Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72389 | Fons documental de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-vilada | PEDRALS (1998: s. p). SOCA (en curs: s. p). WEB (http://www.diba.es/opc/Vilada.htm). | XVIII-XX | L'estat de conservació és bo | L'Arxiu Municipal de Vilada conté, bàsicament, la documentació generada per l'ens de govern i gestió municipal. El document més antic que conserva és un llevador del cadastre de l'any 1750, però la documentació no es comença a desenvolupar amb una relativa regularitat fins a la dècada dels setanta del segle XIX. Això possiblement es correspon amb el període en què l'ajuntament ha disposat d'un edifici propi. Actualment l'arxiu s'organitza segons la normativa proposada pel Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya. Són les tretze sèries que componen el fons estrictament municipal: Administració general, Hisenda, Proveïments, Beneficència i assistència social, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Instrucció pública, Cultura i Serveis agropecuaris. Tanmateix, també alberga alguns fons que no pertanyen a l'ajuntament, tots ells de procedència diversa. Són els Organismes supramunicipals, Jutjat de Pau, Falange i Movimiento, Entitats i Altres municipis. D'aquest darrer grup destaca especialment el fons del Jutjat de pau, amb unes subsèries molt completes, que com acostuma a ser habitual es custodia en el mateix ajuntament. Actualment l'arxiu es conserva en una de les antigues sales del consultori mèdic a la planta baixa. La documentació es conserva en arxivadors tipus caixa i en prestatgeries metàl·liques. La documentació que encara és utilitzada en la gestió administrativa actual es troba al pis de secretaria. | 08299-13 | Nucli urbà, plaça de la Vila, 1 | Hem de suposar el municipi com a tal ha anat generant documentació des d'època medieval, segurament des de que els senyors de la baronia de la Portella van anar otorgant més competències a les universitats i parròquies de la baronia, possiblement cap al segle XIV. Encara que, segurament, la documentació municipal més antiga es devia conservar a l'arxiu de la parròquia, desaparegut el 1936. Amb la intervenció cada vegada més freqüent de les famílies benestants del terme en la gestió municipal, sobretot en època borbònica, molta documentació va anar a parar a arxius particulars. Aquest situació es devia veure agreujada per la manca d'un edifici que servís especificament d'ajuntament. Un document de 1790 deixa clar que 'no hi ha casa de ajuntament en est poble, perquè las justícias juntan en sas propias casas'. Segurament l'arxiu es constituí com a tal amb la construcció d'una casa consistorial cap a mitjan segle XIX. Cap a 1980 va tenir lloc una primera ordenació i classificació de l'arxiu, però en quedà un gran volum sense rebre cap tipus d'atenció. Una altra campanya la portà a terme Isaac Soca cap a 1994. Més tard s'efectuaren obres a l'edifici de l'ajuntament. Els documents van patir multiples trasllats i veritables situacions de descura i risc, fins a la finalització de les obres. La campanya arxivística més completa i eficient no va tenir lloc fins als anys 1997-1998, gràcies a un conveni signat amb la Diputació de Barcelona. En una revisio del conveni, es feu una actualització, reordenació i trasllat l'any 2010. Actualment, l'arxiu es troba als baixos de la l'Ajuntament, en una de les sales que havia estat el consultori mèdic. | 42.1372100,1.9311200 | 411668 | 4665563 | 1750 | 08299 | Vilada | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72389-foto-08299-13-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Des de l'any 2010 amb l'actualització de l'arxiu, s'ha incorporat tot el material que quedava pendent. També s'ha millorat les condicions tan a nivell de humitats com amb la il·luminació. Continua sense una bona taula de consulta. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 72393 | Serradora de la Baells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serradora-de-la-baells | SOCA (en curs: s. p). | XVII | Es tracta d'un edifici força simple, que actualment resta cobert per les aigües del pantà de la Baells. Solament és visible en èpoques de força sequera, quan l'aigua de l'embassament arriba a cotes molt baixes. L'edifici és de planta quadrada i probablement tenia més d'un pis d'alçada. Actualment la teulada ja ha desaparegut. S'hi poden veure obertures per les quatre façanes: a migdia hi ha només una finestra, però a la resta de panys de paret hi ha portes. L'element més característic és la porta principal, ubicada a la part nord. Té unes grans dimensions i és rematada amb una gran arcada. Tot fa pensar que aquesta gran portalada es deu més a les necessitats que imposen les activitats que s'hi portaven a terme, més que no pas el simple gust arquitectònic. Al costat de l'edifici s'hi poden veure encara les restes d'un antic porxo, segurament on hom emmagatzemava la fusta ja tallada. A l'interior ja no hi queda res, però té la peculiaritat que funcionava a partir de la força hidràulica que li proporcionava l'aigua provinent de la font de Martins, després de passar pel molí de la Sala. La bassa on s'acumulava l'aigua tampoc es conserva, però al voltant de l'edifici encara poden veure's les restes de canals i altres conduccions d'aigua, totes, però, molt derruïdes. | 08299-17 | Antiga parròquia de Santa Maria de la Baells | Són molt poques les referències que hem trobat d'aquest edifici, però considerem que són força reculades. Un document de mitjan segle XVII, que fa una descripció de les terres posseïdes pels Canal de la Sala, fa referència a una 'molina serradora' sota de l'actual molí de la Sala. No hi ha dubte que es tracta de l'edifici ressenyat en aquest fitxa. Inicialment aquesta infraestructura només devia serrar fusta de la mateixa finca de la Sala, però probablement cap a mitjan segle XVIII va començar a serrar i a treballar fusta per altres propietaris. De fet, l'existència d'aquestes indústries no era molt freqüent a la zona. L'actual edifici sembla ser del segle XIX, quan més s'hi devia treballar. A començaments del segle XX deixà de funcionar com a serradora, però la força de l'aigua i l'edifici s'aprofitaren per a altres usos, sobretot per la producció d'energia elèctrica. | 42.1273700,1.8976900 | 408891 | 4664506 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72393-foto-08299-17-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Aquesta fitxa s'ha elaborat amb la finalitat de documentar un edifici que probablement no trigarà a desaparèixer, atès que l'erosió de l'aigua del pantà és molt forta i s'esfondra progressivament. L'edifici en si no té elements remarcables, l'interès rau, sobretot, en l'activitat que s'hi portava a terme. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72404 | Diada de l'Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-lonze-de-setembre | SOCA (1995: s. p). | XX | D'ençà que la festa es comença a celebrar ha sofert alguns canvis, però ha mantingut sempre la seva significació i els actes principals. La festa s'inicia el matí del dia 11 de setembre al nucli urbà, on es troben tots els participants. Una vegada congregats els que hi prenen part, marxen amb cotxe fins als planells propers al Pont del Climent. Des d'aquell punt es camina durant almenys una hora i es puja fins al Serrat de Migdia, on es renova la senyera que s'hi ha col·locat l'any anterior. Al capdamunt del Serrat de Migdia hi ha també una imatge de la Mare de Déu de Montserrat i un bloc de paper on signen algunes persones. Una vegada reposada la senyera, hom llegeix alguns poemes i es canten alguns himnes. Fet això es tiren onze petards i la gent comença a descendir fins a arribar altra vegada als planells del Pont del Climent. La celebració ha viscut alguns canvis d'ençà que es va iniciar. Actualment els petards ja no es tiren al capdamunt de la muntanya sinó que es llancen des del nou camp de futbol per motius de seguretat. Per altra banda, inicialment, des del Pont del Climent, la gent que volia, s'arribava a la Serra, on s'obsequiava els participants amb un dinar que costejava l'Ajuntament i alguns comerciants. I en acabat el dinar, se solia fer ball al poble. Actualment, el dinar, que sempre ha estat una arrossada popular, és costejat per l'Ajuntament i s'ofereix al Local Cultural. | 08299-28 | Serrat del Migdia, Planells del Pont del Climent i la Serra. | La festa es començà a celebrar el 1980, organitzada pel primer ajuntament democràtic, i per tal de celebrar la Diada Nacional de Catalunya. Inicialment només es pujava al Serrat de Migdia per col·locar i renovar la senyera, potser recordant altres temps, quan les senyeres només resistien cert temps col·locades en llocs de difícil accés. De fet, ja no era el cas, el 1980, però la festa adquirí una significació especial. Més tard, es van incorporar altres elements a la festa com la lectura de poemes o la cantada d'alguns himnes i cançons. El 1985 es van començar a tirar els petards a dalt del Serrat de Migdia, però actualment això s'ha hagut de traslladar al nucli urbà, pel perill d'incendi que comportava. El dinar i el ball també són actes introduïts posteriorment, però actualment encara se celebren i són els més concorreguts. L'any 2000 l'Associació Conèixer Catalunya hi pronuncià una conferència entorn de l'11 de setembre, però l'assistència de públic va ser poc nombrosa. Entre els anys 2012-18 fruit de les grans mobilitzacions i manifestacions convocades per l'Assemblea Nacional Catalana, ha baixat la participació, sobretot al dinar. També s'ha repartit durant molts anys un adhesiu commemoratiu de la diada. No obstant això, el trasllat al centre del poble, ha millorat l'accessibilitat per molta gent que tenia dificultats per pujar al cim, i s'ha traspassat la idea d'aplec posterior a la caminada a un dinar popular per la diada de l'11. | 42.1372300,1.9311000 | 411666 | 4665566 | 1980 | 08299 | Vilada | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72404-foto-08299-28-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Hi ha alguns actes com el dinar o el ball que no sempre s'han fet en els mateixos indrets, però darrerament s'han celebrat en els llocs esmentats suara. Cal dir, que s'ha convertit en una de les festes més actives i amb més participació del poble. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72406 | Pont del Climent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-climent | ELIZONDO (1996: s. p). SALMERÓN (1990: 259-260). | XX | Serien convenients revisions periòdiques, especialment en els desguassos d'aigua. | És un pont d'uns 50 metres de longitud, per 3 d'amplada i amb una alçada sobre el nivell de l'aigua d'uns 20 metres. És situat sobre el riu Margançol i ajuda a salvar el pas cap al monestir de la Portella. Està situat en un terreny rocós amb un pendent molt accentuat. Té un sol arc, molt rebaixat, format per formigó vist on poden observar-se perfectament les empremtes de l'encofrat. L'arc i la fàbrica del pont són de carreus de pedra calcària collats amb morter de calç. Els ampits que delimiten la caixa del pont queden diferenciats exteriorment de la fàbrica d'aquest; formats per dues capes, una en contacte amb la fàbrica del pont, amb carreus irregulars de forma i mides, i una altra que constitueix la part superior de l'ampit, amb presència de còdols i coronada amb pedres de major mida i forma irregular. Els ampits estan arrebossats amb morter en tota la cara interior i només per la part superior de la banda exterior. | 08299-30 | Antiga parròquia de Gardilans | La denominació de Pont del Climent no és en va, ja que fou construït pel contractista de Vilada Climent Simón Aguilar, entorn de l'any 1930. Climent Simón es dedicava sobretot a massives activitats de tala forestal, que també comportaven el ròssec, el transport i l'emmagatzematge de la fusta. El Pont del Climent va ser construït juntament amb altres infraestructures, com el telefèric de Castell de l'Areny, per portar a terme aquestes activitats. El telefèric de Castell de l'Areny va ser projectat per l'enginyer portuguès José Ogando i, possiblement, també va ser ell qui va idear el Pont del Climent. El Pont del Climent permetia superar la vall del riu en les tasques d'extracció d'arbres tallats, però l'indret havia estat lloc de pas a peu des de feia segles, sobretot per anar al monestir de la Portella i a la Quar. Tanmateix, cap dels documents consultats, sobretot els padrons de finques, no informen de l'existència d'un pont en aquest indret abans de 1915. Per aquest motiu no compartim les datacions que alguns tècnics han volgut atribuir-li (concretament dels segles XVI-XVII). El pont va ser construït al primer quart del segle XX, des de llavors s'ha utilitzat per múltiples activitats, però sobretot pel pas de vianants. El 1998-1999 va ser objecte de millores, gràcies a un conveni de col·laboració signat entre l'Ajuntament de Vilada i la Diputació de Barcelona. | 42.1294500,1.9414800 | 412513 | 4664691 | 1930 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72406-foto-08299-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72406-foto-08299-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Climent Simón Aguilar | Recentment, gràcies a un conveni signat entre l'Ajuntament de Vilada i la Diputació de Barcelona, s'ha pogut realitzar una actuació sobre el pont, que ha consistit en la seva millora i condicionament global. S'han intentat evitar, sobretot, els punts d'erosió i deteriorament progressiu i el consegüent perill que suposava per als vianants. Malgrat tot, s'hi ha col·locat unes baranes metàl·liques que n'han desvirtuat el seu aspecte originari. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
| 72407 | Pont del Doro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-doro | XX | L'aigua de l'embassament erosiona progressivament tots els seus elements, sobretot en les continues pujades i baixades de nivell. | El Pont del Doro, tal com es denomina, no és format solament per un pont, sinó per diverses infraestructures. Òbviament l'element central és el pont, però també cal fer esment de la presa contigua i de les seves canalitzacions. El pont va ser construït utilitzant una tècnica antiga, cosa que li donà una gran fermesa. Es constitueix per un gran arc, assentat a la roca pels seus dos extrems. No té ampit, sinó que comptava amb unes senzilles baranes metàl·liques, ara desaparegudes. La presa té uns 8 metres d'alçada i una forma corbada, que la distribueix en dos flancs, un en direcció nord-sud i un altre d'est a oest. En la seva època de funcionament podia embassar una quantitat molt gran d'aigua, però ara la sedimentació de terres ha cobert totalment la bassa. Des de la bassa, cap a la banda de ponent, marxa un llarg canal, durant almenys dos quilòmetres, superant l'orografia del terreny per mitjà d'aqüeductes i foradades. En alguns indrets s'hi poden observar encara les comportes de desguàs i els sobreeixidors. L'aigua era utilitzada per accionar la central hidroelèctrica ubicada sota de Bertrana. | 08299-31 | Sector sud-oest | La infraestructura va ser creada l'any 1926 per part del contractista i empresari Teodor Miralles i Soler, heus aquí la denominació de Pont del Doro. Possiblement, va ser ell mateix qui va projectar-lo, atès que havia adquirit molta experiència anys abans treballant al Canal d'Urgell. Inicialment el que es va projectar va ser la presa, per tal de poder embassar i canalitzar aigua cap a la central hidroelèctrica de sota Bertrana, també construïda aleshores. Però això plantejava un problema, ja que d'aquesta forma s'eliminava el pas cap a les Canals de Sant Miquel, que originàriament es feia per la llera del riu. Per aquest motiu va construir-se el pont. Com hem dit suara, la nova infraestructura permetia generar energia elèctrica, que es va fer arribar a Vilada el 1927. L'empresa subministradora era la Central Elèctrica del Margançol, propietat de Teodor Miralles, que suplia en bona part la que fins llavors es feia arribar des de la turbina del Molí del Camp del Bosc, propietat de Ferrer i Soler. Amb la construcció de l'embassament de la Baells es suscitaren alguns conflictes, car si l'aigua negava el Pont, també es dificultava el pas cap a les Canals de Sant Miquel. Hom va plantejar la possibilitat de fer un nou pont o passarel·la per superar l'aigua del pantà, però a la llarga quedà en un simple projecte. | 42.1273300,1.9260400 | 411234 | 4664472 | 1926 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Teodor Miralles i Soler | El Pont del Doro i les infraestructures adjacents són negades per les aigües del pantà de la Baells i només són observables en èpoques de secada, quan baixa la cota de l'aigua. És una de les úniques mostres d'arqueologia industrial del municipi. Convindria documentar l'indret, si més no a partir d'un reportatge fotogràfic. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72411 | Ajuntament de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-vilada | AJUNTAMENT (1997-1998: passim). | XVIII-XX | L'edifici de l'Ajuntament de Vilada es troba a l'extrem d'un grup de cases alineades en forma de carrer, a les quals és adossat per la part de ponent. La resta de façanes queden al descobert. És un edifici de planta quadrada, amb la teulada a dues aigües i la biga carenera encarada d'est a oest. L'edifici consta d'uns baixos, de dues plantes superiors i d'unes golfes. Els baixos són ocupats pel dispensari municipal d'assistència sanitària. La primera planta és on es troben les dependències administratives de l'ajuntament, alguns despatxos i sales de reunió. A la segona planta hom hi ha instal·lat la sala de plens, sovint utilitzada com a sala d'exposicions. Les golfes alberguen la part de l'arxiu municipal que habitualment no s'acostuma a utilitzar en la gestió de l'ens. L'actual edifici és fruit d'unes modificacions recents, que van canviar totalment la fesomia que tenia des de feia gairebé una cinquantena d'anys. Això no obstant, les obertures van ser totes conservades, a excepció d'un petit balcó a la façana sud. També es varen conservar les baranes de ferro forjat de tall vuit-centista. Ara per ara, la façana que presenta un major interès és la de migjorn. En ella pot observar-s'hi l'escut heràldic municipal d'unes grans dimensions esculpit en pedra. També són interessants les columnes de pedra que, amb uns moderns capitells, sostenen les llindes de la porta principal. Alhora, cal remarcar els esgrafiats que hi ha a la part superior de la façana de ponent. En ells hi són representades les esglésies de Sant Joan de Vilada i de Santa Magdalena de Gardilans. Tanmateix, tot i la seva originalitat són difícils de veure a simple cop d'ull. La façana de nord no té elements als quals calgui fer referència. | 08299-35 | Nucli urbà, plaça de la Vila, 1 | L'estructura originària de l'ajuntament de Vilada possiblement correspon a un grup de cases construïdes a finals del segle XVIII, com mostren les llindes dels edificis propers. Un document de 1790 deixa clar que 'no hi ha casa de ajuntament en est poble, perquè las justícias juntan en sas propias casas'. Inicialment l'edifici devia acomplir les funcions de habitatge i no es devia començar a utilitzar com a casa consistorial fins a la segona meitat del segle XIX. Des de llavors i fins a l'actualitat l'edifici ha servit simultàniament de dependències administratives, magatzem municipal, escola pública, dispensari municipal, habitatge, central telefònica... Actualment, com ja hem dit, les ha reduït a les de gestió municipal i com a dispensari mèdic. A mitjans dels anys 1950 s'hi va fer una important remodelació, l'element més característic de la qual era el rellotge de sol que sobresortia a la façana de migdia. Recentment, ha estat objecte d'unes noves reformes que han eliminat el rellotge i l'hi ha tornat un aspecte més adient a la zona on es troba ubicat. S'hi ha col·locat també l'escut municipal esculpit en pedra i altres elements decoratius. L'interior també ha estat totalment remodelat i adaptat a les necessitats dels nous temps. Les darreres obres es van efectuar en diverses fases des de 1991 a 1998 i van tenir un cost de 25 milions de pessetes. Van ser projectades per l'arquitecte berguedà Josep Maria Claret i les portaren a terme les empreses Bovil i, sobretot, Josep Roca. Josep Roca ha estat també l'autor de l'escut de la façana de migdia i dels esgrafiats de la de ponent. L'obra acabada la va inaugurar el 1998 el president de la Diputació de Barcelona Manuel Royes i altres personalitats del món polític i institucional. En el treball de Botella MR ens descriu que Vilada no tenia casa consistorial, perquè l'ajuntament era itinerant segons el consistori. En un dels llocs on va estar, fou la casa de cal Quimet del cafè, actual casa d'en Joan del cafè; allà també hi estava ubicada l'escola dels nens, a finals de la darrera dècada del segle XIX, principis del XX. Després, amb l'arrencada del poble, es va comprar la casa de cal Rives, i al seu lloc s'hi va construir l'actual Casa de la Vila i l'escola de nens i nenes als baixos i 1er. pis de l'edifici; aproximadament als anys 1920. Val a dir que la pujada que va fins a la plaça de la Vila, llavors se'n deia la pujada de cal Rives. | 42.1372100,1.9310900 | 411665 | 4665564 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72411-foto-08299-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72411-foto-08299-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72411-foto-08299-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | L'escut de pedra de la façana fet per l'escultor i paleta del poble Josep Roca, forma part de la sèrie d'obres escultòriques que ha creat i estan repartides pel poble. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72415 | Font de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larc-1 | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. (2003): Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. BCN BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | Seria convenient no abandonar les inspeccions periòdiques que es fan de les canalitzacions i del camí. | La Font de l'Arç es troba al costat d'un rierol que aprofita algunes torrenteres provinents de les Collades de la Clusa i de Sobrepuny. Generalment, pel rierol baixa molt poca aigua i només en èpoques força humides l'aigua hi discorre amb certa normalitat. La font es troba a la vessant d'una muntanya que dóna al solell i la vegetació dels entorns es compon de pinassa i de roures, amb un sotabosc de boixos i garrigars. Actualment la font no brolla en èpoques de secada, atès que l'aigua és conduïda per mitjà de canonades fins al poble de Vilada, on s'aprofita com a aigua potable. La font, doncs, s'ha convertit en un mer sobreeixidor, d'on només surt aigua quan aquesta hi circula amb excés. Enmig del tram per la qual és conduïda al poble de Vilada, prop de la masia de Roset, també s'hi ha construït un dipòsit per utilitzar en cas d'incendis forestals. El camí que mena a la font des de sobre la masia de Roset té un gran atractiu. Segueix les canalitzacions, soterrades a la major part de llocs, i com aquestes passa per una foradada, d'uns 6 o 7 metres, i també per diverses palanques alçades respecte del sòl natural. En alguns indrets el desnivell és força elevat. També s'hi poden observar diversos murs de contenció de pedra seca, on els carreus són disposats amb molta cura. | 08299-39 | Sector nord-oest | La Font de l'Arç possiblement es correspon a la que la documentació del segle XVIII cita en aquest indret com a Font de la Noguera, però no tenim prou notícies per poder-ho assegurar. En qualsevol cas, es tracta d'una font d'origen natural que des de fa anys és aprofitada pels pobladors del terme. El 1927 l'empresari Teodor Miralles va decidir canalitzar l'aigua i fer-la arribar al nucli urbà de Vilada, car segons els tècnics l'aigua era -i és encara- de molt bona qualitat. Miralles, per la seva conducció, va utilitzar tubs d'aire comprimit que ell mateix, com a contractista, havia fet servir en la construcció del Canal d'Urgell. Però per superar les característiques de l'orografia va ser necessari aixecar alguns passos elevats i obrir una foradada, coneguda encara ara com la Mina de l'Aigua. Des de llavors l'aigua de la Font de l'Arç ha estat un dels punts principals d'abastament d'aigua de la població. Per aquest motiu les canonades i el camí han estat arranjats en diverses ocasions. Les modificacions més importants van tenir lloc cap a 1970, però recentment se n'hi han realitzat altres. En el treball de Botella MR ens descriu que durant la dècada dels anys vint del segle XX, es va electrificar el poble i també es va fer la conducció de l'aigua des de les fonts de l'Arç i les Fontanelles. Aquí torna a aparèixer la família Miralles, en Teodor Miralles fill va ser l'empresari i artífex d'aquestes obres, també portà la llum a Borredà i durant molts anys l'esmentada família varen ser els propietaris de l'empresa que donava aquests dos serveis, cobrant els cànons corresponents. | 42.1522500,1.9132300 | 410211 | 4667252 | 1927 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Teodor Miralles i Soler | Potser caldria assegurar un pas mínim d'aigua cap al sortidor de la font, ja que en algunes èpoques tota la que hi arriba és conduïda cap al poble. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72422 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-32 | Programes Festa Major de Vilada 1915/2001. AADD (1985: 61, 261). AADD (1994b: 129). | La Festa Major de Vilada presenta l'esquema típic de les Festes Majors de la Catalunya Vella, tipològicament molt allunyat del tipus de vertebració que tenen les Festes Majors de la Catalunya Nova. Els actes tradicionals ineludibles que d'antic, com a mínim d'ençà de les primeries del segle XX, articulen la Festa Major són la passada, l'Ofici, les sardanes, la processó o rosari, el ball-concert i el castell de focs. D'entre aquests actes vertebradors, només la processó i/o el rosari han desaparegut actualment. En ser Sant Joan el patró de Vilada, un dels actes imprescindibles és la foguera, un acte totalment desvinculat de la concepció de Festa Major però que a causa de la coincidència que hem esmentat, n'ha acabat formant part de forma indestriable. El castell de focs també és un element que ha anat variant de manera intermitent. | 08299-46 | Nucli urbà | Com passa amb moltes manifestacions folklòriques, la història de la Festa Major de Vilada és difícil de conèixer i de documentar. Sabem que l'any 903 la parròquia de Vilada ja estava advocada a Sant Joan, la qual cosa ens fa suposar que les celebracions patronímiques deuen correspondre's, de bell antuvi, amb la figura d'aquest sant. És per aquest motiu que considerem que d'ençà de l'època medieval, amb la florida que experimentaren aquestes manifestacions populars, la festa Major de Vilada devia celebrar-se per la festivitat del Baptista. La festa de Sant Joan com a Festa Major s'ha anat documentant, amb més o menys alts i baixos, al llarg de la història. Durant l'època moderna, en especial als segles XVII i XVIII, el dia de sant Joan era un dels dies assenyalats pel pagament de censos i altres anualitats i també de celebració o renovació de contractes. Aquests actes devien tenir lloc després de la sortida d'ofici, aprofitant la gran munió de congregats, segurament la més multitudinària del curs estival, juntament amb el dia de la Mare de Déu d'Agost. Fou durant la segona meitat del segle XIX i la primera del XX quan la festa va anar agafant la forma característica amb la qual ha arribat fins a nosaltres. Com passa a tants altres indrets, l'arribada dels primers ajuntaments democràtics va significar un important procés de revitalització i la introducció de nous actes (exposicions, caminada popular, concursos, partits de futbol, etc.). | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 1994 | 08299 | Vilada | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72422-foto-08299-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72422-foto-08299-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Actualment es promociona a mitjans d'Agost la festa major d'estiu, però que respon a una voluntat d'aprofitar la presència de més veïns al poble, sobretot estiuejants i de segona residència, però sense una tradició històrica. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72423 | Fira del Bolet de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-bolet-de-vilada | AADD (1985: 61, 261). AADD (1994b: 129). | XX | Es tracta d'una mostra de productes naturals i gastronòmics vinculats al món de la micologia i el consum de bolets, aprofitant l'auge d'aquest món. Se celebra pel pont de la Mare de Déu del Pilar. Durant el dia es poden trobar parades de bolets, herbolaris, productes locals agroalimentaris i alguns artesans. Els darrers anys s'ha completat la jornada amb la inclusió d'una exposició micològica a partir de bolets dels boscos del municipi i el Catllaràs. El plat fort de la jornada és el concurs gastronòmic popular que se celebra a la tarda. Un jurat format per cuiners professionals i membres de la societat civil del poble i comarca, valoren tres categories: Carn i peix amb bolets, i la tercera categoria a l'originalitat. Alllarg del dia es van produint diferents activitats paral·leles a l'activitat central de la fira. Aquesta fira enllaça directament amb el grup de fires de bolets i tardor que s'organitzen a la comarca. | 08299-47 | Nucli urbà, plaça dels Gronxadors | La celebració de la fira del bolet s'inicià l'any 1994. Sent l'any 2018 el 25 aniversari de la celebració. L'element que ha mantingut viu aquesta fira durant tots aquests anys ha estat sense dubte el concurs gastronòmic popular. L'origen de la fira és una mica difús, però possiblement es tracta de l'evolució de la fira d'Herbolaris i herbes remeieres, la qual pràcticament s'havia perdut a principis dels 90's i es va decidir per part dels establiments comercials del poble i Ajuntament, recuperar i impulsar de nou una fira al poble. La celebració de la Fira d'Herbolaris havia nascut l'any 1982, de la voluntat del primer Ajuntament democràtic de Vilada de donar relleu a la Festa Major. De fet, la idea de fer una Fira no va sorgir del no res sinó que va intentar recuper una tradició, ja que antigament se'n feia una que s'havia deixat de celebrar. Fou aleshores quan l'Ajuntament, assessorat pels veïns més grans del municipi que encara la recordaven, va voler recuperar aquesta celebració festiva, comercial i tradicional, amb la qual cosa es reintroduïa un costum desaparegut i es rellançava la Festa Major. Desconeixem des de quan es celebrava l'antiga Fira, però la vinculació de Sant Joan amb aquest tipus de manifestacions és molt antic, podent remuntar-se perfectament a les darreries de l'època medieval. Actualment, l'Ajuntament paga el dinar als firaires que hi assisteixen. | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 1982 | 08299 | Vilada | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72423-foto-08299-47-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | En realitat, malgrat que la Fira de Productes Tradicionals s'associa amb la Festa Major, que és quan té lloc, per la seva concepció és una manifestació vinculada a la festivitat de Sant Joan, ja que és pels volts d'aquesta data quan, segons la tradició, cal collir i conservar la major part de les herbes remeieres. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72424 | Gegants Vells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-vells | RUMBO (en curs: s. p). | XX | Els gegants vells de Vilada es conserven, en un magatzem municipal. Malgrat no surten gaire, s'ha modificat el seu emplaçament per garantir-ne la preservació. | Es tracta d'una parella de gegants abillats a la manera tradicional dels pagesos catalans en dia de festa. Ella vesteix faldilla florejada, davantal negre, brusa blanca i una espècie de xal o mocador negre sobre les espatlles i porta un ram de flors a la mà dreta. Ell vesteix faldilla i armilla negres, camisa ratllada i faixa vermella. Porta unes forques damunt l'espatlla dreta i una cadena a l'armilla insinua la presència d'un rellotge de butxaca. | 08299-48 | Nucli urbà, carrer Església, 29 | Fou a la segona meitat de la dècada del 1980 quan l'Ajuntament de Vilada, engrescat per una colla de veïns del poble, va decidir incorporar una parella de gegants a les seves manifestacions festives populars i tradicionals. L'obra fou encarregada a Jaume Estefanell, constructor de Sant Vicenç de Castellet, el qual construïa gegants de forma amateur. Estefanell va reaprofitar les mans dels gegants vells del carrer de la Pietat de Berga (talles de fusta massissa) per a la parella de gegants de Vilada, la qual cosa explica la seva desproporció vers la resta del cos i les testes. Els gegants vells de Vilada sortiren al carrer per la Festa Major del 1987? i a partir d'aleshores participaren en diverses celebracions a Vilada i a la resta del país, bàsicament en trobades de gegants, fins que el 1992 foren substituïts pels gegants nous. La voluntat de disposar d'uns gegants més ben elaborats, de faccions més agradables i proporcionades i que no presentessin tants problemes d'equilibri i balanç, foren les raons principals del canvi. Actualment, aquests gegants es conserven en un magatzem municipal. | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 1987 | 08299 | Vilada | Sense accés | Dolent | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Jaume Estefanell i colla gegantera de Sant Vicenç de Castellet | D'aquests gegants cal destacar-ne les mans, autèntiques talles de fusta massissa que foren aprofitades dels gegants vells del carrer de la Pietat de Berga i que cal datar-les pels volts de l'any 1963. | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72425 | Gegants Nous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-nous | MONTRAVETA (1997: 85). RUMBO (en curs: s. p). | XX | Es tracta d'una parella de gegants abillats a la manera tradicional dels pagesos catalans en dia de festa i que reprodueix la forma dels gegants vells. Ella vesteix faldilla estampada de color salmó, brusa blanca i corpinyo morat i porta un ram de flors a la mà dreta. Ell vesteix faldilla i armilla negres, camisa ratllada i faixa vermella. Porta unes forques damunt l'espatlla dreta i una cadena a l'armilla insinua la presència d'un rellotge de butxaca. Ell mesura 3'70 metres i pesa 40 quilos. Ella mesura 3'50 metres i pesa 36 quilos. | 08299-49 | Nucli urbà, carrer Església, 29 | L'any 1992, l'Ajuntament de Vilada va decidir substituir els antics gegants de la població, obra de Jaume Estefanell, a causa de la seva construcció amateur i no massa acurada, la qual cosa feia que els gegants vells fossin desproporcionats i tinguessin molts problemes d'equilibri i balanç. A més, els nous gegants havien de ser més ben elaborats i de faccions més agradables. Els seus noms, Miquel i Magdalena, tenen l'origen en les advocacions de dues esglésies romàniques del terme municipal. El mestre Artús Esteve va compondre la música que els acompanya. D'ençà de la seva estrena, el 23 de juny del 1992, per la Festa Major de Vilada, participen en les festes tradicionals del municipi i en nombroses trobades de gegants de les nostres contrades. Manel Casserras i Boix (Solsona, 1929- 1996), sastre de professió fou un dels més grans creadors d'imatgeria festiva de Catalunya. Després de començar en aquesta faceta amb els gegants de Solsona, Casserras va estendre la seva popularitat més enllà de les fronteres catalanes, fins al Japó. Actualment, el taller de la família Casserras ha esdevingut un dels centres més coneguts de construcció de gegants, tant per la seva gran qualitat artística com per la situació estratègica de Solsona, ciutat gegantera i un dels nuclis festius per excel·lència de Catalunya. És autor de la reconstrucció dels gegants vells de Solsona, autor dels Nous i de tota la comparseria vinculada al carnaval de Solsona, per destacar-ne només algunes. | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 1992 | 08299 | Vilada | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Manel Casserras i Boix | Aquestes figures es construïren per substituir les antigues i, en certa manera, les copien. | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72427 | La Truitada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-truitada | AADD (1985: 60, 261). AADD (1994b: 119, 128-129). | La celebració consisteix en l'elaboració de truites i el seu posterior repartiment per tal de ser consumides entre la població. Les truites que s'elaboren són les típiques de Pasqua, amb alls tendres i cansalada llistada. Quan s'acaben les truites, es reparteixen les rostes de cansalada que han sobrat; tot plegat regat amb alguns porrons de vi. | 08299-51 | Nucli urbà | La festa de la Truitada va íntimament lligada a la Pasqua i a les Caramelles. Antigament, i a causa de l'abundància que n'hi havia a pagès pels volts de Pasqua, els caramellaires eren obsequiats amb ous. Amb aquests ous, el Dilluns de Pasqua es feia una truitada, puix era imprescindible consumir-los ben aviat per evitar que es fessin malbé. S'ofereix a tots els veïns i visitants, truita d'alls tendres i cansalada, les quals són cuites per voluntaris. Una curiositat de la festa, és que els alls tendres per tradició dels últims anys, provenen sempre de la família de la casa de Cal Bars. Vilada va estar a punt de perdre's el costum de cantar Caramelles i en canvi s'ha mantingut ben viva la tradició de la Truitada el Dilluns de Pasqua. Actualment, fa uns anys que s'han recuperat les tradicionals Caramelles per part dels grups d'adults vehiculats a través del grup coral del poble: Les Veus del Picancel. | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 08299 | Vilada | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72427-foto-08299-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | La festa s'ha mantingut malgrat que el costum de cantar les Caramelles gairebé es va perdre durant la dècada dels anys 1980, quan només en cantaven la canalla de l'escola. Curiosament, la truitada s'ha mantingut el dia que li és propi segons la tradició, el Dilluns de Pasqua, mentre que a molts indrets de la comarca la festa s'ha traslladat al diumenge següent. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72431 | Flor de neu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/flor-de-neu-0 | Malgrat tot, no es troben en abundància. | La Flor de Neu (Leontopodium alpinum), també coneguda com a Edelweiss, mesura de 5 a 30 centímetres d'alçada i està totalment recoberta d'una llanositat de color blanc. Té la tija simple i les fulles linealanceolades. Els seus capítols, molt petits i en nombre de 2 a 10, es troben a l'extrem de la tija i estan envoltats de 5 llargues fulles obertes en estrella. | 08299-55 | Serra del Catllaràs | Malgrat que d'antic la flor de neu era collida i assecada per ser venuda posteriorment, costum que es va copiar de la zona dels Alps, a l'actualitat aquest fet està prohibit per la llei. | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Aquest espècimen resulta molt rar a Catalunya, ja que només es troba a zones d'alta muntanya de la Vall d'Aran i de la serra del Catllaràs. Es tracta d'una espècie protegida per la legislació a Catalunya. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72444 | Picamill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/picamill | VVAA. El Catllaràs, una serra singular. L'Erol, núm. 67. Hivern 2000. VVAA. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | XVIII | No conserva la coberta, i les estructures interiors estan enrunades. Conserva part dels murs. | Les restes de la masia estan situades entre la Collada de Pasquals i el pas de les Collades de Picamill que comunica la Nou de Berguedà amb el nucli de Sant Romà de la Clusa (Castell de l'Areny). La casa de Picamill es troba emplaçada aprofitant un planell, en la part més planera del serrat homònim. Actualment, casa està ensorrada i les restes conservades estan molt cobertes de terra i vegetació. Es pot identificar diferents estructures de planta rectangular que conformarien la casa amb diversos annex. La zona més planera s'identificaria com a l'era de la casa. Està parcialment excavada a la vessant, i s'observen alguns cairons de l'enrajolat. L'era està orientada al sud-oest i per la seva secció nord s'identifica una façana oberta amb l'arrencament d'un pilar al centre que es podria tractar d'una pallissa, presumiblement a dos nivells amb un pis d'embigat de fusta i coberta a doble vessant de teula. A la part posterior d'aquesta pallissa s'identifica un distribuïdor de pas en forma de creu que portaria a l'edifici principal per dimensions, i que estimem la casa de Picamill. Possiblement estava distribuïda en planta baixa pis i golfes. A la part sud-est s'identifiquen algunes estructures més de petites dimensions que podria tractar-se d'altres petits coberts i corts, i un safareig/abeurador. Les estructures s'allarguen seguint l'orografia del terreny 50 metres més al nord seguint la feixa de l'abeurador i paral·lel a la pista d'arribada a la casa. Els murs estan bastits amb carreus desbastats fets amb diverses cantoneres de grans dimensions. L'aparell general és mitjà i s'observa en el desmunt nombroses bigues i cavalls de grans dimensions, i materials ceràmics (teules, maons i cairons). També les restes d'una pica d'aigua repicada en un bloc de pedra sorrenca. L'entorn immediat de la casa està completament terrassat aprofitant la suavitat en el desnivell del terreny en aquesta zona. | 08299-68 | Sector nord. Al peu del camí ral | Antiga masia dels s. XVIII, que possiblement havia tingut un origen anterior. Apareix documentada al cadastre de l'any 1776 present a l'AM de Vilada, com a propietat d'Antoni Raurell de la Quar, qui era amo de la masia d'Espinagalls, la qual tenia de masoveries les cases de Picamill, Roset i la Masó. Actualment la finca és de propietat pública de la Generalitat de Catalunya. | 42.1568600,1.9054000 | 409570 | 4667772 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72444-foto-08299-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72444-foto-08299-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72444-foto-08299-68-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És la masia més alta del terme municipal de Vilada. Es troba a poca distància del cim compartit del municipi, Sobrepuny (1655m.), enmig del PEIN Serra del Catllaràs. Coincideix d'ubicació amb el camí ramader de la Baells al Catllaràs amb el codi ICR23. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72445 | Creu de Roset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-roset | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J.: Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | Creu situada a peu del camí del castell de Roset, poc abans d'arribar als plans de la masia de Roset, sota el Serrat del Carme. Es tracta d'una creu llatina de fabricació contemporània i de notables dimensions, feta amb bigues de ferro. Està fixada sobre una base circular feta de morter i pedra concèntrica. Sobre la base s'alça una peanya feta també de pedra i morter que a la part central té funcions de test, on hi ha plantada algunes plantes aromàtiques (romaní, timó, etc.). Feta amb lletres tallades a planxa de ferro s'hi llegeix, en vertical, el nom de 'Creu de Roset'. A la peanya trobem un petit calaix per a una llibreta de visites. Està orientada a migjorn. | 08299-69 | Sector Nord. Camí del castell de Roset | Tradicionalment hi havia agut en aquest emplaçament una austera creu de fusta que fou destruïda durant la Guerra Civil. Posteriorment es va refer sense gaire atenció, i, contemporàniament, amb la implicació de l'Associació de la Gent Gran de Vilada, es va bastir la creu actual. Amb motiu de la inauguració de la nova creu, el veí del poble Joan Planas Bars, va preparar un text en el qual es recollia part de la tradició oral del poble vinculada a la creu de Roset que a continuació transcrivim: 'A Vilada hi havia la dita 'el dia 3 de Maig a Espinagalls me'n vaig' perquè és el dia que es recordava com el dia de Santes Creus triat i decidit ja fa molts anys per una gran majoria de creients i d'algun no tan creient de la religió catòlica. L'inici començava al matí amb la missa celebrada pel rector del poble juntament amb els assistents a l'església parroquial de Vilada. En acabar, se sortia amb processó caminant pels camins del poble fins a arribar a la casa d'Espinagalls que és a dalt d'una muntanya i té unes vistes molt maques. Allà hi ha un 'pedró' que és el límit del municipi del poble. Anys més tard es va escurçar el recorregut fins a la Creu de Roset. Últimament, com que aquest dia 3 de maig se solia escaure en dia feiner es va traslladar la celebració al diumenge posterior del 3, fent-se igualment missa per acabar sortint tots a la plaça de l'església. (...) El motiu de la missa i caminada era demanar la protecció de les collites a Sant Galderic i sant Isidre, patrons de la pagesia. (...) Les misses cada any s'han celebrat igualment. Els recorreguts al 'pedró' d'Espinagalls, a la Creu de Roset i en darrera instància a la mateixa plaça de l'església se celebraven per tal que el rector beneís el terme i el pa. (...) Es donava el pa un cop l'any i amb torn rotatiu les cases de pagès del poble. La donació la feia el propietari de la finca o el masover (qui havia sembrat i recollit el blat). També anava a càrrec seu la fornada i el repartiment a tots els assistents.' Finalment, Planas explica que l'intent de recuperar la diada va ser voluntat de l'Associació de la Gent Gran de Vilada l'any 2013. Un dia, en una de les seves sortides, es van adonar que la creu havia desaparegut. La decisió va ser fer una creu més grossa i reforçada de ferro, aprofitant el pilot de pedra ja existent per configurar una petita base rodona que servís de banc de descans a qui necessités recuperar forces. També es va decidir incloure algunes plantes aromàtiques (espígol, boix, farigola, timó, romaní) boix i heura com a elements decoratius. L'execució del projecte va ser voluntària amb la participació municipal i permís de la propietat. | 42.1469900,1.9247100 | 411152 | 4666656 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72445-foto-08299-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72445-foto-08299-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72445-foto-08299-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Al costat de la creu s'hi ha erigit contemporàniament, un element memorial fet de pedra i morter, en la qual es pot llegir una inscripció incisa a la llosa superior que diu: 'El Pedró de la Creu de Roset, a mig camí del Castell de Roset'. La base és en forma de creu elevant el creuer mig metre aproximadament, col·locant la llosa a la part superior. Completa l'element un petit pal del qual oneja una petita senyera. A la part central disposa d'un calaixet metàl·lic per guardar una llibreta de visites. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72446 | Font de l'Abel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-label | XX | L'aigua segueix rajant, però s'ha perdut el broc. | <p>Aquesta font està localitzada enmig d'uns terrers del barranc que baixa per la cara sud-oest de les Collades de Picamill. Orientada a migjorn, hi havia un petit broc fet per una teia de fusta mig acanalada, gairebé arran de terra, que actualment s'ha perdut, possiblement pel pas del bestiar i fauna salvatge que s'acostava a abeurar-se a l'aflorament d'aigua. Marca el punt d'aigua, un parell de plaques de fusta tallades col·locades en un petit exemplar de pi negre. A la placa superior es llegeix: 'Font de l'Abel. 1945'. A l'inferior: ' Font del Abel 1945 al 7 5 2003' i s'inclou una fotografia.</p> | 08299-70 | Sector nord. Al peu de les collades de Picamill | <p>Si ens atenim a la inscripció, possiblement fou arranjada en última instància per l'Abel l'any 1945. Observant els afloraments d'aigua de l'entorn, es podria tractar d'un broll natural com altres s'obren pas al llarg del torrent. Tot i que l'activitat antròpica en relació a la font és possible que sigui antiga, no n'hem trobat referències documentals. Més enllà de la tradició local de les fontades, el municipi de Vilada es va convertir a finals del s. XIX i al llarg del XX en un punt d'estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d'elles considerades medicinals. És variada la documentació de principis del s. XX que cita el nostre municipi com la Petita Suïssa Catalana. Vilada era recomanada pels metges barcelonins per fer salut, pels aires i per les aigües. Una de les activitats més senyalades, en el qual encara els fulletons dels 60's ho acrediten, era el dia de les Fonts, en el que s'organitzaven transports públics especials des de Barcelona, per arribar al municipi. En aquest dia d'aplec, les famílies, veïns i visitants, es reunien en les fonts més importants del poble per descansar, dinar, ballar i celebrar l'últim dia de la Festa Major. Actualment, però, aquesta festa està totalment perduda, i només roman en el record dels avis del poble qui ho recorden amb nostàlgia Anunci publicat al diari La Vanguardia en data de 13 de juny de 1913, en el que es destaca les fonts com a principals element destacats del poble: ' dotada de numerosas fuentes de agua potables y dos de aguas sulfurosas, muy recomendadas por varias eminencias médicas, ... saliendo de la misma carruajes combinados con todos los trenes, excepto el último y otros especiales para las fuentes sulfurosas, a petición de los señores veraneantes..' Una segona cita interesant és del butlletí del centre excursionista de Catalunya (any XIII - juliol de 1903 - n.° 102) referent a l'excursió a Alpens, Santuari de La Quar, Vilada i Sant Jaume de Frontanyà per part d'un grup liderat per Cesar August Torras: 'Deixàrem Vilada. Aquest poble, a 58o m. alt., es molt pintoresch. Sa vall es molt rienta, a l'estiu, rublerta de conreus, verdor y arbrat. Té en son terme aigües medicinals y mines de succí (àmbar groch) y betums.'</p> | 723593 | -852066 | 1945 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72446-foto-08299-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72446-foto-08299-70-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Possiblement és la font més alta del terme municipal de Vilada a 1415 m, tot i que més que d'una font, estaríem parlant d'una mullera. Es troba a poca distància del cim compartit del municipi, Sobrepuny (1655m.), enmig del PEIN Serra del Catllaràs. Coincideix d'ubicació amb el camí ramader de la Baells al Catllaràs amb el codi ICR23. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||
| 72450 | Forn de calç d'Espinagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-despinagalls | XVIII-XX | No conserva la coberta, i la boca està força amenaçada d'enderroc. Sembla que de moment aguanta perquè està parcialment coberta de terra. | Forn tradicional de calç que està situat en un marge del corriol que porta del camp gran d'Espinagalls a la casa. La cambra de combustió és de planta quadrada i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra, com a mínim un parell de filades lligades amb fang. La part frontal es troba mig enderrocada, però encara s'observa que el frontal estava fet de pedra (sense desbastar). El forn disposava de dues boques, de les quals encara s'observa dos arcs fets amb pedra disposada en plec de llibre. L'accés és frontal des del marge de sota on està excavat La paret interior està rubefactada i endurida gairebé consolidada per la calç i l'argila del terreny cuita. La coberta està enfonsada a l'interior de la cambra de combustió. | 08299-74 | Sector Nord. Casa d'Espinagalls. | L'obtenció de calç i guix va ser durant molts anys una pràctica habitual en aquells indrets on existia pedra calcària per alimentar els forns. La calç tenia moltes més aplicacions que el guix. Així, a part de servir per fer-ne l'argamassa necessària per a la construcció, també s'utilitzava per emblanquinar parets, esterilitzar la vinya, adobar les pells, desinfectar l'aigua. El forn es començava a construir fent un clot a la timba o talús si era un terreny en pendent, cosa que era el més normal i desitjable pel calciner. Al llarg del terme de Vilada s'estén una veta de guix, que ha estat explotada en diferents punts. També a Castell de l'Areny. La finca d'Espinagalls, conjuntament amb la forest CUP 53 de Cabanelles, el Clot i Ca l'Hereuet situades entre els termes de Castell de l'Areny i Vilada, disposa d'una superfície de 538,8 ha és declarada Refugi de Fauna Salvatge segons el decret MAH/3923/2009 i es publica al DOC amb data de 23/2/2010. | 42.1533200,1.9209000 | 410846 | 4667363 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72450-foto-08299-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72450-foto-08299-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72450-foto-08299-74-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Nom donat per proximitat a la masia d'Espinagalls | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72451 | Bassa de la casa d'Espinagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-casa-despinagalls | XVIII | El folre està en bon estat, tot i que en algun punt una mica descalçat pel creixement vegetatiu. | <p>A poc més de 5 metres del forn de calç d'Espinagalls s'observa, molt coberta per la vegetació, una bassa de base de tendència circular, excavada al terreny, en un planell. La bassa és folrada amb carreus de pedra irregulars, aparentment de pedra seca. La secció orientada a migdia es constitueix per 3 graons més o menys regulars, al costat dels quals una gran llosa inclinada fa pensar que potser hauria tingut funcions de rentador/safareig. La profunditat seria aproximadament d'1 a 1'5 metres. No sembla que per posició rebi aigua de cap font, i especularíem que l'aigua neixi a l'interior, gairebé com si es tractés d'un pou, però sembla més plausible que s'omplís a partir de la recollida d'aigua pluvial.</p> | 08299-75 | Sector Nord. Casa d'Espinagalls. | <p>És difícil individualitzar l'evolució d'aquesta estructura, més enllà de la mateixa evolució de la casa d'Espinagalls. La finca d'Espinagalls, conjuntament amb la forest CUP 53 de Cabanelles, el Clot i ca l'Hereuet situades entre els termes de Castell de l'Areny i Vilada, disposa d'una superfície de 538,8 ha és declarada Refugi de Fauna Salvatge segons el decret MAH/3923/2009 i es publica al DOC amb data de 23/2/2010.</p> | 42.1531400,1.9203600 | 410801 | 4667343 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72451-foto-08299-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72451-foto-08299-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72451-foto-08299-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Nom donat per proximitat a la masia d'Espinagalls. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 72452 | Espinagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espinagalls | XVIII | Completament enrunada per l'interior, les parets aguanten en gairebé tota l'estructura. Segons es pot observar en algunes fotografies dels anys 80, la desaparició de les teules de la casa hauria accelerat i precipitat l'esfondrament. L'era es manté enrajolada. | <p>La masia d'Espinagalls es tracta d'una casa de grans dimensions, construïda en diferents fases tal com es pot llegir observant els paraments de la façana. Actualment està completament ensorrada interiorment i amenaça ruïna les parets, perquè són d'una gran alçada. La masia està situada a l'extrem de l'esplanada coneguda del camp gran d'Espinagalls on una cresta de roca separa els camps de l'inici del vessant descendent als plans de Roset. Es tracta d'un entorn de feixes allargades amb un esgraonat bastant vertical. La casa està ubicada al primer replà i la façana nord està completament recolzada a la roca. La masia està conformada per l'edifici de la casa junt amb diversos annexos com la pallissa, corts, estables, era, entre altres. Edifici de planta rectangular amb diferents ampliacions i annexos adossats (est-oest). El perímetre de l'era està enrajolat i tancat per un potent mur ciclopi de pedra seca. L'alçat és de planta baixa, pis, golfes i un darrer nivell irregular que podríem denominar sotateulada. Les diferents estructures que conformen la casa, que han estat bastides en diferents fases constructives, mostren desnivells que es resolen a partir d'escales interiors. La façana principal la trobem orientada al sud perquè és l'orientació pròpia de les feixes del terreny. L'element principal de la façana nord és una cisterna d'aigua tapada ubicada a nivell del 2n pis a causa del desnivell del terreny. Aparentment, el bloc original de la casa correspondria a la cantonada de llevant a la que progressivament s'incorporarien ampliacions a ponent. L'estructura rectangular de l'edifici disposa d'un camí empedrat a la part frontal que connectaria la porta principal amb l'era, i a les feixes inferiors. Sembla que també hi havia, per bé que ara està ensorrat, un petit cobert entre l'enllosat i l'espadat del marge. El conjunt dels murs mostren diferències evidents a l'aparell segons la fase constructiva, tot i que les cantoneres sempre són grans blocs desbastats i força escairats. Pel que fa a les obertures, cal destacar l'antiga porta d'accés, situada a la façana sud. Tot i que no gaudeix d'una llinda treballada (biga recta de fusta), la porta era doble i disposava d'una biga de 2 metres encofrada amb taulons que s'amagava dins el mur per bloquejar la porta. A la façana de llevant hi podem observar encara 3 finestres, una per planta. A la façana sud, 4 finestres d'iguals característiques, 1 a la planta baixa i primera, i dues a les golfes. També hi hauria una obertura més gran, que hauria pogut tenir una barana d'ampit sobre la porta principal, però que s'ha perdut. Adossat a ponent del cos principal hi hauria una ampliació amb les mateixes característiques arquitectòniques i de materials constructius que està pràcticament enfonsada. Seguidament, trobem els límits de la gran pallissa d'Espinagalls. Ubicada un nivell per sobre de l'habitatge, pel desnivell del terreny, la paret s'eleva fins al nivell de golfes de la casa, al qual encara s'hi afegia un pilar cantoner que arribava a l'alçat superior de la pallissa, ja sense paret. L'accés a la pallissa, orientada a ponent, s'efectua frontalment des de l'era. Està distribuïda amb dos nivells i separat amb calaixos per pilars, cavalls i bigues interiors. Al segon nivell s'hi accedia per una escala exterior de pedra. L'alçada era molt considerable, i es recolza pel costat nord, gairebé completament a la paret del terreny. Actualment està completament ensorrada interiorment. A la façana sud, a la planta baixa s'observen alguns petits finestrons sense cap característica especial.</p> | 08299-76 | Sector Nord. Paratge d'Espinagalls. | <p>L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona, per bé que disposa d'alguns elements complementaris i dimensions que li atorguen unes dimensions socioeconòmiques de casa amb múscul econòmic a mitjans del s.XVIII. Possiblement però, sigui un mas anterior ja existent a la baixa edat mitjana. Documentalment, apareix al cadastre de l'any 1776 present a l'AM de Vilada, com a propietat d'Antoni Raurell de la Quart, qui era amo de la masia d'Espinagalls, la qual tenia de masoveries les cases de Picamill, Roset i la Masó. Actualment la finca és de propietat pública de la Generalitat de Catalunya. La finca d'Espinagalls, conjuntament amb la forest CUP 53 de Cabanelles, el Clot i Ca l'Hereuet situades entre els termes de Castell de l'Areny i Vilada, disposa d'una superfície de 538,8 ha és declarada Refugi de Fauna Salvatge segons el decret MAH/3923/2009 i es publica al DOC amb data de 23/2/2010.</p> | 42.1527500,1.9207500 | 410833 | 4667300 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72452-foto-08299-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72452-foto-08299-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72452-foto-08299-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La qualitat i dimensions de tots els murs de pedra seca que envolten l'era d'Espinagalls és molt notable. Sobretot perquè s'utilitzen uns blocs de pedra enormes per tancar completament l'accés. En temps de plenitud de la casa i pallissa i coberts annex podria tractar-se d'una de les masies més singulars del poble en el seu context arquitectònic. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 72466 | Escultura Caragol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-caragol | XX | El Caragol es tracta d'una escultura feta de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d'un caragol bover esculpit a partir d'un sol bloc pedra. Aquest element serveix de decoració ornamental d'una graonada que permet travessar una zona verda que salva el desnivell entre el c/ Teodor Miralles i el C/ Mossèn Joan Aymerich. La graonada està dividida en dos trams. La meitat inferior, orientada nord-sud és una única graonada de 9 graons flanquejats pel mur de contenció de l'enjardinament. Els dos darrers graons inicien la transició a la segona meitat de la graonada, la qual es bifurca canviant l'orientació d'est i oest amb major desnivell. Tots els trams s'acompanyen d'un passamà llis de ferro. El mur vertical que queda al centre, és on s'ha disposat el caragol esculpit. | 08299-90 | C/ Teodor Miralles | La instal·lació de l'escultura es produeix l'any 1993 quan amb motiu de la pavimentació del c/ Mossèn Joan Aymerich i l'adequació dels murs de contenció del carrer, es va arranjar la zona enjardinada i la construcció de la graonada. Josep Roca va regalar l'escultura al poble juntament amb un segon element, un tritó pirinenc també esculpit, i que és una font situada al final del carrer, en un segon mur de contenció situat sota el Local Cultural. J. Roca és autor d'aquesta i d'altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l'autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que això implica. Alguns dels factors que incideixen en la qualitat del seu treball es vinculen a la complexitat de treballar grans blocs de pedra, el coneixement que es requereix per identificar la qualitat de la pedra (detectar i evitar falles i vetes en els blocs), o la complexitat artística d'endinsar-se en el treball directe de l'obra sense model. | 42.1372800,1.9326100 | 411791 | 4665570 | 1993 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72466-foto-08299-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72466-foto-08299-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Roca Serra | Josep Roca disposa de diferents elements escultòrics al poble. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72467 | Escultura Tritó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-trito | XX | El Tritó es tracta d'una escultura feta de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d'un tritó pirinenc esculpit a partir d'un sol bloc pedra. La figura està esculpida al gran bloc de pedra del qual en queda sencera la base que té funció de peanya. Aquest element serveix de decoració ornamental d'un mur de contenció que aguanta una zona verda l'entorn del Local Cultural de Vilada i el C/ Mossèn Joan Aymerich a la cantonada amb el C/ De la Cultura. El tritó està disposat en un petit retall en el terreny. El mur tot fet de pedra de grans dimensions sense desbastar converteix el retall en el terreny com a peanya on es disposa el tritó, orientat al sud. Mitjançant un mecanisme mecànic es pot activar la sortida d'aigua de la font, la qual s'efectua per la boca de l'amfibi. | 08299-91 | C/ Joan Aymerich cantonada amb c/ De la Cultura | La instal·lació de l'escultura es produeix l'any 1993 quan amb motiu de la pavimentació del c/ Mossèn Joan Aymerich i l'adequació dels murs de contenció del carrer, es va arranjar la zona enjardinada entorn el Local Cultural i la construcció del mur de contenció. Roca va regalar l'escultura al poble juntament amb un segon element, un caragol bover també esculpit, i situat al mig del carrer, en una graonada que permet salvar el desnivell entre el c/ Mossèn Joan Aymerich i el c/ Teodor Miralles. J. Roca és autor d'aquesta i d'altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l'autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que això implica. Alguns dels factors que incideixen en la qualitat del seu treball es vinculen a la complexitat de treballar grans blocs de pedra, el coneixement que es requereix per identificar la qualitat de la pedra (detectar i evitar falles i vetes en els blocs), o la complexitat artística d'endinsar-se en el treball directe de l'obra sense model. | 42.1376400,1.9334600 | 411862 | 4665609 | 1993 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72467-foto-08299-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72467-foto-08299-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Roca Serra | Josep Roca disposa de diferents elements escultòrics al poble. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72468 | Rellotge de sol del Parc dels Gronxadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-parc-dels-gronxadors | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | XXI | El Rellotge de Sol és conjunt escultòric fet de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d'un rellotge de sol de grans dimensions situat dins una instal·lació feta amb diferents elements interpretatius. L'element principal és una gran llosa de pedra en què hi ha inscrita la sentència: 'totes fereixen, l'última mata' i al lateral, 'passat, present, futur'. La llosa descansa recolzada sobre la figura d'un home, també esculpit en pedra, el qual porta una bastó de ferro a les espatlles simulant que porta a ròssec la llosa. Aquesta barra té funcions de gnòmon dins el conjunt escultòric, alhora que està foradada per l'interior permeten veure l'estrella polar a través seu durant la nit. La llosa i l'home es troben situats enmig d'una gran bassa d'aigua (il·luminada), similar a una gran pica ovalada (de pedra i tota repicada) amb funcions de peanya per la qual rellisca l'aigua. Al voltant d'aquesta, trobem la base de la font feta amb pedra i disposada amb una sèrie d'ondulacions harmòniques en el conjunt i en les mateixes pedres. Es complementa amb 3 torretes i dos bancs correguts fets amb la mateixa pedra que la gran llosa del rellotge, les quals com a cara vista mantenen en superfície el relleu del fons marí fossilitzat. En una placa de la instal·lació es descriu que: 'L'home i el temps. Ells van ser fets de pedra, esculpits per les mans callades, que els hi dóna, pausadament, vida. L'ombra dels somnis es repetí constant dessobre del seu rostre silent com el marbre, sempre present, durant les hores i els dies. Embolcallant, severa, l'absència intacta. Quan s'escolaven dòcilment els primers dies de pluja, quan fugien els inevitables records. De la quietud, esdevenia el nom, sorgia com l'escuma o com la memòria que ens pertany i ens obliga sempre a recordar.' | 08299-92 | Parc dels Gronxadors | En una placa de la instal·lació es descriu que: 'Just quan va desaparèixer, a causa del pas del temps, el vell rellotge de sol de l'Ajuntament va néixer la idea de fer-ne un altre. Aquest ha estat el resultat: un 'homenot', que porta amb l'ajuda d'un bastó recolzat en la seva espatlla, un gran rellotge. L'homenot i la llosa estan fets de pedra i queden completament envoltats d'aigua que no para de caure a tot el vol en una resclosa, feta també de pedra. La llosa porta gravades diverses inscripcions. Arran d'aigua que hi ha la sentència lapidària recollida del desaparegut rellotge de l'Ajuntament i que diu: 'Totes Fereixen, l'última mata'. I a la part lateral hi ha les inscripcions de 'Passat, present i futur'. Adreçats especialment a la mainada es poden ressaltar uns quants aspectes didàctics: - El rellotge és del tipus anomenat Equatorial. Primavera i estiu el sol fa ombra per part de sobre de la llosa. Tardor i hivern per la part de sota. - El bastó que fa de gnòmon o estil, és un tub que a través d'ell es pot veure l'estrella Polar. - Amb l'orientació del rellotge queden ben determinades les direccions dels quatre punts cardinals: Nord, Sud, Est i Oest. - L'estil (o gnòmon) és paral·lel a l'eix de la rotació de la terra. - La llosa és paral·lela a l'equador - Les coordenades del rellotge son: 42º 08' Latitud Nord i 1º 56' Longitud Est. Vilada, 1 d'octubre de 2005.' J. Roca és autor d'aquesta i d'altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l'autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que això implica. Alguns dels factors que incideixen en la qualitat del seu treball es vinculen a la complexitat de treballar grans blocs de pedra, el coneixement que es requereix per identificar la qualitat de la pedra (detectar i evitar falles i vetes en els blocs), o la complexitat artística d'endinsar-se en el treball directe de l'obra sense model. | 42.1367500,1.9301000 | 411583 | 4665513 | 2005 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72468-foto-08299-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72468-foto-08299-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Roca Serra | Josep Roca disposa de diferents elements escultòrics al poble. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 72469 | Avet del Parc dels Gronxadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-del-parc-dels-gronxadors | Avet situat al Parc dels Gronxadors, situat a l'extrem nord del Parc i que domina l'entrada oest del poble. L'avet és de grans dimensions, amb uns 20 m. aproximats d'alçada. Està isolat al mig del parc en una zona enjardinada. És l'arbre monumental més singular de l'interior del poble. Entorn del parc hi podem trobar alguns exemplars de pins, roures, alzines joves, així com una pinassa i alguns xiprers de grans dimensions. | 08299-93 | Parc dels Gronxadors | Va ser plantat a finals dels anys 1970. | 42.1368400,1.9299900 | 411574 | 4665524 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72469-foto-08299-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72469-foto-08299-93-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Per nadal s'il·lumina l'avet generant un gran efecte. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72471 | Font del Parc dels Gronxadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-parc-dels-gronxadors | XX | Font ornamental construïda enmig del Parc dels Gronxadors per Rossendo Colell a finals dels anys 1970. Es tracta d'una font conformada per una estructura de base quadrada bastida en pedra tosca que s'enlaira gairebé 3 metres. Les quatre cares de la font són iguals i només es diferencien les de nord i sud perquè disposen d'una pica a la base, que és de pedra tosca picada. Només raja l'aixeta de la cara nord perquè a la sud hi ha un tap. L'estructura està coberta parcialment per una heura. | 08299-95 | Parc dels Gronxadors | 42.1363500,1.9299800 | 411572 | 4665469 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72471-foto-08299-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72471-foto-08299-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Rossendo Culell | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72476 | Desguàs de Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desguas-de-bertrana | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122. L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. 2014. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX | Força tapat de vegetació. | Es tracta d'un desguàs de pedra que travessa tota la carretera de nord a sud i que dóna sortida a l'aigua del rec de la pista que puja a la casa i dels vorals de la carretera. El desguàs està fet amb pedra i volta de canó de maons. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. La particularitat és la boca sud, a la qual s'hi afegeix a la boca de desguàs, també fet amb pedra repicada, un sortint rebaixat a la part central per canalitzar millor l'aigua i allunyar-se del peu de la paret amb un acabat estètic similar a una motllura. | 08299-100 | Carretera C-26. PK 155,250 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga - Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Tal com descriu Melcior de Palau a l'inici de l''Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1296100,1.9110300 | 409997 | 4664741 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72476-foto-08299-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72476-foto-08299-100-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72477 | Pont de Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-bertrana | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890 | XIX | L'estructura és l'original. | Es tracta d'un pont d'un sol ull, orientat de nord a sud, i que dóna pas a l'aigua del rec de Bertrana que baixa pel barranc a l'est de la casa de Bertrana. El pont està fet amb pedra i volta de canó de maons. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. La transició entre els estreps i l'arrencament de la volta es fa a partir d'una cornisa de pedra situada a uns 2 metres d'altura. El pont està ubicat al mig d'un rec i genera en superfície un revolt a la carretera. A la seva cara nord, disposa de 4 contraforts estructurals. | 08299-101 | Carretera C-26. PK 155,500 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Aquest pont, a diferència dels de la Coromina, el Sofre i el de cal Pei, no va ser volat durant la retirada republicana. Tal com descriu Melcior de Palau a l'inici de l''Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1310000,1.9134200 | 410196 | 4664892 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72477-foto-08299-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72477-foto-08299-101-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72478 | Pont del Sofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-sofre | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | L'estat del pont, per bé que transformat per les obres de reparacions, és bo. | Es tracta d'un pont d'un sol ull orientat d'est a oest i que dóna pas a l'aigua del rec de la font del Sofre. El pont original estava fet amb pedra i volta de canó de maons. Actualment la volta està tota encofrada de formigó i disposa de tres tirants metàl·lics que comprimeixen l'arc lateralment. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra també encofrats de formigó. El pont està ubicat al mig d'un rec i no és un pas recte sinó que genera un revolt a la carretera. Una de les particularitats del pont és a la cara sud del pont, en el qual al mig del rec s'ha disposat una filada de grans carreus de pedra repicats que fan un graó al rec. Estructuralment tant l'alçada com l'ull són molt més grans que el de Bertrana. | 08299-102 | Carretera C-26. PK 156,500 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga - Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de Cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Aquest pont, a diferència dels del de Bertrana, va ser volat juntament amb els de la Coromina, i el de Cal Pei, durant la retirada republicana l'any 1939. Hi ha escrit al formigó d'una de les parets de l'ull del pont la data de 1990, any en què es féu l'obra de sanejament estructural del pont. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1341500,1.9171500 | 410509 | 4665238 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72478-foto-08299-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72478-foto-08299-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72478-foto-08299-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72479 | Pont de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-coromina | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | Es tracta d'un pont d'un sol ull orientat d'est a oest i que dóna pas a l'aigua del rec de la Coromina que rep el nom per la casa homònima ubicada al sector oest del rec. El pont està fet amb pedra i volta de canó de maons. El pont està fet amb pedra i volta de canó de maons. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals i grans dovelles també de pedra repicada per la part exterior de la volta. La transició entre la paret i l'arrencament de la volta és llisa situada a uns 2 metres d'alçada. El pont està ubicat al mig d'un rec i és un pas recte sinó que genera un revolt a la carretera. L'estructura del pont és força complexa pel volum que implica. L'obertura de l'ull és molt petita i queda encaixat dins d'una estructura de contrafort continu que gairebé cobreix tot el pont. Aquest fet possiblement es deu a l'obra de reconstrucció que es va dur a terme després de la guerra. Gravat al ciment sobre l'ull de la cara nord es llegeix: Javier Vida. 7a de Puentes. | 08299-103 | Carretera C-26. PK 156,900 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de Cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Aquest pont, a diferència del de Bertrana, va ser volat juntament amb els del Sofre i el de Cal Pei, durant la retirada republicana l'any 1939. El nom escrit, Javier Vida, segurament faci referència a algun soldat que va participar en la reconstrucció del pont després de la guerra. Ignorem si la inscripció la va motivar la seva mort o per la participació de l'obra. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1355200,1.9201900 | 410762 | 4665387 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72479-foto-08299-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72479-foto-08299-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72479-foto-08299-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72480 | Desguàs de Cal Peraire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desguas-de-cal-peraire | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX | Es tracta d'un desguàs de pedra que travessa tota la carretera de nord a sud i que dóna sortida a l'aigua del rec que baixa dels Clotassos. El desguàs és una mina feta de pedra i volta de canó de maons. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals i dovelles. La particularitat és a la boca sud, a la qual s'hi afegeix una continuació en canal obert fet amb parets de pedra entre diferents bancals d'horta de les cases de cal Paraire i cal Teuler. Observació: El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. El nom li donem per la proximitat a la casa. | 08299-104 | Carretera C-26. PK 157,600 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga -Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1357100,1.9262100 | 411260 | 4665402 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72480-foto-08299-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72480-foto-08299-104-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. El nom li donem per la proximitat a la casa. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72481 | Pont de cal Pei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-pei | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | L'estat del pont, per bé que transformat per les obres de reparacions, és bo. | Es tracta del pont més gran que es va fer amb la construcció de la carretera de Montesquiu. Les mides aproximades són d'uns 15 m d'alçada i llum de 55 m. Consta de 3 ulls i està orientat d'est a oest. Permet el pas de la riera de Castell de l'Areny, que el creua de nord a sud. El pont rep el nom per la proximitat a la casa homònima de cal Pei ubicada al sector sud-oest del pont. La construcció original era de pedra i volta de canó de maons, que actualment està encofrada amb formigó. L'estructura està bastida amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. La pedra interior està organitzada per filades a les quals se li ha marcat el junt de morter amb una estètica forma hexagonal. Els enginyers van afegir algunes cornises com a elements decoratius que les podem trobar a les transicions entre la volta i els estreps i pilastres, o a la base dels tallamars. Estructuralment el pont és esvelt i de molt bona fàbrica. Els tres ulls són de grans dimensions, per bé que l'aigua només travessa pel central i el de la llera est. La plataforma superior es completa amb una sèrie de baranes de pedra rectangulars fetes amb grans carreus de pedra que es van alternant amb uns pilars també fets amb grans carreus rectangulars. | 08299-105 | Carretera C-26. PK 158,900 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Aquest pont, a diferència del de Bertrana, va ser volat juntament amb els del Sofre i la Coromina, durant la retirada republicana l'any 1939. Fruit d'això als anys 1940 es va haver de refer altre cop les voltes del pont. En documentació de la Diputació de Barcelona també consta unes obres de reparació estructurals del pont fetes a finals del s. XIX. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1380700,1.9393400 | 412348 | 4665651 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72481-foto-08299-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72481-foto-08299-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72481-foto-08299-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. Part dels grans blocs de les baranes de la plataforma s'han perdut i han estat substituïts per lloses de formigó. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72482 | Pont PK161 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-pk161 | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | Es tracta d'un pont d'un sol ull orientat d'est a oest i que dóna pas a l'aigua del rec en descens al Merdançol. El pont originalment estava fet amb pedra i volta de canó de maons, per bé que ara la volta està encofrada de formigó. Els estreps estan bastits amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. El sòcol és de grans blocs escairats i embellits amb un encoixinat. La transició entre la paret i l'arrencament de la volta és llisa. A les dues cares, nord i sud, els estreps estan decorats mitjançant un cordó que ressegueix el perfil dels carreus desbastats. Bona part dels cordons està perdut. A l'interior de la volta es pot observar un canvi entre el tipus i perfil de pedra. Fet que ens podria indicar que també va patir una voladura durant la guerra. | 08299-106 | Carretera C-26. PK 161,000 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1301200,1.9484000 | 413086 | 4664759 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72482-foto-08299-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72482-foto-08299-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72482-foto-08299-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72483 | Pont de cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-ros | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | Es tracta d'un pont d'un sol ull orientat d'est a oest i que dóna pas a l'aigua del rec en descens al Merdançol entre les cases de Pradell i de les Eres de Gardilans. El pont originalment estava fet amb pedra i volta de canó de maons, per bé que ara la volta està encofrada de formigó. Els estreps estan bastits amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. El sòcol és de grans blocs escairats i embellits amb un encoixinat. La transició entre la paret i l'arrencament de la volta és llisa. A les dues cares, nord i sud, els estreps estan decorats mitjançant un cordó que ressegueix el perfil dels carreus desbastats. Bona part dels cordons està perdut. A l'interior de la volta es pot observar un canvi entre el tipus i perfil de pedra. Fet que ens podria indicar que també va patir una voladura durant la guerra. | 08299-107 | Carretera C-26, PK 161,600 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. No es té constància de la voladura del pont durant la retirada republicana de l'any 1939, no obstant això, la lectura dels paraments del pont fa pensar que també va ser enderrocat. El pont es troba a escassos metres d'un tram del camí ral just abans de l'arribada a l'hostal de cal Ros venint de Vilada. En el punt on el camí ral travessava el rec encara es veuen dos forats de pal d'algun tipus de passarel·la. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1302900,1.9565600 | 413761 | 4664769 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72483-foto-08299-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72483-foto-08299-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72483-foto-08299-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72492 | Monument homenatge al grup La Teia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-homenatge-al-grup-la-teia | XX | El petit monument es tracta d'una escultura feta de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d'una combinació al·legòrica que combina tres idees marc. En primer lloc, les dues cares del teatre (riallera i trista). En segon, una flama simbòlica de l'activitat teatral viva i referència al nom del grup. I en darrer terme, dos espermatozoides que il·lustren la creació d'un grup nou en homenatge al 25 aniversari de la constitució del grup teatral, del qual el mateix J. Roca en formava part. L'element central del monument, les cares, està esculpit a partir d'un sol bloc de pedra al qual l'artesà ha sabut aplicar, a la roca dura, l'aparença d'unes cares toves que rellisquen de la peanya (efecte inspirat en els rellotges tous de Dalí). Les cares es troben recolzades sobre una gran peanya circular de pedra en la qual hi ha col·locada la inscripció amb lletres de bronze: 'COMMEMORACIÓ XXV ANIVERSARI GRUP LA TEIA 1973-1978'. La peanya està sobre un peu en forma de creu que divideix una gran jardinera feta amb blocs de pedra rectangulars clavats a diferent alçada. La jardinera està plantada d'herbes aromàtiques del país. El monument disposa d'alguns elements de bronze, fets de fosa, pel ferrer del poble R. Martínez, com la flama que corona el monument o les lletres. El monument està col·locat en un espai enjardinat al costat de migdia del Local Cultural, local polivalent i sala de teatre del poble. L'espai es complementa amb dos bancs i un arbre. | 08299-116 | Plaça del Local Cultural | La instal·lació de l'escultura es produeix l'any 1998. El motiu fou la commemoració del 25 aniversari del grup, però també, en record a la pèrdua d'un dels membres més importants al llarg de la seva trajectòria, Ramon Espelt. J. Roca és autor d'aquesta i d'altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l'autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que això implica. Alguns dels factors que incideixen en la qualitat del seu treball es vinculen a la complexitat de treballar grans blocs de pedra, el coneixement que es requereix per identificar la qualitat de la pedra (detectar i evitar falles i vetes en els blocs), o la complexitat artística d'endinsar-se en el treball directe de l'obra sense model. | 42.1376400,1.9333500 | 411853 | 4665609 | 1998 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72492-foto-08299-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72492-foto-08299-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Roca Serra | El monument compta amb una petita placa commemorativa: 'El grup cultural La Teia, en memòria de Ramon Espelt i Perarnau, per la seva dedicació i esforç en la continuïtat del grup. Vilada 1973-1978.' | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72502 | Font dels Clotassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-clotassos | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002 | XX | Restaurada l'any 2010. | Font ornamental construïda a l'entrada del poble al costat del rec dels Clotassos. Es tracta d'una font conformada per un frontó de maçoneria arrebossat i capçat per maons ceràmics. Els maons estan distribuïts decorativament amb una doble cornisa, i muntats a la part central sobre un frontó arrodonit. La meitat inferior fa un estuc de morter gravat. La font es va repintar (color roig els maons i blanc l'arrebossat) i es va substituir l'estuc gravat per un aplacat de pedra fins a l'alçada de l'aixeta (2010). En aquesta intervenció també es va arranjar l'entorn de la font. Es va escapçar alguns arbres que amenaçaven l'espai i es va consolidar la taula i els seients de formigó amb forma de bolet. Aquest tipus de mobiliari urbà és típic dels anys 60 del s. XX. La forma de bolet dels seients és el que ha mutat popularment el nom de la font dels Clotassos per la font dels Bolets. El paviment al voltant de la font també va ser enllosat. Darrere el frontó s'observa una petita cisterna d'aigua parcialment enterrada al talús. El principal element d'interès de la font rau en l'escut de pedra esculpit i col·locat sobre l'aixeta. En dit escut, ornamentat, es pot observar la llegenda: Vilada / 1932 / Font dels Clotassos. La llegenda flanqueja un rombe a tall d'escut en el qual trobem les quatre barres de la senyera al centre. L'escut ha estat pintat per ressaltar-ne els fons de les lletres i els colors de la senyera. | 08299-126 | Sector Clotassos.Al peu de la C-26 / C/Teodor Miralles | Si ens cenyim a la llegenda, la font es va fer construir l'any 1932, en ple fervor Republicà. Tal com descriuen Soca i Rumbo, algunes fonts es troben prop o enmig del nucli de població o d'altres indrets habitats, i algunes d'elles varen rebre una atenció especial durant el primer terç del segle XX, especialment durant la Segona República, quan a causa de les noves exigències sanitàries es van arranjar convenientment. És el cas de la Font dels Bolets i de la Font de la Vinya, bastides amb pedra i maons i d'un estil molt semblant. | 42.1357300,1.9267800 | 411307 | 4665404 | 1932 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72502-foto-08299-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72502-foto-08299-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La pintura de l'escut permet una lectura més senzilla de la llegenda, però li resta l'atractiu de la pedra treballada. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 72506 | La mina del camí de l'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-del-cami-de-laigua | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. 2002. Diputació de Barcelona. BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | La mina es troba al mig del camí que es coneix com el camí de l'aigua, en un sortint de roca a tocar del barranc de la font de l'Arç. La mina es troba al vessant bac i la vegetació dels entorns es compon de pinassa, pi roig, alguns roures, amb un sotabosc de boixos i garrigars. El camí que mena a la font des de sobre la masia de Roset té un gran atractiu. Segueix les canalitzacions, soterrades a la major part de llocs, i entre elles trobem la mina. La mina és un pas foradat, d'uns 6 - 7 metres, que per l'accés sud es complementa amb una palanca alçada respecte del sòl natural. L'accés nord és peu pla, i segueix planejant fins a la font. Al llarg del camí també s'hi poden observar diversos murs de contenció de pedra seca, on els carreus són disposats amb molta cura. El pas de la mina disposa d'un petit desnivell i aprofita una fina esquerda enmig de la roca, el qual es va anar obrint fins a deixar un pas de més dos metres d'alçada al costat nord, i poc més de metre i mig al sud. L'amplada, malgrat que és variable, és aproximadament d'un metre. | 08299-130 | Sector castell de Roset. Camí de l'aigua | El 1927 l'empresari Teodor Miralles va decidir canalitzar l'aigua de la font de l'Arç i fer-la arribar al nucli urbà de Vilada, car segons els tècnics l'aigua era -i és encara- de molt bona qualitat. Miralles, per la seva conducció, va utilitzar tubs d'aire comprimit que ell mateix, com a contractista, havia fet servir en la construcció del Canal d'Urgell. Però per superar les característiques de l'orografia va ser necessari aixecar alguns passos elevats i obrir una foradada, coneguda encara ara com la mina de l'aigua. Des de llavors l'aigua de la font de l'Arç ha estat un dels punts principals d'abastament d'aigua de la població. Per aquest motiu les canonades i el camí han estat arranjats en diverses ocasions. Les modificacions més importants van tenir lloc cap a 1970, però recentment se n'hi han realitzat altres. La font de l'Arç possiblement es correspon a la que la documentació del segle XVIII cita en aquest indret com a font de la Noguera, però no tenim prou notícies per poder-ho assegurar. En qualsevol cas, es tracta d'una font d'origen natural que des de fa anys és aprofitada pels pobladors del terme. | 42.1506700,1.9160800 | 410444 | 4667074 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Tot i que la roca no està assegurada, no s'observa possibilitat d'esfondrament. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72511 | Desguàs de la canal dels Lladres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desguas-de-la-canal-dels-lladres | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX | Es tracta d'un desguàs de pedra que travessa tota la carretera N-S i que dóna sortida a l'aigua del rec que baixa per la canal dels Lladres. El desguàs està construït completament amb carreus de pedra repicada i les dues boques també en disposen a tall de brancals i dovelles. El sostre del desguàs està fet amb grans lloses de pedra picada que descansen sobre els estreps. A l'interior hi ha un graó que salva part del desnivell del terreny. La particularitat és a la boca sud, a la sortida de la qual s'afegeix dues grans pedres rebaixades a la base per facilitar la sortida canalitzada de l'aigua. També s'ha repicat parcialment una mica de canal a la base de la roca per conduir-la millor i evitar el descalçament del desguàs. | 08299-135 | Carretera C-26. PK 160,400 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Tal com descriu Melcior de Palau a l'inici de l''Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1305800,1.9416200 | 412526 | 4664817 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72511-foto-08299-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72511-foto-08299-135-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. El nom li donem a partir del nom del barranc. Arquitectònicament sembla força similar al que podem trobar a Bertrana. | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72512 | Pont de la Cantarilla del Janet Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-cantarilla-del-janet-xic | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | Es tracta d'un pont de pedra que travessa tota la carretera N-S i que dóna sortida a l'aigua del rec que baixa per la Cantarilla del Janet Xic. El pont originalment estava fet amb pedra i volta de canó de maons, per bé que ara la volta està encofrada de formigó. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. El sòcol és de grans blocs escairats i embellits amb un encoixinat. La transició entre els estreps i l'arrencament de la volta és llisa. A les dues cares, nord i sud, els estreps estan decorats mitjançant un cordó que ressegueix el perfil dels carreus desbastats. Bona part dels cordons està perdut. | 08299-136 | Carretera C-26. PK 160,550 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1308800,1.9444200 | 412758 | 4664847 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72512-foto-08299-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72512-foto-08299-136-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. El nom li donem a partir del nom del barranc. | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72513 | Pont de la font de l'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-font-de-lhostal | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX | Es tracta d'un pont de pedra d'un sol ull que travessa tota la carretera N-S i que dóna sortida a l'aigua del rec que baixa de la font de l'Hostal i que recull al voltant dels plans Pradell, Boix i Masgraner. El pont originalment estava fet amb pedra i volta de canó de maons, per bé que ara la volta està encofrada de formigó. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. El sòcol és de grans blocs escairats i embellits amb un encoixinat. La transició entre la paret i l'arrencament de la volta és llisa. A les dues cares, nord i sud, els estreps estan decorats mitjançant un cordó que ressegueix el perfil dels carreus desbastats. Bona part dels cordons està perdut. | 08299-137 | Carretera C-26. PK 161,900 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de Cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1299600,1.9590200 | 413964 | 4664730 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72513-foto-08299-137-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. El nom li donem a partir del nom de la font. | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72523 | Escut Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-ajuntament | XX | L'escut de l'Ajuntament es tracta d'una escultura feta de pedra pel paleta i artesà del poble Josep Roca Serra. Es tracta d'un escut de grans dimensions esculpit en dos grans blocs de pedra. Aquest element serveix de decoració ornamental de la façana principal de l'Ajuntament de Vilada, i substitueix estèticament el rellotge de sol que hi havia a la façana de l'antic consistori. L'escut està situat al 2n pis de l'edifici, enmig d'una balconada amb dues sortides que el flanquegen. L'escut està dividit en dues parts, la corona i l'escut caironat. La corona és un alt relleu que es caracteritza per ser un gran bloc al qual se li ha donat la corba pròpia d'una corona, fet que fa que el bloc sobresurti pròpiament del pla de la paret. Per altra banda, l'escut caironat és un baix relleu, en el qual s'observen tallats i rebaixats al bloc, els quatre elements principals. A la meitat superior les muntanyes del Picancel amb el poble davant. I a la meitat inferior, els emblemes de la casa Pinós i Saportella (pinya i barjoleta). | 08299-147 | Plaça de la Vila núm.1 | La instal·lació de l'escut es produeix l'any 1992-4 quan amb motiu de la reforma de l'edifici de l'Ajuntament es va arranjar tota la façana i, posteriorment, les oficines interiors. Josep Roca va ser el responsable de l'obra de la façana i va regalar l'escultura al poble. J. Roca és autor d'aquesta i d'altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l'autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que aquest procés implica. Tant per la complexitat de treballar amb pedra de grans dimensions i el coneixement que es requereix per identificar-ne la qualitat i evitar les falles i vetes en el bloc, com per la complexitat artística d'endinsar-se en el treball directe de l'obra. La descripció acceptada que es fa de l'escut de Vilada és d'un escut caironat d'argent amb un mont de 3 cims, amb el central més alt que els laterals, terrassat de sinople (verd) i carregat d'una vila d'or; Al peu d'or una portella de gules sobremuntada d'una pinya de sinople. Per timbre una corona mural de poble. Aquesta descripció va ser aprovada el 6 d'octubre de 1983 i publicada al DOGC 388 de l'11 de novembre del mateix any. Posteriorment, el 25 de gener de 1989, publicat en el DOGC 1102 del 3 de febrer, es va aprovar una modificació que deia: s'hi veu representat el poble, al voltant de l'església de Sant Joan, amb les muntanyes de Picancel al fons. Vilada va pertànyer, des del segle XIV, a la baronia de la Portella, simbolitzada per les armes del Saportella, els primers barons (una barjoleta de gules (vermell) en camp d'or), i dels Pinós (representats per la pinya de sinople), que en foren els barons posteriors. | 42.1372200,1.9311000 | 411666 | 4665565 | 1991-98 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72523-foto-08299-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72523-foto-08299-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Roca Serra | Josep Roca disposa de diferents elements escultòrics al poble. A part de l'escut, Roca també va afegir uns esgrafiats a la façana de ponent (imatges de l'ermita de Santa Magdalena de Gardilans i de Sant Joan de Vilada). | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72542 | Forats de la Canal Closa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-de-la-canal-closa | <p>BORRÀS J., MIÑARRO J.M., TALAVERA F., Catàleg Espeleològic de Catalunya. Volum 5. Urgell, Solsonès, Segarra i Berguedà. Ed. Poliglota 1985</p> | <p>Coneguts com els forats, els diferents avencs ubicats enmig de la canal Closa han estat resseguits en diferents ocasions. La primera descripció en ferm del lloc comprenia tres avencs: La cova i avenc del calvari, la del Raimundu i la de Les Eres. Les quatre van ser localitzades i explorades el 1975 per membres de l'ERS (Centre Excursionista del Solsonès) els quals van aportar un croquis al Catàleg Espeleològic de Catalunya (1980) Volum 5 i una breu descripció. Dits 'forats' se'ls ubicava en una zona delimitada entre els serrats de Picamill i el de la Banya Corba. Segons sembla, són de difícil localització. Es descriu l'Avenc de Les Eres (30m. de profunditat), Avenc Raimundo (40 m.), Cova del Calvari (15 m.) i Avenc del Calvari (30m.). Posteriorment, membres del Grup d'Espeleologia de Badalona, Josep Cuenca, Xavier Samarra i Ferran Cardona, juntament amb alguns companys més fan diverses sortides l'any 2013 per recuperar i revisar els croquis originals dels diferents avencs i l'ampliació dels nous forats: el forat 1 i forat 2. Per manca d'espai no podem reproduir el text sencer publicat a la web de Espeleoworld on es descriu la cova del calvari, la cavitat principal del conjunt dels forats. Petit sistema de 193 m. de recorregut a Vilada (Berguedà) Accedirem per la boca núm. 1, també coneguda com avenc del Calvari, una entrada de 1,50×1 m dóna a un petit P-2. La boca núm 2 és força àmplia, té 4,80×3,30 metres, és l'accés tradicional de la Cova del Calvari i té una antiga corda lligada a un arbre per facilitar el descens. La boca núm 3 queda a 0,80 m al S de l'anterior i és de 1×1,50 metres. Té un pou de 8,50 metres de fondària que incideix a la galeria S de la boca 2.</p> | 08299-166 | Sector Nord-Oest. Tastanós | 42.1524900,1.9085800 | 409827 | 4667284 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72542-foto-08299-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72542-foto-08299-166-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72550 | Cal Pere Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-massana | XVIII-XX | Es tracta d'una masia situada per sota de la casa de cal Vilalta. El mas es compon d'un habitatge amb un cobert annex i un segon cobert exempt. La masia pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa, dos pisos i sota teulada. La coberta de teules és a doble vessant i el carener està orientat paral·lel a la façana principal de migdia. Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Als angles es disposen cantoneres realitzades amb grans carreus de pedra escairats. Gairebé la totalitat de la façana disposa d'un arrebossat de morter de calç d'un to blanquinós. La façana principal és la façana de migdia. El conjunt és d'un notable interès estètic. Les portes i finestres de la planta baixa i 1r pis estan refetes amb grans blocs de pedra (llinda i brancals) sorrenca escairats i repicats. És especialment interessant la llinda recta de la porta d'entrada. Inscrit a la pedra hi trobem: 'FETA PER JHP MASSANA Y CAMPRVBÍ PARAIRE / ANY 1804' i un cristograma al centre. Per sobre la llinda un petit arc de descàrrega es mostra per sota de l'arrebossat de calç. També a la llinda de la finestra del costat de la porta hi trobem una inscripció amb la data 1786 flanquejant un cristograma. Les finestres del primer pis també han estat refetes amb llinda i brancals de pedra sorrenca i repicada, tant les dues de la façana de migdia, com la de ponent. La que trobem sobre la porta és la més elaborada, la qual encara conserva l'ampit. Finalment al 2n pis o golfes, s'hi observa una eixida de bona presència, que ocupa la meitat de la façana de migdia, amb barana de fusta. Per altra banda, a ponent s'observen dues finestres més, una al 2n pis i l'altre sota teulada, ubicades en el mateix eix central. A la façana de llevant, remodelat, hi ha un cobert adossat al 1r pis, el qual hauria pogut tractar-se de l'antiga comuna de la casa. També s'observa a la planta baixa, restes d'un antic arc tapiat. La façana nord està retallant parcialment el terreny, i sobresurt a partir del 1r pis. A la casa hi ha tres coberts, dos dels quals estan adossats a la façana de ponent. El petit és de pedra amb coberta simple. El segon és una pallissa de majors dimensions amb coberta a doble vessant. Per materials situaríem aquesta construcció a finals del s. XIX o principis de XX. Finalment, el tercer cobert situat a migdia de la casa, sense elements d'interès, permet delimitar un espai que respondria a l'era del mas. | 08299-174 | C/ Salga Aguda, 7 N2-5 | Si prenem com a referència la inscripció de la casa, tot sembla indicar que estem parlant d'un mas de mitjans del s. XVIII, tot i que per característiques podria ser possiblement anterior. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita cal Pere Massana com a propietat de Josep Massana. La llinda també fa referència a la professió (paraire) la qual podríem vincular a les accions de reforma de la casa, al moment d'auge a mitjans del segle XIX per part del sector. Per altra banda, en documentació de mitjans del s. XIX relatiu a les finques rústiques presents al poble de Vilada, se cita la casa de Pere Massana relacionada amb la venda d'una feixa de terreny l'any 1853: venda d'un tros de terra de Josep Picas al terme de Vilada que comprèn des del camí que passa de cal Pere Massana fins al rec de cal Massana i confronta a orient amb terres de la rectoria, a migdia amb les de cal Massana i també amb les de cal Pere Massana. A ponent amb les de Pere Canal i Josep Comellas. A cal Pere Massana hi havia hagut el primigeni forn de cal Massana, fins que al tombant del segle XX es va construir la nova casa (on hi ha l'actual forn) i la família Cunill s'hi va traslladar, enduent-se el sobrenom de Massana. | 42.1371300,1.9346400 | 411959 | 4665551 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72550-foto-08299-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72550-foto-08299-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72550-foto-08299-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Disposa d'un pou a l'interior de la casa. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72554 | Font de cal Valldaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-valldaura | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. | En funcionament. | Font localitzada al peu del carrer Margançol, encofrada al mur de contenció de les feixes d'horts de casa Valldaura. Dita font es troba encofrada al mur i ens consta que disposa d'un petit dipòsit interior. L'estructura estètica de la font és molt senzilla. Feta amb un mur de maçoneria i pedra, incorpora una petita cornisa graonada de maons per la part superior. L'aixeta de la font, que és a uns 30 cm del terra, disposa d'una petita pica feta amb maons organitzats en semicercle, plans a la base i drets migenterrats al perímetre. Incorpora, gravat al morter flanquejant la cornisa de maons, la data de 1937 (molt poc visible). La font està orientada al sud. | 08299-178 | Carrer Margançol | Històricament el municipi de Vilada havia estat un punt d'estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d'elles considerades medicinals. Aquesta font no correspon al grup de fonts sulfuroses i de més tradició del poble. No obstant això, constituiria un altre punt d'aigua dels diversos que envolten la concentració més antiga de cases del nucli al voltant de la parròquia de Sant Joan. La data de 1937, en plena Guerra Civil, mostra alguns esforços del Comitè Municipal i del Govern de la República per oferir normalitat als veïns dins el context de Guerra. Seguint la directriu de mantenir el funcionament i 'normalitat' dels municipis, alguns dels esforços es van dirigir en la millora de serveis públics com l'aigua. És en aquest context que l'Ajuntament de l'època hauria intervingut a la font, ignorant ara com ara, en quin grau d'intervenció es va produir (construcció, reforma, sanejament, etc.). | 42.1381600,1.9334100 | 411858 | 4665667 | 1937 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72554-foto-08299-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72554-foto-08299-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És interessant el conjunt del carrer en aquest tram i la distribució de murs de pedra seca de contenció i el seu recorregut i cruïlla entre els c/ Margansol i Sant Josep, fins a la font. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72557 | Fons documental Bertrana de la Biblioteca Universitat de Girona. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-bertrana-de-la-biblioteca-universitat-de-girona | VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 MONTAÑÀ D., i RAFART J., Paradisos rurals: el Berguedà en la vida i obra de Prudenci Bertrana i Aurora Bertrana. Valls: Cossetània ; Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2017 VVAA. Prudenci Bertrana i el Berguedà. Revista l'Erol. Núm. 134 Hivern 2017. | XX | La Universitat de Girona (UdG) custodia, des del 1997, la biblioteca i el fons personals de Prudenci i Aurora Bertrana. El Fons Bertrana conté llibres i manuscrits literaris originals tant del pare com de la filla. De tot el material inclòs dins el fons, hi podem localitzar un dibuix d'en Prudenci de la masia la Serra de Vilada, cartes tant d'Aurora com de Prudenci i algunes de les llibretes de les memòries d'Aurora que consten amb notes relatives a Vilada. | 08299-181 | Plaça Sant Domènec, 3 Edifici Les Àligues 17004 Girona | Daniel Montañà i Josep Rafart, recullen bé a la seva obra Paradisos Rurals el pas de Prudenci i Aurora Bertrana. El recorregut vital de Prudenci Bertrana i Aurora Bertrana per la comarca del Berguedà es compren entre la Pobla de Lillet, Berga, la Nou de Berguedà i Vilada. Enamorat dels boscos, les muntanyes i la natura, Prudenci Bertrana es va deixar seduir per les excel·lències dels paisatges berguedans que li cantava un amic poeta i va decidir passar-hi els estius amb la família. Fugint de les aglomeracions i el soroll, es va anar acostant cada cop més a la tranquil·litat que buscava i va plasmar les seves sensacions amb la ploma i els pinzells. Aurora Bertrana, la dona inquieta i viatgera que es va donar a conèixer amb els relats sobre els paradisos oceànics, va arribar al Berguedà seguint les petjades primer del seu marit i després dels seus pares. Quan va tornar de l'exili, cansada i amb les forces minvades, va recuperar les amistats berguedanes d'abans de la guerra i va establir vincles amb altres persones, que es van convertir en la seva segona família. En la recerca incansable de la tranquil·litat, al Berguedà va trobar un paradís per descansar i escriure. Les seves despulles reposen al cementiri de Berga. | 42.1372300,1.9311000 | 411666 | 4665566 | 08299 | Vilada | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72557-foto-08299-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72557-foto-08299-181-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas Sala. INSITU S.L. | Prudenci i Aurora Bertrana | Tot el fons Bertrana dipositat a la UDG ha estat digitalitzat i és consultable a la xarxa. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72560 | Font de Cal Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-sabater | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. | XX | Ha estat parcialment refeta a mitjans dels 2000. | Font localitzada a l'inici del c/ de Mossèn Joan Aymerich, ubicada al costat de la casa de cal Sabater i per sota de la casa de cal Viñas. La font consta d'una pica feta de pedra, de base quadrangular, i el desguàs enlluït amb morter lliscat. L'element principal de la font és la gran llosa repicada i rematada amb punt rodó al centre de la qual hi ha l'aixeta. Actualment està connectada a la xarxa d'aigua municipal, no obstant això, originalment prenia l'aigua d'un pou ubicat al costat de la font. | 08299-184 | C/ de Mossèn Joan Aymerich | Històricament el municipi de Vilada havia estat un punt d'estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d'elles considerades medicinals. La font cal Sabater no correspon al grup de fonts sulfuroses i de més tradició del poble. No obstant això, constituiria un altre punt d'aigua dels diversos que envolten la concentració més antiga de cases del nucli al voltant de la parròquia de Sant Joan. Tal com descriuen Soca i Rumbo, algunes fonts es troben prop o enmig del nucli de població o d'altres indrets habitats, i algunes d'elles varen rebre una atenció especial durant el primer terç del segle XX, especialment durant la Segona República, quan degut a les noves exigències sanitàries es van arranjar convenientment. | 42.1369100,1.9319100 | 411733 | 4665529 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72560-foto-08299-184-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72563 | Cafè Pirinenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafe-pirinenc | SOCA, I. El cinema a Borredà i a Vilada, L'Erol, núm. 51, estiu-tardor, pàgs. 39-41. 1996 COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. (2003): Vilada i la seva rodalia : guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. BCN BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | La pintada uniforme de la façana ha amagat l'ús estètic del maó en alguns punts de la casa com les porxades. | L'antic cafè Pirinenc es troba ubicat al centre del nucli de Vilada, just sota la plaça de l'Ajuntament i al peu de la Carretera C-26 al seu pas per Vilada on rep el nom de c/ Teodor Miralles. Es tracta d'un edifici sobri del primer terç del segle XX el qual estava planificat a l'estil dels casinos i ateneus populars de l'època. Edifici de planta rectangular, disposa de planta baixa i pis. La coberta és a doble vessant amb el carener orientat d'est a oest. La façana principal és la façana de migdia. A la planta baixa s'organitzen dues parelles de grans finestrals rematats amb punt rodó amb un espai llis central que originalment era utilitzat per col·locar publicitat. La distribució del pis és similar i disposa de dos parells de grans finestrals de marc rectangular i un espai central buit. Les quatre obertures són portes que donen accés a un gran balcó continu amb barana de forja de barrots de secció quadrada. Tots els marcs originals de portes i finestres estan acabats amb maó per oferir un acabat més estètic. L'edifici és de pedra tot i que estava arrebossat. La posició de l'edifici i l'adaptació al terreny n'augmenta la singularitat perquè no hi ha un accés interior entre pisos. A la façana est, una graonada de pedra dóna accés a una porta amb arc de mig punt (ara tapiada). A sobre la porta un gran finestral rectangular il·lumina el pis. La façana de ponent és possiblement la més singular. A llevant també hi trobem una segona porta amb arc de mig punt. El desnivell entre carrer i plaça se salva amb unes escales de pedra adossades a la façana (llevant) exterior a través de les quals s'accedeix a la plaça de la vila. Al capdamunt de les escales hi trobem una segona porta de marc rectangular que dóna accés al 1r pis a peu pla des de la plaça. I l'element més singular és un pas elevat que sobrevola per damunt les escales i obre un segon accés a l'interior del pis des de la plaça. La façana nord no disposa d'elements d'interès. L'interior de l'edifici es caracteritza per ser dues grans sales obertes sense gairebé cap compartimentació. | 08299-187 | C/ Teodor Miralles 33 | Tal com descriuen Soca i Rumbo en la memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada de l'any 2002, sembla que la seva construcció es finançà a partir d'una subscripció popular d'accions, encara que, uns anys més tard, quedà només en mans dels accionistes majoritaris. Té una planta més o menys rectangular. La seva estructura ja deixa veure que no ha estat mai un edifici destinat a l'habitatge, sinó a diversos usos socials. El local ha acollit diverses entitats des de començament de segle i s'hi han portat a terme diverses activitats, especialment al primer pis, que va ser durant molts anys utilitzat com a cinema, amb el nom de Cine Pirenaico (més endavant anomenat Cine Picancel). Les entitats que hi van tenir la seu van ser el Centro Moral Recreativo Viladense i, posteriorment, l'Ateneu Nacionalista de Vilada. La planta baixa, sembla que s'ha utilitzat sempre com a cafè. Fins fa ben pocs anys el local del cafè, mantenia un estil tradicional i pintoresc, però en morir Joan Ferrer, l'últim cafeter, l'establiment es tancà. Al tombant de segle XXI, el primer pis va ser habilitat per l'Ajuntament de Vilada com a casal de gent gran i centre cívic, i la planta baixa hi ha instal·lat el dispensari mèdic. Segons expliquen Costa i Tort, a Vilada hi havia dos bàndols: els Cacics i els Esquerdats. 'Ja ho hem vist en parlar de construccions anteriors: Vilada no era el típic poble muntanyenc només de pagesos i pastors, sinó que hi havia un important proletariat que treballava el tèxtil al bosc. A més caldria afegir-hi els homes que per misèria, per no haver d'anar a fer el soldat o per assegurar-se la subsistència, feien de miners a la Nou i a Fígols. Per tant, la conflictivitat social i l'enfrontament entre els proletaris i el grup dominant estaven assegurats. No és estrany, doncs, que malgrat que Vilada mai no hagi arribat als mil habitants, tingués dos metges i dos cafès, i fes dues festes majors. El cafè de Baix, avui tancat, era el dels Cacics. Estava al costat de Cal Vinyes'. En el treball de Botella MR ens descriu que el Dr. Soler i Daniel també era un home posat en política, va ser Secretari General de la Lliga Regionalista. 'En els anys en què en Soler va venir a Vilada la situació política començava a despertar consciències entre el jovent del poble que ja sabien de lletra i els diaris arribaven amb certa regularitat; els joves tenien criteri i opinaven sobre la situació del país. Això va fer que es creessin dos bàndols: els Cacics i els Esquerdats, els cacics eren els partidaris de la família Ferrer (Beps) i els esquerdats eren els partidaris del metge Soler. Estaven tant partits que inclús van arribar a fer dues festes majors alhora, els cacics ballaven a la sala que hi havia darrere el cafè de baix o cafè Picancel on després i durant molts anys va ser cine del poble, i els esquerdats feien el seu sarau darrere cal Gep, en una placeta que hi havia on ara hi ha la capella de Fàtima. En Soler va promoure la construcció del Casal Pirinenc, va ser una obra d'iniciativa popular. Les famílies compraven títols de propietat segons les seves possibilitats econòmiques; primer es va construir la part de baix que fou on s'ubicà el cafè Pirinenc i amb el temps es féu la segona fase, al pis de dalt, amb una sala polivalent. El 1921 es va fundar l'Ateneu Democràtic Nacionalista de Vilada, presidit pel Soler i Daniel, volia ser una entitat d'àmbit cultural'. | 42.1369500,1.9313300 | 411685 | 4665534 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72563-foto-08299-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72563-foto-08299-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72569 | Placa homenatge Bertobillo, Puertas i Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-homenatge-bertobillo-puertas-i-vilella | VVAA. Seguint els passos de la Guerrilla. Ed. Unió de Grups Excursionistes Llibertaris i Centre d'Estudis Josep Ester Borrà. 2017. VVAA. Lluites secretes: testimonis de la clandestinitat antifranquista / Grup d'Etnografia dels Espais Públics de l'Institut Català d'Antropologia ; Barcelona. Universitat de Barcelona, Publicacions i Edicions, DL 2012 | XX | La vegetació està ocupant tot l'espai. | Placa d'homenatge en el punt on foren trobats els cadàvers de Joan Vilella, José Puertas i José Bertobillo. A la plaça s'hi pot llegir: en record dels companys: 'José Bertobillo i José Puertas, miners de Fígols. I Joan Vilella, pagès de Sta. Eugínia. Capturats i torturats durant tres dies per la Guàrdia Civil i finalment assassinats. A l'empara de la Llei de Fugues. El 14 de novembre de 1949. Ni oblidem, ni perdonem. Marxa-homenatge als maquis. Moviment llibertari. Vilada 23-VIII-2004.' | 08299-193 | Sector oest. Antiga carretera de Vilada-Berga. Barranc entre Bertrana i Puigmorer | El 10 de novembre de 1949 van detenir prop d'una vintena de persones a Berga acusades de col·laborar amb la guerrilla anarquista. El dia 14 van assassinar-ne a tres. Es tractava de: Joan Vilella, el Moreno, pagès de Santa Eugínia, Josep Puertas, treballador de Fígols, Josep Bertobillo miner de Fígols. Aquests tres berguedans van ser torturats durant tres llargs dies i finalment foren assassinats a mans de la Guàrdia Civil, qui els va aplicar la tristament cèlebre «llei de fugues». El motiu de l'assassinat era haver col·laborat amb la guerrilla anarquista, amb els grups del Massana, l'única resistència al franquisme en aquella època a la comarca. A Bertobillo i Puertas els van aplicar la llei de fugues i els van executar amb un tret al cap de matinada. Al costat d'ells dos possiblement ja hi havia el cos mort de Vilella, víctima de les tortures policials. Contemporàniament s'ha fet alguns actes singulars per recuperar la memòria dels tres assassinats. Des de l'any 1997 s'ha celebrat la Marxa-Homenatge als Maquis (Berga-Pedret- Les Canals de Sant Miquel- Santa Eugínia- Pedret- Berga) i en el context d'aquest itinerari entorn a alguns dels punts d'interès vinculats a l'activitat dels maquis de finals dels anys 1940, l'any 2002 es va col·locar dita placa. Posteriorment, l'any 2014, en commemoració del 65 aniversari de l'assassinat, Centre d'Estudis Josep Ester i Borràs, organitzà un acte d'homenatge a la Plaça de les Fonts, espai on havia estat ubicada l'antiga caserna de la Guàrdia Civil de Berga i on van ser torturats Puertas, Vilella i Bertobillo. | 42.1307600,1.9093100 | 409856 | 4664870 | 2002 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72569-foto-08299-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72569-foto-08299-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72579 | Placa commemorativa de l'any Bertrana a cal Barbetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-de-lany-bertrana-a-cal-barbetes | VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 MONTAÑÀ D. i RAFART J. Paradisos rurals: el Berguedà en la vida i obra de Prudenci Bertrana i Aurora Bertrana. Valls: Cossetània ; Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2017 VVAA. Prudenci Bertrana i el Berguedà. Revista l'Erol. Núm. 134 Hivern 2017. | XXI | Placa commemorativa de ferro dedicada al record del pas de Prudenci i Aurora Bertrana pel poble. A la placa s'hi pot llegir: ' PRUDENCI BERTRANA I COMPTE / Tordera 1867 / Barcelona 1941 / Aquest poble, ...., ha crescut al peu d'una carretera. Forma un sol carrer de cases noves entre les quals trobareu dos hotels de bona aparença... AURORA BERTRANA I SALAZAR / Girona 1892 / Berga 1974 / En un pis d'aquest edifici, anomenat antigament La Sucursal, l'esclat de la guerra civil va atrapar-hi en Prudenci Bertrana. L'Aurora hi va arribar al cop de pocs dies (agost 1936).' | 08299-203 | C/ Teodor Miralles núm. 15 / Cal Barbetes | Placa col·locada per Òmnium Cultural amb la col·laboració del Consell Comarcal i l'Ajuntament de Vilada en commemoració de l'any Bertrana. La família Bertrana havia residit a la finca. | 42.1370500,1.9298300 | 411561 | 4665547 | 2019 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72580 | Placa commemorativa de l'any Bertrana a les Eres de Gardilans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-de-lany-bertrana-a-les-eres-de-gardilans | VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 MONTAÑÀ D. i RAFART J. Paradisos rurals: el Berguedà en la vida i obra de Prudenci Bertrana i Aurora Bertrana. Valls: Cossetània ; Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2017 VVAA. Prudenci Bertrana i el Berguedà. Revista l'Erol. Núm. 134 Hivern 2017. | XXI | Placa commemorativa de ferro dedicada al record del pas de Prudenci i Aurora Bertrana pel poble. A la placa s'hi pot llegir: ' PRUDENCI BERTRANA I COMPTE / Tordera 1867 /Barcelona 1941 / ... la naturalesa ha fet prodigis, roquissars infernals, engorjats i precipicis .... amb obacs de pinss, tous de falgueres i maduixeres.' AURORA BERTRANA I SALAZAR / Girona 1892 / Berga 1974 / En aquesta casa hi va trobar la comprensió i l'afecte d'una autèntica família, els Anglerill-Espelt. 'Les Eres de Guardiolans és el lloc on penso i escric les meves obres, el refugi d'una vida laboriós a i difícil, la pau, el repòs i l'amor'. | 08299-204 | Casa de les Eres de Gardilans | Placa col·locada per Òmnium Cultural amb la col·laboració del Consell Comarcal i l'Ajuntament de Vilada en commemoració de l'any Bertrana. La família Bertrana havia residit a la finca. | 42.1323000,1.9551600 | 413648 | 4664994 | 2019 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Identificat recentment des de l'Arxiu Comarcal del Berguedà, el dibuix de la masia que es veu a la placa és de Prudenci Bertrana i és una versió de la masia de les Eres de Gardilans. Aquest dibuix fou utilitzat com a revers dels bitllets de 50 cms. emesos per l'Ajuntament de Vilada durant la Guerra Civil l'any 1937. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72582 | Goig de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-joan | XIX | Els goigs dedicats a Sant Joan de Vilada actualment no són cantats. Segons el document conservat sota el títol 'Goigs en alabanza del Gloriós San Joan Baptista, Patró de la parròquia de Vilada bisbat de Solsona', la lletra de la tornada diu: 'Puix lo Poble de vilada/vos honra, y en Vos confia,/ siau de tots llum, y guia / en esta mortal jornada.' | 08299-206 | Fons documental Sol-Torres / Universitat de Lleida. | 42.1372000,1.9311000 | 411666 | 4665562 | 1800 | 08299 | Vilada | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72583 | Missa de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/missa-de-santa-magdalena | XII-XXI | La missa de Santa Magdalena se celebra cada any el dia 22 de juliol a l'església de Santa Magdalena de Gardilans. Actualment aquesta celebració ha viscut una revifada participativa amb veïns de Vilada que s'acosten a la petita església, prenent un aire d'aplec que necessitarà alguns anys més per consolidar-se com a tal. Els darrers anys, els congregats s'han reunit i celebrat a la missa a l'exterior, pel mal estat de l'edifici i la instal·lació d'unes bastides estructurals a l'interior. Aquest fet, circumstancial, quedarà resolt a partir de la imminent restauració de l'edifici. Amb motiu de la diada acostuma a anar a la celebració gent del municipi, antics veïns que actualment resideixen en altres poblacions i gent de Vilada, principalment. | 08299-207 | Església de Santa Magdalena de Gardilans | Antigament, l'església de Santa Magdalena havia estat església parroquial del nucli de Gardilans. Amb els anys, va passar a ser sufragània de Sant Joan de Vilada, però mantenint les atribucions d'església de referència per tots els veïns del barri de Gardilans. Això es manté fins a mitjans del segle XX, quan encara es feia missa cada diumenge de mes. A partir del despoblament rural de la segona meitat del s. XX, aquestes misses es van anar reduint a quedar-ne dues. Només per Sant Isidre (patró dels pagesos juntament amb Sant Galderic) i Santa Magdalena. Actualment es manté la missa de Santa Magdalena. El manteniment del culte es deu sobretot a la implicació de dues de les cases grans del barri, les Eres de Gardilans i el Pradell, els quals s'anaren repartint successivament l'organització de la missa i el dinar del capellà. Durant la celebració no es fa cap benedicció del pa, del terme ni similars. Antigament s'havia ofert als assistents a la sortida alguna flor silvestre a la qual es responia amb la voluntat, però sense un caràcter més destacat del que hom podia trobar en altres misses d'arreu. La implicació de l'Associació de la Gent Gran de Vilada, ha motivat la revifada actual amb la voluntat de consolidar el 22 com a aplec de Santa Magdalena. | 42.1380600,1.9560500 | 413729 | 4665632 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 94|98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml