Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72411 | Ajuntament de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-vilada | AJUNTAMENT (1997-1998: passim). | XVIII-XX | L'edifici de l'Ajuntament de Vilada es troba a l'extrem d'un grup de cases alineades en forma de carrer, a les quals és adossat per la part de ponent. La resta de façanes queden al descobert. És un edifici de planta quadrada, amb la teulada a dues aigües i la biga carenera encarada d'est a oest. L'edifici consta d'uns baixos, de dues plantes superiors i d'unes golfes. Els baixos són ocupats pel dispensari municipal d'assistència sanitària. La primera planta és on es troben les dependències administratives de l'ajuntament, alguns despatxos i sales de reunió. A la segona planta hom hi ha instal·lat la sala de plens, sovint utilitzada com a sala d'exposicions. Les golfes alberguen la part de l'arxiu municipal que habitualment no s'acostuma a utilitzar en la gestió de l'ens. L'actual edifici és fruit d'unes modificacions recents, que van canviar totalment la fesomia que tenia des de feia gairebé una cinquantena d'anys. Això no obstant, les obertures van ser totes conservades, a excepció d'un petit balcó a la façana sud. També es varen conservar les baranes de ferro forjat de tall vuit-centista. Ara per ara, la façana que presenta un major interès és la de migjorn. En ella pot observar-s'hi l'escut heràldic municipal d'unes grans dimensions esculpit en pedra. També són interessants les columnes de pedra que, amb uns moderns capitells, sostenen les llindes de la porta principal. Alhora, cal remarcar els esgrafiats que hi ha a la part superior de la façana de ponent. En ells hi són representades les esglésies de Sant Joan de Vilada i de Santa Magdalena de Gardilans. Tanmateix, tot i la seva originalitat són difícils de veure a simple cop d'ull. La façana de nord no té elements als quals calgui fer referència. | 08299-35 | Nucli urbà, plaça de la Vila, 1 | L'estructura originària de l'ajuntament de Vilada possiblement correspon a un grup de cases construïdes a finals del segle XVIII, com mostren les llindes dels edificis propers. Un document de 1790 deixa clar que 'no hi ha casa de ajuntament en est poble, perquè las justícias juntan en sas propias casas'. Inicialment l'edifici devia acomplir les funcions de habitatge i no es devia començar a utilitzar com a casa consistorial fins a la segona meitat del segle XIX. Des de llavors i fins a l'actualitat l'edifici ha servit simultàniament de dependències administratives, magatzem municipal, escola pública, dispensari municipal, habitatge, central telefònica... Actualment, com ja hem dit, les ha reduït a les de gestió municipal i com a dispensari mèdic. A mitjans dels anys 1950 s'hi va fer una important remodelació, l'element més característic de la qual era el rellotge de sol que sobresortia a la façana de migdia. Recentment, ha estat objecte d'unes noves reformes que han eliminat el rellotge i l'hi ha tornat un aspecte més adient a la zona on es troba ubicat. S'hi ha col·locat també l'escut municipal esculpit en pedra i altres elements decoratius. L'interior també ha estat totalment remodelat i adaptat a les necessitats dels nous temps. Les darreres obres es van efectuar en diverses fases des de 1991 a 1998 i van tenir un cost de 25 milions de pessetes. Van ser projectades per l'arquitecte berguedà Josep Maria Claret i les portaren a terme les empreses Bovil i, sobretot, Josep Roca. Josep Roca ha estat també l'autor de l'escut de la façana de migdia i dels esgrafiats de la de ponent. L'obra acabada la va inaugurar el 1998 el president de la Diputació de Barcelona Manuel Royes i altres personalitats del món polític i institucional. En el treball de Botella MR ens descriu que Vilada no tenia casa consistorial, perquè l'ajuntament era itinerant segons el consistori. En un dels llocs on va estar, fou la casa de cal Quimet del cafè, actual casa d'en Joan del cafè; allà també hi estava ubicada l'escola dels nens, a finals de la darrera dècada del segle XIX, principis del XX. Després, amb l'arrencada del poble, es va comprar la casa de cal Rives, i al seu lloc s'hi va construir l'actual Casa de la Vila i l'escola de nens i nenes als baixos i 1er. pis de l'edifici; aproximadament als anys 1920. Val a dir que la pujada que va fins a la plaça de la Vila, llavors se'n deia la pujada de cal Rives. | 42.1372100,1.9310900 | 411665 | 4665564 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72411-foto-08299-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72411-foto-08299-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72411-foto-08299-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | L'escut de pedra de la façana fet per l'escultor i paleta del poble Josep Roca, forma part de la sèrie d'obres escultòriques que ha creat i estan repartides pel poble. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72504 | Alzina de la Masó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-maso | Bo. Malgrat tot, en algun moment es va pintar una gran creu vermella al tronc que s'hauria pogut estalviar. | Alzina (Quercus ilex L.), que es troba al costat de la casa de la Masó. Ubicada a la cruïlla entre les pistes de la Masó al castell de Roset i a la casa de Roset. Es troba en una zona de bosc mixt en una raconada més humida del normal a causa de la proximitat al torrent de la font de l'Arç, en un punt enclotat. Es troba envoltada de pi roig i roures (al costat més solei). L'arbre està gairebé adossat a un gran roc que ocupa tot el sector nord-est, i que l'inclina créixer direcció sud-oest. La capçada és atapeïda i allà on s'estén per sobre la roca pren la seva forma arrodonida habitual. L'alzina es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig. Les glans maduren al començament de la tardor. Les mides aproximades del tronc són: 3'70 m de perímetre a la soca. 2'85 m. de volt de canó. Estimem que una altura d'entre 12 i 15 m. | 08299-128 | Sector oest. Casa de la Masó | 42.1480300,1.9179400 | 410594 | 4666779 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre durant els més de cent anys que fa que viu en aquest lloc. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada pot tenir efectes a l'arbre. Seria interessant fer un seguiment del bon estat de l'espècimen. El punt on es troba l'alzina s'ha disposat d'algunes vies d'escalada a la paret de la roca. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72499 | Alzina dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-enamorats | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | Alzina (Quercus ilex L.), que es troba en un dels punts més elevats de la carena que travessa pel mig del Bosc del metge Soler. Es troba en una zona de bosc mixt humit en el qual la carena orientada d'est a oest, separa clarament el bac de tramuntana amb un bosc més clarejat al solei. Es troba envoltada sobretot de pi roig, els quals han crescut amb rapidesa i tapen una mica la presència de la seva copa. La capçada és una mica esclarissada pel que és habitual en aquesta espècie. L'arbre està molt estilitzat, possiblement per la competència amb els pins de l'entorn. La seva escorça és fosca i clivellada. L'alzina es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig. Les glans maduren al començament de la tardor. Mesura 15 m d'alçada aproximada. 1,65 m de perímetre de volt de canó i 12m. de capçada. | 08299-123 | Parc dels Pins del Metge | A mitjans de segle XX es tractava d'una alzina força ufanosa que destacava per trobar-se enmig d'una zona de feixes conreades que li donaven un caràcter solemne encara que les dimensions eren menors, pel fet de tractar-se isolada. L'arbre va agafar popularitat entre els veïns i veïnes del poble per la seva posició privilegiada paisatgísticament sobre la vall de la Baells. Era un lloc de passeig per moltes parelles del poble i per aquest motiu rep el nom de l'Alzina dels enamorats. Val a dir, que malgrat trobar-se enmig del bosquet que feu arranjar el Metge Soler per adaptar-lo a zona de passeig pels malalts residents al seu sanatori, aquesta alzina no fou plantada. | 42.1330600,1.9228600 | 410979 | 4665111 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72499-foto-08299-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72499-foto-08299-123-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada pot tenir efectes a l'arbre. Seria interessant fer un seguiment del bon estat de l'espècimen. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72495 | Antiga fàbrica germans Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-germans-ferrer | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2017. No publicat. | XX | Malgrat que la fàbrica es troba en bon estat estructuralment, el desús, la manca de manteniment d'algunes parts de les instal·lacions i accions de vandalisme n'han començat a afectar i malmetre l'estructura. | Actualment al voltant del que es coneix popularment com la fàbrica de baix, l'antiga fàbrica dels Germans Ferrer, hi ha un conjunt arquitectònic format per la resclosa i el molí del camp del bosc, l'antiga casa del Camp del Bosc, i l'antiga fàbrica dels germans Ferrer i les ampliacions contemporànies. La nau antiga de la fàbrica té l'estructura característica de les instal·lacions fabrils més rudimentàries. És destacable les parets de pedra robustes amb grans finestrals vidrats per proporcionar molta llum a l'interior. La planta de la nau és rectangular i llarga, amb una teulada a doble vessant (est-oest). L'interès de l'indret, a part dels elements que el configuren, pren rellevància com a testimoni de les fàbriques tèxtils que s'establiren damunt d'antics molins, aprofitant-ne les instal·lacions, total o parcialment. Una de les parts més interessant de la fàbrica original que s'ha preservat amb el pas dels anys és a la zona de tallers, on encara es poden veure algunes de les instal·lacions originals. L'antic molí presenta una estructura molt esvelta i està pràcticament adossat a les naus de la fàbrica. Encara és visible les restes de l'antiga resclosa de fusta i les respectives canalitzacions. La roca mostra els forats on eren encastades les posts de la bassa i els canals. Sobre l'antiga resclosa del molí s'aixecà la moderna resclosa que utilitzava la fàbrica tèxtil d'Alditex, abans anomenada dels germans Ferrer. La moderna resclosa permet aconseguir un gran salt d'aigua, d'una vintena de metres, que proporcionava electricitat i força motriu a la fàbrica. La turbina actual s'instal·là a dins de l'obrador del casal moliner. | 08299-119 | Sector Ribera. Complex de l'antiga fàbrica dels Germans Ferrer | L'antic Molí del Camp del Bosc devia moldre fins a finals del segle XIX, quan s'instal·la, a tocar, la fàbrica dels germans Ferrer. Aleshores s'hi accionà també una turbina que produïa electricitat, no solament per la fàbrica sinó també pel poble. Inicialment la força de l'aigua hi feia funcionar telers i unes quatre o cinc màquines Jaquard. Aquesta indústria assolí un impuls decisiu entre els anys 1970 i 1980. Després la fàbrica continuà ampliant-se cap al sector de ponent, amb la construcció de grans naus. A inicis de la dècada de 1990, a causa de la crisi del tèxtil, va haver de tancar portes, però va reprendre la seva activitat tot i que d'una manera intermitent i amb pocs treballadors. El tancament definitiu es produí a mitjans dels anys 10 del segle XXI. En el treball de Botella MR ens descriu que els inicis fabrils de la família Ferrer els trobem amb Josep Ferrer (àlies Bep), que ja tenia una fàbrica manufacturera força arrencada (al costat de la Farinera). Va canviar els telers de mà per telers mecànics, considerant que tenia al darrera una gran descendència de fills barons que li assegurarien la continuïtat de l'empresa; (...) I així van anar les coses, es veu que quan hi havia molta aigua inclús podien donar/vendre llum al poble (gràcies al salt d'aigua), no endebades els Ferrer encara conservaven la fàbrica de dalt, la nau de l'antiga farinera. Per fer moure aquesta fàbrica, que no disposava de la força de l'aigua, van optar per comprar un motor de vaixell. Més tard els hereus de Josep Ferrer es van partir el negoci i les fàbriques es van convertit en la de dalt i la de baix, sent dues empreses independents. | 42.1289300,1.9298300 | 411550 | 4664645 | 08299 | Vilada | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72495-foto-08299-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72495-foto-08299-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72469 | Avet del Parc dels Gronxadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-del-parc-dels-gronxadors | Avet situat al Parc dels Gronxadors, situat a l'extrem nord del Parc i que domina l'entrada oest del poble. L'avet és de grans dimensions, amb uns 20 m. aproximats d'alçada. Està isolat al mig del parc en una zona enjardinada. És l'arbre monumental més singular de l'interior del poble. Entorn del parc hi podem trobar alguns exemplars de pins, roures, alzines joves, així com una pinassa i alguns xiprers de grans dimensions. | 08299-93 | Parc dels Gronxadors | Va ser plantat a finals dels anys 1970. | 42.1368400,1.9299900 | 411574 | 4665524 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72469-foto-08299-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72469-foto-08299-93-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Per nadal s'il·lumina l'avet generant un gran efecte. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72539 | Balma vaquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-vaquera | Es tracta d'una cavitat alta i poc profunda, envoltada de bosc i ubicada en una raconada de difícil accés entre cingles, a la qual només es pot accedir des del mig del torrent de la font de l'arç. La boca és completament inclinada. Una línia de pedres clavades ha permès establir un replà en el terreny a la part frontal. La visera és de grans dimensions. La balma està orientada a l'est, i es pot observar des del camí de l'aigua. Als dos extrems de la boca es poden observar els punts on s'hauria establert fogueres, perquè les parets s'observen fumades. A l'interior, al fons, en una raconada s'observa un muret de pedra que tanca una estretor de la cavitat, utilitzada també com a refugi de persones. | 08299-163 | Sector del castell de Roset. | Aquesta gran balma, segons la memòria oral de la propietat havia estat utilitzada per guardar bestiar. Durant la guerra també va servir de refugi de persones, algunes emboscades, familiars propis, i altres com a punt de refugi durant el viatge pas amb l'objectiu de travessar la frontera. També comenten que un dels sistemes per fer arribar el menjar als emboscats hauria sigut despenjant el menjar des de dalt el cingle. | 42.1493400,1.9151500 | 410365 | 4666927 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72539-foto-08299-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72539-foto-08299-163-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El nom que se'ns ha facilitat és 'balma vaquera'. No obstant això, sembla que hauria allotjat més cabres que vaques. S'ignora si havia estat poblada d'antic. Seria interessant realitzar algun sondeig arqueològic. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72484 | Barraca de les carboneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-carboneres | XX | Queden alguns elements indicatius de l'existència de la barraca, però tota la coberta vegetal està desapareguda. | Es tracta de les restes d'una barraca situada en un bosc d'alzina conegut com les carboneres. L'estructura és molt senzilla. Orientada al sud, reclosa l'estructura de la barraca a la paret del cingle situat sota el castell de Roset. La paret està mínimament balmada i ofereix una mica de recer. A peu de mur es conserva un sòcol de pedra feta amb aparell irregular de dues filades de planta rectangular. Possiblement l'alçat i coberta hauria estat vegetal. A la paret del cingle s'observa un retall rectangular per encastar una bigueta que hauria consolidat la coberta de l'estructura. A l'angle superior tota la paret està ennegrida pel fum. El punt és de difícil accés entre la vegetació, que actualment cobreix tota la zona. | 08299-108 | Sector del castell de Roset | Per testimonis orals de veïns, sembla que l'activitat principal que s'havia dut a terme a la zona havia estat l'explotació forestal, i concretament, fer carbó vegetal. No obstant això, també consta que a la zona hi havia hagut emboscats durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39. | 42.1491300,1.9157100 | 410411 | 4666903 | 08299 | Vilada | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72484-foto-08299-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72484-foto-08299-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És difícil de dir si es tracta d'una barraca de pastors, bosquerols o d'emboscats. Segons les característiques orogràfiques del terreny, les petites dimensions i els testimonis orals que n'acrediten la presència a la zona, tot fa pensar que seria possible. Les barraques d'aquest estil utilitzades per carboners podien ser de majors dimensions i amb un espai exterior més planer (plaça carbonera), però tenint en compte la toponímia i l'entorn d'alzina sembla que l'explicació més plausible podria ser aquesta. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72510 | Barraca del Cap de la Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cap-de-la-solana | XVIII-XIX | Enrunada. | Barraca de pagès situada a la carena aprofitant el marge d'una feixa i el sortint de la roca natural i envoltada de feixes de pastura cim del cap de la Solana. El cap de la solana fa una carena força ampla amb feixes esgraonades fins al peu del barranc del Margançol entorn de les cases del barri de Guardiolans. La barraca es troba just al cim de la carena, a un centenar de metres de la casa de l'Envista. És de planta quadrada (al voltant dels 2 m de costat) i està feta amb pedres de dimensions mitjanes irregulars sense rejuntar. Part dels murs com la coberta estan ensorrats, tot i que no s'ha observat enderroc de teula àrab. Les parets laterals s'adossen directament contra la roca que fa de paret septentrional. La porta d'accés estava al costat dret de la façana. | 08299-134 | Sector nord est. Cap de la Solana | Un repàs general del poble així com una visita a les diferents contrades del terme ens demostra com bona part de la superfície del terme havia estat regularitzat i antropitzat per millorar-ne el rendiment de pastures i vinyes sobretot. Moltes d'aquestes terres, com s'observen en el llibre d'amillaraments que encara es conserva a Vilada de l'any 1876, disposaven de petites barraques. Algunes de més o menys elaborades. Sigui aquesta una mostra de l'arquitectura popular i la pedra seca del terme vinculada a aquesta tipologia constructiva. No obstant això, hi ha altres sectors on l'arquitectura popular llueix més. Especialment, al voltant de Santa Magdalena de Gardilans i casa Sant Pere, on alguns murs sobresurten per sobre de la mitjana per qualitat i dimensions. | 42.1468800,1.9569700 | 413817 | 4666611 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72510-foto-08299-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72510-foto-08299-134-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Prenem aquesta com un dels testimonis de barraques que hi havia hagut pel terme les quals gairebé totes han estat engolides per la vegetació i el creixement del bosc. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72451 | Bassa de la casa d'Espinagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-casa-despinagalls | XVIII | El folre està en bon estat, tot i que en algun punt una mica descalçat pel creixement vegetatiu. | <p>A poc més de 5 metres del forn de calç d'Espinagalls s'observa, molt coberta per la vegetació, una bassa de base de tendència circular, excavada al terreny, en un planell. La bassa és folrada amb carreus de pedra irregulars, aparentment de pedra seca. La secció orientada a migdia es constitueix per 3 graons més o menys regulars, al costat dels quals una gran llosa inclinada fa pensar que potser hauria tingut funcions de rentador/safareig. La profunditat seria aproximadament d'1 a 1'5 metres. No sembla que per posició rebi aigua de cap font, i especularíem que l'aigua neixi a l'interior, gairebé com si es tractés d'un pou, però sembla més plausible que s'omplís a partir de la recollida d'aigua pluvial.</p> | 08299-75 | Sector Nord. Casa d'Espinagalls. | <p>És difícil individualitzar l'evolució d'aquesta estructura, més enllà de la mateixa evolució de la casa d'Espinagalls. La finca d'Espinagalls, conjuntament amb la forest CUP 53 de Cabanelles, el Clot i ca l'Hereuet situades entre els termes de Castell de l'Areny i Vilada, disposa d'una superfície de 538,8 ha és declarada Refugi de Fauna Salvatge segons el decret MAH/3923/2009 i es publica al DOC amb data de 23/2/2010.</p> | 42.1531400,1.9203600 | 410801 | 4667343 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72451-foto-08299-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72451-foto-08299-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72451-foto-08299-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Nom donat per proximitat a la masia d'Espinagalls. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 72447 | Bassa Espinagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-espinagalls | XXI | El lloc està condicionat conformant una mena de bassa en forma de 8, en la que hi ha establert un perímetre de pedra al voltant de l'aigua, al qual s'hi ha plantat algunes espècies arbustives properes a medis inundats. Tot el recinte està tancat i hi ha un plafó informatiu sobre les funcions de la bassa: Reserva d'aigua. Usos: extinció d'incendis, millora de la ramaderia extensiva i millora d'hàbitats de la fauna. Forma part de les intervencions de millora de la forest (Forest CUP 53) d'utilitat pública Cabanelles, el Clot, ca l'Hereuet i Espinagalls. | 08299-71 | Sector nord. A ponent del camp gran d'Espinagalls. | La finca d'Espinagalls, conjuntament amb la forest CUP 53 de Cabanelles, el Clot i ca l'Hereuet situades entre els termes de Castell de l'Areny i Vilada, disposa d'una superfície de 538,8 ha és declarada Refugi de Fauna Salvatge segons el decret MAH/3923/2009 i es publica al DOC amb data de 23/2/2010. | 42.1535100,1.9197100 | 410748 | 4667385 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72447-foto-08299-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72447-foto-08299-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És prohibit banyar-se i entrar-hi, així com és obligat respectar l'entorn vegetal. És necessari 4x4 per arribar amb cotxe. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72518 | Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bertrana | Cadastre de l'Ajuntament de Vilada de l'any 1766. Arxiu Municipal de Vilada. | XVIII-XX | La casa ha estat venuda recentment i s'estan arranjant alguns espais. | Bertrana és una gran masia. La planta és rectangular, amb una coberta de teula àrab a dues aigües i amb la biga carenera encarada de nord a sud. Es compon d'uns baixos, dues plantes superiors i unes golfes. Com la major part de masies de la zona, té els baixos destinats a l'estabulació de bestiar i els pisos superiors es fan servir d'habitatge. La portalada principal es troba a l'interior d'un petit barri tancat amb un mur perimetral. Des del mateix barri es dóna accés a alguns corrals i la pallissa. Les obertures del pis són principalment fetes de balcons amb ampit i finestres rectangulars a la planta superior. A les golfes i trobem un finestró. Els elements més destacats d'aquesta façana són les dues eixides obertes amb doble arc per cada un dels pisos, i el rellotge de sol entre el 1r i 2n pis. L'interior conserva el seu caràcter tradicional per bé que s'ha adaptat a la modernitat dels nous temps. Un dels elements destacats són els corrals interiors on es pot observar un bon exemple de volta de quatre punts feta amb maó pla. La casa, disposa alguns elements que s'emmarquen dins els espais habituals de treball tradicional de la masia catalana que són destacables per la qualitat i l'harmonia del conjunt. Així doncs al voltant de la façana sud, trobem el barri caracteritzat per un terra enllosat, però sobretot, amb un empedrat de còdols de gairell. El barri, tancat, està envoltat pel sector de ponent per un conjunt d'estables i coberts. A la part de tramuntana de la casa també destaca una gran bassa que podia tenir funcions de safareig. A migdia, en una feixa inferior, també és destacable la parcel·la de l'hort. L'espai destinat com a era, el podríem ubicar al sector del nord-oest de la casa. | 08299-142 | Sector oest. C-26 PK155,400 | Masia d'origen possiblement medieval, ja la trobem documentada al s. XVIII. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de Bertrana com a propietat de Ramon Torner veí de Sant Agustí del Grau. Posteriorment, la casa la també se cita a mitjans del s. XIX en diferents ocasions a l'índex de finques rústiques del terme de Vilada dipositats a l'ACBR. Concretament l'any 1842 es fa referència a la casa de Bertrana per la venda de Josefa Viladomat a Andreu Coma de l'heretat de Bertrana. L'edifici principal, actual segona residència dels propietaris, comparteix habitatge amb els masovers, fills de la casa. | 42.1317700,1.9113300 | 410025 | 4664980 | 08299 | Vilada | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72518-foto-08299-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72518-foto-08299-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72518-foto-08299-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Disposa d'un bonic rellotge de sol de mitjans/ finals del s. XIX, repintat contemporàniament, a la façana de migdia. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72408 | Bosc del Metge Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-metge-soler | BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2017. No publicat. | XX | L'estat de conservació dels espècimens naturals és bo. A Mitjans dels anys 2000 s'havien degradat moltíssim els camins, els bancs i els marges empedrats. No obstant això, l'Ajuntament va arribar a un conveni amb la propietat i s'han efectuat algunes actuacions d'arranjament dels espais. S'ha instal·lat alguns travessers de fusta als camins que n'eviten l'erosió i l'aparició de reguerons. També s'han arranjat alguns dels bancs que es trobaven en mal estat, per bé que hi ha esllavissades que continuen sense arranjar-se, sí que s'ha retirat les que cobrien el camí principal. | El Bosc del Metge es troba en un turó allargassat, prop del nucli urbà de Vilada. En ell s'hi poden observar un bon nombre d'arbres, sobretot de fulla perenne, que no són propis de la zona, sinó que hi van ser introduïts artificiosament, la majoria damunt d'antics camps de conreu i pastures. En algun indret poden encara observar-s'hi les típiques barraques utilitzades pels pagesos per guardar-hi eines i altres utensilis. Un ample camí de ronda permet vorejar tot el turó, que al seu torn queda intercomunicat per camins secundaris. Alguns corriols també permeten arribar a algunes cases disseminades, com a cal Manel, cal Riera o Cal Teixidor. Successivament hom hi va trobant bancs de pedra i altres espais conscientment adaptats per al repòs i el lleure. Els vorals de molts camins són flanquejats per marges curosament empedrats. Es tracta d'un important punt de trobada i de passeig per a la gent del poble i també de fora. | 08299-32 | Sector nord-oest | Cap a mitjans dels anys 1920 el metge Àngel Soler Daniel construí a Vilada un sanatori per malalts de tuberculosi i altres malalties cardio-respiratòries. El centre era freqüentat, sobretot, per gent provinent de Barcelona, lloc on Soler exercia primerament i on també tenia el consultori. El sanatori es dividia en dos estatges, l'un situat a Villa-rosa i l'altre a cal Barbetes. Es va convenir, però, la necessitat que els malalts disposessin d'un indret on anar a passejar i a reposar, sense estar en contacte directe amb la resta de gent del poble. Soler va comprar el turó, va fer-hi plantar alguns arbres (molts no característics de la zona) i hi féu construir bancs i altres elements artificiosos. Cap a finals dels anys 1940 el sanatori deixà de funcionar. En el treball de Botella MR ens descriu que en terrenys de cal Tuníc i adjuntant-n'hi de comprats i bescanviats, en un turonet farcit de feixes i feixons, on la gent del poble que no tenia terra hi menava els seus hortets, el nostre home hi va plantar un bosquet amb diferents espècies de pins i d'altres arbres. Volia que fos un indret accessible perquè els malalts hi poguessin anar a fer salut i la gent del poble el va començar a anomenar el Passeig del Metge. Aquest és el llegat que ens ha quedat a Vilada del metge Soler, el passeig, els pins, el bosc, el bosquet, sempre del metge al darrera, o bé la muntanyeta com en deia ell, és l'indret ideal per anar a caminar o córrer sense haver de bregar amb els desnivells que envolten el poble. | 42.1333100,1.9258300 | 411225 | 4665136 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72408-foto-08299-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72408-foto-08299-32-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Àngel Soler i Daniel | A mitjans dels 2000 es van tallar uns grans xiprers a l'indret que donava entrada en aquest espai. La tala es va efectuar no arran, sinó a mitja alçada, cosa que ofereix molt mal aspecte. També es va arreglar part dels camins interiors i s'hi va col·locar una font ornamental de pedra a la plaça central. Posteriorment, també s'ha millorat els bancs del punt panoràmic situat sobre les cases de Cal Felip i Cal Riera. Les vistes de l'embassament de la Baells, el Picancel i la serra de Queralt són immillorables. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72577 | Ca l'Hermano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhermano | XX | Es tracta d'una casa d'aire senyorial transformada al primer terç del segle XX a partir d'un antic mas. La casa de ca l'Hermano es troba actualment a tocar de la carretera C-26 al seu pas per l'interior del nucli de Vilada on rep el nom de C/Teodor Miralles. Originalment però, es trobava a tocar del camí a Borredà. La casa pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes. Amb la reforma dels anys 40 els baixos van perdre el seu ús agrícola. El 1r pis es va convertir en planta noble i el 2n en pis del servei. Actualment s'han convertit en pisos independents. La coberta és de teules a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers el sud. Les façanes actuals de la casa mantenen l'estat amb el qual es va deixar la reforma de la casa als anys 40. Les característiques principals són un arrebossat pintat de color blanc general, i l'ús de prefabricats de ciment simulant carreus de pedra per emmarcar i embellir totes les obertures dels baixos i planta noble. La façana més destacada és la façana de migdia, a la qual podem observar que les finestres del 2n pis estan disposades asimètricament a l'eix vertical de la casa amb dos grups de 3. A orient amb punt rodó i rectangulars a ponent. A les golfes, aquí si centrades a l'eix vertical de la casa, trobem una sèrie de tres finestrons decorats amb un aplacat de ciment com l'utilitzat als baixos, i totes elles rematades amb arc de mig punt. L'únic element original de l'antic mas present visible exteriorment a la casa és la porta d'entrada original la qual encara conserva carreus i llinda de pedra sorrenca amb la inscripció de la data 1824 dividida per un cristograma al centre. Dues finestres de nova obertura flanquegen la porta. A la planta baixa hi ha una segona entrada, apte per una tartana o vehicle, decorada amb l'aplacat de ciment que el corona un arc rebaixat. El garatge disposa de dues finestres quadrangulars que el flanquegen. En qualsevol cas l'element més destacat de tot l'edifici és un gran rellotge de sol ubicat entre el 1r i 2n pis i que condiciona la distribució asimètrica de les obertures a partir de l'eix central de la façana. A la resta de façanes hi podem observar diferents finestrals mantenint l'estil estètic i arquitectònic en funció de si és 1a o 2a planta. La casa disposava d'una escala exterior a la façana nord, que fou eliminada amb la construcció de la carretera. | 08299-201 | C/ Migdia núm.1 | L'activitat ha estat històricament agrícola però amb la particularitat que també ha sigut estanc des de mitjans de segle XIX. Les característiques del mas no variaven gaire dels seus paral·lels a la zona. Documentalment, ja trobem citada la casa de ca l'Hermano al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de ca l'Hermano, com a propietat de Vicens Viñas. En documentació més recent, de mitjans del s. XIX (1840) relatiu a les finques rústiques presents al poble de Vilada dipositat l'ACBR es descriu una peça de terreny anomenada l'era de ca l'Hermano que afronta a orient amb la casa de Josep Viñas, a migdia amb el paller, a ponent i nord amb les terres del venedor Josep Prat i Canal i el camí real a Borredà. La casa de ca l'Hermano fou venuda després de la Guerra Civil Espanyola a l'amo de la fàbrica de xocolata Sultana, Sebastià Guitart. Guitart va efectuar la gran transformació i reforma gairebé completa de la casa a un casal senyorial i benestant. Guitart fou propietari de la finca fins que passar a mans d'Agustí Montalt i Costa a mitjans dels 60 fruit de la fallida empresarial de Xocolates Sultana. Posteriorment la família Viñas va recomprar la casa al mateix Montalt. | 42.1367500,1.9319900 | 411739 | 4665512 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72577-foto-08299-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72577-foto-08299-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La casa disposa d'un pati / jardí tancat per un mur de pedra. El jardí disposa de dues d'entrades. Pel costat de ponent, l'entrada noble a la casa amb un gran portal. A llevant, un portal més senzill amb reixa de forja que dóna accés als vehicles de la casa mitjançant. El pati interior es troba a diferents nivells alternant-se espais verds amb enllosat de pedra. La casa disposa d'un pou exterior, ara amb funcions decoratives, fet amb un gran brocal de pedra i arc de ferro forjat. El pou està connectat interiorment a la casa amb una atractiva font decorativa feta de rajoleta de valència decorada. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72563 | Cafè Pirinenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafe-pirinenc | SOCA, I. El cinema a Borredà i a Vilada, L'Erol, núm. 51, estiu-tardor, pàgs. 39-41. 1996 COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. (2003): Vilada i la seva rodalia : guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. BCN BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | La pintada uniforme de la façana ha amagat l'ús estètic del maó en alguns punts de la casa com les porxades. | L'antic cafè Pirinenc es troba ubicat al centre del nucli de Vilada, just sota la plaça de l'Ajuntament i al peu de la Carretera C-26 al seu pas per Vilada on rep el nom de c/ Teodor Miralles. Es tracta d'un edifici sobri del primer terç del segle XX el qual estava planificat a l'estil dels casinos i ateneus populars de l'època. Edifici de planta rectangular, disposa de planta baixa i pis. La coberta és a doble vessant amb el carener orientat d'est a oest. La façana principal és la façana de migdia. A la planta baixa s'organitzen dues parelles de grans finestrals rematats amb punt rodó amb un espai llis central que originalment era utilitzat per col·locar publicitat. La distribució del pis és similar i disposa de dos parells de grans finestrals de marc rectangular i un espai central buit. Les quatre obertures són portes que donen accés a un gran balcó continu amb barana de forja de barrots de secció quadrada. Tots els marcs originals de portes i finestres estan acabats amb maó per oferir un acabat més estètic. L'edifici és de pedra tot i que estava arrebossat. La posició de l'edifici i l'adaptació al terreny n'augmenta la singularitat perquè no hi ha un accés interior entre pisos. A la façana est, una graonada de pedra dóna accés a una porta amb arc de mig punt (ara tapiada). A sobre la porta un gran finestral rectangular il·lumina el pis. La façana de ponent és possiblement la més singular. A llevant també hi trobem una segona porta amb arc de mig punt. El desnivell entre carrer i plaça se salva amb unes escales de pedra adossades a la façana (llevant) exterior a través de les quals s'accedeix a la plaça de la vila. Al capdamunt de les escales hi trobem una segona porta de marc rectangular que dóna accés al 1r pis a peu pla des de la plaça. I l'element més singular és un pas elevat que sobrevola per damunt les escales i obre un segon accés a l'interior del pis des de la plaça. La façana nord no disposa d'elements d'interès. L'interior de l'edifici es caracteritza per ser dues grans sales obertes sense gairebé cap compartimentació. | 08299-187 | C/ Teodor Miralles 33 | Tal com descriuen Soca i Rumbo en la memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada de l'any 2002, sembla que la seva construcció es finançà a partir d'una subscripció popular d'accions, encara que, uns anys més tard, quedà només en mans dels accionistes majoritaris. Té una planta més o menys rectangular. La seva estructura ja deixa veure que no ha estat mai un edifici destinat a l'habitatge, sinó a diversos usos socials. El local ha acollit diverses entitats des de començament de segle i s'hi han portat a terme diverses activitats, especialment al primer pis, que va ser durant molts anys utilitzat com a cinema, amb el nom de Cine Pirenaico (més endavant anomenat Cine Picancel). Les entitats que hi van tenir la seu van ser el Centro Moral Recreativo Viladense i, posteriorment, l'Ateneu Nacionalista de Vilada. La planta baixa, sembla que s'ha utilitzat sempre com a cafè. Fins fa ben pocs anys el local del cafè, mantenia un estil tradicional i pintoresc, però en morir Joan Ferrer, l'últim cafeter, l'establiment es tancà. Al tombant de segle XXI, el primer pis va ser habilitat per l'Ajuntament de Vilada com a casal de gent gran i centre cívic, i la planta baixa hi ha instal·lat el dispensari mèdic. Segons expliquen Costa i Tort, a Vilada hi havia dos bàndols: els Cacics i els Esquerdats. 'Ja ho hem vist en parlar de construccions anteriors: Vilada no era el típic poble muntanyenc només de pagesos i pastors, sinó que hi havia un important proletariat que treballava el tèxtil al bosc. A més caldria afegir-hi els homes que per misèria, per no haver d'anar a fer el soldat o per assegurar-se la subsistència, feien de miners a la Nou i a Fígols. Per tant, la conflictivitat social i l'enfrontament entre els proletaris i el grup dominant estaven assegurats. No és estrany, doncs, que malgrat que Vilada mai no hagi arribat als mil habitants, tingués dos metges i dos cafès, i fes dues festes majors. El cafè de Baix, avui tancat, era el dels Cacics. Estava al costat de Cal Vinyes'. En el treball de Botella MR ens descriu que el Dr. Soler i Daniel també era un home posat en política, va ser Secretari General de la Lliga Regionalista. 'En els anys en què en Soler va venir a Vilada la situació política començava a despertar consciències entre el jovent del poble que ja sabien de lletra i els diaris arribaven amb certa regularitat; els joves tenien criteri i opinaven sobre la situació del país. Això va fer que es creessin dos bàndols: els Cacics i els Esquerdats, els cacics eren els partidaris de la família Ferrer (Beps) i els esquerdats eren els partidaris del metge Soler. Estaven tant partits que inclús van arribar a fer dues festes majors alhora, els cacics ballaven a la sala que hi havia darrere el cafè de baix o cafè Picancel on després i durant molts anys va ser cine del poble, i els esquerdats feien el seu sarau darrere cal Gep, en una placeta que hi havia on ara hi ha la capella de Fàtima. En Soler va promoure la construcció del Casal Pirinenc, va ser una obra d'iniciativa popular. Les famílies compraven títols de propietat segons les seves possibilitats econòmiques; primer es va construir la part de baix que fou on s'ubicà el cafè Pirinenc i amb el temps es féu la segona fase, al pis de dalt, amb una sala polivalent. El 1921 es va fundar l'Ateneu Democràtic Nacionalista de Vilada, presidit pel Soler i Daniel, volia ser una entitat d'àmbit cultural'. | 42.1369500,1.9313300 | 411685 | 4665534 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72563-foto-08299-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72563-foto-08299-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72567 | Cal Barbetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barbetes | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. 2002. Diputació de Barcelona. BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | L'edifici de cal Barbetes consta de dos cossos oposats, que formen un angle recte. Possiblement. La seva disposició segurament es deu a l'intent d'adaptació al pas de la carretera. Juntament amb l'hotel Picancel, construït pocs anys abans, cal Barbetes manté un estil i similituds constructives, especialment en la utilització dels seus materials, bàsicament de pedra molt polida i ben disposada. L'edifici de cal Barbetes consta d'una planta baixa, sobre la qual s'aixequen tres pisos més. Es un edifici força modern, acabat de construir el 1928. La façana principal és la que trobem a migdia amb continuïtat a la façana de llevant. A cada planta trobem repetida la mateixa distribució d'obertures, alternant-se balcons, amb finestres quadrangulars i balcons d'ampit. Als balcons hi podem observar baranes de forja amb motius geomètrics. Només divergeixen de l'estil angulós de les obertures de la façana, les finestres ubicades en un petit tram de transició de la façana en les quals hi ha disposada una filada a totes les plantes d'una finestra rematada amb punt rodó a la planta. La coberta és plana amb un gran terrat i barana de ferro. Les façanes de ponent i tramuntana no disposen d'elements d'interès i es caracteritzen més com a façanes de distribució de serveis de l'edifici i per tenir unes galeries cobertes exteriors a cada pis. | 08299-191 | C/ Teodor Miralles 15 | Tal i com apunten Soca i Rumb a la memòria de l'any 2002, cal Barbetes, juntament amb l'edifici de l'Hotel es van bastir en un indret on hi havia hagut una modesta casa pairal, tal com mostren les fotografies de començament de segle, coneguda com la casa de la Fonteta, de la qual, molts dels seus materials van ser aprofitats. La construcció la van portar a terme els germans Marginet, per encàrrec de Ramon Camprubí, àlias Barbetes. Tanmateix, el projecte de l'edifici el va fer l'empresari Teodor Miralles i molts dels materials, com els totxos o els mosaics, també es van fabricar a la casa de la Farrera, de la seva propietat. Cal Barbetes ha estat sempre un edifici d'habitatges, tret d'un període en què va ser utilitzat com a sanatori del metge Àngel Soler. Darrerament, s'han portat a terme algunes reformes als pisos superiors de l'edifici que han modificat la configuració estructural dels interiors. També l'exterior, sobretot les façanes, s'han vist afectades i en alguns punts s'hi nota certa deixadesa (p. e. cables penjant o la cornisa mig caiguda). Cal fer notar que actualment la denominació de cal Barbetes no s'empra, però hem considerat adient deixar-ne constància. En alguns casos es fa referència a la Sucursal, però només per referir-se al bar- restaurant que hi ha als baixos. En el treball de Botella MR ens descriu que l'any 1916 va aparèixer a Vilada un metge jove acabat de llicenciar, n'Àngel Soler i Daniel, fill i nét de metges originaris de cal Tuníc. El doctor Soler quan cursava quart de medicina va contraure la tuberculosi pulmonar i això el va influir a interessar-se per la tisiologia. Més tard va fer construir la casa Villa-rosa, on creà un sanatori antituberculós que donà molta rellevància al poble; es diu que tenia uns quaranta llits repartits entre Villa-rosa i els pisos de cal Barbetes (pisos de l'hotel). | 42.1370600,1.9297600 | 411555 | 4665548 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72567-foto-08299-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72567-foto-08299-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72517 | Cal Bars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bars | XVIII-XX | Es tracta d'una masia situada a tocar de la carretera C-26 a l'entrada oest del poble, conformada per l'habitatge, algun cobert menor i la pallissa. La masia és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teules a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers el sud. Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Les cantoneres són grans blocs de pedra lleugerament escairats que donen solidesa a la construcció. Gairebé la totalitat de la façana disposa d'un arrebossat de morter de calç d'un to blanquinós. Pel que fa a les obertures, aquestes són força senzilles i no presenten elements decoratius o estructurals remarcables; La planta baixa consta d'un portal d'entrada, situat al centre i flanquejat per dos finestrons. Per sobre, dues finestres per planta que disposen d'una petita llinda de fusta recta, i un balcó d'ampit al centre del 1r. I a les golfes només una finestra rectangular sota el carener. La façana de llevant hi ha adossat un conjunt de coberts, construïts en diferents fases, èpoques i materials. Només destacaríem el primer, adossat pròpiament a l'edifici fet de pedra i amb coberta a un vessant. Els usos més possibles haurien estat el de cort, galliners o estables. Al pis s'observen dos finestrons, un dels quals forma part d'un petit cobert adossat a la façana nord de la casa. La façana nord està parcialment excavada a causa del desnivell del terreny. L'adossat de petites dimensions es troba a peu pla aprofitant aquesta situació, malgrat això, interiorment té un accés des del pis. En aquesta mateixa façana nord, hi trobem una porta d'entrada directa al pis, amb llinda recte de fusta. La casa es completa amb la pallissa ubicada al sud-est de la casa. Una senzilla construcció, de planta rectangular, els murs perimetrals del qual estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats i de mesures i formes irregulars. La coberta és de teula i vessant simple muntada damunt de llates i bigues de fusta. La particularitat d'aquesta pallissa és que no està orientada al sud, sinó que els calaixos estan orientats al nord als quals s'accedeix des de l'espai planer (era) situat entre la casa i la pallissa. | 08299-141 | Entrada oest de Vilada. Sobre la C-26. | El nom de la casa és cal Pere Bars, malgrat tot, popularment és coneguda com a cal Bars. La casa, possiblement un edifici bastit a mitjans del s. XVIII originalment no es trobava en l'actual emplaçament, sinó que es trobava a l'altre costat de les feixes ubicades a l'oest de la casa, i pròximes al rec de la Coromina. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de can Bars com a propietat a Ramon Bars. A principis del segle XX, la casa fou traslladada i construïda a l'emplaçament actual. La pallissa està orientada al nord perquè el terreny i la manca d'espai pla en van condicionar el nou emplaçament. | 42.1358500,1.9231500 | 411007 | 4665421 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72517-foto-08299-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72517-foto-08299-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72517-foto-08299-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Al sector nord de la casa s'hi pot observar un exemplar d'eucaliptus de grans dimensions, molt poc habitual a la zona, i possiblement, l'únic exemplar d'aquesta espècia al terme. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72516 | Cal Bep de la Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bep-de-la-ribera | Cadastre de l'Ajuntament de Vilada de l'any 1766. Arxiu Municipal de Vilada. | XVIII-XX | L'estructura general de la casa està envellida. | Es tracta d'una masia situada al sud del barri de la Ribera, situat sobre un graó important de la Ribera de Vilada, al peu dels camps i feixes de la casa del Prat. La casa està conformada per l'habitatge i un cobert annex amb usos de pallissa. La disposició en forma de L entre la casa i el cobert generen un espai semi clos destinat a era de la casa, la qual està parcialment enllosada. La casa pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a doble vessant amb el carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada al sud. La casa està recolzada per la seva façana de tramuntana sobre el terreny natural, fet que situa la planta baixa, parcialment excavada en el terreny. Motiu pel qual trobem el forn de pa, construït adossat a la façana de llevant, al 1r pis. La façana de la casa és arrebossada (alguns trams contemporàniament amb morter de ciment) amb morter de calç i malgrat que és de pedra, només s'observen algunes cantoneres als angles. La distribució de finestres es manté, creiem que l'original, per ser petites i de distribució irregular. La façana de migdia és la més destacada. Disposa d'una porta doble de fusta amb llinda recta de fusta flanquejada per dos finestrons. Al 1r pis, tres finestres quadrangulars. El segon es caracteritza per tres balcons d'ampit, que són fruit d'una segona fase d'ampliació de la casa que es pot llegir al parament mitjançant l'arrebossat. Possiblement, es va enlairar un pis per sobre dels nivells originals de planta pis i golfes, a finals del s. XIX o inicis del XX. Es completa amb un finestró obert a les golfes. | 08299-140 | Sector de la Ribera | El terme municipal de Vilada, des de l'establiment de les parròquies que conformaven Vilada i Gardilans, s'ha caracteritzat per un poblament dispers de masos disseminats en un territori més o menys pla que va resseguint el vessant nord de la riera del Merdançol principalment, aprofitant les terres més planes que ofereix la vall. La casa de cal Bep és un dels masos de dimensions notables de la part sud del poble. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita una casa amb el nom de cal Bep Mitger el qual creiem que fa referència per la seva proximitat a cal Mitger, a l'actual cal Bep de la Ribera, propietat en aquells moments de Josep Prat i Roset. Possiblement doncs el seu origen és anterior. L'any 1847 adquireix la propietat del mas de Cal Boixader, que posteriorment vendria l'any 1909. | 42.1317000,1.9327900 | 411798 | 4664950 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72516-foto-08299-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72516-foto-08299-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72516-foto-08299-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt de casa, cobert i era parcialment tancada, així com la seva posició elevada sobre la riera, fan un edifici força singular dins la diversitat de petits masos i masoveries del poble. La pallissa, que és de dimensions i solidesa notable, està feta de pedra amb coberta de teula a un vessant. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72558 | Cal Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-berenguer-0 | XVIII-XX | Es tracta d'un mas amb les característiques similars als presents en l'entorn agrícola i disseminat del poble. Ubicat al vessant (orientat a migdia) sobre l'actual zona esportiva del poble. L'edifici original era de planta rectangular. L'edifici, que està adaptat al desnivell, té la façana nord parcialment excavada al terreny de la qual només sobresurt un pis i sotateulada. Ha estat completament reformat i ampliat, i les característiques de l'edifici original no són visibles. L'edifici original era de planta baixa i pis amb la coberta a doble vessant amb el carener orientat de nord a sud. | 08299-182 | C/ Migdia 10(B) | Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i esgraonat del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. La casa de cal Berenguer, juntament amb la Casanova, o cal Bernat per posar alguns exemples, es troben paral·leles al rec de la font del Racó per tal de tenir accés a l'aigua. L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona i l'hauríem d'ubicar cronològicament a la segona meitat del s. XVIII. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de cal Berenguer com a propietat de Ramon Berenguer veí de Sant Jaume de Frontanyà. La casa també la trobem documentada a mitjans del XIX (1857) a l'índex de finques rústiques del terme de Vilada dipositats a l'ACBR en el qual se cita un inventari de la casa i pati de cal Berenguer propietat de Ramon Berenguer. Per altra banda, també ens podem remuntar una mica més, si prenem com a cita del cognom Berenguer, quan l'any 1772 H. Viladomat arrenda a Diego Puig i Berenguer les heretats de Viladomat, Bertrana i Sant Miquel. La proximitat de les cases de cal Berenguer i cal Diego, ens fa pensar que un origen comú d'ambdues cases vinculades a la figura de Diego Puig i Berenguer, malgrat que no ho podem confirmar. | 42.1360100,1.9318900 | 411730 | 4665429 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72558-foto-08299-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72558-foto-08299-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72558-foto-08299-182-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Il·lustrem la fitxa amb dues imatges antigues extretes d'una postal dels anys 60 del segle XX i una del fons fotogràfic de Joan Serra (finals dels 1980). | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72549 | Cal Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bernat-0 | XVIII-XX | Es tracta d'un mas amb les característiques similars als presents en l'entorn agrícola i disseminat del poble. Ubicat pròxim al torrent de la font del Racó, està orientat a migdia i segueix en línia descendent les cases pròximes al torrent (cal Berenguer, cal Bernat, la Casanova, cal Diego, etc.) fins a la riera de Vilada. L'edifici és de planta quadrada. Tot l'edifici es troba en un mateix replà sense tenir cap façana parcialment excavada. Ha estat completament reformat. L'exterior està arrebossat i les finestres ampliades contemporàniament. No es poden veure els materials originals de la casa. L'edifici original sembla que hauria estat constituït per planta baixa, pis i golfes. La coberta és a doble vessant amb el carener de nord a sud, perpendicular a la façana principal de migdia. No s'aprecia cap element destacable a les façanes. La casa està isolada i no disposa de cap cobert annex. | 08299-173 | Torrent de la font del Racó. Sota cal Berenguer | Masia de mitjans-finals del s. XVIII, segons la propietat es dataria de l'any 1751. Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i amb feixes del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. La proximitat amb el torrent en justifica la ubicació. Documentalment, trobem citada la casa al 1er cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de la Casanova, juntament amb cal Mitger, una partida de terra coneguda amb el nom del Porxo, una altra casa coneguda com la Torre i el mas Bernat com a propietats de Ramon Prat i Roset. Posteriorment, amb documentació de mitjans del s. XIX de relatiu a les finques rústiques presents al poble de Vilada, es manté la relació de cal Bernat relacionada amb la Casanova, fet que ens fa pensar que podria tractar-se d'una petita masoveria d'aquesta en aquella època. | 42.1356900,1.9321600 | 411752 | 4665394 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72549-foto-08299-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72549-foto-08299-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72549-foto-08299-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72536 | Cal Boixader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boixader | VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | XVIII-XX | La conservació de la casa és deficient pel càstig que el riu ha infligit a la casa. No obstant això, estructuralment l'edifici s'ha anat mantenint per part dels propietaris. | Es tracta d'una masia situada al costat del molí del Boixader, al peu de la ribera de Vilada. Ubicada en uns plans a peu de ribera, pateix sovint inundacions quan es produeixen crescudes sobtades de la riera. L'actual edifici és només la meitat de l'edifici original. Interiorment és un edifici de planta baixa, pis i golfes però les crescudes i aportacions de sediment del riu han cobert completament la planta baixa. Per tal de reforçar l'edifici, s'ha consolidat l'estructura amb la construcció d'un mur de formigó adossat a les façanes sud, est i oest. L'edifici és de planta rectangular, orientat a migdia, amb una gran coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Els materials principals són pedra del país sense desbastar, grans pedres cantoneres escairades i morter de calç. La coberta és de fusta i teula ceràmica. Actualment la porta principal és a la façana nord. No mostra cap element destacable a la façana. S'ha construït contemporàniament un cobert adossat a la façana oest sense interès. | 08299-160 | Sector de la Ribera | Recuperant la informació sobre el molí del Boixader, podem situar el nom de Boixader (compartit amb la casa) a mitjans del s. XVIII quan el molí es troba en mans de Francesc Boixader. Segons la documentació cadastral feia una contribució de 300 rals, molt més que la resta de molins de la parròquia. Això fa pensar que era el que treballava més i el que tenia més bona infraestructura. Aquesta infraestructura podria contemplar la presència del mas inclòs en el conjunt del molí. Segons la propietat actual de la casa, sembla que la divisió entre casa i molí es produí per una separació de béns d'herència (hereu i cabaler). A mitjans del s. XIX, 1847, era propietat dels amos de cal Bep de la Ribera. La venda a la propietat actual es produí l'any 1909 i des de llavors s'ha anat llegant als hereus. Comparteix entorn, amb altres masos del barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i amb feixes del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. En darrera instància cal mencionar la particularitat que fou pintat dues vegades per Prudenci Bertrana, juntament amb el molí, l'any 1935. | 42.1327900,1.9357300 | 412043 | 4665068 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72536-foto-08299-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72536-foto-08299-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72536-foto-08299-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Sota la capa de gairebé 2 metres de grava i sediments de riu queda enterrada la planta baixa de la casa, l'era i bona part de la pallissa de la casa, la qual també ha desaparegut. Hi ha un segon cobert a la part nord de la casa, de construcció contemporània. Sembla que l'última ampliació de la resclosa de l'antiga fàbrica dels Germans Ferrer va propiciar un augment del cabal de la bassa que ha desencadenat amb les destrosses patides al molí i cal Boixader. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72475 | Cal Bonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bonet | VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017. | XVIII-XX | La façana ha estat força transformada. | Es tracta d'una masia situada a pocs metres sobre el Cap de la Vinya i pròxima al collet de Sant Joan. Consta d'un habitatge al qual s'observa una ampliació adossada a la façana de ponent. La masia pròpiament dita és de planta rectangular i l'alçat s'organitza en planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal (migdia). Els murs de la façana estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Disposa de cantoneres grans de pedra escairades per tal de reforçar la construcció. Gairebé la totalitat de la façana de migdia disposa d'un arrebossat de morter de calç d'un to blanquinós. La façana de ponent també està arrebossada i les de llevant i tramuntana mostren encara la pedra nua. Les finestres han estat modificades contemporàniament. | 08299-99 | Sector nord del nucli. Sobre el cap de la Vinya. | L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona, i ens decantem a un origen de mitjans del s. XVIII. Documentalment, ja trobem citada la casa de cal Bonet al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de cal Bonet, com a propietat de Ramon Freixa, veí de Vilada. Prudenci Bertrana va dibuixar la Serra a mitjans dels anys 30 del s. XX durant una de les seves estades a la casa de les Eres de Gardilans. El dibuix, que actualment es troba en un fons particular, va ser exposat durant l'exposició sobre Bertrana pintor de l'any 2017 al Museu d'Art de Girona. | 42.1392600,1.9307100 | 411637 | 4665792 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72475-foto-08299-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72475-foto-08299-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72475-foto-08299-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A l'entorn de la casa hi ha bastit un mur de pilars de maçoneria i reixat de forja de barrot ondulat acabat amb punta de llança que tanca un pati que també té funcions d'hort. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72533 | Cal Bover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bover | XVIII-XX | Alguns dels coberts més contemporanis, estan en mal estat pel seu desús, i malmeten la visió del conjunt. Estructuralment el mas no pateix. | Es tracta d'un mas situat entre el conjunt de masos de cal Sastre, cal Marçal a la Ribera de Vilada. L'edifici manté un nucli original al qual s'ha anat afegint un nombre important de coberts paral·lels al curs del riu, fet que dóna una presència allargassada del mas. La planta original de la casa, sembla que hauria estat quadrangular, per bé que amb el pas del temps les ampliacions han anat desdibuixant aquesta base. La coberta principal és a doble vessant, orientada de nord a sud. La Façana principal la situaríem a migdia. L'edifici està completament arrebossat i pintat i per això no són visibles les característiques arquitectòniques dels paraments. Malgrat tot, s'intueix que el material és pedra irregular del país, amb grans cantoneres escairades. La façana d'accés a la casa principal actual és a ponent, però no sembla que hagi estat sempre així. L'element més característic de la casa, possiblement, és la mateixa evolució d'aquesta i que ha cristal·litzat amb un gran nombre d'ampliacions tant en el mateix nucli arquitectònic original, com en el sector de coberts propis de l'activitat del mas. Al sector sud presenta una esplanada allargassada paral·lela al riu, la qual se li atribueix funcions d'era. També s'observa al sud-oest un cobert fet de pedra i coberta a un vessant de teula i fusta. Dit cobert disposa d'una arcada de maó prou singular. | 08299-157 | Sector Ribera. Sota el camp de futbol | Cal Bover és un dels masos de tradició del poble i ja està documentat a inicis del s. XVIII, tot i que possiblement, les seves arrels són força anteriors. En una raconada sota l'escala, hi ha la inscripció: casa 1739. Disposa d'algunes masoveries importants, com la de Sant Miquel de les Canals, i també n'havia posseït d'altres de menor envergadura entorn del poble, especialment al sector de la Ribera. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita cal Bover com a propietat de Benet Serra veí de Viver. | 42.1353300,1.9352900 | 412010 | 4665350 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72533-foto-08299-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72533-foto-08299-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72533-foto-08299-157-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | L'entorn de cal Bover, és interessant per veure com s'ha adaptat una casa de dimensions notables a una orografia en vessant per tal de distribuir l'espai necessari de l'explotació agrícola en un entorn poc pla. També la distribució de murs i feixes es manté amb un aspecte força similar al que podria haver estat originalment. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72429 | Cal Climent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-climent | XX | És un edifici modern eminentment residencial. En general presenta una planta rectangular, alterada en algunes parts per elements que en sobresurten com la terrassa. L'edifici consta d'uns baixos i de dues plantes superiors. Els baixos han estat sempre utilitzats com a garatge de carruatges i, posteriorment, d'altres vehicles. Les dues plantes superiors sempre han estat destinades a habitatge. L'edifici és de pedra en la seva totalitat, per bé que algunes parts de les façanes són arrebossades. Presenta força elements decoratius, la major part coetanis a la construcció de la casa, com ho són les finestres. Hi té un protagonisme especial la terrassa de la façana de migdia, que s'aixeca damunt d'unes robustes arcades de pedra. És també interessant el jardí que envolta la casa, adaptat completament a l'esbarjo, i el portal empedrat i l'escalinata que hi donen accés des de la carretera. Per la banda nord de la casa també pot observar-se una curiosa construcció, semblant a un gabial zoològic, que en altres èpoques havia servit per tancar-hi els gossos de caça de la família. A una desena de metres de la casa, se n'hi aixeca una altra i una sèrie de coberts i estables. Aquesta segona casa havia estat la residència dels mossos i masovers de la propietat i, actualment, continua habitada durant tot l'any. En general, la casa destaca pel seu caràcter senyorívol. | 08299-53 | Nucli urbà, carrer Teodor Miralles, 11 | La casa la va fer aixecar l'empresari Climent Simón Aguilar, que es dedicava bàsicament a l'explotació forestal. Tanmateix, va ser dissenyada per Teodor Miralles, que també treballava com a projectista. Miralles va aplicar en aquesta i altres edificacions l'experiència adquirida en la construcció industrial, però per projectar cal Climent s'inspirà en les cases residencials de la Provença, al Sud de França. Climent Simón, a part de dedicar-se a la tala i contractació forestal, posseïa altres negocis, com una fonda situada al mig del poble. La casa aixecada al costat de cal Climent serví com a habitatge dels mossos i treballadors de l'empresa i els estables contigus a la casa, per guardar-hi les bèsties de bast utilitzades pel ròssec al bosc. La casa i els seus entorns van ser un indret de molta activitat, sobretot degut a les empreses endegades per Simón. Des d'aquest lloc la fusta era portada a la Baells, on es carregava al carrilet en direcció a Barcelona. Hom recorda també la celebració de multitudinàries festes en aquesta casa, especialment per Sant Antoni. En aquesta diada es convidaven tots els treballadors de la finca i altres persones a un ofici religiós i als àpats posteriors. La casa ressenyada en aquesta fitxa era la residència habitual de la família, però després de la mort de Simón, la resta de familiars s'instal·laren bàsicament a Barcelona i cal Climent esdevingué la seva segona residència. | 42.1357900,1.9295400 | 411535 | 4665407 | 1933 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72429-foto-08299-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72429-foto-08299-53-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Teodor Miralles i Soler (projectista) | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72544 | Cal Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-conill-0 | XIX-XX | L'edifici estructuralment es troba en bon estat. | Es tracta d'una masia situada al final del camí que porta a cal Marquès. L'edifici original estava conformat per un habitatge de planta quadrada, organitzat en planta baixa, pis i golfes. La coberta de teules és a doble vessant i el carener orientat transversalment respecte a la façana principal. La casa està completament arrebossada i no s'observa els materials dels murs. Les obertures de la casa són petites, de mides diferents i no sembla que hagin estat modificades. La principal és el balcó amb barana forjada situada sobre la porta d'entrada de la façana de migdia. La façana de llevant disposa de dues petites finestres quadrades i cap a la nord. La façana de ponent és la més transformada per la construcció d'una terrassa. L'element arquitectònic més destacat visible, és la llinda recta de fusta a la qual hi ha incís la data 1852 i un cristograma al centre. L'edifici descansa sobre un aflorament rocós elevat que sobresurt uns quants metres per sobre de la llera de la riera de Vilada. L'estructura està migexcavada al vessant pel seu sector nord, tot i que el fonament pràcticament és un llit de roca. | 08299-168 | Sector Ribera | Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i esgraonat del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona, i ens decantem a un origen a finals del s. XVIII o inicis del XIX. No obstant això, a la llinda de la casa hi trobem la data de 1852, moment que també podria correspondre com a data probables de construcció, o en tot cas, de reforma de la casa. Curiosament, el mateix any, apareix documentat en el volum núm. 2 de resum d'anotacions i registre de finques rústiques de Vilada (ACBR) la casa de cal Conill com un dels límits del lloguer d'una feixa de cal Marquès. | 42.1322800,1.9336600 | 411871 | 4665013 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72544-foto-08299-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72544-foto-08299-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72544-foto-08299-168-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72546 | Cal Diego | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-diego | Cadastre de l'Ajuntament de Vilada de l'any 1766. Arxiu Municipal de Vilada. | XVIII-XX | Ha estat completament reformada. | Es tracta d'una masia situada paral·lela al torrent de la font del Racó per sota de la Casanova. L'edifici original estava conformat per un habitatge de planta quadrada, amb planta baixa pis i golfes. La coberta de teules és a doble vessant i el carener orientat perpendicular respecte a la façana principal, la qual trobem orientada al sud. La casa està completament arrebossada i no s'observa els materials dels murs. Les obertures sembla que han estat arranjades però es disposarien en la seva posició original. Destaca un petit balcó d'ampit amb barana de forja al pis ubicat a la façana de migdia. L'element arquitectònic més destacat visible, és la finestra feta amb grans carreus de pedra picada en el qual hi ha incisa la data 1732 a la llinda. Es contraposa amb una senzilla porta amb llinda de fusta recta. La casa està construïda adaptada al desnivell del terreny i la planta baixa pel seu sector nord resta mig excavada al terreny. | 08299-170 | Sector Ribera. Sobre la zon esportiva | Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i esgraonat del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. La casa de cal Diego, juntament amb la Casanova, o cal Bernat per posar alguns exemples, es troben paral·lels al rec de la font del Racó per tal de tenir accés a l'aigua. L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona. No obstant això, sí que la data present a la llinda de la finestra ens presenta una data força matinera segons els paral·lels del poble. Prenem doncs com a data de construcció del mas l'any 1732, si bé possiblement sigui anterior. La masia actualment és una masoveria del mas del Prat, o del Prat Gros, una de les masies importants del poble. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita cal Diego com a propietat de Martí Solsona. La casa la trobem documentada a mitjans del XIX en diferents ocasions a l'índex de finques rústiques del terme de Vilada dipositats a l'ACBR. Concretament l'any 1779 se cita el lloguer de la casa i horts de la propietat anomenada cal Diego a Joan Rabat. | 42.1347000,1.9333900 | 411852 | 4665282 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72546-foto-08299-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72546-foto-08299-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72546-foto-08299-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72547 | Cal Felip i cal Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felip-i-cal-riera | Cadastre de l'Ajuntament de Vilada de l'any 1766. Arxiu Municipal de Vilada. | XVIII-XX | Es tracta d'un conjunt de dos habitatges situat a la part alta de les feixes ubicades al sector de Vilarrassa per sota el bosc dels Pins del metge Soler. Cal Felip i cal Riera constitueixen un edifici rectangular establert en una feixa paral·lela a l'edifici situat en un punt on el desnivell és força pronunciat. Ambdós habitatges disposen d'un cobert annex a ponent i llevant respectivament, i també paral·lels a la feixa. Els edificis presenten una distribució de baixos i pis amb la coberta a doble vessant, i el carener orientat paral·lel a les façanes principals de migdia. La casa de cal Felip ha estat completament reformada, fins al punt que es va realinear, a la segona meitat del s. XX, deixant una marca molt evident a la façana. La verticalitat del punt on es troben les cases ha fet que a poc a poc el terreny vagi movent i inclinant-se els edificis. Motiu pel qual la casa de cal Riera presenta un contrafort a migdia. La reforma de la façana de cal Felip, a la qual s'observa un parell d'ampliacions, no permet visualitzar el parament original dels murs. No obstant això, a cal Riera se'ns mostra el material constructiu. Possiblement ambdues eren fetes de pedra amb un parament irregular i sense escairar i grans carreus cantoners només desbastats. Coberta de teula i senzilles obertures amb llinda de fusta. Un dels elements destacats del conjunt el trobem a la façana de cal Riera en el qual s'observen dos arcs de pedra parcialment tapiats als baixos. També s'observa una ampliació a llevant amb un arc de maó pel costat com a porta d'entrada. La façana principal de les dues cases és encarada al sud, per bé que les portes d'entrada principals actuals són a ponent i llevant respectivament. Dels diferents coberts annexos el més destacable és el primer tram del cobert de cal Riera. Fet amb pilars de pedra és obert a la seva meitat superior i descansa sobre un mur de contenció del marge. Es troba en mal estat. Els de cal Felip han estat reformats contemporàniament. | 08299-171 | Sector Vilarrassa | Per característiques arquitectòniques i materials de les cases de cal Felip i cal Riera podrien tractar-se d'un petit edifici original al qual posteriorment alguna divisió reconvertir en dos habitatges. Les reformes de cal Felip han estat sobretot a partir de la segona meitat del s. XX. Documentalment, trobem citada dues cases propietat de Ramon Prat i Denot al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 les quals s'anomenen Casanova i Casabella, a la partida de can Vilarassa, les quals creiem que es poden identificar amb la casa de cal Felip i cal Riera. Posteriorment també són citades les cases de cal Felip i Riera a mitjans del s. XIX, per bé que la primera documentada és cal Felip. En el registre de finques rústiques dipositat a l'ACBR se cita l'any 1858 una compra per part de Felip Prat, d'una peça de terra dividia en diferents faixes o bancals, a Vilada, situada al terme de l'heretat de Vilarrassa, que limita a orient amb Josep Prat i Canal que ens fa pensar que podria tractar-se d'una referència al mas. | 42.1328000,1.9220400 | 410911 | 4665083 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72547-foto-08299-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72547-foto-08299-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72547-foto-08299-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72526 | Cal Freixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-freixa-0 | XVII-XX | Es tracta d'una masia situada a tocar de l'antiga pista de tenis de Vilada per l'entrada est al poble, entre les cases de cal Mestrico i Cal Bover, per sobre de la riera de Vilada. Consta de baixos, pis i golfes. Als baixos s'hi accedeix per la part de ponent. L'accés al primer i al segon pis es fa per aquest costat, on hi ha la porta principal. La façana principal és encarada al sud-oest, en la qual es pot observar una ampliació a la façana sud, d'un cobert adossat. La façana està completament arrebossada, pintada i restaurada, per bé que no sembla que s'hagi modificat la distribució de les obertures. A la porta, es pot veure incís en una gran llinda de pedra recta, una data que no s'acaba d'identificar flanquejant un cristograma. Al pis, un petit balcó amb barana de forja sense decoracions ocupa la part central. La sortida del balcó està feta amb llinda i brancals de pedra. A la llinda hi ha incís la inscripció franc (esc) Freixa, la data 1664 i un cristograma al centre. Al costat del balcó hi trobem una finestra i a sobre d'aquest un finestró. Un darrer element interessant de l'edifici és una gran barbacana situada en aquesta mateixa façana i reforçada per travessers de fusta que donen solidesa al voladís. La façana nord-est està parcialment excavada en el terreny, sobresortint l'edifici a partir del pis. Les restants no disposen d'elements a destacar. La coberta és de teula ceràmica a doble vessant, i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers al sud-oest. | 08299-150 | Sector Ribera. Sota l'antic camp de futbol. | Masia del s. XVIII o anterior, que va viure un període d'expansió si fem cas de la millora de portes i finestres a mitjans del s. XVIII (1765). Ha estat restaurada contemporàniament. El terme municipal de Vilada, des de l'establiment de les parròquies que conformaven Vilada i Gardilans, s'ha caracteritzat per un poblament dispers de masos disseminats en un territori més o menys pla que va resseguint el vessant nord de la riera del Merdançol principalment, aprofitant les terres més planes que ofereix la vall. Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i amb feixes del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita cal Freixa com a propietat de Josep Dachs. | 42.1365400,1.9375600 | 412199 | 4665482 | 1664 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72526-foto-08299-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72526-foto-08299-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72526-foto-08299-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A l'extrem nord-est de la parcel·la de la casa, hi podem trobar la font de la Barraqueta. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72530 | Cal Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet-3 | XIX-XX | Es tracta d'una masia situada al límit nord-est de l'actual zona esportiva del poble. La casa actualment ha estat transformada i ampliada completament. No obstant això, si fem una lectura dels paraments, sembla que la part més antiga la trobaríem al sector de llevant de la casa. Per les característiques dels murs, s'observa una planta original quadrada, possiblement de planta baixa, pis i golfes. El parament dels murs, parcialment visible encara per l'arrebossat de morter de calç d'aquest tram de la casa, és de pedra irregular amb les cantoneres escairades. La casa disposava d'una petita pallissa situada a una feixa inferior, al davant del qual hi trobem un espai pla, ara enllosat, que hauria tingut les funcions d'era. La coberta a doble vessant seria perpendicular a la façana principal (ponent). | 08299-154 | Sector Ribera. Zona esportiva | Petit mas característic dels que podem trobar disseminat a l'entorn immediat del poble. Per característiques arquitectòniques l'hauríem de situar a finals del s. XVIII o mitjans del XIX. Ha estat restaurat contemporàniament. Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i amb feixes del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de 'cal Japet' com a propietat de Josep Marginet. | 42.1365700,1.9352600 | 412009 | 4665488 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72530-foto-08299-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72530-foto-08299-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72530-foto-08299-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La casa ha estat molt ampliada contemporàniament vers a l'oest, desdibuixant molt les característiques originals de l'edifici. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72538 | Cal Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jordi-0 | XIX-XX | Es tracta d'un mas amb les característiques similars als presents en l'entorn agrícola i disseminat del poble. Ubicat al vessant (orientada a migdia) del sector dels Clotassos, l'edifici és de planta quadrada. Tot l'edifici es troba en un mateix replà sense tenir cap façana parcialment excavada. Va ser completament reformada a mitjans dels 80's del s. XX. La casa està arrebossada i no es poden veure els materials originals de la casa, no obstant això, segons la propietat es combina la planta baixa de pedra amb un alçat de tàpia i cantoneres de pedra sense escairar. L'edifici original era de planta baixa i pis amb la coberta a doble vessant amb el carener de nord a sud. La façana oest es caracteritza per una entrada porxada la qual encara s'intueix. A la façana nord hi havia un petit cobert adossat. La resta de façanes no mostren cap element destacable, tot i que a la façana de migdia també disposava d'una portalada d'accés als baixos. | 08299-162 | Entrada oest de Vilada. Sota la C-26 | Mas construït sembla que a inicis-mitjans del s. XIX. La propietat actual la va adquirir a mitjans dels anys 20 del s. XX. Cal Jordi, també és conegut popularment com a cal Teixidor. La procedència de la família de la casa de cal Teixidor de la Baells va comportar l'adopció del nom per part d'alguns veïns. La casa la trobem documentada a mitjans del s. XIX a l'índex de finques rústiques del terme de Vilada dipositats a l'ACBR. Concretament, l'any 1849 s'inscriu una hipoteca censal de la propietat de cal Jordi per part de Josep Armengou. | 42.1353000,1.9240800 | 411083 | 4665359 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72538-foto-08299-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72538-foto-08299-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72538-foto-08299-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | L'antic camí de Berga a Borredà passa al peu de la casa. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72398 | Cal Llebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llebre | SOCA (en curs: s. p). | XIV-XVIII | Seria convenient fer un examen dels baixos, a fi de poder-ne determinar una datació, abans del seu esfondrament definitiu. No obstant això, cal accedir a l'indret amb certa prudència, atès que els despreniments de materials ho converteixen en una activitat perillosa. | És una robusta masia, situada en un coll, al capdamunt d'una solana. L'estructura presenta una robustesa poc habitual. La seva planta és quadrada i té una alçada de dos pisos, a més dels baixos i les golfes. El primer i el segon pis s'havien utilitzat com a habitatge, mentre que les golfes tenien més aviat la funció de graner i de magatzem. Els baixos eren utilitzats com a corts i estables. La teulada és a dos vessants, orientada de nord a sud. Les façanes són molt sòbries i austeres, a excepció de la sud, que era la principal. Són interessants els acabats en fusta, com les baranes de les balconades de migdia i les menjadores dels estables. Els baixos manifesten la gran antiguitat de l'edifici, sobretot en els arcs de les portes. La porta principal també és rematada amb un arc de mitja volta i amb unes dovelles de dimensions considerables. Al costat de la casa hom hi pot veure un profund pou empedrat, però que ja fa anys està sec. | 08299-22 | Sector nord-oest | La documentació baixmedieval i moderna ens informa de l'existència d'un mas Viladomiu Jussà i d'un mas Viladomiu Sobirà, un d'ells sempre derruït. Caldria interpretar això com al resultat del desdoblament dels masos del segle XII i el posterior despoblament d'un d'ells a partir de la crisi del segle XIV. El cas és que el 1383 trobem a la documentació un Raimon de Viladomiu. Al segle XV sí que ja podem afirmar amb seguretat que el mas estava habitat. Es trobava aleshores sota la batllia de Roset, baronia de la Portella, i sota domini directe de l'abat de la Portella. La documentació posterior ens deixa veure la importància que els Viladomiu varen anar adquirint en tots els àmbits, sobretot en l'econòmic i l'institucional. Els trobem en gran nombre de documents notarials i de la cort del batlle. En molts documents, els Viladomiu comencen a ser apel·lats 'de les Llebres' o 'Llebre', nom que cada vegada més anirà desplaçant el del mas, fins a convertir-se en Cal Llebre. A finals del segle XVI els Viladomiu arriben a una situació de precarietat absoluta i d'endeutament, que els obliga a vendre el domini util del mas als Montblanc. Els Montblanc van ampliar les seves possessions i van rompre noves terres. Segurament a la seva gestió patrimonial es deuen les ampliacions més costoses i espectaculars del mas. Els Montblanc van residir a la casa fins ben entrat el segle XX, quan la van abandonar per anar a viure a Berga. Hom presumeix que a la casa hi havia molta documentació familiar, avui perduda. Per altra banda, hi ha qui pensa que la branca dels Viladomiu oriünda de Vilada és la que fundà les conegudes colònies de Viladomiu Nou i Viladomiu Vell a la riba del Llobregat, però ja al segle XIX. | 42.1542200,1.9279800 | 411432 | 4667455 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72398-foto-08299-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72398-foto-08299-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72398-foto-08299-22-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | La casa està derruïda i el seu deteriorament és cada vegada més ràpid. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72568 | Cal Manel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manel-1 | XIX | Es tracta d'un mas amb les característiques similars als presents en l'entorn agrícola i disseminat del poble. Ubicat a l'entorn dels camps de Vilarasa es troba entremig de les cases pròximes de cal Felip i cal Riera, i la casa de cal Pere. L'edifici és de planta quadrada i està adaptat al terreny en vessant, motiu pel qual part de la planta baixa està retallant el terreny pel costat nord. Ha estat completament reformada i s'ha afegit algunes ampliacions adossades a les façanes de ponent i tramuntana i llevant. L'exterior està completament arrebossat i no s'observen els materials constructius, per bé que creiem que són els habituals del país vists en moltes altres construccions. L'edifici original sembla que hauria estat constituït per planta baixa, pis i golfes. La coberta és a doble vessant amb el carener de nord a sud, perpendicular a la façana principal de migdia. No s'aprecia cap element destacable a les façanes. La casa està isolada. | 08299-192 | Camí dels Camps de Vilarrasa | Mas de mitjans-finals del s. XVIII, segons documentació oficial dataria de l'any 1881. Comparteix entorn, amb els masos de cal Felip i cal Riera i cal Pere, l'entorn dels camps de Vilarrasa. Aquest paratge, segons Soca, el trobem documentat des del segle XIV. En documentació més recent i directament relacionat amb la casa, que no es pot datar amb precisió de mitjans del s. XIX relatiu a les finques rústiques presents al poble de Vilada dipositat al ACBR, se cita la casa de cal Manel en una compravenda de terra de l'any 1861 per part de Manel Casòliva al costat de la seva casa, a la zona de Vilarrasa del Prat Gros. Documentalment, trobem citat a Manel Casòliva amb propietat d'una casa al poble al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 però altres referències de cal Tuníc com a masos exteriors al poble (més a prop del nucli antic) ens fa pensar que no fa referència a cal Manel tal i on la coneixem avui. | 42.1318300,1.9243800 | 411103 | 4664973 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72568-foto-08299-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72568-foto-08299-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72568-foto-08299-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Completament reformada. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72532 | Cal Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marcal | XIX-XX | Es tracta d'un mas situat entre el conjunt de masos de cal Bover, cal Jepet i cal Vilardaga, i adossat a cal Nicolau. L'edifici ha estat força transformat i restaurat contemporàniament. Observant una lectura dels paraments, es pot identificar principalment un edifici central original de planta quadrangular al qual s'haurien afegit una ampliació a la façana sud a posteriori. Actualment, es podria considerar la façana de migdia com la principal de la casa si tenim en compte la ubicació de l'escala d'accés a l'habitatge (directe al pis) i el voladís construït com a ampliació de la casa, bastit sobre dos pilars de grans dimensions i biga de fusta. A les façanes nord i oest no s'observen elements destacats, i la de llevant és adossada a cal Nicolau. L'edifici disposa de planta baixa i pis, tot i que està parcialment excavat al vessant de la muntanya i a la façana nord, només sobresurt el 1r pis. El parament dels murs és de pedra irregular amb les cantoneres escairades. La casa disposava d'una àrea més o menys plana al sector sud que hauria tingut les funcions d'era i una font. La coberta a doble vessant és paral·lela a la façana principal (migdia). | 08299-156 | Sector Ribera. Adossada a cal Nicolau | Petit mas similar als que podem trobar disseminats a l'entorn immediat del poble. Cronològicament sembla un edifici força contemporani a l'origen de cal Nicolau, situant-lo a mitjans del s. XIX. Ha estat restaurada contemporàniament. Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i amb feixes del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. La seva proximitat a cal Nicolau fa pensar que en origen haurien pogut compartir alguns espais comuns. Malgrat que no ho podem certificar, les característiques de l'edifici i les modificacions posteriors ens fan pensar que hauria estat vinculat a cal Nicolau originalment, i que fou dividida a principis del segle XX. | 42.1360900,1.9354100 | 412021 | 4665435 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72532-foto-08299-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72532-foto-08299-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72532-foto-08299-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72535 | Cal Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marques-0 | XVIII-XX | La façana està una mica deteriorada. Estructuralment sembla que està en bon estat. | Es tracta d'una masia situada pròpiament a l'entorn conegut com la Ribera. La casa és a prop de cal Sastre, sobre les cases del molí del Boixader i cal Boixader. Ubicada en un entorn força planer ja molt a prop del curs de l'aigua, està envoltada d'una extensió de camps de dimensions considerables per la mitjana del voltant. L'edifici és de planta rectangular, orientat al migdia, amb una gran coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Els materials principals són pedra del país sense desbastar, grans pedres cantoneres escairades i morter de calç. La coberta de fusta i teula ceràmica. La lectura dels paraments ens mostra que la casa ha viscut diverses ampliacions del nucli original. La porta originial principal, la central, és a migdia. Actualment la casa disposa de planta baixa i dos pisos. El nucli original s'ha anat ampliant, possiblement, primer cap a l'oest, ampliant un cos, posteriorment, alçant la coberta, i en darrera instància una tercera ampliació també al sector de ponent. Contemporàniament s'ha habilitat una escala exterior al 1r pis que trenca una mica la imatge de conjunt de la façana. Les obertures gairebé totes semblen originals a excepció de les ubicades al últim cos ampliat a l'oest i la central de la façana nord. Les originals són quadrangulars, de diferents dimensions, amb senzilla llinda de fusta recta, igual que la porta principal. L'edifici està parcialment excavat al terreny, i per la façana nord només sobresurt el 1r i 2n pis. | 08299-159 | Sector de la Ribera | Mas característic dels que podem trobar disseminat a l'entorn immediat del poble. Les dimensions de la casa són notables i les ampliacions diverses, fet que fa pensar en una evolució força activa de la casa. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita cal Marquès com a propietat de Ramon Casellas. No obstant això, sembla que hauria pogut ser una edificació anterior. Existeix documentació del primer terç del segle XIX en el qual apareix una casa del terme de Vilada amb el nom de ca la Marquesa, fet que ens fa pensar que podria tractar-se de cal Marquès. Concretament, és present a l'índex de finques rústiques del terme de Vilada dipositats a l'ACBR. A l'any 1824, Josep Casellas fa un lloguer a Ramon Comellas d'un terreny de 6 mesures de terra anomenades de la Marquesa. Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i amb feixes del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. | 42.1333900,1.9348300 | 411969 | 4665136 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72535-foto-08299-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72535-foto-08299-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72535-foto-08299-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Les diferents ampliacions de la casa han anat deixant una visible factura a la casa a la qual s'observa diversitat d'obertures tapiades. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72522 | Cal Mestrico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestrico | XVII-XX | Resturada completament. | Es tracta d'una masia situada a tocar de la carretera C-26 per l'entrada est al poble, entre cal Pei i la font de la Barraqueta, per sobre de la riera de Vilada. Consta d'uns baixos i dos pisos i golfes. Als baixos s'hi accedeix per la part de llevant, tot i que es disposa d'una segona entrada a peu pla del 2n pis per la façana de ponent. L'accés al primer i al segon pis es fa per aquest costat, on hi ha la porta principal. La façana principal és la de l'est, en la qual es pot observar l'ampliació del cos primigeni, sobretot amb l'alçat d'un pis i una ampliació frontal. A mitjans del s. XVIII sembla que la casa va viure un moment d'expansió i es va substituir els marcs de la porta i finestres de la planta baixa i 1r pis amb grans carreus de pedra sorrenca repicats (brancals i llindes). A la porta es pot veure incís a la llinda la data 1765 flanquejant un cristograma. Flanquejant la porta hi trobem dues finestres i l'entrada a un petit cobert adossat a la casa. Al 1r pis s'hi ubiquen 3 finestres centrals, també amb brancals i llindes de pedra. Al segon pis les finestres són amb llinda de fusta recta. A la façana sud hi ha una finestra més per pis però sense elements a destacar. No obstant això, hi ressalta al pis superior, una eixida oberta amb doble arc. És en aquest parament on es pot fer una millor lectura de l'ampliació de la casa. La façana de ponent, que només sobresurt en el darrer pis per sobre del terreny, disposa d'una segona porta oberta a posteriori feta amb marca de maó ceràmic. La coberta de teula ceràmica a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers a l'est. Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. A la façana nord s'hi observen 3 finestres regularitzades o obertes contemporàniament sense interès. Bona part de la façana presenta restes d'un arrebossat amb morter de calç i alguns trams de morter de ciment. | 08299-146 | Entrada est de Vilada. Sota la C-26 | Masia del s. XVII o anterior, que va viure un període d'expansió si fem cas de la millora de portes i finestres a mitjans del s. XVIII (1765). Ha estat restaurada contemporàniament. El terme municipal de Vilada, des de l'establiment de les parròquies que conformaven Vilada i Gardilans, s'ha caracteritzat per un poblament dispers de masos disseminats en un territori més o menys pla que va resseguint la vessant nord de la riera del Merdançol principalment, aprofitant les terres més planes que ofereix la vall. Al segle XIX s'estableix una distribució en barris que estableix els de la Ribera i Clotassos, el nucli del poble entorn de la carretera i parròquia de Sant Joan, i la resta de cases i masos disseminats, incloent-hi com a tal, tot el sector de Gardilans. | 42.1373000,1.9384300 | 412272 | 4665566 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72522-foto-08299-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72522-foto-08299-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72522-foto-08299-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La proximitat amb la font de la barraqueta fa que s'hagi mantingut i consolidat una graonada que ressegueix la façana oest i sud de la casa fins a la font. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72531 | Cal Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nicolau | XIX-XX | Es tracta d'un mas situat entre el conjunt de masos de cal Bover, cal Jepet i cal Vilardaga, i adossat a cal Marçal. L'edifici preserva els volums originals en gran mesura, per bé que la coberta ha estat alçada contemporàniament. Observant una lectura dels paraments, es poden identificar principalment dues fases de construcció de l'edifici. La planta és rectangular, orientada d'est a oest. A llevant hi trobem la porta principal d'entrada a l'edifici. Les obertures de la casa, finestres i finestrons, semblen les originals, per bé que algunes han estat modificades. L'edifici disposa de planta baixa i dos pisos, tot i que està parcialment excavat al vessant de la muntanya. La façana nord sobresurt a partir del 1r pis. El parament dels murs és de pedra irregular amb les cantoneres escairades. La casa disposava d'una petita pallissa situada al mateix nivell de la porta d'entrada, al davant del qual hi trobem un espai pla, amb restes d'un enllosat, que hauria tingut les funcions d'era. La coberta a doble vessant seria perpendicular a la façana principal (llevant). | 08299-155 | Sector Ribera. Adossada a cal Marçal | Petit mas similar als que podem trobar disseminat a l'entorn immediat del poble. En documentació de la propietat se cita la construcció de la casa l'any 1850. Ha estat restaurada contemporàniament. Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i amb feixes del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. La seva proximitat amb cal Marçal fa pensar que en origen haurien pogut compartir alguns espais comuns. Hom també comenta que el nom de la casa podria fer referència al tractant de boscos, Tomàs Nicolau i Prieto, propietari de la serradora de Berga a principis de segle XX, el qual feu construir les quadres a prop de Picamill per explotar els boscos de la zona. | 42.1361200,1.9355800 | 412035 | 4665438 | 1850 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72531-foto-08299-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72531-foto-08299-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72531-foto-08299-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La cantonada del sud-est, incorpora un lleu contrafort per donar solidesa a l'edifici. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72529 | Cal Paraire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paraire-3 | XIX-XX | Es tracta d'una masia situada a tocar de la carretera C-26 per l'entrada oest al poble, al costat de cal Teuler/ cal Sabata/ cal Tuixent i davant la font dels Clotassos o dels Bolets. Consta de baixos i dos pisos. La planta de l'edifici és quadrada i la coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal (ponent). L'edifici ha estat restaurat i modificat contemporàniament, aixecant-se la coberta i incorporant noves obertures. La façana ha estat arrebossada parcialment i encara s'intueix el parament de pedra irregular i les cantoneres sense desbastar. La data d'origen de la casa sembla que la podem localitzar a la llinda de la porta on es pot llegir 'any 1810' (pintat contemporàniament). Si fem una lectura de paraments, sobretot a la façana principal, es pot llegir una primera fase original en què la casa era molt més petita amb planta baixa i pis. Comprendria el sector nord-oest de l'actual edifici caracteritzat per una segona finestra al costat de la porta i dues finestres rectangulars (també modificades a posteriori) al pis. No s'identifiquen altres elements d'interès a l'edifici, força transformat. Disposa d'un cobert adossat al costat de llevant. | 08299-153 | Sector Clotassos. Entrada oest Vilada | Masia del s. XIX, la qual va viure un període d'expansió si fem cas de l'ampliació del mas. Ha estat restaurada contemporàniament. Forma part d'un dels barris disseminats del poble, conegut com els Clotassos. Si prenem el nom de la casa, cal Paraire, com a element definidor de l'activitat original del mas o dels seus propietaris, podríem explicar l'ampliació a partir de l'auge d'aquest sector la primera meitat del segle XIX. | 42.1354600,1.9264900 | 411283 | 4665374 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72529-foto-08299-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72529-foto-08299-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72529-foto-08299-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | L'entorn és atractiu, especialment les feixes situades al voltant del rec dels Clotassos, on es pot observar una bona distribució de petites feixes de conreu, horta i murs de contenció de pedra ben cuidats. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72521 | Cal Pei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pei-0 | XVII-XX | Completament restaurada. | Es tracta d'una masia situada a tocar de la carretera C-26 per l'entrada est al poble, molt pròxima al pont de 3 ulls de cal Pei per sobre de la riera de Vilada. Consta d'uns baixos i de dues plantes superiors. Als baixos s'hi accedeix per la part de llevant. L'accés al primer i al segon pis es fa per aquest costat, on hi ha la porta principal. La façana principal és la de l'est, en la qual es pot observar l'ampliació del cos primigeni, sobretot amb l'alçat d'un pis. A mitjans del s. XVIII sembla que la casa va viure un moment d'expansió i es va substituir els marcs de la porta i finestres de la planta baixa i 1r pis amb grans carreus de pedra sorrenca repicats (brancals i llindes). A la porta es pot veure incís en un brancal la data 1765 i les inicials RM. El 2n pis segurament va ser bastit posteriorment. Una restauració contemporània de la casa ha incorporat llindes rectes de pedra a les finestres superiors, i una balconada que tapa parcialment la finestra a l'esquerra de la porta d'entrada. Aquesta façana sud, també disposa d'un contrafort de reforç de la casa contra el pendent natural del terreny. La coberta (nova) és de teules a doble vessant i el carener està orientat paral·lelament a la façana principal (est). Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. A la façana nord s'hi observen 3 finestres regularitzades o obertes contemporàniament sense interès. La meitat d'aquesta façana ha estat arrebossada amb ciment. La façana de ponent està parcialment excavada i només sobresurt el 2n pis per sobre del nivell del terreny. Ponent i migdia també han estat arrebossades i no presenten elements d'interès. | 08299-145 | Entrada est de Vilada. Sota la C-26 | Masia del s. XVIII o anterior, que va viure un període d'expansió si fem cas de la millora de portes i finestres a mitjans del s. XVIII (1765). Ha estat restaurada contemporàniament. El terme municipal de Vilada, des de l'establiment de les parròquies que conformaven Vilada i Gardilans, s'ha caracteritzat per un poblament dispers de masos disseminats en un territori més o menys pla que va resseguint la vessant nord de la riera del Merdançol principalment, aprofitant les terres més planes que ofereix la vall. Al segle XIX s'estableix una distribució en barris que agrupa les cases de la Ribera i Clotassos, el nucli del poble entorn de la carretera i parròquia de Sant Joan, i la resta de cases i masos disseminats, incloent-hi com a tal, tot el sector de Gardilans. | 42.1374800,1.9386000 | 412286 | 4665586 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72521-foto-08299-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72521-foto-08299-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72521-foto-08299-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La proximitat del pont de Vilada a la casa, va fer que prengués el nom d'aquesta. Al costat hi podem trobar la casa de cal Mestrico i la font de la barraqueta. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72561 | Cal Pep Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pep-xic | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. | XX | La pintada uniforme de la façana ha amagat l'ús estètic del maó en alguns punts de la casa com les porxades. | És un edifici modern eminentment residencial. L'edifici disposa d'una planta en forma de T i està constituïda per planta baixa, pis i golfes. La façana principal la trobem orientada a migdia. En dita façana hi trobem l'element arquitectònic més destacat. Es tracta d'un porxo i terrassa porxada amb barana balustrada feta de maó situats a la planta i pis que donen sortida coberta a migdia. Les altres tres façanes, totes elles llises, presenten finestres rectangulars iguals entre elles, totes decorades amb rajola vidriada blava a mode d'ampit. Les finestres són molt estilitzades i destaquen per la sensació de verticalitat que transmeten: obertures molt estretes i allargades, teulades inclinades, colors molt crus, etc. Un darrer element interessant de la casa és la coberta. El perímetre de la casa està cobert per un atractiu ràfec d'obra decorat. A més a més, presenta unes grans pinyes ceràmiques que sobresurten per sobre el carener. | 08299-185 | C/ Teodor Miralles 61 | La casa és del primer terç del segle XX. Segons documentació oficial és de l'any 1929. Tal com descriuen Soca i Rumbo a la memòria del Mapa de Patrimoni de l'any 2002, cal Pep Xic i la Torre Blanca (o cal Reguetó) van ser en origen, i encara són, dues cases residencials de caràcter senyorial situades al nucli urbà de Vilada. Encara que es troben força separades l'una de l'altre, tenen en comú el seu estil constructiu, car totes dues, juntament amb cal Climent, van ser projectades per Teodor Miralles i Soler cap a 1930. Segons expliquen Costa i Tort, era propietat d'un dels molts germans Ferrer, la majoria dels quals es dedicaven als negocis tèxtils. Van ser els primers a continuar de manera moderna l'antiga tradició dels paraires. | 42.1376700,1.9351200 | 411999 | 4665610 | 1929 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72561-foto-08299-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72561-foto-08299-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La casa es troba envolta per un jardí molt treballat i adaptat al lleure i a l'esbarjo. El perímetre de la parcel·la és curiosament triangular. Al vèrtex hi trobem un portal d'entrada fet d'obra decorat amb dos pilarets i reixa central de forja. Al sector nord hi ha un cobert petit també de maons. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 72514 | Cal Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-4 | XVIII-XX | Reformada completament. | Es tracta d'una masia situada al sector més meridional dels Camps de Vila-rasa, a tocar de l'engorjat del Mergançol en aquest sector. La casa està conformada per l'habitatge i un adossat annex construït posteriorment. La masia pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i pis i golfes originalment. Actualment, la coberta és quatre vessants, encara que possiblement hagués estat a vessant doble, i el carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers est-oest. Els materials són fusta i teula. La casa està situada en el punt més alt entorn dels plans de Vila-rasa. El cobert es troba adossat a la façana de tramuntana, distribuint-se els edificis en una planta en forma de L i que estableixen un espai semi tancat amb característiques d'era. La casa ha estat completament reformada i els paraments originals han estat regularitzats i arrebossats, així com les obertures i finestrals. Els paraments originals de la casa, sembla que podrien ser similars als utilitzats al del cobert més antic, en el qual encara s'observa un parament de pedra irregular, sense escairar i amb algunes cantoneres, també sense escairar, als angles. Existeix un segon cobert contemporani sense elements a destacar. | 08299-138 | Sector de Vila-rasa | Mas de mitjans-finals del s. XVIII o inicis del s. XIX possiblement. Comparteix entorn, amb els masos de cal Felip i cal Riera i cal Manel, l'entorn dels camps de Vilarrasa. Aquest paratge, segons Soca I., el trobem documentat des del segle XIV. | 42.1309300,1.9213500 | 410852 | 4664876 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72514-foto-08299-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72514-foto-08299-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72514-foto-08299-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | L'edifici ha estat remodelat completament, i exteriorment, bona part dels elements històrics resten no visibles. L'entorn està molt ben cuidat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72550 | Cal Pere Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-massana | XVIII-XX | Es tracta d'una masia situada per sota de la casa de cal Vilalta. El mas es compon d'un habitatge amb un cobert annex i un segon cobert exempt. La masia pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa, dos pisos i sota teulada. La coberta de teules és a doble vessant i el carener està orientat paral·lel a la façana principal de migdia. Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Als angles es disposen cantoneres realitzades amb grans carreus de pedra escairats. Gairebé la totalitat de la façana disposa d'un arrebossat de morter de calç d'un to blanquinós. La façana principal és la façana de migdia. El conjunt és d'un notable interès estètic. Les portes i finestres de la planta baixa i 1r pis estan refetes amb grans blocs de pedra (llinda i brancals) sorrenca escairats i repicats. És especialment interessant la llinda recta de la porta d'entrada. Inscrit a la pedra hi trobem: 'FETA PER JHP MASSANA Y CAMPRVBÍ PARAIRE / ANY 1804' i un cristograma al centre. Per sobre la llinda un petit arc de descàrrega es mostra per sota de l'arrebossat de calç. També a la llinda de la finestra del costat de la porta hi trobem una inscripció amb la data 1786 flanquejant un cristograma. Les finestres del primer pis també han estat refetes amb llinda i brancals de pedra sorrenca i repicada, tant les dues de la façana de migdia, com la de ponent. La que trobem sobre la porta és la més elaborada, la qual encara conserva l'ampit. Finalment al 2n pis o golfes, s'hi observa una eixida de bona presència, que ocupa la meitat de la façana de migdia, amb barana de fusta. Per altra banda, a ponent s'observen dues finestres més, una al 2n pis i l'altre sota teulada, ubicades en el mateix eix central. A la façana de llevant, remodelat, hi ha un cobert adossat al 1r pis, el qual hauria pogut tractar-se de l'antiga comuna de la casa. També s'observa a la planta baixa, restes d'un antic arc tapiat. La façana nord està retallant parcialment el terreny, i sobresurt a partir del 1r pis. A la casa hi ha tres coberts, dos dels quals estan adossats a la façana de ponent. El petit és de pedra amb coberta simple. El segon és una pallissa de majors dimensions amb coberta a doble vessant. Per materials situaríem aquesta construcció a finals del s. XIX o principis de XX. Finalment, el tercer cobert situat a migdia de la casa, sense elements d'interès, permet delimitar un espai que respondria a l'era del mas. | 08299-174 | C/ Salga Aguda, 7 N2-5 | Si prenem com a referència la inscripció de la casa, tot sembla indicar que estem parlant d'un mas de mitjans del s. XVIII, tot i que per característiques podria ser possiblement anterior. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita cal Pere Massana com a propietat de Josep Massana. La llinda també fa referència a la professió (paraire) la qual podríem vincular a les accions de reforma de la casa, al moment d'auge a mitjans del segle XIX per part del sector. Per altra banda, en documentació de mitjans del s. XIX relatiu a les finques rústiques presents al poble de Vilada, se cita la casa de Pere Massana relacionada amb la venda d'una feixa de terreny l'any 1853: venda d'un tros de terra de Josep Picas al terme de Vilada que comprèn des del camí que passa de cal Pere Massana fins al rec de cal Massana i confronta a orient amb terres de la rectoria, a migdia amb les de cal Massana i també amb les de cal Pere Massana. A ponent amb les de Pere Canal i Josep Comellas. A cal Pere Massana hi havia hagut el primigeni forn de cal Massana, fins que al tombant del segle XX es va construir la nova casa (on hi ha l'actual forn) i la família Cunill s'hi va traslladar, enduent-se el sobrenom de Massana. | 42.1371300,1.9346400 | 411959 | 4665551 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72550-foto-08299-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72550-foto-08299-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72550-foto-08299-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Disposa d'un pou a l'interior de la casa. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72503 | Cal Pubill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pubill-1 | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | XIX | Cal Pubill és un edifici residencial de planta quadrangular. La façana principal està orientada a migdia just al peu del c/ Teodor Miralles (tram urbà de la C-26. Antigament carretera de Berga a Montesquiu). La teulada està dividida a quatre vessants iguals. Compta de planta baixa, dos pisos i golfes. L'edifici correspon a una casa senyorial d'inicis del s. XX. Un dels elements característics de l'edifici són els arcs de les golfes, tal com les eixides d'una masia. A la planta baixa de la façana principal hi trobem tres grans portalades. Les portes dels extrems donen accés a dos locals comercials, i la central és l'escala principal de l'edifici. Els establiments comercials havien estat botigues de queviures i una merceria. Actualment hi ha una farmàcia i l'altre està buit. L'edifici és molt equilibrat arquitectònicament, i les façanes sud i oest són les de major interès. Especialment la façana principal de migdia. Les tres plantes estan distribuïdes en funció de la seva importància. La planta principal (1r) disposa d'un balcó continu que cobreix les tres sortides. La barana del balcó és de ferro forjat decorat amb motius florals. El pis (2n) disposa de tres balcons individuals amb barana de ferro forjat. I l'eixida són tres grans arcades amb barana de ferro forjat simple amb barrots quadrats. A la façana oest, la distribució és diferent. D'entrada no hi ha cap balcó amb sortida, sinó que trobem balcons d'ampit. A la planta baixa, el local de la farmàcia, s'obren 4 finestres iguals amb reixa metàl·lica. A la planta principal i pis trobem una distribució igual de dues finestres centrals i dos balcons d'ampit als laterals. I a les golfes, altre cop, 3 grans arcades iguals que a migdia. La façana de tramuntana està pensada com a façana de serveis. Concentra tots els baixants de la casa i disposa d'uns adossats que podrien ser de construcció posterior. L'element més destacat és el pati de la planta baixa, que resta encaixat entre el talús de la muntanya i la mateixa casa a nivell del 1r pis. A l'interior del pati hi ha un petit cobert. La façana de llevant no disposa de cap obertura perquè, possiblement, es preveia l'adossat de l'edifici veí. Tota la façana està arrebossada i pintada amb una combinació d'ocres molt desgastats. Disposa ornamentalment d'unes cornises separadores de pisos, i un realçat al voltant dels marcs de finestres, balcons i cantonades. El punt més decorat és al voltant de les arcades de l'eixida on els realçats es complementen amb unes mènsules que aguanten el voladís de la coberta. També és interessant el manteniment de les tradicionals persianes de fusta enrotllables de color verd. Un darrer element de qualitat de l'edifici són les portes dels establiments comercials. La qualitat de la fusta i el treball de les seves decoracions és notable. Sobre les portes es poden llegir les lletres inicials de la família i la data 1896. | 08299-127 | C/ Teodor Miralles 19 | La casa fou construïda l'any 1891. La casa va ser construïda per un militar carlí a finals del s. XIX, Salvador Dachs, el qual estava casat amb Carolina Mas Sastre. Un dels primers edificis a aixecar-se després de l'embranzida local que va significar la construcció de la carretera de Berga a Montesquiu. Sembla que abans de la guerra la casa gaudia d'un mobiliari interessant (quadres, armes d'època, mobles) que foren saquejats durant la Guerra Civil. Una de les particularitats històriques de la casa és que durant la Guerra Civil, l'Ajuntament republicà va col·lectivitzar l'edifici i s'hi va instal·lar. La família es va traslladar al local situat darrere el pati. Acabada la guerra la família va retornar a la casa. Els establiments comercials, a mitjans de s. XX, havien estat una barberia (de Ton Cutal) per una banda. Per l'altra, durant més de 40 anys, va ser la botiga familiar que va tancar a mitjans dels 90 del s. XX. | 42.1370700,1.9303300 | 411602 | 4665549 | 1891 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72503-foto-08299-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72503-foto-08299-127-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Dues de les arcades de l'eixida de la façana de ponent han estat tapiades posteriorment, deslluint part de l'estètica distribució equilibrada de la façana. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72465 | Cal Sabater. Fonda Suïssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabater-fonda-suissa | XX | Edifici de planta rectangular situat al peu del c/ Teodor Miralles. Es tracta d'un immoble amb planta baixa, 1r i 2n pis. La façana principal és a migdia, seguint la línia de la carretera C-26, que al seu dia fou l'eixample del poble. La planta baixa s'obre amb dos portals principals a la façana de migdia flanquejats per 4 portalades majors vinculades a establiments comercials o magatzems, que se situen de forma intercalada a la part central. L'edifici fou construït en dues fases diferents (1905 i 1907) per bé que el conjunt manté algunes línies arquitectòniques però també algunes diferències. Les dues portes i els quatre magatzems de la planta baixa guarden una similitud decorativa que es basa amb la mateixa tipologia i dimensions de les portes de fusta. Les dues portes d'entrada a l'edifici disposen d'un forjat amb motius geomètrics que inclou la data 1905 i 1907. Totes les obertures estan acabades amb maó. L'edifici malgrat respons a una unitat d'estil, hi podem observar algunes diferències segons la distribució del bloc. La façana, que es divideix en dues meitats, presenta els murs de pedra vista amb un ressaltat de la junta dels carreus i un guardapols continu separador entre pisos. En el primer bloc, a la cantonada est, la distribució del primer pis disposa de tres obertures situant-se un balcó d'ampit al centre i dos balcons amb barana de fossa als costats. Al segon pis, s'inverteix la distribució situant-se el balcó al centre. El segon bloc (1907) disposa d'un balcó al 1r pis que cobreix l'amplada de les dues finestres laterals i la sortida central. Al 2n pis, trobem distribuït amb un balcó al centre i dues finestres quadrangulars com les dues inferiors. Finalment, s'afegeix una última ampliació dels dos edificis a l'extrem de ponent. Consta d'un local/magatzem als baixos, a sobre del qual hi ha dos balcons d'ampit, un per pis. Cal fer notar que la barbacana de l'edifici és gran, tot i que no és l'original. Totes les obertures disposen del mateix tipus decoratiu de barana de fossa amb motius geomètrics. Les quatre portes dels magatzems que són fetes de fusta, protegeixen 4 portes interiors a doble batent de fusta i 8 plafons de vidre disposats en columnes de 4 (es mantenen totes les originals). Les façanes de tramuntana i ponent no són visibles, però la façana de llevant, és de fàbrica molt més senzilla feta amb pedra sense desbastar. Disposa de 3 obertures per planta fetes de maó, tot i que de dimensions diferents i sense guardar cap simetria. Actualment, algunes han estat tapiades. | 08299-89 | C/ Teodor Miralles 41 | Climent Simón Aguilar era un contractista de Vilada que es dedicava sobretot a massives activitats de tala forestal, que també comportaven el ròssec, el transport i l'emmagatzematge de la fusta. Algunes de les obres desenvolupades al poble i voltants foren el conegut com a pont del Climent o el telefèric de Castell de l'Areny, per portar a terme aquestes activitats. Sembla que aquestes activitats foren desenvolupades sobretot als anys 20 del s. XX. No obstant això a principis de segle XX sembla que fou el promotor d'una fonda situada en aquest edifici coneguda com la 'Suïssa Catalana'. En un anunci publicat a La Vanguardia el dia 13 de juny de 1913 es descriu que: 'En la pintoresca población de Vilada que está situada a 700 metros sobre el nivel del mar, a 10 kilómetros de Berga y 5 de la estación La Baells, del tranvía de Manresa a Berga; dotada de numerosas Fuentes de aguas potables y dos de aguas sulfurosas, muy recomendadas por varias eminencias médicas se ha inaugurado la nueva fonda de D. Clemente Simón, llamada La Suiza Catalana, que situada en la carretera puede ofrecer a los veraneantes toda clase de facilidades y confort, saliendo de la misma carruajes combinados con todos los trenes, excepto el último y otros especiales para las Fuentes sulfurosas, a petición de los señores veraneantes.' Sembla que l'edifici hauria estat construït uns 5 anys abans de l'establiment de la fonda, aprofitant el dinamisme que l'obertura de la carretera de Berga-Montesquiu havia generat al poble, i que sumat a l'arribada del tren fins a l'estació de La Baells el 1903 va significar una transformació completa del municipi. La carretera va significar la concreció d'un nucli, no existent fins llavors, per aconseguir un màxim de població resident. L'any 1920 vivien a Vilada un mínim de 815 persones, el doble de població d'abans de l'obertura de la carretera, gràcies a l'establiment de petites fàbriques i un incipient turisme, en el que destaca la variant pròpia del turisme de salut. | 42.1368200,1.9318400 | 411727 | 4665519 | 1905-07 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72465-foto-08299-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72465-foto-08299-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La fonda de Climent Simón hauria ocupat la planta baixa i pis d'ambdós edificis. Encara es veuen diverses anelles a la façana on lligar les cavallerisses i matxos. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72534 | Cal Sastre Xic / cal Fusteret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-xic-cal-fusteret | XVIII-XX | Es tracta d'un mas situat entre el conjunt de masos de cal Bover i el molí de Boixader i cal Marquès. L'edifici manté un nucli original al qual s'ha afegit algunes ampliacions. La façana ha estat completament restaurada i arrebossada contemporàniament. La planta, de base quadrada, té la façana principal orientada al sud-oest, al peu del camí. Actualment no es pot fer una lectura de paraments i veure possibles ampliacions del mas, però semblaria que com a mínim n'hi va haver tres, totes elles ampliant-se a llevant. No s'observa elements d'interès especial a la façana. La casa esta assentada al vessant de la muntanya, per bé que el nucli original es trobava en un entorn pla, les següents ampliacions van anar creixen sobre el desnivell. La coberta és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal de migdia. | 08299-158 | Sector Ribera. Pista al Molí del Boixader | Actualment coneguda com a cal Fusteret, el nom propi de la casa és cal Sastre Xic. No descartem que l'origen del nom estigui vinculat a l'activitat per part d'algun dels membres de la família al llarg del s. XVIII o XIX. Segons documentació familiar, la casa es documenta per la propietat ja des de l'any 1777 i sempre ha estat propietat de la família. La reforma última es féu l'any 2001. Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i amb feixes del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. Per altra banda, documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita cal Sastre com a propietat de Joan Ferrer. | 42.1341000,1.9350300 | 411987 | 4665214 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72534-foto-08299-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72534-foto-08299-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72534-foto-08299-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La casa disposava de dues fonts. Una ha quedat coberta per la riera, i la segona no era de molt bona qualitat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72435 | Cal Tatxero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tatxero | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002 VVAA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. 1983. | XIX | L'entorn està descuidat. | L'edifici de cal Tatxero està emplaçat en un meandre obert de la riera de Vilada, a mig quilòmetre d'arribar a les cases de la ribera de Vilada. Es tracta d'una antiga fàbrica conformada per un sol edifici rectangular, de tres plantes i coberta de teula a doble vessant. A l'edifici original s'hi va afegir als anys 60 un conjunt d'ampliacions per donar ús a la nova funcionalitat de l'edifici com a casa de colònies. Així doncs, a la part nord-oest hi trobem una ampliació adaptada al terreny de dues plantes destinada a la sala-menjador, i serveis de la casa (cuina, magatzem, etc.) sense interès arquitectònic. A la part de llevant, hi ha un segon adossat destinat també a serveis i dutxes. Pel que fa a l'edifici principal està bastit amb els materials constructius habituals, pedra sense desbastar, grans cantoneres i maó. No s'observa als murs modificacions de les línies originals de l'edifici. A la planta baixa trobem la porta principal encarada a ponent. La porta està feta amb un arc rebaixat de maó i grans brancals de pedra desbastats. Aquesta façana es complementa amb una finestra de petites dimensions per planta i llinda simple de pedra. Les tres finestres inferiors disposen d'una reixa sense interès. La façana principal, a migjorn, mostra una distribució regular de les obertures, definint tres eixos verticals amb tres obertures per planta. Les 9 finestres (iguals) tenen un arc rebaixat de descàrrega fet de maons i disposats en plec de llibre. Adossat a la façana hi ha una gran escala d'obra que porta al primer pis de l'edifici i que ara és l'entrada principal. A l'interior no queda restes de cap element original de la fàbrica. L'entorn de la casa està adaptat al terreny natural, i a la llera del riu. Actualment hi ha una passarel·la de metall per travessar el riu. | 08299-59 | Sector Nord-Est. Al peu de la riera de Castell de l'Areny | Cal Tatxero rep el nom de l'activitat industrial última, una fàbrica de tatxes per sabates. Sembla que inicialment havia estat un antic molí fariner o bataner (segons les fonts consultades) conegut amb el nom de can Pastell, però no en queden evidències. Per les característiques industrials de l'edifici principal, hauria estat bastit a mitjans del s. XIX, però sembla que el molí hauria estat documentat amb anterioritat, ja al segle XVIII. Posteriorment, als anys 70 del s. XX es féu el conjunt d'ampliacions destinades al nou ús com a casa de colònies, que encara és vigent. Mateix moment en què es construí la passarel·la sobre el riu. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat el molí fariner fou bastit a finals del segle XVII o començaments del XVIII. A mitjans del s. XIX es coneixia amb el nom de la fàbrica. Per altra banda, Soca i Rumbo, en la memòria de 2002 descriuen que es tractava d'un casal moliner. L'edifici no l'han trobat citat a la documentació fins a la segona meitat del segle XVIII; aleshores apareix sota la denominació de Molí de can Pastell. Aquesta denominació deixa palesa la dependència que el molí tenia respecte del mas Can Pastell, ubicat a l'esplanada de la Serradora, a uns centenars de metres. Sembla que el mas can Pastell ja estava mig derruït al segle XVIII, però en tenim molt poques notícies i tot fa pensar que era un mas poc important. El Molí de can Pastell no era un molí fariner, sinó un molí bataner, que molt possiblement treballava pels paraires de Vilada. Més tard, deixà de treballar com a batan i hom hi començà a fabricar tatxes (claus curts de gran cabota, que s'utilitzaven sobretot per ferrar bèsties de bast) amb metall prèviament fos. Heus aquí la denominació popular de Cal Tatxero. La fabricació de tatxes es devia iniciar a mitjan segle XIX i es perllongà fins als primers anys del segle XX. Després la casa passà a utilitzar-se només com a habitatge. Cap a 1976, s'adaptà com a casa de colònies, activitat que actualment encara s'hi porta a terme. Cal Tatxero és un indret emblemàtic i conegut a Vilada pels gorgs que forma la riera prop de la casa. Els gorgs i basses són molt concorreguts a l'estiu per gent de Vilada i també de fora. | 42.1400400,1.9393800 | 412354 | 4665869 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72435-foto-08299-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72435-foto-08299-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72435-foto-08299-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A 20 m de la casa, riera amunt, s'observa un petit salt d'aigua fruit d'un intent de fer una bassa que va quedar cobert de grava i pedra del riu. L'edifici ha estat molt modificat i ha perdut molts dels seus elements originals, especialment els referents a les canalitzacions d'aigües. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72564 | Cal Teuler, cal Sabata i cal Tuixent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teuler-cal-sabata-i-cal-tuixent | Cadastre de l'Ajuntament de Vilada de l'any 1766. Arxiu Municipal de Vilada. | XVIII-XX | Les cases adossades de cal Teuler, cal Sabata i cal Tuixent (disposades d'oest a est respectivament) són un conjunt de 3 cases que actualment es troben el peu de la carretera C-26 a l'entrada oest del poble de Vilada pel seu costat nord, però que històricament es trobaven al peu del camí ral a Berga situat pel seu costat de migdia, on trobem les façanes principals. Cal Teuler i cal Tuixent disposen de planta quadrada, i cal sabata de planta rectangular sent el més gran de les tres. La coberta de totes és a doble vessant amb el carener orientat d'est a oest paral·lel a les façanes principals de les tres cases, que són a migdia. La Coberta és a doble vessant amb el carener orientat d'est a oest, tot i que a diferent alçada en cada cas. El conjunt de cases no mostren cap element singular a les façanes, més enllà de la particularitat de la concentració parcel·lària en un entorn despoblat. Edificis de planta baixa, pis i golfes o dos pisos. Les cases han estat ampliades de diferents maneres. A tall d'exemple direm que a cal Sabata s'ha aixecat la coberta, i que a cal Tuixent s'ha ampliat i aixecat el cobert adossat que forma part de l'habitatge. Tots ells disposen un perfil similar de porta simple amb llinda de fusta a la façana de migdia flanquejada per un finestró i finestres quadrangulars a les plantes. Els materials originals presents són la pedra, fusta i ceràmica a la coberta i també alguns paraments de tàpia. Les façanes de totes elles han estat arrebossades contemporàniament. A cal Teuler encara es pot observar les pedres cantoneres de la façana. Les cases s'abastien d'aigua del torrent dels Clotassos, tot i que també tenien pous com en el cas de cal Teuler. | 08299-188 | Entrada oest a Vilada. C-26 PK 157.300 | El conjunt de cases de cal Teuler, cal sabata i cal Tuixent, les podem situar amb un origen aproximat entre finals del s. XVIII i inicis del XIX paral·lel a la mateixa evolució de la resta del municipi amb cronologies similars. Ubicades al peu del camí ral, sembla que aquest factor n'hauria marcat el desenvolupament inicial, incloent-hi una d'elles, com antic hostal de camí ral. L'hostal de cal Sabata sembla que hauria funcionat a finals del s. XIX, no obstant això, hi ha dubtes de si es tracta d'aquest edifici, o d'una casa situada al costat de cal Pubill. Malgrat que la fisonomia actualment és diversa, originalment, les cases es trobaven alineades i arquitectònicament eren força similars. Documentalment, trobem citada les cases al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de cal Tuixent com a propietat de Salvador Comellas i 'can Taulé' com a propietat de Josep Selva. Amb molta seguretat, era una antiga teuleria del terme que va estar funcionant a mitjans del s. XIX. La teuleria la trobem documentada en diferents ocasions a l'índex de finques rústiques del terme de Vilada dipositats a l'ACBR. Concretament l'any 1852 se cita que Ramon Bars de Vilada fa una venda anual de terres de tres feixes entre els dos camins al poble. Dita venda afronta a orient amb la teuleria, a migdia en part amb la casa de la teuleria ipart amb la casa de N. Armengou, coneguda per cal Sampons, i a ponent amb terres de Cal Bars. Finalment, al nord amb terres de cal Canal. A la casa encara disposen d'algunes restes de rebuig de males cuites de teula. Cal mencionar que als anys 30, el conjunt de cases de cal Teuler, Sabata i Tuixent van ser motiu d'un dels esbossos de Prudenci Bertrana recollits a l'exposició del Museu d'Art de Girona de l'any 2017, en la qual s'observa la façana de cal Tuixent abans que s'hagués aixecat. | 42.1355200,1.9252500 | 411180 | 4665382 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72564-foto-08299-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72564-foto-08299-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72564-foto-08299-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Cal Teuler disposa d'un petit cobert annex a la casa que hauria tingut funcions de pallissa. Està fet de pedra, tàpia i coberta simple de teula. | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72485 | Cal Toi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-toi | XVIII-XX | Es tracta d'una masia situada al capdamunt del carrer Església, a tocar del cementiri, conformada per l'habitatge i un cobert annex. La masia pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal (migdia). La casa està situada en un desnivell O-E i el cobert adossat a la façana de ponent aprofita el desnivell per tenir una entrada a peu pla al 1r pis. La casa ha estat completament reformada i els paraments originals han estat regularitzats i arrebossats, així com les obertures i finestrals. La porta principal de la façana sud disposa de llinda de fusta recta. | 08299-109 | C/ Església | L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona. Documentalment, no trobem citada la casa de cal Toi al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766. No obstant això, es pot datar a mitjans del s. XIX relatiu a les finques rústiques presents al poble de Vilada dipositat al ACBR, un parell de cites que fan referència a la casa. Per una banda, s'anota la presència de la font de cal Toi (Toy en el document) la qual afronta amb terres de Raimunda Cirera i Ramon Prat. I en segon lloc, es documenta que la casa del Cap de la Vinya afronta amb les terres de la rectoria i cal Toi. Sense disposar de més informació, creiem que es tractaria d'una construcció d'inicis del s. XIX. | 42.1387000,1.9286400 | 411465 | 4665732 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72485-foto-08299-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72485-foto-08299-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72485-foto-08299-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A la porta es conserva la numeració d'inicis de segle (29) quan el poble estava distribuït en barris. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72551 | Cal Tuníc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tunic | BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2017. No publicat. Cadastre de l'Ajuntament de Vilada de l'any 1766. Arxiu Municipal de Vilada. | XVIII-XX | Completament reformada. | Es tracta d'un mas amb les característiques similars als presents en l'entorn agrícola i disseminat del poble. La casa es troba ubicada al replà al sector més a l'est dels Clotassos, al límit amb el canvi de vessant on es troba el gruix del poble de Vilada i a l'entrada del Bosc dels pins del metge Soler. La casa està orientada al nord-est (sent de les poques del terme que mostren aquesta orientació). L'edifici original era de planta quadrada i amb alguns coberts annex al seu voltant. L'edifici es troba acomodat en un replà situat en el petit coll d'entrada al poble pel sector oest. La casa ha estat completament reformada i ampliada, no obstant això, encara és possible veure alguns elements de l'estructura original i paraments. Els murs estan bastits de pedra sense desbastar i amb grans rocs cantoners escairats. L'edifici original sembla que hauria estat l'habitual de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a doble vessant amb el carener d'est a oest perpendicular a la façana principal de llevant. | 08299-175 | Camí de Vilarrasa. Davant de la Torreblanca | La casa de cal Tuníc no diferencia molt en dimensions i característiques dels masos que al llarg del s. XVIII i inicis del XIX es van bastint al terme. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de 'cal Tunich' com a propietat de Josep Canal veí d'Avià. No obstant això, possiblement sigui un mas anterior, doncs apareix força referenciat en documentació del XVIII i XIX. A mitjans del s. XIX relatiu a les finques rústiques presents al poble de Vilada, se cita la casa de cal Tuníc en una compravenda de l'any 1845 del mas Prat Gros, la qual confronta a orient amb terres de Ramon Comellas, cal Marquès, Ramon Prat i casa Berenguer. A migdia amb el mas Boixader, mas Prat i Camp del bosc, i a ponent amb casa i terres de Manel Casòliva, Josep del Prat Xic, cal Jordi, la Ferrera, la rectoria i cal Tuníc. La casa ha estat reformada als anys 10 del s. XXI. Botella MªR explica en el seu treball inèdit, 'El ressorgiment d'un poble' que l'any 1813 neix a cal Tuníc en Josep Soler Massana, primer membre de la nissaga de metges Soler i avi d'Àngel Soler i Daniel (1891). | 42.1348300,1.9284000 | 411440 | 4665302 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72551-foto-08299-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72551-foto-08299-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72551-foto-08299-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72527 | Cal Vilardaga i cal Quim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilardaga-i-cal-quim | XVIII-XX | Es tracta d'un conjunt de dos habitatges situat a les feixes ubicades al sector de la Ribera de sota el nucli de Vilada al qual s'accedeix des de l'est al poble des de la C-26. Cal Vilardaga i cal Quim està format per un edifici principal amb un cobert adossat al qual l'evolució posterior ha convertit en dos habitatges adossats. Consten de baixos i dos pisos a cal Vilardaga i de baixos, pis i golfes a cal Quim. La façana principal de les dues cases és encarada al sud, a on trobem les portes principals d'entrada dels dos habitatges fets amb llinda recta de fusta. Les façanes no disposen de cap element destacat, i mostren un parament de pedra irregular amb cantoneres lleugerament escairades. Segons una lectura de paraments, considerem que cal Vilardaga és l'edifici principal del conjunt. L'edifici presenta una unitat en els paraments. El marc de la porta és de maons i llinda recta de fusta. Al 1r pis hi observem una doble balconada d'ampit amb barana de ferro forjada decorada amb motius geomètrics. Al segon pis, observem dues finestres rectangulars. La coberta és a doble vessant amb el carener orientat d'est a oest, i disposat perpendicular a la façana sud. Per altra banda, l'actual habitatge de cal Quim, mostra una construcció en diferents fases. Inicialment, pensem que hauria estat un cobert adossat a l'edifici principal de cal Vilardaga amb coberta de vessant simple orientada a l'est. La planta baixa hauria estat (tradicionalment) cort/quadra/magatzem o similar i pallissa al pis superior. Posteriorment s'amplia aquest adossat amb una fase que duplica la superfície inicial. I finalment, en una etapa contemporània s'aixeca la coberta i s'amplia la superfície altre cop. A la façana principal, s'observa un balcó d'ampit amb barana de forja i motius geomètrics com a cal Vilardaga. | 08299-151 | Sector de la Ribera | Per característiques arquitectòniques i materials de les cases de cal Vilardaga i cal Quim partirien d'una unitat original de cal Vilardaga construïda a finals del s. XVIII o mitjans del XIX. A partir de l'ampliació del cobert adossat s'acabaria produint un nou habitatge, cal Quim. La propietat de la família Solsona ja compra només l'habitatge de cal Vilardaga als anys 40 del s. XX. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita cal Vilardaga com a propietat de Josep de Vilardaga. Existeix documentació de finals del segle XVIII a l'índex de finques rústiques del terme de Vilada dipositats a l'ACBR en el que es descriu la compra de Mateu Picas a Josep Vilardaga d'una casa i terres. Creiem que podria tractar-se de la mateixa casa. | 42.1363200,1.9362400 | 412090 | 4665459 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72527-foto-08299-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72527-foto-08299-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72527-foto-08299-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La transformació en doble habitatge sembla que s'hauria produït a mitjans del s. XX. A l'extrem oest de la feixa de cal Vilardaga i trobem la font de la casa. | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72488 | Camí empedrat al castell de Roset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-al-castell-de-roset | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. | XII-XVIII | Força degradat. Es conserva pocs metres lineals. | El camí que surt des dels plans de la casa del castell de Roset fins al cim rocós on es troba el castell, conserva encara diversos trams de camí empedrat. El corriol que puja al castell i que salva els dos colls previs a la terrassa del castell mostra diferents trams empedrats en els quals es pot observar la distribució de graonades més o menys regulars que salven el desnivell progressivament. Entre les graonades hi ha alguns replans empedrats amb pedres falcades de gairell que donen solidesa a un camí d'1 metre d'amplada aproximadament. Si bé no es pot apuntar una cronologia, la presència del castell indica un origen medieval amb molta seguretat, malgrat reparacions modernes. | 08299-112 | Camí del castell de Roset | Tradicionalment, s'ha considerat com a primera data on es menciona el Castell de Roset l'any 1026, ja que una donació feta al monestir de la Portella esmenta un alou 'in apendicio de Rosed', és a dir, en terme de Roset. Després d'això hom va pensar que aquest terme corresponia al terme casteller de Roset. Estudis més recents sobre la formació i estructura territorial del comtat de Berga veuen en aquesta termenació una identificació coetània amb la parròquia de Vilada (també dita de Roset), però mai amb el castell. De fet, el més usual és que els castells prenguin el nom de la vall o de la parròquia i no pas a la inversa. Per tant, hauríem d'ubicar cronològicament el castell cap a mitjan segle XII i no a principi del segle XI. Els castlans varen ser gairebé sempre la família cognominada Roset. Des de finals del segle XVII i fins al seu abandó definitiu, possiblement a mitjans del segle XVIII, el castell esdevingué propietat dels Boatella. Aquests, ciutadans honrats de Barcelona, ja només van aprofitar el castell com a explotació agropecuària i per cobrar-ne les rendes derivades de la jurisdicció, però no hi van residir mai. Sigui doncs possiblement aquest període principalment en el qual el camí hagués pogut funcionar i ser reparat de manera regular. | 42.1485900,1.9127500 | 410166 | 4666846 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72488-foto-08299-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72488-foto-08299-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72488-foto-08299-112-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A part dels trams empedrats, també s'observen alguns retalls a la roca per tal de millorar-ne el pas o l'aprofitament de graons. | 94|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72430 | Camí-ral de Berga a Ripoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-berga-a-ripoll | NOGUERA (1990b: 235-238) SOCA (en curs: s. p.) | En molts indrets ja ha desaparegut per complet. En altres, sobretot si el tros de camí no s'utilitza, ja ha quedat engolit per la vegetació. En algunes parts a desaparegut a causa de les esllavissades de terra. | El camí-ral de Berga a Ripoll pot encara veure's en alguns indrets del terme, però en altres ha desaparegut per complet. Pel que evidencien les restes, sabem que aquest camí era empedrat en la seva totalitat. Però segurament només permetia el pas de vianants i de bèsties de bast, no de carros. Un dels indrets on més bé pot observar-se és sota de Bertrana i també prop de Pradell. A grans trets, el seu curs, en terme de Vilada, era el següent: una vegada passat el Pont de Miralles, el camí seguia la riba del Riu Margançol, fins a l'indret del Molí del Cavaller. Des d'allà seguia cap a un primer pont, que permetia superar el Torrent del Sofre. Anava després cap a l'aiguabarreig del riu Margançol amb la riera de Vilada on hi havia el pont de Vilada (sota l'actual fàbrica de teixits Alditex), des d'allà ja marxava en direcció a Borredà, encara que en arribar a la parròquia de Gardilans s'allunyava del curs del riu i s'apropava al seu veïnat. Cal fer notar que des del Pont de Vilada, marxava un ramal fins a l'incipient nucli urbà de Vilada, constituït en època medieval i moderna per l'església parroquial i, com a molt, mitja dotzena de cases al seu voltant. Des d'aquest reduït nucli urbà, el ramal continuava per una banda fins a Castell de l'Areny i, per l'altra tornava a enllaçar amb el camí-ral pròpiament dit de Berga a Ripoll. Els elements més destacables del recorregut són els ponts. El primer, és el de Miralles, a l'antiga parròquia de la Baells i ara cobert per les aigües del Pantà de la Baells. El segon es troba prop del Molí del Cavaller, era format per dues bases de pedra sobre les quals se sobreposaven unes posts de fusta que actuaven com a passarel·la. El tercer i més emblemàtic era el Pont de Vilada. Aquest darrer es troba actualment en ruïnes, però les bases conservades fan pensar que era tot de pedra, amb una gran arcada romànica o gòtica. | 08299-54 | Part central del terme de Vilada | La primera menció que tenim del camí-ral de Berga a Ripoll i, concretament, del ramal que marxava cap a Castell de l'Areny és de 1338: 'sub viam que pergit de Castel a Berga'. No obstant això, hem de suposar que el camí té un origen força anterior, molt probablement ja adquirí el traçat bàsic en època alt medieval. Els Usatges de Barcelona, del segle XII, ja deixen palès que els camins i carrerades eren de titulatitat reial, encara que passessin per dominis senyorials. Per aquest motiu entre la documentació de la Batllia General de Catalunya hom troba notícies relacionades amb el camí-ral de Berga a Ripoll. Sabem, per exemple, que els aiguats de 1660 varen deixar en molt males condicions els camins del Berguedà, especialment el que portava a Ripoll: 'paga a Esteve Pons, nuntio de Berga, per sos treballs de anar a portar un manament als cònsols de Vilada, manant-los adobassen lo camí que va de Berga a Ripol, ço és lo que tocava a lur terme'. El 1679 el Batlle General de Catalunya també obligà els batlles de Vilada, Pedret i Sant Salvador de la Vedella a arranjar el camí i els ponts de Pedret, Miralles, Vilada i de la Vedella. Durant la Guerra de Successió també es derruí i s'edificà de nou el Pont de Miralles. A mitjan segle XVIII, Joan Taverner i Ardena, comte de Darnius, deia: 'éste camino, hasta las Llossas, es desfilado y malo, pero de las Llossas a Ripoll es bueno y carretero'. El 1790 els regidors del poble responien a Francisco de Zamora: 'passa un camí-ral de Borredà, Ripol, Sant Joan [de les Abadesses]'. El camí deixà de ser la via principal cap a 1880, amb la construcció de la carretera de Montesquiu a Berga. Sols alguns trams s'han continuat aprofitant com a caminets secundaris o camins ramaders. | 42.1374500,1.9312800 | 411681 | 4665590 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72430-foto-08299-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72430-foto-08299-54-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Seria interessant pendre nota i fotografiar els indrets on encara queden restes del camí empedrat, per tal de poder obtenir una bona cartografia del seu recorregut. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/