Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72447 | Bassa Espinagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-espinagalls | XXI | El lloc està condicionat conformant una mena de bassa en forma de 8, en la que hi ha establert un perímetre de pedra al voltant de l'aigua, al qual s'hi ha plantat algunes espècies arbustives properes a medis inundats. Tot el recinte està tancat i hi ha un plafó informatiu sobre les funcions de la bassa: Reserva d'aigua. Usos: extinció d'incendis, millora de la ramaderia extensiva i millora d'hàbitats de la fauna. Forma part de les intervencions de millora de la forest (Forest CUP 53) d'utilitat pública Cabanelles, el Clot, ca l'Hereuet i Espinagalls. | 08299-71 | Sector nord. A ponent del camp gran d'Espinagalls. | La finca d'Espinagalls, conjuntament amb la forest CUP 53 de Cabanelles, el Clot i ca l'Hereuet situades entre els termes de Castell de l'Areny i Vilada, disposa d'una superfície de 538,8 ha és declarada Refugi de Fauna Salvatge segons el decret MAH/3923/2009 i es publica al DOC amb data de 23/2/2010. | 42.1535100,1.9197100 | 410748 | 4667385 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72447-foto-08299-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72447-foto-08299-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És prohibit banyar-se i entrar-hi, així com és obligat respectar l'entorn vegetal. És necessari 4x4 per arribar amb cotxe. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72444 | Picamill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/picamill | VVAA. El Catllaràs, una serra singular. L'Erol, núm. 67. Hivern 2000. VVAA. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | XVIII | No conserva la coberta, i les estructures interiors estan enrunades. Conserva part dels murs. | Les restes de la masia estan situades entre la Collada de Pasquals i el pas de les Collades de Picamill que comunica la Nou de Berguedà amb el nucli de Sant Romà de la Clusa (Castell de l'Areny). La casa de Picamill es troba emplaçada aprofitant un planell, en la part més planera del serrat homònim. Actualment, casa està ensorrada i les restes conservades estan molt cobertes de terra i vegetació. Es pot identificar diferents estructures de planta rectangular que conformarien la casa amb diversos annex. La zona més planera s'identificaria com a l'era de la casa. Està parcialment excavada a la vessant, i s'observen alguns cairons de l'enrajolat. L'era està orientada al sud-oest i per la seva secció nord s'identifica una façana oberta amb l'arrencament d'un pilar al centre que es podria tractar d'una pallissa, presumiblement a dos nivells amb un pis d'embigat de fusta i coberta a doble vessant de teula. A la part posterior d'aquesta pallissa s'identifica un distribuïdor de pas en forma de creu que portaria a l'edifici principal per dimensions, i que estimem la casa de Picamill. Possiblement estava distribuïda en planta baixa pis i golfes. A la part sud-est s'identifiquen algunes estructures més de petites dimensions que podria tractar-se d'altres petits coberts i corts, i un safareig/abeurador. Les estructures s'allarguen seguint l'orografia del terreny 50 metres més al nord seguint la feixa de l'abeurador i paral·lel a la pista d'arribada a la casa. Els murs estan bastits amb carreus desbastats fets amb diverses cantoneres de grans dimensions. L'aparell general és mitjà i s'observa en el desmunt nombroses bigues i cavalls de grans dimensions, i materials ceràmics (teules, maons i cairons). També les restes d'una pica d'aigua repicada en un bloc de pedra sorrenca. L'entorn immediat de la casa està completament terrassat aprofitant la suavitat en el desnivell del terreny en aquesta zona. | 08299-68 | Sector nord. Al peu del camí ral | Antiga masia dels s. XVIII, que possiblement havia tingut un origen anterior. Apareix documentada al cadastre de l'any 1776 present a l'AM de Vilada, com a propietat d'Antoni Raurell de la Quar, qui era amo de la masia d'Espinagalls, la qual tenia de masoveries les cases de Picamill, Roset i la Masó. Actualment la finca és de propietat pública de la Generalitat de Catalunya. | 42.1568600,1.9054000 | 409570 | 4667772 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72444-foto-08299-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72444-foto-08299-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72444-foto-08299-68-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És la masia més alta del terme municipal de Vilada. Es troba a poca distància del cim compartit del municipi, Sobrepuny (1655m.), enmig del PEIN Serra del Catllaràs. Coincideix d'ubicació amb el camí ramader de la Baells al Catllaràs amb el codi ICR23. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72552 | Font de Cal Bep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-bep | XVIII-XX | No raja. Aigua no potable. | Aquesta font està localitzada per darrere de la nau que actualment forma part del taller del ferrer de Vilada, però que havia estat l'antiga fàbrica de cal Bep. Dita font es troba ubicada per sota el carrer, encofrada al mur. Per la part interior del mur, i a partir d'una reixeta, s'intueix que existeix un petit dipòsit d'obra de la font. L'aixeta, que no raja, es troba encastada a la paret amb funcions de dipòsit. Per arribar-hi cal baixar una graonada de 4 graons fets amb pedra repicada i escairada, disposada amb angle, o des de la plaça interior al voltant de la fàbrica. La font està orientada al sud. Hi ha un petit muret de pedra a la part exterior, pel costat est, que permet seure. La coberta de la font està feta amb un arc rebaixat amb pedra disposada a plec de llibre. | 08299-176 | Cal Bep. | Històricament el municipi de Vilada havia estat un punt d'estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d'elles considerades medicinals. Aquesta font no correspon al grup de fonts sulfuroses i de més tradició del poble. No obstant això, constituiria un altre punt d'aigua dels diversos que envolten la concentració més antiga de cases del nucli al voltant de la parròquia de Sant Joan. La font era força concorreguda pels treballadors de l'antiga fàbrica, fins que l'aigua de la font va començar a sortir dolenta per filtracions. Possiblement la font agafi aigua de la veta que ressegueix el terreny en línia recta descendent i que també donaria punt d'abastiment a cal Massana Vell, cal Vilalta, i altres cases ubicades al peu del torrent que s'observa sobre el terreny. Actualment no raja. | 42.1382200,1.9338900 | 411898 | 4665673 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72552-foto-08299-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72552-foto-08299-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72552-foto-08299-176-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És interessant el conjunt del carrer en aquest tram per la distribució en marges de pedra i el seu recorregut des del carrer fins a la font. | 98|94 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72554 | Font de cal Valldaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-valldaura | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. | En funcionament. | Font localitzada al peu del carrer Margançol, encofrada al mur de contenció de les feixes d'horts de casa Valldaura. Dita font es troba encofrada al mur i ens consta que disposa d'un petit dipòsit interior. L'estructura estètica de la font és molt senzilla. Feta amb un mur de maçoneria i pedra, incorpora una petita cornisa graonada de maons per la part superior. L'aixeta de la font, que és a uns 30 cm del terra, disposa d'una petita pica feta amb maons organitzats en semicercle, plans a la base i drets migenterrats al perímetre. Incorpora, gravat al morter flanquejant la cornisa de maons, la data de 1937 (molt poc visible). La font està orientada al sud. | 08299-178 | Carrer Margançol | Històricament el municipi de Vilada havia estat un punt d'estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d'elles considerades medicinals. Aquesta font no correspon al grup de fonts sulfuroses i de més tradició del poble. No obstant això, constituiria un altre punt d'aigua dels diversos que envolten la concentració més antiga de cases del nucli al voltant de la parròquia de Sant Joan. La data de 1937, en plena Guerra Civil, mostra alguns esforços del Comitè Municipal i del Govern de la República per oferir normalitat als veïns dins el context de Guerra. Seguint la directriu de mantenir el funcionament i 'normalitat' dels municipis, alguns dels esforços es van dirigir en la millora de serveis públics com l'aigua. És en aquest context que l'Ajuntament de l'època hauria intervingut a la font, ignorant ara com ara, en quin grau d'intervenció es va produir (construcció, reforma, sanejament, etc.). | 42.1381600,1.9334100 | 411858 | 4665667 | 1937 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72554-foto-08299-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72554-foto-08299-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És interessant el conjunt del carrer en aquest tram i la distribució de murs de pedra seca de contenció i el seu recorregut i cruïlla entre els c/ Margansol i Sant Josep, fins a la font. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72499 | Alzina dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-enamorats | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | Alzina (Quercus ilex L.), que es troba en un dels punts més elevats de la carena que travessa pel mig del Bosc del metge Soler. Es troba en una zona de bosc mixt humit en el qual la carena orientada d'est a oest, separa clarament el bac de tramuntana amb un bosc més clarejat al solei. Es troba envoltada sobretot de pi roig, els quals han crescut amb rapidesa i tapen una mica la presència de la seva copa. La capçada és una mica esclarissada pel que és habitual en aquesta espècie. L'arbre està molt estilitzat, possiblement per la competència amb els pins de l'entorn. La seva escorça és fosca i clivellada. L'alzina es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig. Les glans maduren al començament de la tardor. Mesura 15 m d'alçada aproximada. 1,65 m de perímetre de volt de canó i 12m. de capçada. | 08299-123 | Parc dels Pins del Metge | A mitjans de segle XX es tractava d'una alzina força ufanosa que destacava per trobar-se enmig d'una zona de feixes conreades que li donaven un caràcter solemne encara que les dimensions eren menors, pel fet de tractar-se isolada. L'arbre va agafar popularitat entre els veïns i veïnes del poble per la seva posició privilegiada paisatgísticament sobre la vall de la Baells. Era un lloc de passeig per moltes parelles del poble i per aquest motiu rep el nom de l'Alzina dels enamorats. Val a dir, que malgrat trobar-se enmig del bosquet que feu arranjar el Metge Soler per adaptar-lo a zona de passeig pels malalts residents al seu sanatori, aquesta alzina no fou plantada. | 42.1330600,1.9228600 | 410979 | 4665111 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72499-foto-08299-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72499-foto-08299-123-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada pot tenir efectes a l'arbre. Seria interessant fer un seguiment del bon estat de l'espècimen. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 72505 | Trespins de can Llebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trespins-de-can-llebre | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | El Trespins de can Llebre és un exemplar de l'espècie 'Pinus sylvestris o Pinus nigra', les mesures del qual són entre 18 i 20 m d'alçada, i 4 de perímetre a la soca. El volt de canó de les branques (1,76 / 1,68 / 1,85) i un diàmetre de capçada de uns 14 metres de mitjana. El pi està situat als plans del voltant de la casa de can Llebre, enmig de la zona boscosa per bé que abans era tot superfície de camps de la casa. Actualment es troba a l'extrem nord d'uns planells, just al peu de la pista de can Llebre a Roset. Segons l'Enciclopèdia Catalana el pi roig (dit també alaga o melis, o rojal, o rojalet o sebó) (P. sylvestris), pot arribar fins a 40 m d'altura, té l'escorça rogenca, les fulles aparellades, de 3 a 7 cm de llarg, glauques i torçades, i les pinyes de 3 a 6 cm de llargària. | 08299-129 | Sector nord. Can Llebre | 42.1530300,1.9251300 | 411195 | 4667326 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72505-foto-08299-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72505-foto-08299-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada pot tenir efectes a l'arbre. Seria interessant fer un seguiment del bon estat de l'espècimen. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72504 | Alzina de la Masó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-maso | Bo. Malgrat tot, en algun moment es va pintar una gran creu vermella al tronc que s'hauria pogut estalviar. | Alzina (Quercus ilex L.), que es troba al costat de la casa de la Masó. Ubicada a la cruïlla entre les pistes de la Masó al castell de Roset i a la casa de Roset. Es troba en una zona de bosc mixt en una raconada més humida del normal a causa de la proximitat al torrent de la font de l'Arç, en un punt enclotat. Es troba envoltada de pi roig i roures (al costat més solei). L'arbre està gairebé adossat a un gran roc que ocupa tot el sector nord-est, i que l'inclina créixer direcció sud-oest. La capçada és atapeïda i allà on s'estén per sobre la roca pren la seva forma arrodonida habitual. L'alzina es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig. Les glans maduren al començament de la tardor. Les mides aproximades del tronc són: 3'70 m de perímetre a la soca. 2'85 m. de volt de canó. Estimem que una altura d'entre 12 i 15 m. | 08299-128 | Sector oest. Casa de la Masó | 42.1480300,1.9179400 | 410594 | 4666779 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre durant els més de cent anys que fa que viu en aquest lloc. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada pot tenir efectes a l'arbre. Seria interessant fer un seguiment del bon estat de l'espècimen. El punt on es troba l'alzina s'ha disposat d'algunes vies d'escalada a la paret de la roca. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72484 | Barraca de les carboneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-carboneres | XX | Queden alguns elements indicatius de l'existència de la barraca, però tota la coberta vegetal està desapareguda. | Es tracta de les restes d'una barraca situada en un bosc d'alzina conegut com les carboneres. L'estructura és molt senzilla. Orientada al sud, reclosa l'estructura de la barraca a la paret del cingle situat sota el castell de Roset. La paret està mínimament balmada i ofereix una mica de recer. A peu de mur es conserva un sòcol de pedra feta amb aparell irregular de dues filades de planta rectangular. Possiblement l'alçat i coberta hauria estat vegetal. A la paret del cingle s'observa un retall rectangular per encastar una bigueta que hauria consolidat la coberta de l'estructura. A l'angle superior tota la paret està ennegrida pel fum. El punt és de difícil accés entre la vegetació, que actualment cobreix tota la zona. | 08299-108 | Sector del castell de Roset | Per testimonis orals de veïns, sembla que l'activitat principal que s'havia dut a terme a la zona havia estat l'explotació forestal, i concretament, fer carbó vegetal. No obstant això, també consta que a la zona hi havia hagut emboscats durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39. | 42.1491300,1.9157100 | 410411 | 4666903 | 08299 | Vilada | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72484-foto-08299-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72484-foto-08299-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És difícil de dir si es tracta d'una barraca de pastors, bosquerols o d'emboscats. Segons les característiques orogràfiques del terreny, les petites dimensions i els testimonis orals que n'acrediten la presència a la zona, tot fa pensar que seria possible. Les barraques d'aquest estil utilitzades per carboners podien ser de majors dimensions i amb un espai exterior més planer (plaça carbonera), però tenint en compte la toponímia i l'entorn d'alzina sembla que l'explicació més plausible podria ser aquesta. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72385 | Molí de Dalt (o de les Eres) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-o-de-les-eres | AADD (1994: 186). AYMAMÍ (2000: 18). SOCA (en curs: s. p). | XVII | Es tracta d'un edifici compost per diferents cossos, cosa que fa que la seva planta sigui força irregular. La part més primitiva és la més propera a la ribera, ja que és on, segurament, es bastí el primer casal moliner. Progressivament es va anar ampliant i es construí un segon cos a llevant, que es devia dedicar bàsicament a habitatge, estables i corts. D'aquesta construcció més moderna en destaca una petita terrassa coberta i un porxo, que dóna entrada al molí. En conjunt s'hi veuen dues plantes, més les golfes. Les obertures més grans es troben a la façana de migdia, per contra, a ponent només n'hi ha una. El molí conserva encara la bassa de pedra, que es troba contigua a la casa, per la seva part nord. L'aigua hi arribava per un llarg canal, que prenia l'aigua de la ribera a un centenar de metres en direcció nord. L'element més interessant de l'edifici és el catau, amb una treballada volta de pedra. A l'exterior del molí hom hi pot veure diversos jocs de moles, cosa que demostra la seva importància i els seus anys d'imparable activitat. Fins als anys 1950 el molí estigué actiu, però des d'aquesta data l'edifici s'anà degradant. No obstant això, els aparells de l'obrador encara es trobaven en molt bon estat fins fa relativament poc. Actualment, ha estat adquirit com a segona residència i ha estat restaurat tot l'edifici. | 08299-9 | Sector sud-est | No hem trobat el molí documentat amb anterioritat al segle XVII, però el seu origen és molt probablement anterior. Durant aquest segle el trobem immers en una complexa situació jurídica. El molí era sota del domini directe del monestir de la Portella, el domini útil el detentaven els Piques de les Eres de Vilada, però el tenien arrendat a la comunitat de preveres de la vila de Berga. Els preveres de Berga l'explotaven directament, hi tenien un moliner i la seva família a qui pagaven un sou. De fet, sembla ser una de les fonts d'ingressos més importants dels clergues berguedans als segles XVII i XVIII. La comptabilitat de la comunitat de preveres de Berga, permet veure les ampliacions i les diverses obres que s'hi anaven fent. Dóna la impressió que les obres més importants varen tenir lloc cap a 1660, quan va renovar-se tota l'estructura de l'edifici i els aparells del molí, fins i tot, s'hagué de portar un joc nou de moles des de Berga. Un altre conjunt de reformes importants van tenir lloc cap a 1782, quan a part de moldre gra, també funcionava com a molí draper. A mitjan segle XVIII passà dels Piques de les Eres de Vilada als Comelles de les Eres de Gardilans. Va funcionar fins als anys 1950. L'ultim estadant del molí va ser un peculiar personatge conegut amb l'àlias de Xicarrell. | 42.1353000,1.9369000 | 412143 | 4665345 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72385-foto-08299-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72385-foto-08299-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72385-foto-08299-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Val a dir que la restauració que s'hi ha portat a terme ha estat molt encertada, sobretot pel respecte que s'ha tingut de les estructures originals, tant de la vivenda com del molí pròpiament dit. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72378 | Sant Joan de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-vilada | AADD (1994: 184). BARAUT (1979: 52-72). BARAUT (1980: 113). BARAUT (1986: 208-211). BERNADICH (1991: 192). SITJES (1993: 22-24). SANTAMARIA (1935: 16-17 i 23). SERRA (1985: 497-498). SOCA (1995: s. p). YEGUAS J.,Abeuradors o regates en un carrer (rere Cal Massot), Avenç. El Palau d'Anglesola, 140, p.44. 2018 FREIXES C. Itineraris arquitectònics de Solsona (1875-1936). Treball Final de Grau. Universitat Politècnica de Catalunya. 2010-2011. | IX-XIX-XX | En general l'estat de conservació és bo, sobretot després de les obres de neteja, adequació i repintat que Mn. Salvador Casafont i la Junta Parroquial hi han portat a terme els dos darrers anys. | L'actual edifici de l'església parroquial és una nau allargassada en direcció est-oest. A la primera part de la nau, després de l'entrada, s'obren a banda i banda algunes capelles laterals, coronades per un arc. En cada una d'elles hi ha imatges sobre pedestals. A la dreta, la Mare de Déu del Carme, sant Antoni Maria Claret, Sant Ramon i Santa Llúcia. A l'esquerre, el sant Crist i la Verge dels Dolors, el Sagrat Cor i sant Josep. La major part de les imatges tenen un interès poc rellevant. A l'altar major, sobre del sagrari, s'hi troba la imatge de sant Joan Baptista, possiblement l'única conservada d'abans de 1936. A la sagristia hom hi ha reposat també una altra imatge, la de sant Isidre, semblant a les de les capelles laterals. A la resta de l'església no hi destaquen cap mena d'elements ornamentals, a excepció de la làmpada de ferro forjat que hi ha sobre l'altar major, que es va fer aprofitant les restes d'una antiga barana. Tampoc a l'exterior trobem parts destacables. Solament una representació de sant Joan Baptista, en ceràmica, damunt de la porta d'entrada. A la façana principal hi ha també un rosetó molt simple d'imitació gòtica i un petit finestral amb dues espitlleres de trets romànics. A les façanes laterals s'obren alguns ulls de bou que permeten augmentar la il·luminació de l'interior. No obstant això, l'element més característic de l'església és el seu alt campanar, amb una base quadrada i que a mitja alçada es converteix en octogonal. A la part superior s'hi alberga un rellotge esfèric automàtic. Les campanes es disposen en finestrals amb volta de canó, encara que no presenten un interès remarcable. Per contra, criden més l'atenció els murs mitgers d'aparell medieval entre l'església i la rectoria i un arc gòtic de grans dimensions al vestíbul de la casa rectoral adjacent. De totes maneres, es fa molt difícil establir una datació i un estil dels diversos elements de l'església, ja que gairebé tots són fruits de les reformes endegades als segles XIX, cap a 1852, i XX, sobretot, després de 1940. Una curiositat de la façana principal són els grans blocs de pedra amb regates. Tal com documenta i descriu el Dr. d'història de l'Art J. Yeguas, la presència d'aquestes regates correspondria al reaprofitament d'aquests blocs, originalment dovelles, provinents d'algun gran arc de portal. Les regates forment part de la tècnica constructiva d'aquest tipus d'arcs, i ajudaven a travar els blocs de pedra entre ells. Curiosament, donada la seva forma, a Mallorca se solien anomenar d'espina de peix. L'espai buit que quedava de les regates entre blocs s'omplia amb una lletada de calç. Les estries dels blocs, documentarien la presència d'un portal de grans dimensions, força habitual en masos i altres edificis als s. XV i XVI, i que es van començar a retirar a partir del s. XIX per ampliar-ne les entrades. En el context de la parròquia de Sant Joan, podem especular que aquest procés podria coincidir amb les obres de reforma de l'església parroquial del s. XIX. Segons alguns testimonis orals, la pedra utilitzada per la reconstrucció de la façana després de la guerra civil, era pedra reaprofitada de la mateixa església que havia quedat amuntegada sense utilitzar de l'última reforma a les feixes propietat de la rectoria, situades al barranc de sota l'edifici. Podria tractar-se doncs, del testimoni de l'antic portal d'entrada de l'església parroquial. | 08299-2 | Nucli urbà, plaça Església s/n | L'església de Sant Joan ha vertebrat des de temps molt remots la comunitat de Vilada. L'any 903, quan es consagrà l'església de Santa Magdalena de Gardilans, ja és sota la dependència de la parroquial de Sant Joan i del seu prevere Mauregó, per la qual cosa es pot aventurar fàcilment que és anterior al segle X. L'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, considerada de finals del segle X o d'inicis del segle XI també en fa esment. De la mateixa manera apareix, al segle XI, a la relació de censos que paguen les parròquies del bisbat d'Urgell. El 1003, va publicar-se el testament de Bernat de Conflent, el qual va deixar a Sant Joan un alou que tenia a la Clusa i que, abans, havia estat d'una seva germana. La parròquia comença a aparèixer molt freqüentment a la documentació des d'aquest moment, per exemple, en diverses donacions fetes al monestir de la Portella, com les del 1036 i el 1078, però l'edifici no acostuma a esmentar-se. El 1127 va fer-se una convinença sobre les esglésies d'Olvan, Sagàs Vilada, Gironella i la Portella entre el bisbe d'Urgell Pere Berenguer i Guillem de la Portella, en la qual Guillem de Portella s'obligava a respectar el senyoriu i els drets episcopals i a facilitar un cavaller al bisbe si aquest havia d'anar a terra musulmana. En el document s'esmenta clarament l'església i el cementiri de Sant Joan de Vilada ('similer sit de ecclesia et de ciminterio Sancti Ihoanis de Vilalada'). L'edifici pròpiament no el tornem a trobar a la documentació fins als anys 1312-1313, en les visites pastorals conservades del bisbat d'Urgell. En aquests anys l'església es trobà en condicions i ben ornamentada, però s'ordenà que el personal eclesiàstic arrangés la seva vestimenta. Les visites de 1575 i 1587 també ens aporten molta informació, especialment referent a un retaule existent a l'altar major, al sagrari, a les fonts baptismals, a una creu d'argent, al cementiri, etc. Durant el segle XVII s'hi va construir el retaule barroc del Roser, segurament pagat per la confraria del mateix nom. Al segle XIX també s'aixecà un nou retaule major, d'estil neoclàssic. L'estructura de l'edifici degué ser força modificada cap a mitjan segle XIX, però indubtablement els canvis més greus es van produir a causa de la guerra civil de 1936 a 1939, quan l''església i la rectoria es varen incendiar i destruir. També va desaparèixer l'arxiu parroquial, que contenia la documentació de la parròquia i de la notaria. L'església quedà tan malmesa que l'arquitecte del bisbat va arribar a projectar un nou temple, però l'ambició del projecte i la manca de diners va fer que s'acabés reconstruint el vell edifici. Amb la col·laboració de la gent del poble es va poder refer lentament en la seva estructura essencial i en els detalls de l'interior, com les imatges. Algunes d'elles foren pagades íntegrament per famílies del poble, com els Ferrer o els Simón. A començaments dels anys 1980 el rector Urbici Vila hi porta a terme força millores. L'any 2002 l'església de Sant Joan va ser netejada i pintada de nou a l'interior. | 42.1372600,1.9286500 | 411464 | 4665572 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72378-foto-08299-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72378-foto-08299-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72378-foto-08299-2-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Uns moviments de terres efectuats recentment a l'exterior de l'església amb motiu d'unes obres van fer aflorar fragments ceràmics i restes humanes (sis inhumacions cobertes amb llosa), que podrien correspondre perfectament al cementiri primitiu (documentat des del segle X) i la sagrera medieval (documentada des del segle XII), encara que hom va decidir mantenir més o menys en secret per tal d'evitar el que podria haver comportat una excavació d'urgència. Posteriorment, la troballa es va donar a conèixer a l'Ajuntament per part d'uns particulars que en tenien notícia, però les obres varen continuar sense cap mena de control ni supervisió per part de l'administració. Potser convindria arribar a un acord entre la parròquia, les institucions públiques i els interessats per tal de portar-hi a terme, si més no, una simple prospecció arqueològica que permetés conèixer l'entitat del jaciment i la seva cronologia concreta. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72412 | El Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-8 | SOCA (en curs: s. p). | XIV-XVIII | L'estructura bàsica no perilla en absolut, però l'entorn presenta un estat de degradació i deixadesa força gran. | És una de les cases pairals més grans del municipi. L'edifici central és un bloc compacte de planta rectangular, amb la teulada a dues aigües i encarada d'est a oest. Té una alçada de dues plantes, on cal sumar els baixos i les golfes. Als baixos hom hi troba els estables, als quals només es pot entrar per la part sud. Davant dels baixos hi ha un petit cortal, al que els amos es refereixen com a barri, al qual s'accedeix a través d'un portal semicobert. L'estructura murària del cortal està molt ensorrada. A la primera i a la segona planta, que s'utilitzen com a habitatge, s'hi entra per l'era. La segona planta és fruit d'una ampliació molt recent. L'era es troba al nord, entre la casa i una gran pallissa. La casa no presenta elements rellevants. Les obertures són molt petites, la majoria són finestres, i les llindes són de fusta i molt simples. A redós de la casa s'hi aixequen altres edificacions, sobretot coberts destinats a les activitats agràries i ramaderes de la finca, però tots ells semblen molt moderns. Actualment la casa està dividida en dos habitatges. La façana nord delimita aquesta separació la posició del pou artesià, al qual només s'hi pot accedir des de l'interior de la casa. | 08299-36 | Sector sud-est | La primera menció del mas el Prat és de l'any 1346. En el document on és consignada la notícia, Maria de Prat Jussà i el seu marit Arnau bescanviaven unes terres amb Ròmia de Prat Sobirà i el seu marit Pere. L'operació es va fer per tal de racionalitzar millor ambdós patrimonis. De retop això ens fa pensar que el mas Prat, que en aquest document correspon al mas Prat Jussà, és molt anterior, possiblement d'abans del desdoblament dels masos dels segles XII i XIII, però malauradament no en tenim notícies certes. El document de 1346 fa una veritable descripció del paisatge de la zona: basses d'aigua, canalitzacions, camins, camps... Cosa que ens mostra l'arrelament de moltes activitats humanes. L'inicial domini directe que els Prat Jussà tenien sobre el seu mas va passar més tard a l'abat de Sant Pere de la Potella. A partir del segle XV hem d'anar a cercar la major part de referències del mas entre la documentació portellesa. El 1437 trobem a Bartomeu del Prat de Vilada en una confessió col·lectiva de terres del monestir. Durant els segles XVI i XVII trobem els Prat en molts documents, sobretot de caràcter notarial, però les mencions explícites de la casa són molt esporàdiques. Més aviat apareixen arrendant les seves terres meridionals, en direcció a les Canals de Sant Miquel, per la pastura de bestiar, ja que aquestes no són aptes pel conreu. Les terres de la part més septentrional del mas si que eren conreades. La recanació cadastral de mitjan segle XVIII hi esmenta una gran extensió de cultius i moltes espècies conreades, però aleshores el mas ja no es trobava en mans dels Prat, sinó del terratinent Antoni Bergafeta de Berga. Durant el segle XIX també varen tenir lloc alguns canvis en la titularitat de la propietat. Els actuals propietaris són la família Vilalta, que en treballen les terres i practiquen activitats ramaderes. | 42.1337800,1.9318600 | 411724 | 4665182 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72412-foto-08299-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72412-foto-08299-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72412-foto-08299-36-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Una inspecció acurada als baixos, segurament permetria endevinar vestigis de les estructures primitives, d'època medieval. És interessant una creu gravada en una llosa que fa funcions de graó a les escales per accedir al barri. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72419 | Casa Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sant-pere | AADD (1994: 185). BERNADICH (1991: 194). SOCA (en curs: s. p). | XIV-XVIII | S'ha hagut de reforçar recentment amb totxana els punts de suport del cavall exterior de la pallissa perquè la paret on es recolzen s'estava obrint. El pis superior de la casa també ha estat reforçat amb tirants. | Casa Sant Pere és una de les masies més singulars de Vilada. Tipològicament s'allunya una mica dels altres masos de la zona i potser s'assimila més als del Ripollès o als de la Garrotxa. L'edifici té una planta rectangular, amb una teulada a doble vessant encarada d'est a oest. Consta d'uns baixos i de dues plantes superiors. Els baixos, als quals s'accedeix per la part de migdia, s'han utilitzat tradicionalment per l'estabulació de bestiar. L'espai de davant dels baixos, on hi havia l'era originària, ara s'utilitza com a cortal, aprofitant una tanca perimetral de pedra molt ferma. L'accés al primer i al segon pis es feia originàriament per migdia, on hi ha la porta principal, però actualment s'utilitza una porta secundària situada al nord. La façana principal és la del sud. En ella hom hi pot veure les successives ampliacions des del cos primigeni. Pot deduir-se que la major part d'obertures eren en forma d'arcada, però cap al segle XVIII es devien tapiar i es devien substituir pels finestrals actuals, tots amb llindes i muntants de pedra. També han estat tapiades les arcades dels baixos i solament resten obertes la d'entrada a l'estable i la de la porta principal, que presenta unes dovelles molt grans i polides. L'interior conserva elements molt característics, propis de les activitats de la finca. A la part de ponent, força a prop de la casa, s'hi aixeca una gran pallissa distribuïda en 6 calaixos oberts a migjorn i quatre pilars interiors de pedra i coberta de bigues i llates de fusta amb teula àrab. Es tracta d'un molt bon exemplar de pallissa de grans dimensions. Al voltant de la casa poden observar-se múltiples construccions, algunes ensorrades i altres dempeus, que demostren cronològicament les múltiples activitats antròpiques de la zona. | 08299-43 | Antiga parròquia de Gardilans | La primera menció del mas Casa Sant Pere la trobem a la documentació el març de 1321. El document en qüesttió és una confirmació de domini que l'abat Bernat de la Portella fa a Arnau de Casa Sant Pere ('Arnaldo de Domo Sancti Petri'). Aleshores Arnau ja pagava diversos censos: la tasca, una perna de cansalada de porc, 5 sous i 4 diners, 2 fogasses i 2 albergues al batlle del monestir. Se li oferia també la possibilitat de redimir la seva remença amb el pagament de 100 sous. No obstant, els Casa Sant Pere mai van ser lliures de la remença fins a la desaparició d'aquesta institució. El 1335 el mateix abat de la Portella actualitzà i augmentà els censos que pagava aquest mas. Des del segle XIV les referències a aquest indret són constants a la documentació. Els Casa Sant Pere van adquirir un gran poder econòmic a mitjan segle XVI, època de la qual també tenim detallats inventaris de la masia. Els inventaris també informen del gran nombre de documents -ara perduts- que aleshores posseïa la casa. L'inventari més detallat és de 1592, el qual també informa de l'existència 'en un forat de les biges, sobre del capsal del llit, nou dobles de or de dues cares, embolicats ab un pergamí'. L'expansió dels Casa Sant Pere continuà fins que a finals del segle XVII van emparentar amb els Eures de la Quar, que també van contribuir a engrandir el patrimoni. Els serveis que els Eures de Casa Sant Pere van fer a favor de Felip d'Anjou, durant la Guerra de Successió, els serviren també per aconsegur el títol de Ciutadans Honrats de Barcelona. En motiu d'això, durant el segle XVIII són els únics personatges, oriünds de Vilada, amb títol nobiliari. Cap al segle XIX notem una paulatina disminució dels Casa Sant Pere en les relacions de poder existents al terme i la masia es consolidà únicament com a finca de caràcter agropecuari. Aquesta situació es va mantenir fins a mitjan segle XX, quan va esdevenir una masoveria. Cap a 1975 se'n habilità alguna part com a casa de colònies. Actualment una part de la casa es continua dedicant a les activitats agropecuàries, mentre que l'altra ha estat adaptada com a segona residència. És propietat de la família Marginet de la Nou. Cal fer notar que el nom de Casa Sant Pere, a part de constituir un curiós hagiotopònim que no caldria perdre de vista en futures recerques, sempre el trobem escrit i pronunciat amb els tres mots. De tal manera que és freqüent trobar a la documentació la reiteració 'casa Casa Sant Pere', 'mas Casa Sant Pere' o, en llatí molt vulgaritzat, 'manso de Domo Sancti Petri'. Per altra banda, cal fer constar que totes les persones cognominades Casa Sant Pere (freqüentment també Casasanpere o Casasampere) que hi ha escampades per la geografia catalana tenen, de ben segur, el seu orígen en aquesta antiga masia. | 42.1394400,1.9568600 | 413798 | 4665785 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72419-foto-08299-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72419-foto-08299-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72419-foto-08299-43-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Una inspecció acurada als baixos, segurament permetria endevinar vestigis de les estructures primitives, d'època medieval. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72379 | Santa Magdalena de Gardilans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-gardilans | AADD (1994: 184). BARAUT (1979: 52). BARAUT (1981: 105). BERNADICH (1991: 194). SANTAMARIA (1935: 16-25). SERRA (1930: 41). SOCA (1995: s. p). SOCA (en curs: s. p). VIGUÉ (1978: 204). VIGUÉ (1985: 498-499). WEB (http//:www.vilada.diba.es). | X | L'estat de conservació és dolent i presenta problemes estructurals. Algunes deficiències a la teulada deixen filtrar aigua sobre la volta de la nau, que es va esquerdant progressivament i amenaça esfondrar-se. L'any 2017 es va haver d'apuntalar interiorment tota la nau perquè aquesta va començar a cedir. L'any 2019 s'iniciarà un projecte de restauració de tot l'edifici per mitjà d'un ajut de la Diputació de Barcelona. També s'observa una zona d'humitat al damunt del presbiteri, a la banda nord i a migdia, a la part central. S'ha fet algunes intervencions exteriors els darrers anys per recuperar algun mur de tancament esfondrat del cementiri i per mantenir la vegetació ordenada entorn de l'edifici. | Es tracta d'una església romànica d'una sola nau, encarada a llevant. Tot i que l'edifici sembla haver estat molt modificat des dels seus orígens, conserva els trets característics de la major part de les esglésies romàniques de la comarca. No obstant això, sembla haver perdut alguns dels seus elements més antics, com l'absis i la coberta, que va ser substituïda per l'actual. Una altra de les modificacions va tenir lloc sobre el presbiteri, que es cobrí amb una volta quatripartita que amplià desproporcionadament la nau. En època moderna es bastí un porxo i la sagristia a la façana de migdia, que varen portar a ocultar molts dels elements romànics i a capgirar-ne la composició original. Moltes parts de l'exterior també van ser arrebossades amb calç. Actualment l'arrebossat està molt malmès. Les obertures tampoc semblen correspondre's amb les originàries. Solament s'obre un òcul a ponent, sota d'un massís campanar d'espadanya, i una senzilla finestra a migjorn d'una sola esqueixada. La porta d'accés, encarada al sud i amb volta de mig punt, sí que sembla d'estil romànic. D'ella en destaca el guardapols, l'adovellat i la ferramenta de la porta. Malgrat tot, fa la impressió que no es conserven tots els components metàl·lics primigenis de la porta; alguns potser s'han perdut o han estat arrencats. Cada un dels batents de la porta en té tres jocs, formats per un parell de cintes estretes i planes, juxtaposades, a l'extrem dels quals es formen una mena de volutes acabades en punta plana. Són decorades amb un nervi en ziga-zaga poc profund i són clavats amb claus. Aquests elements es van col·locant un a continuació de l'altre, tot formant una línia vertical. L'interior de l'edifici no presenta elements d'interès, tret d'una pica baptismal i el cor. El cor, de fusta, aparenta ser molt modern, probablement del segle XVIII, però es troba força degradat. Gairebé tot l'interior de l'església resta arrebossat amb calç i és pintat. El terra és empedrat, però no presenta elements d'interès. L'altar de pedra és del segle XX. Annexionat a l'església, per la part de migdia, hi ha el cementiri, on s'hi han sepultat fins fa ben poc els veïns de la zona. El cementiri, completament ple de vegetació, a excepció del passadís que condueix al porxo de l'església, és envoltat per un mur de pedra d'uns 1-1'5 metres d'alçada. L'enguixat exterior ubicat al porxo mostra algunes inscripcions pràcticament il·legibles de finals del s. XIX i XX. En algun punt on aquest enguixat / pintat ha cedit, es poden observar algunes inscripcions gravades al guix del s. XVIII. | 08299-3 | Antiga parròquia de Gardilans | L'església és clarament documentada el juliol de l'any 903, en motiu de la seva consagració. La consagració fou feta pel bisbe Nantígis d'Urgell, a petició d'Egared, que l'havia construïda i l'havia dotat amb alguns béns immobles (un hort, una casa i sis quarteres de terra). El bisbe autoritzà poder-hi celebrar tot tipus de culte, però la deixà subjecte a la parroquial de Sant Joan de Vilada. Tot i que l'església es deixà inicialment sota l'advocació de Santa Maria, el 1001 la trobem sota el patronatge de Santa Maria Magdalena. A partir del segle X trobem molts esments de la vil·la i parròquia de Gardilans, però les referencies concretes a l'església són gairebé inexistents. La crisi d'època baixmedieval sembla que va deixar la població de la parròquia de Gardilans molt delmada, però l'església no s'abandonà mai. No és fins a les visites pastorals del segle XVI que es torna a parlar directament de l'església. El 1575 el visitador manà arranjar la teulada, el cementiri i comprar un 'cobri altar'. La visita de 1587 permet saber que l'església de Gardilans comptava amb un sagristà, però el rector sempre va ser el de Sant Joan de Vilada. Durant els segles XVII i XVIII trobem molts testaments que hi fan deixes, sobretot de veïns de la mateixa parròquia que també demanen ser-hi enterrats. A mitjan del segle XX va deixar-s'hi de fer missa amb regularitat. | 42.1380600,1.9560600 | 413730 | 4665632 | 903 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72379-foto-08299-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72379-foto-08299-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72379-foto-08299-3-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Una esllavissada de terra a uns metres del cementiri ha posat al descobert restes humanes i fragments ceràmics d'època medieval. Això fa pensar que anteriorment el cementiri ocupava una superfície més àmplia, potser reduïda després de la crisi baixmedieval. Seria interessant emprendre-hi una prospecció per tal de conèixer l'abast del conjunt, probablement el més interessant del municipi. | 91|92|94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 72566 | Fàbrica de Guix del Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-guix-del-pradell | PICAS J., La fàbrica de guix de Pradell (Vilada). Revista l'Erol núm. 92 (p. 20-22). 2007. | XX | Explotació desapareguda. | La fàbrica de guix del Pradell és un aflorament de mineral de guix, a la part nord de la finca de Pradell, que fou convertit en una petita explotació industrial per transformar-lo en material de construcció. El lloc era força inaccessible i per buscar un emplaçament per a la fàbrica que fos de fàcil accés per als camions que havien de transportar els sacs de guix i al mateix temps que també fos senzill de portar-hi la matèria primera, a part dels forns i la pedrera, també es va dotar la instal·lació d'un telefèric de 300 m. aproximadament. Actualment queden poques evidències de l'explotació. La pedrera (terme de Borredà), algunes estructures i restes del forn. A continuació recuperem un resum de la descripció completa de l'explotació feta per Josep Picas i publicada a la revista l'Erol. 'L'arrancada de mineral de l'aflorament de roca es va fer mitjançant explosiu. L'explosió arrencava una quantitat de mineral suficient per a una o dues cuites. El material es carregava a una vagoneta que circulava sobre via un centenar de metres fins a arribar a l'estació superior d'un petit telefèric. El telefèric, que tenia uns tres-cents metres de llarg, era de tipus bicable. L'estructura era de pilones de fusta (de pins sense polir) que suportaven a la seva part alta dos cables d'acer de 16 mm de diàmetre que es fixaven a cada extrem a una estructura de fusta amb pedres que feien de contrapès dels cables. A cada un d'aquests cables s'hi penjava, mitjançant unes rodes, una vagoneta de fusta amb una capacitat de mig metre cúbic, i de cada una d'elles en sortia un altre cable d'acer, més prim, que feia la funció de cable tractor. A la part superior de la instal·lació hi havia un tambor doble, que enrotllava en una part un dels cables tractors, mentrestant en l'altra part, es desenrotllava el cable tractor de l'altra vagoneta; així, quan una vagoneta baixava carregada, feia pujar l'altra que era buida. Hi havia un sistema de frenada que regulava la velocitat. Quan les vagonetes arribaven a la part de baix, tocaven en un dispositiu i s'obria la tapa que hi havia a la part de sota; la pedra queia a terra. Aquesta tapa la tancaven quan la vagoneta tornava a dalt, i així s'estalviaven la presència d'un home a la part de descàrrega. El forn era situat al marge de sota on descarregaven les vagonetes, així la pedra descarregada ja era a prop d'on s'havia de col·locar. Era fet de totxos, amb una obertura a la part inferior, on es posava la llenya (extreta del bosc de l'entorn) per alimentar el foc. Dins el forn, es col·locava la pedra a mà, una a una, deixant espais entremig perquè hi circulés bé l'escalfor que produïa la llenya que es cremava a la part de sota. Habitualment s'encenia al vespre, així s'aprofitava la nit per fer la cuita, sota responsabilitat d'un home. La pedra cuita es molia en un molí de martells accionat amb un motor de benzina, aprofitat d'un automòbil. El guix mòlt, mitjançant un 'visenfi' accionat pel mateix motor, es traslladava a un dipòsit que a la part posterior tenia una caixa amb dues comportes, una a dalt i una a baix. El transport dels sacs de guix es feia amb camions, motiu pel qual es va prolongar la carretera que anava a la casa de Pradell fins al peu de la guixera.' | 08299-190 | Sector Gardilans. Nord de la casa de Pradell | Acabada la Guerra Civil, Francisco Picas 'Francisco de ca la Montserrat', va decidir posar en funcionament una petita explotació de guix a cel obert. Tot el disseny i construcció d'aquesta fàbrica de guix van ser fets pel Francisco, amb l'ajuda del ferrer de Vilada 'el Pepet de cal Martines', i d'un grup reduït de treballadors. Hi treballaven entre 8 i 10 homes, i l'any 1956 cobraven 9 pessetes alhora, que era més que a la fàbrica. En els orígens d'aquesta indústria no es disposava de molí per moldre la pedra, per tant, es carregava en camions i es duia a moldre a un molí de Berga on s'acaba el procés. En la darrera etapa, la transformació es va traslladar a una petita nau construïda a tocar de la carretera C-26 al peu de la cruïlla de la casa de la Coromina. | 42.1433000,1.9644200 | 414428 | 4666206 | 1940-60 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72566-foto-08299-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72566-foto-08299-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Un exemple de la diversitat industrial del terme. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 72380 | Sant Miquel de les Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-les-canals | AADD (1994: 184). BARAUT (1979). SOCA (1995: s. p). SOCA (2000: 35). VIGUÉ (1978: 200). VILADÉS (1985: 499-500). WEB (http//:www.vilada.diba.es). | XII | L'estat de conservació és bo. El propietari ha fet fer, recentment, una revisió preventiva a la teulada. | Es tracta d'una capella rectangular, coberta amb volta de canó i acabada amb un absis semicircular a llevant. L'absis, però, té una amplada poc usual i no és coberta per un quart d'esfera, sinó que s'obre directament a la nau. Al centre de l'absis s'hi nota l'existència d'una antiga espitllera, que ha estat tapiada. No obstant això, se n'obrí un altre a la banda de migjorn, gairebé entre l'absis i la nau. També és al mur de migdia on trobem la porta d'entrada primitiva, actualment tapiada. Podríem dir que aquesta porta és l'element més destacable de l'edifici i, possiblement, el més pròpiament romànic. Es tracta d'una porta coberta amb unes curioses i estretes dovelles i és recolzada damunt d'uns bancals, amb pedres col·locades verticals i horitzontals alternativament. La porta actual va ser oberta al mur de ponent. És una porta força senzilla, encara que és coberta amb una gran llinda de pedra. Damunt de la porta s'hi obrí també una espitllera en forma de creu llatina. El mur de ponent és coronat per un campanar d'espadanya d'una sola obertura, que sembla més modern que la resta de l'edifici. L'aparell de tots els murs és gros i poc polit, però mostra molt bona disposició. L'interior de l'edifici és completament enguixat amb alguns fragments de policromia moderna als murs i a la volta. Queden testimonis d'un cor de fusta. Uns bancs raconers moderns, de fusta, envolten la nau. L'altar també és força recent. | 08299-4 | A la serra de Picancel | L'oratori o capella de Sant Miquel va ser consagrada el 20 de març de 1168. La consagració la va fer el bisbe de la Seu d'Urgell Arnau de Preixens. El prelat hi assistí cridat pel seu fundador Bertran d'Avià, que havia construït de nou l'edifici ('qui oratorium illud de novo edificaverat'). La resta del document mostra que es tracta d'una capella aixecada per un particular i que tan sols era un lloc de culte, sense cap circumscripció adscrita i sense cap tipus de dret parroquial ('habeat... perpetuo iure, integre et libere, sine vinculo tocius secularis persone'). Bertran d'Avià també es va comprometre a donar la cinquena part dels fruits d'un cap contigu a l'església, pel seu manteniment, i una candela cada any. La donació la feia en remissió dels reus pecats. També donà la tasca i la primícia del seu treball, però pel remei de l'ànima dels seus pares. El seu fundador també s'obligà a donar cada any pel sínode de quaresma, una lliura de cera als bisbes d'Urgell, sota l'autoritat i govern dels quals és constituït. L'oratori es deixà sota la doble advocació de Sant Miquel i Sant Víctor, però aquesta darrera sembla que va caure en desús poc temps després. En una permuta de 1346 també hi trobem esmentades com a afrontació 'les Canals de Sancto Michele'. Fins al segle XVIII ja no tornem a trobar notícies que facin referència d'una manera directa a la capella, amb motiu d'una capbrevació que la menciona com a afrontació. Hem de creure, però, que degué servir majoritàriament com a capella particular, segurament de la mateixa casa de Sant Miquel de les Canals, situada a una desena de metres. En aquesta casa va néixer, al primer terç del segle XVI, Antoni Viladomar i Sant Miquel, que més tard fou abat de la Portella i de Breda. Viladomar és conegut a l'àmbit eclesiàstic català per l'impuls que donà al monaquisme de la contrareforma. El 1937 l'església va ser incendiada i es varen perdre el cor i els elements litúrgics. Se sap també que s'havia celebrat un petit aplec el dia 8 de maig i es donava un panet als feligresos. Actualment s'ha tornat a recuperar, però varen passar uns anys durant els quals la festivitat es deixà de celebrar. Hom dóna un panet que és costejat pels propietaris de la casa de Sant Miquel, però ara ja no se celebra a l'oratori, sinó a l'església parroquial. | 42.1107300,1.9210400 | 410798 | 4662634 | 1168 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Tot i que popularment és denominada església, no passa de ser una capella o oratori, tant en la seva estructura com en les seves funcions. | 92 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72388 | Viladomat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viladomat | AADD (1994: 185). BARAUT (1986: 208-211). CATALÀ (1976: 971-976). SERRA (1930: 241). SOCA (en curs: s. p). | XII-XVIII | Tot i el bon estat de conservació algunes parts, com els coberts adjacents, presenten cert estat de deixadesa. | Es tracta d'una masia amb una estructura tradicional. L'edifici principal és un bloc molt sòlid de planta rectangular que s'orienta d'est a oest, amb una teulada a dues vessants. L'aparell és molt regular i els carreus són molt ben treballats, cosa que permet veure les successives ampliacions, Les més importants devien tenir lloc a mitjans del segle XVIII. L'entrada actual és a la cara nord, però la façana principal sembla ser la de migdia. És en aquesta façana on s'obren les obertures més grans. Hi ha també una balconada amb una barana de fusta. La casa consta de tres pisos d'alçada. A la planta baixa hi ha les corts i els estables i les dues plantes superiors serveixen d'habitatge. A la primera planta s'hi accedeix a peu pla per l'era, ubicada a la part nord. L'era separa la casa d'una gran pallissa, característica de les cases de la contrada. La resta de construccions adjacents semblen més modernes. Consisteixen en simples porxos o coberts, que han servit d'estables o de magatzems de ferratge, però actualment estan força degradats. També hi ha alguns murs de pedra, algun d'ells força alt. En un d'ells hi havia hagut les restes d'antigues premses traslladables de vi, les quals ara ja han estat retirades del mur i es guarden a recer de la casa. | 08299-12 | Sector nord-oest | La masia de Viladomat la trobem documentada des de molt antic. La primera menció del mas és de l'any 1127, en fer-se una convinença sobre les esglésies d'Olvan, Sagàs Vilada, Gironella i la Portella entre el bisbe d'Urgell Pere Berenguer i Guillem de la Portella, en la qual Guillem de Portella s'obligava, entre altres coses, a cedir dues parts del delme de Sant Joan de Vilada 'et unum mansum bonum in Viladomad'. El topònim fa pensar, però, que l'origen és molt més antic i que en aquell temps Viladomat o la Vila d'Amat, era composta per diversos masos. Amb tota seguretat l'actual masia correspon a un d'aquests masos. El 1312, en una visita parroquial a Sant Joan de Vilada hi compareix també un Berenguer de Viladomat. Així i tot, entre l'abundosa documentació de la resta del segle XIV no trobem referències a la casa, cosa que ens fa pensar en un abandó temporal, possiblement causat pels estralls de la pesta de 1348. El 1469 trobem a Joan Viladomat com a capità del castell de Roset, per l'honorable donzell Joan de Roset. Hem de pensar que aquest era fill de la masia de Viladomat. A partir del segle XVI les mencions dels Viladomat i de la masia ja són més freqüents. El 1546 Joan Viladomat va arrendar les herbes i terres del mas Viladomat a Janot de Roset, de la parròquia de Vilada, però que residia a la Cerdanya, per quatre anys i pel preu de 25 lliures anuals. Joan Viladomat es reservà algunes parts, com un molí que també posseïa prop de la Coromina. A començaments del segle XX Cèsar August Torras, en una de les seves excursions, encara trobà les restes de l'antic molí, però ara estan desaparegudes. També apareix al fogatge de 1553. Al segle XVIII Viladomat fou adquirit pels propietaris de la Canal de la Nou i passà a ser una de les seves masoveries. Durant aquest període s'ampliaren les terres de conreu i se'n romperen de noves. També els ramats de la casa van anar creixent. Aquesta situació s'ha mantingut fins als nostres dies. | 42.1416900,1.9133400 | 410205 | 4666079 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72388-foto-08299-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72388-foto-08299-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72388-foto-08299-12-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Tot i que darrerament s'hi han obrat algunes millores, la casa conserva encara els seus trets més característics. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72506 | La mina del camí de l'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-del-cami-de-laigua | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. 2002. Diputació de Barcelona. BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | La mina es troba al mig del camí que es coneix com el camí de l'aigua, en un sortint de roca a tocar del barranc de la font de l'Arç. La mina es troba al vessant bac i la vegetació dels entorns es compon de pinassa, pi roig, alguns roures, amb un sotabosc de boixos i garrigars. El camí que mena a la font des de sobre la masia de Roset té un gran atractiu. Segueix les canalitzacions, soterrades a la major part de llocs, i entre elles trobem la mina. La mina és un pas foradat, d'uns 6 - 7 metres, que per l'accés sud es complementa amb una palanca alçada respecte del sòl natural. L'accés nord és peu pla, i segueix planejant fins a la font. Al llarg del camí també s'hi poden observar diversos murs de contenció de pedra seca, on els carreus són disposats amb molta cura. El pas de la mina disposa d'un petit desnivell i aprofita una fina esquerda enmig de la roca, el qual es va anar obrint fins a deixar un pas de més dos metres d'alçada al costat nord, i poc més de metre i mig al sud. L'amplada, malgrat que és variable, és aproximadament d'un metre. | 08299-130 | Sector castell de Roset. Camí de l'aigua | El 1927 l'empresari Teodor Miralles va decidir canalitzar l'aigua de la font de l'Arç i fer-la arribar al nucli urbà de Vilada, car segons els tècnics l'aigua era -i és encara- de molt bona qualitat. Miralles, per la seva conducció, va utilitzar tubs d'aire comprimit que ell mateix, com a contractista, havia fet servir en la construcció del Canal d'Urgell. Però per superar les característiques de l'orografia va ser necessari aixecar alguns passos elevats i obrir una foradada, coneguda encara ara com la mina de l'aigua. Des de llavors l'aigua de la font de l'Arç ha estat un dels punts principals d'abastament d'aigua de la població. Per aquest motiu les canonades i el camí han estat arranjats en diverses ocasions. Les modificacions més importants van tenir lloc cap a 1970, però recentment se n'hi han realitzat altres. La font de l'Arç possiblement es correspon a la que la documentació del segle XVIII cita en aquest indret com a font de la Noguera, però no tenim prou notícies per poder-ho assegurar. En qualsevol cas, es tracta d'una font d'origen natural que des de fa anys és aprofitada pels pobladors del terme. | 42.1506700,1.9160800 | 410444 | 4667074 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Tot i que la roca no està assegurada, no s'observa possibilitat d'esfondrament. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 72557 | Fons documental Bertrana de la Biblioteca Universitat de Girona. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-bertrana-de-la-biblioteca-universitat-de-girona | VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 MONTAÑÀ D., i RAFART J., Paradisos rurals: el Berguedà en la vida i obra de Prudenci Bertrana i Aurora Bertrana. Valls: Cossetània ; Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2017 VVAA. Prudenci Bertrana i el Berguedà. Revista l'Erol. Núm. 134 Hivern 2017. | XX | La Universitat de Girona (UdG) custodia, des del 1997, la biblioteca i el fons personals de Prudenci i Aurora Bertrana. El Fons Bertrana conté llibres i manuscrits literaris originals tant del pare com de la filla. De tot el material inclòs dins el fons, hi podem localitzar un dibuix d'en Prudenci de la masia la Serra de Vilada, cartes tant d'Aurora com de Prudenci i algunes de les llibretes de les memòries d'Aurora que consten amb notes relatives a Vilada. | 08299-181 | Plaça Sant Domènec, 3 Edifici Les Àligues 17004 Girona | Daniel Montañà i Josep Rafart, recullen bé a la seva obra Paradisos Rurals el pas de Prudenci i Aurora Bertrana. El recorregut vital de Prudenci Bertrana i Aurora Bertrana per la comarca del Berguedà es compren entre la Pobla de Lillet, Berga, la Nou de Berguedà i Vilada. Enamorat dels boscos, les muntanyes i la natura, Prudenci Bertrana es va deixar seduir per les excel·lències dels paisatges berguedans que li cantava un amic poeta i va decidir passar-hi els estius amb la família. Fugint de les aglomeracions i el soroll, es va anar acostant cada cop més a la tranquil·litat que buscava i va plasmar les seves sensacions amb la ploma i els pinzells. Aurora Bertrana, la dona inquieta i viatgera que es va donar a conèixer amb els relats sobre els paradisos oceànics, va arribar al Berguedà seguint les petjades primer del seu marit i després dels seus pares. Quan va tornar de l'exili, cansada i amb les forces minvades, va recuperar les amistats berguedanes d'abans de la guerra i va establir vincles amb altres persones, que es van convertir en la seva segona família. En la recerca incansable de la tranquil·litat, al Berguedà va trobar un paradís per descansar i escriure. Les seves despulles reposen al cementiri de Berga. | 42.1372300,1.9311000 | 411666 | 4665566 | 08299 | Vilada | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72557-foto-08299-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72557-foto-08299-181-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas Sala. INSITU S.L. | Prudenci i Aurora Bertrana | Tot el fons Bertrana dipositat a la UDG ha estat digitalitzat i és consultable a la xarxa. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72536 | Cal Boixader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boixader | VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | XVIII-XX | La conservació de la casa és deficient pel càstig que el riu ha infligit a la casa. No obstant això, estructuralment l'edifici s'ha anat mantenint per part dels propietaris. | Es tracta d'una masia situada al costat del molí del Boixader, al peu de la ribera de Vilada. Ubicada en uns plans a peu de ribera, pateix sovint inundacions quan es produeixen crescudes sobtades de la riera. L'actual edifici és només la meitat de l'edifici original. Interiorment és un edifici de planta baixa, pis i golfes però les crescudes i aportacions de sediment del riu han cobert completament la planta baixa. Per tal de reforçar l'edifici, s'ha consolidat l'estructura amb la construcció d'un mur de formigó adossat a les façanes sud, est i oest. L'edifici és de planta rectangular, orientat a migdia, amb una gran coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Els materials principals són pedra del país sense desbastar, grans pedres cantoneres escairades i morter de calç. La coberta és de fusta i teula ceràmica. Actualment la porta principal és a la façana nord. No mostra cap element destacable a la façana. S'ha construït contemporàniament un cobert adossat a la façana oest sense interès. | 08299-160 | Sector de la Ribera | Recuperant la informació sobre el molí del Boixader, podem situar el nom de Boixader (compartit amb la casa) a mitjans del s. XVIII quan el molí es troba en mans de Francesc Boixader. Segons la documentació cadastral feia una contribució de 300 rals, molt més que la resta de molins de la parròquia. Això fa pensar que era el que treballava més i el que tenia més bona infraestructura. Aquesta infraestructura podria contemplar la presència del mas inclòs en el conjunt del molí. Segons la propietat actual de la casa, sembla que la divisió entre casa i molí es produí per una separació de béns d'herència (hereu i cabaler). A mitjans del s. XIX, 1847, era propietat dels amos de cal Bep de la Ribera. La venda a la propietat actual es produí l'any 1909 i des de llavors s'ha anat llegant als hereus. Comparteix entorn, amb altres masos del barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i amb feixes del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. En darrera instància cal mencionar la particularitat que fou pintat dues vegades per Prudenci Bertrana, juntament amb el molí, l'any 1935. | 42.1327900,1.9357300 | 412043 | 4665068 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72536-foto-08299-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72536-foto-08299-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72536-foto-08299-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Sota la capa de gairebé 2 metres de grava i sediments de riu queda enterrada la planta baixa de la casa, l'era i bona part de la pallissa de la casa, la qual també ha desaparegut. Hi ha un segon cobert a la part nord de la casa, de construcció contemporània. Sembla que l'última ampliació de la resclosa de l'antiga fàbrica dels Germans Ferrer va propiciar un augment del cabal de la bassa que ha desencadenat amb les destrosses patides al molí i cal Boixader. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72430 | Camí-ral de Berga a Ripoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-berga-a-ripoll | NOGUERA (1990b: 235-238) SOCA (en curs: s. p.) | En molts indrets ja ha desaparegut per complet. En altres, sobretot si el tros de camí no s'utilitza, ja ha quedat engolit per la vegetació. En algunes parts a desaparegut a causa de les esllavissades de terra. | El camí-ral de Berga a Ripoll pot encara veure's en alguns indrets del terme, però en altres ha desaparegut per complet. Pel que evidencien les restes, sabem que aquest camí era empedrat en la seva totalitat. Però segurament només permetia el pas de vianants i de bèsties de bast, no de carros. Un dels indrets on més bé pot observar-se és sota de Bertrana i també prop de Pradell. A grans trets, el seu curs, en terme de Vilada, era el següent: una vegada passat el Pont de Miralles, el camí seguia la riba del Riu Margançol, fins a l'indret del Molí del Cavaller. Des d'allà seguia cap a un primer pont, que permetia superar el Torrent del Sofre. Anava després cap a l'aiguabarreig del riu Margançol amb la riera de Vilada on hi havia el pont de Vilada (sota l'actual fàbrica de teixits Alditex), des d'allà ja marxava en direcció a Borredà, encara que en arribar a la parròquia de Gardilans s'allunyava del curs del riu i s'apropava al seu veïnat. Cal fer notar que des del Pont de Vilada, marxava un ramal fins a l'incipient nucli urbà de Vilada, constituït en època medieval i moderna per l'església parroquial i, com a molt, mitja dotzena de cases al seu voltant. Des d'aquest reduït nucli urbà, el ramal continuava per una banda fins a Castell de l'Areny i, per l'altra tornava a enllaçar amb el camí-ral pròpiament dit de Berga a Ripoll. Els elements més destacables del recorregut són els ponts. El primer, és el de Miralles, a l'antiga parròquia de la Baells i ara cobert per les aigües del Pantà de la Baells. El segon es troba prop del Molí del Cavaller, era format per dues bases de pedra sobre les quals se sobreposaven unes posts de fusta que actuaven com a passarel·la. El tercer i més emblemàtic era el Pont de Vilada. Aquest darrer es troba actualment en ruïnes, però les bases conservades fan pensar que era tot de pedra, amb una gran arcada romànica o gòtica. | 08299-54 | Part central del terme de Vilada | La primera menció que tenim del camí-ral de Berga a Ripoll i, concretament, del ramal que marxava cap a Castell de l'Areny és de 1338: 'sub viam que pergit de Castel a Berga'. No obstant això, hem de suposar que el camí té un origen força anterior, molt probablement ja adquirí el traçat bàsic en època alt medieval. Els Usatges de Barcelona, del segle XII, ja deixen palès que els camins i carrerades eren de titulatitat reial, encara que passessin per dominis senyorials. Per aquest motiu entre la documentació de la Batllia General de Catalunya hom troba notícies relacionades amb el camí-ral de Berga a Ripoll. Sabem, per exemple, que els aiguats de 1660 varen deixar en molt males condicions els camins del Berguedà, especialment el que portava a Ripoll: 'paga a Esteve Pons, nuntio de Berga, per sos treballs de anar a portar un manament als cònsols de Vilada, manant-los adobassen lo camí que va de Berga a Ripol, ço és lo que tocava a lur terme'. El 1679 el Batlle General de Catalunya també obligà els batlles de Vilada, Pedret i Sant Salvador de la Vedella a arranjar el camí i els ponts de Pedret, Miralles, Vilada i de la Vedella. Durant la Guerra de Successió també es derruí i s'edificà de nou el Pont de Miralles. A mitjan segle XVIII, Joan Taverner i Ardena, comte de Darnius, deia: 'éste camino, hasta las Llossas, es desfilado y malo, pero de las Llossas a Ripoll es bueno y carretero'. El 1790 els regidors del poble responien a Francisco de Zamora: 'passa un camí-ral de Borredà, Ripol, Sant Joan [de les Abadesses]'. El camí deixà de ser la via principal cap a 1880, amb la construcció de la carretera de Montesquiu a Berga. Sols alguns trams s'han continuat aprofitant com a caminets secundaris o camins ramaders. | 42.1374500,1.9312800 | 411681 | 4665590 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72430-foto-08299-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72430-foto-08299-54-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Seria interessant pendre nota i fotografiar els indrets on encara queden restes del camí empedrat, per tal de poder obtenir una bona cartografia del seu recorregut. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72395 | Resclosa i Molí del Camp del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-moli-del-camp-del-bosc | GUIXÉ (1906: 154). SOCA (en curs: s. p). | XVIII-XIX | Tot i el bon estat de conservació, cal fer esment de l'acumulació de brutícia i deixalles sota la resclosa i entorn del molí. | Actualment entorn del que es coneix popularment com la fàbrica de baix, l'antiga fàbrica dels Germans Ferrer, hi ha un conjunt arquitectònic format per la resclosa i el molí del camp del bosc, l'antiga casa del Camp del Bosc, i la resclosa i l'antiga fàbrica dels germans Ferrer. L'antic molí presenta una estructura molt esvelta. La planta és quadrada, però molt petita i l'alçada és de tres pisos, per la qual cosa la sensació que provoca és d'una alçada superior a la real. La teulada del molí és encarada d'est a oest. A la planta baixa s'hi troba l'obrador i els aparells per efectuar la mòlta, alguns encara en perfecte estat. La primera i la segona planta havien servit d'habitatge. La tercera planta es caracteritza per tenir una gran balconada de fusta i es devia utilitzar com a graner o magatzem. Al costat del molí es poden endevinar encara les restes de l'antiga resclosa de fusta i les respectives canalitzacions. La roca mostra els forats on eren encastades les posts de la bassa i els canals. Sobre l'antiga resclosa del molí s'aixecà la moderna resclosa que actualment encara utilitza la fàbrica tèxtil d'Alditex, abans anomenada dels germans Ferrer. | 08299-19 | Sector sud-oest | La denominació de Molí del Camp del Bosc o també dels Emprius es deu a la seva proximitat als antics terrenys comunals, encara que aquest mai en formà part. L'actual edifici del molí és de finals del segle XVIII, però segurament es va establir sobre un molí més antic i més simple. Això és el que semblen demostrat els forats i les incisions a la roca, corresponents a les antigues rescloses i canalitzacions. El molí devia moldre fins a finals del segle XIX, quan s'instal·la, a tocar, la fàbrica dels germans Ferrer. Aleshores s'hi accionà també una turbina que produïa electricitat, no solament per la fàbrica sinó també pel poble. | 42.1288200,1.9303000 | 411588 | 4664633 | 08299 | Vilada | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72395-foto-08299-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72395-foto-08299-19-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Seria interessant obtenir una planimetria de l'antic molí i de les seves primitives rescloses, en bona part excavades a la roca. El salt es manté actiu. | 94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72414 | Molina de la Peçola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molina-de-la-pecola | SOCA (en curs: s. p). | XV-XVII | Hi ha el perill que alguna riuada sobtada no acabi destruïnt els pocs elements que es conserven. | Actualment la infraestructura resta enrunada. Es troba a la riera de Vilada, en un indret força pla, que permetia embassar l'aigua amb facilitat. L'edifici en qüestió es troba a la riba dreta. Actualment només en resten alguns fragments dels murs, corresponents, alhora, amb part dels murs de la resclosa. Pensem, per tant, que solament alguns dels murs eren de pedra i que la resta de l'estructura era composta per posts de fusta, amb una coberta que protegia els aparells de la intempèrie. La resclosa era de pedra per la part de ponent, la més propera a l'edifici, però la resta era de fusta i devia tenir una alçada bastant considerable, segurament de més d'1,5 metres. Així es dedueix dels forats excavats a la roca que travessen tota la riera. N'hi ha uns vuit i són d'uns 20 a 25 centímetres quadrats per uns 30 de profunditat. Són molt ben excavats i polits. En alguns encara hi ha fragments de les posts que s'hi van estampir. A aquestes posts verticals s'hi col·locaven taulons, llistons i lloses de forma perpendicular que dotaven la resclosa d'una gran consistència. En aquest lloc s'aprofitava la força de l'aigua per serrar fusta, però a banda dels elements descrits, a la pocs metres a la llera oest de la riera, s'observa encara les restes d'una gran bassa completament coberta de vegetació. De fet, la vegetació dificulta molt l'accés a l'indret. | 08299-38 | Sector nord-est, La Peçola | El 27 de maig de 1439, Guillem de la Canaleta, de Sant Sadurní de Malanyeu va haver d'acudir a la justícia baronial per poder cobrar 49 sous 6 diners que havia deixat a Pere Joan Peçola 'per 'operare et edificare dictum molendinam [...] quod possit serrare', és a dir, per poder obrar i edificar dita molina, que pogués serrar. No hi ha dubte, que el topònim 'molina', fa referència a infraestructures creades per tallar fusta i no per moldre. Segurament des d'aquesta data la molina s'utilitzà per treballar i tallar fusta, primer del mas Peçola, aleshores molt ampli, i posteriorment d'altres finques. Durant els segles XVI-XVIII les referències a la molina són poques, però segur que seguia funcionant, encara que cada vegada menys. Al segle XVIII, com la resta de les propietats dels Peçola, passà a mans dels Piques de les Eres de Vilada. Segurament va ser a finals del set-cents que la molina va deixar de funcionar, coincidint amb una època de restriccions en la tala de fusta a la zona per part de les autoritats borbòniques. Aleshores apareix en molts capbreus, però ja només com a punt de referència o com a límit en algunes descripcions espacials. Tot fa pensar que llavors ja no funcionava i les instal·lacions es van anar degradant. | 42.1419900,1.9384400 | 412279 | 4666087 | 08299 | Vilada | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72414-foto-08299-38-1.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Pere Joan Peçola | Seria interessant netejar una mica la vegetació per poder obtenir una planimetria i unes fotografies d'aquestes restes, uns dels pocs testimonis al municipi de l'anomenada tecnologia medieval. | 94|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 72461 | Pallissa de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-pradell | XVIII-XIX | La pallissa està en molt bones condicions. Actualment, les grans branques de la freixera que sobrevolen la coberta són una amenaça, però complementen magníficament l'harmonia de l'edifici. | Ubicada davant l'era de la casa, situada al sector nord, es tracta d'una gran pallissa feta amb aparell de pedra irregular i coberta de bigues i llates de fusta amb teula àrab. La gran pallissa es caracteritza per una única i gran arcada que obra a tota la zona de magatzem, que està distribuït en dos espais separats per un pis de fusta. L'arcada és una combinació de blocs de pedra carejats fins a mitja alçada a partir de la qual es completa amb volta de maó disposada a plec de llibre. L'arcada està orientada al sud. Les façanes de llevant i tramuntana són totes de pedra i no disposen de cap obertura. La façana de ponent també és llisa a excepció d'una escala feta de grans lloses de pedra, que permet accedir al pis fet de fusta. A la mateixa façana, hi ha adossat un cos també fet de pedra el qual serveix de cobert (s'hi guarda l'antiga tartana del mas). El cobert manté el pendent de la teulada, fet que li dóna una major dimensió al conjunt. Inclou una pedra amb la data inscrita de 1903, data de l'ampliació. El cobert disposa d'una obertura a la façana sud des de la qual es pot arribar a una lleixa de fusta inserida a la paret. La barbacana de la coberta també és especialment ampla i s'estira fins a 10 filades de teules per crear un gran voladís. L'era està completament enrajolada. Per aconseguir la plataforma es va regularitzar el terreny mitjançant un petit mur de contenció elevat al sector sud. També és destacable l'exemplar de freixera que hi ha a situat a tramuntana de la pallissa. | 08299-85 | Casa de Pradell. Sector de Gardilans | La pallissa està estretament vinculada a la història de qualsevol masia, i aquesta no és cap excepció. Creiem que arquitectònicament l'hauríem de situar a mitjans del s. XIX. | 42.1365800,1.9606800 | 414110 | 4665463 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72461-foto-08299-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72461-foto-08299-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72461-foto-08299-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Sense dubte la pallissa és l'element més característic d'aquesta masia, sobretot per les seves enormes dimensions i qualitat estètica. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72436 | La Molina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-molina-0 | XVIII | L'edifici està enrunat. | Les restes de la masia estan situades a les feixes immediatament superiors al molí de Ballestar. La Molina es troba emplaçada aprofitant un planell de la part més planera a la part baixa del Cap de la Solana pel seu vessant nord. Actualment, les restes conservades estan molt cobertes de terra i vegetació. Es pot identificar una estructura de planta quadrangular amb un annex o ampliació adossada a la part de migjorn. Els murs i diverses cantoneres són fets amb blocs de pedra desbastats i pedra irregular. La coberta era de teula. Actualment encara es visualitza una readaptació de la casa, fruit d'un reaprofitament molt bàsic de l'estructura ja un cop enrunada. Dita estructura mantenia sota cobert dues habitacions de molt petites dimensions amb coberta de teula. Tot fet amb materials reaprofitats del desmunt. Els planells i terrasses que s'estenen pel costat de ponent, han estat modificats i adaptats per la construcció contemporània d'una nova edificació de planta baixa. El planell que s'estén pel costat de llevant, i en part del costat sud, està delimitat per un mur d'anivellament i contenció. | 08299-60 | Sector nord-est. Sobre el molí de Ballestar | La casa s'ensorra a mitjans del s. XX quan encara estava habitada i motiu pel qual es va refer les dues petites estances fins que fou abandonada definitivament. El nom podria ser indicatiu de la seva activitat original malgrat que no s'ha pogut documentar. Entorn de la riera de Vilada s'ha identificat un nombre important de molins. | 42.1522000,1.9470900 | 413008 | 4667211 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72436-foto-08299-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72436-foto-08299-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72436-foto-08299-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Sembla que la casa original hauria mantingut l'estructura més habitual de planta baixa, pis i golfes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72519 | Rellotge de sol de Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-bertrana | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | Es troba força desdibuixat i sembla que la darrera restauració en va afectar la precisió. | Rellotge de sol vertical, fet sobre ciment i restes de pintura. Està representat en un quadrant. Al marc del quadrant hi ha la numeració del rellotge, aràbiga, entorn del qual es disposa una sanefa pintada simulant fulles. Els números són de color negre, i es llegeixen, d'esquerra a dreta: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6'. El rellotge conserva el gnòmon, de la base del qual surten unes línies de color vermell en disposició radial pel fons del quadrant vers els números de les hores. Hi figura la data de 1889. | 08299-143 | Casa Bertrana | Segons la data és de 1889. Ignorem si anteriorment havia existit. La restauració de finals del s. XX sembla que n'ha afectat la precisió. | 42.1317700,1.9113300 | 410025 | 4664980 | 1889 | 08299 | Vilada | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72519-foto-08299-143-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Sembla que fou repintat a finals del s. XX. Actualment les hores solars marcades no acaben de coincidir amb l'hora solar real. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72520 | La Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-solana-3 | XIX-XX | La casa ha estat restaurada completament. | Es tracta d'una masia situada per sobre de la casa de la Ferrera i de les cases dels Clotassos. La casa es composa d'habitatge i un cobert annex. El mas, que és de planta rectangular, té adossada la pallissa, fent una planta de L en conjunt. S'organitza actualment en alçat en planta baixa i pis. La coberta és de teula ceràmica a doble vessant, i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers el sud. Els murs perimetrals estan conformats per blocs irregulars de pedra, lleugerament desbastat. A les cantonades es disposen cantoneres realitzades amb grans blocs de pedra escairada per tal de reforçar la construcció. La casa ha estat completament restaurada, motiu pel qual, les obertures de portes i finestres semblen regularitzades, per bé que n'hauria mantingut el número. La pallissa s'ha adaptat a garatge al nivell inferior i es completa amb una balconada la part superior. Hi ha adossat a la pallissa un petit cobert també fet de pedra. A les façanes de ponent i tramuntana podem observar 3 i 2 finestres respectivament. | 08299-144 | Sector Clotassos. Sector nord del nucli | L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona, i ens decantem a un origen de mitjans del s. XVIII. Documentalment trobem la casa citada al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 com a propietat de Jaume Solà. Posteriorment, es documenta a l'índex de finques rústiques de Vilada dipositat a l'ACBR (1843) una casa dels Clotassos que afronta a ponent amb cal Canal i a orient amb la Solana. | 42.1371300,1.9253600 | 411192 | 4665561 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72520-foto-08299-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72520-foto-08299-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72520-foto-08299-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Segons la lectura de paraments, a la façana de ponent s'observa, clarament, l'ampliació sobresurt del pla de la pallissa. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72555 | Talla de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/talla-de-la-mare-de-deu-del-roser | <p>SITGES X., Retaules barrocs desapareguts. Revista l'Erol. Núm. 94. (p. 40-42) 2007 SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002.</p> | XVIII | Bo. Netejada a mitjans del 2000 per la parròquia. | <p>Imatge barroca de la Mare de Déu del Roser aguantant el nen Jesús en braços. La figura de la mare de déu està dempeus sobre una peanya rectangular. Tota la peça és policromada (semblaria que no es tracta de la pintura original) menys algunes cintes del vestit i la corona que presenten daurats. Va vestida amb túnica roja i un mantell verd i blau sobreposat amb motius florals, que li cobreix quasi la totalitat del cos i que recull amb el braç esquerre. Li cobreix el cap un mantell gris pintat amb ratlles horitzontals. El Nen, de cos nu, porta només un bolquer roig, està assegut de costat i té el cap lleugerament frontal. El Nen aguanta amb la mà esquerra una esfera daurada i aixeca la mà dreta en senyal de benedicció. La figura de la Mare alça el cap i mira vers la dreta i de la mà dreta li penja un rosari. Les seves mides són 67 cm. d'alçada per 25 cm. d'amplada per 12 cm de fons.</p> | 08299-179 | Església Parroquial | <p>No es disposen gaires dades de l'origen de la imatge. La peça ha estat inventariada a inicis dels 2000 pel bisbat de Solsona, però no ha estat estudiada, ni documentada en context i cronologia. Testimonis orals del poble diuen que podria haver estat salvada de la crema durant la guerra per algun veí. Altres comenten que una veïna, de la qual no es recorda el nom, tenia un conjunt d'imatges a casa seva i va donar aquesta a la parròquia, ja que no n'hi havia cap. Posteriorment, i amb això sí que coincideixen les fonts orals, amb motiu de la reconstrucció de l'església parroquial de Sant Joan de Vilada a finals de la dècada dels 40, es va donar/retornar a l'església. Per altra banda, sí que hi ha documentat la presència d'un retaule barroc dedicat a la verge del Roser cremat durant la Guerra Civil. A continuació recuperem la descripció que Roig A, Fígols M i Sitjes X. van publicar a l'article 'Retaules Barrocs de la Comarca' i que Soca i Rumbo ja citen a la memòria de l'any 2002. Retaule del Roser (desaparegut): era un retaule situat en una capella lateral de l'església parroquial de Sant Joan de Vilada. Va ser cremat i destruït el 1936, en iniciar-se la guerra civil. Es tractava d'un exemplar del Barroc propi del segle XVII i, com a tal, tenia tres cossos o pisos sobre un sòcol. El pis inferior no comptava amb imatgeria; al del mig hi havia la Verge del Roser, en una fornícula central, i a les fornícules laterals, Sant Francesc d'Assís i Sant Xavier (la de Sant Francesc d'Assís devia ser una talla procedent d'un altre lloc, perquè era més petita de mides). Al pis superior s'hi veu una imatge femenina, santa o beata, no identificada. El conjunt és completat amb medallons amb bust i històries, amb columnes salomòniques, grans florers, etc. El cim és coronat pel Pare Etern. Aquest retaule destacava per la seva verticalitat i, per què tot i la profusió de la talla i la decoració, no arribava a ocupar tot l'espai de la capella. Segurament s'ajustava molt més a la capella originària per la qual va ser construït, ja que les dades que tenim procedeixen de fotografies dels primers anys del segle XX i, per tant, l'edifici ja havia estat objecte de modificacions el 1852. Aquest retaule molt possiblement va ser finançat per la confraria del mateix nom. Finalment, cal esmentar la controvèrsia per les diferències visibles a la fotografia del retaule de principis del s. XX i les característiques morfològiques de la imatge present a Vilada actualment. Segons el Dr. Francesc Miralpeix, s'escauria amb una imatge del segle XVIII, segurament pensada per a ser portada en processó, possiblement amb cadireta, perquè està completa per darrere i no balmada i alhora policromada. Per altra banda, el Dr. Joan Yeguas, concretaria la peça al voltant dels anys 1700-1730, segons es desprèn de l'estil del plec del mantell molt popular al darrer quart del s. XVII. Coincidint els dos, en el fet que es tractaria d'una peça per ser vista exempta. En conclusió, sembla clar, que no es tractava de la imatge present al retaule del Roser cremat durant la guerra, però es desconeix si es tracta d'una obra original de la parròquia de Vilada o d'origen desconegut.</p> | 42.1372300,1.9286400 | 411463 | 4665568 | 08299 | Vilada | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72555-foto-08299-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72555-foto-08299-179-3.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | 2020-01-17 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Se'n desconeix la procedència ni autors. Per altra banda, el sant crist que penja sobre l'altar de l'església és força valorat per la parròquia, ja que va ser pagat per aportacions populars durant la postguerra. El cos va ser fabricat a partir de l'adaptació d'una menjadora de fusta. Núm. Inventari Bisbat de Solsona: 40709 amb data de 24-07-2014. | 96 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72434 | Horta de les Eres de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-de-les-eres-de-vilada | XVIII-XX | Actualment està en desús i completament coberta de vegetació. | es tracta d'una horta quadrangular tancada per un mur perimetral fet de pedra sense desbastar i capçat per una última filada disposada en plec de llibre. La peça de terra està situada al peu de la riera per la part nord, però el desnivell del terreny fa que quedi elevada a migjorn i enfonsada en el terreny a llevant. És en aquest tram de llevant on es troben els dos accessos a l'interior de l'horta. El principal és una obertura suficient per a un carro. El secundari és mitjançant una escala de pedra encastada al mur que disposa d'un armariet per guardar les eines a sota. A la part exterior de l'entrada hi ha un banc corregut fet de pedra. L'horta agafa l'aigua de la riera mitjançant un petit canal de terra que desvia l'aigua a una bassa situada a la terrassa superior. La bassa està tancada i buida. | 08299-58 | Sector nord-est. Al costat de la font de les Eres | És una de les tres parcel·les d'horta de què disposava la masia de les Eres de Vilada. Als anys 50 fou arreglada en el seu conjunt, construint-se l'accés de l'escala i revestint-se l'antiga bassa amb formigó. | 42.1426300,1.9309600 | 411662 | 4666165 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72434-foto-08299-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72434-foto-08299-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72434-foto-08299-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | S'hi podia accedir per una carretera entre cal Xocolater i les Eres de Vilada. Actualment la pista està perduda i només s'hi pot arribar a peu. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72508 | Fonda Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonda-adjutori | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XIX-XX | Edifici de planta rectangular situat al peu del carrer Teodor Miralles. Es tracta d'un immoble amb planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal es troba orientada a migdia, al c/ Teodor Miralles, el qual és la carretera C-26 al seu pas per l'interior del poble. La planta no ha estat modificada i hi podem observar una porta d'entrada als pisos, així com dos establiments comercials als laterals de la porta. Ubicat sobre la porta d'entrada a l'edifici hi podem observar un forjat amb motius geomètrics i la data 1894. L'edifici està arrebossat i pintat de color ocre, per bé que durant molts anys havia estat blanquinós. La distribució d'obertures a la façana és equilibrada alternant-se tres sortides amb balcó i 3 tres finestres quadrangulars per cada pis. Les golfes es diferencien perquè dos trams de balcó i finestra han estat substituïts per sis voltes amb funció d'eixida. Totes les baranes són rectes de ferro forjat. El marc de finestres i balcons són fets amb maons, els qual fan un petit arc rebaixat disposat a plec de llibre. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular E-O. Disposa d'un bon voladís. Les façanes de llevant i ponent estan adossades als edificis del costat i no són visibles. La façana nord, a causa del desnivell del terreny, està parcialment excavada i sobresurt a partir del 2n pis, però sense elements d'interès. | 08299-132 | C/ Teodor Miralles 27 | En un dels quals, tradicionalment hi havia hagut una botiga de queviures. Primer de la família i amos de la Fonda Adjutori, i posteriorment de lloguer. Fonda que inicia l'activitat al primer terç del segle XX fins als anys 80 del segle XX moment en el qual es tanca el servei de fonda però es manté encara alguns anys més la botiga de queviures. | 42.1370000,1.9308400 | 411644 | 4665540 | 1894 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72508-foto-08299-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72508-foto-08299-132-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | S'ha retirat totes les persianes de fusta enrotllables originals. Malgrat tot, els tancaments de fusta i vidre de portes i finestres es mantenen iguals, fet que manté l'harmonia del conjunt. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72406 | Pont del Climent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-climent | ELIZONDO (1996: s. p). SALMERÓN (1990: 259-260). | XX | Serien convenients revisions periòdiques, especialment en els desguassos d'aigua. | És un pont d'uns 50 metres de longitud, per 3 d'amplada i amb una alçada sobre el nivell de l'aigua d'uns 20 metres. És situat sobre el riu Margançol i ajuda a salvar el pas cap al monestir de la Portella. Està situat en un terreny rocós amb un pendent molt accentuat. Té un sol arc, molt rebaixat, format per formigó vist on poden observar-se perfectament les empremtes de l'encofrat. L'arc i la fàbrica del pont són de carreus de pedra calcària collats amb morter de calç. Els ampits que delimiten la caixa del pont queden diferenciats exteriorment de la fàbrica d'aquest; formats per dues capes, una en contacte amb la fàbrica del pont, amb carreus irregulars de forma i mides, i una altra que constitueix la part superior de l'ampit, amb presència de còdols i coronada amb pedres de major mida i forma irregular. Els ampits estan arrebossats amb morter en tota la cara interior i només per la part superior de la banda exterior. | 08299-30 | Antiga parròquia de Gardilans | La denominació de Pont del Climent no és en va, ja que fou construït pel contractista de Vilada Climent Simón Aguilar, entorn de l'any 1930. Climent Simón es dedicava sobretot a massives activitats de tala forestal, que també comportaven el ròssec, el transport i l'emmagatzematge de la fusta. El Pont del Climent va ser construït juntament amb altres infraestructures, com el telefèric de Castell de l'Areny, per portar a terme aquestes activitats. El telefèric de Castell de l'Areny va ser projectat per l'enginyer portuguès José Ogando i, possiblement, també va ser ell qui va idear el Pont del Climent. El Pont del Climent permetia superar la vall del riu en les tasques d'extracció d'arbres tallats, però l'indret havia estat lloc de pas a peu des de feia segles, sobretot per anar al monestir de la Portella i a la Quar. Tanmateix, cap dels documents consultats, sobretot els padrons de finques, no informen de l'existència d'un pont en aquest indret abans de 1915. Per aquest motiu no compartim les datacions que alguns tècnics han volgut atribuir-li (concretament dels segles XVI-XVII). El pont va ser construït al primer quart del segle XX, des de llavors s'ha utilitzat per múltiples activitats, però sobretot pel pas de vianants. El 1998-1999 va ser objecte de millores, gràcies a un conveni de col·laboració signat entre l'Ajuntament de Vilada i la Diputació de Barcelona. | 42.1294500,1.9414800 | 412513 | 4664691 | 1930 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72406-foto-08299-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72406-foto-08299-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Climent Simón Aguilar | Recentment, gràcies a un conveni signat entre l'Ajuntament de Vilada i la Diputació de Barcelona, s'ha pogut realitzar una actuació sobre el pont, que ha consistit en la seva millora i condicionament global. S'han intentat evitar, sobretot, els punts d'erosió i deteriorament progressiu i el consegüent perill que suposava per als vianants. Malgrat tot, s'hi ha col·locat unes baranes metàl·liques que n'han desvirtuat el seu aspecte originari. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 72441 | Can Parçós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parcos | XVIII | Completament enrunada. | Les restes de la masia estan situades sobre el camí de Sant Romà de la Clusa a l'extrem nord d'una gran esplanada de camps de pastura romputs a mitjans dels 2000, però que antigament havia estat completament aterrassat com en cara es pot veure per les feixes de la part nord de la casa. La casa de can Parçós es troba emplaçada aprofitant un planell. Actualment, les restes conservades són poques i estan molt cobertes de vegetació. Es pot identificar murs estructurals de planta però és difícil definir-ne les dimensions i orientació. S'observa una segona estructura a la part de llevant en una feixa inferior. L'element més visible és una bassa/abeurador rectangular excavat en el terreny. El material dels murs era l'habitual de pedra i carreus desbastats de dimensions mitjana i gran per cantoneres i brancals de finestres. Al costat de llevant algunes restes semblen correspondre a annexos o coberts, probablement d'una pallissa o cort. | 08299-65 | Camí de La Clusa, s/n | La casa fou ensorrada i tota la pedra aprofitada per construir la casa nova de Les Eres de Vilada, als anys 1960 del segle XX. Documentalment, trobem citada la casa de can Parçós al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766. | 42.1469400,1.9297100 | 411565 | 4666645 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72441-foto-08299-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72441-foto-08299-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72441-foto-08299-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Recentment s'ha construït a tocar de les restes de la casa un gran dipòsit d'aigua per a la prevenció d'incendis forestals. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72510 | Barraca del Cap de la Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cap-de-la-solana | XVIII-XIX | Enrunada. | Barraca de pagès situada a la carena aprofitant el marge d'una feixa i el sortint de la roca natural i envoltada de feixes de pastura cim del cap de la Solana. El cap de la solana fa una carena força ampla amb feixes esgraonades fins al peu del barranc del Margançol entorn de les cases del barri de Guardiolans. La barraca es troba just al cim de la carena, a un centenar de metres de la casa de l'Envista. És de planta quadrada (al voltant dels 2 m de costat) i està feta amb pedres de dimensions mitjanes irregulars sense rejuntar. Part dels murs com la coberta estan ensorrats, tot i que no s'ha observat enderroc de teula àrab. Les parets laterals s'adossen directament contra la roca que fa de paret septentrional. La porta d'accés estava al costat dret de la façana. | 08299-134 | Sector nord est. Cap de la Solana | Un repàs general del poble així com una visita a les diferents contrades del terme ens demostra com bona part de la superfície del terme havia estat regularitzat i antropitzat per millorar-ne el rendiment de pastures i vinyes sobretot. Moltes d'aquestes terres, com s'observen en el llibre d'amillaraments que encara es conserva a Vilada de l'any 1876, disposaven de petites barraques. Algunes de més o menys elaborades. Sigui aquesta una mostra de l'arquitectura popular i la pedra seca del terme vinculada a aquesta tipologia constructiva. No obstant això, hi ha altres sectors on l'arquitectura popular llueix més. Especialment, al voltant de Santa Magdalena de Gardilans i casa Sant Pere, on alguns murs sobresurten per sobre de la mitjana per qualitat i dimensions. | 42.1468800,1.9569700 | 413817 | 4666611 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72510-foto-08299-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72510-foto-08299-134-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Prenem aquesta com un dels testimonis de barraques que hi havia hagut pel terme les quals gairebé totes han estat engolides per la vegetació i el creixement del bosc. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72415 | Font de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larc-1 | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. (2003): Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. BCN BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | Seria convenient no abandonar les inspeccions periòdiques que es fan de les canalitzacions i del camí. | La Font de l'Arç es troba al costat d'un rierol que aprofita algunes torrenteres provinents de les Collades de la Clusa i de Sobrepuny. Generalment, pel rierol baixa molt poca aigua i només en èpoques força humides l'aigua hi discorre amb certa normalitat. La font es troba a la vessant d'una muntanya que dóna al solell i la vegetació dels entorns es compon de pinassa i de roures, amb un sotabosc de boixos i garrigars. Actualment la font no brolla en èpoques de secada, atès que l'aigua és conduïda per mitjà de canonades fins al poble de Vilada, on s'aprofita com a aigua potable. La font, doncs, s'ha convertit en un mer sobreeixidor, d'on només surt aigua quan aquesta hi circula amb excés. Enmig del tram per la qual és conduïda al poble de Vilada, prop de la masia de Roset, també s'hi ha construït un dipòsit per utilitzar en cas d'incendis forestals. El camí que mena a la font des de sobre la masia de Roset té un gran atractiu. Segueix les canalitzacions, soterrades a la major part de llocs, i com aquestes passa per una foradada, d'uns 6 o 7 metres, i també per diverses palanques alçades respecte del sòl natural. En alguns indrets el desnivell és força elevat. També s'hi poden observar diversos murs de contenció de pedra seca, on els carreus són disposats amb molta cura. | 08299-39 | Sector nord-oest | La Font de l'Arç possiblement es correspon a la que la documentació del segle XVIII cita en aquest indret com a Font de la Noguera, però no tenim prou notícies per poder-ho assegurar. En qualsevol cas, es tracta d'una font d'origen natural que des de fa anys és aprofitada pels pobladors del terme. El 1927 l'empresari Teodor Miralles va decidir canalitzar l'aigua i fer-la arribar al nucli urbà de Vilada, car segons els tècnics l'aigua era -i és encara- de molt bona qualitat. Miralles, per la seva conducció, va utilitzar tubs d'aire comprimit que ell mateix, com a contractista, havia fet servir en la construcció del Canal d'Urgell. Però per superar les característiques de l'orografia va ser necessari aixecar alguns passos elevats i obrir una foradada, coneguda encara ara com la Mina de l'Aigua. Des de llavors l'aigua de la Font de l'Arç ha estat un dels punts principals d'abastament d'aigua de la població. Per aquest motiu les canonades i el camí han estat arranjats en diverses ocasions. Les modificacions més importants van tenir lloc cap a 1970, però recentment se n'hi han realitzat altres. En el treball de Botella MR ens descriu que durant la dècada dels anys vint del segle XX, es va electrificar el poble i també es va fer la conducció de l'aigua des de les fonts de l'Arç i les Fontanelles. Aquí torna a aparèixer la família Miralles, en Teodor Miralles fill va ser l'empresari i artífex d'aquestes obres, també portà la llum a Borredà i durant molts anys l'esmentada família varen ser els propietaris de l'empresa que donava aquests dos serveis, cobrant els cànons corresponents. | 42.1522500,1.9132300 | 410211 | 4667252 | 1927 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Teodor Miralles i Soler | Potser caldria assegurar un pas mínim d'aigua cap al sortidor de la font, ja que en algunes èpoques tota la que hi arriba és conduïda cap al poble. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72446 | Font de l'Abel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-label | XX | L'aigua segueix rajant, però s'ha perdut el broc. | <p>Aquesta font està localitzada enmig d'uns terrers del barranc que baixa per la cara sud-oest de les Collades de Picamill. Orientada a migjorn, hi havia un petit broc fet per una teia de fusta mig acanalada, gairebé arran de terra, que actualment s'ha perdut, possiblement pel pas del bestiar i fauna salvatge que s'acostava a abeurar-se a l'aflorament d'aigua. Marca el punt d'aigua, un parell de plaques de fusta tallades col·locades en un petit exemplar de pi negre. A la placa superior es llegeix: 'Font de l'Abel. 1945'. A l'inferior: ' Font del Abel 1945 al 7 5 2003' i s'inclou una fotografia.</p> | 08299-70 | Sector nord. Al peu de les collades de Picamill | <p>Si ens atenim a la inscripció, possiblement fou arranjada en última instància per l'Abel l'any 1945. Observant els afloraments d'aigua de l'entorn, es podria tractar d'un broll natural com altres s'obren pas al llarg del torrent. Tot i que l'activitat antròpica en relació a la font és possible que sigui antiga, no n'hem trobat referències documentals. Més enllà de la tradició local de les fontades, el municipi de Vilada es va convertir a finals del s. XIX i al llarg del XX en un punt d'estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d'elles considerades medicinals. És variada la documentació de principis del s. XX que cita el nostre municipi com la Petita Suïssa Catalana. Vilada era recomanada pels metges barcelonins per fer salut, pels aires i per les aigües. Una de les activitats més senyalades, en el qual encara els fulletons dels 60's ho acrediten, era el dia de les Fonts, en el que s'organitzaven transports públics especials des de Barcelona, per arribar al municipi. En aquest dia d'aplec, les famílies, veïns i visitants, es reunien en les fonts més importants del poble per descansar, dinar, ballar i celebrar l'últim dia de la Festa Major. Actualment, però, aquesta festa està totalment perduda, i només roman en el record dels avis del poble qui ho recorden amb nostàlgia Anunci publicat al diari La Vanguardia en data de 13 de juny de 1913, en el que es destaca les fonts com a principals element destacats del poble: ' dotada de numerosas fuentes de agua potables y dos de aguas sulfurosas, muy recomendadas por varias eminencias médicas, ... saliendo de la misma carruajes combinados con todos los trenes, excepto el último y otros especiales para las fuentes sulfurosas, a petición de los señores veraneantes..' Una segona cita interesant és del butlletí del centre excursionista de Catalunya (any XIII - juliol de 1903 - n.° 102) referent a l'excursió a Alpens, Santuari de La Quar, Vilada i Sant Jaume de Frontanyà per part d'un grup liderat per Cesar August Torras: 'Deixàrem Vilada. Aquest poble, a 58o m. alt., es molt pintoresch. Sa vall es molt rienta, a l'estiu, rublerta de conreus, verdor y arbrat. Té en son terme aigües medicinals y mines de succí (àmbar groch) y betums.'</p> | 723593 | -852066 | 1945 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72446-foto-08299-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72446-foto-08299-70-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Possiblement és la font més alta del terme municipal de Vilada a 1415 m, tot i que més que d'una font, estaríem parlant d'una mullera. Es troba a poca distància del cim compartit del municipi, Sobrepuny (1655m.), enmig del PEIN Serra del Catllaràs. Coincideix d'ubicació amb el camí ramader de la Baells al Catllaràs amb el codi ICR23. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 72469 | Avet del Parc dels Gronxadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-del-parc-dels-gronxadors | Avet situat al Parc dels Gronxadors, situat a l'extrem nord del Parc i que domina l'entrada oest del poble. L'avet és de grans dimensions, amb uns 20 m. aproximats d'alçada. Està isolat al mig del parc en una zona enjardinada. És l'arbre monumental més singular de l'interior del poble. Entorn del parc hi podem trobar alguns exemplars de pins, roures, alzines joves, així com una pinassa i alguns xiprers de grans dimensions. | 08299-93 | Parc dels Gronxadors | Va ser plantat a finals dels anys 1970. | 42.1368400,1.9299900 | 411574 | 4665524 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72469-foto-08299-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72469-foto-08299-93-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Per nadal s'il·lumina l'avet generant un gran efecte. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72572 | Camí ramader de la Baells al Catllaràs ICR23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-baells-al-catllaras-icr23 | CAMPILLO, X. Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. 2007 | Part del trajecte del camí està afectat per la construcció de la Baells. | Aquest camí unia antigament el poble de La Baells amb el Catllaràs, passant per termes de Vilada, La Nou de Berguedà i Castell de l'Areny. Consta inventariat com a camí ramader amb el codi ICR23 a l''Inventari de camins ramaders del Berguedà'. La descripció del camí en el citat inventari és la següent: 'El camí arrencava al Pont de Miralles, actualment desaparegut per la construcció del pantà de la Baells, així doncs el camí arrencaria del cap oriental del pont de la Baells. El camí va carenejant per l'esquena d'ase que fa de límit de terme entre Vilada i La Nou, passa pel Pla de Clarà i La Quadra. Segueix per la Plana del Castell i el Collet al peu del cingle. Continua passant per Casadesús, la Collada dels Pasquals, pel peu del cingle i per la Bauma Roja, la casa de Picamill, la Collada de Picamill i la Collada Alta de Picamill. El camí segueix pel Coll del Faig i el Coll de la Plana. Continua passant pels emprius de la Clusa i pel Cap de la Solaneta i per la termenal d'Espades, on podem trobar una fita i per la termenal del Clot, on podem trobar una altre fita de terme. El camí segueix per la carena del Serrat de Fulleracs i cap el Roc de la Clusa, la Collada de Sant Miquel i el Pla de la Clusa, ja en terme de Sant Julià de Cerdanyola, i la Roca de Catllaràs, on es bifurca el camí cap a Sant Jaume de Frontanyà o cap al Coll de la Ceba.' | 08299-196 | Sector nord | Els informants per a l'anàlisi del recorregut van ser Gaspar Cardona, Ramon Orriols Puigcasas i Ernest Sitges. Els enquestadors foren Xavier Campillo Besses i Alba Escriche Rius. La xarxa dels camins ramaders tenia la funció de permetre el trànsit dels ramats transhumants que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. És difícil saber-ne l'antiguitat, la majoria han estat emprats des d'antic i en alguns casos segueixen les vies naturals de pas entre territoris i nuclis habitacionals. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1372100,1.9310900 | 411665 | 4665564 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72572-foto-08299-196-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Només una petita part del trajecte transita dins del límit del terme municipal. El tram de Vilada es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72451 | Bassa de la casa d'Espinagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-casa-despinagalls | XVIII | El folre està en bon estat, tot i que en algun punt una mica descalçat pel creixement vegetatiu. | <p>A poc més de 5 metres del forn de calç d'Espinagalls s'observa, molt coberta per la vegetació, una bassa de base de tendència circular, excavada al terreny, en un planell. La bassa és folrada amb carreus de pedra irregulars, aparentment de pedra seca. La secció orientada a migdia es constitueix per 3 graons més o menys regulars, al costat dels quals una gran llosa inclinada fa pensar que potser hauria tingut funcions de rentador/safareig. La profunditat seria aproximadament d'1 a 1'5 metres. No sembla que per posició rebi aigua de cap font, i especularíem que l'aigua neixi a l'interior, gairebé com si es tractés d'un pou, però sembla més plausible que s'omplís a partir de la recollida d'aigua pluvial.</p> | 08299-75 | Sector Nord. Casa d'Espinagalls. | <p>És difícil individualitzar l'evolució d'aquesta estructura, més enllà de la mateixa evolució de la casa d'Espinagalls. La finca d'Espinagalls, conjuntament amb la forest CUP 53 de Cabanelles, el Clot i ca l'Hereuet situades entre els termes de Castell de l'Areny i Vilada, disposa d'una superfície de 538,8 ha és declarada Refugi de Fauna Salvatge segons el decret MAH/3923/2009 i es publica al DOC amb data de 23/2/2010.</p> | 42.1531400,1.9203600 | 410801 | 4667343 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72451-foto-08299-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72451-foto-08299-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72451-foto-08299-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Nom donat per proximitat a la masia d'Espinagalls. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 72450 | Forn de calç d'Espinagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-despinagalls | XVIII-XX | No conserva la coberta, i la boca està força amenaçada d'enderroc. Sembla que de moment aguanta perquè està parcialment coberta de terra. | Forn tradicional de calç que està situat en un marge del corriol que porta del camp gran d'Espinagalls a la casa. La cambra de combustió és de planta quadrada i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra, com a mínim un parell de filades lligades amb fang. La part frontal es troba mig enderrocada, però encara s'observa que el frontal estava fet de pedra (sense desbastar). El forn disposava de dues boques, de les quals encara s'observa dos arcs fets amb pedra disposada en plec de llibre. L'accés és frontal des del marge de sota on està excavat La paret interior està rubefactada i endurida gairebé consolidada per la calç i l'argila del terreny cuita. La coberta està enfonsada a l'interior de la cambra de combustió. | 08299-74 | Sector Nord. Casa d'Espinagalls. | L'obtenció de calç i guix va ser durant molts anys una pràctica habitual en aquells indrets on existia pedra calcària per alimentar els forns. La calç tenia moltes més aplicacions que el guix. Així, a part de servir per fer-ne l'argamassa necessària per a la construcció, també s'utilitzava per emblanquinar parets, esterilitzar la vinya, adobar les pells, desinfectar l'aigua. El forn es començava a construir fent un clot a la timba o talús si era un terreny en pendent, cosa que era el més normal i desitjable pel calciner. Al llarg del terme de Vilada s'estén una veta de guix, que ha estat explotada en diferents punts. També a Castell de l'Areny. La finca d'Espinagalls, conjuntament amb la forest CUP 53 de Cabanelles, el Clot i Ca l'Hereuet situades entre els termes de Castell de l'Areny i Vilada, disposa d'una superfície de 538,8 ha és declarada Refugi de Fauna Salvatge segons el decret MAH/3923/2009 i es publica al DOC amb data de 23/2/2010. | 42.1533200,1.9209000 | 410846 | 4667363 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72450-foto-08299-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72450-foto-08299-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72450-foto-08299-74-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Nom donat per proximitat a la masia d'Espinagalls | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72390 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-15 | RIU (1992: 89-95). SOCA (en curs: s. p). | XIV | Es tracta d'una gran cas pairal amb una estructura molt tradicional, situada en un petit coll de muntanya encarat cap a migdia. L'edifici és format per un cos central, de planta rectangular, possilement es tracta de la primitiva 'sala', atès que les parets són molt robustes i presenta una alçada considerable. Aquest edifici principal, destinat bàsicament a vivenda, ha estat complementat amb altres edificis adjecents, que s'utilitzen per les activitats propies de la finca (agraries i ramaderes). La teulada de l'edifici principal és a dues vessants i s'encara d'est a oest. La casa presenta una estructura molt clàssica i sòbria, amb unes obertures molt petites, excepte al cantó nord on s'han arribat a tapiar les poques que hi havia. En general, a l'exterior, no hi ha elements molt rellevants, tret d'alguns objectes i altres elements mobiliaris típics de les feines del camp. A l'interior hi ha una petita capella familiar, actualment molt deixada. Darrera de la casa, per la banda de tramuntana, hi ha una gran era enrajolada i, a l'altra banda de l'era, una gran pallíssa, semblant a les que es poden trobar a la resta del terme. De la pallíssa són especialment interessants els acabats en fusta. La casa és envoltada per bosc d'alzina i roureda i, també, per múltiples camps i feixes que encara conserven els marges empedrats. La zona és força humida, cosa que s'ha aprofitat per idear un sistema de petits canals que fan arribar aigua a la casa. | 08299-14 | Antiga parròquia de Santa Maria de la Baells | La masia de la Sala la trobem mencionada el 1341 en un llevador de censos de la sagristia del monestir de la Portella, com a la Sala de l'Espunya. De fet els complement 'de l'Espunya' el trobem al llarg de l'època medieval i moderna, cap a finals del segle XVIII caurà en desús. Si bé, com diem la casa no és documentada fins al segle XIV l'indret de l'Espunya ja apareix en documents del 995 i de 1001: 'ipsa Spungia'. Per aquest motiu podem pensar que l'origen de la casa és anterior, possiblement es una de tantes 'sala' o 'palacium' que es documenten a Catalunya als segles XI i XII, com a casa forta i residència del 'baiulus'.Del segle XIV en endavant els esments de la casa i dels seus posseïdors cada vegada acostumen a ser més freqüents, especialment entre la documentació del monestir de la Portella. Els tinents del mas són aleshores cognominats Sala. La crisi dels segles XIV i XV va permetre als Sala establir-se i adquirir gran nombre de masos rònecs o abandonats (Martins, Torrent, Ricolp, Campedragar, el Pujol...), amb la qual cosa eixamplaren notablement les seves possessions, moltes en terme de la Baells i de la Nou. Juridicament la masia de la Sala es trobava en una situació complexa. Formava part de la parròquia de Santa Maria de la Baells, però es trobava dins de la batllia de Vilada i de la baronia de la Portella. Al segle XVI el mas passà a mans dels Canal de Berga. Durant els segles XVII els enfrontaments dels Canal amb el Comú de Berga pels emprius de Puigherbessos varen ser molt tensos i arribaren a provocar situacions molt violentes, fins que a començaments del segle XVIII s'establí una concòrdia. Durant el set-cents era, amb 2000 jornals de terra, una de les finques més grans de la baronia de la Portella i, per extensió, de tota la comarca. A començaments del segle XX el mas fou adquirit pels Orriols, que són els actuals propietaris. | 42.1325500,1.9029200 | 409331 | 4665076 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72390-foto-08299-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72390-foto-08299-14-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | No s'ha pogut realitzar una visita general a l'interior, pel poc interès que hi han tingut els propietaris actuals. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72457 | Capella de les Eres de Gardilans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-les-eres-de-gardilans | XVII | Sembla que l'interior està pendent de restauració. | Es tracta d'una capella de planta quadrada adossada a la façana nord de la casa de les Eres de Gardilans. Orientada a llevant, la portalada d'entrada és a la façana oest. Es tracta d'una gran porta a doble batent feta de fusta amb grans panells rectangulars, tota clavetejada amb claus forjats de grans dimensions de cap rodó. La portalada està feta amb grans brancals de pedra repicada i una gran llinda rectangular, decorats amb una motllura incisa. A la llinda hi veiem inscrit l'any 1637 flanquejant una filigrana ovalada esculpida a l'interior del qual s'observa un cristograma sobre 3 creus. Finalment, la gran llinda està flanquejada per la seva part superior i laterals d'una cornisa. La façana es complementa amb un òcul i un campanar d'espadanya amb dos ulls d'arc de mig punt de lloses a plec de llibre. El campanar es corona a doble vessant amb lloses planes. Actualment només hi ha una campana de bronze. No hem pogut observar si hi ha inscripcions. La façana nord disposa de dues obertures. Una d'espitllera pròxima a l'altar feta de pedra sorrenca repicada, creiem que original, i una segona d'obertura posterior, completament rectangular sense cap element característic. La coberta de teula àrab i fusta és a una sola vessant, descendent de S-N. Es decora, sota teulada amb un ràfec esglaonat fet de maons. La façana de llevant (absis) tanca recte adossada a un cobert de la casa. Finalment dir que consta d'un banc corregut davant la porta d'entrada adossat també a l'espai que queda de la façana de la casa. | 08299-81 | Casa les Eres de Gardilans | La capella familiar és d'estil barroc i segons la data hauríem de situar la seva consagració l'any 1637. La decoració és molt austera, i està advocada al Santíssim Nom de Jesús. Abans de la guerra civil de 1936-1939 conservava un retaule barroc i quadres d'Antoni Viladomat. Sembla que la talla original fou venuda. | 42.1329100,1.9554100 | 413669 | 4665061 | 1636 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72457-foto-08299-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72457-foto-08299-81-3.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | No es pot observar amb detall la campana, la qual sembla decorada en el seu procés de fabricació. Per dimensions es podria considerar igual a la que es troba a Santa Magdalena de Gardilans. | 96 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72535 | Cal Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marques-0 | XVIII-XX | La façana està una mica deteriorada. Estructuralment sembla que està en bon estat. | Es tracta d'una masia situada pròpiament a l'entorn conegut com la Ribera. La casa és a prop de cal Sastre, sobre les cases del molí del Boixader i cal Boixader. Ubicada en un entorn força planer ja molt a prop del curs de l'aigua, està envoltada d'una extensió de camps de dimensions considerables per la mitjana del voltant. L'edifici és de planta rectangular, orientat al migdia, amb una gran coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Els materials principals són pedra del país sense desbastar, grans pedres cantoneres escairades i morter de calç. La coberta de fusta i teula ceràmica. La lectura dels paraments ens mostra que la casa ha viscut diverses ampliacions del nucli original. La porta originial principal, la central, és a migdia. Actualment la casa disposa de planta baixa i dos pisos. El nucli original s'ha anat ampliant, possiblement, primer cap a l'oest, ampliant un cos, posteriorment, alçant la coberta, i en darrera instància una tercera ampliació també al sector de ponent. Contemporàniament s'ha habilitat una escala exterior al 1r pis que trenca una mica la imatge de conjunt de la façana. Les obertures gairebé totes semblen originals a excepció de les ubicades al últim cos ampliat a l'oest i la central de la façana nord. Les originals són quadrangulars, de diferents dimensions, amb senzilla llinda de fusta recta, igual que la porta principal. L'edifici està parcialment excavat al terreny, i per la façana nord només sobresurt el 1r i 2n pis. | 08299-159 | Sector de la Ribera | Mas característic dels que podem trobar disseminat a l'entorn immediat del poble. Les dimensions de la casa són notables i les ampliacions diverses, fet que fa pensar en una evolució força activa de la casa. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita cal Marquès com a propietat de Ramon Casellas. No obstant això, sembla que hauria pogut ser una edificació anterior. Existeix documentació del primer terç del segle XIX en el qual apareix una casa del terme de Vilada amb el nom de ca la Marquesa, fet que ens fa pensar que podria tractar-se de cal Marquès. Concretament, és present a l'índex de finques rústiques del terme de Vilada dipositats a l'ACBR. A l'any 1824, Josep Casellas fa un lloguer a Ramon Comellas d'un terreny de 6 mesures de terra anomenades de la Marquesa. Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i amb feixes del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. | 42.1333900,1.9348300 | 411969 | 4665136 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72535-foto-08299-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72535-foto-08299-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72535-foto-08299-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Les diferents ampliacions de la casa han anat deixant una visible factura a la casa a la qual s'observa diversitat d'obertures tapiades. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72527 | Cal Vilardaga i cal Quim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilardaga-i-cal-quim | XVIII-XX | Es tracta d'un conjunt de dos habitatges situat a les feixes ubicades al sector de la Ribera de sota el nucli de Vilada al qual s'accedeix des de l'est al poble des de la C-26. Cal Vilardaga i cal Quim està format per un edifici principal amb un cobert adossat al qual l'evolució posterior ha convertit en dos habitatges adossats. Consten de baixos i dos pisos a cal Vilardaga i de baixos, pis i golfes a cal Quim. La façana principal de les dues cases és encarada al sud, a on trobem les portes principals d'entrada dels dos habitatges fets amb llinda recta de fusta. Les façanes no disposen de cap element destacat, i mostren un parament de pedra irregular amb cantoneres lleugerament escairades. Segons una lectura de paraments, considerem que cal Vilardaga és l'edifici principal del conjunt. L'edifici presenta una unitat en els paraments. El marc de la porta és de maons i llinda recta de fusta. Al 1r pis hi observem una doble balconada d'ampit amb barana de ferro forjada decorada amb motius geomètrics. Al segon pis, observem dues finestres rectangulars. La coberta és a doble vessant amb el carener orientat d'est a oest, i disposat perpendicular a la façana sud. Per altra banda, l'actual habitatge de cal Quim, mostra una construcció en diferents fases. Inicialment, pensem que hauria estat un cobert adossat a l'edifici principal de cal Vilardaga amb coberta de vessant simple orientada a l'est. La planta baixa hauria estat (tradicionalment) cort/quadra/magatzem o similar i pallissa al pis superior. Posteriorment s'amplia aquest adossat amb una fase que duplica la superfície inicial. I finalment, en una etapa contemporània s'aixeca la coberta i s'amplia la superfície altre cop. A la façana principal, s'observa un balcó d'ampit amb barana de forja i motius geomètrics com a cal Vilardaga. | 08299-151 | Sector de la Ribera | Per característiques arquitectòniques i materials de les cases de cal Vilardaga i cal Quim partirien d'una unitat original de cal Vilardaga construïda a finals del s. XVIII o mitjans del XIX. A partir de l'ampliació del cobert adossat s'acabaria produint un nou habitatge, cal Quim. La propietat de la família Solsona ja compra només l'habitatge de cal Vilardaga als anys 40 del s. XX. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita cal Vilardaga com a propietat de Josep de Vilardaga. Existeix documentació de finals del segle XVIII a l'índex de finques rústiques del terme de Vilada dipositats a l'ACBR en el que es descriu la compra de Mateu Picas a Josep Vilardaga d'una casa i terres. Creiem que podria tractar-se de la mateixa casa. | 42.1363200,1.9362400 | 412090 | 4665459 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72527-foto-08299-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72527-foto-08299-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72527-foto-08299-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La transformació en doble habitatge sembla que s'hauria produït a mitjans del s. XX. A l'extrem oest de la feixa de cal Vilardaga i trobem la font de la casa. | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72487 | Villa-Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-rosa-0 | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | Villa-rosa és un edifici de planta quadrangular. La façana principal està orientada a migdia, just davant de la carretera C-26. Punt d'entrada al poble on la carretera rep el nom de C/ Teodor Miralles. La teulada està dividida a quatre vessants amb el carener principal orientat d'est a oest. L'edifici en alçat es distribueix en planta baixa i un pis. L'estil arquitectònic segueix les línies principals de les torres residencials i d'estiueig d'inicis de segle XX. Un dels elements característics de l'edifici són els grans finestrals rectangulars amb arc de mig punt i porticons de fusta. A la planta baixa de la façana principal i trobem la porta d'entrada (combinació de fusta, vidre i ferro) i una seqüència de tres finestrals corresponents a la sala de la casa. Al pis hi ha una distribució equilibrada d'obertures que segueix la línia de la planta baixa. Disposa, també, d'una finestra sobre la porta i una sortida de balcó amb barana forjada (decorada amb motius geomètrics) que ocupa el mateix espai que els tres finestrals inferiors. La façana oest es complementa amb una tribuna a la planta baixa, que s'aprofita com a balcó pel pis. El balcó està decorat amb una balustrada i quatre pilarets, els quals estan flanquejats per dues finestres. En ambdues façanes la separació dels pisos es marca amb una cornisa llisa. Finalment, mencionar que les façanes est i nord són llises amb diverses obertures, algunes de contemporànies, sense elements a remarcar. Actualment tota la torre està pintada de color blanc. La torre està situada en mig d'un pati enjardinat. Destaca una balustrada amb pilarets capçats amb grans boles de pedra i alguns elements de reixa de forja com a barana frontal del pati. | 08299-111 | C/ Teodor Miralles 1 N2-3 | A mitjans dels anys 1920, el metge Àngel Soler Daniel construí a Vilada un sanatori per malalts de tuberculosi i altres malalties cardio-respiratòries. El centre era freqüentat, sobretot, per gent provinent de Barcelona, lloc on Soler exercia primerament i on també tenia el consultori. El sanatori es dividia en dos estatges, l'un situat a Villa-rosa i l'altre a cal Barbetes. Es va convenir, però, la necessitat que els malalts disposessin d'un indret on anar a passejar i a reposar, sense estar en contacte directe amb la resta de gent del poble. Soler va comprar el turó, va fer-hi plantar alguns arbres (molts no característics de la zona) i hi féu construir bancs i altres elements artificiosos. Cap a finals dels anys 1940 el sanatori deixà de funcionar. En el treball de Botella MR ens descriu que l'any 1916 va aparèixer a Vilada un metge jove acabat de llicenciar, n'Àngel Soler i Daniel, fill i nét de metges originaris de cal Tuníc. El doctor Soler quan cursava quart de medicina va contraure la tuberculosi pulmonar i això el va influir a interessar-se per la tisiologia. Més tard va fer construir la casa Villa-rosa, on creà un sanatori antituberculós que donà molta rellevància al poble; es diu que tenia uns quaranta llits repartits entre Villa-rosa i els pisos de cal Barbetes (pisos de l'hotel). Un testimoni oral de la guerra civil, situa a Villa-rosa l'escenari de la mort del secretari municipal Dídac Barrios Aymerich, el qual fou assassinat des del carrer mentre tancava els porticons de la casa. Al voltant de Villa-rosa i cal Tunic és on estava previst que s'instal·lés l'artilleria republicana segons el pla per aturar el front dos o tres dies a Vilada. No obstant això, l'avenç nacional per la zona de Prats de Lluçanès va fer perillar la posició republicana a Vilada, i davant la possibilitat de quedar encerclats, van decidir no esperar als franquistes al poble com estava previst, i seguir amb la retirada. En aquest context, sembla que el secretari s'havia 'autoadjudicat' incorporar-se a la posició d'artilleria al costat de casa seva, generant-se tensions amb alguns guardes d'assalt, que podrien haver provocat el desenllaç final. Altres testimonis afirmen que fou sorprès provant-se una camisa falangista i fou executat. Està inscrit com a natural de Guíxols (Girona). Creiem que es pot referir a St. Feliu de Guíxols. | 42.1355700,1.9279300 | 411402 | 4665385 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72487-foto-08299-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72487-foto-08299-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La torre de Villa-rosa no es pot comprendre sense tenir en compte el Bosc del Metge Soler, o com és conegut popularment: els Pins del Metge. El bosc, que està situat en el turonet davant de la torre, fou enjardinat per convertir-se en un dels elements claus del sanatori tuberculós al qual es va donar funció la torre. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72452 | Espinagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espinagalls | XVIII | Completament enrunada per l'interior, les parets aguanten en gairebé tota l'estructura. Segons es pot observar en algunes fotografies dels anys 80, la desaparició de les teules de la casa hauria accelerat i precipitat l'esfondrament. L'era es manté enrajolada. | <p>La masia d'Espinagalls es tracta d'una casa de grans dimensions, construïda en diferents fases tal com es pot llegir observant els paraments de la façana. Actualment està completament ensorrada interiorment i amenaça ruïna les parets, perquè són d'una gran alçada. La masia està situada a l'extrem de l'esplanada coneguda del camp gran d'Espinagalls on una cresta de roca separa els camps de l'inici del vessant descendent als plans de Roset. Es tracta d'un entorn de feixes allargades amb un esgraonat bastant vertical. La casa està ubicada al primer replà i la façana nord està completament recolzada a la roca. La masia està conformada per l'edifici de la casa junt amb diversos annexos com la pallissa, corts, estables, era, entre altres. Edifici de planta rectangular amb diferents ampliacions i annexos adossats (est-oest). El perímetre de l'era està enrajolat i tancat per un potent mur ciclopi de pedra seca. L'alçat és de planta baixa, pis, golfes i un darrer nivell irregular que podríem denominar sotateulada. Les diferents estructures que conformen la casa, que han estat bastides en diferents fases constructives, mostren desnivells que es resolen a partir d'escales interiors. La façana principal la trobem orientada al sud perquè és l'orientació pròpia de les feixes del terreny. L'element principal de la façana nord és una cisterna d'aigua tapada ubicada a nivell del 2n pis a causa del desnivell del terreny. Aparentment, el bloc original de la casa correspondria a la cantonada de llevant a la que progressivament s'incorporarien ampliacions a ponent. L'estructura rectangular de l'edifici disposa d'un camí empedrat a la part frontal que connectaria la porta principal amb l'era, i a les feixes inferiors. Sembla que també hi havia, per bé que ara està ensorrat, un petit cobert entre l'enllosat i l'espadat del marge. El conjunt dels murs mostren diferències evidents a l'aparell segons la fase constructiva, tot i que les cantoneres sempre són grans blocs desbastats i força escairats. Pel que fa a les obertures, cal destacar l'antiga porta d'accés, situada a la façana sud. Tot i que no gaudeix d'una llinda treballada (biga recta de fusta), la porta era doble i disposava d'una biga de 2 metres encofrada amb taulons que s'amagava dins el mur per bloquejar la porta. A la façana de llevant hi podem observar encara 3 finestres, una per planta. A la façana sud, 4 finestres d'iguals característiques, 1 a la planta baixa i primera, i dues a les golfes. També hi hauria una obertura més gran, que hauria pogut tenir una barana d'ampit sobre la porta principal, però que s'ha perdut. Adossat a ponent del cos principal hi hauria una ampliació amb les mateixes característiques arquitectòniques i de materials constructius que està pràcticament enfonsada. Seguidament, trobem els límits de la gran pallissa d'Espinagalls. Ubicada un nivell per sobre de l'habitatge, pel desnivell del terreny, la paret s'eleva fins al nivell de golfes de la casa, al qual encara s'hi afegia un pilar cantoner que arribava a l'alçat superior de la pallissa, ja sense paret. L'accés a la pallissa, orientada a ponent, s'efectua frontalment des de l'era. Està distribuïda amb dos nivells i separat amb calaixos per pilars, cavalls i bigues interiors. Al segon nivell s'hi accedia per una escala exterior de pedra. L'alçada era molt considerable, i es recolza pel costat nord, gairebé completament a la paret del terreny. Actualment està completament ensorrada interiorment. A la façana sud, a la planta baixa s'observen alguns petits finestrons sense cap característica especial.</p> | 08299-76 | Sector Nord. Paratge d'Espinagalls. | <p>L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona, per bé que disposa d'alguns elements complementaris i dimensions que li atorguen unes dimensions socioeconòmiques de casa amb múscul econòmic a mitjans del s.XVIII. Possiblement però, sigui un mas anterior ja existent a la baixa edat mitjana. Documentalment, apareix al cadastre de l'any 1776 present a l'AM de Vilada, com a propietat d'Antoni Raurell de la Quart, qui era amo de la masia d'Espinagalls, la qual tenia de masoveries les cases de Picamill, Roset i la Masó. Actualment la finca és de propietat pública de la Generalitat de Catalunya. La finca d'Espinagalls, conjuntament amb la forest CUP 53 de Cabanelles, el Clot i Ca l'Hereuet situades entre els termes de Castell de l'Areny i Vilada, disposa d'una superfície de 538,8 ha és declarada Refugi de Fauna Salvatge segons el decret MAH/3923/2009 i es publica al DOC amb data de 23/2/2010.</p> | 42.1527500,1.9207500 | 410833 | 4667300 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72452-foto-08299-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72452-foto-08299-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72452-foto-08299-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La qualitat i dimensions de tots els murs de pedra seca que envolten l'era d'Espinagalls és molt notable. Sobretot perquè s'utilitzen uns blocs de pedra enormes per tancar completament l'accés. En temps de plenitud de la casa i pallissa i coberts annex podria tractar-se d'una de les masies més singulars del poble en el seu context arquitectònic. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 72401 | Serra de Picancel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-picancel | <p>GENERALITAT (1996: 152). SANTAMARIA (1935: passim). SOCA (en curs: s. p).</p> | L'estat de conservació és bo, però caldria controlar i delimitar el transit rodat, sobretot a les motocicletes, que causen importants erosions en els camins tradicionals. També seria convenient planificar i ordenar al màxim l'activitat silvícola, per tal que sigui compatible amb la seva conservació. | <p>És una serralada prepirinenca típica, formada per relleus conglomeràtics alternants, amb freqüència variable, amb gresos. Esdevé un flanc de divisió entre l'Alt i el Baix Berguedà, en contacte amb les conques i altiplans de la Depressió Central catalana. Aquest fet es reflecteix en els paisatges que formen aquest espai natural, fet que el diferencia de la resta d'espais de la seva subunitat. La serra és formada per relleus conglomeràtics molt trencats i valls molt tancades i profundes que han permès un excel·lent grau de conservació d'alguna de les seves raconades. La part septentrional queda força protegida de les intrusions humanes gràcies al pantà de la Baells. El paisatge és essencialment forestal i hi predominen les coníferes. Hi són especialment representats la major part de paisatges mediterranis del país de les rouredes seques (Quericion pubescentis-petraeae), sovint transformats en pinedes de pinassa (Pinus nigra) i/o pi roig (Pinus sylvestris). En alguns indrets, però, es conserven interessants bosquines mixtes de caducifolis refugiats en algunes barrancades o fondals poc alterats. De fet, el conjunt de l'espai es troba enmig dels municipis de Cercs, la Quar i Vilada. D'aquest darrer n'ocupa unes 532 ha, de les 22445 que té en total. Dintre d'aquest espai s'hi poden comptar nombroses masies i també el monestir de Sant Pere de la Portella.</p> | 08299-25 | Part medirional del terme de Vilada | <p>La serra de Picancel ha estat sempre un espai completament lligat a l'activitat humana de la zona. La documentació dels segles X i XI ja ho deixa ben palès: camins, estrades, artigues, masos... En aquesta època el territori ja estava completament delimitat i qualsevol accident geogràfic quedava consignat a la documentació amb un topònim o l'altre. Malgrat tot, enlloc no apareix el topònim Picancel, que sembla ser creat artificiosament i introduït al segle XIX. Durant la resta de l'època medieval i fins a l'actualitat l'activitat antròpica a la zona ha anat en augment i s'ha diversificat. Darrerament també és un lloc de lleure: escalades, rutes a peu, investigació... Però bàsicament manté el seu caràcter d'explotació forestal. El caràcter eminentment silvícola de l'espai fa que d'acord amb l'article 10 de la Llei 6/1988 forestal, dins del seu àmbit hi hagin de tenir prioritat la redacció de plans de producció forestal. Darrerament s'ha inclòs dins del Pla Especial d'Interès Natural. L'estat de conservació és bo, però caldria controlar i delimitar el transit rodat, sobretot a les motocicletes, que causen importants erosions en els camins tradicionals. També seria convenient planificar i ordenar al màxim l'activitat silvícola, per tal que sigui compatible amb la seva conservació.</p> | 42.1148300,1.9342600 | 411896 | 4663075 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72401-foto-08299-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72401-foto-08299-25-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-23 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | La pràctica totalitat de l'espai és privada i de propietaris diversos. Cal esmentar també que a Vilada hi ha delimitació del sòl urbà. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 72521 | Cal Pei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pei-0 | XVII-XX | Completament restaurada. | Es tracta d'una masia situada a tocar de la carretera C-26 per l'entrada est al poble, molt pròxima al pont de 3 ulls de cal Pei per sobre de la riera de Vilada. Consta d'uns baixos i de dues plantes superiors. Als baixos s'hi accedeix per la part de llevant. L'accés al primer i al segon pis es fa per aquest costat, on hi ha la porta principal. La façana principal és la de l'est, en la qual es pot observar l'ampliació del cos primigeni, sobretot amb l'alçat d'un pis. A mitjans del s. XVIII sembla que la casa va viure un moment d'expansió i es va substituir els marcs de la porta i finestres de la planta baixa i 1r pis amb grans carreus de pedra sorrenca repicats (brancals i llindes). A la porta es pot veure incís en un brancal la data 1765 i les inicials RM. El 2n pis segurament va ser bastit posteriorment. Una restauració contemporània de la casa ha incorporat llindes rectes de pedra a les finestres superiors, i una balconada que tapa parcialment la finestra a l'esquerra de la porta d'entrada. Aquesta façana sud, també disposa d'un contrafort de reforç de la casa contra el pendent natural del terreny. La coberta (nova) és de teules a doble vessant i el carener està orientat paral·lelament a la façana principal (est). Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. A la façana nord s'hi observen 3 finestres regularitzades o obertes contemporàniament sense interès. La meitat d'aquesta façana ha estat arrebossada amb ciment. La façana de ponent està parcialment excavada i només sobresurt el 2n pis per sobre del nivell del terreny. Ponent i migdia també han estat arrebossades i no presenten elements d'interès. | 08299-145 | Entrada est de Vilada. Sota la C-26 | Masia del s. XVIII o anterior, que va viure un període d'expansió si fem cas de la millora de portes i finestres a mitjans del s. XVIII (1765). Ha estat restaurada contemporàniament. El terme municipal de Vilada, des de l'establiment de les parròquies que conformaven Vilada i Gardilans, s'ha caracteritzat per un poblament dispers de masos disseminats en un territori més o menys pla que va resseguint la vessant nord de la riera del Merdançol principalment, aprofitant les terres més planes que ofereix la vall. Al segle XIX s'estableix una distribució en barris que agrupa les cases de la Ribera i Clotassos, el nucli del poble entorn de la carretera i parròquia de Sant Joan, i la resta de cases i masos disseminats, incloent-hi com a tal, tot el sector de Gardilans. | 42.1374800,1.9386000 | 412286 | 4665586 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72521-foto-08299-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72521-foto-08299-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72521-foto-08299-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La proximitat del pont de Vilada a la casa, va fer que prengués el nom d'aquesta. Al costat hi podem trobar la casa de cal Mestrico i la font de la barraqueta. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72522 | Cal Mestrico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestrico | XVII-XX | Resturada completament. | Es tracta d'una masia situada a tocar de la carretera C-26 per l'entrada est al poble, entre cal Pei i la font de la Barraqueta, per sobre de la riera de Vilada. Consta d'uns baixos i dos pisos i golfes. Als baixos s'hi accedeix per la part de llevant, tot i que es disposa d'una segona entrada a peu pla del 2n pis per la façana de ponent. L'accés al primer i al segon pis es fa per aquest costat, on hi ha la porta principal. La façana principal és la de l'est, en la qual es pot observar l'ampliació del cos primigeni, sobretot amb l'alçat d'un pis i una ampliació frontal. A mitjans del s. XVIII sembla que la casa va viure un moment d'expansió i es va substituir els marcs de la porta i finestres de la planta baixa i 1r pis amb grans carreus de pedra sorrenca repicats (brancals i llindes). A la porta es pot veure incís a la llinda la data 1765 flanquejant un cristograma. Flanquejant la porta hi trobem dues finestres i l'entrada a un petit cobert adossat a la casa. Al 1r pis s'hi ubiquen 3 finestres centrals, també amb brancals i llindes de pedra. Al segon pis les finestres són amb llinda de fusta recta. A la façana sud hi ha una finestra més per pis però sense elements a destacar. No obstant això, hi ressalta al pis superior, una eixida oberta amb doble arc. És en aquest parament on es pot fer una millor lectura de l'ampliació de la casa. La façana de ponent, que només sobresurt en el darrer pis per sobre del terreny, disposa d'una segona porta oberta a posteriori feta amb marca de maó ceràmic. La coberta de teula ceràmica a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers a l'est. Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. A la façana nord s'hi observen 3 finestres regularitzades o obertes contemporàniament sense interès. Bona part de la façana presenta restes d'un arrebossat amb morter de calç i alguns trams de morter de ciment. | 08299-146 | Entrada est de Vilada. Sota la C-26 | Masia del s. XVII o anterior, que va viure un període d'expansió si fem cas de la millora de portes i finestres a mitjans del s. XVIII (1765). Ha estat restaurada contemporàniament. El terme municipal de Vilada, des de l'establiment de les parròquies que conformaven Vilada i Gardilans, s'ha caracteritzat per un poblament dispers de masos disseminats en un territori més o menys pla que va resseguint la vessant nord de la riera del Merdançol principalment, aprofitant les terres més planes que ofereix la vall. Al segle XIX s'estableix una distribució en barris que estableix els de la Ribera i Clotassos, el nucli del poble entorn de la carretera i parròquia de Sant Joan, i la resta de cases i masos disseminats, incloent-hi com a tal, tot el sector de Gardilans. | 42.1373000,1.9384300 | 412272 | 4665566 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72522-foto-08299-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72522-foto-08299-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72522-foto-08299-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La proximitat amb la font de la barraqueta fa que s'hagi mantingut i consolidat una graonada que ressegueix la façana oest i sud de la casa fins a la font. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72502 | Font dels Clotassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-clotassos | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002 | XX | Restaurada l'any 2010. | Font ornamental construïda a l'entrada del poble al costat del rec dels Clotassos. Es tracta d'una font conformada per un frontó de maçoneria arrebossat i capçat per maons ceràmics. Els maons estan distribuïts decorativament amb una doble cornisa, i muntats a la part central sobre un frontó arrodonit. La meitat inferior fa un estuc de morter gravat. La font es va repintar (color roig els maons i blanc l'arrebossat) i es va substituir l'estuc gravat per un aplacat de pedra fins a l'alçada de l'aixeta (2010). En aquesta intervenció també es va arranjar l'entorn de la font. Es va escapçar alguns arbres que amenaçaven l'espai i es va consolidar la taula i els seients de formigó amb forma de bolet. Aquest tipus de mobiliari urbà és típic dels anys 60 del s. XX. La forma de bolet dels seients és el que ha mutat popularment el nom de la font dels Clotassos per la font dels Bolets. El paviment al voltant de la font també va ser enllosat. Darrere el frontó s'observa una petita cisterna d'aigua parcialment enterrada al talús. El principal element d'interès de la font rau en l'escut de pedra esculpit i col·locat sobre l'aixeta. En dit escut, ornamentat, es pot observar la llegenda: Vilada / 1932 / Font dels Clotassos. La llegenda flanqueja un rombe a tall d'escut en el qual trobem les quatre barres de la senyera al centre. L'escut ha estat pintat per ressaltar-ne els fons de les lletres i els colors de la senyera. | 08299-126 | Sector Clotassos.Al peu de la C-26 / C/Teodor Miralles | Si ens cenyim a la llegenda, la font es va fer construir l'any 1932, en ple fervor Republicà. Tal com descriuen Soca i Rumbo, algunes fonts es troben prop o enmig del nucli de població o d'altres indrets habitats, i algunes d'elles varen rebre una atenció especial durant el primer terç del segle XX, especialment durant la Segona República, quan a causa de les noves exigències sanitàries es van arranjar convenientment. És el cas de la Font dels Bolets i de la Font de la Vinya, bastides amb pedra i maons i d'un estil molt semblant. | 42.1357300,1.9267800 | 411307 | 4665404 | 1932 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72502-foto-08299-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72502-foto-08299-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La pintura de l'escut permet una lectura més senzilla de la llegenda, però li resta l'atractiu de la pedra treballada. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 72453 | Làpida del rector Sebastià Pich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-del-rector-sebastia-pich | Alguns blocs de pedra s'han desenganxat, les boles ceràmiques estan totes trencades i la làpida està trencada pel mig. | Làpida sepulcral del rector de Vilada al llarg de la segona meitat del s. XIX. Esculpida en una gran llosa de pedra s'hi pot llegir: ' Al Rdo D. SEBASTIAN PICH PARCco QUE HA SIDO DE VILADA DURANTE 40 AÑOS. CONSTRUYÓ NUEVA LA YGLESIA Y CEMENTERIO. MURIÓ EL 13 DE ENERO DE 1890. SU ALBACEAZGO LE DEDICA ESTE MONUMENTO. R.I.P.' La làpida està decorada a la seva part superior per una creu llatina en baix relleu emmarcada en una finestra cega. La làpida es troba dipositada sobre un alçat folrat amb blocs de pedra dins d'un petit perímetre rectangular delimitat amb maons ceràmics i decorats amb boles, també ceràmiques, tot i que la intempèrie ha malmès bona part dels elements. Un moviment del terreny també ha partit la llosa per la meitat. | 08299-77 | Cementiri de Vilada. | Tal com descriu la làpida, fou col·locada per tapar el sepulcre del Rector de Vilada entre 1850-90. El rector Pich fou responsable de la construcció de l'actual església de Sant Joan de Vilada (1865), malgrat que està parcialment transformada per la destrucció que va patir durant la Guerra Civil de 1936-39. També fou responsable del trasllat i construcció del cementiri en l'actual ubicació (1880). | 42.1382000,1.9281800 | 411426 | 4665676 | 1890 | 08299 | Vilada | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72453-foto-08299-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72453-foto-08299-77-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconegut | La parròquia està estudiant la possibilitat de restaurar el conjunt de làpida, i perímetre. | 99 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72416 | Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pradell | SOCA (en curs: s. p). | XV | La casa ha estat restaurada recentment i mostra molt bon aspecte, sobretot pel respecte que hi ha hagut de l'estructura original i la utilització de materials. | Pradell és una gran casa pairal. L'edifici principal, actual residència dels propietaris, és de planta rectangular, amb una coberta de teula aràbiga a dues aigües i amb la biga carenera encarada de nord a sud. Es compon d'uns baixos, dues plantes superiors i unes golfes. Com la major part de masies de la zona, té els baixos destinats a l'estabulació de bestiar i els pisos superiors es fan servir d'habitatge. La portalada principal conserva una gran llinda de pedra a sobre la qual hi ha un petit arc de descàrrega, que substitueix una gran arcada de la qual encara se'n conserva l'arrancament, i a la que veiem incisa la data 1816 flanquejant la marca de la creu i cornamenta de boc de Casa Pradell. A la segona planta, per la façana de migdia, hi tenia una arcada de grans dimensions, que s'ha mig tapiat i s'ha convertit en una galeria vidriada. La resta d'obertures són petites, però molt sòlides i robustes. La majoria corresponen al segle XVIII i tenen les llindes i els muntants de pedra. El conjunt de la façana ha estat restaurat recentment respectant materials i els acabats de l'edifici tradicional, inclòs l'arrebossat de calç original. L'interior conserva el seu caràcter tradicional per bé que s'ha adaptat a la modernitat dels nous temps. La casa, disposa alguns elements que s'emmarquen dins els espais habituals de treball tradicional de la masia catalana que són destacables per la qualitat i l'harmonia del conjunt. Així doncs al voltant de la façana sud, trobem el barri caracteritzat per un terra enllosat, però sobretot, de pedres de gairell. El barri, tancat, està envoltat pel sector sud per una gran nau de principis de segle XX amb coberta de teula a doble vessant i el carener d'est a oest. La nau tenia funcions de cort de porcs i fusteria. Aprofitant el desnivell del terreny el femer es va construir sota el nivell de les corts mitjançant una gran volta de pedra. L'accés al femer es fa per la façana oest la qual està decorada per un arc de pedra de molt bona qualitat, i un finestró i òcul de maó. Al costat de l'edifici principal s'hi aixeca una altra caseta, d'estables, planta baixa i pis, molt més moderna i sòbria, la masoveria de Pradell. La façana nord disposa d'una entrada secundària situada sobre unes escales de pedra i al costat del pou de la casa. Aquest accés directament s'obra al pis de la casa, al qual s'hi ha afegit una petita ampliació d'època moderna. Darrere de la casa hi ha un altre espai de gran qualitat: el conjunt l'era i la pallissa. L'era està completament enrajolada i s'ha regularitzat el terreny mitjançant un petit mur de contenció elevat al sector sud. Al sector nord de l'era està completament tancat per la pallissa, la qual disposa d'un adossat amb funcions de cobert al seu costat oest. La pallissa disposa de dos nivells interiors fets per un terra enfustat, per bé que només té una gran obertura feta mitjançant un arc. La coberta és a doble vessant amb el carener orientat de nord a sud. | 08299-40 | Antiga parròquia de Gardilans | Les notícies del mas Pradell de Gardilans apareixen ja a mitjan segle XV, però de forma molt esparsa. L'octubre de 1438 trobem a Galceran de Pradell signant els capítols matrimonials de la seva filla Margarida, que havia de maridar amb Bernat Gaig, sastre de la Pobla de Lillet. A Galceran de PA partir del segle següent les notícies que tenim dels Pradell comencen a ser molt més freqüents a la documentació. Per una banda, en els llevadors de censos del monestir de la Portella, que en tenia el domini directe, i, per l'altre, a la cort del batlle de Palmerola. Les notícies provinents de la cort del batlle es deuen a les relacions amb els veïns, que no sempre van ser cordials. Veiem enfrontaments sobretot amb els tinents de masos de Borredà, com els Capdevila, pel dret a empriuar a Gardilans. Amb alguns d'ells es van establir autèntiques bandositats, que es van anar acabant a mesura que disminuïen els terrenys comunals. D'altra banda, la documentació també deixa veure les relacions endogàmiques que es van mantenir amb les cases veïnes (el Soler, Casa Sant Pere, les Eres de Gardilans...). A mitjan segle XVIII el patrimoni dels Pradell ocupava àmplies extensions de territori. Encara que de forma fragmentada, tenien terres a les parròquies de Borredà, la Quar i Sant Joan de Vilada. A partir de la segona meitat del segle XVIII les terres de Pradell van anar disminuint, en favor d'altres propietaris. Actualment, la família Soler, que hi resideix des del segle XVIII encara viu al mas, però l'explotació d'aquest ja no la fan de forma directa. | 42.1362600,1.9604100 | 414087 | 4665428 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72416-foto-08299-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72416-foto-08299-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72416-foto-08299-40-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | La pallissa potser és l'element més característic d'aquesta masia, sobretot per les seves enormes dimensions. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/