Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72386 | Molí de Baix (o de Boixader) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-o-de-boixader | AADD (1994: 186). SOCA (en curs: s. p). | XIII-XVIII | Es tracta d'un tradicional casal moliner de planta rectangular, encara que modernament s'hi afegí un altre cos. Aquest afegit sembla ser fet amb motiu d'un engrandiment de l'obrador. El cos principal també sembla ser una ampliació del primitiu molí medieval. Es tracta d'un edifici de dues plantes, amb una estructura clàssica i una coberta a doble vessant. No presenta elements massa interessants, tret d'una doble balconada, entre el primer i el segon pis, separats per una gran biga de fusta, i les arcades acabades en volta a la planta baixa. Conserva encara baranes de fusta. No es conserva, però, la bassa i la resclosa del molí. Aquestes es trobaven darrere del molí i varen ser cobertes amb terra a finals del segle XX. Ara s'ha convertit en una feixa cultivada. A l'interior, però, resten encara alguns aparells del molí. Algunes riuades sofertes recentment van desviar una mica el curs normal de la ribera i l'aigua es filtrava a l'interior de l'edifici. Això va obligar a aixecar un mur de formigó per tal de contenir futures pujades d'aigua, però el fet és que desvirtua bastant l'edifici. | 08299-10 | Sector sud-est | El molí el trobem esmentat per primera vegada el 1295, cosa que fa suposar una existència més antiga. El trobem mencionat, juntament amb el rec o canal, quan Pere Baró el va vendre a Bernat Ferrer, amb dues peces de terra més. Des del segle XIV les referències al molí cada vegada són més habituals, sobretot en capbreus del monestir de Sant Pere de la Portella, que en ostentava el domini directe. El 1358 l'abat Berenguer de la Portella demanava a Beatriu Ferrer i al seu marit Berenguer 40 sous barcelonesos per tal de poder-se redimir de la remença. El 1364 demanava ja 50 sous als fills dels anteriors possessors. Des d'aleshores els Ferrer apareixen ininterrompudament a la documentació com a tinents del molí, però les referències directes al molí són poques. Els Ferrer es van mantenir al mas fins a finals del segle XVII, quan el molí va ser venut als Boixader de la Nou. Des de llavors va començar a ser denominat com a molí de Boixader, encara que en algunes ocasions hom s'hi referia com a molí de Baix o Molinot. El 1766 es trobava en mans de Francesc Boixader i segons la documentació cadastral feia una contribució de 300 rals, molt més que la resta de molins de la parròquia. Això fa pensar que era el que treballava més i el que tenia més bona infraestructura. S'hi va moldre fins ben entrat el segle XX. Després d'aturar la seva activitat, tornà a moldre alguns anys després de la guerra civil de 1936-1939. Actualment hi ha l'obrador i forn de pa ecològic de Cal Pitus. | 42.1328400,1.9359800 | 412063 | 4665073 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72386-foto-08299-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72386-foto-08299-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72386-foto-08299-10-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72405 | La Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coromina-2 | SOCA (en curs: s. p). | XVI-XX | És una masia tradicional de la zona. La planta és rectangular, molt regular. Consta d'uns baixos i de dues plantes superiors. Els baixos havien estat tradicionalment utilitzats com a estables, però ara ja no s'utilitzen per a aquesta activitat. La primera planta feia i fa la funció d'habitatge i les golfes s'han fet servir sempre com a graner i eixida. La teulada és a dues aigües, encarada de nord a sud. La façana principal és la de la part de migdia. En aquesta façana hi podem observar unes tres obertures per planta. Els elements més importants són: l'única porta d'entrada, rematada amb una gran llinda de pedra, i la balconada central de la segona planta, acabada amb un arc de mitja volta adovellat, que sembla força modern. La resta de façanes no presenten massa interès. La masia ha estat dedicada fonamentalment a les activitats agropecuàries que li són pròpies. Amb el pas del temps s'han construït moderns edificis de maons a redós de la casa, ja sigui de forma totalment adossada, com aixecats a uns metres, que cada vegada més han anat amagant la fesomia típica de la casa. | 08299-29 | Sector nord-oest | Les activitats humanes de ben segur s'han portat a terme a la Coromina des de temps molt reculats. El topònim 'coromina' pot referir-se als habituals condominis d'època medieval, però també a camps de secà i a quintanes. Tot i això, la primera menció explícita de l'indret no l'hem trobat fins al segle XVI, concretament el 1546, quan Joan Viladomat va arrendar unes terres a Janot de Roset. Les terres arrendades anaven 'fins al molí qui va a la Coromina, no passant, emperò, del dit torrent envers la Coromina'. Durant la resta del segle XVI i al llarg del segle XVII el silenci de les fonts respecte del lloc és total. A mitjan segle XVIII, a la recanació cadastral de 1766, ja hi ha una clara referència de la Coromina com a mas. L'esment, però, és en una de les afrontacions del mas Viladomat i res més es diu de la Coromina. Durant el segle XIX i primers anys del segle XX el mas la Coromina va ser objecte de múltiples transaccions i passà amb molta rapidesa d'uns propietaris a uns altres (Soler, Miralles, Comellas...). Els Comellas van ampliar el nombre de terres en direcció nord, fins a arribar al castell de Roset, del qual també són propietaris. Actualment la Coromina és de la família Comellas, la qual hi porta a terme activitats agràries, ramaderes i silvícoles. | 42.1366200,1.9194700 | 410704 | 4665510 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72405-foto-08299-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72405-foto-08299-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72405-foto-08299-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72410 | Serra del Catllaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-del-catllaras-1 | <p>VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. GENERALITAT (1996: 151).</p> | L'estat de conservació és bo, però caldria controlar i delimitar el transit rodat, sobretot a les motocicletes, que causen importants erosions en els camins tradicionals. També seria convenient planificar i ordenar al màxim l'activitat silvícola, per tal que sigui compatible amb la seva conservació. | <p>Es tracta d'un singular massís pre-pirinenc, situat a cavall entre el mantell del Pedraforca i el mantell de Vallfogona, a l'Alt Berguedà, i al sud de la Serra del Cadí-Moixeró. És un espai representatiu, geològicament, dels relleus calcaris mesozoics i eocens del Pre-pirineu oriental, si bé en algunes parts, són més abundants els sediments eocens i paleocens (gresos i conglomerats). Els vessants meridionals són força abruptes, mentre que els septentrionals són més suaus. La seva considerable amplitud altitudinal, en un espai relativament petit, permet enriquir la seva diversitat. L'espai és interessant en la seva estructura geomorfològica i per la presència d'alguns elements d'interès biològic. Els vessants de la serra i les seves valls internes presenten l'acció típica dels paisatges del Pre-pirineu: alzinar fragmentat, rouredes i pinedes. A les obagues també hi trobem fagedes amb sotabosc de boix, aquestes poc freqüents a l'Alt Berguedà. Tot i no ser un espai amb grans alçades, també compta amb prats i rasos culminals de caràcter subalpí. Hi destaca sobretot la presència de la flor de neu (Leontopodium alpinum), una espècie rara al país i protegida per la legislació a Catalunya. També hi són molt representades les comunitats rupícoles de mitja muntanya calcària, que són un conjunt d'espècies relictuals. La fauna de la Serra del Catllaràs constitueix una comunitat de transició entre els sistemes pirinencs i els més mediterranis, situats més al sud. Hom hi troba espècies ja al límit de les seves possibilitats, com el gall fer i la marta, tot i que conserva moltes espècies de gran interès com el cérvol. La Serra del Catllaràs ocupa un total de 5605 hectàrees, entre el Berguedà i el Ripollès, només 217 hectàrees afecten el terme de Vilada, concretament a la zona de Sobrepuny, Picamill i de la Creu de Roset.</p> | 08299-34 | Sector nord-oest | <p>La Serra del Catllaràs ha estat sempre un espai completament lligat a l'activitat humana de la zona. La documentació dels segles X i XI ja ho deixa ben palès: camins, estrades, artigues, masos... En aquesta època el territori ja estava completament delimitat i qualsevol accident geogràfic quedava consignat a la documentació amb un topònim o l'altre. En aquest espai s'hi poden documentar molts llocs habitats. Durant la resta de l'època medieval i fins a l'actualitat l'activitat antròpica a la zona ha anat en augment i s'ha diversificat. A començaments del segle XX s'hi van portar a terme activitats mineres. Darrerament també és un lloc de lleure: escalades, rutes a peu, investigació... Però bàsicament manté el seu caràcter d'explotació forestal. El caràcter eminentment silvícola de l'espai fa que d'acord amb l'article 10 de la Llei 6/1988 forestal, dins del seu àmbit hi hagin de tenir prioritat la redacció de plans de producció forestal. Darrerament s'ha inclòs dins del Pla Especial d'Interès Natural. Des de 1985 també s'intenta promoure la inclusió de boscos mixtos amb la reintroducció de l'avet i per la protecció de moltes espècies florals (arts. 9 i 10, Llei 12/1985, d'espais naturals).</p> | 42.1372200,1.9311000 | 411666 | 4665565 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72410-foto-08299-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72410-foto-08299-34-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-23 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72426 | Pasqua a Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pasqua-a-vilada | El Berguedà-Sardanes. La Principal de la Bisbal i Polifònica de Puig-reig. Audiovisuals de Sarrià. Barcelona 1988. | XX | Es tracta d'una sardana de Caramelles dedicada al poble de Vilada. | 08299-50 | La sardana fou composada l'any 1969 pel mestre Josep Font i Parera, el qual, anys enrera, havia dirigit les Caramelles a Vilada. La peça musical fou un obsequi d'aquest compositor i la lletra li va posar Rossend Espelt, veí de Vilada aficionat a la poesia. Val a dir que, amb el pas dels anys, la sardana s'ha popularitzat tant en la seva versió cantada com en la seva versió instrumental. L'any 1988 fou enregistrada per la Coral Polifònica de Puig-reig i per la Cobla La Principal de La Bisbal. | 42.1374500,1.9312800 | 411681 | 4665590 | 1969 | 08299 | Vilada | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72426-foto-08299-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72426-foto-08299-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Josep Font (música) i Rossend Espelt (lletra) | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72429 | Cal Climent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-climent | XX | És un edifici modern eminentment residencial. En general presenta una planta rectangular, alterada en algunes parts per elements que en sobresurten com la terrassa. L'edifici consta d'uns baixos i de dues plantes superiors. Els baixos han estat sempre utilitzats com a garatge de carruatges i, posteriorment, d'altres vehicles. Les dues plantes superiors sempre han estat destinades a habitatge. L'edifici és de pedra en la seva totalitat, per bé que algunes parts de les façanes són arrebossades. Presenta força elements decoratius, la major part coetanis a la construcció de la casa, com ho són les finestres. Hi té un protagonisme especial la terrassa de la façana de migdia, que s'aixeca damunt d'unes robustes arcades de pedra. És també interessant el jardí que envolta la casa, adaptat completament a l'esbarjo, i el portal empedrat i l'escalinata que hi donen accés des de la carretera. Per la banda nord de la casa també pot observar-se una curiosa construcció, semblant a un gabial zoològic, que en altres èpoques havia servit per tancar-hi els gossos de caça de la família. A una desena de metres de la casa, se n'hi aixeca una altra i una sèrie de coberts i estables. Aquesta segona casa havia estat la residència dels mossos i masovers de la propietat i, actualment, continua habitada durant tot l'any. En general, la casa destaca pel seu caràcter senyorívol. | 08299-53 | Nucli urbà, carrer Teodor Miralles, 11 | La casa la va fer aixecar l'empresari Climent Simón Aguilar, que es dedicava bàsicament a l'explotació forestal. Tanmateix, va ser dissenyada per Teodor Miralles, que també treballava com a projectista. Miralles va aplicar en aquesta i altres edificacions l'experiència adquirida en la construcció industrial, però per projectar cal Climent s'inspirà en les cases residencials de la Provença, al Sud de França. Climent Simón, a part de dedicar-se a la tala i contractació forestal, posseïa altres negocis, com una fonda situada al mig del poble. La casa aixecada al costat de cal Climent serví com a habitatge dels mossos i treballadors de l'empresa i els estables contigus a la casa, per guardar-hi les bèsties de bast utilitzades pel ròssec al bosc. La casa i els seus entorns van ser un indret de molta activitat, sobretot degut a les empreses endegades per Simón. Des d'aquest lloc la fusta era portada a la Baells, on es carregava al carrilet en direcció a Barcelona. Hom recorda també la celebració de multitudinàries festes en aquesta casa, especialment per Sant Antoni. En aquesta diada es convidaven tots els treballadors de la finca i altres persones a un ofici religiós i als àpats posteriors. La casa ressenyada en aquesta fitxa era la residència habitual de la família, però després de la mort de Simón, la resta de familiars s'instal·laren bàsicament a Barcelona i cal Climent esdevingué la seva segona residència. | 42.1357900,1.9295400 | 411535 | 4665407 | 1933 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72429-foto-08299-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72429-foto-08299-53-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Teodor Miralles i Soler (projectista) | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72438 | Llinda del molí de Ballestar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-del-moli-de-ballestar | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002 | XVIII | Llinda de fusta de pi, de secció rectangular, en la que hi ha gravada a la part central la data 1775 amb una creu enmig de la data sobre la M de Maria. Es tracta de la llinda de la porta d'accés a l'interior de l'edifici, situada a la planta baixa de la façana sud del Molí. La llinda està completament pintada. | 08299-62 | Molí de Ballestar | El Molí de Ballestar és possiblement un dels més nous del municipi. De ben segur és fruït del creixement i dels canvis que comportà la millora agrària de la segona meitat del segle XVIII (Destaca la llinda de fusta de la porta d'entrada on hi ha incís la data 1775). De fet, el molí no apareix en la recanació cadastral ni als llevadors del cadastre del segle XVIII, però ja surt esmentat en un d'aquests llevadors de l'any 1801. En aquesta data hi trobem residint a Joan Costa, que en devia ser el moliner, però segurament no n'era el propietari. La naturalesa dels llevadors fa que solament s'hi anoti el nom del molí i el que havia de pagar, però enlloc consta quins eren els seus propietaris originaris. Durant la segona meitat del segle XIX devia ser quan el molí es modificà més fuins arribar a adquirir la fesomia actual. L'activitat molinera hi perdurà fins ben entrat el segle XX. Una vegada s'hi deixà de moldre, únicament es conreaven les terres contigües. Actualment ha estat adaptat com a segona residència. | 42.1529000,1.9467400 | 412980 | 4667290 | 1775 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72438-foto-08299-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72438-foto-08299-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72438-foto-08299-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72442 | Horta de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-de-fontanelles | XVIII-XX | Actualment està en desús i completament coberta de vegetació. | Horta rectangular tancada per un mur perimetral fet de pedra sense desbastar. Està situada paral·lela al torrent de la Coma de can Llebre (a la seva part inferior). Orientada al sud, està parcialment excavada al vessant i protegida per un mur/contrafort de pedra. A ponent, s'eleva per sobre el torrent amb un magnífic mur fet amb blocs de pedra de grans dimensions. Entenem que el motiu d'un aparell tan sòlid és protegir l'emplaçament de possibles crescudes del torrent. A la part sud es pot veure un angle recte de tancament del mur de més de 2 metres d'alçada, mentre que al sector nord l'horta tanca amb punt rodó per neutralitzar millor la força de l'aigua. | 08299-66 | Sector nord. Al costat de la font de Fonanelles | 42.1487700,1.9283500 | 411455 | 4666850 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72442-foto-08299-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72442-foto-08299-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72442-foto-08299-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72449 | Quadres del Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadres-del-nicolau | XX | No conserva la coberta, i les estructures interiors estan enrunades. Conserva part dels murs. | Les restes de les quadres estan situades entre la Collada de Pasquals i el pas de les Collades de Picamill que comunica la Nou de Berguedà amb el nucli de Sant Romà de la Clusa (Castell de l'Areny) i que coincideix pràcticament amb el camí ramader de la Baells al Catllaràs amb el codi ICR23. L'edifici es troba emplaçada a mig vessant, al peu del camí que s'enfilava de Picamill a Les Collades i que recentment ha estat destruït en obrir-se una pista forestal pràcticament per sobre del mateix recorregut. L'edifici està ensorrat i les restes conservades estan molt cobertes de terra i vegetació. Es pot identificar una gran estructura rectangular amb una petita habitació annexa a la façana nord. Està parcialment excavada al vessant, orientada al sud, on hi havia la porta d'entrada i de la qual encara es veuen els brancals inferiors. No s'observa cap finestra doncs el mur està perdut gairebé a una alçada d'1,5 metres. Només a la façana oest, s'identifica una petita finestreta oberta enmig del mateix mur. El mur està fet amb grans blocs granítics sense desbastar. No s'evidencien restes de la coberta, i per les característiques de l'obra i l'ús, fa pensar que la coberta hauria pogut ser elaborada amb material vegetal de fusta i brancada, elaborant-se només un sòcol sòlid de pedra. | 08299-73 | Sector Nord. Camí de les collades de Picamill. | Les quadres del Nicolau van ser construïdes durant el primer terç del segle XX. La seva funció va ser servir de quadres per tots els animals de ròssec utilitzats per explotar la fusta dels boscos entorn de les collades de Picamill. Reben el nom de Nicolau, perquè sembla que fou l'amo de la brigada que va estar explotant aquest bosc i les feu construir. Hom també creu que el Nicolau, podria fer referència a Tomàs Nicolau i Prieto, propietari de la serradora de Berga a principis de segle XX. Tomàs Nicolau fou el responsable de la construcció de la Via del Nicolau construïda a principis del segle XX (1914-1916) per tal de transportar fusta des de Gisclareny fins a Guardiola de Berguedà i d'on va tenir la concessió fins a mitjans dels anys 30. | 42.1645900,1.9143700 | 410322 | 4668621 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72449-foto-08299-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72449-foto-08299-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72449-foto-08299-73-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72455 | Horta de Casa Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-de-casa-sant-pere | XVIII-XX | Actualment està en desús. | es tracta d'una horta rectangular tancada per un mur perimetral fet de pedra sense desbastar i capçat per una última filada de grans lloses planes que ocupen tota l'amplada del mur. El costat nord és un mur de pedra de contenció de la feixa superior. La peça de terra està situada davant el mas en una de les feixes del terreny seguint l'orientació d'est, on trobem la porta d'entrada, a oest. Al costat de la porta d'accés hi trobem el pou. El pou, utilitzat per regar la parcel·la, té una profunditat màxima d'uns 10 metres. De base circular, disposa d'un brocal i folre interior de pedra. El brocal té una obertura protegida amb una finestra de fusta. No conserva la politja interior, però manté una lleixa de pedra. La coberta, contemporània, és a vessant simple i molt alterada, ja que està feta de fusta i teula, però amb una planxa metàl·lica ubicada sota llates i teules. | 08299-79 | Sector Gardilans. Al costat de Casa Sant Pere | És l'horta de la casa. Possiblement d'època moderna és difícil precisar un període concret. Per característiques i proximitat l'horta està directament lligada a la vida del mas. | 42.1393300,1.9560500 | 413731 | 4665773 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72455-foto-08299-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72455-foto-08299-79-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72459 | Teuleria de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-pradell | XIX-XX | Actualment està completament cobert per la vegetació. Malgrat tot, els forns es poden veure bé. | Restes d'un forn d'obra utilitzat per a la cocció de materials de construcció, situat al marge dret entre la pista que va a la casa de Pradell i els camps de la zona sud de la casa. Es tracta d'una excavació vertical, de forma rectangular, en el marge del terreny natural. Es conserven els murs de les dues cambres de cocció i les boques d'entrada per on s'introduïa la llenya. El seu interior és construït amb maons d'argila, així com les voltes de la graella. L'exterior està revestit amb pedra. Els arcs d'accés a la cambra són de maons. A 20 metres dels forns s'observen restes d'una petita edificació que servia de nau de treball de la teuleria. Al costat hi ha un petit dipòsit d'aigua (malmès per unes obres a la carretera), munts de terra argilosa vermella entre la vegetació i restes de materials tipus teula i maons. | 08299-83 | Casa de Pradell | Els forns d'obra permetien la fabricació de materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració, que era manual, consistia a disposar d'argiles i un torrent proper. Un cop garbellada la terra i neta d'impureses, es mullava per obtenir fang a partir del qual es desenvolupava el material volgut i es posava a coure. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn. La teuleria del Pradell va iniciar la seva activitat a mitjans del s. XIX segons sembla de la tradició oral de la família, i va estar activa gairebé fins a mitjans del segle XX venent producte entre Vilada i Borredà sobretot. Aquesta activitat és un molt bon exemple de la capacitat de diversificació que tenien els masos per tal d'ampliar la rendibilitat de les seves terres explotant els seus propis recursos a l'entorn rural. | 42.1340400,1.9633400 | 414326 | 4665179 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72459-foto-08299-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72459-foto-08299-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72459-foto-08299-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72462 | Masoveria de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-pradell | XVIII-XX | La façana de la masoveria també ha estat restaurada amb el conjunt de la masia. | Es tracta d'una casa situada a tocar de la masia de Pradell. La casa pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules a dos vessants i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers el sud. L'aparell és de pedra irregular a diferència de les grans pedres cantoneres les quals han estat escairades. Pel que fa a les obertures, aquestes són força senzilles rectangulars i emmarcades de maons. No presenten elements decoratius o estructurals remarcables; a la façana principal estan distribuïdes en tres obertures per planta. A la planta baixa hi ha el portal d'accés a l'interior de l'habitatge, el qual està situat al centre i flanquejat per un finestró i una segona porta que obriria a un estable. La façana de llevant només té un petit finestró, a la planta baixa, i es caracteritza per tenir una pallissa adossada de dos pisos. La pallissa està distribuïda amb 4 calaixos i coberta a vessant simple orientat a l'est. La façana nord, que per desnivell només disposa de planta i pis, ha estat parcialment transformada contemporàniament i s'observa canvis en l'obertura de la porta i les finestres. | 08299-86 | Sector de Gardilans. Casa de Pradell | La masia de Pradell disposava d'una petita caseta de planta baixa i estables. Segons explica la família Soler, la masoveria es va ampliar a principis de segle XX mitjançant el desmunt de tres cases que disposava a la seva finca: la casa de l'Envista situada al capdamunt del Cap de la Solana, i les cases de Boix i Masgraner a 1 quilòmetre al nord de Pradell aproximadament. Les cases de Boix i Masgraner foren desmuntades fins als seus fonaments, possiblement per la seva proximitat, a diferència de l'Envista la qual quedava més lluny i d'accés molt més costós (encara és visible). Per característiques de l'obra, quantitat de pedra i les dates indicades, l'ampliació de la masoveria podria coincidir amb la construcció de la gran nau nova datada a la primera dècada del s. XX i l'ampliació de la pallissa també de 1903, sent un moment de bonança econòmica de la casa. | 42.1363100,1.9605900 | 414102 | 4665434 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72462-foto-08299-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72462-foto-08299-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72462-foto-08299-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72464 | La Serra Jussana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-jussana | <p>SÁINZ DE LA MAZA. Notícies documentals sobre l'abadia de Sant Pere de la Portella, Urgellia, vol. XIII, pàgs. 400- 401. 1996 SANTAMARIA I ROVIRA, Joan: Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abadiat i baronia, Solsona. 1935 VV.AA. PRUDENCI BERTRANA, PINTOR. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 Montañà D., i Rafart J., PARADISOS RURALS: EL BERGUEDÀ EN LA VIDA I L'OBRA DE PRUDENCI BERTRANA I AURORA BERTRANA. Valls : Cossetània ; Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2017</p> | XVIII-XX | L'edifici està completament reformat des de l'any 2013. | <p>Es tracta actualment d'una pallissa situada al costat de la casa de la Serra. Ambdues cases estan separades per l'era enrajolada. L'edifici pròpiament dit és de planta rectangular i actualment s'organitza amb dos nivells. El pis superior és a nivell del pla de l'era i l'inferior és parcialment excavat al terreny al qual s'hi accedeix per la seva façana oest. La coberta de teules a dos vessants i carener orientat transversalment respecte a la façana principal està orientada vers l'oest està suportada per bigues de fusta només desbastades i llates. Els murs estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Les façanes est i oest són completament obertes corresponents a la seva funció tradicional de pallissa, la qual estava dividida i reforçada per una sèrie de 3 pilars de pedra al centre. Actualment està completament reformada pel nou ús de turisme rural. Abans de la reforma consta que a la part baixa s'utilitzava d'estables i el pis de pallissa. A les dues cantoneres de la façana de llevant és on podem trobar els segments de mur més antic i que podria correspondre a la casa documentada de la Serra Jussana. La plomada del mur està parcialment desplaçat de la resta de l'edifici i s'observa com es va fer una reconstrucció del mur. Aquest fet passa també a la cantonada nord-est. La particularitat de la cantonada sud-est és que hi trobem una finestra feta amb llinda de pedra i brancals a la qual per la part interior s'incorpora un festejador i el qual no tindria sentit en una construcció destinada a pallissa. El nivell inferior també disposa d'un segon finestró per donar llum als estables. Pel que fa a la façana nord, s'observa alguna obertura tapiada a posteriori, però sense obertures. Adossat a aquesta façana hi ha evidències d'una ampliació de la qual només queda una base enrajolada. Un segon element que podria correspondre a l'edifici original és una escala de pedra per accedir dels antics estables al pis i que amb la reforma de l'edifici ha quedat tancada i només visible des del pis inferior.</p> | 08299-88 | Sector est. Casa la Serra | <p>La Serra és un dels masos que trobem documentats des de més antic a Vilada. La seva primera menció és de l'any 1078, quan Arnau Guillem i la seva esposa Guilla van donar un alou al monestir de la Portella. Durant els segles XII i XIII, seguint el procés habitual de desdoblament dels masos, s'arribarà a consolidar l'existència d'una Serra Jussana i d'una Serra Sobirana. Ara per ara és difícil saber a quin correspon la casa actual, però possiblement es tracta de la Serra Sobirana. Una i altra apareixen documentades en diverses ocasions a partir del primer terç del segle XIV, especialment en confirmacions de dominis del monestir de la Portella i en l'actualització dels seus censos. El 1387 Joan I encomanà al jurisperit de Cervera Mateu Bonjoc la solució d'una qüestió entaulada entre l'abat de la Portella i els germans Pere i Vicenç de la Serra Sobirana, homes de remença de l'abat, a causa d'uns béns que aquests confiscaren i els diners que obligaren en diverses vendes. A partir de finals del segle XV, ja deixa de fer-se esment dels dos masos i la documentació només consigna el topònim la Serra. El 1518 després d'unes violentes disputes i bandositats entre Rafael Prat de Ripoll, que en tenia el domini útil, i els Eres de Gardilans, passà a mans d'Antoni Eres de Gardilans. S'hagué de dictar una sentència arbitral després de la qual es va obligar els Prat de Ripoll a vendre'n el domini útil. A partir d'aleshores deixà de ser un mas autònom i es convertí en una masoveria més de les Eres de Gardilans. Aquesta situació s'ha mantingut així fins que fou venuda a les Eres de Vilada a mitjans dels anys 1990 i reformada en casa de turisme rural l'any 2013. Prudenci Bertrana va dibuixar la Serra l'any 1937 durant la seva estada a la casa de les Eres de Gardilans en plena Guerra Civil Espanyola. El dibuix actualment es troba al fons de Prudenci Bertrana dipositat a la Universitat de Girona.</p> | 42.1329100,1.9381600 | 412244 | 4665079 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72464-foto-08299-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72464-foto-08299-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72464-foto-08299-88-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 72471 | Font del Parc dels Gronxadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-parc-dels-gronxadors | XX | Font ornamental construïda enmig del Parc dels Gronxadors per Rossendo Colell a finals dels anys 1970. Es tracta d'una font conformada per una estructura de base quadrada bastida en pedra tosca que s'enlaira gairebé 3 metres. Les quatre cares de la font són iguals i només es diferencien les de nord i sud perquè disposen d'una pica a la base, que és de pedra tosca picada. Només raja l'aixeta de la cara nord perquè a la sud hi ha un tap. L'estructura està coberta parcialment per una heura. | 08299-95 | Parc dels Gronxadors | 42.1363500,1.9299800 | 411572 | 4665469 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72471-foto-08299-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72471-foto-08299-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Rossendo Culell | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72490 | Estructures medievals de La Masó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructures-medievals-de-la-maso | Enrunat | Conjunt d'estructures arquitectòniques ubicades al capdamunt del primer pujador des de la pista que surt dels plans de la Masó direcció al castell de Roset. Situat en uns replans enmig del bosc, apareixen distribuïdes diferents estructures més o menys rectangulars que hom pensa que podrien correspondre a un petit nucli de població situat i vinculat al castell de Roset. Aquestes estructures 'habitacionals' són similars a les que es podrien observar al voltant de Martins o, amb alguns paral·lelismes, als masos de Vilosiu de Cercs. Dites estructures estarien orientades a migdia. És observable encara les bases d'alguns murs d'aproximadament entre 50 i 60 cm d'amplada i amb una alçada de 3 i 4 filades, deixant un espai similar a passadissos entre les diferents estructures. | 08299-114 | Pista del Castell de Roset | Per l'emplaçament a tocar del Castell de Roset, fa pensar en un possible origen medieval de l'emplaçament. No obstant això, és impossible precisar una cronologia original. Testimonis orals citen que a mitjans del s. XX amb el moviment d'algunes feixes del sector van aparèixer alguns ossos que es vinculen a la possible església de Santa Maria de Roset. En documentació medieval es parla de Santa Maria de Roset, la qual no està ubicada amb exactitud, i també se la situa a la zona. Actualment, no en tenim evidències. | 42.1464700,1.9168300 | 410500 | 4666607 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72490-foto-08299-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72490-foto-08299-114-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72495 | Antiga fàbrica germans Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-germans-ferrer | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2017. No publicat. | XX | Malgrat que la fàbrica es troba en bon estat estructuralment, el desús, la manca de manteniment d'algunes parts de les instal·lacions i accions de vandalisme n'han començat a afectar i malmetre l'estructura. | Actualment al voltant del que es coneix popularment com la fàbrica de baix, l'antiga fàbrica dels Germans Ferrer, hi ha un conjunt arquitectònic format per la resclosa i el molí del camp del bosc, l'antiga casa del Camp del Bosc, i l'antiga fàbrica dels germans Ferrer i les ampliacions contemporànies. La nau antiga de la fàbrica té l'estructura característica de les instal·lacions fabrils més rudimentàries. És destacable les parets de pedra robustes amb grans finestrals vidrats per proporcionar molta llum a l'interior. La planta de la nau és rectangular i llarga, amb una teulada a doble vessant (est-oest). L'interès de l'indret, a part dels elements que el configuren, pren rellevància com a testimoni de les fàbriques tèxtils que s'establiren damunt d'antics molins, aprofitant-ne les instal·lacions, total o parcialment. Una de les parts més interessant de la fàbrica original que s'ha preservat amb el pas dels anys és a la zona de tallers, on encara es poden veure algunes de les instal·lacions originals. L'antic molí presenta una estructura molt esvelta i està pràcticament adossat a les naus de la fàbrica. Encara és visible les restes de l'antiga resclosa de fusta i les respectives canalitzacions. La roca mostra els forats on eren encastades les posts de la bassa i els canals. Sobre l'antiga resclosa del molí s'aixecà la moderna resclosa que utilitzava la fàbrica tèxtil d'Alditex, abans anomenada dels germans Ferrer. La moderna resclosa permet aconseguir un gran salt d'aigua, d'una vintena de metres, que proporcionava electricitat i força motriu a la fàbrica. La turbina actual s'instal·là a dins de l'obrador del casal moliner. | 08299-119 | Sector Ribera. Complex de l'antiga fàbrica dels Germans Ferrer | L'antic Molí del Camp del Bosc devia moldre fins a finals del segle XIX, quan s'instal·la, a tocar, la fàbrica dels germans Ferrer. Aleshores s'hi accionà també una turbina que produïa electricitat, no solament per la fàbrica sinó també pel poble. Inicialment la força de l'aigua hi feia funcionar telers i unes quatre o cinc màquines Jaquard. Aquesta indústria assolí un impuls decisiu entre els anys 1970 i 1980. Després la fàbrica continuà ampliant-se cap al sector de ponent, amb la construcció de grans naus. A inicis de la dècada de 1990, a causa de la crisi del tèxtil, va haver de tancar portes, però va reprendre la seva activitat tot i que d'una manera intermitent i amb pocs treballadors. El tancament definitiu es produí a mitjans dels anys 10 del segle XXI. En el treball de Botella MR ens descriu que els inicis fabrils de la família Ferrer els trobem amb Josep Ferrer (àlies Bep), que ja tenia una fàbrica manufacturera força arrencada (al costat de la Farinera). Va canviar els telers de mà per telers mecànics, considerant que tenia al darrera una gran descendència de fills barons que li assegurarien la continuïtat de l'empresa; (...) I així van anar les coses, es veu que quan hi havia molta aigua inclús podien donar/vendre llum al poble (gràcies al salt d'aigua), no endebades els Ferrer encara conservaven la fàbrica de dalt, la nau de l'antiga farinera. Per fer moure aquesta fàbrica, que no disposava de la força de l'aigua, van optar per comprar un motor de vaixell. Més tard els hereus de Josep Ferrer es van partir el negoci i les fàbriques es van convertit en la de dalt i la de baix, sent dues empreses independents. | 42.1289300,1.9298300 | 411550 | 4664645 | 08299 | Vilada | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72495-foto-08299-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72495-foto-08299-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72496 | Casa del Camp del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-camp-del-bosc | XVIII-XX | Estructuralment l'edifici està ben conservat però l'interior està obert i amb molt mal estat. | Al voltant del que es coneix popularment com la fàbrica de Baix, l'antiga fàbrica dels Germans Ferrer, hi ha un conjunt arquitectònic format per: la resclosa i el molí del Camp del Bosc, l'antiga casa del Camp del Bosc, i la fàbrica dels germans Ferrer. Abans de la construcció de la primera nau de la fàbrica hi havia, també al costat de l'antic molí del Camp del Bosc, la casa pròpiament dita del Camp del Bosc. L'edifici és de planta baixa, pis i golfes, malgrat que per la seva posició al terreny, la façana de tramuntana només sobresurt dos pisos. La teulada és a doble vessant, amb el carener orientat d'est a oest. La façana principal és la de migdia. Actualment, l'edifici està completament modificat després de transformar-se en habitatges per la fàbrica. La casa disposa d'una ampliació adossada a llevant. L'element més destacable és l'escala exterior feta amb volta catalana que dóna accés a les golfes, que foren transformades també en habitatge. | 08299-120 | Sector Ribera. Complex de l'antiga fàbrica germans Ferrer. | La casa del Camp del Bosc va tenir una vida paral·lela a la del molí i fàbrica. Possiblement d'origen modern, quan es privatitzaren els emprius, la casa s'integrà a l'explotació de la fàbrica a partir de la seva construcció. A mitjans de segle XX, es va transformar en habitatges al servei de la fàbrica. L'antic Molí del Camp del Bosc va moldre fins a finals del segle XIX, moment en què s'instal·là la fàbrica dels germans Ferrer, de la mateixa manera que la casa va mantenir la seva activitat agrícola fins a l'aparició de la fàbrica. La fàbrica tèxtil assolí un impuls decisiu entre els anys 1970 i 1980. | 42.1289300,1.9298300 | 411550 | 4664645 | 08299 | Vilada | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72496-foto-08299-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72496-foto-08299-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72496-foto-08299-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72498 | Jaciment de la Ribera de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-ribera-de-vilada | Jaciment de Vilada. Inventari Patrimoni arqueològic i paleontològic de la Generalitat de Catalunya. | Peix fòssil en el terme municipal de Castell de l'Areny. Presenta un bon estat de preservació. El punt de la troballa és d'edat Lutecià (Eocè mitjà, 40 a 48 MA), pertanyent la roca a la Formació Vallfogona, i tectònicament situat en el Mantell del Cadí. Aquesta formació és la mateixa del jaciment de Borredà, a on en els anys 80 paleontòlegs aficionats i estudiosos van recuperar una vintena de peixos fòssils al nord de Borredà, en la Formació Vallfogona. Dos d'aquests peixos estan exposats en l'Espai d'Interpretació de la Natura del Museu de Berga, estan la resta dipositats en el Museu Geològic del Seminari de Barcelona, a on foren cedits pel seu estudi. La Formació Vallfogona és una unitat al·lòctona del mantell d'encavalcament del Cadí, situada en el flanc sud del sinclinal de Ripoll. Aquesta formació consisteix en una successió de nivells decimètrics de calcàries amb laminació mil·limètrica, margues i gresos, que s'interpreta com turbidites (sediments d'esllavissades) de vora de conca marina, tenint la formació un gruix de 850 m en aquesta zona (Carrillo, E., 2012). Gaudant, J. & Busquets, P. (1996) interpreten els nivells de turbidites com sedimentació marina de poca fondària (>;100 m) propera la costa, i destaquen l'absència de restes de vida bentònica, mentre que hi ha presència de microfauna de procedència continental, fulles d'arbre i s'ha trobat una formiga: la fossilització dels peixos ha succeït en un solc turbidític de fons anòxic sense registre bentònic, i la presència de restes microfòssils continentals haurien estat aportades per les esllavissades. Gaudant, J. & Busquets, P. (1996) van determinar dos holotipus en el jaciment de Borredà: - Spratelloides eocaenicus nov. Sp. (Ordre Clupeïformes, Família Dussumieriidae, Gènere Spratelloides Bleeker) holotipus 25684 MGSB. - Gobius? Praecursor nov. Sp. (Ordre Gobioidei, Família Gobidae, Gènere Gobius Linné) holotipus 25678 MGSB. També troben peixos de l'Ordre Percifomes i Subordre Percoidei, però no poden progressar més en la seva classificació taxonòmica. La troballes a Borredà de peixos gòbids constitueixen les més antigues de la família Gobiidae del registre paleontològic. | 08299-122 | Ribera de Vilada. Al límit del terme municipal amb cal Xiu | El context del jaciment ens situa en un règim marí, una mica apartat de la costa, un xic profund, on l'aigua era mansa, o sigui d'un medi d'escassa energia. La costa, al moment del dipòsit dels materials que constitueixen el jaciment, era a uns quants quilòmetres al Nord, com a conseqüència d'una transgressió marina. La varietat de fòssils és molt gran. El maig de 2016 es rep en el SAP comunicació i consulta per e-mail de la Oficina del Patrimoni Cultural, Àrea de Presidència, de la Diputació de Barcelona (OPC-DIBA), sobre la descoberta d'un peix fòssil. | 42.1519200,1.9456000 | 412885 | 4667182 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72498-foto-08299-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72498-foto-08299-122-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72500 | Trinxeres del Bosc del metge Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-del-bosc-del-metge-soler | XX | Parcialment tapada i coberta de vegetació. | Línia de trinxera situada a la part sud de la carena per sobre les cases de Cal Felip i Cal Riera. La línia, que estpa orientada N-E, aconsegueix bona visibilitat de l'entrada oest del poble. Aquesta entrada va ser fortificada tant pel sector sud, com pel nord, al voltant de cal Bars i la Coromina. En aquest punt hem pogut identificar una única línia de trinxera. Es tracta d'una trinxera petita que no va arribar a entrar en funcionament. Consisteix en una senzilla rasa d'una profunditat variable, estimem que d'1 metre de profunditat, tot i que està parcialment coberta de vegetació. La línia, que ressegueix el marge del barranc tot mantenint la cota, marca en si mateix un zig-zag clàssic. A la punta oest, s'identifica un eixamplament, fet que ens faria pensar en algun tipus de pou de tirador o la instal·lació d'una metralladora. | 08299-124 | Sector Clotassos. Parc del Bosc del metge Soler. | Línia de trinxeres feta pocs dies abans que les tropes franquistes entressin a Vilada, els primers dies de febrer de 1939. Va ser construïda per algunes lleves de veterans que anaven per davant la retirada i s'ocupaven d'aquest tipus de tasques. L'arribada del front al poble va ser molt ràpida. Alguns testimonis orals parlen que la nit abans de l'entrada dels franquistes al poble s'albiraven les fogueres dels soldats franquistes acampats entre Bertrana i la Sala. Altres testimonis orals parlen que abans de l'entrada es va rebre un petit bombardeig d'artilleria i algun obús va caure al voltant de cal Manel. Al voltant de Villa-rosa i cal Tuníc és on estava previst que s'instal·lés l'artilleria republicana segons el pla per aturar el front dos o tres dies a Vilada. No obstant això, l'avenç nacional per la zona de Prats de Lluçanès va fer perillar la posició republicana a Vilada, i davant la possibilitat de quedar encerclats, van decidir no esperar als franquistes al poble com estava previst i seguir amb la retirada. No es documenta enfrontaments a l'entrada del poble, possiblement, per la ràpida i desorganitzada retirada republicana. Alguns fets destacables dels dies de l'arribada del front a Vilada van ser: per una banda, la voladura dels ponts del Sofre, la Coromina i cal Pei per part de l'exèrcit republicà en retirada. I per l'altra, les morts del peó caminer i veí del poble, Pere Soler Pajerols, i del secretari del poble Dídac Barrios Aymerich. Pajerols morí el dia 9 de febrer de 1939, segons sembla per testimonis orals, després d'agafar una granada de mà trampa que havia estat deixada a punt per explotar. Una segona granada va ser localitzada el mateix dia a la cruïlla de Vila-rasa (feta explotar sense conseqüències). Barrios, que era el secretari republicà del poble, sembla que fou assassinat per uns guàrdies d'assalt en retirada el dia 24 de gener de 1939. | 42.1330900,1.9220600 | 410913 | 4665115 | 1939 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72500-foto-08299-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72500-foto-08299-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72501 | Trinxeres de cal Bars. Sector Nord. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-de-cal-bars-sector-nord | XX | parcialment tapada i coberta de vegetació. | Línia de trinxera situada a l'extrem oest de la carena de la Solana per sobre la casa de cal Bars, orientada a sud-oest. Des d'aquest punt es té bona visibilitat de l'entrada oest del poble. L'entrada oest del poble va estar fortificada tant per la zona nord on ens trobem, també al voltant del serrat del Carme sobre la Coromina, com per la zona sud de la carretera, a la carena del Bosc del metge Soler, a l'altre costat de barranc. En aquest punt s'ha pogut identificar un mínim de dues línies de trinxera. Es tracta d'una trinxera petita que no va arribar a entrar en funcionament. Consisteix en una senzilla rasa de profunditat variable, estimem que d'1 metre de profunditat, tot i que està parcialment coberta de vegetació. La línia, que ressegueix el marge del barranc mantenint la cota, marca en si mateix un zig-zag clàssic. | 08299-125 | Extrem oest de la carena de la Solana. | Línia de trinxeres feta pocs dies abans que les tropes franquistes entressin a Vilada, els primers dies de febrer de 1939. Va ser construïda per algunes lleves de veterans que anaven per davant la retirada i s'ocupaven d'aquest tipus de tasques. L'arribada del front al poble va ser molt ràpida. Alguns testimonis orals parlen que la nit abans de l'entrada dels franquistes al poble s'albiraven les fogueres dels soldats franquistes acampats entre Bertrana i la Sala. Altres testimonis orals parlen que abans de l'entrada es va rebre un petit bombardeig d'artilleria i algun obús va caure al voltant de cal Manel. Al voltant de Villa-rosa i cal Tuníc és on estava previst que s'instal·lés l'artilleria republicana segons el pla per aturar el front dos o tres dies a Vilada. No obstant això, l'avenç nacional per la zona de Prats de Lluçanès va fer perillar la posició republicana a Vilada, i davant la possibilitat de quedar encerclats, van decidir no esperar als franquistes al poble com estava previst i seguir amb la retirada. No es documenta enfrontaments a l'entrada del poble, possiblement, per la ràpida i desorganitzada retirada republicana. Alguns fets destacables dels dies de l'arribada del front a Vilada van ser: per una banda, la voladura dels ponts del Sofre, la Coromina i cal Pei per part de l'exèrcit republicà en retirada. I per l'altra, les morts del peó caminer i veí del poble, Pere Soler Pajerols, i del secretari del poble Dídac Barrios Aymerich. Pajerols morí el dia 9 de febrer de 1939, segons sembla per testimonis orals, després d'agafar una granada de mà trampa que havia estat deixada a punt per explotar. Una segona granada va ser localitzada el mateix dia a la cruïlla de Vila-rasa (feta explotar sense conseqüències). Barrios, que era el secretari republicà del poble, sembla que fou assassinat per uns guàrdies d'assalt en retirada el dia 24 de gener de 1939. | 42.1368800,1.9227200 | 410973 | 4665536 | 1939 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72501-foto-08299-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72501-foto-08299-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72509 | Font del Sofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sofre-1 | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 MADOZ P., Diccionario geográfco-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Vol XVI. Madrid. 1850. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', Barcelona. | XVIII-XIX | L'entorn dels bancs actualment ha estat força engolit per la vegetació, per bé que una endreça general no seria complicada. | La font del Sofre queda arraconada en una petita vall que recull les torrenteres del rec de la font de l'Arç i dels petits torrents al voltant del castell de Roset, prenent el nom de rec de la font del Sofre en el seu tram final. L'aigua de la font probablement resulta de l'acumulació en aquest torrent d'altres petits afluents i té un característic regust sulfurós. El brollador és en un petit recinte enjardinat uns pocs metres més avall d'un brollador en desús, just el punt on el rec fa un saltant. En aquest petit espai es va bastir una petita cisterna i s'obrí una petita esplanada amb uns bancs per seure. Per accedir al brollador superior des d'aquest punt hi ha 3 o 4 graons de pedra. S'arriba a la font baixant uns graons de pedra ubicats en un corriol més o menys arreglat. El corriol surt al costat del pont del Sofre i s'enfila primer fins al costat del camp gran de la Coromina. El corriol i font només es pot seguir a peu. L'entorn és molt agraït. | 08299-133 | Sector oest. La Coromina | Per bé que el coneixement i recurs d'aquesta aigua segur que prové d'antic, als segles XVIII i XIX ja era coneguda la contrada de Vilada per les característiques sulfuroses i medicinals de les seves aigües, de les que ben segur, la font del Sofre n'era una de les principals. A principis de segle XX una coneguda fonda del poble, 'La Suïssa Catalana' es fa destacar a la seva publicitat el fet que el poble està dotat 'de numerosas Fuentes de aguas potables y dos de aguas sulfurosas, muy recomendadas por varias eminencias médicas.' A tots els clients se'ls ofereix la possibilitatde llogar 'carruajes combinados con todos los trenes, excepto el último y otros especiales para las Fuentes sulfurosas, a petición de los señores veraneantes.' A mitjans del s. XVIII, Pascual Madoz, per citar-ne algun dels més destacats, ja havia referenciat les propietats sulfuroses de les aigües de Vilada. És una de les fonts més singulars del conjunt de fonts citades d'antic al terme municipal. | 42.1359100,1.9165300 | 410460 | 4665434 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72509-foto-08299-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72509-foto-08299-133-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 94 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72524 | Font de la Barraqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-barraqueta | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | Aquesta font està localitzada a tocar de la casa de cal Mestrico. Per arribar a la font cal agafar un senzill corriol planer que surt des de la pista vella de tenis del poble, en direcció a cal Mestrico. El camí, empedrat, arriba fins a la casa on una graonada ben feta de pedra voreja la casa per la seva façana de ponent. Un cop arribat al nivell inferior de l'edifici, a mà dreta, en una petita raconada hi trobem la font de la barraqueta. Es troba orientada al sud. El nom el pren de la petita barraca feta de pedra en la qual es troba inserida la font. Feta de pedra i coberta de llosa, disposa d'un petit banquet de pedra on descansar mentre es veu o s'omplen les garrafes d'aigua. La font està inserida dins el marge de pedra, i disposa d'una llosa plana amb funcions de llinda. | 08299-148 | Cal Mestrico | Històricament el municipi de Vilada havia estat un punt d'estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d'elles considerades medicinals. Tot i que l'activitat antròpica en relació a la font probablement és antiga, n'hem localitzat una referència documental que ens podria situar a la segona meitat del s. XVIII. Documentalment trobem una font citada a l'índex de finques rústiques de Vilada dipositat a l'ACBR (1774) que podria tractar-se de la font de la Barraqueta. En la dita nota es parla que Francesc Freixa fa una venda temporal a Joan Rabat de part de la casa i hort a prop de la font de casa Freixa. Malgrat tot no podem acabar de confirmar dita font per la proximitat d'altres a la zona. La font pertany a la finca de cal Freixa. Més enllà de la tradició local de les fontades, és diversa la documentació de principis del s. XX en la que el poble és recomanat per fer salut, pels aires i per les aigües sulfuroses. Una de les festes promocionada era el dia de les Fonts, dia en què fins i tot es van organitzar transports públics especials des de Barcelona, per arribar al poble. En aquest dia d'aplec, les famílies, veïns i visitants, es reunien a les fonts més importants del poble per descansar, dinar, ballar i celebrar l'últim dia de la Festa Major. Actualment, però, aquesta festa està perduda. | 42.1372400,1.9382900 | 412260 | 4665559 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72524-foto-08299-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72524-foto-08299-148-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 94 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72532 | Cal Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marcal | XIX-XX | Es tracta d'un mas situat entre el conjunt de masos de cal Bover, cal Jepet i cal Vilardaga, i adossat a cal Nicolau. L'edifici ha estat força transformat i restaurat contemporàniament. Observant una lectura dels paraments, es pot identificar principalment un edifici central original de planta quadrangular al qual s'haurien afegit una ampliació a la façana sud a posteriori. Actualment, es podria considerar la façana de migdia com la principal de la casa si tenim en compte la ubicació de l'escala d'accés a l'habitatge (directe al pis) i el voladís construït com a ampliació de la casa, bastit sobre dos pilars de grans dimensions i biga de fusta. A les façanes nord i oest no s'observen elements destacats, i la de llevant és adossada a cal Nicolau. L'edifici disposa de planta baixa i pis, tot i que està parcialment excavat al vessant de la muntanya i a la façana nord, només sobresurt el 1r pis. El parament dels murs és de pedra irregular amb les cantoneres escairades. La casa disposava d'una àrea més o menys plana al sector sud que hauria tingut les funcions d'era i una font. La coberta a doble vessant és paral·lela a la façana principal (migdia). | 08299-156 | Sector Ribera. Adossada a cal Nicolau | Petit mas similar als que podem trobar disseminats a l'entorn immediat del poble. Cronològicament sembla un edifici força contemporani a l'origen de cal Nicolau, situant-lo a mitjans del s. XIX. Ha estat restaurada contemporàniament. Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i amb feixes del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. La seva proximitat a cal Nicolau fa pensar que en origen haurien pogut compartir alguns espais comuns. Malgrat que no ho podem certificar, les característiques de l'edifici i les modificacions posteriors ens fan pensar que hauria estat vinculat a cal Nicolau originalment, i que fou dividida a principis del segle XX. | 42.1360900,1.9354100 | 412021 | 4665435 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72532-foto-08299-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72532-foto-08299-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72532-foto-08299-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72537 | Cases dels Clotassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-dels-clotassos | VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 | XIX-XX | Les cases dels Clotassos són un conjunt de 4 cases disposades d'oest a est per cal Canal, cal Cirera, cal Villardó i cal Gregori. Tots els edificis estan formats en una distribució rectangular, orientats al sud, i compartint parets mitgeres de dos a dos per bé que les plantes individuals són quadrangulars. La Coberta és a doble vessant, amb el carener orientat d'est a oest, tot i que a diferent alçada en cada cas. El conjunt de cases no mostren cap element singular a les façanes, més enllà de la particularitat de la concentració parcel·laria en un entorn despoblat. Edificis senzills de planta baixa, pis i golfes o dos pisos. Tots ells disposen un perfil similar de porta simple amb llinda de fusta a la façana de migdia flanquejada per un finestró i finestres quadrangulars a les plantes. Els materials originals presents són la pedra, fusta i ceràmica a la coberta. Les façanes de totes elles han estat arrebossades contemporàniament, i només cal Villardó manté una gran biga de fusta vista sobre la porta. La casa de cal Canal, ha estat refeta a principis dels 2000 i mostra part de la pedra original de la façana. | 08299-161 | Sector dels Clotassos | El conjunt de cases dels Clotassos són documentades ja a mitjans del s. XIX per bé que poden ser interiors. Una de les particularitats d'aquest conjunt és que rebé pròpiament el nom de la zona en què es troben, els Clotassos, i que posteriorment acabarà per denominar tot el barri ubicat a l'entrada oest del poble. Malgrat tot, cada una de les cases, té el seu propi nom individual de cal Canal, cal Cirera, cal Villardó i cal Gregori. En diferent documentació, tant de l'ACBR (1843- venda d'una casa al costat de cal Canal als Clotassos que podria referir-se, també, a cal Cirera) o cadastral de l'AM de Vilada, en el que ja trobem referències als masos, fet que ens situaria l'existència del mas ja l'any 1766. Prudenci Bertrana va esbossar a carbonet les cases dels Clotassos a mitjans dels anys 1930. El dibuix, que actualment es troba en un fons particular, va ser exposat durant l'exposició sobre Bertrana pintor de l'any 2017 al Museu d'Art de Girona. | 42.1363800,1.9251500 | 411173 | 4665478 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72537-foto-08299-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72537-foto-08299-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72537-foto-08299-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72541 | Canal Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-foradada | <p>La canal foradada és una curiositat geològica ubicada a la cara nord del Picancel, concretament, a mig camí d'ascens de la canal homònima. Aquesta cavitat natural es desenvolupa en forma de cova travessant subhoritzontalment la massa de conglomerats. Forma una galeria, aproximadament, d'11 m de llargada, 4 m d'amplada i 1,5 m d'alçada fins a la boca inferior situada a -6 m de desnivell des de la superior. Al sortir per la boca inferior s'ha d'anar amb compte, perquè encara que està 'protegit' per la vegetació, a pocs metres hi ha el salt del cap del cingle.</p> | 08299-165 | Cara nord del Picancel | 42.1256400,1.9330700 | 411813 | 4664277 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72541-foto-08299-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72541-foto-08299-165-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72542 | Forats de la Canal Closa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-de-la-canal-closa | <p>BORRÀS J., MIÑARRO J.M., TALAVERA F., Catàleg Espeleològic de Catalunya. Volum 5. Urgell, Solsonès, Segarra i Berguedà. Ed. Poliglota 1985</p> | <p>Coneguts com els forats, els diferents avencs ubicats enmig de la canal Closa han estat resseguits en diferents ocasions. La primera descripció en ferm del lloc comprenia tres avencs: La cova i avenc del calvari, la del Raimundu i la de Les Eres. Les quatre van ser localitzades i explorades el 1975 per membres de l'ERS (Centre Excursionista del Solsonès) els quals van aportar un croquis al Catàleg Espeleològic de Catalunya (1980) Volum 5 i una breu descripció. Dits 'forats' se'ls ubicava en una zona delimitada entre els serrats de Picamill i el de la Banya Corba. Segons sembla, són de difícil localització. Es descriu l'Avenc de Les Eres (30m. de profunditat), Avenc Raimundo (40 m.), Cova del Calvari (15 m.) i Avenc del Calvari (30m.). Posteriorment, membres del Grup d'Espeleologia de Badalona, Josep Cuenca, Xavier Samarra i Ferran Cardona, juntament amb alguns companys més fan diverses sortides l'any 2013 per recuperar i revisar els croquis originals dels diferents avencs i l'ampliació dels nous forats: el forat 1 i forat 2. Per manca d'espai no podem reproduir el text sencer publicat a la web de Espeleoworld on es descriu la cova del calvari, la cavitat principal del conjunt dels forats. Petit sistema de 193 m. de recorregut a Vilada (Berguedà) Accedirem per la boca núm. 1, també coneguda com avenc del Calvari, una entrada de 1,50×1 m dóna a un petit P-2. La boca núm 2 és força àmplia, té 4,80×3,30 metres, és l'accés tradicional de la Cova del Calvari i té una antiga corda lligada a un arbre per facilitar el descens. La boca núm 3 queda a 0,80 m al S de l'anterior i és de 1×1,50 metres. Té un pou de 8,50 metres de fondària que incideix a la galeria S de la boca 2.</p> | 08299-166 | Sector Nord-Oest. Tastanós | 42.1524900,1.9085800 | 409827 | 4667284 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72542-foto-08299-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72542-foto-08299-166-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72544 | Cal Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-conill-0 | XIX-XX | L'edifici estructuralment es troba en bon estat. | Es tracta d'una masia situada al final del camí que porta a cal Marquès. L'edifici original estava conformat per un habitatge de planta quadrada, organitzat en planta baixa, pis i golfes. La coberta de teules és a doble vessant i el carener orientat transversalment respecte a la façana principal. La casa està completament arrebossada i no s'observa els materials dels murs. Les obertures de la casa són petites, de mides diferents i no sembla que hagin estat modificades. La principal és el balcó amb barana forjada situada sobre la porta d'entrada de la façana de migdia. La façana de llevant disposa de dues petites finestres quadrades i cap a la nord. La façana de ponent és la més transformada per la construcció d'una terrassa. L'element arquitectònic més destacat visible, és la llinda recta de fusta a la qual hi ha incís la data 1852 i un cristograma al centre. L'edifici descansa sobre un aflorament rocós elevat que sobresurt uns quants metres per sobre de la llera de la riera de Vilada. L'estructura està migexcavada al vessant pel seu sector nord, tot i que el fonament pràcticament és un llit de roca. | 08299-168 | Sector Ribera | Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i esgraonat del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona, i ens decantem a un origen a finals del s. XVIII o inicis del XIX. No obstant això, a la llinda de la casa hi trobem la data de 1852, moment que també podria correspondre com a data probables de construcció, o en tot cas, de reforma de la casa. Curiosament, el mateix any, apareix documentat en el volum núm. 2 de resum d'anotacions i registre de finques rústiques de Vilada (ACBR) la casa de cal Conill com un dels límits del lloguer d'una feixa de cal Marquès. | 42.1322800,1.9336600 | 411871 | 4665013 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72544-foto-08299-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72544-foto-08299-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72544-foto-08299-168-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72546 | Cal Diego | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-diego | Cadastre de l'Ajuntament de Vilada de l'any 1766. Arxiu Municipal de Vilada. | XVIII-XX | Ha estat completament reformada. | Es tracta d'una masia situada paral·lela al torrent de la font del Racó per sota de la Casanova. L'edifici original estava conformat per un habitatge de planta quadrada, amb planta baixa pis i golfes. La coberta de teules és a doble vessant i el carener orientat perpendicular respecte a la façana principal, la qual trobem orientada al sud. La casa està completament arrebossada i no s'observa els materials dels murs. Les obertures sembla que han estat arranjades però es disposarien en la seva posició original. Destaca un petit balcó d'ampit amb barana de forja al pis ubicat a la façana de migdia. L'element arquitectònic més destacat visible, és la finestra feta amb grans carreus de pedra picada en el qual hi ha incisa la data 1732 a la llinda. Es contraposa amb una senzilla porta amb llinda de fusta recta. La casa està construïda adaptada al desnivell del terreny i la planta baixa pel seu sector nord resta mig excavada al terreny. | 08299-170 | Sector Ribera. Sobre la zon esportiva | Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i esgraonat del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. La casa de cal Diego, juntament amb la Casanova, o cal Bernat per posar alguns exemples, es troben paral·lels al rec de la font del Racó per tal de tenir accés a l'aigua. L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona. No obstant això, sí que la data present a la llinda de la finestra ens presenta una data força matinera segons els paral·lels del poble. Prenem doncs com a data de construcció del mas l'any 1732, si bé possiblement sigui anterior. La masia actualment és una masoveria del mas del Prat, o del Prat Gros, una de les masies importants del poble. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita cal Diego com a propietat de Martí Solsona. La casa la trobem documentada a mitjans del XIX en diferents ocasions a l'índex de finques rústiques del terme de Vilada dipositats a l'ACBR. Concretament l'any 1779 se cita el lloguer de la casa i horts de la propietat anomenada cal Diego a Joan Rabat. | 42.1347000,1.9333900 | 411852 | 4665282 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72546-foto-08299-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72546-foto-08299-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72546-foto-08299-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72547 | Cal Felip i cal Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felip-i-cal-riera | Cadastre de l'Ajuntament de Vilada de l'any 1766. Arxiu Municipal de Vilada. | XVIII-XX | Es tracta d'un conjunt de dos habitatges situat a la part alta de les feixes ubicades al sector de Vilarrassa per sota el bosc dels Pins del metge Soler. Cal Felip i cal Riera constitueixen un edifici rectangular establert en una feixa paral·lela a l'edifici situat en un punt on el desnivell és força pronunciat. Ambdós habitatges disposen d'un cobert annex a ponent i llevant respectivament, i també paral·lels a la feixa. Els edificis presenten una distribució de baixos i pis amb la coberta a doble vessant, i el carener orientat paral·lel a les façanes principals de migdia. La casa de cal Felip ha estat completament reformada, fins al punt que es va realinear, a la segona meitat del s. XX, deixant una marca molt evident a la façana. La verticalitat del punt on es troben les cases ha fet que a poc a poc el terreny vagi movent i inclinant-se els edificis. Motiu pel qual la casa de cal Riera presenta un contrafort a migdia. La reforma de la façana de cal Felip, a la qual s'observa un parell d'ampliacions, no permet visualitzar el parament original dels murs. No obstant això, a cal Riera se'ns mostra el material constructiu. Possiblement ambdues eren fetes de pedra amb un parament irregular i sense escairar i grans carreus cantoners només desbastats. Coberta de teula i senzilles obertures amb llinda de fusta. Un dels elements destacats del conjunt el trobem a la façana de cal Riera en el qual s'observen dos arcs de pedra parcialment tapiats als baixos. També s'observa una ampliació a llevant amb un arc de maó pel costat com a porta d'entrada. La façana principal de les dues cases és encarada al sud, per bé que les portes d'entrada principals actuals són a ponent i llevant respectivament. Dels diferents coberts annexos el més destacable és el primer tram del cobert de cal Riera. Fet amb pilars de pedra és obert a la seva meitat superior i descansa sobre un mur de contenció del marge. Es troba en mal estat. Els de cal Felip han estat reformats contemporàniament. | 08299-171 | Sector Vilarrassa | Per característiques arquitectòniques i materials de les cases de cal Felip i cal Riera podrien tractar-se d'un petit edifici original al qual posteriorment alguna divisió reconvertir en dos habitatges. Les reformes de cal Felip han estat sobretot a partir de la segona meitat del s. XX. Documentalment, trobem citada dues cases propietat de Ramon Prat i Denot al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 les quals s'anomenen Casanova i Casabella, a la partida de can Vilarassa, les quals creiem que es poden identificar amb la casa de cal Felip i cal Riera. Posteriorment també són citades les cases de cal Felip i Riera a mitjans del s. XIX, per bé que la primera documentada és cal Felip. En el registre de finques rústiques dipositat a l'ACBR se cita l'any 1858 una compra per part de Felip Prat, d'una peça de terra dividia en diferents faixes o bancals, a Vilada, situada al terme de l'heretat de Vilarrassa, que limita a orient amb Josep Prat i Canal que ens fa pensar que podria tractar-se d'una referència al mas. | 42.1328000,1.9220400 | 410911 | 4665083 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72547-foto-08299-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72547-foto-08299-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72547-foto-08299-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72548 | Casa Farré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-farre | XVIII-XX | Es tracta d'un mas situat enmig del poble, a tocar dels xalets, i situat algunes feixes per sota de l'església parroquial de Sant Joan. Edifici de planta quadrada, consta d'uns baixos, dues plantes superiors i un sotateulada. Als baixos s'hi accedeix per la part de llevant. La façana principal està encarada a migdia, en la qual hi havia la porta d'entrada la qual ha estat tapiada i reconvertida en finestra. Actualment s'accedeix a la casa des d'un petit pati ubicat a la façana de ponent. L'element més destacat de la casa són les dues finestres ubicades al primer pis (a migdia i llevant respectivament). Dites finestres estan fetes amb grans carreus de pedra sorrenca repicats, en els quals hi ha gravada la data 1790 flanquejant un cristograma. La finestra de llevant ha estat parcialment modificada i s'ha allargat per la part inferior incloent l'ampit original, que sí que podem veure a la de migdia amb una gran llosa. També s'ha obert o adaptat algunes obertures contemporàniament, com el cas del balcó d'ampit de la façana de migdia o l'obertura d'un garatge a llevant. L'edifici ha viscut algunes ampliacions que es poden observar fent una lectura dels paraments. El punt on és més visible aquesta transformació, és a la façana de ponent, en la qual s'observa l'arrencament d'un mur que possiblement corresponia a un cobert annex de la casa. La coberta és de teules a doble vessant i el carener està orientat perpendicularment a la façana principal (migdia). La façana de ponent està parcialment excavada al terreny i adossada a la casa veïna. Les cantoneres estan fetes amb grans pedres desbastades sense escairar. | 08299-172 | C/ Església núm.3 cantonada amb el c/ Xalets | Masia del s. XVIII, molt possiblement anterior, que va viure un moment d'auge pròxim a l'any 1790 si fem cas de les inscripcions presents a les finestres. Ha estat restaurada contemporàniament. Pròxima a l'església parroquial de Sant Joan, va formar part del conjunt de petits masos disseminats que caracteritzaven el nucli de Vilada durant tota l'etapa moderna del poble. La trobem documentada a finals del XVIII en diferent documentació cadastral i notarial de l'Arxiu municipal de Vilada i de l'Arxiu Comarcal del Berguedà. Històricament s'havia anomenat cal Ferré, per bé que actualment és conegut com a Ca l'Eulàlia. La casa ha estat dividida a mitjans del segle XX amb dos habitatges, segregant, el que era l'antic cobert ubicat al nord de l'edifici i transformant-lo en un nou habitatge. | 42.1363500,1.9290600 | 411496 | 4665470 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72548-foto-08299-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72548-foto-08299-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72548-foto-08299-172-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72549 | Cal Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bernat-0 | XVIII-XX | Es tracta d'un mas amb les característiques similars als presents en l'entorn agrícola i disseminat del poble. Ubicat pròxim al torrent de la font del Racó, està orientat a migdia i segueix en línia descendent les cases pròximes al torrent (cal Berenguer, cal Bernat, la Casanova, cal Diego, etc.) fins a la riera de Vilada. L'edifici és de planta quadrada. Tot l'edifici es troba en un mateix replà sense tenir cap façana parcialment excavada. Ha estat completament reformat. L'exterior està arrebossat i les finestres ampliades contemporàniament. No es poden veure els materials originals de la casa. L'edifici original sembla que hauria estat constituït per planta baixa, pis i golfes. La coberta és a doble vessant amb el carener de nord a sud, perpendicular a la façana principal de migdia. No s'aprecia cap element destacable a les façanes. La casa està isolada i no disposa de cap cobert annex. | 08299-173 | Torrent de la font del Racó. Sota cal Berenguer | Masia de mitjans-finals del s. XVIII, segons la propietat es dataria de l'any 1751. Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i amb feixes del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. La proximitat amb el torrent en justifica la ubicació. Documentalment, trobem citada la casa al 1er cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de la Casanova, juntament amb cal Mitger, una partida de terra coneguda amb el nom del Porxo, una altra casa coneguda com la Torre i el mas Bernat com a propietats de Ramon Prat i Roset. Posteriorment, amb documentació de mitjans del s. XIX de relatiu a les finques rústiques presents al poble de Vilada, es manté la relació de cal Bernat relacionada amb la Casanova, fet que ens fa pensar que podria tractar-se d'una petita masoveria d'aquesta en aquella època. | 42.1356900,1.9321600 | 411752 | 4665394 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72549-foto-08299-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72549-foto-08299-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72549-foto-08299-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72551 | Cal Tuníc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tunic | BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2017. No publicat. Cadastre de l'Ajuntament de Vilada de l'any 1766. Arxiu Municipal de Vilada. | XVIII-XX | Completament reformada. | Es tracta d'un mas amb les característiques similars als presents en l'entorn agrícola i disseminat del poble. La casa es troba ubicada al replà al sector més a l'est dels Clotassos, al límit amb el canvi de vessant on es troba el gruix del poble de Vilada i a l'entrada del Bosc dels pins del metge Soler. La casa està orientada al nord-est (sent de les poques del terme que mostren aquesta orientació). L'edifici original era de planta quadrada i amb alguns coberts annex al seu voltant. L'edifici es troba acomodat en un replà situat en el petit coll d'entrada al poble pel sector oest. La casa ha estat completament reformada i ampliada, no obstant això, encara és possible veure alguns elements de l'estructura original i paraments. Els murs estan bastits de pedra sense desbastar i amb grans rocs cantoners escairats. L'edifici original sembla que hauria estat l'habitual de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a doble vessant amb el carener d'est a oest perpendicular a la façana principal de llevant. | 08299-175 | Camí de Vilarrasa. Davant de la Torreblanca | La casa de cal Tuníc no diferencia molt en dimensions i característiques dels masos que al llarg del s. XVIII i inicis del XIX es van bastint al terme. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de 'cal Tunich' com a propietat de Josep Canal veí d'Avià. No obstant això, possiblement sigui un mas anterior, doncs apareix força referenciat en documentació del XVIII i XIX. A mitjans del s. XIX relatiu a les finques rústiques presents al poble de Vilada, se cita la casa de cal Tuníc en una compravenda de l'any 1845 del mas Prat Gros, la qual confronta a orient amb terres de Ramon Comellas, cal Marquès, Ramon Prat i casa Berenguer. A migdia amb el mas Boixader, mas Prat i Camp del bosc, i a ponent amb casa i terres de Manel Casòliva, Josep del Prat Xic, cal Jordi, la Ferrera, la rectoria i cal Tuníc. La casa ha estat reformada als anys 10 del s. XXI. Botella MªR explica en el seu treball inèdit, 'El ressorgiment d'un poble' que l'any 1813 neix a cal Tuníc en Josep Soler Massana, primer membre de la nissaga de metges Soler i avi d'Àngel Soler i Daniel (1891). | 42.1348300,1.9284000 | 411440 | 4665302 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72551-foto-08299-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72551-foto-08299-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72551-foto-08299-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72560 | Font de Cal Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-sabater | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. | XX | Ha estat parcialment refeta a mitjans dels 2000. | Font localitzada a l'inici del c/ de Mossèn Joan Aymerich, ubicada al costat de la casa de cal Sabater i per sota de la casa de cal Viñas. La font consta d'una pica feta de pedra, de base quadrangular, i el desguàs enlluït amb morter lliscat. L'element principal de la font és la gran llosa repicada i rematada amb punt rodó al centre de la qual hi ha l'aixeta. Actualment està connectada a la xarxa d'aigua municipal, no obstant això, originalment prenia l'aigua d'un pou ubicat al costat de la font. | 08299-184 | C/ de Mossèn Joan Aymerich | Històricament el municipi de Vilada havia estat un punt d'estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d'elles considerades medicinals. La font cal Sabater no correspon al grup de fonts sulfuroses i de més tradició del poble. No obstant això, constituiria un altre punt d'aigua dels diversos que envolten la concentració més antiga de cases del nucli al voltant de la parròquia de Sant Joan. Tal com descriuen Soca i Rumbo, algunes fonts es troben prop o enmig del nucli de població o d'altres indrets habitats, i algunes d'elles varen rebre una atenció especial durant el primer terç del segle XX, especialment durant la Segona República, quan degut a les noves exigències sanitàries es van arranjar convenientment. | 42.1369100,1.9319100 | 411733 | 4665529 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72560-foto-08299-184-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72563 | Cafè Pirinenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafe-pirinenc | SOCA, I. El cinema a Borredà i a Vilada, L'Erol, núm. 51, estiu-tardor, pàgs. 39-41. 1996 COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. (2003): Vilada i la seva rodalia : guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. BCN BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | La pintada uniforme de la façana ha amagat l'ús estètic del maó en alguns punts de la casa com les porxades. | L'antic cafè Pirinenc es troba ubicat al centre del nucli de Vilada, just sota la plaça de l'Ajuntament i al peu de la Carretera C-26 al seu pas per Vilada on rep el nom de c/ Teodor Miralles. Es tracta d'un edifici sobri del primer terç del segle XX el qual estava planificat a l'estil dels casinos i ateneus populars de l'època. Edifici de planta rectangular, disposa de planta baixa i pis. La coberta és a doble vessant amb el carener orientat d'est a oest. La façana principal és la façana de migdia. A la planta baixa s'organitzen dues parelles de grans finestrals rematats amb punt rodó amb un espai llis central que originalment era utilitzat per col·locar publicitat. La distribució del pis és similar i disposa de dos parells de grans finestrals de marc rectangular i un espai central buit. Les quatre obertures són portes que donen accés a un gran balcó continu amb barana de forja de barrots de secció quadrada. Tots els marcs originals de portes i finestres estan acabats amb maó per oferir un acabat més estètic. L'edifici és de pedra tot i que estava arrebossat. La posició de l'edifici i l'adaptació al terreny n'augmenta la singularitat perquè no hi ha un accés interior entre pisos. A la façana est, una graonada de pedra dóna accés a una porta amb arc de mig punt (ara tapiada). A sobre la porta un gran finestral rectangular il·lumina el pis. La façana de ponent és possiblement la més singular. A llevant també hi trobem una segona porta amb arc de mig punt. El desnivell entre carrer i plaça se salva amb unes escales de pedra adossades a la façana (llevant) exterior a través de les quals s'accedeix a la plaça de la vila. Al capdamunt de les escales hi trobem una segona porta de marc rectangular que dóna accés al 1r pis a peu pla des de la plaça. I l'element més singular és un pas elevat que sobrevola per damunt les escales i obre un segon accés a l'interior del pis des de la plaça. La façana nord no disposa d'elements d'interès. L'interior de l'edifici es caracteritza per ser dues grans sales obertes sense gairebé cap compartimentació. | 08299-187 | C/ Teodor Miralles 33 | Tal com descriuen Soca i Rumbo en la memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada de l'any 2002, sembla que la seva construcció es finançà a partir d'una subscripció popular d'accions, encara que, uns anys més tard, quedà només en mans dels accionistes majoritaris. Té una planta més o menys rectangular. La seva estructura ja deixa veure que no ha estat mai un edifici destinat a l'habitatge, sinó a diversos usos socials. El local ha acollit diverses entitats des de començament de segle i s'hi han portat a terme diverses activitats, especialment al primer pis, que va ser durant molts anys utilitzat com a cinema, amb el nom de Cine Pirenaico (més endavant anomenat Cine Picancel). Les entitats que hi van tenir la seu van ser el Centro Moral Recreativo Viladense i, posteriorment, l'Ateneu Nacionalista de Vilada. La planta baixa, sembla que s'ha utilitzat sempre com a cafè. Fins fa ben pocs anys el local del cafè, mantenia un estil tradicional i pintoresc, però en morir Joan Ferrer, l'últim cafeter, l'establiment es tancà. Al tombant de segle XXI, el primer pis va ser habilitat per l'Ajuntament de Vilada com a casal de gent gran i centre cívic, i la planta baixa hi ha instal·lat el dispensari mèdic. Segons expliquen Costa i Tort, a Vilada hi havia dos bàndols: els Cacics i els Esquerdats. 'Ja ho hem vist en parlar de construccions anteriors: Vilada no era el típic poble muntanyenc només de pagesos i pastors, sinó que hi havia un important proletariat que treballava el tèxtil al bosc. A més caldria afegir-hi els homes que per misèria, per no haver d'anar a fer el soldat o per assegurar-se la subsistència, feien de miners a la Nou i a Fígols. Per tant, la conflictivitat social i l'enfrontament entre els proletaris i el grup dominant estaven assegurats. No és estrany, doncs, que malgrat que Vilada mai no hagi arribat als mil habitants, tingués dos metges i dos cafès, i fes dues festes majors. El cafè de Baix, avui tancat, era el dels Cacics. Estava al costat de Cal Vinyes'. En el treball de Botella MR ens descriu que el Dr. Soler i Daniel també era un home posat en política, va ser Secretari General de la Lliga Regionalista. 'En els anys en què en Soler va venir a Vilada la situació política començava a despertar consciències entre el jovent del poble que ja sabien de lletra i els diaris arribaven amb certa regularitat; els joves tenien criteri i opinaven sobre la situació del país. Això va fer que es creessin dos bàndols: els Cacics i els Esquerdats, els cacics eren els partidaris de la família Ferrer (Beps) i els esquerdats eren els partidaris del metge Soler. Estaven tant partits que inclús van arribar a fer dues festes majors alhora, els cacics ballaven a la sala que hi havia darrere el cafè de baix o cafè Picancel on després i durant molts anys va ser cine del poble, i els esquerdats feien el seu sarau darrere cal Gep, en una placeta que hi havia on ara hi ha la capella de Fàtima. En Soler va promoure la construcció del Casal Pirinenc, va ser una obra d'iniciativa popular. Les famílies compraven títols de propietat segons les seves possibilitats econòmiques; primer es va construir la part de baix que fou on s'ubicà el cafè Pirinenc i amb el temps es féu la segona fase, al pis de dalt, amb una sala polivalent. El 1921 es va fundar l'Ateneu Democràtic Nacionalista de Vilada, presidit pel Soler i Daniel, volia ser una entitat d'àmbit cultural'. | 42.1369500,1.9313300 | 411685 | 4665534 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72563-foto-08299-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72563-foto-08299-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72565 | Trinxeres del serrat del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-del-serrat-del-carme | XX | Parcialment tapada i coberta de vegetació. | Línia de trinxera situada a l'extrem oest de la carena de la Solana per sobre la casa de cal Bars, orientada a sud-oest. Des d'aquest punt es té bona visibilitat de l'entrada oest del poble. L'entrada oest del poble va estar fortificada tant per la zona nord on ens trobem, també al voltant del serrat del Carme sobre la Coromina, com per la zona sud de la carretera, a la carena del Bosc del metge Soler, a l'altre costat de barranc. En aquest punt s'ha pogut identificar un mínim de dues línies de trinxera. Es tracta d'una trinxera petita que no va arribar a entrar en funcionament. Consisteix en una senzilla rasa de profunditat variable, estimem que d'1 metre de profunditat, tot i que està parcialment coberta de vegetació. La línia, que ressegueix el marge del barranc mantenint la cota, marca en si mateix un zig-zag clàssic. | 08299-189 | Sector oest. Carena del serrat del Carme | Línia de trinxeres feta pocs dies abans que les tropes franquistes entressin a Vilada, els primers dies de febrer de 1939. Va ser construïda per algunes lleves de veterans que anaven per davant la retirada i s'ocupaven d'aquest tipus de tasques. L'arribada del front al poble va ser molt ràpida. Alguns testimonis orals parlen que la nit abans de l'entrada dels franquistes al poble s'albiraven les fogueres dels soldats franquistes acampats entre Bertrana i la Sala. Altres testimonis orals parlen que abans de l'entrada es va rebre un petit bombardeig d'artilleria i algun obús va caure al voltant de cal Manel. Al voltant de Villa-rosa i cal Tuníc és on estava previst que s'instal·lés l'artilleria republicana segons el pla per aturar el front dos o tres dies a Vilada. No obstant això, l'avenç nacional per la zona de Prats de Lluçanès va fer perillar la posició republicana a Vilada, i davant la possibilitat de quedar encerclats, van decidir no esperar als franquistes al poble com estava previst i seguir amb la retirada. No es documenta enfrontaments a l'entrada del poble, possiblement, per la ràpida i desorganitzada retirada republicana. Alguns fets destacables dels dies de l'arribada del front a Vilada van ser: per una banda, la voladura dels ponts del Sofre, la Coromina i cal Pei per part de l'exèrcit republicà en retirada. I per l'altra, les morts del peó caminer i veí del poble, Pere Soler Pajerols, i del secretari del poble Dídac Barrios Aymerich. Pajerols morí el dia 9 de febrer de 1939, segons sembla per testimonis orals, després d'agafar una granada de mà trampa que havia estat deixada a punt per explotar. Una segona granada va ser localitzada el mateix dia a la cruïlla de Vila-rasa (feta explotar sense conseqüències). Barrios, que era el secretari republicà del poble, sembla que fou assassinat per uns guàrdies d'assalt en retirada el dia 24 de gener de 1939. | 42.1426400,1.9206800 | 410813 | 4666177 | 1939 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72565-foto-08299-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72565-foto-08299-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72567 | Cal Barbetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barbetes | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. 2002. Diputació de Barcelona. BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | L'edifici de cal Barbetes consta de dos cossos oposats, que formen un angle recte. Possiblement. La seva disposició segurament es deu a l'intent d'adaptació al pas de la carretera. Juntament amb l'hotel Picancel, construït pocs anys abans, cal Barbetes manté un estil i similituds constructives, especialment en la utilització dels seus materials, bàsicament de pedra molt polida i ben disposada. L'edifici de cal Barbetes consta d'una planta baixa, sobre la qual s'aixequen tres pisos més. Es un edifici força modern, acabat de construir el 1928. La façana principal és la que trobem a migdia amb continuïtat a la façana de llevant. A cada planta trobem repetida la mateixa distribució d'obertures, alternant-se balcons, amb finestres quadrangulars i balcons d'ampit. Als balcons hi podem observar baranes de forja amb motius geomètrics. Només divergeixen de l'estil angulós de les obertures de la façana, les finestres ubicades en un petit tram de transició de la façana en les quals hi ha disposada una filada a totes les plantes d'una finestra rematada amb punt rodó a la planta. La coberta és plana amb un gran terrat i barana de ferro. Les façanes de ponent i tramuntana no disposen d'elements d'interès i es caracteritzen més com a façanes de distribució de serveis de l'edifici i per tenir unes galeries cobertes exteriors a cada pis. | 08299-191 | C/ Teodor Miralles 15 | Tal i com apunten Soca i Rumb a la memòria de l'any 2002, cal Barbetes, juntament amb l'edifici de l'Hotel es van bastir en un indret on hi havia hagut una modesta casa pairal, tal com mostren les fotografies de començament de segle, coneguda com la casa de la Fonteta, de la qual, molts dels seus materials van ser aprofitats. La construcció la van portar a terme els germans Marginet, per encàrrec de Ramon Camprubí, àlias Barbetes. Tanmateix, el projecte de l'edifici el va fer l'empresari Teodor Miralles i molts dels materials, com els totxos o els mosaics, també es van fabricar a la casa de la Farrera, de la seva propietat. Cal Barbetes ha estat sempre un edifici d'habitatges, tret d'un període en què va ser utilitzat com a sanatori del metge Àngel Soler. Darrerament, s'han portat a terme algunes reformes als pisos superiors de l'edifici que han modificat la configuració estructural dels interiors. També l'exterior, sobretot les façanes, s'han vist afectades i en alguns punts s'hi nota certa deixadesa (p. e. cables penjant o la cornisa mig caiguda). Cal fer notar que actualment la denominació de cal Barbetes no s'empra, però hem considerat adient deixar-ne constància. En alguns casos es fa referència a la Sucursal, però només per referir-se al bar- restaurant que hi ha als baixos. En el treball de Botella MR ens descriu que l'any 1916 va aparèixer a Vilada un metge jove acabat de llicenciar, n'Àngel Soler i Daniel, fill i nét de metges originaris de cal Tuníc. El doctor Soler quan cursava quart de medicina va contraure la tuberculosi pulmonar i això el va influir a interessar-se per la tisiologia. Més tard va fer construir la casa Villa-rosa, on creà un sanatori antituberculós que donà molta rellevància al poble; es diu que tenia uns quaranta llits repartits entre Villa-rosa i els pisos de cal Barbetes (pisos de l'hotel). | 42.1370600,1.9297600 | 411555 | 4665548 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72567-foto-08299-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72567-foto-08299-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72569 | Placa homenatge Bertobillo, Puertas i Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-homenatge-bertobillo-puertas-i-vilella | VVAA. Seguint els passos de la Guerrilla. Ed. Unió de Grups Excursionistes Llibertaris i Centre d'Estudis Josep Ester Borrà. 2017. VVAA. Lluites secretes: testimonis de la clandestinitat antifranquista / Grup d'Etnografia dels Espais Públics de l'Institut Català d'Antropologia ; Barcelona. Universitat de Barcelona, Publicacions i Edicions, DL 2012 | XX | La vegetació està ocupant tot l'espai. | Placa d'homenatge en el punt on foren trobats els cadàvers de Joan Vilella, José Puertas i José Bertobillo. A la plaça s'hi pot llegir: en record dels companys: 'José Bertobillo i José Puertas, miners de Fígols. I Joan Vilella, pagès de Sta. Eugínia. Capturats i torturats durant tres dies per la Guàrdia Civil i finalment assassinats. A l'empara de la Llei de Fugues. El 14 de novembre de 1949. Ni oblidem, ni perdonem. Marxa-homenatge als maquis. Moviment llibertari. Vilada 23-VIII-2004.' | 08299-193 | Sector oest. Antiga carretera de Vilada-Berga. Barranc entre Bertrana i Puigmorer | El 10 de novembre de 1949 van detenir prop d'una vintena de persones a Berga acusades de col·laborar amb la guerrilla anarquista. El dia 14 van assassinar-ne a tres. Es tractava de: Joan Vilella, el Moreno, pagès de Santa Eugínia, Josep Puertas, treballador de Fígols, Josep Bertobillo miner de Fígols. Aquests tres berguedans van ser torturats durant tres llargs dies i finalment foren assassinats a mans de la Guàrdia Civil, qui els va aplicar la tristament cèlebre «llei de fugues». El motiu de l'assassinat era haver col·laborat amb la guerrilla anarquista, amb els grups del Massana, l'única resistència al franquisme en aquella època a la comarca. A Bertobillo i Puertas els van aplicar la llei de fugues i els van executar amb un tret al cap de matinada. Al costat d'ells dos possiblement ja hi havia el cos mort de Vilella, víctima de les tortures policials. Contemporàniament s'ha fet alguns actes singulars per recuperar la memòria dels tres assassinats. Des de l'any 1997 s'ha celebrat la Marxa-Homenatge als Maquis (Berga-Pedret- Les Canals de Sant Miquel- Santa Eugínia- Pedret- Berga) i en el context d'aquest itinerari entorn a alguns dels punts d'interès vinculats a l'activitat dels maquis de finals dels anys 1940, l'any 2002 es va col·locar dita placa. Posteriorment, l'any 2014, en commemoració del 65 aniversari de l'assassinat, Centre d'Estudis Josep Ester i Borràs, organitzà un acte d'homenatge a la Plaça de les Fonts, espai on havia estat ubicada l'antiga caserna de la Guàrdia Civil de Berga i on van ser torturats Puertas, Vilella i Bertobillo. | 42.1307600,1.9093100 | 409856 | 4664870 | 2002 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72569-foto-08299-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72569-foto-08299-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72570 | El Coll de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-coll-de-la-mola | Cadastre de l'Ajuntament de Vilada de l'any 1766. Arxiu Municipal de Vilada. | XIX-XX | Completament enrunada. | Masia desapareguda la qual es trobava en un replà del terreny, conegut pròpiament com el coll de la Mola, ubicada en ple vessant a l'extrem oest del cap de la Solana. Tot el vessant de l'entorn està completament terrassat com en cara es pot veure. La casa està desapareguda. El material dels murs, com es pot veure a la fotografia de Joan Serra de finals dels 1980, era l'habitual de pedra i cantoneres desbastades visible a la majoria de construccions del territori. | 08299-194 | Vessant S-O del cap de la Solana | El mas havia estat tradicionalment una masoveria de la gran casa de les Eres de Gardilans. Documentada ja a finals del s. XVIII, tot i que possiblement anterior, era un mas típicament agrícola possiblement desenvolupat en un període de bonança econòmica del terme. En documentació més recent i directament relacionada amb la casa, de mitjans del s. XIX (1853) relatiu a les finques rústiques presents al poble de Vilada dipositat al ACBR, se cita un inventari de Maria Comelles Heras y Muntades, esposa de Pau Anglerill y Farreres. La casa anomenada mas Eres de Gardilans o Comelles. A dins dels límits de la propietat s'hi troba una casa anomenada el Coll de la Mola, un molí, la casa de la Serra, la del Bosc, la casa de Comelles de Castell de l'Areny, i l'Era vella. | 42.1426500,1.9460900 | 412912 | 4666152 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72570-foto-08299-194-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72578 | Rellotge de sol de cal Sultana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-sultana | XX | En perfecte estat. | Rellotge de sol dividit per dues parts. A la meitat superior hi trobem el rellotge, i a la part inferior una escena decorativa de caça. El conjunt es troba esgrafiat i pintat sobre el rebossat de la façana de la casa. El rellotge és de caire quadrangular. Disposa d'un marc quadrat decorat amb motius geomètrics amb un arc a la part superior. Orientat a migdia, les marques horàries es divideixen de les 3 a les 7 del vespre per bé que alguns estan dibuixades amb un cos més petit, creiem que per un motiu més estètic que d'utilitat. La numeració és llatina amb un gnòmon de vareta. Al centre per sobre el gnòmon hi ha dibuixat un sol amb rostre. El gnòmon està col·locat a la boca del sol. A la meitat inferior hi trobem el lema 'casso les hores al vol amb la polvora del sol'. A sota del lema hi observem un caçador, com si d'un gravat de finals del s. XVIII inicis del XX es tractés. A l'escena es mostra un caçador amb barret i capa, calça curta i botins. L'home porta un conill penjat del cinturó i acaba de disparar una arma llarga, possiblement d'avantcàrrega tipus mosquet del qual surt fum del canó. El sobrevolen 3 ocells. També se'ns mostra un mica d'entorn caracteritzat per un terreny planer amb un herbassar als peus. | 08299-202 | Façana de ca l'Hermano. C/ Migdia núm.1 | Hem denominat el rellotge de sol com a rellotge de sol de cal Sultana (no de ca l'Hermano) pel moment de construcció del mateix rellotge. Històricament, la casa on es troba el rellotge de sol ha estat coneguda com a ca l'Hermano, com a mínim des de mitjans del s. XVIII. No obstant això la finca fou venuda després de la Guerra Civil Espanyola a Sebastià Guitart, propietari de la fàbrica i marca de Xocolates Sultana. Guitart feu reformar l'antiga casa de ca l'Hermano en un casal senyorial de l'època, moment a partir del qual l'edifici va començar a ser conegut popularment com a cal Sultana. Anteriorment, en el mateix espai on es troba ara el rellotge, s'hi trobava la comuna de la casa, que fou retirada amb la reforma de l'edifici, ocupant el rellotge aquest espai. Actualment, es pot veure un termòmetre de planxa lacada a l'exterior de la façana de cal Viñas publicitat de l'antiga casa de Xocolata Sultana. | 42.1367500,1.9319900 | 411739 | 4665512 | 1940's | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72578-foto-08299-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72578-foto-08299-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72579 | Placa commemorativa de l'any Bertrana a cal Barbetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-de-lany-bertrana-a-cal-barbetes | VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 MONTAÑÀ D. i RAFART J. Paradisos rurals: el Berguedà en la vida i obra de Prudenci Bertrana i Aurora Bertrana. Valls: Cossetània ; Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2017 VVAA. Prudenci Bertrana i el Berguedà. Revista l'Erol. Núm. 134 Hivern 2017. | XXI | Placa commemorativa de ferro dedicada al record del pas de Prudenci i Aurora Bertrana pel poble. A la placa s'hi pot llegir: ' PRUDENCI BERTRANA I COMPTE / Tordera 1867 / Barcelona 1941 / Aquest poble, ...., ha crescut al peu d'una carretera. Forma un sol carrer de cases noves entre les quals trobareu dos hotels de bona aparença... AURORA BERTRANA I SALAZAR / Girona 1892 / Berga 1974 / En un pis d'aquest edifici, anomenat antigament La Sucursal, l'esclat de la guerra civil va atrapar-hi en Prudenci Bertrana. L'Aurora hi va arribar al cop de pocs dies (agost 1936).' | 08299-203 | C/ Teodor Miralles núm. 15 / Cal Barbetes | Placa col·locada per Òmnium Cultural amb la col·laboració del Consell Comarcal i l'Ajuntament de Vilada en commemoració de l'any Bertrana. La família Bertrana havia residit a la finca. | 42.1370500,1.9298300 | 411561 | 4665547 | 2019 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72581 | Placa commemorativa del metge Àngel Soler i Daniel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-del-metge-angel-soler-i-daniel | XXI | 'Placa commemorativa de bronze dedicada al record del metge Àngel Soler i Daniel a l'entrada del bosc enjardinat arranjat per Soler com a espai de salut per als malalts ingressats a la seva clínica. A la placa s'hi pot llegir: 'L'Ajuntament de Vilada en record del Dr. Àngel Soler i Daniel, 1891-1972. / LA MUNTANYETA com deia l'avi o el BOSC DEL METGE com diu el poble. Al matí quan l'aire juga, fresc, llibert i cristal·lí tot el bosc és una caprici de concerts i fantasia. Pinta el sol, la 'muntanyeta' de claror i policromia, espurneig de fulles verdes amb perfum de romaní. És el bosc com un mirall on es miren les imatges les empremtes, les paraules i el respirs dels pensament. I les flautes del record percudeixen els miratges quan ja són joia visible i caminen sota els vents. Des del punt més alt del bosc, com en sol ja es poden veure els cristalls d'aquells aigües que somniaven 'ahir' i fulguren cara als pins com un vers que no es pot creure al matí quan l'aire juga, fresc llibert i cristal·lí. És un somni que perdura com un cant d'eternitat. Mercès avi per l'ofrena, pel jardí que tu has sembrat. Maria S. Farell.' | 08299-205 | Camí de Vilarrasa. Entrada del parc del Bosc del metge Soler | Cap a mitjans dels anys 1920 el metge Àngel Soler Daniel construí a Vilada un sanatori per malalts de tuberculosi i altres malalties cardio-respiratòries. El centre era freqüentat, sobretot, per gent provinent de Barcelona, lloc on Soler exercia primerament i on també tenia el consultori. El sanatori es dividia en dos estatges, l'un situat a Villarosa i l'altre a cal Barbetes. Es va convenir, però, la necessitat que els malalts disposessin d'un indret on anar a passejar i a reposar, sense estar en contacte directe amb la resta de gent del poble. Soler va comprar el turó, va fer-hi plantar alguns arbres (molts no característics de la zona) i hi féu construir bancs i altres elements artificiosos. Cap a finals dels anys 1940 el sanatori deixà de funcionar. | 42.1345900,1.9285500 | 411452 | 4665275 | 2018 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72581-foto-08299-205-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72582 | Goig de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-joan | XIX | Els goigs dedicats a Sant Joan de Vilada actualment no són cantats. Segons el document conservat sota el títol 'Goigs en alabanza del Gloriós San Joan Baptista, Patró de la parròquia de Vilada bisbat de Solsona', la lletra de la tornada diu: 'Puix lo Poble de vilada/vos honra, y en Vos confia,/ siau de tots llum, y guia / en esta mortal jornada.' | 08299-206 | Fons documental Sol-Torres / Universitat de Lleida. | 42.1372000,1.9311000 | 411666 | 4665562 | 1800 | 08299 | Vilada | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72583 | Missa de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/missa-de-santa-magdalena | XII-XXI | La missa de Santa Magdalena se celebra cada any el dia 22 de juliol a l'església de Santa Magdalena de Gardilans. Actualment aquesta celebració ha viscut una revifada participativa amb veïns de Vilada que s'acosten a la petita església, prenent un aire d'aplec que necessitarà alguns anys més per consolidar-se com a tal. Els darrers anys, els congregats s'han reunit i celebrat a la missa a l'exterior, pel mal estat de l'edifici i la instal·lació d'unes bastides estructurals a l'interior. Aquest fet, circumstancial, quedarà resolt a partir de la imminent restauració de l'edifici. Amb motiu de la diada acostuma a anar a la celebració gent del municipi, antics veïns que actualment resideixen en altres poblacions i gent de Vilada, principalment. | 08299-207 | Església de Santa Magdalena de Gardilans | Antigament, l'església de Santa Magdalena havia estat església parroquial del nucli de Gardilans. Amb els anys, va passar a ser sufragània de Sant Joan de Vilada, però mantenint les atribucions d'església de referència per tots els veïns del barri de Gardilans. Això es manté fins a mitjans del segle XX, quan encara es feia missa cada diumenge de mes. A partir del despoblament rural de la segona meitat del s. XX, aquestes misses es van anar reduint a quedar-ne dues. Només per Sant Isidre (patró dels pagesos juntament amb Sant Galderic) i Santa Magdalena. Actualment es manté la missa de Santa Magdalena. El manteniment del culte es deu sobretot a la implicació de dues de les cases grans del barri, les Eres de Gardilans i el Pradell, els quals s'anaren repartint successivament l'organització de la missa i el dinar del capellà. Durant la celebració no es fa cap benedicció del pa, del terme ni similars. Antigament s'havia ofert als assistents a la sortida alguna flor silvestre a la qual es responia amb la voluntat, però sense un caràcter més destacat del que hom podia trobar en altres misses d'arreu. La implicació de l'Associació de la Gent Gran de Vilada, ha motivat la revifada actual amb la voluntat de consolidar el 22 com a aplec de Santa Magdalena. | 42.1380600,1.9560500 | 413729 | 4665632 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 94|98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72435 | Cal Tatxero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tatxero | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002 VVAA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. 1983. | XIX | L'entorn està descuidat. | L'edifici de cal Tatxero està emplaçat en un meandre obert de la riera de Vilada, a mig quilòmetre d'arribar a les cases de la ribera de Vilada. Es tracta d'una antiga fàbrica conformada per un sol edifici rectangular, de tres plantes i coberta de teula a doble vessant. A l'edifici original s'hi va afegir als anys 60 un conjunt d'ampliacions per donar ús a la nova funcionalitat de l'edifici com a casa de colònies. Així doncs, a la part nord-oest hi trobem una ampliació adaptada al terreny de dues plantes destinada a la sala-menjador, i serveis de la casa (cuina, magatzem, etc.) sense interès arquitectònic. A la part de llevant, hi ha un segon adossat destinat també a serveis i dutxes. Pel que fa a l'edifici principal està bastit amb els materials constructius habituals, pedra sense desbastar, grans cantoneres i maó. No s'observa als murs modificacions de les línies originals de l'edifici. A la planta baixa trobem la porta principal encarada a ponent. La porta està feta amb un arc rebaixat de maó i grans brancals de pedra desbastats. Aquesta façana es complementa amb una finestra de petites dimensions per planta i llinda simple de pedra. Les tres finestres inferiors disposen d'una reixa sense interès. La façana principal, a migjorn, mostra una distribució regular de les obertures, definint tres eixos verticals amb tres obertures per planta. Les 9 finestres (iguals) tenen un arc rebaixat de descàrrega fet de maons i disposats en plec de llibre. Adossat a la façana hi ha una gran escala d'obra que porta al primer pis de l'edifici i que ara és l'entrada principal. A l'interior no queda restes de cap element original de la fàbrica. L'entorn de la casa està adaptat al terreny natural, i a la llera del riu. Actualment hi ha una passarel·la de metall per travessar el riu. | 08299-59 | Sector Nord-Est. Al peu de la riera de Castell de l'Areny | Cal Tatxero rep el nom de l'activitat industrial última, una fàbrica de tatxes per sabates. Sembla que inicialment havia estat un antic molí fariner o bataner (segons les fonts consultades) conegut amb el nom de can Pastell, però no en queden evidències. Per les característiques industrials de l'edifici principal, hauria estat bastit a mitjans del s. XIX, però sembla que el molí hauria estat documentat amb anterioritat, ja al segle XVIII. Posteriorment, als anys 70 del s. XX es féu el conjunt d'ampliacions destinades al nou ús com a casa de colònies, que encara és vigent. Mateix moment en què es construí la passarel·la sobre el riu. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat el molí fariner fou bastit a finals del segle XVII o començaments del XVIII. A mitjans del s. XIX es coneixia amb el nom de la fàbrica. Per altra banda, Soca i Rumbo, en la memòria de 2002 descriuen que es tractava d'un casal moliner. L'edifici no l'han trobat citat a la documentació fins a la segona meitat del segle XVIII; aleshores apareix sota la denominació de Molí de can Pastell. Aquesta denominació deixa palesa la dependència que el molí tenia respecte del mas Can Pastell, ubicat a l'esplanada de la Serradora, a uns centenars de metres. Sembla que el mas can Pastell ja estava mig derruït al segle XVIII, però en tenim molt poques notícies i tot fa pensar que era un mas poc important. El Molí de can Pastell no era un molí fariner, sinó un molí bataner, que molt possiblement treballava pels paraires de Vilada. Més tard, deixà de treballar com a batan i hom hi començà a fabricar tatxes (claus curts de gran cabota, que s'utilitzaven sobretot per ferrar bèsties de bast) amb metall prèviament fos. Heus aquí la denominació popular de Cal Tatxero. La fabricació de tatxes es devia iniciar a mitjan segle XIX i es perllongà fins als primers anys del segle XX. Després la casa passà a utilitzar-se només com a habitatge. Cap a 1976, s'adaptà com a casa de colònies, activitat que actualment encara s'hi porta a terme. Cal Tatxero és un indret emblemàtic i conegut a Vilada pels gorgs que forma la riera prop de la casa. Els gorgs i basses són molt concorreguts a l'estiu per gent de Vilada i també de fora. | 42.1400400,1.9393800 | 412354 | 4665869 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72435-foto-08299-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72435-foto-08299-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72435-foto-08299-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A 20 m de la casa, riera amunt, s'observa un petit salt d'aigua fruit d'un intent de fer una bassa que va quedar cobert de grava i pedra del riu. L'edifici ha estat molt modificat i ha perdut molts dels seus elements originals, especialment els referents a les canalitzacions d'aigües. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72475 | Cal Bonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bonet | VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017. | XVIII-XX | La façana ha estat força transformada. | Es tracta d'una masia situada a pocs metres sobre el Cap de la Vinya i pròxima al collet de Sant Joan. Consta d'un habitatge al qual s'observa una ampliació adossada a la façana de ponent. La masia pròpiament dita és de planta rectangular i l'alçat s'organitza en planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal (migdia). Els murs de la façana estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Disposa de cantoneres grans de pedra escairades per tal de reforçar la construcció. Gairebé la totalitat de la façana de migdia disposa d'un arrebossat de morter de calç d'un to blanquinós. La façana de ponent també està arrebossada i les de llevant i tramuntana mostren encara la pedra nua. Les finestres han estat modificades contemporàniament. | 08299-99 | Sector nord del nucli. Sobre el cap de la Vinya. | L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona, i ens decantem a un origen de mitjans del s. XVIII. Documentalment, ja trobem citada la casa de cal Bonet al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de cal Bonet, com a propietat de Ramon Freixa, veí de Vilada. Prudenci Bertrana va dibuixar la Serra a mitjans dels anys 30 del s. XX durant una de les seves estades a la casa de les Eres de Gardilans. El dibuix, que actualment es troba en un fons particular, va ser exposat durant l'exposició sobre Bertrana pintor de l'any 2017 al Museu d'Art de Girona. | 42.1392600,1.9307100 | 411637 | 4665792 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72475-foto-08299-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72475-foto-08299-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72475-foto-08299-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A l'entorn de la casa hi ha bastit un mur de pilars de maçoneria i reixat de forja de barrot ondulat acabat amb punta de llança que tanca un pati que també té funcions d'hort. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72526 | Cal Freixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-freixa-0 | XVII-XX | Es tracta d'una masia situada a tocar de l'antiga pista de tenis de Vilada per l'entrada est al poble, entre les cases de cal Mestrico i Cal Bover, per sobre de la riera de Vilada. Consta de baixos, pis i golfes. Als baixos s'hi accedeix per la part de ponent. L'accés al primer i al segon pis es fa per aquest costat, on hi ha la porta principal. La façana principal és encarada al sud-oest, en la qual es pot observar una ampliació a la façana sud, d'un cobert adossat. La façana està completament arrebossada, pintada i restaurada, per bé que no sembla que s'hagi modificat la distribució de les obertures. A la porta, es pot veure incís en una gran llinda de pedra recta, una data que no s'acaba d'identificar flanquejant un cristograma. Al pis, un petit balcó amb barana de forja sense decoracions ocupa la part central. La sortida del balcó està feta amb llinda i brancals de pedra. A la llinda hi ha incís la inscripció franc (esc) Freixa, la data 1664 i un cristograma al centre. Al costat del balcó hi trobem una finestra i a sobre d'aquest un finestró. Un darrer element interessant de l'edifici és una gran barbacana situada en aquesta mateixa façana i reforçada per travessers de fusta que donen solidesa al voladís. La façana nord-est està parcialment excavada en el terreny, sobresortint l'edifici a partir del pis. Les restants no disposen d'elements a destacar. La coberta és de teula ceràmica a doble vessant, i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers al sud-oest. | 08299-150 | Sector Ribera. Sota l'antic camp de futbol. | Masia del s. XVIII o anterior, que va viure un període d'expansió si fem cas de la millora de portes i finestres a mitjans del s. XVIII (1765). Ha estat restaurada contemporàniament. El terme municipal de Vilada, des de l'establiment de les parròquies que conformaven Vilada i Gardilans, s'ha caracteritzat per un poblament dispers de masos disseminats en un territori més o menys pla que va resseguint el vessant nord de la riera del Merdançol principalment, aprofitant les terres més planes que ofereix la vall. Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i amb feixes del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita cal Freixa com a propietat de Josep Dachs. | 42.1365400,1.9375600 | 412199 | 4665482 | 1664 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72526-foto-08299-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72526-foto-08299-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72526-foto-08299-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A l'extrem nord-est de la parcel·la de la casa, hi podem trobar la font de la Barraqueta. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72454 | Cementiri de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-vilada | XIX-XX | En bon estat de conservació en general, a excepció dels nínxols de l'angle sud-oest, els quals amenacen en esfondrar-se per un desnivell del terreny. Actualment s'estan duent a terme obres de reparació i consolidació de la cantonada. | Recinte de planta rectangular ubicat a la zona alta del poble en ple vessant del Collet de sant Joan. Està orientat al sud, malgrat que la porta d'entrada es troba a la façana est. El perímetre està completament tancat. La façana nord disposa d'una portalada amb arc rebaixat fet de grans blocs de pedra escairats els brancals, i mitjans a les dovelles de l'arc. Els blocs de les pedres cantoneres també estan repicats. La porta d'entrada és doble, feta de ferro i forja amb dos grans panells metàl·lics a la part inferior i barrots verticals amb decoració geomètrica a la meitat superior. El mur és de pedra, arrebossat i capçat per un petit carener de teula ceràmica a doble vessant. El tram de la porta està realçat del nivell del mur i coronat per una creu llatina situada sobre una gran peanya (mitja esfera) de pedra. Les façanes nord i oest estan tancades per la construcció de nínxols a 3 nivells amb respectives osseres. La façana sud es caracteritza per ser un gran balcó obert al poble amb vista al Picancel. La barana és de barrots sense cap element destacable. La base del mur de contenció és feta de pedra. A l'interior hi trobem algunes tombes excavades al terreny, de la qual destaca la del Rector Pich. També disposa d'una nau de nínxols construïda a mitjans del segle XX. La resta de l'espai està enjardinat. Al costat de la porta d'entrada per la part interior hi trobem una pica de pedra. | 08299-78 | Sector nord del nucli. Davant de cal Toi. | El cementiri actual fou construït a partir del trasllat de l'antic (al peu de l'església de Sant Joan) l'any 1880 per iniciativa del rector de Sebastià Pich, el qual va dur a terme la transformació i ampliació de l'església parroquial de Sant Joan i el cementiri. A l'arxiu Nacional de Catalunya es conserva la memòria de construcció del cementiri, tot i que no els plànols originals, feta per l'arquitecte del Districte de Vic Narciso José Mª Bladó l'any 1963. A primer terç del segle XX segons documentació municipal de Vilada, el metge de Vilada, Àngel Daniel Soler, aconsella el trasllat i construcció d'un nou cementiri perquè l'actual no respon a la normativa vigent de salut pública per trobar-se en risc de contaminar les aigües subterrànies municipals i de molt difícil accés. | 42.1382300,1.9281300 | 411422 | 4665680 | 1863-80 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72454-foto-08299-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72454-foto-08299-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72454-foto-08299-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Narciso José Mª Bladó | A l'interior hi trobem algunes tombes excavades al terreny, de la qual destaca la del Rector Pich. També disposa d'una nau de nínxols construïda a mitjans del segle XX. La resta de l'espai està enjardinat. | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 72545 | La Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-8 | XVIII-XX | La casa ha estat reformada completament contemporàniament. | Es tracta d'una masia situada a l'extrem sud del nucli del poble, pròxim al torrent de la font del Racó, just al costat del barranc. L'edifici original estava conformat per un habitatge de planta quadrada, amb una gran era que s'estén al sud-est de la casa i una pallissa annexa a l'extrem de llevant construïda a mitjans del s. XX. La casa estava organitzada en planta baixa, pis i golfes. La coberta de teules és a doble vessant i el carener orientat perpendicular respecte a la façana principal. La casa està completament arrebossada i no s'observa els materials dels murs. Les obertures també han estat modificades i actualitzades. S'ha construït modernament una ampliació lateral al sector sud-oest. L'element arquitectònic més destacat visible, és la portalada amb grans brancals i llinda de pedra repicada recta al qual hi ha incís la data 1798. Els escaires interiors del marc de la porta han estat rebaixats i n'augmenta a bellesa del conjunt. La portalada d'entrada és doble batent i de fusta. Un altre dels elements atractius de la casa són les feixes situades al sector de ponent. Paral·leles al torrent de la font del Racó preserven encara un molt bon aspecte. Alguns dels canvis de nivells mantenen els murs de contenció del marge de pedra seca. A la part superior de la feixa hi podem trobar una bassa de rec, la qual hauria tingut també funcions d'abeurador i safareig del mas. | 08299-169 | C/ L'Envista núm.2 | Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i esgraonat del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona, i ens decantem a un origen a finals del s. XVIII. A la llinda de la casa hi trobem la data de 1796. La bona qualitat de la portalada en comparació als paral·lels del terme ens fa pensar en què l'origen de l'edifici hauria de ser anterior situant-nos a finals del XVII o principis del XVIII, o potser anterior i tot. Documentalment, trobem citada la casa al 1er cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de la Casanova, juntament amb cal Mitger, una partida de terra coneguda amb el nom del Porxo, una altra coneguda com la Torre i el mas Bernat com a propietats de Ramon Prat i Roset. Posteriorment, la casa la trobem també documentada a mitjans del s. XIX en diferents ocasions a l'índex de finques rústiques del terme de Vilada dipositats a l'ACBR. La presència de la casa de La Torre, comunicada per part de la propietat, també s'acredita amb la documentació. | 42.1349300,1.9327900 | 411803 | 4665309 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72545-foto-08299-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72545-foto-08299-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72545-foto-08299-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A la façana de migdia de la Casanova hi havia hagut una petita casa anomenada La Torre, ara engolida per la pròpia Casanova. Les restes d'aquesta casa són encara visibles, doncs es tracta d'un gran pany de paret de pedra visible fàcilment des del torrent del Racó. Els escaires del mur estan fets de grans cantoneres de pedra. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72574 | Camí ramader de Sant Miquel de les Canals a Vilada - ICR30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-sant-miquel-de-les-canals-a-vilada-icr30 | CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. | Aquest camí unia antigament el poble de Sagàs amb Vilada, passant pel mig de la difícil serra de Picancel. Consta inventariat com a camí ramader amb el codi ICR30 a l''Inventari de camins ramaders del Berguedà'. La descripció del camí en el citat inventari és la següent: 'De Corrúbies el camí agafa en direcció a la Serra de Picancel, i passa per Sant Miquel de les Canals. Travessa la Serra de Picancel i va seguint aproximadament el Torrent de Sant Miquel, i surt a cal Mitger, inexistent avui per la construcció del pantà de la Baells. En aquest punt es creuava el camí procedent de Borredà i que portava al Pont de Miralles. Des de cal Mitger travessa una riera i segueix cap al Molí del Cavaller, des d'on s'enfila cap a la Coromina, on s'enllaça amb el camí que va cap al Catllaràs, i que segueix per sobre del poble de Vilada, vorejant el seu cementiri, i cap a la Clusa.' | 08299-198 | Sector sud. Picancel | Els informants per a l'anàlisi del recorregut van ser Miquel Puig Ambrós i Ernest Sitges. Els enquestadors foren Xavier Campillo Besses i Alba Escriche Rius. La xarxa dels camins ramaders tenia la funció de permetre el trànsit dels ramats transhumants que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. És difícil saber-ne l'antiguitat, la majoria han estat emprats des d'antic i en alguns casos segueixen les vies naturals de pas entre territoris i nuclis habitacionals. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1372100,1.9310900 | 411665 | 4665564 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72574-foto-08299-198-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A la fitxa de l'inventari es fa la següent acotació: Camí que utilitzaven els pastors que anaven de Sagàs a Vilada, fins fa poc hi passava un pastor de Sagàs (la Coromina, la Masó i cal Bars). | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72485 | Cal Toi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-toi | XVIII-XX | Es tracta d'una masia situada al capdamunt del carrer Església, a tocar del cementiri, conformada per l'habitatge i un cobert annex. La masia pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal (migdia). La casa està situada en un desnivell O-E i el cobert adossat a la façana de ponent aprofita el desnivell per tenir una entrada a peu pla al 1r pis. La casa ha estat completament reformada i els paraments originals han estat regularitzats i arrebossats, així com les obertures i finestrals. La porta principal de la façana sud disposa de llinda de fusta recta. | 08299-109 | C/ Església | L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona. Documentalment, no trobem citada la casa de cal Toi al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766. No obstant això, es pot datar a mitjans del s. XIX relatiu a les finques rústiques presents al poble de Vilada dipositat al ACBR, un parell de cites que fan referència a la casa. Per una banda, s'anota la presència de la font de cal Toi (Toy en el document) la qual afronta amb terres de Raimunda Cirera i Ramon Prat. I en segon lloc, es documenta que la casa del Cap de la Vinya afronta amb les terres de la rectoria i cal Toi. Sense disposar de més informació, creiem que es tractaria d'una construcció d'inicis del s. XIX. | 42.1387000,1.9286400 | 411465 | 4665732 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72485-foto-08299-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72485-foto-08299-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72485-foto-08299-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A la porta es conserva la numeració d'inicis de segle (29) quan el poble estava distribuït en barris. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72474 | El Cap de la Vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cap-de-la-vinya | VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 | XVIII | Per bé que estructuralment la casa aguanta bé, en conjunt l'estat és dolent. | Es tracta d'una masia situada a tocar del collet de Sant Joan i els dipòsits municipals d'aigua. L'edificació està conformada per un gran edifici que recull les dues funcions d'habitatge i pallissa unides en la mateixa estructura i coberta. L'edifici pròpiament dit és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers el sud. Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Grans blocs cantoners de pedra sense escairar dóna solidesa a l'estructura. Gairebé la totalitat de la façana disposa d'un arrebossat de morter de calç d'un to blanquinós. Pel que fa a les obertures de l'habitatge, la façana principal de migdia actualment té tapiades totes les obertures. Les finestres del pis han estat modificades. Només les 3 finestres de les golfes, amb llinda recta de fusta, creiem que serien les originals. A la planta baixa s'hi observava una porta principal amb llinda de fusta i un finestró lateral. La part més singular de l'edifici és el fet que gairebé la meitat de la superfície de la casa tingui funcions de pallissa. Aquest motiu podria raure en el fet que la previsió de construcció de l'habitatge no s'acabés de consolidar amb la idea que part de l'estructura de l'edifici com a pallissa fos una situació temporal. No obstant això, en algunes fotografies antigues es veuen murs en aquesta zona de la casa. Pel que fa a la paret d'aquest lateral, orientat a l'est, no hi ha cap obertura i la part superior del mur està acabat amb tàpia. Per altra banda, la façana de llevant està parcialment excavada al terreny de manera esgraonada. L'espai està tancat per un mur amb un únic accés a peu pla des de l'exterior directament al pis de fusta. La façana de tramuntana queda tapada pel desnivell del terreny, i la de llevant és completament oberta i distribuïda en 4 calaixos amb un pilar al centre. | 08299-98 | Sector nord del nucli. Sota de cal Bonet. | Antiga masia dels s. XVIII, que possiblement havia tingut un origen anterior. Apareix documentada al cadastre de l'any 1776 present a l'AM de Vilada, com a propietat d'Antoni Raurell de la Quar, qui era amo de la masia d'Espinagalls, la qual tenia de masoveries les cases de Picamill, Roset i la Masó. Els anys 60 del s. XX la casa encara estava habitada. Prudenci Bertrana va dibuixar el Cap de la Vinya, juntament amb cal Bonet, a mitjans dels anys 30's del s. XX durant una de les seves estades a la casa de les Eres de Gardilans. El dibuix, que actualment es troba en un fons particular, va ser exposat durant l'exposició sobre Bertrana pintor de l'any 2017 al Museu d'Art de Girona. | 42.1387600,1.9300600 | 411582 | 4665737 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72474-foto-08299-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72474-foto-08299-98-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A llevant de la pallissa s'obre un espai pla força cobert per la vegetació que possiblement tenia funcions d'era de la casa. Uns quants graons senzills de pedra dirigeixen a un camí mig perdut direcció a la casa de cal Bonet i a la part posterior de la casa. Actualment la casa està abandonada. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/