Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72430 | Camí-ral de Berga a Ripoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-berga-a-ripoll | NOGUERA (1990b: 235-238) SOCA (en curs: s. p.) | En molts indrets ja ha desaparegut per complet. En altres, sobretot si el tros de camí no s'utilitza, ja ha quedat engolit per la vegetació. En algunes parts a desaparegut a causa de les esllavissades de terra. | El camí-ral de Berga a Ripoll pot encara veure's en alguns indrets del terme, però en altres ha desaparegut per complet. Pel que evidencien les restes, sabem que aquest camí era empedrat en la seva totalitat. Però segurament només permetia el pas de vianants i de bèsties de bast, no de carros. Un dels indrets on més bé pot observar-se és sota de Bertrana i també prop de Pradell. A grans trets, el seu curs, en terme de Vilada, era el següent: una vegada passat el Pont de Miralles, el camí seguia la riba del Riu Margançol, fins a l'indret del Molí del Cavaller. Des d'allà seguia cap a un primer pont, que permetia superar el Torrent del Sofre. Anava després cap a l'aiguabarreig del riu Margançol amb la riera de Vilada on hi havia el pont de Vilada (sota l'actual fàbrica de teixits Alditex), des d'allà ja marxava en direcció a Borredà, encara que en arribar a la parròquia de Gardilans s'allunyava del curs del riu i s'apropava al seu veïnat. Cal fer notar que des del Pont de Vilada, marxava un ramal fins a l'incipient nucli urbà de Vilada, constituït en època medieval i moderna per l'església parroquial i, com a molt, mitja dotzena de cases al seu voltant. Des d'aquest reduït nucli urbà, el ramal continuava per una banda fins a Castell de l'Areny i, per l'altra tornava a enllaçar amb el camí-ral pròpiament dit de Berga a Ripoll. Els elements més destacables del recorregut són els ponts. El primer, és el de Miralles, a l'antiga parròquia de la Baells i ara cobert per les aigües del Pantà de la Baells. El segon es troba prop del Molí del Cavaller, era format per dues bases de pedra sobre les quals se sobreposaven unes posts de fusta que actuaven com a passarel·la. El tercer i més emblemàtic era el Pont de Vilada. Aquest darrer es troba actualment en ruïnes, però les bases conservades fan pensar que era tot de pedra, amb una gran arcada romànica o gòtica. | 08299-54 | Part central del terme de Vilada | La primera menció que tenim del camí-ral de Berga a Ripoll i, concretament, del ramal que marxava cap a Castell de l'Areny és de 1338: 'sub viam que pergit de Castel a Berga'. No obstant això, hem de suposar que el camí té un origen força anterior, molt probablement ja adquirí el traçat bàsic en època alt medieval. Els Usatges de Barcelona, del segle XII, ja deixen palès que els camins i carrerades eren de titulatitat reial, encara que passessin per dominis senyorials. Per aquest motiu entre la documentació de la Batllia General de Catalunya hom troba notícies relacionades amb el camí-ral de Berga a Ripoll. Sabem, per exemple, que els aiguats de 1660 varen deixar en molt males condicions els camins del Berguedà, especialment el que portava a Ripoll: 'paga a Esteve Pons, nuntio de Berga, per sos treballs de anar a portar un manament als cònsols de Vilada, manant-los adobassen lo camí que va de Berga a Ripol, ço és lo que tocava a lur terme'. El 1679 el Batlle General de Catalunya també obligà els batlles de Vilada, Pedret i Sant Salvador de la Vedella a arranjar el camí i els ponts de Pedret, Miralles, Vilada i de la Vedella. Durant la Guerra de Successió també es derruí i s'edificà de nou el Pont de Miralles. A mitjan segle XVIII, Joan Taverner i Ardena, comte de Darnius, deia: 'éste camino, hasta las Llossas, es desfilado y malo, pero de las Llossas a Ripoll es bueno y carretero'. El 1790 els regidors del poble responien a Francisco de Zamora: 'passa un camí-ral de Borredà, Ripol, Sant Joan [de les Abadesses]'. El camí deixà de ser la via principal cap a 1880, amb la construcció de la carretera de Montesquiu a Berga. Sols alguns trams s'han continuat aprofitant com a caminets secundaris o camins ramaders. | 42.1374500,1.9312800 | 411681 | 4665590 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72430-foto-08299-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72430-foto-08299-54-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Seria interessant pendre nota i fotografiar els indrets on encara queden restes del camí empedrat, per tal de poder obtenir una bona cartografia del seu recorregut. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72431 | Flor de neu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/flor-de-neu-0 | Malgrat tot, no es troben en abundància. | La Flor de Neu (Leontopodium alpinum), també coneguda com a Edelweiss, mesura de 5 a 30 centímetres d'alçada i està totalment recoberta d'una llanositat de color blanc. Té la tija simple i les fulles linealanceolades. Els seus capítols, molt petits i en nombre de 2 a 10, es troben a l'extrem de la tija i estan envoltats de 5 llargues fulles obertes en estrella. | 08299-55 | Serra del Catllaràs | Malgrat que d'antic la flor de neu era collida i assecada per ser venuda posteriorment, costum que es va copiar de la zona dels Alps, a l'actualitat aquest fet està prohibit per la llei. | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Aquest espècimen resulta molt rar a Catalunya, ja que només es troba a zones d'alta muntanya de la Vall d'Aran i de la serra del Catllaràs. Es tracta d'una espècie protegida per la legislació a Catalunya. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72433 | L'Envista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lenvista | XVIIII | L'edifici està enrunat. | Les restes de la masia són a peu de la carena de la serra de l'Envista situada a l'extrem nord de la parròquia de Gardilans i a escassos 500 metres del collet de la Vila. La casa de l'Envista es troba emplaçada aprofitant un planell de la part més planera del cim de la serra. Actualment, les restes conservades estan molt cobertes de terra i vegetació. Es pot identificar una estructura de planta rectangular allargada amb un annex o ampliació adossada a la part de migjorn en una terrassa inferior. Els murs estan bastits amb carreus desbastats fets amb diverses cantoneres de grans dimensions. Al costat de llevant algunes restes semblen correspondre a annexos o coberts, probablement destinats a corts; Destaca la plataforma construïda al sector de ponent de la casa, mitjançant un mur de marge que permet establir una plaça prou gran que estimem que hauria tingut funcions d'era de la casa. | 08299-57 | Sector nord-est. A la carena de l'Envista | Antiga masia dels s. XVIII-XIX, que possiblement havia tingut un origen anterior. Era una masoveria de la casa de Pradell, que al tombant del s. XX fou desmuntada per ampliar alguns coberts i la masoveria mateixa de Pradell, juntament amb les cases de Boix i Masgraner. | 42.1467100,1.9662500 | 414584 | 4666583 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72433-foto-08299-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72433-foto-08299-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72433-foto-08299-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | L'entorn immediat de la casa està completament aterrassat aprofitant els afloraments de roca natural i alguns trams de murs. Fins i tot alguna pedra de grans dimensions foren utilitzades per delimitar feixes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72434 | Horta de les Eres de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-de-les-eres-de-vilada | XVIII-XX | Actualment està en desús i completament coberta de vegetació. | es tracta d'una horta quadrangular tancada per un mur perimetral fet de pedra sense desbastar i capçat per una última filada disposada en plec de llibre. La peça de terra està situada al peu de la riera per la part nord, però el desnivell del terreny fa que quedi elevada a migjorn i enfonsada en el terreny a llevant. És en aquest tram de llevant on es troben els dos accessos a l'interior de l'horta. El principal és una obertura suficient per a un carro. El secundari és mitjançant una escala de pedra encastada al mur que disposa d'un armariet per guardar les eines a sota. A la part exterior de l'entrada hi ha un banc corregut fet de pedra. L'horta agafa l'aigua de la riera mitjançant un petit canal de terra que desvia l'aigua a una bassa situada a la terrassa superior. La bassa està tancada i buida. | 08299-58 | Sector nord-est. Al costat de la font de les Eres | És una de les tres parcel·les d'horta de què disposava la masia de les Eres de Vilada. Als anys 50 fou arreglada en el seu conjunt, construint-se l'accés de l'escala i revestint-se l'antiga bassa amb formigó. | 42.1426300,1.9309600 | 411662 | 4666165 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72434-foto-08299-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72434-foto-08299-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72434-foto-08299-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | S'hi podia accedir per una carretera entre cal Xocolater i les Eres de Vilada. Actualment la pista està perduda i només s'hi pot arribar a peu. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72435 | Cal Tatxero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tatxero | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002 VVAA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. 1983. | XIX | L'entorn està descuidat. | L'edifici de cal Tatxero està emplaçat en un meandre obert de la riera de Vilada, a mig quilòmetre d'arribar a les cases de la ribera de Vilada. Es tracta d'una antiga fàbrica conformada per un sol edifici rectangular, de tres plantes i coberta de teula a doble vessant. A l'edifici original s'hi va afegir als anys 60 un conjunt d'ampliacions per donar ús a la nova funcionalitat de l'edifici com a casa de colònies. Així doncs, a la part nord-oest hi trobem una ampliació adaptada al terreny de dues plantes destinada a la sala-menjador, i serveis de la casa (cuina, magatzem, etc.) sense interès arquitectònic. A la part de llevant, hi ha un segon adossat destinat també a serveis i dutxes. Pel que fa a l'edifici principal està bastit amb els materials constructius habituals, pedra sense desbastar, grans cantoneres i maó. No s'observa als murs modificacions de les línies originals de l'edifici. A la planta baixa trobem la porta principal encarada a ponent. La porta està feta amb un arc rebaixat de maó i grans brancals de pedra desbastats. Aquesta façana es complementa amb una finestra de petites dimensions per planta i llinda simple de pedra. Les tres finestres inferiors disposen d'una reixa sense interès. La façana principal, a migjorn, mostra una distribució regular de les obertures, definint tres eixos verticals amb tres obertures per planta. Les 9 finestres (iguals) tenen un arc rebaixat de descàrrega fet de maons i disposats en plec de llibre. Adossat a la façana hi ha una gran escala d'obra que porta al primer pis de l'edifici i que ara és l'entrada principal. A l'interior no queda restes de cap element original de la fàbrica. L'entorn de la casa està adaptat al terreny natural, i a la llera del riu. Actualment hi ha una passarel·la de metall per travessar el riu. | 08299-59 | Sector Nord-Est. Al peu de la riera de Castell de l'Areny | Cal Tatxero rep el nom de l'activitat industrial última, una fàbrica de tatxes per sabates. Sembla que inicialment havia estat un antic molí fariner o bataner (segons les fonts consultades) conegut amb el nom de can Pastell, però no en queden evidències. Per les característiques industrials de l'edifici principal, hauria estat bastit a mitjans del s. XIX, però sembla que el molí hauria estat documentat amb anterioritat, ja al segle XVIII. Posteriorment, als anys 70 del s. XX es féu el conjunt d'ampliacions destinades al nou ús com a casa de colònies, que encara és vigent. Mateix moment en què es construí la passarel·la sobre el riu. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat el molí fariner fou bastit a finals del segle XVII o començaments del XVIII. A mitjans del s. XIX es coneixia amb el nom de la fàbrica. Per altra banda, Soca i Rumbo, en la memòria de 2002 descriuen que es tractava d'un casal moliner. L'edifici no l'han trobat citat a la documentació fins a la segona meitat del segle XVIII; aleshores apareix sota la denominació de Molí de can Pastell. Aquesta denominació deixa palesa la dependència que el molí tenia respecte del mas Can Pastell, ubicat a l'esplanada de la Serradora, a uns centenars de metres. Sembla que el mas can Pastell ja estava mig derruït al segle XVIII, però en tenim molt poques notícies i tot fa pensar que era un mas poc important. El Molí de can Pastell no era un molí fariner, sinó un molí bataner, que molt possiblement treballava pels paraires de Vilada. Més tard, deixà de treballar com a batan i hom hi començà a fabricar tatxes (claus curts de gran cabota, que s'utilitzaven sobretot per ferrar bèsties de bast) amb metall prèviament fos. Heus aquí la denominació popular de Cal Tatxero. La fabricació de tatxes es devia iniciar a mitjan segle XIX i es perllongà fins als primers anys del segle XX. Després la casa passà a utilitzar-se només com a habitatge. Cap a 1976, s'adaptà com a casa de colònies, activitat que actualment encara s'hi porta a terme. Cal Tatxero és un indret emblemàtic i conegut a Vilada pels gorgs que forma la riera prop de la casa. Els gorgs i basses són molt concorreguts a l'estiu per gent de Vilada i també de fora. | 42.1400400,1.9393800 | 412354 | 4665869 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72435-foto-08299-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72435-foto-08299-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72435-foto-08299-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A 20 m de la casa, riera amunt, s'observa un petit salt d'aigua fruit d'un intent de fer una bassa que va quedar cobert de grava i pedra del riu. L'edifici ha estat molt modificat i ha perdut molts dels seus elements originals, especialment els referents a les canalitzacions d'aigües. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72436 | La Molina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-molina-0 | XVIII | L'edifici està enrunat. | Les restes de la masia estan situades a les feixes immediatament superiors al molí de Ballestar. La Molina es troba emplaçada aprofitant un planell de la part més planera a la part baixa del Cap de la Solana pel seu vessant nord. Actualment, les restes conservades estan molt cobertes de terra i vegetació. Es pot identificar una estructura de planta quadrangular amb un annex o ampliació adossada a la part de migjorn. Els murs i diverses cantoneres són fets amb blocs de pedra desbastats i pedra irregular. La coberta era de teula. Actualment encara es visualitza una readaptació de la casa, fruit d'un reaprofitament molt bàsic de l'estructura ja un cop enrunada. Dita estructura mantenia sota cobert dues habitacions de molt petites dimensions amb coberta de teula. Tot fet amb materials reaprofitats del desmunt. Els planells i terrasses que s'estenen pel costat de ponent, han estat modificats i adaptats per la construcció contemporània d'una nova edificació de planta baixa. El planell que s'estén pel costat de llevant, i en part del costat sud, està delimitat per un mur d'anivellament i contenció. | 08299-60 | Sector nord-est. Sobre el molí de Ballestar | La casa s'ensorra a mitjans del s. XX quan encara estava habitada i motiu pel qual es va refer les dues petites estances fins que fou abandonada definitivament. El nom podria ser indicatiu de la seva activitat original malgrat que no s'ha pogut documentar. Entorn de la riera de Vilada s'ha identificat un nombre important de molins. | 42.1522000,1.9470900 | 413008 | 4667211 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72436-foto-08299-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72436-foto-08299-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72436-foto-08299-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Sembla que la casa original hauria mantingut l'estructura més habitual de planta baixa, pis i golfes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72437 | Fita de Vilada-Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-vilada-castell-de-lareny | XX | Trencada. Segurament fruit d'una veta pròpia de la pedra i l'acció dels agents climatològics. | Fita que separa els termes municipals de Vilada i Castell de l'Areny. És una gran llosa de pedra calcària clavada al terreny d'uns 15 cm. de gruix. A les dues cares trobem incisos dues versions simplificades dels escuts municipals. A la cara nord, trobem l'escut de Castell de l'Areny representat per una gran torre. A la cara sud, hi trobem un escut romboide coronat, amb una gran V a l'interior. | 08299-61 | Sector nord-est. Al peu de la carretera de Castell de l'Areny. | Col·locada als anys 1988-89 per l'Ajuntament de Castell de l'Areny. | 42.1469600,1.9393000 | 412357 | 4666638 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72437-foto-08299-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72437-foto-08299-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La fita es troba al límit entre els dos municipis. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72438 | Llinda del molí de Ballestar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-del-moli-de-ballestar | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002 | XVIII | Llinda de fusta de pi, de secció rectangular, en la que hi ha gravada a la part central la data 1775 amb una creu enmig de la data sobre la M de Maria. Es tracta de la llinda de la porta d'accés a l'interior de l'edifici, situada a la planta baixa de la façana sud del Molí. La llinda està completament pintada. | 08299-62 | Molí de Ballestar | El Molí de Ballestar és possiblement un dels més nous del municipi. De ben segur és fruït del creixement i dels canvis que comportà la millora agrària de la segona meitat del segle XVIII (Destaca la llinda de fusta de la porta d'entrada on hi ha incís la data 1775). De fet, el molí no apareix en la recanació cadastral ni als llevadors del cadastre del segle XVIII, però ja surt esmentat en un d'aquests llevadors de l'any 1801. En aquesta data hi trobem residint a Joan Costa, que en devia ser el moliner, però segurament no n'era el propietari. La naturalesa dels llevadors fa que solament s'hi anoti el nom del molí i el que havia de pagar, però enlloc consta quins eren els seus propietaris originaris. Durant la segona meitat del segle XIX devia ser quan el molí es modificà més fuins arribar a adquirir la fesomia actual. L'activitat molinera hi perdurà fins ben entrat el segle XX. Una vegada s'hi deixà de moldre, únicament es conreaven les terres contigües. Actualment ha estat adaptat com a segona residència. | 42.1529000,1.9467400 | 412980 | 4667290 | 1775 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72438-foto-08299-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72438-foto-08299-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72438-foto-08299-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72439 | Font dels Esquerols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-esquerols | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J.: Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | XVIII-XX | Font localitzada a peu del torrent que baixa del collet de Sant Joan fins a trobar el torrent principal de la font del Vidrier. Per arribar a la font cal agafar un senzill corriol planer al peu de la pista i caminar uns escassos 20m. La font està situada al mig del torrent. L'aigua brolla per un broc col·locat a un petit mur de pedra que possiblement ajuda a recollir l'aigua de l'aqüífer. Generalment, la font manté un cabal força estable. | 08299-63 | Pista de Vilada a Sant Romà de la Clusa | Tot i que l'activitat antròpica en relació a la font probablement és antiga, no n'hem trobat referències documentals. Més enllà de la tradició local de les fontades, és diversa la documentació de principis del s. XX en la que el poble és recomanat per fer salut, pels aires i per les aigües sulfuroses. Una de les festes promocionada era el dia de les Fonts, dia en que fins i tot es van organitzar transports públics especials des de Barcelona, per arribar al poble. En aquest dia d'aplec, les famílies, veïns i visitants, es reunien a les fonts més importants del poble per descansar, dinar, ballar i celebrar l'últim dia de la Festa Major. Actualment, però, aquesta festa està perduda. El progressiu abandó del camp també afecta les fonts, les quals, en el seu moment, netes, cuidades i transitades, s'han mig perdut enmig de la vegetació boscosa. Anunci publicat al diari La Vanguardia en data de 13 de juny de 1913, en el que es destaca les fonts com a principals element destacats del poble: ' dotada de numerosas fuentes de agua potables y dos de aguas sulfurosas, muy recomendadas por varias eminencias médicas, ... saliendo de la misma carruajes combinados con todos los trenes, excepto el último y otros especiales para las fuentes sulfurosas, a petición de los señores veraneantes.' Una segona cita interesant és del butlletí del centre excursionista de Catalunya (any XIII - juliol de 1903 - n.° 102) referent a l'excursió a Alpens, Santuari de La Quar, Vilada i Sant Jaume de Frontanyà per part d'un grup liderat per Cesar August Torras: 'Deixàrem Vilada. Aquest poble, a 58o m. Alt., es molt pintoresch. Sa vall es molt rienta, a l'estiu, rublerta de conreus, verdor y arbrat. Té en son terme aigües medicinals y mines de succí (àmbar groch) y betums.' | 42.1406900,1.9305100 | 411622 | 4665951 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72439-foto-08299-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72439-foto-08299-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72439-foto-08299-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Actualment al punt on s'agafa el corriol hi ha un cartell de fusta on es llegeix: Font dels Esquirols. Malgrat el cartell, hom diu que el nom original és Font dels Esquerols (sent esquerol una derivació popular local del mot esquellol, d'esquella petita). | 119|94 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72440 | Els Erms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-erms | XVIII-XX | Reformada. | Es tracta d'una masia situada a tocar de la pista de Sant Romà, conformada per l'habitatge i un cobert adossat. La masia pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers el sud. Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Als angles es disposen cantoneres realitzades amb grans blocs de pedra escairada. Gairebé la totalitat de la façana disposa d'un arrebossat de morter de calç d'un to blanquinós. Destaca una gran biga de fusta entre el primer i segon forjat, visible a la façana principal. Pel que fa a les obertures, aquestes són força senzilles i no presenten elements decoratius o estructurals remarcables; a la façana principal estan distribuïdes en dues obertures per planta i disposen d'una petita llinda de fusta. A la planta baixa hi ha el portal d'accés a l'interior de l'habitatge, situat al centre i flanquejat per tres finestres protegides per una reixa. Totes elles són d'obertura contemporània i no són d'interès remarcable. Les façanes de llevant i tramuntana tenen les mateixes característiques, és a dir, obertures amb llinda de fusta i pedres desbastades i algunes obertures noves sense interès. Adossat, pel costat més oriental, se situa un cobert adossat. Una senzilla construcció, de planta rectangular. La coberta és de teula a un vessant muntada damunt llates. Actualment té funcions de garatge, amb la porta principal d'accés a la façana sud i un finestró d'obertura contemporània amb reixa a la nord. | 08299-64 | Camí de Sant Romà, s/n | L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona, i ens decantem a un origen de mitjans del s. XVIII. Documentalment, trobem citada la casa dels Erms al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa dels Erms, com a propietat de Tomàs Soler, veí de Vilada, el qual també disposava d'una segona casa en propietat al poble. A mitjans dels anys 60 del s. XX la masia fou comprada pels propietaris de les Eres de Vilada. | 42.1427200,1.9296500 | 411554 | 4666177 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72440-foto-08299-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72440-foto-08299-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72440-foto-08299-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A migjorn i llevant s'ha construït contemporàniament un enllosat de pedra i una tanca de fusta i columnes de pedra que arrangen l'accés i jardí de la casa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72441 | Can Parçós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parcos | XVIII | Completament enrunada. | Les restes de la masia estan situades sobre el camí de Sant Romà de la Clusa a l'extrem nord d'una gran esplanada de camps de pastura romputs a mitjans dels 2000, però que antigament havia estat completament aterrassat com en cara es pot veure per les feixes de la part nord de la casa. La casa de can Parçós es troba emplaçada aprofitant un planell. Actualment, les restes conservades són poques i estan molt cobertes de vegetació. Es pot identificar murs estructurals de planta però és difícil definir-ne les dimensions i orientació. S'observa una segona estructura a la part de llevant en una feixa inferior. L'element més visible és una bassa/abeurador rectangular excavat en el terreny. El material dels murs era l'habitual de pedra i carreus desbastats de dimensions mitjana i gran per cantoneres i brancals de finestres. Al costat de llevant algunes restes semblen correspondre a annexos o coberts, probablement d'una pallissa o cort. | 08299-65 | Camí de La Clusa, s/n | La casa fou ensorrada i tota la pedra aprofitada per construir la casa nova de Les Eres de Vilada, als anys 1960 del segle XX. Documentalment, trobem citada la casa de can Parçós al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766. | 42.1469400,1.9297100 | 411565 | 4666645 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72441-foto-08299-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72441-foto-08299-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72441-foto-08299-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Recentment s'ha construït a tocar de les restes de la casa un gran dipòsit d'aigua per a la prevenció d'incendis forestals. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72442 | Horta de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-de-fontanelles | XVIII-XX | Actualment està en desús i completament coberta de vegetació. | Horta rectangular tancada per un mur perimetral fet de pedra sense desbastar. Està situada paral·lela al torrent de la Coma de can Llebre (a la seva part inferior). Orientada al sud, està parcialment excavada al vessant i protegida per un mur/contrafort de pedra. A ponent, s'eleva per sobre el torrent amb un magnífic mur fet amb blocs de pedra de grans dimensions. Entenem que el motiu d'un aparell tan sòlid és protegir l'emplaçament de possibles crescudes del torrent. A la part sud es pot veure un angle recte de tancament del mur de més de 2 metres d'alçada, mentre que al sector nord l'horta tanca amb punt rodó per neutralitzar millor la força de l'aigua. | 08299-66 | Sector nord. Al costat de la font de Fonanelles | 42.1487700,1.9283500 | 411455 | 4666850 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72442-foto-08299-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72442-foto-08299-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72442-foto-08299-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72443 | Font de les Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-fontanelles-0 | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J.: Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XVIII-XX | Aquesta font està localitzada a peu del torrent que baixa de la Coma de Can Llebre fins a trobar el torrent principal de La font del vidrier. Ubicada al costat de ponent del torrent la font de Fontanelles actualment es caracteritza per un gran com de formigó per abeurar els animals de la finca al qual s'ha fet un petit rebaix al centre a tall de sobreeixidor que buida l'aigua al torrent. Al punt del sobreeixidor l'acumulació de tosca i líquens li dóna un toc més estètic. Abans del cóm de formigó hi havia hagut un com fet de fusta tallada. Per arribar a la font cal agafar un senzill corriol planer al peu de la pista i caminar uns escassos 40 m. La font està situada al mig del torrent. | 08299-67 | Sector nord. Al costat de la font de Fontanelles | Tot i que l'activitat antròpica en relació a la font probablement és antiga, no n'hem trobat referències documentals. Més enllà de la tradició local de les fontades, és diversa la documentació de principis del s. XX en la que el poble és recomanat per fer salut, pels aires i per les aigües sulfuroses. Una de les festes promocionada era el dia de les Fonts, dia en que fins i tot es van organitzar transports públics especials des de Barcelona, per arribar al poble. En aquest dia d'aplec, les famílies, veïns i visitants, es reunien a les fonts més importants del poble per descansar, dinar, ballar i celebrar l'últim dia de la Festa Major. Actualment, però, aquesta festa està perduda. El progressiu abandó del camp també afecta les fonts, les quals, en el seu moment, netes, cuidades i transitades, s'han mig perdut enmig de la vegetació boscosa. Anunci publicat al diari La Vanguardia en data de 13 de juny de 1913, en el que es destaca les fonts com a principals element destacats del poble: ' dotada de numerosas fuentes de agua potables y dos de aguas sulfurosas, muy recomendadas por varias eminencias médicas, ... saliendo de la misma carruajes combinados con todos los trenes, excepto el último y otros especiales para las fuentes sulfurosas, a petición de los señores veraneantes..' Una segona cita interesant és del butlletí del centre excursionista de Catalunya (any XIII - juliol de 1903 - n.° 102) referent a l'excursió a Alpens, Santuari de La Quar, Vilada i Sant Jaume de Frontanyà per part d'un grup liderat per Cesar August Torras: 'Deixàrem Vilada. Aquest poble, a 58o m. alt., es molt pintoresch. Sa vall es molt rienta, a l'estiu, rublerta de conreus, verdor y arbrat. Té en son terme aigües medicinals y mines de succí (àmbar groch) y betums.' | 42.1488800,1.9279900 | 411425 | 4666863 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72443-foto-08299-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72443-foto-08299-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72443-foto-08299-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A pocs metres de la font s'observa, a l'altre costat del torrent, el magnífic mur de l'horta de Fontanelles. | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72444 | Picamill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/picamill | VVAA. El Catllaràs, una serra singular. L'Erol, núm. 67. Hivern 2000. VVAA. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | XVIII | No conserva la coberta, i les estructures interiors estan enrunades. Conserva part dels murs. | Les restes de la masia estan situades entre la Collada de Pasquals i el pas de les Collades de Picamill que comunica la Nou de Berguedà amb el nucli de Sant Romà de la Clusa (Castell de l'Areny). La casa de Picamill es troba emplaçada aprofitant un planell, en la part més planera del serrat homònim. Actualment, casa està ensorrada i les restes conservades estan molt cobertes de terra i vegetació. Es pot identificar diferents estructures de planta rectangular que conformarien la casa amb diversos annex. La zona més planera s'identificaria com a l'era de la casa. Està parcialment excavada a la vessant, i s'observen alguns cairons de l'enrajolat. L'era està orientada al sud-oest i per la seva secció nord s'identifica una façana oberta amb l'arrencament d'un pilar al centre que es podria tractar d'una pallissa, presumiblement a dos nivells amb un pis d'embigat de fusta i coberta a doble vessant de teula. A la part posterior d'aquesta pallissa s'identifica un distribuïdor de pas en forma de creu que portaria a l'edifici principal per dimensions, i que estimem la casa de Picamill. Possiblement estava distribuïda en planta baixa pis i golfes. A la part sud-est s'identifiquen algunes estructures més de petites dimensions que podria tractar-se d'altres petits coberts i corts, i un safareig/abeurador. Les estructures s'allarguen seguint l'orografia del terreny 50 metres més al nord seguint la feixa de l'abeurador i paral·lel a la pista d'arribada a la casa. Els murs estan bastits amb carreus desbastats fets amb diverses cantoneres de grans dimensions. L'aparell general és mitjà i s'observa en el desmunt nombroses bigues i cavalls de grans dimensions, i materials ceràmics (teules, maons i cairons). També les restes d'una pica d'aigua repicada en un bloc de pedra sorrenca. L'entorn immediat de la casa està completament terrassat aprofitant la suavitat en el desnivell del terreny en aquesta zona. | 08299-68 | Sector nord. Al peu del camí ral | Antiga masia dels s. XVIII, que possiblement havia tingut un origen anterior. Apareix documentada al cadastre de l'any 1776 present a l'AM de Vilada, com a propietat d'Antoni Raurell de la Quar, qui era amo de la masia d'Espinagalls, la qual tenia de masoveries les cases de Picamill, Roset i la Masó. Actualment la finca és de propietat pública de la Generalitat de Catalunya. | 42.1568600,1.9054000 | 409570 | 4667772 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72444-foto-08299-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72444-foto-08299-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72444-foto-08299-68-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És la masia més alta del terme municipal de Vilada. Es troba a poca distància del cim compartit del municipi, Sobrepuny (1655m.), enmig del PEIN Serra del Catllaràs. Coincideix d'ubicació amb el camí ramader de la Baells al Catllaràs amb el codi ICR23. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72445 | Creu de Roset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-roset | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J.: Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | Creu situada a peu del camí del castell de Roset, poc abans d'arribar als plans de la masia de Roset, sota el Serrat del Carme. Es tracta d'una creu llatina de fabricació contemporània i de notables dimensions, feta amb bigues de ferro. Està fixada sobre una base circular feta de morter i pedra concèntrica. Sobre la base s'alça una peanya feta també de pedra i morter que a la part central té funcions de test, on hi ha plantada algunes plantes aromàtiques (romaní, timó, etc.). Feta amb lletres tallades a planxa de ferro s'hi llegeix, en vertical, el nom de 'Creu de Roset'. A la peanya trobem un petit calaix per a una llibreta de visites. Està orientada a migjorn. | 08299-69 | Sector Nord. Camí del castell de Roset | Tradicionalment hi havia agut en aquest emplaçament una austera creu de fusta que fou destruïda durant la Guerra Civil. Posteriorment es va refer sense gaire atenció, i, contemporàniament, amb la implicació de l'Associació de la Gent Gran de Vilada, es va bastir la creu actual. Amb motiu de la inauguració de la nova creu, el veí del poble Joan Planas Bars, va preparar un text en el qual es recollia part de la tradició oral del poble vinculada a la creu de Roset que a continuació transcrivim: 'A Vilada hi havia la dita 'el dia 3 de Maig a Espinagalls me'n vaig' perquè és el dia que es recordava com el dia de Santes Creus triat i decidit ja fa molts anys per una gran majoria de creients i d'algun no tan creient de la religió catòlica. L'inici començava al matí amb la missa celebrada pel rector del poble juntament amb els assistents a l'església parroquial de Vilada. En acabar, se sortia amb processó caminant pels camins del poble fins a arribar a la casa d'Espinagalls que és a dalt d'una muntanya i té unes vistes molt maques. Allà hi ha un 'pedró' que és el límit del municipi del poble. Anys més tard es va escurçar el recorregut fins a la Creu de Roset. Últimament, com que aquest dia 3 de maig se solia escaure en dia feiner es va traslladar la celebració al diumenge posterior del 3, fent-se igualment missa per acabar sortint tots a la plaça de l'església. (...) El motiu de la missa i caminada era demanar la protecció de les collites a Sant Galderic i sant Isidre, patrons de la pagesia. (...) Les misses cada any s'han celebrat igualment. Els recorreguts al 'pedró' d'Espinagalls, a la Creu de Roset i en darrera instància a la mateixa plaça de l'església se celebraven per tal que el rector beneís el terme i el pa. (...) Es donava el pa un cop l'any i amb torn rotatiu les cases de pagès del poble. La donació la feia el propietari de la finca o el masover (qui havia sembrat i recollit el blat). També anava a càrrec seu la fornada i el repartiment a tots els assistents.' Finalment, Planas explica que l'intent de recuperar la diada va ser voluntat de l'Associació de la Gent Gran de Vilada l'any 2013. Un dia, en una de les seves sortides, es van adonar que la creu havia desaparegut. La decisió va ser fer una creu més grossa i reforçada de ferro, aprofitant el pilot de pedra ja existent per configurar una petita base rodona que servís de banc de descans a qui necessités recuperar forces. També es va decidir incloure algunes plantes aromàtiques (espígol, boix, farigola, timó, romaní) boix i heura com a elements decoratius. L'execució del projecte va ser voluntària amb la participació municipal i permís de la propietat. | 42.1469900,1.9247100 | 411152 | 4666656 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72445-foto-08299-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72445-foto-08299-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72445-foto-08299-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Al costat de la creu s'hi ha erigit contemporàniament, un element memorial fet de pedra i morter, en la qual es pot llegir una inscripció incisa a la llosa superior que diu: 'El Pedró de la Creu de Roset, a mig camí del Castell de Roset'. La base és en forma de creu elevant el creuer mig metre aproximadament, col·locant la llosa a la part superior. Completa l'element un petit pal del qual oneja una petita senyera. A la part central disposa d'un calaixet metàl·lic per guardar una llibreta de visites. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72446 | Font de l'Abel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-label | XX | L'aigua segueix rajant, però s'ha perdut el broc. | <p>Aquesta font està localitzada enmig d'uns terrers del barranc que baixa per la cara sud-oest de les Collades de Picamill. Orientada a migjorn, hi havia un petit broc fet per una teia de fusta mig acanalada, gairebé arran de terra, que actualment s'ha perdut, possiblement pel pas del bestiar i fauna salvatge que s'acostava a abeurar-se a l'aflorament d'aigua. Marca el punt d'aigua, un parell de plaques de fusta tallades col·locades en un petit exemplar de pi negre. A la placa superior es llegeix: 'Font de l'Abel. 1945'. A l'inferior: ' Font del Abel 1945 al 7 5 2003' i s'inclou una fotografia.</p> | 08299-70 | Sector nord. Al peu de les collades de Picamill | <p>Si ens atenim a la inscripció, possiblement fou arranjada en última instància per l'Abel l'any 1945. Observant els afloraments d'aigua de l'entorn, es podria tractar d'un broll natural com altres s'obren pas al llarg del torrent. Tot i que l'activitat antròpica en relació a la font és possible que sigui antiga, no n'hem trobat referències documentals. Més enllà de la tradició local de les fontades, el municipi de Vilada es va convertir a finals del s. XIX i al llarg del XX en un punt d'estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d'elles considerades medicinals. És variada la documentació de principis del s. XX que cita el nostre municipi com la Petita Suïssa Catalana. Vilada era recomanada pels metges barcelonins per fer salut, pels aires i per les aigües. Una de les activitats més senyalades, en el qual encara els fulletons dels 60's ho acrediten, era el dia de les Fonts, en el que s'organitzaven transports públics especials des de Barcelona, per arribar al municipi. En aquest dia d'aplec, les famílies, veïns i visitants, es reunien en les fonts més importants del poble per descansar, dinar, ballar i celebrar l'últim dia de la Festa Major. Actualment, però, aquesta festa està totalment perduda, i només roman en el record dels avis del poble qui ho recorden amb nostàlgia Anunci publicat al diari La Vanguardia en data de 13 de juny de 1913, en el que es destaca les fonts com a principals element destacats del poble: ' dotada de numerosas fuentes de agua potables y dos de aguas sulfurosas, muy recomendadas por varias eminencias médicas, ... saliendo de la misma carruajes combinados con todos los trenes, excepto el último y otros especiales para las fuentes sulfurosas, a petición de los señores veraneantes..' Una segona cita interesant és del butlletí del centre excursionista de Catalunya (any XIII - juliol de 1903 - n.° 102) referent a l'excursió a Alpens, Santuari de La Quar, Vilada i Sant Jaume de Frontanyà per part d'un grup liderat per Cesar August Torras: 'Deixàrem Vilada. Aquest poble, a 58o m. alt., es molt pintoresch. Sa vall es molt rienta, a l'estiu, rublerta de conreus, verdor y arbrat. Té en son terme aigües medicinals y mines de succí (àmbar groch) y betums.'</p> | 723593 | -852066 | 1945 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72446-foto-08299-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72446-foto-08299-70-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Possiblement és la font més alta del terme municipal de Vilada a 1415 m, tot i que més que d'una font, estaríem parlant d'una mullera. Es troba a poca distància del cim compartit del municipi, Sobrepuny (1655m.), enmig del PEIN Serra del Catllaràs. Coincideix d'ubicació amb el camí ramader de la Baells al Catllaràs amb el codi ICR23. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 72447 | Bassa Espinagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-espinagalls | XXI | El lloc està condicionat conformant una mena de bassa en forma de 8, en la que hi ha establert un perímetre de pedra al voltant de l'aigua, al qual s'hi ha plantat algunes espècies arbustives properes a medis inundats. Tot el recinte està tancat i hi ha un plafó informatiu sobre les funcions de la bassa: Reserva d'aigua. Usos: extinció d'incendis, millora de la ramaderia extensiva i millora d'hàbitats de la fauna. Forma part de les intervencions de millora de la forest (Forest CUP 53) d'utilitat pública Cabanelles, el Clot, ca l'Hereuet i Espinagalls. | 08299-71 | Sector nord. A ponent del camp gran d'Espinagalls. | La finca d'Espinagalls, conjuntament amb la forest CUP 53 de Cabanelles, el Clot i ca l'Hereuet situades entre els termes de Castell de l'Areny i Vilada, disposa d'una superfície de 538,8 ha és declarada Refugi de Fauna Salvatge segons el decret MAH/3923/2009 i es publica al DOC amb data de 23/2/2010. | 42.1535100,1.9197100 | 410748 | 4667385 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72447-foto-08299-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72447-foto-08299-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És prohibit banyar-se i entrar-hi, així com és obligat respectar l'entorn vegetal. És necessari 4x4 per arribar amb cotxe. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72448 | Casa del castell de Roset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-castell-de-roset | XVIII | La casa i la pallissa se'ls ha enfonsat la coberta, i alguna paret enderrocada. | La masia està emplaçada en uns amples planells al peu de les roques on està situat el castell de Roset. Orientada al sud. Actualment, la masia està ensorrada, tot i que hi ha diferents restes de murs conservats a diferents alçades; les restes estan molt cobertes pel mateix enderroc de l'estructura així com per la vegetació. L'estructura de la casa mostra murs de pedra irregular i algunes cantoneres desbastades. L'edifici era de planta baixa, pis i golfes. A la façana sud destaca la porta d'entrada, centrada a l'eix del carener, amb llinda de fusta plana i un petit finestró fet gairebé a tall d'espitllera per la seva estretor. Al pis, dues finestres quadrades iguals amb llinda de fusta. A les golfes trobem una finestra amb llinda de fusta com les anteriors, i una obertura més gran, que podríem relacionar amb algun tipus d'eixida o assecador. La façana de llevant està completament enfonsada i possiblement hi havia una ampliació annexa que arribava a l'alçada del pis. La façana de ponent disposa només d'una petita finestra a tot el pany de paret. Finalment la façana nord, està parcialment excavada al terreny natural. La coberta era de teula àrab a doble vessant amb el carener orientat de nord a sud. Menció a part cal fer de la pallissa. Malgrat que s'ha enfonsat de la coberta mostra encara ara les seves bones dimensions. De planta rectangular i disposada en 8 calaixos oberts (4 inferiors i 4 superiors) la coberta era a doble vessant amb el carener també orientat de nord a sud. Les parets laterals són sense obertures, fetes amb aparell de pedra irregular. A la part frontal de la pallissa hi ha l'era, la qual no s'ha observat enrajolada. L'era i l'entrada de la casa, està regularitzat per una feixa empedrada. | 08299-72 | Sector Nord. Al peu de les roques del castell de Roset | Antiga masia dels s. XVIII, que possiblement havia tingut un origen anterior. Apareix documentada al cadastre de l'any 1776 present a l'AM de Vilada. Era una masoveria de la casa de la Coromina fins que fou deshabitada a mitjans dels anys 60's del s. XX. | 42.1492600,1.9119200 | 410098 | 4666921 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72448-foto-08299-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72448-foto-08299-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72448-foto-08299-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Encara són vius uns grans cirerers a la part frontal de la casa tenint en compte que es va deshabitar la casa als anys 60 del s. XX. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72449 | Quadres del Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadres-del-nicolau | XX | No conserva la coberta, i les estructures interiors estan enrunades. Conserva part dels murs. | Les restes de les quadres estan situades entre la Collada de Pasquals i el pas de les Collades de Picamill que comunica la Nou de Berguedà amb el nucli de Sant Romà de la Clusa (Castell de l'Areny) i que coincideix pràcticament amb el camí ramader de la Baells al Catllaràs amb el codi ICR23. L'edifici es troba emplaçada a mig vessant, al peu del camí que s'enfilava de Picamill a Les Collades i que recentment ha estat destruït en obrir-se una pista forestal pràcticament per sobre del mateix recorregut. L'edifici està ensorrat i les restes conservades estan molt cobertes de terra i vegetació. Es pot identificar una gran estructura rectangular amb una petita habitació annexa a la façana nord. Està parcialment excavada al vessant, orientada al sud, on hi havia la porta d'entrada i de la qual encara es veuen els brancals inferiors. No s'observa cap finestra doncs el mur està perdut gairebé a una alçada d'1,5 metres. Només a la façana oest, s'identifica una petita finestreta oberta enmig del mateix mur. El mur està fet amb grans blocs granítics sense desbastar. No s'evidencien restes de la coberta, i per les característiques de l'obra i l'ús, fa pensar que la coberta hauria pogut ser elaborada amb material vegetal de fusta i brancada, elaborant-se només un sòcol sòlid de pedra. | 08299-73 | Sector Nord. Camí de les collades de Picamill. | Les quadres del Nicolau van ser construïdes durant el primer terç del segle XX. La seva funció va ser servir de quadres per tots els animals de ròssec utilitzats per explotar la fusta dels boscos entorn de les collades de Picamill. Reben el nom de Nicolau, perquè sembla que fou l'amo de la brigada que va estar explotant aquest bosc i les feu construir. Hom també creu que el Nicolau, podria fer referència a Tomàs Nicolau i Prieto, propietari de la serradora de Berga a principis de segle XX. Tomàs Nicolau fou el responsable de la construcció de la Via del Nicolau construïda a principis del segle XX (1914-1916) per tal de transportar fusta des de Gisclareny fins a Guardiola de Berguedà i d'on va tenir la concessió fins a mitjans dels anys 30. | 42.1645900,1.9143700 | 410322 | 4668621 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72449-foto-08299-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72449-foto-08299-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72449-foto-08299-73-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72450 | Forn de calç d'Espinagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-despinagalls | XVIII-XX | No conserva la coberta, i la boca està força amenaçada d'enderroc. Sembla que de moment aguanta perquè està parcialment coberta de terra. | Forn tradicional de calç que està situat en un marge del corriol que porta del camp gran d'Espinagalls a la casa. La cambra de combustió és de planta quadrada i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra, com a mínim un parell de filades lligades amb fang. La part frontal es troba mig enderrocada, però encara s'observa que el frontal estava fet de pedra (sense desbastar). El forn disposava de dues boques, de les quals encara s'observa dos arcs fets amb pedra disposada en plec de llibre. L'accés és frontal des del marge de sota on està excavat La paret interior està rubefactada i endurida gairebé consolidada per la calç i l'argila del terreny cuita. La coberta està enfonsada a l'interior de la cambra de combustió. | 08299-74 | Sector Nord. Casa d'Espinagalls. | L'obtenció de calç i guix va ser durant molts anys una pràctica habitual en aquells indrets on existia pedra calcària per alimentar els forns. La calç tenia moltes més aplicacions que el guix. Així, a part de servir per fer-ne l'argamassa necessària per a la construcció, també s'utilitzava per emblanquinar parets, esterilitzar la vinya, adobar les pells, desinfectar l'aigua. El forn es començava a construir fent un clot a la timba o talús si era un terreny en pendent, cosa que era el més normal i desitjable pel calciner. Al llarg del terme de Vilada s'estén una veta de guix, que ha estat explotada en diferents punts. També a Castell de l'Areny. La finca d'Espinagalls, conjuntament amb la forest CUP 53 de Cabanelles, el Clot i Ca l'Hereuet situades entre els termes de Castell de l'Areny i Vilada, disposa d'una superfície de 538,8 ha és declarada Refugi de Fauna Salvatge segons el decret MAH/3923/2009 i es publica al DOC amb data de 23/2/2010. | 42.1533200,1.9209000 | 410846 | 4667363 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72450-foto-08299-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72450-foto-08299-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72450-foto-08299-74-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Nom donat per proximitat a la masia d'Espinagalls | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72451 | Bassa de la casa d'Espinagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-casa-despinagalls | XVIII | El folre està en bon estat, tot i que en algun punt una mica descalçat pel creixement vegetatiu. | <p>A poc més de 5 metres del forn de calç d'Espinagalls s'observa, molt coberta per la vegetació, una bassa de base de tendència circular, excavada al terreny, en un planell. La bassa és folrada amb carreus de pedra irregulars, aparentment de pedra seca. La secció orientada a migdia es constitueix per 3 graons més o menys regulars, al costat dels quals una gran llosa inclinada fa pensar que potser hauria tingut funcions de rentador/safareig. La profunditat seria aproximadament d'1 a 1'5 metres. No sembla que per posició rebi aigua de cap font, i especularíem que l'aigua neixi a l'interior, gairebé com si es tractés d'un pou, però sembla més plausible que s'omplís a partir de la recollida d'aigua pluvial.</p> | 08299-75 | Sector Nord. Casa d'Espinagalls. | <p>És difícil individualitzar l'evolució d'aquesta estructura, més enllà de la mateixa evolució de la casa d'Espinagalls. La finca d'Espinagalls, conjuntament amb la forest CUP 53 de Cabanelles, el Clot i ca l'Hereuet situades entre els termes de Castell de l'Areny i Vilada, disposa d'una superfície de 538,8 ha és declarada Refugi de Fauna Salvatge segons el decret MAH/3923/2009 i es publica al DOC amb data de 23/2/2010.</p> | 42.1531400,1.9203600 | 410801 | 4667343 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72451-foto-08299-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72451-foto-08299-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72451-foto-08299-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Nom donat per proximitat a la masia d'Espinagalls. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 72452 | Espinagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espinagalls | XVIII | Completament enrunada per l'interior, les parets aguanten en gairebé tota l'estructura. Segons es pot observar en algunes fotografies dels anys 80, la desaparició de les teules de la casa hauria accelerat i precipitat l'esfondrament. L'era es manté enrajolada. | <p>La masia d'Espinagalls es tracta d'una casa de grans dimensions, construïda en diferents fases tal com es pot llegir observant els paraments de la façana. Actualment està completament ensorrada interiorment i amenaça ruïna les parets, perquè són d'una gran alçada. La masia està situada a l'extrem de l'esplanada coneguda del camp gran d'Espinagalls on una cresta de roca separa els camps de l'inici del vessant descendent als plans de Roset. Es tracta d'un entorn de feixes allargades amb un esgraonat bastant vertical. La casa està ubicada al primer replà i la façana nord està completament recolzada a la roca. La masia està conformada per l'edifici de la casa junt amb diversos annexos com la pallissa, corts, estables, era, entre altres. Edifici de planta rectangular amb diferents ampliacions i annexos adossats (est-oest). El perímetre de l'era està enrajolat i tancat per un potent mur ciclopi de pedra seca. L'alçat és de planta baixa, pis, golfes i un darrer nivell irregular que podríem denominar sotateulada. Les diferents estructures que conformen la casa, que han estat bastides en diferents fases constructives, mostren desnivells que es resolen a partir d'escales interiors. La façana principal la trobem orientada al sud perquè és l'orientació pròpia de les feixes del terreny. L'element principal de la façana nord és una cisterna d'aigua tapada ubicada a nivell del 2n pis a causa del desnivell del terreny. Aparentment, el bloc original de la casa correspondria a la cantonada de llevant a la que progressivament s'incorporarien ampliacions a ponent. L'estructura rectangular de l'edifici disposa d'un camí empedrat a la part frontal que connectaria la porta principal amb l'era, i a les feixes inferiors. Sembla que també hi havia, per bé que ara està ensorrat, un petit cobert entre l'enllosat i l'espadat del marge. El conjunt dels murs mostren diferències evidents a l'aparell segons la fase constructiva, tot i que les cantoneres sempre són grans blocs desbastats i força escairats. Pel que fa a les obertures, cal destacar l'antiga porta d'accés, situada a la façana sud. Tot i que no gaudeix d'una llinda treballada (biga recta de fusta), la porta era doble i disposava d'una biga de 2 metres encofrada amb taulons que s'amagava dins el mur per bloquejar la porta. A la façana de llevant hi podem observar encara 3 finestres, una per planta. A la façana sud, 4 finestres d'iguals característiques, 1 a la planta baixa i primera, i dues a les golfes. També hi hauria una obertura més gran, que hauria pogut tenir una barana d'ampit sobre la porta principal, però que s'ha perdut. Adossat a ponent del cos principal hi hauria una ampliació amb les mateixes característiques arquitectòniques i de materials constructius que està pràcticament enfonsada. Seguidament, trobem els límits de la gran pallissa d'Espinagalls. Ubicada un nivell per sobre de l'habitatge, pel desnivell del terreny, la paret s'eleva fins al nivell de golfes de la casa, al qual encara s'hi afegia un pilar cantoner que arribava a l'alçat superior de la pallissa, ja sense paret. L'accés a la pallissa, orientada a ponent, s'efectua frontalment des de l'era. Està distribuïda amb dos nivells i separat amb calaixos per pilars, cavalls i bigues interiors. Al segon nivell s'hi accedia per una escala exterior de pedra. L'alçada era molt considerable, i es recolza pel costat nord, gairebé completament a la paret del terreny. Actualment està completament ensorrada interiorment. A la façana sud, a la planta baixa s'observen alguns petits finestrons sense cap característica especial.</p> | 08299-76 | Sector Nord. Paratge d'Espinagalls. | <p>L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona, per bé que disposa d'alguns elements complementaris i dimensions que li atorguen unes dimensions socioeconòmiques de casa amb múscul econòmic a mitjans del s.XVIII. Possiblement però, sigui un mas anterior ja existent a la baixa edat mitjana. Documentalment, apareix al cadastre de l'any 1776 present a l'AM de Vilada, com a propietat d'Antoni Raurell de la Quart, qui era amo de la masia d'Espinagalls, la qual tenia de masoveries les cases de Picamill, Roset i la Masó. Actualment la finca és de propietat pública de la Generalitat de Catalunya. La finca d'Espinagalls, conjuntament amb la forest CUP 53 de Cabanelles, el Clot i Ca l'Hereuet situades entre els termes de Castell de l'Areny i Vilada, disposa d'una superfície de 538,8 ha és declarada Refugi de Fauna Salvatge segons el decret MAH/3923/2009 i es publica al DOC amb data de 23/2/2010.</p> | 42.1527500,1.9207500 | 410833 | 4667300 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72452-foto-08299-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72452-foto-08299-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72452-foto-08299-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La qualitat i dimensions de tots els murs de pedra seca que envolten l'era d'Espinagalls és molt notable. Sobretot perquè s'utilitzen uns blocs de pedra enormes per tancar completament l'accés. En temps de plenitud de la casa i pallissa i coberts annex podria tractar-se d'una de les masies més singulars del poble en el seu context arquitectònic. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 72453 | Làpida del rector Sebastià Pich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-del-rector-sebastia-pich | Alguns blocs de pedra s'han desenganxat, les boles ceràmiques estan totes trencades i la làpida està trencada pel mig. | Làpida sepulcral del rector de Vilada al llarg de la segona meitat del s. XIX. Esculpida en una gran llosa de pedra s'hi pot llegir: ' Al Rdo D. SEBASTIAN PICH PARCco QUE HA SIDO DE VILADA DURANTE 40 AÑOS. CONSTRUYÓ NUEVA LA YGLESIA Y CEMENTERIO. MURIÓ EL 13 DE ENERO DE 1890. SU ALBACEAZGO LE DEDICA ESTE MONUMENTO. R.I.P.' La làpida està decorada a la seva part superior per una creu llatina en baix relleu emmarcada en una finestra cega. La làpida es troba dipositada sobre un alçat folrat amb blocs de pedra dins d'un petit perímetre rectangular delimitat amb maons ceràmics i decorats amb boles, també ceràmiques, tot i que la intempèrie ha malmès bona part dels elements. Un moviment del terreny també ha partit la llosa per la meitat. | 08299-77 | Cementiri de Vilada. | Tal com descriu la làpida, fou col·locada per tapar el sepulcre del Rector de Vilada entre 1850-90. El rector Pich fou responsable de la construcció de l'actual església de Sant Joan de Vilada (1865), malgrat que està parcialment transformada per la destrucció que va patir durant la Guerra Civil de 1936-39. També fou responsable del trasllat i construcció del cementiri en l'actual ubicació (1880). | 42.1382000,1.9281800 | 411426 | 4665676 | 1890 | 08299 | Vilada | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72453-foto-08299-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72453-foto-08299-77-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconegut | La parròquia està estudiant la possibilitat de restaurar el conjunt de làpida, i perímetre. | 99 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72454 | Cementiri de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-vilada | XIX-XX | En bon estat de conservació en general, a excepció dels nínxols de l'angle sud-oest, els quals amenacen en esfondrar-se per un desnivell del terreny. Actualment s'estan duent a terme obres de reparació i consolidació de la cantonada. | Recinte de planta rectangular ubicat a la zona alta del poble en ple vessant del Collet de sant Joan. Està orientat al sud, malgrat que la porta d'entrada es troba a la façana est. El perímetre està completament tancat. La façana nord disposa d'una portalada amb arc rebaixat fet de grans blocs de pedra escairats els brancals, i mitjans a les dovelles de l'arc. Els blocs de les pedres cantoneres també estan repicats. La porta d'entrada és doble, feta de ferro i forja amb dos grans panells metàl·lics a la part inferior i barrots verticals amb decoració geomètrica a la meitat superior. El mur és de pedra, arrebossat i capçat per un petit carener de teula ceràmica a doble vessant. El tram de la porta està realçat del nivell del mur i coronat per una creu llatina situada sobre una gran peanya (mitja esfera) de pedra. Les façanes nord i oest estan tancades per la construcció de nínxols a 3 nivells amb respectives osseres. La façana sud es caracteritza per ser un gran balcó obert al poble amb vista al Picancel. La barana és de barrots sense cap element destacable. La base del mur de contenció és feta de pedra. A l'interior hi trobem algunes tombes excavades al terreny, de la qual destaca la del Rector Pich. També disposa d'una nau de nínxols construïda a mitjans del segle XX. La resta de l'espai està enjardinat. Al costat de la porta d'entrada per la part interior hi trobem una pica de pedra. | 08299-78 | Sector nord del nucli. Davant de cal Toi. | El cementiri actual fou construït a partir del trasllat de l'antic (al peu de l'església de Sant Joan) l'any 1880 per iniciativa del rector de Sebastià Pich, el qual va dur a terme la transformació i ampliació de l'església parroquial de Sant Joan i el cementiri. A l'arxiu Nacional de Catalunya es conserva la memòria de construcció del cementiri, tot i que no els plànols originals, feta per l'arquitecte del Districte de Vic Narciso José Mª Bladó l'any 1963. A primer terç del segle XX segons documentació municipal de Vilada, el metge de Vilada, Àngel Daniel Soler, aconsella el trasllat i construcció d'un nou cementiri perquè l'actual no respon a la normativa vigent de salut pública per trobar-se en risc de contaminar les aigües subterrànies municipals i de molt difícil accés. | 42.1382300,1.9281300 | 411422 | 4665680 | 1863-80 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72454-foto-08299-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72454-foto-08299-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72454-foto-08299-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Narciso José Mª Bladó | A l'interior hi trobem algunes tombes excavades al terreny, de la qual destaca la del Rector Pich. També disposa d'una nau de nínxols construïda a mitjans del segle XX. La resta de l'espai està enjardinat. | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 72455 | Horta de Casa Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-de-casa-sant-pere | XVIII-XX | Actualment està en desús. | es tracta d'una horta rectangular tancada per un mur perimetral fet de pedra sense desbastar i capçat per una última filada de grans lloses planes que ocupen tota l'amplada del mur. El costat nord és un mur de pedra de contenció de la feixa superior. La peça de terra està situada davant el mas en una de les feixes del terreny seguint l'orientació d'est, on trobem la porta d'entrada, a oest. Al costat de la porta d'accés hi trobem el pou. El pou, utilitzat per regar la parcel·la, té una profunditat màxima d'uns 10 metres. De base circular, disposa d'un brocal i folre interior de pedra. El brocal té una obertura protegida amb una finestra de fusta. No conserva la politja interior, però manté una lleixa de pedra. La coberta, contemporània, és a vessant simple i molt alterada, ja que està feta de fusta i teula, però amb una planxa metàl·lica ubicada sota llates i teules. | 08299-79 | Sector Gardilans. Al costat de Casa Sant Pere | És l'horta de la casa. Possiblement d'època moderna és difícil precisar un període concret. Per característiques i proximitat l'horta està directament lligada a la vida del mas. | 42.1393300,1.9560500 | 413731 | 4665773 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72455-foto-08299-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72455-foto-08299-79-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72456 | Marges de Casa Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-de-casa-sant-pere | GALLARDO D.: 'Feixes i barraques: el llegat cultural que se'ns fa invisible', dins de 'El paisatge de la vinya', actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26 d'octubre de 2003. Ed. Centre d'Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de Bages, pp.157-162. 2003 GENERALITAT DE CATALUNYA, (1994). Departament de Medi Ambient: 'Les construccions en pedra seca' (full divulgatiu), Barcelona, desembre de 1994 PLANS i MAESTRA,Jaume. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca de Bages. Centre Excursionista de la Comarca de Bages. | XVIII | Alguns trams s'han ensorrat. | es tracta d'una zona de marges de diversa fàbrica i característiques, però en general de molt bona qualitat. Malgrat que el terme municipal es troba en una zona de pendent continua orientada a la vall del Merdançol i els marges de pedra són omnipresents, al voltant de Casa Sant Pere possiblement hi podem trobar la concentració més diversa i de millor qualitat del terme. En aquesta zona podem trobar marges de grans dimensions i en alguns punts d'entre 2 i 3 metres d'alçada que serveixen per esgraonar el desnivell i ampliar l'espai cultivable. A l'entorn de la casa es poden observar alguns exemples capçats a plec de llibre, però sense dubte, els de major qualitat per les seves dimensions són els que estan situats al primer torrent a l'oest de la casa. En aquest cas els murs han estat disposats en forma d'arc per adaptar-se al barranc a l'hora que en millora la resistència i la contenció. Finalment destacaríem els que es poden observar entorn de l'ermita de Santa Magdalena de Gardilans i la casa del Soler. | 08299-80 | Sector Gardilans. Al costat de Casa Sant Pere | Les construccions de pedra seca (pedra sobre pedra sense cap morter ni material d'unió com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment) són d'origen ancestral i està completament estesa a les dues bandes del mediterrani amb unes tipologies similars. La presència massiva de marges al terme, probablement s'hauria de vincular a la gran expansió agrícola i demogràfica del XVIII. El procés era prou laboriós, i s'hi dedicava jornals menys exigents agrícolament segons l'estació de l'any amb l'objectiu d'ampliar els terrenys de cultiu. Calia desbrossar el camp, arrencar soques i pedra, llaurar el terreny per estovar-lo i despedregar-lo. Material amb el qual posteriorment s'acabava per vestir els mateixos marges. Els constructors, que sovint eren els mateixos pagesos de la zona, eren coneguts popularment com a margers, a vegades es desplaçaven en grup en èpoques que els jornals del camp eren més escassos com a l'hivern. L'alçada del marge i l'amplitud de la feixa són inversament proporcionals a la inclinació del terreny. En aquest sentit, els marges i les feixes són un veritable tractat arquitectònic, ja que s'adapten perfectament a l'orografia i es disposen per tal d'evitar al màxim l'erosió de la terra. | 42.1392600,1.9553000 | 413669 | 4665766 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72456-foto-08299-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72456-foto-08299-80-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | L'esglaonament de marges de pedra seca és visible a tot el poble. No obstant això, aquí trobem la major densitat en diversitat i qualitat. Les feixes s'enfilen fins al cap de la Solana. | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72457 | Capella de les Eres de Gardilans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-les-eres-de-gardilans | XVII | Sembla que l'interior està pendent de restauració. | Es tracta d'una capella de planta quadrada adossada a la façana nord de la casa de les Eres de Gardilans. Orientada a llevant, la portalada d'entrada és a la façana oest. Es tracta d'una gran porta a doble batent feta de fusta amb grans panells rectangulars, tota clavetejada amb claus forjats de grans dimensions de cap rodó. La portalada està feta amb grans brancals de pedra repicada i una gran llinda rectangular, decorats amb una motllura incisa. A la llinda hi veiem inscrit l'any 1637 flanquejant una filigrana ovalada esculpida a l'interior del qual s'observa un cristograma sobre 3 creus. Finalment, la gran llinda està flanquejada per la seva part superior i laterals d'una cornisa. La façana es complementa amb un òcul i un campanar d'espadanya amb dos ulls d'arc de mig punt de lloses a plec de llibre. El campanar es corona a doble vessant amb lloses planes. Actualment només hi ha una campana de bronze. No hem pogut observar si hi ha inscripcions. La façana nord disposa de dues obertures. Una d'espitllera pròxima a l'altar feta de pedra sorrenca repicada, creiem que original, i una segona d'obertura posterior, completament rectangular sense cap element característic. La coberta de teula àrab i fusta és a una sola vessant, descendent de S-N. Es decora, sota teulada amb un ràfec esglaonat fet de maons. La façana de llevant (absis) tanca recte adossada a un cobert de la casa. Finalment dir que consta d'un banc corregut davant la porta d'entrada adossat també a l'espai que queda de la façana de la casa. | 08299-81 | Casa les Eres de Gardilans | La capella familiar és d'estil barroc i segons la data hauríem de situar la seva consagració l'any 1637. La decoració és molt austera, i està advocada al Santíssim Nom de Jesús. Abans de la guerra civil de 1936-1939 conservava un retaule barroc i quadres d'Antoni Viladomat. Sembla que la talla original fou venuda. | 42.1329100,1.9554100 | 413669 | 4665061 | 1636 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72457-foto-08299-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72457-foto-08299-81-3.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | No es pot observar amb detall la campana, la qual sembla decorada en el seu procés de fabricació. Per dimensions es podria considerar igual a la que es troba a Santa Magdalena de Gardilans. | 96 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72458 | Hostal de cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-cal-ros | XIX-XX | Es tracta d'una masia situada a tocar de la carretera C-26 al PK 121,8 aproximadament. La casa és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa, pis i sota teulada. La coberta és de teules a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers el sud. Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Als angles es disposen cantoneres realitzades amb grans blocs de pedra escairada per tal de reforçar la construcció. Gairebé la totalitat de la façana disposa d'un arrebossat de morter de calç d'un to blanquinós. Pel que fa a les obertures, aquestes són força senzilles i no presenten elements decoratius o estructurals remarcables; A la façana principal hi ha distribuïdes, flanquejant la porta, dues finestres amb llinda de fusta. La porta és de fusta (doble batent) reforçada amb un clavetejat amb tres bandes horitzontals i una anella. La llinda és de fusta i hi podem veure gravat la data 1829 sota un anagrama de la casa de Pradell. La façana de llevant consta de tres obertures obertes o ampliades, aparentment, amb posterioritat a l'edifici original. A més a més, al pis n'hi ha dues de major dimensions i força similars a les presents a la façana de ponent, que creiem originals. La façana nord està parcialment excavada al terreny i en sobresurt el pis i golfes. Consta d'una finestra central de llinda de fusta i una xemeneia de maó adossada a la façana. Adossat a la façana nord també hi ha el que possiblement es tractaria d'un forn per les característiques de planta quadrada i dimensions. Disposa d'una coberta amb vessant descendent de sud a nord. A posteriori s'hi ha obert un parell de finestres i sembla que hauria estat transformat en bany de la casa. La boca del forn estaria a la planta-pis on possiblement es disposaria la cuina original. Finalment, dir que a la façana de ponent a part de les dues finestres esmentades al pis, n'hi hauria dues més a la planta baixa obertes a ontemporàniament. | 08299-82 | Sector de Gardilans. Sobre la C-26 (PK 121,8) | L'hostal de cal Ros pertany a la finca del Pradell. Originalment es tractava d'un hostal de camí ral, com bé indica el seu nom. Construït segons sembla l'any 1823 (confirmant la data de la llinda) es construí per donar sortida a un dels fills cabalers del mas. Està ubicat al bell mig del camí ral de Vilada a Borredà, del qual, a pocs metres de la casa, encara se'n pot seguir el rastre. El nom de 'Ros' segons la tradició oral de la família es deu al fet que el fill era de cabell ros. Tot i que actualment és un habitatge, originalment les cavallerisses eren a l'interior de la casa (a mà dreta de la porta d'entrada), al costat d'una gran sala per descarregar i guardar els paquets (esquerra). | 42.1304000,1.9574300 | 413833 | 4664780 | 1823 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72458-foto-08299-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72458-foto-08299-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72458-foto-08299-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | L'anagrama gravat a la llinda de la casa és la marca de la casa Pradell. Es caracteritza per una creu disposada sobre una cornamenta de boc. S'utilitzava per marcar el gra, el bestiar o la fusta del bosc. La podem observar també a la llinda de la porta principal de la casa de Pradell. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72459 | Teuleria de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-pradell | XIX-XX | Actualment està completament cobert per la vegetació. Malgrat tot, els forns es poden veure bé. | Restes d'un forn d'obra utilitzat per a la cocció de materials de construcció, situat al marge dret entre la pista que va a la casa de Pradell i els camps de la zona sud de la casa. Es tracta d'una excavació vertical, de forma rectangular, en el marge del terreny natural. Es conserven els murs de les dues cambres de cocció i les boques d'entrada per on s'introduïa la llenya. El seu interior és construït amb maons d'argila, així com les voltes de la graella. L'exterior està revestit amb pedra. Els arcs d'accés a la cambra són de maons. A 20 metres dels forns s'observen restes d'una petita edificació que servia de nau de treball de la teuleria. Al costat hi ha un petit dipòsit d'aigua (malmès per unes obres a la carretera), munts de terra argilosa vermella entre la vegetació i restes de materials tipus teula i maons. | 08299-83 | Casa de Pradell | Els forns d'obra permetien la fabricació de materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració, que era manual, consistia a disposar d'argiles i un torrent proper. Un cop garbellada la terra i neta d'impureses, es mullava per obtenir fang a partir del qual es desenvolupava el material volgut i es posava a coure. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn. La teuleria del Pradell va iniciar la seva activitat a mitjans del s. XIX segons sembla de la tradició oral de la família, i va estar activa gairebé fins a mitjans del segle XX venent producte entre Vilada i Borredà sobretot. Aquesta activitat és un molt bon exemple de la capacitat de diversificació que tenien els masos per tal d'ampliar la rendibilitat de les seves terres explotant els seus propis recursos a l'entorn rural. | 42.1340400,1.9633400 | 414326 | 4665179 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72459-foto-08299-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72459-foto-08299-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72459-foto-08299-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72460 | Horta de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-de-pradell | XIX-XX | es tracta d'una horta rectangular tancada per un mur perimetral fet de pedra sense desbastar i capçat per una última filada de grans lloses planes que ocupen tota l'amplada del mur, a excepció del costat nord, on és un mur de pedra de contenció de la feixa superior. La peça de terra està a 50 metres al nord de la casa de Pradell. L'horta està disposada en dues grans feixes llargues de nord a sud. L'accés principal és al costat nord, on hi trobem una petita caseta de pedra seca que serveix per guardar i emmagatzemar les eines i d'aixopluc. La coberta de la barraca és a vessant simple feta amb lloses, llates de fusta i coberta de teula àrab. Disposa d'una petita finestra espitllerada a la façana sud. La barraca és de planta quadrada. A la feixa immediatament superior i exterior al perímetre de l'horta hi ha un viver d'aigua que recull el sobreeixidor de la casa i la pluvial i que òbviament es fa servir per regar. | 08299-84 | Sector de Gardilans. Casa de Pradell | És l'horta de la casa de Pradell. Possiblement ja est tractava d'un emplaçament anterior, la situació i murs actuals són de la primera meitat del segle XX. Tradicionalment els propietaris de la casa havien menat la feixa superior, i els masovers la feixa inferior. | 42.1374900,1.9609200 | 414131 | 4665564 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72460-foto-08299-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72460-foto-08299-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72460-foto-08299-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Actualment no es cultiva la capacitat total de l'horta. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72461 | Pallissa de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-pradell | XVIII-XIX | La pallissa està en molt bones condicions. Actualment, les grans branques de la freixera que sobrevolen la coberta són una amenaça, però complementen magníficament l'harmonia de l'edifici. | Ubicada davant l'era de la casa, situada al sector nord, es tracta d'una gran pallissa feta amb aparell de pedra irregular i coberta de bigues i llates de fusta amb teula àrab. La gran pallissa es caracteritza per una única i gran arcada que obra a tota la zona de magatzem, que està distribuït en dos espais separats per un pis de fusta. L'arcada és una combinació de blocs de pedra carejats fins a mitja alçada a partir de la qual es completa amb volta de maó disposada a plec de llibre. L'arcada està orientada al sud. Les façanes de llevant i tramuntana són totes de pedra i no disposen de cap obertura. La façana de ponent també és llisa a excepció d'una escala feta de grans lloses de pedra, que permet accedir al pis fet de fusta. A la mateixa façana, hi ha adossat un cos també fet de pedra el qual serveix de cobert (s'hi guarda l'antiga tartana del mas). El cobert manté el pendent de la teulada, fet que li dóna una major dimensió al conjunt. Inclou una pedra amb la data inscrita de 1903, data de l'ampliació. El cobert disposa d'una obertura a la façana sud des de la qual es pot arribar a una lleixa de fusta inserida a la paret. La barbacana de la coberta també és especialment ampla i s'estira fins a 10 filades de teules per crear un gran voladís. L'era està completament enrajolada. Per aconseguir la plataforma es va regularitzar el terreny mitjançant un petit mur de contenció elevat al sector sud. També és destacable l'exemplar de freixera que hi ha a situat a tramuntana de la pallissa. | 08299-85 | Casa de Pradell. Sector de Gardilans | La pallissa està estretament vinculada a la història de qualsevol masia, i aquesta no és cap excepció. Creiem que arquitectònicament l'hauríem de situar a mitjans del s. XIX. | 42.1365800,1.9606800 | 414110 | 4665463 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72461-foto-08299-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72461-foto-08299-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72461-foto-08299-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Sense dubte la pallissa és l'element més característic d'aquesta masia, sobretot per les seves enormes dimensions i qualitat estètica. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72462 | Masoveria de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-pradell | XVIII-XX | La façana de la masoveria també ha estat restaurada amb el conjunt de la masia. | Es tracta d'una casa situada a tocar de la masia de Pradell. La casa pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules a dos vessants i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers el sud. L'aparell és de pedra irregular a diferència de les grans pedres cantoneres les quals han estat escairades. Pel que fa a les obertures, aquestes són força senzilles rectangulars i emmarcades de maons. No presenten elements decoratius o estructurals remarcables; a la façana principal estan distribuïdes en tres obertures per planta. A la planta baixa hi ha el portal d'accés a l'interior de l'habitatge, el qual està situat al centre i flanquejat per un finestró i una segona porta que obriria a un estable. La façana de llevant només té un petit finestró, a la planta baixa, i es caracteritza per tenir una pallissa adossada de dos pisos. La pallissa està distribuïda amb 4 calaixos i coberta a vessant simple orientat a l'est. La façana nord, que per desnivell només disposa de planta i pis, ha estat parcialment transformada contemporàniament i s'observa canvis en l'obertura de la porta i les finestres. | 08299-86 | Sector de Gardilans. Casa de Pradell | La masia de Pradell disposava d'una petita caseta de planta baixa i estables. Segons explica la família Soler, la masoveria es va ampliar a principis de segle XX mitjançant el desmunt de tres cases que disposava a la seva finca: la casa de l'Envista situada al capdamunt del Cap de la Solana, i les cases de Boix i Masgraner a 1 quilòmetre al nord de Pradell aproximadament. Les cases de Boix i Masgraner foren desmuntades fins als seus fonaments, possiblement per la seva proximitat, a diferència de l'Envista la qual quedava més lluny i d'accés molt més costós (encara és visible). Per característiques de l'obra, quantitat de pedra i les dates indicades, l'ampliació de la masoveria podria coincidir amb la construcció de la gran nau nova datada a la primera dècada del s. XX i l'ampliació de la pallissa també de 1903, sent un moment de bonança econòmica de la casa. | 42.1363100,1.9605900 | 414102 | 4665434 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72462-foto-08299-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72462-foto-08299-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72462-foto-08299-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72463 | Pontarró del Climent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-del-climent | ELIZONDO A, LÓPEZ A.: Informe tècnic sobre el Pont del Climent de Vilada (Diputació de Barcelona), informe inèdit, 6 pàgs. 1996 SALMERÓN I BOSCH, C.: Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona. 1990 | XX | L'arc del mur nord s'està separant. Ha estat formigonat recentment. | Pont situat per superar la canal dels Lladres. Es tracta d'un pont construït al pas del barranc a 130 metres del Pont del Climent. Forma part del traçat de la pista que es va obrir, des de la carretera de Berga a Montesquiu (actual C-26) fins al pont del Climent, per tal de poder extreure fusta. Es tracta d'un pont estret que només permet el pas d'un vehicle. L'estructura del pont és d'un sol ull i murs de maçoneria. L'ull és de mig punt i està fet amb volta de maó pla, a diferència dels arcs dels murs que estan disposats a plec de llibre. La base és de grans blocs de pedra. Tenia baranes de maçoneria a banda i banda, per bé que estaven molt degradades i amb la recent reforma i formigonat del pont s'han retirat. | 08299-87 | Entre el Pont del Climent i la C-26 | La construcció d'aquest pontarró és paral·lela a la construcció del pont del Climent. La denominació de Pont del Climent no és en va, ja que fou construït pel contractista de Vilada Climent Simón Aguilar, entorn de l'any 1930. Climent Simón es dedicava sobretot a massives activitats de tala forestal, que també comportaven el ròssec, el transport i l'emmagatzematge de la fusta. El Pont del Climent va ser construït juntament amb altres infraestructures, com el telefèric de Castell de l'Areny, per portar a terme aquestes activitats. El telefèric de Castell de l'Areny va ser projectat per l'enginyer portuguès José Ogando i, possiblement, també va ser ell qui va idear el Pont del Climent. El Pont del Climent permetia superar la vall del riu en les tasques d'enretirament d'arbres tallats, però l'indret havia estat lloc de pas a peu des de feia segles, sobretot per anar al monestir de la Portella i a la Quar. Tanmateix, cap dels documents consultats, sobretot els padrons de finques, no informen de l'existència d'un pont en aquest indret abans de 1915. Per aquest motiu no compartim les datacions que alguns tècnics han volgut atribuir-li (concretament dels segles XVI-XVII). El pont va ser construït al primer quart del segle XX, des de llavors s'ha utilitzat per múltiples activitats, però sobretot pel pas de vianants. El 1998-1999 va ser objecte de millores, gràcies a un conveni de col·laboració signat entre l'Ajuntament de Vilada i la Diputació de Barcelona. | 42.1304000,1.9417000 | 412533 | 4664796 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72463-foto-08299-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72463-foto-08299-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El denominem així per la proximitat al pont del Climent. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72464 | La Serra Jussana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-jussana | <p>SÁINZ DE LA MAZA. Notícies documentals sobre l'abadia de Sant Pere de la Portella, Urgellia, vol. XIII, pàgs. 400- 401. 1996 SANTAMARIA I ROVIRA, Joan: Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abadiat i baronia, Solsona. 1935 VV.AA. PRUDENCI BERTRANA, PINTOR. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 Montañà D., i Rafart J., PARADISOS RURALS: EL BERGUEDÀ EN LA VIDA I L'OBRA DE PRUDENCI BERTRANA I AURORA BERTRANA. Valls : Cossetània ; Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2017</p> | XVIII-XX | L'edifici està completament reformat des de l'any 2013. | <p>Es tracta actualment d'una pallissa situada al costat de la casa de la Serra. Ambdues cases estan separades per l'era enrajolada. L'edifici pròpiament dit és de planta rectangular i actualment s'organitza amb dos nivells. El pis superior és a nivell del pla de l'era i l'inferior és parcialment excavat al terreny al qual s'hi accedeix per la seva façana oest. La coberta de teules a dos vessants i carener orientat transversalment respecte a la façana principal està orientada vers l'oest està suportada per bigues de fusta només desbastades i llates. Els murs estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Les façanes est i oest són completament obertes corresponents a la seva funció tradicional de pallissa, la qual estava dividida i reforçada per una sèrie de 3 pilars de pedra al centre. Actualment està completament reformada pel nou ús de turisme rural. Abans de la reforma consta que a la part baixa s'utilitzava d'estables i el pis de pallissa. A les dues cantoneres de la façana de llevant és on podem trobar els segments de mur més antic i que podria correspondre a la casa documentada de la Serra Jussana. La plomada del mur està parcialment desplaçat de la resta de l'edifici i s'observa com es va fer una reconstrucció del mur. Aquest fet passa també a la cantonada nord-est. La particularitat de la cantonada sud-est és que hi trobem una finestra feta amb llinda de pedra i brancals a la qual per la part interior s'incorpora un festejador i el qual no tindria sentit en una construcció destinada a pallissa. El nivell inferior també disposa d'un segon finestró per donar llum als estables. Pel que fa a la façana nord, s'observa alguna obertura tapiada a posteriori, però sense obertures. Adossat a aquesta façana hi ha evidències d'una ampliació de la qual només queda una base enrajolada. Un segon element que podria correspondre a l'edifici original és una escala de pedra per accedir dels antics estables al pis i que amb la reforma de l'edifici ha quedat tancada i només visible des del pis inferior.</p> | 08299-88 | Sector est. Casa la Serra | <p>La Serra és un dels masos que trobem documentats des de més antic a Vilada. La seva primera menció és de l'any 1078, quan Arnau Guillem i la seva esposa Guilla van donar un alou al monestir de la Portella. Durant els segles XII i XIII, seguint el procés habitual de desdoblament dels masos, s'arribarà a consolidar l'existència d'una Serra Jussana i d'una Serra Sobirana. Ara per ara és difícil saber a quin correspon la casa actual, però possiblement es tracta de la Serra Sobirana. Una i altra apareixen documentades en diverses ocasions a partir del primer terç del segle XIV, especialment en confirmacions de dominis del monestir de la Portella i en l'actualització dels seus censos. El 1387 Joan I encomanà al jurisperit de Cervera Mateu Bonjoc la solució d'una qüestió entaulada entre l'abat de la Portella i els germans Pere i Vicenç de la Serra Sobirana, homes de remença de l'abat, a causa d'uns béns que aquests confiscaren i els diners que obligaren en diverses vendes. A partir de finals del segle XV, ja deixa de fer-se esment dels dos masos i la documentació només consigna el topònim la Serra. El 1518 després d'unes violentes disputes i bandositats entre Rafael Prat de Ripoll, que en tenia el domini útil, i els Eres de Gardilans, passà a mans d'Antoni Eres de Gardilans. S'hagué de dictar una sentència arbitral després de la qual es va obligar els Prat de Ripoll a vendre'n el domini útil. A partir d'aleshores deixà de ser un mas autònom i es convertí en una masoveria més de les Eres de Gardilans. Aquesta situació s'ha mantingut així fins que fou venuda a les Eres de Vilada a mitjans dels anys 1990 i reformada en casa de turisme rural l'any 2013. Prudenci Bertrana va dibuixar la Serra l'any 1937 durant la seva estada a la casa de les Eres de Gardilans en plena Guerra Civil Espanyola. El dibuix actualment es troba al fons de Prudenci Bertrana dipositat a la Universitat de Girona.</p> | 42.1329100,1.9381600 | 412244 | 4665079 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72464-foto-08299-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72464-foto-08299-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72464-foto-08299-88-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 72465 | Cal Sabater. Fonda Suïssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabater-fonda-suissa | XX | Edifici de planta rectangular situat al peu del c/ Teodor Miralles. Es tracta d'un immoble amb planta baixa, 1r i 2n pis. La façana principal és a migdia, seguint la línia de la carretera C-26, que al seu dia fou l'eixample del poble. La planta baixa s'obre amb dos portals principals a la façana de migdia flanquejats per 4 portalades majors vinculades a establiments comercials o magatzems, que se situen de forma intercalada a la part central. L'edifici fou construït en dues fases diferents (1905 i 1907) per bé que el conjunt manté algunes línies arquitectòniques però també algunes diferències. Les dues portes i els quatre magatzems de la planta baixa guarden una similitud decorativa que es basa amb la mateixa tipologia i dimensions de les portes de fusta. Les dues portes d'entrada a l'edifici disposen d'un forjat amb motius geomètrics que inclou la data 1905 i 1907. Totes les obertures estan acabades amb maó. L'edifici malgrat respons a una unitat d'estil, hi podem observar algunes diferències segons la distribució del bloc. La façana, que es divideix en dues meitats, presenta els murs de pedra vista amb un ressaltat de la junta dels carreus i un guardapols continu separador entre pisos. En el primer bloc, a la cantonada est, la distribució del primer pis disposa de tres obertures situant-se un balcó d'ampit al centre i dos balcons amb barana de fossa als costats. Al segon pis, s'inverteix la distribució situant-se el balcó al centre. El segon bloc (1907) disposa d'un balcó al 1r pis que cobreix l'amplada de les dues finestres laterals i la sortida central. Al 2n pis, trobem distribuït amb un balcó al centre i dues finestres quadrangulars com les dues inferiors. Finalment, s'afegeix una última ampliació dels dos edificis a l'extrem de ponent. Consta d'un local/magatzem als baixos, a sobre del qual hi ha dos balcons d'ampit, un per pis. Cal fer notar que la barbacana de l'edifici és gran, tot i que no és l'original. Totes les obertures disposen del mateix tipus decoratiu de barana de fossa amb motius geomètrics. Les quatre portes dels magatzems que són fetes de fusta, protegeixen 4 portes interiors a doble batent de fusta i 8 plafons de vidre disposats en columnes de 4 (es mantenen totes les originals). Les façanes de tramuntana i ponent no són visibles, però la façana de llevant, és de fàbrica molt més senzilla feta amb pedra sense desbastar. Disposa de 3 obertures per planta fetes de maó, tot i que de dimensions diferents i sense guardar cap simetria. Actualment, algunes han estat tapiades. | 08299-89 | C/ Teodor Miralles 41 | Climent Simón Aguilar era un contractista de Vilada que es dedicava sobretot a massives activitats de tala forestal, que també comportaven el ròssec, el transport i l'emmagatzematge de la fusta. Algunes de les obres desenvolupades al poble i voltants foren el conegut com a pont del Climent o el telefèric de Castell de l'Areny, per portar a terme aquestes activitats. Sembla que aquestes activitats foren desenvolupades sobretot als anys 20 del s. XX. No obstant això a principis de segle XX sembla que fou el promotor d'una fonda situada en aquest edifici coneguda com la 'Suïssa Catalana'. En un anunci publicat a La Vanguardia el dia 13 de juny de 1913 es descriu que: 'En la pintoresca población de Vilada que está situada a 700 metros sobre el nivel del mar, a 10 kilómetros de Berga y 5 de la estación La Baells, del tranvía de Manresa a Berga; dotada de numerosas Fuentes de aguas potables y dos de aguas sulfurosas, muy recomendadas por varias eminencias médicas se ha inaugurado la nueva fonda de D. Clemente Simón, llamada La Suiza Catalana, que situada en la carretera puede ofrecer a los veraneantes toda clase de facilidades y confort, saliendo de la misma carruajes combinados con todos los trenes, excepto el último y otros especiales para las Fuentes sulfurosas, a petición de los señores veraneantes.' Sembla que l'edifici hauria estat construït uns 5 anys abans de l'establiment de la fonda, aprofitant el dinamisme que l'obertura de la carretera de Berga-Montesquiu havia generat al poble, i que sumat a l'arribada del tren fins a l'estació de La Baells el 1903 va significar una transformació completa del municipi. La carretera va significar la concreció d'un nucli, no existent fins llavors, per aconseguir un màxim de població resident. L'any 1920 vivien a Vilada un mínim de 815 persones, el doble de població d'abans de l'obertura de la carretera, gràcies a l'establiment de petites fàbriques i un incipient turisme, en el que destaca la variant pròpia del turisme de salut. | 42.1368200,1.9318400 | 411727 | 4665519 | 1905-07 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72465-foto-08299-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72465-foto-08299-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La fonda de Climent Simón hauria ocupat la planta baixa i pis d'ambdós edificis. Encara es veuen diverses anelles a la façana on lligar les cavallerisses i matxos. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72466 | Escultura Caragol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-caragol | XX | El Caragol es tracta d'una escultura feta de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d'un caragol bover esculpit a partir d'un sol bloc pedra. Aquest element serveix de decoració ornamental d'una graonada que permet travessar una zona verda que salva el desnivell entre el c/ Teodor Miralles i el C/ Mossèn Joan Aymerich. La graonada està dividida en dos trams. La meitat inferior, orientada nord-sud és una única graonada de 9 graons flanquejats pel mur de contenció de l'enjardinament. Els dos darrers graons inicien la transició a la segona meitat de la graonada, la qual es bifurca canviant l'orientació d'est i oest amb major desnivell. Tots els trams s'acompanyen d'un passamà llis de ferro. El mur vertical que queda al centre, és on s'ha disposat el caragol esculpit. | 08299-90 | C/ Teodor Miralles | La instal·lació de l'escultura es produeix l'any 1993 quan amb motiu de la pavimentació del c/ Mossèn Joan Aymerich i l'adequació dels murs de contenció del carrer, es va arranjar la zona enjardinada i la construcció de la graonada. Josep Roca va regalar l'escultura al poble juntament amb un segon element, un tritó pirinenc també esculpit, i que és una font situada al final del carrer, en un segon mur de contenció situat sota el Local Cultural. J. Roca és autor d'aquesta i d'altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l'autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que això implica. Alguns dels factors que incideixen en la qualitat del seu treball es vinculen a la complexitat de treballar grans blocs de pedra, el coneixement que es requereix per identificar la qualitat de la pedra (detectar i evitar falles i vetes en els blocs), o la complexitat artística d'endinsar-se en el treball directe de l'obra sense model. | 42.1372800,1.9326100 | 411791 | 4665570 | 1993 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72466-foto-08299-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72466-foto-08299-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Roca Serra | Josep Roca disposa de diferents elements escultòrics al poble. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72467 | Escultura Tritó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-trito | XX | El Tritó es tracta d'una escultura feta de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d'un tritó pirinenc esculpit a partir d'un sol bloc pedra. La figura està esculpida al gran bloc de pedra del qual en queda sencera la base que té funció de peanya. Aquest element serveix de decoració ornamental d'un mur de contenció que aguanta una zona verda l'entorn del Local Cultural de Vilada i el C/ Mossèn Joan Aymerich a la cantonada amb el C/ De la Cultura. El tritó està disposat en un petit retall en el terreny. El mur tot fet de pedra de grans dimensions sense desbastar converteix el retall en el terreny com a peanya on es disposa el tritó, orientat al sud. Mitjançant un mecanisme mecànic es pot activar la sortida d'aigua de la font, la qual s'efectua per la boca de l'amfibi. | 08299-91 | C/ Joan Aymerich cantonada amb c/ De la Cultura | La instal·lació de l'escultura es produeix l'any 1993 quan amb motiu de la pavimentació del c/ Mossèn Joan Aymerich i l'adequació dels murs de contenció del carrer, es va arranjar la zona enjardinada entorn el Local Cultural i la construcció del mur de contenció. Roca va regalar l'escultura al poble juntament amb un segon element, un caragol bover també esculpit, i situat al mig del carrer, en una graonada que permet salvar el desnivell entre el c/ Mossèn Joan Aymerich i el c/ Teodor Miralles. J. Roca és autor d'aquesta i d'altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l'autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que això implica. Alguns dels factors que incideixen en la qualitat del seu treball es vinculen a la complexitat de treballar grans blocs de pedra, el coneixement que es requereix per identificar la qualitat de la pedra (detectar i evitar falles i vetes en els blocs), o la complexitat artística d'endinsar-se en el treball directe de l'obra sense model. | 42.1376400,1.9334600 | 411862 | 4665609 | 1993 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72467-foto-08299-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72467-foto-08299-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Roca Serra | Josep Roca disposa de diferents elements escultòrics al poble. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72468 | Rellotge de sol del Parc dels Gronxadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-parc-dels-gronxadors | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | XXI | El Rellotge de Sol és conjunt escultòric fet de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d'un rellotge de sol de grans dimensions situat dins una instal·lació feta amb diferents elements interpretatius. L'element principal és una gran llosa de pedra en què hi ha inscrita la sentència: 'totes fereixen, l'última mata' i al lateral, 'passat, present, futur'. La llosa descansa recolzada sobre la figura d'un home, també esculpit en pedra, el qual porta una bastó de ferro a les espatlles simulant que porta a ròssec la llosa. Aquesta barra té funcions de gnòmon dins el conjunt escultòric, alhora que està foradada per l'interior permeten veure l'estrella polar a través seu durant la nit. La llosa i l'home es troben situats enmig d'una gran bassa d'aigua (il·luminada), similar a una gran pica ovalada (de pedra i tota repicada) amb funcions de peanya per la qual rellisca l'aigua. Al voltant d'aquesta, trobem la base de la font feta amb pedra i disposada amb una sèrie d'ondulacions harmòniques en el conjunt i en les mateixes pedres. Es complementa amb 3 torretes i dos bancs correguts fets amb la mateixa pedra que la gran llosa del rellotge, les quals com a cara vista mantenen en superfície el relleu del fons marí fossilitzat. En una placa de la instal·lació es descriu que: 'L'home i el temps. Ells van ser fets de pedra, esculpits per les mans callades, que els hi dóna, pausadament, vida. L'ombra dels somnis es repetí constant dessobre del seu rostre silent com el marbre, sempre present, durant les hores i els dies. Embolcallant, severa, l'absència intacta. Quan s'escolaven dòcilment els primers dies de pluja, quan fugien els inevitables records. De la quietud, esdevenia el nom, sorgia com l'escuma o com la memòria que ens pertany i ens obliga sempre a recordar.' | 08299-92 | Parc dels Gronxadors | En una placa de la instal·lació es descriu que: 'Just quan va desaparèixer, a causa del pas del temps, el vell rellotge de sol de l'Ajuntament va néixer la idea de fer-ne un altre. Aquest ha estat el resultat: un 'homenot', que porta amb l'ajuda d'un bastó recolzat en la seva espatlla, un gran rellotge. L'homenot i la llosa estan fets de pedra i queden completament envoltats d'aigua que no para de caure a tot el vol en una resclosa, feta també de pedra. La llosa porta gravades diverses inscripcions. Arran d'aigua que hi ha la sentència lapidària recollida del desaparegut rellotge de l'Ajuntament i que diu: 'Totes Fereixen, l'última mata'. I a la part lateral hi ha les inscripcions de 'Passat, present i futur'. Adreçats especialment a la mainada es poden ressaltar uns quants aspectes didàctics: - El rellotge és del tipus anomenat Equatorial. Primavera i estiu el sol fa ombra per part de sobre de la llosa. Tardor i hivern per la part de sota. - El bastó que fa de gnòmon o estil, és un tub que a través d'ell es pot veure l'estrella Polar. - Amb l'orientació del rellotge queden ben determinades les direccions dels quatre punts cardinals: Nord, Sud, Est i Oest. - L'estil (o gnòmon) és paral·lel a l'eix de la rotació de la terra. - La llosa és paral·lela a l'equador - Les coordenades del rellotge son: 42º 08' Latitud Nord i 1º 56' Longitud Est. Vilada, 1 d'octubre de 2005.' J. Roca és autor d'aquesta i d'altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l'autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que això implica. Alguns dels factors que incideixen en la qualitat del seu treball es vinculen a la complexitat de treballar grans blocs de pedra, el coneixement que es requereix per identificar la qualitat de la pedra (detectar i evitar falles i vetes en els blocs), o la complexitat artística d'endinsar-se en el treball directe de l'obra sense model. | 42.1367500,1.9301000 | 411583 | 4665513 | 2005 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72468-foto-08299-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72468-foto-08299-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Roca Serra | Josep Roca disposa de diferents elements escultòrics al poble. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 72469 | Avet del Parc dels Gronxadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-del-parc-dels-gronxadors | Avet situat al Parc dels Gronxadors, situat a l'extrem nord del Parc i que domina l'entrada oest del poble. L'avet és de grans dimensions, amb uns 20 m. aproximats d'alçada. Està isolat al mig del parc en una zona enjardinada. És l'arbre monumental més singular de l'interior del poble. Entorn del parc hi podem trobar alguns exemplars de pins, roures, alzines joves, així com una pinassa i alguns xiprers de grans dimensions. | 08299-93 | Parc dels Gronxadors | Va ser plantat a finals dels anys 1970. | 42.1368400,1.9299900 | 411574 | 4665524 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72469-foto-08299-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72469-foto-08299-93-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Per nadal s'il·lumina l'avet generant un gran efecte. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72470 | Els Xalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-xalets-0 | XX | Sèrie de xalets unifamiliars compost de 4 domicilis construïts a finals dels anys 20 que per característiques arquitectòniques corresponen a les cases d'estiueig del primer terç del segle XX. Es tracta de 4 edificacions amb un cos rectangular de planta rectangular, d'una sola planta. Les cases originals disposaven d'un petit jardí a la part posterior així com un petit pati davant la façana principal la qual estava tancada per un mur de tanca. El principal element característic d'interès és la façana, en la qual destacaven els frontons fets amb decoracions de formes ondulades o lineals sostinguts per una cornisa amb mènsules, motllures a les obertures combinades d'elements ceràmics, seguint una línia d'estil d'aire noucentista. El xalet núm. 1, és el que conserva millor la seva distribució original tant pel que fa al volum de l'edifici com per la part de distribució dels patis. Pel que fa al número 4 encara s'hi pot observar el mur del pati original, amb els pilars rematats per maons a la part superior i baranes de ferro (tot i que aquestes no són les originals). | 08299-94 | C/ Dels Xalets núm. 1, 2,3 i 4 | La consolidació de Vilada, ja iniciada a començament del segle XX, es va produir cap a l'entorn dels anys vint. El dinamisme que l'obertura de la carretera de Berga-Montesquiu havia generat al poble, al qual va afegir-se poc després l'arribada del tren fins a l'estació de La Baells el 1903, significà una transformació completa del municipi. L'arribada d'aquestes infraestructures va desenvolupar principalment l'entorn de la carretera per aconseguir un màxim de població resident. L'any 1920 vivien a Vilada un mínim de 815 persones, el doble de població d'abans de l'obertura de la carretera, gràcies a l'establiment de petites fàbriques i un turisme, en el que destaca la variant pròpia del turisme de salut. Explica Botella al seu treball que els propis germans Ferrer van participar de la construcció dels xalets. En un punt una mica més perifèric de la carretera i en pujada cap a l'església de Sant Joan és on podem observar aquest grup de torres unifamiliars amb jardí, en la línia del model ciutat-jardí que s'anava imposant a tot el país durant aquells anys. És un tipus d'arquitectura equilibrada i sòbria. En una postal dels anys 30 del s. XX es pot observar les façanes originals. | 42.1365000,1.9293900 | 411524 | 4665486 | 1929 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72470-foto-08299-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72470-foto-08299-94-3.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Actualment els quatre han estat força transformats, i tots han perdut el frontó sobre la façana que els decorava originalment perquè els sostres plans originals originaven moltes complicacions en un entorn meteorològicament actiu. El número 3 disposava d'un porxo que també es va desmuntar durant una reforma. | 106 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72471 | Font del Parc dels Gronxadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-parc-dels-gronxadors | XX | Font ornamental construïda enmig del Parc dels Gronxadors per Rossendo Colell a finals dels anys 1970. Es tracta d'una font conformada per una estructura de base quadrada bastida en pedra tosca que s'enlaira gairebé 3 metres. Les quatre cares de la font són iguals i només es diferencien les de nord i sud perquè disposen d'una pica a la base, que és de pedra tosca picada. Només raja l'aixeta de la cara nord perquè a la sud hi ha un tap. L'estructura està coberta parcialment per una heura. | 08299-95 | Parc dels Gronxadors | 42.1363500,1.9299800 | 411572 | 4665469 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72471-foto-08299-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72471-foto-08299-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Rossendo Culell | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72472 | Hotel Picancel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-picancel | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | L'edifici ha estat reconvertit a l'any 2018 en residènci de la 3a Edat. Sembla que l'interior ha estat completament transformat i no queda res de l'edifici original. | Edifici de planta rectangular situat al peu del carrer Teodor Miralles. Es tracta d'un immoble amb planta baixa i 3 pisos. La façana principal es troba encarada a migdia, seguint la línia de la carretera C-26, que al seu dia fou l'eixample del poble. A la planta baixa hi podem observar un dels elements principals de la façana principal. La porta d'entrada situada descentrada a ponent de l'eix central de la façana està coberta per un porxo que servia per a la seva part superior de terrassa de l'habitació principal de l'hotel. El porxo està decorat a la part frontal amb dues columnes amb base simple i capitell d'aire dòric, que aguanten un arquitrau llis. La terrassa superior es constitueix amb una balustrada decorada als angles amb 4 boles de pedra sobre una peanya. La sortida a la terrassa es fa per una portalada amb arc de mig punt, que es diferencia de la resta de finestres de l'hotel que són quadrades. Per sobre de la porta penja un fanal fet de forja i vidre amb decoracions geomètriques. A nivell d'obertures, la façana es distribueix a la planta baixa amb 3 finestres rectangulars a la part de llevant que il·luminaven el menjador i dues finestres a ponent que obrien al bar. El primer pis es caracteritza, també per la divisió en relació a l'eix central de l'edifici de dues i tres finestres. Totes elles estan decorades amb una balustrada. El segon pis, que manté la mateixa distribució de finestres, només presenta una variació amb l'eix situat sobre el porxo en el qual trobem doble finestra. Totes elles tenen un ampit a la part inferior com a element embellidor. Remarcant el sostre del segon pis hi trobem una cornisa a sobre de la qual originàriament hi havia un terrat envoltat per una barana de forja amb barrots rectes i una galeria coberta. La façana, que actualment està pintada, està feta amb grans blocs de pedra escairats i repicats originalment sense pintar La façana de llevant disposa de dues obertures grans i un finestró per pis. Actualment estan pràcticament totes tapiades, i s'hi observen els baixants de l'edifici. Igualment amb la façana de tramuntana en la qual es distribueixen obertures per les habitacions a excepció de la columna central. La particularitat d'aquesta façana és que permet veure l'aspecte original de l'hotel sense pintar. | 08299-96 | C/ Teodor Miralles 17 | Construït als anys 20 del s. XX l'obertura de l'hotel va ser tot un esdeveniment al poble. En un fulletó publicitari de la seva obertura es deia que: 'Magnífic establiment de nova planta, amb 50 gran habitacions. Un dels primers hotels de Catalunya pel seu confort i comoditat. Llum elèctrica, aigua corrent, bany, dutxa, garatge, etc. Serveis especials per a persones a règim mèdic. Espaiosos salons per a banquets. Pensions per a famílies a preus convencionals. Pista de tennis. La millor etapa de l'hotel acaba amb la Guerra Civil. Utilitzat com a allotjament de refugiats, va ser parcialment saquejats pel que fa als materials més nobles dels que disposava. Després de la guerra les seves prestacions són molt menors, i esdevé una fonda més del poble. Als anys 60's es converteix en casa de colònies escolars i viu un parell d'intents més de rellançament a la segona meitat del s. XX. Després d'uns anys de parcial abandó, actualment ha estat completament transformat interiorment per convertir-se en residència per a la gent gran. El treball de Botella MR explica que a causa de l'afluència de gent que venia a fer salut, Vilada es va convertir en un poble 'turístic' a principis de segle. L'hotel Picancel es va obrir per la gent de més categoria, on fins i tot s'havia hostatjat alguna actriu de cine de l'època. L'hotel tenia una pianola i s'hi feien balls i festes. També es va obrir la fonda Bella Vista (pisos de cal Barri) que no era de tanta categoria però estava bé. Finalment, per la gent més humil hi havia la fonda de cal Gep, o la possibilitat de llogar habitacions a algunes cases particulars. | 42.1372500,1.9300000 | 411575 | 4665569 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72472-foto-08299-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72472-foto-08299-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | L'hotel disposava d'un petit pati tancat davant la façana principal per un mur combinat de maçoneria i barana de forja que havia sigut espai reservat possiblement i que en una reforma a finals dels anys 1970 es va enjardinar amb una petita bassa i arbres ornamentals, que separava l'entrada principal del carrer. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72473 | Campanar de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-vilada | DALMAU I ARGEMIR D. Campanars Parroquials de Torre de Catalunya. 2008 SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. VV.AA. PRUDENCI BERTRANA, PINTOR. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 | XIX | Alguns arcs de les finestres del campanar s'estan obrint. | Campanar de l'església Parroquial. Torre de planta quadrada de la qual es desdoblen les quatre façanes a l'alçada del carener de l'església per elevar-se vuitavat. Està coronat per una cornisa destacada i una teulada piramidal vuitavada baixa. S'aixeca sobre la façana sud de l'església que té funcions de lateral de la nau. Té un basament força alt dividit en dos trams. Al tram de la meitat inferior hi podem observar a la cara sud 2 finestres fetes amb arc de mig punt i emmarcades per maó a plec de llibre, que il·lumina l'escala de cargol interior. Ambdues han estat parcialment tapiades de les seves dimensions originals. Les quatre cantoneres d'aquest tram estan fetes amb grans carreus regulars i repicats de pedra. El segon tram disposa d'una finestra igual que l'anterior a l'inici vuitabat del campanar i una altra a mitja alçada a la façana de ponent. La cel·la queda oberta per quatre finestres d'arc de mig punt emmarcades de petits carreus i dovelles. L'accés interior es fa mitjançant una escala de cargol de maçoneria i barana de fusta. L'alçada és de 33'50 metres. Actualment, per bé que hi ha espai per 4, només hi ha 2 campanes (1 gran i 1 petita) penjades amb truges de fusta. La campana gran, característicament industrial i de fabricació seriada, sols té la marca de fàbrica al mig (element característic de les foneries industrials: 'YSIDORUS PALLES / ME FECIT / BARCINONE També té la data de fosa, repartida als dos costats de la marca de fàbrica: '1 8 5 5'. Disposa de 3 nanses, i decoracions de cordons i sanefes amb motius vegetals i decoracions diverses. La campana petita, està decorada amb una creu amb grades i cordons i sanefes amb motius vegetals. El segon element d'interès que trobem a l'interior del campanar és una gran matraca de fusta de secció circular amb 8 masses. Finalment, el tercer element destacat és el gran rellotge de paret instal·lat a la façana S-E del campanar. Disposa d'una gran esfera de vidre amb fons blanc i separadors metàl·lics. El rellotge de corda disposa d'un mecanisme fet amb grans contrapesos troncocònics que pengen a través de l'ull interior de l'escala de cargol del campanar. Actualment de ciment, els originals de pedra encara són a l'interior del campanar. | 08299-97 | Església parroquial de Sant Joan | L'església parroquial de Sant Joan fou construïda a l'any 1865 sobre l'antiga església d'origen romànic. A l'any 1936 va ser completament cremada la rectoria i enfonsant-se la nau completament. El campanar va resistir la virulència de les flames. Després de la guerra es va instal·lar rellotge del campanar, el qual fou mecanitzat a finals dels s. XX. Pel que fa a les campanes, segons es cita a l'Inventari de fonedors de campanes, Isidre Pallés, va treballar amb la fosa de campanes com a mínim entre l'any 1931 i 1961. Actualment hi ha documentades més de 30 campanes arreu dels països catalans. A tall de curiositat, cal dir que les campanes són 10 anys més antigues del que es considera la conclusió de la reforma de l'església l'any 1865 segons la data de la clau de l'arc de l'entrada a l'església. Prudenci Bertrana va dibuixar l'església de Sant Joan i el campanar a mitjans dels anys 30 del s. XX durant una de les seves estades a la casa de les Eres de Gardilans. Una de les particularitats és que en el dibuix eludeix reproduir la casa de la Ferrera ubicada al darrere. El dibuix, que actualment es troba en un fons particular, va ser exposat durant l'exposició sobre Bertrana pintor de l'any 2017 al Museu d'Art de Girona. | 42.1372600,1.9287300 | 411470 | 4665572 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72473-foto-08299-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72473-foto-08299-97-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Actualment el mecanisme del rellotge i del repic de campanes ha estat mecanitzat. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72474 | El Cap de la Vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cap-de-la-vinya | VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 | XVIII | Per bé que estructuralment la casa aguanta bé, en conjunt l'estat és dolent. | Es tracta d'una masia situada a tocar del collet de Sant Joan i els dipòsits municipals d'aigua. L'edificació està conformada per un gran edifici que recull les dues funcions d'habitatge i pallissa unides en la mateixa estructura i coberta. L'edifici pròpiament dit és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers el sud. Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Grans blocs cantoners de pedra sense escairar dóna solidesa a l'estructura. Gairebé la totalitat de la façana disposa d'un arrebossat de morter de calç d'un to blanquinós. Pel que fa a les obertures de l'habitatge, la façana principal de migdia actualment té tapiades totes les obertures. Les finestres del pis han estat modificades. Només les 3 finestres de les golfes, amb llinda recta de fusta, creiem que serien les originals. A la planta baixa s'hi observava una porta principal amb llinda de fusta i un finestró lateral. La part més singular de l'edifici és el fet que gairebé la meitat de la superfície de la casa tingui funcions de pallissa. Aquest motiu podria raure en el fet que la previsió de construcció de l'habitatge no s'acabés de consolidar amb la idea que part de l'estructura de l'edifici com a pallissa fos una situació temporal. No obstant això, en algunes fotografies antigues es veuen murs en aquesta zona de la casa. Pel que fa a la paret d'aquest lateral, orientat a l'est, no hi ha cap obertura i la part superior del mur està acabat amb tàpia. Per altra banda, la façana de llevant està parcialment excavada al terreny de manera esgraonada. L'espai està tancat per un mur amb un únic accés a peu pla des de l'exterior directament al pis de fusta. La façana de tramuntana queda tapada pel desnivell del terreny, i la de llevant és completament oberta i distribuïda en 4 calaixos amb un pilar al centre. | 08299-98 | Sector nord del nucli. Sota de cal Bonet. | Antiga masia dels s. XVIII, que possiblement havia tingut un origen anterior. Apareix documentada al cadastre de l'any 1776 present a l'AM de Vilada, com a propietat d'Antoni Raurell de la Quar, qui era amo de la masia d'Espinagalls, la qual tenia de masoveries les cases de Picamill, Roset i la Masó. Els anys 60 del s. XX la casa encara estava habitada. Prudenci Bertrana va dibuixar el Cap de la Vinya, juntament amb cal Bonet, a mitjans dels anys 30's del s. XX durant una de les seves estades a la casa de les Eres de Gardilans. El dibuix, que actualment es troba en un fons particular, va ser exposat durant l'exposició sobre Bertrana pintor de l'any 2017 al Museu d'Art de Girona. | 42.1387600,1.9300600 | 411582 | 4665737 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72474-foto-08299-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72474-foto-08299-98-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A llevant de la pallissa s'obre un espai pla força cobert per la vegetació que possiblement tenia funcions d'era de la casa. Uns quants graons senzills de pedra dirigeixen a un camí mig perdut direcció a la casa de cal Bonet i a la part posterior de la casa. Actualment la casa està abandonada. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72475 | Cal Bonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bonet | VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017. | XVIII-XX | La façana ha estat força transformada. | Es tracta d'una masia situada a pocs metres sobre el Cap de la Vinya i pròxima al collet de Sant Joan. Consta d'un habitatge al qual s'observa una ampliació adossada a la façana de ponent. La masia pròpiament dita és de planta rectangular i l'alçat s'organitza en planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal (migdia). Els murs de la façana estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Disposa de cantoneres grans de pedra escairades per tal de reforçar la construcció. Gairebé la totalitat de la façana de migdia disposa d'un arrebossat de morter de calç d'un to blanquinós. La façana de ponent també està arrebossada i les de llevant i tramuntana mostren encara la pedra nua. Les finestres han estat modificades contemporàniament. | 08299-99 | Sector nord del nucli. Sobre el cap de la Vinya. | L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona, i ens decantem a un origen de mitjans del s. XVIII. Documentalment, ja trobem citada la casa de cal Bonet al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de cal Bonet, com a propietat de Ramon Freixa, veí de Vilada. Prudenci Bertrana va dibuixar la Serra a mitjans dels anys 30 del s. XX durant una de les seves estades a la casa de les Eres de Gardilans. El dibuix, que actualment es troba en un fons particular, va ser exposat durant l'exposició sobre Bertrana pintor de l'any 2017 al Museu d'Art de Girona. | 42.1392600,1.9307100 | 411637 | 4665792 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72475-foto-08299-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72475-foto-08299-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72475-foto-08299-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A l'entorn de la casa hi ha bastit un mur de pilars de maçoneria i reixat de forja de barrot ondulat acabat amb punta de llança que tanca un pati que també té funcions d'hort. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72476 | Desguàs de Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desguas-de-bertrana | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122. L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. 2014. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX | Força tapat de vegetació. | Es tracta d'un desguàs de pedra que travessa tota la carretera de nord a sud i que dóna sortida a l'aigua del rec de la pista que puja a la casa i dels vorals de la carretera. El desguàs està fet amb pedra i volta de canó de maons. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. La particularitat és la boca sud, a la qual s'hi afegeix a la boca de desguàs, també fet amb pedra repicada, un sortint rebaixat a la part central per canalitzar millor l'aigua i allunyar-se del peu de la paret amb un acabat estètic similar a una motllura. | 08299-100 | Carretera C-26. PK 155,250 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga - Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Tal com descriu Melcior de Palau a l'inici de l''Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1296100,1.9110300 | 409997 | 4664741 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72476-foto-08299-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72476-foto-08299-100-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72477 | Pont de Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-bertrana | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890 | XIX | L'estructura és l'original. | Es tracta d'un pont d'un sol ull, orientat de nord a sud, i que dóna pas a l'aigua del rec de Bertrana que baixa pel barranc a l'est de la casa de Bertrana. El pont està fet amb pedra i volta de canó de maons. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. La transició entre els estreps i l'arrencament de la volta es fa a partir d'una cornisa de pedra situada a uns 2 metres d'altura. El pont està ubicat al mig d'un rec i genera en superfície un revolt a la carretera. A la seva cara nord, disposa de 4 contraforts estructurals. | 08299-101 | Carretera C-26. PK 155,500 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Aquest pont, a diferència dels de la Coromina, el Sofre i el de cal Pei, no va ser volat durant la retirada republicana. Tal com descriu Melcior de Palau a l'inici de l''Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1310000,1.9134200 | 410196 | 4664892 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72477-foto-08299-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72477-foto-08299-101-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72478 | Pont del Sofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-sofre | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | L'estat del pont, per bé que transformat per les obres de reparacions, és bo. | Es tracta d'un pont d'un sol ull orientat d'est a oest i que dóna pas a l'aigua del rec de la font del Sofre. El pont original estava fet amb pedra i volta de canó de maons. Actualment la volta està tota encofrada de formigó i disposa de tres tirants metàl·lics que comprimeixen l'arc lateralment. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra també encofrats de formigó. El pont està ubicat al mig d'un rec i no és un pas recte sinó que genera un revolt a la carretera. Una de les particularitats del pont és a la cara sud del pont, en el qual al mig del rec s'ha disposat una filada de grans carreus de pedra repicats que fan un graó al rec. Estructuralment tant l'alçada com l'ull són molt més grans que el de Bertrana. | 08299-102 | Carretera C-26. PK 156,500 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga - Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de Cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Aquest pont, a diferència dels del de Bertrana, va ser volat juntament amb els de la Coromina, i el de Cal Pei, durant la retirada republicana l'any 1939. Hi ha escrit al formigó d'una de les parets de l'ull del pont la data de 1990, any en què es féu l'obra de sanejament estructural del pont. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1341500,1.9171500 | 410509 | 4665238 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72478-foto-08299-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72478-foto-08299-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72478-foto-08299-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72479 | Pont de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-coromina | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | Es tracta d'un pont d'un sol ull orientat d'est a oest i que dóna pas a l'aigua del rec de la Coromina que rep el nom per la casa homònima ubicada al sector oest del rec. El pont està fet amb pedra i volta de canó de maons. El pont està fet amb pedra i volta de canó de maons. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals i grans dovelles també de pedra repicada per la part exterior de la volta. La transició entre la paret i l'arrencament de la volta és llisa situada a uns 2 metres d'alçada. El pont està ubicat al mig d'un rec i és un pas recte sinó que genera un revolt a la carretera. L'estructura del pont és força complexa pel volum que implica. L'obertura de l'ull és molt petita i queda encaixat dins d'una estructura de contrafort continu que gairebé cobreix tot el pont. Aquest fet possiblement es deu a l'obra de reconstrucció que es va dur a terme després de la guerra. Gravat al ciment sobre l'ull de la cara nord es llegeix: Javier Vida. 7a de Puentes. | 08299-103 | Carretera C-26. PK 156,900 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de Cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Aquest pont, a diferència del de Bertrana, va ser volat juntament amb els del Sofre i el de Cal Pei, durant la retirada republicana l'any 1939. El nom escrit, Javier Vida, segurament faci referència a algun soldat que va participar en la reconstrucció del pont després de la guerra. Ignorem si la inscripció la va motivar la seva mort o per la participació de l'obra. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1355200,1.9201900 | 410762 | 4665387 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72479-foto-08299-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72479-foto-08299-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72479-foto-08299-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72480 | Desguàs de Cal Peraire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desguas-de-cal-peraire | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX | Es tracta d'un desguàs de pedra que travessa tota la carretera de nord a sud i que dóna sortida a l'aigua del rec que baixa dels Clotassos. El desguàs és una mina feta de pedra i volta de canó de maons. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals i dovelles. La particularitat és a la boca sud, a la qual s'hi afegeix una continuació en canal obert fet amb parets de pedra entre diferents bancals d'horta de les cases de cal Paraire i cal Teuler. Observació: El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. El nom li donem per la proximitat a la casa. | 08299-104 | Carretera C-26. PK 157,600 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga -Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1357100,1.9262100 | 411260 | 4665402 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72480-foto-08299-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72480-foto-08299-104-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. El nom li donem per la proximitat a la casa. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml