Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72656 | Pedrera de Joan Purull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-joan-purull | XVIII-XIX | <p>Pedrera de roca calcària que es localitza sota el Turó de les Bassotes. Es tracta d'una zona de marcat pendent ascendent, on són visibles masses compactes amb grans plaques de pedra. Algunes parts presenten talls, senyals inequívocs de l'activitat extractiva que s'hi desenvolupà en temps passats.</p> | 08300-72 | Serra de Collcardús | <p>Les pedreres han estat explotades des de molt antic per a l'obtenció de materials de construcció. Malauradament, aquesta activitat ha suposat una continuada destrucció del medi natural que ha perdurat fins als nostres dies. En el cas de les pedreres de roca calcària, la seva extracció tenia com a finalitat l'obtenció de calç. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. La pedra s'extreia mitjançant barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, la pedra era transportada en carros fins als forns de calç, que solien situar-se prop de les pedreres. De forma habitual, els forns s'emplaçaven al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. La pedrera de Joan Purull constitueix un bon exemple d'aquesta activitat extractiva, ja que prop seu hi trobem els dos forns de Can Margarit i el Riscal, que indiquen la importància que tingué aquesta activitat a la zona. A la mateixa serra de Coll Cardús s'han trobat altres forns de calç, tot i que més llunyans d'aquesta pedrera.</p> | 41.5777700,1.9567400 | 413030 | 4603424 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72656-foto-08300-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72656-foto-08300-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72656-foto-08300-72-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|94 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||||
| 72744 | Fondal dels Llorers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondal-dels-llorers | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | <p>Fondal situat en un petit torrent proper a les ruïnes de la masia de Can Margarit. En aquest indret s'hi conserva una fragment de laurisilva, un tipus de vegetació gairebé extingida del continent europeu i que podria remuntar-se a l'era terciària. Hi predomina el llorer (Laurus nobilis), amb alguns exemplars de notables dimensions, però també hi trobem aladerns (Rhamnus alaternus), el roure cerrioide (Quercus humilis cerrioides), l'heura (Hedera helix), l'aritja (Smilax aspera), l'esparreguera boscana (Asparagus acutifolius), la rogeta (Rubia peregrina), l'esbarzer (Rubus ulmifolius), el roldor (Coriaria myrtifolia) i el matapolls (Daphne gnidium) HERNÁNDEZ (2004: 65).</p> | 08300-160 | Serra de Collcardús | 41.5776300,1.9454600 | 412090 | 4603420 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72744-foto-08300-160-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Els llorers estan considerats un Hàbitat d'Interès Prioritari per la Directiva d'Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||||||
| 72691 | Camí Romeu a Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-romeu-a-montserrat | <p>http://www.senderisme.com</p> | <p>Camí de gran recorregut que comença a Barcelona i acaba al Monestir de Montserrat. Des de Collserola, passa prop del pantà de Vallvidrera i l'ermita de la Salut. Continua per les poblacions de Rubí i Terrassa, passant per terme de Viladecavalls, i més endavant per Vacarisses i Monistrol. Des d'aquí el camí puja per la muntanya de Montserrat fins a arribar al Monestir. El tram de Viladecavalls transcorre pel camí de Can Buxeres, passant per les ruïnes de Can Margarit, i seguint en direcció del Coll de Margarit.</p> | 08300-107 | Serra de Collcardús | <p>El camí romeu a Montserrat és un camí de pelegrinatge molt antic, documentat des del segle XIV. El Centre Excursionista de Terrassa el va recuperar durant els anys 30 del segle XX. El 1989 es va reinaugurar, i pocs anys més tard es va senyalitzar la ruta. Fins el 1996 no va ser definit com a sender de Gran Recorregut (GR).</p> | 41.5774500,1.9475700 | 412265 | 4603397 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72691-foto-08300-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72691-foto-08300-107-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Aquest sender també es coneix com a GR -96. | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||||
| 72642 | Forn de calç de can Margarit I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-margarit-i | XVIII-XIX | En estat ruïnós. | <p>Forn tradicional de calç que es troba al marge del camí que segueix del Forn Riscal. És de planta circular i està excavat parcialment sobre el terreny natural. Es troba en estat ruïnós i parcialment cobert de terra, sense que se'n conservi la boca.</p> | 08300-58 | Serra de Collcardús | <p>Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la seva presència per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, d'on la pedra s'extreia mitjançant barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, la pedra era transportada en carros fins als forns de calç, que solien situar-se prop de les pedreres. De forma habitual, els forns s'emplaçaven al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. L'existència de la pedrera de Joan Purull i els dos forns de Can Margarit i el Riscal constitueix uns bon testimoni de la importància que tingué aquesta activitat a la zona. A més, a la mateixa serra de Coll Cardús s'han trobat altres forns de calç.</p> | 41.5772700,1.9573400 | 413080 | 4603368 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72642-foto-08300-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72642-foto-08300-58-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 72632 | Can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-0 | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | En estat ruïnós. | <p>Masia en estat ruïnós de la qual només se'n conserven els fonaments, prenent una alçada màxima d'un metre i mig. Són visibles els murs perimetrals i alguns dels interiors, tot força cobert de vegetació. Són fets de pedra de la zona lligada amb morter de calç, tot i que algunes parts són fetes de pedra seca.</p> | 08300-48 | Serra de Collcardús | <p>Segons apunta Miquel Ballbè a Les cases de pagès de Viladecavalls, aquest mas es podria correspondre amb el de Can Parent de la Serra. Aquest últim, ja existent el segle XIII, formava part de la propietat de Can Boada de les Parentes.</p> | 41.5769200,1.9360300 | 411303 | 4603350 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72632-foto-08300-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72632-foto-08300-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72632-foto-08300-48-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També es coneix amb el nom de Casa Torras | 119|94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||
| 72631 | Can Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-margarit-0 | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVI | Es troba en estat ruïnós. La volta que es conserva presenta una important esquerda estructural. | <p>Gran masia que es troba en estat ruïnós, de la qual perduren alguns dels elements característics. Del volum principal en queden els fonaments del murs perimetrals i interiors fets amb carreus escairats en la seva major part. A migdia encara es pot contemplar un cos que conserva una gran volta de canó de pedra, construïda aprofitant el desnivell del terreny. A la façana de ponent hi ha les restes de les tines, amb algunes de les pedres que les revestien. A l'altre costat del camí que porta al mas hi ha l'era encaironada i les restes de cossos que fa anys haurien estat utilitzats com a dependències agrícoles.</p> | 08300-47 | Serra de Collcardús | <p>Aquesta masia es troba ben documentada a partir del segle XVIII. Els seus orígens són força més antics, quan rebia el nom de Matasoleia BALLBÈ. A principi del segle XVI aquesta casa pertanyia a Antoni Duran, de Can Duran de les Taupaneres (1995: 103). Fins als anys 60 del segle XX va estar habitada, seguint des d'aleshores un procés de deteriorament que l'ha portat a la ruïna.</p> | 41.5766400,1.9477500 | 412279 | 4603307 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72631-foto-08300-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72631-foto-08300-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72631-foto-08300-47-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Dins els murs perimetrals de la masia hi ha un gran dipòsit de recollida d'aigua en cas d'incendi. | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||
| 72650 | Forn de calç de can Margarit II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-margarit-ii | XVIII-XIX | Es troba en mal estat estructural. | <p>Forn tradicional de calç que es troba al marge del camí sobre el Forn Riscal. És de planta circular i està parcialment excavat sobre el terreny natural. Es troba en estat ruïnós i parcialment cobert de terra, tot i que encara se'n conserva parcialment la boca. Aquesta té forma apuntada i s'obre en una paret feta de pedra de la zona lligada amb fang. A l'interior del forn hi creix un pi.</p> | 08300-66 | Serra de Collcardús | <p>Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la seva presència per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, d'on la pedra s'extreia mitjançant barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, la pedra era transportada en carros fins als forns de calç, que solien situar-se prop de les pedreres. De forma habitual, els forns s'emplaçaven al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. L'existència de la pedrera de Joan Purull i els dos forns de Can Margarit i el Riscal constitueix uns bon testimoni de la importància que tingué aquesta activitat a la zona. A més, a la mateixa serra de Coll Cardús s'han trobat altres forns de calç.</p> | 41.5761700,1.9553700 | 412914 | 4603247 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72650-foto-08300-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72650-foto-08300-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72650-foto-08300-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 72635 | Forn Riscal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-riscal | XIX | En estat ruïnós i cobert de vegetació. | <p>Gran forn tradicional de calç que es troba situat al marge d'un camí, en una zona boscosa. La part frontal consta d'una estructura que presenta dues boques ceràmiques en arc de mig punt. Per aquestes obertures s'hi afegia la llenya per tal de coure les pedres que es dipositaven als dipòsits. Aquests dos, situats a la part superior, són de planta circular i es troben excavats directament al terra. Al voltant dels forns s'hi conserven estructures en estat ruïnós que constituïen dependències annexes. Tot el conjunt es troba cobert de vegetació.</p> | 08300-51 | Serra de Collcardús | <p>Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la seva presència per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, d'on la pedra s'extreia mitjançant barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, la pedra era transportada en carros fins als forns de calç, que solien situar-se prop de les pedreres. De forma habitual, els forns s'emplaçaven al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. L'existència de la pedrera de Joan Purull i els dos forns de Can Margarit i el Riscal constitueix uns bon testimoni de la importància que tingué aquesta activitat a la zona. A més, a la mateixa serra de Coll Cardús s'han trobat altres forns de calç.</p> | 41.5761400,1.9555900 | 412932 | 4603244 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72635-foto-08300-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72635-foto-08300-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72635-foto-08300-51-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 72657 | Font de can Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-margarit | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVIII | <p>Font situada en un camp erm envoltat de bosc, que antigament hauria estat ocupat pels horts de Can Margarit. Està construïda sobre un mur que es recolza en un marge, sota el qual hi ha una pica quadrangular. En un costat del mur hi ha el brollador, format per una aixeta metàl·lica moderna. La part frontal de la pica incorpora dues pedres verticals, que indiquen que la font també s'utilitzava com a safareig. L'aigua que sobra va a parar a una bassa que hi ha davant la font.</p> | 08300-73 | Serra de Collcardús | 41.5759000,1.9460200 | 412134 | 4603227 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72657-foto-08300-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72657-foto-08300-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72657-foto-08300-73-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Entre els líquens del mur hi ha una placa identificativa afegida per l'associació CONVIVE. La seva aigua no està controlada sanitàriament. | 119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 72742 | Serra de Coll Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-coll-cardus | <p>Pla Especial de la Serra de Collcardús al municipi de Viladecavalls. 2006</p> | L'abandonament de l'activitat agrícola i de l'explotació forestal fa que algunes parts estiguin molt brutes i suposin un risc d'incendi forestal notable. | <p>Serra que es troba situada al nord del terme municipal, limitada per la riera de Sant Jaume i la línia de ferrocarril a l'oest, el municipi de Vacarisses al nord (on hi ha la masia de Can Cardús, que dóna nom a la serra), la carretera C-58 a l'est i la urbanització de Can Corbera al sud. El cim més alt és el Cap del Ros, situat a 639 metres d'alçada. Els torrents que hi discorren són de tipus estacional, com són el del Trull, de Can Baiona, de Can Buxeres i de Can Corbera. Hi són presents dos hàbitats d'interès comunitari (Directiva 92/43/CEE), representats per alzinars i carrascars, i per pinedes mediterrànies de pi blanc i pi pinyer. També hi ha un hàbitat d'interès prioritari, la lloreda, que es localitza als torrents, especialment al de Can Buxeres, i al Fondal dels llorers, prop de Can Margarit. De manera residual però molt destacada, trobem exemplars de trèmols (Populus tremula), prop del camí de l'alzinar. Les zones properes als torrents presenten un bosc de ribera residual. Entre la fauna que hi trobem destaca la geneta (Genetta genetta), el porc senglar (Sus escrofa), la guineu (Vulpes vulpes), el toixó (Meles meles), la merla (Turdus merula), el rossinyol (Luscinia Megarynchos), l'àguila marcerenca (Circaetus gallicus), l'àguila cuabarrada ( Hieraaetus fasciatus), l'astor (Accipiter gentilis), el vidriol (Anguis fragilis), la serp verda (Malpolon monspessulanus), etc. Cal destacar que aquest espai és un connector ecològic entre el Parc Natural de Montserrat i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. A la serra de Coll Cardús també hi ha un nombre important d'elements patrimonials, entre els que destaquen la masia de Can Boada de les Parentes, la casa de Can Buxeres, els forns de calç, la Pedra Degollada, la Cova de les Pedres, el Forat del Vent i la Font de Can Margarit, entre molts d'altres.</p> | 08300-158 | Nord del terme municipal | <p>La zona va ser protegida mitjançant el Pla Especial de la Serra de Collcardús, fet l'any 2006 per l'empresa Minuartia.</p> | 41.5758400,1.9430300 | 411885 | 4603223 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72742-foto-08300-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72742-foto-08300-158-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||||
| 72595 | Cova de les Pedres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-pedres | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>El jaciment es va localitzar en una petita cavitat situada sota el turó del Ros, de 12 metres de recorregut en fort pendent descendent. Tal i com consta a la Carta Arqueològica, s'hi va trobar molta quantitat d'indústria lítica, formada per peces de penjolls cilíndriques, puntes de sageta de sílex, ganivets de sílex, plaqueta de sílex lacustre amb retoc bifacial i làmines de sílex gris de secció trapezoïdal. Entre la ceràmica trobada, trobem carenats, cordons llisos i nanses de llengüeta. Entre els objectes que formaven part de l'aixovar i ornamentació, trobem dos cercles metàl·lics i denes de penjoll, de fluorita, de petxina i de talc. Cal destacar especialment la localització d'una punta de sageta d'os amb aletes i peduncle, així com ossos i fragments de crani humà. Per les característiques de la troballa, sembla tractar-se d'una cova sepulcral del període Calcolític (-2200 / -1800).</p> | 08300-11 | Serra de Collcardús | <p>La cova va ser descoberta per la delegació d'Olesa de la Secció d'Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa, quan van retirar-se les pedres que cobrien la superfície de la cavitat.</p> | 41.5757200,1.9346000 | 411182 | 4603219 | 08300 | Viladecavalls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72595-foto-08300-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72595-foto-08300-11-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||||
| 72662 | Forat o avenc del Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-o-avenc-del-vent | <p>DEL CAMPO, J.L. [et al.] (2000). Les foradades del Ros. Monografies de Viladecavalls. vol. 2. Viladecavalls: CONVIVE.</p> | <p>Prop del cim del turó d'en Ros hi ha un forat obert a la roca, formant un avenc. És força estret i té forma cilíndrica, amb una caiguda vertical d'uns 4 metres i mig. En ocasions climatològiques puntuals, l'aire que hi circula és expulsat pel forat, movent així la vegetació que l'envolta.</p> | 08300-78 | Serra de Collcardús | <p>El Forat del Vent ja va ser descrit pel geòleg Jacint Elies l'any 1943. L'any 1972 la Secció d'Espeleologia (SIS) d'Olesa va difondre'n la troballa i la va denominar Nadal 72.</p> | 41.5756200,1.9333400 | 411077 | 4603209 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72662-foto-08300-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72662-foto-08300-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També es coneix com la Pedra Foradada. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||||
| 72748 | Llegenda del Forat del Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-forat-del-vent | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Quan les colles feien sortides al Forat del Vent, expliquen que els fadrins feien acostar les noies al forat, per tal que se'ls pugessin les faldilles.</p> | 08300-164 | Viladecavalls | 41.5756200,1.9333400 | 411077 | 4603209 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La llegenda apareix citada al llibre de Les Plantes de Viladecavalls d'Àngel M. Hernández. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||||||
| 72617 | Can Buxeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-buxeres | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Gran casal que es troba constituït per diversos cossos coberts amb una teulada composta a quatre vessants. Aquesta està ricament decorada amb ceràmica vidriada de color blau i blanc. De la façana principal en sobresurt un cos a mode de tribuna, amb un balcó transitable a la part superior. Destaca especialment una torre quadrangular coberta a quatre vessants, que està adossada en un extrem de la façana. Aquesta consta de sis nivells d'alçat, el superior dels quals consta d'un balcó amb balustrada que fa de mirador. L'acabat exterior de la construcció és de pedra vista.</p> | 08300-33 | Serra de Collcardús | <p>Va ser construïda durant el primer terç del segle XX, per encàrrec de Lluís Maria Buxeres, qui havia fet fortuna amb el comerç colonial. Consta d'una capella moderna dedicada a Sant Lluís.</p> | 41.5747000,1.9502400 | 412484 | 4603089 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72617-foto-08300-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72617-foto-08300-33-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No hem pogut concertar una cita per visitar la casa. Actualment s'hi celebren banquets de noces. També conegut com a Sant Lluís de Rístol. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||
| 72749 | Llegendes de can Buxeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-can-buxeres | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Hi ha dues llegendes relacionades amb aquesta casa. La primera explica que el comerciant que la féu construir pujava a la part alta de la torre per observar amb uns binocles com arribaven a port els vaixells amb les seves mercaderies. La segona llegenda diu que el mateix comerciant va fer construir la casa, popularment coneguda com a Palau de Sucre, per a la seva estimada.</p> | 08300-165 | Viladecavalls | 41.5747000,1.9502400 | 412484 | 4603089 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La llegenda apareix citada al llibre de Les Plantes de Viladecavalls d'Àngel M. Hernández. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||||||
| 72678 | Salt d'aigua del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-daigua-del-molinot | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | <p>Al torrent del Llor, al seu pas pel Molinot, una falla produeix un magnífic salt d'aigua, només visible en èpoques de pluja. En aquesta part del torrent, el seu llit arenós dóna pas a una massa rocosa erosionada per l'acció de l'aigua, accentuant la bellesa de l'espai. Al costat hi ha les ruïnes del Molinot.</p> | 08300-94 | Al Torrent del Llor | 41.5741100,1.9642100 | 413648 | 4603010 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72678-foto-08300-94-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | En el moment de fer l'inventari no era visible el salt d'aigua perquè no baixava aigua pel torrent. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||||||
| 72634 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-3 | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | En ruïnes i cobert de vegetació. | <p>Les ruïnes del molí es troben situades sobre el torrent del Llor, just en el punt en què es forma un salt d'aigua. És visible un mur de certa alçada fet de pedra unida amb argamassa, que presenta una considerable solidesa. L'estructura es troba pràcticament coberta de vegetació.</p> | 08300-50 | Torrent del Llor | <p>Segons un testimoni gràfic, el molí ja es trobava ruïnós a principi del segle XX.</p> | 41.5740800,1.9641600 | 413644 | 4603007 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72634-foto-08300-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72634-foto-08300-50-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La pendent que forma el torrent en aquest punt i la vegetació que l'envolta en dificulta l'observació completa. | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||||
| 72613 | Font del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-molinot | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | En el moment de la visita no hi brollava aigua. A més, l'aigua de la zona ha quedat contaminada per l'abocador de Coll Cardús, en terme de Vacarisses. | <p>Font situada dins del torrent del Llor, just sota les ruïnes del Molinot. Consisteix en un brollador en forma de tub metàl·lic inserit a la roca. L'aigua que en brolla es perd aigües avall.</p> | 08300-29 | Torrent del Llor | 41.5740100,1.9642200 | 413649 | 4602999 | 08300 | Viladecavalls | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | És difícil d'accedir-hi perquè es situa sota el salt d'aigua que es forma en aquest punt del torrent. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||||||
| 72660 | Forn de can Boada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-boada | XVIII-XIX | En mal estat estructural. | <p>Forn tradicional de calç que es troba al marge d'un camí. És de planta circular i està parcialment excavat sobre el terreny natural. Es troba en estat ruïnós i parcialment cobert de terra. La part on hi havia la boca presenta un forat irregular. A l'interior del forn hi creix una figuera. Si seguim aquest camí en direcció a la masia de Can Margarit, a mà dreta trobem el que semblen les restes d'un altre forn de calç. Aquest es troba en molt mal estat i només se n'insinua la planta circular.</p> | 08300-76 | Serra de Collcardús | <p>Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la seva presència per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, d'on la pedra s'extreia mitjançant barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, la pedra era transportada en carros fins als forns de calç, que solien situar-se prop de les pedreres. De forma habitual, els forns s'emplaçaven al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. L'existència de la pedrera de Joan Purull i els dos forns de Can Margarit i el Riscal constitueix uns bon testimoni de la importància que tingué aquesta activitat a la zona. A més, a la mateixa serra de Coll Cardús s'han trobat altres forns de calç, com és el forn de Can Boada, que s''ha posat al descobert durant les tasques de neteja del camí.</p> | 41.5735800,1.9355000 | 411254 | 4602980 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72660-foto-08300-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72660-foto-08300-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72660-foto-08300-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 72676 | Molí de vent de can Boada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-can-boada | <p>DEL CAMPO, J.L. [et al.] (2005). Los molinos de Viladecavalls. Monografies de Viladecavalls. vol. 12. Viladecavalls: CONVIVE.</p> | XIX | No conserva les pales i es troba envoltat de vegetació. | <p>Molí de vent aiguader situat als horts de Can Boada. Consta d'una torre metàl·lica de forma troncocònica fitxada sobre una estructura d'obra. Aquesta està rematada per una roda metàl·lica de vuit antenes i un penell que permetia orientar-lo cap al vent. No es conserven les pales, però per les seves característiques hem de suposar que eren fetes de roba o fusta. Al costat de l'estructura hi ha caseta de planta quadrangular d'obra, que podria albergar una bomba d'aspiració que captava l'aigua subterrània. Uns quants metres per sota d'aquesta cota, encastada al terreny, hi ha una estructura amb porta que podria correspondre's amb l'entrada d'una mina d'aigua. Es troba envoltat de pins de certa alçada, que fan que gairebé no sigui visible.</p> | 08300-92 | Serra de Collcardús | <p>Els molins aiguaders es construïen en l'àmbit rural per extreure aigua del subsòl aprofitant la força del vent. Aquest molí està situat dins la finca de Can Boada, prop d'una zona que havia estat conreada, pel que hem de pensar que tenia com a finalitat el seu rec. La proximitat de la serra d'en Ros, una zona força ventada, garantia l'abastiment d'aigua de la finca pràcticament tot l'any. No obstant, l'aparició de nous mecanismes més eficients va acabar produint-ne l'abandonament.</p> | 41.5735300,1.9375800 | 411427 | 4602972 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72676-foto-08300-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72676-foto-08300-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||
