Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93910 | Sant Vicenç de Verders o Sarriera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-verders-o-sarriera | <p><span><span>ADELL i GISBERT, J. A. [ et al.] (1986) 'Sant Vicenç de Verders o Sarriera'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 577-578.</span></span></p> <p><span><span>JUNYENT, E. (1946) 'Itinerario històrico de las parroquias del Obispado'. Hoja Parroquial. Vic 27 de gener de 1946.</span></span></p> <p><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 279-280.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, A. (1976) 'Sant Vicenç Sarriera'. Hoja Diocesana, núm. 3396, Vic 16 de maig de 1976.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, A. (1974) 'Sant Bartomeu Sesgorgues, Sant Miquel de Sorerols i Sant Vicenç Sarriera'. Ausa vol. VII (1972-74). Vic: pàgs. 330-352.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, A. (1981) 'L'Esquirol'.Gran Geografia comarcal de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona, p. 227.</span></span></p> <p><span><span>VERDAGUER i FEU, R. (1992) 'El calvari de l'església romànica de Sant Vicenç Sarriera o de Verders'. Els cingles de Collsacabra, nº 28. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 18-19.</span></span></p> <p><span><span>VERDAGUER i FEU, R. (1993) 'Pinzellades d'una historia i d'uns records: a l'entorn de Sant Vicens de Verders'. Els cingles de Collsacabra, nº 29. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 4-6.</span></span></p> | XI | <p><span><span><span>L'església romànica de Sant Vicenç de Verders o Sarriera es troba actualment al Parc de can Deu de Sabadell, on fou traslladada i reconstruïda l'any 1974 amb la col·laboració de l'antiga Caixa d'Estalvis de Sabadell. El seu emplaçament original és un indret, actualment submergit per les aigües de l'embassament de Sau, al que s'accedeix des de Sant Bartomeu Sesgorgues, per les cases del Munné i de Lloret. Al lloc original encara es conserven la part inferior dels murs de l'església. És una petita capella d'una nau, capçada a llevant per un absis semicircular que s'obre a la nau amb un simple plec. Les seves mides són 6,60 m de llarg per 3,25 m d'ample, i és coberta amb una volta de canó, reforçada per un arc toral. Les cobertes actualment són de lloses de pedra; abans de la reconstrucció, de teules a la nau i de lloses a l'absis. Presenta dues portes d'arc de mig punt, una a la façana de migjorn i l'altra a la de ponent. Al centre de l'absis, hi ha una finestra de doble esqueixada i a la façana meridional, una espitllera d'una sola esqueixada. Originàriament, la façana de ponent tenia una obertura en forma de creu entre la porta i la finestra superior, reconvertida posteriorment en quadrada, fent saltar les pedres de sota el braç. La única façana ornamentada és la de l'absis, que presenta motius llombards de fris d'arcuacions sota el ràfec, distribuïdes en sèries de dos arquets entre lesenes. L'aparell és de petits carreus desbastats i escairats, lligats amb morter de calç i disposats en filades uniformes. Els arcs de les portes estan extradossats, amb una filada de llosetes planes.</span></span></span></p> | 08303-229 | <p><span><span><span>La primera referència documental fiable on s'esmenta l'església de Sant Vicenç de Verders és de l'any 1100. Es trobava dins l'antic terme del castell de Casserres i, probablement, feia de capella rural o potser de sufragània. Al segle XIII ja figurava com a parròquia del territori de l'antic terme del castell que havia passat al monestir de Sant Pere de Casserres. El seu culte va anar minvant paulatinament, pel despoblament del lloc i la desaparició de la vida comunitària al monestir l'any 1572. Amb la incorporació dels jesuïtes a Sant Pere de Casserres, es va encomanar el culte de l'església de Sant Vicenç al rector de Savassona i, posteriorment, al de Tavèrnoles. Però es va extingir el culte i es va acabar abandonant l'església. Al final del segle XVII, els amos del mas Verders van aprofitar l'antic temple abandonat com a habitatge dependent del mas. Amb la construcció del pantà de Sau, l'edifici va quedar cobert per les aigües fins a l'any 1973, quan va quedar novament al descobert per la baixada del nivell de les aigües. El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona va traslladar i reconstruir l'església al Parc de can Déu de Sabadell.</span></span></span></p> | 41.9771034,2.3805985 | 448684 | 4647419 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/93910-131.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/93910-1310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/93910-1311.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | BCIL | 2023-03-14 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'edifici es troba actualment al Parc de can Deu de Sabadell, on fou traslladada i reconstruïda l'any 1974 amb la col·laboració de l'antiga Caixa d'Estalvis de Sabadell. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72945 | Cinglera de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinglera-de-vilanova | El Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Collsacabra vetlla per la seva protecció | <p>Aquest espai compren el tram de cinglera és proper al poble de Vilanova de Sau. Tot i la seva relativa proximitat als habitatges és un indret de nidificació d'algunes aus rapinyaires. Els cingles estan formats per blocs petris separats per relleixos de vegetació, principalment alzinars mixtos amb pins. La zona que es considera estrictament d'interès faunístic l'espai vertical format per conglomerat petri. Cal destacar també la important colònia de quiròpters de la cova de les Guilloteres.</p> | 08303-187 | Cingles de Vilanova | 41.9455900,2.3695500 | 447743 | 4643927 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72945-foto-08303-187-2.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 121 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72913 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-roma | XVI-XX | <p>Aquest font que es troba a l'Arxiu Episcopal de Vic correspon a 22 unitats físiques entre volums i lligalls en format paper. L'arxiu conserva documentació que s'inicia el 1588 i arriba fins el 1958. Es troba dividit en els següents apartats: Baptismes (1588-1856), Confirmacions (1638-1958); Matrimonis (1588-1894); Defuncions (1588-1909); Vària Sacramental (1918-1958); Aniversaris i Celebracions (1854-1857); Visites Pastorals (1818-1975), Llevadors de rendes (1749-1892); Fundacions i Causes Pies (1721-1723); Confraries (1827-1958); Documentació Esparsa d'Administració (1800-1945); Capítols Matrimonials (1732); Testaments (1765-1947).</p> | 08303-155 | Carrer de Santa Maria, 1. 08500 Vic. | <p>Tot i que degué existir ja des del segle X, la parròquia i el lloc de Sant Romà de Sau consten des del 1062 que fou consagrada l'església que actualment es troba quasi totalment coberta per les aigües del pantà de Sau. L'any 1951 es començà a bastir un nou edifici prop de la resclosa del pantà, que substituí l'edifici romànic. El fons es custodià a la parròquia fins que a finals de setembre de 1998 ingressà a l'ABEV junt amb fons de Folgueroles. El fons estava afectat per una invasió de tèrmits i calgué una acurada desinfecció i neteja. Posteriorment a principis de 2002 s'incorporà als fons parroquials de l'ABEV. Se n'efectuà una primera classificació, a la qual a diferència dels altres fons, s'atribuí una numeració correlativa. A principis de novembre de 2004 es detectaren imprecisions significatives en la classificació i s'optà per a portar a terme el tractament del fons, renumerant les unitats d'acord amb el sistema emprat al centre. Se n'extragué un volum de confirmacions 1928-1951, que no era de Sant Romà sinó de Vilanova de Sau. El 7 de gener de 2005 ingressaren, conjuntament amb fons de Folgueroles i de Vilanova de Sau, dos lligalls de testaments i uns capítols matrimonials. El 7 d'agost de 2006 han ingressat els volums B/2, D/2, L/0 i L-M/1</p> | 41.9473800,2.3842600 | 448964 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-22 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 72979 | Placa Commemorativa a los Caidos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-los-caidos | XX | <p>Aquesta placa es troba a la façana oest de l'església de Santa Maria de Vilanova de Sau. Just al costat de l'entrada principal a l'església.</p> <p>És una placa de pedra amb inscripcions commemoratives que fan referència als caiguts pel bàndol franquista durant la Guerra Civil Espanyola. Segons la informació que s'extreu del <em>Cens de Simbologia Franquista del Banc de la Memòria Democràtica</em> s'hi pot observar una inscripció que fa al·lusió a Primo de Rivera i a dos requetès (Ramon Sirici Garriga i Ramon Feixas Costa). També s'hi han gravat la inscripció 'Caídos por Dios y por España' i quatre símbols, un crismó (extrem superior esquerre); el símbol de la Falange (extrem superior dret); la creu de Borgonya, emblema dels requetès (extrem inferior esquerra); i un colom amb una branca d'olivera.</p> | 08303-221 | Església de Santa Maria de Vilanova de Sau | <p>Segons s'extreu del Cens de simbologia franquista, el monument es dedicà a Ramon Feixas Costa, veí de Vilanova de Sau, que va morir el 4 de febrer de 1939 a causa de la repressió a la rereguarda; i a Ramon Sirici Garriga, veí de Tavèrnoles, mort el 29 de gener de 1939 a Valsequillo (front d'Extremadura), a la línia ferroviària Almarchón-Còrdova en acció de guerra (V. <a href='https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/cens_simbologia/3984'>Cens de simbologia franquista</a>).</p> <p>Aquest tipus de monuments commemoratius van ser molt habituals en moltes poblacions d'Espanya durant la dècada del 1940, un cop finalitzada la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), com a homenatge a les víctimes del bàndol guanyador.</p> | 41.9483700,2.3873400 | 449220 | 4644225 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72979-rsc29rsc170103529.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72979-foto-08303-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72979-foto-08303-221-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-04-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | L'any 2010, moment en el qual es va redactar el Mapa, la lectura de la placa era difícil perquè es trobava amagada parcialment per l'heura que cobria la façana de l'església. Només s'hi podia llegir: '..Caidos..' DIOS I PATR.' I 'ESPAÑA' a la part inferior.No s'hi ha fet cap actuació posterior al franquisme. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72908 | Casal de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-sant-roma | <p>A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. BOLÓS, J.; HURTADO, V. 2001. Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau Ed. Barcelona JUNYENY, Eduard. 'El Castell de Cornil' a Els Castells Catalans. Vol. VI. Rafael Dalmau Ed. Barcelona. PLADEVALL, Antoni. (1986) 'Castell de Cornil (o Puig de la Força)' a Catalunya Romànica, Vol IX. Osona II. Pp.815-816.Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni. (1974). 'El terme històric de Sau' a Ausa. Vol VII. Pp. 108-114. PLADEVALL, Antoni (1998). 'Casal de Sant-Romà'. Catalunya Romànica. Osona II. Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII-XIV | Edifici enrunat i amagat sota la vegetació i el seu propi enderroc | <p>Edifici en estat ruïnós que es troba pràcticament tot ell enderrocat. Tan sols es poden veure alguns fragments de la base dels fonaments que estan formats per carreus ben escairats i disposats en filades regulars i units amb morter de calç. Aquests segurament corresponent a l'estructura primerenca d'origen romànic. A sobre es poden observar restes de murs mes tardans</p> | 08303-150 | La Riba | <p>Aquesta Domus es trobava dins del terme del Castell de Cornil i quan aquest perdé les funcions termenals quedà dins el terme de Sau o de la Vall de Sau. Aquest Casal fou utilitzat com a residència de la família de cavallers anomenada Sant-Romà. La domus no sembla vinculada a l'estructura defensiva del terme. No apareix documentada fins el 1326, tan mateix podria tractar-se d'un castell que apareix a la documentació com a Castell Sassota.</p> | 41.9763100,2.3958600 | 449948 | 4647322 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72908-foto-08303-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72908-foto-08303-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72908-foto-08303-150-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-23 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest edifici també podria considerar-se com una resta arqueològica. Ja que per la seva cronologia i topologia caldria tenir en compte la possibilitat de la presència de restes arqueològiques al subsòl. | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||
| 72942 | Cingles de Tavertet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-de-tavertet | El Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Collsacabra vetlla per la seva protecció | <p>Els cingles de Tavertet configuren un espai particular del paisatge que envolta el pantà de Sau. La vegetació continua essent la mateixa que caracteritza tot el conjunt de cingleres, tan mateix assoleixen una major alçada marcada per tres nivells de sedimentació. La visió que provoca aquest espai és realment espectacular, creen un conjunt d'espadats de gran alçada i verticalitat que donen a aquest espai un marcat perfil. Aquest fet ha afavorit una implantació important de tota mena de fauna rupícola. També aquest espai compren algunes baumes i coves que han afavorit la supervivència de rates pinyades.</p> | 08303-184 | Cingles de Tavertet | 41.9830000,2.4091900 | 451057 | 4648058 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72942-foto-08303-184-2.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 121 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72907 | Castell de Cornil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-cornil | <p>PLADEVALL Antoni. (1973). 'El castell de Cornil, la Roca de Sau i el Casal del Pi'. Els Castells Catalans.Vol IV Barcelona. PLAEVALL Antoni. (1998). 'El castell de Cornil'. Catalunya Romànica. Osona. Enciclopèdia Catalana. ORDEIG I MATA, RAMON. 1999. Catalunya Carolíngia. Vol. IV. Els comptats d'Osona i Manresa. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 1999. A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.</p> | IX-XI | El castell es troba en estat de ruïna i amagat sota la vegetació. | <p>Es troba situat en una zona de terra erma, en una península que sobresurt del cingles de Tavertet. El lloc on es troba també es conegut com el Puig de la Força. S'hi accedeix amb dificultat i només des del sud-oest del Pla del Castell, a partir d'un corriol que ja està senyalitzat. Les restes de l'antic castell són poc visibles sota la vegetació i runa que s'ha acumulat. S'observa part d'un mur possiblement corresponent a la muralla a la vessant nord-est. També es poden observar la presència d'altres estructures associades així com la torre que és de planta rectangular. Al migdia s'observa la presència d'una cisterna excavada a la roca amb un unes dimensions de 9 x 3 metres i recoberta amb una volta de carreus. S'observa com a les vessants del puig hi ha restes d'altres estructures sota les vaumes que segurament foren habitatges com a masos-bauma, que continuaren essent utilitzades un cop abandonat el castell. Les construccions que s'observen són de carreuons de pedra calcària de la zona i col·locats en disposició horitzontal.</p> | 08303-149 | Puig de la Força | <p>Aquest castell era termenat. El seu terme ocupava la major part del municipi de Vilanova de Sau. Tan mateix sembla que les seves funcions termenals no sobrepassaren el segle XI, fet però que no es pot confirmar plenament. Les primeres notícies històriques daten el 971 quan Adal i la seva muller Gisclavara vengueren a Esclua una peça de terra que tenien situada al terme del castell de Cornil. A partir d'aquesta data les compravendes que fan esment del Castell es succeeixen fins que al segle XI es substitueix el nom pel de Cornil pel de Vall de Sau. El domini eminent del Castell i del terme era a mans dels comtes de Barcelona, el principal feudatari fou la familiar de castlans de Cabrera. Apareixen documentats per primera vegada el 1247 quan Berenguer de Cabrera féu testament i llegà al seu fill Arnau tot el que tenia a Sau per herència de la seva mare. Entre aquests bens hi figurava la roca e Sau. El 1356 la Roca de Sau fou unida al comptat d'Osona que rei Pere el Cerimoniós creà pel Vescomte Bernat III de Cabrera. A principi del segle XV la família canvià el nom originari pel de Vilafreser arran un enllaç matrimonial i ja cap al 1443 foren els Vilanova els que eren castlans del Castell. També eren feudataris de Savassona. El 1472 el Castell encara estava dempeus després e la fi de la guerra entre la Generalitat i el rei Joan II. Tot i que a la documentació en un moment determinat no es faci esment del mot Cornil, es pot identificar el castell amb el topònim de la 'roca', 'força' que si que apareix.</p> | 41.9801400,2.3893100 | 449408 | 4647752 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72907-foto-08303-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72907-foto-08303-149-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-23 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 72917 | Espai Natural Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-savassona | <p>A.A.D.D. (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.</p> | El Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Collsacabra vetlla per la seva protecció | <p>Espai de forma allargada que presenta l'interès de situar-se a l'extrem més oriental de la Depressió Central en una zona de transició entre el sistema Transversal (muntanyes del Cabrerès) i les serres Prelitorals septentrionals (Guilleries). Els sistemes naturals comparteixen molts dels caràcters propis de les unitats fisiogràfiques que convergeixen en aquest territori. Aquesta situació de transició queda reflectida en els seus ecosistemes. L'espai de Savassona és singular si el comparem amb altres espais propers i de relleu molt semblant, com per exemple: els turons ausetans. L'espai comprèn petites elevacions -el cim més alt de Savassona té 863 m d'altitud- que tanquen per l'est la cubeta de la plana de Vic. Els materials calcaris i especialment els margosos determinen formes de relleu força singulars, com les situades a l'extrem septentrional a l'entorn de l'embassament de Sau. Cal destacar els valors paisatgístics que presenta el relleu d'aquest espai. El paisatge vegetal predominant és el mateix que el de la plana de Vic, la roureda de roure martinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis), però la major suavitat climàtica d'aquests relleus permet l'establiment d'altres unitats de vegetació pròpies del domini de l'alzinar. El paisatge actual és caracteritzat per diverses comunitats secundàries, com les garrigues, brolles calcícoles, joncedes (jonceda amb plantatge, Plantagini-Aphyllanthetum, i en els sòls més denudats jonceda amb lluqueta, Thymo-Globularietum cordifoliae), etc. Les pinedes secundàries de pi roig i pi blanc també ocupen una part important del territori. L'alzinar amb boix (Quercetum ilicis galloprovinciale viburnetosum lantanae) i l'alzinar muntanyenc (Quercetum mediterraneo-montanum) només apareixen fragmentàriament en alguns indrets. El paisatge submediterrani i mediterrani d'aquest espai estableix doncs, el contacte d'una plana eminentment agrícola amb els relleus muntanyencs del Collsacabra i les Guilleries. Per la seva ubicació, aquest espai presenta l'interès de gaudir d'abundosos elements de la fauna pirinenca i prepirinenca. Per exemple, entre aquest hom troba el liró gris (Glis glis) i el talpó roig (Clethrionomys glareolus).</p> | 08303-159 | Espai Natural Guilleries-Savassona | <p>El 7 de Juny de 2000 es va aprovar inicialment el Pla Especial de Delimitació. El 21 de febrer de 1998 es feu pública la constitució del Consorci dels Espais Naturals de les Gullereies-Savassona. Aquest òrgan és una entitat pública sense ànim de lucre constituïda per la Diputació de Barcelona i els Ajuntaments de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau que s'encarrega de gestionar i vetllar per aquest Espai Natural</p> | 41.9484400,2.3690400 | 447703 | 4644244 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-02-05 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Els espais de Guilleres-Savassona i Collsacabra forment part d'un sòl Espai Natural. Tan mateix els hem dividit en tres fitxes degut a la riquesa que mostren cada un d'ells per separat. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 72914 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Vilanova de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-vilanova-de-sau | XV-XX | <p>Fons que es troba guardat a l'Arxiu Episcopal de Vic. La documentació que conserva respon a 56 UD en format pergamí i paper. Les primeres referències són de 1401 i arriben fins a l'any 2000. L'Arxiu es troba dividit en diferents apartats: Baptismes (1427-1880); Confirmacions (1578-1880); Matrimonis (1578-1856); Defuncions (1706-1856); Vària Sacramental (1909-1910); Aniversaris i celebracions (1582-1935); Administració d'Obra (1582-1957); Visites pastorals (1578-1720); Consuetes (1647-1666); Comptes i factures (1710-1900); Llevadors (1582-1900); Confraries (1594-1945); Vària Administració (1701-1900); Manuals Notarials (1406-1700); Capítols Matrimonials (1623-1729); Testaments (1602-1851); Processos (1401-1834); Vària Notarial (1401-2000); Pergamins (1347-1584).</p> | 08303-156 | Carrer de Santa Maria, 1. 08500 Vic. | <p>Aquest fons respon a la documentació generada per la Parròquia de Santa Maria de Sau, de la qual ja se'n tenen referències des de l'alta edat mitjana. Part d'aquest fons fou dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic el març de 2002. El registre fou elaborat a partir de les descripcions del catàleg del fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats realitzats per Miquel S. Gros, Josep M. Masnou i Ramon Ordeig.</p> | 41.9473800,2.3842600 | 448964 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72914-foto-08303-156-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-22 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72912 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Castanyadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-castanyadell | XIV-XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Pere de Castanyadell es troba a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic. És un fons amb documentació força abundant que conserva documentació des del 1391 al 1960. La documentació s'organitza entorn a blocs: els llibres sagramentals, els d'administració i els notarials. La documentació que s'hi conserva correspon el genera pel funcionament propi d'una administració parroquial. La informació que es troba en aquest arxiu correspon a: Baptismes (1522-1873) respon a 9 unitats documentals; Confirmacions (1687-1868); Matrimonis (1576-1914); Defuncions (1578-1915); Vària Sagramental (1520-1908); Aniversaris i celebracions (1740-1878); Administració de l'obra (1594-1855); Visites Pastorals (1591-1752); Consueta (1701-1950); Confraries (1665); Vària d'administració (1829-1869); Manuals Notarials, consta de 28 unitats; Capítols Notarials (1620-1825); Testaments (1741-1873); Actes Notarials (1528-1860); Processos (1652-1867); Registres de documents (1701-1800); Comptes i factures (1594-1960); Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials (1586-1900); Correspondència (1749-1876); Censos parroquials (1939-1959); Confraries (1665-1882).</p> | 08303-154 | Carrer de Santa Maria, 1. 08500 Vic. | <p>Documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia, tant a nivell de la cura d'ànimes, de l'administració dels béns i de l'activitat notarial. Forma part de l'Arxiu Episcopal de Vic el qual en té cura. La parròquia de Sant Pere de Castanyadell es documenta ja des de l'alta edat mitjana, tan mateix la documentació conservada del seu fons no va tan enllà a nivell cronològic sinó que s'inicia al segle XIV. L'arxiu on es troba guardat és un dels més importants tan per la riquesa de la documentació generada per l'administració del Bisbat i per les institucions eclesiàstiques vinculades (Capítol de la Catedral, parròquies...), com el valor històric i la diversitat d'altres fons que han anat aplegant-se al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Aquesta diversitat de fons, corresponents tots a un mateix àmbit i complementaris pel que fa a tipologies i a institucions que els han produït conformen un conjunt únic per a estudiar i entendre la realitat i l'evolució històrica del nostre país en els darrers dotze segles, període que cobreixen els fons documentals de l'ABEV.</p> | 41.9473800,2.3842600 | 448964 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72912-foto-08303-154-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-22 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Cal dir que a la parròquia de Folgueroles conserven 'in situ' alguns volums recollits de Sant Pere de Castanyadell com el: volum 9 'Libro de Bautismos de Castanyadell, 1902-1966', el volum 10 'Libro de matrimonis, 1939, Castanyadell' que arriba fins al 1962. El volum 11 'Libro de defunciones, 1939, Castanyandell' i el volum 12 'Libro d'Actas de Visita Patoral' que s'inicia l'any 1940 | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72918 | Espai Natural Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-collsacabra | <p>A.A.D.D. (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.</p> | El Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Collsacabra vetlla per la seva protecció | <p>La superfície d'aquesta part de l'Espai Natural que ocupa el municipi és de 795,37 hectàrees. La seva constitució geològica és la mateixa que a Savassona, es caracteritza pels grans espadats al límit nord de l'espai coronats per l'extens altiplà de Tavertet. La zona sota els cingles té unes característiques molt similars a la Vall de Vilanova, a l'altra riba del Pantà. La vegetació també es semblant a Savassona, amb una major presència de prats. L'hàbitat més interessant son les cingleres de Tavertet. Gran part de les basses naturals o naturalitzades que s'hi troben tenen un integrés ecològic i biològic per ser punts estratègics d'assentament de poblacions de fauna desaparegudes en altres llocs, així com també, d'abeurament d'altres espècies, principalment aus.</p> | 08303-160 | Espai Natural Guilleries-Savassona | <p>El 29 de maig de 2000 s'aprovà definitivament el Pla Especial de Delimitació. El 21 de febrer de 1998 es feu pública la constitució del Consorci dels Espais Naturals de les Gullereies-Savassona. Aquest òrgan és una entitat pública sense ànim de lucre constituïda per la Diputació de Barcelona i els Ajuntaments de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau que s'encarrega de gestionar i vetllar per aquest Espai Natural</p> | 41.9841900,2.4122900 | 451315 | 4648188 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72918-foto-08303-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72918-foto-08303-160-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-05 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Els espais de Guilleres-Savassona i Collsacabra forment part d'un sòl Espai Natural. Tan mateix els hem dividit en tres fitxes degut a la riquesa que mostren cada un d'ells per separat. | 121 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 72919 | Espai Natural Guilleries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-guilleries | <p>A.A.D.D. (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.</p> | El Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Collsacabra vetlla per la seva protecció | <p>Superfície a Vilanova de Sau és 2978 hectàrees. Es troba a la zona més septentrional del límit sud-est de l'espai. Té un paisatge accidentat, amb pendents d'entre 30 i 50%. Presenta formes arrodonides de base granítica i carenes i fondalades, sovint molt tancades. Els substrat és edàfic, el clima mediterrani és molt humit a les parts baixes i temperat semblant a l'atlàntic a les parts més altes. Disposa d'una gran riquesa aqüífera, pel què fa als recursos hídrics, aquests queden vertebrats a partir de la Riera Major i els seus afluents, els quals condicionen la variada i frondosa vegetació que destaca sobretot per castanyedes, fagedes i boscos de ribera. Les zones boscoses donen lloc a hàbitats de gran integrés, especialment la Riera Major i la de Castanyadell que són únics dins l'espai</p> | 08303-161 | Espai Natural Guilleries-Savassona | <p>El 29 de maig de 2000 s'aprovà definitivament el Pla Especial de Delimitació. El 21 de febrer de 1998 es feu pública la constitució del Consorci dels Espais Naturals de les Gullereies-Savassona. Aquest òrgan és una entitat pública sense ànim de lucre constituïda per la Diputació de Barcelona i els Ajuntaments de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau que s'encarrega de gestionar i vetllar per aquest Espai Natural</p> | 41.9776100,2.4328400 | 453013 | 4647446 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72919-foto-08303-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72919-foto-08303-161-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-05 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Els espais de Guilleres-Savassona i Collsacabra forment part d'un sòl Espai Natural. Tan mateix els hem dividit en tres fitxes degut a la riquesa que mostren cada un d'ells per separat. | 121 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 72890 | Domus del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-del-pi | <p>A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. DIPUTACIÓ de Barcelona. BOLÓS, J.; HURTADO, V. 2001. Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau Ed. Barcelona JUNYENY, Eduard. 'El Castell de Cornil' a Els Castells Catalans. Vol. VI. Rafael Dalmau Ed. Barcelona. PLADEVALL, Antoni. (1986) Castell de Cornil (o Puig de la Força) a Catalunya Romànica, Vol IX. Osona II. Pp.815-816. Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni. (1974). El terme històric de Sau” a Ausa. Vol VII. Pp. 108-114. PLADEVALL, Antoni (1998). 'La Domus del Pi'. Catalunya Romànica. Osona. Enciclopèdia Catalana.</p> | XII | Actualment s'està treballant en la recuperació del lloc tan a nivell arquitectònic com arqueològic | <p>És un edifici d'una sola nau, de planta rectangular i amb unes mides d'11,40 x 3,30 metres. Actualment conserva una sola alçada amb la coberta de pedra i volta de canó. Tan mateix s'observa un realçat dels murs que indica que segurament hi hauria un segon pis. La porta s'obre a migdia i es troba espoliada, es molt probable que originàriament hi hagués un arc de mig punt amb dovelles de pedra. L'aparell constructiu es de carreus de pedra ben treballats, de mides regulars, disposats en filades regulars i units amb morter de calç. És una construcció que segueix els canons de l'art romànic. En aquest cas però es tracta d'un romànic civil. Al seu entorn s'observen diversos paraments de pedra a mode de tancat o muralla, ja que es tracta d'una construcció civil-militar. Des de l'any 2006 ha estat objecte de diverses campanyes d'intervenció arqueològica que han posat han permès recuperar part de la muralla defensiva que envolta la construcció i diversos elements i dependències del pati interior.</p> | 08303-132 | Domus del Pi | <p>Aquest casal o 'Domus' com apareix a la documentació antiga, era antigament anomenant de Cascabous. Es trobava dins l'antic terme del Castell de Cornil. El Casal fou lloc de residència de la família de cavallers anomenada de Sau. Apareix documentat el lloc ja a l'any 917 quan Guidiscle vengué a Odevacre i a la seva muller Saruïlda terres i boscos situats dins del terme del castell de Cornil i a la vall de Sau, al lloc anomenat Pi (...ubi dicitur Pinos...). La primera notícia de la Domus apareix cap a l'any 1181, quan Guerau de Sau d'acord amb la seva mare Ermessenda i la seva germana Ramona va posar sota la protecció de l'ordre de l'Hospital tot el seu estatge de Sau on habitaven (...totum nostrum estai de Sau in quo habitamus...). Aquesta data primerenca de finals del segle XII coincideix amb la tipologia romànica de l'edifici fet que evidencia que la construcció d'aquest edifici es dugués a terme al llarg d'aquest període. La família de Sau ostentà la titularitat de la 'domus' fins el segle XV quan es va refondre amb la de Vilafreser. El 1435 el donzell Bernat Guillem e Vilafreser era senuor e la domus de Vilafreser i de la del Pi de la parròquia de Sant Romà de Sau. Al cap de poc, el 1443, el domini de la 'domus' del Pi es trobava a mans de Marc de Vilanova, senyor de Savassona. De d'aleshores queda a mans de la baronia de Savassona. Es desconeixen les vicissituds que afectaren la construcció en els segles posteriors fins al segle XXI quan s'iniciaren els treballs de recerca arqueològica.</p> | 41.9779300,2.3949400 | 449873 | 4647503 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72890-foto-08303-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72890-foto-08303-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72890-foto-08303-132-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 72972 | Ruta de les Carboneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-de-les-carboneres | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XX | Encara no han estat restaurades. | Al llarg del corriol que sortint de la Riba es dirigeix cap a sota els cingles de Tavertet i arriba fins a la domus del Pi, s'hi troba un conjunt de 12 carboneres, distribuïdes a banda i banda del camí. Es tracta d'antigues places carboneres, algunes es projecte restaurar-les. Les carboneres són munts de fusta apilonats en forma de con. Els llistons o les branques de fusta es troben disposats de forma vertical, aquesta capa de la carbonera s'anomena la pila. A la part exterior la pila es recobria amb capes vegetals d'herba, fulles seques, branques mes petites i tot seguit es recobria amb terra que és la que permet que la fusta cremi en somort i es creï el carbó. D'aquestes piles no en resta cap evidència tan sols les places o llocs on es dipositaven. Al llarg del camí se'n poden observar algunes. | 08303-214 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9786400,2.4039400 | 450619 | 4647576 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72972-foto-08303-214-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Existeix una proposta per tal que aquestes carboneres siguin restaurades pel Departament de Parcs de la Diputació de Barcelona per fer-les visitables, tan mateix encara no s'ha obert la ruta que hi passa al públic per motius de seguretat. Aquesta ruta però està publicada en una guia de l'Espai Natural | 119 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72865 | Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-5 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI-XVIII | L'abandó en que és troba l'edifici fa que es trobi en un estat de ruïna que sense una actuació immediata tendirà a l'augment amb el risc que aquest mas acabi desapareixent | Antic mas enrunat, és de planta quadrada amb unes dimensions de 15x15,30 metres. La superfície total és de 275m2. Actualment presenta part la coberta caiguda i així com algunes parts de les parets. Tan mateix, gran part d'elles encara conserven la seva alçada originaria de manera que es pot observar plenament la seva alçada. Era un edifici de planta baixa i dos pisos superiors, la coberta era a doble vessant i el carener era perpendicular a la façana principal, la qual es troba orientada a migdia. La casa es troba construïda en un petit desnivell que fa el terreny d'est a oest. En aquest punt la façana principal presenta dues portes d'accés a l'interior. La primera i principal a l'esquerra de la façana permetia accedir al cos principal de la casa. Es troba coronada per una llinda de fusta. La segona més a la dreta i a la part alta del pendent dóna accés a un primer pis. Al llarg de la paret hi trobem diverses finestres amb ampit de pedra i llinda de fusta. La casa antigament hauria estat arrebossada ja que encara se'n conserva algunes restes a les parets. Tan mateix actualment es pot observar l'aparell constrictiu format per blocs de pedra de diverses mides, disposats en filades irregulars i units amb morter de calç. | 08303-107 | Torrents s/n | Masia que pertanyia a l'antiga parròquia de Sant Andreu de Bancells, l'any 1553 era ocupada per Miquel Torrent. A l'Arxiu Episcopal de Vic hi ha notícies freqüents d'aquesta casa des de 1596. El Nomenclàtor de 1860 la descriu com a 'Alqueria' 'casa de labor' situada a 10 km de la capital de l'ajuntament, era un conjunt format per dos edificis, un habitat constantment i l'altre no. | 41.9169500,2.4552500 | 454826 | 4640699 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72865-foto-08303-107-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Segons la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries - Savassona, a la descripció d'aquest mas es diu que a les imatges antigues que es conserven es pot observar una amplia galeria sostinguda per un pilar. Actualment aquesta galeria ha desaparegut tot i que es conserva part del pilar | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72774 | Cabana de Ca La Pendisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-ca-la-pendisa | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XIX-XX | Tot i que estructuralment es troba en bon estat, l'exterior presenta símptomes de deteriorament que cal tenir en compte en un futur per tal que no s'agreugi l'estat de l'edifici. | Antic paller que corresponia a Ca la Pendisa. És una construcció de dues plantes, cobert per una teulada de teula aràbiga a dues vessants. Presenta el carener és perpendicular a la façana. Com a una de les característiques principals podem dir que està completament adossada a la vessant de la muntanya. Al pis superior s'hi accedeix a partir d'una escala exterior feta d'obra. Aquest pis està molt diferenciat, la meitat és cobert, amb obra vista de maó. Mentre que l'altre meitat és obert i podem veure des de l'exterior els materials que s'hi guarden. La planta baixa, útil només la meitat fa es servei de garatge. | 08303-16 | Ca la Pendisa s/n | Les primeres dades que apareixen al Recull de l'Arxiu Episcopal del mas la Pendisa, daten del segle XVIII, aquesta casa era una masoveria del Mas La Font. La construcció de la cabana ha d'ésser posterior tot i que no hi ha dades concretes. | 41.9523400,2.3876900 | 449252 | 4644666 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72774-foto-08303-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72774-foto-08303-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72774-foto-08303-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72892 | Can Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mateu-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. DIPUTACIÓ de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XX | Antiga masia que ha estat reformada i restaurada amagant gran part de la construcció originaria. Es una casa de planta baixa, un primer pis i golfes. La tipologia d'aquest mas és conegut com a 'basilical'. Davant la façana principal s'hi troba una terrassa de nova construcció que s'aixeca a l'alçada del primer pis i s'hi accedeix a partir d'unes escales situada a l'esquerra de l'edifici. No es pot observar el parament de la casa ja que aquesta es troba arrebossada i pintada de color blanc trencat o crema. | 08303-134 | Can Mateu s/n | Al Nomenclàtor de 1860 la descriu com a Masia o 'casa de labor' situada a 3km de la capital de l'ajuntament. | 41.9650700,2.3981500 | 450129 | 4646073 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72892-foto-08303-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72892-foto-08303-134-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72959 | Aplec de Sant Andreu de Bancells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-andreu-de-bancells | http://www.saucollsacabra.cat http://www.vilanovadesau.cat/ | XIX | Aplec que es dur a terme a l'església de Sant Andreu de Bancells i al seu entorn. Es dur a terme a finals de novembre de cada any. Aquest aplec consta d'un programa lúdic i religiós, s'inicia amb una missa en honor al patró de la parròquia Sant Andreu, i tot seguit tenen lloc diverses activitats com un esmorzar-dinar, cants etc. Cada any s'edita un petit fulletó amb el programa | 08303-201 | Sant Andreu de Bancells | Es desconeix amb exactitud quin és l'origen d'aquesta trobada, tan mateix cal pensar que es tracta d'una celebració centenària per commemorar o celebrar la diada de Sant Andreu patró de la parròquia que sempre té lloc a finals de novembre. | 41.9348400,2.4470500 | 454159 | 4642689 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72959-foto-08303-201-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72763 | Camí Ramader de Vilanova de Sau a Sant Feliu de Pallerols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-vilanova-de-sau-a-sant-feliu-de-pallerols | A.A.D.D. Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació Món Rural. Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Generalitat de Catalunya. TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància: costums, normes, oficis i llegendes de la transhumància”. Solc. Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. LLOBET, Salvador (1951). 'La Transhumància en Catalunya'. Lisboa. NADAL, E; IGLESIAS, J.R.; ESTRADA, F. (2001). 'Transhumància del segle XXI. La ramaderia ovina i la transhumància a l'Alta Ribagorça'. Barcelona. Generalitat de Catalunya. Col. Temes d'Etnologia de Catalunya, 20 | XII-XX | Aquest camí surt del municipi de Sau i passa per diversos municipis més entre ells Tavertet i Rupit-Pruit per arribar a Sant Feliu de Pallerols. El tram que circula pel municipi de Sau té una distància d'uns 5km aproximadament. És l'antic camí que va de Sau a Rupit. Es pot seguir sortint des de la Riba en direcció nord-oest i passa per la zona de la Devesa, segueix fins arribar a Can Roca, i tot seguit es dirigeix cap al Mas Novell i Mas Novell Xic, continua en direcció nord cap al Pla del Camp de l'Antic, ja al municipi de Tavèrnoles. D'aquí es dirigeix cap a Rupit on entronca amb el camí Ral de Vic a Olot. | 08303-5 | Vilanova de Sau-Rupit | La transhumància té el seu origen en època preromana i romana i es pot afirmar que no serà fins al segle XII que comença a organitzar-se la seva pràctica i com a conseqüència a estructurar-se una xarxa de camins. Durant l'Edat Mitjana diversos dels monestirs catalans més potents, com Santa Maria de Poblet, Santes Creus, Sant Martí del Canigó, Sant Miquel de Cuixà, de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, etc, van crear necessària la creació d'una xarxa de camins estable i segura que permetés el trànsit del Ramat entre la plana i la muntanya. D'aquesta manera es consolidarà una xarxa catalana de camins ramaders. Des d'aquest període i fins al segle XIX l'activitat de transhumància es va sofrint diversos canvis fins a centrar-se en la seva totalitat al trànsit ramader d'hivern. Entre els segles XIX i inicis del XX la transhumància fa un pas enrere i comença a entra en desús. El tipus d'explotacions ramaderes actuals i l'expansió urbana fan que poc a poc aquesta activitat hagi anat perden la seva funció fins a pràcticament desaparèixer. | 41.9850200,2.4292500 | 452721 | 4648271 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72763-foto-08303-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72763-foto-08303-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72763-foto-08303-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest camí està classificat pel Departament de Mediambient de la Generalitat de Catalunya., però només el tram que discorre pel municipi de Rupit-Pruit. En el DOGC de data de 28/09/1994. Té el codi INE 089019. El tram que passa pel municipi de Vilanova de Sau no té cap tipus de classificació del Departament de Mediambient. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72884 | Sant Andreu de Bancells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-bancells | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XI - XVII | Aquest conjunt està format per tres elements, en primer lloc l'església, el cementiri a la part posterior i finalment un cos adossat que correspon a la sagristia. Edifici d'una sola nau amb el creuer marcat. L'edifici primitiu d'estil romànic presenta nombroses modificacions posteriors sobretot al llarg del segell XVII amb la construcció de dues capelles laterals. L'absis es troba orientat a llevant i presenta una decoració d'arcs llombards i arcuacions cegues. Amb una petita finestra que s'obre al vell mig. A la part alta, sota la coberta hi una decoració de serra o dentada. A la façana principal situada a l'oest es pot observar la porta amb un arc de mig punt adovellat. A la part superior s'hi obre un petit òcul. A sobre hi ha el campanar de planta quadrada i amb la teulada d'agulla a quatre vessants. L'aparell constructiu és molt regular, sobretot a les parets originaries d'estil romànic ja que es pot observar la presència de carreus disposats en filades força regulars i units amb morter de calç. Els afegits posterior presenten una aparell més irregular i també s'observen teules entre mig dels blocs a mode de tascons. A la part posterior s'hi troba el cementiri. És un espai antigament ocupat per les sagrera que té originen al segle XI i que presenta continuat. Trobem dos punts amb nínxols i un conjunt de lloses al terra. Finalment, trobem afegit a la paret de migdia un tercer cos que correspon a la sagristia. És una construcció on a la façana est es pot apreciar l'aparell constructiu de pedra irregular i la part sud, es troba arrebossada i s'observa un rellotge de sol i una petita finestra a la part més oriental. | 08303-126 | Sant Andreu de Bancells s/n | La primera notícies històrica data del 1101 quan formava part de la demarcació de Sau al voltant del Castell de Cornei o Cornell. La seva construcció cal situar-la en el moment de màxim apogeu de l'art romànic, coincidint amb el procés de feudalització i parroquialització del territori. Als fogatges de 1553 diuen que hi a la parròquia hi vivien 9 famílies, 1 capellà i 8 laics. Dels noms citats encara en resten les actuals cases de El Crous de Sant Andreu, el Vilar, Torrents, Fogueres i Bancells. Al segle XVII fou reformada i ampliada, en concret el 1624 es té constància que es construí el portal principal. El 1687 el Bisbe de Vic, Antoni Pasqual realitzà una visita pastoral fet que ens permet saber que la propietat l'ostentava el Marquès d'Aitona, hi la parròquia disposava de 12 cases entre les que cita com a Benefici la Capella de Vallclara. Al 1724 es té constància que el rector n'era Mateu Codina i que hi vivia l'Hilaria Rovira. El 1776 es construí la torre del campanar. Al 1782 hi havia 14 cases i 148 persones. Al nomenclàtor de 1860 descriu l'església parroquial situada a 9 km de l'ajuntament. | 41.9348400,2.4469400 | 454150 | 4642690 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72884-foto-08303-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72884-foto-08303-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72884-foto-08303-126-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | S'ha inventariat aquest edifici com a conjunt arquitectònic, tan mateix caldria tenir en compte que degut al seu origen medieval i del fet que es tracti d'una parròquia, caldria considerar el subsòl d'aquest edifici com a jaciment arqueològic. | 92|94|96|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72953 | Habitatge del Carrer Santa Maria, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-9 | XVIII | Aquest edifici disposa tres plantes. Planta baixa i dos pisos superiors. La coberta és de teula a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. L'accés principal és per la planta baixa amb una porta rectangular emmarcada en pedra. A la llinda de pedra hi ha inscrita la data '1742' separada per una creu de Crist al bell mig. La porta és de fusta amb un picador de ferro i una estampeta clavada. A banda i banda hi trobem dues finestres també en pedra així com l'ampit. A nivell de primer pis hi ha dues finestres més emmarcades en pedra i un balcó ala part de la façana que mira cap al tram alt del carrer. La barana és de ferro i s'hi accedeix per una porta emmarcada en pedra. Al tercer pis s'hi troba una galeria amb 5 obertures coronades per arcs rebaixats arrebossats i pintats de color teula. Es troben protegides per unes baranes de ferro. | 08303-195 | Carrer Santa Maria, 9 | Segons la llinda de la finestra la casa data de finals del segle XVIII (1749), però bé podria tractar-se d'una reforma. Tan mateix la construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI | 41.9473900,2.3852800 | 449048 | 4644118 | 1749 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72953-foto-08303-195-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72893 | Club Nàutic de Vic-Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/club-nautic-de-vic-sau | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. | XX | Aquest edifici es troba a peus de l'embassament de Sau, sota els cingles de Tavertet. És una construcció moderna formada per dos pisos i amb diverses construccions associades i dedicades a activitats lúdiques i de restauració. | 08303-135 | Club Nàutic Vilanova de Sau, s/n | Aquest edifici fou construït un cop acabat l'embassament de Sau i amb fins turístics de restauració o hostal | 41.9759200,2.3986800 | 450181 | 4647278 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72893-foto-08303-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72893-foto-08303-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72893-foto-08303-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest edifici no mostra un interès cultural o arquitectònic especial tan mateix s'ha fitxat ja que consta en l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona' corresponent al municipi de Vilanova de Sau | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72836 | Casa de Malafogassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-malafogassa | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII | Aquest edifici es troba al costat de la Riera Major, molt a prop del pont romànic de Malafogassa. Es una masia que disposa d'una planta rectangular amb unes dimensions de 13,40x12,50 metres. La seva superfície total és de 334m2 i la superfície coberta de 167m2. La coberta és a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana que es troba orientada a ponent. A la construcció originaria s'observen diverses etapes constructives o afegitons realitzats en els successius anys, com per exemple una ampliació a la part nord que provocà un aixecament de la teulada. En aquesta part existeixen poques obertures, tan sols un petit portó, unes espieres i finestres de reduïdes dimensions. L'era de la casa dóna accés al primer pis, lloc on es conserva l'antic forn que sobresurt lleugerament de la façana. Actualment la casa es troba modificada fruit de les recents reformes sofertes. On anteriorment s'hi trobava la porta d'accés a l'interior, actualment serveix d'entrada al garatge. S'han obert dues petites portes més a la dreta de la paret principal. Les tres finestres de pis superior presenta un ampit de pedra. Es pot apreciar tot l'aparell constructiu del mas que és de pedra granítica i còdols formant filades irregulars i units amb morter de calç. | 08303-78 | Pont de Malafogassa | Aquest mas es troba situat en un punt emblemàtic, just davant del Pont de Malafogassa. Fins no fa massa encara estava destinada a usos agrícoles però actualment serveix de segona residència. Als fogatges de 1553 no se'n troben referències, tot i que entre la documentació de l'Arxiu Episcopal de Vic es parla dels masovers del Pont de Malafogassa. Segons un document de revenda del segle XVII de Bernat Bujos a Pau Roure i el seu pare. De l'edifici en sí no se'n té més constància però si que sovint es fa referència al Molí de Malafogassa, construcció situada a uns 500 metres i del mateix Pont. El Nomenclàtor de 1860 parla d'una casa dita El Pont, una 'casa de labor' situada a 3km de la capital de l'ajuntament. | 41.9354600,2.4128200 | 451322 | 4642777 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72836-foto-08303-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72836-foto-08303-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72836-foto-08303-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72888 | Sant Romà de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-roma-de-sau | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. PLADEVALL, Antoni (1998). 'Sant Romà de Sau'. Catalunya Romànica. Osona II. Enciclopèdia Catalana. | XI | Tot i que el campanar ha estat consolidat amb formigó a l'interior la resta d'estructures es mostren molt febles. Una actuació es complicada ja que la major part de l'any es troba sota les aigües del pantà. Tan mateix en moments de sequera seria convenient actuar-hi per tal d'evitar la seva degradació | Aquest edifici es troba submergit sota les aigües del pantà de Sau. La major part de l'any doncs no és visible a accepció de la part superior del campanar que tradicionalment sobresurt de l'aigua i s'ha convertit en una fita i una icona de l'embassament. L'església de Sant Romà quan és visible es pot observar el seu estat ruïnós, a accepció del campanar que fou consolidat i a l'interior protegit amb formigó. L'edifici religiós fou l'antiga església parroquial. La seva orientació tal i com succeeix amb la major part de les esglésies d'origen romànic està orientada d'est a oest. És un edifici d'una sola nau amb l'absis a l'est que es conserva i que presenta les típiques decoracions d'arcs llombards. A la part oriental ha perdut la paret de tancament i s'observa l'interior de l'església amb la coberta de volta de canó. A la part de tramuntana s'adossa, el campanar. És una construcció de planta quadrada i de tres pisos d'alçada. A partir del segon pis s'obren finestres geminades amb capitells llisos, arcs llombards i dents de serra al damunt. Les finestres del tercer pis són d'arc de mig punt. La coberta és a quatre vessants. | 08303-130 | Pantà de Sau | Sau fou un territori format per cinc parròquies: Sant Romà de Sau, Santa Maria de Vilanova, Sant Pere de Castanyadell, Sant Andreu de Bancells i Sant Martí de Querós, totes sota la demarcació del Castell de Cornil, ja documentat al 917. L'església de Sant Romà fou consagrada l'any 1062 i és un edifici d'estil romànic llombard molt característic del segle XI. Tan mateix aquesta construcció es veié afectada pel terratrèmol del segle XV i posteriorment reformada i ampliada. Els fogatges de 1553 situa en 10 les famílies que hi habitava i un capella rector de la parròquia que era Mn. Bernat Cuderch. El 1626 el Cens General parla de 7 cases i 56 persones. El 1689, la visita del Bisbe de Vic es recull que hi havia 25 cases, 9 a prop de la parròquia. El 1782, els censos parlen de 32 famílies a Sant Romà. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com a Església Parroquial a 4km de la capital de l'ajuntament. Amb la construcció del pantà de Sau a la dècada del 1960 tan el poble com l'església i altres elements significatius quedaren sota les aigües. | 41.9728500,2.3930500 | 449712 | 4646940 | 08303 | Vilanova de Sau | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72888-foto-08303-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72888-foto-08303-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72888-foto-08303-130-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Als voltants de l'església, en moments de sequera s'observen les restes de l'antic poble i del cementiri. Cal fer esment també que durant la sequera del 2004 afloraren a la superfície les restes d'un forn medieval i d'unes sepultures de lloses. L'excavació que es dugué a terme va permetre comprovar que aquest lloc fou ocupat ja des del segle X. | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72770 | Can Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borrell-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI/XVIII | Aquest edifici és una petita masia de forma rectangular amb unes dimensions de 9,50 x 6,90 metres. La seva superfície total i la coberta és de 130 m2. Presenta una coberta amb teula aràbiga a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana que està orientada a migdia. Actualment es pot observar el parament que està format per pedra del país unida amb morter de calç i formada per filades irregulars. L'arrebossat que deuria haver-hi ha desaparegut quasi completament de manera que es poden observar les successives ampliacions realitzades al llarg dels anys. Al centre la part més antiga, ara de color més clar, al costat un cos de les mateixes dimensions, posterior; sobre la finestra està la data constructiva del s.XVIII. A cada banda dos cossos afegits amb funcions agrícoles. La porta principal és rectangular amb arc escarser, i dues finestres. Una a la planta i l'altre al pis, aquesta amb llinda i dovelles de pedra. La qual conformen la imatge del primitiu mas. Al cos posterior trobem dues finestres una a cada planta. La del pis superior amb mides de balcó. Ambdues amb grans i polides pedres. Els cossos laterals, tenen dues plantes i la superior queda oberta i sostinguda al cantó per pilars. Sota les plantes que ens amaguen la façana posterior, veiem que en aquesta hi ha alguna finestra. | 08303-12 | Can Borrell s/n | Sobre aquesta la casa denominada, Can Borrell, hi ha dades a partir del s. XVIII. A la finestra 1763, data que pot ser de l'any de l'ampliació. | 41.9434200,2.3922100 | 449620 | 4643673 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72770-foto-08303-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72770-foto-08303-12-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72898 | Plaça Carbonera 1. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-1 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. A una de les vessants de la muntanya s'hi observes restes de cendres i algun i terra rubefactada fruit de l'acció del foc a l'hora de cremar la llenya. Actualment no hi ha cap més evidència de l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. | 08303-140 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 carregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendres. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9807200,2.3999700 | 450292 | 4647810 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72898-foto-08303-140-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72906 | Plaça Carbonera 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-7 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. En aquesta plaça a la vessant del turó hi ha restes de terra rubefectada i algunes mostres de cendres, però cap més evidència que permeti documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 3x2 metres aproximadament. No hi ha cap mur de contenció. | 08303-148 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9801200,2.3990600 | 450216 | 4647744 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72906-foto-08303-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72906-foto-08303-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72899 | Plaça Carbonera, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-2 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No hi ha evidències de terra rubefectada ni de cendres que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça carbonera es troba seguin un segon corriol més al sud del principal. | 08303-141 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9797800,2.3966000 | 450012 | 4647707 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72899-foto-08303-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72899-foto-08303-141-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72903 | Plaça Carbonera, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-5 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No restes evidències que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 2x2 metres aproximadament. A la part final propera al pendent s'hi troba un mur de contenció. Es construït seguint la tècnica de la pedra seca, amb grans blocs de pedra que eviten l'esllavissament de la terra. | 08303-145 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9800500,2.3987000 | 450186 | 4647736 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72903-foto-08303-145-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72904 | Plaça Carbonera 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-6 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No restes evidències que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 2x2 metres aproximadament. A la part final propera al pendent s'hi troba un mur de contenció. Es construït seguint la tècnica de la pedra seca, amb grans blocs de pedra que eviten l'esllavissament de la terra. | 08303-146 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9799900,2.3987600 | 450191 | 4647729 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72904-foto-08303-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72904-foto-08303-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72904-foto-08303-146-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72900 | Plaça Carbonera 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-3 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No restes evidències que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 2x2 metres aproximadament. A la part més pròxima al pendent de la muntanya hi ha un parament de blocs de pedra, construïda segons la tècnica de la pedra seca que fa de contenció de la terra. | 08303-142 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9794200,2.3975500 | 450090 | 4647667 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72902 | Plaça Carbonera, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-4 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No restes evidències que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 3x2 metres aproximadament. Fa un lleuger pendent, i es troba plena d'herbes que han anat creixent. | 08303-144 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9795800,2.3978000 | 450111 | 4647684 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72902-foto-08303-144-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest punt ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72935 | Plaça Carbonera 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-8 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No restes evidències que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 4x4 metres aproximadament. A la part més pròxima al pendent de la muntanya hi ha un parament de blocs de pedra, construïda segons la tècnica de la pedra seca que fa de contenció de la terra. | 08303-177 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9803100,2.3993800 | 450243 | 4647765 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72935-foto-08303-177-2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72883 | Salt de la Minyona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-la-minyona-0 | VILA, A. ESTÉVEZ, J. YLL. R. (1982). 'Sis mil·lenaris de dinàmica econòmica abans del Neolític'. Ausa X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic | Alguns sectors del jaciment es troben esgotats i per tant ja no hi resten nivells arqueològics, l'erosió del vent també ha provocat la degradació i desaparició d'alguns nivells. Caldria protegir la zona per evitar l'accés a possibles furtius. | Aquest jaciment es troba a la part meridional del grup del Cingle Vermell. És un abric situat al peu de la cinglera a una àrea de bosc de pins i alzines. Segons informacions del director de la intervenció Jordi Estévez hi havia una bancada de sediment adossada a la paret de l'abric de no massa potència ni extensió. El sediment tal i com passa en altres jaciments de la zona, estava format per sorres acumulades gràcies a la descomposició de la cinglera i per aportació eòlica. El jaciment va posar al descobert restes òssies de fauna i indústria lítica semblant a la recuperada al Cingle Vermell amb utillatge fabricat en suport de quars. Aquest jaciment es considera exhaurit. La cronologia del jaciment es situa al Paleolític Inferior (15000-9000 aC) | 08303-125 | Els Munts | El 1980 un equip dirigit per Jordi Estévez realitzà la campanya arqueològica que va permetre recuperar-ne el material i els resultats descrits | 41.9344100,2.3704300 | 447807 | 4642686 | -15000 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72883-foto-08303-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72883-foto-08303-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72883-foto-08303-125-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas BlasiJoan Casas Blasi | 77|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72830 | Can Fogueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fogueres | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XV-XVIII | El seu abandó ha fet que es trobi en un greu estat de deteriorament. La teulada ha iniciat el procés d'enrunament, tot i que la major part de parets es conserven. | Aquest mas es troba en un pla entre els Sot dels Llerons i el Torrent de Fogueres i disposa d'una magnífica vista dels camps aterrassats que sobre davant seu. Conjunt format per dos edificis que corresponen: el primer a la masia i el segon a la masoveria. La masia esta formada per un edifici principal i un conjunt de construccions annexes que se li adossen. La planta és irregular i disposa d'una superfície total de 612 m2 i la superfície coberta de 204m2. Consta d'una planta baixa, un primer pis i les golfes formades per tres cossos. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La porta d'accés a l'interior es troba a la façana principal, lleugerament descentrat en relació al carener. El portal es troba coronat amb un arc escarser amb les dovelles de pedra. A la planta baixa, al fons s'hi troba una cuina i també els corrals pel bestiar, amb els respectius abeuradors. Els pisos als quals s'hi accedeix per una escala de fusta que s'inicia a l'entrada es troben molt deteriorats. A l'exterior de la façana principal s'obren quatre finestres, dues a l'alçada de primer pis amb la llinda de fusta i l'ampit de pedra. A la part superior, corresponent a les golfes, s'hi troben la resta, amb la llinda també de fusta. A diferents punts del mas s'observen diverses inscripcions amb dates, segurament de successives reformes i reparacions, així doncs, al portal del segon pis hi ha la data '1775', a l'interior, sobre la llar de foc situada a la cuina la data '1855' i a l'entrada de la mina, ja a uns metres de distància la data '1856' Per altre banda, també trobem un segon edifici que correspon a la masoveria. Es troba situat davant la casa i també disposa d'un conjunt de dependències auxiliars adossades, dedicades a l'ús agrícola. L'edifici és de planta rectangular amb unes dimensions d'11,30 x 9,40 metres. La superfície total és de 212m2 i la superfície coberta de 106m2. A uns metres de la casa s'hi troba una mina d'aigua. L'aparell constructiu de ambdós edificis està format per blocs de pedra del país formant filades irregulars i units amb morter de calç. | 08303-72 | Can Fogueres s/n | La primera referència documental data de 1432 quan el mas ja estava habitat. Posteriorment també es té constància del mas el 1436, 1437 en motiu de padrinatge amb vàries cases dels voltants. El Crous d'Amunt, el Tortadès i Can Sanglas. Al segle XVI apareix als Fogatges de 1553 on l'habitava Pere Folgueres. A partir del segle XVII existeix documentació que permet constatar com la família Fogueres continuava essent resident a Sant Andreu de Bancells, la darrera data recollida és de 1715. | 41.9287400,2.4550600 | 454819 | 4642008 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72830-foto-08303-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72830-foto-08303-72-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72850 | El Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pages | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII | Aquest mas es troba prop del límit del terme municipal en un pla situat sobre la Riera de Torrents. Aquest mas està format per dues construccions diferenciades però unides posteriorment. La unió d'ambdues fa que ocupin una superfície total de 270m2 i superfície coberta de 135m2. Aquests dos cossos eren coneguts anteriorment com el Pagès Petit i el Pagès Gran. El Pagès Petit era la casa més avançada que s'encara a la del Pagès Gran. Es troba orientada vers el nord. A la part de migdia hi trobem un desnivell sobre el qual s'assenta l'edifici. Aquesta construcció disposa de tres plantes. Tan mateix a la part superior del desnivell, exteriorment, tan sols s'observen dues alçades. A la façana de llevant sobresurt una estructura semicircular corresponent al forn de la casa, ja en desús. La coberta és de teula a doble vessant i amb carener perpendicular a la façana. La porta d'accés a l'interior es de forma rectangular i coronada per una llinda de fusta. Pel què fa a la segona construcció que antigament era coneguda com el Mas Pagès Gran és de planta baixa i un primer pis, amb la coberta de teula aràbiga a doble vessant. El carener és paral·lel a la façana. Per accedir a l'interior s'han obert dues portes, ambdues amb la llinda de pedra. La façana presenta dues finestres adovellades, sobre la més gran s'observa la inscripció de la data que es pot llegir parcialment '163..'. La unió entre ambdós cossos s'ha realitzat a partir d'una teulada a una vessant utilitzada com a estable i paller a la part superior per on s'accedeix a través d'una escala de fusta. | 08303-92 | El Pagès s/n | Segons la data que apareix en una de les finestres del Pagès Gran (163..) es pot situar la construcció d'aquesta casa entorn el segle XVII. Tan mateix no en trobem documentació escrita. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 considera les dues cases com a independents. Apareix el Pagès Groa, la defineix com una casa situada a 12km de la capital de l'ajuntament amb dues plantes i habitada constantment. El pagès petit situat a la mateixa distància és una 'casa de labor' de dues plantes i habitada constantment. | 41.9124800,2.4609700 | 455298 | 4640200 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72850-foto-08303-92-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72832 | Font d'en Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-marti | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Aquest mas es troba ubicat a la vessant del Puig Rodó, entre la confluència de la Riera major i el Torrent de la Font d'en Martí, prop del pont de Malafogassa. És un edifici de planta rectangular amb unes dimensions de 10x9,60 metres i una superfície total de 192m2 i una superfície coberta de 96m2. El mas és cobert amb una teula aràbiga a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana de llevant. L'accés principal es troba en aquesta paret de oriental i es troba coronat amb un arc de mig punt adovellat. A banda i banda s'obren dues finestres emmarcades en pedra i amb la llinda i l'ampit també d'aquest material. A la dreta de la porta hi ha un petit pedrís per descansar. La casa es troba envoltada també per un empedrat d'un metre d'amplada aproximadament. S'observa l'afegitó d'un segon cos a l'estructura originaria que es troba cobert per la mateixa teulada a la banda de nord. Al sud, s'hi troba un porxo que no té l'aspecte de pertànyer a la primerenca construcció, sinó d'haver estat construït en una renovació recent. Aquest porxo obert és de dos pisos i sostingut per pilars de pedra amb la planta quadrada. Al primer pis hi ha una barana de fusta. A la paret que on es sosté el porxo s'obren diverses finestres més amb l'ampit de pedra i acabat amb forma arrodonida. A l'oest s'observen finestres amb les mateixes característiques que les anteriors, emmarcades en pedra i ampit també d'aquest material. A l'angle que formen les façanes nord i oest s'obre un porxo a nivell de primer pis amb un cos semi circular on s'hi troba un forn. A davant la casa s'ho troba la font que dóna nom a la casa. Aquest edifici no es troba arrebossat, podent-se observar clarament el parament constructiu format per blocs de pedra de granit vermell unit amb morter de calç i argamassa de fang. A mode decoratiu presenta diversos carreus ben escairats als angles de les parets així com a les portes i finestres. | 08303-74 | Font d'en Martí s/n | Masia situada dins la demarcació de l'antiga parròquia de Sau. Aquest terme experimentà un creixement notable de població a partir del segle XVI assolint la màxima densitat entre els segles XVIII i XIX. En el període comprés entre aquests dos segles passà de tenir 11 masos a tenir-ne 101. Les primeres dades que fan referència a aquest mas daten del segle XVIII, la seva construcció doncs, s'emmarca dins aquest període de creixement de població. Al Nomenclàtor de la descriu com a 'casa de labor' situada a 3km de la capital de l'ajuntament. | 41.9325900,2.4018300 | 450409 | 4642465 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72832-foto-08303-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72832-foto-08303-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72847 | Mas Romeu del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-romeu-del-pont | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Aquest petit mas és de planta quadrada amb unes dimensions de 7,30 x 7,20 metres. La seva superfície total és de 104m2 i la superfície coberta de 52m2. La casa disposa de dues alçades, una planta baixa i un primer pis. Es troba situada en una zona amb pendent i això fa que l'accés es faci directament pel primer pis. La porta presenta una forma rectangular coronada per una llinda de fusta. La coberta és de teula a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Al pis superior és dedicat a l'habitatge i s'hi obren diverses finestres, dues a la façana situada al sud-oest i una de dimensions molt més reduïdes a la façana oriental. La planta baixa originàriament era dedicada a usos agrícoles. L'entrada a aquesta part de la casa es realitza per mitjà de la façana de llevant i a partir de dues portes de forma rectangular i que presenten una llinda de fusta a la part superior. A aquesta part de la casa sobresurt de la paret un cos semicircular que pertany a l'antic forn. Aquesta construcció no es troba arrebossada de manera que es pot observar el parament constructiu format per blocs de pedra del país, és a dir pedra granítica de color vermellós, que formen filades irregulars i s'uneixen amb morter de calç. | 08303-89 | Mas Romeu s/n | Situada dins del terme antic de Vilanova de Sau, no es troba registrada als Fogatges de 1553, però si que apareix documentada a finals del segle XVI tot i que el nom documentat és del pubill de la casa i no el de la propietat. El Nomenclàtor de 1860 la descriu com a masia o 'casa de labor' situada a 3,3km de la capital de l'ajuntament, constantment habitada. | 41.9342100,2.4165600 | 451631 | 4642636 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72847-foto-08303-89-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72800 | Auca de Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-de-serrallonga | A.A.D.D. (2008). Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Guies dels Parcs. Núm. 7. Xarxa de Parcs. Diputació de Barcelona. | XX | Aquesta auca formada per 20 vinyetes descriu de manera dibuixada la llegenda de Joan Sala bandoler llegendari conegut amb el nom de Serrallonga. | 08303-42 | Ajuntament de Vilanova de Sau | El 1994 el CEA Santa Marta i el CEIP els Castanyers de Viladrau varen editar aquesta auca en commemoració del 400è aniversari del naixement de Serrallonga | 41.9473900,2.3842600 | 448964 | 4644118 | 1994 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | CEA Santa Marta i CEIP els Castanyers | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72889 | Santa Maria de Vallclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-vallclara | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XII | L'església ha estat objecte d'una forta i dubtosa restauració, de la qual no en té constància l'ajuntament. | Aquesta capella rural es troba a prop d'un camí a una zona alçada amb un lleuger pendent d'est a oest. Les seves dimensions són de 8,50x16,50 metres amb l'absis de factura senzilla situat a llevant. La seva superfície total és de 106m2. És una església d'una sola nau allargada, amb la porta a l'extrem oest de la façana sud. Aquesta fou oberta posteriorment ja que a la façana de ponent entre el parament s'intueix una obertura anterior, ara tapiada, que hauria esta la porta primitiva. L'accés actual presenta un arc de mig punt i es troba emmarcat en motllures i trencaaigües al damunt junt amb pilastres a banda i banda. S'hi accedeix a partir d'un conjunt d'escales. L'edifici sembla esta format per tres cossos amb una coberta diferenciada. Però amb el carener paral·lel a la façana de migdia. A ponent s'hi obre una finestra adovellada i a la part superior un campanar d'espadanya molt característic de les construccions del segle XII. De les dues obertures preparades per a les campanes, una encara la conserva. | 08303-131 | Santa Maria de Vallclara | Aquesta petita capella es troba documentada ja des de l'any 1166. Al 1285 era regida per un clergue. Segurament hauria estat un petit monestir ocupat per monges clarisses. Al segle XVIII estava a cura d'un sacerdot beneficiat i algunes Deodonades. Entre els segles XIV i XV en tenia cura un monjo del monestir de Sant Pere de Casserres. Al 1433 i després d'un plet els hi fou reconeguda la propietat al rector de Sant Andreu de Bancells, el qual en tingué cura junt amb dos obrers de la parròquia. La capella fou renovada i ampliada amb posterioritat el 1510 i el 1729. El Nomenclàtor la qualifica com a capella situada a 13km de la capital de l'ajuntament. Al 1936 durant la Guerra Civil Espanyola aquest temple fou profanat. | 41.9260300,2.4749500 | 456466 | 4641697 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72889-foto-08303-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72889-foto-08303-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72889-foto-08303-131-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Segons consta a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona' Es diu que a l'interior es conserva una imatge del segell XIV. Concretament d'una verge esculpida en alabastre. Tan mateix no s'ha pogut comprovar degut a què no s'hi ha pogut entrar.També cal fer esment que és possible que al subsòl de l'església així com al seu entorn immediat pugui haver-hi restes arqueològiques ja que es tracta d'un edifici d'origen medieval, que segons consta en la documentació escrita podria haver estat un petit convent de clarisses. Actualment no en resten estructures visibles. | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72818 | La Casota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casota-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Les reformes realitzades tot i que han permès un bona conservació de l'edifici, desmereixen la construcció primitiva. | Aquesta casa es troba situada al nord del pantà de Sau, sota els cingles de Moltorer que es troben entre la Canal Gran i la Xica. Es troba adossada a una gran pedra, segurament caiguda de la cinglera, i orientada a llevant. La masia és de planta quadrada amb unes dimensions de 8,10 x 8 metres. La superfície total és de 192m2 i la superfície coberta de 64m2. La coberta és a doble vessant amb la part nord recolzada a una gran pedra calcària despresa del cingle. El carener és perpendicular a la façana. Inicialment comptava amb una planta baixa i un sol pis, posteriorment s'observa com es produí un realçat, convertint-se en un edifici de tres pisos. La façana es troba orientada a migdia, i presenta un portal rectangular, a la llinda de pedra s'hi observa la inscripció amb la data '1767'. La casa ha estat reformada i s'observa com diverses finestres han estat obertes de nou, tan mateix encara conserva l'antic ampit motllurat de gran part d'elles. A la part de llevant s'obre una segona porta d'accés i una finestra, aquesta, antiga. A la part occidental troben un conjunt de noves obertures a mode de finestres. L'aparell constructiu és de blocs de pedra formant filades irregulars i units amb morter de calç. El material és format principalment per gresos vermells i blancs. En alguns punts encara s'observa l'arrebossat. Tot i la gran quantitat de reformes que presenta l'edifici, encara es poden observar algunes de les parts que corresponien a l'antic mas. | 08303-60 | La Casota s/n | Es troba dins la demarcació de la parròquia de Sant Romà de Sau. Segons consta a una de les llindes de la casa amb la data '1767' podem situar la seva construcció vers la segona meitat del segle XVIII emmarcada en el procés de creixement demogràfic que sofrí el municipi entre els segles XVII a XIX. Al Nomenclàtor de 1860 la descriu una casa situada a 9,4km de la capital de l'ajuntament, habitada constantment i de dues plantes. La casa fou abandonada entre els anys 1973 a 1975, més tard però, ja cap els anys 80 fou ocupada de nou i reformada. | 41.9887500,2.4228700 | 452195 | 4648688 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72818-foto-08303-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72818-foto-08303-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72818-foto-08303-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72835 | El Jover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-jover | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XV-XVIII | L'abandó en que es troba, l'ha portat a perdre part de la coberta i de la façana principal. La vegetació cobreix bona part de l'edifici. Sense una actuació immediata és probable que aquesta construcció acabi desapareixent sota la seva pròpia runa. | Aquesta construcció es troba situada prop de la Riera de Can Faire al barri de Castanyadell, les seves propietats llinden amb el Mas Monà, el Mas Miralpeix i el Mas Riber i amb el Mas ja al municipi de Sant Sadurní d'Osormort. Aquesta construcció es troba al costat d'un camí. Actualment està pràcticament en ruïnes però te l'aspecte d'haver estat una gran masia. Malgrat tot es pot apreciar com l'estructura era de planta quadrada i encara conserva algunes parets que permeten constatar que hauria tingut tres pisos: planta baixa, primer pis i golfes. La coberta, avui pràcticament caiguda, era de doble vessant. La façana principal s'ha perdut pràcticament en tota la seva totalitat i la vegetació ha envaït el seu interior. Les restes de la porta que s'observen permeten entreveure que fora rectangular. Les finestres que encara es conserven eren emmarcades en pedres polides de grans dimensions. A prop de la casa hi ha també les restes de la cabana que es troba en el mateix estat ruïnós que l'edifici principal | 08303-77 | El Jover s/n | Aquest mas es troba documentat ja des del segle XV quan el 1434 Francesc Jover de Castanyadell fou padrí d'una nena de l'Arboç. Posteriorment als fogatges de 1553, n'era estadant en Salvi Jover. Entre els segles XVI i XVII les referències a la casa se succeeixen fins a l'any 1676 que es coneix un acte de concòrdia entre Gabriel Jover i el masover de Fogueres per la revenda del Pont de Malafogassa. El Nomenclàtor de 1860 descriu El Jover com una 'casa de labor' que es situa a 8km de la capital de l'Ajuntament, és una casa de dues planes habitada constantment. | 41.9112000,2.4175200 | 451693 | 4640081 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72835-foto-08303-77-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72970 | Ball del Gavatxot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-gavatxot | XIX | Aquest ball ja no es practica al municipi de Vilanova, i tan sols en resta la documentació d'aquest arxiu | Aquesta dansa es troba documentada a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de la Generalitat de Catalunya, procedent de l'Arxiu Bial el qual es troba conservat a la seu del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana a la Caixa 125 i sobre 546 amb el numero d'inventari 1.2.546. La informació que en consta és molt reduïda ja no es conserva la partitura. | 08303-212 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Passatge de la Banca1-3. 08002. BCN | 41.9473900,2.3842600 | 448964 | 4644118 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 72933 | Santa Maria de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-vilanova | PLADEVALL, Antoni. (1986)' 'Santa Maria de Vilanova' a Catalunya Romànica, Vol IX. Osona II. Pp.815-816.Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni. (1974). 'El terme històric de Sau' a Ausa. Vol VII. Pp. 108-114. | XI | Aquesta església es troba a l'extrem sud-est del nucli habitat, i desenvolupa les funcions de parròquia. El temple tot i conservar alguns elements o trets propis del romànic, ha sofert nombroses modificacions que li han canviat notablement el seu aspecte originari. Del primer període romànic conserva l'absis semicircular amb carreus ben escairats i disposats en filades regulars. També presenta decoracions en arcuacions cegues separats per jésenes. A la part superior un fris de dents de serra. Aquesta decoració s'estén per un tram de les façanes laterals. La finestra que es conserva a la part central del tambor de l'absis és l'única originaria que es conserva. Amb posterioritat es documenta 'afegitó de cinc capelles laterals, a banda i banda de les quals una fou enderrocada al 1970 per construir noves capelles que li donen una aparença d'una segona nau. La façana també presenta nombroses reformes. La portalada no és l'originaria medieval sinó que és d'estil neoclàssic amb un arc de migpunt i dues arquivoltes decorades. A la part superior s'hi obre una petita finestra emmarcada en pedra. La part superior de la façana es troba coronada per un campanar de torre amb dues obertures acabades amb arc de mig punt. Es troba cobert per una teulada d'agulla. A les façanes s'observa un canvi de parament a mitja alçada. Això significa que durant l'ampliació de l'església es realitzà un realçat per fer l'església més alta. A la façana de migdia se li adossa la rectoria. | 08303-175 | Plaça Major s/n | El temple es trobava dins l'antic terme del castell de Cornil, que ja apareix documentat a l'any 917. Aquesta església ja apareix documentada el 1025 amb funcions parroquials i amb una església sufragània com és Sant Andreu de Bancells. Ja el 1154 en un llistat posterior d'esglésies parroquials, se li uneix coma sufragània el temple de Sant Pere de Catanyadell i Sant Romà de Sau. Entre els segles XVI i XVII es produïren un conjunt de reformes estructurals a l'edifici com ara l'afegitó de cinc capelles laterals. Ja al 1870 es produí una nova reforma per construir tres noves capelles mes i reformar la façana oest. | 41.9483900,2.3874600 | 449230 | 4644227 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72933-foto-08303-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72933-foto-08303-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72933-foto-08303-175-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72868 | Font del Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bisbe-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | Aquesta font construïda en pedra, es troba molt a prop de Sant Andreu de Bancells. Al lloc conegut com la Plaça del Bisbe. És una font construïda amb bancs de pedra i un pedrís per reposar. | 08303-110 | Plaça del Bisbe | 41.9360400,2.4516200 | 454539 | 4642820 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72868-foto-08303-110-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72975 | Font Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-4 | XX | Aquesta font es troba a la cantonera entre la Plaça Serrallonga i l'inici del carrer de Santa Maria. És una font moderna, construïda en pedra. A la part on es troba l'aixeta és formada per gran bloc de pedra del país on hi ha esculpida el nom de la font. A la part baixa la pica que recull l'aigua també és de pedra ben repicada. Amb dos blocs presenten formes molt regulars i rectangulars | 08303-217 | Plaça de Serrallonga | 41.9470700,2.3847200 | 449002 | 4644083 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||||
| 72976 | Font de la Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-major-2 | XX | Aquesta font es troba a la part central de la Plaça Major. És una font construïda en pedra. Amb una base ovalada amb un enllosat. A sobre tres graons que condueixen a la font amb la pica de pedra i amb el parament format per petits blocs de pedra. Els angles i els acabats tenen formes arrodonides Té una aixeta a banda i banda. | 08303-218 | Plaça Major | 41.9478500,2.3863000 | 449133 | 4644168 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72976-foto-08303-218-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 72821 | La Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coromina-3 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XX | Aquesta masia es de planta rectangular i amb coberta a doble vessant. Al seu redós hi ha tot un conjunt d'establiments dedicats a la ramaderia i a la producció de vedells i també lletera. A la part baixa de l'edifici que és la zona més antiga de la casa esta destinada quadres i pallers. | 08303-63 | La Coromina s/n | Casa que data del segle XVIII, quan Josep Fagedes era el propietari i Joan Albareda el masover. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona la descriu com Masia (casa de labor), que es troba situada a 1 km de la capital de l'ajuntament, sembla que era un conjunt format per dos edificis, un d'un pis i l'altre de dos. El primer era habitat constantment i l'altre deshabitat. | 41.9521800,2.3936900 | 449749 | 4644645 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72821-foto-08303-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72821-foto-08303-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72821-foto-08303-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72843 | Mas Novell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-novell | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Aquesta masia es troba al nord del pantà de Sau, és una de les darreres cases del municipi i s'assenta sobre un pla ocupat per camps de conreu que descendeixen fins a la riera de Surroca. L'edifici és de planta irregular amb diversos cossos adossats entre si. La superfície total és de 204m2 i la coberta de 102m2. Disposa d'una planta baixa, un primer pis i les golfes. S'observa la presència de nombroses reformes i afegits al llarg del temps que han modificat notablement l'estructura originaria del mas. La planta de l'estructura primitiva és rectangular però, les construccions posteriors, n'han modificat l'aspecte. A partir del cos principal s'han adossat construccions tan a la part nord com la sud i que estan destinades a usos ramaders i agrícoles. La coberta és de teula a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. L'actual accés a l'interior s'obrí posteriorment a l'edificació del cos principal i presenta un llinda format per rajoles. Les obertures són de reduïdes dimensions i s'obren al llarg de les diferents façanes. La masia no es troba arrebossada de manera que es pot apreciar perfectament el seu aparell constructiu format per grans carreus pedra del país, (gres vermell) situats als angles que formen les façanes de l'edifici. La resta són blocs de pedra disposats en filades irregulars i units amb morter de calç. | 08303-85 | Mas Novell s/n | Aquesta construcció s'edificà entre el segles XVII i XVIII segurament en el moment de creixement demogràfic que experimentà el municipi. A l'interior de l'edifici, sobre la llar de foc s'hi troba la data 1779 que bé podria respondre a una modificació o remodelació de la casa. Al Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com a 'casa de labor' situada a 10 km de la capital de l'ajuntament. Al llarg dels anys 70 fou abandonada i deixar d'estar habitada fins que ja en l'actualitat ha estat ocupada com a residència temporal | 41.9849500,2.4336000 | 453081 | 4648260 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72843-foto-08303-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72843-foto-08303-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72843-foto-08303-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72805 | Can Teuler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-teuler | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII-XVIII | Aquesta masia es troba situada a les vessants del Puig Cornador, els caps de conreu d'aquesta casa baixen en terrasses fins a la Riera Major, a la zona de les Bombes, Presa d'aigua de Vilanova. L'edifici és de planta rectangular amb unes dimensions d'11,50 x 7,50 metres. La superfície total és de 194 m2 i la coberta de 86m2. La casa es troba situada en un desnivell del terreny que fa que per la banda sud tinguis dues plantes i per tramuntana, on el terreny s'enlaira, exteriorment tan sols en tingui una. La coberta està formada per teula aràbiga a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta està orientada cap a ponent. La porta d'accés és rectangular i no es troba centrada a la façana sinó cap a la banda de tramuntana. La llinda del portal duu la inscripció '1937 J.Llora' que correspondria a una possible reforma. Al damunt s'hi obre una petita finestra i a la mateixa alçada de però a la part contraria de la façana s'hi obre un porxo coronat amb arc rebaixat, i avui tapat per una vidriera. Darrera de la casa s'hi troba un segon edifici adossat però a la mateixa alçada i que podria correspondre a una construcció anterior. L'edifici ha perdut l'arrebossat originari així que es pot observar l'aparell constructiu format per blocs de pedra de granit vermell formant filades irregulars i units amb morter de calç. La construcció que es troba a la part posterior disposa de materials constructius mes grollers. Antigament a la part anterior existia una petita bassa que els propietaris han convertit en una piscina. | 08303-47 | Can Teuler s/n | Mas situat dins la parròquia de Vilanova de Sau al nucli modern de Sau. No es troba registrat al fogatges de 1553 però si que hi ha dades a l'Arxiu Episcopal de Vic entre els segles XVII i XVIII. Es troba registrat al Nomenclàtor de la Província de l'any 1860 i consta com a 'masia-casa de labranza'. La llinda del portal duu la inscripció '1937 J.Llora' que correspondria a una possible reforma. | 41.9442800,2.4122200 | 451279 | 4643757 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72805-foto-08303-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72805-foto-08303-47-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.