4666846 08299 Vilada Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72488-foto-08299-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72488-foto-08299-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72488-foto-08299-112-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL A part dels trams empedrats, també s'observen alguns retalls a la roca per tal de millorar-ne el pas o l'aprofitament de graons. 94|85 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72445 Creu de Roset https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-roset COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J.: Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 Creu situada a peu del camí del castell de Roset, poc abans d'arribar als plans de la masia de Roset, sota el Serrat del Carme. Es tracta d'una creu llatina de fabricació contemporània i de notables dimensions, feta amb bigues de ferro. Està fixada sobre una base circular feta de morter i pedra concèntrica. Sobre la base s'alça una peanya feta també de pedra i morter que a la part central té funcions de test, on hi ha plantada algunes plantes aromàtiques (romaní, timó, etc.). Feta amb lletres tallades a planxa de ferro s'hi llegeix, en vertical, el nom de 'Creu de Roset'. A la peanya trobem un petit calaix per a una llibreta de visites. Està orientada a migjorn. 08299-69 Sector Nord. Camí del castell de Roset Tradicionalment hi havia agut en aquest emplaçament una austera creu de fusta que fou destruïda durant la Guerra Civil. Posteriorment es va refer sense gaire atenció, i, contemporàniament, amb la implicació de l'Associació de la Gent Gran de Vilada, es va bastir la creu actual. Amb motiu de la inauguració de la nova creu, el veí del poble Joan Planas Bars, va preparar un text en el qual es recollia part de la tradició oral del poble vinculada a la creu de Roset que a continuació transcrivim: 'A Vilada hi havia la dita 'el dia 3 de Maig a Espinagalls me'n vaig' perquè és el dia que es recordava com el dia de Santes Creus triat i decidit ja fa molts anys per una gran majoria de creients i d'algun no tan creient de la religió catòlica. L'inici començava al matí amb la missa celebrada pel rector del poble juntament amb els assistents a l'església parroquial de Vilada. En acabar, se sortia amb processó caminant pels camins del poble fins a arribar a la casa d'Espinagalls que és a dalt d'una muntanya i té unes vistes molt maques. Allà hi ha un 'pedró' que és el límit del municipi del poble. Anys més tard es va escurçar el recorregut fins a la Creu de Roset. Últimament, com que aquest dia 3 de maig se solia escaure en dia feiner es va traslladar la celebració al diumenge posterior del 3, fent-se igualment missa per acabar sortint tots a la plaça de l'església. (...) El motiu de la missa i caminada era demanar la protecció de les collites a Sant Galderic i sant Isidre, patrons de la pagesia. (...) Les misses cada any s'han celebrat igualment. Els recorreguts al 'pedró' d'Espinagalls, a la Creu de Roset i en darrera instància a la mateixa plaça de l'església se celebraven per tal que el rector beneís el terme i el pa. (...) Es donava el pa un cop l'any i amb torn rotatiu les cases de pagès del poble. La donació la feia el propietari de la finca o el masover (qui havia sembrat i recollit el blat). També anava a càrrec seu la fornada i el repartiment a tots els assistents.' Finalment, Planas explica que l'intent de recuperar la diada va ser voluntat de l'Associació de la Gent Gran de Vilada l'any 2013. Un dia, en una de les seves sortides, es van adonar que la creu havia desaparegut. La decisió va ser fer una creu més grossa i reforçada de ferro, aprofitant el pilot de pedra ja existent per configurar una petita base rodona que servís de banc de descans a qui necessités recuperar forces. També es va decidir incloure algunes plantes aromàtiques (espígol, boix, farigola, timó, romaní) boix i heura com a elements decoratius. L'execució del projecte va ser voluntària amb la participació municipal i permís de la propietat. 42.1469900,1.9247100 411152 4666656 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72445-foto-08299-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72445-foto-08299-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72445-foto-08299-69-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Al costat de la creu s'hi ha erigit contemporàniament, un element memorial fet de pedra i morter, en la qual es pot llegir una inscripció incisa a la llosa superior que diu: 'El Pedró de la Creu de Roset, a mig camí del Castell de Roset'. La base és en forma de creu elevant el creuer mig metre aproximadament, col·locant la llosa a la part superior. Completa l'element un petit pal del qual oneja una petita senyera. A la part central disposa d'un calaixet metàl·lic per guardar una llibreta de visites. 119|98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72443 Font de les Fontanelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-fontanelles-0 COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J.: Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. XVIII-XX Aquesta font està localitzada a peu del torrent que baixa de la Coma de Can Llebre fins a trobar el torrent principal de La font del vidrier. Ubicada al costat de ponent del torrent la font de Fontanelles actualment es caracteritza per un gran com de formigó per abeurar els animals de la finca al qual s'ha fet un petit rebaix al centre a tall de sobreeixidor que buida l'aigua al torrent. Al punt del sobreeixidor l'acumulació de tosca i líquens li dóna un toc més estètic. Abans del cóm de formigó hi havia hagut un com fet de fusta tallada. Per arribar a la font cal agafar un senzill corriol planer al peu de la pista i caminar uns escassos 40 m. La font està situada al mig del torrent. 08299-67 Sector nord. Al costat de la font de Fontanelles Tot i que l'activitat antròpica en relació a la font probablement és antiga, no n'hem trobat referències documentals. Més enllà de la tradició local de les fontades, és diversa la documentació de principis del s. XX en la que el poble és recomanat per fer salut, pels aires i per les aigües sulfuroses. Una de les festes promocionada era el dia de les Fonts, dia en que fins i tot es van organitzar transports públics especials des de Barcelona, per arribar al poble. En aquest dia d'aplec, les famílies, veïns i visitants, es reunien a les fonts més importants del poble per descansar, dinar, ballar i celebrar l'últim dia de la Festa Major. Actualment, però, aquesta festa està perduda. El progressiu abandó del camp també afecta les fonts, les quals, en el seu moment, netes, cuidades i transitades, s'han mig perdut enmig de la vegetació boscosa. Anunci publicat al diari La Vanguardia en data de 13 de juny de 1913, en el que es destaca les fonts com a principals element destacats del poble: ' dotada de numerosas fuentes de agua potables y dos de aguas sulfurosas, muy recomendadas por varias eminencias médicas, ... saliendo de la misma carruajes combinados con todos los trenes, excepto el último y otros especiales para las fuentes sulfurosas, a petición de los señores veraneantes..' Una segona cita interesant és del butlletí del centre excursionista de Catalunya (any XIII - juliol de 1903 - n.° 102) referent a l'excursió a Alpens, Santuari de La Quar, Vilada i Sant Jaume de Frontanyà per part d'un grup liderat per Cesar August Torras: 'Deixàrem Vilada. Aquest poble, a 58o m. alt., es molt pintoresch. Sa vall es molt rienta, a l'estiu, rublerta de conreus, verdor y arbrat. Té en son terme aigües medicinals y mines de succí (àmbar groch) y betums.' 42.1488800,1.9279900 411425 4666863 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72443-foto-08299-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72443-foto-08299-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72443-foto-08299-67-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL A pocs metres de la font s'observa, a l'altre costat del torrent, el magnífic mur de l'horta de Fontanelles. 98|119|94 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72439 Font dels Esquerols https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-esquerols COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J.: Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 XVIII-XX Font localitzada a peu del torrent que baixa del collet de Sant Joan fins a trobar el torrent principal de la font del Vidrier. Per arribar a la font cal agafar un senzill corriol planer al peu de la pista i caminar uns escassos 20m. La font està situada al mig del torrent. L'aigua brolla per un broc col·locat a un petit mur de pedra que possiblement ajuda a recollir l'aigua de l'aqüífer. Generalment, la font manté un cabal força estable. 08299-63 Pista de Vilada a Sant Romà de la Clusa Tot i que l'activitat antròpica en relació a la font probablement és antiga, no n'hem trobat referències documentals. Més enllà de la tradició local de les fontades, és diversa la documentació de principis del s. XX en la que el poble és recomanat per fer salut, pels aires i per les aigües sulfuroses. Una de les festes promocionada era el dia de les Fonts, dia en que fins i tot es van organitzar transports públics especials des de Barcelona, per arribar al poble. En aquest dia d'aplec, les famílies, veïns i visitants, es reunien a les fonts més importants del poble per descansar, dinar, ballar i celebrar l'últim dia de la Festa Major. Actualment, però, aquesta festa està perduda. El progressiu abandó del camp també afecta les fonts, les quals, en el seu moment, netes, cuidades i transitades, s'han mig perdut enmig de la vegetació boscosa. Anunci publicat al diari La Vanguardia en data de 13 de juny de 1913, en el que es destaca les fonts com a principals element destacats del poble: ' dotada de numerosas fuentes de agua potables y dos de aguas sulfurosas, muy recomendadas por varias eminencias médicas, ... saliendo de la misma carruajes combinados con todos los trenes, excepto el último y otros especiales para las fuentes sulfurosas, a petición de los señores veraneantes.' Una segona cita interesant és del butlletí del centre excursionista de Catalunya (any XIII - juliol de 1903 - n.° 102) referent a l'excursió a Alpens, Santuari de La Quar, Vilada i Sant Jaume de Frontanyà per part d'un grup liderat per Cesar August Torras: 'Deixàrem Vilada. Aquest poble, a 58o m. Alt., es molt pintoresch. Sa vall es molt rienta, a l'estiu, rublerta de conreus, verdor y arbrat. Té en son terme aigües medicinals y mines de succí (àmbar groch) y betums.' 42.1406900,1.9305100 411622 4665951 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72439-foto-08299-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72439-foto-08299-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72439-foto-08299-63-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Actualment al punt on s'agafa el corriol hi ha un cartell de fusta on es llegeix: Font dels Esquirols. Malgrat el cartell, hom diu que el nom original és Font dels Esquerols (sent esquerol una derivació popular local del mot esquellol, d'esquella petita). 119|94 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72413 Font del Vidrier https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vidrier COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. (2003): Vilada i la seva rodalia : guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. BCN Convindria que tan el propietari com les institucions corresponents vetllessin per mantenir la font en condicions, especialment pel que respecta a la seva neteja. La Font del Vidrier es troba a la riba esquerra del torrent del mateix nom. El brollador, d'aigua potable, és a uns dos o tres metres del torrent i ha estat convenientment arranjat. Hom ha condicionat, al costat del sortidor, alguns bancs per poder seure. La zona és al solell, però la vall on es troba és força profunda i la vegetació s'assimila més a la d'un indret bac: bosc mixt de pinasses i caducifolis amb un sotabosc bàsicament format per boixos. L'indret és tranquil i molta gent, sobretot de Vilada, aprofita per anar-hi a buscar aigua i reposar-hi una estona. Paral·lel al torrent i en direcció descendent s'obre un camí que permet arribar, després d'uns centenars de metres, a la Font de les Eres. Entre la font i el camí, poden observar-s'hi les restes d'unes senzilles construccions, la datació i la finalitat de les quals és difícil de determinar a simple cop d'ull, però que en tot cas no semblen molt antigues. En direcció ascendent el camí permet arribar a la masia de Comelles, ja en terme de Castell de l'Areny. 08299-37 Sector nord-oest Tot i que l'activitat antròpica en relació a la font probablement és antiga, no n'hem trobat referències documentals. Els detallats capbreus del segle XVIII i els padrons de finques del segle XIX no l'esmenten. Però el topònim, relatiu al vidre i/o a la seva fabricació, i les indeterminades construccions properes sí que ens fan sospitar un ús bastant pretèrit, tanmateix difícil de datar. Sí que sabem, però, que a començament del segle XX la font s'havia convertit en un indret força concorregut, sobretot pels primers grups d'estiuejants que arribaven a Vilada. Algunes fotografies antigues ens ho acaben de confirmar. Fou arranjada parcialment l'any 1966 segons se'n desprèn de la inscripció feta al morter sobre el broc d'aigua. L'obertura d'una pista forestal a començament dels anys 1990 va fer desaparèixer el camí tradicional i, durant algun temps, l'aigua també deixà d'arribar al brollador. Més tard, l'indret s'arranjà parcialment. Actualment, es força visitat, sobretot per gent que hi va a buscar aigua. L'aigua de la font és molt apreciada pels veïns del poble, i hom li atribueix propietats saludables. 42.1508100,1.9307200 411654 4667074 08299 Vilada Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72413-foto-08299-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72413-foto-08299-37-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-01-30 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL L'indret es va veure molt afectat per l'obertura d'una pista forestal, que va fer desaparèixer pràcticament la totalitat del camí i que va malmetre seriosament l'aqüífer. Per ara sembla que les aigües subterrànies han tornat a un curs normal i de la font torna a sortir aigua, que s'ha fet analitzar i és potable, però l'atractiu camí primitiu ja és irrecuperable. 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72567 Cal Barbetes https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barbetes SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. 2002. Diputació de Barcelona. BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. XX L'edifici de cal Barbetes consta de dos cossos oposats, que formen un angle recte. Possiblement. La seva disposició segurament es deu a l'intent d'adaptació al pas de la carretera. Juntament amb l'hotel Picancel, construït pocs anys abans, cal Barbetes manté un estil i similituds constructives, especialment en la utilització dels seus materials, bàsicament de pedra molt polida i ben disposada. L'edifici de cal Barbetes consta d'una planta baixa, sobre la qual s'aixequen tres pisos més. Es un edifici força modern, acabat de construir el 1928. La façana principal és la que trobem a migdia amb continuïtat a la façana de llevant. A cada planta trobem repetida la mateixa distribució d'obertures, alternant-se balcons, amb finestres quadrangulars i balcons d'ampit. Als balcons hi podem observar baranes de forja amb motius geomètrics. Només divergeixen de l'estil angulós de les obertures de la façana, les finestres ubicades en un petit tram de transició de la façana en les quals hi ha disposada una filada a totes les plantes d'una finestra rematada amb punt rodó a la planta. La coberta és plana amb un gran terrat i barana de ferro. Les façanes de ponent i tramuntana no disposen d'elements d'interès i es caracteritzen més com a façanes de distribució de serveis de l'edifici i per tenir unes galeries cobertes exteriors a cada pis. 08299-191 C/ Teodor Miralles 15 Tal i com apunten Soca i Rumb a la memòria de l'any 2002, cal Barbetes, juntament amb l'edifici de l'Hotel es van bastir en un indret on hi havia hagut una modesta casa pairal, tal com mostren les fotografies de començament de segle, coneguda com la casa de la Fonteta, de la qual, molts dels seus materials van ser aprofitats. La construcció la van portar a terme els germans Marginet, per encàrrec de Ramon Camprubí, àlias Barbetes. Tanmateix, el projecte de l'edifici el va fer l'empresari Teodor Miralles i molts dels materials, com els totxos o els mosaics, també es van fabricar a la casa de la Farrera, de la seva propietat. Cal Barbetes ha estat sempre un edifici d'habitatges, tret d'un període en què va ser utilitzat com a sanatori del metge Àngel Soler. Darrerament, s'han portat a terme algunes reformes als pisos superiors de l'edifici que han modificat la configuració estructural dels interiors. També l'exterior, sobretot les façanes, s'han vist afectades i en alguns punts s'hi nota certa deixadesa (p. e. cables penjant o la cornisa mig caiguda). Cal fer notar que actualment la denominació de cal Barbetes no s'empra, però hem considerat adient deixar-ne constància. En alguns casos es fa referència a la Sucursal, però només per referir-se al bar- restaurant que hi ha als baixos. En el treball de Botella MR ens descriu que l'any 1916 va aparèixer a Vilada un metge jove acabat de llicenciar, n'Àngel Soler i Daniel, fill i nét de metges originaris de cal Tuníc. El doctor Soler quan cursava quart de medicina va contraure la tuberculosi pulmonar i això el va influir a interessar-se per la tisiologia. Més tard va fer construir la casa Villa-rosa, on creà un sanatori antituberculós que donà molta rellevància al poble; es diu que tenia uns quaranta llits repartits entre Villa-rosa i els pisos de cal Barbetes (pisos de l'hotel). 42.1370600,1.9297600 411555 4665548 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72567-foto-08299-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72567-foto-08299-191-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72563 Cafè Pirinenc https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafe-pirinenc SOCA, I. El cinema a Borredà i a Vilada, L'Erol, núm. 51, estiu-tardor, pàgs. 39-41. 1996 COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. (2003): Vilada i la seva rodalia : guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. BCN BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. XX La pintada uniforme de la façana ha amagat l'ús estètic del maó en alguns punts de la casa com les porxades. L'antic cafè Pirinenc es troba ubicat al centre del nucli de Vilada, just sota la plaça de l'Ajuntament i al peu de la Carretera C-26 al seu pas per Vilada on rep el nom de c/ Teodor Miralles. Es tracta d'un edifici sobri del primer terç del segle XX el qual estava planificat a l'estil dels casinos i ateneus populars de l'època. Edifici de planta rectangular, disposa de planta baixa i pis. La coberta és a doble vessant amb el carener orientat d'est a oest. La façana principal és la façana de migdia. A la planta baixa s'organitzen dues parelles de grans finestrals rematats amb punt rodó amb un espai llis central que originalment era utilitzat per col·locar publicitat. La distribució del pis és similar i disposa de dos parells de grans finestrals de marc rectangular i un espai central buit. Les quatre obertures són portes que donen accés a un gran balcó continu amb barana de forja de barrots de secció quadrada. Tots els marcs originals de portes i finestres estan acabats amb maó per oferir un acabat més estètic. L'edifici és de pedra tot i que estava arrebossat. La posició de l'edifici i l'adaptació al terreny n'augmenta la singularitat perquè no hi ha un accés interior entre pisos. A la façana est, una graonada de pedra dóna accés a una porta amb arc de mig punt (ara tapiada). A sobre la porta un gran finestral rectangular il·lumina el pis. La façana de ponent és possiblement la més singular. A llevant també hi trobem una segona porta amb arc de mig punt. El desnivell entre carrer i plaça se salva amb unes escales de pedra adossades a la façana (llevant) exterior a través de les quals s'accedeix a la plaça de la vila. Al capdamunt de les escales hi trobem una segona porta de marc rectangular que dóna accés al 1r pis a peu pla des de la plaça. I l'element més singular és un pas elevat que sobrevola per damunt les escales i obre un segon accés a l'interior del pis des de la plaça. La façana nord no disposa d'elements d'interès. L'interior de l'edifici es caracteritza per ser dues grans sales obertes sense gairebé cap compartimentació. 08299-187 C/ Teodor Miralles 33 Tal com descriuen Soca i Rumbo en la memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada de l'any 2002, sembla que la seva construcció es finançà a partir d'una subscripció popular d'accions, encara que, uns anys més tard, quedà només en mans dels accionistes majoritaris. Té una planta més o menys rectangular. La seva estructura ja deixa veure que no ha estat mai un edifici destinat a l'habitatge, sinó a diversos usos socials. El local ha acollit diverses entitats des de començament de segle i s'hi han portat a terme diverses activitats, especialment al primer pis, que va ser durant molts anys utilitzat com a cinema, amb el nom de Cine Pirenaico (més endavant anomenat Cine Picancel). Les entitats que hi van tenir la seu van ser el Centro Moral Recreativo Viladense i, posteriorment, l'Ateneu Nacionalista de Vilada. La planta baixa, sembla que s'ha utilitzat sempre com a cafè. Fins fa ben pocs anys el local del cafè, mantenia un estil tradicional i pintoresc, però en morir Joan Ferrer, l'últim cafeter, l'establiment es tancà. Al tombant de segle XXI, el primer pis va ser habilitat per l'Ajuntament de Vilada com a casal de gent gran i centre cívic, i la planta baixa hi ha instal·lat el dispensari mèdic. Segons expliquen Costa i Tort, a Vilada hi havia dos bàndols: els Cacics i els Esquerdats. 'Ja ho hem vist en parlar de construccions anteriors: Vilada no era el típic poble muntanyenc només de pagesos i pastors, sinó que hi havia un important proletariat que treballava el tèxtil al bosc. A més caldria afegir-hi els homes que per misèria, per no haver d'anar a fer el soldat o per assegurar-se la subsistència, feien de miners a la Nou i a Fígols. Per tant, la conflictivitat social i l'enfrontament entre els proletaris i el grup dominant estaven assegurats. No és estrany, doncs, que malgrat que Vilada mai no hagi arribat als mil habitants, tingués dos metges i dos cafès, i fes dues festes majors. El cafè de Baix, avui tancat, era el dels Cacics. Estava al costat de Cal Vinyes'. En el treball de Botella MR ens descriu que el Dr. Soler i Daniel també era un home posat en política, va ser Secretari General de la Lliga Regionalista. 'En els anys en què en Soler va venir a Vilada la situació política començava a despertar consciències entre el jovent del poble que ja sabien de lletra i els diaris arribaven amb certa regularitat; els joves tenien criteri i opinaven sobre la situació del país. Això va fer que es creessin dos bàndols: els Cacics i els Esquerdats, els cacics eren els partidaris de la família Ferrer (Beps) i els esquerdats eren els partidaris del metge Soler. Estaven tant partits que inclús van arribar a fer dues festes majors alhora, els cacics ballaven a la sala que hi havia darrere el cafè de baix o cafè Picancel on després i durant molts anys va ser cine del poble, i els esquerdats feien el seu sarau darrere cal Gep, en una placeta que hi havia on ara hi ha la capella de Fàtima. En Soler va promoure la construcció del Casal Pirinenc, va ser una obra d'iniciativa popular. Les famílies compraven títols de propietat segons les seves possibilitats econòmiques; primer es va construir la part de baix que fou on s'ubicà el cafè Pirinenc i amb el temps es féu la segona fase, al pis de dalt, amb una sala polivalent. El 1921 es va fundar l'Ateneu Democràtic Nacionalista de Vilada, presidit pel Soler i Daniel, volia ser una entitat d'àmbit cultural'. 42.1369500,1.9313300 411685 4665534 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72563-foto-08299-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72563-foto-08299-187-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72453 Làpida del rector Sebastià Pich https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-del-rector-sebastia-pich Alguns blocs de pedra s'han desenganxat, les boles ceràmiques estan totes trencades i la làpida està trencada pel mig. Làpida sepulcral del rector de Vilada al llarg de la segona meitat del s. XIX. Esculpida en una gran llosa de pedra s'hi pot llegir: ' Al Rdo D. SEBASTIAN PICH PARCco QUE HA SIDO DE VILADA DURANTE 40 AÑOS. CONSTRUYÓ NUEVA LA YGLESIA Y CEMENTERIO. MURIÓ EL 13 DE ENERO DE 1890. SU ALBACEAZGO LE DEDICA ESTE MONUMENTO. R.I.P.' La làpida està decorada a la seva part superior per una creu llatina en baix relleu emmarcada en una finestra cega. La làpida es troba dipositada sobre un alçat folrat amb blocs de pedra dins d'un petit perímetre rectangular delimitat amb maons ceràmics i decorats amb boles, també ceràmiques, tot i que la intempèrie ha malmès bona part dels elements. Un moviment del terreny també ha partit la llosa per la meitat. 08299-77 Cementiri de Vilada. Tal com descriu la làpida, fou col·locada per tapar el sepulcre del Rector de Vilada entre 1850-90. El rector Pich fou responsable de la construcció de l'actual església de Sant Joan de Vilada (1865), malgrat que està parcialment transformada per la destrucció que va patir durant la Guerra Civil de 1936-39. També fou responsable del trasllat i construcció del cementiri en l'actual ubicació (1880). 42.1382000,1.9281800 411426 4665676 1890 08299 Vilada Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72453-foto-08299-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72453-foto-08299-77-3.jpg Inexistent Neoclàssic Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Desconegut La parròquia està estudiant la possibilitat de restaurar el conjunt de làpida, i perímetre. 99 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72393 Serradora de la Baells https://patrimonicultural.diba.cat/element/serradora-de-la-baells SOCA (en curs: s. p). XVII Es tracta d'un edifici força simple, que actualment resta cobert per les aigües del pantà de la Baells. Solament és visible en èpoques de força sequera, quan l'aigua de l'embassament arriba a cotes molt baixes. L'edifici és de planta quadrada i probablement tenia més d'un pis d'alçada. Actualment la teulada ja ha desaparegut. S'hi poden veure obertures per les quatre façanes: a migdia hi ha només una finestra, però a la resta de panys de paret hi ha portes. L'element més característic és la porta principal, ubicada a la part nord. Té unes grans dimensions i és rematada amb una gran arcada. Tot fa pensar que aquesta gran portalada es deu més a les necessitats que imposen les activitats que s'hi portaven a terme, més que no pas el simple gust arquitectònic. Al costat de l'edifici s'hi poden veure encara les restes d'un antic porxo, segurament on hom emmagatzemava la fusta ja tallada. A l'interior ja no hi queda res, però té la peculiaritat que funcionava a partir de la força hidràulica que li proporcionava l'aigua provinent de la font de Martins, després de passar pel molí de la Sala. La bassa on s'acumulava l'aigua tampoc es conserva, però al voltant de l'edifici encara poden veure's les restes de canals i altres conduccions d'aigua, totes, però, molt derruïdes. 08299-17 Antiga parròquia de Santa Maria de la Baells Són molt poques les referències que hem trobat d'aquest edifici, però considerem que són força reculades. Un document de mitjan segle XVII, que fa una descripció de les terres posseïdes pels Canal de la Sala, fa referència a una 'molina serradora' sota de l'actual molí de la Sala. No hi ha dubte que es tracta de l'edifici ressenyat en aquest fitxa. Inicialment aquesta infraestructura només devia serrar fusta de la mateixa finca de la Sala, però probablement cap a mitjan segle XVIII va començar a serrar i a treballar fusta per altres propietaris. De fet, l'existència d'aquestes indústries no era molt freqüent a la zona. L'actual edifici sembla ser del segle XIX, quan més s'hi devia treballar. A començaments del segle XX deixà de funcionar com a serradora, però la força de l'aigua i l'edifici s'aprofitaren per a altres usos, sobretot per la producció d'energia elèctrica. 42.1273700,1.8976900 408891 4664506 08299 Vilada Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72393-foto-08299-17-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL Aquesta fitxa s'ha elaborat amb la finalitat de documentar un edifici que probablement no trigarà a desaparèixer, atès que l'erosió de l'aigua del pantà és molt forta i s'esfondra progressivament. L'edifici en si no té elements remarcables, l'interès rau, sobretot, en l'activitat que s'hi portava a terme. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72392 Martins https://patrimonicultural.diba.cat/element/martins AYMAMÍ (2000: 17). SERRA (1990: 130-131). SOCA (en curs: s. p). XIV L'estat de conservació com a jaciment és bo, encara que cal pensar que es tracta d'un mas derruït. Es tracta de les restes d'un mas d'època baixmedieval. Actualment només es conserven unes poques parts de la casa, que no superen el metre d'alçada. Presenta una estructura senzilla, de planta rectangular. Segurament només constava d'una planta, la qual es devia dividir en dos estatges: en la llar o habitatge i en les corts i estables. Les parets són molt robustes, però la teulada segurament era construïda amb matèries orgàniques i fang. Al costat del mas poden observar-se murs de pedra i altres signes, com murs molt irregulars, fruit de l'activitat humana. El conjunt queda força amagat entre la vegetació. A una desena de metres del mas, en direcció sud, poden observar-se també les restes d'un antic molinet. S'hi pot veure encara part del mur de contenció de la bassa i el pou o salt d'aigua, que en bona part és cobert per la mateixa runa. Tot fa pensar que el molinet era molt senzill. Devia constar d'un petit obrador, possiblement cobert amb fusta, que en cap cas s'utilitzà com a habitatge. El molí aprofitava l'aigua de la font de Martins. Rec avall, aquesta aigua també feia moure el molí de la Sala i la molina serradora de la Baells. 08299-16 Antiga parròquia de Santa Maria de la Baells Són ben poques les notícies que tenim sobre aquest indret. Els primers documents escrits que hem trobat són del segle XIV, del 1397 concretament, quan ens apareix com a batlle de Roset un tal Pere de Martins, juntament amb Pere de la Serra. També tenim documents del segle XV, però aleshores el mas ja es trobava deshabitat i rònec. El 1443 era sota domini directe de l'abat de Ripoll. Aquest féu diverses crides per què aquell que tingués títols acreditatius de drets sobre el mas es presentés la documentació a la cort abacial, si no hi establiria qui voldria. S'hi presentà Jaume de Vilanova, de Sant Esteve de Valloriola, i Bernat Erola, de Vilada. A mitjan segle XVI es van fer noves crides, però aleshores el mas ja es trobava dintre de les possessions de la Sala i es trobava deshabitat i derruït. La documentació posterior al segle XVI, sobretot els capbreus, sempre hi fan referència, però sobretot per posar en relleu que es tractava d'un mas abandonat que havia estat adquirit pels tinents de Sala i, lògicament, interessava cobrar-los els censos. Durant l'època moderna i contemporània va córrer la mateixa sort que aquesta darrera finca. 42.1318600,1.8951000 408683 4665007 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72392-foto-08299-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72392-foto-08299-16-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-01-30 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL L'interès de l'indret rau en què fou abandonat molt primitivament, per la qual cosa una prospecció arqueològica de l'indret i una excavació segurament aportaria resultats interessants en relació al modus vivendi de l'època. Actualment existeix un litigi per la propietat entre els propietaris de La Sala i del Molí de La Sala. 85 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72397 Roset https://patrimonicultural.diba.cat/element/roset AADD (1994: 185). SOCA (en curs: s. p). XIV-XX Es tracta d'una masia clàssica, amb l'estructura pròpia de la zona. L'edifici es compon d'un bloc compacte, de planta rectangular, amb la teulada a dos vessants, orientada d'est a oest. Compta amb uns baixos, una primera planta i les golfes. L'aparell de les parets és format per carreus força grans i polits, especialment a les cantoneres, cosa que permet veure les successives ampliacions. Les obertures es reparteixen regularment per totes les façanes, però cap d'ella presenta elements d'interès. La majoria són força petites i amb llindes de fusta. Amb no massa èxit, fa unes poques dècades es va col·locar un rellotge de sol a la façana de migdia, que desvirtuava el conjunt de l'edifici. La casa és envoltada per un petit cortal perimetral, al qual s'accedeix per un portal semicobert. A una vintena de metres de la casa s'hi aixeca una gran pallissa, com és habitual a les cases de la contrada. La pallissa és de pilar central i quatre calaixos d'obertura frontal. La coberta és a doble vessant. Possiblement la part de davant era destinada a l'era. 08299-21 Sector nord-oest Sovint la documentació comporta problemes entre el topònim i amb els cognoms Roset, ja que tant s'utilitzen per referir-se a la casa, als tinents de la casa com als castlans del castell de Roset. Tanmateix, el 1335 ens apareix un Bernat de Roset Jussà, que sens dubte es refereix al possessor de la masia de Roset, per la qual cosa hem de suposar que al segle XIV la masia ja existia. Bernat, però, no n'era l'amo, sinó que ho eren Arnau de Condemines i la seva esposa Elisendis, de Berga. El mateix any 1335, però, ja van vendre el mas a l'abat de Sant Pere de la Portella. El 1338 l'abat Berenguer de la Portella, en una confirmació de domini, demanava 100 sous per la redempció de la remença dels hereus del mas Roset i per tots els seus descendents. A partir del segle XV la menció del mas i dels seus possessors, cognominats també Roset, és molt freqüent a la documentació, sobretot en arrendaments de prats i pastures, en parceries de bestiar, contractes de compravenda... Sembla que els Roset van posseir el mas fins als darrers anys del segle XVII, quan passà a ser propietat dels Raurell de la Quar. Aleshores va perdre el seu estatus de casa pairal autònoma i es convertí en una masoveria més dels Raurell. Aquesta situació s'ha mantingut fins no fa massa dècades. Actualment, després de passar alguns anys tancada, ha estat habilitada com a segona residència. La casa fou pintada per Prudenci Bertrana (1935) durant les seves estades a Vilada abans de la Guerra Civil. El quadre actualment es troba al museu d'Art de Girona. 42.1490200,1.9213700 410879 4666885 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72397-foto-08299-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72397-foto-08299-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72397-foto-08299-21-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL Fins fa pocs anys la casa complia les funcions de masoveria, però després d'uns anys d'inactivitat i d'estar tancada, ha estat adquirida com a segona residència. Els nous propietaris han fet una acurada restauració de la casa, mantenint-ne l'estructura original i els seus elements típics, fins i tot recuperant-ne alguns que ja s'havien perdut. També s'ha eliminat el rellotge de sol encimentat a la façana sud. L'interior és molt auster i senzill. 94|98|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72550 Cal Pere Massana https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-massana XVIII-XX Es tracta d'una masia situada per sota de la casa de cal Vilalta. El mas es compon d'un habitatge amb un cobert annex i un segon cobert exempt. La masia pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa, dos pisos i sota teulada. La coberta de teules és a doble vessant i el carener està orientat paral·lel a la façana principal de migdia. Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Als angles es disposen cantoneres realitzades amb grans carreus de pedra escairats. Gairebé la totalitat de la façana disposa d'un arrebossat de morter de calç d'un to blanquinós. La façana principal és la façana de migdia. El conjunt és d'un notable interès estètic. Les portes i finestres de la planta baixa i 1r pis estan refetes amb grans blocs de pedra (llinda i brancals) sorrenca escairats i repicats. És especialment interessant la llinda recta de la porta d'entrada. Inscrit a la pedra hi trobem: 'FETA PER JHP MASSANA Y CAMPRVBÍ PARAIRE / ANY 1804' i un cristograma al centre. Per sobre la llinda un petit arc de descàrrega es mostra per sota de l'arrebossat de calç. També a la llinda de la finestra del costat de la porta hi trobem una inscripció amb la data 1786 flanquejant un cristograma. Les finestres del primer pis també han estat refetes amb llinda i brancals de pedra sorrenca i repicada, tant les dues de la façana de migdia, com la de ponent. La que trobem sobre la porta és la més elaborada, la qual encara conserva l'ampit. Finalment al 2n pis o golfes, s'hi observa una eixida de bona presència, que ocupa la meitat de la façana de migdia, amb barana de fusta. Per altra banda, a ponent s'observen dues finestres més, una al 2n pis i l'altre sota teulada, ubicades en el mateix eix central. A la façana de llevant, remodelat, hi ha un cobert adossat al 1r pis, el qual hauria pogut tractar-se de l'antiga comuna de la casa. També s'observa a la planta baixa, restes d'un antic arc tapiat. La façana nord està retallant parcialment el terreny, i sobresurt a partir del 1r pis. A la casa hi ha tres coberts, dos dels quals estan adossats a la façana de ponent. El petit és de pedra amb coberta simple. El segon és una pallissa de majors dimensions amb coberta a doble vessant. Per materials situaríem aquesta construcció a finals del s. XIX o principis de XX. Finalment, el tercer cobert situat a migdia de la casa, sense elements d'interès, permet delimitar un espai que respondria a l'era del mas. 08299-174 C/ Salga Aguda, 7 N2-5 Si prenem com a referència la inscripció de la casa, tot sembla indicar que estem parlant d'un mas de mitjans del s. XVIII, tot i que per característiques podria ser possiblement anterior. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita cal Pere Massana com a propietat de Josep Massana. La llinda també fa referència a la professió (paraire) la qual podríem vincular a les accions de reforma de la casa, al moment d'auge a mitjans del segle XIX per part del sector. Per altra banda, en documentació de mitjans del s. XIX relatiu a les finques rústiques presents al poble de Vilada, se cita la casa de Pere Massana relacionada amb la venda d'una feixa de terreny l'any 1853: venda d'un tros de terra de Josep Picas al terme de Vilada que comprèn des del camí que passa de cal Pere Massana fins al rec de cal Massana i confronta a orient amb terres de la rectoria, a migdia amb les de cal Massana i també amb les de cal Pere Massana. A ponent amb les de Pere Canal i Josep Comellas. A cal Pere Massana hi havia hagut el primigeni forn de cal Massana, fins que al tombant del segle XX es va construir la nova casa (on hi ha l'actual forn) i la família Cunill s'hi va traslladar, enduent-se el sobrenom de Massana. 42.1371300,1.9346400 411959 4665551 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72550-foto-08299-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72550-foto-08299-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72550-foto-08299-174-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Residencial 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Disposa d'un pou a l'interior de la casa. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72502 Font dels Clotassos https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-clotassos COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002 XX Restaurada l'any 2010. Font ornamental construïda a l'entrada del poble al costat del rec dels Clotassos. Es tracta d'una font conformada per un frontó de maçoneria arrebossat i capçat per maons ceràmics. Els maons estan distribuïts decorativament amb una doble cornisa, i muntats a la part central sobre un frontó arrodonit. La meitat inferior fa un estuc de morter gravat. La font es va repintar (color roig els maons i blanc l'arrebossat) i es va substituir l'estuc gravat per un aplacat de pedra fins a l'alçada de l'aixeta (2010). En aquesta intervenció també es va arranjar l'entorn de la font. Es va escapçar alguns arbres que amenaçaven l'espai i es va consolidar la taula i els seients de formigó amb forma de bolet. Aquest tipus de mobiliari urbà és típic dels anys 60 del s. XX. La forma de bolet dels seients és el que ha mutat popularment el nom de la font dels Clotassos per la font dels Bolets. El paviment al voltant de la font també va ser enllosat. Darrere el frontó s'observa una petita cisterna d'aigua parcialment enterrada al talús. El principal element d'interès de la font rau en l'escut de pedra esculpit i col·locat sobre l'aixeta. En dit escut, ornamentat, es pot observar la llegenda: Vilada / 1932 / Font dels Clotassos. La llegenda flanqueja un rombe a tall d'escut en el qual trobem les quatre barres de la senyera al centre. L'escut ha estat pintat per ressaltar-ne els fons de les lletres i els colors de la senyera. 08299-126 Sector Clotassos.Al peu de la C-26 / C/Teodor Miralles Si ens cenyim a la llegenda, la font es va fer construir l'any 1932, en ple fervor Republicà. Tal com descriuen Soca i Rumbo, algunes fonts es troben prop o enmig del nucli de població o d'altres indrets habitats, i algunes d'elles varen rebre una atenció especial durant el primer terç del segle XX, especialment durant la Segona República, quan a causa de les noves exigències sanitàries es van arranjar convenientment. És el cas de la Font dels Bolets i de la Font de la Vinya, bastides amb pedra i maons i d'un estil molt semblant. 42.1357300,1.9267800 411307 4665404 1932 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72502-foto-08299-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72502-foto-08299-126-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Lúdic 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL La pintura de l'escut permet una lectura més senzilla de la llegenda, però li resta l'atractiu de la pedra treballada. 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72507 Fonda Bellavista https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonda-bellavista COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. XX Edifici de planta rectangular situat al peu del c/ Teodor Miralles. Es tracta d'un immoble amb planta baixa, primer i segon pis. La façana principal es troba encarada a tramuntana, al c/ Teodor Miralles, que és la carretera C-26 al seu pas per l'interior del poble. La planta baixa disposa d'un portal central flanquejats per 2 establiments comercials/ magatzems. Ubicat sobre la porta d'entrada a l'edifici hi podem observar un forjat amb motius geomètrics. L'edifici està arrebossat i pintat de color ocre, per bé que durant molts anys havia estat blanquinós. Un gran balcó de forja i motius geomètrics, el qual dona sortida a les sis portes de la planta, destaca al 1r pis. El segon disposa de sis finestres rectangulars obertes al carrer, de les qual s'observa un realçat a l'arrebossat que les emmarca. Totes elles tenen una reixa de forja, similar a la del 1r, amb funcions d'ampit. Per sobre del pis hi ha la coberta, la qual disposa d'un petit ràfec sense canaló. La coberta és a doble vessant amb el carener orientat de nord a sud. Una de les particularitats de l'edifici és que el sector de llevant és corbat, seguint paral·lel al revolt de la carretera. La façana de llevant, que no disposa d'elements d'interès, té un pas per baixar a un pati posterior (orientat a migdia) situat a un nivell inferior al de la carretera. La façana de migdia és particular pels grans finestrals que podem observar a la planta baixa. Els finestrals estan rematats amb un gran arc apuntat. Per la disposició del terreny, la planta baixa, disposa d'un nivell inferior utilitzat com a magatzems. El 1er i 2n pis, trobem la mateixa distribució a partir d'un balcó central i dues finestres laterals. Finalment, destacar una petita torre que sobresurt per sobre el carener al vessant sud de la coberta que, possiblement, tenia funcions de dipòsit d'aigua. 08299-131 C/ Teodor Miralles 12. Sembla que l'edifici hauria estat construït a principis de segle XX. La fonda Bellavista va estar activa la primera meitat del s. XX, aprofitant el dinamisme que l'obertura de la carretera de Berga-Montesquiu havia generat al poble, i que sumat a l'arribada del tren fins a l'estació de La Baells el 1903 va significar una transformació completa del municipi. L'arribada d'aquestes infraestructures va desenvolupar principalment l'entorn de la carretera per aconseguir un màxim de població resident. L'any 1920 vivien a Vilada un mínim de 815 persones, el doble de població d'abans de l'obertura de la carretera, gràcies a l'establiment de petites fàbriques i un incipient turisme, en el que destaca la variant pròpia del turisme de salut. Actualment, podem trobar la carnisseria de cal Barri als baixos. A l'edifici també hi havia hagut la perruqueria Mª Ramona, el cartell de la qual encara és a la façana. El treball de Botella MR explica que a causa de l'afluència de gent que venia a fer salut, Vilada es va convertir en un poble 'turístic' a principis de segle. L'hotel Picancel es va obrir per la gent de més categoria. També es va obrir la fonda Bella Vista (pisos de cal Barri) que no era de tanta categoria però estava bé. Finalment, per la gent més humil hi havia la fonda de cal Gep, o la possibilitat de llogar habitacions a algunes cases particulars. 42.1368400,1.9310000 411657 4665523 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72507-foto-08299-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72507-foto-08299-131-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL La fonda Bellavista sembla que només hauria ocupat la planta baixa i el primer pis. 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72519 Rellotge de sol de Bertrana https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-bertrana COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 Es troba força desdibuixat i sembla que la darrera restauració en va afectar la precisió. Rellotge de sol vertical, fet sobre ciment i restes de pintura. Està representat en un quadrant. Al marc del quadrant hi ha la numeració del rellotge, aràbiga, entorn del qual es disposa una sanefa pintada simulant fulles. Els números són de color negre, i es llegeixen, d'esquerra a dreta: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6'. El rellotge conserva el gnòmon, de la base del qual surten unes línies de color vermell en disposició radial pel fons del quadrant vers els números de les hores. Hi figura la data de 1889. 08299-143 Casa Bertrana Segons la data és de 1889. Ignorem si anteriorment havia existit. La restauració de finals del s. XX sembla que n'ha afectat la precisió. 