Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72726 | Monument al Llibre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-llibre | XXI | <p>Escultura urbana situada al costat de l'entrada de la biblioteca. Està constituïda per un monòlit de pedra conglomerada de Montserrat col·locat en posició horitzontal. La part superior està esculpida formant un llibre obert, on s'hi pot llegir.'El llibre, el més alt exponent de la nostra cultura, emergeix mil·lenari com les nostres pedres, etern com el pensament, immortal com la poesia'.</p> | 08300-142 | Biblioteca Municipal Pere Calders | <p>Segons consta en una placa, va ser inaugurat l'any 2002. L'autor de l'obra és Robert Cabeza i el realitzador Santiago Carrasco.</p> | 41.5534600,1.9511000 | 412527 | 4600730 | 2002 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72726-foto-08300-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72726-foto-08300-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Robert Cabeza | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72737 | Goigs a Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-miquel-0 | XXI | <p>Es tracta dels goigs a l'arcàngel Sant Miquel, que es venera a l'església de Sant Miquel de Toudell. La lletra dels goigs la va escriure per Joaquim Salvador i Vinyals i la música la va composar Pep Farré i Gispert. L'edició és molt recent, del 2008. Comença així: 'Cap de l'estol celestial, gran Arcàngel Sant Miquel: Protegiu-nos de tot mal i conduïu-nos al cel. A Toudell, el nostre poble us venera amb gran fervor en aquest recinte noble, avui mancat d'esplendor. (tornada) Com de temps immemorial, us invoquem, Sant Miquel: Protegiu-nos de tot mal i conduïu-nos al cel. Al llarg de mil anys d'història una església i un castell al vostre nom han dat glòria en aquest lloc de Toudell. (tornada) (…) '.</p> | 08300-153 | Sant Miquel de Toudell | <p>Aquest goig va ser escrit per cantar-se durant l'aplec de Sant Miquel, que va ser recuperat fa pocs anys.</p> | 41.5526900,1.9702000 | 414119 | 4600626 | 2008 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72753 | Sardana entre Sant Llorenç i Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-entre-sant-llorenc-i-montserrat | XXI | <p>La sardana Entre Sant Llorenç i Montserrat està dedicada al poble de Viladecavalls. Va ser composta per Joan Làzaro i Costa. Va ser estrenada durant el 15è Aplec de la Sardana el dia 1 de juliol del 2000, quan la va interpretar la cobla Marinada.</p> | 08300-169 | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 2000 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Joan Làzaro i Costa | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72745 | Fons fotogràfic del Casal Familiar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-casal-familiar | <p>NOLLA, M.T. (1995). Història de 25 anys del Casal Familiar 1969-1994. Viladecavalls: Casal Familiar de Viladecavalls.</p> | XX-XXI | <p>Al Casal Familiar de Viladecavalls s'hi conserva un fons fotogràfic de temàtica diversa, relacionada amb les activitats que han organitzat des de la seva institució. El format de les fotografies és en paper, en blanc i negre les de la primera etapa i en color la resta. La temàtica comprèn des de la construcció de l'edifici, les curses, les festes, celebracions, homenatges, excursions, etc., que s'han fet durant els seus anys d'existència. L'abast cronològic abraça des del 1966 (poc abans de la constitució del Casal), fins l'any 2000 aproximadament. A partir d'aleshores, les fotografies es troben en format digital.</p> | 08300-161 | Carrer d'Antoni Soler i Hospital, 2 | <p>L'antecedent del Casal Familiar el trobem en dues societats conegudes com El Foment i La Fleca, que des de finals del segle XIX organitzaven les activitats lúdiques de la vila. Al principi hi havia certa rivalitat entre elles, tot i que l'esclat de la Guerra Civil ho va trasbalsar tot. Durant els anys posteriors a la guerra, hi van haver alguns canvis de local, amb la dificultat cada cop més gran de trobar un espai on reunir al jovent. Finalment, van arranjar les antigues escoles, que van passar-se a denominar El Casalet. L'any 1968 va començar a planificar-se la construcció de l'edifici que actualment alberga el casal. Amb aquesta estabilitat va fundar-se el Casal Familiar de Viladecavalls, el dia 26 de setembre de 1968, quan se'n va aprovar l'acta fundacional i se'n van aprovar els estatuts. Des d'aleshores, l'associació ofereix un ampli ventall d'activitats lúdiques i festives per a tots aquells que hi vulguin participar. Quan el Casal va celebrar els 25 anys de la seva fundació, es va fer una exposició fotogràfica, que coincideix amb el fons d'imatges que hem inventariat.</p> | 41.5554300,1.9540600 | 412777 | 4600946 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72745-foto-08300-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72745-foto-08300-161-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72617 | Can Buxeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-buxeres | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Gran casal que es troba constituït per diversos cossos coberts amb una teulada composta a quatre vessants. Aquesta està ricament decorada amb ceràmica vidriada de color blau i blanc. De la façana principal en sobresurt un cos a mode de tribuna, amb un balcó transitable a la part superior. Destaca especialment una torre quadrangular coberta a quatre vessants, que està adossada en un extrem de la façana. Aquesta consta de sis nivells d'alçat, el superior dels quals consta d'un balcó amb balustrada que fa de mirador. L'acabat exterior de la construcció és de pedra vista.</p> | 08300-33 | Serra de Collcardús | <p>Va ser construïda durant el primer terç del segle XX, per encàrrec de Lluís Maria Buxeres, qui havia fet fortuna amb el comerç colonial. Consta d'una capella moderna dedicada a Sant Lluís.</p> | 41.5747000,1.9502400 | 412484 | 4603089 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72617-foto-08300-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72617-foto-08300-33-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No hem pogut concertar una cita per visitar la casa. Actualment s'hi celebren banquets de noces. També conegut com a Sant Lluís de Rístol. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72637 | Capella del Santíssim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-santissim-3 | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FREIXA, M. (1996). Lluís Muncunill (1868-1931), Arquitecte. Barcelona: Caixa de Terrassa. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | El sostre presenta humitats. | <p>Capella de planta rectangular que es troba situada a l'ala esquerra de l'església parroquial de Sant Martí de Sorbet. Està coberta amb volta de creueria amb arcuacions apuntades que descansen sobre petits capitells amb decoració floral. La part corresponent a l'absis és poligonal i s'obre amb finestrals d'arc apuntat amb traceria i vitralls d'estil pre-rafaelita. A l'exterior, entre les finestres, s'hi intercalen contraforts. Els murs són fets de paredat comú.</p> | 08300-53 | Església parroquial de Sant Martí de Sorbet | <p>La capella del Santíssim va construir-se a l'ala esquerra de l'església moderna de Sant Martí de Sorbet a principi del segle XX. És obra de l'arquitecte Lluís Muncunill, qui va rebre l'encàrrec de l'edificació de la capella de Mn. Pere Vilaró. L'estil de la construcció el situem dins el corrent historicista, moviment que va precedir el modernisme i que el va influenciar. Va ser beneïda pel cardenal Casañas a finals de 1901. Els vitralls s'han atribuït al taller de Casa Amigó FREIXA (1996:74), per la semblança amb els que van fer per a l'església de Montserrat i del Sant Esperit de Terrassa BARÓ (1999: 48). A causa de les destrosses que patí durant la Guerra Civil, va haver de ser restaurada el 1951.</p> | 41.5577800,1.9548900 | 412849 | 4601206 | 1901 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72637-foto-08300-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72637-foto-08300-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72637-foto-08300-53-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Lluís Muncunill i Parellada | A l'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya es denomina Capella del Sagrament. | 116|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 72638 | Himne del Casal Familiar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-del-casal-familiar | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. NOLLA, M.T. (1995). Història de 25 anys del Casal Familiar 1969-1994. Viladecavalls: Casal Familiar de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Els membres del Casal Familiar canten aquest himne en les seves trobades: 'És el Casal Familiar casa nostra És el Casal Familiar casa de tots Sempre en la vida allò que val és el que costa Tant més s'estima el que precia més esforç Volem honrar amb el Casal el nostre poble Perque es parli bé de Viladecavalls i el fer-hi estada sigui un goig ben noble. ¡Amunt els cors; amunt, minyons; avant, avant! (Tornada) És el Casal Familiar El que promou el nostre anhèl i el nostre afany. És el Casal Familiar Orgull per tots, cosa de tots, per tots la llar. Casal que a tots ens uneix amb alegria i al poble ajuda a viure més feliç. Casal que ens dóna una nova fesomia i ens pregona bona fama al país. Casal que honora a tots els qui l'emparen i glòria atorga als qui el varen fundar i als nous plansons, els infants que són ara, Els farà dones i homes ferms per el demà. (A la tornada) Aquest veïnat necessitava un bon estatge on aplegar-se i fer-hi relació social; La vida humana no pot pas ésser imatge De insolidària actitud individual. Alcem els ulls cap al cel, gent de la terra; Vers hortizons de inefable infinit; Si és el seny i l'amor el que ens mena El nostre viure estarà lliure del neguit. (A la tornada)'.</p> | 08300-54 | <p>L'antecedent del Casal Familiar el trobem en dues societats conegudes com El Foment i La Fleca, que des de finals del segle XIX organitzaven les activitats lúdiques de la vila. Al principi hi havia certa rivalitat entre elles, tot i que l'esclat de la Guerra Civil ho va trasbalsar tot. Durant els anys posteriors a la guerra, hi van haver alguns canvis de local, amb la dificultat cada cop més gran de trobar un espai on reunir al jovent. Finalment, van arranjar les antigues escoles, que van passar-se a denominar El Casalet. L'any 1968 va començar a planificar-se la construcció de l'edifici que actualment alberga el casal. Amb aquesta estabilitat va fundar-se el Casal Familiar de Viladecavalls, el dia 26 de setembre de 1968, quan se'n va aprovar l'acta fundacional i se'n van aprovar els estatuts. Des d'aleshores, l'associació ofereix un ampli ventall d'activitats lúdiques i festives per a tots aquells que hi vulguin participar.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Antoni Soler i Hospital | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72653 | Reixa forjada de la Capella del Santíssim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixa-forjada-de-la-capella-del-santissim | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Reixa forjada que es troba situada a la barana del cor de l'església de Sant Martí de Sorbet. Està ricament decorada amb motius vegetals que es repeteixen formant diversos trams, que s'enllacen entre sí formant arcs conopials. Els motius són amb forma de ceps, que s'enfilen buscant la barana. A l'alçada d'aquesta hi ha les fulles, fetes amb tal delicadesa que se'n poden veure els nervis.</p> | 08300-69 | Parròquia de Sant Martí de Sorbet | <p>La reixa va ser construïda per Juan Ricart, constructor de Terrassa, per al cancell de la Capella del Santíssim. A causa del poc ús que tenia la capella, després de la destrucció de la que hi havia al cor durant la Guerra Civil, es va decidir traslladar-la.</p> | 41.5577100,1.9549700 | 412856 | 4601198 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72653-foto-08300-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72653-foto-08300-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72653-foto-08300-69-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Juan Ricart | 105|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72654 | Llàntia de la Capella del Santíssim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llantia-de-la-capella-del-santissim | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Llàntia situada a la paret lateral de la Capella del Santíssim, prop de l'altar. Està fixada a la paret sobre un suport metàl·lic, tot i que originalment estava penjada. Tota la peça és daurada, i a la part central s'hi posava la llum d'oli, tot i que en l'actualitat funciona amb energia elèctrica. Està formada per dues corones, una interior de menors dimensions que sosté el llum, i una de majors dimensions que les envolta. Totes dues estan rematades amb fulles d'acant, la major amb la part central entreteixida amb formes sinuoses, entre les quals s'hi insereixen petites esferes de vidre vermell. Aquesta part es sosté amb elements sinuosos que descansen sobre la base, decorada amb motius florals.</p> | 08300-70 | Parròquia de Sant Martí de Sorbet | 41.5577800,1.9548900 | 412849 | 4601206 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72654-foto-08300-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72654-foto-08300-70-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 105|98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72659 | El Tarumbot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tarumbot | <p>NOLLA, M.T. (1995). Història de 25 anys del Casal Familiar 1969-1994. Viladecavalls: Casal Familiar de Viladecavalls.</p> | XX | <p>El Tarumbot o Trumbot és el bestiari festiu per excel·lència de Viladecavalls. És fet de cartró - pedra i està format per dos torsos de cavall units a través d'un únic tronc. Ha de ser portat per dues persones, un a sota de cada cap. Representen el Cavall Sobirà i el Cavall Jussà, en referència a la Quadra Superior i la Quadra Inferior de Viladecavalls que havien constituït l'actual municipi.</p> | 08300-75 | Carrer d'Antoni Soler i Hospital, 2 | <p>El Tarumbot va ser ideat per Martí Margarit i construït entre un grup de voluntaris l'any 1994. Va ser inaugurat amb tots els honors en l'acte de commemoració dels 25 anys del Casal Familiar de Viladecavalls. L'acte es va acompanyar del seu apadrinament de la vaca gentil de Vacarisses, on hi van assistir part del bestiari de la comarca. Des d'aleshores, sempre surt per la Festa Major per animar la festa.</p> | 41.5550600,1.9544500 | 412809 | 4600905 | 1994 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Martí Margarit | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72661 | Font de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-miquel | XX | En el moment de la visita no hi brollava aigua | <p>Font que es troba situada a peu d'un camí del bosc de la Barromina. Està construïda amb un petit mur de pedra lligada amb morter, acabat de forma triangular. El brollador està format per una aixeta metàl·lica. Sobre d'aquest hi ha una llosa inscrita: ' Font de Sant Miquel / CONVIVE 97/ 1929'. L'aigua cau sobre un petit dipòsit circular de poca fondària. Al costat s'hi ha construït un petit banc per al repòs dels visitants.</p> | 08300-77 | Serra de Collcardús | <p>Tal i com consta inscrit a la font, va ser arranjada per l'associació CONVIVE l'any 1997.</p> | 41.5710600,1.9597300 | 413271 | 4602676 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72661-foto-08300-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72661-foto-08300-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72661-foto-08300-77-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72664 | Font del Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-frare-0 | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Font que es troba situada molt propera a la Riera del Frare. Es troba construïda sobre un mur de formigó en el qual s'hi observa la següent inscripció: 'Font del Frare'. Com a brollador s'hi ha incorporat una aixeta metàl·lica. L'aigua hi brolla abundantment, caient sobre una pica que es troba encastada al terra. A pocs metres de la font hi ha una gran taula on s'hi reunien veïns i visitants buscant la fresca de l'indret.</p> | 08300-80 | Torrent del Frare | 41.5405600,1.9474900 | 412209 | 4599302 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72664-foto-08300-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72664-foto-08300-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72664-foto-08300-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72665 | Font del Blanco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-blanco | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | No hi brolla aigua. | <p>Font situada en una zona boscosa propera al Torrent del Frare. És visible una estructura semicircular envoltada de vegetació. Consta d'un brollador format per una aixeta metàl·lica. El dipòsit està fet d'obra i està construït a nivell del terra.</p> | 08300-81 | Can Coromines | 41.5403200,1.9498700 | 412407 | 4599273 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72665-foto-08300-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72665-foto-08300-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72665-foto-08300-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També és coneguda com a Font de la Rata o del Coco. | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72669 | Font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure-4 | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | No hi brolla aigua. La bassa es troba força deteriorada i envoltada de vegetació. | <p>Font situada a peu del camí vell de Can Marcet. Està formada per un petit mur de pedra lligada amb morter, del qual en surt un tub metàl·lic que fa de brollador. L'aigua cauria sobre una petita canalització que condueix a una bassa que hi ha davant. A l'altre costat del camí hi ha un roure centenari i un forn de calç.</p> | 08300-85 | Camí de Can Marcet | 41.5572100,1.9382300 | 411459 | 4601160 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72669-foto-08300-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72669-foto-08300-85-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72682 | Font de can Turu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-turu | XX | <p>Font urbana situada en un extrem de la Plaça de la Masia de Can Turu. Consta d'una estructura acabada amb rajola de granit, a la qual hi ha encastada una pica semicircular del mateix material. Té dos brolladors en forma d'aixetes metàl·liques.</p> | 08300-98 | Plaça de la Masia de Can Turu | <p>La masia de Can Turu tenia una font molt popular on hi anaven a buscar aigua molts vilacavallencs, abans que aquesta fos subministrada a les cases. La urbanització de la zona va suposar la seva pèrdua. Enlloc seu s'hi va construir aquesta font.</p> | 41.5531300,1.9507300 | 412496 | 4600694 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72682-foto-08300-98-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72692 | Font de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-jordi | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | La part superior de la imatge es troba escantellada. | <p>Font situada en un marge a pocs metres a sol ixent de la Casanova. Es troba construïda en un mur de pedra sense lligar rematat amb ceràmica, formant un arc de mig punt ceràmic a la part central. Dins de l'arc hi ha una placa de ceràmica vidriada amb la imatge de Sant Jordi matant el drac. A sota hi ha el brollador, format per una màscara infantil pintada de color blau. L'aigua cau en una pica rectangular de pedra. A banda i banda de la font, hi ha un gran banc que es prolonga formant una 'U'.</p> | 08300-108 | La Casanova | 41.5684400,1.9253300 | 410399 | 4602420 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72692-foto-08300-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72692-foto-08300-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72692-foto-08300-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Al llibre de les Fonts de Viladecavalls, del qual n'és la portada, es denomina Fonts de Santacana, juntament amb la Font de Montserrat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72693 | Font de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-montserrat-0 | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Font situada en un marge a pocs metres a ponent de la Casanova. Està construïda en un mur de pedra rematat amb lloses planes. S'obre formant un arc de mig punt ceràmic, dins el qual hi ha una placa de ceràmica vidriada amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. L'aigua brolla d'un tub metàl·lic i cau en una pica rectangular amb escacat de ceràmica.</p> | 08300-109 | La Casanova | 41.5688100,1.9240200 | 410290 | 4602462 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72693-foto-08300-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72693-foto-08300-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72693-foto-08300-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Al llibre de les Fonts de Viladecavalls es denomina Fonts de Santacana, juntament amb la Font de Sant Jordi. | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72699 | Font del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bosc-2 | XX | <p>Font que es troba situada a peu de la riera de Gaià, envoltada per un canyissar. Està constituïda per un mur amb forma d'arc de mig punt fet amb còdols petits, rematat amb ceràmica.. D'aquest en surt un brollador format per un tub metàl·lic, del qual l'aigua cau directament al terra.</p> | 08300-115 | Riera de Gaià | <p>Segons els testimonis gràfics que es conserven, aquesta font tenia més alçada, havent quedat parcialment coberta pels sediments de la riera.</p> | 41.5724700,1.9722100 | 414313 | 4602820 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72699-foto-08300-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72699-foto-08300-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Durant l'any 2009 ha estat arranjada pel grup CONVIVE, posteriorment a la realització de l'inventari. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72715 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-9 | <p>http://www.viladecavalls.org</p> | XX | <p>La Festa Major d'Estiu se celebra cada any durant el segon cap de setmana de juliol. Durant quatre dies s'organitzen un bon nombre d'activitats lúdiques, culturals i festives, precedides per l'ofici solemne a Sant Martí de Sorbet. Entre els actes que cal destacar, trobem la cantada de Caramelles. Els balls són amenitzats per la figura del Tarumbot.</p> | 08300-131 | <p>Molts dels actes que giren entorn la Festa Major són organitzades pel Casal Familiar de Viladecavalls.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72718 | Cant a Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cant-a-viladecavalls | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>El Cant a Viladecavalls diu així: 'Viladecavalls, sendes daurades, serres jamades, turons i trencalls. Les reconades que tus saps servar i molt més crear, són dignes palaus de fades. Unes muntanyes amb les altres ben lligades, amb la xarxa de la boscúria abundant, tu reculls dels reis de l'aire les refilades que per l'espai onejant tot llençant el seu cant. Semblant talment un petit poble de pessebre que el cel vol arribar de la terra, estant lluny de tu es consumeix sempre amb la febre del retorn, el poble emigrant. Oh!, ovella de Montserrat la més bella de son remat. Deixem clamar, bell paradís, deixem cantar ton encís. Viladecavalls, sendes daurades, serres jamades, turons i trencalls.'</p> | 08300-134 | Llibre d'Història de Viladecavalls | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 1932 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Benet Puig | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 72723 | Capella del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-sant-crist-2 | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FREIXA, M. (1996). Lluís Muncunill (1868-1931), Arquitecte. Barcelona: Caixa de Terrassa.</p> | XX | <p>Al fons del cementiri de Viladecavalls, presidida per una avinguda de xiprers, hi ha la Capella del Sant Crist. És de planta basilical de reduïdes dimensions i té l'absis semicircular. Està coberta amb volta de canó amb tirants, visibles des de l'interior i l'exterior. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt ceràmic, sobre el qual hi ha un òcul del mateix material. La porta és feta de ferro forjat i incorpora motius vegetals. El transsepte presenta major alçada que la resta, incorporant un òcul de ceràmica a cada extrem. El ràfec està rematat amb una imbricació ceràmica. L'acabat exterior és la pedra vista. A banda i banda hi ha grups de nínxols.</p> | 08300-139 | Cementiri | <p>El cementiri va ser construït durant la segona meitat del segle XIX, agregant els de Sant Miquel, Santa Maria i Sant Martí. La capella, obra de Lluís Muncunill, no fa incorporar-s'hi fins l'any 1913. L'estil de la construcció el situem dins el corrent eclèctic, moviment que va precedir el modernisme i que el va influenciar. Com la Capella del Santíssim del mateix autor, va ser encarregada pel rector Mn. Pere Vilaró, que pocs anys més tard, el 1920, seria enterrat al seu interior.</p> | 41.5626000,1.9551600 | 412878 | 4601741 | 1913 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72723-foto-08300-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72723-foto-08300-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72723-foto-08300-139-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Lluís Muncunill | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72727 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-34 | <p>NOLLA, M.T. (1995). Història de 25 anys del Casal Familiar 1969-1994. Viladecavalls: Casal Familiar de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Per Pasqua Florida a Viladecavalls es canten les populars Caramelles. Els caramellaires es desplacen a algunes masies i carrers del poble per cantar el seu repertori. Després es passa la cistella perquè la gent aporti un donatiu. La temàtica de les cançons és molt diversa, des de religiosa fins a l'actualitat o mancances del poble, generalment amb un to satíric.</p> | 08300-143 | <p>La tradició de les Caramelles s'havia perdut a Viladecavalls fins que el grup dels Estels Cantaires del Casal Familiar va decidir recuperar-la l'any 1967. Des d'aleshores els nens i nenes canten Caramelles per Pasqua i altres festes, així com en les trobades de Caramellaires que es fan periòdicament. L'any 2009 han celebrat el 40 aniversari, coincidint amb el de la creació del Casal Familiar.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72728 | Fons fotogràfic de l'SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-lspal-0 | XX | <p>Al Servei del Patrimoni Cultural Local tenen una col·lecció fotogràfica amb imatges relacionades amb Viladecavalls que daten des de 1916 fins al 1954. La seva temàtica és de les esglésies de Santa Maria de Toudell i Sant Miquel de Toudell, tant de fotografies generals, com de parts concretes dels edificis.</p> | 08300-144 | SPAL C/ Comte d'Urgell, 187, planta baixa Edifici del Rellotge 08036 Barcelona | <p>L'any 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Des d'aleshores, el servei ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual provinent de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. Fins a l'any 1986 no va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), quan va convertir-se en un referent en la restauració de patrimoni monumental del territori català.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Moltes d'aquestes fotografies van ser donades a la Diputació de Barcelona pel Centre Excursionista de Terrassa. | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72729 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-gavin-0 | XX | <p>A l'Arxiu Gavín s'hi conserven fotografies de les esglésies i capelles de tot Catalunya. Del municipi de Viladecavalls hi ha un bon nombre de fotografies en format de paper de l'interior i exterior de les construccions religioses, que es troben classificades de la següent manera: - Església de Santa Maria de Toudell. Anys 1950, 1962, 1963 (2), 1961, 1969 (2), 1985 (3). Totes són exteriors. - Capella de Sant Lluís. Can Buxeres. Anys 1970 i 1985 (4). De l'exterior i l'interior. - Església de Sant Miquel de Guanteras. Anys 1970 i 1985 (4). De l'exterior i l'interior. - Església de Sant Miquel de Toudell. Anys 1944, 1950…, 1954, 1963, 1970 (2), 1985 (6). La majoria exteriors, tot i que n'hi ha d'interiors. - Sant Martí de Sorbet. Anys 1961, 1970 (2), 1985 (15). De l'exterior i l'interior, de l'altar, l'escut de la porta, els vitralls i el cor.</p> | 08300-145 | Arxiu Gavín. Avinguda del Mas Fuster, 57. 08190 Valldoreix | <p>L'Arxiu Gavín consta d'un fons documental molt ampli, format a partir de la recopil·lació exhaustiva feta per Josep Maria Gavín de fotografies de les construccions religioses catalanes, goigs, estampes, i un llarg etcètera de documents d'àmbit religiós.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El fons de l'arxiu està essent traslladat al monestir de Bellpuig de les Avellanes. | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72730 | Ungüent de cal Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/unguent-de-cal-magi | XX | Ja no es prepara. | <p>Algunes persones de Viladecavalls encara guarden la recepta de l'ungüent de Cal Magí, que servia per curar infeccions. S'ha de fer amb una cassoleta nova de terrissa, on hi posarem 2 onces de llard, 1 onça de trementina, 1 onça de pega grega, 1 onça de cera nova, una mica de sucre morè, una mica de pell de serp blanca i un rovell d'ou post el mateix dia. S'escalfa a foc baix, remenant sense parar fins que tingui textura de pomada.</p> | 08300-146 | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La informació i la recepta ha estat facilitada per la sra. Salut Turu. | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72731 | Dita del captaire que passava per les cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-captaire-que-passava-per-les-cases | XX | Ja no es diu. | <p>Algunes persones de Viladecavalls encara recorden la figura d''el caraixes', un captaire que abans anava per les cases. Feia la següent cantarella per tal de distreure els nens i captar l'atenció: ' A Can Mitjans ja no és com abans, a Can Corbera ja no és com era, a Can Baiona la porta rodona, a Can Purull el cul els bull, a Can Mir tenen el cul podrit, a Can Duran gent d'armes no hi entraran, a Can Sanahuja maten el porc i deixen la truja'.</p> | 08300-147 | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Aquesta informació ha estat facilitada per Miquel Margarit. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72738 | Esquellotada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquellotada | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | En desús. | <p>L'esquellotada és una antiga costum que es feia a Viladecavalls quan una persona vídua es casava en segones núpcies. Els veïns trucaven a la porta dels nuvis perquè els convidessin a menjar. Si aquests no ho feien, anaven amb esquellots a la porta de la casa a fer soroll fins que els convidessin.</p> | 08300-154 | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | A l'Annex del llibre d'Història de Viladecavalls s'inclou un poema que fa referència a aquesta tradició. | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72739 | Vitralls de la capella del Santíssim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vitralls-de-la-capella-del-santissim | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FREIXA, M. (1996). Lluís Muncunill (1868-1931), Arquitecte. Barcelona: Caixa de Terrassa. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | <p>L'absis de la capella del santíssim està obert amb cinc finestrals d'arc apuntat amb traceria, on destaquen els vitralls d'estil pre-rafaelita. Tots els finestrals són geminats, pel que els vitralls formen parelles, excepte el central. Al primer vitrall començant per la dreta hi ha representats Sant Pau amb una espasa i i Sant Josep amb el nen Jesús als braços. El segon vitrall representa la Combregació, on l'àngel dóna l'eucaristia a una santa. A sota hi ha gravada la inscripció 'ACCIPITE HOC EST CORPUS MEUS'. El tercer vitrall representa l'Ascenció de la Mare de Déu, que presenta els braços estesos i és transportada per tres angelets. El quart està representat amb les figures de Santa Margarita màrtir i de Sant Miquel Arcàngel, amb escut i espasa. El darrer vitrall està representat per Sant Joaquim i Sant Pere que sosté una clau. Els quatre vitralls que formen parelles tenen sota el sant el seu nom, i tots ells es troben representats sobre un fons florals i de figures geomètriques, amb motius diferents en cadascun d'ells.</p> | 08300-155 | Església parroquial de Sant Martí de Sorbet | <p>La capella del Santíssim va construir-se a l'ala esquerra de l'església moderna de Sant Martí de Sorbet a principi del segle XX. És obra de l'arquitecte Lluís Muncunill, qui va rebre l'encàrrec de l'edificació de la capella de Mn. Pere Vilaró. Va ser beneïda pel cardenal Casañas a finals de 1901. Els vitralls s'han atribuït al popular taller de Casa Amigó FREIXA (1996:74), per la semblança amb els que van fer per a l'església de Montserrat i del Sant Esperit de Terrassa BARÓ (1999: 48). Durant la Gerra Civil van quedar malmesos, pel que han estan restaurats en diverses ocasions.</p> | 41.5577700,1.9548300 | 412844 | 4601205 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72739-foto-08300-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72739-foto-08300-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72739-foto-08300-155-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 116|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72747 | Llegenda de la Pedra Degollada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-degollada | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Explica la llegenda que les tropes napoleòniques van voler destruir la Pedra Degollada, però els explosius van fallar gràcies a la resistència de la roca.</p> | 08300-163 | Viladecavalls | 41.5736600,1.9542100 | 412814 | 4602970 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La llegenda apareix citada al llibre de Les Plantes de Viladecavalls d'Àngel M. Hernández. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72748 | Llegenda del Forat del Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-forat-del-vent | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Quan les colles feien sortides al Forat del Vent, expliquen que els fadrins feien acostar les noies al forat, per tal que se'ls pugessin les faldilles.</p> | 08300-164 | Viladecavalls | 41.5756200,1.9333400 | 411077 | 4603209 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La llegenda apareix citada al llibre de Les Plantes de Viladecavalls d'Àngel M. Hernández. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72749 | Llegendes de can Buxeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-can-buxeres | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Hi ha dues llegendes relacionades amb aquesta casa. La primera explica que el comerciant que la féu construir pujava a la part alta de la torre per observar amb uns binocles com arribaven a port els vaixells amb les seves mercaderies. La segona llegenda diu que el mateix comerciant va fer construir la casa, popularment coneguda com a Palau de Sucre, per a la seva estimada.</p> | 08300-165 | Viladecavalls | 41.5747000,1.9502400 | 412484 | 4603089 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La llegenda apareix citada al llibre de Les Plantes de Viladecavalls d'Àngel M. Hernández. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72750 | Aplec de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-miquel-0 | XX | <p>L'aplec de Sant Miquel es celebra l'últim diumenge del mes de setembre. La celebració comença a la plaça de la Vila, des d'on es surt caminant fins a l'ermita de Sant Miquel de Toudell. En primer lloc es celebra una missa solemne a l'exterior, ja que la poca capacitat de l'ermita no permetria assistir-hi a tots els fidels que hi assisteixen. Un cop acabada la missa, s'ofereix coca i mistela als presents, i tot seguit es ballen sardanes. Finalment, es fa un àpat popular.</p> | 08300-166 | Església de Sant Miquel de Toudell | <p>L'aplec de Sant Miquel ha estat recuperat després que es deixés de celebrar fa molts anys. Originalment, es celebrava el 8 de maig, dia de l'aparició de Sant Miquel Arcàngel. Alguns habitants de Viladecavalls encara recorden que cap el 1940 els nens i nenes anaven a l'ermita a peu per celebrar la missa. Era un acte molt popular, que aplegava gent de tota la contrada.</p> | 41.5526900,1.9702000 | 414119 | 4600626 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | L'organitza l'Associació d'Amics de Sant Miquel de Toudell. | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72754 | Sardana Festa a Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-festa-a-viladecavalls | XX | <p>La sardana Festa a Viladecavalls està dedicada al poble de Viladecavalls. Va ser composta per Josep Freixas. Va ser estrenada el dia 3 de juliol del 1999, quan la va interpretar la cobla Marinada.</p> | 08300-170 | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 1999 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Josep Freixas i Vivó | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72755 | Sardana Sant Miquel de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-sant-miquel-de-toudell | XX | <p>La sardana Sant Miquel de Toudell està dedicada al poble de Viladecavalls. Va ser composta per Carles Rovira. Va ser estrenada el dia 17 de juliol del 1994, amb motiu del 25è aniversari del Casal Familiar de Viladecavalls.</p> | 08300-171 | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 1994 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Carles Rovira i Reixach | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72756 | Sardana Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-viladecavalls | XX | <p>La sardana Viladecavalls està dedicada al poble de Viladecavalls. Va ser composta per Tomàs Gil i Membrado. Va ser estrenada l'any 1986.</p> | 08300-172 | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 1986 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Tomàs Gil i Membrado | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72757 | Cavalcada de Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cavalcada-de-reis-1 | XX | <p>El dia de la 'cagada del tió' comencen els preparatius per a l'arribada dels Reis Mags. Es munta un campament reial, on hi ha un representant per cada rei, a més del patge Martí, que preparen l'arribada dels reis organitzant activitats, com la mostra als infants de productes exòtics provinents d'Orient. La tarda del dia 5 de gener comença amb una entrega d'un obsequi del patge Martí als infants. L'any 2010 l'obsequi van ser els martinets, unes galetes artesanes amb la cara d'un nen. Els Reis Mags arriben muntats a cavall amb torxes. Després de rebre la benvinguda institucional i dels veïns, es canta la cançó als reis. A continuació fan un recorregut amb les carrosses pel poble, començant pel carrer de Sant Martí i fent una parada a l'església per adorar al nen Jesús. El recorregut segueix pel Carrer Major, Orenetes, de Dalt, Nou, Pau Claris, Josep Tarradellas, Prat de la Riba, Francesc Macià, Font del Capellà i Llevant, així com per les parades fora de recorregut. Des de la seva carrossa, els reis criden, porta per porta, als infants de les cases, i els entreguen personalment els regals.</p> | 08300-173 | Nucli de Viladecavalls | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Fotografia de : http://blocs.mesvilaweb.cat/sebastiahoms/page/2 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72614 | Can Guanteras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guanteras | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII-XX | <p>La masia de Can Guanteras ha estat molt reformada en època contemporània. L'estructura original de la casa s'ha envoltat de volums i torres que li han volgut donar aparença de castell. Entre aquestes encara és visible el portal original, d'arc de mig punt adovellat.</p> | 08300-30 | Carretera de Sant Llorenç, 50 | <p>El mas Guanteras es documenta des del segle XII, quan es situa prop de la Barromina. El nom es repeteix en diversos documents de compravenda durant els segles posteriors. Aquest mas tan antic va ser completament reformat durant la segona meitat del segle XX, perdent així la seva aparença original.</p> | 41.5681100,1.9761300 | 414634 | 4602332 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72614-foto-08300-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72614-foto-08300-30-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Popularment també es coneix com a Can Guanteres. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72684 | Can Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coromines-3 | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII-XX | <p>Masia que es troba constituïda per un sol volum de planta quadrangular, que ha quedat envoltat d'edificacions modernes. Consta de planta baixa, pis i golfes, i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat. Al centre hi ha el portal, d'arc de mig punt adovellat, que es troba tancat per un cos frontal. Les golfes s'obren amb tres petits pòrtics. La part superior està rematada per una cornisa dentada, damunt la qual hi ha la corriola. La façana posterior presenta un capcer esglaonat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. A l'interior es conserven portes de pedra carejada i el sostre amb volta catalana en algunes parts de la planta baixa, tot i que ha estat molt reformada. Al costat de la piscina hi ha les restes de la Creu de terme del Tey.</p> | 08300-100 | Camí de Can Coromines | <p>A l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa s'hi conserva un inventari de pergamins d'aquesta masia de la parròquia de Sant Miquel de Toudell, des del 1203 fins el 1634. A partir d'aquest, podem comprovar que al segle XIII ja existia un mas anomenat Conamina, dins la parròquia de Sant Miquel de Toudell. El mas va pertànyer als Pera i més tard, el 1365, als Castellbell. Al llarg dels segles va esdevenir una propietat agrícola molt important, disposant d'un antic molí propi que es situava prop de la riera de Gaià. Com a únic testimoni d'aquest, es conserven les restes de la presa. Durant el segle XX la masia ha estat molt reformada.</p> | 41.5416100,1.9560000 | 412920 | 4599410 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72684-foto-08300-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72684-foto-08300-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72684-foto-08300-100-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72690 | Carrer de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-dalt-3 | XVIII-XX | <p>El carrer de Dalt és un dels carrers més antics del nucli de Viladecavalls. Està format per cases entre mitgeres d'una i dues crugies i dos nivells d'alçat. La tipologia de portals és d'arc rebaixat amb brancals ceràmics i d'arc de mig punt adovellat o ceràmic. Els ràfecs es troben decorats amb imbricacions ceràmiques. Entre les cases antigues n'hi ha forces de nova construcció i de reformades.</p> | 08300-106 | Carrer de Dalt | <p>El carrer de Dalt es va començar a construir en terres de Can Corbera, quan n'era propietària Teresa Llonch i Corbera, a mitjans del segle XVIII. En un primer moment se'l va conèixer com a carrer Antic, de Viladecavalls o de la Tarumba; aquest últim podria haver acabat donant el nom amb què popularment es coneix el poble. Les cases del carrer es trobaven adossades al costat de ponent, mentre que l'altre costat era ocupat per patis, eres i magatzems. En aquest carrer hi havia hagut l'ajuntament de la vila. Durant la segona meitat del segle XX moltes de les cases es van ampliar i reformar, mantenint l'estructura, però alterant-ne la composició de les façanes. També hi ha edificis de nova construcció.</p> | 41.5538800,1.9531400 | 412698 | 4600775 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72690-foto-08300-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72690-foto-08300-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72690-foto-08300-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72717 | Festa del Roser de Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-de-maig-0 | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVIII-XX | <p>La festa del Roser de Maig es celebra el tercer diumenge de maig. En aquesta diada, es fa una tradicional ofrena de flors als vianants, així com d'una dedicatòria feta en vers. Originalment, aquesta festa girava entorn un ofici solemne, després del qual hi havia una processó on es portava la imatge de la Mare de Déu del Roser, desapareguda durant la Guerra Civil.</p> | 08300-133 | Nucli de Viladecavalls | <p>Antigament, la festa era organitzada per la Confraria de la Mare de Déu del Roser, que està documentada de mitjans del segle XVI. L'any 1939 va tornar-se a celebrar després del parèntesi de la guerra, tot i que enlloc de la desapareguda Mare de Déu del Roser es va portar la imatge de la Puríssima. Durant la celebració de la festa del 1950, Joaquim Amat i Antònia Trinxet van donar les noves campanes de l'església de Sant Martí de Sorbet. Actualment, la festa és organitzada per l'Ajuntament de Viladecavalls i el Casal Familiar.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72724 | Celler de can Trias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-can-trias | XVIII-XX | <p>A la part posterior de la masia de Can Trias s'hi conserva l'antic celler i les tines. L'espai presenta el sostre amb cairats de fusta i es troba separat en dos nivells a través d'un arc rebaixat ceràmic. Al primer nivell hi ha el celler pròpiament dit, amb les bótes de fusta amb cèrcols i les portadores. El segon espai està ocupat per tres tines rectangulars que es troben revestides amb ceràmica vidriada. Una d'aquestes tines és de dimensions molt reduïdes. Des d'una porta situada a la façana posterior de la masia, s'abocava el raïm directament a les tines, on encara s'hi pot veure l'estructura de fusta des d'on es trepitjava. Les tines queden força elevades respecte el nivell del celler, pel que per accedir-hi cal pujar per una escala de mà. A continuació de les tines n'hi ha una altra d'obra afegida més modernament.</p> | 08300-140 | Masia de Can Trias | <p>A mitjans del segle XVIII el camp català va viure un període de gran esplendor gràcies al conreu de la vinya. A Viladecavalls també va significar una etapa de prosperitat econòmica, reflectida en la consolidació de grans pairalies, com Can Trias, Can Mitjans de la Guardiola i Can Trullas. Aquestes es dedicaven a la venta del vi que es produia en les seves propietats. Totes elles disposaven d'un celler amb tines i bótes, on es produïa i s'emmagatzemava el vi.</p> | 41.5628200,1.9799200 | 414943 | 4601741 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72724-foto-08300-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72724-foto-08300-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72724-foto-08300-140-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72639 | Trull de can Trullas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-can-trullas | XVIII-XIX | Es troba en ruïnes i cobert de vegetació. | <p>Ruïnes del que havia estat el trull de Can Trullas. Únicament són visibles els murs de maçoneria de poca alçada, ja que es troba completament cobert de vegetació.</p> | 08300-55 | Masia de Can Trullas | <p>La pairalia de Can Trullas és des d'antic una propietat agrícola i forestal molt important. Tant és així, que a més de la denominació de la casa, disposava d'un edifici destinat a la premsada de l'oli i/o el vi. Aquest es trobava situat a mig camí entre el mas i l'olivar, per facilitar les tasques de producció.</p> | 41.5568100,1.9431800 | 411871 | 4601110 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72639-foto-08300-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72639-foto-08300-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72639-foto-08300-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72642 | Forn de calç de can Margarit I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-margarit-i | XVIII-XIX | En estat ruïnós. | <p>Forn tradicional de calç que es troba al marge del camí que segueix del Forn Riscal. És de planta circular i està excavat parcialment sobre el terreny natural. Es troba en estat ruïnós i parcialment cobert de terra, sense que se'n conservi la boca.</p> | 08300-58 | Serra de Collcardús | <p>Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la seva presència per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, d'on la pedra s'extreia mitjançant barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, la pedra era transportada en carros fins als forns de calç, que solien situar-se prop de les pedreres. De forma habitual, els forns s'emplaçaven al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. L'existència de la pedrera de Joan Purull i els dos forns de Can Margarit i el Riscal constitueix uns bon testimoni de la importància que tingué aquesta activitat a la zona. A més, a la mateixa serra de Coll Cardús s'han trobat altres forns de calç.</p> | 41.5772700,1.9573400 | 413080 | 4603368 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72642-foto-08300-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72642-foto-08300-58-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72650 | Forn de calç de can Margarit II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-margarit-ii | XVIII-XIX | Es troba en mal estat estructural. | <p>Forn tradicional de calç que es troba al marge del camí sobre el Forn Riscal. És de planta circular i està parcialment excavat sobre el terreny natural. Es troba en estat ruïnós i parcialment cobert de terra, tot i que encara se'n conserva parcialment la boca. Aquesta té forma apuntada i s'obre en una paret feta de pedra de la zona lligada amb fang. A l'interior del forn hi creix un pi.</p> | 08300-66 | Serra de Collcardús | <p>Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la seva presència per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, d'on la pedra s'extreia mitjançant barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, la pedra era transportada en carros fins als forns de calç, que solien situar-se prop de les pedreres. De forma habitual, els forns s'emplaçaven al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. L'existència de la pedrera de Joan Purull i els dos forns de Can Margarit i el Riscal constitueix uns bon testimoni de la importància que tingué aquesta activitat a la zona. A més, a la mateixa serra de Coll Cardús s'han trobat altres forns de calç.</p> | 41.5761700,1.9553700 | 412914 | 4603247 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72650-foto-08300-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72650-foto-08300-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72650-foto-08300-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72656 | Pedrera de Joan Purull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-joan-purull | XVIII-XIX | <p>Pedrera de roca calcària que es localitza sota el Turó de les Bassotes. Es tracta d'una zona de marcat pendent ascendent, on són visibles masses compactes amb grans plaques de pedra. Algunes parts presenten talls, senyals inequívocs de l'activitat extractiva que s'hi desenvolupà en temps passats.</p> | 08300-72 | Serra de Collcardús | <p>Les pedreres han estat explotades des de molt antic per a l'obtenció de materials de construcció. Malauradament, aquesta activitat ha suposat una continuada destrucció del medi natural que ha perdurat fins als nostres dies. En el cas de les pedreres de roca calcària, la seva extracció tenia com a finalitat l'obtenció de calç. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. La pedra s'extreia mitjançant barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, la pedra era transportada en carros fins als forns de calç, que solien situar-se prop de les pedreres. De forma habitual, els forns s'emplaçaven al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. La pedrera de Joan Purull constitueix un bon exemple d'aquesta activitat extractiva, ja que prop seu hi trobem els dos forns de Can Margarit i el Riscal, que indiquen la importància que tingué aquesta activitat a la zona. A la mateixa serra de Coll Cardús s'han trobat altres forns de calç, tot i que més llunyans d'aquesta pedrera.</p> | 41.5777700,1.9567400 | 413030 | 4603424 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72656-foto-08300-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72656-foto-08300-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72656-foto-08300-72-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|94 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72660 | Forn de can Boada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-boada | XVIII-XIX | En mal estat estructural. | <p>Forn tradicional de calç que es troba al marge d'un camí. És de planta circular i està parcialment excavat sobre el terreny natural. Es troba en estat ruïnós i parcialment cobert de terra. La part on hi havia la boca presenta un forat irregular. A l'interior del forn hi creix una figuera. Si seguim aquest camí en direcció a la masia de Can Margarit, a mà dreta trobem el que semblen les restes d'un altre forn de calç. Aquest es troba en molt mal estat i només se n'insinua la planta circular.</p> | 08300-76 | Serra de Collcardús | <p>Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la seva presència per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, d'on la pedra s'extreia mitjançant barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, la pedra era transportada en carros fins als forns de calç, que solien situar-se prop de les pedreres. De forma habitual, els forns s'emplaçaven al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. L'existència de la pedrera de Joan Purull i els dos forns de Can Margarit i el Riscal constitueix uns bon testimoni de la importància que tingué aquesta activitat a la zona. A més, a la mateixa serra de Coll Cardús s'han trobat altres forns de calç, com és el forn de Can Boada, que s''ha posat al descobert durant les tasques de neteja del camí.</p> | 41.5735800,1.9355000 | 411254 | 4602980 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72660-foto-08300-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72660-foto-08300-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72660-foto-08300-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72670 | Forn de la font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-font-del-roure | XVIII-XIX | Es troba envoltat de vegetació. | <p>Forn tradicional de calç que es troba a peu del camí vell de Can Marcet, darrera del roure centenari. És de planta circular i està parcialment excavat sobre el terreny natural. La part inferior corresponent a l'olla està coberta de terra. Frontalment està construït amb un mur de pedra seca obert amb una boca d'arc rebaixat ceràmic.</p> | 08300-86 | Camí de Can Marcet | <p>Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la seva presència per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, d'on la pedra s'extreia mitjançant barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, la pedra era transportada en carros fins als forns de calç, que solien situar-se prop de les pedreres. De forma habitual, els forns s'emplaçaven al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç.</p> | 41.5569600,1.9380000 | 411440 | 4601132 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72670-foto-08300-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72670-foto-08300-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72670-foto-08300-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72689 | Base de la creu de terme del Tey | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-la-creu-de-terme-del-tey | <p>CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n.</p> | XVIII-XIX | <p>Restes d'una creu de terme que es troben situats a l'actual jardí de la masia de Can Coromines. Es conserva una base poligonal esgraonada, amb perfil bisellat. A la part superior hi ha fixat un suport en forma de pilar poligonal de sis puntes, que es troba seccionat per la meitat.</p> | 08300-105 | Can Coromines | <p>Aquesta fita es trobava prop de la desapareguda capella de Santa Coloma, delimitant els termes de Terrassa i Viladecavalls. L'ermita es trobava prop de Can Coromines, a peu del camí d'Ullastrell.</p> | 41.5418400,1.9560800 | 412927 | 4599435 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72689-foto-08300-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72689-foto-08300-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72623 | Can Mitjans de la Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mitjans-de-la-guardiola | <p>FERRAN, D. [et al.]. Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls, 1991. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. http://guerradesuccessio.com CARDÚS, S. (1928). “Can Mitjans de la Guardiola”. Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa. Vols. I-IV. (1923-1930) p. 140-141.</p> | XVIII | <p>Masia de planta quadrangular i d'aparença molt massissa que es troba situada entre la riera de Gaià i la carretera C-58. S'hi accedeix per una lliça, que donava pas a l'era encaironada situada davant de la casa, de manera que l'espai quedava tancat amb les dependències agrícoles. Aquest espai ha estat arranjat darrerament, pel que el desnivell frontal a la casa s'ha hagut de salvar amb una escalinata. La masia consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. El volum principal té tres crugies, presentant un cos adossat a cada lateral que antigament havien constituït la masoveria. La façana principal es troba oberta a la part central amb un portal d'arc de mig punt adovellat i un finestral d'arc pla de pedra carejada a cada costat. Un d'aquests presenta un escut heràldic a la llinda. Al primer pis hi ha quatre finestrals que incorporen les següents inscripcions: 'TRIBUS VICIBUS TOTALITER DEVORATA 1714', 'AFUNDAMENTIS VERO REDIFICATA 1735' i '1588'. Sota d'aquestes finestres es conserven algunes troneres, que eren petites obertures defensives des de les quals es podia disparar el canó. Les golfes s'obren amb nombrosos pòrtics d'arc de mig punt ceràmic, essent el central de majors dimensions. A la façana posterior s'hi conserva un portal d'arc de mig punt adovellat que denota força antiguitat, presentant un escut molt erosionat a la clau. Les estances interiors es distribueixen al voltant de la sala central, quedant comunicats a través d'arcades de ceràmica i pedra. A la part superior d'una d'aquestes s'hi conserva un escut heràldic invertit, que va ser reaprofitat en la darrera restauració. Prop d'aquest encara es pot veure el forn de pa de planta circular. Als pisos superiors, s'hi conserven les alcoves, amb marc motllurat i de forma lobulada. Alguns sostres també estan decorats amb motius florals. L'acabat exterior de la construcció és de pedra vista al volum principal i arrebossat i pintat de color cru a la resta de dependències.</p> | 08300-39 | Can Mitjans de la Guardiola, s/n | <p>El mas està documentat dins la parròquia de Santa Maria de Toudell des de principi del segle XIV, si bé el cognom de Guardiola apareix documentat a la zona el segle anterior de la mà de Guillem de Guardiola. En un document del segle XI també es cita el lloc de La Guardiola. Salvador Cardús (1928:140) apunta a que es tracta d'una de les guardioles establertes durant la reconquesta de Catalunya, entre els segles VIII i IX. Aquest cognom va perdurar fins al segle XV, quan apareix associat a Francesc Mitjans. Era un mas molt important, que tenia gran quantitat de terres i masos, com són el Mas Estrella i el Molinot. Entre finals del segle XVII i principi del segle XVIII va pertànyer al coronel austriacista Francesc Busquets i Mitjans, nom que va adquirir amb el casament de la pubilla del mas. Abans d'exercir de militar, havia estat conseller tercer de l'antiga universitat forana de Sant Pere de Terrassa. Probablement pel seu posicionament polític, la masia fou incendiada en tres ocasions durant el 1714 en motiu d'un incendi, tal i com queda documentat als llindars dels seus finestrals. Després de la seva mort el 1734, el mas va passar a mans del seu fill Francesc, qui la va fer reedificar el 1735, com també consta a la llinda. Avui el mas s'ha restaurat i ampliat com a centre de bodes i convencions.</p> | 41.5644400,1.9675500 | 413914 | 4601933 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72623-foto-08300-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72623-foto-08300-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72623-foto-08300-39-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72624 | Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garriga-3 | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII | L'estat de la coberta és deficient. Presenta esquerdes estructurals i els murs tapials es troben força deteriorats. | <p>Masia que es troba constituïda per un sol volum de planta rectangular al voltant del qual hi ha diversos coberts i dependències agrícoles. Frontalment queda tancada amb un barri, pel que l'accés es fa per una lliça de brancals ceràmics. La casa consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants que fan el desaiguat a les façanes laterals. A simple vista podem observar que la meitat orientada a ponent de la façana principal ha estat reconstruïda modernament, constatable pel parament de maó i l'arrebossat de diferent tonalitat. En aquesta part hi ha un portal d'arc de mig punt arrebossat, com també ho són les finestres. La part més antiga té el parament de tàpia amb les restes de l'arrebossat original. Presenta un portal d'arc de mig punt adovellat que comparteix accés amb l'esmentat anteriorment, a través d'unes escales que salven el desnivell respecte el pati frontal. La part més antiga també té les obertures arrebossades, tot i que incorporen un marc de pintura blanca. A l'extrem de sol ixent hi ha les restes de l'antic rellotge de sol. El ràfec de la façana principal consta d'una imbricació ceràmica molt senzilla, mentre la façana de sol ixent i la posterior tenen una imbricació complexa de rajols i teules ceràmiques. Davant la façana de sol ixent hi ha un interessant cobert en estat ruïnós, fet de tàpia amb volta de maó a la part inferior.</p> | 08300-40 | Camí de Can Coromines | <p>Malgrat que el nom de Garriga està documentat a la zona des del segle XIII, la construcció que s'ha conservat està datada entorn de l'època moderna. El mas apareix al fogatge de 1553, formant part de Taudell (Terrassa). En l'actualitat, es troba deshabitada.</p> | 41.5468100,1.9595800 | 413226 | 4599984 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72624-foto-08300-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72624-foto-08300-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72624-foto-08300-40-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.