Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72595 | Cova de les Pedres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-pedres | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>El jaciment es va localitzar en una petita cavitat situada sota el turó del Ros, de 12 metres de recorregut en fort pendent descendent. Tal i com consta a la Carta Arqueològica, s'hi va trobar molta quantitat d'indústria lítica, formada per peces de penjolls cilíndriques, puntes de sageta de sílex, ganivets de sílex, plaqueta de sílex lacustre amb retoc bifacial i làmines de sílex gris de secció trapezoïdal. Entre la ceràmica trobada, trobem carenats, cordons llisos i nanses de llengüeta. Entre els objectes que formaven part de l'aixovar i ornamentació, trobem dos cercles metàl·lics i denes de penjoll, de fluorita, de petxina i de talc. Cal destacar especialment la localització d'una punta de sageta d'os amb aletes i peduncle, així com ossos i fragments de crani humà. Per les característiques de la troballa, sembla tractar-se d'una cova sepulcral del període Calcolític (-2200 / -1800).</p> | 08300-11 | Serra de Collcardús | <p>La cova va ser descoberta per la delegació d'Olesa de la Secció d'Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa, quan van retirar-se les pedres que cobrien la superfície de la cavitat.</p> | 41.5757200,1.9346000 | 411182 | 4603219 | 08300 | Viladecavalls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72595-foto-08300-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72595-foto-08300-11-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72598 | La Tarumba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tarumba | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic localitzat al paratge de la Tarumba, entre el barri de Can Turu i la carretera B-120. Com consta a la Carta Arqueològica, és de tipus fluvial, atribuït al Complex Continental Superior del Vallesià (Miocè Superior). S'ha documentat la següent fauna: Insectívors (Lantanotherium sanmiqueli, Postpalerinaceus vireti i Talpa vallesiensis), Primats (Dryopithecus laietanus), Lagomorfs (Prolagus crusafonti), Rosegadors (Stenofiberjaegeri, Hispanomys thaleri, Democricetodon sp., Rotundomys montisrotundi i Megacricetodon ibericus), Carnívors (? Felis vireti, Felis antediluviana i Machairodus sp), Proboscidis (Tetralophodon longirostris Dinotherium babacarium), Perissodàctils (Hipparion catalaunicum, Macrotherium grande i Aceratherium incisivum), Ariodàctils (Hyotherium palaeochoerus, Parachleuastochoerus crusafonti, Schizochoerus vallesiensi i Miotragocerus). A la Tarumba- 1, s'ha documentat: Schizochoerus vallesiense, Felis antidiluviana, Boselaphini indret., Hipparion catalaunicum, Chalicotherium goldfussi, Aceratherium incisivum, Dinotherium laevis i Dryopithecus laietanus.</p> | 08300-14 | La Tarumba | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21).</p> | 41.5496600,1.9554100 | 412882 | 4600304 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Es tracta de dos jaciments que s'han unificat en una sola fitxa, ja que no es disposa de prou informació per ubicar exactament el que s'anomena Tarumba-1. | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72600 | Jaciment de can Guanteras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-guanteras | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic localitzat a la trinxera ferroviària, prop del parador de Sant Miquel de Guanteras. Com consta a la Carta Arqueològica, és de tipus fluvial, atribuït al Complex Continental Superior del Vallesià (Miocè Superior). S'hi va documentar la presència del perissodàctil (Aceratherium incisivum).</p> | 08300-16 | Urbanització de Can Guanteras | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21)</p> | 41.5698000,1.9718300 | 414278 | 4602524 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72602 | Vil·la romana del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-del-molinot | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. NOLLA, J.M. (1994). Quaderns d'Història de Viladecavalls I: Protohistòria i Món Romà. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | -II/IV | <p>A l'antic camí del Molinot, a la zona coneguda com Les Planes, es van localitzar murs i fragments de paviment d'opus signinum, així com una rajola amb part d'una inscripció: 'MIL'. Al voltant de la vil·la es van trobar dolium, imbrices, tegulae, testae, peses de teler, etc.</p> | 08300-18 | Les Planes | <p>Va ser excavat cap als anys 70 per un grup de voluntaris, dirigit per Maria Teresa Nolla i Enric Ibáñez, durant vàries campanyes d'estiu. El professor Miquel Tarradell va visitar l'indret el 1974 i va animar l'equip en seguir desenvolupant la seva tasca. Posteriorment, la troballa fou esmentada a la tesi doctoral de S.J. Kaey.</p> | 41.5667600,1.9597000 | 413262 | 4602198 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No es disposa de més informació d'aquest jaciment. Les coordenades s'han situat de forma aproximada, segons el plànol adjuntat al llibre d'Història de Viladecavalls | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 72603 | Camí del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-molinot | <p>NOLLA, J.M. (1994). Quaderns d'Història de Viladecavalls I: Protohistòria i Món Romà. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | -III/V | <p>A banda i banda de l'antic camí del Molinot s'hi va localitzar una quantitat important de ceràmica, sense presència de murs ni de paviments. Entre el material ibèric recuperat, destaca la ceràmica d'engalba blanca, la ceràmica pintada, la oxidada, Kalathos pintat i àmfores de boca plana, entre d'altres. Entre el material romà destaquem ceràmiques emporitanes tardanes, terra sigil·lata itàlica i sud-gàl·lica, ceràmica comuna oxidada, morters, àmfores i tègules, entre d'altres; així com de ceràmica Africana D i àmfores d'època més tardana.</p> | 08300-19 | Les Planes | <p>El material es va posar al descobert durant les obres d'eixamplament del camí. Un grup de voluntaris local, dirigit per Maria Teresa Nolla i Enric Ibáñez, van col·laborar en el descobriment de diversos jaciments de Viladecavalls.</p> | 41.5691900,1.9615300 | 413418 | 4602466 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72603-foto-08300-19-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No es disposa de més informació d'aquest jaciment. Les coordenades s'han situat de forma aproximada, segons el plànol adjuntat al llibre d'Història de Viladecavalls | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72605 | Jaciment paleontològic de can Trullas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-trullas | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment d'edat Vallesià superior (Miocè Superior) situat a peu de carretera. Es van documentar Insectívors (Postpalerinaceus vireti), Lagomorfs (Cfr. Spermophilinus, Progonomys cathalai, Hispanomys thaleri i Megacricetodon ibericus), Carnívors (Plesiomeles cajali) i Perissodàctils (Hipparion catalaunicum), Aceratherium incisivum i Dicerorhinus incisivum).</p> | 08300-21 | Carretera B-120 | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21)</p> | 41.5499300,1.9401300 | 411608 | 4600350 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72606 | Viaducte del torrent del Llor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-del-torrent-del-llor | XIX | <p>Pont ferroviari que travessa el Torrent del Llor. Es troba construït amb formigó i consta d'un total de cinc ulls d'arc de mig punt. A cada extrem del tauler hi ha una barana metàl·lica, així com hi ha fixada la catenària.</p> | 08300-22 | Torres Verdes | <p>Tot i que no s'han trobat notícies històriques d'aquest pont, probablement la seva construcció es remunta a la segona meitat del segle XIX, en motiu de l'obertura de la línia ferroviària que connectava Barcelona i Lleida. Durant la segona meitat del segle XX es devia restaurar amb formigó. Les seves característiques constructives són similars al proper viaducte de la Riera de Gaià.</p> | 41.5680300,1.9658900 | 413780 | 4602333 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72606-foto-08300-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72606-foto-08300-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72607 | Viaducte de la riera de Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-de-la-riera-de-gaia | <p>LACUESTA, R., GONZÁLEZ, X. (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</p> | XIX | <p>Pont de ferrocarril que permet salvar el desnivell format per la riera de Gaià. Es troba construït amb formigó i consta de cinc ulls en arc de mig punt, tots ells de diferents dimensions. L'ull central és el de majors dimensions. A cada extrem del tauler hi ha una barana metàl·lica, així com hi ha fixada la catenària.</p> | 08300-23 | Urbanització de Sant Miquel de Gonteres | <p>La construcció d'aquest viaducte, juntament amb el del Buxadell, es remunta a la segona meitat del segle XIX, en motiu de la construcció del carril ferroviari que connectava Barcelona i Lleida. L'obra va ser projectada per l'enginyer Pedro de Andrés Puigdollers, i va tenir un termini d'execució de dos anys (1857-1859).</p> | 41.5702300,1.9701700 | 414140 | 4602573 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72607-foto-08300-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72607-foto-08300-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Pedro de Andrés Puigdollers | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72608 | Sant Martí de Sorbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-sorbet | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XI-XIX | <p>Església parroquial que es troba situada al nucli de Viladecavalls. El volum que contemplem en l'actualitat és fruit de nombroses ampliacions realitzades sobre una capella romànica. És de planta basilical amb la nau central coberta amb volta de canó, arcs de diafragma i llunetes. Les dues petites naus laterals estan cobertes amb voltes d'aresta. La part més antiga la situem a l'alçada del cor, a la part que comunica amb la rectoria, on es conserva parcialment l'estructura romànica. A la façana de ponent també es conserven la porta i una finestra d'arc de mig punt adovellada que es troben tapiades. A partir d'aquesta estructura, es va formular l'església barroca, amb absis poligonal a la capçalera. A l'altar major hi trobem el retaule de Sant Martí. La volta de la nau central arrenca d'una cornisa motllurada, sobre la qual hi ha els òculs que il·luminen la nau, amb vitralls amb motius evangelistes. Les naus laterals queden determinades per pilars amb capitell motllurat, sobre els quals es recolzen els arcs de mig punt. En aquestes naus s'hi situen les capelles, amb la corresponent fornícula amb la imatge del sant. A l'ala esquerra del temple hi ha la Capella del Santíssim, afegida durant el període pre-modernista. D'aquesta en destaquen especialment els vitralls. La portalada de l'església és d'arc escarser adovellat, sobre el qual hi ha la rosassa. A la part superior del coronament hi ha una creu de pedra. A l'extrem de sol ixent trobem adossat el campanar de planta quadrangular, de tres nivells d'alçat i un rellotge a la cara sud. El nivell superior està obert a les quatre cares amb pòrtics d'arc de mig punt. El campanar es troba rematat amb merlets esglaonats i les façanes estan decorades amb arcuacions cegues a nivell de forjat. Orientada a garbí trobem la rectoria. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc a la façana principal, amb el parament vist de pedra i argamassa a la resta.</p> | 08300-24 | Plaça de l'Església | <p>Tal i com consta a la seva Acta de Consagració, l'església de Sant Martí de Sorbet va ser consagrada pel bisbe Folc de Barcelona a finals del segle XI. Segons consta en aquest document, el temple havia estat construït pels seus veïns. Des de temps remots, la parròquia de Sant Martí era sufragània del priorat agustinià de Santa Maria de Terrassa, que més endavant assimilaria el Sant Esperit de Terrassa. Aquesta condició de dependència va perllongar-se fins a principi del segle XIX, tot i que no serà fins a finals d'aquest segle que es va crear la nova parròquia de Sant Martí, dins la vila de Viladecavalls. En aquest moment, les primitives esglésies de Santa Maria i Sant Miquel de Toudell van passar a dependre de Sant Martí, fet que va suposar el trasllat del cementiri de la segona. El creixement del nucli a mitjans del segle XVIII entorn l'església de Sant Martí va suposar que la capella romànica fos ampliada, per tal d'acollir a tots els fidels. Des d'aquesta reforma, una part del temple romànic va quedar ocult dins la nova església barroca. A finals del segle XIX s'hi va fer una nova ampliació, la capella del Santíssim, d'estil neogòtic. Durant la Guerra Civil, l'església va ser cremada, perdent així finestres, altars i gairebé tota la imatgeria i objectes litúrgics. Per salvaguardar la seva vida, el mossèn Josep Oriol va haver de refugiar-se als boscos de Can Buxeres, com van fer també altres habitants de Viladecavalls. Pocs anys més tard, l'església va ser restaurada.</p> | 41.5577200,1.9549800 | 412857 | 4601199 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72608-foto-08300-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72608-foto-08300-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72608-foto-08300-24-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La façana de ponent no s'ha pogut veure ni fotografiar perquè l'espai es troba tancat amb candau. | 92|94|96|98|116|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72610 | Can Trias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-trias | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XVI-XX | Des de fa anys es troba en procés de restauració. | <p>Masia que es troba constituïda per un volum de planta rectangular que queda tancat frontalment per diversos coberts i dependències agrícoles. Molt propera a la façana posterior s'alça la capella romànica de Santa Maria de Toudell. S'accedeix al mas per una lliça amb brancals de pedra carejada i llinda ceràmica, que dóna pas al pati frontal de la casa. Aquesta consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Les vessants de la coberta són desiguals, de manera que la de la façana de ponent té més llargada, i la de sol ixent consta de dos trams de diferent alçada. S'hi accedeix per un portal d 'arc de mig punt adovellat, al qual s'han reforçat les dovelles dels brancals amb pòrtland a causa del desgast que patien. Les finestres són ceràmiques i es troben disposades de forma aleatòria per la façana. Les golfes estan obertes amb una galeria de sis pòrtics d'arc de mig punt ceràmic, sobre les quals encara hi ha la corriola. En un extrem de la façana hi ha un rellotge de sol que consisteix en una capa de calç i l'agulla. A la façana de sol ixent hi ha adossat un cos d'un sol nivell d'alçat obert a migdia amb un portal ceràmic i a tramuntana amb un portal d'arc de mig punt adovellat de considerable antiguitat, que es troba tapiat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color rosat. Al lateral trobem adossat l'antic pou que proveïa la casa d'aigua. L'interior de la casa es troba distribuït al voltant de la sala principal. La planta baixa constava de tres crugies separades en estances independents, però en la restauració que s'hi ha practicat s'ha obert l'espai recuperant els arcs de mig punt de pedra originals. A la crugia esquerra s'hi localitza el menjador amb els armaris encastats característics. Aquest comunica amb el celler, on encara són visibles les tines i les bótes. Aquest espai es perllonga exteriorment amb un cos que sobresurt per la façana de ponent i que també ocupa el trull d'oli i la premsa de vi. A ponent té un portal d'arc de mig punt adovellat que es troba tapiat. Seguint amb la descripció de l'interior, la crugia esquerra està ocupada per la cuina amb una gran pica de pedra, que comunica amb la zona de la llar de foc que consta d'una magnífica xemeneia. Des d'aquesta estança s'arriba a una altra on s'hi conserva una boca de tina amb forma de cara humana (que recorda a les màscares romanes), i des d'on comença un túnel subterrani que comunica la casa amb la capella. A la part central de l'edifici hi ha una gran escala que condueix als pisos superiors, on es poden observar alguns dels mobles originals. En tots els nivells es conserven els sostres amb cairats de fusta i els paviments de tova.</p> | 08300-26 | Carrer de Santa Maria de Toudell, 3 | <p>A mitjans del segle XIII apareix documentat el llinatge Esglésies dins la parròquia de Santa Maria de Toudell, que més endavant es podria correspondre amb els Trias CANYAMERES (2000: 11). Tot i així, per la seva tipologia constructiva, l'edifici actual podem datar-lo entorn el segle XVI. Durant el segle XX s'han anat parcel·lant les seves terres, quedant així envoltada de naus industrials.</p> | 41.5627900,1.9800300 | 414952 | 4601737 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72610-foto-08300-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72610-foto-08300-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72610-foto-08300-26-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72612 | Can Turu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-turu | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | <p>El volum principal de la masia de Can Turu va ser enderrocat a principi del segle XXI, si bé es van mantenir els edificis annexes. Actualment, l'espai que ocupava s'ha habilitat com a plaça i els edificis alberguen la biblioteca municipal. En un extrem de la plaça hi ha el portal d'accés a la finca, format per dos grans pilars quadrangulars de pedra i ceràmica i coberts a quatre vessants. Des d'aquí començava un mur de pedra rematat amb ceràmica, que ha quedat interromput per obrir l'espai. Aquest mur paral·lel al carrer sosté una rampa que condueix al primer pis del que avui és l'edifici principal. Sota d'aquesta hi ha un pontet en forma d'arc rebaixat acabat amb ceràmica, que permet accedir al que havia estat el recinte del mas. La rampa acaba davant el gran portal ceràmic de l'edifici principal. Aquest cos té dos nivells d'alçat i la coberta a dues vessants amb certa volada a la façana principal. La totalitat de les obertures i els angles cantoners són també ceràmics, i l'acabat exterior és la pedra vista. A mestral hi ha una nau de planta rectangular i notables dimensions que presenta les mateixes característiques constructives que la resta de la construcció. Ambdós edificis es troben units per un cos modern, que coincideix aproximadament amb una part de l'espai que ocupava la masia.</p> | 08300-28 | Masia Can Turu, s/n | <p>La masia de Can Turu va ser una de les principals propietats agrícoles de l'actual municipi de Viladecavalls. El nom Turu o Turo està documentat a la Quadra de Viladecavalls Inferior des de l'any 1322, de la mà de Bernat des Turo. Pocs anys més tard, el 1333, s'esmenta el mas Turo al testament de Guillem de Viladecavalls. La casa va seguir habitada després que la pesta negra del segle XIV deixés una gran mortalitat arreu del país. En aquell moment, l'habitava Pere Marcet, succeït per Pere Turo. El mas era un alou del Monestir de Santa Maria de Montserrat. Al llarg dels segles, va anar ampliant el seu patrimoni, disposant d'una gran propietat agrícola i forestal que incloïa diversos masos, com són el mas Santa Coloma i el mas Vilardell, entre d'altres. Fins a mitjans del segle XIX, el mas es trobava dins el terme d'Ullastrell, juntament amb Can Sanahuja, Can Trullas i Ca n'Oleguer. La crisi de la fil·loxera va afectar plenament l'economia del mas Turu, que es trobava en situació precària des de feia anys. A finals del segle XIX, la vídua Turu, Maria Casajoana, va vendre el mas a Pere Armengol, industrial de Terrassa. En morir ell, el seu fill Agustí es va fer càrrec de la finca, promovent una important reforma. Alhora, s'hi va crear l'empresa 'Vinos Armengol', que donava feina a molts veïns de Viladecavalls. Després de la Guerra Civil, la difícil situació en què es trobava al país va suposar el fi de l'empresa, pel que es va intentar vendre la propietat. En no poder-ho fer, es va parcel·lar la finca, donant lloc als inicis de l'urbanització de Can Turu. L'any 1955 va morir Agustí Armengol, i va deixar la casa en herència a l'entitat 'El Amigo Enfermo', que va mantenir la vídua com a usufructuària. Al cap d'uns anys, el 1985, quan ella ja havia mort, el mas va passar a mans de l'Ajuntament (CANYAMERES, 2000). L'octubre de l'any 2000 la masia va ser enderrocada, quedant com a únics testimonis les dependències agrícoles que s'havien construït entre la darreria del segle XIX i principis del XX.</p> | 41.5533300,1.9510900 | 412526 | 4600716 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72612-foto-08300-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72612-foto-08300-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72612-foto-08300-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72614 | Can Guanteras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guanteras | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII-XX | <p>La masia de Can Guanteras ha estat molt reformada en època contemporània. L'estructura original de la casa s'ha envoltat de volums i torres que li han volgut donar aparença de castell. Entre aquestes encara és visible el portal original, d'arc de mig punt adovellat.</p> | 08300-30 | Carretera de Sant Llorenç, 50 | <p>El mas Guanteras es documenta des del segle XII, quan es situa prop de la Barromina. El nom es repeteix en diversos documents de compravenda durant els segles posteriors. Aquest mas tan antic va ser completament reformat durant la segona meitat del segle XX, perdent així la seva aparença original.</p> | 41.5681100,1.9761300 | 414634 | 4602332 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72614-foto-08300-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72614-foto-08300-30-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Popularment també es coneix com a Can Guanteres. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72615 | Viaducte del Buxadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-del-buxadell | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R., GONZÁLEZ, X. (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</p> | XIX | En el moment de fer l'inventari es troba en procés de restauració. | <p>Pont ferroviari de notables dimensions que es troba situat entre els termes de Viladecavalls i d'Olesa de Montserrat. Salva el desnivell format per la riera de la Torre, abans que aquesta conflueixi a la riera de Sant Jaume. Està construït amb murs de maçoneria i consta de divuit ulls en arc de mig punt ceràmic. Els pilars presenten impostes i angles cantoners de carreus i ceràmica. A cada extrem del tauler hi ha una barana metàl·lica, així com hi ha fixada la catenària.</p> | 08300-31 | Riera de la Torre | <p>La construcció d'aquest viaducte, juntament amb el de la riera de Gaià, es remunta a la segona meitat del segle XIX, en motiu de la construcció del carril ferroviari que connectava Barcelona i Lleida. L'obra va ser projectada per l'enginyer Pedro de Andrés Puigdollers, i va tenir un termini d'execució de dos anys (1857-1859).</p> | 41.5669700,1.9227400 | 410181 | 4602259 | 1859 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72615-foto-08300-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72615-foto-08300-31-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Pedro de Andrés Puigdollers | Popularment es coneix com el Pont Gran. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 72617 | Can Buxeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-buxeres | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Gran casal que es troba constituït per diversos cossos coberts amb una teulada composta a quatre vessants. Aquesta està ricament decorada amb ceràmica vidriada de color blau i blanc. De la façana principal en sobresurt un cos a mode de tribuna, amb un balcó transitable a la part superior. Destaca especialment una torre quadrangular coberta a quatre vessants, que està adossada en un extrem de la façana. Aquesta consta de sis nivells d'alçat, el superior dels quals consta d'un balcó amb balustrada que fa de mirador. L'acabat exterior de la construcció és de pedra vista.</p> | 08300-33 | Serra de Collcardús | <p>Va ser construïda durant el primer terç del segle XX, per encàrrec de Lluís Maria Buxeres, qui havia fet fortuna amb el comerç colonial. Consta d'una capella moderna dedicada a Sant Lluís.</p> | 41.5747000,1.9502400 | 412484 | 4603089 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72617-foto-08300-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72617-foto-08300-33-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No hem pogut concertar una cita per visitar la casa. Actualment s'hi celebren banquets de noces. També conegut com a Sant Lluís de Rístol. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72618 | Can Boada de les Parentes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boada-de-les-parentes | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XIII-XVIII | <p>Masia de planta irregular que es composa de tres cossos diferenciats. El cos central té dues crugies i consta de soterrani, planta baixa i pis. Té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Està oberta amb un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha una finestra de pedra carejada. A tramuntana hi ha adossat el segon cos, de planta baixa i pis amb la coberta a una sola vessant. Hem de destacar d'aquest un portal d'arc de mig punt adovellat que es troba alçat respecte el nivell actual del sol. Sobre seu hi ha un finestral de pedra carejada amb tronera a la part inferior. També cal destacar de la façana posterior d'aquest cos una claustra circular estrellada amb roseta central. Una filera de rajola ceràmica vidriada afegida amb posterioritat ressegueix aquest cos a l'alçada del forjat del primer pis. El tercer cos està construït en una cota inferior, consta de planta baixa i pis i també té la coberta a una sola vessant. Al primer pis de la façana posterior trobem un finestral d'arc pla amb guardapols recolzat en mènsules decorades amb cares humanes. El ràfec està acabat amb una imbricació de teules i rajoles ceràmiques pintades amb dents de llop. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb morter i de carreus escairats de mitjanes dimensions a les cantonades. Conserva les restes de l'arrebossat original de calç. En el mur de contenció del pati frontal hi ha una llinda amb la inscripció '1706 JOSEP BVAUDAS', que respon a la data d'una ampliació i que originalment devia trobar-se sobre una obertura de la casa. Al voltant de la façana posterior hi ha diverses corts i coberts agrícoles, entre els quals destaca el que presenta un arc de pedra tapiat.</p> | 08300-34 | Serra de Collcardús | <p>El nom de Parent està documentat a la zona des del segle XIII. Poc després, aquest mateix segle, es documenta el mas Boada, propietat de Marquesa de Boada. Per la data que es conserva, va ser reformada o ampliada a principi del segle XVIII. En època contemporània va rebre temporalment el nom de Masia Castany, tal i com consta en una fita de l'entrada de la finca.</p> | 41.5714200,1.9394600 | 411581 | 4602736 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72618-foto-08300-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72618-foto-08300-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72618-foto-08300-34-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72619 | Can Trullas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-trullas | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XIII-XX | <p>Masia de planta rectangular al voltant de la qual hi ha diverses edificacions que formen un pati central. Antigament, algunes d'aquestes edificacions constituïen les dependències agrícoles de la casa. El volum principal ha estat molt reformat durant el segle XX, pel que la seva fesomia està força alterada. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a una sola vessant. En destaquen especialment els tres grans pòrtics de pedra de l'actual façana principal, dos d'arc de mig punt i un d'arc apuntat. Els dos darrers es troben oberts formant un porxo, i suporten una terrassa transitable de notables dimensions a l'alçada del primer pis. Dins el porxo trobem la porta d'entrada, d'arc de mig punt de pedra, i al seu costat es reprodueix un arc apuntat que es troba alineat amb el primer. La resta d'obertures són de factura moderna. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc, excepte la planta baixa que presenta la pedra vista. Prop de la façana posterior hi ha la lliça per on s'accedia antigament.</p> | 08300-35 | Camí de Can Trullas | <p>En nom de Trullas apareix documentat a la zona des de la primera meitat del segle XIII, de la mà de Berenguer de Trullas. Molt més endavant, en un capbreu de finals del segle XVIII, es detallen les considerables dimensions de la seva propietat. Tenint en compte la seva denominació i la terra que dominava, i pel fet de disposar d'almenys un trull propi, podem afirmar que Can Trullas ha estat una propietat agrícola molt forta. Fins a mitjans del segle XIX, el mas es trobava dins el terme d'Ullastrell, juntament amb Can Sanahuja, Can Turu i Ca n'Oleguer.</p> | 41.5546300,1.9450500 | 412024 | 4600867 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72619-foto-08300-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72619-foto-08300-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72619-foto-08300-35-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No s'ha pogut observar la façana posterior per trobar-se el pati tancat. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72621 | Can Sanahuja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sanahuja | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX | <p>Masia de notables dimensions que es troba constituïda per diversos volums annexes. Es troba construïda sobre un gran cos que actua a mode de recinte, molt alçada respecte en nivell natural del sòl. Una escala majestuosa situada en paral·lel a la façana permet accedir-hi. El cos principal segueix l'estil de les masies de tipus basilical, constant de planta baixa, pis i golfes, i la coberta a dues vessants d'on sobresurt el cos central corresponent a les golfes. Les obertures es troben distribuïdes de forma simètrica segons tres eixos, amb el portal d'arc de mig punt al centre. El pis superior té una galeria de tres petits pòrtics d'arc de mig punt. Al voltant d'aquest volum s'hi distribueixen diversos annexes de notables dimensions.</p> | 08300-37 | Plans de Can Sanahuja | <p>La construcció de la masia que actualment coneixem com a Can Sanahuja va ser construïda en època contemporània. En aquest indret hi hauria hagut un antic mas conegut com a Mas Ginestar, dins la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell, sobre el qual es devia bastir l'edifici actual.</p> | 41.5328500,1.9399200 | 411567 | 4598454 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72621-foto-08300-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72621-foto-08300-37-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La descripció s'ha fet a partir de la fotografia publicada al llibre de Les Cases de Pagès de Viladecavalls, ja que no ens ha estat permès de visitar-la. | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72623 | Can Mitjans de la Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mitjans-de-la-guardiola | <p>FERRAN, D. [et al.]. Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls, 1991. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. http://guerradesuccessio.com CARDÚS, S. (1928). “Can Mitjans de la Guardiola”. Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa. Vols. I-IV. (1923-1930) p. 140-141.</p> | XVIII | <p>Masia de planta quadrangular i d'aparença molt massissa que es troba situada entre la riera de Gaià i la carretera C-58. S'hi accedeix per una lliça, que donava pas a l'era encaironada situada davant de la casa, de manera que l'espai quedava tancat amb les dependències agrícoles. Aquest espai ha estat arranjat darrerament, pel que el desnivell frontal a la casa s'ha hagut de salvar amb una escalinata. La masia consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. El volum principal té tres crugies, presentant un cos adossat a cada lateral que antigament havien constituït la masoveria. La façana principal es troba oberta a la part central amb un portal d'arc de mig punt adovellat i un finestral d'arc pla de pedra carejada a cada costat. Un d'aquests presenta un escut heràldic a la llinda. Al primer pis hi ha quatre finestrals que incorporen les següents inscripcions: 'TRIBUS VICIBUS TOTALITER DEVORATA 1714', 'AFUNDAMENTIS VERO REDIFICATA 1735' i '1588'. Sota d'aquestes finestres es conserven algunes troneres, que eren petites obertures defensives des de les quals es podia disparar el canó. Les golfes s'obren amb nombrosos pòrtics d'arc de mig punt ceràmic, essent el central de majors dimensions. A la façana posterior s'hi conserva un portal d'arc de mig punt adovellat que denota força antiguitat, presentant un escut molt erosionat a la clau. Les estances interiors es distribueixen al voltant de la sala central, quedant comunicats a través d'arcades de ceràmica i pedra. A la part superior d'una d'aquestes s'hi conserva un escut heràldic invertit, que va ser reaprofitat en la darrera restauració. Prop d'aquest encara es pot veure el forn de pa de planta circular. Als pisos superiors, s'hi conserven les alcoves, amb marc motllurat i de forma lobulada. Alguns sostres també estan decorats amb motius florals. L'acabat exterior de la construcció és de pedra vista al volum principal i arrebossat i pintat de color cru a la resta de dependències.</p> | 08300-39 | Can Mitjans de la Guardiola, s/n | <p>El mas està documentat dins la parròquia de Santa Maria de Toudell des de principi del segle XIV, si bé el cognom de Guardiola apareix documentat a la zona el segle anterior de la mà de Guillem de Guardiola. En un document del segle XI també es cita el lloc de La Guardiola. Salvador Cardús (1928:140) apunta a que es tracta d'una de les guardioles establertes durant la reconquesta de Catalunya, entre els segles VIII i IX. Aquest cognom va perdurar fins al segle XV, quan apareix associat a Francesc Mitjans. Era un mas molt important, que tenia gran quantitat de terres i masos, com són el Mas Estrella i el Molinot. Entre finals del segle XVII i principi del segle XVIII va pertànyer al coronel austriacista Francesc Busquets i Mitjans, nom que va adquirir amb el casament de la pubilla del mas. Abans d'exercir de militar, havia estat conseller tercer de l'antiga universitat forana de Sant Pere de Terrassa. Probablement pel seu posicionament polític, la masia fou incendiada en tres ocasions durant el 1714 en motiu d'un incendi, tal i com queda documentat als llindars dels seus finestrals. Després de la seva mort el 1734, el mas va passar a mans del seu fill Francesc, qui la va fer reedificar el 1735, com també consta a la llinda. Avui el mas s'ha restaurat i ampliat com a centre de bodes i convencions.</p> | 41.5644400,1.9675500 | 413914 | 4601933 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72623-foto-08300-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72623-foto-08300-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72623-foto-08300-39-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72626 | La Pedra Degollada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-degollada | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | <p>Formació natural de Pudina de quars que es troba situada a la part alta d'una pendent, a tocar del camí de Can Margarit. Es tracta de dos grans blocs superposats que donen com a resultat una figura peculiar. La pedra inferior és de forma arrodonida i de majors dimensions, acabada a la part superior en forma d'embut invertit. Sobre d'aquest s'hi sosté una altra pedra aplanada i de forma ovoïdal, que tapa l'anterior deixant un espai enmig. Sembla que la pedra superior faci equilibris per sostenir-se sobre l'altra.</p> | 08300-42 | Serra de Collcardús | <p>Aquesta formació ja apareix mencionada en una escriptura del segle XIII com a referent geogràfic.</p> | 41.5736600,1.9542100 | 412814 | 4602970 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72626-foto-08300-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72626-foto-08300-42-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72628 | Roure de la font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-del-roure | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | <p>Magnífic exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) que es troba situat a peu del Camí Vell de Can Marcet. Es tracta d'un arbre caducifoli de tronc irregular i de branques molt ramificades, que s'estenen cobrint bona part del camí. Les fulles són ovalades amb lòbuls als marges. El seu fruit és el gla.</p> | 08300-44 | Camí de Can Marcet | 41.5570800,1.9380000 | 411440 | 4601146 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72628-foto-08300-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72628-foto-08300-44-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Davant del roure hi ha la Font del Roure i al darrera un forn de calç. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72629 | Pi de can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-corbera | <p>Darrera la masia de Can Corbera hi ha un exemplar de pi blanc (Pinus halepensis) de considerables dimensions. Es tracta d'un arbre de fulla perenne amb l'escorça grisa i esblanqueïda. Té la capçada molt dispersa, ramificada en tres branques principals.</p> | 08300-45 | Masia de Can Corbera | <p>Segons explica Miquel Margarit, durant la Guerra del Francès en aquest pi hi penjaven els francesos quan es retiraven.</p> | 41.5626300,1.9592100 | 413216 | 4601740 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72629-foto-08300-45-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 72630 | Portal de can Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-can-margarit | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVI | <p>El portal de l'antic mas de Can Margarit va ser afegit com a portal d'accés a una finca residencial moderna, situada al nucli de Viladecavalls. És d'arc deprimit convex, tot i que no conserva la llinda. És fet de pedra carejada. A banda i banda de la part posterior s'hi pot veure l'estructura de pedra que subjectava el baldó. Al pati de la mateixa finca també és visible una mola que sembla antiga.</p> | 08300-46 | Carrer de Sant Martí, 67 | <p>La masia de Can Margarit es troba ben documentada a partir del segle XVIII. Els seus orígens són força més antics, quan rebia el nom de Matasoleia BALLBÈ. A principi del segle XVI aquesta casa pertanyia a Antoni Duran, de Can Duran de les Taupaneres (1995: 103). Fins als anys 60 del segle XX va estar habitada, seguint des d'aleshores un procés de deteriorament que l'ha portat a la ruïna. Aquest portal devia ser extret en aquest moment.</p> | 41.5601600,1.9555700 | 412909 | 4601470 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72630-foto-08300-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72630-foto-08300-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72630-foto-08300-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72636 | Roures de la font del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-font-del-moli | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | <p>A peu del camí que ve de Can Sanahuja s'hi poden contemplar quatre exemplars de roure martinenc (Quercus humilis), dos dels quals són de notables dimensions. Es tracta d'arbres de tipus caducifoli, de tronc irregular i de branques molt ramificades, que s'estenen cobrint bona part del camí. Les fulles són ovalades amb lòbuls als marges. El seu fruit és el gla.</p> | 08300-52 | Camí de Can Sanahuja | 41.5345900,1.9375300 | 411370 | 4598649 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72636-foto-08300-52-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 72638 | Himne del Casal Familiar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-del-casal-familiar | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. NOLLA, M.T. (1995). Història de 25 anys del Casal Familiar 1969-1994. Viladecavalls: Casal Familiar de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Els membres del Casal Familiar canten aquest himne en les seves trobades: 'És el Casal Familiar casa nostra És el Casal Familiar casa de tots Sempre en la vida allò que val és el que costa Tant més s'estima el que precia més esforç Volem honrar amb el Casal el nostre poble Perque es parli bé de Viladecavalls i el fer-hi estada sigui un goig ben noble. ¡Amunt els cors; amunt, minyons; avant, avant! (Tornada) És el Casal Familiar El que promou el nostre anhèl i el nostre afany. És el Casal Familiar Orgull per tots, cosa de tots, per tots la llar. Casal que a tots ens uneix amb alegria i al poble ajuda a viure més feliç. Casal que ens dóna una nova fesomia i ens pregona bona fama al país. Casal que honora a tots els qui l'emparen i glòria atorga als qui el varen fundar i als nous plansons, els infants que són ara, Els farà dones i homes ferms per el demà. (A la tornada) Aquest veïnat necessitava un bon estatge on aplegar-se i fer-hi relació social; La vida humana no pot pas ésser imatge De insolidària actitud individual. Alcem els ulls cap al cel, gent de la terra; Vers hortizons de inefable infinit; Si és el seny i l'amor el que ens mena El nostre viure estarà lliure del neguit. (A la tornada)'.</p> | 08300-54 | <p>L'antecedent del Casal Familiar el trobem en dues societats conegudes com El Foment i La Fleca, que des de finals del segle XIX organitzaven les activitats lúdiques de la vila. Al principi hi havia certa rivalitat entre elles, tot i que l'esclat de la Guerra Civil ho va trasbalsar tot. Durant els anys posteriors a la guerra, hi van haver alguns canvis de local, amb la dificultat cada cop més gran de trobar un espai on reunir al jovent. Finalment, van arranjar les antigues escoles, que van passar-se a denominar El Casalet. L'any 1968 va començar a planificar-se la construcció de l'edifici que actualment alberga el casal. Amb aquesta estabilitat va fundar-se el Casal Familiar de Viladecavalls, el dia 26 de setembre de 1968, quan se'n va aprovar l'acta fundacional i se'n van aprovar els estatuts. Des d'aleshores, l'associació ofereix un ampli ventall d'activitats lúdiques i festives per a tots aquells que hi vulguin participar.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Antoni Soler i Hospital | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72640 | Sínia dels Horts de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-dels-horts-de-sant-marti | <p>DEL CAMPO, J.L. [et al.] (2005). Los molinos de Viladecavalls. Monografies de Viladecavalls. vol. 12. Viladecavalls: CONVIVE.</p> | XIX | <p>Sínia formada per una roda vertical metàl·lica que està situada dins una bassa en una zona d'horta. La roda està fixada sobre un eix horitzontal que acaba en una roda horitzontal, situada dins d'una barraca. Aquesta segona roda fa d'engranatge i es movia amb força animal, generalment d'un ase o una mula. Quan l'animal donava voltes lligat al mecanisme, es posaven en funcionament les rodes, aconseguint així que la roda vertical s'accionés. Aquesta està proveïda d'una cadena amb uns recipients fixats anomenats catúfols, que pujaven l'aigua del pou sobre el qual es troba fixada la roda. L'aigua que es dipositava a la bassa servia per al rec.</p> | 08300-56 | Horts de Sant Martí | 41.5580400,1.9525600 | 412655 | 4601237 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72640-foto-08300-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72640-foto-08300-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72640-foto-08300-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72644 | Escut heràldic de can Mitjans de la Guardiola I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-mitjans-de-la-guardiola-i | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. http://ca.wikipedia.org</p> | XVI | <p>Escut que es troba situat a la llinda d'un dels finestrals del costat del portal de la masia de Can Mitjans. Consta d'un camper de forma oval, sobre el qual hi ha un relleu amb el monograma IHS i una creu intercalada. Sota del monograma hi ha una flor de lis. Està representat sobre una orla. La part superior de l'escut presenta una motllura allargada que ocupa gairebé tota la llinda.</p> | 08300-60 | Masia de Can Mitjans de la Guardiola | <p>El monograma IHS era el segell distintiu d'Ignacio de Loyola, fundador de l'ordre de la Companyia de Jesús cap a la segona meitat del segle XVI. El finestral que hi ha sobre l'escut (de la mateixa tipologia constructiva que l'anterior) es troba datat del 1588, quan Ignacio de Loyola ja era mort. Tanmateix, l'ordre va seguir utilitzant aquest monograma. En tot cas, aquest escut no està documentat, pel que es desconeix quina és la seva procedència.</p> | 41.5643800,1.9676000 | 413918 | 4601926 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72644-foto-08300-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72644-foto-08300-60-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 72645 | Creu processional de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-sant-miquel | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVI | <p>Creu processional que es troba custodiada a la rectoria de Sant Martí de Sorbet. És de fusta revestida amb argent ricament decorat formant motius vegetals, i de perfil flordelisat. A la part frontal hi ha representat Jesús crucificat, i a la part posterior hi ha la Verge Maria amb el nen. La magolla està acabada amb una escòcia llisa i la canya està inscrita: 'Snt Miquel de Taudell'.</p> | 08300-61 | Rectoria de Sant Martí de Sorbet | <p>La creu de Sant Miquel de Toudell probablement es troba situada a Sant Martí des que la primera va deixar de ser parròquia. Tipològicament, és una creu molt semblant a la de Sant Martí de Mosqueroles, feta per Antoni Poitoni i Antoni Masanera a les darreries del segle XVI BARÓ (1991:53). També guarda una considerable similitud amb la creu de Sant Esteve de Marganell, datada de la mateixa època.</p> | 41.5575700,1.9548300 | 412844 | 4601183 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72645-foto-08300-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72645-foto-08300-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72645-foto-08300-61-3.jpg | Física | Modern|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94|93 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72646 | Portal de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-sant-marti | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVIII | <p>Portal d'accés de l'església parroquial de Sant Martí de Sorbet. És d'arc escarser adovellat amb un escut gravat en baix relleu a la clau. En aquest hi ha representat Sant Martí dalt d'un cavall, partint la seva capa amb l'espasa per donar-li com a abric a un captaire. A les dovelles del costat hi ha intercalada la inscripció: ' 1792 HCDD'. En el brancal dret hi ha un gran carreu que incorpora de forma molt desdibuixada la inscripció: ' DOMUM TUAM DOMINE… 16… IHC', pel que seria reaprofitat.</p> | 08300-62 | Plaça de l'Església | <p>El creixement del nucli a mitjans del segle XVIII entorn l'església de Sant Martí va suposar que la capella romànica fos ampliada, per tal d'acollir a tots els fidels. Des d'aquesta reforma, una part del temple romànic va quedar ocult dins la nova església barroca. Tal i com consta a l'arxiu parroquial, l'encarregat de picar el portal i gravar la figura de Sant Martí va ser Josep Camprubí Mestre de Casas, que va cobrar 30 jornals per la seva obra BARÓ (1999: 38).</p> | 41.5576300,1.9549600 | 412855 | 4601190 | 1792 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72646-foto-08300-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72646-foto-08300-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72646-foto-08300-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Josep Camprubí Mestre de Casas | La iconografia de l'escut es reprodueix a la capçalera dels goigs de Sant Martí, editats el 1854. | 119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 72649 | Portal de can Sanahuja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-can-sanahuja | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVIII | <p>Gran portalada que tanca el recinte de la masia de Can Sanahuja, construïda a mode de lliça. Consta d'un arc de mig punt adovellat de notables dimensions, amb els brancals encoixinats. L'arc està pintat amb motius simbòlics de color grana. A banda i banda del portal hi ha una filera de pedres també encoixinades, que acaben a l'alçada d'una cornisa. La construcció es troba rematada amb una coberta a dues vessants de certa volada, quedant suportada per una estructura de fusta.</p> | 08300-65 | Masia de Can Sanahuja | <p>Diversos autors han situat l'origen d'aquest portal al carrer Ample de Barcelona, a l'antic palau del Vescomte de Santa Coloma. El context històric d'aquest fet el podríem trobar en la reforma perpetuada sobre la Ciutat Vella de Barcelona a principi del segle XX. Amb l'obertura de noves vies més amples, com l'actual Via Laietana, es van enderrocar un bon nombre d'edificis històrics, perdent-se d'aquesta manera un patrimoni arquitectònic, històric i artístic de gran valor. Tanmateix, alguns elements arquitectònics d'aquests edificis van ser recuperats i afegits en altres construccions, com en el cas de la Torre Llobeta del barri d'Horta, i com podria ser el cas del portal de Can Sanahuja. Caldria, però, contrastar aquesta dada documentalment.</p> | 41.5330700,1.9400000 | 411574 | 4598478 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72649-foto-08300-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72649-foto-08300-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72649-foto-08300-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72651 | Les Basses Negres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-basses-negres | <p>En una zona de fort pendent ascendent entre la riera de Can Trullas i l'olivar de Can Sanahuja hi ha les basses naturals conegudes com Les Basses Negres. Reben aquest nom per la foscor de les seves aigües. Es troben envoltades de vegetació.</p> | 08300-67 | Can Sanahuja | 41.5387000,1.9366200 | 411300 | 4599107 | 08300 | Viladecavalls | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Només s'ha pogut observar des de lluny el seu reflex, ja que la frondositat vegetal i la dificultat del terreny impedien apropar-s'hi. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||||
| 72652 | Imatge de la Puríssima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-purissima | <p>COMAS, J. (1996). Quaderns d'Història de Viladecavalls V: Motius i etimologia de les cases de Viladecavalls. Ajuntament de Viladecavalls: Viladecavalls.</p> | XIX-XX | <p>Es troba situada sobre un altar lateral de l'església de Sant Martí de Sorbet. Està ubicada dins una fornícula i sostinguda per una peanya. La imatge està dempeus i vesteix una túnica blanca i un mantell blau, rematada amb una corona estrellada. El rostre de límpida bellesa està lleugerament inclinat cap avall, expressant una marcada serenitat. Té les mans recolzades l'una sobre l'altra a l'alçada del pit. Els seus peus descalços es mantenen en equilibri sobre mitja bola del món, sobre la qual hi ha una serp mossegant una poma.</p> | 08300-68 | Parròquia de Sant Martí de Sorbet | <p>Amb l'esclat de la Guerra Civil, un grup de veïns va portar la imatge de la Puríssima en una vinya del poble, on la van enterrar. La seva intenció era protegir-la de la crema sistemàtica d'esglésies i elements religiosos que va produir-se els primers dies de revolta. Quan va acabar la guerra, la van recuperar i reparar i la van posar en un altar de l'església COMAS (1996:185).</p> | 41.5577100,1.9549700 | 412856 | 4601198 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72652-foto-08300-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72652-foto-08300-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72653 | Reixa forjada de la Capella del Santíssim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixa-forjada-de-la-capella-del-santissim | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Reixa forjada que es troba situada a la barana del cor de l'església de Sant Martí de Sorbet. Està ricament decorada amb motius vegetals que es repeteixen formant diversos trams, que s'enllacen entre sí formant arcs conopials. Els motius són amb forma de ceps, que s'enfilen buscant la barana. A l'alçada d'aquesta hi ha les fulles, fetes amb tal delicadesa que se'n poden veure els nervis.</p> | 08300-69 | Parròquia de Sant Martí de Sorbet | <p>La reixa va ser construïda per Juan Ricart, constructor de Terrassa, per al cancell de la Capella del Santíssim. A causa del poc ús que tenia la capella, després de la destrucció de la que hi havia al cor durant la Guerra Civil, es va decidir traslladar-la.</p> | 41.5577100,1.9549700 | 412856 | 4601198 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72653-foto-08300-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72653-foto-08300-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72653-foto-08300-69-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Juan Ricart | 105|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72654 | Llàntia de la Capella del Santíssim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llantia-de-la-capella-del-santissim | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Llàntia situada a la paret lateral de la Capella del Santíssim, prop de l'altar. Està fixada a la paret sobre un suport metàl·lic, tot i que originalment estava penjada. Tota la peça és daurada, i a la part central s'hi posava la llum d'oli, tot i que en l'actualitat funciona amb energia elèctrica. Està formada per dues corones, una interior de menors dimensions que sosté el llum, i una de majors dimensions que les envolta. Totes dues estan rematades amb fulles d'acant, la major amb la part central entreteixida amb formes sinuoses, entre les quals s'hi insereixen petites esferes de vidre vermell. Aquesta part es sosté amb elements sinuosos que descansen sobre la base, decorada amb motius florals.</p> | 08300-70 | Parròquia de Sant Martí de Sorbet | 41.5577800,1.9548900 | 412849 | 4601206 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72654-foto-08300-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72654-foto-08300-70-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 105|98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72655 | Copó d'argent de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/copo-dargent-de-sant-marti | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XIX | <p>Copó que es troba custodiat a la Capella del Santíssim de Sant Martí de Sorbet. És fet d'argent, amb el vas i la base de notables dimensions i de forma semicircular. Està ricament decorat amb formes sinuoses, entre les quals s'hi insereixen els elements que simbolitzen la passió (claus, daus, llança, etc.).</p> | 08300-71 | Parròquia de Sant Martí de Sorbet | 41.5577800,1.9548900 | 412849 | 4601206 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72656 | Pedrera de Joan Purull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-joan-purull | XVIII-XIX | <p>Pedrera de roca calcària que es localitza sota el Turó de les Bassotes. Es tracta d'una zona de marcat pendent ascendent, on són visibles masses compactes amb grans plaques de pedra. Algunes parts presenten talls, senyals inequívocs de l'activitat extractiva que s'hi desenvolupà en temps passats.</p> | 08300-72 | Serra de Collcardús | <p>Les pedreres han estat explotades des de molt antic per a l'obtenció de materials de construcció. Malauradament, aquesta activitat ha suposat una continuada destrucció del medi natural que ha perdurat fins als nostres dies. En el cas de les pedreres de roca calcària, la seva extracció tenia com a finalitat l'obtenció de calç. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. La pedra s'extreia mitjançant barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, la pedra era transportada en carros fins als forns de calç, que solien situar-se prop de les pedreres. De forma habitual, els forns s'emplaçaven al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. La pedrera de Joan Purull constitueix un bon exemple d'aquesta activitat extractiva, ja que prop seu hi trobem els dos forns de Can Margarit i el Riscal, que indiquen la importància que tingué aquesta activitat a la zona. A la mateixa serra de Coll Cardús s'han trobat altres forns de calç, tot i que més llunyans d'aquesta pedrera.</p> | 41.5777700,1.9567400 | 413030 | 4603424 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72656-foto-08300-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72656-foto-08300-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72656-foto-08300-72-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|94 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72657 | Font de can Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-margarit | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVIII | <p>Font situada en un camp erm envoltat de bosc, que antigament hauria estat ocupat pels horts de Can Margarit. Està construïda sobre un mur que es recolza en un marge, sota el qual hi ha una pica quadrangular. En un costat del mur hi ha el brollador, format per una aixeta metàl·lica moderna. La part frontal de la pica incorpora dues pedres verticals, que indiquen que la font també s'utilitzava com a safareig. L'aigua que sobra va a parar a una bassa que hi ha davant la font.</p> | 08300-73 | Serra de Collcardús | 41.5759000,1.9460200 | 412134 | 4603227 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72657-foto-08300-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72657-foto-08300-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72657-foto-08300-73-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Entre els líquens del mur hi ha una placa identificativa afegida per l'associació CONVIVE. La seva aigua no està controlada sanitàriament. | 119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72659 | El Tarumbot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tarumbot | <p>NOLLA, M.T. (1995). Història de 25 anys del Casal Familiar 1969-1994. Viladecavalls: Casal Familiar de Viladecavalls.</p> | XX | <p>El Tarumbot o Trumbot és el bestiari festiu per excel·lència de Viladecavalls. És fet de cartró - pedra i està format per dos torsos de cavall units a través d'un únic tronc. Ha de ser portat per dues persones, un a sota de cada cap. Representen el Cavall Sobirà i el Cavall Jussà, en referència a la Quadra Superior i la Quadra Inferior de Viladecavalls que havien constituït l'actual municipi.</p> | 08300-75 | Carrer d'Antoni Soler i Hospital, 2 | <p>El Tarumbot va ser ideat per Martí Margarit i construït entre un grup de voluntaris l'any 1994. Va ser inaugurat amb tots els honors en l'acte de commemoració dels 25 anys del Casal Familiar de Viladecavalls. L'acte es va acompanyar del seu apadrinament de la vaca gentil de Vacarisses, on hi van assistir part del bestiari de la comarca. Des d'aleshores, sempre surt per la Festa Major per animar la festa.</p> | 41.5550600,1.9544500 | 412809 | 4600905 | 1994 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Martí Margarit | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72662 | Forat o avenc del Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-o-avenc-del-vent | <p>DEL CAMPO, J.L. [et al.] (2000). Les foradades del Ros. Monografies de Viladecavalls. vol. 2. Viladecavalls: CONVIVE.</p> | <p>Prop del cim del turó d'en Ros hi ha un forat obert a la roca, formant un avenc. És força estret i té forma cilíndrica, amb una caiguda vertical d'uns 4 metres i mig. En ocasions climatològiques puntuals, l'aire que hi circula és expulsat pel forat, movent així la vegetació que l'envolta.</p> | 08300-78 | Serra de Collcardús | <p>El Forat del Vent ja va ser descrit pel geòleg Jacint Elies l'any 1943. L'any 1972 la Secció d'Espeleologia (SIS) d'Olesa va difondre'n la troballa i la va denominar Nadal 72.</p> | 41.5756200,1.9333400 | 411077 | 4603209 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72662-foto-08300-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72662-foto-08300-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També es coneix com la Pedra Foradada. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 72664 | Font del Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-frare-0 | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Font que es troba situada molt propera a la Riera del Frare. Es troba construïda sobre un mur de formigó en el qual s'hi observa la següent inscripció: 'Font del Frare'. Com a brollador s'hi ha incorporat una aixeta metàl·lica. L'aigua hi brolla abundantment, caient sobre una pica que es troba encastada al terra. A pocs metres de la font hi ha una gran taula on s'hi reunien veïns i visitants buscant la fresca de l'indret.</p> | 08300-80 | Torrent del Frare | 41.5405600,1.9474900 | 412209 | 4599302 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72664-foto-08300-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72664-foto-08300-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72664-foto-08300-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72666 | Font del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-4 | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XIX | <p>Font que es troba a peu del camí que baixa de la masia de Can Sanahuja. Està constituïda per un mur amb d'obra amb una obertura ceràmica tancada amb una porta metàl·lica. Aquesta sembla correspondre's amb una mina, que podria estar relacionada amb la Font dels Rosers, força propera DEL CAMPO (1995: 122). Sota d'aquesta estructura en sobresurt un tub metàl·lic, del qual l'aigua brolla constantment. El dipòsit on cau és quadrangular i l'aigua que se'n desborda està canalitzada fins a una bassa de majors dimensions. Aquesta havia estat utilitzada com a safareig, ja que conserva les pedres verticals on es rentava la bugada.</p> | 08300-82 | Can Sanahuja | 41.5344900,1.9381900 | 411425 | 4598638 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72666-foto-08300-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72666-foto-08300-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72671 | Camí Vell de can Marcet a Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-can-marcet-a-viladecavalls | XVI-XX | <p>Antic camí que permetia anar des de Viladecavalls fins a la masia de Can Marcet. Comença a l'alçada del km. 6 de la carretera B-120, per un camí de terra. Seguirem deixant enrere el camí que va a Can Trullas, seguint el de l'esquerra. Es tracta d'un recorregut força planer, amb alguns trams de pendent ascendent. Pel camí trobarem un racó interessant presidit per un roure centenari, una font i un forn de calç. Transcorre en zona forestal i agrícola, tot i que aquesta última de presència cada cop més residual. Just abans d'arribar a can Marcet, hem de creuar la línia ferroviària per sobre a través d'un pontet.</p> | 08300-87 | Entre Can Marcet i Can Trullars | 41.5587300,1.9373900 | 411391 | 4601330 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72671-foto-08300-87-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 72672 | Camí Vell a Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-a-martorell | <p>DEL CAMPO, J.L. (1994). Quaderns d'Història de Viladecavalls II: Camins vells de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVI-XX | <p>Antic camí que permetia anar de Viladecavalls a Martorell. En l'actualitat comença al final de l'urbanització de Can Turu, pel camí que va a Can Sanahuja. Un cop arriba a la masia, segueix a la dreta fins a trobar-se amb la riera de Gaià. Segueix per la riera aigües avall, sortint del terme de Viladecavalls, fins que es troba amb el riu Llobregat. Allà el camí continua paral·lel al riu, aigües avall, fins que arriba a la ciutat de Martorell. És un recorregut força planer, que coincideix amb el curs de les rieres en alguns trams.</p> | 08300-88 | Al Sud del terme municipal | 41.5404700,1.9421500 | 411763 | 4599297 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72672-foto-08300-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72672-foto-08300-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72672-foto-08300-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El camí està senyalat amb una fita. | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72674 | Riera de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-sant-jaume | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | <p>Torrent que neix sota la carena del Roure Monjo, en terme municipal de Vacarisses, i desemboca a la riera de Gaià. Al llarg del seu recorregut es nodreix de nombrosos torrents, i rep diverses denominacions: torrent Fondo, torrent de les Pinasses, riera de la Torre i riera de Sant Jaume, aquesta última corresponent al seu tram final dins el municipi de Viladecavalls. Fa de límit termenal amb el municipi d'Olesa de Montserrat. Té un cabal d'aigua discontinu, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. Hi trobem una gran varietat vegetal, entre la que destaca l'àlber (Populus alba), el pollancre ( Populus nigra), el tamariu africà (Tamarix africana), el jonc comú ( Scirpus holoschoenus), el créixens (Nasturtium officinale), la falguereta capil·lera (Samolus valerandi), i un llarg etcètera. També hi ha molta diversitat faunística, destacadament d'ocells, amfibis, rèptils i insectes. HERNÁNDEZ (2004 : 99)</p> | 08300-90 | Oest del terme municipal | <p>Rep el seu nom perquè passa sota la capella i la masia de Sant Jaume, en terme d'Olesa però tradicionalment associats a Viladecavalls.</p> | 41.5415200,1.9478200 | 412238 | 4599408 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72674-foto-08300-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72674-foto-08300-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72677 | Riera de can Trullas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-can-trullas | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | <p>Torrent que es forma a l'alçada de la masia de Can Trullas, per la unió del torrent del Trull, el torrent dels Morts i el Torrent de Can Buxeres. Després d'afegir-s'hi el curs del torrent de Sant Martí, és creuat per la carretera d'Olesa, segueix pel Camp de Mistos i desemboca a la riera de Sant Jaume, proper al sud del terme municipal. La major part del seu recorregut és suau, interromput per talls i gorges que s'han produït amb l'erosió de l'aigua. Té un cabal d'aigua discontinu, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. Hi trobem una gran varietat vegetal, format per boscos de ribera amb exemplars l'àlber (Populus alba), pollancre ( Populus nigra), i salzes blancs (Salix alba), entre moltes d'altres espècies.</p> | 08300-93 | Oest del nucli de Viladecavalls | 41.5388500,1.9352100 | 411182 | 4599125 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||||
| 72678 | Salt d'aigua del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-daigua-del-molinot | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | <p>Al torrent del Llor, al seu pas pel Molinot, una falla produeix un magnífic salt d'aigua, només visible en èpoques de pluja. En aquesta part del torrent, el seu llit arenós dóna pas a una massa rocosa erosionada per l'acció de l'aigua, accentuant la bellesa de l'espai. Al costat hi ha les ruïnes del Molinot.</p> | 08300-94 | Al Torrent del Llor | 41.5741100,1.9642100 | 413648 | 4603010 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72678-foto-08300-94-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | En el moment de fer l'inventari no era visible el salt d'aigua perquè no baixava aigua pel torrent. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72679 | Font i safareigs dels Ànecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareigs-dels-anecs | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XIX-XX | <p>Font que es troba situada en una zona d'horta sota la casa de Can Purull. L'aigua surt directament d'un petit mur que porta la inscripció 'Font dels ànecs', sense que hi hagi brollador ni pica. Per mitjà d'uns canals, l'aigua es diposita en dues grans basses, des de les quals es reparteix amb un sistema de rec canalitzat. Les basses també s'utilitzaven com a safareig; encara es conserven les pedres verticals per rentar la bugada.</p> | 08300-95 | Horts de Can Purull | <p>Antigament, les dones residents al nucli de Sant Martí anaven a rentar la roba en aquests safareigs. També se'ls coneix com a safareigs de Can Purull, per la proximitat d'aquesta casa.</p> | 41.5504400,1.9606800 | 413322 | 4600386 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72679-foto-08300-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72679-foto-08300-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72679-foto-08300-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72680 | Font del Rectoxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rectoxo | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XIX | <p>Font situada prop dels horts de Can Purull, a tocar de la carretera d'Olesa a Terrassa. L'aigua brolla directament sobre un petit dipòsit rectangular fet d'obra. Aquesta comunica amb un safareig que conserva les pedres verticals per rentar la bugada.</p> | 08300-96 | Horts de Can Purull | 41.5504400,1.9597500 | 413245 | 4600386 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72680-foto-08300-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72680-foto-08300-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72680-foto-08300-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72682 | Font de can Turu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-turu | XX | <p>Font urbana situada en un extrem de la Plaça de la Masia de Can Turu. Consta d'una estructura acabada amb rajola de granit, a la qual hi ha encastada una pica semicircular del mateix material. Té dos brolladors en forma d'aixetes metàl·liques.</p> | 08300-98 | Plaça de la Masia de Can Turu | <p>La masia de Can Turu tenia una font molt popular on hi anaven a buscar aigua molts vilacavallencs, abans que aquesta fos subministrada a les cases. La urbanització de la zona va suposar la seva pèrdua. Enlloc seu s'hi va construir aquesta font.</p> | 41.5531300,1.9507300 | 412496 | 4600694 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72682-foto-08300-98-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72683 | Geozona de l'Estació d'Olesa-Riera de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geozona-de-lestacio-dolesa-riera-de-sant-jaume | <p>http://mediambient.gencat.cat</p> | <p>A la zona de la riera de Sant Jaume, entre els termes d'Olesa de Montserrat, Vacarisses i Viladecavalls, es pot veure un aflorament de materials paleozoics i triàsics. En aquest tall s'hi observen roques metamòrfiques cambro-ordovicianes, les bretxes permianes i les fàcies Buntsandstein i Muschelkalk, a més a més de Terciari inferior. Aquesta sèrie es troba interrompuda per dues discontinuïtats estratigràfiques majors, assenyalant dos cicles tectonosedimentaris majors (Hercinià i Alpí).</p> | 08300-99 | Riera de Sant Jaume | 41.5698100,1.9205800 | 410005 | 4602577 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||||
| 72684 | Can Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coromines-3 | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII-XX | <p>Masia que es troba constituïda per un sol volum de planta quadrangular, que ha quedat envoltat d'edificacions modernes. Consta de planta baixa, pis i golfes, i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat. Al centre hi ha el portal, d'arc de mig punt adovellat, que es troba tancat per un cos frontal. Les golfes s'obren amb tres petits pòrtics. La part superior està rematada per una cornisa dentada, damunt la qual hi ha la corriola. La façana posterior presenta un capcer esglaonat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. A l'interior es conserven portes de pedra carejada i el sostre amb volta catalana en algunes parts de la planta baixa, tot i que ha estat molt reformada. Al costat de la piscina hi ha les restes de la Creu de terme del Tey.</p> | 08300-100 | Camí de Can Coromines | <p>A l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa s'hi conserva un inventari de pergamins d'aquesta masia de la parròquia de Sant Miquel de Toudell, des del 1203 fins el 1634. A partir d'aquest, podem comprovar que al segle XIII ja existia un mas anomenat Conamina, dins la parròquia de Sant Miquel de Toudell. El mas va pertànyer als Pera i més tard, el 1365, als Castellbell. Al llarg dels segles va esdevenir una propietat agrícola molt important, disposant d'un antic molí propi que es situava prop de la riera de Gaià. Com a únic testimoni d'aquest, es conserven les restes de la presa. Durant el segle XX la masia ha estat molt reformada.</p> | 41.5416100,1.9560000 | 412920 | 4599410 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72684-foto-08300-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72684-foto-08300-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72684-foto-08300-100-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.