42.1317700,1.9113300 410025 4664980 1889 08299 Vilada Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72519-foto-08299-143-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Sembla que fou repintat a finals del s. XX. Actualment les hores solars marcades no acaben de coincidir amb l'hora solar real. 94 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72536 Cal Boixader https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boixader VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 XVIII-XX La conservació de la casa és deficient pel càstig que el riu ha infligit a la casa. No obstant això, estructuralment l'edifici s'ha anat mantenint per part dels propietaris. Es tracta d'una masia situada al costat del molí del Boixader, al peu de la ribera de Vilada. Ubicada en uns plans a peu de ribera, pateix sovint inundacions quan es produeixen crescudes sobtades de la riera. L'actual edifici és només la meitat de l'edifici original. Interiorment és un edifici de planta baixa, pis i golfes però les crescudes i aportacions de sediment del riu han cobert completament la planta baixa. Per tal de reforçar l'edifici, s'ha consolidat l'estructura amb la construcció d'un mur de formigó adossat a les façanes sud, est i oest. L'edifici és de planta rectangular, orientat a migdia, amb una gran coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Els materials principals són pedra del país sense desbastar, grans pedres cantoneres escairades i morter de calç. La coberta és de fusta i teula ceràmica. Actualment la porta principal és a la façana nord. No mostra cap element destacable a la façana. S'ha construït contemporàniament un cobert adossat a la façana oest sense interès. 08299-160 Sector de la Ribera Recuperant la informació sobre el molí del Boixader, podem situar el nom de Boixader (compartit amb la casa) a mitjans del s. XVIII quan el molí es troba en mans de Francesc Boixader. Segons la documentació cadastral feia una contribució de 300 rals, molt més que la resta de molins de la parròquia. Això fa pensar que era el que treballava més i el que tenia més bona infraestructura. Aquesta infraestructura podria contemplar la presència del mas inclòs en el conjunt del molí. Segons la propietat actual de la casa, sembla que la divisió entre casa i molí es produí per una separació de béns d'herència (hereu i cabaler). A mitjans del s. XIX, 1847, era propietat dels amos de cal Bep de la Ribera. La venda a la propietat actual es produí l'any 1909 i des de llavors s'ha anat llegant als hereus. Comparteix entorn, amb altres masos del barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i amb feixes del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. En darrera instància cal mencionar la particularitat que fou pintat dues vegades per Prudenci Bertrana, juntament amb el molí, l'any 1935. 42.1327900,1.9357300 412043 4665068 08299 Vilada Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72536-foto-08299-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72536-foto-08299-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72536-foto-08299-160-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Sota la capa de gairebé 2 metres de grava i sediments de riu queda enterrada la planta baixa de la casa, l'era i bona part de la pallissa de la casa, la qual també ha desaparegut. Hi ha un segon cobert a la part nord de la casa, de construcció contemporània. Sembla que l'última ampliació de la resclosa de l'antiga fàbrica dels Germans Ferrer va propiciar un augment del cabal de la bassa que ha desencadenat amb les destrosses patides al molí i cal Boixader. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72579 Placa commemorativa de l'any Bertrana a cal Barbetes https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-de-lany-bertrana-a-cal-barbetes VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 MONTAÑÀ D. i RAFART J. Paradisos rurals: el Berguedà en la vida i obra de Prudenci Bertrana i Aurora Bertrana. Valls: Cossetània ; Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2017 VVAA. Prudenci Bertrana i el Berguedà. Revista l'Erol. Núm. 134 Hivern 2017. XXI Placa commemorativa de ferro dedicada al record del pas de Prudenci i Aurora Bertrana pel poble. A la placa s'hi pot llegir: ' PRUDENCI BERTRANA I COMPTE / Tordera 1867 / Barcelona 1941 / Aquest poble, ...., ha crescut al peu d'una carretera. Forma un sol carrer de cases noves entre les quals trobareu dos hotels de bona aparença... AURORA BERTRANA I SALAZAR / Girona 1892 / Berga 1974 / En un pis d'aquest edifici, anomenat antigament La Sucursal, l'esclat de la guerra civil va atrapar-hi en Prudenci Bertrana. L'Aurora hi va arribar al cop de pocs dies (agost 1936).' 08299-203 C/ Teodor Miralles núm. 15 / Cal Barbetes Placa col·locada per Òmnium Cultural amb la col·laboració del Consell Comarcal i l'Ajuntament de Vilada en commemoració de l'any Bertrana. La família Bertrana havia residit a la finca. 42.1370500,1.9298300 411561 4665547 2019 08299 Vilada Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72580 Placa commemorativa de l'any Bertrana a les Eres de Gardilans https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-de-lany-bertrana-a-les-eres-de-gardilans VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 MONTAÑÀ D. i RAFART J. Paradisos rurals: el Berguedà en la vida i obra de Prudenci Bertrana i Aurora Bertrana. Valls: Cossetània ; Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2017 VVAA. Prudenci Bertrana i el Berguedà. Revista l'Erol. Núm. 134 Hivern 2017. XXI Placa commemorativa de ferro dedicada al record del pas de Prudenci i Aurora Bertrana pel poble. A la placa s'hi pot llegir: ' PRUDENCI BERTRANA I COMPTE / Tordera 1867 /Barcelona 1941 / ... la naturalesa ha fet prodigis, roquissars infernals, engorjats i precipicis .... amb obacs de pinss, tous de falgueres i maduixeres.' AURORA BERTRANA I SALAZAR / Girona 1892 / Berga 1974 / En aquesta casa hi va trobar la comprensió i l'afecte d'una autèntica família, els Anglerill-Espelt. 'Les Eres de Guardiolans és el lloc on penso i escric les meves obres, el refugi d'una vida laboriós a i difícil, la pau, el repòs i l'amor'. 08299-204 Casa de les Eres de Gardilans Placa col·locada per Òmnium Cultural amb la col·laboració del Consell Comarcal i l'Ajuntament de Vilada en commemoració de l'any Bertrana. La família Bertrana havia residit a la finca. 42.1323000,1.9551600 413648 4664994 2019 08299 Vilada Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Identificat recentment des de l'Arxiu Comarcal del Berguedà, el dibuix de la masia que es veu a la placa és de Prudenci Bertrana i és una versió de la masia de les Eres de Gardilans. Aquest dibuix fou utilitzat com a revers dels bitllets de 50 cms. emesos per l'Ajuntament de Vilada durant la Guerra Civil l'any 1937. 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72515 El Porxo https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-porxo-0 Cadastre de l'Ajuntament de Vilada de l'any 1766. Arxiu Municipal de Vilada. XVIII-XX L'edifici ha estat remodelat completament, i exteriorment, bona part dels elements històrics resten no visibles. Es tracta d'una masia situada al sud-oest del barri de La Ribera, a tocar de la Fàbrica dels Germans Ferrer. La casa està conformada per l'habitatge i un adossat annex construït com a cobert-pallissa el qual està tancat per un mur amb funcions de corral. La casa pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i pis i golfes. La coberta és a doble vessant amb el carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada a l'est. El cobert es troba adossat a la façana de migdia. La casa està recolzada per la seva façana de ponent sobre el terreny natural, fet que situa la planta baixa, parcialment excavada en el terreny. Aquest factor aprofita per obrir com a façana principal de la casa el pis situat a la cara de llevant, el qual disposa d'un accés a peu pla. La casa ha estat completament reformada i els paraments originals han estat regularitzats i arrebossats, així com les obertures i finestrals. No obstant això, a la façana sud, s'intueix una volta, que hauria pogut formar part de l'accés als corrals de la casa. Actualment està tapiada. 08299-139 Sector de la Ribera Petita masoveria, possiblement d'inicis del s. XIX, de la casa del Prat. El terme municipal de Vilada, des de l'establiment de les parròquies que conformaven Vilada i Gardilans, s'ha caracteritzat per un poblament dispers de masos disseminats en un territori més o menys pla que va resseguint la vessant nord de la riera del Merdançol principalment. Al segle XIX s'estableix una distribució en barris que estableix els de la Ribera i Clotassos, el nucli del poble entorn de la carretera i parròquia de Sant Joan, i la resta de cases i masos disseminats, incloent-hi com a tal, tot el sector de Gardilans. Documentalment, trobem citada la partida del Porxo al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de la Casanova, juntament amb cal Mitger, una partida de terra coneguda amb el nom del Porxo, una altra coneguda com la Torre i el mas Bernat com a propietats de Ramon Prat i Roset. Pel nom de la casa, pensem que es tractava inicialment d'un cobert o construcció similar que amb el temps acaba prenent les dimensions de mas. 42.1302700,1.9308800 411638 4664793 08299 Vilada Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72515-foto-08299-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72515-foto-08299-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72515-foto-08299-139-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL El mur del corral és de pedra seca i l'última filada està capçada amb lloses disposades en plec de llibre. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72532 Cal Marçal https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marcal XIX-XX Es tracta d'un mas situat entre el conjunt de masos de cal Bover, cal Jepet i cal Vilardaga, i adossat a cal Nicolau. L'edifici ha estat força transformat i restaurat contemporàniament. Observant una lectura dels paraments, es pot identificar principalment un edifici central original de planta quadrangular al qual s'haurien afegit una ampliació a la façana sud a posteriori. Actualment, es podria considerar la façana de migdia com la principal de la casa si tenim en compte la ubicació de l'escala d'accés a l'habitatge (directe al pis) i el voladís construït com a ampliació de la casa, bastit sobre dos pilars de grans dimensions i biga de fusta. A les façanes nord i oest no s'observen elements destacats, i la de llevant és adossada a cal Nicolau. L'edifici disposa de planta baixa i pis, tot i que està parcialment excavat al vessant de la muntanya i a la façana nord, només sobresurt el 1r pis. El parament dels murs és de pedra irregular amb les cantoneres escairades. La casa disposava d'una àrea més o menys plana al sector sud que hauria tingut les funcions d'era i una font. La coberta a doble vessant és paral·lela a la façana principal (migdia). 08299-156 Sector Ribera. Adossada a cal Nicolau Petit mas similar als que podem trobar disseminats a l'entorn immediat del poble. Cronològicament sembla un edifici força contemporani a l'origen de cal Nicolau, situant-lo a mitjans del s. XIX. Ha estat restaurada contemporàniament. Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i amb feixes del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. La seva proximitat a cal Nicolau fa pensar que en origen haurien pogut compartir alguns espais comuns. Malgrat que no ho podem certificar, les característiques de l'edifici i les modificacions posteriors ens fan pensar que hauria estat vinculat a cal Nicolau originalment, i que fou dividida a principis del segle XX. 42.1360900,1.9354100 412021 4665435 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72532-foto-08299-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72532-foto-08299-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72532-foto-08299-156-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72531 Cal Nicolau https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nicolau XIX-XX Es tracta d'un mas situat entre el conjunt de masos de cal Bover, cal Jepet i cal Vilardaga, i adossat a cal Marçal. L'edifici preserva els volums originals en gran mesura, per bé que la coberta ha estat alçada contemporàniament. Observant una lectura dels paraments, es poden identificar principalment dues fases de construcció de l'edifici. La planta és rectangular, orientada d'est a oest. A llevant hi trobem la porta principal d'entrada a l'edifici. Les obertures de la casa, finestres i finestrons, semblen les originals, per bé que algunes han estat modificades. L'edifici disposa de planta baixa i dos pisos, tot i que està parcialment excavat al vessant de la muntanya. La façana nord sobresurt a partir del 1r pis. El parament dels murs és de pedra irregular amb les cantoneres escairades. La casa disposava d'una petita pallissa situada al mateix nivell de la porta d'entrada, al davant del qual hi trobem un espai pla, amb restes d'un enllosat, que hauria tingut les funcions d'era. La coberta a doble vessant seria perpendicular a la façana principal (llevant). 08299-155 Sector Ribera. Adossada a cal Marçal Petit mas similar als que podem trobar disseminat a l'entorn immediat del poble. En documentació de la propietat se cita la construcció de la casa l'any 1850. Ha estat restaurada contemporàniament. Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i amb feixes del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. La seva proximitat amb cal Marçal fa pensar que en origen haurien pogut compartir alguns espais comuns. Hom també comenta que el nom de la casa podria fer referència al tractant de boscos, Tomàs Nicolau i Prieto, propietari de la serradora de Berga a principis de segle XX, el qual feu construir les quadres a prop de Picamill per explotar els boscos de la zona. 42.1361200,1.9355800 412035 4665438 1850 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72531-foto-08299-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72531-foto-08299-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72531-foto-08299-155-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL La cantonada del sud-est, incorpora un lleu contrafort per donar solidesa a l'edifici. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72530 Cal Jepet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet-3 XIX-XX Es tracta d'una masia situada al límit nord-est de l'actual zona esportiva del poble. La casa actualment ha estat transformada i ampliada completament. No obstant això, si fem una lectura dels paraments, sembla que la part més antiga la trobaríem al sector de llevant de la casa. Per les característiques dels murs, s'observa una planta original quadrada, possiblement de planta baixa, pis i golfes. El parament dels murs, parcialment visible encara per l'arrebossat de morter de calç d'aquest tram de la casa, és de pedra irregular amb les cantoneres escairades. La casa disposava d'una petita pallissa situada a una feixa inferior, al davant del qual hi trobem un espai pla, ara enllosat, que hauria tingut les funcions d'era. La coberta a doble vessant seria perpendicular a la façana principal (ponent). 08299-154 Sector Ribera. Zona esportiva Petit mas característic dels que podem trobar disseminat a l'entorn immediat del poble. Per característiques arquitectòniques l'hauríem de situar a finals del s. XVIII o mitjans del XIX. Ha estat restaurat contemporàniament. Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i amb feixes del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de 'cal Japet' com a propietat de Josep Marginet. 42.1365700,1.9352600 412009 4665488 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72530-foto-08299-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72530-foto-08299-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72530-foto-08299-154-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL La casa ha estat molt ampliada contemporàniament vers a l'oest, desdibuixant molt les característiques originals de l'edifici. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72484 Barraca de les carboneres https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-carboneres XX Queden alguns elements indicatius de l'existència de la barraca, però tota la coberta vegetal està desapareguda. Es tracta de les restes d'una barraca situada en un bosc d'alzina conegut com les carboneres. L'estructura és molt senzilla. Orientada al sud, reclosa l'estructura de la barraca a la paret del cingle situat sota el castell de Roset. La paret està mínimament balmada i ofereix una mica de recer. A peu de mur es conserva un sòcol de pedra feta amb aparell irregular de dues filades de planta rectangular. Possiblement l'alçat i coberta hauria estat vegetal. A la paret del cingle s'observa un retall rectangular per encastar una bigueta que hauria consolidat la coberta de l'estructura. A l'angle superior tota la paret està ennegrida pel fum. El punt és de difícil accés entre la vegetació, que actualment cobreix tota la zona. 08299-108 Sector del castell de Roset Per testimonis orals de veïns, sembla que l'activitat principal que s'havia dut a terme a la zona havia estat l'explotació forestal, i concretament, fer carbó vegetal. No obstant això, també consta que a la zona hi havia hagut emboscats durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39. 42.1491300,1.9157100 410411 4666903 08299 Vilada Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72484-foto-08299-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72484-foto-08299-108-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL És difícil de dir si es tracta d'una barraca de pastors, bosquerols o d'emboscats. Segons les característiques orogràfiques del terreny, les petites dimensions i els testimonis orals que n'acrediten la presència a la zona, tot fa pensar que seria possible. Les barraques d'aquest estil utilitzades per carboners podien ser de majors dimensions i amb un espai exterior més planer (plaça carbonera), però tenint en compte la toponímia i l'entorn d'alzina sembla que l'explicació més plausible podria ser aquesta. 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72489 Casa vella del castell de Roset https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-del-castell-de-roset COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 Enrunada El camí que surt des dels plans de la casa del castell de Roset fins al cim rocós on es troba el castell. Situat en un replà, enmig dels dos colls, es localitza les restes de la casa vella del castell de Roset. La casa està ubicada en una raconada al capdamunt d'un vessant de feixes terrassades. La casa estava orientada al sud, i descansava la seva paret nord sobre la roca del coll. En una feixa inferior del vessant est, es pot observar un parell de filades d'alguna altra estructura del petit mas. Per les evidències de materials, tot sembla indicar que la casa hauria estat bastida amb pedra sense desbastar i coberta de fusta i teula ceràmica. No es pot precisar l'alçat, ja que es troba completament enrunada. 08299-113 Camí del castell de Roset Per l'emplaçament a tocar del castell de Roset, fa pensar en un possible origen medieval de l'emplaçament, no obstant això, és impossible precisar una cronologia original. I ens inclinem a pensar en una cronologia moderna de l'habitatge vinculat a l'expansió agrària del s. XVIII. 42.1486800,1.9129600 410183 4666856 XVIII 08299 Vilada Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72489-foto-08299-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72489-foto-08299-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72489-foto-08299-113-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Just sobre la carena on es recolza la casa, es pot identificar uns grans retalls esgraonats de la roca que podria fer pensar en alguna mena de línia defensiva inicial del castell aprofitant l'orografia del terreny. 94|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72490 Estructures medievals de La Masó https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructures-medievals-de-la-maso Enrunat Conjunt d'estructures arquitectòniques ubicades al capdamunt del primer pujador des de la pista que surt dels plans de la Masó direcció al castell de Roset. Situat en uns replans enmig del bosc, apareixen distribuïdes diferents estructures més o menys rectangulars que hom pensa que podrien correspondre a un petit nucli de població situat i vinculat al castell de Roset. Aquestes estructures 'habitacionals' són similars a les que es podrien observar al voltant de Martins o, amb alguns paral·lelismes, als masos de Vilosiu de Cercs. Dites estructures estarien orientades a migdia. És observable encara les bases d'alguns murs d'aproximadament entre 50 i 60 cm d'amplada i amb una alçada de 3 i 4 filades, deixant un espai similar a passadissos entre les diferents estructures. 08299-114 Pista del Castell de Roset Per l'emplaçament a tocar del Castell de Roset, fa pensar en un possible origen medieval de l'emplaçament. No obstant això, és impossible precisar una cronologia original. Testimonis orals citen que a mitjans del s. XX amb el moviment d'algunes feixes del sector van aparèixer alguns ossos que es vinculen a la possible església de Santa Maria de Roset. En documentació medieval es parla de Santa Maria de Roset, la qual no està ubicada amb exactitud, i també se la situa a la zona. Actualment, no en tenim evidències. 42.1464700,1.9168300 410500 4666607 08299 Vilada Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72490-foto-08299-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72490-foto-08299-114-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL 85 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72527 Cal Vilardaga i cal Quim https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilardaga-i-cal-quim XVIII-XX Es tracta d'un conjunt de dos habitatges situat a les feixes ubicades al sector de la Ribera de sota el nucli de Vilada al qual s'accedeix des de l'est al poble des de la C-26. Cal Vilardaga i cal Quim està format per un edifici principal amb un cobert adossat al qual l'evolució posterior ha convertit en dos habitatges adossats. Consten de baixos i dos pisos a cal Vilardaga i de baixos, pis i golfes a cal Quim. La façana principal de les dues cases és encarada al sud, a on trobem les portes principals d'entrada dels dos habitatges fets amb llinda recta de fusta. Les façanes no disposen de cap element destacat, i mostren un parament de pedra irregular amb cantoneres lleugerament escairades. Segons una lectura de paraments, considerem que cal Vilardaga és l'edifici principal del conjunt. L'edifici presenta una unitat en els paraments. El marc de la porta és de maons i llinda recta de fusta. Al 1r pis hi observem una doble balconada d'ampit amb barana de ferro forjada decorada amb motius geomètrics. Al segon pis, observem dues finestres rectangulars. La coberta és a doble vessant amb el carener orientat d'est a oest, i disposat perpendicular a la façana sud. Per altra banda, l'actual habitatge de cal Quim, mostra una construcció en diferents fases. Inicialment, pensem que hauria estat un cobert adossat a l'edifici principal de cal Vilardaga amb coberta de vessant simple orientada a l'est. La planta baixa hauria estat (tradicionalment) cort/quadra/magatzem o similar i pallissa al pis superior. Posteriorment s'amplia aquest adossat amb una fase que duplica la superfície inicial. I finalment, en una etapa contemporània s'aixeca la coberta i s'amplia la superfície altre cop. A la façana principal, s'observa un balcó d'ampit amb barana de forja i motius geomètrics com a cal Vilardaga. 08299-151 Sector de la Ribera Per característiques arquitectòniques i materials de les cases de cal Vilardaga i cal Quim partirien d'una unitat original de cal Vilardaga construïda a finals del s. XVIII o mitjans del XIX. A partir de l'ampliació del cobert adossat s'acabaria produint un nou habitatge, cal Quim. La propietat de la família Solsona ja compra només l'habitatge de cal Vilardaga als anys 40 del s. XX. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita cal Vilardaga com a propietat de Josep de Vilardaga. Existeix documentació de finals del segle XVIII a l'índex de finques rústiques del terme de Vilada dipositats a l'ACBR en el que es descriu la compra de Mateu Picas a Josep Vilardaga d'una casa i terres. Creiem que podria tractar-se de la mateixa casa. 42.1363200,1.9362400 412090 4665459 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72527-foto-08299-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72527-foto-08299-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72527-foto-08299-151-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL La transformació en doble habitatge sembla que s'hauria produït a mitjans del s. XX. A l'extrem oest de la feixa de cal Vilardaga i trobem la font de la casa. 98|94 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72547 Cal Felip i cal Riera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felip-i-cal-riera Cadastre de l'Ajuntament de Vilada de l'any 1766. Arxiu Municipal de Vilada. XVIII-XX Es tracta d'un conjunt de dos habitatges situat a la part alta de les feixes ubicades al sector de Vilarrassa per sota el bosc dels Pins del metge Soler. Cal Felip i cal Riera constitueixen un edifici rectangular establert en una feixa paral·lela a l'edifici situat en un punt on el desnivell és força pronunciat. Ambdós habitatges disposen d'un cobert annex a ponent i llevant respectivament, i també paral·lels a la feixa. Els edificis presenten una distribució de baixos i pis amb la coberta a doble vessant, i el carener orientat paral·lel a les façanes principals de migdia. La casa de cal Felip ha estat completament reformada, fins al punt que es va realinear, a la segona meitat del s. XX, deixant una marca molt evident a la façana. La verticalitat del punt on es troben les cases ha fet que a poc a poc el terreny vagi movent i inclinant-se els edificis. Motiu pel qual la casa de cal Riera presenta un contrafort a migdia. La reforma de la façana de cal Felip, a la qual s'observa un parell d'ampliacions, no permet visualitzar el parament original dels murs. No obstant això, a cal Riera se'ns mostra el material constructiu. Possiblement ambdues eren fetes de pedra amb un parament irregular i sense escairar i grans carreus cantoners només desbastats. Coberta de teula i senzilles obertures amb llinda de fusta. Un dels elements destacats del conjunt el trobem a la façana de cal Riera en el qual s'observen dos arcs de pedra parcialment tapiats als baixos. També s'observa una ampliació a llevant amb un arc de maó pel costat com a porta d'entrada. La façana principal de les dues cases és encarada al sud, per bé que les portes d'entrada principals actuals són a ponent i llevant respectivament. Dels diferents coberts annexos el més destacable és el primer tram del cobert de cal Riera. Fet amb pilars de pedra és obert a la seva meitat superior i descansa sobre un mur de contenció del marge. Es troba en mal estat. Els de cal Felip han estat reformats contemporàniament. 08299-171 Sector Vilarrassa Per característiques arquitectòniques i materials de les cases de cal Felip i cal Riera podrien tractar-se d'un petit edifici original al qual posteriorment alguna divisió reconvertir en dos habitatges. Les reformes de cal Felip han estat sobretot a partir de la segona meitat del s. XX. Documentalment, trobem citada dues cases propietat de Ramon Prat i Denot al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 les quals s'anomenen Casanova i Casabella, a la partida de can Vilarassa, les quals creiem que es poden identificar amb la casa de cal Felip i cal Riera. Posteriorment també són citades les cases de cal Felip i Riera a mitjans del s. XIX, per bé que la primera documentada és cal Felip. En el registre de finques rústiques dipositat a l'ACBR se cita l'any 1858 una compra per part de Felip Prat, d'una peça de terra dividia en diferents faixes o bancals, a Vilada, situada al terme de l'heretat de Vilarrassa, que limita a orient amb Josep Prat i Canal que ens fa pensar que podria tractar-se d'una referència al mas. 42.1328000,1.9220400 410911 4665083 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72547-foto-08299-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72547-foto-08299-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72547-foto-08299-171-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL 98|94 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72528 Font de Cal Vilardaga https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-vilardaga COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 Conjunt en excel·lents condicions. Aquesta font està localitzada a tocar de la casa de cal Vilardaga. Per arribar a la font es pot agafar un corriol que segueix paral·lel cal Marçal, cal Nicolau i cal Vilardaga, des de l'extrem nord-est de la zona esportiva del poble. El corriol, passa paral·lel a les cases, i a l'alçada dels horts de cal Vilardaga té un petit desviament vers al sud. El corriol porta fins a un petit espai enllosat i empedrat recentment, arranjat pels amos de cal Vilardaga. Per accedir a la font cal baixar tres graons de pedra. A la plataforma inferior hi ha un broc d'on brolla l'aigua a recer d'un antic mur de feixa. L'aigua sobrant ha estat canalitzada a una bassa de rec, situada a una feixa inferior, i el sobreeixidor la retorna al petit barranc direcció sud. Els dos murets de contenció (nord i sud) bastits per consolidar l'espai han estat adaptats com a petit banc, al sud, i com a jardinera, al nord. S'ha inclòs una pedra clavada decorativa al mur com si d'una fita es tractés. 08299-152 Pati de cal Vilardaga Per bé que el coneixement i recurs d'aquesta aigua segur que prové d'antic, als segles XVIII i XIX ja era coneguda la contrada de Vilada per les seves aigües. Des d'inicis del segle XX, el poble de Vilada ha estat un punt d'estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d'elles considerades medicinals. Una de les activitats més senyalades, en el qual encara els fulletons dels anys 1960 ho acrediten, era el dia de les Fonts, en el que s'organitzaven transports públics especials des de Barcelona, per arribar al municipi. En aquest dia d'aplec, les famílies, veïns i visitants, es reunien en les fonts més importants del poble per descansar, dinar, ballar i celebrar l'últim dia de la Festa Major. Actualment, però, aquesta festa està totalment perduda, i només roman en el record. Bona part de les masies del sector de la Ribera estan vinculades a alguna font. 42.1361400,1.9357900 412052 4665440 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72528-foto-08299-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72528-foto-08299-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72528-foto-08299-152-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Diuen els veïns que la font afluixa a l'estiu, però que no s'ha vist seca. 98|94 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72509 Font del Sofre https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sofre-1 COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 MADOZ P., Diccionario geográfco-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Vol XVI. Madrid. 1850. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', Barcelona. XVIII-XIX L'entorn dels bancs actualment ha estat força engolit per la vegetació, per bé que una endreça general no seria complicada. La font del Sofre queda arraconada en una petita vall que recull les torrenteres del rec de la font de l'Arç i dels petits torrents al voltant del castell de Roset, prenent el nom de rec de la font del Sofre en el seu tram final. L'aigua de la font probablement resulta de l'acumulació en aquest torrent d'altres petits afluents i té un característic regust sulfurós. El brollador és en un petit recinte enjardinat uns pocs metres més avall d'un brollador en desús, just el punt on el rec fa un saltant. En aquest petit espai es va bastir una petita cisterna i s'obrí una petita esplanada amb uns bancs per seure. Per accedir al brollador superior des d'aquest punt hi ha 3 o 4 graons de pedra. S'arriba a la font baixant uns graons de pedra ubicats en un corriol més o menys arreglat. El corriol surt al costat del pont del Sofre i s'enfila primer fins al costat del camp gran de la Coromina. El corriol i font només es pot seguir a peu. L'entorn és molt agraït. 08299-133 Sector oest. La Coromina Per bé que el coneixement i recurs d'aquesta aigua segur que prové d'antic, als segles XVIII i XIX ja era coneguda la contrada de Vilada per les característiques sulfuroses i medicinals de les seves aigües, de les que ben segur, la font del Sofre n'era una de les principals. A principis de segle XX una coneguda fonda del poble, 'La Suïssa Catalana' es fa destacar a la seva publicitat el fet que el poble està dotat 'de numerosas Fuentes de aguas potables y dos de aguas sulfurosas, muy recomendadas por varias eminencias médicas.' A tots els clients se'ls ofereix la possibilitatde llogar 'carruajes combinados con todos los trenes, excepto el último y otros especiales para las Fuentes sulfurosas, a petición de los señores veraneantes.' A mitjans del s. XVIII, Pascual Madoz, per citar-ne algun dels més destacats, ja havia referenciat les propietats sulfuroses de les aigües de Vilada. És una de les fonts més singulars del conjunt de fonts citades d'antic al terme municipal. 42.1359100,1.9165300 410460 4665434 08299 Vilada Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72509-foto-08299-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72509-foto-08299-133-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL 94 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72409 La Ferrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferrera SOCA (en curs: s. p). XVIII-XIX Tot i que els elements estructurals no perillen, hi ha parts força deixades, com l'arrebossat d'algunes parets i la vegetació del jardí. La casa de la Ferrera és de les més emblemàtiques de Vilada, entre altres coses per trobar-se molt a prop del nucli urbà. Al cos més antic de la casa, de planta rectangular, s'hi ha anat afegint altres cossos en època moderna. La casa és formada per uns baixos, als quals es sobreposen dues plantes superiors i unes golfes. El que abans era un habitatge unitària ara s'ha convertit en diversos pisos. El conjunt, en general, presenta elements força interessants, però d'èpoques molt diverses. A la part de llevant, cal remarcar les dues voltes de mig punt que rematen les obertures de la balconada. A migdia, hi ha una gran eixida als baixos, formada també per diverses arcades, però d'època ja més moderna. No obstant això, l'element més significatiu és la torre que s'aixeca en una de les cantonades, entre la façana de llevant i la de migdia. La torre és de planta quadrada, amb unes robustes parets de pedra que a mitja alçada es converteixen en parets de maó. Al capdamunt de la torre, hom hi pot veure tres petites finestres a cada façana, totes elles en arc de mig punt. La teulada de la torre és de teula aràbiga, a quatre vessants. L'element més interessant de la torre són els caps de biga que sostenen la teulada, car en l'extrem d'alguns d'ells hi són esculpits rostres humans. Les edificacions situades al voltant de la casa són reaprofitades d'altres èpoques, com la pallissa, però algunes d'elles han estat transformades de forma medievalitzant. Els arcs de la pallissa, per exemple, s'han remodelat imitant unes arcades gòtiques. Davant de la casa, per la banda sud, s'hi obre un ampli jardí. En ell s'hi ha instal·lat taules i bancs de caràcter modernista. El patí també és ple de parterres amb vegetació decorativa. Enmig dels parterres s'hi aixequen alts xiprers, alguns d'ells modelats a partir de contínues podes. Dissortadament, fa poc temps s'ha dividit el pati en dos espais amb un mur d'uns 2 metres d'alçada, que espatlla la concepció inicial del conjunt. Sembla que a l'interior es conserven materials d'interès, com el mobiliari i les ceràmiques, ambdues coses de tall modernista. 08299-33 Nucli urbà, plaça Església, s/n No hem trobat referències d'aquesta casa fins al segle XVIII. Aleshores trobem la casa i les terres contigües en mans d'Antoni Viladomat, un terratinent de Berga. L'extensió de la finca segurament era superior a l'actual, ja que a la recanació cadastral de 1766 es donaven com a afrontacions: el mas Sant Miquel, la Coromina, la Rectoria i terres del Soler. El cadastre també fa referència als seus horts, cultius i arbres fruiters. La finca sembla que va desenvolupar sempre activitats agropecuàries, fins que a començaments del segle XX la va adquirir l'empresari i contractista Teodor Miralles i Soler. Miralles va portar-hi a terme les transformacions més importants, fins a donar-li l'aspecte actual. Tot i que per una banda la casa actuava com a residència d'una família benestant, per altra banda també serví com a magatzem i oficines de moltes de les activitats empresarials que realitzava la família Miralles, per la qual cosa mai s'acabà de definir d'una manera concreta. Sembla que el projecta inicial, ideat pel mateix Teodor Miralles, no s'ha pogut acabar de realitzar. Actualment, s'ha adaptat com a segona residència. En algunes parts s'hi han realitzat obres de millora i condicionament, però altres evidencien el seu estat de deixadesa. 42.1373900,1.9280600 411415 4665587 08299 Vilada Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72409-foto-08299-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72409-foto-08299-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72409-foto-08299-33-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL La casa ha estat objecte de múltiples reformes, algunes sense massa èxit. Tot fa pensar que el projecte inicial, que pretenia convertir l'antiga casa pairal en una espai senyorívol, mai s'ha portat a terme en la seva totalitat, sinó que ha quedat a mig fer. Recentment s'han arranjat els murs de contenció del pati. Actualment la casa està dividida en dos habitatges independents, al qual s'accedeix utilitzant cada un l'accés pertinent est o oest. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72385 Molí de Dalt (o de les Eres) https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-o-de-les-eres AADD (1994: 186). AYMAMÍ (2000: 18). SOCA (en curs: s. p). XVII Es tracta d'un edifici compost per diferents cossos, cosa que fa que la seva planta sigui força irregular. La part més primitiva és la més propera a la ribera, ja que és on, segurament, es bastí el primer casal moliner. Progressivament es va anar ampliant i es construí un segon cos a llevant, que es devia dedicar bàsicament a habitatge, estables i corts. D'aquesta construcció més moderna en destaca una petita terrassa coberta i un porxo, que dóna entrada al molí. En conjunt s'hi veuen dues plantes, més les golfes. Les obertures més grans es troben a la façana de migdia, per contra, a ponent només n'hi ha una. El molí conserva encara la bassa de pedra, que es troba contigua a la casa, per la seva part nord. L'aigua hi arribava per un llarg canal, que prenia l'aigua de la ribera a un centenar de metres en direcció nord. L'element més interessant de l'edifici és el catau, amb una treballada volta de pedra. A l'exterior del molí hom hi pot veure diversos jocs de moles, cosa que demostra la seva importància i els seus anys d'imparable activitat. Fins als anys 1950 el molí estigué actiu, però des d'aquesta data l'edifici s'anà degradant. No obstant això, els aparells de l'obrador encara es trobaven en molt bon estat fins fa relativament poc. Actualment, ha estat adquirit com a segona residència i ha estat restaurat tot l'edifici. 08299-9 Sector sud-est No hem trobat el molí documentat amb anterioritat al segle XVII, però el seu origen és molt probablement anterior. Durant aquest segle el trobem immers en una complexa situació jurídica. El molí era sota del domini directe del monestir de la Portella, el domini útil el detentaven els Piques de les Eres de Vilada, però el tenien arrendat a la comunitat de preveres de la vila de Berga. Els preveres de Berga l'explotaven directament, hi tenien un moliner i la seva família a qui pagaven un sou. De fet, sembla ser una de les fonts d'ingressos més importants dels clergues berguedans als segles XVII i XVIII. La comptabilitat de la comunitat de preveres de Berga, permet veure les ampliacions i les diverses obres que s'hi anaven fent. Dóna la impressió que les obres més importants varen tenir lloc cap a 1660, quan va renovar-se tota l'estructura de l'edifici i els aparells del molí, fins i tot, s'hagué de portar un joc nou de moles des de Berga. Un altre conjunt de reformes importants van tenir lloc cap a 1782, quan a part de moldre gra, també funcionava com a molí draper. A mitjan segle XVIII passà dels Piques de les Eres de Vilada als Comelles de les Eres de Gardilans. Va funcionar fins als anys 1950. L'ultim estadant del molí va ser un peculiar personatge conegut amb l'àlias de Xicarrell. 42.1353000,1.9369000 412143 4665345 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72385-foto-08299-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72385-foto-08299-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72385-foto-08299-9-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL Val a dir que la restauració que s'hi ha portat a terme ha estat molt encertada, sobretot pel respecte que s'ha tingut de les estructures originals, tant de la vivenda com del molí pròpiament dit. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72381 Les Eres de Vilada https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-eres-de-vilada AADD (1994: 185). SOCA (1995: s. p). SOCA (en curs: s. p). XIV Mostra algunes parts bastant brutes i degradades, atès el seu ús agropecuari i la poca concurrència als pisos de segona residència. Es tracta d'un conjunt d'edificis, la major part d'ells sobreposats ela uns sobre els altres. Entre tots ocupen una àmplia superfície allargada, en direcció nord-sud, i de base molt irregular.. Les diverses construccions estan adequades a les exigencies de les seves finalitats. Per una banda les plantes baixes i l'entorn del conjunt són destinades a l'estabulament de bestiar i a l'emmagatzematge de ferratges. Les primeres i segones plantes són destinades a vivenda, d'amos, masovers i mossos. Tot sembla indicar que la part més antiga del conjunt o l'edifici originari, sobre el qual es varen anar solapant la resta, és al sector meridional, tot i que actualment està desvirtuat per unes galeries, acabades en arcada, que s'hi han construït modernament; a més s'han arrebossat amb ciment. La resta d'edificis semblen ampliacions dels segles XVIII i XIX, quan la casa assolí el màxim apogeu. Pot veure's clarament en la datació de les llindes. Les llindes de les plantes baixes i dels balcons i finestres de la primera planta són de pedra sorrenca, però de grans dimensions. Les obertures més grans es troben a la banda de llevant. A la segona planta ja no s'hi obren balconades, unicament petites finestres. La major part d'espais interiors han estat modificats. Les vivendes originàries dels amos i dels treballadors de la finca s'han convertit en pisos de segona residència. Tanmateix, es conserven elements interessants, com un forn de pa de dimensions poc habituals. Al sector de migdia i una mica allunyats de la resta d'edificis, s'hi ha bastit uns moderns estabularis per bovins. En general, però, pot dir-se que el seu interès rau més en l'envergadura del conjunt d'edificis que no pas en la singularitat dels seus elements. 08299-5 Sector nord-est No hem documentat l'existència de les Eres de Vilada fins al 1383, però és de creure que el seu origen és anterior. El fet de trobar el topònim de les Eres a la parròquia de Vilada i, de la mateixa manera, les Eres a la parròquia de Gardilans ens fa pensar que pugui tractar-se d'antics espais comunals de les respectives vil·les o parròquies, on es devia anar conjuntament a batre i a garbellar. Des del segle XIV els tinents de les Eres són cognominats amb el gentilici Eres de Vilada, però abans d'acabar el segle XVI la finca passà a mans dels Piques, per la situació a la qual els havia portat l'endeutament. El 1553 van haver de vendre a carta de gràcia tots els seus béns als Piques. Els Eres i després els Piques posseïen el domini util del mas, sota la senyoria directa del monestir de Sant Pere de la Portella. Al segle XVI els Piques també eren propietaris d'una partida de terra anomenada la Gallinada, en bona part plantada de vinya, i d'altres masos o peces de terres abandonades després de la crisi baixmedieval, com Bals i Tambrius. Al llarg dels segles XVII i XVIII els van adquirir un gran nombre de terres i masoveries, d'entre les quals destaca la de Sorribes. Els capbreus del monestir de la Portella d'aquests dos segles fan multiples mencions i descripcions de la finca, però en cap cas hi ha referències directes a l'edifici o al conjunt d'edificis que ens siguin d'utilitat. Fins a l'actualitat les Eres de Vilada s'ha anat consolidant com una gran explotació agropecuària, especialment ramadera i forestal. Actualment, els seus propietaris no hi resideixen. Ho fan en una casa moderna situada a uns centenars de metres. 42.1424600,1.9366900 412135 4666141 08299 Vilada Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72381-foto-08299-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72381-foto-08299-5-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-01-30 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL Els propietaris posseixen documentació familiar i patrimonial de la finca, però no ens han donat facilitats per la seva consulta. 85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72548 Casa Farré https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-farre XVIII-XX Es tracta d'un mas situat enmig del poble, a tocar dels xalets, i situat algunes feixes per sota de l'església parroquial de Sant Joan. Edifici de planta quadrada, consta d'uns baixos, dues plantes superiors i un sotateulada. Als baixos s'hi accedeix per la part de llevant. La façana principal està encarada a migdia, en la qual hi havia la porta d'entrada la qual ha estat tapiada i reconvertida en finestra. Actualment s'accedeix a la casa des d'un petit pati ubicat a la façana de ponent. L'element més destacat de la casa són les dues finestres ubicades al primer pis (a migdia i llevant respectivament). Dites finestres estan fetes amb grans carreus de pedra sorrenca repicats, en els quals hi ha gravada la data 1790 flanquejant un cristograma. La finestra de llevant ha estat parcialment modificada i s'ha allargat per la part inferior incloent l'ampit original, que sí que podem veure a la de migdia amb una gran llosa. També s'ha obert o adaptat algunes obertures contemporàniament, com el cas del balcó d'ampit de la façana de migdia o l'obertura d'un garatge a llevant. L'edifici ha viscut algunes ampliacions que es poden observar fent una lectura dels paraments. El punt on és més visible aquesta transformació, és a la façana de ponent, en la qual s'observa l'arrencament d'un mur que possiblement corresponia a un cobert annex de la casa. La coberta és de teules a doble vessant i el carener està orientat perpendicularment a la façana principal (migdia). La façana de ponent està parcialment excavada al terreny i adossada a la casa veïna. Les cantoneres estan fetes amb grans pedres desbastades sense escairar. 08299-172 C/ Església núm.3 cantonada amb el c/ Xalets Masia del s. XVIII, molt possiblement anterior, que va viure un moment d'auge pròxim a l'any 1790 si fem cas de les inscripcions presents a les finestres. Ha estat restaurada contemporàniament. Pròxima a l'església parroquial de Sant Joan, va formar part del conjunt de petits masos disseminats que caracteritzaven el nucli de Vilada durant tota l'etapa moderna del poble. La trobem documentada a finals del XVIII en diferent documentació cadastral i notarial de l'Arxiu municipal de Vilada i de l'Arxiu Comarcal del Berguedà. Històricament s'havia anomenat cal Ferré, per bé que actualment és conegut com a Ca l'Eulàlia. La casa ha estat dividida a mitjans del segle XX amb dos habitatges, segregant, el que era l'antic cobert ubicat al nord de l'edifici i transformant-lo en un nou habitatge. 42.1363500,1.9290600 411496 4665470 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72548-foto-08299-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72548-foto-08299-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72548-foto-08299-172-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72521 Cal Pei https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pei-0 XVII-XX Completament restaurada. Es tracta d'una masia situada a tocar de la carretera C-26 per l'entrada est al poble, molt pròxima al pont de 3 ulls de cal Pei per sobre de la riera de Vilada. Consta d'uns baixos i de dues plantes superiors. Als baixos s'hi accedeix per la part de llevant. L'accés al primer i al segon pis es fa per aquest costat, on hi ha la porta principal. La façana principal és la de l'est, en la qual es pot observar l'ampliació del cos primigeni, sobretot amb l'alçat d'un pis. A mitjans del s. XVIII sembla que la casa va viure un moment d'expansió i es va substituir els marcs de la porta i finestres de la planta baixa i 1r pis amb grans carreus de pedra sorrenca repicats (brancals i llindes). A la porta es pot veure incís en un brancal la data 1765 i les inicials RM. El 2n pis segurament va ser bastit posteriorment. Una restauració contemporània de la casa ha incorporat llindes rectes de pedra a les finestres superiors, i una balconada que tapa parcialment la finestra a l'esquerra de la porta d'entrada. Aquesta façana sud, també disposa d'un contrafort de reforç de la casa contra el pendent natural del terreny. La coberta (nova) és de teules a doble vessant i el carener està orientat paral·lelament a la façana principal (est). Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. A la façana nord s'hi observen 3 finestres regularitzades o obertes contemporàniament sense interès. La meitat d'aquesta façana ha estat arrebossada amb ciment. La façana de ponent està parcialment excavada i només sobresurt el 2n pis per sobre del nivell del terreny. Ponent i migdia també han estat arrebossades i no presenten elements d'interès. 08299-145 Entrada est de Vilada. Sota la C-26 Masia del s. XVIII o anterior, que va viure un període d'expansió si fem cas de la millora de portes i finestres a mitjans del s. XVIII (1765). Ha estat restaurada contemporàniament. El terme municipal de Vilada, des de l'establiment de les parròquies que conformaven Vilada i Gardilans, s'ha caracteritzat per un poblament dispers de masos disseminats en un territori més o menys pla que va resseguint la vessant nord de la riera del Merdançol principalment, aprofitant les terres més planes que ofereix la vall. Al segle XIX s'estableix una distribució en barris que agrupa les cases de la Ribera i Clotassos, el nucli del poble entorn de la carretera i parròquia de Sant Joan, i la resta de cases i masos disseminats, incloent-hi com a tal, tot el sector de Gardilans. 42.1374800,1.9386000 412286 4665586 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72521-foto-08299-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72521-foto-08299-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72521-foto-08299-145-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL La proximitat del pont de Vilada a la casa, va fer que prengués el nom d'aquesta. Al costat hi podem trobar la casa de cal Mestrico i la font de la barraqueta. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72526 Cal Freixa https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-freixa-0 XVII-XX Es tracta d'una masia situada a tocar de l'antiga pista de tenis de Vilada per l'entrada est al poble, entre les cases de cal Mestrico i Cal Bover, per sobre de la riera de Vilada. Consta de baixos, pis i golfes. Als baixos s'hi accedeix per la part de ponent. L'accés al primer i al segon pis es fa per aquest costat, on hi ha la porta principal. La façana principal és encarada al sud-oest, en la qual es pot observar una ampliació a la façana sud, d'un cobert adossat. La façana està completament arrebossada, pintada i restaurada, per bé que no sembla que s'hagi modificat la distribució de les obertures. A la porta, es pot veure incís en una gran llinda de pedra recta, una data que no s'acaba d'identificar flanquejant un cristograma. Al pis, un petit balcó amb barana de forja sense decoracions ocupa la part central. La sortida del balcó està feta amb llinda i brancals de pedra. A la llinda hi ha incís la inscripció franc (esc) Freixa, la data 1664 i un cristograma al centre. Al costat del balcó hi trobem una finestra i a sobre d'aquest un finestró. Un darrer element interessant de l'edifici és una gran barbacana situada en aquesta mateixa façana i reforçada per travessers de fusta que donen solidesa al voladís. La façana nord-est està parcialment excavada en el terreny, sobresortint l'edifici a partir del pis. Les restants no disposen d'elements a destacar. La coberta és de teula ceràmica a doble vessant, i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers al sud-oest. 08299-150 Sector Ribera. Sota l'antic camp de futbol. Masia del s. XVIII o anterior, que va viure un període d'expansió si fem cas de la millora de portes i finestres a mitjans del s. XVIII (1765). Ha estat restaurada contemporàniament. El terme municipal de Vilada, des de l'establiment de les parròquies que conformaven Vilada i Gardilans, s'ha caracteritzat per un poblament dispers de masos disseminats en un territori més o menys pla que va resseguint el vessant nord de la riera del Merdançol principalment, aprofitant les terres més planes que ofereix la vall. Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i amb feixes del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita cal Freixa com a propietat de Josep Dachs. 42.1365400,1.9375600 412199 4665482 1664 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72526-foto-08299-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72526-foto-08299-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72526-foto-08299-150-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL A l'extrem nord-est de la parcel·la de la casa, hi podem trobar la font de la Barraqueta. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72522 Cal Mestrico https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestrico XVII-XX Resturada completament. Es tracta d'una masia situada a tocar de la carretera C-26 per l'entrada est al poble, entre cal Pei i la font de la Barraqueta, per sobre de la riera de Vilada. Consta d'uns baixos i dos pisos i golfes. Als baixos s'hi accedeix per la part de llevant, tot i que es disposa d'una segona entrada a peu pla del 2n pis per la façana de ponent. L'accés al primer i al segon pis es fa per aquest costat, on hi ha la porta principal. La façana principal és la de l'est, en la qual es pot observar l'ampliació del cos primigeni, sobretot amb l'alçat d'un pis i una ampliació frontal. A mitjans del s. XVIII sembla que la casa va viure un moment d'expansió i es va substituir els marcs de la porta i finestres de la planta baixa i 1r pis amb grans carreus de pedra sorrenca repicats (brancals i llindes). A la porta es pot veure incís a la llinda la data 1765 flanquejant un cristograma. Flanquejant la porta hi trobem dues finestres i l'entrada a un petit cobert adossat a la casa. Al 1r pis s'hi ubiquen 3 finestres centrals, també amb brancals i llindes de pedra. Al segon pis les finestres són amb llinda de fusta recta. A la façana sud hi ha una finestra més per pis però sense elements a destacar. No obstant això, hi ressalta al pis superior, una eixida oberta amb doble arc. És en aquest parament on es pot fer una millor lectura de l'ampliació de la casa. La façana de ponent, que només sobresurt en el darrer pis per sobre del terreny, disposa d'una segona porta oberta a posteriori feta amb marca de maó ceràmic. La coberta de teula ceràmica a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers a l'est. Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. A la façana nord s'hi observen 3 finestres regularitzades o obertes contemporàniament sense interès. Bona part de la façana presenta restes d'un arrebossat amb morter de calç i alguns trams de morter de ciment. 08299-146 Entrada est de Vilada. Sota la C-26 Masia del s. XVII o anterior, que va viure un període d'expansió si fem cas de la millora de portes i finestres a mitjans del s. XVIII (1765). Ha estat restaurada contemporàniament. El terme municipal de Vilada, des de l'establiment de les parròquies que conformaven Vilada i Gardilans, s'ha caracteritzat per un poblament dispers de masos disseminats en un territori més o menys pla que va resseguint la vessant nord de la riera del Merdançol principalment, aprofitant les terres més planes que ofereix la vall. Al segle XIX s'estableix una distribució en barris que estableix els de la Ribera i Clotassos, el nucli del poble entorn de la carretera i parròquia de Sant Joan, i la resta de cases i masos disseminats, incloent-hi com a tal, tot el sector de Gardilans. 42.1373000,1.9384300 412272 4665566 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72522-foto-08299-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72522-foto-08299-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72522-foto-08299-146-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL La proximitat amb la font de la barraqueta fa que s'hagi mantingut i consolidat una graonada que ressegueix la façana oest i sud de la casa fins a la font. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72529 Cal Paraire https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paraire-3 XIX-XX Es tracta d'una masia situada a tocar de la carretera C-26 per l'entrada oest al poble, al costat de cal Teuler/ cal Sabata/ cal Tuixent i davant la font dels Clotassos o dels Bolets. Consta de baixos i dos pisos. La planta de l'edifici és quadrada i la coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal (ponent). L'edifici ha estat restaurat i modificat contemporàniament, aixecant-se la coberta i incorporant noves obertures. La façana ha estat arrebossada parcialment i encara s'intueix el parament de pedra irregular i les cantoneres sense desbastar. La data d'origen de la casa sembla que la podem localitzar a la llinda de la porta on es pot llegir 'any 1810' (pintat contemporàniament). Si fem una lectura de paraments, sobretot a la façana principal, es pot llegir una primera fase original en què la casa era molt més petita amb planta baixa i pis. Comprendria el sector nord-oest de l'actual edifici caracteritzat per una segona finestra al costat de la porta i dues finestres rectangulars (també modificades a posteriori) al pis. No s'identifiquen altres elements d'interès a l'edifici, força transformat. Disposa d'un cobert adossat al costat de llevant. 08299-153 Sector Clotassos. Entrada oest Vilada Masia del s. XIX, la qual va viure un període d'expansió si fem cas de l'ampliació del mas. Ha estat restaurada contemporàniament. Forma part d'un dels barris disseminats del poble, conegut com els Clotassos. Si prenem el nom de la casa, cal Paraire, com a element definidor de l'activitat original del mas o dels seus propietaris, podríem explicar l'ampliació a partir de l'auge d'aquest sector la primera meitat del segle XIX. 42.1354600,1.9264900 411283 4665374 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72529-foto-08299-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72529-foto-08299-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72529-foto-08299-153-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL L'entorn és atractiu, especialment les feixes situades al voltant del rec dels Clotassos, on es pot observar una bona distribució de petites feixes de conreu, horta i murs de contenció de pedra ben cuidats. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72549 Cal Bernat https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bernat-0 XVIII-XX Es tracta d'un mas amb les característiques similars als presents en l'entorn agrícola i disseminat del poble. Ubicat pròxim al torrent de la font del Racó, està orientat a migdia i segueix en línia descendent les cases pròximes al torrent (cal Berenguer, cal Bernat, la Casanova, cal Diego, etc.) fins a la riera de Vilada. L'edifici és de planta quadrada. Tot l'edifici es troba en un mateix replà sense tenir cap façana parcialment excavada. Ha estat completament reformat. L'exterior està arrebossat i les finestres ampliades contemporàniament. No es poden veure els materials originals de la casa. L'edifici original sembla que hauria estat constituït per planta baixa, pis i golfes. La coberta és a doble vessant amb el carener de nord a sud, perpendicular a la façana principal de migdia. No s'aprecia cap element destacable a les façanes. La casa està isolada i no disposa de cap cobert annex. 08299-173 Torrent de la font del Racó. Sota cal Berenguer Masia de mitjans-finals del s. XVIII, segons la propietat es dataria de l'any 1751. Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i amb feixes del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. La proximitat amb el torrent en justifica la ubicació. Documentalment, trobem citada la casa al 1er cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de la Casanova, juntament amb cal Mitger, una partida de terra coneguda amb el nom del Porxo, una altra casa coneguda com la Torre i el mas Bernat com a propietats de Ramon Prat i Roset. Posteriorment, amb documentació de mitjans del s. XIX de relatiu a les finques rústiques presents al poble de Vilada, es manté la relació de cal Bernat relacionada amb la Casanova, fet que ens fa pensar que podria tractar-se d'una petita masoveria d'aquesta en aquella època. 42.1356900,1.9321600 411752 4665394 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72549-foto-08299-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72549-foto-08299-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72549-foto-08299-173-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72518 Bertrana https://patrimonicultural.diba.cat/element/bertrana Cadastre de l'Ajuntament de Vilada de l'any 1766. Arxiu Municipal de Vilada. XVIII-XX La casa ha estat venuda recentment i s'estan arranjant alguns espais. Bertrana és una gran masia. La planta és rectangular, amb una coberta de teula àrab a dues aigües i amb la biga carenera encarada de nord a sud. Es compon d'uns baixos, dues plantes superiors i unes golfes. Com la major part de masies de la zona, té els baixos destinats a l'estabulació de bestiar i els pisos superiors es fan servir d'habitatge. La portalada principal es troba a l'interior d'un petit barri tancat amb un mur perimetral. Des del mateix barri es dóna accés a alguns corrals i la pallissa. Les obertures del pis són principalment fetes de balcons amb ampit i finestres rectangulars a la planta superior. A les golfes i trobem un finestró. Els elements més destacats d'aquesta façana són les dues eixides obertes amb doble arc per cada un dels pisos, i el rellotge de sol entre el 1r i 2n pis. L'interior conserva el seu caràcter tradicional per bé que s'ha adaptat a la modernitat dels nous temps. Un dels elements destacats són els corrals interiors on es pot observar un bon exemple de volta de quatre punts feta amb maó pla. La casa, disposa alguns elements que s'emmarquen dins els espais habituals de treball tradicional de la masia catalana que són destacables per la qualitat i l'harmonia del conjunt. Així doncs al voltant de la façana sud, trobem el barri caracteritzat per un terra enllosat, però sobretot, amb un empedrat de còdols de gairell. El barri, tancat, està envoltat pel sector de ponent per un conjunt d'estables i coberts. A la part de tramuntana de la casa també destaca una gran bassa que podia tenir funcions de safareig. A migdia, en una feixa inferior, també és destacable la parcel·la de l'hort. L'espai destinat com a era, el podríem ubicar al sector del nord-oest de la casa. 08299-142 Sector oest. C-26 PK155,400 Masia d'origen possiblement medieval, ja la trobem documentada al s. XVIII. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de Bertrana com a propietat de Ramon Torner veí de Sant Agustí del Grau. Posteriorment, la casa la també se cita a mitjans del s. XIX en diferents ocasions a l'índex de finques rústiques del terme de Vilada dipositats a l'ACBR. Concretament l'any 1842 es fa referència a la casa de Bertrana per la venda de Josefa Viladomat a Andreu Coma de l'heretat de Bertrana. L'edifici principal, actual segona residència dels propietaris, comparteix habitatge amb els masovers, fills de la casa. 42.1317700,1.9113300 410025 4664980 08299 Vilada Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72518-foto-08299-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72518-foto-08299-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72518-foto-08299-142-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Disposa d'un bonic rellotge de sol de mitjans/ finals del s. XIX, repintat contemporàniament, a la façana de migdia. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72568 Cal Manel https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manel-1 XIX Es tracta d'un mas amb les característiques similars als presents en l'entorn agrícola i disseminat del poble. Ubicat a l'entorn dels camps de Vilarasa es troba entremig de les cases pròximes de cal Felip i cal Riera, i la casa de cal Pere. L'edifici és de planta quadrada i està adaptat al terreny en vessant, motiu pel qual part de la planta baixa està retallant el terreny pel costat nord. Ha estat completament reformada i s'ha afegit algunes ampliacions adossades a les façanes de ponent i tramuntana i llevant. L'exterior està completament arrebossat i no s'observen els materials constructius, per bé que creiem que són els habituals del país vists en moltes altres construccions. L'edifici original sembla que hauria estat constituït per planta baixa, pis i golfes. La coberta és a doble vessant amb el carener de nord a sud, perpendicular a la façana principal de migdia. No s'aprecia cap element destacable a les façanes. La casa està isolada. 08299-192 Camí dels Camps de Vilarrasa Mas de mitjans-finals del s. XVIII, segons documentació oficial dataria de l'any 1881. Comparteix entorn, amb els masos de cal Felip i cal Riera i cal Pere, l'entorn dels camps de Vilarrasa. Aquest paratge, segons Soca, el trobem documentat des del segle XIV. En documentació més recent i directament relacionat amb la casa, que no es pot datar amb precisió de mitjans del s. XIX relatiu a les finques rústiques presents al poble de Vilada dipositat al ACBR, se cita la casa de cal Manel en una compravenda de terra de l'any 1861 per part de Manel Casòliva al costat de la seva casa, a la zona de Vilarrasa del Prat Gros. Documentalment, trobem citat a Manel Casòliva amb propietat d'una casa al poble al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 però altres referències de cal Tuníc com a masos exteriors al poble (més a prop del nucli antic) ens fa pensar que no fa referència a cal Manel tal i on la coneixem avui. 42.1318300,1.9243800 411103 4664973 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72568-foto-08299-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72568-foto-08299-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72568-foto-08299-192-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Completament reformada. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72514 Cal Pere https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-4 XVIII-XX Reformada completament. Es tracta d'una masia situada al sector més meridional dels Camps de Vila-rasa, a tocar de l'engorjat del Mergançol en aquest sector. La casa està conformada per l'habitatge i un adossat annex construït posteriorment. La masia pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i pis i golfes originalment. Actualment, la coberta és quatre vessants, encara que possiblement hagués estat a vessant doble, i el carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers est-oest. Els materials són fusta i teula. La casa està situada en el punt més alt entorn dels plans de Vila-rasa. El cobert es troba adossat a la façana de tramuntana, distribuint-se els edificis en una planta en forma de L i que estableixen un espai semi tancat amb característiques d'era. La casa ha estat completament reformada i els paraments originals han estat regularitzats i arrebossats, així com les obertures i finestrals. Els paraments originals de la casa, sembla que podrien ser similars als utilitzats al del cobert més antic, en el qual encara s'observa un parament de pedra irregular, sense escairar i amb algunes cantoneres, també sense escairar, als angles. Existeix un segon cobert contemporani sense elements a destacar. 08299-138 Sector de Vila-rasa Mas de mitjans-finals del s. XVIII o inicis del s. XIX possiblement. Comparteix entorn, amb els masos de cal Felip i cal Riera i cal Manel, l'entorn dels camps de Vilarrasa. Aquest paratge, segons Soca I., el trobem documentat des del segle XIV. 42.1309300,1.9213500 410852 4664876 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72514-foto-08299-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72514-foto-08299-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72514-foto-08299-138-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL L'edifici ha estat remodelat completament, i exteriorment, bona part dels elements històrics resten no visibles. L'entorn està molt ben cuidat. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72538 Cal Jordi https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jordi-0 XIX-XX Es tracta d'un mas amb les característiques similars als presents en l'entorn agrícola i disseminat del poble. Ubicat al vessant (orientada a migdia) del sector dels Clotassos, l'edifici és de planta quadrada. Tot l'edifici es troba en un mateix replà sense tenir cap façana parcialment excavada. Va ser completament reformada a mitjans dels 80's del s. XX. La casa està arrebossada i no es poden veure els materials originals de la casa, no obstant això, segons la propietat es combina la planta baixa de pedra amb un alçat de tàpia i cantoneres de pedra sense escairar. L'edifici original era de planta baixa i pis amb la coberta a doble vessant amb el carener de nord a sud. La façana oest es caracteritza per una entrada porxada la qual encara s'intueix. A la façana nord hi havia un petit cobert adossat. La resta de façanes no mostren cap element destacable, tot i que a la façana de migdia també disposava d'una portalada d'accés als baixos. 08299-162 Entrada oest de Vilada. Sota la C-26 Mas construït sembla que a inicis-mitjans del s. XIX. La propietat actual la va adquirir a mitjans dels anys 20 del s. XX. Cal Jordi, també és conegut popularment com a cal Teixidor. La procedència de la família de la casa de cal Teixidor de la Baells va comportar l'adopció del nom per part d'alguns veïns. La casa la trobem documentada a mitjans del s. XIX a l'índex de finques rústiques del terme de Vilada dipositats a l'ACBR. Concretament, l'any 1849 s'inscriu una hipoteca censal de la propietat de cal Jordi per part de Josep Armengou. 42.1353000,1.9240800 411083 4665359 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72538-foto-08299-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72538-foto-08299-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72538-foto-08299-162-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL L'antic camí de Berga a Borredà passa al peu de la casa. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72535 Cal Marquès https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marques-0 XVIII-XX La façana està una mica deteriorada. Estructuralment sembla que està en bon estat. Es tracta d'una masia situada pròpiament a l'entorn conegut com la Ribera. La casa és a prop de cal Sastre, sobre les cases del molí del Boixader i cal Boixader. Ubicada en un entorn força planer ja molt a prop del curs de l'aigua, està envoltada d'una extensió de camps de dimensions considerables per la mitjana del voltant. L'edifici és de planta rectangular, orientat al migdia, amb una gran coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Els materials principals són pedra del país sense desbastar, grans pedres cantoneres escairades i morter de calç. La coberta de fusta i teula ceràmica. La lectura dels paraments ens mostra que la casa ha viscut diverses ampliacions del nucli original. La porta originial principal, la central, és a migdia. Actualment la casa disposa de planta baixa i dos pisos. El nucli original s'ha anat ampliant, possiblement, primer cap a l'oest, ampliant un cos, posteriorment, alçant la coberta, i en darrera instància una tercera ampliació també al sector de ponent. Contemporàniament s'ha habilitat una escala exterior al 1r pis que trenca una mica la imatge de conjunt de la façana. Les obertures gairebé totes semblen originals a excepció de les ubicades al últim cos ampliat a l'oest i la central de la façana nord. Les originals són quadrangulars, de diferents dimensions, amb senzilla llinda de fusta recta, igual que la porta principal. L'edifici està parcialment excavat al terreny, i per la façana nord només sobresurt el 1r i 2n pis. 08299-159 Sector de la Ribera Mas característic dels que podem trobar disseminat a l'entorn immediat del poble. Les dimensions de la casa són notables i les ampliacions diverses, fet que fa pensar en una evolució força activa de la casa. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita cal Marquès com a propietat de Ramon Casellas. No obstant això, sembla que hauria pogut ser una edificació anterior. Existeix documentació del primer terç del segle XIX en el qual apareix una casa del terme de Vilada amb el nom de ca la Marquesa, fet que ens fa pensar que podria tractar-se de cal Marquès. Concretament, és present a l'índex de finques rústiques del terme de Vilada dipositats a l'ACBR. A l'any 1824, Josep Casellas fa un lloguer a Ramon Comellas d'un terreny de 6 mesures de terra anomenades de la Marquesa. Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i amb feixes del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. 42.1333900,1.9348300 411969 4665136 08299 Vilada Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72535-foto-08299-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72535-foto-08299-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72535-foto-08299-159-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Les diferents ampliacions de la casa han anat deixant una visible factura a la casa a la qual s'observa diversitat d'obertures tapiades. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72431 Flor de neu https://patrimonicultural.diba.cat/element/flor-de-neu-0 Malgrat tot, no es troben en abundància. La Flor de Neu (Leontopodium alpinum), també coneguda com a Edelweiss, mesura de 5 a 30 centímetres d'alçada i està totalment recoberta d'una llanositat de color blanc. Té la tija simple i les fulles linealanceolades. Els seus capítols, molt petits i en nombre de 2 a 10, es troben a l'extrem de la tija i estan envoltats de 5 llargues fulles obertes en estrella. 08299-55 Serra del Catllaràs Malgrat que d'antic la flor de neu era collida i assecada per ser venuda posteriorment, costum que es va copiar de la zona dels Alps, a l'actualitat aquest fet està prohibit per la llei. 42.1372100,1.9311000 411666 4665564 08299 Vilada Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL Aquest espècimen resulta molt rar a Catalunya, ja que només es troba a zones d'alta muntanya de la Vall d'Aran i de la serra del Catllaràs. Es tracta d'una espècie protegida per la legislació a Catalunya. 2151 5.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72500 Trinxeres del Bosc del metge Soler https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-del-bosc-del-metge-soler XX Parcialment tapada i coberta de vegetació. Línia de trinxera situada a la part sud de la carena per sobre les cases de Cal Felip i Cal Riera. La línia, que estpa orientada N-E, aconsegueix bona visibilitat de l'entrada oest del poble. Aquesta entrada va ser fortificada tant pel sector sud, com pel nord, al voltant de cal Bars i la Coromina. En aquest punt hem pogut identificar una única línia de trinxera. Es tracta d'una trinxera petita que no va arribar a entrar en funcionament. Consisteix en una senzilla rasa d'una profunditat variable, estimem que d'1 metre de profunditat, tot i que està parcialment coberta de vegetació. La línia, que ressegueix el marge del barranc tot mantenint la cota, marca en si mateix un zig-zag clàssic. A la punta oest, s'identifica un eixamplament, fet que ens faria pensar en algun tipus de pou de tirador o la instal·lació d'una metralladora. 08299-124 Sector Clotassos. Parc del Bosc del metge Soler. Línia de trinxeres feta pocs dies abans que les tropes franquistes entressin a Vilada, els primers dies de febrer de 1939. Va ser construïda per algunes lleves de veterans que anaven per davant la retirada i s'ocupaven d'aquest tipus de tasques. L'arribada del front al poble va ser molt ràpida. Alguns testimonis orals parlen que la nit abans de l'entrada dels franquistes al poble s'albiraven les fogueres dels soldats franquistes acampats entre Bertrana i la Sala. Altres testimonis orals parlen que abans de l'entrada es va rebre un petit bombardeig d'artilleria i algun obús va caure al voltant de cal Manel. Al voltant de Villa-rosa i cal Tuníc és on estava previst que s'instal·lés l'artilleria republicana segons el pla per aturar el front dos o tres dies a Vilada. No obstant això, l'avenç nacional per la zona de Prats de Lluçanès va fer perillar la posició republicana a Vilada, i davant la possibilitat de quedar encerclats, van decidir no esperar als franquistes al poble com estava previst i seguir amb la retirada. No es documenta enfrontaments a l'entrada del poble, possiblement, per la ràpida i desorganitzada retirada republicana. Alguns fets destacables dels dies de l'arribada del front a Vilada van ser: per una banda, la voladura dels ponts del Sofre, la Coromina i cal Pei per part de l'exèrcit republicà en retirada. I per l'altra, les morts del peó caminer i veí del poble, Pere Soler Pajerols, i del secretari del poble Dídac Barrios Aymerich. Pajerols morí el dia 9 de febrer de 1939, segons sembla per testimonis orals, després d'agafar una granada de mà trampa que havia estat deixada a punt per explotar. Una segona granada va ser localitzada el mateix dia a la cruïlla de Vila-rasa (feta explotar sense conseqüències). Barrios, que era el secretari republicà del poble, sembla que fou assassinat per uns guàrdies d'assalt en retirada el dia 24 de gener de 1939. 42.1330900,1.9220600 410913 4665115 1939 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72500-foto-08299-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72500-foto-08299-124-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL 98 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc