Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72688 | Fita de la Quadra Superior de Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-quadra-superior-de-viladecavalls | <p>CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n.</p> | XVII | Es troba desgastat i li falta la part posterior. | <p>Fita monolítica de forma rectangular que es conserva a l'Arxiu-Museu Natural i Històric de Viladecavalls. La part frontal té la figura repujada d'un cavall. Sobre el cavall s'insinua la data: '1699'. La part superior i el revers estan escantellats.</p> | 08300-104 | Arxiu-Museu Natural i Històric de Viladecavalls | <p>Tal i com consta en un mapa cartogràfic de la segona meitat del segle XVIII que es conserva a l'arxiu, a Viladecavalls hi havia dues fites grans amb un cavall en una cara i una torre en l'altra. Les fites senyalava els límits del terme d'Olesa de Montserrat i de Terrassa, i es situava al camí que portava a Can Turu.</p> | 41.5587200,1.9842900 | 415302 | 4601281 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72688-foto-08300-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72688-foto-08300-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72688-foto-08300-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72588 | Camí de Santa Maria de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-maria-de-toudell | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -III/V | Desaparegut. | <p>Salvador Cardús publicà la notícia d'una troballa feta al marge de la carretera de Terrassa a Viladecavalls, consistent en paviment d'època romana. No aportava més informació ni s'ha localitzat la troballa.</p> | 08300-4 | Carretera de Terrassa BP-1212 | <p>La troballa apareix documentada per Salvador Cardús en una publicació del 1964. No es van trobar indicis que la confirmessin ni durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental de l'any 1989 ni en una prospecció feta l'any 2004. Es tracta d'una zona altament edificada per on transcorren diverses estructures viàries, pel que probablement el jaciment ha estat destruït.</p> | 41.5576700,1.9829100 | 415186 | 4601166 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 72701 | El Roc Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roc-blanc | Presenta pintades vandàliques. | <p>Es tracta d'un gran bloc monolític de quars blanc cristal·litzat, situat en una plaça de la urbanització de Can Trias. Consta d'un plafó explicatiu i d'il·luminació.</p> | 08300-117 | Plaça del Roc Blanc | <p>Aquesta pedra estava situada a peu del camí ral de Terrassa a Viladecavalls. En un document del segle XVII, es relata la tortura d'unes dones acusades de bruixeria a l'indret de la Pedra Blanca, que probablement es correspon amb aquesta pedra. En cartografia del segle XIX, també apareix referenciat el Roc Blanc. Ja al segle XX, durant unes obres d'arranjament de la zona, la pedra va ser portada en un abocador, juntament amb la runa de l'obra. Anys més tard, i de forma casual, el senyor Juan Luis del Campo la va reconèixer en un camp, i en va promoure el retorn.</p> | 41.5583600,1.9820900 | 415118 | 4601244 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72701-foto-08300-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72701-foto-08300-117-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72593 | Jaciment de can Trias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-trias | <p>FERRAN, D. [et al.]. Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls, 1991. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -III/XV | Desaparegut. | <p>Pablo Gorina va documentar la troballa en superfície d'un petit dipòsit de material ceràmic. Dins la masia s'hi va localitzar restes de paviment d''opus testaceum'. També hi ha constància de la troballa de fragments de 'terra sigil·lada' sudgàl·lica. Al llibre d'Història de Viladecavalls, esmenta l'existència del següent material relacionat amb aquest jaciment: sepulcre de Fossa, enterraments ibèrics (destruïts), ceràmica ibèrica, ossos d'animals, dents i queixals de cérvol, cavall, cànids, etc; cendra d'ordi i ceràmica romana.</p> | 08300-9 | Masia de Can Trias | <p>La troballa apareix documentada per Pablo Gorina en una publicació del 1956. Més endavant, el 1964, Salvador Cardús recull la informació de l'anterior. L'any 1968 el Sr. Masdeu va publicar al Diari de Terrassa la destrucció d'aquest jaciment per part de les màquines que treballaven fent la urbanització de la zona. Durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental de 1989 no es van trobar més indicis del jaciment. L'any 2004 es va fer una excavació arqueològica a la zona en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona, sense que es documentés cap més resta.</p> | 41.5626000,1.9804400 | 414986 | 4601716 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72593-foto-08300-9-1.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El dipòsit de material ceràmic es troba al Museu Cartoixà de Vallparadís a Terrassa. | 85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72609 | Santa Maria de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-toudell | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1988). Ermites i capelles de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls, Terrassa: Ajuntament de Terrassa. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. VALL, R. El Romànic del Vallès. Sabadell: Editorial AUSA, 1983. VIGUÉ, J., dir. Catalunya Romànica: Vallès Occidental, Vallès Oriental, vol. 18., Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991.</p> | XII | La part de l'absis i el sostre presenten una esquerda. L'empostissat del campanar es troba força deteriorat, pel que no és segur ascendir-hi. | <p>La capella de Santa Maria forma part del mas Can Trias, trobant-se aquest a escassos metres de la seva façana de migdia. És d'una sola nau de planta rectangular amb l'absis semicircular, i es troba coberta de teula àrab a dues vessants. S'hi accedeix des de la façana de ponent a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha una finestra esqueixada que es repeteix a la part de l'absis. La factura d'aquest portal indica que fou incorporat en època moderna, pel que tot sembla apuntar a que l'accés original es feia per la façana de migdia, com és habitual en aquest tipus de construccions. En aquesta façana és visible un portal tapiat d'arc de mig punt adovellat, de menors dimensions, que semblaria confirmar aquesta hipòtesi. A poca distància d'aquest i orientat a xaloc hi ha adossat un campanar de planta quadrangular i quatre nivells d'alçat que es troba cobert a quatre vessants. Aquest només està obert en els dos nivells superiors amb finestres; al pis inferior són biforades i es troben tapiades, excepte la de tramuntana que és d'arc de mig punt i va ser oberta fa pocs anys en un intent de robatori. Al pis superior, les orientades a migdia i tramuntana són també biforades, mentre les de ponent i sol ixent són de factura moderna i majors dimensions. El campanar també té un portal adovellat tapiat a la façana de ponent, que podria correspondre's amb un accés primitiu des de l'exterior o bé amb les dovelles superiors del portal que des de la capella condueix a un pas subterrani que l'uneix amb la masia. El parament dels murs és de carreus de petites dimensions disposats en filades més o menys regulars, essent de majors dimensions i més ben escairats a les cantonades. Tot i que de forma molt residual, encara són visibles les restes de l'arrebossat original. L'interior del temple està cobert amb volta de canó i es troba enguixat en la seva totalitat. Cal afegir que a la part de l'absis es conserven restes de pintura de color ocre que probablement foren incorporades en època contemporània. A l'inici de la nau s'hi localitza el cor, al qual s'hi accedeix a través d'una escala de cargol. L'altar consta d'una llosa de pedra que ha estat partida en el mateix intent de robatori que hem esmentat anteriorment. El paviment es conserva de tova. Al costat de l'absis s'entreveu un portal adovellat que condueix al campanar i al pas subterrani. Unes escales de mà de fusta permeten ascendir al campanar, els nivells del qual queden salvats per empostissats que es troben en mal estat de conservació. A l'exterior, a la façana de tramuntana, hi ha adossat un petit cementiri amb cinc nínxols de la família Trias, i en la resta del mur trobem un cobert agrícola.</p> | 08300-25 | Carrer de Santa Maria de Toudell, 3 | <p>La primera referència documental de l'església de Santa Maria de Toudell es remunta al segle XI, quan depenia del Monestir de Sant Cugat. No serà fins al segle XII que Ermessenda de Berumina l'inclourà al seu testament donant-li part dels seus béns. Al segle XV, el temple ja disposava de tres parroquians, i la servia un beneficiat de Santa Maria del Monestir de Sant Ruf de Terrassa. Des de temps remots, la parròquia de Santa Maria era sufragània del priorat agustinià de Santa Maria de Terrassa, que més endavant assimilaria el Sant Esperit de Terrassa. Aquesta condició de dependència va perllongar-se fins a principi del segle XIX, quan perdrà la categoria de parròquia i passarà a formar part de la parròquia de Sant Martí de Sorbet. Des de molt antic, forma part de la mateixa propietat que el mas que s'alça al seu costat, conegut avui com a Can Trias, amb el qual es troba comunicat per una galeria subterrània. L'església tenia un retaule a l'altar datat del segle XV, construït per albergar una talla romànica de la Mare de Déu. L'any 1925 la família Trias va cedir la imatge al Museu Diocesà. Durant la guerra Civil va poder salvar-se de la destrucció indiscriminada a què es va sotmetre el patrimoni religiós. Per la poca seguretat que oferia l'ermita, la família Trias va desmuntar i guardar el retaule.</p> | 41.5629500,1.9801000 | 414958 | 4601755 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72609-foto-08300-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72609-foto-08300-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72609-foto-08300-25-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 92|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72610 | Can Trias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-trias | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XVI-XX | Des de fa anys es troba en procés de restauració. | <p>Masia que es troba constituïda per un volum de planta rectangular que queda tancat frontalment per diversos coberts i dependències agrícoles. Molt propera a la façana posterior s'alça la capella romànica de Santa Maria de Toudell. S'accedeix al mas per una lliça amb brancals de pedra carejada i llinda ceràmica, que dóna pas al pati frontal de la casa. Aquesta consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Les vessants de la coberta són desiguals, de manera que la de la façana de ponent té més llargada, i la de sol ixent consta de dos trams de diferent alçada. S'hi accedeix per un portal d 'arc de mig punt adovellat, al qual s'han reforçat les dovelles dels brancals amb pòrtland a causa del desgast que patien. Les finestres són ceràmiques i es troben disposades de forma aleatòria per la façana. Les golfes estan obertes amb una galeria de sis pòrtics d'arc de mig punt ceràmic, sobre les quals encara hi ha la corriola. En un extrem de la façana hi ha un rellotge de sol que consisteix en una capa de calç i l'agulla. A la façana de sol ixent hi ha adossat un cos d'un sol nivell d'alçat obert a migdia amb un portal ceràmic i a tramuntana amb un portal d'arc de mig punt adovellat de considerable antiguitat, que es troba tapiat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color rosat. Al lateral trobem adossat l'antic pou que proveïa la casa d'aigua. L'interior de la casa es troba distribuït al voltant de la sala principal. La planta baixa constava de tres crugies separades en estances independents, però en la restauració que s'hi ha practicat s'ha obert l'espai recuperant els arcs de mig punt de pedra originals. A la crugia esquerra s'hi localitza el menjador amb els armaris encastats característics. Aquest comunica amb el celler, on encara són visibles les tines i les bótes. Aquest espai es perllonga exteriorment amb un cos que sobresurt per la façana de ponent i que també ocupa el trull d'oli i la premsa de vi. A ponent té un portal d'arc de mig punt adovellat que es troba tapiat. Seguint amb la descripció de l'interior, la crugia esquerra està ocupada per la cuina amb una gran pica de pedra, que comunica amb la zona de la llar de foc que consta d'una magnífica xemeneia. Des d'aquesta estança s'arriba a una altra on s'hi conserva una boca de tina amb forma de cara humana (que recorda a les màscares romanes), i des d'on comença un túnel subterrani que comunica la casa amb la capella. A la part central de l'edifici hi ha una gran escala que condueix als pisos superiors, on es poden observar alguns dels mobles originals. En tots els nivells es conserven els sostres amb cairats de fusta i els paviments de tova.</p> | 08300-26 | Carrer de Santa Maria de Toudell, 3 | <p>A mitjans del segle XIII apareix documentat el llinatge Esglésies dins la parròquia de Santa Maria de Toudell, que més endavant es podria correspondre amb els Trias CANYAMERES (2000: 11). Tot i així, per la seva tipologia constructiva, l'edifici actual podem datar-lo entorn el segle XVI. Durant el segle XX s'han anat parcel·lant les seves terres, quedant així envoltada de naus industrials.</p> | 41.5627900,1.9800300 | 414952 | 4601737 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72610-foto-08300-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72610-foto-08300-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72610-foto-08300-26-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72724 | Celler de can Trias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-can-trias | XVIII-XX | <p>A la part posterior de la masia de Can Trias s'hi conserva l'antic celler i les tines. L'espai presenta el sostre amb cairats de fusta i es troba separat en dos nivells a través d'un arc rebaixat ceràmic. Al primer nivell hi ha el celler pròpiament dit, amb les bótes de fusta amb cèrcols i les portadores. El segon espai està ocupat per tres tines rectangulars que es troben revestides amb ceràmica vidriada. Una d'aquestes tines és de dimensions molt reduïdes. Des d'una porta situada a la façana posterior de la masia, s'abocava el raïm directament a les tines, on encara s'hi pot veure l'estructura de fusta des d'on es trepitjava. Les tines queden força elevades respecte el nivell del celler, pel que per accedir-hi cal pujar per una escala de mà. A continuació de les tines n'hi ha una altra d'obra afegida més modernament.</p> | 08300-140 | Masia de Can Trias | <p>A mitjans del segle XVIII el camp català va viure un període de gran esplendor gràcies al conreu de la vinya. A Viladecavalls també va significar una etapa de prosperitat econòmica, reflectida en la consolidació de grans pairalies, com Can Trias, Can Mitjans de la Guardiola i Can Trullas. Aquestes es dedicaven a la venta del vi que es produia en les seves propietats. Totes elles disposaven d'un celler amb tines i bótes, on es produïa i s'emmagatzemava el vi.</p> | 41.5628200,1.9799200 | 414943 | 4601741 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72724-foto-08300-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72724-foto-08300-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72724-foto-08300-140-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72614 | Can Guanteras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guanteras | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII-XX | <p>La masia de Can Guanteras ha estat molt reformada en època contemporània. L'estructura original de la casa s'ha envoltat de volums i torres que li han volgut donar aparença de castell. Entre aquestes encara és visible el portal original, d'arc de mig punt adovellat.</p> | 08300-30 | Carretera de Sant Llorenç, 50 | <p>El mas Guanteras es documenta des del segle XII, quan es situa prop de la Barromina. El nom es repeteix en diversos documents de compravenda durant els segles posteriors. Aquest mas tan antic va ser completament reformat durant la segona meitat del segle XX, perdent així la seva aparença original.</p> | 41.5681100,1.9761300 | 414634 | 4602332 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72614-foto-08300-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72614-foto-08300-30-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Popularment també es coneix com a Can Guanteres. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72591 | Can Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mir-1 | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -III/V | El seu estat és desconegut. | <p>En un primer sondeig arqueològic practicat a la zona no es va detectar cap troballa arqueològica. En una prospecció posterior es van trobar en superfície restes de 'tegulae' i ceràmica comuna, properes a la Sant Miquel de Toudell. Tot i que en aquesta zona també s'hi van localitzar restes arqueològiques, sembla que es tractaria de dos jaciments diferenciats força propers.</p> | 08300-7 | Polígon industrial Can Mir | <p>El jaciment apareix referenciat per J. Estrada l'any 1969, qui situa l'assentament romà a Can Mir de forma propera a l'ermita de Sant Miquel de Toudell. El sondeig efectuat el 1985 no va tenir cap resultat, però sí que en va tenir la prospecció feta el 1989 durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental, trobant-se material en superfície. En la prospecció feta el 2004 en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona no es van documentar més restes.</p> | 41.5554200,1.9732400 | 414376 | 4600926 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 72699 | Font del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bosc-2 | XX | <p>Font que es troba situada a peu de la riera de Gaià, envoltada per un canyissar. Està constituïda per un mur amb forma d'arc de mig punt fet amb còdols petits, rematat amb ceràmica.. D'aquest en surt un brollador format per un tub metàl·lic, del qual l'aigua cau directament al terra.</p> | 08300-115 | Riera de Gaià | <p>Segons els testimonis gràfics que es conserven, aquesta font tenia més alçada, havent quedat parcialment coberta pels sediments de la riera.</p> | 41.5724700,1.9722100 | 414313 | 4602820 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72699-foto-08300-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72699-foto-08300-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Durant l'any 2009 ha estat arranjada pel grup CONVIVE, posteriorment a la realització de l'inventari. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72633 | Cases de can Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-can-mir | XIX | L'estat d'abandó fa que es trobin deteriorades. | <p>Conjunt de cases adossades que es troben arrenglerades formant un carrer, al principi del polígon industrial de Can Mir. Estan fetes segons una mateixa tipologia, totes elles de planta rectangular i dues crugies. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat, excepte un dels portals, d'arc escarser ceràmic. La primera casa presenta un rellotge de sol, que antigament havia lluït la inscripció: 'J. AMORÓS 1853' i un dibuix de l'estació de tren. D'aquesta casa també destaca l'ampit motllurat d'una de les seves finestres. L'acabat exterior del conjunt és arrebossat i pintat aleatòriament de color blanc i de terrós.</p> | 08300-49 | Carrer de Sant Miquel de Toudell | <p>Aquestes cases van construir-se a mitjans del segle XIX, prop del camí antic que anava de Terrassa a Olesa. Les cases s'anomenaven Cal Colomines, Cal Feliu, Ca l'Avaro i Cal Gravat.</p> | 41.5545700,1.9723900 | 414304 | 4600832 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72633-foto-08300-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72633-foto-08300-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72633-foto-08300-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Part de la informació s'ha tret d'un treball escolar inèdit. | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72600 | Jaciment de can Guanteras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-guanteras | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic localitzat a la trinxera ferroviària, prop del parador de Sant Miquel de Guanteras. Com consta a la Carta Arqueològica, és de tipus fluvial, atribuït al Complex Continental Superior del Vallesià (Miocè Superior). S'hi va documentar la presència del perissodàctil (Aceratherium incisivum).</p> | 08300-16 | Urbanització de Can Guanteras | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21)</p> | 41.5698000,1.9718300 | 414278 | 4602524 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72607 | Viaducte de la riera de Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-de-la-riera-de-gaia | <p>LACUESTA, R., GONZÁLEZ, X. (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</p> | XIX | <p>Pont de ferrocarril que permet salvar el desnivell format per la riera de Gaià. Es troba construït amb formigó i consta de cinc ulls en arc de mig punt, tots ells de diferents dimensions. L'ull central és el de majors dimensions. A cada extrem del tauler hi ha una barana metàl·lica, així com hi ha fixada la catenària.</p> | 08300-23 | Urbanització de Sant Miquel de Gonteres | <p>La construcció d'aquest viaducte, juntament amb el del Buxadell, es remunta a la segona meitat del segle XIX, en motiu de la construcció del carril ferroviari que connectava Barcelona i Lleida. L'obra va ser projectada per l'enginyer Pedro de Andrés Puigdollers, i va tenir un termini d'execució de dos anys (1857-1859).</p> | 41.5702300,1.9701700 | 414140 | 4602573 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72607-foto-08300-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72607-foto-08300-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Pedro de Andrés Puigdollers | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72741 | Jaciment paleontològic de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-sant-miquel | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | Es troba destruït. | <p>Jaciment d'edat Vallesià superior (Miocè Superior) situat en part de l'actual polígon industrial, en un terreny argilós. Es van documentar Listriodon splendens, Ictitherium robustum, Euprox dicranocerus, Micrmeryx florensianus, Boselaph indet., Hipparion catalaunicum, Rinoceront indet., Dinotherium babaricum, Hyaenictisalmerai, Aceratherium, Turcius turicensis i Palaeotragus.</p> | 08300-157 | Polígon industrial Can Mir | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21)</p> | 41.5529800,1.9702700 | 414125 | 4600658 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72616 | Sant Miquel de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-toudell | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. VALL, R. (1983). El Romànic del Vallès. Sabadell: Editorial AUSA. VIGUÉ, J., dir. (1991). Catalunya Romànica: Vallès Occidental, Vallès Oriental, vol. 18., Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | XII | Presenta una esquerda estructural important entre el campanar i el portal. Ha estat víctima de nombrosos actes vandàlics. | <p>Petita església d'una sola nau de planta rectangular coberta a dues vessants. L'absis és semicircular i es troba decorat exteriorment amb quatre registres d'arcuacions cegues de tipus llombard, agrupades en parelles i separades per lesenes verticals. El portal d'accés d'arc de mig punt adovellat es troba orientat a ponent. Com a coronament d'aquesta façana trobem un campanar d'espadanya de dos ulls, que es troba descentrat respecte el portal, com també ho està l'òcul que hi ha entre ells. Sembla que en una reforma posterior es va prolongar el frontis fins a l'alçada de mig campanar. Cal destacar el mur de tramuntana que comença perpendicular a la façana de la capella, on hi ha un portal d'arc de mig punt de pedra. A l'interior, la capella està coberta amb volta de canó i es troba enguixada en la seva totalitat. El ràfec de les façanes laterals i posterior està decorat amb una imbricació composta de tres fileres de rajols i teules ceràmiques. El parament és de petits carreus irregulars disposats en filades, excepte en alguns trams com el mur afegit al costat del campanar, que són de paredat comú. Els angles estan acabats amb carreus escairats de majors dimensions. En alguns trams es conserven les restes de l'arrebossat original. Al costat del mur de tramuntana hi ha dipositada una antiga mola.</p> | 08300-32 | Carrer de Sant Miquel de Toudell | <p>Les primeres notícies que es tenen de l'església de Sant Miquel de Toudell es remunten a la segona meitat del segle XII. En aquest moment, apareix citada en motiu de la donació que en fa Alegret de Toudell a Santa Maria i Sant Pere de Terrassa, al prior Gerald i als canonges de Sant Ruf (FERRAN 1991). És possible que l'ermita fos la capella castral del Castell de Toudell, ja que es troben força propers. Constituïa una de les parròquies que formaven part de l'actual territori de Viladecavalls, juntament amb la de Santa Maria de Toudell i Sant Martí de Sorbet, totes elles sufragànies de Sant Pere de Terrassa. El campanar de cadireta va ser afegit a principi del segle XVIII. Durant la segona meitat del segle XIX, va perdre la categoria de parròquia, junt amb Santa Maria de Toudell, i van passar a formar part de la parròquia de Sant Martí de Sorbet. Això va suposar el trasllat del seu cementiri el 1874.</p> | 41.5526900,1.9702000 | 414119 | 4600626 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72616-foto-08300-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72616-foto-08300-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72616-foto-08300-32-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 92|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72737 | Goigs a Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-miquel-0 | XXI | <p>Es tracta dels goigs a l'arcàngel Sant Miquel, que es venera a l'església de Sant Miquel de Toudell. La lletra dels goigs la va escriure per Joaquim Salvador i Vinyals i la música la va composar Pep Farré i Gispert. L'edició és molt recent, del 2008. Comença així: 'Cap de l'estol celestial, gran Arcàngel Sant Miquel: Protegiu-nos de tot mal i conduïu-nos al cel. A Toudell, el nostre poble us venera amb gran fervor en aquest recinte noble, avui mancat d'esplendor. (tornada) Com de temps immemorial, us invoquem, Sant Miquel: Protegiu-nos de tot mal i conduïu-nos al cel. Al llarg de mil anys d'història una església i un castell al vostre nom han dat glòria en aquest lloc de Toudell. (tornada) (…) '.</p> | 08300-153 | Sant Miquel de Toudell | <p>Aquest goig va ser escrit per cantar-se durant l'aplec de Sant Miquel, que va ser recuperat fa pocs anys.</p> | 41.5526900,1.9702000 | 414119 | 4600626 | 2008 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72750 | Aplec de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-miquel-0 | XX | <p>L'aplec de Sant Miquel es celebra l'últim diumenge del mes de setembre. La celebració comença a la plaça de la Vila, des d'on es surt caminant fins a l'ermita de Sant Miquel de Toudell. En primer lloc es celebra una missa solemne a l'exterior, ja que la poca capacitat de l'ermita no permetria assistir-hi a tots els fidels que hi assisteixen. Un cop acabada la missa, s'ofereix coca i mistela als presents, i tot seguit es ballen sardanes. Finalment, es fa un àpat popular.</p> | 08300-166 | Església de Sant Miquel de Toudell | <p>L'aplec de Sant Miquel ha estat recuperat després que es deixés de celebrar fa molts anys. Originalment, es celebrava el 8 de maig, dia de l'aparició de Sant Miquel Arcàngel. Alguns habitants de Viladecavalls encara recorden que cap el 1940 els nens i nenes anaven a l'ermita a peu per celebrar la missa. Era un acte molt popular, que aplegava gent de tota la contrada.</p> | 41.5526900,1.9702000 | 414119 | 4600626 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | L'organitza l'Associació d'Amics de Sant Miquel de Toudell. | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72597 | Jaciment de Sant Miquel de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-miquel-de-toudell | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -VIII/XV | L'espai es troba brut i ple de vegetació. Part del jaciment podria haver estat destruït, com també espoliat. | <p>Jaciment situat en un tall de terreny entre la carretera i l'ermita romànica de Sant Miquel. Tal i com consta a la Carta Arqueològica, Salvador Cardús va escriure sobre la troballa d'ossos, una amforeta i fragments de terra sigil·lada en aquest punt. Per la descripció que fa el mateix autor, sembla que s'hauria trobat una tomba amb túmul d''opus signinum', força comú a les necròpolis tardoantigues cristianes de la zona. Aquesta tomba podria datar dels segles IV a VII d.C., pel que apuntaria que l'origen de l'ermita de Sant Miquel és anterior al que està documentat. En aquesta prospecció, també es va trobar ceràmica ibèrica pintada i un pes de teler, que són les úniques peces que es té constància que s'hagin conservat del jaciment. En l'actualitat, l'espai és ple de deixalles i vegetació i, de manera esporàdica, s'ha localitzat algun fragment de tegulae, que també s'hauria aprofitat per als paraments medievals de l'ermita.</p> | 08300-13 | Ermita de Sant Miquel de Toudell | <p>La troballa va ser difosa per primer cop l'any 1956 per Pablo Gorina. Més endavant, el 1964, Salvador Cardús aportà més informació de les característiques del jaciment. Alguns autors han apuntat que l'ermita de Sant Miquel hauria estat la capella castral del Castell de Toudell, ja que es troben força propers. Després de les prospeccions arqueològiques practicades, hi ha indicis que Sant Miquel té uns orígens més remots, però no s'ha pogut confirmar aquesta teoria. L'any 2004 es va fer una prospecció a la zona en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona, sense que es trobés material en superfície.</p> | 41.5526500,1.9701600 | 414116 | 4600621 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72597-foto-08300-13-1.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 81|83|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72700 | Dita del vi de la tarumba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-vi-de-la-tarumba | XIX | <p>A Viladecavalls i als pobles veïns es deia 'El vi de la Tarumba fa ballar la rumba'. També existien rèpliques d'altres poblacions, com 'El vi d'Ullastrell fa caure de clatell'.</p> | 08300-116 | 41.5528500,1.9697500 | 414082 | 4600644 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La informació ha estat facilitada per Miquel Margarit. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||||
| 72587 | Jaciment del castell de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell-de-toudell | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | IX-XVIII | Es troba parcialment destruït. | <p>L'excavació arqueològica es va fer entorn el castell de Toudell amb l'objectiu d'aportar nova informació de la seva construcció. Com consta a les Cartes Arqueològiques, s'hi va fer una neteja superficial del sector A, on es va constatar un important enderroc de la torre del castell, i es van delimitar els seus murs. Aquesta part no va ser excavada, com tampoc no s'hi va trobar material en superfície. El mur conservat és fet de pedra irregular lligada amb morter de calç, i correspon a la cantonada nord de la torre. Les pedres que formen l'angle són de majors dimensions i es troben escairades. En una d'elles es van observar perforacions que podrien correspondre a un carreu romà, que s'hauria estat aprofitat per la construcció del castell. El sector B, corresponent a l'excavació dels seus voltants, també va consistir en la neteja i delimitació de murs. S'hi van localitzar tres murs perimetrals, dels quals el que es troba orientat al nord presenta una obertura i un pendent que comunica aquest sector amb el C. També es va localitzar un mur inèdit que és paral·lel al mur perimetral. En aquesta part, el material va trobar-se a nivell superficial molt barrejat, pel que no va ser significatiu per datar-ne les estructures. La intervenció arqueològica va permetre plantejar la possibilitat que el castell de Toudell s'hagués construït com una torre de defensa, que al llarg dels segles va evolucionar fins a una estructura defensiva complexa.</p> | 08300-3 | Polígon Industrial Can Mir | <p>El castell de Toudell depenia administrativament del Castell de Terrassa, i estava inclòs, junt amb les esglésies de Sant Miquel, Santa Maria i Sant Martí, dins la parròquia de Sant Pere de Terrassa. És possible que l'ermita de Sant Miquel fos la capella castral del Castell de Toudell, ja que es troben força propers.Algunes fonts (AAVV, 1969) apunten que es tractaria d'una casa forta més que d'un castell, ja que en aquest territori també s'hi documenta la Barromina, de la Quadra Superior de Viladecavalls, de la Quadra Inferior de Viladecavalls i el de Toudell. La proximitat del Castell de Terrassa i la denominació indistintament que reben en documents de la mateixa època de domus o castrum apuntaria cap a aquesta hipòtesi. L'indret de Toudell ja apareix documentat al segle XI, en motiu de la compravenda d'un alou a Toldell. Tenim notícia que a mitjans del segle XII Alegret de Tuldell fa donació de l'església de Sant Miquel a Santa Maria i Sant Pere de Terrassa. El primer document en què apareix esmentat el castell data de finals del segle XII, quan Ranulf concedeix a Pere de Salaverd i esposa les oliveres del Mas Salaverd de la parròquia de Sant Miquel, en terme del castell de Toudel. A mitjans del segle XIII, quan n'era amo Pere de Toudell, el castell és situat dins el terme del Castell de Terrassa. Més endavant, ja al segle XIV, el castell pertanyia a Romeu de Montornès, que poc després el vendrà a Jaume Parent. A partir d'aquest moment és probable que el castell iniciés un període de declivi, ja que pràcticament no se'n té notícia des d'aleshores FERRAN (1991: 79).</p> | 41.5508300,1.9681400 | 413945 | 4600421 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72587-foto-08300-3-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94 | 1754 | 1.4 | 1782 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 72648 | Escut heràldic de can Mitjans de la Guardiola III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-mitjans-de-la-guardiola-iii | <p>CARDÚS, S. (1928). “Can Mitjans de la Guardiola”. Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa. Vols. I-IV. (1923-1930) p. 140-141.</p> | XIV | Està molt erosionat, pel que costa veure'n el motiu. | <p>Escut que es troba situat a la clau d'un portal situat a la façana posterior de Can Mitjans de la Guardiola. El portal és d'arc de mig punt adovellat, que per la tipologia constructiva denota una considerable antiguitat. L'escut es troba molt desdibuixat, de manera que pràcticament no se'n reconeix el motiu. A la part superior s'insinua un cap de cavaller. En un article de l'any 1928, Salvador Cardús (1928 : 140) reprodueix una imatge d'un dels escuts de la casa, que sembla correspondre's amb aquest. En aquest hi figura un cap de cavaller armat, amb petits motius al costat.</p> | 08300-64 | Masia de Can Mitjans de la Guardiola | <p>Salvador Cardús publicà l'any 1928 un article al Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa sobre la casa de Can Mitjans de la Guardiola. En aquest fa una breu descripció dels tres escuts heràldics que hi ha a la casa i en reprodueix un d'ells. Explica que abans havia estat sobre el portal, però no aporta més dades.</p> | 41.5645000,1.9676200 | 413920 | 4601940 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72648-foto-08300-64-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 85 | 47 | 1.3 | 1769 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 72644 | Escut heràldic de can Mitjans de la Guardiola I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-mitjans-de-la-guardiola-i | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. http://ca.wikipedia.org</p> | XVI | <p>Escut que es troba situat a la llinda d'un dels finestrals del costat del portal de la masia de Can Mitjans. Consta d'un camper de forma oval, sobre el qual hi ha un relleu amb el monograma IHS i una creu intercalada. Sota del monograma hi ha una flor de lis. Està representat sobre una orla. La part superior de l'escut presenta una motllura allargada que ocupa gairebé tota la llinda.</p> | 08300-60 | Masia de Can Mitjans de la Guardiola | <p>El monograma IHS era el segell distintiu d'Ignacio de Loyola, fundador de l'ordre de la Companyia de Jesús cap a la segona meitat del segle XVI. El finestral que hi ha sobre l'escut (de la mateixa tipologia constructiva que l'anterior) es troba datat del 1588, quan Ignacio de Loyola ja era mort. Tanmateix, l'ordre va seguir utilitzant aquest monograma. En tot cas, aquest escut no està documentat, pel que es desconeix quina és la seva procedència.</p> | 41.5643800,1.9676000 | 413918 | 4601926 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72644-foto-08300-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72644-foto-08300-60-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 72623 | Can Mitjans de la Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mitjans-de-la-guardiola | <p>FERRAN, D. [et al.]. Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls, 1991. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. http://guerradesuccessio.com CARDÚS, S. (1928). “Can Mitjans de la Guardiola”. Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa. Vols. I-IV. (1923-1930) p. 140-141.</p> | XVIII | <p>Masia de planta quadrangular i d'aparença molt massissa que es troba situada entre la riera de Gaià i la carretera C-58. S'hi accedeix per una lliça, que donava pas a l'era encaironada situada davant de la casa, de manera que l'espai quedava tancat amb les dependències agrícoles. Aquest espai ha estat arranjat darrerament, pel que el desnivell frontal a la casa s'ha hagut de salvar amb una escalinata. La masia consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. El volum principal té tres crugies, presentant un cos adossat a cada lateral que antigament havien constituït la masoveria. La façana principal es troba oberta a la part central amb un portal d'arc de mig punt adovellat i un finestral d'arc pla de pedra carejada a cada costat. Un d'aquests presenta un escut heràldic a la llinda. Al primer pis hi ha quatre finestrals que incorporen les següents inscripcions: 'TRIBUS VICIBUS TOTALITER DEVORATA 1714', 'AFUNDAMENTIS VERO REDIFICATA 1735' i '1588'. Sota d'aquestes finestres es conserven algunes troneres, que eren petites obertures defensives des de les quals es podia disparar el canó. Les golfes s'obren amb nombrosos pòrtics d'arc de mig punt ceràmic, essent el central de majors dimensions. A la façana posterior s'hi conserva un portal d'arc de mig punt adovellat que denota força antiguitat, presentant un escut molt erosionat a la clau. Les estances interiors es distribueixen al voltant de la sala central, quedant comunicats a través d'arcades de ceràmica i pedra. A la part superior d'una d'aquestes s'hi conserva un escut heràldic invertit, que va ser reaprofitat en la darrera restauració. Prop d'aquest encara es pot veure el forn de pa de planta circular. Als pisos superiors, s'hi conserven les alcoves, amb marc motllurat i de forma lobulada. Alguns sostres també estan decorats amb motius florals. L'acabat exterior de la construcció és de pedra vista al volum principal i arrebossat i pintat de color cru a la resta de dependències.</p> | 08300-39 | Can Mitjans de la Guardiola, s/n | <p>El mas està documentat dins la parròquia de Santa Maria de Toudell des de principi del segle XIV, si bé el cognom de Guardiola apareix documentat a la zona el segle anterior de la mà de Guillem de Guardiola. En un document del segle XI també es cita el lloc de La Guardiola. Salvador Cardús (1928:140) apunta a que es tracta d'una de les guardioles establertes durant la reconquesta de Catalunya, entre els segles VIII i IX. Aquest cognom va perdurar fins al segle XV, quan apareix associat a Francesc Mitjans. Era un mas molt important, que tenia gran quantitat de terres i masos, com són el Mas Estrella i el Molinot. Entre finals del segle XVII i principi del segle XVIII va pertànyer al coronel austriacista Francesc Busquets i Mitjans, nom que va adquirir amb el casament de la pubilla del mas. Abans d'exercir de militar, havia estat conseller tercer de l'antiga universitat forana de Sant Pere de Terrassa. Probablement pel seu posicionament polític, la masia fou incendiada en tres ocasions durant el 1714 en motiu d'un incendi, tal i com queda documentat als llindars dels seus finestrals. Després de la seva mort el 1734, el mas va passar a mans del seu fill Francesc, qui la va fer reedificar el 1735, com també consta a la llinda. Avui el mas s'ha restaurat i ampliat com a centre de bodes i convencions.</p> | 41.5644400,1.9675500 | 413914 | 4601933 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72623-foto-08300-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72623-foto-08300-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72623-foto-08300-39-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72647 | Escut heràldic de can Mitjans de la Guardiola II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-mitjans-de-la-guardiola-ii | XIV | Es troba força erosionat. | <p>Escut que es troba situat a la clau d'un arc de volta ceràmic de la planta baixa. Es troba col·locat en posició invertida. Al camper hi ha representada una flor de lis a la part inferior, al centre unes lletres o signes i a dalt un any molt desdibuixat, que segons apunta Salvador Cardús (1928 : 140) es correspon amb l'any 1117.</p> | 08300-63 | Masia de Can Mitjans de la Guardiola | <p>Salvador Cardús publicà l'any 1928 un article al Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa sobre la casa de Can Mitjans de la Guardiola. En aquest fa una breu descripció dels tres escuts heràldics que hi ha a la casa. Explica que n'hi ha dos a l'interior, tot i que en l'actualitat només en veiem un.</p> | 41.5644300,1.9675200 | 413911 | 4601932 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72647-foto-08300-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72647-foto-08300-63-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 85 | 47 | 1.3 | 1769 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 72586 | Mas Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-figueres | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XIII | Es troba en estat ruïnós. | <p>Edifici en estat ruïnós que es troba situat en una zona boscosa. Es conserven part dels fonaments i un mur de poca alçada, de pedra i morter de calç, del qual destaca un tram en 'opus spicatum'.</p> | 08300-2 | Torres Verdes | <p>El Mas Figueres està documentat de la primera meitat del segle XIII, quan era conegut com a Torreverda. En aquest moment, pertanyia al Monestir de Sant Llorenç de Munt. Sembla que fou aleshores que adquirí el nom amb què el coneixem, de la mà de Berenguer de Figueres, a qui l'abat de Sant Llorenç va donar terres i cases, entre les quals trobem el lloc de les Arenes, situat a la quadra de la Brumina. El Mas Figueres pròpiament dit no s'anomena fins el segle XV, quan l'abat de Sant Llorenç estableix a Francesc Mitjans, del Mas Guardiola, el mas de Figueres, situat a la Baromina de Sant Martí de Sorbet. En aquest mateix document es parla del seu mal estat, trobant-se ja derruït. Al segle XVI serà el fill de Francesc, Joan, qui es farà càrrec dels censos del Mas Figueres de la Barromina. (BALLBÈ I BOADA: 1995). Al llarg dels segles, aquest mas apareix associat a la Barromina, pel que algunes fonts han assimilat aquesta casa amb el conegut com a Castell de la Barromina. El parament del mur en 'opus spicatum' podria apuntar a aquesta teoria, però no s'ha pogut contrastar aquesta informació documentalment. Tanmateix, sí que queda clar que el Mas Figueres havia estat una casa forta.</p> | 41.5707500,1.9668400 | 413863 | 4602634 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72586-foto-08300-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72586-foto-08300-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72586-foto-08300-2-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 92|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72606 | Viaducte del torrent del Llor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-del-torrent-del-llor | XIX | <p>Pont ferroviari que travessa el Torrent del Llor. Es troba construït amb formigó i consta d'un total de cinc ulls d'arc de mig punt. A cada extrem del tauler hi ha una barana metàl·lica, així com hi ha fixada la catenària.</p> | 08300-22 | Torres Verdes | <p>Tot i que no s'han trobat notícies històriques d'aquest pont, probablement la seva construcció es remunta a la segona meitat del segle XIX, en motiu de l'obertura de la línia ferroviària que connectava Barcelona i Lleida. Durant la segona meitat del segle XX es devia restaurar amb formigó. Les seves característiques constructives són similars al proper viaducte de la Riera de Gaià.</p> | 41.5680300,1.9658900 | 413780 | 4602333 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72606-foto-08300-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72606-foto-08300-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72627 | Les Torres Verdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-torres-verdes | Tant l'espai de bosc com agrícola estan abandonats | <p>Espai natural que queda delimitat per la urbanització del Molinot al nord, la riera de Gaià a l'est, el torrent del Llor a l'oest i la urbanització de Sant Miquel de Guanteras al Sud. També es troba dividit per la línia de ferrocarril. Es tracta d'una zona de bosc de pi</p> | 08300-43 | Les Torres Verdes | 41.5698300,1.9658600 | 413780 | 4602533 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72627-foto-08300-43-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72585 | Castell de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-toudell | <p>AAVV. (1969). Els Castells Catalans. Vol. 2. Barcelona: Rafel Dalmau, editor. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. VIGUÉ, J., dir. (1991). Catalunya Romànica: Vallès Occidental, Vallès Oriental, vol. 18., Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | XII | En estat ruïnós. | <p>Les ruïnes del Castell de Toudell es troben situades sobre un cingle, dominant el Camí Ral de Terrassa a Viladecavalls, la riera de Gaià i el Torrent de Sant Miquel. Es conserva part d'una cantonada de la construcció, fet de pedra sense escairar lligada amb morter de calç i disposada en filades regulars. Les pedres que conformen els angles són de majors dimensions. Al seu voltant trobem fragments de murs, així com les pedres que s'han amuntegat amb l'enderroc.</p> | 08300-1 | Polígon Industrial Can Mir | <p>El castell de Toudell depenia administrativament del Castell de Terrassa, i estava inclòs, junt amb les esglésies de Sant Miquel, Santa Maria i Sant Martí, dins la parròquia de Sant Pere de Terrassa. És possible que l'ermita de Sant Miquel fos la capella castral del Castell de Toudell, ja que es troben força propers. Algunes fonts (AAVV, 1969) apunten que es tractaria d'una casa forta més que d'un castell, ja que en aquest territori també s'hi documenta la Barromina, de la Quadra Superior de Viladecavalls, de la Quadra Inferior de Viladecavalls i el de Toudell. La proximitat del Castell de Terrassa i la denominació indistintament que reben en documents de la mateixa època de domus o castrum apuntaria cap a aquesta hipòtesi. L'indret de Toudell ja apareix documentat al segle XI, en motiu de la compravenda d'un alou a 'Toldell'. Tenim notícia que a mitjans del segle XII Alegret de Tuldell fa donació de l'església de Sant Miquel a Santa Maria i Sant Pere de Terrassa. El primer document en què apareix esmentat el castell data de finals del segle XII, quan Ranulf concedeix a Pere de Salaverd i esposa les oliveres del Mas Salaverd de la parròquia de Sant Miquel, en terme del castell de Toudel. A mitjans del segle XIII, quan n'era amo Pere de Toudell, el castell ja és situat dins el terme del Castell de Terrassa. Més endavant, entorn el segle XIV, el castell pertanyia a Romeu de Montornès, que poc després va vendre a Jaume Parent. A partir d'aquest moment és probable que el castell iniciés un període de declivi, ja que pràcticament no se'n té notícia des d'aleshores FERRAN (1991: 79).</p> | 41.5499500,1.9659100 | 413758 | 4600326 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72585-foto-08300-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72585-foto-08300-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72585-foto-08300-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les coordenades UTM de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es corrresponen amb les de Sant Miquel de Toudell. | 85|92 | 45 | 1.1 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||
| 72675 | Riera de Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-gaia | <p>CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n. DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | L'aigua està contaminada, alguns trams són bruts de deixalles i la travessen moltes infraestructures. | <p>Riera que neix a la serra de l'Obac, en terme de Vacarisses, i entra al municipi de Viladecavalls a l'alçada de Sant Miquel de Guanteras. Es nodreix de nombrosos torrents, travessant el terme de nord a sud. En aquest punt s'uneix amb la riera de Sant Jaume donant nom a la riera del Morral, que més endavant desemboca al Llobregat. La major part del seu recorregut és suau, agafant certa amplada en alguns trams, que queda delimitada per penya-segats erosionats per l'acció de l'aigua. La travessen diverses infraestructures, una de les quals s'està construint en el moment de fer l'inventari (l'autovia Orbital de Barcelona o Quart Cinturó). En algunes parts s'hi conserva el bosc de ribera format per àlbers (Populus alba), salzes blancs (Salix alba), sargues (Salix elaeagnos) i pollancres (Populus nigra), entre d'altres. També s'hi observa bruc d'hivern (Erica multiflora), peus de marxívol (Helleborus foetidus), sarriassa (Arum italicum), botja d'aigua (Dorycnium rectum), cues de cavall (Equisetum telmateia), etc. Entorn la riera hi ha força diversitat faunística, destacadament d'ocells, amfibis, rèptils i insectes, sense oblidar la presència de senglars.HERNÁNDEZ (2004 : 102).</p> | 08300-91 | Est del terme municipal | <p>Durant l'època medieval, aquesta riera era coneguda com a Massurgs. A principi del segle XX, en aquesta riera s'hi va construir el pantà de la Xuriguera, en terme municipal de Terrassa. En un episodi de fortes pluges vers l'any 1944, la presa va cedir tràgicament, causant la mort de vuit persones i nombrosos danys materials.</p> | 41.5488400,1.9656200 | 413732 | 4600203 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72675-foto-08300-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72675-foto-08300-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 72604 | Vinya de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-la-salut | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | Desaparegut | <p>Algunes fonts revelaven l'existència d'enterraments en aquest indret, que no s'han pogut localitzar. Sí que s'hi ha trobat ceràmica romana i ibèrica, a la zona sota la vinya. Prop de la riera de Gaià també s'hi va trobar ceràmica Sigil·lata i rajoles i teules ibèriques i romanes.</p> | 08300-20 | Camí de Can Mitjans | <p>Un grup de voluntaris local, dirigit per Maria Teresa Nolla i Enric Ibáñez, van col·laborar en el descobriment de diversos jaciments de Viladecavalls.</p> | 41.5528400,1.9652000 | 413702 | 4600647 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72604-foto-08300-20-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No es disposa de més informació d'aquest jaciment. Les coordenades s'han situat de forma aproximada, segons el plànol adjuntat al llibre d'Història de Viladecavalls. | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72643 | Torrent del Llor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-llor | Està contaminat per la proximitat de l'abocador de Vacarisses. | <p>Torrent que neix sota la carena del Roure Monjo, en terme municipal de Vacarisses, segueix proper a la carena del Molinot, i desemboca a la riera de Gaià. En terme de Viladecavalls, té un recorregut d'un quilòmetre i mig, aproximadament. Té un cabal d'aigua discontinu, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. Al seu pas pel Molinot, una falla produeix un magnífic salt d'aigua, sota el qual hi ha una font. Tot i que en alguns trams transcorre entre boscos mixtes de pi blanc (Pinus halepensis) i alzines (Quercus ilex), el seu entorn s'ha vist alterat per la construcció d'una urbanització i diverses infraestructures. Prop de la seva desembocadura a la riera de Gaià, s'hi va construir un viaducte per al carril ferroviari.</p> | 08300-59 | El Molinot | 41.5703500,1.9647600 | 413689 | 4602592 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72643-foto-08300-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72643-foto-08300-59-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72613 | Font del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-molinot | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | En el moment de la visita no hi brollava aigua. A més, l'aigua de la zona ha quedat contaminada per l'abocador de Coll Cardús, en terme de Vacarisses. | <p>Font situada dins del torrent del Llor, just sota les ruïnes del Molinot. Consisteix en un brollador en forma de tub metàl·lic inserit a la roca. L'aigua que en brolla es perd aigües avall.</p> | 08300-29 | Torrent del Llor | 41.5740100,1.9642200 | 413649 | 4602999 | 08300 | Viladecavalls | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | És difícil d'accedir-hi perquè es situa sota el salt d'aigua que es forma en aquest punt del torrent. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72678 | Salt d'aigua del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-daigua-del-molinot | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | <p>Al torrent del Llor, al seu pas pel Molinot, una falla produeix un magnífic salt d'aigua, només visible en èpoques de pluja. En aquesta part del torrent, el seu llit arenós dóna pas a una massa rocosa erosionada per l'acció de l'aigua, accentuant la bellesa de l'espai. Al costat hi ha les ruïnes del Molinot.</p> | 08300-94 | Al Torrent del Llor | 41.5741100,1.9642100 | 413648 | 4603010 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72678-foto-08300-94-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | En el moment de fer l'inventari no era visible el salt d'aigua perquè no baixava aigua pel torrent. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72634 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-3 | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | En ruïnes i cobert de vegetació. | <p>Les ruïnes del molí es troben situades sobre el torrent del Llor, just en el punt en què es forma un salt d'aigua. És visible un mur de certa alçada fet de pedra unida amb argamassa, que presenta una considerable solidesa. L'estructura es troba pràcticament coberta de vegetació.</p> | 08300-50 | Torrent del Llor | <p>Segons un testimoni gràfic, el molí ja es trobava ruïnós a principi del segle XX.</p> | 41.5740800,1.9641600 | 413644 | 4603007 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72634-foto-08300-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72634-foto-08300-50-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La pendent que forma el torrent en aquest punt i la vegetació que l'envolta en dificulta l'observació completa. | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72603 | Camí del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-molinot | <p>NOLLA, J.M. (1994). Quaderns d'Història de Viladecavalls I: Protohistòria i Món Romà. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | -III/V | <p>A banda i banda de l'antic camí del Molinot s'hi va localitzar una quantitat important de ceràmica, sense presència de murs ni de paviments. Entre el material ibèric recuperat, destaca la ceràmica d'engalba blanca, la ceràmica pintada, la oxidada, Kalathos pintat i àmfores de boca plana, entre d'altres. Entre el material romà destaquem ceràmiques emporitanes tardanes, terra sigil·lata itàlica i sud-gàl·lica, ceràmica comuna oxidada, morters, àmfores i tègules, entre d'altres; així com de ceràmica Africana D i àmfores d'època més tardana.</p> | 08300-19 | Les Planes | <p>El material es va posar al descobert durant les obres d'eixamplament del camí. Un grup de voluntaris local, dirigit per Maria Teresa Nolla i Enric Ibáñez, van col·laborar en el descobriment de diversos jaciments de Viladecavalls.</p> | 41.5691900,1.9615300 | 413418 | 4602466 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72603-foto-08300-19-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No es disposa de més informació d'aquest jaciment. Les coordenades s'han situat de forma aproximada, segons el plànol adjuntat al llibre d'Història de Viladecavalls | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72679 | Font i safareigs dels Ànecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareigs-dels-anecs | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XIX-XX | <p>Font que es troba situada en una zona d'horta sota la casa de Can Purull. L'aigua surt directament d'un petit mur que porta la inscripció 'Font dels ànecs', sense que hi hagi brollador ni pica. Per mitjà d'uns canals, l'aigua es diposita en dues grans basses, des de les quals es reparteix amb un sistema de rec canalitzat. Les basses també s'utilitzaven com a safareig; encara es conserven les pedres verticals per rentar la bugada.</p> | 08300-95 | Horts de Can Purull | <p>Antigament, les dones residents al nucli de Sant Martí anaven a rentar la roba en aquests safareigs. També se'ls coneix com a safareigs de Can Purull, per la proximitat d'aquesta casa.</p> | 41.5504400,1.9606800 | 413322 | 4600386 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72679-foto-08300-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72679-foto-08300-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72679-foto-08300-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72661 | Font de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-miquel | XX | En el moment de la visita no hi brollava aigua | <p>Font que es troba situada a peu d'un camí del bosc de la Barromina. Està construïda amb un petit mur de pedra lligada amb morter, acabat de forma triangular. El brollador està format per una aixeta metàl·lica. Sobre d'aquest hi ha una llosa inscrita: ' Font de Sant Miquel / CONVIVE 97/ 1929'. L'aigua cau sobre un petit dipòsit circular de poca fondària. Al costat s'hi ha construït un petit banc per al repòs dels visitants.</p> | 08300-77 | Serra de Collcardús | <p>Tal i com consta inscrit a la font, va ser arranjada per l'associació CONVIVE l'any 1997.</p> | 41.5710600,1.9597300 | 413271 | 4602676 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72661-foto-08300-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72661-foto-08300-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72661-foto-08300-77-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72696 | Camí Vell a Vacarisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-a-vacarisses | <p>DEL CAMPO, J.L. (1994). Quaderns d'Història de Viladecavalls II: Camins vells de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVI-XX | <p>Antic camí que anava des de Viladecavalls fins a Vacarisses. Comença a l'alçada de la urbanització de Can Corbera, seguint el Camí del Molinot. Després de creuar l'autovia i el torrent del Llor i seguirem a través de la urbanització del Molinot en direcció la masia de Can Cardús. Transcorre en zona forestal i agrícola, tot i que aquesta última és cada cop més residual.</p> | 08300-112 | Nord del terme municipal | 41.5667500,1.9597800 | 413269 | 4602197 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72696-foto-08300-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72696-foto-08300-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72696-foto-08300-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El camí està senyalat amb una fita. | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72602 | Vil·la romana del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-del-molinot | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. NOLLA, J.M. (1994). Quaderns d'Història de Viladecavalls I: Protohistòria i Món Romà. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | -II/IV | <p>A l'antic camí del Molinot, a la zona coneguda com Les Planes, es van localitzar murs i fragments de paviment d'opus signinum, així com una rajola amb part d'una inscripció: 'MIL'. Al voltant de la vil·la es van trobar dolium, imbrices, tegulae, testae, peses de teler, etc.</p> | 08300-18 | Les Planes | <p>Va ser excavat cap als anys 70 per un grup de voluntaris, dirigit per Maria Teresa Nolla i Enric Ibáñez, durant vàries campanyes d'estiu. El professor Miquel Tarradell va visitar l'indret el 1974 i va animar l'equip en seguir desenvolupant la seva tasca. Posteriorment, la troballa fou esmentada a la tesi doctoral de S.J. Kaey.</p> | 41.5667600,1.9597000 | 413262 | 4602198 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No es disposa de més informació d'aquest jaciment. Les coordenades s'han situat de forma aproximada, segons el plànol adjuntat al llibre d'Història de Viladecavalls | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 72680 | Font del Rectoxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rectoxo | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XIX | <p>Font situada prop dels horts de Can Purull, a tocar de la carretera d'Olesa a Terrassa. L'aigua brolla directament sobre un petit dipòsit rectangular fet d'obra. Aquesta comunica amb un safareig que conserva les pedres verticals per rentar la bugada.</p> | 08300-96 | Horts de Can Purull | 41.5504400,1.9597500 | 413245 | 4600386 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72680-foto-08300-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72680-foto-08300-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72680-foto-08300-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72624 | Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garriga-3 | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII | L'estat de la coberta és deficient. Presenta esquerdes estructurals i els murs tapials es troben força deteriorats. | <p>Masia que es troba constituïda per un sol volum de planta rectangular al voltant del qual hi ha diversos coberts i dependències agrícoles. Frontalment queda tancada amb un barri, pel que l'accés es fa per una lliça de brancals ceràmics. La casa consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants que fan el desaiguat a les façanes laterals. A simple vista podem observar que la meitat orientada a ponent de la façana principal ha estat reconstruïda modernament, constatable pel parament de maó i l'arrebossat de diferent tonalitat. En aquesta part hi ha un portal d'arc de mig punt arrebossat, com també ho són les finestres. La part més antiga té el parament de tàpia amb les restes de l'arrebossat original. Presenta un portal d'arc de mig punt adovellat que comparteix accés amb l'esmentat anteriorment, a través d'unes escales que salven el desnivell respecte el pati frontal. La part més antiga també té les obertures arrebossades, tot i que incorporen un marc de pintura blanca. A l'extrem de sol ixent hi ha les restes de l'antic rellotge de sol. El ràfec de la façana principal consta d'una imbricació ceràmica molt senzilla, mentre la façana de sol ixent i la posterior tenen una imbricació complexa de rajols i teules ceràmiques. Davant la façana de sol ixent hi ha un interessant cobert en estat ruïnós, fet de tàpia amb volta de maó a la part inferior.</p> | 08300-40 | Camí de Can Coromines | <p>Malgrat que el nom de Garriga està documentat a la zona des del segle XIII, la construcció que s'ha conservat està datada entorn de l'època moderna. El mas apareix al fogatge de 1553, formant part de Taudell (Terrassa). En l'actualitat, es troba deshabitada.</p> | 41.5468100,1.9595800 | 413226 | 4599984 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72624-foto-08300-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72624-foto-08300-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72624-foto-08300-40-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72629 | Pi de can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-corbera | <p>Darrera la masia de Can Corbera hi ha un exemplar de pi blanc (Pinus halepensis) de considerables dimensions. Es tracta d'un arbre de fulla perenne amb l'escorça grisa i esblanqueïda. Té la capçada molt dispersa, ramificada en tres branques principals.</p> | 08300-45 | Masia de Can Corbera | <p>Segons explica Miquel Margarit, durant la Guerra del Francès en aquest pi hi penjaven els francesos quan es retiraven.</p> | 41.5626300,1.9592100 | 413216 | 4601740 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72629-foto-08300-45-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 72611 | Can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corbera-1 | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XVI-XX | Presenta danys estructurals i es troba força deteriorada a causa del seu estat d'abandó. | <p>Masia que es troba constituïda per un volum de planta quadrangular i diverses dependències agrícoles. La casa queda frontalment tancada per les corts i té accés per una lliça en arc de mig punt adovellat coberta a dues vessants. Està constituïda per dos cossos, essent el principal de planta baixa, pis i golfes i la coberta a una sola vessant. L'altre cos s'hi troba adossat per mestral de forma perpendicular, té dos nivells d'alçat i la coberta a dues vessants. El primer consta d'un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha un finestral de pedra carejada i llinda inscrita amb l'any 1612 i el monograma IHS (Iesus Hominum Salvator) intercalat. A l'interior s'hi conserven els sostres amb cairats de fusta i els paviments de tova, així com diversos objectes d'interès etnològic com són les premses de vi. L'acabat exterior és de restes de l'arrebossat original, que es troba força deteriorat en alguns trams i permet veure el parament de tàpia i les cantonades de pedra escairada. La façana de mestral presenta obertures ceràmiques i acabat de pedra vista. Els annexes que estaven adossats a aquesta façana es troben en estat ruïnós. Una bona part de la façana de xaloc ha quedat tapada després que s'hi adossés una vivenda moderna, tot i que encara és visible un finestral amb relleu a la llinda d'arc conopial. Davant la façana principal s'hi pot veure el safareig i una mola que ha quedat inserida en el paviment. A pocs metres del mas en direcció sol ixent hi ha un magnífic exemplar de pi.</p> | 08300-27 | Camí de Can Corbera | <p>El nom dels Corbera està documentat dins la parròquia de Sant Martí de Sorbet des del segle XIII. Es tracta d'una de les cases més antigues de la zona, si bé la construcció que contemplem en l'actualitat està datada entorn el segle XVI. Durant el segle XVII s'hi va fer una ampliació consistent en la construcció d'un nou cos. Més endavant, entorn la segona meitat del segle XX, s'hi ha adossat una vivenda i annexes moderns. El seu entorn més immediat no està urbanitzat, però sí que ho estan les seves proximitats, trobant-se així amenaçada pel creixement urbanístic.</p> | 41.5625300,1.9589200 | 413192 | 4601730 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72611-foto-08300-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72611-foto-08300-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72611-foto-08300-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La masia està afectada per un Pla Especial urbanístic en què està previst enderrocar-la. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72740 | Jaciment paleontològic de can Purull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-purull | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment d'edat Vallesià superior (Miocè Superior) situat a peu de carretera, en una zona de lutites i graves vermelles. Es van documentar Schizochoerus vallesiensis, Lantanotherium santmigueli, Talpa vallesiensis, Indarctos vireti, Agriotherium insignis, Promephitis pristindens, Percrocuta eximia, Cricetodon sansanensis, Cricetodon sp., Prolagus, Titanomys fontaneis, Cf. Euprox, Cervid indet., Hipparion catalaunicum, Chalicotherium golfussi, Trilophodon i Stenofiber jaegeri.</p> | 08300-156 | Can Purull | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21)</p> | 41.5502400,1.9590900 | 413189 | 4600365 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72596 | Jaciment estació de Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-estacio-de-viladecavalls | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | El seu estat de conservació és desconegut | <p>Al voltant de l'estació de RENFE de Viladecavalls s'hi van localitzar les restes d'una estructura amb pedra i morter i una canalització. No van aparèixer materials associats, pel que no es va poder datar l'estructura.</p> | 08300-12 | Urbanització Sant Miquel de Guanteres | <p>El jaciment es va posar al descobert l'any 1985 durant la construcció de l'autopista de Terrassa a Manresa. L'any 2004, en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona, es va fer una prospecció on no es va localitzar material en superfície.</p> | 41.5637900,1.9575700 | 413081 | 4601871 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72687 | Molí de can Cabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-cabassa | <p>CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n. DEL CAMPO, J.L. [et al.] (2005). Los molinos de Viladecavalls. Monografies de Viladecavalls. vol. 12. Viladecavalls: CONVIVE.</p> | XVIII | Es troba en estat ruïnós i cobert de vegetació. | <p>Antic molí que es trobava situat a peu del camí vell d'Ullastrell, a l'alçada de la riera de Gaià. De la construcció només en queda un mur de pedra de la zona lligada amb morter, obert amb un arc de pedra. A l'altre costat del camí hi ha les restes d'una bassa. Es troba cobert de vegetació.</p> | 08300-103 | Camí Vell d'Ullastrell | <p>Aquest molí ja consta dins la propietat de la masia de Can Cabassa a principi del segle XVIII.</p> | 41.5376500,1.9579900 | 413081 | 4598968 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72687-foto-08300-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72687-foto-08300-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72687-foto-08300-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72642 | Forn de calç de can Margarit I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-margarit-i | XVIII-XIX | En estat ruïnós. | <p>Forn tradicional de calç que es troba al marge del camí que segueix del Forn Riscal. És de planta circular i està excavat parcialment sobre el terreny natural. Es troba en estat ruïnós i parcialment cobert de terra, sense que se'n conservi la boca.</p> | 08300-58 | Serra de Collcardús | <p>Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la seva presència per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, d'on la pedra s'extreia mitjançant barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, la pedra era transportada en carros fins als forns de calç, que solien situar-se prop de les pedreres. De forma habitual, els forns s'emplaçaven al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. L'existència de la pedrera de Joan Purull i els dos forns de Can Margarit i el Riscal constitueix uns bon testimoni de la importància que tingué aquesta activitat a la zona. A més, a la mateixa serra de Coll Cardús s'han trobat altres forns de calç.</p> | 41.5772700,1.9573400 | 413080 | 4603368 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72642-foto-08300-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72642-foto-08300-58-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72686 | Estació de Renfe de Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-renfe-de-viladecavalls | XIX | <p>Edifici aïllat constituït per dos cossos adossats que formen una 'T'. El cos frontal és de planta rectangular, consta de dos nivells d'alçat i té la coberta a quatre vessants. L'altre cos és de planta quadrangular i de mateixes característiques que l'anterior. Les obertures estan emmarcades i decorades a la part superior amb rajola vidriada. L'edifici està rematat amb una cornisa composta. La façana principal té fixada una gran marquesina metàl·lica. Sobre la porta d'accés i en una façana lateral s'hi conserva l'antic cartell de 'Viladecaballs'.</p> | 08300-102 | Camí de l'Estació | <p>El carril ferroviari que connectava Barcelona i Lleida va ser construït a mitjans del segle XIX. Hem de suposar que en aquest mateix moment va ser construïda l'estació.</p> | 41.5638000,1.9571200 | 413043 | 4601872 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72686-foto-08300-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72686-foto-08300-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72686-foto-08300-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72656 | Pedrera de Joan Purull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-joan-purull | XVIII-XIX | <p>Pedrera de roca calcària que es localitza sota el Turó de les Bassotes. Es tracta d'una zona de marcat pendent ascendent, on són visibles masses compactes amb grans plaques de pedra. Algunes parts presenten talls, senyals inequívocs de l'activitat extractiva que s'hi desenvolupà en temps passats.</p> | 08300-72 | Serra de Collcardús | <p>Les pedreres han estat explotades des de molt antic per a l'obtenció de materials de construcció. Malauradament, aquesta activitat ha suposat una continuada destrucció del medi natural que ha perdurat fins als nostres dies. En el cas de les pedreres de roca calcària, la seva extracció tenia com a finalitat l'obtenció de calç. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. La pedra s'extreia mitjançant barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, la pedra era transportada en carros fins als forns de calç, que solien situar-se prop de les pedreres. De forma habitual, els forns s'emplaçaven al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. La pedrera de Joan Purull constitueix un bon exemple d'aquesta activitat extractiva, ja que prop seu hi trobem els dos forns de Can Margarit i el Riscal, que indiquen la importància que tingué aquesta activitat a la zona. A la mateixa serra de Coll Cardús s'han trobat altres forns de calç, tot i que més llunyans d'aquesta pedrera.</p> | 41.5777700,1.9567400 | 413030 | 4603424 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72656-foto-08300-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72656-foto-08300-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72656-foto-08300-72-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|94 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72735 | Presa de can Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/presa-de-can-coromines | XIV | En estat ruïnós i cobert de vegetació. | <p>A peu de riera, a l'alçada de la masia de Can Coromines, s'hi conserven les restes d'una antiga presa. La part que passa pel llit de la riera ha desaparegut, suposem que a causa d'una riuada. En un costat es pot veure un segment allargat que agafa força alçada sobre el nivell de la riera. Es troba completament cobert de vegetació, però sembla que a continuació s'hi podria conservar un tram de mur.</p> | 08300-151 | Riera de Gaià | <p>Probablement, aquesta presa formava part del molí de Can Coromines, datat del segle XIV en un document conservat a l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa.</p> | 41.5424500,1.9570500 | 413009 | 4599502 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72735-foto-08300-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72735-foto-08300-151-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 85 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.