Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72786 | Els Apaiadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-apaiadors | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | Edifici totalment enrunat, caldria dur una actuació o estudi més complert per tal de poder-lo recuperar. | L'antiga casa es troba totalment enrunada. Es pot resseguir a partir d'algun tram de mur que encara s'observa, tan mateix la major part és enderroc. Tan la casa pròpiament dita i els coberts annexes consta que era d'uns 270 m2. A més hi ha constància d'una segona casa dins la pròpia finca, situada en la cota més alta d'aquesta, a menys de 100 m de l'anterior. Es tracta de L'Apaidor Xic, d'una superfície de 140 m2. Així doncs es pot constatar que la superfície de les dues edificacions del lloc conegut com l'Apaiador és de 270 m2 + 140 m2 = 410 m2. | 08303-28 | Al Puig Rodó | Al Nomenclàtor de 1860, es descriu com 'Caserio', que situat a 2 km de la capital de l'ajuntament, està format per dos cases habitades constantment, una d'una planta i l'altre de dues. | 41.9354400,2.4021000 | 450433 | 4642781 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72786-foto-08303-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72786-foto-08303-28-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | S'ha documentat aquest indret com a 'tipologia: Edifici' ja que així consta a la fitxa de l'Inventari de 'Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassolna. Municipi de Vilanova de Sau'. Tan mateix per la seva tipologia podria considerar-se un jaciment arqueològic. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72879 | Castell Sa Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-sa-sala | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. ESTÉVEZ, J.; VILA, A. 1982. 'El Castell: Vilanova de Sau' Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona. PAZ MARTINEZ, M.; WATSON, J.; YLL, E. (1994) 'Les darreres excavacions al Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Osona): estat de la qüestió i noves perspectives”. Tribuna d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. VILA, Assumpció (1987). 'L'assentament paleolític del Castell (Vilanova de Sau)” Cypsela, núm. 6. Barcelona. | El jaciment es troba situat en un terreny erm, en una zona rural, és un jaciment arqueològic tipus abric que es troba situat a la zona de contacte entre el bosc d'alzines i pins i els cingles calcaris vermellosos. El tipus de jaciment és un abric o lloc d'habitació sense estructures. El jaciment, doncs es troba a l'extrem inferior de massís del Collsacabra que és caracteritza per les cingleres calcàries amb base paleozoica. A la seva part baixa s'hi troben un conjunt d'abrics d'entre els quals hi ha el del Castell Sa Sala. Aquest abric té una longitud de 37m amb una profunditat que varia entre els 5 i els 7m. La seva potència varia dependent de la zona, arribant a un màxim de 5,4m. Durant les primeres actuacions arqueològiques es comprovà com el sediment era format per sorres en descomposició del cingle i d'aportació eòlica, fortament cimentades. Les primeres actuacions realitzades per afeccionats afectà una superfície de 9,60 x 6 metres quadrats al final de la qual hi deixaren un petit testimoni, en el que es practicà una petita cala però no permeté recuperar material arqueològic. Es conservava un segon testimoni mes gran, molt pobre en restes arqueològiques que no ha estat excavat. Pel què fa a les restes recuperades, s'ha trobat sobretot indústria lítica, fabricada sobre nòduls, geodes i roques sílices com sílex, calcedonia i jaspi. En menor quantitat hi ha peces treballades amb suport de quarsites, cristall de roca i quars. El tipus de troballes, de més a menys comú en aquest jaciment són rascadors, gravadors, denticulats, abruptes indiferenciats, truncaments, becs, puntes amb dors, làmines amb dors, burins i foliacis. Gràcies a l'anàlisi funcional es va poder determinar que aquest utillatge fou serví per tallar, serrar, ranurar, perforar, gratar, raspar, percutir, etc. Pel què fa a la fauna cal destacar la presència de cavall, cérvol, cabra isard, toro salvatge, conill i eriçó. S'hi troben també restes de fauna corresponent a perdiu tipus africà, aguila reial i voltor. L'estudi pol·línic ha permès deduir que el clima era semblant a l'actual, pot ser més fred. Segons els autors de l'estudi del material, l'índex de rendibilitat, segons la fauna, indica la possibilitat que s'alimentessin vint persones duran un període d'entre 37 i 60 dies. | 08303-121 | Cingles de Tavertet | Els anys 70 el jaciment fou excavat per afeccionats (Francesc Farres i Joan Valls) que foren els descobridors del jaciment. Quan s'iniciaren els treballs d'excavació per part de la UAB a través de l'arqueòleg Jordi Estevez aquests afeccionats posaren a la seva disposició els materials recuperats d'aquella primera intervenció. | 41.9614700,2.3835700 | 448918 | 4645682 | -15000 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72879-foto-08303-121-1.jpg | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest jaciment forma part del conjunt de El Cingle Vermell a l'àrea de Vilanova de Sau (Roc del Migdia-Sal de la Minyona-Cales V-1, T-1 i G-1).Aquest jaciment pertanyia al paleolític superior (-15000 / -9000) | 77 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72880 | Cingle Vermell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingle-vermell | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. ESTÉVEZ, J.; VILA, A. 1982. 'El Castell: Vilanova de Sau' Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona. VILA, A. ESTÉVEZ, J. YLL. R. (1982). 'Sis mil·lenaris de dinàmica econòmica abans del Neolític'. Ausa X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. PAZ MARTINEZ, M.; WATSON, J.; YLL, E. (1994) 'Les darreres excavacions al Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Osona): estat de la qüestió i noves perspectives”. Tribuna d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. VILA, Assumpció. (1985). El Cingle Vermell. Assentament de caçadors recol·lectors del Xè mil·leni. B.P. Dpt. De Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | Alguns sectors del jaciment es troben esgotats i per tant ja no hi resten nivells arqueològics, l'erosió del vent també ha provocat la degradació i desaparició d'alguns nivells. Caldria protegir la zona per evitar l'accés a possibles furtius. | El jaciment del Cingle Vermell es troba situat a l'extrem inferior del massís del Collsacabra, al sud del riu Ter. Es caracteritza pels cingles de roques calcàries de base paleozoica amb la vegetació pròpia d'un clima temperat i humit. Aquest jaciment és de tipus abric, situat a una zona de contacte entre el cingle i la vegetació a uns 150 metres del jaciment del Castell Sa Sala. Té una superfície de 10 x 10 metres i al fons de la cavitat continua uns 2 o 3 metres més. El sediment ha estat format per gravetat i procedent dels sostres i parets o bé aportat per acció eòlica. Aquest consisteix en sorres homogènies de l'holocè inferior, producte de la descomposició del cingle. Entre les estructures descoberts destaca la presència de sòls d'habitació, i de diversos fogars, a uns 57cm de profunditat. Un d'aquests estava format per una base d'enllosat, una sèrie de 8 grans plaques sorrenca-calcària i una gran quantitat de cendres. Aquest fogar estava associat a un terra d'habitació i també a altres estructures com petits apilotaments de pedres amb un forat al mig utilitzats per a falcar algun pal de suport a una coberta. També es van descobrir altres estructures semblants en altres punts de la zona excavada. Pel què fa al fogar, a partir de l'anàlisi dels carbons recuperats, es dedueix que el fogar era més per a la formació de fum que de combustió neta. També afirmen que dins l'abric i àpat del gran fogar, els espais de d'habitació, producció i consum eren comunals i diferenciats. La indústria lítica, era treballada a partir de suports de sílex, cristall de roca, quars i jaspi. Es composa principalment de rascadors denticulars, abruptes, trucaments, puntes amb dors, làmines, burins i escatats. Amb aquestes peces es realitzaven les tasques de tallar, serra, gratar, raspar, perforar i ranurar. Segons aquest material el nivell de desenvolupament tecnològic de la indústria s'orientava cap a l'estalvi de treball i a la racionalització de la producció tot adaptant les eines als requeriments i funcions. També s'ha descobert indústria sobre os i fusta. L'anàlisi de la fauna ha permès posar de manifesta la presència de mamífers com conills i aus, també rèptils i peixos sobretot brema i truita. Les anàlisis de pol·len indiquen una vegetació d'espècies caducifòlies, i d'un clima temperat i humit. El grup humà que habitava als cingles es dedicava a la caça i també a la recol·lecció de fruits, aglans, pinyons, prunes, etc. També practicaven la pesca com a complement a la seva activitat principal. A la par més endinsada de l'abric destaca la presència de restes òssies humanes. La cronologia del jaciment oscil·la entorn el Paleolític Superior i l'Èpipaleolític Antic (11000 al 7000 aC). Cal esmentar també els Sondeigs T-1 i G-1 que forment part del conjunt arqueològic del Cingle Vermell. En el moment de l'excavació tan sols hi havia un parell de bancades de jaciment adossades al fons de l'abric. Del sondeig T-1 se n'extragueren un conjunt de restes òssies corresponents a mamífers, entre els que destacava la presència de conill i també aus i cargols. Pel què fa a la indústria lítica aparegueren 3 ascles de calcària i 3 de sílex. Al sondegi G-1 es van recuperar restes de conill i cabra així com 4 ascles de calcària i 8 de sílex. La cronologia d'aquest jaciment es situa al Paleolític Superior, entre el 15000 i el 9000 aC D'aquest conjunt del Cingle Vermell cal fer esment d'un nou sondeig, el V-1. Realitzat en un abric molt afectat per l'erosió. De l'excavació realitzada es van recuperar un conjunt de fragments de ceràmica rodada i que corresponien a un màxim de 4 vasos. La cronologia d'aquest sondeig es situa entorn al Neolític Final (2500 a 2200 aC) | 08303-122 | Cingles de Tavertet | Aquest jaciment ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques. A inicis dels anys 70 una afeccionats (J.Valls i F.Farrers) realitzaren una primera intervenció. Posteriorment, ja a finals de la dècada, entre 1978 i 1979 un equip dirigit per l'arqueòleg Jordi Estèvez inicià els treballs de recerca arqueològica amb metodologia científica. Entre el 1980 i 1985 els directors de les intervencions foren l'Assumpta Vila i l'Errikarta-Imanol Yll. Les campanyes de 1986 i 1987 l'equip director estava format per E. Yll, G. Wunsch i T.Argalés. Pel què fa al sondeig V-1 la intervenció fou dirigida per Jordi Estevez, al 1978 i el Sondeigs T-1 i G-1 es realitzaren el 1980 | 41.9584600,2.3816200 | 448754 | 4645349 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72880-foto-08303-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72880-foto-08303-122-2.jpg | Inexistent | Paleolític|Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A l' 'Inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya' corresponent al municipi de Sau, els sondeig 'T-1 i G-1' i el 'V-1' es troben documentats en dues fitxes separades del jaciment del 'Cingle Vermell' tan mateix en aquest mapa s'ha considerat que al tractar-se d'un mateix jaciment valia la pena realitzar una fitxa única. A l'apartat de Número de l'Inventari de la Generalitat, apareixen els tres números de fitxa corresponents. Tan mateix també s'han realitzat les fitxes de manera individualitzada. | 77|78|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72882 | Roc del Migdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-del-migdia | VILA, A. ESTÉVEZ, J. YLL. R. (1982). 'Sis mil·lenaris de dinàmica econòmica abans del Neolític'. Ausa X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic | Alguns sectors del jaciment es troben esgotats i per tant ja no hi resten nivells arqueològics, l'erosió del vent també ha provocat la degradació i desaparició d'alguns nivells. Caldria protegir la zona per evitar l'accés a possibles furtius. | El jaciment del Roc del Migdia es troba situat a peu de la cinglera de la qual pren el nom. Es troba orientada a l'est i a l'extrem inferior del massís del Collsacabra. El sediment del jaciment és format per sorres en descomposició que provenen de la cinglera i també per aportació eòlica. Són sorres ben sedimentades i barrejades amb algun bloc de calcària que s'ha després de la paret. El jaciment té una llargada de 200 metres de llargada i entre 5 i 15 metres d'amplada segons la zona i depenent de l'activitat erosiva que hagi sofert cada un dels punts. La mitjana de gruix de la potència estratigràfica s'estima entorn als 4 metres. Duran el transcurs dels treballs arqueològics s'han pogut documentar fins a 6 nivells diferents. En els dos primers hi apareixen nivells d'us i terres d'habitació amb els respectius fogars. També s'han recuperat fragments de materials lítics, sobretot denticulats i rascadors de quars. Les restes òssies de fauna són entre altres de cérvol, senglar, cabra i conill. Dels sectors excavats s'han pogut diferenciar zones segons el seu ús. Així doncs, la part més occidental estava destinada a vivenda estacional, fet que es constata sobretot per la presència de fogars. A llevant s'hi localitzà un enterrament la datació del qual és poc precisa però que caldria situar entorn l'època romana i medieval, tot i inicialment semblava que caldria situar-se entorn al 11500 BF. | 08303-124 | Costa de la Rovira | L'inici de les excavacions científiques en aquest jaciment fou el 1980 amb un equip dirigit per Jordi Estévez. Fins el 1985 el mateix equip dugué campanyes de recerca manera continuada. A partir del 1986 i durant dos anys els treballs foren dirigits per A.Vila, C,Guillamon, T.Argelés i G.Wunsch | 41.9610100,2.3836200 | 448922 | 4645631 | -15000 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72882-foto-08303-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72882-foto-08303-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72882-foto-08303-124-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 77|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72883 | Salt de la Minyona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-la-minyona-0 | VILA, A. ESTÉVEZ, J. YLL. R. (1982). 'Sis mil·lenaris de dinàmica econòmica abans del Neolític'. Ausa X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic | Alguns sectors del jaciment es troben esgotats i per tant ja no hi resten nivells arqueològics, l'erosió del vent també ha provocat la degradació i desaparició d'alguns nivells. Caldria protegir la zona per evitar l'accés a possibles furtius. | Aquest jaciment es troba a la part meridional del grup del Cingle Vermell. És un abric situat al peu de la cinglera a una àrea de bosc de pins i alzines. Segons informacions del director de la intervenció Jordi Estévez hi havia una bancada de sediment adossada a la paret de l'abric de no massa potència ni extensió. El sediment tal i com passa en altres jaciments de la zona, estava format per sorres acumulades gràcies a la descomposició de la cinglera i per aportació eòlica. El jaciment va posar al descobert restes òssies de fauna i indústria lítica semblant a la recuperada al Cingle Vermell amb utillatge fabricat en suport de quars. Aquest jaciment es considera exhaurit. La cronologia del jaciment es situa al Paleolític Inferior (15000-9000 aC) | 08303-125 | Els Munts | El 1980 un equip dirigit per Jordi Estévez realitzà la campanya arqueològica que va permetre recuperar-ne el material i els resultats descrits | 41.9344100,2.3704300 | 447807 | 4642686 | -15000 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72883-foto-08303-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72883-foto-08303-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72883-foto-08303-125-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas BlasiJoan Casas Blasi | 77|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72910 | Sondeig T-1 i G-1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sondeig-t-1-i-g-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. ESTÉVEZ, J.; VILA, A. 1982. 'El Castell: Vilanova de Sau' Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona. | El jaciment es troba pràcticament destruït. Caldria realitzar una actuació de recuperació global de tot el conjunt arqueològic del Cingle Vermell | Situat en una zona de terreny erm al peu de la cinglera, en un lloc de conglomerats vermellosos en contacte amb una zona de bosc humit on predominen pins i alzines. El jaciment T-1 i G-1 format part del conjunt arqueològic del Cingle Vermell. És un conjunt d'abrics força destruïts per l'erosió. El sediment estava format per arenes en descomposició provinents de les parets del cingle fruit de l'erosió del vent. La intervenció arqueològica realitzada al jaciment T-1 va permetre recuperar algunes restes òssies de mamífers, entre ells conills, aus i cargols. Durant la intervenció es van trobar restes de indústria lítica, entre les quals destaca la presència d esclats calcaris i sílex. Pel què fa a l'abric G-1 s'hi localitzaren restes de mamífers (conill i cabra) i algunes restes òssies cremades. Altres materials destacables que foren recuperats durant el procés d'excavació van ser restes d'indústria lítica com quatre esclats de pedra calcària, vuit de sílex de les quals un parell presentaven signes d'haver estat retocades. | 08303-152 | Cingles de Tavertet | Aquest jaciment fou objecte d'una intervenció arqueològica als anys 80 per part d'un equip dirigit per J. Estévez. El jaciment quedà pràcticament exhaurit. Els materials recuperats permeten situar el jaciment en un horitzó cronològic del Paleolític Superior. Aquest període cronològic es caracteritza entre altres aspectes per la presència de la cultura de l'home anatòmicament modern. Apareix la tècnica de talla laminar, la indústria òssia ben elaborada, l'ornamentació, la decoració, es generalitza la importació del sílex com a matèria primera, es diversifica l'utillatge lític i hi ha una major utilització de les coves. | 41.9590600,2.3826300 | 448838 | 4645415 | -15000 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Les intervencions arqueològiques realitzades a T-1 i G-1 són uns sondeigs que pertanyen a un conjunt arqueològic més ampli com és el Cingle Vermell. S'han individualitzat perquè així consta a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 77 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72917 | Espai Natural Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-savassona | <p>A.A.D.D. (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.</p> | El Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Collsacabra vetlla per la seva protecció | <p>Espai de forma allargada que presenta l'interès de situar-se a l'extrem més oriental de la Depressió Central en una zona de transició entre el sistema Transversal (muntanyes del Cabrerès) i les serres Prelitorals septentrionals (Guilleries). Els sistemes naturals comparteixen molts dels caràcters propis de les unitats fisiogràfiques que convergeixen en aquest territori. Aquesta situació de transició queda reflectida en els seus ecosistemes. L'espai de Savassona és singular si el comparem amb altres espais propers i de relleu molt semblant, com per exemple: els turons ausetans. L'espai comprèn petites elevacions -el cim més alt de Savassona té 863 m d'altitud- que tanquen per l'est la cubeta de la plana de Vic. Els materials calcaris i especialment els margosos determinen formes de relleu força singulars, com les situades a l'extrem septentrional a l'entorn de l'embassament de Sau. Cal destacar els valors paisatgístics que presenta el relleu d'aquest espai. El paisatge vegetal predominant és el mateix que el de la plana de Vic, la roureda de roure martinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis), però la major suavitat climàtica d'aquests relleus permet l'establiment d'altres unitats de vegetació pròpies del domini de l'alzinar. El paisatge actual és caracteritzat per diverses comunitats secundàries, com les garrigues, brolles calcícoles, joncedes (jonceda amb plantatge, Plantagini-Aphyllanthetum, i en els sòls més denudats jonceda amb lluqueta, Thymo-Globularietum cordifoliae), etc. Les pinedes secundàries de pi roig i pi blanc també ocupen una part important del territori. L'alzinar amb boix (Quercetum ilicis galloprovinciale viburnetosum lantanae) i l'alzinar muntanyenc (Quercetum mediterraneo-montanum) només apareixen fragmentàriament en alguns indrets. El paisatge submediterrani i mediterrani d'aquest espai estableix doncs, el contacte d'una plana eminentment agrícola amb els relleus muntanyencs del Collsacabra i les Guilleries. Per la seva ubicació, aquest espai presenta l'interès de gaudir d'abundosos elements de la fauna pirinenca i prepirinenca. Per exemple, entre aquest hom troba el liró gris (Glis glis) i el talpó roig (Clethrionomys glareolus).</p> | 08303-159 | Espai Natural Guilleries-Savassona | <p>El 7 de Juny de 2000 es va aprovar inicialment el Pla Especial de Delimitació. El 21 de febrer de 1998 es feu pública la constitució del Consorci dels Espais Naturals de les Gullereies-Savassona. Aquest òrgan és una entitat pública sense ànim de lucre constituïda per la Diputació de Barcelona i els Ajuntaments de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau que s'encarrega de gestionar i vetllar per aquest Espai Natural</p> | 41.9484400,2.3690400 | 447703 | 4644244 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-02-05 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Els espais de Guilleres-Savassona i Collsacabra forment part d'un sòl Espai Natural. Tan mateix els hem dividit en tres fitxes degut a la riquesa que mostren cada un d'ells per separat. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 72918 | Espai Natural Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-collsacabra | <p>A.A.D.D. (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.</p> | El Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Collsacabra vetlla per la seva protecció | <p>La superfície d'aquesta part de l'Espai Natural que ocupa el municipi és de 795,37 hectàrees. La seva constitució geològica és la mateixa que a Savassona, es caracteritza pels grans espadats al límit nord de l'espai coronats per l'extens altiplà de Tavertet. La zona sota els cingles té unes característiques molt similars a la Vall de Vilanova, a l'altra riba del Pantà. La vegetació també es semblant a Savassona, amb una major presència de prats. L'hàbitat més interessant son les cingleres de Tavertet. Gran part de les basses naturals o naturalitzades que s'hi troben tenen un integrés ecològic i biològic per ser punts estratègics d'assentament de poblacions de fauna desaparegudes en altres llocs, així com també, d'abeurament d'altres espècies, principalment aus.</p> | 08303-160 | Espai Natural Guilleries-Savassona | <p>El 29 de maig de 2000 s'aprovà definitivament el Pla Especial de Delimitació. El 21 de febrer de 1998 es feu pública la constitució del Consorci dels Espais Naturals de les Gullereies-Savassona. Aquest òrgan és una entitat pública sense ànim de lucre constituïda per la Diputació de Barcelona i els Ajuntaments de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau que s'encarrega de gestionar i vetllar per aquest Espai Natural</p> | 41.9841900,2.4122900 | 451315 | 4648188 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72918-foto-08303-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72918-foto-08303-160-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-05 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Els espais de Guilleres-Savassona i Collsacabra forment part d'un sòl Espai Natural. Tan mateix els hem dividit en tres fitxes degut a la riquesa que mostren cada un d'ells per separat. | 121 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 72919 | Espai Natural Guilleries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-guilleries | <p>A.A.D.D. (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.</p> | El Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Collsacabra vetlla per la seva protecció | <p>Superfície a Vilanova de Sau és 2978 hectàrees. Es troba a la zona més septentrional del límit sud-est de l'espai. Té un paisatge accidentat, amb pendents d'entre 30 i 50%. Presenta formes arrodonides de base granítica i carenes i fondalades, sovint molt tancades. Els substrat és edàfic, el clima mediterrani és molt humit a les parts baixes i temperat semblant a l'atlàntic a les parts més altes. Disposa d'una gran riquesa aqüífera, pel què fa als recursos hídrics, aquests queden vertebrats a partir de la Riera Major i els seus afluents, els quals condicionen la variada i frondosa vegetació que destaca sobretot per castanyedes, fagedes i boscos de ribera. Les zones boscoses donen lloc a hàbitats de gran integrés, especialment la Riera Major i la de Castanyadell que són únics dins l'espai</p> | 08303-161 | Espai Natural Guilleries-Savassona | <p>El 29 de maig de 2000 s'aprovà definitivament el Pla Especial de Delimitació. El 21 de febrer de 1998 es feu pública la constitució del Consorci dels Espais Naturals de les Gullereies-Savassona. Aquest òrgan és una entitat pública sense ànim de lucre constituïda per la Diputació de Barcelona i els Ajuntaments de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau que s'encarrega de gestionar i vetllar per aquest Espai Natural</p> | 41.9776100,2.4328400 | 453013 | 4647446 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72919-foto-08303-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72919-foto-08303-161-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-05 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Els espais de Guilleres-Savassona i Collsacabra forment part d'un sòl Espai Natural. Tan mateix els hem dividit en tres fitxes degut a la riquesa que mostren cada un d'ells per separat. | 121 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 72920 | Sequoia de Tortadès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequoia-de-tortades | Es coneix amb el nom científic de 'Sequoiadendron giganteum'. Té una alçada de 48 metres, un volt de canó a 1, 3 m de 6, 40 m, i una capçada de 16 m de diàmetre. | 08303-162 | El Tortadès s/n | 41.8991100,2.4382200 | 453401 | 4638727 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El numero d'identificació de l'arbre a la fitxa de Patrimoni Natural del Departament de Mediambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya és: 24.303.01 (24.50.01) | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||||
| 72921 | Bassa de les finques Rústiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-les-finques-rustiques | A.A.D.D. (2002). Pla Especial Espai Natural Guilleries-Savassona. Inventari de Basses. Diputació de Barcelona. Barcelona. | Cal millorar la qualitat de l'aigua | Bassa de forma circular d'uns 60 m2 excavada i construïda per abeurador de xais. Situada a tocar de la carretera que va de Vilanova de Sau a Can Puig. L'aigua és poc eutrofitzada i a les vores hi creixen joncs. La vegetació a l'entorn és gairebé exclusivament de pi roig i bruc. A l'estiu sovint s'asseca durant un parell de setmanes. Per la seva situació és utilitzada també pels ocells forestals i per la granota comuna. | 08303-163 | Les Fagedes | 41.9415600,2.3918100 | 449585 | 4643467 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72921-foto-08303-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72921-foto-08303-163-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72925 | Bassota de les Tallades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassota-de-les-tallades | A.A.D.D. (2002). Pla Especial Espai Natural Guilleries-Savassona. Inventari de Basses. Diputació de Barcelona. Barcelona. | Petit entollament d'aigua d'uns 2 metres de diàmetre i amb una important massa de boga. És utilitzada com abeurador de bestiar equí. Es troba al costat de la casa de les Tallades i a l'estiu s'asseca. Entre la fauna que s'hi troba destaca la presència de libèl·lules i granotes comunes | 08303-167 | Les Tallades | 41.9609600,2.3942300 | 449801 | 4645619 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72925-foto-08303-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72925-foto-08303-167-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72926 | Bassa dels Camps del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dels-camps-del-forn | A.A.D.D. (2002). Pla Especial Espai Natural Guilleries-Savassona. Inventari de Basses. Diputació de Barcelona. Barcelona. | Caldria millorar la qualitat de les seves aigües | La Bassa poligonal de forma arrodonida i d'uns 50 m2. Rep les aigües d'un petit torrent que desemboca al torrent de Sacodina. Fou construïda per abeurar xais però actualment no s'hi observa activitat ramadera. La vegetació de l'entorn és el roure, el pi roig, l'alzina i l'esbarzer. Es troba situada a la zona de les Guilleries on l'activitat de producció d'avets és molt abundant. A l'aigua s'hi ha desenvolupat algunes cianofícies indicadores de contaminació es constata la presència de serp blanca, granota comuna i salamandra. El senglars també l'usen com abeurador. | 08303-168 | Camí a Bancells | 41.9485500,2.4311000 | 452847 | 4644220 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72927 | Bassa del Bellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-bellot | A.A.D.D. (2002). Pla Especial Espai Natural Guilleries-Savassona. Inventari de Basses. Diputació de Barcelona. Barcelona. | Caldria millorar la qualitat de les seves aigües | Bassa poligonal allargada d'uns 60m2 situada a la zona de les Guilleries darrera la casa del Bellot. És una bassa naturalitzada on l'activitat ramadera principalment com a abeurador de xais, ha estat abandonada. La vegetació del voltant és formada per esbarzers, pollancre, alzina, pi roig, gatell, plàtans i falgueres. Disposa d'aigua pràcticament tot l'any i rep les aigües d'un petit torrent. S'hi ha desenvolupat una capa d'algues cianofícies que denota un cert grau de contaminació per fosfats i nitrats. També s'hi troben algunes agrupacions de boga. | 08303-169 | Can Bellot s/n | 41.9328700,2.4532900 | 454675 | 4642467 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72929 | Bassa de Bruguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-bruguer | A.A.D.D. (2002). Pla Especial Espai Natural Guilleries-Savassona. Inventari de Basses. Diputació de Barcelona. Barcelona. | Bassa poligonal d'uns 200 m2 amb aigües eutrofitzades per al intensa activitat ramadera. Es troba al costat de la masia del Bruguer, i ha tocar d'un sender. Al seu voltant hi creix boga i joncs que serveixen de refugi a granotes i gripaus. També s'hi ha desenvolupat esbarzers, roure, ortigues, codonyers i cirers. A l'estiu s'asseca però s'omple artificialment | 08303-171 | Parcet | 41.9801800,2.4216700 | 452089 | 4647737 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||||
| 72930 | Bassa de la Bòfia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-bofia | A.A.D.D. (2002). Pla Especial Espai Natural Guilleries-Savassona. Inventari de Basses. Diputació de Barcelona. Barcelona. | És una bassa excavada d'uns 10 m2 envoltada parcialment per un mur de gresos i situada al bell mig de les pastures. És utilitzada pel bestiar i la presència de granota comuna és important. A l'estiu s'asseca i és reomplerta artificialment amb aigua de cuba. | 08303-172 | La Bòfia | 41.9541200,2.4129800 | 451349 | 4644849 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72930-foto-08303-172-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72931 | Bassa de Sellabona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-sellabona | A.A.D.D. (2002). Pla Especial Espai Natural Guilleries-Savassona. Inventari de Basses. Diputació de Barcelona. Barcelona. | Es troba situada a la zona de les Guilleries, aquesta bassa és d'uns 250m2 aproximadament. Recull les aigües del Riu Pregon que queden recloses per un petit mur de pedra. La seva situació i les aigües corrents clares i gens eutrofitzades fan que sigui un bon refugi per a la fauna. S'hi observen peixos com truites de riu i un gran nombre de capgrossos. Al camí per accedir-hi hi ha vegetació de ribera, amb pollancres, verns i també boix, esbarzers i falgueres. | 08303-173 | Riu Pregon | 41.9769100,2.4375200 | 453400 | 4647366 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||||
| 72941 | Col·lecció arqueològica de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-sau | Gran part del material arqueològic es troba a les dependències del petit museu del municipi el qual mostra una col·lecció formada per una part de les restes arqueològiques recuperades de les campanyes d'excavació als jaciments del Castell sa Sala, la Roca del Migdia i el Cingle Vermell. D'entre les troballes realitzades es destaca l'esquelet d'una dona de l'època romànica i protagonista de la novel·la juvenil de Jaume Cabré L'Home de Sau. Del materials també cal esmentar restes de fauna, tan de bòvid, cérvols, etc. També cal fer esment de la presència de peces lítiques, tan ascles com nuclis de sílex, algun petit fragment de metall i sobretot i de manera més abundant fragments de ceràmica, així com alguna peça més o menys sencera corresponent als períodes paleolític, neolític i de l'edat de bronze i ferro. | 08303-183 | Museu de Vilanova de Sau. Carrer Escoles s/n. | El material arqueològic ha estat recuperat al llarg de les successives campanyes realitzades als jaciments que es troben dins del municipi de Vilanova, des de les primeres campanyes d'afeccionats durant la dècada dels 60 i 70 fins a les primeres intervencions arqueològiques de caire més científic realitzades per equips d'arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona ja als anys 80 i que en alguns casos s'han allargat fins a l'actualitat | 41.9462500,2.3834800 | 448898 | 4643992 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72941-foto-08303-183-1.jpg | Legal | Paleolític|Neolític|Edats dels Metalls|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A les fitxes corresponents als jaciments arqueològics es fa una descripció mes detallada de les peces de ceràmica recuperades en cada un dels jaciments. | 77|78|79|83|85 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72942 | Cingles de Tavertet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-de-tavertet | El Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Collsacabra vetlla per la seva protecció | <p>Els cingles de Tavertet configuren un espai particular del paisatge que envolta el pantà de Sau. La vegetació continua essent la mateixa que caracteritza tot el conjunt de cingleres, tan mateix assoleixen una major alçada marcada per tres nivells de sedimentació. La visió que provoca aquest espai és realment espectacular, creen un conjunt d'espadats de gran alçada i verticalitat que donen a aquest espai un marcat perfil. Aquest fet ha afavorit una implantació important de tota mena de fauna rupícola. També aquest espai compren algunes baumes i coves que han afavorit la supervivència de rates pinyades.</p> | 08303-184 | Cingles de Tavertet | 41.9830000,2.4091900 | 451057 | 4648058 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72942-foto-08303-184-2.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 121 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72945 | Cinglera de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinglera-de-vilanova | El Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Collsacabra vetlla per la seva protecció | <p>Aquest espai compren el tram de cinglera és proper al poble de Vilanova de Sau. Tot i la seva relativa proximitat als habitatges és un indret de nidificació d'algunes aus rapinyaires. Els cingles estan formats per blocs petris separats per relleixos de vegetació, principalment alzinars mixtos amb pins. La zona que es considera estrictament d'interès faunístic l'espai vertical format per conglomerat petri. Cal destacar també la important colònia de quiròpters de la cova de les Guilloteres.</p> | 08303-187 | Cingles de Vilanova | 41.9455900,2.3695500 | 447743 | 4643927 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72945-foto-08303-187-2.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 121 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72946 | Riera Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-major | BOLÓS, J.; HURTADO, V. 2001. Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau Ed. Barcelona | Aquesta riera és un dels principals recursos que vertebren l'hidrologia de l'àmbit de les Guilleries. Procedeix dels estreps del Montseny i concretament de Viladrau, on neix. La Riera travessa de sud a nord els termes de Sant Sadurní d'Osormort i Vilanova de Sau. Va a desembocar a la cua del Pantà de Susqueda. La riera major disposa d'uns 127 km2 de conca i constitueix l'eix fluvial mes potent després del riu Ter. Al llarg de la riera major, més avall del pont de Malafogassa s'hi troba una petita presa de 200m construïda l'any 1967, que subministra l'aigua potable al municipi de Vilanova de Sau. La Riera en el seu últim tram als darrers anys ha vist disminuir considerablement el seu cabal, fen perillar la conservació i la seva riquesa piscícola i ecològica. Cal esmentar que al llarg de la riera hi ha diversos gorgs que són aprofitats al llarg de l'estiu per al bany. | 08303-188 | Riera Major | Aquesta riera ja es troba documentada des de l'alta edat mitjana. Ha estat un eix fluvial estructurador del territori i al llarg del seu curs s'hi ha construït diversos elements de gran interès com són el Pont de Malafogassa així com molins fariners. | 41.9410000,2.4130700 | 451347 | 4643392 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72947 | Riera de Castanyadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-castanyadell | BOLÓS, J.; HURTADO, V. 2001. Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau Ed. Barcelona | La Riera de Castanyadell neix al Guiam i desboca a la Riera Major a l'alçada del Pont de Malafogassa. Constitueix una important xarxa hidrològica en la que destaca entre altres, el Sot de les Basses que neix a Sant Andreu de Bancells i el Sot de Puig d'Ases que neix al Collet de la Fusta. És un espai de gran interès degut a la viabilitat i a la riquesa aquàtica perquè permet desenvolupar poblacions pròpies d'indrets amb poc corrent d'aigua. A l'hora esdevé un indret de refugi per espècies poc corrents. Entre la fauna que s'hi troba destaquen els mustèlids, el blauet, la merla d'aigua i la mallerenga d'aigua, també s'observa la presència de visó americà etc. | 08303-189 | Riera de Castanyadell | El topònim que dona nom a aquesta riera ja és documenta des de l'alta edat mitjana. El barri de Castanyadell o la Parròquia del Castanyadell fou un dels primers nuclis habitats que conformaven el municipi de Vilanova de Sau | 41.9242100,2.4260100 | 452407 | 4641521 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72947-foto-08303-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72947-foto-08303-189-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72950 | Sot de les Moles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-de-les-moles | Grans blocs de pedra granítica situats en un pla envoltat d'alzines. En alguns trams la vegetació és espessa. Aquests blocs prenen formes curioses i en alguns d'ells hi ha marques que indiquen que s'hi ha extret pedra, segurament per a moles de molins. El nombre de blocs és gran fet que fa difícil dir-ne exactament el nombre però supera la desena. | 08303-192 | Carretera del Club Nàutic | Segons fonts orals aquest lloc pren aquest nom perquè dels grans blocs que hi ha s'hi extreien moles de molí. | 41.9773700,2.4007900 | 450357 | 4647437 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72950-foto-08303-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72950-foto-08303-192-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72951 | Cavall Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cavall-bernat | Gran bloc de pedra separat de la cinglera en posició vertical. El seu color terròs-rojenc és molt típic de la pedra de la zona. És una imatge molt característica de les Cingles de Tavertet. Separat degut a l'erosió s'aixeca imponent verç el cingle | 08303-193 | Cingles de Tavertet | 41.9556000,2.3760000 | 448286 | 4645035 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72951-foto-08303-193-2.jpg | Inexistent | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 121 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 72911 | Sondeig V-1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sondeig-v-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. ESTÉVEZ, J.; VILA, A. 1982. 'El Castell: Vilanova de Sau' Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona. | -XXV | El jaciment es troba pràcticament destruït. Caldria realitzar una actuació de recuperació global de tot el conjunt arqueològic del Cingle Vermell | El jaciment es troba situat en un terreny erm, al peu de les cingleres del Far, a prop de la masia de la Vileta, en una àrea de bosc amb alzines i pins. Molt a prop s'hi troba el jaciment del Castell Sa Sala. És un abric format per grans blocs calcaris paleozoics i de conglomerats vermellosos molt característics de la zona. L'erosió del vent ha afectat de manera molt significativa l'estat del lloc. El lloc és un indret de baumes amb una presència humana documentada des del Paleolític. S'hi ha realitzat un sondegi arqueològic durant les campanyes d'intervenció al Cingle Vermell, que van permetre recuperar diversos fragments de ceràmica, cal dir que força rodada, que podrien correspondre a n conjunt de quatre vasos. Un d'aquests vasos és de forma troncocònica amb un doble mamelló, un segon vas de forma cilíndrica de pasta mal cuita, el tercer és un fons convex que també presenta la pasta mal cuita i finalment la resta són fragments de ceràmica que ofereixen un perfil corbat i que podrien correspondre a l'estil de Veraza que es situa cap al Neolític Final. | 08303-153 | Cingles de Tavertet | El lloc va ser objecte d'una intervenció arqueològica per part de l'equip d'arqueòlegs encapçalat per Jordi Estévez l'any 1978. El jaciment es considerà exhaurit i no s'hi ha tornat a actuar. Els materials recuperats permeten l'ocupació humana d'aquest indret durant el Neolític, tot i que en altres punts propers existeixen evidències de presència humana molt anteriors (Paleolític). El neolític és un període de grans canvis a nivell d'organització humana ja que comencen a aparèixer els primers signes d'agricultura i ramaderia, així mateix es produeixen diversos innovacions que afecten a la producció lítica i també a la de ceràmica, amb importants innovacions tècniques. Algunes de les peces recuperades en aquest jaciment podrien pertànyer a la cultura de Veraza, que es situa ja cap al neolític final i que mostra el contacte que s'estableix entre diversos grups humans així com la presència de grans migracions que fan entrar en contacte diverses cultures. | 41.9596800,2.3837500 | 448931 | 4645483 | -2500 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | La intervenció arqueològica realitzada a V-1 és un sondeigs que pertanyen a un conjunt arqueològic més ampli com és el Cingle Vermell. S'han individualitzat perquè així consta a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72907 | Castell de Cornil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-cornil | <p>PLADEVALL Antoni. (1973). 'El castell de Cornil, la Roca de Sau i el Casal del Pi'. Els Castells Catalans.Vol IV Barcelona. PLAEVALL Antoni. (1998). 'El castell de Cornil'. Catalunya Romànica. Osona. Enciclopèdia Catalana. ORDEIG I MATA, RAMON. 1999. Catalunya Carolíngia. Vol. IV. Els comptats d'Osona i Manresa. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 1999. A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.</p> | IX-XI | El castell es troba en estat de ruïna i amagat sota la vegetació. | <p>Es troba situat en una zona de terra erma, en una península que sobresurt del cingles de Tavertet. El lloc on es troba també es conegut com el Puig de la Força. S'hi accedeix amb dificultat i només des del sud-oest del Pla del Castell, a partir d'un corriol que ja està senyalitzat. Les restes de l'antic castell són poc visibles sota la vegetació i runa que s'ha acumulat. S'observa part d'un mur possiblement corresponent a la muralla a la vessant nord-est. També es poden observar la presència d'altres estructures associades així com la torre que és de planta rectangular. Al migdia s'observa la presència d'una cisterna excavada a la roca amb un unes dimensions de 9 x 3 metres i recoberta amb una volta de carreus. S'observa com a les vessants del puig hi ha restes d'altres estructures sota les vaumes que segurament foren habitatges com a masos-bauma, que continuaren essent utilitzades un cop abandonat el castell. Les construccions que s'observen són de carreuons de pedra calcària de la zona i col·locats en disposició horitzontal.</p> | 08303-149 | Puig de la Força | <p>Aquest castell era termenat. El seu terme ocupava la major part del municipi de Vilanova de Sau. Tan mateix sembla que les seves funcions termenals no sobrepassaren el segle XI, fet però que no es pot confirmar plenament. Les primeres notícies històriques daten el 971 quan Adal i la seva muller Gisclavara vengueren a Esclua una peça de terra que tenien situada al terme del castell de Cornil. A partir d'aquesta data les compravendes que fan esment del Castell es succeeixen fins que al segle XI es substitueix el nom pel de Cornil pel de Vall de Sau. El domini eminent del Castell i del terme era a mans dels comtes de Barcelona, el principal feudatari fou la familiar de castlans de Cabrera. Apareixen documentats per primera vegada el 1247 quan Berenguer de Cabrera féu testament i llegà al seu fill Arnau tot el que tenia a Sau per herència de la seva mare. Entre aquests bens hi figurava la roca e Sau. El 1356 la Roca de Sau fou unida al comptat d'Osona que rei Pere el Cerimoniós creà pel Vescomte Bernat III de Cabrera. A principi del segle XV la família canvià el nom originari pel de Vilafreser arran un enllaç matrimonial i ja cap al 1443 foren els Vilanova els que eren castlans del Castell. També eren feudataris de Savassona. El 1472 el Castell encara estava dempeus després e la fi de la guerra entre la Generalitat i el rei Joan II. Tot i que a la documentació en un moment determinat no es faci esment del mot Cornil, es pot identificar el castell amb el topònim de la 'roca', 'força' que si que apareix.</p> | 41.9801400,2.3893100 | 449408 | 4647752 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72907-foto-08303-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72907-foto-08303-149-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-23 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 72859 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-21 | A.A.D.D. (2008). Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Guies dels Parcs. Núm. 7. Xarxa de Parcs. Diputació de Barcelona. BOLÒS, J. Hurtado, V. (2001). Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau, Barcelona. ORDEIG, Ramon (1982). 'Villae, Viae i Stratae d'Osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval'. AUSA X, pp 102-104. Patronat d'Estudis Ausonencs. | X-XV | Sabem que passava pel pont de Malafogassa però el recorregut sencer és imprecís. Molts trams ara estan asfaltats | Gran part de l'antic camí ral es troba actualment asfaltat i és part d'una pista forestal. El seu recorregut sencer és força imprecís ja que la documentació existent és pràcticament nul·la. El recorregut passa pel pont de Malafogassa i segueix cap a Vilanova. Antigament arribava fins a Sant Romà actualment sota les aigües. El pantà també va inundar el notable pont de Sau, un dels més singulars i espectaculars que hi havia sobre el Ter, per aquest segon pont també hi passava el camí ral procedent de Vilanova. | 08303-101 | Pont de Malafogassa | El terme camí ral segurament prové de la derivació del mot 'real'. Significa que eren camins sota la jurisdicció del rei, tan mateix el mot ral, té un altre significat (partida agrícola o terreny agrícola). Aquest fet permetria pensar que el alguns d'ells facin referència a l'accés del poble als camps. La documentació existent sobre el camí ral que passa pel municipi de Sau és molt escassa, en alguna guia turística es confon un tram de la 'strata francisca' via d'origen romà que comunicava Vic amb Barcelona pel sud mentre que cap al nord es dirigia cap a França. Aquesta via, en tot cas, correspondria a l'actual camí ral de Vic a Olot, tan mateix el seu recorregut és encara discutit pels historiadors i no sembla que circulés pel terme de Sau. Al segle X es documenta un camí que es troba al terme del castell de Cornil a la vila de Sau 'Saue' 'strada' o 'via qui perguit ubique'. El seu recorregut però és imprecís, ja que no indica la direcció que prenia. És possible però que aquest passes pel pont de Sant Romà que es troba sota les aigües del pantà i que d'aquí es dirigís al castell de Cornil, cap al nord i al pont de Malafogassa cap al sud. | 41.9360300,2.4120700 | 451260 | 4642841 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72859-foto-08303-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72859-foto-08303-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72859-foto-08303-101-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72888 | Sant Romà de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-roma-de-sau | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. PLADEVALL, Antoni (1998). 'Sant Romà de Sau'. Catalunya Romànica. Osona II. Enciclopèdia Catalana. | XI | Tot i que el campanar ha estat consolidat amb formigó a l'interior la resta d'estructures es mostren molt febles. Una actuació es complicada ja que la major part de l'any es troba sota les aigües del pantà. Tan mateix en moments de sequera seria convenient actuar-hi per tal d'evitar la seva degradació | Aquest edifici es troba submergit sota les aigües del pantà de Sau. La major part de l'any doncs no és visible a accepció de la part superior del campanar que tradicionalment sobresurt de l'aigua i s'ha convertit en una fita i una icona de l'embassament. L'església de Sant Romà quan és visible es pot observar el seu estat ruïnós, a accepció del campanar que fou consolidat i a l'interior protegit amb formigó. L'edifici religiós fou l'antiga església parroquial. La seva orientació tal i com succeeix amb la major part de les esglésies d'origen romànic està orientada d'est a oest. És un edifici d'una sola nau amb l'absis a l'est que es conserva i que presenta les típiques decoracions d'arcs llombards. A la part oriental ha perdut la paret de tancament i s'observa l'interior de l'església amb la coberta de volta de canó. A la part de tramuntana s'adossa, el campanar. És una construcció de planta quadrada i de tres pisos d'alçada. A partir del segon pis s'obren finestres geminades amb capitells llisos, arcs llombards i dents de serra al damunt. Les finestres del tercer pis són d'arc de mig punt. La coberta és a quatre vessants. | 08303-130 | Pantà de Sau | Sau fou un territori format per cinc parròquies: Sant Romà de Sau, Santa Maria de Vilanova, Sant Pere de Castanyadell, Sant Andreu de Bancells i Sant Martí de Querós, totes sota la demarcació del Castell de Cornil, ja documentat al 917. L'església de Sant Romà fou consagrada l'any 1062 i és un edifici d'estil romànic llombard molt característic del segle XI. Tan mateix aquesta construcció es veié afectada pel terratrèmol del segle XV i posteriorment reformada i ampliada. Els fogatges de 1553 situa en 10 les famílies que hi habitava i un capella rector de la parròquia que era Mn. Bernat Cuderch. El 1626 el Cens General parla de 7 cases i 56 persones. El 1689, la visita del Bisbe de Vic es recull que hi havia 25 cases, 9 a prop de la parròquia. El 1782, els censos parlen de 32 famílies a Sant Romà. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com a Església Parroquial a 4km de la capital de l'ajuntament. Amb la construcció del pantà de Sau a la dècada del 1960 tan el poble com l'església i altres elements significatius quedaren sota les aigües. | 41.9728500,2.3930500 | 449712 | 4646940 | 08303 | Vilanova de Sau | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72888-foto-08303-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72888-foto-08303-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72888-foto-08303-130-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Als voltants de l'església, en moments de sequera s'observen les restes de l'antic poble i del cementiri. Cal fer esment també que durant la sequera del 2004 afloraren a la superfície les restes d'un forn medieval i d'unes sepultures de lloses. L'excavació que es dugué a terme va permetre comprovar que aquest lloc fou ocupat ja des del segle X. | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72933 | Santa Maria de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-vilanova | PLADEVALL, Antoni. (1986)' 'Santa Maria de Vilanova' a Catalunya Romànica, Vol IX. Osona II. Pp.815-816.Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni. (1974). 'El terme històric de Sau' a Ausa. Vol VII. Pp. 108-114. | XI | Aquesta església es troba a l'extrem sud-est del nucli habitat, i desenvolupa les funcions de parròquia. El temple tot i conservar alguns elements o trets propis del romànic, ha sofert nombroses modificacions que li han canviat notablement el seu aspecte originari. Del primer període romànic conserva l'absis semicircular amb carreus ben escairats i disposats en filades regulars. També presenta decoracions en arcuacions cegues separats per jésenes. A la part superior un fris de dents de serra. Aquesta decoració s'estén per un tram de les façanes laterals. La finestra que es conserva a la part central del tambor de l'absis és l'única originaria que es conserva. Amb posterioritat es documenta 'afegitó de cinc capelles laterals, a banda i banda de les quals una fou enderrocada al 1970 per construir noves capelles que li donen una aparença d'una segona nau. La façana també presenta nombroses reformes. La portalada no és l'originaria medieval sinó que és d'estil neoclàssic amb un arc de migpunt i dues arquivoltes decorades. A la part superior s'hi obre una petita finestra emmarcada en pedra. La part superior de la façana es troba coronada per un campanar de torre amb dues obertures acabades amb arc de mig punt. Es troba cobert per una teulada d'agulla. A les façanes s'observa un canvi de parament a mitja alçada. Això significa que durant l'ampliació de l'església es realitzà un realçat per fer l'església més alta. A la façana de migdia se li adossa la rectoria. | 08303-175 | Plaça Major s/n | El temple es trobava dins l'antic terme del castell de Cornil, que ja apareix documentat a l'any 917. Aquesta església ja apareix documentada el 1025 amb funcions parroquials i amb una església sufragània com és Sant Andreu de Bancells. Ja el 1154 en un llistat posterior d'esglésies parroquials, se li uneix coma sufragània el temple de Sant Pere de Catanyadell i Sant Romà de Sau. Entre els segles XVI i XVII es produïren un conjunt de reformes estructurals a l'edifici com ara l'afegitó de cinc capelles laterals. Ja al 1870 es produí una nova reforma per construir tres noves capelles mes i reformar la façana oest. | 41.9483900,2.3874600 | 449230 | 4644227 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72933-foto-08303-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72933-foto-08303-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72933-foto-08303-175-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 93910 | Sant Vicenç de Verders o Sarriera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-verders-o-sarriera | <p><span><span>ADELL i GISBERT, J. A. [ et al.] (1986) 'Sant Vicenç de Verders o Sarriera'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 577-578.</span></span></p> <p><span><span>JUNYENT, E. (1946) 'Itinerario històrico de las parroquias del Obispado'. Hoja Parroquial. Vic 27 de gener de 1946.</span></span></p> <p><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 279-280.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, A. (1976) 'Sant Vicenç Sarriera'. Hoja Diocesana, núm. 3396, Vic 16 de maig de 1976.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, A. (1974) 'Sant Bartomeu Sesgorgues, Sant Miquel de Sorerols i Sant Vicenç Sarriera'. Ausa vol. VII (1972-74). Vic: pàgs. 330-352.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, A. (1981) 'L'Esquirol'.Gran Geografia comarcal de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona, p. 227.</span></span></p> <p><span><span>VERDAGUER i FEU, R. (1992) 'El calvari de l'església romànica de Sant Vicenç Sarriera o de Verders'. Els cingles de Collsacabra, nº 28. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 18-19.</span></span></p> <p><span><span>VERDAGUER i FEU, R. (1993) 'Pinzellades d'una historia i d'uns records: a l'entorn de Sant Vicens de Verders'. Els cingles de Collsacabra, nº 29. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 4-6.</span></span></p> | XI | <p><span><span><span>L'església romànica de Sant Vicenç de Verders o Sarriera es troba actualment al Parc de can Deu de Sabadell, on fou traslladada i reconstruïda l'any 1974 amb la col·laboració de l'antiga Caixa d'Estalvis de Sabadell. El seu emplaçament original és un indret, actualment submergit per les aigües de l'embassament de Sau, al que s'accedeix des de Sant Bartomeu Sesgorgues, per les cases del Munné i de Lloret. Al lloc original encara es conserven la part inferior dels murs de l'església. És una petita capella d'una nau, capçada a llevant per un absis semicircular que s'obre a la nau amb un simple plec. Les seves mides són 6,60 m de llarg per 3,25 m d'ample, i és coberta amb una volta de canó, reforçada per un arc toral. Les cobertes actualment són de lloses de pedra; abans de la reconstrucció, de teules a la nau i de lloses a l'absis. Presenta dues portes d'arc de mig punt, una a la façana de migjorn i l'altra a la de ponent. Al centre de l'absis, hi ha una finestra de doble esqueixada i a la façana meridional, una espitllera d'una sola esqueixada. Originàriament, la façana de ponent tenia una obertura en forma de creu entre la porta i la finestra superior, reconvertida posteriorment en quadrada, fent saltar les pedres de sota el braç. La única façana ornamentada és la de l'absis, que presenta motius llombards de fris d'arcuacions sota el ràfec, distribuïdes en sèries de dos arquets entre lesenes. L'aparell és de petits carreus desbastats i escairats, lligats amb morter de calç i disposats en filades uniformes. Els arcs de les portes estan extradossats, amb una filada de llosetes planes.</span></span></span></p> | 08303-229 | <p><span><span><span>La primera referència documental fiable on s'esmenta l'església de Sant Vicenç de Verders és de l'any 1100. Es trobava dins l'antic terme del castell de Casserres i, probablement, feia de capella rural o potser de sufragània. Al segle XIII ja figurava com a parròquia del territori de l'antic terme del castell que havia passat al monestir de Sant Pere de Casserres. El seu culte va anar minvant paulatinament, pel despoblament del lloc i la desaparició de la vida comunitària al monestir l'any 1572. Amb la incorporació dels jesuïtes a Sant Pere de Casserres, es va encomanar el culte de l'església de Sant Vicenç al rector de Savassona i, posteriorment, al de Tavèrnoles. Però es va extingir el culte i es va acabar abandonant l'església. Al final del segle XVII, els amos del mas Verders van aprofitar l'antic temple abandonat com a habitatge dependent del mas. Amb la construcció del pantà de Sau, l'edifici va quedar cobert per les aigües fins a l'any 1973, quan va quedar novament al descobert per la baixada del nivell de les aigües. El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona va traslladar i reconstruir l'església al Parc de can Déu de Sabadell.</span></span></span></p> | 41.9771034,2.3805985 | 448684 | 4647419 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/93910-131.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/93910-1310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/93910-1311.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | BCIL | 2023-03-14 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'edifici es troba actualment al Parc de can Deu de Sabadell, on fou traslladada i reconstruïda l'any 1974 amb la col·laboració de l'antiga Caixa d'Estalvis de Sabadell. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72884 | Sant Andreu de Bancells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-bancells | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XI - XVII | Aquest conjunt està format per tres elements, en primer lloc l'església, el cementiri a la part posterior i finalment un cos adossat que correspon a la sagristia. Edifici d'una sola nau amb el creuer marcat. L'edifici primitiu d'estil romànic presenta nombroses modificacions posteriors sobretot al llarg del segell XVII amb la construcció de dues capelles laterals. L'absis es troba orientat a llevant i presenta una decoració d'arcs llombards i arcuacions cegues. Amb una petita finestra que s'obre al vell mig. A la part alta, sota la coberta hi una decoració de serra o dentada. A la façana principal situada a l'oest es pot observar la porta amb un arc de mig punt adovellat. A la part superior s'hi obre un petit òcul. A sobre hi ha el campanar de planta quadrada i amb la teulada d'agulla a quatre vessants. L'aparell constructiu és molt regular, sobretot a les parets originaries d'estil romànic ja que es pot observar la presència de carreus disposats en filades força regulars i units amb morter de calç. Els afegits posterior presenten una aparell més irregular i també s'observen teules entre mig dels blocs a mode de tascons. A la part posterior s'hi troba el cementiri. És un espai antigament ocupat per les sagrera que té originen al segle XI i que presenta continuat. Trobem dos punts amb nínxols i un conjunt de lloses al terra. Finalment, trobem afegit a la paret de migdia un tercer cos que correspon a la sagristia. És una construcció on a la façana est es pot apreciar l'aparell constructiu de pedra irregular i la part sud, es troba arrebossada i s'observa un rellotge de sol i una petita finestra a la part més oriental. | 08303-126 | Sant Andreu de Bancells s/n | La primera notícies històrica data del 1101 quan formava part de la demarcació de Sau al voltant del Castell de Cornei o Cornell. La seva construcció cal situar-la en el moment de màxim apogeu de l'art romànic, coincidint amb el procés de feudalització i parroquialització del territori. Als fogatges de 1553 diuen que hi a la parròquia hi vivien 9 famílies, 1 capellà i 8 laics. Dels noms citats encara en resten les actuals cases de El Crous de Sant Andreu, el Vilar, Torrents, Fogueres i Bancells. Al segle XVII fou reformada i ampliada, en concret el 1624 es té constància que es construí el portal principal. El 1687 el Bisbe de Vic, Antoni Pasqual realitzà una visita pastoral fet que ens permet saber que la propietat l'ostentava el Marquès d'Aitona, hi la parròquia disposava de 12 cases entre les que cita com a Benefici la Capella de Vallclara. Al 1724 es té constància que el rector n'era Mateu Codina i que hi vivia l'Hilaria Rovira. El 1776 es construí la torre del campanar. Al 1782 hi havia 14 cases i 148 persones. Al nomenclàtor de 1860 descriu l'església parroquial situada a 9 km de l'ajuntament. | 41.9348400,2.4469400 | 454150 | 4642690 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72884-foto-08303-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72884-foto-08303-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72884-foto-08303-126-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | S'ha inventariat aquest edifici com a conjunt arquitectònic, tan mateix caldria tenir en compte que degut al seu origen medieval i del fet que es tracti d'una parròquia, caldria considerar el subsòl d'aquest edifici com a jaciment arqueològic. | 92|94|96|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72889 | Santa Maria de Vallclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-vallclara | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XII | L'església ha estat objecte d'una forta i dubtosa restauració, de la qual no en té constància l'ajuntament. | Aquesta capella rural es troba a prop d'un camí a una zona alçada amb un lleuger pendent d'est a oest. Les seves dimensions són de 8,50x16,50 metres amb l'absis de factura senzilla situat a llevant. La seva superfície total és de 106m2. És una església d'una sola nau allargada, amb la porta a l'extrem oest de la façana sud. Aquesta fou oberta posteriorment ja que a la façana de ponent entre el parament s'intueix una obertura anterior, ara tapiada, que hauria esta la porta primitiva. L'accés actual presenta un arc de mig punt i es troba emmarcat en motllures i trencaaigües al damunt junt amb pilastres a banda i banda. S'hi accedeix a partir d'un conjunt d'escales. L'edifici sembla esta format per tres cossos amb una coberta diferenciada. Però amb el carener paral·lel a la façana de migdia. A ponent s'hi obre una finestra adovellada i a la part superior un campanar d'espadanya molt característic de les construccions del segle XII. De les dues obertures preparades per a les campanes, una encara la conserva. | 08303-131 | Santa Maria de Vallclara | Aquesta petita capella es troba documentada ja des de l'any 1166. Al 1285 era regida per un clergue. Segurament hauria estat un petit monestir ocupat per monges clarisses. Al segle XVIII estava a cura d'un sacerdot beneficiat i algunes Deodonades. Entre els segles XIV i XV en tenia cura un monjo del monestir de Sant Pere de Casserres. Al 1433 i després d'un plet els hi fou reconeguda la propietat al rector de Sant Andreu de Bancells, el qual en tingué cura junt amb dos obrers de la parròquia. La capella fou renovada i ampliada amb posterioritat el 1510 i el 1729. El Nomenclàtor la qualifica com a capella situada a 13km de la capital de l'ajuntament. Al 1936 durant la Guerra Civil Espanyola aquest temple fou profanat. | 41.9260300,2.4749500 | 456466 | 4641697 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72889-foto-08303-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72889-foto-08303-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72889-foto-08303-131-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Segons consta a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona' Es diu que a l'interior es conserva una imatge del segell XIV. Concretament d'una verge esculpida en alabastre. Tan mateix no s'ha pogut comprovar degut a què no s'hi ha pogut entrar.També cal fer esment que és possible que al subsòl de l'església així com al seu entorn immediat pugui haver-hi restes arqueològiques ja que es tracta d'un edifici d'origen medieval, que segons consta en la documentació escrita podria haver estat un petit convent de clarisses. Actualment no en resten estructures visibles. | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72890 | Domus del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-del-pi | <p>A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. DIPUTACIÓ de Barcelona. BOLÓS, J.; HURTADO, V. 2001. Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau Ed. Barcelona JUNYENY, Eduard. 'El Castell de Cornil' a Els Castells Catalans. Vol. VI. Rafael Dalmau Ed. Barcelona. PLADEVALL, Antoni. (1986) Castell de Cornil (o Puig de la Força) a Catalunya Romànica, Vol IX. Osona II. Pp.815-816. Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni. (1974). El terme històric de Sau” a Ausa. Vol VII. Pp. 108-114. PLADEVALL, Antoni (1998). 'La Domus del Pi'. Catalunya Romànica. Osona. Enciclopèdia Catalana.</p> | XII | Actualment s'està treballant en la recuperació del lloc tan a nivell arquitectònic com arqueològic | <p>És un edifici d'una sola nau, de planta rectangular i amb unes mides d'11,40 x 3,30 metres. Actualment conserva una sola alçada amb la coberta de pedra i volta de canó. Tan mateix s'observa un realçat dels murs que indica que segurament hi hauria un segon pis. La porta s'obre a migdia i es troba espoliada, es molt probable que originàriament hi hagués un arc de mig punt amb dovelles de pedra. L'aparell constructiu es de carreus de pedra ben treballats, de mides regulars, disposats en filades regulars i units amb morter de calç. És una construcció que segueix els canons de l'art romànic. En aquest cas però es tracta d'un romànic civil. Al seu entorn s'observen diversos paraments de pedra a mode de tancat o muralla, ja que es tracta d'una construcció civil-militar. Des de l'any 2006 ha estat objecte de diverses campanyes d'intervenció arqueològica que han posat han permès recuperar part de la muralla defensiva que envolta la construcció i diversos elements i dependències del pati interior.</p> | 08303-132 | Domus del Pi | <p>Aquest casal o 'Domus' com apareix a la documentació antiga, era antigament anomenant de Cascabous. Es trobava dins l'antic terme del Castell de Cornil. El Casal fou lloc de residència de la família de cavallers anomenada de Sau. Apareix documentat el lloc ja a l'any 917 quan Guidiscle vengué a Odevacre i a la seva muller Saruïlda terres i boscos situats dins del terme del castell de Cornil i a la vall de Sau, al lloc anomenat Pi (...ubi dicitur Pinos...). La primera notícia de la Domus apareix cap a l'any 1181, quan Guerau de Sau d'acord amb la seva mare Ermessenda i la seva germana Ramona va posar sota la protecció de l'ordre de l'Hospital tot el seu estatge de Sau on habitaven (...totum nostrum estai de Sau in quo habitamus...). Aquesta data primerenca de finals del segle XII coincideix amb la tipologia romànica de l'edifici fet que evidencia que la construcció d'aquest edifici es dugués a terme al llarg d'aquest període. La família de Sau ostentà la titularitat de la 'domus' fins el segle XV quan es va refondre amb la de Vilafreser. El 1435 el donzell Bernat Guillem e Vilafreser era senuor e la domus de Vilafreser i de la del Pi de la parròquia de Sant Romà de Sau. Al cap de poc, el 1443, el domini de la 'domus' del Pi es trobava a mans de Marc de Vilanova, senyor de Savassona. De d'aleshores queda a mans de la baronia de Savassona. Es desconeixen les vicissituds que afectaren la construcció en els segles posteriors fins al segle XXI quan s'iniciaren els treballs de recerca arqueològica.</p> | 41.9779300,2.3949400 | 449873 | 4647503 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72890-foto-08303-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72890-foto-08303-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72890-foto-08303-132-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 72763 | Camí Ramader de Vilanova de Sau a Sant Feliu de Pallerols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-vilanova-de-sau-a-sant-feliu-de-pallerols | A.A.D.D. Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació Món Rural. Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Generalitat de Catalunya. TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància: costums, normes, oficis i llegendes de la transhumància”. Solc. Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. LLOBET, Salvador (1951). 'La Transhumància en Catalunya'. Lisboa. NADAL, E; IGLESIAS, J.R.; ESTRADA, F. (2001). 'Transhumància del segle XXI. La ramaderia ovina i la transhumància a l'Alta Ribagorça'. Barcelona. Generalitat de Catalunya. Col. Temes d'Etnologia de Catalunya, 20 | XII-XX | Aquest camí surt del municipi de Sau i passa per diversos municipis més entre ells Tavertet i Rupit-Pruit per arribar a Sant Feliu de Pallerols. El tram que circula pel municipi de Sau té una distància d'uns 5km aproximadament. És l'antic camí que va de Sau a Rupit. Es pot seguir sortint des de la Riba en direcció nord-oest i passa per la zona de la Devesa, segueix fins arribar a Can Roca, i tot seguit es dirigeix cap al Mas Novell i Mas Novell Xic, continua en direcció nord cap al Pla del Camp de l'Antic, ja al municipi de Tavèrnoles. D'aquí es dirigeix cap a Rupit on entronca amb el camí Ral de Vic a Olot. | 08303-5 | Vilanova de Sau-Rupit | La transhumància té el seu origen en època preromana i romana i es pot afirmar que no serà fins al segle XII que comença a organitzar-se la seva pràctica i com a conseqüència a estructurar-se una xarxa de camins. Durant l'Edat Mitjana diversos dels monestirs catalans més potents, com Santa Maria de Poblet, Santes Creus, Sant Martí del Canigó, Sant Miquel de Cuixà, de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, etc, van crear necessària la creació d'una xarxa de camins estable i segura que permetés el trànsit del Ramat entre la plana i la muntanya. D'aquesta manera es consolidarà una xarxa catalana de camins ramaders. Des d'aquest període i fins al segle XIX l'activitat de transhumància es va sofrint diversos canvis fins a centrar-se en la seva totalitat al trànsit ramader d'hivern. Entre els segles XIX i inicis del XX la transhumància fa un pas enrere i comença a entra en desús. El tipus d'explotacions ramaderes actuals i l'expansió urbana fan que poc a poc aquesta activitat hagi anat perden la seva funció fins a pràcticament desaparèixer. | 41.9850200,2.4292500 | 452721 | 4648271 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72763-foto-08303-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72763-foto-08303-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72763-foto-08303-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest camí està classificat pel Departament de Mediambient de la Generalitat de Catalunya., però només el tram que discorre pel municipi de Rupit-Pruit. En el DOGC de data de 28/09/1994. Té el codi INE 089019. El tram que passa pel municipi de Vilanova de Sau no té cap tipus de classificació del Departament de Mediambient. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72908 | Casal de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-sant-roma | <p>A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. BOLÓS, J.; HURTADO, V. 2001. Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau Ed. Barcelona JUNYENY, Eduard. 'El Castell de Cornil' a Els Castells Catalans. Vol. VI. Rafael Dalmau Ed. Barcelona. PLADEVALL, Antoni. (1986) 'Castell de Cornil (o Puig de la Força)' a Catalunya Romànica, Vol IX. Osona II. Pp.815-816.Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni. (1974). 'El terme històric de Sau' a Ausa. Vol VII. Pp. 108-114. PLADEVALL, Antoni (1998). 'Casal de Sant-Romà'. Catalunya Romànica. Osona II. Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII-XIV | Edifici enrunat i amagat sota la vegetació i el seu propi enderroc | <p>Edifici en estat ruïnós que es troba pràcticament tot ell enderrocat. Tan sols es poden veure alguns fragments de la base dels fonaments que estan formats per carreus ben escairats i disposats en filades regulars i units amb morter de calç. Aquests segurament corresponent a l'estructura primerenca d'origen romànic. A sobre es poden observar restes de murs mes tardans</p> | 08303-150 | La Riba | <p>Aquesta Domus es trobava dins del terme del Castell de Cornil i quan aquest perdé les funcions termenals quedà dins el terme de Sau o de la Vall de Sau. Aquest Casal fou utilitzat com a residència de la família de cavallers anomenada Sant-Romà. La domus no sembla vinculada a l'estructura defensiva del terme. No apareix documentada fins el 1326, tan mateix podria tractar-se d'un castell que apareix a la documentació com a Castell Sassota.</p> | 41.9763100,2.3958600 | 449948 | 4647322 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72908-foto-08303-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72908-foto-08303-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72908-foto-08303-150-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-23 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest edifici també podria considerar-se com una resta arqueològica. Ja que per la seva cronologia i topologia caldria tenir en compte la possibilitat de la presència de restes arqueològiques al subsòl. | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||
| 72849 | Morgaders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/morgaders | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XIV-XVIII | Mas de planta rectangular que es troba a peu de la carretera que porta fins a Vilanova de Sau. La superfície total és de 572m2 i la superfície coberta de 273m2. La casa té dos cossos clarament diferenciats. El primer pertany a l'estructura pròpia del mas i el segon a una torre de planta quadrada adossada a l'estructura. És doncs un mas fortificat. La casa disposa d'una planta baixa, un primer pis i les golfes. La coberta és de teula aràbiga a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. A la façana principal s'obre una porta dovellada. A la part dreta de la façana sobresurt un cos de galeries sostingudes per pilars de pedra als angles. S'hi troben grans cavalls de fusta que sostenen la teulada. Trobem la presència d'un mur que junt amb les diferents dependències de la casa tanca la lliça, a la qual s'hi accedeix per dos portals, un primer al costat de la torre i un segon prop dels porxos. A la façana que s'observa des de la carretera s'hi obren un conjunt de quatre finestres, dues a cada un dels pisos. Una de les finestres presenta trets gotitzants. La façana conserva parcialment l'arrebossat de color salmó, tot i que es pot apreciar part del parament format per blocs de pedra rogenca disposats en filades irregulars. La torre que s'alça a peu de carretera és de coberta a doble vessant. A la façana de carretera s'obre una petita finestra a la part superior emmarcada en pedra. La resta de finestres que s'obren a les façanes ja són de majors dimensions i també emmarcades en pedra. Es llegeix la inscripció de la data de 1588, segurament fruit d'una reforma posterior, ja que es troba documentada de més antic. L'aparell constructiu també és de pedra rogenca, disposada en filades irregulars. Tan mateix als angles que formen les façanes es troben acabats amb grans carreus ben escairats disposats regularment. | 08303-91 | Morgaders s/n | Aquest edifici fou l'origen del llinatge dels Morgadès, ciutadans honrats de Barcelona. Al segle XIX, el seu patrimoni s'uní al del Mas Torrents ja al municipi de Tavèrnoles. Al terme de Folgueroles el conegut com Torre de Morgaders pertany encara als successors d'aquest llinatge. Tan mateix el mas Mogaders de Vilanova de Sau ha estat venut en diverses ocasions. La torre data de 1377 quan era una possessió de Sant Llorenç de Munt. A partir del segle XV les notícies documentals conservades a l'Arxiu Episcopal de Vic se succeeixen. I posteriorment als Fogatges de 1553 anomenen a Pere Morgaders a la parròquia de Vilanova. El 1615 es documenta la presència de masovers a la casa. Al 1739 segons el cadastre de Vilanova la propietat seguia a mans dels Morgaders tot i que era habitada per masovers. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com a Caseriu situat a 1,3km de la capital de l'ajuntament. | 41.9372000,2.3759000 | 448263 | 4642992 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72849-foto-08303-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72849-foto-08303-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72849-foto-08303-91-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72912 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Castanyadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-castanyadell | XIV-XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Pere de Castanyadell es troba a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic. És un fons amb documentació força abundant que conserva documentació des del 1391 al 1960. La documentació s'organitza entorn a blocs: els llibres sagramentals, els d'administració i els notarials. La documentació que s'hi conserva correspon el genera pel funcionament propi d'una administració parroquial. La informació que es troba en aquest arxiu correspon a: Baptismes (1522-1873) respon a 9 unitats documentals; Confirmacions (1687-1868); Matrimonis (1576-1914); Defuncions (1578-1915); Vària Sagramental (1520-1908); Aniversaris i celebracions (1740-1878); Administració de l'obra (1594-1855); Visites Pastorals (1591-1752); Consueta (1701-1950); Confraries (1665); Vària d'administració (1829-1869); Manuals Notarials, consta de 28 unitats; Capítols Notarials (1620-1825); Testaments (1741-1873); Actes Notarials (1528-1860); Processos (1652-1867); Registres de documents (1701-1800); Comptes i factures (1594-1960); Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials (1586-1900); Correspondència (1749-1876); Censos parroquials (1939-1959); Confraries (1665-1882).</p> | 08303-154 | Carrer de Santa Maria, 1. 08500 Vic. | <p>Documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia, tant a nivell de la cura d'ànimes, de l'administració dels béns i de l'activitat notarial. Forma part de l'Arxiu Episcopal de Vic el qual en té cura. La parròquia de Sant Pere de Castanyadell es documenta ja des de l'alta edat mitjana, tan mateix la documentació conservada del seu fons no va tan enllà a nivell cronològic sinó que s'inicia al segle XIV. L'arxiu on es troba guardat és un dels més importants tan per la riquesa de la documentació generada per l'administració del Bisbat i per les institucions eclesiàstiques vinculades (Capítol de la Catedral, parròquies...), com el valor històric i la diversitat d'altres fons que han anat aplegant-se al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Aquesta diversitat de fons, corresponents tots a un mateix àmbit i complementaris pel que fa a tipologies i a institucions que els han produït conformen un conjunt únic per a estudiar i entendre la realitat i l'evolució històrica del nostre país en els darrers dotze segles, període que cobreixen els fons documentals de l'ABEV.</p> | 41.9473800,2.3842600 | 448964 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72912-foto-08303-154-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-22 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Cal dir que a la parròquia de Folgueroles conserven 'in situ' alguns volums recollits de Sant Pere de Castanyadell com el: volum 9 'Libro de Bautismos de Castanyadell, 1902-1966', el volum 10 'Libro de matrimonis, 1939, Castanyadell' que arriba fins al 1962. El volum 11 'Libro de defunciones, 1939, Castanyandell' i el volum 12 'Libro d'Actas de Visita Patoral' que s'inicia l'any 1940 | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72840 | Mas Abell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-abell | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XIX | Edifici que disposa d'una planta baixa, i dos pisos superiors. La coberta és a doble vessant, la part esquerra és lleugerament més prolongada que la dreta. El carener és perpendicular a façana principal. Aquesta es troba orientada a ponent. La porta d'accés principal s'obre aquesta paret occidental i és rectangular amb una llinda formada per una gran biga de fusta. A la part superior s'hi obren dues galeries a mode de balcó, acabades amb una barana de fusta i coronades per bigues de fusta. A la paret de migdia s'obren tres portes, la central a la llinda s'hi llegeix la inscripció de la data '1802'. A la part superior hi ha tres finestres a cada un dels pisos coronades amb dovelles i amb un ampit de pedra. La casa és d'obra vista i es pot observar l'aparell constructiu tot i que gran part de les façanes estan cobertes per heura. La construcció és de blocs de pedra del país formant filades irregulars i unides amb morter de calç. A l'esquerra del cos principal s'hi troba un segon cos adossat posteriorment, amb una portella i una finestra coronades amb una llinda de fusta, és arrebossat i pintat de color salmó | 08303-82 | Mas Abell s/n | Aquest mas també ha estat conegut amb altres noms com Can Cuní o Can Girapells, fou reformat a principis del segle XIX (1804). | 41.9515500,2.3904500 | 449480 | 4644577 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72840-foto-08303-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72840-foto-08303-82-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72915 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-13 | XIX | L'arxiu conserva el fons documental que genera el mateix Ajuntament des de mitjan segle XIX fins a l'actualitat. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal de Vilanova de Sau ocupa unitats d'instal·lació. La documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les seves dates extremes: 1. Òrgans de Govern; 2. Administració general; 3. Serveis Econòmics; 4. Serveis públics; 5. Beneficència i assistència social; 6. Sanitat; 7. Obres i urbanisme; 8. Seguretat pública; 9. Serveis a l'Estat ;10. Població; 11. Eleccions; 12. Instrucció pública; 13. Cultura; 14. Serveis agropecuaris i medi natural; | 08303-157 | Passeig Verdaguer, s/n. 08519. Vilanova de Sau | La documentació que es troba a l'Arxiu Municipal de Vilanova de Sau respon a la documentació generada pel municipi des del segle XIX fins a l'actualitat. Aquest arxiu es va acollir a la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona que fou constituïda el 2003 per tal de garantir la correcta gestió del patrimoni documental local. | 41.9473800,2.3842600 | 448964 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72955 | Habitatge del Carrer Santa Maria, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-13 | XIX | La façana es troba una mica deteriorada ja que ha perdut part de la pintura | Edifici de dos pisos amb la coberta de teula a doble vessant. El carener és paral·lel a la façana. A la planta baixa s'hi troba l'accés principal a partir d'una porta rectangular senzilla. A la seva dreta hi ha un finestra quadrada i emmarcada en pedra. Al pis superior i ha una galeria o balcó que no sobresurt de la façana. Disposa de la barana de fusta. La façana presenta diversos tipus d'arrebossat | 08303-197 | Carrer Santa Maria, 13 | La construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI | 41.9475300,2.3855200 | 449068 | 4644133 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72955-foto-08303-197-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72959 | Aplec de Sant Andreu de Bancells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-andreu-de-bancells | http://www.saucollsacabra.cat http://www.vilanovadesau.cat/ | XIX | Aplec que es dur a terme a l'església de Sant Andreu de Bancells i al seu entorn. Es dur a terme a finals de novembre de cada any. Aquest aplec consta d'un programa lúdic i religiós, s'inicia amb una missa en honor al patró de la parròquia Sant Andreu, i tot seguit tenen lloc diverses activitats com un esmorzar-dinar, cants etc. Cada any s'edita un petit fulletó amb el programa | 08303-201 | Sant Andreu de Bancells | Es desconeix amb exactitud quin és l'origen d'aquesta trobada, tan mateix cal pensar que es tracta d'una celebració centenària per commemorar o celebrar la diada de Sant Andreu patró de la parròquia que sempre té lloc a finals de novembre. | 41.9348400,2.4470500 | 454159 | 4642689 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72959-foto-08303-201-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72962 | Habitatge del Carrer Santa Maria, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-12 | XIX | Edifici de dues plantes amb la coberta de teula a doble vessant. El carener és paral·lel a la façana. A la planta baixa hi ha dues portes. Uns que actualment és l'accés principal és de petites dimensions, i amb un arc rebaixat. El segon conserva una porta de fusta. És d'unes dimensions majors i també acabat amb un arc rebaixat. Sembla intuir-se un conjunt de dovelles que forment l'arc sota la capa d'arrebossat que cobreix l'edifici. A l'alçada del primer pis l'única obertura és un balcó amb barana de ferro. La casa es troba arrebossada i pintada amb un color ataronjat. | 08303-204 | Carrer Santa Maria, 12 | La construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI | 41.9473600,2.3854800 | 449065 | 4644114 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72962-foto-08303-204-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72970 | Ball del Gavatxot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-gavatxot | XIX | Aquest ball ja no es practica al municipi de Vilanova, i tan sols en resta la documentació d'aquest arxiu | Aquesta dansa es troba documentada a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de la Generalitat de Catalunya, procedent de l'Arxiu Bial el qual es troba conservat a la seu del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana a la Caixa 125 i sobre 546 amb el numero d'inventari 1.2.546. La informació que en consta és molt reduïda ja no es conserva la partitura. | 08303-212 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Passatge de la Banca1-3. 08002. BCN | 41.9473900,2.3842600 | 448964 | 4644118 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 72981 | Rellotge de Sol del Mas la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-la-font | XIX | Situat a la façana principal del mas. És un rellotge de sòl meridional agafat amb grapes a la paret. Presenta les línies horàries fletxades i les mitges hores més curtes. Els números són àrabs, el gnòmon de 15 cm. Acabat en bola i datat. El material constructiu és pedra És llegeix la inscripció de '1877'. | 08303-223 | Mas la Font, s/n | Segons la inscripció que es pot llegir a l'interior del rellotge la data de construcció fou el 1877. | 41.9520500,2.3825000 | 448822 | 4644637 | 1877 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72981-foto-08303-223-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72774 | Cabana de Ca La Pendisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-ca-la-pendisa | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XIX-XX | Tot i que estructuralment es troba en bon estat, l'exterior presenta símptomes de deteriorament que cal tenir en compte en un futur per tal que no s'agreugi l'estat de l'edifici. | Antic paller que corresponia a Ca la Pendisa. És una construcció de dues plantes, cobert per una teulada de teula aràbiga a dues vessants. Presenta el carener és perpendicular a la façana. Com a una de les característiques principals podem dir que està completament adossada a la vessant de la muntanya. Al pis superior s'hi accedeix a partir d'una escala exterior feta d'obra. Aquest pis està molt diferenciat, la meitat és cobert, amb obra vista de maó. Mentre que l'altre meitat és obert i podem veure des de l'exterior els materials que s'hi guarden. La planta baixa, útil només la meitat fa es servei de garatge. | 08303-16 | Ca la Pendisa s/n | Les primeres dades que apareixen al Recull de l'Arxiu Episcopal del mas la Pendisa, daten del segle XVIII, aquesta casa era una masoveria del Mas La Font. La construcció de la cabana ha d'ésser posterior tot i que no hi ha dades concretes. | 41.9523400,2.3876900 | 449252 | 4644666 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72774-foto-08303-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72774-foto-08303-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72774-foto-08303-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72817 | La Casica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casica | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | Casa que consta d'una planta baixa i un primer pis. La coberta és de teula a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Adossat a una de les façana s'hi troba porxo sostingut per pilars amb la teulada, també de teula i a una vessant. L'accés a l'interior s'obre centrat a la façana i es troba coronat per un arc escarser amb dovelles de pedra, sostingut per pilars de les mateixes característiques. A banda i banda s'obren dues finestres també emmarcades amb pedra. A la part superior, centrat la primer pis s'hi troba una gran obertura a mode de balcó, endinsat i rematat a ran de façana per una barana de fusta. Aquest característic balcó té l'accés per l'interior a partir d'una porta amb una farola a banda i banda. Davant de la casa a la zona de l'era o jardí s'hi troba un petit paller amb funcions decoratives. | 08303-59 | La Casica s/n | No tenim notícies històriques del moment de construcció d'aquest edifici tot i que segurament cal situar-lo entorn al segle XIX-XX ja que pel seu aspecte sembla una construcció més moderna. | 41.9658600,2.3990600 | 450205 | 4646160 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72817-foto-08303-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72817-foto-08303-59-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72867 | Tortadès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tortades | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XIX-XX | Edifici que presenta un marcat caràcter senyorial. És de planta rectangular i disposa de quatre alçades, planta baixa, primer i segon pis i golfes. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. La situació de les obertures es troba perfectament ordenada de manera simètrica cada un d'ells. Al la façana principal la porta es troba centrada a la part inferior i acabada amb arc de mig punt adovellat. A l'alçada del primer pis s'obre un balcó amb barana de ferro que s'hi accedeix per dues portes i una finestra emmarcades en pedra. Al tercer pis s'obren tres finestres més també emmarcades en pedra. A la part de les golfes s'observen dos arcs campaners. L'aparell constructiu no es pot apreciar ja que la casa es troba arrebossada i pintada de color blanc amb carreus ben escairats als angles que formen les façanes. A l'exterior s'observen algunes construccions més que presenten la mateixa tipologia però de dimensions mes reduïdes. També hi ha un jardí molt ben condicionat amb murs de pedra que en divideixen els espais. | 08303-109 | Tortadès s/n | Aquesta casa es troba situada la Barri de Castanyadell documentat ja des del segell XII. A l'Arxiu Episcopal de Vic, es troben referències del topònim Tortadès des del segle XV. Als fogatges de 1553 es té constància de la presència d'un tal Joan Tortadès. Al Nomenclàtor de la Província de Barcelona la descriu com una 'Alqueria' 'casa de labor' situada a 11,3 km de la capital de l'ajuntament. | 41.8994300,2.4367800 | 453282 | 4638763 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72867-foto-08303-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72867-foto-08303-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72867-foto-08303-109-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Tot i l'existència de documentació escrita que permet situar una primera construcció en aquest indret, l'estructura que s'observa respon a una construcció més moderna. Tan mateix es possible que un bon estudi de parament o bé del subsòl pugui posar al descobert elements més antics dels observables. | 99|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72868 | Font del Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bisbe-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | Aquesta font construïda en pedra, es troba molt a prop de Sant Andreu de Bancells. Al lloc conegut com la Plaça del Bisbe. És una font construïda amb bancs de pedra i un pedrís per reposar. | 08303-110 | Plaça del Bisbe | 41.9360400,2.4516200 | 454539 | 4642820 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72868-foto-08303-110-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72898 | Plaça Carbonera 1. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-1 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. A una de les vessants de la muntanya s'hi observes restes de cendres i algun i terra rubefactada fruit de l'acció del foc a l'hora de cremar la llenya. Actualment no hi ha cap més evidència de l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. | 08303-140 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 carregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendres. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9807200,2.3999700 | 450292 | 4647810 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72898-foto-08303-140-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72899 | Plaça Carbonera, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-2 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No hi ha evidències de terra rubefectada ni de cendres que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça carbonera es troba seguin un segon corriol més al sud del principal. | 08303-141 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9797800,2.3966000 | 450012 | 4647707 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72899-foto-08303-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72899-foto-08303-141-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml