Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72645 | Creu processional de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-sant-miquel | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVI | <p>Creu processional que es troba custodiada a la rectoria de Sant Martí de Sorbet. És de fusta revestida amb argent ricament decorat formant motius vegetals, i de perfil flordelisat. A la part frontal hi ha representat Jesús crucificat, i a la part posterior hi ha la Verge Maria amb el nen. La magolla està acabada amb una escòcia llisa i la canya està inscrita: 'Snt Miquel de Taudell'.</p> | 08300-61 | Rectoria de Sant Martí de Sorbet | <p>La creu de Sant Miquel de Toudell probablement es troba situada a Sant Martí des que la primera va deixar de ser parròquia. Tipològicament, és una creu molt semblant a la de Sant Martí de Mosqueroles, feta per Antoni Poitoni i Antoni Masanera a les darreries del segle XVI BARÓ (1991:53). També guarda una considerable similitud amb la creu de Sant Esteve de Marganell, datada de la mateixa època.</p> | 41.5575700,1.9548300 | 412844 | 4601183 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72645-foto-08300-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72645-foto-08300-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72645-foto-08300-61-3.jpg | Física | Modern|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94|93 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72655 | Copó d'argent de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/copo-dargent-de-sant-marti | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XIX | <p>Copó que es troba custodiat a la Capella del Santíssim de Sant Martí de Sorbet. És fet d'argent, amb el vas i la base de notables dimensions i de forma semicircular. Està ricament decorat amb formes sinuoses, entre les quals s'hi insereixen els elements que simbolitzen la passió (claus, daus, llança, etc.).</p> | 08300-71 | Parròquia de Sant Martí de Sorbet | 41.5577800,1.9548900 | 412849 | 4601206 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72659 | El Tarumbot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tarumbot | <p>NOLLA, M.T. (1995). Història de 25 anys del Casal Familiar 1969-1994. Viladecavalls: Casal Familiar de Viladecavalls.</p> | XX | <p>El Tarumbot o Trumbot és el bestiari festiu per excel·lència de Viladecavalls. És fet de cartró - pedra i està format per dos torsos de cavall units a través d'un únic tronc. Ha de ser portat per dues persones, un a sota de cada cap. Representen el Cavall Sobirà i el Cavall Jussà, en referència a la Quadra Superior i la Quadra Inferior de Viladecavalls que havien constituït l'actual municipi.</p> | 08300-75 | Carrer d'Antoni Soler i Hospital, 2 | <p>El Tarumbot va ser ideat per Martí Margarit i construït entre un grup de voluntaris l'any 1994. Va ser inaugurat amb tots els honors en l'acte de commemoració dels 25 anys del Casal Familiar de Viladecavalls. L'acte es va acompanyar del seu apadrinament de la vaca gentil de Vacarisses, on hi van assistir part del bestiari de la comarca. Des d'aleshores, sempre surt per la Festa Major per animar la festa.</p> | 41.5550600,1.9544500 | 412809 | 4600905 | 1994 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Martí Margarit | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72703 | Mare de Déu de Santa Maria de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-santa-maria-de-toudell | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1988). Ermites i capelles de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls, Terrassa: Ajuntament de Terrassa. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XIII | <p>Imatge de fusta policromada de reduïdes dimensions, que antigament es trobava a l'església de Santa Maria de Toudell. Representa la Mare de Déu asseguda sobre un tron amb l'infant Jesús a la seva falda. Tant el nen com la Verge tenen una mà mutilada, com també ho està la corona que porten. Tots dos vesteixen una túnica, la d'ella coberta amb un mantell. El nen alça la mà en posició de benedicció. És una figura molt hieràtica, dotada de notable solemnitat. El tron i la part dels peus estan acabats amb un bordó que incorpora motius en forma de flor de lis.</p> | 08300-119 | Museu Diocesà de Barcelona | <p>Aquesta Mare de Déu estava emplaçada a l'església romànica de Santa Maria de Toudell. Entre els segles XV i XVI es va construir un retaule per albergar la imatge. Per garantir-ne la integritat, la família Trias la va cedir al Museu Diocesà de Barcelona al voltant del 1925. Algunes fonts ( BALLBÈ, 1998; Antoni José i Pitarc en document inèdit) han qüestionat l'autenticitat d'aquesta talla, ja que apunten que va ser destruïda durant la Guerra Civil. Assenyalen que el fons del museu tampoc es va salvar de la destrucció, perdent així una part de valor incalculable del patrimoni cultural català. Per demostrar aquesta hipòtesi, s'ha comparat l'actual imatge atribuïda a la de Santa Maria de Toudell amb un testimoni gràfic (conservat a l'Arxiu Mas) del 1920, on es poden veure diferències significatives. Sigui certa aquesta informació o no, sembla que la policromia de la imatge hagi estat restaurada FERRAN (1991: 109).</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72703-foto-08300-119-1.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El Museu Comarcal de Terrassa es va interessar per la compra del retaule de Santa Maria de Toudell, que hauria albergat la imatge. Per aquest motiu, van demanar al catedràtic Antoni José i Pitarch la redacció d'un informe del mateix, on s'apunta que la imatge original va ser substituïda per una altra del segle XVI. La fotografia s'ha extret del llibre: FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. | 92 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 72704 | Fragment de la talla de Sant Miquel Arcàngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragment-de-la-talla-de-sant-miquel-arcangel | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVI-XVII | Està mutilat i cremat. | <p>Talla de fusta policromada que es troba parcialment cremada. Iconogràficament, la talla s'identifica amb la figura de Sant Miquel, vestit amb armadura i escut i té ales. Als seus peus jau la figura del drac. El costat dret i el cap no es conserven. Sota la figura hi ha una inscripció manuscrita que diu ' St. M. Taudell'.</p> | 08300-120 | Magatzem del Museu Comarcal de Terrassa | <p>Aquesta talla podria formar part d'un retaule d'estil neoclàssic que guarnia l'absis de l'església de Sant Miquel de Toudell. Aquest va desaparèixer arran de la crema d'esglésies i objectes religiosos que es produí amb l'esclat de la Guerra Civil. Probablement, la talla va ser recuperada per la Junta Municipal de Museus de Terrassa, que va salvaguardar una part important del patrimoni de la zona.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72704-foto-08300-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72704-foto-08300-120-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72710 | Acta de consagració de Sant Martí de Sorbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-sant-marti-de-sorbet | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XI | <p>L'acta de consagració de l'església de Sant Martí de Sorbet es conserva a l'Arxiu Històric de Terrassa. Va ser consagrada el 17 d'abril del 1096 pel bisbe Folc de Barcelona, que hi va assistir acompanyat pel col·legi de canonges de la seu de Barcelona i d'altres sacerdots i nobles. El bisbe fa que s'institueixi una sagrera entorn l'església. El format de l'acta és el pergamí.</p> | 08300-126 | Arxiu Històric de Terrassa | <p>L'església de Sant Martí de Sorbet va ser consagrada pel bisbe Folc de Barcelona a finals del segle XI. Segons consta en aquest document, el temple havia estat construït pels seus veïns. Des de temps remots, la parròquia de Sant Martí era sufragània del priorat agustinià de Santa Maria de Terrassa, que més endavant assimilaria el Sant Esperit de Terrassa. Aquesta condició de dependència va perllongar-se fins a principi del segle XIX, tot i que no serà fins a finals d'aquest segle que es va crear la nova parròquia de Sant Martí, dins la vila de Viladecavalls. En aquest moment, les primitives esglésies de Santa Maria i Sant Miquel de Toudell van passar a dependre de Sant Martí, fet que va suposar el trasllat del cementiri de la segona. El creixement del nucli a mitjans del segle XVIII entorn l'església de Sant Martí va suposar que la capella romànica fos ampliada, per tal d'acollir a tots els fidels. Des d'aquesta reforma, una part del temple romànic va quedar ocult dins la nova església barroca. A principi del segle XX s'hi va fer una nova ampliació, la capella del Santíssim, d'estil historicista. Durant la Guerra Civil, l'església va ser cremada, perdent així finestres, altars i gairebé tota la imatgeria i objectes litúrgics. Per salvaguardar la seva vida, el mossèn Josep Oriol va haver de refugiar-se als boscos de Can Buxeres, com van fer també altres habitants de Viladecavalls. Pocs anys més tard, l'església va ser restaurada.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | L'acta es troba transcrita i traduïda als llibres d'Història de Viladecavalls i de la Parròquia de Viladecavalls. | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72711 | Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-4 | XIX-XX | <p>A l'Arxiu Diocesà de Barcelona es conserva diversa documentació relacionada amb la parròquia de Viladecavalls. Es troba classificada per any, concepte, dimensions i folis. El document més antic, datat del 1817, és un expedient sobre la reunió de les parròquies de Sant Martí de Sorbet, Santa Maria i Sant Miquel de Toudell i Sant Jaume de Viladecavalls. La major part dels documents són de la correspondència que mantenia el bisbat amb la parròquia.</p> | 08300-127 | Carrer del Bisbe, 5 08002 Barcelona | <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona és un arxiu eclesiàstic on s'hi conserva la documentació generada per l'administració de la diòcesi de Barcelona. Entre els documents que comprèn, trobem processos, sentències, visites pastorals, etc.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72713 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-12 | XIX-XXI | <p>L'arxiu municipal es troba ubicat al soterrani de l'Ajuntament de Viladecavalls. Conté, bàsicament, la documentació generada pel mateix ajuntament des de mitjans dels segle XIX fins a l'actualitat. També hi ha el fons generat pel Jutjat de Pau. Es classifica de la següent manera: 1. Administració general 1.1 Terme Municipal (1980/1983) 1.2 Òrgans de Govern (1902/2003) 1.3 Alcaldia (1952/2002) 1.4 Secretaria (1970/2002) 1.5 Serveis jurídics (1985/1997) 1.6 Personal (1981/2002) 1.7 Correspondència (1952/1999) 2. Hisenda 2.1 Patrimoni (1957/1991) 2.2 Intervenció (1838/2000) 2.3 Tresoreria (1898/2002) 2.4 Fiscalitat (1949/2002) 2.5 Juntes i comissions (1902/1954) 2.6 Pòsit (1983/1987) 2.8 Fàbrica de moneda (1939) 3. Proveïments 3.2 Aigües, fonts i safareig (1947/2000) 3.8 Transport públic (1973/1993) 4. Beneficència i assistència social 4.1 Centres assistencials i de beneficència (1996/1997) 4.3 Atenció als refugiats i orfes de guerra (1937) 4.5 Assistència social (1997/2000) 4.6 Actuacions contra l'atur laboral (1980/1984) 5. Sanitat 5.3 Inspecció sanitària. Laboratori municipal (1974/1999) 5.9 Inspecció veterinària (1978/1984) 6. Obres i urbanisme 6.2 Planejament i gestió urbanística (1959/2001) 6.3 Obres d'infrastructura (1947/2002) 6.4 Vialitat (1991/1993) 6.5 Immobles municipals: construcció i manteniment (1958/2000) 6.7 Obres de particulars (1954/1999) 6.8 Activitats classificades i obertura d'establiments (1963/1998) 6.10 Juntes i comissions municipals (1982/2000) 7. Seguretat pública 7.1 Cossos de seguretat (1984/1999) 8. Serveis militars 8.2 Quintes, allistaments, lleves forçoses (1974/1999) 8.5 Prestació Social Substitutòria (1997/2001) 8.6 Correspondència militar (1977/1984) 9. Població 9.1 Estadístiques generals de població. Censos (1975/1998) 9.2 Padró municipal d'habitants (1869/2001) 10. Eleccions 10.1 Eleccions municipals (1973/1999) 10.4 Eleccions Parlament Catalunya (1980/1999) 10.5 Eleccions generals. Corts, Senat (1977/2000) 10.6 Eleccions al Parlament europeu (1989/1995) 10.7 Referèndums i plebiscits (1976/1986) 10.8 Cens electoral. Junta municipal del Cens (1975/2000) 11. Ensenyament 11.1 Ensenyament preescolar (1982/2002) 11.2 Ensenyament primari (1973/2002) 11.3 Escoles de dibuix, arts i oficis, música, formació professional, escoles taller (1990/1997) 11.6 Escoles d'adults, campanyes contra l'analfabetisme (2001/2002) 11.7 Beques (1984/1990) 11.8 Juntes i comissions municipals (1902/1992) 12. Cultura 12.1 Festa Major. Festes Populars (1970/2001) 12.2 Activitats i iniciatives culturals (1986/2001) 12.3 Centres culturals municipals: biblioteca, museu, teatre (1995/1998) 12.5 Relacions amb entitats culturals (1968/1986) 12.6 Servei municipal de català (1991/2002) 12.7 Esports (1974/1998) 12.10 Juntes i comissions municipals (1992/1996) 13. Serveis agropecuaris 13.1 Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaders, interrogatoris sobre collites (1955/1983) 13.3 Foment forestal (1973/1980) 13.4 Aprofitament de les aigües, foment i millora del regatge (1970) 13.6 Medi ambient (1985/2000)</p> | 08300-129 | Ajuntament de Viladecavalls | <p>L'Ajuntament de Viladecavalls va organitzar el fons municipal de l'arxiu l'any 2003, a partir d'un conveni de col·laboració signat entre el mateix ajuntament i l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. La documentació municipal es trobava al soterrani de l'edifici municipal, quan l'arxiver de l'Oficina de Patrimoni Cultural va realitzar la primera fase d'organització. Quan es va acabar la primera fase, la documentació va quedar instal·lada en 2.355 unitats d'instal·lació (275 ml), col·locada en armaris mòbils i inventariada en el programa informàtic arxiuopcv97, una base de dades en Acces. L'any 2005 l'Ajuntament de Viladecavalls i la Diputació de Barcelona, van signar un conveni pel manteniment de l'Arxiu municipal. Des de l'any 2005 fins ara, 2010, la documentació ha crescut i ara té al voltant de 3.000 unitats d'instal·lació inventariades amb el nou programa informàtic GIAM. Des de l'any 2005 l'arxiu està obert al públic 3 hores diàries, de 9 a 12 hores, de dilluns a dimecres i disposa d'un ajudant d'arxiu que té cura de les consultes, els préstecs i les transferències amb l'assessorament de l'arxivera itinerant Agnès Rueda de l'OPC.</p> | 41.5549700,1.9541100 | 412780 | 4600895 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72713-foto-08300-129-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | L'Arxiu de Viladecavalls està gestionat des del Programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. La informació del camp d'Història ha estat facilitada per l'arxivera Agnès Rueda. | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72714 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-viladecavalls | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVII-XXI | <p>L'arxiu parroquial de Sant Martí de Sorbet es troba ubicat a la rectoria de Sant Martí. S'hi conserva la documentació generada per les antigues parròquies de Sorbet, Sant Miquel de Toudell i Santa Maria de Toudell. Els documents daten de mitjans del segle XVII fins a l'actualitat, amb l'excepció del període de la Guerra Civil, en què no hi ha documentació.</p> <p>La major part es troba classificada en llibres, així com de lligalls, que s'ordenen cronològicament de la següent manera: - Sagraments: Baptismes (1650 - 2000), Confirmacions ((1849 - 2009), Matrimonis (1650 - 2005) i Defuncions (1669 - 2009). - Comptes (1734 - 1960) - Associacions i fundacions (1855 - 1966) - Consuetes (1897 - 1993) - Altres (1850 - 1971): Actes notarials, testaments, comunicacions eclesiàstiques i civils, llicències de sepultura, inventaris, visites pastorals, etc. BARÓ (1999: 58).</p> | 08300-130 | Rectoria de Sant Martí de Sorbet | 41.5575700,1.9548300 | 412844 | 4601183 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72714-foto-08300-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72714-foto-08300-130-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Aplega l'arxiu de Sant Miquel, Santa Maria i Sorbet. | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72720 | Fons de l'Institut de Paleontologia de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-linstitut-de-paleontologia-de-sabadell | <p>L'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont té una col·lecció de materials paleontològics localitzats en jaciments de tot Catalunya. En concret, de Viladecavalls tenen material dels jaciments de Can Purull, Sant Miquel de Toudell, Can Trullas, Can Baiona i La Tarumba. En aquests es van identificar un total de 24 invertebrats, datats del Vallesà superior (Miocè), de fa 8,7 a 9,7 milions d'anys. Són els següents: Hispanopithecus laietanus, Temnoclemnys vallesensis, Temnoclemnys batallesi, Chalicotherium goldfussi, Ictitherium robustum, Hyaenictis almerai, Euprox dicranocerus, Micromeryx flourensianus, Hipparion catalaunicum, Deinotherium laevius, Aceratherium incisivum, Plesiomeles cajali, Palerinaceus vireti, Felis antediluviana, Crocuta eximia,Steneofiber jaegeri, Cricetodon sananiensis‐decadens, Indarctos vireti. En tots aquests jaciments també s'han localitzat espècies noves per a la ciència, com són: l'Hispanopithecus laietanus, Temmnoclemmys vallesensis, Plesiomeles cajali, Promephitis pristinidens, Progenetta crassa llopisi, Agriotherium insignis pontiensis, Schizochoerus vallesensis, Hyaenictis almerai.</p> | 08300-136 | Carrer de l'Escola Industrial, 23. Sector Centre. 08201 Sabadell | <p>L'antecedent de l'Institut actual el trobem en L'Instituto Provincial de Arqueología, fundat l'any 1969 pel paleontòleg Miquel Crusafont. Aquesta institució està especialitzada en paleontologia d'animals vertebrats, així com en la investigació i la formació de professionals. La major part de troballes paleontològiques de la comarca i de bona part del territori català hi són depositades per al seu estudi i custodia. Alguns dels exemplars més destacats es troben exposats al seu museu.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La informació ha estat facilitada per l'Institut Català de Paleontologia. | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72721 | Fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-darqueologia-de-catalunya | -VIII/V | <p>Al Museu d'Arqueologia de Catalunya es conserven fusaioles i una tapadora ibèrica, provinents de la Serra Margarit de Viladecavalls.</p> | 08300-137 | Passeig de Santa Madrona 39-41. Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona | <p>El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) va ser creat vers el 1928, promogut per Pere Bosch i Gimpera. Després de la Guerra Civil, quedà en mans de la Diputació, que el va gestionar fins el 1991, en què la Llei de Museus va permetre transferir-lo a la Generalitat de Catalunya. És un museu nacional que s'encarrega de la investigació, conservació i divulgació del patrimoni arqueològic català. Es localitza en diverses seus i jaciments, entre els quals hi ha Barcelona, Girona, Empúries, Olèrdola, Tivissa, etc.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | Física | Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No es disposa de més informació. Es desconeix la procedència exacta del material. | 81 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72728 | Fons fotogràfic de l'SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-lspal-0 | XX | <p>Al Servei del Patrimoni Cultural Local tenen una col·lecció fotogràfica amb imatges relacionades amb Viladecavalls que daten des de 1916 fins al 1954. La seva temàtica és de les esglésies de Santa Maria de Toudell i Sant Miquel de Toudell, tant de fotografies generals, com de parts concretes dels edificis.</p> | 08300-144 | SPAL C/ Comte d'Urgell, 187, planta baixa Edifici del Rellotge 08036 Barcelona | <p>L'any 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Des d'aleshores, el servei ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual provinent de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. Fins a l'any 1986 no va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), quan va convertir-se en un referent en la restauració de patrimoni monumental del territori català.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Moltes d'aquestes fotografies van ser donades a la Diputació de Barcelona pel Centre Excursionista de Terrassa. | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72729 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-gavin-0 | XX | <p>A l'Arxiu Gavín s'hi conserven fotografies de les esglésies i capelles de tot Catalunya. Del municipi de Viladecavalls hi ha un bon nombre de fotografies en format de paper de l'interior i exterior de les construccions religioses, que es troben classificades de la següent manera: - Església de Santa Maria de Toudell. Anys 1950, 1962, 1963 (2), 1961, 1969 (2), 1985 (3). Totes són exteriors. - Capella de Sant Lluís. Can Buxeres. Anys 1970 i 1985 (4). De l'exterior i l'interior. - Església de Sant Miquel de Guanteras. Anys 1970 i 1985 (4). De l'exterior i l'interior. - Església de Sant Miquel de Toudell. Anys 1944, 1950…, 1954, 1963, 1970 (2), 1985 (6). La majoria exteriors, tot i que n'hi ha d'interiors. - Sant Martí de Sorbet. Anys 1961, 1970 (2), 1985 (15). De l'exterior i l'interior, de l'altar, l'escut de la porta, els vitralls i el cor.</p> | 08300-145 | Arxiu Gavín. Avinguda del Mas Fuster, 57. 08190 Valldoreix | <p>L'Arxiu Gavín consta d'un fons documental molt ampli, format a partir de la recopil·lació exhaustiva feta per Josep Maria Gavín de fotografies de les construccions religioses catalanes, goigs, estampes, i un llarg etcètera de documents d'àmbit religiós.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El fons de l'arxiu està essent traslladat al monestir de Bellpuig de les Avellanes. | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72745 | Fons fotogràfic del Casal Familiar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-casal-familiar | <p>NOLLA, M.T. (1995). Història de 25 anys del Casal Familiar 1969-1994. Viladecavalls: Casal Familiar de Viladecavalls.</p> | XX-XXI | <p>Al Casal Familiar de Viladecavalls s'hi conserva un fons fotogràfic de temàtica diversa, relacionada amb les activitats que han organitzat des de la seva institució. El format de les fotografies és en paper, en blanc i negre les de la primera etapa i en color la resta. La temàtica comprèn des de la construcció de l'edifici, les curses, les festes, celebracions, homenatges, excursions, etc., que s'han fet durant els seus anys d'existència. L'abast cronològic abraça des del 1966 (poc abans de la constitució del Casal), fins l'any 2000 aproximadament. A partir d'aleshores, les fotografies es troben en format digital.</p> | 08300-161 | Carrer d'Antoni Soler i Hospital, 2 | <p>L'antecedent del Casal Familiar el trobem en dues societats conegudes com El Foment i La Fleca, que des de finals del segle XIX organitzaven les activitats lúdiques de la vila. Al principi hi havia certa rivalitat entre elles, tot i que l'esclat de la Guerra Civil ho va trasbalsar tot. Durant els anys posteriors a la guerra, hi van haver alguns canvis de local, amb la dificultat cada cop més gran de trobar un espai on reunir al jovent. Finalment, van arranjar les antigues escoles, que van passar-se a denominar El Casalet. L'any 1968 va començar a planificar-se la construcció de l'edifici que actualment alberga el casal. Amb aquesta estabilitat va fundar-se el Casal Familiar de Viladecavalls, el dia 26 de setembre de 1968, quan se'n va aprovar l'acta fundacional i se'n van aprovar els estatuts. Des d'aleshores, l'associació ofereix un ampli ventall d'activitats lúdiques i festives per a tots aquells que hi vulguin participar. Quan el Casal va celebrar els 25 anys de la seva fundació, es va fer una exposició fotogràfica, que coincideix amb el fons d'imatges que hem inventariat.</p> | 41.5554300,1.9540600 | 412777 | 4600946 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72745-foto-08300-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72745-foto-08300-161-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72586 | Mas Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-figueres | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XIII | Es troba en estat ruïnós. | <p>Edifici en estat ruïnós que es troba situat en una zona boscosa. Es conserven part dels fonaments i un mur de poca alçada, de pedra i morter de calç, del qual destaca un tram en 'opus spicatum'.</p> | 08300-2 | Torres Verdes | <p>El Mas Figueres està documentat de la primera meitat del segle XIII, quan era conegut com a Torreverda. En aquest moment, pertanyia al Monestir de Sant Llorenç de Munt. Sembla que fou aleshores que adquirí el nom amb què el coneixem, de la mà de Berenguer de Figueres, a qui l'abat de Sant Llorenç va donar terres i cases, entre les quals trobem el lloc de les Arenes, situat a la quadra de la Brumina. El Mas Figueres pròpiament dit no s'anomena fins el segle XV, quan l'abat de Sant Llorenç estableix a Francesc Mitjans, del Mas Guardiola, el mas de Figueres, situat a la Baromina de Sant Martí de Sorbet. En aquest mateix document es parla del seu mal estat, trobant-se ja derruït. Al segle XVI serà el fill de Francesc, Joan, qui es farà càrrec dels censos del Mas Figueres de la Barromina. (BALLBÈ I BOADA: 1995). Al llarg dels segles, aquest mas apareix associat a la Barromina, pel que algunes fonts han assimilat aquesta casa amb el conegut com a Castell de la Barromina. El parament del mur en 'opus spicatum' podria apuntar a aquesta teoria, però no s'ha pogut contrastar aquesta informació documentalment. Tanmateix, sí que queda clar que el Mas Figueres havia estat una casa forta.</p> | 41.5707500,1.9668400 | 413863 | 4602634 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72586-foto-08300-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72586-foto-08300-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72586-foto-08300-2-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 92|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72588 | Camí de Santa Maria de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-maria-de-toudell | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -III/V | Desaparegut. | <p>Salvador Cardús publicà la notícia d'una troballa feta al marge de la carretera de Terrassa a Viladecavalls, consistent en paviment d'època romana. No aportava més informació ni s'ha localitzat la troballa.</p> | 08300-4 | Carretera de Terrassa BP-1212 | <p>La troballa apareix documentada per Salvador Cardús en una publicació del 1964. No es van trobar indicis que la confirmessin ni durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental de l'any 1989 ni en una prospecció feta l'any 2004. Es tracta d'una zona altament edificada per on transcorren diverses estructures viàries, pel que probablement el jaciment ha estat destruït.</p> | 41.5576700,1.9829100 | 415186 | 4601166 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72591 | Can Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mir-1 | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -III/V | El seu estat és desconegut. | <p>En un primer sondeig arqueològic practicat a la zona no es va detectar cap troballa arqueològica. En una prospecció posterior es van trobar en superfície restes de 'tegulae' i ceràmica comuna, properes a la Sant Miquel de Toudell. Tot i que en aquesta zona també s'hi van localitzar restes arqueològiques, sembla que es tractaria de dos jaciments diferenciats força propers.</p> | 08300-7 | Polígon industrial Can Mir | <p>El jaciment apareix referenciat per J. Estrada l'any 1969, qui situa l'assentament romà a Can Mir de forma propera a l'ermita de Sant Miquel de Toudell. El sondeig efectuat el 1985 no va tenir cap resultat, però sí que en va tenir la prospecció feta el 1989 durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental, trobant-se material en superfície. En la prospecció feta el 2004 en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona no es van documentar més restes.</p> | 41.5554200,1.9732400 | 414376 | 4600926 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72596 | Jaciment estació de Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-estacio-de-viladecavalls | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | El seu estat de conservació és desconegut | <p>Al voltant de l'estació de RENFE de Viladecavalls s'hi van localitzar les restes d'una estructura amb pedra i morter i una canalització. No van aparèixer materials associats, pel que no es va poder datar l'estructura.</p> | 08300-12 | Urbanització Sant Miquel de Guanteres | <p>El jaciment es va posar al descobert l'any 1985 durant la construcció de l'autopista de Terrassa a Manresa. L'any 2004, en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona, es va fer una prospecció on no es va localitzar material en superfície.</p> | 41.5637900,1.9575700 | 413081 | 4601871 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72598 | La Tarumba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tarumba | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic localitzat al paratge de la Tarumba, entre el barri de Can Turu i la carretera B-120. Com consta a la Carta Arqueològica, és de tipus fluvial, atribuït al Complex Continental Superior del Vallesià (Miocè Superior). S'ha documentat la següent fauna: Insectívors (Lantanotherium sanmiqueli, Postpalerinaceus vireti i Talpa vallesiensis), Primats (Dryopithecus laietanus), Lagomorfs (Prolagus crusafonti), Rosegadors (Stenofiberjaegeri, Hispanomys thaleri, Democricetodon sp., Rotundomys montisrotundi i Megacricetodon ibericus), Carnívors (? Felis vireti, Felis antediluviana i Machairodus sp), Proboscidis (Tetralophodon longirostris Dinotherium babacarium), Perissodàctils (Hipparion catalaunicum, Macrotherium grande i Aceratherium incisivum), Ariodàctils (Hyotherium palaeochoerus, Parachleuastochoerus crusafonti, Schizochoerus vallesiensi i Miotragocerus). A la Tarumba- 1, s'ha documentat: Schizochoerus vallesiense, Felis antidiluviana, Boselaphini indret., Hipparion catalaunicum, Chalicotherium goldfussi, Aceratherium incisivum, Dinotherium laevis i Dryopithecus laietanus.</p> | 08300-14 | La Tarumba | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21).</p> | 41.5496600,1.9554100 | 412882 | 4600304 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Es tracta de dos jaciments que s'han unificat en una sola fitxa, ja que no es disposa de prou informació per ubicar exactament el que s'anomena Tarumba-1. | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72599 | Ceràmiques de Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceramiques-de-viladecavalls | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | En aquesta zona s'ha construït un polígon industrial. | <p>Jaciment d'edat Vallesià superior (Miocè Superior) situat a peu de carretera, en una explotació de lutites vermelles. Es van documentar un cavall Hipparion sp. i diversos micromamífers.</p> | 08300-15 | Carretera B-120 | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21)</p> | 41.5531700,1.9470400 | 412188 | 4600702 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72600 | Jaciment de can Guanteras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-guanteras | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic localitzat a la trinxera ferroviària, prop del parador de Sant Miquel de Guanteras. Com consta a la Carta Arqueològica, és de tipus fluvial, atribuït al Complex Continental Superior del Vallesià (Miocè Superior). S'hi va documentar la presència del perissodàctil (Aceratherium incisivum).</p> | 08300-16 | Urbanització de Can Guanteras | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21)</p> | 41.5698000,1.9718300 | 414278 | 4602524 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72601 | La Planassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-planassa | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | Destruït en urbanitzar-se la zona | <p>S'hi van localitzar terrissa comú ibèrica i romana, així com restes de materials de construcció.</p> | 08300-17 | Urbanització de la Planassa | <p>Un grup de voluntaris local, dirigit per Maria Teresa Nolla i Enric Ibáñez, van col·laborar en el descobriment de diversos jaciments de Viladecavalls.</p> | 41.5621000,1.9515200 | 412574 | 4601689 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72601-foto-08300-17-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No es disposa de més informació d'aquest jaciment. Les coordenades s'han situat de forma aproximada, segons el plànol adjuntat al llibre d'Història de Viladecavalls | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72602 | Vil·la romana del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-del-molinot | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. NOLLA, J.M. (1994). Quaderns d'Història de Viladecavalls I: Protohistòria i Món Romà. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | -II/IV | <p>A l'antic camí del Molinot, a la zona coneguda com Les Planes, es van localitzar murs i fragments de paviment d'opus signinum, així com una rajola amb part d'una inscripció: 'MIL'. Al voltant de la vil·la es van trobar dolium, imbrices, tegulae, testae, peses de teler, etc.</p> | 08300-18 | Les Planes | <p>Va ser excavat cap als anys 70 per un grup de voluntaris, dirigit per Maria Teresa Nolla i Enric Ibáñez, durant vàries campanyes d'estiu. El professor Miquel Tarradell va visitar l'indret el 1974 i va animar l'equip en seguir desenvolupant la seva tasca. Posteriorment, la troballa fou esmentada a la tesi doctoral de S.J. Kaey.</p> | 41.5667600,1.9597000 | 413262 | 4602198 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No es disposa de més informació d'aquest jaciment. Les coordenades s'han situat de forma aproximada, segons el plànol adjuntat al llibre d'Història de Viladecavalls | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72603 | Camí del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-molinot | <p>NOLLA, J.M. (1994). Quaderns d'Història de Viladecavalls I: Protohistòria i Món Romà. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | -III/V | <p>A banda i banda de l'antic camí del Molinot s'hi va localitzar una quantitat important de ceràmica, sense presència de murs ni de paviments. Entre el material ibèric recuperat, destaca la ceràmica d'engalba blanca, la ceràmica pintada, la oxidada, Kalathos pintat i àmfores de boca plana, entre d'altres. Entre el material romà destaquem ceràmiques emporitanes tardanes, terra sigil·lata itàlica i sud-gàl·lica, ceràmica comuna oxidada, morters, àmfores i tègules, entre d'altres; així com de ceràmica Africana D i àmfores d'època més tardana.</p> | 08300-19 | Les Planes | <p>El material es va posar al descobert durant les obres d'eixamplament del camí. Un grup de voluntaris local, dirigit per Maria Teresa Nolla i Enric Ibáñez, van col·laborar en el descobriment de diversos jaciments de Viladecavalls.</p> | 41.5691900,1.9615300 | 413418 | 4602466 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72603-foto-08300-19-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No es disposa de més informació d'aquest jaciment. Les coordenades s'han situat de forma aproximada, segons el plànol adjuntat al llibre d'Història de Viladecavalls | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72604 | Vinya de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-la-salut | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | Desaparegut | <p>Algunes fonts revelaven l'existència d'enterraments en aquest indret, que no s'han pogut localitzar. Sí que s'hi ha trobat ceràmica romana i ibèrica, a la zona sota la vinya. Prop de la riera de Gaià també s'hi va trobar ceràmica Sigil·lata i rajoles i teules ibèriques i romanes.</p> | 08300-20 | Camí de Can Mitjans | <p>Un grup de voluntaris local, dirigit per Maria Teresa Nolla i Enric Ibáñez, van col·laborar en el descobriment de diversos jaciments de Viladecavalls.</p> | 41.5528400,1.9652000 | 413702 | 4600647 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72604-foto-08300-20-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No es disposa de més informació d'aquest jaciment. Les coordenades s'han situat de forma aproximada, segons el plànol adjuntat al llibre d'Història de Viladecavalls. | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72605 | Jaciment paleontològic de can Trullas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-trullas | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment d'edat Vallesià superior (Miocè Superior) situat a peu de carretera. Es van documentar Insectívors (Postpalerinaceus vireti), Lagomorfs (Cfr. Spermophilinus, Progonomys cathalai, Hispanomys thaleri i Megacricetodon ibericus), Carnívors (Plesiomeles cajali) i Perissodàctils (Hipparion catalaunicum), Aceratherium incisivum i Dicerorhinus incisivum).</p> | 08300-21 | Carretera B-120 | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21)</p> | 41.5499300,1.9401300 | 411608 | 4600350 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72606 | Viaducte del torrent del Llor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-del-torrent-del-llor | XIX | <p>Pont ferroviari que travessa el Torrent del Llor. Es troba construït amb formigó i consta d'un total de cinc ulls d'arc de mig punt. A cada extrem del tauler hi ha una barana metàl·lica, així com hi ha fixada la catenària.</p> | 08300-22 | Torres Verdes | <p>Tot i que no s'han trobat notícies històriques d'aquest pont, probablement la seva construcció es remunta a la segona meitat del segle XIX, en motiu de l'obertura de la línia ferroviària que connectava Barcelona i Lleida. Durant la segona meitat del segle XX es devia restaurar amb formigó. Les seves característiques constructives són similars al proper viaducte de la Riera de Gaià.</p> | 41.5680300,1.9658900 | 413780 | 4602333 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72606-foto-08300-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72606-foto-08300-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72607 | Viaducte de la riera de Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-de-la-riera-de-gaia | <p>LACUESTA, R., GONZÁLEZ, X. (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</p> | XIX | <p>Pont de ferrocarril que permet salvar el desnivell format per la riera de Gaià. Es troba construït amb formigó i consta de cinc ulls en arc de mig punt, tots ells de diferents dimensions. L'ull central és el de majors dimensions. A cada extrem del tauler hi ha una barana metàl·lica, així com hi ha fixada la catenària.</p> | 08300-23 | Urbanització de Sant Miquel de Gonteres | <p>La construcció d'aquest viaducte, juntament amb el del Buxadell, es remunta a la segona meitat del segle XIX, en motiu de la construcció del carril ferroviari que connectava Barcelona i Lleida. L'obra va ser projectada per l'enginyer Pedro de Andrés Puigdollers, i va tenir un termini d'execució de dos anys (1857-1859).</p> | 41.5702300,1.9701700 | 414140 | 4602573 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72607-foto-08300-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72607-foto-08300-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Pedro de Andrés Puigdollers | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72608 | Sant Martí de Sorbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-sorbet | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XI-XIX | <p>Església parroquial que es troba situada al nucli de Viladecavalls. El volum que contemplem en l'actualitat és fruit de nombroses ampliacions realitzades sobre una capella romànica. És de planta basilical amb la nau central coberta amb volta de canó, arcs de diafragma i llunetes. Les dues petites naus laterals estan cobertes amb voltes d'aresta. La part més antiga la situem a l'alçada del cor, a la part que comunica amb la rectoria, on es conserva parcialment l'estructura romànica. A la façana de ponent també es conserven la porta i una finestra d'arc de mig punt adovellada que es troben tapiades. A partir d'aquesta estructura, es va formular l'església barroca, amb absis poligonal a la capçalera. A l'altar major hi trobem el retaule de Sant Martí. La volta de la nau central arrenca d'una cornisa motllurada, sobre la qual hi ha els òculs que il·luminen la nau, amb vitralls amb motius evangelistes. Les naus laterals queden determinades per pilars amb capitell motllurat, sobre els quals es recolzen els arcs de mig punt. En aquestes naus s'hi situen les capelles, amb la corresponent fornícula amb la imatge del sant. A l'ala esquerra del temple hi ha la Capella del Santíssim, afegida durant el període pre-modernista. D'aquesta en destaquen especialment els vitralls. La portalada de l'església és d'arc escarser adovellat, sobre el qual hi ha la rosassa. A la part superior del coronament hi ha una creu de pedra. A l'extrem de sol ixent trobem adossat el campanar de planta quadrangular, de tres nivells d'alçat i un rellotge a la cara sud. El nivell superior està obert a les quatre cares amb pòrtics d'arc de mig punt. El campanar es troba rematat amb merlets esglaonats i les façanes estan decorades amb arcuacions cegues a nivell de forjat. Orientada a garbí trobem la rectoria. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc a la façana principal, amb el parament vist de pedra i argamassa a la resta.</p> | 08300-24 | Plaça de l'Església | <p>Tal i com consta a la seva Acta de Consagració, l'església de Sant Martí de Sorbet va ser consagrada pel bisbe Folc de Barcelona a finals del segle XI. Segons consta en aquest document, el temple havia estat construït pels seus veïns. Des de temps remots, la parròquia de Sant Martí era sufragània del priorat agustinià de Santa Maria de Terrassa, que més endavant assimilaria el Sant Esperit de Terrassa. Aquesta condició de dependència va perllongar-se fins a principi del segle XIX, tot i que no serà fins a finals d'aquest segle que es va crear la nova parròquia de Sant Martí, dins la vila de Viladecavalls. En aquest moment, les primitives esglésies de Santa Maria i Sant Miquel de Toudell van passar a dependre de Sant Martí, fet que va suposar el trasllat del cementiri de la segona. El creixement del nucli a mitjans del segle XVIII entorn l'església de Sant Martí va suposar que la capella romànica fos ampliada, per tal d'acollir a tots els fidels. Des d'aquesta reforma, una part del temple romànic va quedar ocult dins la nova església barroca. A finals del segle XIX s'hi va fer una nova ampliació, la capella del Santíssim, d'estil neogòtic. Durant la Guerra Civil, l'església va ser cremada, perdent així finestres, altars i gairebé tota la imatgeria i objectes litúrgics. Per salvaguardar la seva vida, el mossèn Josep Oriol va haver de refugiar-se als boscos de Can Buxeres, com van fer també altres habitants de Viladecavalls. Pocs anys més tard, l'església va ser restaurada.</p> | 41.5577200,1.9549800 | 412857 | 4601199 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72608-foto-08300-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72608-foto-08300-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72608-foto-08300-24-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La façana de ponent no s'ha pogut veure ni fotografiar perquè l'espai es troba tancat amb candau. | 92|94|96|98|116|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72611 | Can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corbera-1 | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XVI-XX | Presenta danys estructurals i es troba força deteriorada a causa del seu estat d'abandó. | <p>Masia que es troba constituïda per un volum de planta quadrangular i diverses dependències agrícoles. La casa queda frontalment tancada per les corts i té accés per una lliça en arc de mig punt adovellat coberta a dues vessants. Està constituïda per dos cossos, essent el principal de planta baixa, pis i golfes i la coberta a una sola vessant. L'altre cos s'hi troba adossat per mestral de forma perpendicular, té dos nivells d'alçat i la coberta a dues vessants. El primer consta d'un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha un finestral de pedra carejada i llinda inscrita amb l'any 1612 i el monograma IHS (Iesus Hominum Salvator) intercalat. A l'interior s'hi conserven els sostres amb cairats de fusta i els paviments de tova, així com diversos objectes d'interès etnològic com són les premses de vi. L'acabat exterior és de restes de l'arrebossat original, que es troba força deteriorat en alguns trams i permet veure el parament de tàpia i les cantonades de pedra escairada. La façana de mestral presenta obertures ceràmiques i acabat de pedra vista. Els annexes que estaven adossats a aquesta façana es troben en estat ruïnós. Una bona part de la façana de xaloc ha quedat tapada després que s'hi adossés una vivenda moderna, tot i que encara és visible un finestral amb relleu a la llinda d'arc conopial. Davant la façana principal s'hi pot veure el safareig i una mola que ha quedat inserida en el paviment. A pocs metres del mas en direcció sol ixent hi ha un magnífic exemplar de pi.</p> | 08300-27 | Camí de Can Corbera | <p>El nom dels Corbera està documentat dins la parròquia de Sant Martí de Sorbet des del segle XIII. Es tracta d'una de les cases més antigues de la zona, si bé la construcció que contemplem en l'actualitat està datada entorn el segle XVI. Durant el segle XVII s'hi va fer una ampliació consistent en la construcció d'un nou cos. Més endavant, entorn la segona meitat del segle XX, s'hi ha adossat una vivenda i annexes moderns. El seu entorn més immediat no està urbanitzat, però sí que ho estan les seves proximitats, trobant-se així amenaçada pel creixement urbanístic.</p> | 41.5625300,1.9589200 | 413192 | 4601730 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72611-foto-08300-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72611-foto-08300-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72611-foto-08300-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La masia està afectada per un Pla Especial urbanístic en què està previst enderrocar-la. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72612 | Can Turu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-turu | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | <p>El volum principal de la masia de Can Turu va ser enderrocat a principi del segle XXI, si bé es van mantenir els edificis annexes. Actualment, l'espai que ocupava s'ha habilitat com a plaça i els edificis alberguen la biblioteca municipal. En un extrem de la plaça hi ha el portal d'accés a la finca, format per dos grans pilars quadrangulars de pedra i ceràmica i coberts a quatre vessants. Des d'aquí començava un mur de pedra rematat amb ceràmica, que ha quedat interromput per obrir l'espai. Aquest mur paral·lel al carrer sosté una rampa que condueix al primer pis del que avui és l'edifici principal. Sota d'aquesta hi ha un pontet en forma d'arc rebaixat acabat amb ceràmica, que permet accedir al que havia estat el recinte del mas. La rampa acaba davant el gran portal ceràmic de l'edifici principal. Aquest cos té dos nivells d'alçat i la coberta a dues vessants amb certa volada a la façana principal. La totalitat de les obertures i els angles cantoners són també ceràmics, i l'acabat exterior és la pedra vista. A mestral hi ha una nau de planta rectangular i notables dimensions que presenta les mateixes característiques constructives que la resta de la construcció. Ambdós edificis es troben units per un cos modern, que coincideix aproximadament amb una part de l'espai que ocupava la masia.</p> | 08300-28 | Masia Can Turu, s/n | <p>La masia de Can Turu va ser una de les principals propietats agrícoles de l'actual municipi de Viladecavalls. El nom Turu o Turo està documentat a la Quadra de Viladecavalls Inferior des de l'any 1322, de la mà de Bernat des Turo. Pocs anys més tard, el 1333, s'esmenta el mas Turo al testament de Guillem de Viladecavalls. La casa va seguir habitada després que la pesta negra del segle XIV deixés una gran mortalitat arreu del país. En aquell moment, l'habitava Pere Marcet, succeït per Pere Turo. El mas era un alou del Monestir de Santa Maria de Montserrat. Al llarg dels segles, va anar ampliant el seu patrimoni, disposant d'una gran propietat agrícola i forestal que incloïa diversos masos, com són el mas Santa Coloma i el mas Vilardell, entre d'altres. Fins a mitjans del segle XIX, el mas es trobava dins el terme d'Ullastrell, juntament amb Can Sanahuja, Can Trullas i Ca n'Oleguer. La crisi de la fil·loxera va afectar plenament l'economia del mas Turu, que es trobava en situació precària des de feia anys. A finals del segle XIX, la vídua Turu, Maria Casajoana, va vendre el mas a Pere Armengol, industrial de Terrassa. En morir ell, el seu fill Agustí es va fer càrrec de la finca, promovent una important reforma. Alhora, s'hi va crear l'empresa 'Vinos Armengol', que donava feina a molts veïns de Viladecavalls. Després de la Guerra Civil, la difícil situació en què es trobava al país va suposar el fi de l'empresa, pel que es va intentar vendre la propietat. En no poder-ho fer, es va parcel·lar la finca, donant lloc als inicis de l'urbanització de Can Turu. L'any 1955 va morir Agustí Armengol, i va deixar la casa en herència a l'entitat 'El Amigo Enfermo', que va mantenir la vídua com a usufructuària. Al cap d'uns anys, el 1985, quan ella ja havia mort, el mas va passar a mans de l'Ajuntament (CANYAMERES, 2000). L'octubre de l'any 2000 la masia va ser enderrocada, quedant com a únics testimonis les dependències agrícoles que s'havien construït entre la darreria del segle XIX i principis del XX.</p> | 41.5533300,1.9510900 | 412526 | 4600716 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72612-foto-08300-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72612-foto-08300-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72612-foto-08300-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72613 | Font del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-molinot | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | En el moment de la visita no hi brollava aigua. A més, l'aigua de la zona ha quedat contaminada per l'abocador de Coll Cardús, en terme de Vacarisses. | <p>Font situada dins del torrent del Llor, just sota les ruïnes del Molinot. Consisteix en un brollador en forma de tub metàl·lic inserit a la roca. L'aigua que en brolla es perd aigües avall.</p> | 08300-29 | Torrent del Llor | 41.5740100,1.9642200 | 413649 | 4602999 | 08300 | Viladecavalls | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | És difícil d'accedir-hi perquè es situa sota el salt d'aigua que es forma en aquest punt del torrent. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72614 | Can Guanteras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guanteras | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII-XX | <p>La masia de Can Guanteras ha estat molt reformada en època contemporània. L'estructura original de la casa s'ha envoltat de volums i torres que li han volgut donar aparença de castell. Entre aquestes encara és visible el portal original, d'arc de mig punt adovellat.</p> | 08300-30 | Carretera de Sant Llorenç, 50 | <p>El mas Guanteras es documenta des del segle XII, quan es situa prop de la Barromina. El nom es repeteix en diversos documents de compravenda durant els segles posteriors. Aquest mas tan antic va ser completament reformat durant la segona meitat del segle XX, perdent així la seva aparença original.</p> | 41.5681100,1.9761300 | 414634 | 4602332 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72614-foto-08300-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72614-foto-08300-30-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Popularment també es coneix com a Can Guanteres. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72629 | Pi de can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-corbera | <p>Darrera la masia de Can Corbera hi ha un exemplar de pi blanc (Pinus halepensis) de considerables dimensions. Es tracta d'un arbre de fulla perenne amb l'escorça grisa i esblanqueïda. Té la capçada molt dispersa, ramificada en tres branques principals.</p> | 08300-45 | Masia de Can Corbera | <p>Segons explica Miquel Margarit, durant la Guerra del Francès en aquest pi hi penjaven els francesos quan es retiraven.</p> | 41.5626300,1.9592100 | 413216 | 4601740 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72629-foto-08300-45-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72630 | Portal de can Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-can-margarit | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVI | <p>El portal de l'antic mas de Can Margarit va ser afegit com a portal d'accés a una finca residencial moderna, situada al nucli de Viladecavalls. És d'arc deprimit convex, tot i que no conserva la llinda. És fet de pedra carejada. A banda i banda de la part posterior s'hi pot veure l'estructura de pedra que subjectava el baldó. Al pati de la mateixa finca també és visible una mola que sembla antiga.</p> | 08300-46 | Carrer de Sant Martí, 67 | <p>La masia de Can Margarit es troba ben documentada a partir del segle XVIII. Els seus orígens són força més antics, quan rebia el nom de Matasoleia BALLBÈ. A principi del segle XVI aquesta casa pertanyia a Antoni Duran, de Can Duran de les Taupaneres (1995: 103). Fins als anys 60 del segle XX va estar habitada, seguint des d'aleshores un procés de deteriorament que l'ha portat a la ruïna. Aquest portal devia ser extret en aquest moment.</p> | 41.5601600,1.9555700 | 412909 | 4601470 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72630-foto-08300-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72630-foto-08300-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72630-foto-08300-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72633 | Cases de can Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-can-mir | XIX | L'estat d'abandó fa que es trobin deteriorades. | <p>Conjunt de cases adossades que es troben arrenglerades formant un carrer, al principi del polígon industrial de Can Mir. Estan fetes segons una mateixa tipologia, totes elles de planta rectangular i dues crugies. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat, excepte un dels portals, d'arc escarser ceràmic. La primera casa presenta un rellotge de sol, que antigament havia lluït la inscripció: 'J. AMORÓS 1853' i un dibuix de l'estació de tren. D'aquesta casa també destaca l'ampit motllurat d'una de les seves finestres. L'acabat exterior del conjunt és arrebossat i pintat aleatòriament de color blanc i de terrós.</p> | 08300-49 | Carrer de Sant Miquel de Toudell | <p>Aquestes cases van construir-se a mitjans del segle XIX, prop del camí antic que anava de Terrassa a Olesa. Les cases s'anomenaven Cal Colomines, Cal Feliu, Ca l'Avaro i Cal Gravat.</p> | 41.5545700,1.9723900 | 414304 | 4600832 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72633-foto-08300-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72633-foto-08300-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72633-foto-08300-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Part de la informació s'ha tret d'un treball escolar inèdit. | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72634 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-3 | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | En ruïnes i cobert de vegetació. | <p>Les ruïnes del molí es troben situades sobre el torrent del Llor, just en el punt en què es forma un salt d'aigua. És visible un mur de certa alçada fet de pedra unida amb argamassa, que presenta una considerable solidesa. L'estructura es troba pràcticament coberta de vegetació.</p> | 08300-50 | Torrent del Llor | <p>Segons un testimoni gràfic, el molí ja es trobava ruïnós a principi del segle XX.</p> | 41.5740800,1.9641600 | 413644 | 4603007 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72634-foto-08300-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72634-foto-08300-50-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La pendent que forma el torrent en aquest punt i la vegetació que l'envolta en dificulta l'observació completa. | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72636 | Roures de la font del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-font-del-moli | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | <p>A peu del camí que ve de Can Sanahuja s'hi poden contemplar quatre exemplars de roure martinenc (Quercus humilis), dos dels quals són de notables dimensions. Es tracta d'arbres de tipus caducifoli, de tronc irregular i de branques molt ramificades, que s'estenen cobrint bona part del camí. Les fulles són ovalades amb lòbuls als marges. El seu fruit és el gla.</p> | 08300-52 | Camí de Can Sanahuja | 41.5345900,1.9375300 | 411370 | 4598649 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72636-foto-08300-52-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72637 | Capella del Santíssim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-santissim-3 | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FREIXA, M. (1996). Lluís Muncunill (1868-1931), Arquitecte. Barcelona: Caixa de Terrassa. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | El sostre presenta humitats. | <p>Capella de planta rectangular que es troba situada a l'ala esquerra de l'església parroquial de Sant Martí de Sorbet. Està coberta amb volta de creueria amb arcuacions apuntades que descansen sobre petits capitells amb decoració floral. La part corresponent a l'absis és poligonal i s'obre amb finestrals d'arc apuntat amb traceria i vitralls d'estil pre-rafaelita. A l'exterior, entre les finestres, s'hi intercalen contraforts. Els murs són fets de paredat comú.</p> | 08300-53 | Església parroquial de Sant Martí de Sorbet | <p>La capella del Santíssim va construir-se a l'ala esquerra de l'església moderna de Sant Martí de Sorbet a principi del segle XX. És obra de l'arquitecte Lluís Muncunill, qui va rebre l'encàrrec de l'edificació de la capella de Mn. Pere Vilaró. L'estil de la construcció el situem dins el corrent historicista, moviment que va precedir el modernisme i que el va influenciar. Va ser beneïda pel cardenal Casañas a finals de 1901. Els vitralls s'han atribuït al taller de Casa Amigó FREIXA (1996:74), per la semblança amb els que van fer per a l'església de Montserrat i del Sant Esperit de Terrassa BARÓ (1999: 48). A causa de les destrosses que patí durant la Guerra Civil, va haver de ser restaurada el 1951.</p> | 41.5577800,1.9548900 | 412849 | 4601206 | 1901 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72637-foto-08300-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72637-foto-08300-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72637-foto-08300-53-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Lluís Muncunill i Parellada | A l'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya es denomina Capella del Sagrament. | 116|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
| 72638 | Himne del Casal Familiar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-del-casal-familiar | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. NOLLA, M.T. (1995). Història de 25 anys del Casal Familiar 1969-1994. Viladecavalls: Casal Familiar de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Els membres del Casal Familiar canten aquest himne en les seves trobades: 'És el Casal Familiar casa nostra És el Casal Familiar casa de tots Sempre en la vida allò que val és el que costa Tant més s'estima el que precia més esforç Volem honrar amb el Casal el nostre poble Perque es parli bé de Viladecavalls i el fer-hi estada sigui un goig ben noble. ¡Amunt els cors; amunt, minyons; avant, avant! (Tornada) És el Casal Familiar El que promou el nostre anhèl i el nostre afany. És el Casal Familiar Orgull per tots, cosa de tots, per tots la llar. Casal que a tots ens uneix amb alegria i al poble ajuda a viure més feliç. Casal que ens dóna una nova fesomia i ens pregona bona fama al país. Casal que honora a tots els qui l'emparen i glòria atorga als qui el varen fundar i als nous plansons, els infants que són ara, Els farà dones i homes ferms per el demà. (A la tornada) Aquest veïnat necessitava un bon estatge on aplegar-se i fer-hi relació social; La vida humana no pot pas ésser imatge De insolidària actitud individual. Alcem els ulls cap al cel, gent de la terra; Vers hortizons de inefable infinit; Si és el seny i l'amor el que ens mena El nostre viure estarà lliure del neguit. (A la tornada)'.</p> | 08300-54 | <p>L'antecedent del Casal Familiar el trobem en dues societats conegudes com El Foment i La Fleca, que des de finals del segle XIX organitzaven les activitats lúdiques de la vila. Al principi hi havia certa rivalitat entre elles, tot i que l'esclat de la Guerra Civil ho va trasbalsar tot. Durant els anys posteriors a la guerra, hi van haver alguns canvis de local, amb la dificultat cada cop més gran de trobar un espai on reunir al jovent. Finalment, van arranjar les antigues escoles, que van passar-se a denominar El Casalet. L'any 1968 va començar a planificar-se la construcció de l'edifici que actualment alberga el casal. Amb aquesta estabilitat va fundar-se el Casal Familiar de Viladecavalls, el dia 26 de setembre de 1968, quan se'n va aprovar l'acta fundacional i se'n van aprovar els estatuts. Des d'aleshores, l'associació ofereix un ampli ventall d'activitats lúdiques i festives per a tots aquells que hi vulguin participar.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Antoni Soler i Hospital | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72639 | Trull de can Trullas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-can-trullas | XVIII-XIX | Es troba en ruïnes i cobert de vegetació. | <p>Ruïnes del que havia estat el trull de Can Trullas. Únicament són visibles els murs de maçoneria de poca alçada, ja que es troba completament cobert de vegetació.</p> | 08300-55 | Masia de Can Trullas | <p>La pairalia de Can Trullas és des d'antic una propietat agrícola i forestal molt important. Tant és així, que a més de la denominació de la casa, disposava d'un edifici destinat a la premsada de l'oli i/o el vi. Aquest es trobava situat a mig camí entre el mas i l'olivar, per facilitar les tasques de producció.</p> | 41.5568100,1.9431800 | 411871 | 4601110 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72639-foto-08300-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72639-foto-08300-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72639-foto-08300-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72640 | Sínia dels Horts de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-dels-horts-de-sant-marti | <p>DEL CAMPO, J.L. [et al.] (2005). Los molinos de Viladecavalls. Monografies de Viladecavalls. vol. 12. Viladecavalls: CONVIVE.</p> | XIX | <p>Sínia formada per una roda vertical metàl·lica que està situada dins una bassa en una zona d'horta. La roda està fixada sobre un eix horitzontal que acaba en una roda horitzontal, situada dins d'una barraca. Aquesta segona roda fa d'engranatge i es movia amb força animal, generalment d'un ase o una mula. Quan l'animal donava voltes lligat al mecanisme, es posaven en funcionament les rodes, aconseguint així que la roda vertical s'accionés. Aquesta està proveïda d'una cadena amb uns recipients fixats anomenats catúfols, que pujaven l'aigua del pou sobre el qual es troba fixada la roda. L'aigua que es dipositava a la bassa servia per al rec.</p> | 08300-56 | Horts de Sant Martí | 41.5580400,1.9525600 | 412655 | 4601237 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72640-foto-08300-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72640-foto-08300-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72640-foto-08300-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72641 | Torrent del Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-frare | <p>CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n. HERNÁNDEZ, A.M. “Flora amenaçada pel Quart Cinturó. I Tram Abrera-Terrassa” [en línia]. Mataró: L'Atzavara. http://www.viladecavalls.org</p> | S'està urbanitzant la zona entorn el naixement del torrent, així com és molt propera la construcció de l'autovia orbital de Barcelona. | <p>Torrent que neix sota de la Urbanització de Can Turu, passa entre Ca n'Oleguer, Cal Frare i Cal Tarumbot, i desemboca més avall a la riera de Gaià, recorrent uns 2400 metres. Fa un recorregut de pendent suau, amb un cabal petit però continu, excepte en episodis puntuals de sequera. Transcorre entre boscos de pi blanc (Pinus halepensis) i pi pinyer (Pinus pinea), amb alguna alzina (Quercus ilex) i roure (Quercus humilis) residual. A peu del torrent hi ha una font coneguda com a Font del Frare, prop de la qual en destaca un exemplar d'avellaner (Corylus avellana). Entre la vegetació que trobem entorn el torrent destaca l'aladern (Rhamnus alaternus), l'Àlber (Populus alba), l'arboç (Arbutus unedo), la canabassa (Eupatonum cannabinum), el càrex pendula (Carex pendula), l'enciamet (Samolus valerandi), l'espígol comú (Lavandula latifolia), la falguera comuna (Ptendium aquilinum), la falguereta capil·lera (Adiantum capillus-veneris), el Fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), el frare de l'heura (Orobanche hederae), el gatell (salix atrocinerea), el llorer (Laurus nobilis), el malrubí d'aigua (Lycopus europaeus) i l'orella de llebre (Bupleurum rigidum), entre d'altres. Entre la fauna que s'hi pot veure, en destaca una gran diversitat d'ocells, com són la cuareta, el pit-roig, la merla, el rossinyol, els tallerols, la tórtora, la puput, etc.</p> | 08300-57 | Sud del terme municipal | <p>Fins a finals del segle XVIII era conegut com a Torrent Gran.</p> | 41.5415200,1.9478200 | 412238 | 4599408 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72641-foto-08300-57-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72642 | Forn de calç de can Margarit I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-margarit-i | XVIII-XIX | En estat ruïnós. | <p>Forn tradicional de calç que es troba al marge del camí que segueix del Forn Riscal. És de planta circular i està excavat parcialment sobre el terreny natural. Es troba en estat ruïnós i parcialment cobert de terra, sense que se'n conservi la boca.</p> | 08300-58 | Serra de Collcardús | <p>Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la seva presència per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, d'on la pedra s'extreia mitjançant barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, la pedra era transportada en carros fins als forns de calç, que solien situar-se prop de les pedreres. De forma habitual, els forns s'emplaçaven al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. L'existència de la pedrera de Joan Purull i els dos forns de Can Margarit i el Riscal constitueix uns bon testimoni de la importància que tingué aquesta activitat a la zona. A més, a la mateixa serra de Coll Cardús s'han trobat altres forns de calç.</p> | 41.5772700,1.9573400 | 413080 | 4603368 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72642-foto-08300-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72642-foto-08300-58-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72643 | Torrent del Llor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-llor | Està contaminat per la proximitat de l'abocador de Vacarisses. | <p>Torrent que neix sota la carena del Roure Monjo, en terme municipal de Vacarisses, segueix proper a la carena del Molinot, i desemboca a la riera de Gaià. En terme de Viladecavalls, té un recorregut d'un quilòmetre i mig, aproximadament. Té un cabal d'aigua discontinu, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. Al seu pas pel Molinot, una falla produeix un magnífic salt d'aigua, sota el qual hi ha una font. Tot i que en alguns trams transcorre entre boscos mixtes de pi blanc (Pinus halepensis) i alzines (Quercus ilex), el seu entorn s'ha vist alterat per la construcció d'una urbanització i diverses infraestructures. Prop de la seva desembocadura a la riera de Gaià, s'hi va construir un viaducte per al carril ferroviari.</p> | 08300-59 | El Molinot | 41.5703500,1.9647600 | 413689 | 4602592 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72643-foto-08300-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72643-foto-08300-59-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72646 | Portal de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-sant-marti | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVIII | <p>Portal d'accés de l'església parroquial de Sant Martí de Sorbet. És d'arc escarser adovellat amb un escut gravat en baix relleu a la clau. En aquest hi ha representat Sant Martí dalt d'un cavall, partint la seva capa amb l'espasa per donar-li com a abric a un captaire. A les dovelles del costat hi ha intercalada la inscripció: ' 1792 HCDD'. En el brancal dret hi ha un gran carreu que incorpora de forma molt desdibuixada la inscripció: ' DOMUM TUAM DOMINE… 16… IHC', pel que seria reaprofitat.</p> | 08300-62 | Plaça de l'Església | <p>El creixement del nucli a mitjans del segle XVIII entorn l'església de Sant Martí va suposar que la capella romànica fos ampliada, per tal d'acollir a tots els fidels. Des d'aquesta reforma, una part del temple romànic va quedar ocult dins la nova església barroca. Tal i com consta a l'arxiu parroquial, l'encarregat de picar el portal i gravar la figura de Sant Martí va ser Josep Camprubí Mestre de Casas, que va cobrar 30 jornals per la seva obra BARÓ (1999: 38).</p> | 41.5576300,1.9549600 | 412855 | 4601190 | 1792 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72646-foto-08300-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72646-foto-08300-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72646-foto-08300-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Josep Camprubí Mestre de Casas | La iconografia de l'escut es reprodueix a la capçalera dels goigs de Sant Martí, editats el 1854. | 119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 72649 | Portal de can Sanahuja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-can-sanahuja | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVIII | <p>Gran portalada que tanca el recinte de la masia de Can Sanahuja, construïda a mode de lliça. Consta d'un arc de mig punt adovellat de notables dimensions, amb els brancals encoixinats. L'arc està pintat amb motius simbòlics de color grana. A banda i banda del portal hi ha una filera de pedres també encoixinades, que acaben a l'alçada d'una cornisa. La construcció es troba rematada amb una coberta a dues vessants de certa volada, quedant suportada per una estructura de fusta.</p> | 08300-65 | Masia de Can Sanahuja | <p>Diversos autors han situat l'origen d'aquest portal al carrer Ample de Barcelona, a l'antic palau del Vescomte de Santa Coloma. El context històric d'aquest fet el podríem trobar en la reforma perpetuada sobre la Ciutat Vella de Barcelona a principi del segle XX. Amb l'obertura de noves vies més amples, com l'actual Via Laietana, es van enderrocar un bon nombre d'edificis històrics, perdent-se d'aquesta manera un patrimoni arquitectònic, històric i artístic de gran valor. Tanmateix, alguns elements arquitectònics d'aquests edificis van ser recuperats i afegits en altres construccions, com en el cas de la Torre Llobeta del barri d'Horta, i com podria ser el cas del portal de Can Sanahuja. Caldria, però, contrastar aquesta dada documentalment.</p> | 41.5330700,1.9400000 | 411574 | 4598478 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72649-foto-08300-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72649-foto-08300-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72649-foto-08300-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72650 | Forn de calç de can Margarit II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-margarit-ii | XVIII-XIX | Es troba en mal estat estructural. | <p>Forn tradicional de calç que es troba al marge del camí sobre el Forn Riscal. És de planta circular i està parcialment excavat sobre el terreny natural. Es troba en estat ruïnós i parcialment cobert de terra, tot i que encara se'n conserva parcialment la boca. Aquesta té forma apuntada i s'obre en una paret feta de pedra de la zona lligada amb fang. A l'interior del forn hi creix un pi.</p> | 08300-66 | Serra de Collcardús | <p>Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la seva presència per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, d'on la pedra s'extreia mitjançant barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, la pedra era transportada en carros fins als forns de calç, que solien situar-se prop de les pedreres. De forma habitual, els forns s'emplaçaven al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. L'existència de la pedrera de Joan Purull i els dos forns de Can Margarit i el Riscal constitueix uns bon testimoni de la importància que tingué aquesta activitat a la zona. A més, a la mateixa serra de Coll Cardús s'han trobat altres forns de calç.</p> | 41.5761700,1.9553700 | 412914 | 4603247 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72650-foto-08300-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72650-foto-08300-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72650-foto-08300-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72651 | Les Basses Negres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-basses-negres | <p>En una zona de fort pendent ascendent entre la riera de Can Trullas i l'olivar de Can Sanahuja hi ha les basses naturals conegudes com Les Basses Negres. Reben aquest nom per la foscor de les seves aigües. Es troben envoltades de vegetació.</p> | 08300-67 | Can Sanahuja | 41.5387000,1.9366200 | 411300 | 4599107 | 08300 | Viladecavalls | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Només s'ha pogut observar des de lluny el seu reflex, ja que la frondositat vegetal i la dificultat del terreny impedien apropar-s'hi. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 72652 | Imatge de la Puríssima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-purissima | <p>COMAS, J. (1996). Quaderns d'Història de Viladecavalls V: Motius i etimologia de les cases de Viladecavalls. Ajuntament de Viladecavalls: Viladecavalls.</p> | XIX-XX | <p>Es troba situada sobre un altar lateral de l'església de Sant Martí de Sorbet. Està ubicada dins una fornícula i sostinguda per una peanya. La imatge està dempeus i vesteix una túnica blanca i un mantell blau, rematada amb una corona estrellada. El rostre de límpida bellesa està lleugerament inclinat cap avall, expressant una marcada serenitat. Té les mans recolzades l'una sobre l'altra a l'alçada del pit. Els seus peus descalços es mantenen en equilibri sobre mitja bola del món, sobre la qual hi ha una serp mossegant una poma.</p> | 08300-68 | Parròquia de Sant Martí de Sorbet | <p>Amb l'esclat de la Guerra Civil, un grup de veïns va portar la imatge de la Puríssima en una vinya del poble, on la van enterrar. La seva intenció era protegir-la de la crema sistemàtica d'esglésies i elements religiosos que va produir-se els primers dies de revolta. Quan va acabar la guerra, la van recuperar i reparar i la van posar en un altar de l'església COMAS (1996:185).</p> | 41.5577100,1.9549700 | 412856 | 4601198 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72652-foto-08300-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72652-foto-08300-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/