| 72626 | La Pedra Degollada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-degollada | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | <p>Formació natural de Pudina de quars que es troba situada a la part alta d'una pendent, a tocar del camí de Can Margarit. Es tracta de dos grans blocs superposats que donen com a resultat una figura peculiar. La pedra inferior és de forma arrodonida i de majors dimensions, acabada a la part superior en forma d'embut invertit. Sobre d'aquest s'hi sosté una altra pedra aplanada i de forma ovoïdal, que tapa l'anterior deixant un espai enmig. Sembla que la pedra superior faci equilibris per sostenir-se sobre l'altra.</p> | 08300-42 | Serra de Collcardús | <p>Aquesta formació ja apareix mencionada en una escriptura del segle XIII com a referent geogràfic.</p> | 41.5736600,1.9542100 | 412814 | 4602970 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72626-foto-08300-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72626-foto-08300-42-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||||||
| 72747 | Llegenda de la Pedra Degollada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-degollada | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Explica la llegenda que les tropes napoleòniques van voler destruir la Pedra Degollada, però els explosius van fallar gràcies a la resistència de la roca.</p> | 08300-163 | Viladecavalls | 41.5736600,1.9542100 | 412814 | 4602970 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La llegenda apareix citada al llibre de Les Plantes de Viladecavalls d'Àngel M. Hernández. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||||||
| 72658 | Safareig de can Boada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-boada | <p>DEL CAMPO, J.L. [et al.] (2005). Los molinos de Viladecavalls. Monografies de Viladecavalls. vol. 12. Viladecavalls: CONVIVE. DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVIII | Deteriorat i cobert de vegetació | <p>Safareig situat en un camp al nord de la masia de Can Boada de les Parentes, on antigament hi havia una font que suposem que l'omplia. És quadrangular i conserva les pedres verticals que s'utilitzaven per picar i rentar la bugada. A l'interior i al voltant hi creix vegetació. Uns quants metres més amunt, hi ha un molí eòlic antic, que presumiblement extreia aigua d'un pou. Desconeixem si aquesta es trobava canalitzada per proveir la casa o bé si omplia les basses. Davant del safareig hi ha una bassa de majors dimensions, coberta de bardisses.</p> | 08300-74 | Serra de Collcardús | <p>En aquest indret sembla ser que hi havia una bonica font, una taula i uns bancs DEL CAMPO (2005:36), dels quals no s'ha trobat cap rastre.</p> | 41.5733900,1.9377600 | 411442 | 4602957 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72658-foto-08300-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72658-foto-08300-74-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Al Pla Especial de la Serra de Coll Cardús hi ha un llistat de patrimoni que inclou la Font de Can Boada. Com no se n'ha localitzat l'estructura, s'ha fet una fitxa del safareig. | 119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||
| 72697 | Torrent de can Buxeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-buxeres | <p>Torrent que neix entre el turó de les Guixeres i el coll de Can Margarit, passa per sota l'autopista i voreja la Planassa, fins que s'ajunta amb altres torrents formant el Torrent de Can Trullas. Té un curs d'aigua estacional, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. Hi trobem una gran varietat vegetal, especialment la part que transcorre per la serra de Coll Cardús, format per boscos de ribera amb exemplars d'oms (Ulmus minor), pollancres ( Populus nigra), àlbers (Populus alba), gatells (Salix cinerea), sargues ( Salix elaeagnos), etc. De manera residual però molt destacada, hi trobem fragments de laurisilva formats per lloredes (Lauretum nobilis), així com indrets amb trèmols (Populus tremula).</p> | 08300-113 | Serra de Collcardús | 41.5724900,1.9482100 | 412312 | 4602846 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Els llorers estan considerats un Hàbitat d'Interès Prioritari per la Directiva d'Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||||||||
| 72699 | Font del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bosc-2 | XX | <p>Font que es troba situada a peu de la riera de Gaià, envoltada per un canyissar. Està constituïda per un mur amb forma d'arc de mig punt fet amb còdols petits, rematat amb ceràmica.. D'aquest en surt un brollador format per un tub metàl·lic, del qual l'aigua cau directament al terra.</p> | 08300-115 | Riera de Gaià | <p>Segons els testimonis gràfics que es conserven, aquesta font tenia més alçada, havent quedat parcialment coberta pels sediments de la riera.</p> | 41.5724700,1.9722100 | 414313 | 4602820 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72699-foto-08300-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72699-foto-08300-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Durant l'any 2009 ha estat arranjada pel grup CONVIVE, posteriorment a la realització de l'inventari. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 72618 | Can Boada de les Parentes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boada-de-les-parentes | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XIII-XVIII | <p>Masia de planta irregular que es composa de tres cossos diferenciats. El cos central té dues crugies i consta de soterrani, planta baixa i pis. Té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Està oberta amb un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha una finestra de pedra carejada. A tramuntana hi ha adossat el segon cos, de planta baixa i pis amb la coberta a una sola vessant. Hem de destacar d'aquest un portal d'arc de mig punt adovellat que es troba alçat respecte el nivell actual del sol. Sobre seu hi ha un finestral de pedra carejada amb tronera a la part inferior. També cal destacar de la façana posterior d'aquest cos una claustra circular estrellada amb roseta central. Una filera de rajola ceràmica vidriada afegida amb posterioritat ressegueix aquest cos a l'alçada del forjat del primer pis. El tercer cos està construït en una cota inferior, consta de planta baixa i pis i també té la coberta a una sola vessant. Al primer pis de la façana posterior trobem un finestral d'arc pla amb guardapols recolzat en mènsules decorades amb cares humanes. El ràfec està acabat amb una imbricació de teules i rajoles ceràmiques pintades amb dents de llop. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb morter i de carreus escairats de mitjanes dimensions a les cantonades. Conserva les restes de l'arrebossat original de calç. En el mur de contenció del pati frontal hi ha una llinda amb la inscripció '1706 JOSEP BVAUDAS', que respon a la data d'una ampliació i que originalment devia trobar-se sobre una obertura de la casa. Al voltant de la façana posterior hi ha diverses corts i coberts agrícoles, entre els quals destaca el que presenta un arc de pedra tapiat.</p> | 08300-34 | Serra de Collcardús | <p>El nom de Parent està documentat a la zona des del segle XIII. Poc després, aquest mateix segle, es documenta el mas Boada, propietat de Marquesa de Boada. Per la data que es conserva, va ser reformada o ampliada a principi del segle XVIII. En època contemporània va rebre temporalment el nom de Masia Castany, tal i com consta en una fita de l'entrada de la finca.</p> | 41.5714200,1.9394600 | 411581 | 4602736 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72618-foto-08300-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72618-foto-08300-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72618-foto-08300-34-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 72743 | Racó dels Trèmols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raco-dels-tremols | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | <p>Aquest indret està situat a tocar del camí de l'Alzinar. En aquest punt hi ha una concentració de vegetació de ribera destacada, on veiem pollancres (Populus nigra), lledoners (Celtis australis), sargues (Salix elaeagnos), oms (Ulmus minor), àlbers (Populus alba), gatells (Salix atrocinerea) i trèmols (Populus tremula). Com a espècie invasora també hi ha canyes (Arundo donax) HERNÁNDEZ (2004: 86).</p> | 08300-159 | Serra de Collcardús | 41.5712000,1.9525700 | 412674 | 4602699 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||||||||
| 72661 | Font de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-miquel | XX | En el moment de la visita no hi brollava aigua | <p>Font que es troba situada a peu d'un camí del bosc de la Barromina. Està construïda amb un petit mur de pedra lligada amb morter, acabat de forma triangular. El brollador està format per una aixeta metàl·lica. Sobre d'aquest hi ha una llosa inscrita: ' Font de Sant Miquel / CONVIVE 97/ 1929'. L'aigua cau sobre un petit dipòsit circular de poca fondària. Al costat s'hi ha construït un petit banc per al repòs dels visitants.</p> | 08300-77 | Serra de Collcardús | <p>Tal i com consta inscrit a la font, va ser arranjada per l'associació CONVIVE l'any 1997.</p> | 41.5710600,1.9597300 | 413271 | 4602676 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72661-foto-08300-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72661-foto-08300-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72661-foto-08300-77-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 72586 | Mas Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-figueres | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XIII | Es troba en estat ruïnós. | <p>Edifici en estat ruïnós que es troba situat en una zona boscosa. Es conserven part dels fonaments i un mur de poca alçada, de pedra i morter de calç, del qual destaca un tram en 'opus spicatum'.</p> | 08300-2 | Torres Verdes | <p>El Mas Figueres està documentat de la primera meitat del segle XIII, quan era conegut com a Torreverda. En aquest moment, pertanyia al Monestir de Sant Llorenç de Munt. Sembla que fou aleshores que adquirí el nom amb què el coneixem, de la mà de Berenguer de Figueres, a qui l'abat de Sant Llorenç va donar terres i cases, entre les quals trobem el lloc de les Arenes, situat a la quadra de la Brumina. El Mas Figueres pròpiament dit no s'anomena fins el segle XV, quan l'abat de Sant Llorenç estableix a Francesc Mitjans, del Mas Guardiola, el mas de Figueres, situat a la Baromina de Sant Martí de Sorbet. En aquest mateix document es parla del seu mal estat, trobant-se ja derruït. Al segle XVI serà el fill de Francesc, Joan, qui es farà càrrec dels censos del Mas Figueres de la Barromina. (BALLBÈ I BOADA: 1995). Al llarg dels segles, aquest mas apareix associat a la Barromina, pel que algunes fonts han assimilat aquesta casa amb el conegut com a Castell de la Barromina. El parament del mur en 'opus spicatum' podria apuntar a aquesta teoria, però no s'ha pogut contrastar aquesta informació documentalment. Tanmateix, sí que queda clar que el Mas Figueres havia estat una casa forta.</p> | 41.5707500,1.9668400 | 413863 | 4602634 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72586-foto-08300-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72586-foto-08300-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72586-foto-08300-2-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 92|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||
| 72643 | Torrent del Llor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-llor | Està contaminat per la proximitat de l'abocador de Vacarisses. | <p>Torrent que neix sota la carena del Roure Monjo, en terme municipal de Vacarisses, segueix proper a la carena del Molinot, i desemboca a la riera de Gaià. En terme de Viladecavalls, té un recorregut d'un quilòmetre i mig, aproximadament. Té un cabal d'aigua discontinu, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. Al seu pas pel Molinot, una falla produeix un magnífic salt d'aigua, sota el qual hi ha una font. Tot i que en alguns trams transcorre entre boscos mixtes de pi blanc (Pinus halepensis) i alzines (Quercus ilex), el seu entorn s'ha vist alterat per la construcció d'una urbanització i diverses infraestructures. Prop de la seva desembocadura a la riera de Gaià, s'hi va construir un viaducte per al carril ferroviari.</p> | 08300-59 | El Molinot | 41.5703500,1.9647600 | 413689 | 4602592 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72643-foto-08300-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72643-foto-08300-59-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||||||
| 72683 | Geozona de l'Estació d'Olesa-Riera de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geozona-de-lestacio-dolesa-riera-de-sant-jaume | <p>http://mediambient.gencat.cat</p> | <p>A la zona de la riera de Sant Jaume, entre els termes d'Olesa de Montserrat, Vacarisses i Viladecavalls, es pot veure un aflorament de materials paleozoics i triàsics. En aquest tall s'hi observen roques metamòrfiques cambro-ordovicianes, les bretxes permianes i les fàcies Buntsandstein i Muschelkalk, a més a més de Terciari inferior. Aquesta sèrie es troba interrompuda per dues discontinuïtats estratigràfiques majors, assenyalant dos cicles tectonosedimentaris majors (Hercinià i Alpí).</p> | 08300-99 | Riera de Sant Jaume | 41.5698100,1.9205800 | 410005 | 4602577 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||||||||
| 72607 | Viaducte de la riera de Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-de-la-riera-de-gaia | <p>LACUESTA, R., GONZÁLEZ, X. (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</p> | XIX | <p>Pont de ferrocarril que permet salvar el desnivell format per la riera de Gaià. Es troba construït amb formigó i consta de cinc ulls en arc de mig punt, tots ells de diferents dimensions. L'ull central és el de majors dimensions. A cada extrem del tauler hi ha una barana metàl·lica, així com hi ha fixada la catenària.</p> | 08300-23 | Urbanització de Sant Miquel de Gonteres | <p>La construcció d'aquest viaducte, juntament amb el del Buxadell, es remunta a la segona meitat del segle XIX, en motiu de la construcció del carril ferroviari que connectava Barcelona i Lleida. L'obra va ser projectada per l'enginyer Pedro de Andrés Puigdollers, i va tenir un termini d'execució de dos anys (1857-1859).</p> | 41.5702300,1.9701700 | 414140 | 4602573 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72607-foto-08300-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72607-foto-08300-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Pedro de Andrés Puigdollers | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||
| 72627 | Les Torres Verdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-torres-verdes | Tant l'espai de bosc com agrícola estan abandonats | <p>Espai natural que queda delimitat per la urbanització del Molinot al nord, la riera de Gaià a l'est, el torrent del Llor a l'oest i la urbanització de Sant Miquel de Guanteras al Sud. També es troba dividit per la línia de ferrocarril. Es tracta d'una zona de bosc de pi</p> | 08300-43 | Les Torres Verdes | 41.5698300,1.9658600 | 413780 | 4602533 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72627-foto-08300-43-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||||||
| 72600 | Jaciment de can Guanteras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-guanteras | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic localitzat a la trinxera ferroviària, prop del parador de Sant Miquel de Guanteras. Com consta a la Carta Arqueològica, és de tipus fluvial, atribuït al Complex Continental Superior del Vallesià (Miocè Superior). S'hi va documentar la presència del perissodàctil (Aceratherium incisivum).</p> | 08300-16 | Urbanització de Can Guanteras | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21)</p> | 41.5698000,1.9718300 | 414278 | 4602524 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||||||
| 72603 | Camí del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-molinot | <p>NOLLA, J.M. (1994). Quaderns d'Història de Viladecavalls I: Protohistòria i Món Romà. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | -III/V | <p>A banda i banda de l'antic camí del Molinot s'hi va localitzar una quantitat important de ceràmica, sense presència de murs ni de paviments. Entre el material ibèric recuperat, destaca la ceràmica d'engalba blanca, la ceràmica pintada, la oxidada, Kalathos pintat i àmfores de boca plana, entre d'altres. Entre el material romà destaquem ceràmiques emporitanes tardanes, terra sigil·lata itàlica i sud-gàl·lica, ceràmica comuna oxidada, morters, àmfores i tègules, entre d'altres; així com de ceràmica Africana D i àmfores d'època més tardana.</p> | 08300-19 | Les Planes | <p>El material es va posar al descobert durant les obres d'eixamplament del camí. Un grup de voluntaris local, dirigit per Maria Teresa Nolla i Enric Ibáñez, van col·laborar en el descobriment de diversos jaciments de Viladecavalls.</p> | 41.5691900,1.9615300 | 413418 | 4602466 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72603-foto-08300-19-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No es disposa de més informació d'aquest jaciment. Les coordenades s'han situat de forma aproximada, segons el plànol adjuntat al llibre d'Història de Viladecavalls | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||
| 72693 | Font de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-montserrat-0 | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Font situada en un marge a pocs metres a ponent de la Casanova. Està construïda en un mur de pedra rematat amb lloses planes. S'obre formant un arc de mig punt ceràmic, dins el qual hi ha una placa de ceràmica vidriada amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. L'aigua brolla d'un tub metàl·lic i cau en una pica rectangular amb escacat de ceràmica.</p> | 08300-109 | La Casanova | 41.5688100,1.9240200 | 410290 | 4602462 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72693-foto-08300-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72693-foto-08300-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72693-foto-08300-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Al llibre de les Fonts de Viladecavalls es denomina Fonts de Santacana, juntament amb la Font de Sant Jordi. | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 72692 | Font de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-jordi | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | La part superior de la imatge es troba escantellada. | <p>Font situada en un marge a pocs metres a sol ixent de la Casanova. Es troba construïda en un mur de pedra sense lligar rematat amb ceràmica, formant un arc de mig punt ceràmic a la part central. Dins de l'arc hi ha una placa de ceràmica vidriada amb la imatge de Sant Jordi matant el drac. A sota hi ha el brollador, format per una màscara infantil pintada de color blau. L'aigua cau en una pica rectangular de pedra. A banda i banda de la font, hi ha un gran banc que es prolonga formant una 'U'.</p> | 08300-108 | La Casanova | 41.5684400,1.9253300 | 410399 | 4602420 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72692-foto-08300-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72692-foto-08300-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72692-foto-08300-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Al llibre de les Fonts de Viladecavalls, del qual n'és la portada, es denomina Fonts de Santacana, juntament amb la Font de Montserrat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||
| 72606 | Viaducte del torrent del Llor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-del-torrent-del-llor | XIX | <p>Pont ferroviari que travessa el Torrent del Llor. Es troba construït amb formigó i consta d'un total de cinc ulls d'arc de mig punt. A cada extrem del tauler hi ha una barana metàl·lica, així com hi ha fixada la catenària.</p> | 08300-22 | Torres Verdes | <p>Tot i que no s'han trobat notícies històriques d'aquest pont, probablement la seva construcció es remunta a la segona meitat del segle XIX, en motiu de l'obertura de la línia ferroviària que connectava Barcelona i Lleida. Durant la segona meitat del segle XX es devia restaurar amb formigó. Les seves característiques constructives són similars al proper viaducte de la Riera de Gaià.</p> | 41.5680300,1.9658900 | 413780 | 4602333 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72606-foto-08300-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72606-foto-08300-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||||
| 72614 | Can Guanteras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guanteras | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII-XX | <p>La masia de Can Guanteras ha estat molt reformada en època contemporània. L'estructura original de la casa s'ha envoltat de volums i torres que li han volgut donar aparença de castell. Entre aquestes encara és visible el portal original, d'arc de mig punt adovellat.</p> | 08300-30 | Carretera de Sant Llorenç, 50 | <p>El mas Guanteras es documenta des del segle XII, quan es situa prop de la Barromina. El nom es repeteix en diversos documents de compravenda durant els segles posteriors. Aquest mas tan antic va ser completament reformat durant la segona meitat del segle XX, perdent així la seva aparença original.</p> | 41.5681100,1.9761300 | 414634 | 4602332 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72614-foto-08300-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72614-foto-08300-30-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Popularment també es coneix com a Can Guanteres. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||
| 72615 | Viaducte del Buxadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-del-buxadell | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R., GONZÁLEZ, X. (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</p> | XIX | En el moment de fer l'inventari es troba en procés de restauració. | <p>Pont ferroviari de notables dimensions que es troba situat entre els termes de Viladecavalls i d'Olesa de Montserrat. Salva el desnivell format per la riera de la Torre, abans que aquesta conflueixi a la riera de Sant Jaume. Està construït amb murs de maçoneria i consta de divuit ulls en arc de mig punt ceràmic. Els pilars presenten impostes i angles cantoners de carreus i ceràmica. A cada extrem del tauler hi ha una barana metàl·lica, així com hi ha fixada la catenària.</p> | 08300-31 | Riera de la Torre | <p>La construcció d'aquest viaducte, juntament amb el de la riera de Gaià, es remunta a la segona meitat del segle XIX, en motiu de la construcció del carril ferroviari que connectava Barcelona i Lleida. L'obra va ser projectada per l'enginyer Pedro de Andrés Puigdollers, i va tenir un termini d'execució de dos anys (1857-1859).</p> | 41.5669700,1.9227400 | 410181 | 4602259 | 1859 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72615-foto-08300-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72615-foto-08300-31-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Pedro de Andrés Puigdollers | Popularment es coneix com el Pont Gran. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||
| 72602 | Vil·la romana del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-del-molinot | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. NOLLA, J.M. (1994). Quaderns d'Història de Viladecavalls I: Protohistòria i Món Romà. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | -II/IV | <p>A l'antic camí del Molinot, a la zona coneguda com Les Planes, es van localitzar murs i fragments de paviment d'opus signinum, així com una rajola amb part d'una inscripció: 'MIL'. Al voltant de la vil·la es van trobar dolium, imbrices, tegulae, testae, peses de teler, etc.</p> | 08300-18 | Les Planes | <p>Va ser excavat cap als anys 70 per un grup de voluntaris, dirigit per Maria Teresa Nolla i Enric Ibáñez, durant vàries campanyes d'estiu. El professor Miquel Tarradell va visitar l'indret el 1974 i va animar l'equip en seguir desenvolupant la seva tasca. Posteriorment, la troballa fou esmentada a la tesi doctoral de S.J. Kaey.</p> | 41.5667600,1.9597000 | 413262 | 4602198 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No es disposa de més informació d'aquest jaciment. Les coordenades s'han situat de forma aproximada, segons el plànol adjuntat al llibre d'Història de Viladecavalls | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||||
| 72696 | Camí Vell a Vacarisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-a-vacarisses | <p>DEL CAMPO, J.L. (1994). Quaderns d'Història de Viladecavalls II: Camins vells de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVI-XX | <p>Antic camí que anava des de Viladecavalls fins a Vacarisses. Comença a l'alçada de la urbanització de Can Corbera, seguint el Camí del Molinot. Després de creuar l'autovia i el torrent del Llor i seguirem a través de la urbanització del Molinot en direcció la masia de Can Cardús. Transcorre en zona forestal i agrícola, tot i que aquesta última és cada cop més residual.</p> | 08300-112 | Nord del terme municipal | 41.5667500,1.9597800 | 413269 | 4602197 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72696-foto-08300-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72696-foto-08300-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72696-foto-08300-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El camí està senyalat amb una fita. | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 72648 | Escut heràldic de can Mitjans de la Guardiola III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-mitjans-de-la-guardiola-iii | <p>CARDÚS, S. (1928). “Can Mitjans de la Guardiola”. Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa. Vols. I-IV. (1923-1930) p. 140-141.</p> | XIV | Està molt erosionat, pel que costa veure'n el motiu. | <p>Escut que es troba situat a la clau d'un portal situat a la façana posterior de Can Mitjans de la Guardiola. El portal és d'arc de mig punt adovellat, que per la tipologia constructiva denota una considerable antiguitat. L'escut es troba molt desdibuixat, de manera que pràcticament no se'n reconeix el motiu. A la part superior s'insinua un cap de cavaller. En un article de l'any 1928, Salvador Cardús (1928 : 140) reprodueix una imatge d'un dels escuts de la casa, que sembla correspondre's amb aquest. En aquest hi figura un cap de cavaller armat, amb petits motius al costat.</p> | 08300-64 | Masia de Can Mitjans de la Guardiola | <p>Salvador Cardús publicà l'any 1928 un article al Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa sobre la casa de Can Mitjans de la Guardiola. En aquest fa una breu descripció dels tres escuts heràldics que hi ha a la casa i en reprodueix un d'ells. Explica que abans havia estat sobre el portal, però no aporta més dades.</p> | 41.5645000,1.9676200 | 413920 | 4601940 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72648-foto-08300-64-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 85 | 47 | 1.3 | 1769 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||
| 72623 | Can Mitjans de la Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mitjans-de-la-guardiola | <p>FERRAN, D. [et al.]. Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls, 1991. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. http://guerradesuccessio.com CARDÚS, S. (1928). “Can Mitjans de la Guardiola”. Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa. Vols. I-IV. (1923-1930) p. 140-141.</p> | XVIII | <p>Masia de planta quadrangular i d'aparença molt massissa que es troba situada entre la riera de Gaià i la carretera C-58. S'hi accedeix per una lliça, que donava pas a l'era encaironada situada davant de la casa, de manera que l'espai quedava tancat amb les dependències agrícoles. Aquest espai ha estat arranjat darrerament, pel que el desnivell frontal a la casa s'ha hagut de salvar amb una escalinata. La masia consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. El volum principal té tres crugies, presentant un cos adossat a cada lateral que antigament havien constituït la masoveria. La façana principal es troba oberta a la part central amb un portal d'arc de mig punt adovellat i un finestral d'arc pla de pedra carejada a cada costat. Un d'aquests presenta un escut heràldic a la llinda. Al primer pis hi ha quatre finestrals que incorporen les següents inscripcions: 'TRIBUS VICIBUS TOTALITER DEVORATA 1714', 'AFUNDAMENTIS VERO REDIFICATA 1735' i '1588'. Sota d'aquestes finestres es conserven algunes troneres, que eren petites obertures defensives des de les quals es podia disparar el canó. Les golfes s'obren amb nombrosos pòrtics d'arc de mig punt ceràmic, essent el central de majors dimensions. A la façana posterior s'hi conserva un portal d'arc de mig punt adovellat que denota força antiguitat, presentant un escut molt erosionat a la clau. Les estances interiors es distribueixen al voltant de la sala central, quedant comunicats a través d'arcades de ceràmica i pedra. A la part superior d'una d'aquestes s'hi conserva un escut heràldic invertit, que va ser reaprofitat en la darrera restauració. Prop d'aquest encara es pot veure el forn de pa de planta circular. Als pisos superiors, s'hi conserven les alcoves, amb marc motllurat i de forma lobulada. Alguns sostres també estan decorats amb motius florals. L'acabat exterior de la construcció és de pedra vista al volum principal i arrebossat i pintat de color cru a la resta de dependències.</p> | 08300-39 | Can Mitjans de la Guardiola, s/n | <p>El mas està documentat dins la parròquia de Santa Maria de Toudell des de principi del segle XIV, si bé el cognom de Guardiola apareix documentat a la zona el segle anterior de la mà de Guillem de Guardiola. En un document del segle XI també es cita el lloc de La Guardiola. Salvador Cardús (1928:140) apunta a que es tracta d'una de les guardioles establertes durant la reconquesta de Catalunya, entre els segles VIII i IX. Aquest cognom va perdurar fins al segle XV, quan apareix associat a Francesc Mitjans. Era un mas molt important, que tenia gran quantitat de terres i masos, com són el Mas Estrella i el Molinot. Entre finals del segle XVII i principi del segle XVIII va pertànyer al coronel austriacista Francesc Busquets i Mitjans, nom que va adquirir amb el casament de la pubilla del mas. Abans d'exercir de militar, havia estat conseller tercer de l'antiga universitat forana de Sant Pere de Terrassa. Probablement pel seu posicionament polític, la masia fou incendiada en tres ocasions durant el 1714 en motiu d'un incendi, tal i com queda documentat als llindars dels seus finestrals. Després de la seva mort el 1734, el mas va passar a mans del seu fill Francesc, qui la va fer reedificar el 1735, com també consta a la llinda. Avui el mas s'ha restaurat i ampliat com a centre de bodes i convencions.</p> | 41.5644400,1.9675500 | 413914 | 4601933 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72623-foto-08300-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72623-foto-08300-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72623-foto-08300-39-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 72647 | Escut heràldic de can Mitjans de la Guardiola II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-mitjans-de-la-guardiola-ii | XIV | Es troba força erosionat. | <p>Escut que es troba situat a la clau d'un arc de volta ceràmic de la planta baixa. Es troba col·locat en posició invertida. Al camper hi ha representada una flor de lis a la part inferior, al centre unes lletres o signes i a dalt un any molt desdibuixat, que segons apunta Salvador Cardús (1928 : 140) es correspon amb l'any 1117.</p> | 08300-63 | Masia de Can Mitjans de la Guardiola | <p>Salvador Cardús publicà l'any 1928 un article al Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa sobre la casa de Can Mitjans de la Guardiola. En aquest fa una breu descripció dels tres escuts heràldics que hi ha a la casa. Explica que n'hi ha dos a l'interior, tot i que en l'actualitat només en veiem un.</p> | 41.5644300,1.9675200 | 413911 | 4601932 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72647-foto-08300-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72647-foto-08300-63-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 85 | 47 | 1.3 | 1769 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||
| 72644 | Escut heràldic de can Mitjans de la Guardiola I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-mitjans-de-la-guardiola-i | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. http://ca.wikipedia.org</p> | XVI | <p>Escut que es troba situat a la llinda d'un dels finestrals del costat del portal de la masia de Can Mitjans. Consta d'un camper de forma oval, sobre el qual hi ha un relleu amb el monograma IHS i una creu intercalada. Sota del monograma hi ha una flor de lis. Està representat sobre una orla. La part superior de l'escut presenta una motllura allargada que ocupa gairebé tota la llinda.</p> | 08300-60 | Masia de Can Mitjans de la Guardiola | <p>El monograma IHS era el segell distintiu d'Ignacio de Loyola, fundador de l'ordre de la Companyia de Jesús cap a la segona meitat del segle XVI. El finestral que hi ha sobre l'escut (de la mateixa tipologia constructiva que l'anterior) es troba datat del 1588, quan Ignacio de Loyola ja era mort. Tanmateix, l'ordre va seguir utilitzant aquest monograma. En tot cas, aquest escut no està documentat, pel que es desconeix quina és la seva procedència.</p> | 41.5643800,1.9676000 | 413918 | 4601926 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72644-foto-08300-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72644-foto-08300-60-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||
| 72686 | Estació de Renfe de Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-renfe-de-viladecavalls | XIX | <p>Edifici aïllat constituït per dos cossos adossats que formen una 'T'. El cos frontal és de planta rectangular, consta de dos nivells d'alçat i té la coberta a quatre vessants. L'altre cos és de planta quadrangular i de mateixes característiques que l'anterior. Les obertures estan emmarcades i decorades a la part superior amb rajola vidriada. L'edifici està rematat amb una cornisa composta. La façana principal té fixada una gran marquesina metàl·lica. Sobre la porta d'accés i en una façana lateral s'hi conserva l'antic cartell de 'Viladecaballs'.</p> | 08300-102 | Camí de l'Estació | <p>El carril ferroviari que connectava Barcelona i Lleida va ser construït a mitjans del segle XIX. Hem de suposar que en aquest mateix moment va ser construïda l'estació.</p> | 41.5638000,1.9571200 | 413043 | 4601872 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72686-foto-08300-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72686-foto-08300-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72686-foto-08300-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||||
| 72596 | Jaciment estació de Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-estacio-de-viladecavalls | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | El seu estat de conservació és desconegut | <p>Al voltant de l'estació de RENFE de Viladecavalls s'hi van localitzar les restes d'una estructura amb pedra i morter i una canalització. No van aparèixer materials associats, pel que no es va poder datar l'estructura.</p> | 08300-12 | Urbanització Sant Miquel de Guanteres | <p>El jaciment es va posar al descobert l'any 1985 durant la construcció de l'autopista de Terrassa a Manresa. L'any 2004, en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona, es va fer una prospecció on no es va localitzar material en superfície.</p> | 41.5637900,1.9575700 | 413081 | 4601871 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||||||
| 72609 | Santa Maria de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-toudell | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1988). Ermites i capelles de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls, Terrassa: Ajuntament de Terrassa. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. VALL, R. El Romànic del Vallès. Sabadell: Editorial AUSA, 1983. VIGUÉ, J., dir. Catalunya Romànica: Vallès Occidental, Vallès Oriental, vol. 18., Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991.</p> | XII | La part de l'absis i el sostre presenten una esquerda. L'empostissat del campanar es troba força deteriorat, pel que no és segur ascendir-hi. | <p>La capella de Santa Maria forma part del mas Can Trias, trobant-se aquest a escassos metres de la seva façana de migdia. És d'una sola nau de planta rectangular amb l'absis semicircular, i es troba coberta de teula àrab a dues vessants. S'hi accedeix des de la façana de ponent a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha una finestra esqueixada que es repeteix a la part de l'absis. La factura d'aquest portal indica que fou incorporat en època moderna, pel que tot sembla apuntar a que l'accés original es feia per la façana de migdia, com és habitual en aquest tipus de construccions. En aquesta façana és visible un portal tapiat d'arc de mig punt adovellat, de menors dimensions, que semblaria confirmar aquesta hipòtesi. A poca distància d'aquest i orientat a xaloc hi ha adossat un campanar de planta quadrangular i quatre nivells d'alçat que es troba cobert a quatre vessants. Aquest només està obert en els dos nivells superiors amb finestres; al pis inferior són biforades i es troben tapiades, excepte la de tramuntana que és d'arc de mig punt i va ser oberta fa pocs anys en un intent de robatori. Al pis superior, les orientades a migdia i tramuntana són també biforades, mentre les de ponent i sol ixent són de factura moderna i majors dimensions. El campanar també té un portal adovellat tapiat a la façana de ponent, que podria correspondre's amb un accés primitiu des de l'exterior o bé amb les dovelles superiors del portal que des de la capella condueix a un pas subterrani que l'uneix amb la masia. El parament dels murs és de carreus de petites dimensions disposats en filades més o menys regulars, essent de majors dimensions i més ben escairats a les cantonades. Tot i que de forma molt residual, encara són visibles les restes de l'arrebossat original. L'interior del temple està cobert amb volta de canó i es troba enguixat en la seva totalitat. Cal afegir que a la part de l'absis es conserven restes de pintura de color ocre que probablement foren incorporades en època contemporània. A l'inici de la nau s'hi localitza el cor, al qual s'hi accedeix a través d'una escala de cargol. L'altar consta d'una llosa de pedra que ha estat partida en el mateix intent de robatori que hem esmentat anteriorment. El paviment es conserva de tova. Al costat de l'absis s'entreveu un portal adovellat que condueix al campanar i al pas subterrani. Unes escales de mà de fusta permeten ascendir al campanar, els nivells del qual queden salvats per empostissats que es troben en mal estat de conservació. A l'exterior, a la façana de tramuntana, hi ha adossat un petit cementiri amb cinc nínxols de la família Trias, i en la resta del mur trobem un cobert agrícola.</p> | 08300-25 | Carrer de Santa Maria de Toudell, 3 | <p>La primera referència documental de l'església de Santa Maria de Toudell es remunta al segle XI, quan depenia del Monestir de Sant Cugat. No serà fins al segle XII que Ermessenda de Berumina l'inclourà al seu testament donant-li part dels seus béns. Al segle XV, el temple ja disposava de tres parroquians, i la servia un beneficiat de Santa Maria del Monestir de Sant Ruf de Terrassa. Des de temps remots, la parròquia de Santa Maria era sufragània del priorat agustinià de Santa Maria de Terrassa, que més endavant assimilaria el Sant Esperit de Terrassa. Aquesta condició de dependència va perllongar-se fins a principi del segle XIX, quan perdrà la categoria de parròquia i passarà a formar part de la parròquia de Sant Martí de Sorbet. Des de molt antic, forma part de la mateixa propietat que el mas que s'alça al seu costat, conegut avui com a Can Trias, amb el qual es troba comunicat per una galeria subterrània. L'església tenia un retaule a l'altar datat del segle XV, construït per albergar una talla romànica de la Mare de Déu. L'any 1925 la família Trias va cedir la imatge al Museu Diocesà. Durant la guerra Civil va poder salvar-se de la destrucció indiscriminada a què es va sotmetre el patrimoni religiós. Per la poca seguretat que oferia l'ermita, la família Trias va desmuntar i guardar el retaule.</p> | 41.5629500,1.9801000 | 414958 | 4601755 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72609-foto-08300-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72609-foto-08300-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72609-foto-08300-25-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 92|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||
| 72723 | Capella del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-sant-crist-2 | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FREIXA, M. (1996). Lluís Muncunill (1868-1931), Arquitecte. Barcelona: Caixa de Terrassa.</p> | XX | <p>Al fons del cementiri de Viladecavalls, presidida per una avinguda de xiprers, hi ha la Capella del Sant Crist. És de planta basilical de reduïdes dimensions i té l'absis semicircular. Està coberta amb volta de canó amb tirants, visibles des de l'interior i l'exterior. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt ceràmic, sobre el qual hi ha un òcul del mateix material. La porta és feta de ferro forjat i incorpora motius vegetals. El transsepte presenta major alçada que la resta, incorporant un òcul de ceràmica a cada extrem. El ràfec està rematat amb una imbricació ceràmica. L'acabat exterior és la pedra vista. A banda i banda hi ha grups de nínxols.</p> | 08300-139 | Cementiri | <p>El cementiri va ser construït durant la segona meitat del segle XIX, agregant els de Sant Miquel, Santa Maria i Sant Martí. La capella, obra de Lluís Muncunill, no fa incorporar-s'hi fins l'any 1913. L'estil de la construcció el situem dins el corrent eclèctic, moviment que va precedir el modernisme i que el va influenciar. Com la Capella del Santíssim del mateix autor, va ser encarregada pel rector Mn. Pere Vilaró, que pocs anys més tard, el 1920, seria enterrat al seu interior.</p> | 41.5626000,1.9551600 | 412878 | 4601741 | 1913 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72723-foto-08300-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72723-foto-08300-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72723-foto-08300-139-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Lluís Muncunill | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 352,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/