Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72586 | Mas Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-figueres | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XIII | Es troba en estat ruïnós. | <p>Edifici en estat ruïnós que es troba situat en una zona boscosa. Es conserven part dels fonaments i un mur de poca alçada, de pedra i morter de calç, del qual destaca un tram en 'opus spicatum'.</p> | 08300-2 | Torres Verdes | <p>El Mas Figueres està documentat de la primera meitat del segle XIII, quan era conegut com a Torreverda. En aquest moment, pertanyia al Monestir de Sant Llorenç de Munt. Sembla que fou aleshores que adquirí el nom amb què el coneixem, de la mà de Berenguer de Figueres, a qui l'abat de Sant Llorenç va donar terres i cases, entre les quals trobem el lloc de les Arenes, situat a la quadra de la Brumina. El Mas Figueres pròpiament dit no s'anomena fins el segle XV, quan l'abat de Sant Llorenç estableix a Francesc Mitjans, del Mas Guardiola, el mas de Figueres, situat a la Baromina de Sant Martí de Sorbet. En aquest mateix document es parla del seu mal estat, trobant-se ja derruït. Al segle XVI serà el fill de Francesc, Joan, qui es farà càrrec dels censos del Mas Figueres de la Barromina. (BALLBÈ I BOADA: 1995). Al llarg dels segles, aquest mas apareix associat a la Barromina, pel que algunes fonts han assimilat aquesta casa amb el conegut com a Castell de la Barromina. El parament del mur en 'opus spicatum' podria apuntar a aquesta teoria, però no s'ha pogut contrastar aquesta informació documentalment. Tanmateix, sí que queda clar que el Mas Figueres havia estat una casa forta.</p> | 41.5707500,1.9668400 | 413863 | 4602634 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72586-foto-08300-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72586-foto-08300-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72586-foto-08300-2-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 92|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72587 | Jaciment del castell de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell-de-toudell | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | IX-XVIII | Es troba parcialment destruït. | <p>L'excavació arqueològica es va fer entorn el castell de Toudell amb l'objectiu d'aportar nova informació de la seva construcció. Com consta a les Cartes Arqueològiques, s'hi va fer una neteja superficial del sector A, on es va constatar un important enderroc de la torre del castell, i es van delimitar els seus murs. Aquesta part no va ser excavada, com tampoc no s'hi va trobar material en superfície. El mur conservat és fet de pedra irregular lligada amb morter de calç, i correspon a la cantonada nord de la torre. Les pedres que formen l'angle són de majors dimensions i es troben escairades. En una d'elles es van observar perforacions que podrien correspondre a un carreu romà, que s'hauria estat aprofitat per la construcció del castell. El sector B, corresponent a l'excavació dels seus voltants, també va consistir en la neteja i delimitació de murs. S'hi van localitzar tres murs perimetrals, dels quals el que es troba orientat al nord presenta una obertura i un pendent que comunica aquest sector amb el C. També es va localitzar un mur inèdit que és paral·lel al mur perimetral. En aquesta part, el material va trobar-se a nivell superficial molt barrejat, pel que no va ser significatiu per datar-ne les estructures. La intervenció arqueològica va permetre plantejar la possibilitat que el castell de Toudell s'hagués construït com una torre de defensa, que al llarg dels segles va evolucionar fins a una estructura defensiva complexa.</p> | 08300-3 | Polígon Industrial Can Mir | <p>El castell de Toudell depenia administrativament del Castell de Terrassa, i estava inclòs, junt amb les esglésies de Sant Miquel, Santa Maria i Sant Martí, dins la parròquia de Sant Pere de Terrassa. És possible que l'ermita de Sant Miquel fos la capella castral del Castell de Toudell, ja que es troben força propers.Algunes fonts (AAVV, 1969) apunten que es tractaria d'una casa forta més que d'un castell, ja que en aquest territori també s'hi documenta la Barromina, de la Quadra Superior de Viladecavalls, de la Quadra Inferior de Viladecavalls i el de Toudell. La proximitat del Castell de Terrassa i la denominació indistintament que reben en documents de la mateixa època de domus o castrum apuntaria cap a aquesta hipòtesi. L'indret de Toudell ja apareix documentat al segle XI, en motiu de la compravenda d'un alou a Toldell. Tenim notícia que a mitjans del segle XII Alegret de Tuldell fa donació de l'església de Sant Miquel a Santa Maria i Sant Pere de Terrassa. El primer document en què apareix esmentat el castell data de finals del segle XII, quan Ranulf concedeix a Pere de Salaverd i esposa les oliveres del Mas Salaverd de la parròquia de Sant Miquel, en terme del castell de Toudel. A mitjans del segle XIII, quan n'era amo Pere de Toudell, el castell és situat dins el terme del Castell de Terrassa. Més endavant, ja al segle XIV, el castell pertanyia a Romeu de Montornès, que poc després el vendrà a Jaume Parent. A partir d'aquest moment és probable que el castell iniciés un període de declivi, ja que pràcticament no se'n té notícia des d'aleshores FERRAN (1991: 79).</p> | 41.5508300,1.9681400 | 413945 | 4600421 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72587-foto-08300-3-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94 | 1754 | 1.4 | 1782 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||
| 72588 | Camí de Santa Maria de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-maria-de-toudell | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -III/V | Desaparegut. | <p>Salvador Cardús publicà la notícia d'una troballa feta al marge de la carretera de Terrassa a Viladecavalls, consistent en paviment d'època romana. No aportava més informació ni s'ha localitzat la troballa.</p> | 08300-4 | Carretera de Terrassa BP-1212 | <p>La troballa apareix documentada per Salvador Cardús en una publicació del 1964. No es van trobar indicis que la confirmessin ni durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental de l'any 1989 ni en una prospecció feta l'any 2004. Es tracta d'una zona altament edificada per on transcorren diverses estructures viàries, pel que probablement el jaciment ha estat destruït.</p> | 41.5576700,1.9829100 | 415186 | 4601166 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72591 | Can Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mir-1 | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -III/V | El seu estat és desconegut. | <p>En un primer sondeig arqueològic practicat a la zona no es va detectar cap troballa arqueològica. En una prospecció posterior es van trobar en superfície restes de 'tegulae' i ceràmica comuna, properes a la Sant Miquel de Toudell. Tot i que en aquesta zona també s'hi van localitzar restes arqueològiques, sembla que es tractaria de dos jaciments diferenciats força propers.</p> | 08300-7 | Polígon industrial Can Mir | <p>El jaciment apareix referenciat per J. Estrada l'any 1969, qui situa l'assentament romà a Can Mir de forma propera a l'ermita de Sant Miquel de Toudell. El sondeig efectuat el 1985 no va tenir cap resultat, però sí que en va tenir la prospecció feta el 1989 durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental, trobant-se material en superfície. En la prospecció feta el 2004 en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona no es van documentar més restes.</p> | 41.5554200,1.9732400 | 414376 | 4600926 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72592 | Jaciment de can Sanahuja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-sanahuja | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -III/V | El seu estat és desconegut. | <p>Salvador Cardús publicà la notícia de la troballa de sepultures romanes a la zona de Can Sanahuja, sense aportar més informació,</p> | 08300-8 | Masia de Can Sanahuja | <p>La troballa apareix documentada per Salvador Cardús en una publicació del 1964. Durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental de 1989 no es van trobar més indicis del jaciment. L'any 2004 es va fer una prospecció a la zona en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona, sense que es trobés material en superfície.</p> | 41.5328700,1.9399100 | 411566 | 4598456 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72594 | Jaciment de can Trullas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-trullas | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -III/V | El seu estat de conservació és desconegut. | <p>Salvador Cardús publicà la notícia de la troballa de sepultures romanes a la zona de Can Trullas, sense aportar més informació,</p> | 08300-10 | Masia de Can Trullas | <p>La troballa apareix documentada per Salvador Cardús en una publicació del 1964. Durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental de 1989 no es van trobar més indicis del jaciment.</p> | 41.5547700,1.9450400 | 412024 | 4600882 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72595 | Cova de les Pedres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-pedres | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>El jaciment es va localitzar en una petita cavitat situada sota el turó del Ros, de 12 metres de recorregut en fort pendent descendent. Tal i com consta a la Carta Arqueològica, s'hi va trobar molta quantitat d'indústria lítica, formada per peces de penjolls cilíndriques, puntes de sageta de sílex, ganivets de sílex, plaqueta de sílex lacustre amb retoc bifacial i làmines de sílex gris de secció trapezoïdal. Entre la ceràmica trobada, trobem carenats, cordons llisos i nanses de llengüeta. Entre els objectes que formaven part de l'aixovar i ornamentació, trobem dos cercles metàl·lics i denes de penjoll, de fluorita, de petxina i de talc. Cal destacar especialment la localització d'una punta de sageta d'os amb aletes i peduncle, així com ossos i fragments de crani humà. Per les característiques de la troballa, sembla tractar-se d'una cova sepulcral del període Calcolític (-2200 / -1800).</p> | 08300-11 | Serra de Collcardús | <p>La cova va ser descoberta per la delegació d'Olesa de la Secció d'Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa, quan van retirar-se les pedres que cobrien la superfície de la cavitat.</p> | 41.5757200,1.9346000 | 411182 | 4603219 | 08300 | Viladecavalls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72595-foto-08300-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72595-foto-08300-11-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72596 | Jaciment estació de Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-estacio-de-viladecavalls | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | El seu estat de conservació és desconegut | <p>Al voltant de l'estació de RENFE de Viladecavalls s'hi van localitzar les restes d'una estructura amb pedra i morter i una canalització. No van aparèixer materials associats, pel que no es va poder datar l'estructura.</p> | 08300-12 | Urbanització Sant Miquel de Guanteres | <p>El jaciment es va posar al descobert l'any 1985 durant la construcció de l'autopista de Terrassa a Manresa. L'any 2004, en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona, es va fer una prospecció on no es va localitzar material en superfície.</p> | 41.5637900,1.9575700 | 413081 | 4601871 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72597 | Jaciment de Sant Miquel de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-miquel-de-toudell | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -VIII/XV | L'espai es troba brut i ple de vegetació. Part del jaciment podria haver estat destruït, com també espoliat. | <p>Jaciment situat en un tall de terreny entre la carretera i l'ermita romànica de Sant Miquel. Tal i com consta a la Carta Arqueològica, Salvador Cardús va escriure sobre la troballa d'ossos, una amforeta i fragments de terra sigil·lada en aquest punt. Per la descripció que fa el mateix autor, sembla que s'hauria trobat una tomba amb túmul d''opus signinum', força comú a les necròpolis tardoantigues cristianes de la zona. Aquesta tomba podria datar dels segles IV a VII d.C., pel que apuntaria que l'origen de l'ermita de Sant Miquel és anterior al que està documentat. En aquesta prospecció, també es va trobar ceràmica ibèrica pintada i un pes de teler, que són les úniques peces que es té constància que s'hagin conservat del jaciment. En l'actualitat, l'espai és ple de deixalles i vegetació i, de manera esporàdica, s'ha localitzat algun fragment de tegulae, que també s'hauria aprofitat per als paraments medievals de l'ermita.</p> | 08300-13 | Ermita de Sant Miquel de Toudell | <p>La troballa va ser difosa per primer cop l'any 1956 per Pablo Gorina. Més endavant, el 1964, Salvador Cardús aportà més informació de les característiques del jaciment. Alguns autors han apuntat que l'ermita de Sant Miquel hauria estat la capella castral del Castell de Toudell, ja que es troben força propers. Després de les prospeccions arqueològiques practicades, hi ha indicis que Sant Miquel té uns orígens més remots, però no s'ha pogut confirmar aquesta teoria. L'any 2004 es va fer una prospecció a la zona en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona, sense que es trobés material en superfície.</p> | 41.5526500,1.9701600 | 414116 | 4600621 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72597-foto-08300-13-1.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 81|83|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72599 | Ceràmiques de Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceramiques-de-viladecavalls | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | En aquesta zona s'ha construït un polígon industrial. | <p>Jaciment d'edat Vallesià superior (Miocè Superior) situat a peu de carretera, en una explotació de lutites vermelles. Es van documentar un cavall Hipparion sp. i diversos micromamífers.</p> | 08300-15 | Carretera B-120 | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21)</p> | 41.5531700,1.9470400 | 412188 | 4600702 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72600 | Jaciment de can Guanteras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-guanteras | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic localitzat a la trinxera ferroviària, prop del parador de Sant Miquel de Guanteras. Com consta a la Carta Arqueològica, és de tipus fluvial, atribuït al Complex Continental Superior del Vallesià (Miocè Superior). S'hi va documentar la presència del perissodàctil (Aceratherium incisivum).</p> | 08300-16 | Urbanització de Can Guanteras | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21)</p> | 41.5698000,1.9718300 | 414278 | 4602524 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72605 | Jaciment paleontològic de can Trullas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-trullas | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment d'edat Vallesià superior (Miocè Superior) situat a peu de carretera. Es van documentar Insectívors (Postpalerinaceus vireti), Lagomorfs (Cfr. Spermophilinus, Progonomys cathalai, Hispanomys thaleri i Megacricetodon ibericus), Carnívors (Plesiomeles cajali) i Perissodàctils (Hipparion catalaunicum), Aceratherium incisivum i Dicerorhinus incisivum).</p> | 08300-21 | Carretera B-120 | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21)</p> | 41.5499300,1.9401300 | 411608 | 4600350 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72606 | Viaducte del torrent del Llor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-del-torrent-del-llor | XIX | <p>Pont ferroviari que travessa el Torrent del Llor. Es troba construït amb formigó i consta d'un total de cinc ulls d'arc de mig punt. A cada extrem del tauler hi ha una barana metàl·lica, així com hi ha fixada la catenària.</p> | 08300-22 | Torres Verdes | <p>Tot i que no s'han trobat notícies històriques d'aquest pont, probablement la seva construcció es remunta a la segona meitat del segle XIX, en motiu de l'obertura de la línia ferroviària que connectava Barcelona i Lleida. Durant la segona meitat del segle XX es devia restaurar amb formigó. Les seves característiques constructives són similars al proper viaducte de la Riera de Gaià.</p> | 41.5680300,1.9658900 | 413780 | 4602333 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72606-foto-08300-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72606-foto-08300-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72607 | Viaducte de la riera de Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-de-la-riera-de-gaia | <p>LACUESTA, R., GONZÁLEZ, X. (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</p> | XIX | <p>Pont de ferrocarril que permet salvar el desnivell format per la riera de Gaià. Es troba construït amb formigó i consta de cinc ulls en arc de mig punt, tots ells de diferents dimensions. L'ull central és el de majors dimensions. A cada extrem del tauler hi ha una barana metàl·lica, així com hi ha fixada la catenària.</p> | 08300-23 | Urbanització de Sant Miquel de Gonteres | <p>La construcció d'aquest viaducte, juntament amb el del Buxadell, es remunta a la segona meitat del segle XIX, en motiu de la construcció del carril ferroviari que connectava Barcelona i Lleida. L'obra va ser projectada per l'enginyer Pedro de Andrés Puigdollers, i va tenir un termini d'execució de dos anys (1857-1859).</p> | 41.5702300,1.9701700 | 414140 | 4602573 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72607-foto-08300-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72607-foto-08300-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Pedro de Andrés Puigdollers | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72609 | Santa Maria de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-toudell | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1988). Ermites i capelles de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls, Terrassa: Ajuntament de Terrassa. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. VALL, R. El Romànic del Vallès. Sabadell: Editorial AUSA, 1983. VIGUÉ, J., dir. Catalunya Romànica: Vallès Occidental, Vallès Oriental, vol. 18., Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991.</p> | XII | La part de l'absis i el sostre presenten una esquerda. L'empostissat del campanar es troba força deteriorat, pel que no és segur ascendir-hi. | <p>La capella de Santa Maria forma part del mas Can Trias, trobant-se aquest a escassos metres de la seva façana de migdia. És d'una sola nau de planta rectangular amb l'absis semicircular, i es troba coberta de teula àrab a dues vessants. S'hi accedeix des de la façana de ponent a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha una finestra esqueixada que es repeteix a la part de l'absis. La factura d'aquest portal indica que fou incorporat en època moderna, pel que tot sembla apuntar a que l'accés original es feia per la façana de migdia, com és habitual en aquest tipus de construccions. En aquesta façana és visible un portal tapiat d'arc de mig punt adovellat, de menors dimensions, que semblaria confirmar aquesta hipòtesi. A poca distància d'aquest i orientat a xaloc hi ha adossat un campanar de planta quadrangular i quatre nivells d'alçat que es troba cobert a quatre vessants. Aquest només està obert en els dos nivells superiors amb finestres; al pis inferior són biforades i es troben tapiades, excepte la de tramuntana que és d'arc de mig punt i va ser oberta fa pocs anys en un intent de robatori. Al pis superior, les orientades a migdia i tramuntana són també biforades, mentre les de ponent i sol ixent són de factura moderna i majors dimensions. El campanar també té un portal adovellat tapiat a la façana de ponent, que podria correspondre's amb un accés primitiu des de l'exterior o bé amb les dovelles superiors del portal que des de la capella condueix a un pas subterrani que l'uneix amb la masia. El parament dels murs és de carreus de petites dimensions disposats en filades més o menys regulars, essent de majors dimensions i més ben escairats a les cantonades. Tot i que de forma molt residual, encara són visibles les restes de l'arrebossat original. L'interior del temple està cobert amb volta de canó i es troba enguixat en la seva totalitat. Cal afegir que a la part de l'absis es conserven restes de pintura de color ocre que probablement foren incorporades en època contemporània. A l'inici de la nau s'hi localitza el cor, al qual s'hi accedeix a través d'una escala de cargol. L'altar consta d'una llosa de pedra que ha estat partida en el mateix intent de robatori que hem esmentat anteriorment. El paviment es conserva de tova. Al costat de l'absis s'entreveu un portal adovellat que condueix al campanar i al pas subterrani. Unes escales de mà de fusta permeten ascendir al campanar, els nivells del qual queden salvats per empostissats que es troben en mal estat de conservació. A l'exterior, a la façana de tramuntana, hi ha adossat un petit cementiri amb cinc nínxols de la família Trias, i en la resta del mur trobem un cobert agrícola.</p> | 08300-25 | Carrer de Santa Maria de Toudell, 3 | <p>La primera referència documental de l'església de Santa Maria de Toudell es remunta al segle XI, quan depenia del Monestir de Sant Cugat. No serà fins al segle XII que Ermessenda de Berumina l'inclourà al seu testament donant-li part dels seus béns. Al segle XV, el temple ja disposava de tres parroquians, i la servia un beneficiat de Santa Maria del Monestir de Sant Ruf de Terrassa. Des de temps remots, la parròquia de Santa Maria era sufragània del priorat agustinià de Santa Maria de Terrassa, que més endavant assimilaria el Sant Esperit de Terrassa. Aquesta condició de dependència va perllongar-se fins a principi del segle XIX, quan perdrà la categoria de parròquia i passarà a formar part de la parròquia de Sant Martí de Sorbet. Des de molt antic, forma part de la mateixa propietat que el mas que s'alça al seu costat, conegut avui com a Can Trias, amb el qual es troba comunicat per una galeria subterrània. L'església tenia un retaule a l'altar datat del segle XV, construït per albergar una talla romànica de la Mare de Déu. L'any 1925 la família Trias va cedir la imatge al Museu Diocesà. Durant la guerra Civil va poder salvar-se de la destrucció indiscriminada a què es va sotmetre el patrimoni religiós. Per la poca seguretat que oferia l'ermita, la família Trias va desmuntar i guardar el retaule.</p> | 41.5629500,1.9801000 | 414958 | 4601755 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72609-foto-08300-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72609-foto-08300-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72609-foto-08300-25-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 92|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72610 | Can Trias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-trias | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XVI-XX | Des de fa anys es troba en procés de restauració. | <p>Masia que es troba constituïda per un volum de planta rectangular que queda tancat frontalment per diversos coberts i dependències agrícoles. Molt propera a la façana posterior s'alça la capella romànica de Santa Maria de Toudell. S'accedeix al mas per una lliça amb brancals de pedra carejada i llinda ceràmica, que dóna pas al pati frontal de la casa. Aquesta consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Les vessants de la coberta són desiguals, de manera que la de la façana de ponent té més llargada, i la de sol ixent consta de dos trams de diferent alçada. S'hi accedeix per un portal d 'arc de mig punt adovellat, al qual s'han reforçat les dovelles dels brancals amb pòrtland a causa del desgast que patien. Les finestres són ceràmiques i es troben disposades de forma aleatòria per la façana. Les golfes estan obertes amb una galeria de sis pòrtics d'arc de mig punt ceràmic, sobre les quals encara hi ha la corriola. En un extrem de la façana hi ha un rellotge de sol que consisteix en una capa de calç i l'agulla. A la façana de sol ixent hi ha adossat un cos d'un sol nivell d'alçat obert a migdia amb un portal ceràmic i a tramuntana amb un portal d'arc de mig punt adovellat de considerable antiguitat, que es troba tapiat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color rosat. Al lateral trobem adossat l'antic pou que proveïa la casa d'aigua. L'interior de la casa es troba distribuït al voltant de la sala principal. La planta baixa constava de tres crugies separades en estances independents, però en la restauració que s'hi ha practicat s'ha obert l'espai recuperant els arcs de mig punt de pedra originals. A la crugia esquerra s'hi localitza el menjador amb els armaris encastats característics. Aquest comunica amb el celler, on encara són visibles les tines i les bótes. Aquest espai es perllonga exteriorment amb un cos que sobresurt per la façana de ponent i que també ocupa el trull d'oli i la premsa de vi. A ponent té un portal d'arc de mig punt adovellat que es troba tapiat. Seguint amb la descripció de l'interior, la crugia esquerra està ocupada per la cuina amb una gran pica de pedra, que comunica amb la zona de la llar de foc que consta d'una magnífica xemeneia. Des d'aquesta estança s'arriba a una altra on s'hi conserva una boca de tina amb forma de cara humana (que recorda a les màscares romanes), i des d'on comença un túnel subterrani que comunica la casa amb la capella. A la part central de l'edifici hi ha una gran escala que condueix als pisos superiors, on es poden observar alguns dels mobles originals. En tots els nivells es conserven els sostres amb cairats de fusta i els paviments de tova.</p> | 08300-26 | Carrer de Santa Maria de Toudell, 3 | <p>A mitjans del segle XIII apareix documentat el llinatge Esglésies dins la parròquia de Santa Maria de Toudell, que més endavant es podria correspondre amb els Trias CANYAMERES (2000: 11). Tot i així, per la seva tipologia constructiva, l'edifici actual podem datar-lo entorn el segle XVI. Durant el segle XX s'han anat parcel·lant les seves terres, quedant així envoltada de naus industrials.</p> | 41.5627900,1.9800300 | 414952 | 4601737 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72610-foto-08300-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72610-foto-08300-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72610-foto-08300-26-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72612 | Can Turu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-turu | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | <p>El volum principal de la masia de Can Turu va ser enderrocat a principi del segle XXI, si bé es van mantenir els edificis annexes. Actualment, l'espai que ocupava s'ha habilitat com a plaça i els edificis alberguen la biblioteca municipal. En un extrem de la plaça hi ha el portal d'accés a la finca, format per dos grans pilars quadrangulars de pedra i ceràmica i coberts a quatre vessants. Des d'aquí començava un mur de pedra rematat amb ceràmica, que ha quedat interromput per obrir l'espai. Aquest mur paral·lel al carrer sosté una rampa que condueix al primer pis del que avui és l'edifici principal. Sota d'aquesta hi ha un pontet en forma d'arc rebaixat acabat amb ceràmica, que permet accedir al que havia estat el recinte del mas. La rampa acaba davant el gran portal ceràmic de l'edifici principal. Aquest cos té dos nivells d'alçat i la coberta a dues vessants amb certa volada a la façana principal. La totalitat de les obertures i els angles cantoners són també ceràmics, i l'acabat exterior és la pedra vista. A mestral hi ha una nau de planta rectangular i notables dimensions que presenta les mateixes característiques constructives que la resta de la construcció. Ambdós edificis es troben units per un cos modern, que coincideix aproximadament amb una part de l'espai que ocupava la masia.</p> | 08300-28 | Masia Can Turu, s/n | <p>La masia de Can Turu va ser una de les principals propietats agrícoles de l'actual municipi de Viladecavalls. El nom Turu o Turo està documentat a la Quadra de Viladecavalls Inferior des de l'any 1322, de la mà de Bernat des Turo. Pocs anys més tard, el 1333, s'esmenta el mas Turo al testament de Guillem de Viladecavalls. La casa va seguir habitada després que la pesta negra del segle XIV deixés una gran mortalitat arreu del país. En aquell moment, l'habitava Pere Marcet, succeït per Pere Turo. El mas era un alou del Monestir de Santa Maria de Montserrat. Al llarg dels segles, va anar ampliant el seu patrimoni, disposant d'una gran propietat agrícola i forestal que incloïa diversos masos, com són el mas Santa Coloma i el mas Vilardell, entre d'altres. Fins a mitjans del segle XIX, el mas es trobava dins el terme d'Ullastrell, juntament amb Can Sanahuja, Can Trullas i Ca n'Oleguer. La crisi de la fil·loxera va afectar plenament l'economia del mas Turu, que es trobava en situació precària des de feia anys. A finals del segle XIX, la vídua Turu, Maria Casajoana, va vendre el mas a Pere Armengol, industrial de Terrassa. En morir ell, el seu fill Agustí es va fer càrrec de la finca, promovent una important reforma. Alhora, s'hi va crear l'empresa 'Vinos Armengol', que donava feina a molts veïns de Viladecavalls. Després de la Guerra Civil, la difícil situació en què es trobava al país va suposar el fi de l'empresa, pel que es va intentar vendre la propietat. En no poder-ho fer, es va parcel·lar la finca, donant lloc als inicis de l'urbanització de Can Turu. L'any 1955 va morir Agustí Armengol, i va deixar la casa en herència a l'entitat 'El Amigo Enfermo', que va mantenir la vídua com a usufructuària. Al cap d'uns anys, el 1985, quan ella ja havia mort, el mas va passar a mans de l'Ajuntament (CANYAMERES, 2000). L'octubre de l'any 2000 la masia va ser enderrocada, quedant com a únics testimonis les dependències agrícoles que s'havien construït entre la darreria del segle XIX i principis del XX.</p> | 41.5533300,1.9510900 | 412526 | 4600716 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72612-foto-08300-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72612-foto-08300-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72612-foto-08300-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72616 | Sant Miquel de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-toudell | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. VALL, R. (1983). El Romànic del Vallès. Sabadell: Editorial AUSA. VIGUÉ, J., dir. (1991). Catalunya Romànica: Vallès Occidental, Vallès Oriental, vol. 18., Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | XII | Presenta una esquerda estructural important entre el campanar i el portal. Ha estat víctima de nombrosos actes vandàlics. | <p>Petita església d'una sola nau de planta rectangular coberta a dues vessants. L'absis és semicircular i es troba decorat exteriorment amb quatre registres d'arcuacions cegues de tipus llombard, agrupades en parelles i separades per lesenes verticals. El portal d'accés d'arc de mig punt adovellat es troba orientat a ponent. Com a coronament d'aquesta façana trobem un campanar d'espadanya de dos ulls, que es troba descentrat respecte el portal, com també ho està l'òcul que hi ha entre ells. Sembla que en una reforma posterior es va prolongar el frontis fins a l'alçada de mig campanar. Cal destacar el mur de tramuntana que comença perpendicular a la façana de la capella, on hi ha un portal d'arc de mig punt de pedra. A l'interior, la capella està coberta amb volta de canó i es troba enguixada en la seva totalitat. El ràfec de les façanes laterals i posterior està decorat amb una imbricació composta de tres fileres de rajols i teules ceràmiques. El parament és de petits carreus irregulars disposats en filades, excepte en alguns trams com el mur afegit al costat del campanar, que són de paredat comú. Els angles estan acabats amb carreus escairats de majors dimensions. En alguns trams es conserven les restes de l'arrebossat original. Al costat del mur de tramuntana hi ha dipositada una antiga mola.</p> | 08300-32 | Carrer de Sant Miquel de Toudell | <p>Les primeres notícies que es tenen de l'església de Sant Miquel de Toudell es remunten a la segona meitat del segle XII. En aquest moment, apareix citada en motiu de la donació que en fa Alegret de Toudell a Santa Maria i Sant Pere de Terrassa, al prior Gerald i als canonges de Sant Ruf (FERRAN 1991). És possible que l'ermita fos la capella castral del Castell de Toudell, ja que es troben força propers. Constituïa una de les parròquies que formaven part de l'actual territori de Viladecavalls, juntament amb la de Santa Maria de Toudell i Sant Martí de Sorbet, totes elles sufragànies de Sant Pere de Terrassa. El campanar de cadireta va ser afegit a principi del segle XVIII. Durant la segona meitat del segle XIX, va perdre la categoria de parròquia, junt amb Santa Maria de Toudell, i van passar a formar part de la parròquia de Sant Martí de Sorbet. Això va suposar el trasllat del seu cementiri el 1874.</p> | 41.5526900,1.9702000 | 414119 | 4600626 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72616-foto-08300-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72616-foto-08300-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72616-foto-08300-32-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 92|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72618 | Can Boada de les Parentes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boada-de-les-parentes | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XIII-XVIII | <p>Masia de planta irregular que es composa de tres cossos diferenciats. El cos central té dues crugies i consta de soterrani, planta baixa i pis. Té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Està oberta amb un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha una finestra de pedra carejada. A tramuntana hi ha adossat el segon cos, de planta baixa i pis amb la coberta a una sola vessant. Hem de destacar d'aquest un portal d'arc de mig punt adovellat que es troba alçat respecte el nivell actual del sol. Sobre seu hi ha un finestral de pedra carejada amb tronera a la part inferior. També cal destacar de la façana posterior d'aquest cos una claustra circular estrellada amb roseta central. Una filera de rajola ceràmica vidriada afegida amb posterioritat ressegueix aquest cos a l'alçada del forjat del primer pis. El tercer cos està construït en una cota inferior, consta de planta baixa i pis i també té la coberta a una sola vessant. Al primer pis de la façana posterior trobem un finestral d'arc pla amb guardapols recolzat en mènsules decorades amb cares humanes. El ràfec està acabat amb una imbricació de teules i rajoles ceràmiques pintades amb dents de llop. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb morter i de carreus escairats de mitjanes dimensions a les cantonades. Conserva les restes de l'arrebossat original de calç. En el mur de contenció del pati frontal hi ha una llinda amb la inscripció '1706 JOSEP BVAUDAS', que respon a la data d'una ampliació i que originalment devia trobar-se sobre una obertura de la casa. Al voltant de la façana posterior hi ha diverses corts i coberts agrícoles, entre els quals destaca el que presenta un arc de pedra tapiat.</p> | 08300-34 | Serra de Collcardús | <p>El nom de Parent està documentat a la zona des del segle XIII. Poc després, aquest mateix segle, es documenta el mas Boada, propietat de Marquesa de Boada. Per la data que es conserva, va ser reformada o ampliada a principi del segle XVIII. En època contemporània va rebre temporalment el nom de Masia Castany, tal i com consta en una fita de l'entrada de la finca.</p> | 41.5714200,1.9394600 | 411581 | 4602736 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72618-foto-08300-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72618-foto-08300-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72618-foto-08300-34-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72620 | Can Cabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabassa | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XVI | Presenta cert grau de deteriorament per trobar-se deshabitada des de fa anys. | <p>Masia de planta quadrangular davant la qual s'hi distribueixen les dependències agrícoles, formant un pati tancat. Aquest té accés a través d'una lliça d'arc ceràmic rebaixat amb un escut molt desdibuixat de pedra a la clau. La casa consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants desiguals, que fan el desaiguat a les façanes laterals. Al centre del frontis hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat, amb una mà marcada a l'escut. Sobre d'aquest hi ha un finestral d'arc pla de pedra amb llinda inscrita de l'any '1575' i una creu intercalada. Les golfes es troben obertes amb dos pòrtics d'arc de mig punt de notables dimensions. En un extrem de la façana de ponent hi ha un petit portal d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra, actualment tapiat, que denota certa antiguitat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc, que deixa entreveure a les parts deteriorades el parament dels murs de tàpia. També cal afegir que la coberta ha estat alçada en època moderna, ja que és visible la part corresponent de maó. A l'interior es conserven els paviments de tova i els sostres amb cairats de fusta originals. A pocs metres de la façana de ponent hi ha l'era encaironada, on antigament es batia el blat.</p> | 08300-36 | Camí de Can Cabassa | <p>Les característiques constructives i la llinda datada apunten a que a masia de Can Cabassa va ser construïda durant la segona meitat del segle XVI. Es trobava dins la parròquia de Sant Miquel de Toudell. Disposava de molí propi i una part significativa de terres en territori de Viladecavalls i d'Ullastrell, pel que hem de pensar que gaudia de certa prosperitat.</p> | 41.5378700,1.9555200 | 412875 | 4598995 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72620-foto-08300-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72620-foto-08300-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72620-foto-08300-36-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72622 | Can Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marcet | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX | Presenta esquerdes estructurals importants, la coberta es troba en mal estat i té cert grau de deteriorament general pel seu estat d'abandó. | <p>Masia de planta quadrangular davant la qual s'hi distribueixen diverses dependències agrícoles. La part frontal queda tancada amb una lliça que està adossada a la façana de ponent. És de planta baixa, pis i golfes, i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la façana principal, totes les obertures es troben disposades simètricament segons tres eixos, que es corresponen amb les crugies de la casa. La part central del primer pis s'obre amb una galeria suportada per dos pilars, des de la qual arrenquen dues senzilles motllures que es perllonguen fins a la cornisa del ràfec, ressaltant aquest cos. Entre el ràfec i la finestra de les golfes hi ha el rellotge de sol. A l'interior, els sostres estan suportats amb cairats de fusta. A la façana posterior hi ha adossat un cos de planta baixa que sembla correspondre's amb el celler. L'acabat exterior de la masia és arrebossat i pintat de color blanc, i les obertures es troben ressaltades amb un marc pintat de color gris.</p> | 08300-38 | Serra de Collcardús | <p>El nom de Marcet es troba documentat a la zona des del segle XIV. Per les característiques constructives de la casa, creiem que aquesta casa fou bastida en època contemporània, pel que el primer es trobaria desaparegut.</p> | 41.5616200,1.9303700 | 410810 | 4601658 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72622-foto-08300-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72622-foto-08300-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72622-foto-08300-38-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72623 | Can Mitjans de la Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mitjans-de-la-guardiola | <p>FERRAN, D. [et al.]. Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls, 1991. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. http://guerradesuccessio.com CARDÚS, S. (1928). “Can Mitjans de la Guardiola”. Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa. Vols. I-IV. (1923-1930) p. 140-141.</p> | XVIII | <p>Masia de planta quadrangular i d'aparença molt massissa que es troba situada entre la riera de Gaià i la carretera C-58. S'hi accedeix per una lliça, que donava pas a l'era encaironada situada davant de la casa, de manera que l'espai quedava tancat amb les dependències agrícoles. Aquest espai ha estat arranjat darrerament, pel que el desnivell frontal a la casa s'ha hagut de salvar amb una escalinata. La masia consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. El volum principal té tres crugies, presentant un cos adossat a cada lateral que antigament havien constituït la masoveria. La façana principal es troba oberta a la part central amb un portal d'arc de mig punt adovellat i un finestral d'arc pla de pedra carejada a cada costat. Un d'aquests presenta un escut heràldic a la llinda. Al primer pis hi ha quatre finestrals que incorporen les següents inscripcions: 'TRIBUS VICIBUS TOTALITER DEVORATA 1714', 'AFUNDAMENTIS VERO REDIFICATA 1735' i '1588'. Sota d'aquestes finestres es conserven algunes troneres, que eren petites obertures defensives des de les quals es podia disparar el canó. Les golfes s'obren amb nombrosos pòrtics d'arc de mig punt ceràmic, essent el central de majors dimensions. A la façana posterior s'hi conserva un portal d'arc de mig punt adovellat que denota força antiguitat, presentant un escut molt erosionat a la clau. Les estances interiors es distribueixen al voltant de la sala central, quedant comunicats a través d'arcades de ceràmica i pedra. A la part superior d'una d'aquestes s'hi conserva un escut heràldic invertit, que va ser reaprofitat en la darrera restauració. Prop d'aquest encara es pot veure el forn de pa de planta circular. Als pisos superiors, s'hi conserven les alcoves, amb marc motllurat i de forma lobulada. Alguns sostres també estan decorats amb motius florals. L'acabat exterior de la construcció és de pedra vista al volum principal i arrebossat i pintat de color cru a la resta de dependències.</p> | 08300-39 | Can Mitjans de la Guardiola, s/n | <p>El mas està documentat dins la parròquia de Santa Maria de Toudell des de principi del segle XIV, si bé el cognom de Guardiola apareix documentat a la zona el segle anterior de la mà de Guillem de Guardiola. En un document del segle XI també es cita el lloc de La Guardiola. Salvador Cardús (1928:140) apunta a que es tracta d'una de les guardioles establertes durant la reconquesta de Catalunya, entre els segles VIII i IX. Aquest cognom va perdurar fins al segle XV, quan apareix associat a Francesc Mitjans. Era un mas molt important, que tenia gran quantitat de terres i masos, com són el Mas Estrella i el Molinot. Entre finals del segle XVII i principi del segle XVIII va pertànyer al coronel austriacista Francesc Busquets i Mitjans, nom que va adquirir amb el casament de la pubilla del mas. Abans d'exercir de militar, havia estat conseller tercer de l'antiga universitat forana de Sant Pere de Terrassa. Probablement pel seu posicionament polític, la masia fou incendiada en tres ocasions durant el 1714 en motiu d'un incendi, tal i com queda documentat als llindars dels seus finestrals. Després de la seva mort el 1734, el mas va passar a mans del seu fill Francesc, qui la va fer reedificar el 1735, com també consta a la llinda. Avui el mas s'ha restaurat i ampliat com a centre de bodes i convencions.</p> | 41.5644400,1.9675500 | 413914 | 4601933 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72623-foto-08300-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72623-foto-08300-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72623-foto-08300-39-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72624 | Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garriga-3 | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII | L'estat de la coberta és deficient. Presenta esquerdes estructurals i els murs tapials es troben força deteriorats. | <p>Masia que es troba constituïda per un sol volum de planta rectangular al voltant del qual hi ha diversos coberts i dependències agrícoles. Frontalment queda tancada amb un barri, pel que l'accés es fa per una lliça de brancals ceràmics. La casa consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants que fan el desaiguat a les façanes laterals. A simple vista podem observar que la meitat orientada a ponent de la façana principal ha estat reconstruïda modernament, constatable pel parament de maó i l'arrebossat de diferent tonalitat. En aquesta part hi ha un portal d'arc de mig punt arrebossat, com també ho són les finestres. La part més antiga té el parament de tàpia amb les restes de l'arrebossat original. Presenta un portal d'arc de mig punt adovellat que comparteix accés amb l'esmentat anteriorment, a través d'unes escales que salven el desnivell respecte el pati frontal. La part més antiga també té les obertures arrebossades, tot i que incorporen un marc de pintura blanca. A l'extrem de sol ixent hi ha les restes de l'antic rellotge de sol. El ràfec de la façana principal consta d'una imbricació ceràmica molt senzilla, mentre la façana de sol ixent i la posterior tenen una imbricació complexa de rajols i teules ceràmiques. Davant la façana de sol ixent hi ha un interessant cobert en estat ruïnós, fet de tàpia amb volta de maó a la part inferior.</p> | 08300-40 | Camí de Can Coromines | <p>Malgrat que el nom de Garriga està documentat a la zona des del segle XIII, la construcció que s'ha conservat està datada entorn de l'època moderna. El mas apareix al fogatge de 1553, formant part de Taudell (Terrassa). En l'actualitat, es troba deshabitada.</p> | 41.5468100,1.9595800 | 413226 | 4599984 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72624-foto-08300-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72624-foto-08300-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72624-foto-08300-40-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72626 | La Pedra Degollada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-degollada | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | <p>Formació natural de Pudina de quars que es troba situada a la part alta d'una pendent, a tocar del camí de Can Margarit. Es tracta de dos grans blocs superposats que donen com a resultat una figura peculiar. La pedra inferior és de forma arrodonida i de majors dimensions, acabada a la part superior en forma d'embut invertit. Sobre d'aquest s'hi sosté una altra pedra aplanada i de forma ovoïdal, que tapa l'anterior deixant un espai enmig. Sembla que la pedra superior faci equilibris per sostenir-se sobre l'altra.</p> | 08300-42 | Serra de Collcardús | <p>Aquesta formació ja apareix mencionada en una escriptura del segle XIII com a referent geogràfic.</p> | 41.5736600,1.9542100 | 412814 | 4602970 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72626-foto-08300-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72626-foto-08300-42-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72627 | Les Torres Verdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-torres-verdes | Tant l'espai de bosc com agrícola estan abandonats | <p>Espai natural que queda delimitat per la urbanització del Molinot al nord, la riera de Gaià a l'est, el torrent del Llor a l'oest i la urbanització de Sant Miquel de Guanteras al Sud. També es troba dividit per la línia de ferrocarril. Es tracta d'una zona de bosc de pi</p> | 08300-43 | Les Torres Verdes | 41.5698300,1.9658600 | 413780 | 4602533 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72627-foto-08300-43-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72629 | Pi de can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-corbera | <p>Darrera la masia de Can Corbera hi ha un exemplar de pi blanc (Pinus halepensis) de considerables dimensions. Es tracta d'un arbre de fulla perenne amb l'escorça grisa i esblanqueïda. Té la capçada molt dispersa, ramificada en tres branques principals.</p> | 08300-45 | Masia de Can Corbera | <p>Segons explica Miquel Margarit, durant la Guerra del Francès en aquest pi hi penjaven els francesos quan es retiraven.</p> | 41.5626300,1.9592100 | 413216 | 4601740 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72629-foto-08300-45-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72630 | Portal de can Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-can-margarit | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVI | <p>El portal de l'antic mas de Can Margarit va ser afegit com a portal d'accés a una finca residencial moderna, situada al nucli de Viladecavalls. És d'arc deprimit convex, tot i que no conserva la llinda. És fet de pedra carejada. A banda i banda de la part posterior s'hi pot veure l'estructura de pedra que subjectava el baldó. Al pati de la mateixa finca també és visible una mola que sembla antiga.</p> | 08300-46 | Carrer de Sant Martí, 67 | <p>La masia de Can Margarit es troba ben documentada a partir del segle XVIII. Els seus orígens són força més antics, quan rebia el nom de Matasoleia BALLBÈ. A principi del segle XVI aquesta casa pertanyia a Antoni Duran, de Can Duran de les Taupaneres (1995: 103). Fins als anys 60 del segle XX va estar habitada, seguint des d'aleshores un procés de deteriorament que l'ha portat a la ruïna. Aquest portal devia ser extret en aquest moment.</p> | 41.5601600,1.9555700 | 412909 | 4601470 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72630-foto-08300-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72630-foto-08300-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72630-foto-08300-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72635 | Forn Riscal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-riscal | XIX | En estat ruïnós i cobert de vegetació. | <p>Gran forn tradicional de calç que es troba situat al marge d'un camí, en una zona boscosa. La part frontal consta d'una estructura que presenta dues boques ceràmiques en arc de mig punt. Per aquestes obertures s'hi afegia la llenya per tal de coure les pedres que es dipositaven als dipòsits. Aquests dos, situats a la part superior, són de planta circular i es troben excavats directament al terra. Al voltant dels forns s'hi conserven estructures en estat ruïnós que constituïen dependències annexes. Tot el conjunt es troba cobert de vegetació.</p> | 08300-51 | Serra de Collcardús | <p>Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la seva presència per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, d'on la pedra s'extreia mitjançant barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, la pedra era transportada en carros fins als forns de calç, que solien situar-se prop de les pedreres. De forma habitual, els forns s'emplaçaven al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. L'existència de la pedrera de Joan Purull i els dos forns de Can Margarit i el Riscal constitueix uns bon testimoni de la importància que tingué aquesta activitat a la zona. A més, a la mateixa serra de Coll Cardús s'han trobat altres forns de calç.</p> | 41.5761400,1.9555900 | 412932 | 4603244 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72635-foto-08300-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72635-foto-08300-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72635-foto-08300-51-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72636 | Roures de la font del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-font-del-moli | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | <p>A peu del camí que ve de Can Sanahuja s'hi poden contemplar quatre exemplars de roure martinenc (Quercus humilis), dos dels quals són de notables dimensions. Es tracta d'arbres de tipus caducifoli, de tronc irregular i de branques molt ramificades, que s'estenen cobrint bona part del camí. Les fulles són ovalades amb lòbuls als marges. El seu fruit és el gla.</p> | 08300-52 | Camí de Can Sanahuja | 41.5345900,1.9375300 | 411370 | 4598649 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72636-foto-08300-52-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72638 | Himne del Casal Familiar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-del-casal-familiar | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. NOLLA, M.T. (1995). Història de 25 anys del Casal Familiar 1969-1994. Viladecavalls: Casal Familiar de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Els membres del Casal Familiar canten aquest himne en les seves trobades: 'És el Casal Familiar casa nostra És el Casal Familiar casa de tots Sempre en la vida allò que val és el que costa Tant més s'estima el que precia més esforç Volem honrar amb el Casal el nostre poble Perque es parli bé de Viladecavalls i el fer-hi estada sigui un goig ben noble. ¡Amunt els cors; amunt, minyons; avant, avant! (Tornada) És el Casal Familiar El que promou el nostre anhèl i el nostre afany. És el Casal Familiar Orgull per tots, cosa de tots, per tots la llar. Casal que a tots ens uneix amb alegria i al poble ajuda a viure més feliç. Casal que ens dóna una nova fesomia i ens pregona bona fama al país. Casal que honora a tots els qui l'emparen i glòria atorga als qui el varen fundar i als nous plansons, els infants que són ara, Els farà dones i homes ferms per el demà. (A la tornada) Aquest veïnat necessitava un bon estatge on aplegar-se i fer-hi relació social; La vida humana no pot pas ésser imatge De insolidària actitud individual. Alcem els ulls cap al cel, gent de la terra; Vers hortizons de inefable infinit; Si és el seny i l'amor el que ens mena El nostre viure estarà lliure del neguit. (A la tornada)'.</p> | 08300-54 | <p>L'antecedent del Casal Familiar el trobem en dues societats conegudes com El Foment i La Fleca, que des de finals del segle XIX organitzaven les activitats lúdiques de la vila. Al principi hi havia certa rivalitat entre elles, tot i que l'esclat de la Guerra Civil ho va trasbalsar tot. Durant els anys posteriors a la guerra, hi van haver alguns canvis de local, amb la dificultat cada cop més gran de trobar un espai on reunir al jovent. Finalment, van arranjar les antigues escoles, que van passar-se a denominar El Casalet. L'any 1968 va començar a planificar-se la construcció de l'edifici que actualment alberga el casal. Amb aquesta estabilitat va fundar-se el Casal Familiar de Viladecavalls, el dia 26 de setembre de 1968, quan se'n va aprovar l'acta fundacional i se'n van aprovar els estatuts. Des d'aleshores, l'associació ofereix un ampli ventall d'activitats lúdiques i festives per a tots aquells que hi vulguin participar.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Antoni Soler i Hospital | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72639 | Trull de can Trullas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-can-trullas | XVIII-XIX | Es troba en ruïnes i cobert de vegetació. | <p>Ruïnes del que havia estat el trull de Can Trullas. Únicament són visibles els murs de maçoneria de poca alçada, ja que es troba completament cobert de vegetació.</p> | 08300-55 | Masia de Can Trullas | <p>La pairalia de Can Trullas és des d'antic una propietat agrícola i forestal molt important. Tant és així, que a més de la denominació de la casa, disposava d'un edifici destinat a la premsada de l'oli i/o el vi. Aquest es trobava situat a mig camí entre el mas i l'olivar, per facilitar les tasques de producció.</p> | 41.5568100,1.9431800 | 411871 | 4601110 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72639-foto-08300-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72639-foto-08300-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72639-foto-08300-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72640 | Sínia dels Horts de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-dels-horts-de-sant-marti | <p>DEL CAMPO, J.L. [et al.] (2005). Los molinos de Viladecavalls. Monografies de Viladecavalls. vol. 12. Viladecavalls: CONVIVE.</p> | XIX | <p>Sínia formada per una roda vertical metàl·lica que està situada dins una bassa en una zona d'horta. La roda està fixada sobre un eix horitzontal que acaba en una roda horitzontal, situada dins d'una barraca. Aquesta segona roda fa d'engranatge i es movia amb força animal, generalment d'un ase o una mula. Quan l'animal donava voltes lligat al mecanisme, es posaven en funcionament les rodes, aconseguint així que la roda vertical s'accionés. Aquesta està proveïda d'una cadena amb uns recipients fixats anomenats catúfols, que pujaven l'aigua del pou sobre el qual es troba fixada la roda. L'aigua que es dipositava a la bassa servia per al rec.</p> | 08300-56 | Horts de Sant Martí | 41.5580400,1.9525600 | 412655 | 4601237 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72640-foto-08300-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72640-foto-08300-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72640-foto-08300-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72641 | Torrent del Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-frare | <p>CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n. HERNÁNDEZ, A.M. “Flora amenaçada pel Quart Cinturó. I Tram Abrera-Terrassa” [en línia]. Mataró: L'Atzavara. http://www.viladecavalls.org</p> | S'està urbanitzant la zona entorn el naixement del torrent, així com és molt propera la construcció de l'autovia orbital de Barcelona. | <p>Torrent que neix sota de la Urbanització de Can Turu, passa entre Ca n'Oleguer, Cal Frare i Cal Tarumbot, i desemboca més avall a la riera de Gaià, recorrent uns 2400 metres. Fa un recorregut de pendent suau, amb un cabal petit però continu, excepte en episodis puntuals de sequera. Transcorre entre boscos de pi blanc (Pinus halepensis) i pi pinyer (Pinus pinea), amb alguna alzina (Quercus ilex) i roure (Quercus humilis) residual. A peu del torrent hi ha una font coneguda com a Font del Frare, prop de la qual en destaca un exemplar d'avellaner (Corylus avellana). Entre la vegetació que trobem entorn el torrent destaca l'aladern (Rhamnus alaternus), l'Àlber (Populus alba), l'arboç (Arbutus unedo), la canabassa (Eupatonum cannabinum), el càrex pendula (Carex pendula), l'enciamet (Samolus valerandi), l'espígol comú (Lavandula latifolia), la falguera comuna (Ptendium aquilinum), la falguereta capil·lera (Adiantum capillus-veneris), el Fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), el frare de l'heura (Orobanche hederae), el gatell (salix atrocinerea), el llorer (Laurus nobilis), el malrubí d'aigua (Lycopus europaeus) i l'orella de llebre (Bupleurum rigidum), entre d'altres. Entre la fauna que s'hi pot veure, en destaca una gran diversitat d'ocells, com són la cuareta, el pit-roig, la merla, el rossinyol, els tallerols, la tórtora, la puput, etc.</p> | 08300-57 | Sud del terme municipal | <p>Fins a finals del segle XVIII era conegut com a Torrent Gran.</p> | 41.5415200,1.9478200 | 412238 | 4599408 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72641-foto-08300-57-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72642 | Forn de calç de can Margarit I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-margarit-i | XVIII-XIX | En estat ruïnós. | <p>Forn tradicional de calç que es troba al marge del camí que segueix del Forn Riscal. És de planta circular i està excavat parcialment sobre el terreny natural. Es troba en estat ruïnós i parcialment cobert de terra, sense que se'n conservi la boca.</p> | 08300-58 | Serra de Collcardús | <p>Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la seva presència per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, d'on la pedra s'extreia mitjançant barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, la pedra era transportada en carros fins als forns de calç, que solien situar-se prop de les pedreres. De forma habitual, els forns s'emplaçaven al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. L'existència de la pedrera de Joan Purull i els dos forns de Can Margarit i el Riscal constitueix uns bon testimoni de la importància que tingué aquesta activitat a la zona. A més, a la mateixa serra de Coll Cardús s'han trobat altres forns de calç.</p> | 41.5772700,1.9573400 | 413080 | 4603368 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72642-foto-08300-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72642-foto-08300-58-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72643 | Torrent del Llor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-llor | Està contaminat per la proximitat de l'abocador de Vacarisses. | <p>Torrent que neix sota la carena del Roure Monjo, en terme municipal de Vacarisses, segueix proper a la carena del Molinot, i desemboca a la riera de Gaià. En terme de Viladecavalls, té un recorregut d'un quilòmetre i mig, aproximadament. Té un cabal d'aigua discontinu, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. Al seu pas pel Molinot, una falla produeix un magnífic salt d'aigua, sota el qual hi ha una font. Tot i que en alguns trams transcorre entre boscos mixtes de pi blanc (Pinus halepensis) i alzines (Quercus ilex), el seu entorn s'ha vist alterat per la construcció d'una urbanització i diverses infraestructures. Prop de la seva desembocadura a la riera de Gaià, s'hi va construir un viaducte per al carril ferroviari.</p> | 08300-59 | El Molinot | 41.5703500,1.9647600 | 413689 | 4602592 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72643-foto-08300-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72643-foto-08300-59-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72644 | Escut heràldic de can Mitjans de la Guardiola I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-mitjans-de-la-guardiola-i | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. http://ca.wikipedia.org</p> | XVI | <p>Escut que es troba situat a la llinda d'un dels finestrals del costat del portal de la masia de Can Mitjans. Consta d'un camper de forma oval, sobre el qual hi ha un relleu amb el monograma IHS i una creu intercalada. Sota del monograma hi ha una flor de lis. Està representat sobre una orla. La part superior de l'escut presenta una motllura allargada que ocupa gairebé tota la llinda.</p> | 08300-60 | Masia de Can Mitjans de la Guardiola | <p>El monograma IHS era el segell distintiu d'Ignacio de Loyola, fundador de l'ordre de la Companyia de Jesús cap a la segona meitat del segle XVI. El finestral que hi ha sobre l'escut (de la mateixa tipologia constructiva que l'anterior) es troba datat del 1588, quan Ignacio de Loyola ja era mort. Tanmateix, l'ordre va seguir utilitzant aquest monograma. En tot cas, aquest escut no està documentat, pel que es desconeix quina és la seva procedència.</p> | 41.5643800,1.9676000 | 413918 | 4601926 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72644-foto-08300-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72644-foto-08300-60-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
| 72645 | Creu processional de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-sant-miquel | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVI | <p>Creu processional que es troba custodiada a la rectoria de Sant Martí de Sorbet. És de fusta revestida amb argent ricament decorat formant motius vegetals, i de perfil flordelisat. A la part frontal hi ha representat Jesús crucificat, i a la part posterior hi ha la Verge Maria amb el nen. La magolla està acabada amb una escòcia llisa i la canya està inscrita: 'Snt Miquel de Taudell'.</p> | 08300-61 | Rectoria de Sant Martí de Sorbet | <p>La creu de Sant Miquel de Toudell probablement es troba situada a Sant Martí des que la primera va deixar de ser parròquia. Tipològicament, és una creu molt semblant a la de Sant Martí de Mosqueroles, feta per Antoni Poitoni i Antoni Masanera a les darreries del segle XVI BARÓ (1991:53). També guarda una considerable similitud amb la creu de Sant Esteve de Marganell, datada de la mateixa època.</p> | 41.5575700,1.9548300 | 412844 | 4601183 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72645-foto-08300-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72645-foto-08300-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72645-foto-08300-61-3.jpg | Física | Modern|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94|93 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72647 | Escut heràldic de can Mitjans de la Guardiola II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-mitjans-de-la-guardiola-ii | XIV | Es troba força erosionat. | <p>Escut que es troba situat a la clau d'un arc de volta ceràmic de la planta baixa. Es troba col·locat en posició invertida. Al camper hi ha representada una flor de lis a la part inferior, al centre unes lletres o signes i a dalt un any molt desdibuixat, que segons apunta Salvador Cardús (1928 : 140) es correspon amb l'any 1117.</p> | 08300-63 | Masia de Can Mitjans de la Guardiola | <p>Salvador Cardús publicà l'any 1928 un article al Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa sobre la casa de Can Mitjans de la Guardiola. En aquest fa una breu descripció dels tres escuts heràldics que hi ha a la casa. Explica que n'hi ha dos a l'interior, tot i que en l'actualitat només en veiem un.</p> | 41.5644300,1.9675200 | 413911 | 4601932 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72647-foto-08300-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72647-foto-08300-63-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 85 | 47 | 1.3 | 1769 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
| 72648 | Escut heràldic de can Mitjans de la Guardiola III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-mitjans-de-la-guardiola-iii | <p>CARDÚS, S. (1928). “Can Mitjans de la Guardiola”. Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa. Vols. I-IV. (1923-1930) p. 140-141.</p> | XIV | Està molt erosionat, pel que costa veure'n el motiu. | <p>Escut que es troba situat a la clau d'un portal situat a la façana posterior de Can Mitjans de la Guardiola. El portal és d'arc de mig punt adovellat, que per la tipologia constructiva denota una considerable antiguitat. L'escut es troba molt desdibuixat, de manera que pràcticament no se'n reconeix el motiu. A la part superior s'insinua un cap de cavaller. En un article de l'any 1928, Salvador Cardús (1928 : 140) reprodueix una imatge d'un dels escuts de la casa, que sembla correspondre's amb aquest. En aquest hi figura un cap de cavaller armat, amb petits motius al costat.</p> | 08300-64 | Masia de Can Mitjans de la Guardiola | <p>Salvador Cardús publicà l'any 1928 un article al Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa sobre la casa de Can Mitjans de la Guardiola. En aquest fa una breu descripció dels tres escuts heràldics que hi ha a la casa i en reprodueix un d'ells. Explica que abans havia estat sobre el portal, però no aporta més dades.</p> | 41.5645000,1.9676200 | 413920 | 4601940 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72648-foto-08300-64-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 85 | 47 | 1.3 | 1769 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||
| 72649 | Portal de can Sanahuja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-can-sanahuja | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVIII | <p>Gran portalada que tanca el recinte de la masia de Can Sanahuja, construïda a mode de lliça. Consta d'un arc de mig punt adovellat de notables dimensions, amb els brancals encoixinats. L'arc està pintat amb motius simbòlics de color grana. A banda i banda del portal hi ha una filera de pedres també encoixinades, que acaben a l'alçada d'una cornisa. La construcció es troba rematada amb una coberta a dues vessants de certa volada, quedant suportada per una estructura de fusta.</p> | 08300-65 | Masia de Can Sanahuja | <p>Diversos autors han situat l'origen d'aquest portal al carrer Ample de Barcelona, a l'antic palau del Vescomte de Santa Coloma. El context històric d'aquest fet el podríem trobar en la reforma perpetuada sobre la Ciutat Vella de Barcelona a principi del segle XX. Amb l'obertura de noves vies més amples, com l'actual Via Laietana, es van enderrocar un bon nombre d'edificis històrics, perdent-se d'aquesta manera un patrimoni arquitectònic, històric i artístic de gran valor. Tanmateix, alguns elements arquitectònics d'aquests edificis van ser recuperats i afegits en altres construccions, com en el cas de la Torre Llobeta del barri d'Horta, i com podria ser el cas del portal de Can Sanahuja. Caldria, però, contrastar aquesta dada documentalment.</p> | 41.5330700,1.9400000 | 411574 | 4598478 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72649-foto-08300-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72649-foto-08300-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72649-foto-08300-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72650 | Forn de calç de can Margarit II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-margarit-ii | XVIII-XIX | Es troba en mal estat estructural. | <p>Forn tradicional de calç que es troba al marge del camí sobre el Forn Riscal. És de planta circular i està parcialment excavat sobre el terreny natural. Es troba en estat ruïnós i parcialment cobert de terra, tot i que encara se'n conserva parcialment la boca. Aquesta té forma apuntada i s'obre en una paret feta de pedra de la zona lligada amb fang. A l'interior del forn hi creix un pi.</p> | 08300-66 | Serra de Collcardús | <p>Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la seva presència per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, d'on la pedra s'extreia mitjançant barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, la pedra era transportada en carros fins als forns de calç, que solien situar-se prop de les pedreres. De forma habitual, els forns s'emplaçaven al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. L'existència de la pedrera de Joan Purull i els dos forns de Can Margarit i el Riscal constitueix uns bon testimoni de la importància que tingué aquesta activitat a la zona. A més, a la mateixa serra de Coll Cardús s'han trobat altres forns de calç.</p> | 41.5761700,1.9553700 | 412914 | 4603247 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72650-foto-08300-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72650-foto-08300-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72650-foto-08300-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72652 | Imatge de la Puríssima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-purissima | <p>COMAS, J. (1996). Quaderns d'Història de Viladecavalls V: Motius i etimologia de les cases de Viladecavalls. Ajuntament de Viladecavalls: Viladecavalls.</p> | XIX-XX | <p>Es troba situada sobre un altar lateral de l'església de Sant Martí de Sorbet. Està ubicada dins una fornícula i sostinguda per una peanya. La imatge està dempeus i vesteix una túnica blanca i un mantell blau, rematada amb una corona estrellada. El rostre de límpida bellesa està lleugerament inclinat cap avall, expressant una marcada serenitat. Té les mans recolzades l'una sobre l'altra a l'alçada del pit. Els seus peus descalços es mantenen en equilibri sobre mitja bola del món, sobre la qual hi ha una serp mossegant una poma.</p> | 08300-68 | Parròquia de Sant Martí de Sorbet | <p>Amb l'esclat de la Guerra Civil, un grup de veïns va portar la imatge de la Puríssima en una vinya del poble, on la van enterrar. La seva intenció era protegir-la de la crema sistemàtica d'esglésies i elements religiosos que va produir-se els primers dies de revolta. Quan va acabar la guerra, la van recuperar i reparar i la van posar en un altar de l'església COMAS (1996:185).</p> | 41.5577100,1.9549700 | 412856 | 4601198 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72652-foto-08300-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72652-foto-08300-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72653 | Reixa forjada de la Capella del Santíssim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixa-forjada-de-la-capella-del-santissim | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Reixa forjada que es troba situada a la barana del cor de l'església de Sant Martí de Sorbet. Està ricament decorada amb motius vegetals que es repeteixen formant diversos trams, que s'enllacen entre sí formant arcs conopials. Els motius són amb forma de ceps, que s'enfilen buscant la barana. A l'alçada d'aquesta hi ha les fulles, fetes amb tal delicadesa que se'n poden veure els nervis.</p> | 08300-69 | Parròquia de Sant Martí de Sorbet | <p>La reixa va ser construïda per Juan Ricart, constructor de Terrassa, per al cancell de la Capella del Santíssim. A causa del poc ús que tenia la capella, després de la destrucció de la que hi havia al cor durant la Guerra Civil, es va decidir traslladar-la.</p> | 41.5577100,1.9549700 | 412856 | 4601198 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72653-foto-08300-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72653-foto-08300-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72653-foto-08300-69-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Juan Ricart | 105|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72654 | Llàntia de la Capella del Santíssim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llantia-de-la-capella-del-santissim | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Llàntia situada a la paret lateral de la Capella del Santíssim, prop de l'altar. Està fixada a la paret sobre un suport metàl·lic, tot i que originalment estava penjada. Tota la peça és daurada, i a la part central s'hi posava la llum d'oli, tot i que en l'actualitat funciona amb energia elèctrica. Està formada per dues corones, una interior de menors dimensions que sosté el llum, i una de majors dimensions que les envolta. Totes dues estan rematades amb fulles d'acant, la major amb la part central entreteixida amb formes sinuoses, entre les quals s'hi insereixen petites esferes de vidre vermell. Aquesta part es sosté amb elements sinuosos que descansen sobre la base, decorada amb motius florals.</p> | 08300-70 | Parròquia de Sant Martí de Sorbet | 41.5577800,1.9548900 | 412849 | 4601206 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72654-foto-08300-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72654-foto-08300-70-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 105|98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72655 | Copó d'argent de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/copo-dargent-de-sant-marti | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XIX | <p>Copó que es troba custodiat a la Capella del Santíssim de Sant Martí de Sorbet. És fet d'argent, amb el vas i la base de notables dimensions i de forma semicircular. Està ricament decorat amb formes sinuoses, entre les quals s'hi insereixen els elements que simbolitzen la passió (claus, daus, llança, etc.).</p> | 08300-71 | Parròquia de Sant Martí de Sorbet | 41.5577800,1.9548900 | 412849 | 4601206 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72656 | Pedrera de Joan Purull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-joan-purull | XVIII-XIX | <p>Pedrera de roca calcària que es localitza sota el Turó de les Bassotes. Es tracta d'una zona de marcat pendent ascendent, on són visibles masses compactes amb grans plaques de pedra. Algunes parts presenten talls, senyals inequívocs de l'activitat extractiva que s'hi desenvolupà en temps passats.</p> | 08300-72 | Serra de Collcardús | <p>Les pedreres han estat explotades des de molt antic per a l'obtenció de materials de construcció. Malauradament, aquesta activitat ha suposat una continuada destrucció del medi natural que ha perdurat fins als nostres dies. En el cas de les pedreres de roca calcària, la seva extracció tenia com a finalitat l'obtenció de calç. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. La pedra s'extreia mitjançant barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, la pedra era transportada en carros fins als forns de calç, que solien situar-se prop de les pedreres. De forma habitual, els forns s'emplaçaven al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. La pedrera de Joan Purull constitueix un bon exemple d'aquesta activitat extractiva, ja que prop seu hi trobem els dos forns de Can Margarit i el Riscal, que indiquen la importància que tingué aquesta activitat a la zona. A la mateixa serra de Coll Cardús s'han trobat altres forns de calç, tot i que més llunyans d'aquesta pedrera.</p> | 41.5777700,1.9567400 | 413030 | 4603424 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72656-foto-08300-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72656-foto-08300-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72656-foto-08300-72-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|94 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72659 | El Tarumbot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tarumbot | <p>NOLLA, M.T. (1995). Història de 25 anys del Casal Familiar 1969-1994. Viladecavalls: Casal Familiar de Viladecavalls.</p> | XX | <p>El Tarumbot o Trumbot és el bestiari festiu per excel·lència de Viladecavalls. És fet de cartró - pedra i està format per dos torsos de cavall units a través d'un únic tronc. Ha de ser portat per dues persones, un a sota de cada cap. Representen el Cavall Sobirà i el Cavall Jussà, en referència a la Quadra Superior i la Quadra Inferior de Viladecavalls que havien constituït l'actual municipi.</p> | 08300-75 | Carrer d'Antoni Soler i Hospital, 2 | <p>El Tarumbot va ser ideat per Martí Margarit i construït entre un grup de voluntaris l'any 1994. Va ser inaugurat amb tots els honors en l'acte de commemoració dels 25 anys del Casal Familiar de Viladecavalls. L'acte es va acompanyar del seu apadrinament de la vaca gentil de Vacarisses, on hi van assistir part del bestiari de la comarca. Des d'aleshores, sempre surt per la Festa Major per animar la festa.</p> | 41.5550600,1.9544500 | 412809 | 4600905 | 1994 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Martí Margarit | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72660 | Forn de can Boada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-boada | XVIII-XIX | En mal estat estructural. | <p>Forn tradicional de calç que es troba al marge d'un camí. És de planta circular i està parcialment excavat sobre el terreny natural. Es troba en estat ruïnós i parcialment cobert de terra. La part on hi havia la boca presenta un forat irregular. A l'interior del forn hi creix una figuera. Si seguim aquest camí en direcció a la masia de Can Margarit, a mà dreta trobem el que semblen les restes d'un altre forn de calç. Aquest es troba en molt mal estat i només se n'insinua la planta circular.</p> | 08300-76 | Serra de Collcardús | <p>Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la seva presència per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, d'on la pedra s'extreia mitjançant barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, la pedra era transportada en carros fins als forns de calç, que solien situar-se prop de les pedreres. De forma habitual, els forns s'emplaçaven al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. L'existència de la pedrera de Joan Purull i els dos forns de Can Margarit i el Riscal constitueix uns bon testimoni de la importància que tingué aquesta activitat a la zona. A més, a la mateixa serra de Coll Cardús s'han trobat altres forns de calç, com és el forn de Can Boada, que s''ha posat al descobert durant les tasques de neteja del camí.</p> | 41.5735800,1.9355000 | 411254 | 4602980 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72660-foto-08300-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72660-foto-08300-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72660-foto-08300-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72661 | Font de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-miquel | XX | En el moment de la visita no hi brollava aigua | <p>Font que es troba situada a peu d'un camí del bosc de la Barromina. Està construïda amb un petit mur de pedra lligada amb morter, acabat de forma triangular. El brollador està format per una aixeta metàl·lica. Sobre d'aquest hi ha una llosa inscrita: ' Font de Sant Miquel / CONVIVE 97/ 1929'. L'aigua cau sobre un petit dipòsit circular de poca fondària. Al costat s'hi ha construït un petit banc per al repòs dels visitants.</p> | 08300-77 | Serra de Collcardús | <p>Tal i com consta inscrit a la font, va ser arranjada per l'associació CONVIVE l'any 1997.</p> | 41.5710600,1.9597300 | 413271 | 4602676 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72661-foto-08300-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72661-foto-08300-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72661-foto-08300-77-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72664 | Font del Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-frare-0 | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Font que es troba situada molt propera a la Riera del Frare. Es troba construïda sobre un mur de formigó en el qual s'hi observa la següent inscripció: 'Font del Frare'. Com a brollador s'hi ha incorporat una aixeta metàl·lica. L'aigua hi brolla abundantment, caient sobre una pica que es troba encastada al terra. A pocs metres de la font hi ha una gran taula on s'hi reunien veïns i visitants buscant la fresca de l'indret.</p> | 08300-80 | Torrent del Frare | 41.5405600,1.9474900 | 412209 | 4599302 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72664-foto-08300-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72664-foto-08300-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72664-foto-08300-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.