Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72382 | Les Eres de Gardilans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-eres-de-gardilans | AADD (1994: 185). BERNADICH (1991: 194). CAMPS (1959: 122). CAMPS (1965: 70-72). SOCA (1995: s. p). SOCA (en en curs: s. p). WEB (http//:www.leseres.com). WEB (http//:www.vilada.diba.es). | XIV | Es tracta d'una gran masia, amb l'arquitectura típica de les cases pairals de muntanya. És formada per un conjunt d'edificis, destinats a diverses activitats: vivendes dels amos i dels treballadors de la finca, espai destinat a residència d'agroturisme, estables, magatzems, pallers, etc. L'edifici principal, segurament el més antic, té tres plantes d'alçada, d'uns 400 metres quadrats cada una. A la planta baixa hom pot veure-hi elements interessants, especialment alguns espais coberts amb volta de canó. La major part d'obertures es troben a migdia i a llevant. A migdia s'hi pot veure una eixida, constituïda per tres grans arcades, encara que sembla força moderna. L'edifici principal presenta una planta rectangular quadrada, encarada de nord a sud, però és fruit de diverses ampliacions, sobretot dels segles XVIII i XIX. Així ho mostren les llindes de la major part de finestres i balconades. L'interior de la casa presenta espais molt interessants, com el menjador. El mobiliari i els objectes ornamentals són d'una gran qualitat, però alguns no es corresponen amb la cronologia i les característiques de la resta del conjunt. A unes desenes de metres de l'edifici central hi ha altres construccions, com les pallisses i una gran era enrajolada. A l'exterior, algunes parts han estat recentment modificades, com un mur a la part nord, que s'ha coronat amb merlets i que, òbviament, no es corresponen amb una construcció d'aquestes característiques. | 08299-6 | Antiga parròquia de Gardilans | El fet de trobar el topònim de les Eres a la parròquia de Vilada i, de la mateixa manera, les Eres a la parròquia de Gardilans ens fa pensar que pugui tractar-se d'antics espais comunals de les respectives vil·les o parròquies, on es devia anar conjuntament a batre i a garbellar. L'actual casa de les Eres possiblement es correspon amb les cases citades a l'acta de consagració de Santa Magdalena de Gardilans o a les que apareixen en documentació del segle XI en aquesta parròquia. No obstant, fins al segle XIV no tenim notícies de l'existència d'aquesta masia. El 1357 trobem a Pere de les Eres, juntament amb Pere de Casa Sant Pere i Pere Ferrer, en una confirmació dels dominis del monestir de la Portella. Les Eres de Gardilans també es trobava sota del domini directe del monestir de la Portella. A partir del segle XV els Eres de Gardilans varen anar adquirint masoveries i roturant noves terres, que van eixamplar paulatinament el seu patrimoni. No poques vegades es varen veure implicats en bandositats i altres relacions conflictives de l'època. A mitjan segle XVI els Eres entroncaran amb els Comelles de Castell de l'Areny. Durant els segles XVII i XVIII la finca s'havia convertit en una gran explotació agropecuària, cosa que va obligar a ampliar notablement la casa. També al segle XIX es van fer noves construccions, però no es modificà l'estructura bàsica de l'edifici principal. Al segle XIX els Comelles varen emparentar amb els Anglerill d'Olvan, que encara hi resideixen. De la masia és fill l'erudit Dr. Ramon Anglerill, autor de mitja dotzena de llibres dedicats a santuaris marians del berguedà i excompany de seminari de Jacint Verdaguer. A la casa també hi va fer llargues estades l'historiador i jurista Joaquim de Camps i Arboix i l'escriptora Aurora Bertrana. Actualment els Anglerill intenten compaginar l'activitat tradicional de l'explotació amb un negoci d'agroturisme. | 42.1327400,1.9554200 | 413670 | 4665042 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72382-foto-08299-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72382-foto-08299-6-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Disposa d'una capella familiar advocada al Santíssim Nom de Jesús. | 85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72385 | Molí de Dalt (o de les Eres) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-o-de-les-eres | AADD (1994: 186). AYMAMÍ (2000: 18). SOCA (en curs: s. p). | XVII | Es tracta d'un edifici compost per diferents cossos, cosa que fa que la seva planta sigui força irregular. La part més primitiva és la més propera a la ribera, ja que és on, segurament, es bastí el primer casal moliner. Progressivament es va anar ampliant i es construí un segon cos a llevant, que es devia dedicar bàsicament a habitatge, estables i corts. D'aquesta construcció més moderna en destaca una petita terrassa coberta i un porxo, que dóna entrada al molí. En conjunt s'hi veuen dues plantes, més les golfes. Les obertures més grans es troben a la façana de migdia, per contra, a ponent només n'hi ha una. El molí conserva encara la bassa de pedra, que es troba contigua a la casa, per la seva part nord. L'aigua hi arribava per un llarg canal, que prenia l'aigua de la ribera a un centenar de metres en direcció nord. L'element més interessant de l'edifici és el catau, amb una treballada volta de pedra. A l'exterior del molí hom hi pot veure diversos jocs de moles, cosa que demostra la seva importància i els seus anys d'imparable activitat. Fins als anys 1950 el molí estigué actiu, però des d'aquesta data l'edifici s'anà degradant. No obstant això, els aparells de l'obrador encara es trobaven en molt bon estat fins fa relativament poc. Actualment, ha estat adquirit com a segona residència i ha estat restaurat tot l'edifici. | 08299-9 | Sector sud-est | No hem trobat el molí documentat amb anterioritat al segle XVII, però el seu origen és molt probablement anterior. Durant aquest segle el trobem immers en una complexa situació jurídica. El molí era sota del domini directe del monestir de la Portella, el domini útil el detentaven els Piques de les Eres de Vilada, però el tenien arrendat a la comunitat de preveres de la vila de Berga. Els preveres de Berga l'explotaven directament, hi tenien un moliner i la seva família a qui pagaven un sou. De fet, sembla ser una de les fonts d'ingressos més importants dels clergues berguedans als segles XVII i XVIII. La comptabilitat de la comunitat de preveres de Berga, permet veure les ampliacions i les diverses obres que s'hi anaven fent. Dóna la impressió que les obres més importants varen tenir lloc cap a 1660, quan va renovar-se tota l'estructura de l'edifici i els aparells del molí, fins i tot, s'hagué de portar un joc nou de moles des de Berga. Un altre conjunt de reformes importants van tenir lloc cap a 1782, quan a part de moldre gra, també funcionava com a molí draper. A mitjan segle XVIII passà dels Piques de les Eres de Vilada als Comelles de les Eres de Gardilans. Va funcionar fins als anys 1950. L'ultim estadant del molí va ser un peculiar personatge conegut amb l'àlias de Xicarrell. | 42.1353000,1.9369000 | 412143 | 4665345 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72385-foto-08299-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72385-foto-08299-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72385-foto-08299-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Val a dir que la restauració que s'hi ha portat a terme ha estat molt encertada, sobretot pel respecte que s'ha tingut de les estructures originals, tant de la vivenda com del molí pròpiament dit. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72386 | Molí de Baix (o de Boixader) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-o-de-boixader | AADD (1994: 186). SOCA (en curs: s. p). | XIII-XVIII | Es tracta d'un tradicional casal moliner de planta rectangular, encara que modernament s'hi afegí un altre cos. Aquest afegit sembla ser fet amb motiu d'un engrandiment de l'obrador. El cos principal també sembla ser una ampliació del primitiu molí medieval. Es tracta d'un edifici de dues plantes, amb una estructura clàssica i una coberta a doble vessant. No presenta elements massa interessants, tret d'una doble balconada, entre el primer i el segon pis, separats per una gran biga de fusta, i les arcades acabades en volta a la planta baixa. Conserva encara baranes de fusta. No es conserva, però, la bassa i la resclosa del molí. Aquestes es trobaven darrere del molí i varen ser cobertes amb terra a finals del segle XX. Ara s'ha convertit en una feixa cultivada. A l'interior, però, resten encara alguns aparells del molí. Algunes riuades sofertes recentment van desviar una mica el curs normal de la ribera i l'aigua es filtrava a l'interior de l'edifici. Això va obligar a aixecar un mur de formigó per tal de contenir futures pujades d'aigua, però el fet és que desvirtua bastant l'edifici. | 08299-10 | Sector sud-est | El molí el trobem esmentat per primera vegada el 1295, cosa que fa suposar una existència més antiga. El trobem mencionat, juntament amb el rec o canal, quan Pere Baró el va vendre a Bernat Ferrer, amb dues peces de terra més. Des del segle XIV les referències al molí cada vegada són més habituals, sobretot en capbreus del monestir de Sant Pere de la Portella, que en ostentava el domini directe. El 1358 l'abat Berenguer de la Portella demanava a Beatriu Ferrer i al seu marit Berenguer 40 sous barcelonesos per tal de poder-se redimir de la remença. El 1364 demanava ja 50 sous als fills dels anteriors possessors. Des d'aleshores els Ferrer apareixen ininterrompudament a la documentació com a tinents del molí, però les referències directes al molí són poques. Els Ferrer es van mantenir al mas fins a finals del segle XVII, quan el molí va ser venut als Boixader de la Nou. Des de llavors va començar a ser denominat com a molí de Boixader, encara que en algunes ocasions hom s'hi referia com a molí de Baix o Molinot. El 1766 es trobava en mans de Francesc Boixader i segons la documentació cadastral feia una contribució de 300 rals, molt més que la resta de molins de la parròquia. Això fa pensar que era el que treballava més i el que tenia més bona infraestructura. S'hi va moldre fins ben entrat el segle XX. Després d'aturar la seva activitat, tornà a moldre alguns anys després de la guerra civil de 1936-1939. Actualment hi ha l'obrador i forn de pa ecològic de Cal Pitus. | 42.1328400,1.9359800 | 412063 | 4665073 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72386-foto-08299-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72386-foto-08299-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72386-foto-08299-10-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72390 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-15 | RIU (1992: 89-95). SOCA (en curs: s. p). | XIV | Es tracta d'una gran cas pairal amb una estructura molt tradicional, situada en un petit coll de muntanya encarat cap a migdia. L'edifici és format per un cos central, de planta rectangular, possilement es tracta de la primitiva 'sala', atès que les parets són molt robustes i presenta una alçada considerable. Aquest edifici principal, destinat bàsicament a vivenda, ha estat complementat amb altres edificis adjecents, que s'utilitzen per les activitats propies de la finca (agraries i ramaderes). La teulada de l'edifici principal és a dues vessants i s'encara d'est a oest. La casa presenta una estructura molt clàssica i sòbria, amb unes obertures molt petites, excepte al cantó nord on s'han arribat a tapiar les poques que hi havia. En general, a l'exterior, no hi ha elements molt rellevants, tret d'alguns objectes i altres elements mobiliaris típics de les feines del camp. A l'interior hi ha una petita capella familiar, actualment molt deixada. Darrera de la casa, per la banda de tramuntana, hi ha una gran era enrajolada i, a l'altra banda de l'era, una gran pallíssa, semblant a les que es poden trobar a la resta del terme. De la pallíssa són especialment interessants els acabats en fusta. La casa és envoltada per bosc d'alzina i roureda i, també, per múltiples camps i feixes que encara conserven els marges empedrats. La zona és força humida, cosa que s'ha aprofitat per idear un sistema de petits canals que fan arribar aigua a la casa. | 08299-14 | Antiga parròquia de Santa Maria de la Baells | La masia de la Sala la trobem mencionada el 1341 en un llevador de censos de la sagristia del monestir de la Portella, com a la Sala de l'Espunya. De fet els complement 'de l'Espunya' el trobem al llarg de l'època medieval i moderna, cap a finals del segle XVIII caurà en desús. Si bé, com diem la casa no és documentada fins al segle XIV l'indret de l'Espunya ja apareix en documents del 995 i de 1001: 'ipsa Spungia'. Per aquest motiu podem pensar que l'origen de la casa és anterior, possiblement es una de tantes 'sala' o 'palacium' que es documenten a Catalunya als segles XI i XII, com a casa forta i residència del 'baiulus'.Del segle XIV en endavant els esments de la casa i dels seus posseïdors cada vegada acostumen a ser més freqüents, especialment entre la documentació del monestir de la Portella. Els tinents del mas són aleshores cognominats Sala. La crisi dels segles XIV i XV va permetre als Sala establir-se i adquirir gran nombre de masos rònecs o abandonats (Martins, Torrent, Ricolp, Campedragar, el Pujol...), amb la qual cosa eixamplaren notablement les seves possessions, moltes en terme de la Baells i de la Nou. Juridicament la masia de la Sala es trobava en una situació complexa. Formava part de la parròquia de Santa Maria de la Baells, però es trobava dins de la batllia de Vilada i de la baronia de la Portella. Al segle XVI el mas passà a mans dels Canal de Berga. Durant els segles XVII els enfrontaments dels Canal amb el Comú de Berga pels emprius de Puigherbessos varen ser molt tensos i arribaren a provocar situacions molt violentes, fins que a començaments del segle XVIII s'establí una concòrdia. Durant el set-cents era, amb 2000 jornals de terra, una de les finques més grans de la baronia de la Portella i, per extensió, de tota la comarca. A començaments del segle XX el mas fou adquirit pels Orriols, que són els actuals propietaris. | 42.1325500,1.9029200 | 409331 | 4665076 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72390-foto-08299-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72390-foto-08299-14-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | No s'ha pogut realitzar una visita general a l'interior, pel poc interès que hi han tingut els propietaris actuals. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72391 | Molí de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-sala | AADD (1994: 186). SOCA (en curs: s.p). | XIV | Es tracta d'un massís casal de planta quadrada i de dos pisos d'alçada més golfes. Era un molí fariner. L'aparell de l'edifici és molt regular i la major part és format per pedres tosques, molt abundants a la zona. Molts d'aquests carreus possiblement són aprofitats de l'antiga casa forta que s'endevina al costat del molí i que fou abandonada després de la pesta del segle XIV. La casa forta devia constar almenys d'uns tres pisos d'alçada. Encara s'hi pot veure part de la teulada encastada a la roca, un tros del forn de pa, els forats de l'embigat, un colomar, etc. L'edifici del molí no presenta elements gaire interessants, sobretot per les modificacions que s'hi ha realitzat modernament i que han alterat l'estructura original. És el cas de les terrasses que s'han bastit, a planta alçada, per les parts est i oest, que desvirtuen l'edifici primitiu. L'edifici, per la banda nord, gairebé es troba a tocar d'un petit cingle de pedra. Fins fa pocs anys, damunt de l'esmentat cingle hi havia la bassa i la resclosa del molí, d'aquesta forma s'aconseguia un salt d'aigua d'uns 15 metres que proporcionava molta força motriu al molí. L'aigua procedia de la font de Martins. Actualment l'estructura del molí resta desmantellada i les moles són en un descampat, a un centenar de metres; i l'aigua s'ha reconduït amb finalitats decoratives i d'esbarjo. Tot i la bellesa de l'indret, els entorns de la casa s'han modificat de forma molt artificiosa i s'han convertit en jardins. Això es va fer a partir de continuats moviments de terres, que segurament van destruir importants estrats arqueològics, sobretot a redós d'on hi havia l'antiga casa forta. | 08299-15 | Antiga parròquia de Santa Maria de la Baells | La casa forta contigua al molí presenta la mateixa estructura que les cases fortes dels segles XII-XIII. No obstant això, no podem documentar-la fins al segle XIV. Sembla que es tracta del mas la Tosca ('za Toscha') que apareix en un document de 1338, per mitjà del qual Pere Trapi de l'Espunya donava el mas en sots-emfitèusi a Arnau de Miralles per temps de cinc anys. Ambdós contractants eren de la parròquia de la Baells. Fa la impressió que el mas quedà abandonat després de la pesta de 1348, ja que posteriorment no apareix més a la documentació. Possiblement els carreus i altres materials constructius van ser aprofitats cap al segle XVI quan es bastí pròpiament el molí de la Sala. El 1674 apareix entre la documentació de la Batllia General de Catalunya. Com indica el mateix topònim el molí fou sempre propietat de la masia la Sala, situada a uns centenars de metres. Els Canal de la Sala va tenir sempre molta cura del molí i el van anar modernitzant segons les exigències dels temps, sobretot cap a mitjan segle XVIII. El 1766 era en mans de la vídua Victòria Canal i pagava 140 rals de talla cadastral. Sembla que l'estructura bàsica de l'edifici actual es correspondria amb aquesta època. Quan el molí deixà de funcionar, a mitjan segle XX, encara s'hi van quedar la família Badia com a masovers. Però cap a finals de la dècada dels anys 1980 aquests van haver de deixar la casa i aquesta canvià la seva fesomia i es convertí en una segona residència. | 42.1296100,1.8967100 | 408813 | 4664756 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72391-foto-08299-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72391-foto-08299-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72391-foto-08299-15-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Caldria fer un estudi aprofundit en aquest indret, si no fós possible una prospecció arqueològica, almenys seria necessari obtenir una bona planimetria de l'antiga casa forta. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72393 | Serradora de la Baells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serradora-de-la-baells | SOCA (en curs: s. p). | XVII | Es tracta d'un edifici força simple, que actualment resta cobert per les aigües del pantà de la Baells. Solament és visible en èpoques de força sequera, quan l'aigua de l'embassament arriba a cotes molt baixes. L'edifici és de planta quadrada i probablement tenia més d'un pis d'alçada. Actualment la teulada ja ha desaparegut. S'hi poden veure obertures per les quatre façanes: a migdia hi ha només una finestra, però a la resta de panys de paret hi ha portes. L'element més característic és la porta principal, ubicada a la part nord. Té unes grans dimensions i és rematada amb una gran arcada. Tot fa pensar que aquesta gran portalada es deu més a les necessitats que imposen les activitats que s'hi portaven a terme, més que no pas el simple gust arquitectònic. Al costat de l'edifici s'hi poden veure encara les restes d'un antic porxo, segurament on hom emmagatzemava la fusta ja tallada. A l'interior ja no hi queda res, però té la peculiaritat que funcionava a partir de la força hidràulica que li proporcionava l'aigua provinent de la font de Martins, després de passar pel molí de la Sala. La bassa on s'acumulava l'aigua tampoc es conserva, però al voltant de l'edifici encara poden veure's les restes de canals i altres conduccions d'aigua, totes, però, molt derruïdes. | 08299-17 | Antiga parròquia de Santa Maria de la Baells | Són molt poques les referències que hem trobat d'aquest edifici, però considerem que són força reculades. Un document de mitjan segle XVII, que fa una descripció de les terres posseïdes pels Canal de la Sala, fa referència a una 'molina serradora' sota de l'actual molí de la Sala. No hi ha dubte que es tracta de l'edifici ressenyat en aquest fitxa. Inicialment aquesta infraestructura només devia serrar fusta de la mateixa finca de la Sala, però probablement cap a mitjan segle XVIII va començar a serrar i a treballar fusta per altres propietaris. De fet, l'existència d'aquestes indústries no era molt freqüent a la zona. L'actual edifici sembla ser del segle XIX, quan més s'hi devia treballar. A començaments del segle XX deixà de funcionar com a serradora, però la força de l'aigua i l'edifici s'aprofitaren per a altres usos, sobretot per la producció d'energia elèctrica. | 42.1273700,1.8976900 | 408891 | 4664506 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72393-foto-08299-17-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Aquesta fitxa s'ha elaborat amb la finalitat de documentar un edifici que probablement no trigarà a desaparèixer, atès que l'erosió de l'aigua del pantà és molt forta i s'esfondra progressivament. L'edifici en si no té elements remarcables, l'interès rau, sobretot, en l'activitat que s'hi portava a terme. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72397 | Roset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roset | AADD (1994: 185). SOCA (en curs: s. p). | XIV-XX | Es tracta d'una masia clàssica, amb l'estructura pròpia de la zona. L'edifici es compon d'un bloc compacte, de planta rectangular, amb la teulada a dos vessants, orientada d'est a oest. Compta amb uns baixos, una primera planta i les golfes. L'aparell de les parets és format per carreus força grans i polits, especialment a les cantoneres, cosa que permet veure les successives ampliacions. Les obertures es reparteixen regularment per totes les façanes, però cap d'ella presenta elements d'interès. La majoria són força petites i amb llindes de fusta. Amb no massa èxit, fa unes poques dècades es va col·locar un rellotge de sol a la façana de migdia, que desvirtuava el conjunt de l'edifici. La casa és envoltada per un petit cortal perimetral, al qual s'accedeix per un portal semicobert. A una vintena de metres de la casa s'hi aixeca una gran pallissa, com és habitual a les cases de la contrada. La pallissa és de pilar central i quatre calaixos d'obertura frontal. La coberta és a doble vessant. Possiblement la part de davant era destinada a l'era. | 08299-21 | Sector nord-oest | Sovint la documentació comporta problemes entre el topònim i amb els cognoms Roset, ja que tant s'utilitzen per referir-se a la casa, als tinents de la casa com als castlans del castell de Roset. Tanmateix, el 1335 ens apareix un Bernat de Roset Jussà, que sens dubte es refereix al possessor de la masia de Roset, per la qual cosa hem de suposar que al segle XIV la masia ja existia. Bernat, però, no n'era l'amo, sinó que ho eren Arnau de Condemines i la seva esposa Elisendis, de Berga. El mateix any 1335, però, ja van vendre el mas a l'abat de Sant Pere de la Portella. El 1338 l'abat Berenguer de la Portella, en una confirmació de domini, demanava 100 sous per la redempció de la remença dels hereus del mas Roset i per tots els seus descendents. A partir del segle XV la menció del mas i dels seus possessors, cognominats també Roset, és molt freqüent a la documentació, sobretot en arrendaments de prats i pastures, en parceries de bestiar, contractes de compravenda... Sembla que els Roset van posseir el mas fins als darrers anys del segle XVII, quan passà a ser propietat dels Raurell de la Quar. Aleshores va perdre el seu estatus de casa pairal autònoma i es convertí en una masoveria més dels Raurell. Aquesta situació s'ha mantingut fins no fa massa dècades. Actualment, després de passar alguns anys tancada, ha estat habilitada com a segona residència. La casa fou pintada per Prudenci Bertrana (1935) durant les seves estades a Vilada abans de la Guerra Civil. El quadre actualment es troba al museu d'Art de Girona. | 42.1490200,1.9213700 | 410879 | 4666885 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72397-foto-08299-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72397-foto-08299-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72397-foto-08299-21-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Fins fa pocs anys la casa complia les funcions de masoveria, però després d'uns anys d'inactivitat i d'estar tancada, ha estat adquirida com a segona residència. Els nous propietaris han fet una acurada restauració de la casa, mantenint-ne l'estructura original i els seus elements típics, fins i tot recuperant-ne alguns que ja s'havien perdut. També s'ha eliminat el rellotge de sol encimentat a la façana sud. L'interior és molt auster i senzill. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72399 | La Peçola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pecola | SOCA (en curs: s. p). | XIV-XVIII | És una masia típica de mitjana muntanya. Es tracta d'una masia composta per un sol casal, de planta més o menys quadrada. Compta amb uns baixos, on se sobreposen un pis i unes golfes. La teulada és a doble vessant, encarada de nord a sud. La façana principal és la de migdia. S'hi poden veure unes tres finestres per planta, més una altra a sota teulada. Cap de les obertures, generalment petites, sembla tenir interès, a excepció d'una finestra al primer pis amb una gran llinda de pedra i que podria correspondre a una de les primitives (per la part interior hi ha un festejador). La resta de finestres tenen les llindes de fusta, molt senzilles. La part més antiga de l'edifici segurament és la banda de llevant, almenys així s'intueix de les ampliacions que es perfilen en l'aparell de les parets. La façana sud està totalment arrebossada amb calç, cosa que li dóna un aspecte singular, car no acostuma a ser habitual en aquesta zona. Els elements més destacables de la casa són les arcades de la part de ponent, que deuen correspondre a una ampliació del segle XVIII. Malauradament, només una és oberta a l'exterior, la resta han estat tapiades. Al costat de la casa s'hi aixeca la pallissa i alguns coberts moderns que no tenen cap mena d'interès. La casa se separa de la vella carretera de Vilada a Castell de l'Areny per un mur força alt, que en altre temps també es devia utilitzar per estabular el bestiar al costat de la casa. Actualment s'accedeix a l'interior per una porta secundària, a la banda de llevant. L'interior s'ha adaptat als temps moderns i no conserva massa elements originaris. Destaca per això, una gran llar de foc, i el forn de pa, el qual té la boca tapiada. | 08299-23 | Sector nord-est | El topònim Peçola sembla provenir de 'peciola', és a dir, 'petita peça de terra', sobre la qual es devia bastir la casa. Per aquest motiu caldria evitar les formes tan utilitzades de Passola, Pessola o Paçola. El primer esment és del 1312, quan Bernat ça Peçola va comparèixer en una visita parroquial a Sant Joan de Vilada. El 1325, Arnau Martí, procurador d'Hug de Mataplana, hi definia de nou a Guillem de la Peçola i al seu fill Bernat, demanant-los 60 sous per la remissió de la remença. Pel document es dedueix que Guillem i Bernat ja feia temps que hi vivien, ja que és una nova definició, no un establiment. Sembla que Guillem de la Peçola va poder pagar els 60 sous i el mateix any ja s'alliberà de la servitud de la remença. El 1345 també trobem a Pere de la Peçola comprant una devesa a Arnau de Prat Jussà, però a causa d'aquesta peça de terra esdevingué home propi del monestir de la Portella. Per ella pagava la tasca dels seus fruits i una punyera de blat, mesura de Berga. Sembla que, a diferència de la major part de masos, la Peçola resistí força bé la crisi dels segles XIV i XV, pogué adquirir pastures i feixes abandonades properes a la casa. Així amplià molt el seu patrimoni. Durant el segle XVI trobem els Peçola en gran nombre de transaccions i contractes, sobretot en arrendaments i parceries de bestiar. Malgrat tot, cap al segle XVII notem a disminuir el seu poder econòmic, comencen a contreure censals amb molta més freqüència i gairebé desapareixen del mercat de terres. A finals del segle XVII fins i tot es van haver d'enfrontar a la justícia baronial per no pagar els censos als quals estaven sotmesos i que devien als Boatella, senyors del castell de Roset. Al segle XVIII conservaven encara força terres, de les aconseguides segles endarrere, però cada vegada van anar reduint més el seu patrimoni. Van haver de vendre la molina serradora que tenien a la riera de Vilada i, finalment, el mas sencer. En un capbreu de 1758 la Peçola ja era en mans de Joan Picas de les Eres de Vilada. Des de llavors es convertí en una masoveria de les Eres de Vilada. Actualment la casa només s'utilitza com a habitatge i els seus arrendataris no en treballen les terres. | 42.1432600,1.9368500 | 412150 | 4666229 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72399-foto-08299-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72399-foto-08299-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72399-foto-08299-23-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Actualment la casa només s'utilitza com a habitatge i ja no s'hi porten a terme les activitats agropecuàries que durant segles l'havien caracteritzat. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72402 | Font de Martins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-martins | AYMAMÍ (2000: 17). SOCA (en curs: s. p). | La Font de Martins brolla de l'interior d'un espai rocós, prop de la masia la Sala. La seva aigua és conduïda per un petit canal, al llarg d'uns centenars de metres, fins a una arribar a una bassa. Tant el canal com la bassa tenen el terra i les parets aïllades amb ciment, per evitar fuites i filtracions. El canal disposa d'alguns sobreïxidors i punts reguladors del cabal. La bassa té una gran cabuda i presenta més profunditat a la banda de llevant. També alberga algunes especies de peixos, però és envoltada per una tanca per tal d'evitar l'accés del bestiar, sobretot de les vaques. Des de la bassa, l'aigua desguassa, per una tuberia coberta, al pantà de la Baells. No obstant, abans d'arribar a l'embassament, l'aigua surt a l'exterior en arribar al molí de la Sala, on és reconduïda amb finalitats ornamentals. L'aigua d'aquesta font és potable i força gent s'hi arriba per proveir-se'n. L'indret és tranquil i constantment netejat, cosa que el converteix en un espai molt atractiu. | 08299-26 | Antiga parròquia de Santa Maria de la Baells | L'aprofitament de l'aigua de Martins de ben segur és d'època medieval. La seva aigua permetia fer funcionar el petit molinet de Martins, el Molí de la Sala i Serradora de la Baells respectivament, però en èpoques diverses. Tanmateix, la canalització i embassament de l'aigua en sentit transversal, que desvia el seu curs vertical, més o menys natural, és força recent. L'actual infrastructura data de 1934, quan Teodor Miralles va construïr una central hidroelèctica que n'aprofitava l'aigua. La central es trobava prop del curs del riu Merdançol i actualment resta negada per les aigües del pantà de la Baells. La central ja deixà de funcionar abans de la construcció de l'embassament i, des de llavors, la canalització i la bassa es varen mantenir amb altres finalitats, sobretot pel proveïment d'aigua a les cases properes. Davant de les secades dels darrers anys, l'Ajuntament de Vilada també va plantejar fer arribar l'aigua fins al nucli urbà, però el projecte va ser posteriorment desestimat. | 42.1329900,1.8944300 | 408630 | 4665134 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72402-foto-08299-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72402-foto-08299-26-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Actualment existeix un litigi per la propietat entre els propietaris de La Sala (Ramon Orriols Puigcasas) i del Molí de La Sala (Ramon Rotllan Olivella). | 85 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72404 | Diada de l'Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-lonze-de-setembre | SOCA (1995: s. p). | XX | D'ençà que la festa es comença a celebrar ha sofert alguns canvis, però ha mantingut sempre la seva significació i els actes principals. La festa s'inicia el matí del dia 11 de setembre al nucli urbà, on es troben tots els participants. Una vegada congregats els que hi prenen part, marxen amb cotxe fins als planells propers al Pont del Climent. Des d'aquell punt es camina durant almenys una hora i es puja fins al Serrat de Migdia, on es renova la senyera que s'hi ha col·locat l'any anterior. Al capdamunt del Serrat de Migdia hi ha també una imatge de la Mare de Déu de Montserrat i un bloc de paper on signen algunes persones. Una vegada reposada la senyera, hom llegeix alguns poemes i es canten alguns himnes. Fet això es tiren onze petards i la gent comença a descendir fins a arribar altra vegada als planells del Pont del Climent. La celebració ha viscut alguns canvis d'ençà que es va iniciar. Actualment els petards ja no es tiren al capdamunt de la muntanya sinó que es llancen des del nou camp de futbol per motius de seguretat. Per altra banda, inicialment, des del Pont del Climent, la gent que volia, s'arribava a la Serra, on s'obsequiava els participants amb un dinar que costejava l'Ajuntament i alguns comerciants. I en acabat el dinar, se solia fer ball al poble. Actualment, el dinar, que sempre ha estat una arrossada popular, és costejat per l'Ajuntament i s'ofereix al Local Cultural. | 08299-28 | Serrat del Migdia, Planells del Pont del Climent i la Serra. | La festa es començà a celebrar el 1980, organitzada pel primer ajuntament democràtic, i per tal de celebrar la Diada Nacional de Catalunya. Inicialment només es pujava al Serrat de Migdia per col·locar i renovar la senyera, potser recordant altres temps, quan les senyeres només resistien cert temps col·locades en llocs de difícil accés. De fet, ja no era el cas, el 1980, però la festa adquirí una significació especial. Més tard, es van incorporar altres elements a la festa com la lectura de poemes o la cantada d'alguns himnes i cançons. El 1985 es van començar a tirar els petards a dalt del Serrat de Migdia, però actualment això s'ha hagut de traslladar al nucli urbà, pel perill d'incendi que comportava. El dinar i el ball també són actes introduïts posteriorment, però actualment encara se celebren i són els més concorreguts. L'any 2000 l'Associació Conèixer Catalunya hi pronuncià una conferència entorn de l'11 de setembre, però l'assistència de públic va ser poc nombrosa. Entre els anys 2012-18 fruit de les grans mobilitzacions i manifestacions convocades per l'Assemblea Nacional Catalana, ha baixat la participació, sobretot al dinar. També s'ha repartit durant molts anys un adhesiu commemoratiu de la diada. No obstant això, el trasllat al centre del poble, ha millorat l'accessibilitat per molta gent que tenia dificultats per pujar al cim, i s'ha traspassat la idea d'aplec posterior a la caminada a un dinar popular per la diada de l'11. | 42.1372300,1.9311000 | 411666 | 4665566 | 1980 | 08299 | Vilada | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72404-foto-08299-28-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Hi ha alguns actes com el dinar o el ball que no sempre s'han fet en els mateixos indrets, però darrerament s'han celebrat en els llocs esmentats suara. Cal dir, que s'ha convertit en una de les festes més actives i amb més participació del poble. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72405 | La Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coromina-2 | SOCA (en curs: s. p). | XVI-XX | És una masia tradicional de la zona. La planta és rectangular, molt regular. Consta d'uns baixos i de dues plantes superiors. Els baixos havien estat tradicionalment utilitzats com a estables, però ara ja no s'utilitzen per a aquesta activitat. La primera planta feia i fa la funció d'habitatge i les golfes s'han fet servir sempre com a graner i eixida. La teulada és a dues aigües, encarada de nord a sud. La façana principal és la de la part de migdia. En aquesta façana hi podem observar unes tres obertures per planta. Els elements més importants són: l'única porta d'entrada, rematada amb una gran llinda de pedra, i la balconada central de la segona planta, acabada amb un arc de mitja volta adovellat, que sembla força modern. La resta de façanes no presenten massa interès. La masia ha estat dedicada fonamentalment a les activitats agropecuàries que li són pròpies. Amb el pas del temps s'han construït moderns edificis de maons a redós de la casa, ja sigui de forma totalment adossada, com aixecats a uns metres, que cada vegada més han anat amagant la fesomia típica de la casa. | 08299-29 | Sector nord-oest | Les activitats humanes de ben segur s'han portat a terme a la Coromina des de temps molt reculats. El topònim 'coromina' pot referir-se als habituals condominis d'època medieval, però també a camps de secà i a quintanes. Tot i això, la primera menció explícita de l'indret no l'hem trobat fins al segle XVI, concretament el 1546, quan Joan Viladomat va arrendar unes terres a Janot de Roset. Les terres arrendades anaven 'fins al molí qui va a la Coromina, no passant, emperò, del dit torrent envers la Coromina'. Durant la resta del segle XVI i al llarg del segle XVII el silenci de les fonts respecte del lloc és total. A mitjan segle XVIII, a la recanació cadastral de 1766, ja hi ha una clara referència de la Coromina com a mas. L'esment, però, és en una de les afrontacions del mas Viladomat i res més es diu de la Coromina. Durant el segle XIX i primers anys del segle XX el mas la Coromina va ser objecte de múltiples transaccions i passà amb molta rapidesa d'uns propietaris a uns altres (Soler, Miralles, Comellas...). Els Comellas van ampliar el nombre de terres en direcció nord, fins a arribar al castell de Roset, del qual també són propietaris. Actualment la Coromina és de la família Comellas, la qual hi porta a terme activitats agràries, ramaderes i silvícoles. | 42.1366200,1.9194700 | 410704 | 4665510 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72405-foto-08299-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72405-foto-08299-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72405-foto-08299-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72411 | Ajuntament de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-vilada | AJUNTAMENT (1997-1998: passim). | XVIII-XX | L'edifici de l'Ajuntament de Vilada es troba a l'extrem d'un grup de cases alineades en forma de carrer, a les quals és adossat per la part de ponent. La resta de façanes queden al descobert. És un edifici de planta quadrada, amb la teulada a dues aigües i la biga carenera encarada d'est a oest. L'edifici consta d'uns baixos, de dues plantes superiors i d'unes golfes. Els baixos són ocupats pel dispensari municipal d'assistència sanitària. La primera planta és on es troben les dependències administratives de l'ajuntament, alguns despatxos i sales de reunió. A la segona planta hom hi ha instal·lat la sala de plens, sovint utilitzada com a sala d'exposicions. Les golfes alberguen la part de l'arxiu municipal que habitualment no s'acostuma a utilitzar en la gestió de l'ens. L'actual edifici és fruit d'unes modificacions recents, que van canviar totalment la fesomia que tenia des de feia gairebé una cinquantena d'anys. Això no obstant, les obertures van ser totes conservades, a excepció d'un petit balcó a la façana sud. També es varen conservar les baranes de ferro forjat de tall vuit-centista. Ara per ara, la façana que presenta un major interès és la de migjorn. En ella pot observar-s'hi l'escut heràldic municipal d'unes grans dimensions esculpit en pedra. També són interessants les columnes de pedra que, amb uns moderns capitells, sostenen les llindes de la porta principal. Alhora, cal remarcar els esgrafiats que hi ha a la part superior de la façana de ponent. En ells hi són representades les esglésies de Sant Joan de Vilada i de Santa Magdalena de Gardilans. Tanmateix, tot i la seva originalitat són difícils de veure a simple cop d'ull. La façana de nord no té elements als quals calgui fer referència. | 08299-35 | Nucli urbà, plaça de la Vila, 1 | L'estructura originària de l'ajuntament de Vilada possiblement correspon a un grup de cases construïdes a finals del segle XVIII, com mostren les llindes dels edificis propers. Un document de 1790 deixa clar que 'no hi ha casa de ajuntament en est poble, perquè las justícias juntan en sas propias casas'. Inicialment l'edifici devia acomplir les funcions de habitatge i no es devia començar a utilitzar com a casa consistorial fins a la segona meitat del segle XIX. Des de llavors i fins a l'actualitat l'edifici ha servit simultàniament de dependències administratives, magatzem municipal, escola pública, dispensari municipal, habitatge, central telefònica... Actualment, com ja hem dit, les ha reduït a les de gestió municipal i com a dispensari mèdic. A mitjans dels anys 1950 s'hi va fer una important remodelació, l'element més característic de la qual era el rellotge de sol que sobresortia a la façana de migdia. Recentment, ha estat objecte d'unes noves reformes que han eliminat el rellotge i l'hi ha tornat un aspecte més adient a la zona on es troba ubicat. S'hi ha col·locat també l'escut municipal esculpit en pedra i altres elements decoratius. L'interior també ha estat totalment remodelat i adaptat a les necessitats dels nous temps. Les darreres obres es van efectuar en diverses fases des de 1991 a 1998 i van tenir un cost de 25 milions de pessetes. Van ser projectades per l'arquitecte berguedà Josep Maria Claret i les portaren a terme les empreses Bovil i, sobretot, Josep Roca. Josep Roca ha estat també l'autor de l'escut de la façana de migdia i dels esgrafiats de la de ponent. L'obra acabada la va inaugurar el 1998 el president de la Diputació de Barcelona Manuel Royes i altres personalitats del món polític i institucional. En el treball de Botella MR ens descriu que Vilada no tenia casa consistorial, perquè l'ajuntament era itinerant segons el consistori. En un dels llocs on va estar, fou la casa de cal Quimet del cafè, actual casa d'en Joan del cafè; allà també hi estava ubicada l'escola dels nens, a finals de la darrera dècada del segle XIX, principis del XX. Després, amb l'arrencada del poble, es va comprar la casa de cal Rives, i al seu lloc s'hi va construir l'actual Casa de la Vila i l'escola de nens i nenes als baixos i 1er. pis de l'edifici; aproximadament als anys 1920. Val a dir que la pujada que va fins a la plaça de la Vila, llavors se'n deia la pujada de cal Rives. | 42.1372100,1.9310900 | 411665 | 4665564 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72411-foto-08299-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72411-foto-08299-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72411-foto-08299-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | L'escut de pedra de la façana fet per l'escultor i paleta del poble Josep Roca, forma part de la sèrie d'obres escultòriques que ha creat i estan repartides pel poble. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72418 | Especialitats Viñas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/especialitats-vinas | Les Especialitats Viñas són diversos tipus de bescuits, resultat del seguiment rigorós d'un seguit de fórmules i d'un sistema artesanal. D'entre aquestes galetes destaquen els anomenats 'Predilectes. Aquesta especialitat és una petita pasta allargada i guarnida amb ametlles trinxades. Es couen sempre en un forn de llenya i a una determinada temperatura. Els seus elaboradors treballen amb molta cura alhora de barrejar els seus ingredients, tots ells productes naturals de primera qualitat. A part dels esmentats 'Predilectes' elaboren també els 'Sequillos', els ametllats, els pets de monja, els panellets d'ametlla i, per Nadal, torrons. Qualsevol dels productes és posat a la venda en caixes i paquets decorats, generalment amb motius del poble de Vilada. | 08299-42 | Nucli urbà, carrer Teodor Miralles, 8-10 | Les Especialitats Viñas varen néixer com una petita indústria artesanal el 1924, quan Pere Viñas va iniciar-se en l'ofici de pastisser. Des de llavors i fins als nostres dies els seus familiars descendents han continuat la tradició i han ampliat progressivament el negoci. Actualment l'establiment compta amb una botiga oberta al públic, sota de la qual hi ha l'obrador. Però també ha incorporat un bon equip comercial i transportistes que han permès expandir els seus productes per diversos indrets de la geografia catalana. En dies festius és habitual veure a Vilada grups de turistes i estiuejants fent cua a l'establiment. | 42.1366600,1.9317700 | 411721 | 4665502 | 1924 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72418-foto-08299-42-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Pere Viñas | La botiga oberta al públic al C/ Teodor Miralles, és un establiment que conserva molts dels elements originals del comerç històric. Recentment s'ha fet una reforma a l'establiment, que li ha rentat la cara i l'ha buidat d'elements contemporanis que trencaven l'harmonia de l'establiment. S'ha conservat taulells i prestatges oferint al client un establiment perfectament complementat amb la tradició i qualitat dels seus productes. | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72420 | La Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farinera-4 | XX | La Farinera és un edifici de planta rectangular, encarat de nord a sud i amb la teulada a dos vessants. Compta amb diversos estatges ubicats a diferents nivells. Començant per baix, hi ha un petit semisoterrani, ara utilitzat com a magatzem i traster, una planta baixa, que actualment fa de garatge, una primera planta, on hi ha instal·lada una indústria de ferro i forja, i, finalment, unes golfes sense utilitat. Es tracta d'una típica construcció industrial de començament de segle. Els materials constructius emprats són una barreja de pedra i de maons. La pedra s'utilitzà per bastir les parets i els maons per ornamentar les obertures. Les obertures són vidriades i força grans, cosa que permet l'entrada de molta llum natural a l'interior. La façana amb més finestrals és la de migdia. Les de llevant i ponent no en tenen tantes La façana nord es pot dir que gairebé ha desaparegut, ja que als anys cinquanta s'hi annexionà una altra nau, que amplià l'edifici originari. Al semisoterrani i la planta baixa s'hi accedeix per la banda de migdia, mentre que a la primera planta s'hi arriba per llevant. Des de la seva construcció l'edifici s'ha dedicat a diverses activitats, però bàsicament ha estat un edifici fabril. L'interior de les naus és molt senzill i sobri. És possible que, originàriament, el soterrani albergués els motors o la maquinària que feia funcionar la major part d'aparells de l'edifici a partir de jocs d'embarrats i corretges. | 08299-44 | Nucli urbà, carrer Teodor Miralles, 57 | L'edifici va ser construït pels volts de 1926-1927, ja que el 1928 ja molia farina. Tanmateix, té un estil més propi del segle anterior. Inicialment, almenys fins a la guerra civil de 1936-1939, va moldre farina per la major part d'agricultors de secà del municipi i també dels municipis veïns, sobretot de Castell de l'Areny, Borredà i la Nou. Després de la guerra civil s'hi establiren els Ferrer i hi van posar en funcionament una indústria tèxtil, amb telers a la planta baixa i màquines de filar al primer pis. Cap als anys cinquanta els Ferrer van haver-ne d'ampliar les dependències, construint una nau nova a la banda nord. Més tard els Ferrer edificaren una altra nau, més gran encara, a unes desenes de metres i l'anomenada farinera esdevingué, més aviat, el magatzem de la fàbrica. Després del tancament de la fàbrica, el 1997, l'edifici restà alguns anys tancat. A mitjans dels 2000 els germans Soler hi han instal·lat la indústria de ferro i forja familiar, que ja tenien en funcionament en un altre indret del poble. Recentment s'hi ha instal·lat un taller d'auto mecànica als baixos. Per motius de seguretat, malauradament s'han perdut alguns dels elements estructurals de la fàbrica original, sobretot els embarrats. La resta de l'estructura (bigues de fusta i pilars de forja) ha estat coberta amb un tractament ignifug. | 42.1379700,1.9341000 | 411915 | 4665645 | 1926 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72420-foto-08299-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72420-foto-08299-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | L'edifici en el seu conjunt esdevé un dels pocs exemples patrimoni industrial del municipi. Encara conserva un motor de fuel de grans dimensions original. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72421 | El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-6 | AADD (1994: 185). BARAUT (1979: 52). BERNADICH (1991: 194). SOCA (1995: s. p.) SOCA (en curs: s. p). | X-XVIII | El Soler és un gran casalot pairal. La seva estructura no és molt comú al terme de Vilada, aquest fet possiblement ve donat per la seva antiguitat respecte de la resta de masies. El mas és compost per un sol edifici, de planta rectangular i que s'orienta de nord a sud. La seva teulada és a dues aigües, també orientades de nord a sud, però el vessant de llevant gairebé dobla l'amplada a la de ponent. La casa consta d'uns baixos més dues plantes superiors. Curiosament no té golfes, ja que la segona planta es troba directament sota de la teulada. La major part d'obertures són petites finestres amb les llindes de pedra, excepte a la façana sud. Aquesta façana compta amb dues grans arcades a la planta baixa, que són el resultat de la volta que s'introdueix alguns metres cap a l'interior. Damunt de les arcades dels baixos, s'hi obre una balconada amb la barana de fusta. Al segon pis, i a la mateixa façana, hi ha dos petits balcons. Si bé les arcades de la planta baixa demostren força antiguitat, la balconada i els balcons superiors semblen fruit d'unes modificacions. La masia actual segurament es deu a un nou bastiment que es va fer en època moderna damunt de l'estructura medieval. Com pot observar-se al voltant de la casa, la seva principal activitat al llarg dels segles ha estat l'agropecuària, encara que fa un parell de dècades es rehabilités com a casa de colònies. L'interior no presenta elements d'interès, sobretot després de la seva restauració. Davant de la casa, per la part sud, s'hi estén una àmplia era, adés empedrada amb grans lloses, adés enrajolada. Actualment, a l'era hi ha instal·lada una moderna estació meteorològica. A una desena de metres per la part nord de la casa, hom hi troba ja el cementiri de Santa Magdalena de Gardilans. Actualment sols es treballen algunes feixes d'hortalisses a uns metres de la casa. | 08299-45 | Antiga parròquia de Gardilans | El juliol de l'any 903, amb motiu de la consagració de l'església de Santa Magdalena de Gardilans, Egared que l'havia fet construir, va dotar el temple amb diverses extensions de terra i una casa. La casa es trobava a tocar de l'església: 'afronta ipsa casa de primus latus in ipsa ecclesia'. Gairebé no hi ha dubte que aquesta casa es tracta de l'actual casa del Soler. Segurament la casa actuà durant algun temps com a sagristia de l'església, fins que se'n va construir una de contigua, i, possiblement, també hi va residir algun prevere. Tanmateix, el 1227 ja trobem la casa esmentada pel seu nom. Aleshores hi residien Pere i el seu fill Bernat del Soler. Aquest darrer maridà amb Maria, filla d'Arnau d'Ardaricó, de la Pobla de Lillet. La proximitat amb l'església ha fet pensar a alguns autors que les lloses de l'era correspondrien a antigues sepultures medievals. Nosaltres dubtem d'això, però no seria endebades posar-ne algunes al descobert per tal de confirmar o desestimar aquesta hipòtesi. A partir del segle XIV les mencions del mas comencen a ser molt més freqüents a la documentació. Sabem que el 1359 el mas Soler ja comptava amb algunes masoveries, com la de la Plana, avui desapareguda, però que aleshores es trobava a la mateixa parròquia de Gardilans i segurament no molt lluny del Soler. Des d'aleshores els Soler apareixeran molt sovint als documents, sobretot en relació al monestir de la Portella, car estaven sota el seu domini directe. Durant els segles XVI a XVIII els trobem formant en múltiples enfrontaments i situacions violentes pel dret a empriuar a la parròquia, però també en actes d'altra índole: capítols matrimonials, compravendes, capbrevacions... Possiblement es tracta d'una de les cases de Vilada amb més continuïtat en la seva nissaga, ja que fins al segle XIX va ser posseïda pels Soler. Durant el segle XIX es van succeir alguns canvis de propietat i es convertí en una masoveria, perdent el seu estatus de mas autònom. Les seves terres es van treballar fins als anys 1960. Cap a 1980 la casa s'habilità com a casa de colònies, essent una de les primeres granja-escola de Catalunya. Actualment la casa és ocupada residencialment. | 42.1378100,1.9564500 | 413762 | 4665604 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72421-foto-08299-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72421-foto-08299-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72421-foto-08299-45-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Cal remarcar l'encert amb què s'efectuà la darrera restauració. Per altra banda, una esllavissada de terra a uns metres del cementiri, ha posat al descobert restes humanes i fragments ceràmics d'època medieval. Això fa pensar que anteriorment el cementiri ocupava una superfície més àmplia, potser reduïda després de la crisi baixmedieval. Seria interessant emprendre-hi una prospecció per tal de conèixer l'abast del conjunt, probablement el més interessant del municipi. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72422 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-32 | Programes Festa Major de Vilada 1915/2001. AADD (1985: 61, 261). AADD (1994b: 129). | La Festa Major de Vilada presenta l'esquema típic de les Festes Majors de la Catalunya Vella, tipològicament molt allunyat del tipus de vertebració que tenen les Festes Majors de la Catalunya Nova. Els actes tradicionals ineludibles que d'antic, com a mínim d'ençà de les primeries del segle XX, articulen la Festa Major són la passada, l'Ofici, les sardanes, la processó o rosari, el ball-concert i el castell de focs. D'entre aquests actes vertebradors, només la processó i/o el rosari han desaparegut actualment. En ser Sant Joan el patró de Vilada, un dels actes imprescindibles és la foguera, un acte totalment desvinculat de la concepció de Festa Major però que a causa de la coincidència que hem esmentat, n'ha acabat formant part de forma indestriable. El castell de focs també és un element que ha anat variant de manera intermitent. | 08299-46 | Nucli urbà | Com passa amb moltes manifestacions folklòriques, la història de la Festa Major de Vilada és difícil de conèixer i de documentar. Sabem que l'any 903 la parròquia de Vilada ja estava advocada a Sant Joan, la qual cosa ens fa suposar que les celebracions patronímiques deuen correspondre's, de bell antuvi, amb la figura d'aquest sant. És per aquest motiu que considerem que d'ençà de l'època medieval, amb la florida que experimentaren aquestes manifestacions populars, la festa Major de Vilada devia celebrar-se per la festivitat del Baptista. La festa de Sant Joan com a Festa Major s'ha anat documentant, amb més o menys alts i baixos, al llarg de la història. Durant l'època moderna, en especial als segles XVII i XVIII, el dia de sant Joan era un dels dies assenyalats pel pagament de censos i altres anualitats i també de celebració o renovació de contractes. Aquests actes devien tenir lloc després de la sortida d'ofici, aprofitant la gran munió de congregats, segurament la més multitudinària del curs estival, juntament amb el dia de la Mare de Déu d'Agost. Fou durant la segona meitat del segle XIX i la primera del XX quan la festa va anar agafant la forma característica amb la qual ha arribat fins a nosaltres. Com passa a tants altres indrets, l'arribada dels primers ajuntaments democràtics va significar un important procés de revitalització i la introducció de nous actes (exposicions, caminada popular, concursos, partits de futbol, etc.). | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 1994 | 08299 | Vilada | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72422-foto-08299-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72422-foto-08299-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Actualment es promociona a mitjans d'Agost la festa major d'estiu, però que respon a una voluntat d'aprofitar la presència de més veïns al poble, sobretot estiuejants i de segona residència, però sense una tradició històrica. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72423 | Fira del Bolet de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-bolet-de-vilada | AADD (1985: 61, 261). AADD (1994b: 129). | XX | Es tracta d'una mostra de productes naturals i gastronòmics vinculats al món de la micologia i el consum de bolets, aprofitant l'auge d'aquest món. Se celebra pel pont de la Mare de Déu del Pilar. Durant el dia es poden trobar parades de bolets, herbolaris, productes locals agroalimentaris i alguns artesans. Els darrers anys s'ha completat la jornada amb la inclusió d'una exposició micològica a partir de bolets dels boscos del municipi i el Catllaràs. El plat fort de la jornada és el concurs gastronòmic popular que se celebra a la tarda. Un jurat format per cuiners professionals i membres de la societat civil del poble i comarca, valoren tres categories: Carn i peix amb bolets, i la tercera categoria a l'originalitat. Alllarg del dia es van produint diferents activitats paral·leles a l'activitat central de la fira. Aquesta fira enllaça directament amb el grup de fires de bolets i tardor que s'organitzen a la comarca. | 08299-47 | Nucli urbà, plaça dels Gronxadors | La celebració de la fira del bolet s'inicià l'any 1994. Sent l'any 2018 el 25 aniversari de la celebració. L'element que ha mantingut viu aquesta fira durant tots aquests anys ha estat sense dubte el concurs gastronòmic popular. L'origen de la fira és una mica difús, però possiblement es tracta de l'evolució de la fira d'Herbolaris i herbes remeieres, la qual pràcticament s'havia perdut a principis dels 90's i es va decidir per part dels establiments comercials del poble i Ajuntament, recuperar i impulsar de nou una fira al poble. La celebració de la Fira d'Herbolaris havia nascut l'any 1982, de la voluntat del primer Ajuntament democràtic de Vilada de donar relleu a la Festa Major. De fet, la idea de fer una Fira no va sorgir del no res sinó que va intentar recuper una tradició, ja que antigament se'n feia una que s'havia deixat de celebrar. Fou aleshores quan l'Ajuntament, assessorat pels veïns més grans del municipi que encara la recordaven, va voler recuperar aquesta celebració festiva, comercial i tradicional, amb la qual cosa es reintroduïa un costum desaparegut i es rellançava la Festa Major. Desconeixem des de quan es celebrava l'antiga Fira, però la vinculació de Sant Joan amb aquest tipus de manifestacions és molt antic, podent remuntar-se perfectament a les darreries de l'època medieval. Actualment, l'Ajuntament paga el dinar als firaires que hi assisteixen. | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 1982 | 08299 | Vilada | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72423-foto-08299-47-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | En realitat, malgrat que la Fira de Productes Tradicionals s'associa amb la Festa Major, que és quan té lloc, per la seva concepció és una manifestació vinculada a la festivitat de Sant Joan, ja que és pels volts d'aquesta data quan, segons la tradició, cal collir i conservar la major part de les herbes remeieres. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72425 | Gegants Nous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-nous | MONTRAVETA (1997: 85). RUMBO (en curs: s. p). | XX | Es tracta d'una parella de gegants abillats a la manera tradicional dels pagesos catalans en dia de festa i que reprodueix la forma dels gegants vells. Ella vesteix faldilla estampada de color salmó, brusa blanca i corpinyo morat i porta un ram de flors a la mà dreta. Ell vesteix faldilla i armilla negres, camisa ratllada i faixa vermella. Porta unes forques damunt l'espatlla dreta i una cadena a l'armilla insinua la presència d'un rellotge de butxaca. Ell mesura 3'70 metres i pesa 40 quilos. Ella mesura 3'50 metres i pesa 36 quilos. | 08299-49 | Nucli urbà, carrer Església, 29 | L'any 1992, l'Ajuntament de Vilada va decidir substituir els antics gegants de la població, obra de Jaume Estefanell, a causa de la seva construcció amateur i no massa acurada, la qual cosa feia que els gegants vells fossin desproporcionats i tinguessin molts problemes d'equilibri i balanç. A més, els nous gegants havien de ser més ben elaborats i de faccions més agradables. Els seus noms, Miquel i Magdalena, tenen l'origen en les advocacions de dues esglésies romàniques del terme municipal. El mestre Artús Esteve va compondre la música que els acompanya. D'ençà de la seva estrena, el 23 de juny del 1992, per la Festa Major de Vilada, participen en les festes tradicionals del municipi i en nombroses trobades de gegants de les nostres contrades. Manel Casserras i Boix (Solsona, 1929- 1996), sastre de professió fou un dels més grans creadors d'imatgeria festiva de Catalunya. Després de començar en aquesta faceta amb els gegants de Solsona, Casserras va estendre la seva popularitat més enllà de les fronteres catalanes, fins al Japó. Actualment, el taller de la família Casserras ha esdevingut un dels centres més coneguts de construcció de gegants, tant per la seva gran qualitat artística com per la situació estratègica de Solsona, ciutat gegantera i un dels nuclis festius per excel·lència de Catalunya. És autor de la reconstrucció dels gegants vells de Solsona, autor dels Nous i de tota la comparseria vinculada al carnaval de Solsona, per destacar-ne només algunes. | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 1992 | 08299 | Vilada | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Manel Casserras i Boix | Aquestes figures es construïren per substituir les antigues i, en certa manera, les copien. | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72426 | Pasqua a Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pasqua-a-vilada | El Berguedà-Sardanes. La Principal de la Bisbal i Polifònica de Puig-reig. Audiovisuals de Sarrià. Barcelona 1988. | XX | Es tracta d'una sardana de Caramelles dedicada al poble de Vilada. | 08299-50 | La sardana fou composada l'any 1969 pel mestre Josep Font i Parera, el qual, anys enrera, havia dirigit les Caramelles a Vilada. La peça musical fou un obsequi d'aquest compositor i la lletra li va posar Rossend Espelt, veí de Vilada aficionat a la poesia. Val a dir que, amb el pas dels anys, la sardana s'ha popularitzat tant en la seva versió cantada com en la seva versió instrumental. L'any 1988 fou enregistrada per la Coral Polifònica de Puig-reig i per la Cobla La Principal de La Bisbal. | 42.1374500,1.9312800 | 411681 | 4665590 | 1969 | 08299 | Vilada | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72426-foto-08299-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72426-foto-08299-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Josep Font (música) i Rossend Espelt (lletra) | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72427 | La Truitada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-truitada | AADD (1985: 60, 261). AADD (1994b: 119, 128-129). | La celebració consisteix en l'elaboració de truites i el seu posterior repartiment per tal de ser consumides entre la població. Les truites que s'elaboren són les típiques de Pasqua, amb alls tendres i cansalada llistada. Quan s'acaben les truites, es reparteixen les rostes de cansalada que han sobrat; tot plegat regat amb alguns porrons de vi. | 08299-51 | Nucli urbà | La festa de la Truitada va íntimament lligada a la Pasqua i a les Caramelles. Antigament, i a causa de l'abundància que n'hi havia a pagès pels volts de Pasqua, els caramellaires eren obsequiats amb ous. Amb aquests ous, el Dilluns de Pasqua es feia una truitada, puix era imprescindible consumir-los ben aviat per evitar que es fessin malbé. S'ofereix a tots els veïns i visitants, truita d'alls tendres i cansalada, les quals són cuites per voluntaris. Una curiositat de la festa, és que els alls tendres per tradició dels últims anys, provenen sempre de la família de la casa de Cal Bars. Vilada va estar a punt de perdre's el costum de cantar Caramelles i en canvi s'ha mantingut ben viva la tradició de la Truitada el Dilluns de Pasqua. Actualment, fa uns anys que s'han recuperat les tradicionals Caramelles per part dels grups d'adults vehiculats a través del grup coral del poble: Les Veus del Picancel. | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 08299 | Vilada | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72427-foto-08299-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | La festa s'ha mantingut malgrat que el costum de cantar les Caramelles gairebé es va perdre durant la dècada dels anys 1980, quan només en cantaven la canalla de l'escola. Curiosament, la truitada s'ha mantingut el dia que li és propi segons la tradició, el Dilluns de Pasqua, mentre que a molts indrets de la comarca la festa s'ha traslladat al diumenge següent. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72428 | Vals dels Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vals-dels-gegants | MONTRAVETA (1997: 85). RUMBO (en curs: s. p). | XX | Es tracta d'una peça musical, a compàs 3/4, que segueix la típica forma de vals, composada expressament per tal que fos ballada pels gegants nous de Vilada. | 08299-52 | Aquesta peça fou encarregada per la colla gegantera de Vilada al compositor Artús Esteve de Sant Vicenç de Castellet. La vinculació d'ambdues colles geganteres (fou a Sant Vicenç on es construïren els gegants vells de Vilada) feu que el músic escollit fos d'aquesta població bagenca. Un cop composada, el mateix autor es va preocupar de presentar-la a Vilada i de fer classes als seus grallers per tal que aquests la poguessin interpretar. Com els gegants, fou estrenada per la Festa Major del 1992 i des d'aleshores els acompanya en totes les sortides que fan a Vilada i arreu del país. | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 1992 | 08299 | Vilada | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72428-foto-08299-52-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Artús Esteve | El fet que els gegants disposin d'una peça pròpia és un fet cada vegada més habitual, però continua essent un costum minoritari; ja que la major part de colles geganteres del país ballen als acords de peces tradicionals que són interpretades arreu. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72429 | Cal Climent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-climent | XX | És un edifici modern eminentment residencial. En general presenta una planta rectangular, alterada en algunes parts per elements que en sobresurten com la terrassa. L'edifici consta d'uns baixos i de dues plantes superiors. Els baixos han estat sempre utilitzats com a garatge de carruatges i, posteriorment, d'altres vehicles. Les dues plantes superiors sempre han estat destinades a habitatge. L'edifici és de pedra en la seva totalitat, per bé que algunes parts de les façanes són arrebossades. Presenta força elements decoratius, la major part coetanis a la construcció de la casa, com ho són les finestres. Hi té un protagonisme especial la terrassa de la façana de migdia, que s'aixeca damunt d'unes robustes arcades de pedra. És també interessant el jardí que envolta la casa, adaptat completament a l'esbarjo, i el portal empedrat i l'escalinata que hi donen accés des de la carretera. Per la banda nord de la casa també pot observar-se una curiosa construcció, semblant a un gabial zoològic, que en altres èpoques havia servit per tancar-hi els gossos de caça de la família. A una desena de metres de la casa, se n'hi aixeca una altra i una sèrie de coberts i estables. Aquesta segona casa havia estat la residència dels mossos i masovers de la propietat i, actualment, continua habitada durant tot l'any. En general, la casa destaca pel seu caràcter senyorívol. | 08299-53 | Nucli urbà, carrer Teodor Miralles, 11 | La casa la va fer aixecar l'empresari Climent Simón Aguilar, que es dedicava bàsicament a l'explotació forestal. Tanmateix, va ser dissenyada per Teodor Miralles, que també treballava com a projectista. Miralles va aplicar en aquesta i altres edificacions l'experiència adquirida en la construcció industrial, però per projectar cal Climent s'inspirà en les cases residencials de la Provença, al Sud de França. Climent Simón, a part de dedicar-se a la tala i contractació forestal, posseïa altres negocis, com una fonda situada al mig del poble. La casa aixecada al costat de cal Climent serví com a habitatge dels mossos i treballadors de l'empresa i els estables contigus a la casa, per guardar-hi les bèsties de bast utilitzades pel ròssec al bosc. La casa i els seus entorns van ser un indret de molta activitat, sobretot degut a les empreses endegades per Simón. Des d'aquest lloc la fusta era portada a la Baells, on es carregava al carrilet en direcció a Barcelona. Hom recorda també la celebració de multitudinàries festes en aquesta casa, especialment per Sant Antoni. En aquesta diada es convidaven tots els treballadors de la finca i altres persones a un ofici religiós i als àpats posteriors. La casa ressenyada en aquesta fitxa era la residència habitual de la família, però després de la mort de Simón, la resta de familiars s'instal·laren bàsicament a Barcelona i cal Climent esdevingué la seva segona residència. | 42.1357900,1.9295400 | 411535 | 4665407 | 1933 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72429-foto-08299-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72429-foto-08299-53-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Teodor Miralles i Soler (projectista) | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72438 | Llinda del molí de Ballestar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-del-moli-de-ballestar | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002 | XVIII | Llinda de fusta de pi, de secció rectangular, en la que hi ha gravada a la part central la data 1775 amb una creu enmig de la data sobre la M de Maria. Es tracta de la llinda de la porta d'accés a l'interior de l'edifici, situada a la planta baixa de la façana sud del Molí. La llinda està completament pintada. | 08299-62 | Molí de Ballestar | El Molí de Ballestar és possiblement un dels més nous del municipi. De ben segur és fruït del creixement i dels canvis que comportà la millora agrària de la segona meitat del segle XVIII (Destaca la llinda de fusta de la porta d'entrada on hi ha incís la data 1775). De fet, el molí no apareix en la recanació cadastral ni als llevadors del cadastre del segle XVIII, però ja surt esmentat en un d'aquests llevadors de l'any 1801. En aquesta data hi trobem residint a Joan Costa, que en devia ser el moliner, però segurament no n'era el propietari. La naturalesa dels llevadors fa que solament s'hi anoti el nom del molí i el que havia de pagar, però enlloc consta quins eren els seus propietaris originaris. Durant la segona meitat del segle XIX devia ser quan el molí es modificà més fuins arribar a adquirir la fesomia actual. L'activitat molinera hi perdurà fins ben entrat el segle XX. Una vegada s'hi deixà de moldre, únicament es conreaven les terres contigües. Actualment ha estat adaptat com a segona residència. | 42.1529000,1.9467400 | 412980 | 4667290 | 1775 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72438-foto-08299-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72438-foto-08299-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72438-foto-08299-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72439 | Font dels Esquerols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-esquerols | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J.: Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | XVIII-XX | Font localitzada a peu del torrent que baixa del collet de Sant Joan fins a trobar el torrent principal de la font del Vidrier. Per arribar a la font cal agafar un senzill corriol planer al peu de la pista i caminar uns escassos 20m. La font està situada al mig del torrent. L'aigua brolla per un broc col·locat a un petit mur de pedra que possiblement ajuda a recollir l'aigua de l'aqüífer. Generalment, la font manté un cabal força estable. | 08299-63 | Pista de Vilada a Sant Romà de la Clusa | Tot i que l'activitat antròpica en relació a la font probablement és antiga, no n'hem trobat referències documentals. Més enllà de la tradició local de les fontades, és diversa la documentació de principis del s. XX en la que el poble és recomanat per fer salut, pels aires i per les aigües sulfuroses. Una de les festes promocionada era el dia de les Fonts, dia en que fins i tot es van organitzar transports públics especials des de Barcelona, per arribar al poble. En aquest dia d'aplec, les famílies, veïns i visitants, es reunien a les fonts més importants del poble per descansar, dinar, ballar i celebrar l'últim dia de la Festa Major. Actualment, però, aquesta festa està perduda. El progressiu abandó del camp també afecta les fonts, les quals, en el seu moment, netes, cuidades i transitades, s'han mig perdut enmig de la vegetació boscosa. Anunci publicat al diari La Vanguardia en data de 13 de juny de 1913, en el que es destaca les fonts com a principals element destacats del poble: ' dotada de numerosas fuentes de agua potables y dos de aguas sulfurosas, muy recomendadas por varias eminencias médicas, ... saliendo de la misma carruajes combinados con todos los trenes, excepto el último y otros especiales para las fuentes sulfurosas, a petición de los señores veraneantes.' Una segona cita interesant és del butlletí del centre excursionista de Catalunya (any XIII - juliol de 1903 - n.° 102) referent a l'excursió a Alpens, Santuari de La Quar, Vilada i Sant Jaume de Frontanyà per part d'un grup liderat per Cesar August Torras: 'Deixàrem Vilada. Aquest poble, a 58o m. Alt., es molt pintoresch. Sa vall es molt rienta, a l'estiu, rublerta de conreus, verdor y arbrat. Té en son terme aigües medicinals y mines de succí (àmbar groch) y betums.' | 42.1406900,1.9305100 | 411622 | 4665951 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72439-foto-08299-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72439-foto-08299-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72439-foto-08299-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Actualment al punt on s'agafa el corriol hi ha un cartell de fusta on es llegeix: Font dels Esquirols. Malgrat el cartell, hom diu que el nom original és Font dels Esquerols (sent esquerol una derivació popular local del mot esquellol, d'esquella petita). | 119|94 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72443 | Font de les Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-fontanelles-0 | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J.: Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XVIII-XX | Aquesta font està localitzada a peu del torrent que baixa de la Coma de Can Llebre fins a trobar el torrent principal de La font del vidrier. Ubicada al costat de ponent del torrent la font de Fontanelles actualment es caracteritza per un gran com de formigó per abeurar els animals de la finca al qual s'ha fet un petit rebaix al centre a tall de sobreeixidor que buida l'aigua al torrent. Al punt del sobreeixidor l'acumulació de tosca i líquens li dóna un toc més estètic. Abans del cóm de formigó hi havia hagut un com fet de fusta tallada. Per arribar a la font cal agafar un senzill corriol planer al peu de la pista i caminar uns escassos 40 m. La font està situada al mig del torrent. | 08299-67 | Sector nord. Al costat de la font de Fontanelles | Tot i que l'activitat antròpica en relació a la font probablement és antiga, no n'hem trobat referències documentals. Més enllà de la tradició local de les fontades, és diversa la documentació de principis del s. XX en la que el poble és recomanat per fer salut, pels aires i per les aigües sulfuroses. Una de les festes promocionada era el dia de les Fonts, dia en que fins i tot es van organitzar transports públics especials des de Barcelona, per arribar al poble. En aquest dia d'aplec, les famílies, veïns i visitants, es reunien a les fonts més importants del poble per descansar, dinar, ballar i celebrar l'últim dia de la Festa Major. Actualment, però, aquesta festa està perduda. El progressiu abandó del camp també afecta les fonts, les quals, en el seu moment, netes, cuidades i transitades, s'han mig perdut enmig de la vegetació boscosa. Anunci publicat al diari La Vanguardia en data de 13 de juny de 1913, en el que es destaca les fonts com a principals element destacats del poble: ' dotada de numerosas fuentes de agua potables y dos de aguas sulfurosas, muy recomendadas por varias eminencias médicas, ... saliendo de la misma carruajes combinados con todos los trenes, excepto el último y otros especiales para las fuentes sulfurosas, a petición de los señores veraneantes..' Una segona cita interesant és del butlletí del centre excursionista de Catalunya (any XIII - juliol de 1903 - n.° 102) referent a l'excursió a Alpens, Santuari de La Quar, Vilada i Sant Jaume de Frontanyà per part d'un grup liderat per Cesar August Torras: 'Deixàrem Vilada. Aquest poble, a 58o m. alt., es molt pintoresch. Sa vall es molt rienta, a l'estiu, rublerta de conreus, verdor y arbrat. Té en son terme aigües medicinals y mines de succí (àmbar groch) y betums.' | 42.1488800,1.9279900 | 411425 | 4666863 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72443-foto-08299-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72443-foto-08299-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72443-foto-08299-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A pocs metres de la font s'observa, a l'altre costat del torrent, el magnífic mur de l'horta de Fontanelles. | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72445 | Creu de Roset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-roset | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J.: Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | Creu situada a peu del camí del castell de Roset, poc abans d'arribar als plans de la masia de Roset, sota el Serrat del Carme. Es tracta d'una creu llatina de fabricació contemporània i de notables dimensions, feta amb bigues de ferro. Està fixada sobre una base circular feta de morter i pedra concèntrica. Sobre la base s'alça una peanya feta també de pedra i morter que a la part central té funcions de test, on hi ha plantada algunes plantes aromàtiques (romaní, timó, etc.). Feta amb lletres tallades a planxa de ferro s'hi llegeix, en vertical, el nom de 'Creu de Roset'. A la peanya trobem un petit calaix per a una llibreta de visites. Està orientada a migjorn. | 08299-69 | Sector Nord. Camí del castell de Roset | Tradicionalment hi havia agut en aquest emplaçament una austera creu de fusta que fou destruïda durant la Guerra Civil. Posteriorment es va refer sense gaire atenció, i, contemporàniament, amb la implicació de l'Associació de la Gent Gran de Vilada, es va bastir la creu actual. Amb motiu de la inauguració de la nova creu, el veí del poble Joan Planas Bars, va preparar un text en el qual es recollia part de la tradició oral del poble vinculada a la creu de Roset que a continuació transcrivim: 'A Vilada hi havia la dita 'el dia 3 de Maig a Espinagalls me'n vaig' perquè és el dia que es recordava com el dia de Santes Creus triat i decidit ja fa molts anys per una gran majoria de creients i d'algun no tan creient de la religió catòlica. L'inici començava al matí amb la missa celebrada pel rector del poble juntament amb els assistents a l'església parroquial de Vilada. En acabar, se sortia amb processó caminant pels camins del poble fins a arribar a la casa d'Espinagalls que és a dalt d'una muntanya i té unes vistes molt maques. Allà hi ha un 'pedró' que és el límit del municipi del poble. Anys més tard es va escurçar el recorregut fins a la Creu de Roset. Últimament, com que aquest dia 3 de maig se solia escaure en dia feiner es va traslladar la celebració al diumenge posterior del 3, fent-se igualment missa per acabar sortint tots a la plaça de l'església. (...) El motiu de la missa i caminada era demanar la protecció de les collites a Sant Galderic i sant Isidre, patrons de la pagesia. (...) Les misses cada any s'han celebrat igualment. Els recorreguts al 'pedró' d'Espinagalls, a la Creu de Roset i en darrera instància a la mateixa plaça de l'església se celebraven per tal que el rector beneís el terme i el pa. (...) Es donava el pa un cop l'any i amb torn rotatiu les cases de pagès del poble. La donació la feia el propietari de la finca o el masover (qui havia sembrat i recollit el blat). També anava a càrrec seu la fornada i el repartiment a tots els assistents.' Finalment, Planas explica que l'intent de recuperar la diada va ser voluntat de l'Associació de la Gent Gran de Vilada l'any 2013. Un dia, en una de les seves sortides, es van adonar que la creu havia desaparegut. La decisió va ser fer una creu més grossa i reforçada de ferro, aprofitant el pilot de pedra ja existent per configurar una petita base rodona que servís de banc de descans a qui necessités recuperar forces. També es va decidir incloure algunes plantes aromàtiques (espígol, boix, farigola, timó, romaní) boix i heura com a elements decoratius. L'execució del projecte va ser voluntària amb la participació municipal i permís de la propietat. | 42.1469900,1.9247100 | 411152 | 4666656 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72445-foto-08299-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72445-foto-08299-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72445-foto-08299-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Al costat de la creu s'hi ha erigit contemporàniament, un element memorial fet de pedra i morter, en la qual es pot llegir una inscripció incisa a la llosa superior que diu: 'El Pedró de la Creu de Roset, a mig camí del Castell de Roset'. La base és en forma de creu elevant el creuer mig metre aproximadament, col·locant la llosa a la part superior. Completa l'element un petit pal del qual oneja una petita senyera. A la part central disposa d'un calaixet metàl·lic per guardar una llibreta de visites. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72447 | Bassa Espinagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-espinagalls | XXI | El lloc està condicionat conformant una mena de bassa en forma de 8, en la que hi ha establert un perímetre de pedra al voltant de l'aigua, al qual s'hi ha plantat algunes espècies arbustives properes a medis inundats. Tot el recinte està tancat i hi ha un plafó informatiu sobre les funcions de la bassa: Reserva d'aigua. Usos: extinció d'incendis, millora de la ramaderia extensiva i millora d'hàbitats de la fauna. Forma part de les intervencions de millora de la forest (Forest CUP 53) d'utilitat pública Cabanelles, el Clot, ca l'Hereuet i Espinagalls. | 08299-71 | Sector nord. A ponent del camp gran d'Espinagalls. | La finca d'Espinagalls, conjuntament amb la forest CUP 53 de Cabanelles, el Clot i ca l'Hereuet situades entre els termes de Castell de l'Areny i Vilada, disposa d'una superfície de 538,8 ha és declarada Refugi de Fauna Salvatge segons el decret MAH/3923/2009 i es publica al DOC amb data de 23/2/2010. | 42.1535100,1.9197100 | 410748 | 4667385 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72447-foto-08299-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72447-foto-08299-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És prohibit banyar-se i entrar-hi, així com és obligat respectar l'entorn vegetal. És necessari 4x4 per arribar amb cotxe. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72458 | Hostal de cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-cal-ros | XIX-XX | Es tracta d'una masia situada a tocar de la carretera C-26 al PK 121,8 aproximadament. La casa és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa, pis i sota teulada. La coberta és de teules a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers el sud. Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Als angles es disposen cantoneres realitzades amb grans blocs de pedra escairada per tal de reforçar la construcció. Gairebé la totalitat de la façana disposa d'un arrebossat de morter de calç d'un to blanquinós. Pel que fa a les obertures, aquestes són força senzilles i no presenten elements decoratius o estructurals remarcables; A la façana principal hi ha distribuïdes, flanquejant la porta, dues finestres amb llinda de fusta. La porta és de fusta (doble batent) reforçada amb un clavetejat amb tres bandes horitzontals i una anella. La llinda és de fusta i hi podem veure gravat la data 1829 sota un anagrama de la casa de Pradell. La façana de llevant consta de tres obertures obertes o ampliades, aparentment, amb posterioritat a l'edifici original. A més a més, al pis n'hi ha dues de major dimensions i força similars a les presents a la façana de ponent, que creiem originals. La façana nord està parcialment excavada al terreny i en sobresurt el pis i golfes. Consta d'una finestra central de llinda de fusta i una xemeneia de maó adossada a la façana. Adossat a la façana nord també hi ha el que possiblement es tractaria d'un forn per les característiques de planta quadrada i dimensions. Disposa d'una coberta amb vessant descendent de sud a nord. A posteriori s'hi ha obert un parell de finestres i sembla que hauria estat transformat en bany de la casa. La boca del forn estaria a la planta-pis on possiblement es disposaria la cuina original. Finalment, dir que a la façana de ponent a part de les dues finestres esmentades al pis, n'hi hauria dues més a la planta baixa obertes a ontemporàniament. | 08299-82 | Sector de Gardilans. Sobre la C-26 (PK 121,8) | L'hostal de cal Ros pertany a la finca del Pradell. Originalment es tractava d'un hostal de camí ral, com bé indica el seu nom. Construït segons sembla l'any 1823 (confirmant la data de la llinda) es construí per donar sortida a un dels fills cabalers del mas. Està ubicat al bell mig del camí ral de Vilada a Borredà, del qual, a pocs metres de la casa, encara se'n pot seguir el rastre. El nom de 'Ros' segons la tradició oral de la família es deu al fet que el fill era de cabell ros. Tot i que actualment és un habitatge, originalment les cavallerisses eren a l'interior de la casa (a mà dreta de la porta d'entrada), al costat d'una gran sala per descarregar i guardar els paquets (esquerra). | 42.1304000,1.9574300 | 413833 | 4664780 | 1823 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72458-foto-08299-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72458-foto-08299-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72458-foto-08299-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | L'anagrama gravat a la llinda de la casa és la marca de la casa Pradell. Es caracteritza per una creu disposada sobre una cornamenta de boc. S'utilitzava per marcar el gra, el bestiar o la fusta del bosc. La podem observar també a la llinda de la porta principal de la casa de Pradell. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72460 | Horta de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-de-pradell | XIX-XX | es tracta d'una horta rectangular tancada per un mur perimetral fet de pedra sense desbastar i capçat per una última filada de grans lloses planes que ocupen tota l'amplada del mur, a excepció del costat nord, on és un mur de pedra de contenció de la feixa superior. La peça de terra està a 50 metres al nord de la casa de Pradell. L'horta està disposada en dues grans feixes llargues de nord a sud. L'accés principal és al costat nord, on hi trobem una petita caseta de pedra seca que serveix per guardar i emmagatzemar les eines i d'aixopluc. La coberta de la barraca és a vessant simple feta amb lloses, llates de fusta i coberta de teula àrab. Disposa d'una petita finestra espitllerada a la façana sud. La barraca és de planta quadrada. A la feixa immediatament superior i exterior al perímetre de l'horta hi ha un viver d'aigua que recull el sobreeixidor de la casa i la pluvial i que òbviament es fa servir per regar. | 08299-84 | Sector de Gardilans. Casa de Pradell | És l'horta de la casa de Pradell. Possiblement ja est tractava d'un emplaçament anterior, la situació i murs actuals són de la primera meitat del segle XX. Tradicionalment els propietaris de la casa havien menat la feixa superior, i els masovers la feixa inferior. | 42.1374900,1.9609200 | 414131 | 4665564 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72460-foto-08299-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72460-foto-08299-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72460-foto-08299-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Actualment no es cultiva la capacitat total de l'horta. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72465 | Cal Sabater. Fonda Suïssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabater-fonda-suissa | XX | Edifici de planta rectangular situat al peu del c/ Teodor Miralles. Es tracta d'un immoble amb planta baixa, 1r i 2n pis. La façana principal és a migdia, seguint la línia de la carretera C-26, que al seu dia fou l'eixample del poble. La planta baixa s'obre amb dos portals principals a la façana de migdia flanquejats per 4 portalades majors vinculades a establiments comercials o magatzems, que se situen de forma intercalada a la part central. L'edifici fou construït en dues fases diferents (1905 i 1907) per bé que el conjunt manté algunes línies arquitectòniques però també algunes diferències. Les dues portes i els quatre magatzems de la planta baixa guarden una similitud decorativa que es basa amb la mateixa tipologia i dimensions de les portes de fusta. Les dues portes d'entrada a l'edifici disposen d'un forjat amb motius geomètrics que inclou la data 1905 i 1907. Totes les obertures estan acabades amb maó. L'edifici malgrat respons a una unitat d'estil, hi podem observar algunes diferències segons la distribució del bloc. La façana, que es divideix en dues meitats, presenta els murs de pedra vista amb un ressaltat de la junta dels carreus i un guardapols continu separador entre pisos. En el primer bloc, a la cantonada est, la distribució del primer pis disposa de tres obertures situant-se un balcó d'ampit al centre i dos balcons amb barana de fossa als costats. Al segon pis, s'inverteix la distribució situant-se el balcó al centre. El segon bloc (1907) disposa d'un balcó al 1r pis que cobreix l'amplada de les dues finestres laterals i la sortida central. Al 2n pis, trobem distribuït amb un balcó al centre i dues finestres quadrangulars com les dues inferiors. Finalment, s'afegeix una última ampliació dels dos edificis a l'extrem de ponent. Consta d'un local/magatzem als baixos, a sobre del qual hi ha dos balcons d'ampit, un per pis. Cal fer notar que la barbacana de l'edifici és gran, tot i que no és l'original. Totes les obertures disposen del mateix tipus decoratiu de barana de fossa amb motius geomètrics. Les quatre portes dels magatzems que són fetes de fusta, protegeixen 4 portes interiors a doble batent de fusta i 8 plafons de vidre disposats en columnes de 4 (es mantenen totes les originals). Les façanes de tramuntana i ponent no són visibles, però la façana de llevant, és de fàbrica molt més senzilla feta amb pedra sense desbastar. Disposa de 3 obertures per planta fetes de maó, tot i que de dimensions diferents i sense guardar cap simetria. Actualment, algunes han estat tapiades. | 08299-89 | C/ Teodor Miralles 41 | Climent Simón Aguilar era un contractista de Vilada que es dedicava sobretot a massives activitats de tala forestal, que també comportaven el ròssec, el transport i l'emmagatzematge de la fusta. Algunes de les obres desenvolupades al poble i voltants foren el conegut com a pont del Climent o el telefèric de Castell de l'Areny, per portar a terme aquestes activitats. Sembla que aquestes activitats foren desenvolupades sobretot als anys 20 del s. XX. No obstant això a principis de segle XX sembla que fou el promotor d'una fonda situada en aquest edifici coneguda com la 'Suïssa Catalana'. En un anunci publicat a La Vanguardia el dia 13 de juny de 1913 es descriu que: 'En la pintoresca población de Vilada que está situada a 700 metros sobre el nivel del mar, a 10 kilómetros de Berga y 5 de la estación La Baells, del tranvía de Manresa a Berga; dotada de numerosas Fuentes de aguas potables y dos de aguas sulfurosas, muy recomendadas por varias eminencias médicas se ha inaugurado la nueva fonda de D. Clemente Simón, llamada La Suiza Catalana, que situada en la carretera puede ofrecer a los veraneantes toda clase de facilidades y confort, saliendo de la misma carruajes combinados con todos los trenes, excepto el último y otros especiales para las Fuentes sulfurosas, a petición de los señores veraneantes.' Sembla que l'edifici hauria estat construït uns 5 anys abans de l'establiment de la fonda, aprofitant el dinamisme que l'obertura de la carretera de Berga-Montesquiu havia generat al poble, i que sumat a l'arribada del tren fins a l'estació de La Baells el 1903 va significar una transformació completa del municipi. La carretera va significar la concreció d'un nucli, no existent fins llavors, per aconseguir un màxim de població resident. L'any 1920 vivien a Vilada un mínim de 815 persones, el doble de població d'abans de l'obertura de la carretera, gràcies a l'establiment de petites fàbriques i un incipient turisme, en el que destaca la variant pròpia del turisme de salut. | 42.1368200,1.9318400 | 411727 | 4665519 | 1905-07 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72465-foto-08299-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72465-foto-08299-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La fonda de Climent Simón hauria ocupat la planta baixa i pis d'ambdós edificis. Encara es veuen diverses anelles a la façana on lligar les cavallerisses i matxos. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72466 | Escultura Caragol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-caragol | XX | El Caragol es tracta d'una escultura feta de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d'un caragol bover esculpit a partir d'un sol bloc pedra. Aquest element serveix de decoració ornamental d'una graonada que permet travessar una zona verda que salva el desnivell entre el c/ Teodor Miralles i el C/ Mossèn Joan Aymerich. La graonada està dividida en dos trams. La meitat inferior, orientada nord-sud és una única graonada de 9 graons flanquejats pel mur de contenció de l'enjardinament. Els dos darrers graons inicien la transició a la segona meitat de la graonada, la qual es bifurca canviant l'orientació d'est i oest amb major desnivell. Tots els trams s'acompanyen d'un passamà llis de ferro. El mur vertical que queda al centre, és on s'ha disposat el caragol esculpit. | 08299-90 | C/ Teodor Miralles | La instal·lació de l'escultura es produeix l'any 1993 quan amb motiu de la pavimentació del c/ Mossèn Joan Aymerich i l'adequació dels murs de contenció del carrer, es va arranjar la zona enjardinada i la construcció de la graonada. Josep Roca va regalar l'escultura al poble juntament amb un segon element, un tritó pirinenc també esculpit, i que és una font situada al final del carrer, en un segon mur de contenció situat sota el Local Cultural. J. Roca és autor d'aquesta i d'altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l'autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que això implica. Alguns dels factors que incideixen en la qualitat del seu treball es vinculen a la complexitat de treballar grans blocs de pedra, el coneixement que es requereix per identificar la qualitat de la pedra (detectar i evitar falles i vetes en els blocs), o la complexitat artística d'endinsar-se en el treball directe de l'obra sense model. | 42.1372800,1.9326100 | 411791 | 4665570 | 1993 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72466-foto-08299-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72466-foto-08299-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Roca Serra | Josep Roca disposa de diferents elements escultòrics al poble. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72467 | Escultura Tritó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-trito | XX | El Tritó es tracta d'una escultura feta de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d'un tritó pirinenc esculpit a partir d'un sol bloc pedra. La figura està esculpida al gran bloc de pedra del qual en queda sencera la base que té funció de peanya. Aquest element serveix de decoració ornamental d'un mur de contenció que aguanta una zona verda l'entorn del Local Cultural de Vilada i el C/ Mossèn Joan Aymerich a la cantonada amb el C/ De la Cultura. El tritó està disposat en un petit retall en el terreny. El mur tot fet de pedra de grans dimensions sense desbastar converteix el retall en el terreny com a peanya on es disposa el tritó, orientat al sud. Mitjançant un mecanisme mecànic es pot activar la sortida d'aigua de la font, la qual s'efectua per la boca de l'amfibi. | 08299-91 | C/ Joan Aymerich cantonada amb c/ De la Cultura | La instal·lació de l'escultura es produeix l'any 1993 quan amb motiu de la pavimentació del c/ Mossèn Joan Aymerich i l'adequació dels murs de contenció del carrer, es va arranjar la zona enjardinada entorn el Local Cultural i la construcció del mur de contenció. Roca va regalar l'escultura al poble juntament amb un segon element, un caragol bover també esculpit, i situat al mig del carrer, en una graonada que permet salvar el desnivell entre el c/ Mossèn Joan Aymerich i el c/ Teodor Miralles. J. Roca és autor d'aquesta i d'altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l'autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que això implica. Alguns dels factors que incideixen en la qualitat del seu treball es vinculen a la complexitat de treballar grans blocs de pedra, el coneixement que es requereix per identificar la qualitat de la pedra (detectar i evitar falles i vetes en els blocs), o la complexitat artística d'endinsar-se en el treball directe de l'obra sense model. | 42.1376400,1.9334600 | 411862 | 4665609 | 1993 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72467-foto-08299-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72467-foto-08299-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Roca Serra | Josep Roca disposa de diferents elements escultòrics al poble. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72468 | Rellotge de sol del Parc dels Gronxadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-parc-dels-gronxadors | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | XXI | El Rellotge de Sol és conjunt escultòric fet de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d'un rellotge de sol de grans dimensions situat dins una instal·lació feta amb diferents elements interpretatius. L'element principal és una gran llosa de pedra en què hi ha inscrita la sentència: 'totes fereixen, l'última mata' i al lateral, 'passat, present, futur'. La llosa descansa recolzada sobre la figura d'un home, també esculpit en pedra, el qual porta una bastó de ferro a les espatlles simulant que porta a ròssec la llosa. Aquesta barra té funcions de gnòmon dins el conjunt escultòric, alhora que està foradada per l'interior permeten veure l'estrella polar a través seu durant la nit. La llosa i l'home es troben situats enmig d'una gran bassa d'aigua (il·luminada), similar a una gran pica ovalada (de pedra i tota repicada) amb funcions de peanya per la qual rellisca l'aigua. Al voltant d'aquesta, trobem la base de la font feta amb pedra i disposada amb una sèrie d'ondulacions harmòniques en el conjunt i en les mateixes pedres. Es complementa amb 3 torretes i dos bancs correguts fets amb la mateixa pedra que la gran llosa del rellotge, les quals com a cara vista mantenen en superfície el relleu del fons marí fossilitzat. En una placa de la instal·lació es descriu que: 'L'home i el temps. Ells van ser fets de pedra, esculpits per les mans callades, que els hi dóna, pausadament, vida. L'ombra dels somnis es repetí constant dessobre del seu rostre silent com el marbre, sempre present, durant les hores i els dies. Embolcallant, severa, l'absència intacta. Quan s'escolaven dòcilment els primers dies de pluja, quan fugien els inevitables records. De la quietud, esdevenia el nom, sorgia com l'escuma o com la memòria que ens pertany i ens obliga sempre a recordar.' | 08299-92 | Parc dels Gronxadors | En una placa de la instal·lació es descriu que: 'Just quan va desaparèixer, a causa del pas del temps, el vell rellotge de sol de l'Ajuntament va néixer la idea de fer-ne un altre. Aquest ha estat el resultat: un 'homenot', que porta amb l'ajuda d'un bastó recolzat en la seva espatlla, un gran rellotge. L'homenot i la llosa estan fets de pedra i queden completament envoltats d'aigua que no para de caure a tot el vol en una resclosa, feta també de pedra. La llosa porta gravades diverses inscripcions. Arran d'aigua que hi ha la sentència lapidària recollida del desaparegut rellotge de l'Ajuntament i que diu: 'Totes Fereixen, l'última mata'. I a la part lateral hi ha les inscripcions de 'Passat, present i futur'. Adreçats especialment a la mainada es poden ressaltar uns quants aspectes didàctics: - El rellotge és del tipus anomenat Equatorial. Primavera i estiu el sol fa ombra per part de sobre de la llosa. Tardor i hivern per la part de sota. - El bastó que fa de gnòmon o estil, és un tub que a través d'ell es pot veure l'estrella Polar. - Amb l'orientació del rellotge queden ben determinades les direccions dels quatre punts cardinals: Nord, Sud, Est i Oest. - L'estil (o gnòmon) és paral·lel a l'eix de la rotació de la terra. - La llosa és paral·lela a l'equador - Les coordenades del rellotge son: 42º 08' Latitud Nord i 1º 56' Longitud Est. Vilada, 1 d'octubre de 2005.' J. Roca és autor d'aquesta i d'altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l'autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que això implica. Alguns dels factors que incideixen en la qualitat del seu treball es vinculen a la complexitat de treballar grans blocs de pedra, el coneixement que es requereix per identificar la qualitat de la pedra (detectar i evitar falles i vetes en els blocs), o la complexitat artística d'endinsar-se en el treball directe de l'obra sense model. | 42.1367500,1.9301000 | 411583 | 4665513 | 2005 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72468-foto-08299-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72468-foto-08299-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Roca Serra | Josep Roca disposa de diferents elements escultòrics al poble. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 72469 | Avet del Parc dels Gronxadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-del-parc-dels-gronxadors | Avet situat al Parc dels Gronxadors, situat a l'extrem nord del Parc i que domina l'entrada oest del poble. L'avet és de grans dimensions, amb uns 20 m. aproximats d'alçada. Està isolat al mig del parc en una zona enjardinada. És l'arbre monumental més singular de l'interior del poble. Entorn del parc hi podem trobar alguns exemplars de pins, roures, alzines joves, així com una pinassa i alguns xiprers de grans dimensions. | 08299-93 | Parc dels Gronxadors | Va ser plantat a finals dels anys 1970. | 42.1368400,1.9299900 | 411574 | 4665524 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72469-foto-08299-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72469-foto-08299-93-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Per nadal s'il·lumina l'avet generant un gran efecte. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72470 | Els Xalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-xalets-0 | XX | Sèrie de xalets unifamiliars compost de 4 domicilis construïts a finals dels anys 20 que per característiques arquitectòniques corresponen a les cases d'estiueig del primer terç del segle XX. Es tracta de 4 edificacions amb un cos rectangular de planta rectangular, d'una sola planta. Les cases originals disposaven d'un petit jardí a la part posterior així com un petit pati davant la façana principal la qual estava tancada per un mur de tanca. El principal element característic d'interès és la façana, en la qual destacaven els frontons fets amb decoracions de formes ondulades o lineals sostinguts per una cornisa amb mènsules, motllures a les obertures combinades d'elements ceràmics, seguint una línia d'estil d'aire noucentista. El xalet núm. 1, és el que conserva millor la seva distribució original tant pel que fa al volum de l'edifici com per la part de distribució dels patis. Pel que fa al número 4 encara s'hi pot observar el mur del pati original, amb els pilars rematats per maons a la part superior i baranes de ferro (tot i que aquestes no són les originals). | 08299-94 | C/ Dels Xalets núm. 1, 2,3 i 4 | La consolidació de Vilada, ja iniciada a començament del segle XX, es va produir cap a l'entorn dels anys vint. El dinamisme que l'obertura de la carretera de Berga-Montesquiu havia generat al poble, al qual va afegir-se poc després l'arribada del tren fins a l'estació de La Baells el 1903, significà una transformació completa del municipi. L'arribada d'aquestes infraestructures va desenvolupar principalment l'entorn de la carretera per aconseguir un màxim de població resident. L'any 1920 vivien a Vilada un mínim de 815 persones, el doble de població d'abans de l'obertura de la carretera, gràcies a l'establiment de petites fàbriques i un turisme, en el que destaca la variant pròpia del turisme de salut. Explica Botella al seu treball que els propis germans Ferrer van participar de la construcció dels xalets. En un punt una mica més perifèric de la carretera i en pujada cap a l'església de Sant Joan és on podem observar aquest grup de torres unifamiliars amb jardí, en la línia del model ciutat-jardí que s'anava imposant a tot el país durant aquells anys. És un tipus d'arquitectura equilibrada i sòbria. En una postal dels anys 30 del s. XX es pot observar les façanes originals. | 42.1365000,1.9293900 | 411524 | 4665486 | 1929 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72470-foto-08299-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72470-foto-08299-94-3.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Actualment els quatre han estat força transformats, i tots han perdut el frontó sobre la façana que els decorava originalment perquè els sostres plans originals originaven moltes complicacions en un entorn meteorològicament actiu. El número 3 disposava d'un porxo que també es va desmuntar durant una reforma. | 106 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72471 | Font del Parc dels Gronxadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-parc-dels-gronxadors | XX | Font ornamental construïda enmig del Parc dels Gronxadors per Rossendo Colell a finals dels anys 1970. Es tracta d'una font conformada per una estructura de base quadrada bastida en pedra tosca que s'enlaira gairebé 3 metres. Les quatre cares de la font són iguals i només es diferencien les de nord i sud perquè disposen d'una pica a la base, que és de pedra tosca picada. Només raja l'aixeta de la cara nord perquè a la sud hi ha un tap. L'estructura està coberta parcialment per una heura. | 08299-95 | Parc dels Gronxadors | 42.1363500,1.9299800 | 411572 | 4665469 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72471-foto-08299-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72471-foto-08299-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Rossendo Culell | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72479 | Pont de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-coromina | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | Es tracta d'un pont d'un sol ull orientat d'est a oest i que dóna pas a l'aigua del rec de la Coromina que rep el nom per la casa homònima ubicada al sector oest del rec. El pont està fet amb pedra i volta de canó de maons. El pont està fet amb pedra i volta de canó de maons. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals i grans dovelles també de pedra repicada per la part exterior de la volta. La transició entre la paret i l'arrencament de la volta és llisa situada a uns 2 metres d'alçada. El pont està ubicat al mig d'un rec i és un pas recte sinó que genera un revolt a la carretera. L'estructura del pont és força complexa pel volum que implica. L'obertura de l'ull és molt petita i queda encaixat dins d'una estructura de contrafort continu que gairebé cobreix tot el pont. Aquest fet possiblement es deu a l'obra de reconstrucció que es va dur a terme després de la guerra. Gravat al ciment sobre l'ull de la cara nord es llegeix: Javier Vida. 7a de Puentes. | 08299-103 | Carretera C-26. PK 156,900 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de Cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Aquest pont, a diferència del de Bertrana, va ser volat juntament amb els del Sofre i el de Cal Pei, durant la retirada republicana l'any 1939. El nom escrit, Javier Vida, segurament faci referència a algun soldat que va participar en la reconstrucció del pont després de la guerra. Ignorem si la inscripció la va motivar la seva mort o per la participació de l'obra. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1355200,1.9201900 | 410762 | 4665387 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72479-foto-08299-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72479-foto-08299-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72479-foto-08299-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72480 | Desguàs de Cal Peraire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desguas-de-cal-peraire | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX | Es tracta d'un desguàs de pedra que travessa tota la carretera de nord a sud i que dóna sortida a l'aigua del rec que baixa dels Clotassos. El desguàs és una mina feta de pedra i volta de canó de maons. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals i dovelles. La particularitat és a la boca sud, a la qual s'hi afegeix una continuació en canal obert fet amb parets de pedra entre diferents bancals d'horta de les cases de cal Paraire i cal Teuler. Observació: El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. El nom li donem per la proximitat a la casa. | 08299-104 | Carretera C-26. PK 157,600 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga -Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1357100,1.9262100 | 411260 | 4665402 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72480-foto-08299-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72480-foto-08299-104-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. El nom li donem per la proximitat a la casa. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72482 | Pont PK161 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-pk161 | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | Es tracta d'un pont d'un sol ull orientat d'est a oest i que dóna pas a l'aigua del rec en descens al Merdançol. El pont originalment estava fet amb pedra i volta de canó de maons, per bé que ara la volta està encofrada de formigó. Els estreps estan bastits amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. El sòcol és de grans blocs escairats i embellits amb un encoixinat. La transició entre la paret i l'arrencament de la volta és llisa. A les dues cares, nord i sud, els estreps estan decorats mitjançant un cordó que ressegueix el perfil dels carreus desbastats. Bona part dels cordons està perdut. A l'interior de la volta es pot observar un canvi entre el tipus i perfil de pedra. Fet que ens podria indicar que també va patir una voladura durant la guerra. | 08299-106 | Carretera C-26. PK 161,000 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1301200,1.9484000 | 413086 | 4664759 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72482-foto-08299-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72482-foto-08299-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72482-foto-08299-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72483 | Pont de cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-ros | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | Es tracta d'un pont d'un sol ull orientat d'est a oest i que dóna pas a l'aigua del rec en descens al Merdançol entre les cases de Pradell i de les Eres de Gardilans. El pont originalment estava fet amb pedra i volta de canó de maons, per bé que ara la volta està encofrada de formigó. Els estreps estan bastits amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. El sòcol és de grans blocs escairats i embellits amb un encoixinat. La transició entre la paret i l'arrencament de la volta és llisa. A les dues cares, nord i sud, els estreps estan decorats mitjançant un cordó que ressegueix el perfil dels carreus desbastats. Bona part dels cordons està perdut. A l'interior de la volta es pot observar un canvi entre el tipus i perfil de pedra. Fet que ens podria indicar que també va patir una voladura durant la guerra. | 08299-107 | Carretera C-26, PK 161,600 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. No es té constància de la voladura del pont durant la retirada republicana de l'any 1939, no obstant això, la lectura dels paraments del pont fa pensar que també va ser enderrocat. El pont es troba a escassos metres d'un tram del camí ral just abans de l'arribada a l'hostal de cal Ros venint de Vilada. En el punt on el camí ral travessava el rec encara es veuen dos forats de pal d'algun tipus de passarel·la. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1302900,1.9565600 | 413761 | 4664769 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72483-foto-08299-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72483-foto-08299-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72483-foto-08299-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72485 | Cal Toi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-toi | XVIII-XX | Es tracta d'una masia situada al capdamunt del carrer Església, a tocar del cementiri, conformada per l'habitatge i un cobert annex. La masia pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal (migdia). La casa està situada en un desnivell O-E i el cobert adossat a la façana de ponent aprofita el desnivell per tenir una entrada a peu pla al 1r pis. La casa ha estat completament reformada i els paraments originals han estat regularitzats i arrebossats, així com les obertures i finestrals. La porta principal de la façana sud disposa de llinda de fusta recta. | 08299-109 | C/ Església | L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona. Documentalment, no trobem citada la casa de cal Toi al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766. No obstant això, es pot datar a mitjans del s. XIX relatiu a les finques rústiques presents al poble de Vilada dipositat al ACBR, un parell de cites que fan referència a la casa. Per una banda, s'anota la presència de la font de cal Toi (Toy en el document) la qual afronta amb terres de Raimunda Cirera i Ramon Prat. I en segon lloc, es documenta que la casa del Cap de la Vinya afronta amb les terres de la rectoria i cal Toi. Sense disposar de més informació, creiem que es tractaria d'una construcció d'inicis del s. XIX. | 42.1387000,1.9286400 | 411465 | 4665732 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72485-foto-08299-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72485-foto-08299-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72485-foto-08299-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A la porta es conserva la numeració d'inicis de segle (29) quan el poble estava distribuït en barris. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72487 | Villa-Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-rosa-0 | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | Villa-rosa és un edifici de planta quadrangular. La façana principal està orientada a migdia, just davant de la carretera C-26. Punt d'entrada al poble on la carretera rep el nom de C/ Teodor Miralles. La teulada està dividida a quatre vessants amb el carener principal orientat d'est a oest. L'edifici en alçat es distribueix en planta baixa i un pis. L'estil arquitectònic segueix les línies principals de les torres residencials i d'estiueig d'inicis de segle XX. Un dels elements característics de l'edifici són els grans finestrals rectangulars amb arc de mig punt i porticons de fusta. A la planta baixa de la façana principal i trobem la porta d'entrada (combinació de fusta, vidre i ferro) i una seqüència de tres finestrals corresponents a la sala de la casa. Al pis hi ha una distribució equilibrada d'obertures que segueix la línia de la planta baixa. Disposa, també, d'una finestra sobre la porta i una sortida de balcó amb barana forjada (decorada amb motius geomètrics) que ocupa el mateix espai que els tres finestrals inferiors. La façana oest es complementa amb una tribuna a la planta baixa, que s'aprofita com a balcó pel pis. El balcó està decorat amb una balustrada i quatre pilarets, els quals estan flanquejats per dues finestres. En ambdues façanes la separació dels pisos es marca amb una cornisa llisa. Finalment, mencionar que les façanes est i nord són llises amb diverses obertures, algunes de contemporànies, sense elements a remarcar. Actualment tota la torre està pintada de color blanc. La torre està situada en mig d'un pati enjardinat. Destaca una balustrada amb pilarets capçats amb grans boles de pedra i alguns elements de reixa de forja com a barana frontal del pati. | 08299-111 | C/ Teodor Miralles 1 N2-3 | A mitjans dels anys 1920, el metge Àngel Soler Daniel construí a Vilada un sanatori per malalts de tuberculosi i altres malalties cardio-respiratòries. El centre era freqüentat, sobretot, per gent provinent de Barcelona, lloc on Soler exercia primerament i on també tenia el consultori. El sanatori es dividia en dos estatges, l'un situat a Villa-rosa i l'altre a cal Barbetes. Es va convenir, però, la necessitat que els malalts disposessin d'un indret on anar a passejar i a reposar, sense estar en contacte directe amb la resta de gent del poble. Soler va comprar el turó, va fer-hi plantar alguns arbres (molts no característics de la zona) i hi féu construir bancs i altres elements artificiosos. Cap a finals dels anys 1940 el sanatori deixà de funcionar. En el treball de Botella MR ens descriu que l'any 1916 va aparèixer a Vilada un metge jove acabat de llicenciar, n'Àngel Soler i Daniel, fill i nét de metges originaris de cal Tuníc. El doctor Soler quan cursava quart de medicina va contraure la tuberculosi pulmonar i això el va influir a interessar-se per la tisiologia. Més tard va fer construir la casa Villa-rosa, on creà un sanatori antituberculós que donà molta rellevància al poble; es diu que tenia uns quaranta llits repartits entre Villa-rosa i els pisos de cal Barbetes (pisos de l'hotel). Un testimoni oral de la guerra civil, situa a Villa-rosa l'escenari de la mort del secretari municipal Dídac Barrios Aymerich, el qual fou assassinat des del carrer mentre tancava els porticons de la casa. Al voltant de Villa-rosa i cal Tunic és on estava previst que s'instal·lés l'artilleria republicana segons el pla per aturar el front dos o tres dies a Vilada. No obstant això, l'avenç nacional per la zona de Prats de Lluçanès va fer perillar la posició republicana a Vilada, i davant la possibilitat de quedar encerclats, van decidir no esperar als franquistes al poble com estava previst, i seguir amb la retirada. En aquest context, sembla que el secretari s'havia 'autoadjudicat' incorporar-se a la posició d'artilleria al costat de casa seva, generant-se tensions amb alguns guardes d'assalt, que podrien haver provocat el desenllaç final. Altres testimonis afirmen que fou sorprès provant-se una camisa falangista i fou executat. Està inscrit com a natural de Guíxols (Girona). Creiem que es pot referir a St. Feliu de Guíxols. | 42.1355700,1.9279300 | 411402 | 4665385 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72487-foto-08299-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72487-foto-08299-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La torre de Villa-rosa no es pot comprendre sense tenir en compte el Bosc del Metge Soler, o com és conegut popularment: els Pins del Metge. El bosc, que està situat en el turonet davant de la torre, fou enjardinat per convertir-se en un dels elements claus del sanatori tuberculós al qual es va donar funció la torre. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72492 | Monument homenatge al grup La Teia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-homenatge-al-grup-la-teia | XX | El petit monument es tracta d'una escultura feta de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d'una combinació al·legòrica que combina tres idees marc. En primer lloc, les dues cares del teatre (riallera i trista). En segon, una flama simbòlica de l'activitat teatral viva i referència al nom del grup. I en darrer terme, dos espermatozoides que il·lustren la creació d'un grup nou en homenatge al 25 aniversari de la constitució del grup teatral, del qual el mateix J. Roca en formava part. L'element central del monument, les cares, està esculpit a partir d'un sol bloc de pedra al qual l'artesà ha sabut aplicar, a la roca dura, l'aparença d'unes cares toves que rellisquen de la peanya (efecte inspirat en els rellotges tous de Dalí). Les cares es troben recolzades sobre una gran peanya circular de pedra en la qual hi ha col·locada la inscripció amb lletres de bronze: 'COMMEMORACIÓ XXV ANIVERSARI GRUP LA TEIA 1973-1978'. La peanya està sobre un peu en forma de creu que divideix una gran jardinera feta amb blocs de pedra rectangulars clavats a diferent alçada. La jardinera està plantada d'herbes aromàtiques del país. El monument disposa d'alguns elements de bronze, fets de fosa, pel ferrer del poble R. Martínez, com la flama que corona el monument o les lletres. El monument està col·locat en un espai enjardinat al costat de migdia del Local Cultural, local polivalent i sala de teatre del poble. L'espai es complementa amb dos bancs i un arbre. | 08299-116 | Plaça del Local Cultural | La instal·lació de l'escultura es produeix l'any 1998. El motiu fou la commemoració del 25 aniversari del grup, però també, en record a la pèrdua d'un dels membres més importants al llarg de la seva trajectòria, Ramon Espelt. J. Roca és autor d'aquesta i d'altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l'autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que això implica. Alguns dels factors que incideixen en la qualitat del seu treball es vinculen a la complexitat de treballar grans blocs de pedra, el coneixement que es requereix per identificar la qualitat de la pedra (detectar i evitar falles i vetes en els blocs), o la complexitat artística d'endinsar-se en el treball directe de l'obra sense model. | 42.1376400,1.9333500 | 411853 | 4665609 | 1998 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72492-foto-08299-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72492-foto-08299-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Roca Serra | El monument compta amb una petita placa commemorativa: 'El grup cultural La Teia, en memòria de Ramon Espelt i Perarnau, per la seva dedicació i esforç en la continuïtat del grup. Vilada 1973-1978.' | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72493 | Canal de la central nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-central-nova | XX | Canal que capta l'aigua per a la central elèctrica de la Sala. Es diferencia de la central més antiga, pròxima al molí del Cavaller i que va quedar sota les aigües de la Baells. Es tracta d'una obra d'enginyeria particular. La resclosa és aproximadament a uns 400 metre de la masia de la Sala. El salt fa funcionar una petita turbina elèctrica de manera discontínua. L'aigua que es recull de la font de Martins es canalitza amb un petit canal que segueix les corbes de nivell fins a una gran bassa allargada. Dita bassa es va omplint progressivament, té la capacitat suficient per fer funcionar el salt. El canal té un recorregut de 0,5 km aproximadament per un terreny boscós i amable. Les parets són revestides amb morter. | 08299-117 | Sector Oest. Entre Martins i la masia de la Sala | 42.1316800,1.8979900 | 408922 | 4664984 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72493-foto-08299-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72493-foto-08299-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | En un punt intermedi es desvia part de l'aigua al torrent natural. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72494 | Marca del camí ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marca-del-cami-ral | XVII-XVIII | La marca, o fita, es troba ubicada en un aflorament de roca situat al costat del camí ral. Es tracta d'una fita picada a la roca, constituïda de tres ratlles gravades a la pedra. Les tres línies estan orientades d'est a oest, paral·leles al camí ral. La línia central d'uns 40 cm aproximadament de llargada i entre 3 i 5 cm de profunditat. Les dues ratlles laterals són d'uns 25 cm aproximadament i una profunditat similar. | 08299-118 | Camí ral de Vilada. Entre Bertrana i el molí del Cavaller. | Els termenats antics són sovint representats per marques o gravats fets a la roca. També podem trobar els termes o fites enteses com a senyals de pedra que originàriament tenien una forma lleugerament regular i allargada, que indicarien els límits d'una propietat, o la direcció del termenat (variable per la qual ens decantem referent a la present marca). | 42.1295400,1.9135400 | 410204 | 4664730 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72494-foto-08299-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72494-foto-08299-118-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A poca distancia una estaca vermella marca el mateix punt. Desconeixem exactament quines propietats o límits està dividint i la vigència. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72497 | Els Terrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-terrers | VVAA., Itineraris geològics del Bages, Berguedà, Anoia i Solsonès. Centre d'estudis Geològics Valentí Massachs. 1981. Jaciment de Vilada. Inventari Patrimoni arqueològic i paleontològic de la Generalitat de Catalunya. | Jaciment fossilífer de l'Eocè prepirinenc esdevingut clàssic. Els fòssils que conté permet considerar-lo del Biarritzià inferior o el Lutecià superior. El jaciment dels Terrers de Vilada es troba poc abans d'arribar a la població des de Berga, en forma d'una clapa grisa entre el boscam en un vessant que mira a la dreta de la carretera. Des de cal Tunic hi ha una pista que ens deixa pràcticament al jaciment, si bé l'accés a peu és un passeig curt i agradable. Al llarg de tot el recorregut des del viaducte de Vilada sobre l'embassament de la Baells resta a la nostra dreta el curs de la riera del Merdançol. La construcció de la nova carretera per esquivar les aigües de l'embassament de La Baells, va portat a excavar profundes trinxeres, que exhibeixen abundància de dipòsits de sedimentació de prou interès per a reconstruir les circumstàncies del dipòsit de tot el gran gruix de material marins i continentals correlatius a l'erosió dels relleus del Prepirineu. La presència és abundant de nummulits, assilina, bivalves, gasteròpodes, equínids, i crustacis junt amb el material denominat argilenc. | 08299-121 | Sector dels Clotassos. Davant de cal Jordi. | El context del jaciment ens situa en un règim marí, una mica apartat de la costa, un xic profund, on l'aigua era mansa, o sigui d'un medi d'escassa energia. La costa, al moment del dipòsit dels materials que constitueixen el jaciment, era a uns quants quilòmetres al Nord, com a conseqüència d'una transgressió marina. La varietat de fòssils és molt gran. Els típics de Vilada són: Eupagatus cossmanni (Lambert) (1), Pyrazus angulatus (Solander) (2), Shizaster spado (Lambert) (3), Colneptunus hungaricus (Lorenthey) (4), Meretrix cfr incrassata (Sowerby) (5), Eufistulana chiai (Vidal) (6), Cardita cfr. Dufrenoyi (D'Archiac) (7). | 42.1338700,1.9235900 | 411041 | 4665200 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72497-foto-08299-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72497-foto-08299-121-3.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Associació faunísitca: -Eupatagus cossmanni -Schizaster spado -Callinassa edwarsi -C. Fraasi -Ctenocheles burlesonensis -C. Cultellus -Eocalcinus eocenicus -Retropluma -cenica -Stendromia calasanctii -Micromaia margarita -Colneptunus hungaricus -Pericanthus dalloni -Pilumnoplax urpiana -Hepatiscus poverelli. | 123 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72498 | Jaciment de la Ribera de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-ribera-de-vilada | Jaciment de Vilada. Inventari Patrimoni arqueològic i paleontològic de la Generalitat de Catalunya. | Peix fòssil en el terme municipal de Castell de l'Areny. Presenta un bon estat de preservació. El punt de la troballa és d'edat Lutecià (Eocè mitjà, 40 a 48 MA), pertanyent la roca a la Formació Vallfogona, i tectònicament situat en el Mantell del Cadí. Aquesta formació és la mateixa del jaciment de Borredà, a on en els anys 80 paleontòlegs aficionats i estudiosos van recuperar una vintena de peixos fòssils al nord de Borredà, en la Formació Vallfogona. Dos d'aquests peixos estan exposats en l'Espai d'Interpretació de la Natura del Museu de Berga, estan la resta dipositats en el Museu Geològic del Seminari de Barcelona, a on foren cedits pel seu estudi. La Formació Vallfogona és una unitat al·lòctona del mantell d'encavalcament del Cadí, situada en el flanc sud del sinclinal de Ripoll. Aquesta formació consisteix en una successió de nivells decimètrics de calcàries amb laminació mil·limètrica, margues i gresos, que s'interpreta com turbidites (sediments d'esllavissades) de vora de conca marina, tenint la formació un gruix de 850 m en aquesta zona (Carrillo, E., 2012). Gaudant, J. & Busquets, P. (1996) interpreten els nivells de turbidites com sedimentació marina de poca fondària (>;100 m) propera la costa, i destaquen l'absència de restes de vida bentònica, mentre que hi ha presència de microfauna de procedència continental, fulles d'arbre i s'ha trobat una formiga: la fossilització dels peixos ha succeït en un solc turbidític de fons anòxic sense registre bentònic, i la presència de restes microfòssils continentals haurien estat aportades per les esllavissades. Gaudant, J. & Busquets, P. (1996) van determinar dos holotipus en el jaciment de Borredà: - Spratelloides eocaenicus nov. Sp. (Ordre Clupeïformes, Família Dussumieriidae, Gènere Spratelloides Bleeker) holotipus 25684 MGSB. - Gobius? Praecursor nov. Sp. (Ordre Gobioidei, Família Gobidae, Gènere Gobius Linné) holotipus 25678 MGSB. També troben peixos de l'Ordre Percifomes i Subordre Percoidei, però no poden progressar més en la seva classificació taxonòmica. La troballes a Borredà de peixos gòbids constitueixen les més antigues de la família Gobiidae del registre paleontològic. | 08299-122 | Ribera de Vilada. Al límit del terme municipal amb cal Xiu | El context del jaciment ens situa en un règim marí, una mica apartat de la costa, un xic profund, on l'aigua era mansa, o sigui d'un medi d'escassa energia. La costa, al moment del dipòsit dels materials que constitueixen el jaciment, era a uns quants quilòmetres al Nord, com a conseqüència d'una transgressió marina. La varietat de fòssils és molt gran. El maig de 2016 es rep en el SAP comunicació i consulta per e-mail de la Oficina del Patrimoni Cultural, Àrea de Presidència, de la Diputació de Barcelona (OPC-DIBA), sobre la descoberta d'un peix fòssil. | 42.1519200,1.9456000 | 412885 | 4667182 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72498-foto-08299-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72498-foto-08299-122-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72499 | Alzina dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-enamorats | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | Alzina (Quercus ilex L.), que es troba en un dels punts més elevats de la carena que travessa pel mig del Bosc del metge Soler. Es troba en una zona de bosc mixt humit en el qual la carena orientada d'est a oest, separa clarament el bac de tramuntana amb un bosc més clarejat al solei. Es troba envoltada sobretot de pi roig, els quals han crescut amb rapidesa i tapen una mica la presència de la seva copa. La capçada és una mica esclarissada pel que és habitual en aquesta espècie. L'arbre està molt estilitzat, possiblement per la competència amb els pins de l'entorn. La seva escorça és fosca i clivellada. L'alzina es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig. Les glans maduren al començament de la tardor. Mesura 15 m d'alçada aproximada. 1,65 m de perímetre de volt de canó i 12m. de capçada. | 08299-123 | Parc dels Pins del Metge | A mitjans de segle XX es tractava d'una alzina força ufanosa que destacava per trobar-se enmig d'una zona de feixes conreades que li donaven un caràcter solemne encara que les dimensions eren menors, pel fet de tractar-se isolada. L'arbre va agafar popularitat entre els veïns i veïnes del poble per la seva posició privilegiada paisatgísticament sobre la vall de la Baells. Era un lloc de passeig per moltes parelles del poble i per aquest motiu rep el nom de l'Alzina dels enamorats. Val a dir, que malgrat trobar-se enmig del bosquet que feu arranjar el Metge Soler per adaptar-lo a zona de passeig pels malalts residents al seu sanatori, aquesta alzina no fou plantada. | 42.1330600,1.9228600 | 410979 | 4665111 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72499-foto-08299-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72499-foto-08299-123-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada pot tenir efectes a l'arbre. Seria interessant fer un seguiment del bon estat de l'espècimen. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72503 | Cal Pubill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pubill-1 | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | XIX | Cal Pubill és un edifici residencial de planta quadrangular. La façana principal està orientada a migdia just al peu del c/ Teodor Miralles (tram urbà de la C-26. Antigament carretera de Berga a Montesquiu). La teulada està dividida a quatre vessants iguals. Compta de planta baixa, dos pisos i golfes. L'edifici correspon a una casa senyorial d'inicis del s. XX. Un dels elements característics de l'edifici són els arcs de les golfes, tal com les eixides d'una masia. A la planta baixa de la façana principal hi trobem tres grans portalades. Les portes dels extrems donen accés a dos locals comercials, i la central és l'escala principal de l'edifici. Els establiments comercials havien estat botigues de queviures i una merceria. Actualment hi ha una farmàcia i l'altre està buit. L'edifici és molt equilibrat arquitectònicament, i les façanes sud i oest són les de major interès. Especialment la façana principal de migdia. Les tres plantes estan distribuïdes en funció de la seva importància. La planta principal (1r) disposa d'un balcó continu que cobreix les tres sortides. La barana del balcó és de ferro forjat decorat amb motius florals. El pis (2n) disposa de tres balcons individuals amb barana de ferro forjat. I l'eixida són tres grans arcades amb barana de ferro forjat simple amb barrots quadrats. A la façana oest, la distribució és diferent. D'entrada no hi ha cap balcó amb sortida, sinó que trobem balcons d'ampit. A la planta baixa, el local de la farmàcia, s'obren 4 finestres iguals amb reixa metàl·lica. A la planta principal i pis trobem una distribució igual de dues finestres centrals i dos balcons d'ampit als laterals. I a les golfes, altre cop, 3 grans arcades iguals que a migdia. La façana de tramuntana està pensada com a façana de serveis. Concentra tots els baixants de la casa i disposa d'uns adossats que podrien ser de construcció posterior. L'element més destacat és el pati de la planta baixa, que resta encaixat entre el talús de la muntanya i la mateixa casa a nivell del 1r pis. A l'interior del pati hi ha un petit cobert. La façana de llevant no disposa de cap obertura perquè, possiblement, es preveia l'adossat de l'edifici veí. Tota la façana està arrebossada i pintada amb una combinació d'ocres molt desgastats. Disposa ornamentalment d'unes cornises separadores de pisos, i un realçat al voltant dels marcs de finestres, balcons i cantonades. El punt més decorat és al voltant de les arcades de l'eixida on els realçats es complementen amb unes mènsules que aguanten el voladís de la coberta. També és interessant el manteniment de les tradicionals persianes de fusta enrotllables de color verd. Un darrer element de qualitat de l'edifici són les portes dels establiments comercials. La qualitat de la fusta i el treball de les seves decoracions és notable. Sobre les portes es poden llegir les lletres inicials de la família i la data 1896. | 08299-127 | C/ Teodor Miralles 19 | La casa fou construïda l'any 1891. La casa va ser construïda per un militar carlí a finals del s. XIX, Salvador Dachs, el qual estava casat amb Carolina Mas Sastre. Un dels primers edificis a aixecar-se després de l'embranzida local que va significar la construcció de la carretera de Berga a Montesquiu. Sembla que abans de la guerra la casa gaudia d'un mobiliari interessant (quadres, armes d'època, mobles) que foren saquejats durant la Guerra Civil. Una de les particularitats històriques de la casa és que durant la Guerra Civil, l'Ajuntament republicà va col·lectivitzar l'edifici i s'hi va instal·lar. La família es va traslladar al local situat darrere el pati. Acabada la guerra la família va retornar a la casa. Els establiments comercials, a mitjans de s. XX, havien estat una barberia (de Ton Cutal) per una banda. Per l'altra, durant més de 40 anys, va ser la botiga familiar que va tancar a mitjans dels 90 del s. XX. | 42.1370700,1.9303300 | 411602 | 4665549 | 1891 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72503-foto-08299-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72503-foto-08299-127-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Dues de les arcades de l'eixida de la façana de ponent han estat tapiades posteriorment, deslluint part de l'estètica distribució equilibrada de la façana. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72505 | Trespins de can Llebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trespins-de-can-llebre | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | El Trespins de can Llebre és un exemplar de l'espècie 'Pinus sylvestris o Pinus nigra', les mesures del qual són entre 18 i 20 m d'alçada, i 4 de perímetre a la soca. El volt de canó de les branques (1,76 / 1,68 / 1,85) i un diàmetre de capçada de uns 14 metres de mitjana. El pi està situat als plans del voltant de la casa de can Llebre, enmig de la zona boscosa per bé que abans era tot superfície de camps de la casa. Actualment es troba a l'extrem nord d'uns planells, just al peu de la pista de can Llebre a Roset. Segons l'Enciclopèdia Catalana el pi roig (dit també alaga o melis, o rojal, o rojalet o sebó) (P. sylvestris), pot arribar fins a 40 m d'altura, té l'escorça rogenca, les fulles aparellades, de 3 a 7 cm de llarg, glauques i torçades, i les pinyes de 3 a 6 cm de llargària. | 08299-129 | Sector nord. Can Llebre | 42.1530300,1.9251300 | 411195 | 4667326 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72505-foto-08299-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72505-foto-08299-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada pot tenir efectes a l'arbre. Seria interessant fer un seguiment del bon estat de l'espècimen. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml