Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72599 | Ceràmiques de Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceramiques-de-viladecavalls | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | En aquesta zona s'ha construït un polígon industrial. | <p>Jaciment d'edat Vallesià superior (Miocè Superior) situat a peu de carretera, en una explotació de lutites vermelles. Es van documentar un cavall Hipparion sp. i diversos micromamífers.</p> | 08300-15 | Carretera B-120 | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21)</p> | 41.5531700,1.9470400 | 412188 | 4600702 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72614 | Can Guanteras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guanteras | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII-XX | <p>La masia de Can Guanteras ha estat molt reformada en època contemporània. L'estructura original de la casa s'ha envoltat de volums i torres que li han volgut donar aparença de castell. Entre aquestes encara és visible el portal original, d'arc de mig punt adovellat.</p> | 08300-30 | Carretera de Sant Llorenç, 50 | <p>El mas Guanteras es documenta des del segle XII, quan es situa prop de la Barromina. El nom es repeteix en diversos documents de compravenda durant els segles posteriors. Aquest mas tan antic va ser completament reformat durant la segona meitat del segle XX, perdent així la seva aparença original.</p> | 41.5681100,1.9761300 | 414634 | 4602332 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72614-foto-08300-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72614-foto-08300-30-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Popularment també es coneix com a Can Guanteres. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72617 | Can Buxeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-buxeres | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Gran casal que es troba constituït per diversos cossos coberts amb una teulada composta a quatre vessants. Aquesta està ricament decorada amb ceràmica vidriada de color blau i blanc. De la façana principal en sobresurt un cos a mode de tribuna, amb un balcó transitable a la part superior. Destaca especialment una torre quadrangular coberta a quatre vessants, que està adossada en un extrem de la façana. Aquesta consta de sis nivells d'alçat, el superior dels quals consta d'un balcó amb balustrada que fa de mirador. L'acabat exterior de la construcció és de pedra vista.</p> | 08300-33 | Serra de Collcardús | <p>Va ser construïda durant el primer terç del segle XX, per encàrrec de Lluís Maria Buxeres, qui havia fet fortuna amb el comerç colonial. Consta d'una capella moderna dedicada a Sant Lluís.</p> | 41.5747000,1.9502400 | 412484 | 4603089 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72617-foto-08300-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72617-foto-08300-33-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No hem pogut concertar una cita per visitar la casa. Actualment s'hi celebren banquets de noces. També conegut com a Sant Lluís de Rístol. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72622 | Can Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marcet | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX | Presenta esquerdes estructurals importants, la coberta es troba en mal estat i té cert grau de deteriorament general pel seu estat d'abandó. | <p>Masia de planta quadrangular davant la qual s'hi distribueixen diverses dependències agrícoles. La part frontal queda tancada amb una lliça que està adossada a la façana de ponent. És de planta baixa, pis i golfes, i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la façana principal, totes les obertures es troben disposades simètricament segons tres eixos, que es corresponen amb les crugies de la casa. La part central del primer pis s'obre amb una galeria suportada per dos pilars, des de la qual arrenquen dues senzilles motllures que es perllonguen fins a la cornisa del ràfec, ressaltant aquest cos. Entre el ràfec i la finestra de les golfes hi ha el rellotge de sol. A l'interior, els sostres estan suportats amb cairats de fusta. A la façana posterior hi ha adossat un cos de planta baixa que sembla correspondre's amb el celler. L'acabat exterior de la masia és arrebossat i pintat de color blanc, i les obertures es troben ressaltades amb un marc pintat de color gris.</p> | 08300-38 | Serra de Collcardús | <p>El nom de Marcet es troba documentat a la zona des del segle XIV. Per les característiques constructives de la casa, creiem que aquesta casa fou bastida en època contemporània, pel que el primer es trobaria desaparegut.</p> | 41.5616200,1.9303700 | 410810 | 4601658 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72622-foto-08300-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72622-foto-08300-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72622-foto-08300-38-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72623 | Can Mitjans de la Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mitjans-de-la-guardiola | <p>FERRAN, D. [et al.]. Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls, 1991. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. http://guerradesuccessio.com CARDÚS, S. (1928). “Can Mitjans de la Guardiola”. Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa. Vols. I-IV. (1923-1930) p. 140-141.</p> | XVIII | <p>Masia de planta quadrangular i d'aparença molt massissa que es troba situada entre la riera de Gaià i la carretera C-58. S'hi accedeix per una lliça, que donava pas a l'era encaironada situada davant de la casa, de manera que l'espai quedava tancat amb les dependències agrícoles. Aquest espai ha estat arranjat darrerament, pel que el desnivell frontal a la casa s'ha hagut de salvar amb una escalinata. La masia consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. El volum principal té tres crugies, presentant un cos adossat a cada lateral que antigament havien constituït la masoveria. La façana principal es troba oberta a la part central amb un portal d'arc de mig punt adovellat i un finestral d'arc pla de pedra carejada a cada costat. Un d'aquests presenta un escut heràldic a la llinda. Al primer pis hi ha quatre finestrals que incorporen les següents inscripcions: 'TRIBUS VICIBUS TOTALITER DEVORATA 1714', 'AFUNDAMENTIS VERO REDIFICATA 1735' i '1588'. Sota d'aquestes finestres es conserven algunes troneres, que eren petites obertures defensives des de les quals es podia disparar el canó. Les golfes s'obren amb nombrosos pòrtics d'arc de mig punt ceràmic, essent el central de majors dimensions. A la façana posterior s'hi conserva un portal d'arc de mig punt adovellat que denota força antiguitat, presentant un escut molt erosionat a la clau. Les estances interiors es distribueixen al voltant de la sala central, quedant comunicats a través d'arcades de ceràmica i pedra. A la part superior d'una d'aquestes s'hi conserva un escut heràldic invertit, que va ser reaprofitat en la darrera restauració. Prop d'aquest encara es pot veure el forn de pa de planta circular. Als pisos superiors, s'hi conserven les alcoves, amb marc motllurat i de forma lobulada. Alguns sostres també estan decorats amb motius florals. L'acabat exterior de la construcció és de pedra vista al volum principal i arrebossat i pintat de color cru a la resta de dependències.</p> | 08300-39 | Can Mitjans de la Guardiola, s/n | <p>El mas està documentat dins la parròquia de Santa Maria de Toudell des de principi del segle XIV, si bé el cognom de Guardiola apareix documentat a la zona el segle anterior de la mà de Guillem de Guardiola. En un document del segle XI també es cita el lloc de La Guardiola. Salvador Cardús (1928:140) apunta a que es tracta d'una de les guardioles establertes durant la reconquesta de Catalunya, entre els segles VIII i IX. Aquest cognom va perdurar fins al segle XV, quan apareix associat a Francesc Mitjans. Era un mas molt important, que tenia gran quantitat de terres i masos, com són el Mas Estrella i el Molinot. Entre finals del segle XVII i principi del segle XVIII va pertànyer al coronel austriacista Francesc Busquets i Mitjans, nom que va adquirir amb el casament de la pubilla del mas. Abans d'exercir de militar, havia estat conseller tercer de l'antiga universitat forana de Sant Pere de Terrassa. Probablement pel seu posicionament polític, la masia fou incendiada en tres ocasions durant el 1714 en motiu d'un incendi, tal i com queda documentat als llindars dels seus finestrals. Després de la seva mort el 1734, el mas va passar a mans del seu fill Francesc, qui la va fer reedificar el 1735, com també consta a la llinda. Avui el mas s'ha restaurat i ampliat com a centre de bodes i convencions.</p> | 41.5644400,1.9675500 | 413914 | 4601933 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72623-foto-08300-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72623-foto-08300-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72623-foto-08300-39-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72671 | Camí Vell de can Marcet a Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-can-marcet-a-viladecavalls | XVI-XX | <p>Antic camí que permetia anar des de Viladecavalls fins a la masia de Can Marcet. Comença a l'alçada del km. 6 de la carretera B-120, per un camí de terra. Seguirem deixant enrere el camí que va a Can Trullas, seguint el de l'esquerra. Es tracta d'un recorregut força planer, amb alguns trams de pendent ascendent. Pel camí trobarem un racó interessant presidit per un roure centenari, una font i un forn de calç. Transcorre en zona forestal i agrícola, tot i que aquesta última de presència cada cop més residual. Just abans d'arribar a can Marcet, hem de creuar la línia ferroviària per sobre a través d'un pontet.</p> | 08300-87 | Entre Can Marcet i Can Trullars | 41.5587300,1.9373900 | 411391 | 4601330 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72671-foto-08300-87-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 72672 | Camí Vell a Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-a-martorell | <p>DEL CAMPO, J.L. (1994). Quaderns d'Història de Viladecavalls II: Camins vells de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVI-XX | <p>Antic camí que permetia anar de Viladecavalls a Martorell. En l'actualitat comença al final de l'urbanització de Can Turu, pel camí que va a Can Sanahuja. Un cop arriba a la masia, segueix a la dreta fins a trobar-se amb la riera de Gaià. Segueix per la riera aigües avall, sortint del terme de Viladecavalls, fins que es troba amb el riu Llobregat. Allà el camí continua paral·lel al riu, aigües avall, fins que arriba a la ciutat de Martorell. És un recorregut força planer, que coincideix amb el curs de les rieres en alguns trams.</p> | 08300-88 | Al Sud del terme municipal | 41.5404700,1.9421500 | 411763 | 4599297 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72672-foto-08300-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72672-foto-08300-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72672-foto-08300-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El camí està senyalat amb una fita. | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72674 | Riera de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-sant-jaume | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | <p>Torrent que neix sota la carena del Roure Monjo, en terme municipal de Vacarisses, i desemboca a la riera de Gaià. Al llarg del seu recorregut es nodreix de nombrosos torrents, i rep diverses denominacions: torrent Fondo, torrent de les Pinasses, riera de la Torre i riera de Sant Jaume, aquesta última corresponent al seu tram final dins el municipi de Viladecavalls. Fa de límit termenal amb el municipi d'Olesa de Montserrat. Té un cabal d'aigua discontinu, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. Hi trobem una gran varietat vegetal, entre la que destaca l'àlber (Populus alba), el pollancre ( Populus nigra), el tamariu africà (Tamarix africana), el jonc comú ( Scirpus holoschoenus), el créixens (Nasturtium officinale), la falguereta capil·lera (Samolus valerandi), i un llarg etcètera. També hi ha molta diversitat faunística, destacadament d'ocells, amfibis, rèptils i insectes. HERNÁNDEZ (2004 : 99)</p> | 08300-90 | Oest del terme municipal | <p>Rep el seu nom perquè passa sota la capella i la masia de Sant Jaume, en terme d'Olesa però tradicionalment associats a Viladecavalls.</p> | 41.5415200,1.9478200 | 412238 | 4599408 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72674-foto-08300-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72674-foto-08300-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72675 | Riera de Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-gaia | <p>CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n. DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | L'aigua està contaminada, alguns trams són bruts de deixalles i la travessen moltes infraestructures. | <p>Riera que neix a la serra de l'Obac, en terme de Vacarisses, i entra al municipi de Viladecavalls a l'alçada de Sant Miquel de Guanteras. Es nodreix de nombrosos torrents, travessant el terme de nord a sud. En aquest punt s'uneix amb la riera de Sant Jaume donant nom a la riera del Morral, que més endavant desemboca al Llobregat. La major part del seu recorregut és suau, agafant certa amplada en alguns trams, que queda delimitada per penya-segats erosionats per l'acció de l'aigua. La travessen diverses infraestructures, una de les quals s'està construint en el moment de fer l'inventari (l'autovia Orbital de Barcelona o Quart Cinturó). En algunes parts s'hi conserva el bosc de ribera format per àlbers (Populus alba), salzes blancs (Salix alba), sargues (Salix elaeagnos) i pollancres (Populus nigra), entre d'altres. També s'hi observa bruc d'hivern (Erica multiflora), peus de marxívol (Helleborus foetidus), sarriassa (Arum italicum), botja d'aigua (Dorycnium rectum), cues de cavall (Equisetum telmateia), etc. Entorn la riera hi ha força diversitat faunística, destacadament d'ocells, amfibis, rèptils i insectes, sense oblidar la presència de senglars.HERNÁNDEZ (2004 : 102).</p> | 08300-91 | Est del terme municipal | <p>Durant l'època medieval, aquesta riera era coneguda com a Massurgs. A principi del segle XX, en aquesta riera s'hi va construir el pantà de la Xuriguera, en terme municipal de Terrassa. En un episodi de fortes pluges vers l'any 1944, la presa va cedir tràgicament, causant la mort de vuit persones i nombrosos danys materials.</p> | 41.5488400,1.9656200 | 413732 | 4600203 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72675-foto-08300-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72675-foto-08300-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 72676 | Molí de vent de can Boada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-can-boada | <p>DEL CAMPO, J.L. [et al.] (2005). Los molinos de Viladecavalls. Monografies de Viladecavalls. vol. 12. Viladecavalls: CONVIVE.</p> | XIX | No conserva les pales i es troba envoltat de vegetació. | <p>Molí de vent aiguader situat als horts de Can Boada. Consta d'una torre metàl·lica de forma troncocònica fitxada sobre una estructura d'obra. Aquesta està rematada per una roda metàl·lica de vuit antenes i un penell que permetia orientar-lo cap al vent. No es conserven les pales, però per les seves característiques hem de suposar que eren fetes de roba o fusta. Al costat de l'estructura hi ha caseta de planta quadrangular d'obra, que podria albergar una bomba d'aspiració que captava l'aigua subterrània. Uns quants metres per sota d'aquesta cota, encastada al terreny, hi ha una estructura amb porta que podria correspondre's amb l'entrada d'una mina d'aigua. Es troba envoltat de pins de certa alçada, que fan que gairebé no sigui visible.</p> | 08300-92 | Serra de Collcardús | <p>Els molins aiguaders es construïen en l'àmbit rural per extreure aigua del subsòl aprofitant la força del vent. Aquest molí està situat dins la finca de Can Boada, prop d'una zona que havia estat conreada, pel que hem de pensar que tenia com a finalitat el seu rec. La proximitat de la serra d'en Ros, una zona força ventada, garantia l'abastiment d'aigua de la finca pràcticament tot l'any. No obstant, l'aparició de nous mecanismes més eficients va acabar produint-ne l'abandonament.</p> | 41.5735300,1.9375800 | 411427 | 4602972 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72676-foto-08300-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72676-foto-08300-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72677 | Riera de can Trullas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-can-trullas | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | <p>Torrent que es forma a l'alçada de la masia de Can Trullas, per la unió del torrent del Trull, el torrent dels Morts i el Torrent de Can Buxeres. Després d'afegir-s'hi el curs del torrent de Sant Martí, és creuat per la carretera d'Olesa, segueix pel Camp de Mistos i desemboca a la riera de Sant Jaume, proper al sud del terme municipal. La major part del seu recorregut és suau, interromput per talls i gorges que s'han produït amb l'erosió de l'aigua. Té un cabal d'aigua discontinu, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. Hi trobem una gran varietat vegetal, format per boscos de ribera amb exemplars l'àlber (Populus alba), pollancre ( Populus nigra), i salzes blancs (Salix alba), entre moltes d'altres espècies.</p> | 08300-93 | Oest del nucli de Viladecavalls | 41.5388500,1.9352100 | 411182 | 4599125 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||||
| 72678 | Salt d'aigua del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-daigua-del-molinot | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | <p>Al torrent del Llor, al seu pas pel Molinot, una falla produeix un magnífic salt d'aigua, només visible en èpoques de pluja. En aquesta part del torrent, el seu llit arenós dóna pas a una massa rocosa erosionada per l'acció de l'aigua, accentuant la bellesa de l'espai. Al costat hi ha les ruïnes del Molinot.</p> | 08300-94 | Al Torrent del Llor | 41.5741100,1.9642100 | 413648 | 4603010 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72678-foto-08300-94-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | En el moment de fer l'inventari no era visible el salt d'aigua perquè no baixava aigua pel torrent. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72692 | Font de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-jordi | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | La part superior de la imatge es troba escantellada. | <p>Font situada en un marge a pocs metres a sol ixent de la Casanova. Es troba construïda en un mur de pedra sense lligar rematat amb ceràmica, formant un arc de mig punt ceràmic a la part central. Dins de l'arc hi ha una placa de ceràmica vidriada amb la imatge de Sant Jordi matant el drac. A sota hi ha el brollador, format per una màscara infantil pintada de color blau. L'aigua cau en una pica rectangular de pedra. A banda i banda de la font, hi ha un gran banc que es prolonga formant una 'U'.</p> | 08300-108 | La Casanova | 41.5684400,1.9253300 | 410399 | 4602420 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72692-foto-08300-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72692-foto-08300-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72692-foto-08300-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Al llibre de les Fonts de Viladecavalls, del qual n'és la portada, es denomina Fonts de Santacana, juntament amb la Font de Montserrat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72693 | Font de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-montserrat-0 | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Font situada en un marge a pocs metres a ponent de la Casanova. Està construïda en un mur de pedra rematat amb lloses planes. S'obre formant un arc de mig punt ceràmic, dins el qual hi ha una placa de ceràmica vidriada amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. L'aigua brolla d'un tub metàl·lic i cau en una pica rectangular amb escacat de ceràmica.</p> | 08300-109 | La Casanova | 41.5688100,1.9240200 | 410290 | 4602462 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72693-foto-08300-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72693-foto-08300-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72693-foto-08300-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Al llibre de les Fonts de Viladecavalls es denomina Fonts de Santacana, juntament amb la Font de Sant Jordi. | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72697 | Torrent de can Buxeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-buxeres | <p>Torrent que neix entre el turó de les Guixeres i el coll de Can Margarit, passa per sota l'autopista i voreja la Planassa, fins que s'ajunta amb altres torrents formant el Torrent de Can Trullas. Té un curs d'aigua estacional, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. Hi trobem una gran varietat vegetal, especialment la part que transcorre per la serra de Coll Cardús, format per boscos de ribera amb exemplars d'oms (Ulmus minor), pollancres ( Populus nigra), àlbers (Populus alba), gatells (Salix cinerea), sargues ( Salix elaeagnos), etc. De manera residual però molt destacada, hi trobem fragments de laurisilva formats per lloredes (Lauretum nobilis), així com indrets amb trèmols (Populus tremula).</p> | 08300-113 | Serra de Collcardús | 41.5724900,1.9482100 | 412312 | 4602846 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Els llorers estan considerats un Hàbitat d'Interès Prioritari per la Directiva d'Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||||
| 72724 | Celler de can Trias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-can-trias | XVIII-XX | <p>A la part posterior de la masia de Can Trias s'hi conserva l'antic celler i les tines. L'espai presenta el sostre amb cairats de fusta i es troba separat en dos nivells a través d'un arc rebaixat ceràmic. Al primer nivell hi ha el celler pròpiament dit, amb les bótes de fusta amb cèrcols i les portadores. El segon espai està ocupat per tres tines rectangulars que es troben revestides amb ceràmica vidriada. Una d'aquestes tines és de dimensions molt reduïdes. Des d'una porta situada a la façana posterior de la masia, s'abocava el raïm directament a les tines, on encara s'hi pot veure l'estructura de fusta des d'on es trepitjava. Les tines queden força elevades respecte el nivell del celler, pel que per accedir-hi cal pujar per una escala de mà. A continuació de les tines n'hi ha una altra d'obra afegida més modernament.</p> | 08300-140 | Masia de Can Trias | <p>A mitjans del segle XVIII el camp català va viure un període de gran esplendor gràcies al conreu de la vinya. A Viladecavalls també va significar una etapa de prosperitat econòmica, reflectida en la consolidació de grans pairalies, com Can Trias, Can Mitjans de la Guardiola i Can Trullas. Aquestes es dedicaven a la venta del vi que es produia en les seves propietats. Totes elles disposaven d'un celler amb tines i bótes, on es produïa i s'emmagatzemava el vi.</p> | 41.5628200,1.9799200 | 414943 | 4601741 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72724-foto-08300-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72724-foto-08300-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72724-foto-08300-140-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72741 | Jaciment paleontològic de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-sant-miquel | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | Es troba destruït. | <p>Jaciment d'edat Vallesià superior (Miocè Superior) situat en part de l'actual polígon industrial, en un terreny argilós. Es van documentar Listriodon splendens, Ictitherium robustum, Euprox dicranocerus, Micrmeryx florensianus, Boselaph indet., Hipparion catalaunicum, Rinoceront indet., Dinotherium babaricum, Hyaenictisalmerai, Aceratherium, Turcius turicensis i Palaeotragus.</p> | 08300-157 | Polígon industrial Can Mir | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21)</p> | 41.5529800,1.9702700 | 414125 | 4600658 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72742 | Serra de Coll Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-coll-cardus | <p>Pla Especial de la Serra de Collcardús al municipi de Viladecavalls. 2006</p> | L'abandonament de l'activitat agrícola i de l'explotació forestal fa que algunes parts estiguin molt brutes i suposin un risc d'incendi forestal notable. | <p>Serra que es troba situada al nord del terme municipal, limitada per la riera de Sant Jaume i la línia de ferrocarril a l'oest, el municipi de Vacarisses al nord (on hi ha la masia de Can Cardús, que dóna nom a la serra), la carretera C-58 a l'est i la urbanització de Can Corbera al sud. El cim més alt és el Cap del Ros, situat a 639 metres d'alçada. Els torrents que hi discorren són de tipus estacional, com són el del Trull, de Can Baiona, de Can Buxeres i de Can Corbera. Hi són presents dos hàbitats d'interès comunitari (Directiva 92/43/CEE), representats per alzinars i carrascars, i per pinedes mediterrànies de pi blanc i pi pinyer. També hi ha un hàbitat d'interès prioritari, la lloreda, que es localitza als torrents, especialment al de Can Buxeres, i al Fondal dels llorers, prop de Can Margarit. De manera residual però molt destacada, trobem exemplars de trèmols (Populus tremula), prop del camí de l'alzinar. Les zones properes als torrents presenten un bosc de ribera residual. Entre la fauna que hi trobem destaca la geneta (Genetta genetta), el porc senglar (Sus escrofa), la guineu (Vulpes vulpes), el toixó (Meles meles), la merla (Turdus merula), el rossinyol (Luscinia Megarynchos), l'àguila marcerenca (Circaetus gallicus), l'àguila cuabarrada ( Hieraaetus fasciatus), l'astor (Accipiter gentilis), el vidriol (Anguis fragilis), la serp verda (Malpolon monspessulanus), etc. Cal destacar que aquest espai és un connector ecològic entre el Parc Natural de Montserrat i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. A la serra de Coll Cardús també hi ha un nombre important d'elements patrimonials, entre els que destaquen la masia de Can Boada de les Parentes, la casa de Can Buxeres, els forns de calç, la Pedra Degollada, la Cova de les Pedres, el Forat del Vent i la Font de Can Margarit, entre molts d'altres.</p> | 08300-158 | Nord del terme municipal | <p>La zona va ser protegida mitjançant el Pla Especial de la Serra de Collcardús, fet l'any 2006 per l'empresa Minuartia.</p> | 41.5758400,1.9430300 | 411885 | 4603223 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72742-foto-08300-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72742-foto-08300-158-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 72745 | Fons fotogràfic del Casal Familiar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-casal-familiar | <p>NOLLA, M.T. (1995). Història de 25 anys del Casal Familiar 1969-1994. Viladecavalls: Casal Familiar de Viladecavalls.</p> | XX-XXI | <p>Al Casal Familiar de Viladecavalls s'hi conserva un fons fotogràfic de temàtica diversa, relacionada amb les activitats que han organitzat des de la seva institució. El format de les fotografies és en paper, en blanc i negre les de la primera etapa i en color la resta. La temàtica comprèn des de la construcció de l'edifici, les curses, les festes, celebracions, homenatges, excursions, etc., que s'han fet durant els seus anys d'existència. L'abast cronològic abraça des del 1966 (poc abans de la constitució del Casal), fins l'any 2000 aproximadament. A partir d'aleshores, les fotografies es troben en format digital.</p> | 08300-161 | Carrer d'Antoni Soler i Hospital, 2 | <p>L'antecedent del Casal Familiar el trobem en dues societats conegudes com El Foment i La Fleca, que des de finals del segle XIX organitzaven les activitats lúdiques de la vila. Al principi hi havia certa rivalitat entre elles, tot i que l'esclat de la Guerra Civil ho va trasbalsar tot. Durant els anys posteriors a la guerra, hi van haver alguns canvis de local, amb la dificultat cada cop més gran de trobar un espai on reunir al jovent. Finalment, van arranjar les antigues escoles, que van passar-se a denominar El Casalet. L'any 1968 va començar a planificar-se la construcció de l'edifici que actualment alberga el casal. Amb aquesta estabilitat va fundar-se el Casal Familiar de Viladecavalls, el dia 26 de setembre de 1968, quan se'n va aprovar l'acta fundacional i se'n van aprovar els estatuts. Des d'aleshores, l'associació ofereix un ampli ventall d'activitats lúdiques i festives per a tots aquells que hi vulguin participar. Quan el Casal va celebrar els 25 anys de la seva fundació, es va fer una exposició fotogràfica, que coincideix amb el fons d'imatges que hem inventariat.</p> | 41.5554300,1.9540600 | 412777 | 4600946 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72745-foto-08300-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72745-foto-08300-161-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72612 | Can Turu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-turu | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | <p>El volum principal de la masia de Can Turu va ser enderrocat a principi del segle XXI, si bé es van mantenir els edificis annexes. Actualment, l'espai que ocupava s'ha habilitat com a plaça i els edificis alberguen la biblioteca municipal. En un extrem de la plaça hi ha el portal d'accés a la finca, format per dos grans pilars quadrangulars de pedra i ceràmica i coberts a quatre vessants. Des d'aquí començava un mur de pedra rematat amb ceràmica, que ha quedat interromput per obrir l'espai. Aquest mur paral·lel al carrer sosté una rampa que condueix al primer pis del que avui és l'edifici principal. Sota d'aquesta hi ha un pontet en forma d'arc rebaixat acabat amb ceràmica, que permet accedir al que havia estat el recinte del mas. La rampa acaba davant el gran portal ceràmic de l'edifici principal. Aquest cos té dos nivells d'alçat i la coberta a dues vessants amb certa volada a la façana principal. La totalitat de les obertures i els angles cantoners són també ceràmics, i l'acabat exterior és la pedra vista. A mestral hi ha una nau de planta rectangular i notables dimensions que presenta les mateixes característiques constructives que la resta de la construcció. Ambdós edificis es troben units per un cos modern, que coincideix aproximadament amb una part de l'espai que ocupava la masia.</p> | 08300-28 | Masia Can Turu, s/n | <p>La masia de Can Turu va ser una de les principals propietats agrícoles de l'actual municipi de Viladecavalls. El nom Turu o Turo està documentat a la Quadra de Viladecavalls Inferior des de l'any 1322, de la mà de Bernat des Turo. Pocs anys més tard, el 1333, s'esmenta el mas Turo al testament de Guillem de Viladecavalls. La casa va seguir habitada després que la pesta negra del segle XIV deixés una gran mortalitat arreu del país. En aquell moment, l'habitava Pere Marcet, succeït per Pere Turo. El mas era un alou del Monestir de Santa Maria de Montserrat. Al llarg dels segles, va anar ampliant el seu patrimoni, disposant d'una gran propietat agrícola i forestal que incloïa diversos masos, com són el mas Santa Coloma i el mas Vilardell, entre d'altres. Fins a mitjans del segle XIX, el mas es trobava dins el terme d'Ullastrell, juntament amb Can Sanahuja, Can Trullas i Ca n'Oleguer. La crisi de la fil·loxera va afectar plenament l'economia del mas Turu, que es trobava en situació precària des de feia anys. A finals del segle XIX, la vídua Turu, Maria Casajoana, va vendre el mas a Pere Armengol, industrial de Terrassa. En morir ell, el seu fill Agustí es va fer càrrec de la finca, promovent una important reforma. Alhora, s'hi va crear l'empresa 'Vinos Armengol', que donava feina a molts veïns de Viladecavalls. Després de la Guerra Civil, la difícil situació en què es trobava al país va suposar el fi de l'empresa, pel que es va intentar vendre la propietat. En no poder-ho fer, es va parcel·lar la finca, donant lloc als inicis de l'urbanització de Can Turu. L'any 1955 va morir Agustí Armengol, i va deixar la casa en herència a l'entitat 'El Amigo Enfermo', que va mantenir la vídua com a usufructuària. Al cap d'uns anys, el 1985, quan ella ja havia mort, el mas va passar a mans de l'Ajuntament (CANYAMERES, 2000). L'octubre de l'any 2000 la masia va ser enderrocada, quedant com a únics testimonis les dependències agrícoles que s'havien construït entre la darreria del segle XIX i principis del XX.</p> | 41.5533300,1.9510900 | 412526 | 4600716 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72612-foto-08300-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72612-foto-08300-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72612-foto-08300-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72688 | Fita de la Quadra Superior de Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-quadra-superior-de-viladecavalls | <p>CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n.</p> | XVII | Es troba desgastat i li falta la part posterior. | <p>Fita monolítica de forma rectangular que es conserva a l'Arxiu-Museu Natural i Històric de Viladecavalls. La part frontal té la figura repujada d'un cavall. Sobre el cavall s'insinua la data: '1699'. La part superior i el revers estan escantellats.</p> | 08300-104 | Arxiu-Museu Natural i Històric de Viladecavalls | <p>Tal i com consta en un mapa cartogràfic de la segona meitat del segle XVIII que es conserva a l'arxiu, a Viladecavalls hi havia dues fites grans amb un cavall en una cara i una torre en l'altra. Les fites senyalava els límits del terme d'Olesa de Montserrat i de Terrassa, i es situava al camí que portava a Can Turu.</p> | 41.5587200,1.9842900 | 415302 | 4601281 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72688-foto-08300-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72688-foto-08300-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72688-foto-08300-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72703 | Mare de Déu de Santa Maria de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-santa-maria-de-toudell | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1988). Ermites i capelles de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls, Terrassa: Ajuntament de Terrassa. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XIII | <p>Imatge de fusta policromada de reduïdes dimensions, que antigament es trobava a l'església de Santa Maria de Toudell. Representa la Mare de Déu asseguda sobre un tron amb l'infant Jesús a la seva falda. Tant el nen com la Verge tenen una mà mutilada, com també ho està la corona que porten. Tots dos vesteixen una túnica, la d'ella coberta amb un mantell. El nen alça la mà en posició de benedicció. És una figura molt hieràtica, dotada de notable solemnitat. El tron i la part dels peus estan acabats amb un bordó que incorpora motius en forma de flor de lis.</p> | 08300-119 | Museu Diocesà de Barcelona | <p>Aquesta Mare de Déu estava emplaçada a l'església romànica de Santa Maria de Toudell. Entre els segles XV i XVI es va construir un retaule per albergar la imatge. Per garantir-ne la integritat, la família Trias la va cedir al Museu Diocesà de Barcelona al voltant del 1925. Algunes fonts ( BALLBÈ, 1998; Antoni José i Pitarc en document inèdit) han qüestionat l'autenticitat d'aquesta talla, ja que apunten que va ser destruïda durant la Guerra Civil. Assenyalen que el fons del museu tampoc es va salvar de la destrucció, perdent així una part de valor incalculable del patrimoni cultural català. Per demostrar aquesta hipòtesi, s'ha comparat l'actual imatge atribuïda a la de Santa Maria de Toudell amb un testimoni gràfic (conservat a l'Arxiu Mas) del 1920, on es poden veure diferències significatives. Sigui certa aquesta informació o no, sembla que la policromia de la imatge hagi estat restaurada FERRAN (1991: 109).</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72703-foto-08300-119-1.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El Museu Comarcal de Terrassa es va interessar per la compra del retaule de Santa Maria de Toudell, que hauria albergat la imatge. Per aquest motiu, van demanar al catedràtic Antoni José i Pitarch la redacció d'un informe del mateix, on s'apunta que la imatge original va ser substituïda per una altra del segle XVI. La fotografia s'ha extret del llibre: FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. | 92 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 72710 | Acta de consagració de Sant Martí de Sorbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-sant-marti-de-sorbet | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XI | <p>L'acta de consagració de l'església de Sant Martí de Sorbet es conserva a l'Arxiu Històric de Terrassa. Va ser consagrada el 17 d'abril del 1096 pel bisbe Folc de Barcelona, que hi va assistir acompanyat pel col·legi de canonges de la seu de Barcelona i d'altres sacerdots i nobles. El bisbe fa que s'institueixi una sagrera entorn l'església. El format de l'acta és el pergamí.</p> | 08300-126 | Arxiu Històric de Terrassa | <p>L'església de Sant Martí de Sorbet va ser consagrada pel bisbe Folc de Barcelona a finals del segle XI. Segons consta en aquest document, el temple havia estat construït pels seus veïns. Des de temps remots, la parròquia de Sant Martí era sufragània del priorat agustinià de Santa Maria de Terrassa, que més endavant assimilaria el Sant Esperit de Terrassa. Aquesta condició de dependència va perllongar-se fins a principi del segle XIX, tot i que no serà fins a finals d'aquest segle que es va crear la nova parròquia de Sant Martí, dins la vila de Viladecavalls. En aquest moment, les primitives esglésies de Santa Maria i Sant Miquel de Toudell van passar a dependre de Sant Martí, fet que va suposar el trasllat del cementiri de la segona. El creixement del nucli a mitjans del segle XVIII entorn l'església de Sant Martí va suposar que la capella romànica fos ampliada, per tal d'acollir a tots els fidels. Des d'aquesta reforma, una part del temple romànic va quedar ocult dins la nova església barroca. A principi del segle XX s'hi va fer una nova ampliació, la capella del Santíssim, d'estil historicista. Durant la Guerra Civil, l'església va ser cremada, perdent així finestres, altars i gairebé tota la imatgeria i objectes litúrgics. Per salvaguardar la seva vida, el mossèn Josep Oriol va haver de refugiar-se als boscos de Can Buxeres, com van fer també altres habitants de Viladecavalls. Pocs anys més tard, l'església va ser restaurada.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | L'acta es troba transcrita i traduïda als llibres d'Història de Viladecavalls i de la Parròquia de Viladecavalls. | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 72711 | Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-4 | XIX-XX | <p>A l'Arxiu Diocesà de Barcelona es conserva diversa documentació relacionada amb la parròquia de Viladecavalls. Es troba classificada per any, concepte, dimensions i folis. El document més antic, datat del 1817, és un expedient sobre la reunió de les parròquies de Sant Martí de Sorbet, Santa Maria i Sant Miquel de Toudell i Sant Jaume de Viladecavalls. La major part dels documents són de la correspondència que mantenia el bisbat amb la parròquia.</p> | 08300-127 | Carrer del Bisbe, 5 08002 Barcelona | <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona és un arxiu eclesiàstic on s'hi conserva la documentació generada per l'administració de la diòcesi de Barcelona. Entre els documents que comprèn, trobem processos, sentències, visites pastorals, etc.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72713 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-12 | XIX-XXI | <p>L'arxiu municipal es troba ubicat al soterrani de l'Ajuntament de Viladecavalls. Conté, bàsicament, la documentació generada pel mateix ajuntament des de mitjans dels segle XIX fins a l'actualitat. També hi ha el fons generat pel Jutjat de Pau. Es classifica de la següent manera: 1. Administració general 1.1 Terme Municipal (1980/1983) 1.2 Òrgans de Govern (1902/2003) 1.3 Alcaldia (1952/2002) 1.4 Secretaria (1970/2002) 1.5 Serveis jurídics (1985/1997) 1.6 Personal (1981/2002) 1.7 Correspondència (1952/1999) 2. Hisenda 2.1 Patrimoni (1957/1991) 2.2 Intervenció (1838/2000) 2.3 Tresoreria (1898/2002) 2.4 Fiscalitat (1949/2002) 2.5 Juntes i comissions (1902/1954) 2.6 Pòsit (1983/1987) 2.8 Fàbrica de moneda (1939) 3. Proveïments 3.2 Aigües, fonts i safareig (1947/2000) 3.8 Transport públic (1973/1993) 4. Beneficència i assistència social 4.1 Centres assistencials i de beneficència (1996/1997) 4.3 Atenció als refugiats i orfes de guerra (1937) 4.5 Assistència social (1997/2000) 4.6 Actuacions contra l'atur laboral (1980/1984) 5. Sanitat 5.3 Inspecció sanitària. Laboratori municipal (1974/1999) 5.9 Inspecció veterinària (1978/1984) 6. Obres i urbanisme 6.2 Planejament i gestió urbanística (1959/2001) 6.3 Obres d'infrastructura (1947/2002) 6.4 Vialitat (1991/1993) 6.5 Immobles municipals: construcció i manteniment (1958/2000) 6.7 Obres de particulars (1954/1999) 6.8 Activitats classificades i obertura d'establiments (1963/1998) 6.10 Juntes i comissions municipals (1982/2000) 7. Seguretat pública 7.1 Cossos de seguretat (1984/1999) 8. Serveis militars 8.2 Quintes, allistaments, lleves forçoses (1974/1999) 8.5 Prestació Social Substitutòria (1997/2001) 8.6 Correspondència militar (1977/1984) 9. Població 9.1 Estadístiques generals de població. Censos (1975/1998) 9.2 Padró municipal d'habitants (1869/2001) 10. Eleccions 10.1 Eleccions municipals (1973/1999) 10.4 Eleccions Parlament Catalunya (1980/1999) 10.5 Eleccions generals. Corts, Senat (1977/2000) 10.6 Eleccions al Parlament europeu (1989/1995) 10.7 Referèndums i plebiscits (1976/1986) 10.8 Cens electoral. Junta municipal del Cens (1975/2000) 11. Ensenyament 11.1 Ensenyament preescolar (1982/2002) 11.2 Ensenyament primari (1973/2002) 11.3 Escoles de dibuix, arts i oficis, música, formació professional, escoles taller (1990/1997) 11.6 Escoles d'adults, campanyes contra l'analfabetisme (2001/2002) 11.7 Beques (1984/1990) 11.8 Juntes i comissions municipals (1902/1992) 12. Cultura 12.1 Festa Major. Festes Populars (1970/2001) 12.2 Activitats i iniciatives culturals (1986/2001) 12.3 Centres culturals municipals: biblioteca, museu, teatre (1995/1998) 12.5 Relacions amb entitats culturals (1968/1986) 12.6 Servei municipal de català (1991/2002) 12.7 Esports (1974/1998) 12.10 Juntes i comissions municipals (1992/1996) 13. Serveis agropecuaris 13.1 Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaders, interrogatoris sobre collites (1955/1983) 13.3 Foment forestal (1973/1980) 13.4 Aprofitament de les aigües, foment i millora del regatge (1970) 13.6 Medi ambient (1985/2000)</p> | 08300-129 | Ajuntament de Viladecavalls | <p>L'Ajuntament de Viladecavalls va organitzar el fons municipal de l'arxiu l'any 2003, a partir d'un conveni de col·laboració signat entre el mateix ajuntament i l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. La documentació municipal es trobava al soterrani de l'edifici municipal, quan l'arxiver de l'Oficina de Patrimoni Cultural va realitzar la primera fase d'organització. Quan es va acabar la primera fase, la documentació va quedar instal·lada en 2.355 unitats d'instal·lació (275 ml), col·locada en armaris mòbils i inventariada en el programa informàtic arxiuopcv97, una base de dades en Acces. L'any 2005 l'Ajuntament de Viladecavalls i la Diputació de Barcelona, van signar un conveni pel manteniment de l'Arxiu municipal. Des de l'any 2005 fins ara, 2010, la documentació ha crescut i ara té al voltant de 3.000 unitats d'instal·lació inventariades amb el nou programa informàtic GIAM. Des de l'any 2005 l'arxiu està obert al públic 3 hores diàries, de 9 a 12 hores, de dilluns a dimecres i disposa d'un ajudant d'arxiu que té cura de les consultes, els préstecs i les transferències amb l'assessorament de l'arxivera itinerant Agnès Rueda de l'OPC.</p> | 41.5549700,1.9541100 | 412780 | 4600895 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72713-foto-08300-129-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | L'Arxiu de Viladecavalls està gestionat des del Programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. La informació del camp d'Història ha estat facilitada per l'arxivera Agnès Rueda. | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72714 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-viladecavalls | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVII-XXI | <p>L'arxiu parroquial de Sant Martí de Sorbet es troba ubicat a la rectoria de Sant Martí. S'hi conserva la documentació generada per les antigues parròquies de Sorbet, Sant Miquel de Toudell i Santa Maria de Toudell. Els documents daten de mitjans del segle XVII fins a l'actualitat, amb l'excepció del període de la Guerra Civil, en què no hi ha documentació.</p> <p>La major part es troba classificada en llibres, així com de lligalls, que s'ordenen cronològicament de la següent manera: - Sagraments: Baptismes (1650 - 2000), Confirmacions ((1849 - 2009), Matrimonis (1650 - 2005) i Defuncions (1669 - 2009). - Comptes (1734 - 1960) - Associacions i fundacions (1855 - 1966) - Consuetes (1897 - 1993) - Altres (1850 - 1971): Actes notarials, testaments, comunicacions eclesiàstiques i civils, llicències de sepultura, inventaris, visites pastorals, etc. BARÓ (1999: 58).</p> | 08300-130 | Rectoria de Sant Martí de Sorbet | 41.5575700,1.9548300 | 412844 | 4601183 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72714-foto-08300-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72714-foto-08300-130-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Aplega l'arxiu de Sant Miquel, Santa Maria i Sorbet. | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72718 | Cant a Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cant-a-viladecavalls | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>El Cant a Viladecavalls diu així: 'Viladecavalls, sendes daurades, serres jamades, turons i trencalls. Les reconades que tus saps servar i molt més crear, són dignes palaus de fades. Unes muntanyes amb les altres ben lligades, amb la xarxa de la boscúria abundant, tu reculls dels reis de l'aire les refilades que per l'espai onejant tot llençant el seu cant. Semblant talment un petit poble de pessebre que el cel vol arribar de la terra, estant lluny de tu es consumeix sempre amb la febre del retorn, el poble emigrant. Oh!, ovella de Montserrat la més bella de son remat. Deixem clamar, bell paradís, deixem cantar ton encís. Viladecavalls, sendes daurades, serres jamades, turons i trencalls.'</p> | 08300-134 | Llibre d'Història de Viladecavalls | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 1932 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Benet Puig | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 72720 | Fons de l'Institut de Paleontologia de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-linstitut-de-paleontologia-de-sabadell | <p>L'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont té una col·lecció de materials paleontològics localitzats en jaciments de tot Catalunya. En concret, de Viladecavalls tenen material dels jaciments de Can Purull, Sant Miquel de Toudell, Can Trullas, Can Baiona i La Tarumba. En aquests es van identificar un total de 24 invertebrats, datats del Vallesà superior (Miocè), de fa 8,7 a 9,7 milions d'anys. Són els següents: Hispanopithecus laietanus, Temnoclemnys vallesensis, Temnoclemnys batallesi, Chalicotherium goldfussi, Ictitherium robustum, Hyaenictis almerai, Euprox dicranocerus, Micromeryx flourensianus, Hipparion catalaunicum, Deinotherium laevius, Aceratherium incisivum, Plesiomeles cajali, Palerinaceus vireti, Felis antediluviana, Crocuta eximia,Steneofiber jaegeri, Cricetodon sananiensis‐decadens, Indarctos vireti. En tots aquests jaciments també s'han localitzat espècies noves per a la ciència, com són: l'Hispanopithecus laietanus, Temmnoclemmys vallesensis, Plesiomeles cajali, Promephitis pristinidens, Progenetta crassa llopisi, Agriotherium insignis pontiensis, Schizochoerus vallesensis, Hyaenictis almerai.</p> | 08300-136 | Carrer de l'Escola Industrial, 23. Sector Centre. 08201 Sabadell | <p>L'antecedent de l'Institut actual el trobem en L'Instituto Provincial de Arqueología, fundat l'any 1969 pel paleontòleg Miquel Crusafont. Aquesta institució està especialitzada en paleontologia d'animals vertebrats, així com en la investigació i la formació de professionals. La major part de troballes paleontològiques de la comarca i de bona part del territori català hi són depositades per al seu estudi i custodia. Alguns dels exemplars més destacats es troben exposats al seu museu.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La informació ha estat facilitada per l'Institut Català de Paleontologia. | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72721 | Fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-darqueologia-de-catalunya | -VIII/V | <p>Al Museu d'Arqueologia de Catalunya es conserven fusaioles i una tapadora ibèrica, provinents de la Serra Margarit de Viladecavalls.</p> | 08300-137 | Passeig de Santa Madrona 39-41. Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona | <p>El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) va ser creat vers el 1928, promogut per Pere Bosch i Gimpera. Després de la Guerra Civil, quedà en mans de la Diputació, que el va gestionar fins el 1991, en què la Llei de Museus va permetre transferir-lo a la Generalitat de Catalunya. És un museu nacional que s'encarrega de la investigació, conservació i divulgació del patrimoni arqueològic català. Es localitza en diverses seus i jaciments, entre els quals hi ha Barcelona, Girona, Empúries, Olèrdola, Tivissa, etc.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | Física | Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No es disposa de més informació. Es desconeix la procedència exacta del material. | 81 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72728 | Fons fotogràfic de l'SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-lspal-0 | XX | <p>Al Servei del Patrimoni Cultural Local tenen una col·lecció fotogràfica amb imatges relacionades amb Viladecavalls que daten des de 1916 fins al 1954. La seva temàtica és de les esglésies de Santa Maria de Toudell i Sant Miquel de Toudell, tant de fotografies generals, com de parts concretes dels edificis.</p> | 08300-144 | SPAL C/ Comte d'Urgell, 187, planta baixa Edifici del Rellotge 08036 Barcelona | <p>L'any 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Des d'aleshores, el servei ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual provinent de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. Fins a l'any 1986 no va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), quan va convertir-se en un referent en la restauració de patrimoni monumental del territori català.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Moltes d'aquestes fotografies van ser donades a la Diputació de Barcelona pel Centre Excursionista de Terrassa. | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72729 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-gavin-0 | XX | <p>A l'Arxiu Gavín s'hi conserven fotografies de les esglésies i capelles de tot Catalunya. Del municipi de Viladecavalls hi ha un bon nombre de fotografies en format de paper de l'interior i exterior de les construccions religioses, que es troben classificades de la següent manera: - Església de Santa Maria de Toudell. Anys 1950, 1962, 1963 (2), 1961, 1969 (2), 1985 (3). Totes són exteriors. - Capella de Sant Lluís. Can Buxeres. Anys 1970 i 1985 (4). De l'exterior i l'interior. - Església de Sant Miquel de Guanteras. Anys 1970 i 1985 (4). De l'exterior i l'interior. - Església de Sant Miquel de Toudell. Anys 1944, 1950…, 1954, 1963, 1970 (2), 1985 (6). La majoria exteriors, tot i que n'hi ha d'interiors. - Sant Martí de Sorbet. Anys 1961, 1970 (2), 1985 (15). De l'exterior i l'interior, de l'altar, l'escut de la porta, els vitralls i el cor.</p> | 08300-145 | Arxiu Gavín. Avinguda del Mas Fuster, 57. 08190 Valldoreix | <p>L'Arxiu Gavín consta d'un fons documental molt ampli, format a partir de la recopil·lació exhaustiva feta per Josep Maria Gavín de fotografies de les construccions religioses catalanes, goigs, estampes, i un llarg etcètera de documents d'àmbit religiós.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El fons de l'arxiu està essent traslladat al monestir de Bellpuig de les Avellanes. | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72596 | Jaciment estació de Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-estacio-de-viladecavalls | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | El seu estat de conservació és desconegut | <p>Al voltant de l'estació de RENFE de Viladecavalls s'hi van localitzar les restes d'una estructura amb pedra i morter i una canalització. No van aparèixer materials associats, pel que no es va poder datar l'estructura.</p> | 08300-12 | Urbanització Sant Miquel de Guanteres | <p>El jaciment es va posar al descobert l'any 1985 durant la construcció de l'autopista de Terrassa a Manresa. L'any 2004, en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona, es va fer una prospecció on no es va localitzar material en superfície.</p> | 41.5637900,1.9575700 | 413081 | 4601871 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72606 | Viaducte del torrent del Llor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-del-torrent-del-llor | XIX | <p>Pont ferroviari que travessa el Torrent del Llor. Es troba construït amb formigó i consta d'un total de cinc ulls d'arc de mig punt. A cada extrem del tauler hi ha una barana metàl·lica, així com hi ha fixada la catenària.</p> | 08300-22 | Torres Verdes | <p>Tot i que no s'han trobat notícies històriques d'aquest pont, probablement la seva construcció es remunta a la segona meitat del segle XIX, en motiu de l'obertura de la línia ferroviària que connectava Barcelona i Lleida. Durant la segona meitat del segle XX es devia restaurar amb formigó. Les seves característiques constructives són similars al proper viaducte de la Riera de Gaià.</p> | 41.5680300,1.9658900 | 413780 | 4602333 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72606-foto-08300-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72606-foto-08300-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72607 | Viaducte de la riera de Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-de-la-riera-de-gaia | <p>LACUESTA, R., GONZÁLEZ, X. (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</p> | XIX | <p>Pont de ferrocarril que permet salvar el desnivell format per la riera de Gaià. Es troba construït amb formigó i consta de cinc ulls en arc de mig punt, tots ells de diferents dimensions. L'ull central és el de majors dimensions. A cada extrem del tauler hi ha una barana metàl·lica, així com hi ha fixada la catenària.</p> | 08300-23 | Urbanització de Sant Miquel de Gonteres | <p>La construcció d'aquest viaducte, juntament amb el del Buxadell, es remunta a la segona meitat del segle XIX, en motiu de la construcció del carril ferroviari que connectava Barcelona i Lleida. L'obra va ser projectada per l'enginyer Pedro de Andrés Puigdollers, i va tenir un termini d'execució de dos anys (1857-1859).</p> | 41.5702300,1.9701700 | 414140 | 4602573 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72607-foto-08300-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72607-foto-08300-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Pedro de Andrés Puigdollers | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72615 | Viaducte del Buxadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-del-buxadell | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R., GONZÁLEZ, X. (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</p> | XIX | En el moment de fer l'inventari es troba en procés de restauració. | <p>Pont ferroviari de notables dimensions que es troba situat entre els termes de Viladecavalls i d'Olesa de Montserrat. Salva el desnivell format per la riera de la Torre, abans que aquesta conflueixi a la riera de Sant Jaume. Està construït amb murs de maçoneria i consta de divuit ulls en arc de mig punt ceràmic. Els pilars presenten impostes i angles cantoners de carreus i ceràmica. A cada extrem del tauler hi ha una barana metàl·lica, així com hi ha fixada la catenària.</p> | 08300-31 | Riera de la Torre | <p>La construcció d'aquest viaducte, juntament amb el de la riera de Gaià, es remunta a la segona meitat del segle XIX, en motiu de la construcció del carril ferroviari que connectava Barcelona i Lleida. L'obra va ser projectada per l'enginyer Pedro de Andrés Puigdollers, i va tenir un termini d'execució de dos anys (1857-1859).</p> | 41.5669700,1.9227400 | 410181 | 4602259 | 1859 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72615-foto-08300-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72615-foto-08300-31-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Pedro de Andrés Puigdollers | Popularment es coneix com el Pont Gran. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 72630 | Portal de can Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-can-margarit | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVI | <p>El portal de l'antic mas de Can Margarit va ser afegit com a portal d'accés a una finca residencial moderna, situada al nucli de Viladecavalls. És d'arc deprimit convex, tot i que no conserva la llinda. És fet de pedra carejada. A banda i banda de la part posterior s'hi pot veure l'estructura de pedra que subjectava el baldó. Al pati de la mateixa finca també és visible una mola que sembla antiga.</p> | 08300-46 | Carrer de Sant Martí, 67 | <p>La masia de Can Margarit es troba ben documentada a partir del segle XVIII. Els seus orígens són força més antics, quan rebia el nom de Matasoleia BALLBÈ. A principi del segle XVI aquesta casa pertanyia a Antoni Duran, de Can Duran de les Taupaneres (1995: 103). Fins als anys 60 del segle XX va estar habitada, seguint des d'aleshores un procés de deteriorament que l'ha portat a la ruïna. Aquest portal devia ser extret en aquest moment.</p> | 41.5601600,1.9555700 | 412909 | 4601470 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72630-foto-08300-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72630-foto-08300-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72630-foto-08300-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72646 | Portal de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-sant-marti | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVIII | <p>Portal d'accés de l'església parroquial de Sant Martí de Sorbet. És d'arc escarser adovellat amb un escut gravat en baix relleu a la clau. En aquest hi ha representat Sant Martí dalt d'un cavall, partint la seva capa amb l'espasa per donar-li com a abric a un captaire. A les dovelles del costat hi ha intercalada la inscripció: ' 1792 HCDD'. En el brancal dret hi ha un gran carreu que incorpora de forma molt desdibuixada la inscripció: ' DOMUM TUAM DOMINE… 16… IHC', pel que seria reaprofitat.</p> | 08300-62 | Plaça de l'Església | <p>El creixement del nucli a mitjans del segle XVIII entorn l'església de Sant Martí va suposar que la capella romànica fos ampliada, per tal d'acollir a tots els fidels. Des d'aquesta reforma, una part del temple romànic va quedar ocult dins la nova església barroca. Tal i com consta a l'arxiu parroquial, l'encarregat de picar el portal i gravar la figura de Sant Martí va ser Josep Camprubí Mestre de Casas, que va cobrar 30 jornals per la seva obra BARÓ (1999: 38).</p> | 41.5576300,1.9549600 | 412855 | 4601190 | 1792 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72646-foto-08300-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72646-foto-08300-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72646-foto-08300-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Josep Camprubí Mestre de Casas | La iconografia de l'escut es reprodueix a la capçalera dels goigs de Sant Martí, editats el 1854. | 119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 72649 | Portal de can Sanahuja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-can-sanahuja | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVIII | <p>Gran portalada que tanca el recinte de la masia de Can Sanahuja, construïda a mode de lliça. Consta d'un arc de mig punt adovellat de notables dimensions, amb els brancals encoixinats. L'arc està pintat amb motius simbòlics de color grana. A banda i banda del portal hi ha una filera de pedres també encoixinades, que acaben a l'alçada d'una cornisa. La construcció es troba rematada amb una coberta a dues vessants de certa volada, quedant suportada per una estructura de fusta.</p> | 08300-65 | Masia de Can Sanahuja | <p>Diversos autors han situat l'origen d'aquest portal al carrer Ample de Barcelona, a l'antic palau del Vescomte de Santa Coloma. El context històric d'aquest fet el podríem trobar en la reforma perpetuada sobre la Ciutat Vella de Barcelona a principi del segle XX. Amb l'obertura de noves vies més amples, com l'actual Via Laietana, es van enderrocar un bon nombre d'edificis històrics, perdent-se d'aquesta manera un patrimoni arquitectònic, històric i artístic de gran valor. Tanmateix, alguns elements arquitectònics d'aquests edificis van ser recuperats i afegits en altres construccions, com en el cas de la Torre Llobeta del barri d'Horta, i com podria ser el cas del portal de Can Sanahuja. Caldria, però, contrastar aquesta dada documentalment.</p> | 41.5330700,1.9400000 | 411574 | 4598478 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72649-foto-08300-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72649-foto-08300-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72649-foto-08300-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72686 | Estació de Renfe de Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-renfe-de-viladecavalls | XIX | <p>Edifici aïllat constituït per dos cossos adossats que formen una 'T'. El cos frontal és de planta rectangular, consta de dos nivells d'alçat i té la coberta a quatre vessants. L'altre cos és de planta quadrangular i de mateixes característiques que l'anterior. Les obertures estan emmarcades i decorades a la part superior amb rajola vidriada. L'edifici està rematat amb una cornisa composta. La façana principal té fixada una gran marquesina metàl·lica. Sobre la porta d'accés i en una façana lateral s'hi conserva l'antic cartell de 'Viladecaballs'.</p> | 08300-102 | Camí de l'Estació | <p>El carril ferroviari que connectava Barcelona i Lleida va ser construït a mitjans del segle XIX. Hem de suposar que en aquest mateix moment va ser construïda l'estació.</p> | 41.5638000,1.9571200 | 413043 | 4601872 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72686-foto-08300-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72686-foto-08300-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72686-foto-08300-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72659 | El Tarumbot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tarumbot | <p>NOLLA, M.T. (1995). Història de 25 anys del Casal Familiar 1969-1994. Viladecavalls: Casal Familiar de Viladecavalls.</p> | XX | <p>El Tarumbot o Trumbot és el bestiari festiu per excel·lència de Viladecavalls. És fet de cartró - pedra i està format per dos torsos de cavall units a través d'un únic tronc. Ha de ser portat per dues persones, un a sota de cada cap. Representen el Cavall Sobirà i el Cavall Jussà, en referència a la Quadra Superior i la Quadra Inferior de Viladecavalls que havien constituït l'actual municipi.</p> | 08300-75 | Carrer d'Antoni Soler i Hospital, 2 | <p>El Tarumbot va ser ideat per Martí Margarit i construït entre un grup de voluntaris l'any 1994. Va ser inaugurat amb tots els honors en l'acte de commemoració dels 25 anys del Casal Familiar de Viladecavalls. L'acte es va acompanyar del seu apadrinament de la vaca gentil de Vacarisses, on hi van assistir part del bestiari de la comarca. Des d'aleshores, sempre surt per la Festa Major per animar la festa.</p> | 41.5550600,1.9544500 | 412809 | 4600905 | 1994 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Martí Margarit | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72715 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-9 | <p>http://www.viladecavalls.org</p> | XX | <p>La Festa Major d'Estiu se celebra cada any durant el segon cap de setmana de juliol. Durant quatre dies s'organitzen un bon nombre d'activitats lúdiques, culturals i festives, precedides per l'ofici solemne a Sant Martí de Sorbet. Entre els actes que cal destacar, trobem la cantada de Caramelles. Els balls són amenitzats per la figura del Tarumbot.</p> | 08300-131 | <p>Molts dels actes que giren entorn la Festa Major són organitzades pel Casal Familiar de Viladecavalls.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72716 | Festa Major de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marti-2 | <p>http://www.viladecavalls.org</p> | XIX | <p>La festa Major d'Hivern, també coneguda com a Festa Petita, es celebra cada any el dia 11 de novembre. És el dia del patró del poble, Sant Martí, sota l'advocació del qual es va erigir l'església parroquial. Aquest dia es celebra un ofici solemne, l'únic acte de la festa que ha perviscut de forma inalterable. Des de fa anys, la festa s'ha perllongat al cap de setmana més proper a la diada, organitzant-se balls i actes populars perquè hi participi tot el poble. Fa anys que també s'organitza un duatló de muntanya que fa un recorregut per terme municipal. La festa culmina amb un àpat popular en què es menja escudella i carn d'olla.</p> | 08300-132 | Nucli de Sant Martí | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72717 | Festa del Roser de Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-de-maig-0 | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVIII-XX | <p>La festa del Roser de Maig es celebra el tercer diumenge de maig. En aquesta diada, es fa una tradicional ofrena de flors als vianants, així com d'una dedicatòria feta en vers. Originalment, aquesta festa girava entorn un ofici solemne, després del qual hi havia una processó on es portava la imatge de la Mare de Déu del Roser, desapareguda durant la Guerra Civil.</p> | 08300-133 | Nucli de Viladecavalls | <p>Antigament, la festa era organitzada per la Confraria de la Mare de Déu del Roser, que està documentada de mitjans del segle XVI. L'any 1939 va tornar-se a celebrar després del parèntesi de la guerra, tot i que enlloc de la desapareguda Mare de Déu del Roser es va portar la imatge de la Puríssima. Durant la celebració de la festa del 1950, Joaquim Amat i Antònia Trinxet van donar les noves campanes de l'església de Sant Martí de Sorbet. Actualment, la festa és organitzada per l'Ajuntament de Viladecavalls i el Casal Familiar.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72727 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-34 | <p>NOLLA, M.T. (1995). Història de 25 anys del Casal Familiar 1969-1994. Viladecavalls: Casal Familiar de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Per Pasqua Florida a Viladecavalls es canten les populars Caramelles. Els caramellaires es desplacen a algunes masies i carrers del poble per cantar el seu repertori. Després es passa la cistella perquè la gent aporti un donatiu. La temàtica de les cançons és molt diversa, des de religiosa fins a l'actualitat o mancances del poble, generalment amb un to satíric.</p> | 08300-143 | <p>La tradició de les Caramelles s'havia perdut a Viladecavalls fins que el grup dels Estels Cantaires del Casal Familiar va decidir recuperar-la l'any 1967. Des d'aleshores els nens i nenes canten Caramelles per Pasqua i altres festes, així com en les trobades de Caramellaires que es fan periòdicament. L'any 2009 han celebrat el 40 aniversari, coincidint amb el de la creació del Casal Familiar.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72753 | Sardana entre Sant Llorenç i Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-entre-sant-llorenc-i-montserrat | XXI | <p>La sardana Entre Sant Llorenç i Montserrat està dedicada al poble de Viladecavalls. Va ser composta per Joan Làzaro i Costa. Va ser estrenada durant el 15è Aplec de la Sardana el dia 1 de juliol del 2000, quan la va interpretar la cobla Marinada.</p> | 08300-169 | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 2000 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Joan Làzaro i Costa | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72754 | Sardana Festa a Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-festa-a-viladecavalls | XX | <p>La sardana Festa a Viladecavalls està dedicada al poble de Viladecavalls. Va ser composta per Josep Freixas. Va ser estrenada el dia 3 de juliol del 1999, quan la va interpretar la cobla Marinada.</p> | 08300-170 | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 1999 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Josep Freixas i Vivó | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72755 | Sardana Sant Miquel de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-sant-miquel-de-toudell | XX | <p>La sardana Sant Miquel de Toudell està dedicada al poble de Viladecavalls. Va ser composta per Carles Rovira. Va ser estrenada el dia 17 de juliol del 1994, amb motiu del 25è aniversari del Casal Familiar de Viladecavalls.</p> | 08300-171 | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 1994 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Carles Rovira i Reixach | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72756 | Sardana Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-viladecavalls | XX | <p>La sardana Viladecavalls està dedicada al poble de Viladecavalls. Va ser composta per Tomàs Gil i Membrado. Va ser estrenada l'any 1986.</p> | 08300-172 | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 1986 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Tomàs Gil i Membrado | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72757 | Cavalcada de Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cavalcada-de-reis-1 | XX | <p>El dia de la 'cagada del tió' comencen els preparatius per a l'arribada dels Reis Mags. Es munta un campament reial, on hi ha un representant per cada rei, a més del patge Martí, que preparen l'arribada dels reis organitzant activitats, com la mostra als infants de productes exòtics provinents d'Orient. La tarda del dia 5 de gener comença amb una entrega d'un obsequi del patge Martí als infants. L'any 2010 l'obsequi van ser els martinets, unes galetes artesanes amb la cara d'un nen. Els Reis Mags arriben muntats a cavall amb torxes. Després de rebre la benvinguda institucional i dels veïns, es canta la cançó als reis. A continuació fan un recorregut amb les carrosses pel poble, començant pel carrer de Sant Martí i fent una parada a l'església per adorar al nen Jesús. El recorregut segueix pel Carrer Major, Orenetes, de Dalt, Nou, Pau Claris, Josep Tarradellas, Prat de la Riba, Francesc Macià, Font del Capellà i Llevant, així com per les parades fora de recorregut. Des de la seva carrossa, els reis criden, porta per porta, als infants de les cases, i els entreguen personalment els regals.</p> | 08300-173 | Nucli de Viladecavalls | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Fotografia de : http://blocs.mesvilaweb.cat/sebastiahoms/page/2 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72640 | Sínia dels Horts de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-dels-horts-de-sant-marti | <p>DEL CAMPO, J.L. [et al.] (2005). Los molinos de Viladecavalls. Monografies de Viladecavalls. vol. 12. Viladecavalls: CONVIVE.</p> | XIX | <p>Sínia formada per una roda vertical metàl·lica que està situada dins una bassa en una zona d'horta. La roda està fixada sobre un eix horitzontal que acaba en una roda horitzontal, situada dins d'una barraca. Aquesta segona roda fa d'engranatge i es movia amb força animal, generalment d'un ase o una mula. Quan l'animal donava voltes lligat al mecanisme, es posaven en funcionament les rodes, aconseguint així que la roda vertical s'accionés. Aquesta està proveïda d'una cadena amb uns recipients fixats anomenats catúfols, que pujaven l'aigua del pou sobre el qual es troba fixada la roda. L'aigua que es dipositava a la bassa servia per al rec.</p> | 08300-56 | Horts de Sant Martí | 41.5580400,1.9525600 | 412655 | 4601237 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72640-foto-08300-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72640-foto-08300-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72640-foto-08300-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc