Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72595 | Cova de les Pedres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-pedres | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>El jaciment es va localitzar en una petita cavitat situada sota el turó del Ros, de 12 metres de recorregut en fort pendent descendent. Tal i com consta a la Carta Arqueològica, s'hi va trobar molta quantitat d'indústria lítica, formada per peces de penjolls cilíndriques, puntes de sageta de sílex, ganivets de sílex, plaqueta de sílex lacustre amb retoc bifacial i làmines de sílex gris de secció trapezoïdal. Entre la ceràmica trobada, trobem carenats, cordons llisos i nanses de llengüeta. Entre els objectes que formaven part de l'aixovar i ornamentació, trobem dos cercles metàl·lics i denes de penjoll, de fluorita, de petxina i de talc. Cal destacar especialment la localització d'una punta de sageta d'os amb aletes i peduncle, així com ossos i fragments de crani humà. Per les característiques de la troballa, sembla tractar-se d'una cova sepulcral del període Calcolític (-2200 / -1800).</p> | 08300-11 | Serra de Collcardús | <p>La cova va ser descoberta per la delegació d'Olesa de la Secció d'Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa, quan van retirar-se les pedres que cobrien la superfície de la cavitat.</p> | 41.5757200,1.9346000 | 411182 | 4603219 | 08300 | Viladecavalls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72595-foto-08300-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72595-foto-08300-11-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72596 | Jaciment estació de Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-estacio-de-viladecavalls | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | El seu estat de conservació és desconegut | <p>Al voltant de l'estació de RENFE de Viladecavalls s'hi van localitzar les restes d'una estructura amb pedra i morter i una canalització. No van aparèixer materials associats, pel que no es va poder datar l'estructura.</p> | 08300-12 | Urbanització Sant Miquel de Guanteres | <p>El jaciment es va posar al descobert l'any 1985 durant la construcció de l'autopista de Terrassa a Manresa. L'any 2004, en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona, es va fer una prospecció on no es va localitzar material en superfície.</p> | 41.5637900,1.9575700 | 413081 | 4601871 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72598 | La Tarumba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tarumba | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic localitzat al paratge de la Tarumba, entre el barri de Can Turu i la carretera B-120. Com consta a la Carta Arqueològica, és de tipus fluvial, atribuït al Complex Continental Superior del Vallesià (Miocè Superior). S'ha documentat la següent fauna: Insectívors (Lantanotherium sanmiqueli, Postpalerinaceus vireti i Talpa vallesiensis), Primats (Dryopithecus laietanus), Lagomorfs (Prolagus crusafonti), Rosegadors (Stenofiberjaegeri, Hispanomys thaleri, Democricetodon sp., Rotundomys montisrotundi i Megacricetodon ibericus), Carnívors (? Felis vireti, Felis antediluviana i Machairodus sp), Proboscidis (Tetralophodon longirostris Dinotherium babacarium), Perissodàctils (Hipparion catalaunicum, Macrotherium grande i Aceratherium incisivum), Ariodàctils (Hyotherium palaeochoerus, Parachleuastochoerus crusafonti, Schizochoerus vallesiensi i Miotragocerus). A la Tarumba- 1, s'ha documentat: Schizochoerus vallesiense, Felis antidiluviana, Boselaphini indret., Hipparion catalaunicum, Chalicotherium goldfussi, Aceratherium incisivum, Dinotherium laevis i Dryopithecus laietanus.</p> | 08300-14 | La Tarumba | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21).</p> | 41.5496600,1.9554100 | 412882 | 4600304 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Es tracta de dos jaciments que s'han unificat en una sola fitxa, ja que no es disposa de prou informació per ubicar exactament el que s'anomena Tarumba-1. | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72599 | Ceràmiques de Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceramiques-de-viladecavalls | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | En aquesta zona s'ha construït un polígon industrial. | <p>Jaciment d'edat Vallesià superior (Miocè Superior) situat a peu de carretera, en una explotació de lutites vermelles. Es van documentar un cavall Hipparion sp. i diversos micromamífers.</p> | 08300-15 | Carretera B-120 | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21)</p> | 41.5531700,1.9470400 | 412188 | 4600702 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72600 | Jaciment de can Guanteras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-guanteras | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic localitzat a la trinxera ferroviària, prop del parador de Sant Miquel de Guanteras. Com consta a la Carta Arqueològica, és de tipus fluvial, atribuït al Complex Continental Superior del Vallesià (Miocè Superior). S'hi va documentar la presència del perissodàctil (Aceratherium incisivum).</p> | 08300-16 | Urbanització de Can Guanteras | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21)</p> | 41.5698000,1.9718300 | 414278 | 4602524 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72601 | La Planassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-planassa | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | Destruït en urbanitzar-se la zona | <p>S'hi van localitzar terrissa comú ibèrica i romana, així com restes de materials de construcció.</p> | 08300-17 | Urbanització de la Planassa | <p>Un grup de voluntaris local, dirigit per Maria Teresa Nolla i Enric Ibáñez, van col·laborar en el descobriment de diversos jaciments de Viladecavalls.</p> | 41.5621000,1.9515200 | 412574 | 4601689 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72601-foto-08300-17-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No es disposa de més informació d'aquest jaciment. Les coordenades s'han situat de forma aproximada, segons el plànol adjuntat al llibre d'Història de Viladecavalls | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72604 | Vinya de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-la-salut | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | Desaparegut | <p>Algunes fonts revelaven l'existència d'enterraments en aquest indret, que no s'han pogut localitzar. Sí que s'hi ha trobat ceràmica romana i ibèrica, a la zona sota la vinya. Prop de la riera de Gaià també s'hi va trobar ceràmica Sigil·lata i rajoles i teules ibèriques i romanes.</p> | 08300-20 | Camí de Can Mitjans | <p>Un grup de voluntaris local, dirigit per Maria Teresa Nolla i Enric Ibáñez, van col·laborar en el descobriment de diversos jaciments de Viladecavalls.</p> | 41.5528400,1.9652000 | 413702 | 4600647 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72604-foto-08300-20-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No es disposa de més informació d'aquest jaciment. Les coordenades s'han situat de forma aproximada, segons el plànol adjuntat al llibre d'Història de Viladecavalls. | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72605 | Jaciment paleontològic de can Trullas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-trullas | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment d'edat Vallesià superior (Miocè Superior) situat a peu de carretera. Es van documentar Insectívors (Postpalerinaceus vireti), Lagomorfs (Cfr. Spermophilinus, Progonomys cathalai, Hispanomys thaleri i Megacricetodon ibericus), Carnívors (Plesiomeles cajali) i Perissodàctils (Hipparion catalaunicum), Aceratherium incisivum i Dicerorhinus incisivum).</p> | 08300-21 | Carretera B-120 | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21)</p> | 41.5499300,1.9401300 | 411608 | 4600350 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72613 | Font del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-molinot | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | En el moment de la visita no hi brollava aigua. A més, l'aigua de la zona ha quedat contaminada per l'abocador de Coll Cardús, en terme de Vacarisses. | <p>Font situada dins del torrent del Llor, just sota les ruïnes del Molinot. Consisteix en un brollador en forma de tub metàl·lic inserit a la roca. L'aigua que en brolla es perd aigües avall.</p> | 08300-29 | Torrent del Llor | 41.5740100,1.9642200 | 413649 | 4602999 | 08300 | Viladecavalls | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | És difícil d'accedir-hi perquè es situa sota el salt d'aigua que es forma en aquest punt del torrent. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72626 | La Pedra Degollada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-degollada | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | <p>Formació natural de Pudina de quars que es troba situada a la part alta d'una pendent, a tocar del camí de Can Margarit. Es tracta de dos grans blocs superposats que donen com a resultat una figura peculiar. La pedra inferior és de forma arrodonida i de majors dimensions, acabada a la part superior en forma d'embut invertit. Sobre d'aquest s'hi sosté una altra pedra aplanada i de forma ovoïdal, que tapa l'anterior deixant un espai enmig. Sembla que la pedra superior faci equilibris per sostenir-se sobre l'altra.</p> | 08300-42 | Serra de Collcardús | <p>Aquesta formació ja apareix mencionada en una escriptura del segle XIII com a referent geogràfic.</p> | 41.5736600,1.9542100 | 412814 | 4602970 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72626-foto-08300-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72626-foto-08300-42-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72627 | Les Torres Verdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-torres-verdes | Tant l'espai de bosc com agrícola estan abandonats | <p>Espai natural que queda delimitat per la urbanització del Molinot al nord, la riera de Gaià a l'est, el torrent del Llor a l'oest i la urbanització de Sant Miquel de Guanteras al Sud. També es troba dividit per la línia de ferrocarril. Es tracta d'una zona de bosc de pi</p> | 08300-43 | Les Torres Verdes | 41.5698300,1.9658600 | 413780 | 4602533 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72627-foto-08300-43-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72628 | Roure de la font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-del-roure | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | <p>Magnífic exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) que es troba situat a peu del Camí Vell de Can Marcet. Es tracta d'un arbre caducifoli de tronc irregular i de branques molt ramificades, que s'estenen cobrint bona part del camí. Les fulles són ovalades amb lòbuls als marges. El seu fruit és el gla.</p> | 08300-44 | Camí de Can Marcet | 41.5570800,1.9380000 | 411440 | 4601146 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72628-foto-08300-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72628-foto-08300-44-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Davant del roure hi ha la Font del Roure i al darrera un forn de calç. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72629 | Pi de can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-corbera | <p>Darrera la masia de Can Corbera hi ha un exemplar de pi blanc (Pinus halepensis) de considerables dimensions. Es tracta d'un arbre de fulla perenne amb l'escorça grisa i esblanqueïda. Té la capçada molt dispersa, ramificada en tres branques principals.</p> | 08300-45 | Masia de Can Corbera | <p>Segons explica Miquel Margarit, durant la Guerra del Francès en aquest pi hi penjaven els francesos quan es retiraven.</p> | 41.5626300,1.9592100 | 413216 | 4601740 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72629-foto-08300-45-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72632 | Can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-0 | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | En estat ruïnós. | <p>Masia en estat ruïnós de la qual només se'n conserven els fonaments, prenent una alçada màxima d'un metre i mig. Són visibles els murs perimetrals i alguns dels interiors, tot força cobert de vegetació. Són fets de pedra de la zona lligada amb morter de calç, tot i que algunes parts són fetes de pedra seca.</p> | 08300-48 | Serra de Collcardús | <p>Segons apunta Miquel Ballbè a Les cases de pagès de Viladecavalls, aquest mas es podria correspondre amb el de Can Parent de la Serra. Aquest últim, ja existent el segle XIII, formava part de la propietat de Can Boada de les Parentes.</p> | 41.5769200,1.9360300 | 411303 | 4603350 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72632-foto-08300-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72632-foto-08300-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72632-foto-08300-48-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També es coneix amb el nom de Casa Torras | 119|94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72634 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-3 | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | En ruïnes i cobert de vegetació. | <p>Les ruïnes del molí es troben situades sobre el torrent del Llor, just en el punt en què es forma un salt d'aigua. És visible un mur de certa alçada fet de pedra unida amb argamassa, que presenta una considerable solidesa. L'estructura es troba pràcticament coberta de vegetació.</p> | 08300-50 | Torrent del Llor | <p>Segons un testimoni gràfic, el molí ja es trobava ruïnós a principi del segle XX.</p> | 41.5740800,1.9641600 | 413644 | 4603007 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72634-foto-08300-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72634-foto-08300-50-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La pendent que forma el torrent en aquest punt i la vegetació que l'envolta en dificulta l'observació completa. | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72636 | Roures de la font del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-font-del-moli | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | <p>A peu del camí que ve de Can Sanahuja s'hi poden contemplar quatre exemplars de roure martinenc (Quercus humilis), dos dels quals són de notables dimensions. Es tracta d'arbres de tipus caducifoli, de tronc irregular i de branques molt ramificades, que s'estenen cobrint bona part del camí. Les fulles són ovalades amb lòbuls als marges. El seu fruit és el gla.</p> | 08300-52 | Camí de Can Sanahuja | 41.5345900,1.9375300 | 411370 | 4598649 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72636-foto-08300-52-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72641 | Torrent del Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-frare | <p>CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n. HERNÁNDEZ, A.M. “Flora amenaçada pel Quart Cinturó. I Tram Abrera-Terrassa” [en línia]. Mataró: L'Atzavara. http://www.viladecavalls.org</p> | S'està urbanitzant la zona entorn el naixement del torrent, així com és molt propera la construcció de l'autovia orbital de Barcelona. | <p>Torrent que neix sota de la Urbanització de Can Turu, passa entre Ca n'Oleguer, Cal Frare i Cal Tarumbot, i desemboca més avall a la riera de Gaià, recorrent uns 2400 metres. Fa un recorregut de pendent suau, amb un cabal petit però continu, excepte en episodis puntuals de sequera. Transcorre entre boscos de pi blanc (Pinus halepensis) i pi pinyer (Pinus pinea), amb alguna alzina (Quercus ilex) i roure (Quercus humilis) residual. A peu del torrent hi ha una font coneguda com a Font del Frare, prop de la qual en destaca un exemplar d'avellaner (Corylus avellana). Entre la vegetació que trobem entorn el torrent destaca l'aladern (Rhamnus alaternus), l'Àlber (Populus alba), l'arboç (Arbutus unedo), la canabassa (Eupatonum cannabinum), el càrex pendula (Carex pendula), l'enciamet (Samolus valerandi), l'espígol comú (Lavandula latifolia), la falguera comuna (Ptendium aquilinum), la falguereta capil·lera (Adiantum capillus-veneris), el Fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), el frare de l'heura (Orobanche hederae), el gatell (salix atrocinerea), el llorer (Laurus nobilis), el malrubí d'aigua (Lycopus europaeus) i l'orella de llebre (Bupleurum rigidum), entre d'altres. Entre la fauna que s'hi pot veure, en destaca una gran diversitat d'ocells, com són la cuareta, el pit-roig, la merla, el rossinyol, els tallerols, la tórtora, la puput, etc.</p> | 08300-57 | Sud del terme municipal | <p>Fins a finals del segle XVIII era conegut com a Torrent Gran.</p> | 41.5415200,1.9478200 | 412238 | 4599408 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72641-foto-08300-57-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72643 | Torrent del Llor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-llor | Està contaminat per la proximitat de l'abocador de Vacarisses. | <p>Torrent que neix sota la carena del Roure Monjo, en terme municipal de Vacarisses, segueix proper a la carena del Molinot, i desemboca a la riera de Gaià. En terme de Viladecavalls, té un recorregut d'un quilòmetre i mig, aproximadament. Té un cabal d'aigua discontinu, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. Al seu pas pel Molinot, una falla produeix un magnífic salt d'aigua, sota el qual hi ha una font. Tot i que en alguns trams transcorre entre boscos mixtes de pi blanc (Pinus halepensis) i alzines (Quercus ilex), el seu entorn s'ha vist alterat per la construcció d'una urbanització i diverses infraestructures. Prop de la seva desembocadura a la riera de Gaià, s'hi va construir un viaducte per al carril ferroviari.</p> | 08300-59 | El Molinot | 41.5703500,1.9647600 | 413689 | 4602592 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72643-foto-08300-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72643-foto-08300-59-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72651 | Les Basses Negres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-basses-negres | <p>En una zona de fort pendent ascendent entre la riera de Can Trullas i l'olivar de Can Sanahuja hi ha les basses naturals conegudes com Les Basses Negres. Reben aquest nom per la foscor de les seves aigües. Es troben envoltades de vegetació.</p> | 08300-67 | Can Sanahuja | 41.5387000,1.9366200 | 411300 | 4599107 | 08300 | Viladecavalls | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Només s'ha pogut observar des de lluny el seu reflex, ja que la frondositat vegetal i la dificultat del terreny impedien apropar-s'hi. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 72662 | Forat o avenc del Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-o-avenc-del-vent | <p>DEL CAMPO, J.L. [et al.] (2000). Les foradades del Ros. Monografies de Viladecavalls. vol. 2. Viladecavalls: CONVIVE.</p> | <p>Prop del cim del turó d'en Ros hi ha un forat obert a la roca, formant un avenc. És força estret i té forma cilíndrica, amb una caiguda vertical d'uns 4 metres i mig. En ocasions climatològiques puntuals, l'aire que hi circula és expulsat pel forat, movent així la vegetació que l'envolta.</p> | 08300-78 | Serra de Collcardús | <p>El Forat del Vent ja va ser descrit pel geòleg Jacint Elies l'any 1943. L'any 1972 la Secció d'Espeleologia (SIS) d'Olesa va difondre'n la troballa i la va denominar Nadal 72.</p> | 41.5756200,1.9333400 | 411077 | 4603209 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72662-foto-08300-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72662-foto-08300-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També es coneix com la Pedra Foradada. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72674 | Riera de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-sant-jaume | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | <p>Torrent que neix sota la carena del Roure Monjo, en terme municipal de Vacarisses, i desemboca a la riera de Gaià. Al llarg del seu recorregut es nodreix de nombrosos torrents, i rep diverses denominacions: torrent Fondo, torrent de les Pinasses, riera de la Torre i riera de Sant Jaume, aquesta última corresponent al seu tram final dins el municipi de Viladecavalls. Fa de límit termenal amb el municipi d'Olesa de Montserrat. Té un cabal d'aigua discontinu, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. Hi trobem una gran varietat vegetal, entre la que destaca l'àlber (Populus alba), el pollancre ( Populus nigra), el tamariu africà (Tamarix africana), el jonc comú ( Scirpus holoschoenus), el créixens (Nasturtium officinale), la falguereta capil·lera (Samolus valerandi), i un llarg etcètera. També hi ha molta diversitat faunística, destacadament d'ocells, amfibis, rèptils i insectes. HERNÁNDEZ (2004 : 99)</p> | 08300-90 | Oest del terme municipal | <p>Rep el seu nom perquè passa sota la capella i la masia de Sant Jaume, en terme d'Olesa però tradicionalment associats a Viladecavalls.</p> | 41.5415200,1.9478200 | 412238 | 4599408 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72674-foto-08300-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72674-foto-08300-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72675 | Riera de Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-gaia | <p>CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n. DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | L'aigua està contaminada, alguns trams són bruts de deixalles i la travessen moltes infraestructures. | <p>Riera que neix a la serra de l'Obac, en terme de Vacarisses, i entra al municipi de Viladecavalls a l'alçada de Sant Miquel de Guanteras. Es nodreix de nombrosos torrents, travessant el terme de nord a sud. En aquest punt s'uneix amb la riera de Sant Jaume donant nom a la riera del Morral, que més endavant desemboca al Llobregat. La major part del seu recorregut és suau, agafant certa amplada en alguns trams, que queda delimitada per penya-segats erosionats per l'acció de l'aigua. La travessen diverses infraestructures, una de les quals s'està construint en el moment de fer l'inventari (l'autovia Orbital de Barcelona o Quart Cinturó). En algunes parts s'hi conserva el bosc de ribera format per àlbers (Populus alba), salzes blancs (Salix alba), sargues (Salix elaeagnos) i pollancres (Populus nigra), entre d'altres. També s'hi observa bruc d'hivern (Erica multiflora), peus de marxívol (Helleborus foetidus), sarriassa (Arum italicum), botja d'aigua (Dorycnium rectum), cues de cavall (Equisetum telmateia), etc. Entorn la riera hi ha força diversitat faunística, destacadament d'ocells, amfibis, rèptils i insectes, sense oblidar la presència de senglars.HERNÁNDEZ (2004 : 102).</p> | 08300-91 | Est del terme municipal | <p>Durant l'època medieval, aquesta riera era coneguda com a Massurgs. A principi del segle XX, en aquesta riera s'hi va construir el pantà de la Xuriguera, en terme municipal de Terrassa. En un episodi de fortes pluges vers l'any 1944, la presa va cedir tràgicament, causant la mort de vuit persones i nombrosos danys materials.</p> | 41.5488400,1.9656200 | 413732 | 4600203 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72675-foto-08300-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72675-foto-08300-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72677 | Riera de can Trullas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-can-trullas | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | <p>Torrent que es forma a l'alçada de la masia de Can Trullas, per la unió del torrent del Trull, el torrent dels Morts i el Torrent de Can Buxeres. Després d'afegir-s'hi el curs del torrent de Sant Martí, és creuat per la carretera d'Olesa, segueix pel Camp de Mistos i desemboca a la riera de Sant Jaume, proper al sud del terme municipal. La major part del seu recorregut és suau, interromput per talls i gorges que s'han produït amb l'erosió de l'aigua. Té un cabal d'aigua discontinu, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. Hi trobem una gran varietat vegetal, format per boscos de ribera amb exemplars l'àlber (Populus alba), pollancre ( Populus nigra), i salzes blancs (Salix alba), entre moltes d'altres espècies.</p> | 08300-93 | Oest del nucli de Viladecavalls | 41.5388500,1.9352100 | 411182 | 4599125 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 72678 | Salt d'aigua del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-daigua-del-molinot | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | <p>Al torrent del Llor, al seu pas pel Molinot, una falla produeix un magnífic salt d'aigua, només visible en èpoques de pluja. En aquesta part del torrent, el seu llit arenós dóna pas a una massa rocosa erosionada per l'acció de l'aigua, accentuant la bellesa de l'espai. Al costat hi ha les ruïnes del Molinot.</p> | 08300-94 | Al Torrent del Llor | 41.5741100,1.9642100 | 413648 | 4603010 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72678-foto-08300-94-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | En el moment de fer l'inventari no era visible el salt d'aigua perquè no baixava aigua pel torrent. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72683 | Geozona de l'Estació d'Olesa-Riera de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geozona-de-lestacio-dolesa-riera-de-sant-jaume | <p>http://mediambient.gencat.cat</p> | <p>A la zona de la riera de Sant Jaume, entre els termes d'Olesa de Montserrat, Vacarisses i Viladecavalls, es pot veure un aflorament de materials paleozoics i triàsics. En aquest tall s'hi observen roques metamòrfiques cambro-ordovicianes, les bretxes permianes i les fàcies Buntsandstein i Muschelkalk, a més a més de Terciari inferior. Aquesta sèrie es troba interrompuda per dues discontinuïtats estratigràfiques majors, assenyalant dos cicles tectonosedimentaris majors (Hercinià i Alpí).</p> | 08300-99 | Riera de Sant Jaume | 41.5698100,1.9205800 | 410005 | 4602577 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 72691 | Camí Romeu a Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-romeu-a-montserrat | <p>http://www.senderisme.com</p> | <p>Camí de gran recorregut que comença a Barcelona i acaba al Monestir de Montserrat. Des de Collserola, passa prop del pantà de Vallvidrera i l'ermita de la Salut. Continua per les poblacions de Rubí i Terrassa, passant per terme de Viladecavalls, i més endavant per Vacarisses i Monistrol. Des d'aquí el camí puja per la muntanya de Montserrat fins a arribar al Monestir. El tram de Viladecavalls transcorre pel camí de Can Buxeres, passant per les ruïnes de Can Margarit, i seguint en direcció del Coll de Margarit.</p> | 08300-107 | Serra de Collcardús | <p>El camí romeu a Montserrat és un camí de pelegrinatge molt antic, documentat des del segle XIV. El Centre Excursionista de Terrassa el va recuperar durant els anys 30 del segle XX. El 1989 es va reinaugurar, i pocs anys més tard es va senyalitzar la ruta. Fins el 1996 no va ser definit com a sender de Gran Recorregut (GR).</p> | 41.5774500,1.9475700 | 412265 | 4603397 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72691-foto-08300-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72691-foto-08300-107-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Aquest sender també es coneix com a GR -96. | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72697 | Torrent de can Buxeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-buxeres | <p>Torrent que neix entre el turó de les Guixeres i el coll de Can Margarit, passa per sota l'autopista i voreja la Planassa, fins que s'ajunta amb altres torrents formant el Torrent de Can Trullas. Té un curs d'aigua estacional, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. Hi trobem una gran varietat vegetal, especialment la part que transcorre per la serra de Coll Cardús, format per boscos de ribera amb exemplars d'oms (Ulmus minor), pollancres ( Populus nigra), àlbers (Populus alba), gatells (Salix cinerea), sargues ( Salix elaeagnos), etc. De manera residual però molt destacada, hi trobem fragments de laurisilva formats per lloredes (Lauretum nobilis), així com indrets amb trèmols (Populus tremula).</p> | 08300-113 | Serra de Collcardús | 41.5724900,1.9482100 | 412312 | 4602846 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Els llorers estan considerats un Hàbitat d'Interès Prioritari per la Directiva d'Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 72701 | El Roc Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roc-blanc | Presenta pintades vandàliques. | <p>Es tracta d'un gran bloc monolític de quars blanc cristal·litzat, situat en una plaça de la urbanització de Can Trias. Consta d'un plafó explicatiu i d'il·luminació.</p> | 08300-117 | Plaça del Roc Blanc | <p>Aquesta pedra estava situada a peu del camí ral de Terrassa a Viladecavalls. En un document del segle XVII, es relata la tortura d'unes dones acusades de bruixeria a l'indret de la Pedra Blanca, que probablement es correspon amb aquesta pedra. En cartografia del segle XIX, també apareix referenciat el Roc Blanc. Ja al segle XX, durant unes obres d'arranjament de la zona, la pedra va ser portada en un abocador, juntament amb la runa de l'obra. Anys més tard, i de forma casual, el senyor Juan Luis del Campo la va reconèixer en un camp, i en va promoure el retorn.</p> | 41.5583600,1.9820900 | 415118 | 4601244 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72701-foto-08300-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72701-foto-08300-117-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72720 | Fons de l'Institut de Paleontologia de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-linstitut-de-paleontologia-de-sabadell | <p>L'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont té una col·lecció de materials paleontològics localitzats en jaciments de tot Catalunya. En concret, de Viladecavalls tenen material dels jaciments de Can Purull, Sant Miquel de Toudell, Can Trullas, Can Baiona i La Tarumba. En aquests es van identificar un total de 24 invertebrats, datats del Vallesà superior (Miocè), de fa 8,7 a 9,7 milions d'anys. Són els següents: Hispanopithecus laietanus, Temnoclemnys vallesensis, Temnoclemnys batallesi, Chalicotherium goldfussi, Ictitherium robustum, Hyaenictis almerai, Euprox dicranocerus, Micromeryx flourensianus, Hipparion catalaunicum, Deinotherium laevius, Aceratherium incisivum, Plesiomeles cajali, Palerinaceus vireti, Felis antediluviana, Crocuta eximia,Steneofiber jaegeri, Cricetodon sananiensis‐decadens, Indarctos vireti. En tots aquests jaciments també s'han localitzat espècies noves per a la ciència, com són: l'Hispanopithecus laietanus, Temmnoclemmys vallesensis, Plesiomeles cajali, Promephitis pristinidens, Progenetta crassa llopisi, Agriotherium insignis pontiensis, Schizochoerus vallesensis, Hyaenictis almerai.</p> | 08300-136 | Carrer de l'Escola Industrial, 23. Sector Centre. 08201 Sabadell | <p>L'antecedent de l'Institut actual el trobem en L'Instituto Provincial de Arqueología, fundat l'any 1969 pel paleontòleg Miquel Crusafont. Aquesta institució està especialitzada en paleontologia d'animals vertebrats, així com en la investigació i la formació de professionals. La major part de troballes paleontològiques de la comarca i de bona part del territori català hi són depositades per al seu estudi i custodia. Alguns dels exemplars més destacats es troben exposats al seu museu.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La informació ha estat facilitada per l'Institut Català de Paleontologia. | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72740 | Jaciment paleontològic de can Purull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-purull | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment d'edat Vallesià superior (Miocè Superior) situat a peu de carretera, en una zona de lutites i graves vermelles. Es van documentar Schizochoerus vallesiensis, Lantanotherium santmigueli, Talpa vallesiensis, Indarctos vireti, Agriotherium insignis, Promephitis pristindens, Percrocuta eximia, Cricetodon sansanensis, Cricetodon sp., Prolagus, Titanomys fontaneis, Cf. Euprox, Cervid indet., Hipparion catalaunicum, Chalicotherium golfussi, Trilophodon i Stenofiber jaegeri.</p> | 08300-156 | Can Purull | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21)</p> | 41.5502400,1.9590900 | 413189 | 4600365 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72741 | Jaciment paleontològic de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-sant-miquel | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | Es troba destruït. | <p>Jaciment d'edat Vallesià superior (Miocè Superior) situat en part de l'actual polígon industrial, en un terreny argilós. Es van documentar Listriodon splendens, Ictitherium robustum, Euprox dicranocerus, Micrmeryx florensianus, Boselaph indet., Hipparion catalaunicum, Rinoceront indet., Dinotherium babaricum, Hyaenictisalmerai, Aceratherium, Turcius turicensis i Palaeotragus.</p> | 08300-157 | Polígon industrial Can Mir | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21)</p> | 41.5529800,1.9702700 | 414125 | 4600658 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72742 | Serra de Coll Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-coll-cardus | <p>Pla Especial de la Serra de Collcardús al municipi de Viladecavalls. 2006</p> | L'abandonament de l'activitat agrícola i de l'explotació forestal fa que algunes parts estiguin molt brutes i suposin un risc d'incendi forestal notable. | <p>Serra que es troba situada al nord del terme municipal, limitada per la riera de Sant Jaume i la línia de ferrocarril a l'oest, el municipi de Vacarisses al nord (on hi ha la masia de Can Cardús, que dóna nom a la serra), la carretera C-58 a l'est i la urbanització de Can Corbera al sud. El cim més alt és el Cap del Ros, situat a 639 metres d'alçada. Els torrents que hi discorren són de tipus estacional, com són el del Trull, de Can Baiona, de Can Buxeres i de Can Corbera. Hi són presents dos hàbitats d'interès comunitari (Directiva 92/43/CEE), representats per alzinars i carrascars, i per pinedes mediterrànies de pi blanc i pi pinyer. També hi ha un hàbitat d'interès prioritari, la lloreda, que es localitza als torrents, especialment al de Can Buxeres, i al Fondal dels llorers, prop de Can Margarit. De manera residual però molt destacada, trobem exemplars de trèmols (Populus tremula), prop del camí de l'alzinar. Les zones properes als torrents presenten un bosc de ribera residual. Entre la fauna que hi trobem destaca la geneta (Genetta genetta), el porc senglar (Sus escrofa), la guineu (Vulpes vulpes), el toixó (Meles meles), la merla (Turdus merula), el rossinyol (Luscinia Megarynchos), l'àguila marcerenca (Circaetus gallicus), l'àguila cuabarrada ( Hieraaetus fasciatus), l'astor (Accipiter gentilis), el vidriol (Anguis fragilis), la serp verda (Malpolon monspessulanus), etc. Cal destacar que aquest espai és un connector ecològic entre el Parc Natural de Montserrat i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. A la serra de Coll Cardús també hi ha un nombre important d'elements patrimonials, entre els que destaquen la masia de Can Boada de les Parentes, la casa de Can Buxeres, els forns de calç, la Pedra Degollada, la Cova de les Pedres, el Forat del Vent i la Font de Can Margarit, entre molts d'altres.</p> | 08300-158 | Nord del terme municipal | <p>La zona va ser protegida mitjançant el Pla Especial de la Serra de Collcardús, fet l'any 2006 per l'empresa Minuartia.</p> | 41.5758400,1.9430300 | 411885 | 4603223 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72742-foto-08300-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72742-foto-08300-158-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72743 | Racó dels Trèmols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raco-dels-tremols | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | <p>Aquest indret està situat a tocar del camí de l'Alzinar. En aquest punt hi ha una concentració de vegetació de ribera destacada, on veiem pollancres (Populus nigra), lledoners (Celtis australis), sargues (Salix elaeagnos), oms (Ulmus minor), àlbers (Populus alba), gatells (Salix atrocinerea) i trèmols (Populus tremula). Com a espècie invasora també hi ha canyes (Arundo donax) HERNÁNDEZ (2004: 86).</p> | 08300-159 | Serra de Collcardús | 41.5712000,1.9525700 | 412674 | 4602699 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 72744 | Fondal dels Llorers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondal-dels-llorers | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | <p>Fondal situat en un petit torrent proper a les ruïnes de la masia de Can Margarit. En aquest indret s'hi conserva una fragment de laurisilva, un tipus de vegetació gairebé extingida del continent europeu i que podria remuntar-se a l'era terciària. Hi predomina el llorer (Laurus nobilis), amb alguns exemplars de notables dimensions, però també hi trobem aladerns (Rhamnus alaternus), el roure cerrioide (Quercus humilis cerrioides), l'heura (Hedera helix), l'aritja (Smilax aspera), l'esparreguera boscana (Asparagus acutifolius), la rogeta (Rubia peregrina), l'esbarzer (Rubus ulmifolius), el roldor (Coriaria myrtifolia) i el matapolls (Daphne gnidium) HERNÁNDEZ (2004: 65).</p> | 08300-160 | Serra de Collcardús | 41.5776300,1.9454600 | 412090 | 4603420 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72744-foto-08300-160-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Els llorers estan considerats un Hàbitat d'Interès Prioritari per la Directiva d'Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72602 | Vil·la romana del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-del-molinot | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. NOLLA, J.M. (1994). Quaderns d'Història de Viladecavalls I: Protohistòria i Món Romà. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | -II/IV | <p>A l'antic camí del Molinot, a la zona coneguda com Les Planes, es van localitzar murs i fragments de paviment d'opus signinum, així com una rajola amb part d'una inscripció: 'MIL'. Al voltant de la vil·la es van trobar dolium, imbrices, tegulae, testae, peses de teler, etc.</p> | 08300-18 | Les Planes | <p>Va ser excavat cap als anys 70 per un grup de voluntaris, dirigit per Maria Teresa Nolla i Enric Ibáñez, durant vàries campanyes d'estiu. El professor Miquel Tarradell va visitar l'indret el 1974 i va animar l'equip en seguir desenvolupant la seva tasca. Posteriorment, la troballa fou esmentada a la tesi doctoral de S.J. Kaey.</p> | 41.5667600,1.9597000 | 413262 | 4602198 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No es disposa de més informació d'aquest jaciment. Les coordenades s'han situat de forma aproximada, segons el plànol adjuntat al llibre d'Història de Viladecavalls | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72588 | Camí de Santa Maria de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-maria-de-toudell | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -III/V | Desaparegut. | <p>Salvador Cardús publicà la notícia d'una troballa feta al marge de la carretera de Terrassa a Viladecavalls, consistent en paviment d'època romana. No aportava més informació ni s'ha localitzat la troballa.</p> | 08300-4 | Carretera de Terrassa BP-1212 | <p>La troballa apareix documentada per Salvador Cardús en una publicació del 1964. No es van trobar indicis que la confirmessin ni durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental de l'any 1989 ni en una prospecció feta l'any 2004. Es tracta d'una zona altament edificada per on transcorren diverses estructures viàries, pel que probablement el jaciment ha estat destruït.</p> | 41.5576700,1.9829100 | 415186 | 4601166 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72591 | Can Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mir-1 | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -III/V | El seu estat és desconegut. | <p>En un primer sondeig arqueològic practicat a la zona no es va detectar cap troballa arqueològica. En una prospecció posterior es van trobar en superfície restes de 'tegulae' i ceràmica comuna, properes a la Sant Miquel de Toudell. Tot i que en aquesta zona també s'hi van localitzar restes arqueològiques, sembla que es tractaria de dos jaciments diferenciats força propers.</p> | 08300-7 | Polígon industrial Can Mir | <p>El jaciment apareix referenciat per J. Estrada l'any 1969, qui situa l'assentament romà a Can Mir de forma propera a l'ermita de Sant Miquel de Toudell. El sondeig efectuat el 1985 no va tenir cap resultat, però sí que en va tenir la prospecció feta el 1989 durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental, trobant-se material en superfície. En la prospecció feta el 2004 en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona no es van documentar més restes.</p> | 41.5554200,1.9732400 | 414376 | 4600926 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72592 | Jaciment de can Sanahuja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-sanahuja | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -III/V | El seu estat és desconegut. | <p>Salvador Cardús publicà la notícia de la troballa de sepultures romanes a la zona de Can Sanahuja, sense aportar més informació,</p> | 08300-8 | Masia de Can Sanahuja | <p>La troballa apareix documentada per Salvador Cardús en una publicació del 1964. Durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental de 1989 no es van trobar més indicis del jaciment. L'any 2004 es va fer una prospecció a la zona en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona, sense que es trobés material en superfície.</p> | 41.5328700,1.9399100 | 411566 | 4598456 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72594 | Jaciment de can Trullas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-trullas | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -III/V | El seu estat de conservació és desconegut. | <p>Salvador Cardús publicà la notícia de la troballa de sepultures romanes a la zona de Can Trullas, sense aportar més informació,</p> | 08300-10 | Masia de Can Trullas | <p>La troballa apareix documentada per Salvador Cardús en una publicació del 1964. Durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental de 1989 no es van trobar més indicis del jaciment.</p> | 41.5547700,1.9450400 | 412024 | 4600882 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72603 | Camí del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-molinot | <p>NOLLA, J.M. (1994). Quaderns d'Història de Viladecavalls I: Protohistòria i Món Romà. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | -III/V | <p>A banda i banda de l'antic camí del Molinot s'hi va localitzar una quantitat important de ceràmica, sense presència de murs ni de paviments. Entre el material ibèric recuperat, destaca la ceràmica d'engalba blanca, la ceràmica pintada, la oxidada, Kalathos pintat i àmfores de boca plana, entre d'altres. Entre el material romà destaquem ceràmiques emporitanes tardanes, terra sigil·lata itàlica i sud-gàl·lica, ceràmica comuna oxidada, morters, àmfores i tègules, entre d'altres; així com de ceràmica Africana D i àmfores d'època més tardana.</p> | 08300-19 | Les Planes | <p>El material es va posar al descobert durant les obres d'eixamplament del camí. Un grup de voluntaris local, dirigit per Maria Teresa Nolla i Enric Ibáñez, van col·laborar en el descobriment de diversos jaciments de Viladecavalls.</p> | 41.5691900,1.9615300 | 413418 | 4602466 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72603-foto-08300-19-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No es disposa de més informació d'aquest jaciment. Les coordenades s'han situat de forma aproximada, segons el plànol adjuntat al llibre d'Història de Viladecavalls | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72593 | Jaciment de can Trias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-trias | <p>FERRAN, D. [et al.]. Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls, 1991. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -III/XV | Desaparegut. | <p>Pablo Gorina va documentar la troballa en superfície d'un petit dipòsit de material ceràmic. Dins la masia s'hi va localitzar restes de paviment d''opus testaceum'. També hi ha constància de la troballa de fragments de 'terra sigil·lada' sudgàl·lica. Al llibre d'Història de Viladecavalls, esmenta l'existència del següent material relacionat amb aquest jaciment: sepulcre de Fossa, enterraments ibèrics (destruïts), ceràmica ibèrica, ossos d'animals, dents i queixals de cérvol, cavall, cànids, etc; cendra d'ordi i ceràmica romana.</p> | 08300-9 | Masia de Can Trias | <p>La troballa apareix documentada per Pablo Gorina en una publicació del 1956. Més endavant, el 1964, Salvador Cardús recull la informació de l'anterior. L'any 1968 el Sr. Masdeu va publicar al Diari de Terrassa la destrucció d'aquest jaciment per part de les màquines que treballaven fent la urbanització de la zona. Durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental de 1989 no es van trobar més indicis del jaciment. L'any 2004 es va fer una excavació arqueològica a la zona en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona, sense que es documentés cap més resta.</p> | 41.5626000,1.9804400 | 414986 | 4601716 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72593-foto-08300-9-1.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El dipòsit de material ceràmic es troba al Museu Cartoixà de Vallparadís a Terrassa. | 85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72589 | Jaciment de can Cabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-cabassa | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -III/XVII | Es desconeix el seu estat. Molt a prop s'està construint una autovia. | <p>Salvador Cardús publicà la notícia d'una troballa feta a la serra de Can Cabassa, consistent en 'pondera' (peces de teler). En una prospecció posterior a la zona es va trobar en superfície ceràmica comuna romana i ceràmica blava catalana del segle XVII.</p> | 08300-5 | Masia de Can Cabassa | <p>La troballa apareix documentada per Salvador Cardús en una publicació del 1964. Durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental de 1989 no es van trobar més indicis del jaciment. L'any 2004 es va fer una prospecció a la zona en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona, on es va trobar material en superfície.</p> | 41.5378800,1.9558900 | 412906 | 4598996 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72589-foto-08300-5-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | A la Carta Arqueològica consta que es desconeix la ubicació actual dels 'pondera' localitzats per Salvador Cardús. | 94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72590 | Jaciment de can Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-coromines | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -III/XVIII | Es desconeix el seu estat, tot i que sembla estar destruït, ja que coincideix amb part del traçat de l'autovia que s'està construint. | <p>Salvador Cardús publicà la notícia de l'existència d'un assentament romà prop de Can Coromines, sense aportar més informació. En una prospecció posterior es va trobar en superfície ceràmica romana i ceràmica blava catalana d'època moderna, així com material constructiu no especificat.</p> | 08300-6 | Masia de Can Coromines | <p>La troballa apareix documentada per Salvador Cardús en una publicació del 1964. Durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental de 1989 no es van trobar més indicis del jaciment. L'any 2004 es va fer una prospecció a la zona en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona, on es va trobar material en superfície.</p> | 41.5412200,1.9565000 | 412961 | 4599366 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72590-foto-08300-6-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També rep la denominació de Jaciment de Can Colomines. | 94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72721 | Fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-darqueologia-de-catalunya | -VIII/V | <p>Al Museu d'Arqueologia de Catalunya es conserven fusaioles i una tapadora ibèrica, provinents de la Serra Margarit de Viladecavalls.</p> | 08300-137 | Passeig de Santa Madrona 39-41. Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona | <p>El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) va ser creat vers el 1928, promogut per Pere Bosch i Gimpera. Després de la Guerra Civil, quedà en mans de la Diputació, que el va gestionar fins el 1991, en què la Llei de Museus va permetre transferir-lo a la Generalitat de Catalunya. És un museu nacional que s'encarrega de la investigació, conservació i divulgació del patrimoni arqueològic català. Es localitza en diverses seus i jaciments, entre els quals hi ha Barcelona, Girona, Empúries, Olèrdola, Tivissa, etc.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | Física | Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No es disposa de més informació. Es desconeix la procedència exacta del material. | 81 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72597 | Jaciment de Sant Miquel de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-miquel-de-toudell | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -VIII/XV | L'espai es troba brut i ple de vegetació. Part del jaciment podria haver estat destruït, com també espoliat. | <p>Jaciment situat en un tall de terreny entre la carretera i l'ermita romànica de Sant Miquel. Tal i com consta a la Carta Arqueològica, Salvador Cardús va escriure sobre la troballa d'ossos, una amforeta i fragments de terra sigil·lada en aquest punt. Per la descripció que fa el mateix autor, sembla que s'hauria trobat una tomba amb túmul d''opus signinum', força comú a les necròpolis tardoantigues cristianes de la zona. Aquesta tomba podria datar dels segles IV a VII d.C., pel que apuntaria que l'origen de l'ermita de Sant Miquel és anterior al que està documentat. En aquesta prospecció, també es va trobar ceràmica ibèrica pintada i un pes de teler, que són les úniques peces que es té constància que s'hagin conservat del jaciment. En l'actualitat, l'espai és ple de deixalles i vegetació i, de manera esporàdica, s'ha localitzat algun fragment de tegulae, que també s'hauria aprofitat per als paraments medievals de l'ermita.</p> | 08300-13 | Ermita de Sant Miquel de Toudell | <p>La troballa va ser difosa per primer cop l'any 1956 per Pablo Gorina. Més endavant, el 1964, Salvador Cardús aportà més informació de les característiques del jaciment. Alguns autors han apuntat que l'ermita de Sant Miquel hauria estat la capella castral del Castell de Toudell, ja que es troben força propers. Després de les prospeccions arqueològiques practicades, hi ha indicis que Sant Miquel té uns orígens més remots, però no s'ha pogut confirmar aquesta teoria. L'any 2004 es va fer una prospecció a la zona en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona, sense que es trobés material en superfície.</p> | 41.5526500,1.9701600 | 414116 | 4600621 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72597-foto-08300-13-1.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 81|83|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72587 | Jaciment del castell de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell-de-toudell | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | IX-XVIII | Es troba parcialment destruït. | <p>L'excavació arqueològica es va fer entorn el castell de Toudell amb l'objectiu d'aportar nova informació de la seva construcció. Com consta a les Cartes Arqueològiques, s'hi va fer una neteja superficial del sector A, on es va constatar un important enderroc de la torre del castell, i es van delimitar els seus murs. Aquesta part no va ser excavada, com tampoc no s'hi va trobar material en superfície. El mur conservat és fet de pedra irregular lligada amb morter de calç, i correspon a la cantonada nord de la torre. Les pedres que formen l'angle són de majors dimensions i es troben escairades. En una d'elles es van observar perforacions que podrien correspondre a un carreu romà, que s'hauria estat aprofitat per la construcció del castell. El sector B, corresponent a l'excavació dels seus voltants, també va consistir en la neteja i delimitació de murs. S'hi van localitzar tres murs perimetrals, dels quals el que es troba orientat al nord presenta una obertura i un pendent que comunica aquest sector amb el C. També es va localitzar un mur inèdit que és paral·lel al mur perimetral. En aquesta part, el material va trobar-se a nivell superficial molt barrejat, pel que no va ser significatiu per datar-ne les estructures. La intervenció arqueològica va permetre plantejar la possibilitat que el castell de Toudell s'hagués construït com una torre de defensa, que al llarg dels segles va evolucionar fins a una estructura defensiva complexa.</p> | 08300-3 | Polígon Industrial Can Mir | <p>El castell de Toudell depenia administrativament del Castell de Terrassa, i estava inclòs, junt amb les esglésies de Sant Miquel, Santa Maria i Sant Martí, dins la parròquia de Sant Pere de Terrassa. És possible que l'ermita de Sant Miquel fos la capella castral del Castell de Toudell, ja que es troben força propers.Algunes fonts (AAVV, 1969) apunten que es tractaria d'una casa forta més que d'un castell, ja que en aquest territori també s'hi documenta la Barromina, de la Quadra Superior de Viladecavalls, de la Quadra Inferior de Viladecavalls i el de Toudell. La proximitat del Castell de Terrassa i la denominació indistintament que reben en documents de la mateixa època de domus o castrum apuntaria cap a aquesta hipòtesi. L'indret de Toudell ja apareix documentat al segle XI, en motiu de la compravenda d'un alou a Toldell. Tenim notícia que a mitjans del segle XII Alegret de Tuldell fa donació de l'església de Sant Miquel a Santa Maria i Sant Pere de Terrassa. El primer document en què apareix esmentat el castell data de finals del segle XII, quan Ranulf concedeix a Pere de Salaverd i esposa les oliveres del Mas Salaverd de la parròquia de Sant Miquel, en terme del castell de Toudel. A mitjans del segle XIII, quan n'era amo Pere de Toudell, el castell és situat dins el terme del Castell de Terrassa. Més endavant, ja al segle XIV, el castell pertanyia a Romeu de Montornès, que poc després el vendrà a Jaume Parent. A partir d'aquest moment és probable que el castell iniciés un període de declivi, ja que pràcticament no se'n té notícia des d'aleshores FERRAN (1991: 79).</p> | 41.5508300,1.9681400 | 413945 | 4600421 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72587-foto-08300-3-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94 | 1754 | 1.4 | 1782 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||
| 72710 | Acta de consagració de Sant Martí de Sorbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-sant-marti-de-sorbet | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XI | <p>L'acta de consagració de l'església de Sant Martí de Sorbet es conserva a l'Arxiu Històric de Terrassa. Va ser consagrada el 17 d'abril del 1096 pel bisbe Folc de Barcelona, que hi va assistir acompanyat pel col·legi de canonges de la seu de Barcelona i d'altres sacerdots i nobles. El bisbe fa que s'institueixi una sagrera entorn l'església. El format de l'acta és el pergamí.</p> | 08300-126 | Arxiu Històric de Terrassa | <p>L'església de Sant Martí de Sorbet va ser consagrada pel bisbe Folc de Barcelona a finals del segle XI. Segons consta en aquest document, el temple havia estat construït pels seus veïns. Des de temps remots, la parròquia de Sant Martí era sufragània del priorat agustinià de Santa Maria de Terrassa, que més endavant assimilaria el Sant Esperit de Terrassa. Aquesta condició de dependència va perllongar-se fins a principi del segle XIX, tot i que no serà fins a finals d'aquest segle que es va crear la nova parròquia de Sant Martí, dins la vila de Viladecavalls. En aquest moment, les primitives esglésies de Santa Maria i Sant Miquel de Toudell van passar a dependre de Sant Martí, fet que va suposar el trasllat del cementiri de la segona. El creixement del nucli a mitjans del segle XVIII entorn l'església de Sant Martí va suposar que la capella romànica fos ampliada, per tal d'acollir a tots els fidels. Des d'aquesta reforma, una part del temple romànic va quedar ocult dins la nova església barroca. A principi del segle XX s'hi va fer una nova ampliació, la capella del Santíssim, d'estil historicista. Durant la Guerra Civil, l'església va ser cremada, perdent així finestres, altars i gairebé tota la imatgeria i objectes litúrgics. Per salvaguardar la seva vida, el mossèn Josep Oriol va haver de refugiar-se als boscos de Can Buxeres, com van fer també altres habitants de Viladecavalls. Pocs anys més tard, l'església va ser restaurada.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | L'acta es troba transcrita i traduïda als llibres d'Història de Viladecavalls i de la Parròquia de Viladecavalls. | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72608 | Sant Martí de Sorbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-sorbet | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XI-XIX | <p>Església parroquial que es troba situada al nucli de Viladecavalls. El volum que contemplem en l'actualitat és fruit de nombroses ampliacions realitzades sobre una capella romànica. És de planta basilical amb la nau central coberta amb volta de canó, arcs de diafragma i llunetes. Les dues petites naus laterals estan cobertes amb voltes d'aresta. La part més antiga la situem a l'alçada del cor, a la part que comunica amb la rectoria, on es conserva parcialment l'estructura romànica. A la façana de ponent també es conserven la porta i una finestra d'arc de mig punt adovellada que es troben tapiades. A partir d'aquesta estructura, es va formular l'església barroca, amb absis poligonal a la capçalera. A l'altar major hi trobem el retaule de Sant Martí. La volta de la nau central arrenca d'una cornisa motllurada, sobre la qual hi ha els òculs que il·luminen la nau, amb vitralls amb motius evangelistes. Les naus laterals queden determinades per pilars amb capitell motllurat, sobre els quals es recolzen els arcs de mig punt. En aquestes naus s'hi situen les capelles, amb la corresponent fornícula amb la imatge del sant. A l'ala esquerra del temple hi ha la Capella del Santíssim, afegida durant el període pre-modernista. D'aquesta en destaquen especialment els vitralls. La portalada de l'església és d'arc escarser adovellat, sobre el qual hi ha la rosassa. A la part superior del coronament hi ha una creu de pedra. A l'extrem de sol ixent trobem adossat el campanar de planta quadrangular, de tres nivells d'alçat i un rellotge a la cara sud. El nivell superior està obert a les quatre cares amb pòrtics d'arc de mig punt. El campanar es troba rematat amb merlets esglaonats i les façanes estan decorades amb arcuacions cegues a nivell de forjat. Orientada a garbí trobem la rectoria. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc a la façana principal, amb el parament vist de pedra i argamassa a la resta.</p> | 08300-24 | Plaça de l'Església | <p>Tal i com consta a la seva Acta de Consagració, l'església de Sant Martí de Sorbet va ser consagrada pel bisbe Folc de Barcelona a finals del segle XI. Segons consta en aquest document, el temple havia estat construït pels seus veïns. Des de temps remots, la parròquia de Sant Martí era sufragània del priorat agustinià de Santa Maria de Terrassa, que més endavant assimilaria el Sant Esperit de Terrassa. Aquesta condició de dependència va perllongar-se fins a principi del segle XIX, tot i que no serà fins a finals d'aquest segle que es va crear la nova parròquia de Sant Martí, dins la vila de Viladecavalls. En aquest moment, les primitives esglésies de Santa Maria i Sant Miquel de Toudell van passar a dependre de Sant Martí, fet que va suposar el trasllat del cementiri de la segona. El creixement del nucli a mitjans del segle XVIII entorn l'església de Sant Martí va suposar que la capella romànica fos ampliada, per tal d'acollir a tots els fidels. Des d'aquesta reforma, una part del temple romànic va quedar ocult dins la nova església barroca. A finals del segle XIX s'hi va fer una nova ampliació, la capella del Santíssim, d'estil neogòtic. Durant la Guerra Civil, l'església va ser cremada, perdent així finestres, altars i gairebé tota la imatgeria i objectes litúrgics. Per salvaguardar la seva vida, el mossèn Josep Oriol va haver de refugiar-se als boscos de Can Buxeres, com van fer també altres habitants de Viladecavalls. Pocs anys més tard, l'església va ser restaurada.</p> | 41.5577200,1.9549800 | 412857 | 4601199 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72608-foto-08300-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72608-foto-08300-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72608-foto-08300-24-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La façana de ponent no s'ha pogut veure ni fotografiar perquè l'espai es troba tancat amb candau. | 92|94|96|98|116|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72585 | Castell de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-toudell | <p>AAVV. (1969). Els Castells Catalans. Vol. 2. Barcelona: Rafel Dalmau, editor. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. VIGUÉ, J., dir. (1991). Catalunya Romànica: Vallès Occidental, Vallès Oriental, vol. 18., Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | XII | En estat ruïnós. | <p>Les ruïnes del Castell de Toudell es troben situades sobre un cingle, dominant el Camí Ral de Terrassa a Viladecavalls, la riera de Gaià i el Torrent de Sant Miquel. Es conserva part d'una cantonada de la construcció, fet de pedra sense escairar lligada amb morter de calç i disposada en filades regulars. Les pedres que conformen els angles són de majors dimensions. Al seu voltant trobem fragments de murs, així com les pedres que s'han amuntegat amb l'enderroc.</p> | 08300-1 | Polígon Industrial Can Mir | <p>El castell de Toudell depenia administrativament del Castell de Terrassa, i estava inclòs, junt amb les esglésies de Sant Miquel, Santa Maria i Sant Martí, dins la parròquia de Sant Pere de Terrassa. És possible que l'ermita de Sant Miquel fos la capella castral del Castell de Toudell, ja que es troben força propers. Algunes fonts (AAVV, 1969) apunten que es tractaria d'una casa forta més que d'un castell, ja que en aquest territori també s'hi documenta la Barromina, de la Quadra Superior de Viladecavalls, de la Quadra Inferior de Viladecavalls i el de Toudell. La proximitat del Castell de Terrassa i la denominació indistintament que reben en documents de la mateixa època de domus o castrum apuntaria cap a aquesta hipòtesi. L'indret de Toudell ja apareix documentat al segle XI, en motiu de la compravenda d'un alou a 'Toldell'. Tenim notícia que a mitjans del segle XII Alegret de Tuldell fa donació de l'església de Sant Miquel a Santa Maria i Sant Pere de Terrassa. El primer document en què apareix esmentat el castell data de finals del segle XII, quan Ranulf concedeix a Pere de Salaverd i esposa les oliveres del Mas Salaverd de la parròquia de Sant Miquel, en terme del castell de Toudel. A mitjans del segle XIII, quan n'era amo Pere de Toudell, el castell ja és situat dins el terme del Castell de Terrassa. Més endavant, entorn el segle XIV, el castell pertanyia a Romeu de Montornès, que poc després va vendre a Jaume Parent. A partir d'aquest moment és probable que el castell iniciés un període de declivi, ja que pràcticament no se'n té notícia des d'aleshores FERRAN (1991: 79).</p> | 41.5499500,1.9659100 | 413758 | 4600326 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72585-foto-08300-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72585-foto-08300-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72585-foto-08300-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les coordenades UTM de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es corrresponen amb les de Sant Miquel de Toudell. | 85|92 | 45 | 1.1 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||
| 72609 | Santa Maria de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-toudell | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1988). Ermites i capelles de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls, Terrassa: Ajuntament de Terrassa. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. VALL, R. El Romànic del Vallès. Sabadell: Editorial AUSA, 1983. VIGUÉ, J., dir. Catalunya Romànica: Vallès Occidental, Vallès Oriental, vol. 18., Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991.</p> | XII | La part de l'absis i el sostre presenten una esquerda. L'empostissat del campanar es troba força deteriorat, pel que no és segur ascendir-hi. | <p>La capella de Santa Maria forma part del mas Can Trias, trobant-se aquest a escassos metres de la seva façana de migdia. És d'una sola nau de planta rectangular amb l'absis semicircular, i es troba coberta de teula àrab a dues vessants. S'hi accedeix des de la façana de ponent a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha una finestra esqueixada que es repeteix a la part de l'absis. La factura d'aquest portal indica que fou incorporat en època moderna, pel que tot sembla apuntar a que l'accés original es feia per la façana de migdia, com és habitual en aquest tipus de construccions. En aquesta façana és visible un portal tapiat d'arc de mig punt adovellat, de menors dimensions, que semblaria confirmar aquesta hipòtesi. A poca distància d'aquest i orientat a xaloc hi ha adossat un campanar de planta quadrangular i quatre nivells d'alçat que es troba cobert a quatre vessants. Aquest només està obert en els dos nivells superiors amb finestres; al pis inferior són biforades i es troben tapiades, excepte la de tramuntana que és d'arc de mig punt i va ser oberta fa pocs anys en un intent de robatori. Al pis superior, les orientades a migdia i tramuntana són també biforades, mentre les de ponent i sol ixent són de factura moderna i majors dimensions. El campanar també té un portal adovellat tapiat a la façana de ponent, que podria correspondre's amb un accés primitiu des de l'exterior o bé amb les dovelles superiors del portal que des de la capella condueix a un pas subterrani que l'uneix amb la masia. El parament dels murs és de carreus de petites dimensions disposats en filades més o menys regulars, essent de majors dimensions i més ben escairats a les cantonades. Tot i que de forma molt residual, encara són visibles les restes de l'arrebossat original. L'interior del temple està cobert amb volta de canó i es troba enguixat en la seva totalitat. Cal afegir que a la part de l'absis es conserven restes de pintura de color ocre que probablement foren incorporades en època contemporània. A l'inici de la nau s'hi localitza el cor, al qual s'hi accedeix a través d'una escala de cargol. L'altar consta d'una llosa de pedra que ha estat partida en el mateix intent de robatori que hem esmentat anteriorment. El paviment es conserva de tova. Al costat de l'absis s'entreveu un portal adovellat que condueix al campanar i al pas subterrani. Unes escales de mà de fusta permeten ascendir al campanar, els nivells del qual queden salvats per empostissats que es troben en mal estat de conservació. A l'exterior, a la façana de tramuntana, hi ha adossat un petit cementiri amb cinc nínxols de la família Trias, i en la resta del mur trobem un cobert agrícola.</p> | 08300-25 | Carrer de Santa Maria de Toudell, 3 | <p>La primera referència documental de l'església de Santa Maria de Toudell es remunta al segle XI, quan depenia del Monestir de Sant Cugat. No serà fins al segle XII que Ermessenda de Berumina l'inclourà al seu testament donant-li part dels seus béns. Al segle XV, el temple ja disposava de tres parroquians, i la servia un beneficiat de Santa Maria del Monestir de Sant Ruf de Terrassa. Des de temps remots, la parròquia de Santa Maria era sufragània del priorat agustinià de Santa Maria de Terrassa, que més endavant assimilaria el Sant Esperit de Terrassa. Aquesta condició de dependència va perllongar-se fins a principi del segle XIX, quan perdrà la categoria de parròquia i passarà a formar part de la parròquia de Sant Martí de Sorbet. Des de molt antic, forma part de la mateixa propietat que el mas que s'alça al seu costat, conegut avui com a Can Trias, amb el qual es troba comunicat per una galeria subterrània. L'església tenia un retaule a l'altar datat del segle XV, construït per albergar una talla romànica de la Mare de Déu. L'any 1925 la família Trias va cedir la imatge al Museu Diocesà. Durant la guerra Civil va poder salvar-se de la destrucció indiscriminada a què es va sotmetre el patrimoni religiós. Per la poca seguretat que oferia l'ermita, la família Trias va desmuntar i guardar el retaule.</p> | 41.5629500,1.9801000 | 414958 | 4601755 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72609-foto-08300-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72609-foto-08300-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72609-foto-08300-25-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 92|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml