Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72912 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Castanyadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-castanyadell | XIV-XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Pere de Castanyadell es troba a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic. És un fons amb documentació força abundant que conserva documentació des del 1391 al 1960. La documentació s'organitza entorn a blocs: els llibres sagramentals, els d'administració i els notarials. La documentació que s'hi conserva correspon el genera pel funcionament propi d'una administració parroquial. La informació que es troba en aquest arxiu correspon a: Baptismes (1522-1873) respon a 9 unitats documentals; Confirmacions (1687-1868); Matrimonis (1576-1914); Defuncions (1578-1915); Vària Sagramental (1520-1908); Aniversaris i celebracions (1740-1878); Administració de l'obra (1594-1855); Visites Pastorals (1591-1752); Consueta (1701-1950); Confraries (1665); Vària d'administració (1829-1869); Manuals Notarials, consta de 28 unitats; Capítols Notarials (1620-1825); Testaments (1741-1873); Actes Notarials (1528-1860); Processos (1652-1867); Registres de documents (1701-1800); Comptes i factures (1594-1960); Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials (1586-1900); Correspondència (1749-1876); Censos parroquials (1939-1959); Confraries (1665-1882).</p> | 08303-154 | Carrer de Santa Maria, 1. 08500 Vic. | <p>Documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia, tant a nivell de la cura d'ànimes, de l'administració dels béns i de l'activitat notarial. Forma part de l'Arxiu Episcopal de Vic el qual en té cura. La parròquia de Sant Pere de Castanyadell es documenta ja des de l'alta edat mitjana, tan mateix la documentació conservada del seu fons no va tan enllà a nivell cronològic sinó que s'inicia al segle XIV. L'arxiu on es troba guardat és un dels més importants tan per la riquesa de la documentació generada per l'administració del Bisbat i per les institucions eclesiàstiques vinculades (Capítol de la Catedral, parròquies...), com el valor històric i la diversitat d'altres fons que han anat aplegant-se al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Aquesta diversitat de fons, corresponents tots a un mateix àmbit i complementaris pel que fa a tipologies i a institucions que els han produït conformen un conjunt únic per a estudiar i entendre la realitat i l'evolució històrica del nostre país en els darrers dotze segles, període que cobreixen els fons documentals de l'ABEV.</p> | 41.9473800,2.3842600 | 448964 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72912-foto-08303-154-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-22 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Cal dir que a la parròquia de Folgueroles conserven 'in situ' alguns volums recollits de Sant Pere de Castanyadell com el: volum 9 'Libro de Bautismos de Castanyadell, 1902-1966', el volum 10 'Libro de matrimonis, 1939, Castanyadell' que arriba fins al 1962. El volum 11 'Libro de defunciones, 1939, Castanyandell' i el volum 12 'Libro d'Actas de Visita Patoral' que s'inicia l'any 1940 | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72913 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-roma | XVI-XX | <p>Aquest font que es troba a l'Arxiu Episcopal de Vic correspon a 22 unitats físiques entre volums i lligalls en format paper. L'arxiu conserva documentació que s'inicia el 1588 i arriba fins el 1958. Es troba dividit en els següents apartats: Baptismes (1588-1856), Confirmacions (1638-1958); Matrimonis (1588-1894); Defuncions (1588-1909); Vària Sacramental (1918-1958); Aniversaris i Celebracions (1854-1857); Visites Pastorals (1818-1975), Llevadors de rendes (1749-1892); Fundacions i Causes Pies (1721-1723); Confraries (1827-1958); Documentació Esparsa d'Administració (1800-1945); Capítols Matrimonials (1732); Testaments (1765-1947).</p> | 08303-155 | Carrer de Santa Maria, 1. 08500 Vic. | <p>Tot i que degué existir ja des del segle X, la parròquia i el lloc de Sant Romà de Sau consten des del 1062 que fou consagrada l'església que actualment es troba quasi totalment coberta per les aigües del pantà de Sau. L'any 1951 es començà a bastir un nou edifici prop de la resclosa del pantà, que substituí l'edifici romànic. El fons es custodià a la parròquia fins que a finals de setembre de 1998 ingressà a l'ABEV junt amb fons de Folgueroles. El fons estava afectat per una invasió de tèrmits i calgué una acurada desinfecció i neteja. Posteriorment a principis de 2002 s'incorporà als fons parroquials de l'ABEV. Se n'efectuà una primera classificació, a la qual a diferència dels altres fons, s'atribuí una numeració correlativa. A principis de novembre de 2004 es detectaren imprecisions significatives en la classificació i s'optà per a portar a terme el tractament del fons, renumerant les unitats d'acord amb el sistema emprat al centre. Se n'extragué un volum de confirmacions 1928-1951, que no era de Sant Romà sinó de Vilanova de Sau. El 7 de gener de 2005 ingressaren, conjuntament amb fons de Folgueroles i de Vilanova de Sau, dos lligalls de testaments i uns capítols matrimonials. El 7 d'agost de 2006 han ingressat els volums B/2, D/2, L/0 i L-M/1</p> | 41.9473800,2.3842600 | 448964 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-22 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 72914 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Vilanova de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-vilanova-de-sau | XV-XX | <p>Fons que es troba guardat a l'Arxiu Episcopal de Vic. La documentació que conserva respon a 56 UD en format pergamí i paper. Les primeres referències són de 1401 i arriben fins a l'any 2000. L'Arxiu es troba dividit en diferents apartats: Baptismes (1427-1880); Confirmacions (1578-1880); Matrimonis (1578-1856); Defuncions (1706-1856); Vària Sacramental (1909-1910); Aniversaris i celebracions (1582-1935); Administració d'Obra (1582-1957); Visites pastorals (1578-1720); Consuetes (1647-1666); Comptes i factures (1710-1900); Llevadors (1582-1900); Confraries (1594-1945); Vària Administració (1701-1900); Manuals Notarials (1406-1700); Capítols Matrimonials (1623-1729); Testaments (1602-1851); Processos (1401-1834); Vària Notarial (1401-2000); Pergamins (1347-1584).</p> | 08303-156 | Carrer de Santa Maria, 1. 08500 Vic. | <p>Aquest fons respon a la documentació generada per la Parròquia de Santa Maria de Sau, de la qual ja se'n tenen referències des de l'alta edat mitjana. Part d'aquest fons fou dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic el març de 2002. El registre fou elaborat a partir de les descripcions del catàleg del fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats realitzats per Miquel S. Gros, Josep M. Masnou i Ramon Ordeig.</p> | 41.9473800,2.3842600 | 448964 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72914-foto-08303-156-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-22 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72915 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-13 | XIX | L'arxiu conserva el fons documental que genera el mateix Ajuntament des de mitjan segle XIX fins a l'actualitat. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal de Vilanova de Sau ocupa unitats d'instal·lació. La documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les seves dates extremes: 1. Òrgans de Govern; 2. Administració general; 3. Serveis Econòmics; 4. Serveis públics; 5. Beneficència i assistència social; 6. Sanitat; 7. Obres i urbanisme; 8. Seguretat pública; 9. Serveis a l'Estat ;10. Població; 11. Eleccions; 12. Instrucció pública; 13. Cultura; 14. Serveis agropecuaris i medi natural; | 08303-157 | Passeig Verdaguer, s/n. 08519. Vilanova de Sau | La documentació que es troba a l'Arxiu Municipal de Vilanova de Sau respon a la documentació generada pel municipi des del segle XIX fins a l'actualitat. Aquest arxiu es va acollir a la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona que fou constituïda el 2003 per tal de garantir la correcta gestió del patrimoni documental local. | 41.9473800,2.3842600 | 448964 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 72839 | Pont de Malafogassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-malafogassa | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XV | Pont situat sobre la Riera Major, forma part de l'antic camí Ral de Vic a Girona. És un pont construït en pedra. Forma dues arcades desiguals, la primera és per on passa la riera, i és més elevat. El segon és sense finestres o arquets i d'esvelta figura. Els arcs es troben acabats amb carreus de pedra ben escairats. També presenta una barana de pedra i la zona de pas es troba acabada amb grans lloses i blocs de pedra. Fins no fa massa encara circulaven vehicles, tan mateix des de que es prohibí el seu pas, la riera es creua per una passarel·la de formigó. | 08303-81 | Pont de Malafogassa | El pont de Malafogassa fou construït pels vols del 1498 essent-ne el seu mestre constructor Pere Folgueres de Sant Andreu de Bancells. Varen contribuir a les despeses del seu cost els veïns de Vilanova de Sau de Sant Andreu de Bancells, de Catanyadell i de Querós. Així consta per una talla o contribució als feligresos de dites parròquies del 25 de gener de 1498. | 41.9360300,2.4120700 | 451260 | 4642841 | 1498 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72839-foto-08303-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72839-foto-08303-81-2.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Pere Falgueres | 93|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72890 | Domus del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-del-pi | <p>A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. DIPUTACIÓ de Barcelona. BOLÓS, J.; HURTADO, V. 2001. Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau Ed. Barcelona JUNYENY, Eduard. 'El Castell de Cornil' a Els Castells Catalans. Vol. VI. Rafael Dalmau Ed. Barcelona. PLADEVALL, Antoni. (1986) Castell de Cornil (o Puig de la Força) a Catalunya Romànica, Vol IX. Osona II. Pp.815-816. Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni. (1974). El terme històric de Sau” a Ausa. Vol VII. Pp. 108-114. PLADEVALL, Antoni (1998). 'La Domus del Pi'. Catalunya Romànica. Osona. Enciclopèdia Catalana.</p> | XII | Actualment s'està treballant en la recuperació del lloc tan a nivell arquitectònic com arqueològic | <p>És un edifici d'una sola nau, de planta rectangular i amb unes mides d'11,40 x 3,30 metres. Actualment conserva una sola alçada amb la coberta de pedra i volta de canó. Tan mateix s'observa un realçat dels murs que indica que segurament hi hauria un segon pis. La porta s'obre a migdia i es troba espoliada, es molt probable que originàriament hi hagués un arc de mig punt amb dovelles de pedra. L'aparell constructiu es de carreus de pedra ben treballats, de mides regulars, disposats en filades regulars i units amb morter de calç. És una construcció que segueix els canons de l'art romànic. En aquest cas però es tracta d'un romànic civil. Al seu entorn s'observen diversos paraments de pedra a mode de tancat o muralla, ja que es tracta d'una construcció civil-militar. Des de l'any 2006 ha estat objecte de diverses campanyes d'intervenció arqueològica que han posat han permès recuperar part de la muralla defensiva que envolta la construcció i diversos elements i dependències del pati interior.</p> | 08303-132 | Domus del Pi | <p>Aquest casal o 'Domus' com apareix a la documentació antiga, era antigament anomenant de Cascabous. Es trobava dins l'antic terme del Castell de Cornil. El Casal fou lloc de residència de la família de cavallers anomenada de Sau. Apareix documentat el lloc ja a l'any 917 quan Guidiscle vengué a Odevacre i a la seva muller Saruïlda terres i boscos situats dins del terme del castell de Cornil i a la vall de Sau, al lloc anomenat Pi (...ubi dicitur Pinos...). La primera notícia de la Domus apareix cap a l'any 1181, quan Guerau de Sau d'acord amb la seva mare Ermessenda i la seva germana Ramona va posar sota la protecció de l'ordre de l'Hospital tot el seu estatge de Sau on habitaven (...totum nostrum estai de Sau in quo habitamus...). Aquesta data primerenca de finals del segle XII coincideix amb la tipologia romànica de l'edifici fet que evidencia que la construcció d'aquest edifici es dugués a terme al llarg d'aquest període. La família de Sau ostentà la titularitat de la 'domus' fins el segle XV quan es va refondre amb la de Vilafreser. El 1435 el donzell Bernat Guillem e Vilafreser era senuor e la domus de Vilafreser i de la del Pi de la parròquia de Sant Romà de Sau. Al cap de poc, el 1443, el domini de la 'domus' del Pi es trobava a mans de Marc de Vilanova, senyor de Savassona. De d'aleshores queda a mans de la baronia de Savassona. Es desconeixen les vicissituds que afectaren la construcció en els segles posteriors fins al segle XXI quan s'iniciaren els treballs de recerca arqueològica.</p> | 41.9779300,2.3949400 | 449873 | 4647503 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72890-foto-08303-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72890-foto-08303-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72890-foto-08303-132-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 72907 | Castell de Cornil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-cornil | <p>PLADEVALL Antoni. (1973). 'El castell de Cornil, la Roca de Sau i el Casal del Pi'. Els Castells Catalans.Vol IV Barcelona. PLAEVALL Antoni. (1998). 'El castell de Cornil'. Catalunya Romànica. Osona. Enciclopèdia Catalana. ORDEIG I MATA, RAMON. 1999. Catalunya Carolíngia. Vol. IV. Els comptats d'Osona i Manresa. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 1999. A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.</p> | IX-XI | El castell es troba en estat de ruïna i amagat sota la vegetació. | <p>Es troba situat en una zona de terra erma, en una península que sobresurt del cingles de Tavertet. El lloc on es troba també es conegut com el Puig de la Força. S'hi accedeix amb dificultat i només des del sud-oest del Pla del Castell, a partir d'un corriol que ja està senyalitzat. Les restes de l'antic castell són poc visibles sota la vegetació i runa que s'ha acumulat. S'observa part d'un mur possiblement corresponent a la muralla a la vessant nord-est. També es poden observar la presència d'altres estructures associades així com la torre que és de planta rectangular. Al migdia s'observa la presència d'una cisterna excavada a la roca amb un unes dimensions de 9 x 3 metres i recoberta amb una volta de carreus. S'observa com a les vessants del puig hi ha restes d'altres estructures sota les vaumes que segurament foren habitatges com a masos-bauma, que continuaren essent utilitzades un cop abandonat el castell. Les construccions que s'observen són de carreuons de pedra calcària de la zona i col·locats en disposició horitzontal.</p> | 08303-149 | Puig de la Força | <p>Aquest castell era termenat. El seu terme ocupava la major part del municipi de Vilanova de Sau. Tan mateix sembla que les seves funcions termenals no sobrepassaren el segle XI, fet però que no es pot confirmar plenament. Les primeres notícies històriques daten el 971 quan Adal i la seva muller Gisclavara vengueren a Esclua una peça de terra que tenien situada al terme del castell de Cornil. A partir d'aquesta data les compravendes que fan esment del Castell es succeeixen fins que al segle XI es substitueix el nom pel de Cornil pel de Vall de Sau. El domini eminent del Castell i del terme era a mans dels comtes de Barcelona, el principal feudatari fou la familiar de castlans de Cabrera. Apareixen documentats per primera vegada el 1247 quan Berenguer de Cabrera féu testament i llegà al seu fill Arnau tot el que tenia a Sau per herència de la seva mare. Entre aquests bens hi figurava la roca e Sau. El 1356 la Roca de Sau fou unida al comptat d'Osona que rei Pere el Cerimoniós creà pel Vescomte Bernat III de Cabrera. A principi del segle XV la família canvià el nom originari pel de Vilafreser arran un enllaç matrimonial i ja cap al 1443 foren els Vilanova els que eren castlans del Castell. També eren feudataris de Savassona. El 1472 el Castell encara estava dempeus després e la fi de la guerra entre la Generalitat i el rei Joan II. Tot i que a la documentació en un moment determinat no es faci esment del mot Cornil, es pot identificar el castell amb el topònim de la 'roca', 'força' que si que apareix.</p> | 41.9801400,2.3893100 | 449408 | 4647752 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72907-foto-08303-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72907-foto-08303-149-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-23 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 72908 | Casal de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-sant-roma | <p>A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. BOLÓS, J.; HURTADO, V. 2001. Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau Ed. Barcelona JUNYENY, Eduard. 'El Castell de Cornil' a Els Castells Catalans. Vol. VI. Rafael Dalmau Ed. Barcelona. PLADEVALL, Antoni. (1986) 'Castell de Cornil (o Puig de la Força)' a Catalunya Romànica, Vol IX. Osona II. Pp.815-816.Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni. (1974). 'El terme històric de Sau' a Ausa. Vol VII. Pp. 108-114. PLADEVALL, Antoni (1998). 'Casal de Sant-Romà'. Catalunya Romànica. Osona II. Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII-XIV | Edifici enrunat i amagat sota la vegetació i el seu propi enderroc | <p>Edifici en estat ruïnós que es troba pràcticament tot ell enderrocat. Tan sols es poden veure alguns fragments de la base dels fonaments que estan formats per carreus ben escairats i disposats en filades regulars i units amb morter de calç. Aquests segurament corresponent a l'estructura primerenca d'origen romànic. A sobre es poden observar restes de murs mes tardans</p> | 08303-150 | La Riba | <p>Aquesta Domus es trobava dins del terme del Castell de Cornil i quan aquest perdé les funcions termenals quedà dins el terme de Sau o de la Vall de Sau. Aquest Casal fou utilitzat com a residència de la família de cavallers anomenada Sant-Romà. La domus no sembla vinculada a l'estructura defensiva del terme. No apareix documentada fins el 1326, tan mateix podria tractar-se d'un castell que apareix a la documentació com a Castell Sassota.</p> | 41.9763100,2.3958600 | 449948 | 4647322 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72908-foto-08303-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72908-foto-08303-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72908-foto-08303-150-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-23 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest edifici també podria considerar-se com una resta arqueològica. Ja que per la seva cronologia i topologia caldria tenir en compte la possibilitat de la presència de restes arqueològiques al subsòl. | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||
| 72917 | Espai Natural Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-savassona | <p>A.A.D.D. (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.</p> | El Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Collsacabra vetlla per la seva protecció | <p>Espai de forma allargada que presenta l'interès de situar-se a l'extrem més oriental de la Depressió Central en una zona de transició entre el sistema Transversal (muntanyes del Cabrerès) i les serres Prelitorals septentrionals (Guilleries). Els sistemes naturals comparteixen molts dels caràcters propis de les unitats fisiogràfiques que convergeixen en aquest territori. Aquesta situació de transició queda reflectida en els seus ecosistemes. L'espai de Savassona és singular si el comparem amb altres espais propers i de relleu molt semblant, com per exemple: els turons ausetans. L'espai comprèn petites elevacions -el cim més alt de Savassona té 863 m d'altitud- que tanquen per l'est la cubeta de la plana de Vic. Els materials calcaris i especialment els margosos determinen formes de relleu força singulars, com les situades a l'extrem septentrional a l'entorn de l'embassament de Sau. Cal destacar els valors paisatgístics que presenta el relleu d'aquest espai. El paisatge vegetal predominant és el mateix que el de la plana de Vic, la roureda de roure martinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis), però la major suavitat climàtica d'aquests relleus permet l'establiment d'altres unitats de vegetació pròpies del domini de l'alzinar. El paisatge actual és caracteritzat per diverses comunitats secundàries, com les garrigues, brolles calcícoles, joncedes (jonceda amb plantatge, Plantagini-Aphyllanthetum, i en els sòls més denudats jonceda amb lluqueta, Thymo-Globularietum cordifoliae), etc. Les pinedes secundàries de pi roig i pi blanc també ocupen una part important del territori. L'alzinar amb boix (Quercetum ilicis galloprovinciale viburnetosum lantanae) i l'alzinar muntanyenc (Quercetum mediterraneo-montanum) només apareixen fragmentàriament en alguns indrets. El paisatge submediterrani i mediterrani d'aquest espai estableix doncs, el contacte d'una plana eminentment agrícola amb els relleus muntanyencs del Collsacabra i les Guilleries. Per la seva ubicació, aquest espai presenta l'interès de gaudir d'abundosos elements de la fauna pirinenca i prepirinenca. Per exemple, entre aquest hom troba el liró gris (Glis glis) i el talpó roig (Clethrionomys glareolus).</p> | 08303-159 | Espai Natural Guilleries-Savassona | <p>El 7 de Juny de 2000 es va aprovar inicialment el Pla Especial de Delimitació. El 21 de febrer de 1998 es feu pública la constitució del Consorci dels Espais Naturals de les Gullereies-Savassona. Aquest òrgan és una entitat pública sense ànim de lucre constituïda per la Diputació de Barcelona i els Ajuntaments de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau que s'encarrega de gestionar i vetllar per aquest Espai Natural</p> | 41.9484400,2.3690400 | 447703 | 4644244 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-02-05 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Els espais de Guilleres-Savassona i Collsacabra forment part d'un sòl Espai Natural. Tan mateix els hem dividit en tres fitxes degut a la riquesa que mostren cada un d'ells per separat. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 72918 | Espai Natural Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-collsacabra | <p>A.A.D.D. (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.</p> | El Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Collsacabra vetlla per la seva protecció | <p>La superfície d'aquesta part de l'Espai Natural que ocupa el municipi és de 795,37 hectàrees. La seva constitució geològica és la mateixa que a Savassona, es caracteritza pels grans espadats al límit nord de l'espai coronats per l'extens altiplà de Tavertet. La zona sota els cingles té unes característiques molt similars a la Vall de Vilanova, a l'altra riba del Pantà. La vegetació també es semblant a Savassona, amb una major presència de prats. L'hàbitat més interessant son les cingleres de Tavertet. Gran part de les basses naturals o naturalitzades que s'hi troben tenen un integrés ecològic i biològic per ser punts estratègics d'assentament de poblacions de fauna desaparegudes en altres llocs, així com també, d'abeurament d'altres espècies, principalment aus.</p> | 08303-160 | Espai Natural Guilleries-Savassona | <p>El 29 de maig de 2000 s'aprovà definitivament el Pla Especial de Delimitació. El 21 de febrer de 1998 es feu pública la constitució del Consorci dels Espais Naturals de les Gullereies-Savassona. Aquest òrgan és una entitat pública sense ànim de lucre constituïda per la Diputació de Barcelona i els Ajuntaments de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau que s'encarrega de gestionar i vetllar per aquest Espai Natural</p> | 41.9841900,2.4122900 | 451315 | 4648188 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72918-foto-08303-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72918-foto-08303-160-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-05 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Els espais de Guilleres-Savassona i Collsacabra forment part d'un sòl Espai Natural. Tan mateix els hem dividit en tres fitxes degut a la riquesa que mostren cada un d'ells per separat. | 121 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 72919 | Espai Natural Guilleries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-guilleries | <p>A.A.D.D. (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.</p> | El Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Collsacabra vetlla per la seva protecció | <p>Superfície a Vilanova de Sau és 2978 hectàrees. Es troba a la zona més septentrional del límit sud-est de l'espai. Té un paisatge accidentat, amb pendents d'entre 30 i 50%. Presenta formes arrodonides de base granítica i carenes i fondalades, sovint molt tancades. Els substrat és edàfic, el clima mediterrani és molt humit a les parts baixes i temperat semblant a l'atlàntic a les parts més altes. Disposa d'una gran riquesa aqüífera, pel què fa als recursos hídrics, aquests queden vertebrats a partir de la Riera Major i els seus afluents, els quals condicionen la variada i frondosa vegetació que destaca sobretot per castanyedes, fagedes i boscos de ribera. Les zones boscoses donen lloc a hàbitats de gran integrés, especialment la Riera Major i la de Castanyadell que són únics dins l'espai</p> | 08303-161 | Espai Natural Guilleries-Savassona | <p>El 29 de maig de 2000 s'aprovà definitivament el Pla Especial de Delimitació. El 21 de febrer de 1998 es feu pública la constitució del Consorci dels Espais Naturals de les Gullereies-Savassona. Aquest òrgan és una entitat pública sense ànim de lucre constituïda per la Diputació de Barcelona i els Ajuntaments de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau que s'encarrega de gestionar i vetllar per aquest Espai Natural</p> | 41.9776100,2.4328400 | 453013 | 4647446 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72919-foto-08303-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72919-foto-08303-161-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-05 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Els espais de Guilleres-Savassona i Collsacabra forment part d'un sòl Espai Natural. Tan mateix els hem dividit en tres fitxes degut a la riquesa que mostren cada un d'ells per separat. | 121 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 72920 | Sequoia de Tortadès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequoia-de-tortades | Es coneix amb el nom científic de 'Sequoiadendron giganteum'. Té una alçada de 48 metres, un volt de canó a 1, 3 m de 6, 40 m, i una capçada de 16 m de diàmetre. | 08303-162 | El Tortadès s/n | 41.8991100,2.4382200 | 453401 | 4638727 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El numero d'identificació de l'arbre a la fitxa de Patrimoni Natural del Departament de Mediambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya és: 24.303.01 (24.50.01) | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||||
| 72935 | Plaça Carbonera 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-8 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No restes evidències que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 4x4 metres aproximadament. A la part més pròxima al pendent de la muntanya hi ha un parament de blocs de pedra, construïda segons la tècnica de la pedra seca que fa de contenció de la terra. | 08303-177 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9803100,2.3993800 | 450243 | 4647765 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72935-foto-08303-177-2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72941 | Col·lecció arqueològica de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-sau | Gran part del material arqueològic es troba a les dependències del petit museu del municipi el qual mostra una col·lecció formada per una part de les restes arqueològiques recuperades de les campanyes d'excavació als jaciments del Castell sa Sala, la Roca del Migdia i el Cingle Vermell. D'entre les troballes realitzades es destaca l'esquelet d'una dona de l'època romànica i protagonista de la novel·la juvenil de Jaume Cabré L'Home de Sau. Del materials també cal esmentar restes de fauna, tan de bòvid, cérvols, etc. També cal fer esment de la presència de peces lítiques, tan ascles com nuclis de sílex, algun petit fragment de metall i sobretot i de manera més abundant fragments de ceràmica, així com alguna peça més o menys sencera corresponent als períodes paleolític, neolític i de l'edat de bronze i ferro. | 08303-183 | Museu de Vilanova de Sau. Carrer Escoles s/n. | El material arqueològic ha estat recuperat al llarg de les successives campanyes realitzades als jaciments que es troben dins del municipi de Vilanova, des de les primeres campanyes d'afeccionats durant la dècada dels 60 i 70 fins a les primeres intervencions arqueològiques de caire més científic realitzades per equips d'arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona ja als anys 80 i que en alguns casos s'han allargat fins a l'actualitat | 41.9462500,2.3834800 | 448898 | 4643992 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72941-foto-08303-183-1.jpg | Legal | Paleolític|Neolític|Edats dels Metalls|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A les fitxes corresponents als jaciments arqueològics es fa una descripció mes detallada de les peces de ceràmica recuperades en cada un dels jaciments. | 77|78|79|83|85 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72942 | Cingles de Tavertet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-de-tavertet | El Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Collsacabra vetlla per la seva protecció | <p>Els cingles de Tavertet configuren un espai particular del paisatge que envolta el pantà de Sau. La vegetació continua essent la mateixa que caracteritza tot el conjunt de cingleres, tan mateix assoleixen una major alçada marcada per tres nivells de sedimentació. La visió que provoca aquest espai és realment espectacular, creen un conjunt d'espadats de gran alçada i verticalitat que donen a aquest espai un marcat perfil. Aquest fet ha afavorit una implantació important de tota mena de fauna rupícola. També aquest espai compren algunes baumes i coves que han afavorit la supervivència de rates pinyades.</p> | 08303-184 | Cingles de Tavertet | 41.9830000,2.4091900 | 451057 | 4648058 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72942-foto-08303-184-2.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 121 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72945 | Cinglera de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinglera-de-vilanova | El Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Collsacabra vetlla per la seva protecció | <p>Aquest espai compren el tram de cinglera és proper al poble de Vilanova de Sau. Tot i la seva relativa proximitat als habitatges és un indret de nidificació d'algunes aus rapinyaires. Els cingles estan formats per blocs petris separats per relleixos de vegetació, principalment alzinars mixtos amb pins. La zona que es considera estrictament d'interès faunístic l'espai vertical format per conglomerat petri. Cal destacar també la important colònia de quiròpters de la cova de les Guilloteres.</p> | 08303-187 | Cingles de Vilanova | 41.9455900,2.3695500 | 447743 | 4643927 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72945-foto-08303-187-2.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 121 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 93910 | Sant Vicenç de Verders o Sarriera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-verders-o-sarriera | <p><span><span>ADELL i GISBERT, J. A. [ et al.] (1986) 'Sant Vicenç de Verders o Sarriera'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 577-578.</span></span></p> <p><span><span>JUNYENT, E. (1946) 'Itinerario històrico de las parroquias del Obispado'. Hoja Parroquial. Vic 27 de gener de 1946.</span></span></p> <p><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 279-280.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, A. (1976) 'Sant Vicenç Sarriera'. Hoja Diocesana, núm. 3396, Vic 16 de maig de 1976.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, A. (1974) 'Sant Bartomeu Sesgorgues, Sant Miquel de Sorerols i Sant Vicenç Sarriera'. Ausa vol. VII (1972-74). Vic: pàgs. 330-352.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, A. (1981) 'L'Esquirol'.Gran Geografia comarcal de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona, p. 227.</span></span></p> <p><span><span>VERDAGUER i FEU, R. (1992) 'El calvari de l'església romànica de Sant Vicenç Sarriera o de Verders'. Els cingles de Collsacabra, nº 28. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 18-19.</span></span></p> <p><span><span>VERDAGUER i FEU, R. (1993) 'Pinzellades d'una historia i d'uns records: a l'entorn de Sant Vicens de Verders'. Els cingles de Collsacabra, nº 29. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 4-6.</span></span></p> | XI | <p><span><span><span>L'església romànica de Sant Vicenç de Verders o Sarriera es troba actualment al Parc de can Deu de Sabadell, on fou traslladada i reconstruïda l'any 1974 amb la col·laboració de l'antiga Caixa d'Estalvis de Sabadell. El seu emplaçament original és un indret, actualment submergit per les aigües de l'embassament de Sau, al que s'accedeix des de Sant Bartomeu Sesgorgues, per les cases del Munné i de Lloret. Al lloc original encara es conserven la part inferior dels murs de l'església. És una petita capella d'una nau, capçada a llevant per un absis semicircular que s'obre a la nau amb un simple plec. Les seves mides són 6,60 m de llarg per 3,25 m d'ample, i és coberta amb una volta de canó, reforçada per un arc toral. Les cobertes actualment són de lloses de pedra; abans de la reconstrucció, de teules a la nau i de lloses a l'absis. Presenta dues portes d'arc de mig punt, una a la façana de migjorn i l'altra a la de ponent. Al centre de l'absis, hi ha una finestra de doble esqueixada i a la façana meridional, una espitllera d'una sola esqueixada. Originàriament, la façana de ponent tenia una obertura en forma de creu entre la porta i la finestra superior, reconvertida posteriorment en quadrada, fent saltar les pedres de sota el braç. La única façana ornamentada és la de l'absis, que presenta motius llombards de fris d'arcuacions sota el ràfec, distribuïdes en sèries de dos arquets entre lesenes. L'aparell és de petits carreus desbastats i escairats, lligats amb morter de calç i disposats en filades uniformes. Els arcs de les portes estan extradossats, amb una filada de llosetes planes.</span></span></span></p> | 08303-229 | <p><span><span><span>La primera referència documental fiable on s'esmenta l'església de Sant Vicenç de Verders és de l'any 1100. Es trobava dins l'antic terme del castell de Casserres i, probablement, feia de capella rural o potser de sufragània. Al segle XIII ja figurava com a parròquia del territori de l'antic terme del castell que havia passat al monestir de Sant Pere de Casserres. El seu culte va anar minvant paulatinament, pel despoblament del lloc i la desaparició de la vida comunitària al monestir l'any 1572. Amb la incorporació dels jesuïtes a Sant Pere de Casserres, es va encomanar el culte de l'església de Sant Vicenç al rector de Savassona i, posteriorment, al de Tavèrnoles. Però es va extingir el culte i es va acabar abandonant l'església. Al final del segle XVII, els amos del mas Verders van aprofitar l'antic temple abandonat com a habitatge dependent del mas. Amb la construcció del pantà de Sau, l'edifici va quedar cobert per les aigües fins a l'any 1973, quan va quedar novament al descobert per la baixada del nivell de les aigües. El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona va traslladar i reconstruir l'església al Parc de can Déu de Sabadell.</span></span></span></p> | 41.9771034,2.3805985 | 448684 | 4647419 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/93910-131.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/93910-1310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/93910-1311.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | BCIL | 2023-03-14 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'edifici es troba actualment al Parc de can Deu de Sabadell, on fou traslladada i reconstruïda l'any 1974 amb la col·laboració de l'antiga Caixa d'Estalvis de Sabadell. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72759 | L'Albareda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalbareda-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI | Tot i que estructuralment es troba en bon estat, l'exterior presenta símptomes de deteriorament que cal tenir en compte en un futur per tal que no s'agreugi l'estat de l'edifici. | Masia de planta rectangular però amb dos cossos sobresortint a banda i banda de la façana principal. Ocupa una superfície aproximada de 452 m2. Fou construïda aprofitant el desnivell del terreny. A la façana principal és on es troben els dos cossos sobresortint de manera que la porta d'accés queda a un pla secundari. La porta de l'entrada principal adovellada amb un arc de mig punt. A la part superior s'hi troba una finestra de petites dimensions amb un ampit de pedra. L'edifici consta de dues plantes (Planta baixa i primer pis). El parament i sistema constructiu es de pedra, unida amb morter de calç i formant filades irregulars. La teulada de sistema aràbic és de dues vessants i el carener és paral·lel a la façana. La teulada de ponent, que forma un petit esglaó és d'una sola vessant. La casa presenta un segona façana que mira a migdia. Consta de la planta baixa i dos pisos superiors amb el portal rectangular i un conjunt de finestres als pisos superiors. | 08303-1 | L'Albareda | Aquesta antiga masia es troba dins de la demarcació del primitiu terme e Sau, que a l'actualitat conforme el municipi de Vilanova de Sau. El 1553 apareix documentada als fogatges de la parròquia entre els quals s'hi compten fins a 15 masies més. En aquells moments era habitada per Antoni Albareda. | 41.9744600,2.4209800 | 452028 | 4647103 | 1553 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72759-foto-08303-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72759-foto-08303-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72759-foto-08303-1-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72760 | Can Guilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guilla-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Caseta de planta rectangular amb la teulada a dues vessants, tota ella feta amb pedra del país i amb poques obertures. Porta rectangular descentrada que té al costat una finestra allargassada i una altra de grans dimensions i amb reixa a la façana lateral. | 08303-2 | Can Guilla s/n | No hi ha constància de l'existència de referències documentals d'aquesta masia. Tan mat | 41.9141100,2.4736100 | 456347 | 4640374 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72760-foto-08303-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72760-foto-08303-2-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72761 | Can Gaspar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gaspar | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Edifici relativament modern, de planta rectangular. Presenta la façana arrebossada i pintada de color blanc. A la part baixa s'observa un sòcol de pedra. La façana principal s'hi accedeix a partir d'unes escales en forma de 'V' invertida que es troben cobertes per una teulada subjectada per columnes amb arcs. La coberta és a doble vessant i a la part superior s' observen tres xemeneies. És un edifici de dues plantes. A les façanes laterals del pis superior s'hi obren un conjunt de finestres. | 08303-3 | Can Gaspar s/n | És una construcció relativament moderna ja que data del segle XX | 41.9428800,2.3827700 | 448837 | 4643618 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72761-foto-08303-3-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72762 | Can Gallart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallart-0 | A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Superfície total 92 m2, superfície coberta 46 m2. Edifici de planta baixa i pis que presenta la teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. La seva construcció és curiosa ja que es troba descentrada en relació al carener. Pel què fa a la porta principal que és de grans dimensions, està feta de metall. A la resta de façanes així com també a la principal, destaquen les petites finestres que s'hi reparteixen. El parament és de maons. Tota la casa està arrebossada i pintada de color gris. | 08303-4 | Can Gallart s/n | El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com Masia (casa de labor), que està situada a 10 km de la capital de l'ajuntament, formant un edifici de dues plantes habitat constantment. | 41.9416000,2.4511900 | 454507 | 4643438 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72762-foto-08303-4-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72763 | Camí Ramader de Vilanova de Sau a Sant Feliu de Pallerols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-vilanova-de-sau-a-sant-feliu-de-pallerols | A.A.D.D. Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació Món Rural. Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Generalitat de Catalunya. TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància: costums, normes, oficis i llegendes de la transhumància”. Solc. Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. LLOBET, Salvador (1951). 'La Transhumància en Catalunya'. Lisboa. NADAL, E; IGLESIAS, J.R.; ESTRADA, F. (2001). 'Transhumància del segle XXI. La ramaderia ovina i la transhumància a l'Alta Ribagorça'. Barcelona. Generalitat de Catalunya. Col. Temes d'Etnologia de Catalunya, 20 | XII-XX | Aquest camí surt del municipi de Sau i passa per diversos municipis més entre ells Tavertet i Rupit-Pruit per arribar a Sant Feliu de Pallerols. El tram que circula pel municipi de Sau té una distància d'uns 5km aproximadament. És l'antic camí que va de Sau a Rupit. Es pot seguir sortint des de la Riba en direcció nord-oest i passa per la zona de la Devesa, segueix fins arribar a Can Roca, i tot seguit es dirigeix cap al Mas Novell i Mas Novell Xic, continua en direcció nord cap al Pla del Camp de l'Antic, ja al municipi de Tavèrnoles. D'aquí es dirigeix cap a Rupit on entronca amb el camí Ral de Vic a Olot. | 08303-5 | Vilanova de Sau-Rupit | La transhumància té el seu origen en època preromana i romana i es pot afirmar que no serà fins al segle XII que comença a organitzar-se la seva pràctica i com a conseqüència a estructurar-se una xarxa de camins. Durant l'Edat Mitjana diversos dels monestirs catalans més potents, com Santa Maria de Poblet, Santes Creus, Sant Martí del Canigó, Sant Miquel de Cuixà, de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, etc, van crear necessària la creació d'una xarxa de camins estable i segura que permetés el trànsit del Ramat entre la plana i la muntanya. D'aquesta manera es consolidarà una xarxa catalana de camins ramaders. Des d'aquest període i fins al segle XIX l'activitat de transhumància es va sofrint diversos canvis fins a centrar-se en la seva totalitat al trànsit ramader d'hivern. Entre els segles XIX i inicis del XX la transhumància fa un pas enrere i comença a entra en desús. El tipus d'explotacions ramaderes actuals i l'expansió urbana fan que poc a poc aquesta activitat hagi anat perden la seva funció fins a pràcticament desaparèixer. | 41.9850200,2.4292500 | 452721 | 4648271 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72763-foto-08303-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72763-foto-08303-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72763-foto-08303-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest camí està classificat pel Departament de Mediambient de la Generalitat de Catalunya., però només el tram que discorre pel municipi de Rupit-Pruit. En el DOGC de data de 28/09/1994. Té el codi INE 089019. El tram que passa pel municipi de Vilanova de Sau no té cap tipus de classificació del Departament de Mediambient. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72764 | Can Carrasquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carrasquet | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII/XIX | Ha estat molt restaurada i ha perdut part de l'encant de l'antiga masia | És una masia de planta rectangular amb unes dimensions de 12 x 8,50 metres. La seva superfície total és de 204m2. Tan mateix la superfície coberta és de 102 m2. Presenta un planta rectangular coberta amb la coberta aràbiga a dues vessants. El carener perpendicular a la façana la qual es troba orientada al SE. El portar principal es de forma rectangular i centrat amb relació al carener. La llinda és de pedra sorrenca de color vermellós. El marc de la porta també es de pedres de treballades. És un edifici de tres plantes, amb la planta baixa per on s'accedeix, un primer pis i les golfes. A la façana principal del pis superior si obre un conjunt de tres finestres amb ampit de pedra. A les altres parets hi ha petites obertures. Totes tenen les llindes de fusta. Materials constructius són pedra del país arrebossada en alguns trams. | 08303-6 | Can Carrasquet s/n | No apareix als Fogatges de 1553, i si al segle XIX, això fa pensar en que deu d'ésser una de les moltes construïdes durant el creixement demogràfic de la zona que va culminar als segles XVIII i XIX. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, la descriu com Masia (casa de labor), que situada a 9 km de la capital de l'Ajuntament, habitada constantment, és una casa d'una planta. | 41.9873000,2.4217600 | 452102 | 4648528 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72764-foto-08303-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72764-foto-08303-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72764-foto-08303-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72765 | Can Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carol-2 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. | XX | És un edifici format per la planta baixa i pis. La planta baixa està ocupada per el pàrking, i a l'habitatge que està al pis s'accedeix per una escala exterior. La planta baixa està feta de pedra natural de diferents colors, i el pis pintat de blanc i voltat d'una terrassa amb una barana de fusta. La superfície total és de 92 m2. | 08303-7 | Can Carol s/n | 41.9743000,2.4172100 | 451715 | 4647087 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72765-foto-08303-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72765-foto-08303-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És una construcció molt moderna. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72766 | Can Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cardona-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | Edifici que disposa d'una superfície total de 130 m2, i una superfície coberta de 101 m2. Aquesta casa de pagès ha estat objecte d'un procés de millora i actualització que li ha donat l'aspecte actual i que en alguns casos contrasta força amb l'aspecte d'un mas tradicional. Així doncs malgrat els nombrosos canvis que ha sofert, deixa veure el que fora la primitiva construcció. L'edifici consta d'una de planta baixa i pis amb la teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El parament és de pedra del país unida amb morter de calç a les parts antigues i amb el ciment actual a les parts mes noves i restaurades. Els pedres es disposen en filades irregulars. Es pot observar com existeixen diferents nivells així com un porxo a la part principal. Les portes i finestres també han estat restaurades i són de fusta. Està voltada d'un jardí amb barbacoa. | 08303-8 | Can Cardona s/n | El Nomenclàtor de 1860, la descriu com caseta, situada a 9,6 km de la capital de l'ajuntament, eren dos edificis d'una planta, un habitat constantment i l'altre deshabitat. | 41.9384700,2.4491000 | 454332 | 4643091 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72766-foto-08303-8-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | La restauració soferta fa que la construcció original pugui quedar amagada sota els nombrosos canvis realitzats | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72767 | Can Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camps-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Xalet de planta baixa, pis i golfes, edificat en alt en relació al solar on s'ubica. Unes escales de fusta ens adrecen a les portes. La planta baixa està construïda amb pedres ben escairades, mentre que el pis, està pintat de blanc i en ell destaquen les finestres que fetes de fusta recorden un xalet suís. La teulada és de forma desigual, presentant unes elevacions a dues vessants a les diferents cares de l'edifici. La superfície total és de 216 m2 . | 08303-9 | El Parcet | 41.9792200,2.4232300 | 452218 | 4647630 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72767-foto-08303-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El valor patrimonial o cultural d'aquest element és discutible, malgrat tot, s'ha fitxat ja que es troba a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guillaries - Savassona. Municipi de Sau' | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72768 | Cabana de Can Burjada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-can-burjada | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | L'estructura es troba en bon estat tot i que a nivell exterior presenta símptomes de deteriorament que cal tenir en compte per no agreujar el seu estat en un futur. | Edifici de planta baixa i pis amb la teulada a dues vessants i el carener és perpendicular a la façana. Té la façana oberta i al pis s'accedeix per una escala exterior. Els materials constructius són: Pedra i maçoneria a la planta baixa i maons al pis. Tots aquesta materials estan a la vista, sense arrebossar. | 08303-10 | Can Burjada s/n | La cabana fou construïda pel pare de l'actual propietari i fou feta amb pedres procedents d'una casa propera: Puig Esforces. | 41.9441200,2.4041300 | 450608 | 4643744 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72768-foto-08303-10-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Pare de Joan Puig Pagèspetit | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72769 | Can Burjada o Burgada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burjada-o-burgada | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Masia de planta rectangular, amb cossos afegits. La superfície total és de 552 m2, i la superfície coberta de 184 m2. Aquest edifici presenta una coberta aràbiga a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Disposa d'una de planta baixa, pis i golfes. A la façana, s'hi pot observar les marques d'una ampliació feta ala part de la dreta de l'edifici. La porta principal és rectangular i amb un arc escarser que no està centrat amb relació al carener. Es reparteixen diverses finestres a la façana, fetes a diferents èpoques. Un cos per a servei de magatzem està adossat perpendicularment a la façana i un lateral d'una planta i amb teulada a una vessant està al lateral de l'edifici. A la façana principal, just a l'alçada del primer pis hi destaca la presència d'un rellotge de sol. | 08303-11 | Can Burjada s/n | Segons les referències, trobades a l'Arxiu Episcopal de Vic, les primeres notícies d'aquesta casa corresponen al segle XVII, on els habitants eren fills d'Antoni Burgada, mestre de cases provinent de França. Al segle XVIII, la casa comptava amb masovers. . El Nomenclàtor de l Província de Barcelona de 1860, la descriu com Masia (casa de labor), situada a 2 km de la capital de l'Ajuntament, és un edifici habitat constantment de dos plantes. | 41.9439600,2.4034700 | 450553 | 4643726 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72769-foto-08303-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72769-foto-08303-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72769-foto-08303-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72770 | Can Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borrell-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI/XVIII | Aquest edifici és una petita masia de forma rectangular amb unes dimensions de 9,50 x 6,90 metres. La seva superfície total i la coberta és de 130 m2. Presenta una coberta amb teula aràbiga a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana que està orientada a migdia. Actualment es pot observar el parament que està format per pedra del país unida amb morter de calç i formada per filades irregulars. L'arrebossat que deuria haver-hi ha desaparegut quasi completament de manera que es poden observar les successives ampliacions realitzades al llarg dels anys. Al centre la part més antiga, ara de color més clar, al costat un cos de les mateixes dimensions, posterior; sobre la finestra està la data constructiva del s.XVIII. A cada banda dos cossos afegits amb funcions agrícoles. La porta principal és rectangular amb arc escarser, i dues finestres. Una a la planta i l'altre al pis, aquesta amb llinda i dovelles de pedra. La qual conformen la imatge del primitiu mas. Al cos posterior trobem dues finestres una a cada planta. La del pis superior amb mides de balcó. Ambdues amb grans i polides pedres. Els cossos laterals, tenen dues plantes i la superior queda oberta i sostinguda al cantó per pilars. Sota les plantes que ens amaguen la façana posterior, veiem que en aquesta hi ha alguna finestra. | 08303-12 | Can Borrell s/n | Sobre aquesta la casa denominada, Can Borrell, hi ha dades a partir del s. XVIII. A la finestra 1763, data que pot ser de l'any de l'ampliació. | 41.9434200,2.3922100 | 449620 | 4643673 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72770-foto-08303-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72770-foto-08303-12-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72771 | Can Bellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellot | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Masia que presenta la planta rectangular, de 16,20 x 9 metres. La seva superfície total és de 292 m2 i la superfície coberta de 146 m2. L'edifici està format de planta baixa i pis. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la part superior de la teulada s'hi troba una xemeneia de grans dimensions acabada amb unes totxanes col·locades de forma horitzontal que donen un aire decoratiu a aquest element. A la façana s'hi observa també un robust contrafort. A la planta baixa i centrada s'hi troba la porta amb la llinda de fusta i pedres de gran format a les bandes i a l'entrada; a cada banda hi ha una finestra. A la dreta i sobresortint a l'exterior s'hi troba un forn. Al pis superior s'ho observen dues finestres. | 08303-13 | Can Bellot s/n | 1797 data a una finestra. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, descriu a 'El Ballot' com una masia (casa de labor), situada a 9,6 km de la capital de l'Ajuntament i habitada constantment de dues plantes. | 41.9329200,2.4519600 | 454565 | 4642474 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72771-foto-08303-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72771-foto-08303-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72772 | Cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-9 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Masia que presenta una planta rectangular amb les dimensions de 12,30 x 8,20 metres. La superfície total és de 196 m2 i la superfície coberta de 98 m2. Es troba construïda en un desnivell del terreny a la part nord. Per la part del darrera, només compte amb una planta. L'edifici està orientat al SE, a la banda de ponent hi ha un cos adossat, cosa que fa que la teulada per aquesta banda sigui més prolongada. Té planta baixa i pis. Teulada amb coberta aràbiga a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la façana principal s'hi poden observar dos portals. El primer i principal de l'habitatge, que és rectangular, es troba descentrat en relació amb el carener. A la part superior s'hi observar una gran llinda de pedra. El portal que hi ha a l'esquerra, és a un petit cos adossat posteriorment. Aquest portal és de menors dimensions. A la part superior, a l'alçada del primer pis s'obren varies finestres que es reparteixen per la façana i estan acabades amb ampits motllurats. Els murs són fets amb pedres de diverses mides unides amb morter de calç. Els carreus dels escaires són de gres vermell i ben treballat. Les obertures de la façana de gres blanquinós. | 08303-14 | Cal Sastre s/n | 41.9873300,2.4242400 | 452307 | 4648530 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72772-foto-08303-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72772-foto-08303-14-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72773 | Cal Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Casa que ha estat objecte d'una forta remodelació als darrers anys. Es tracta d'un edifici de planta baixa i pis amb la teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. La casa té un aspecte força original. La planta baixa feta amb pedra natural sense arrebossar, entres el pis tot de color blanc, deixa a la vista d'una manera irregular unes pedres, com petites taques. La porta, centrada amb relació al carener, i les finestres dues a la planta baixa i tres al pis, tenen el llinda i finestrons de fusta fosca. | 08303-15 | Cal Joan s/n | El Nomenclàtor la defineix com Masia (casa de labor), situada a 2 km de la capital de l'ajuntament, és un edifici de dues plantes habitat constantment. | 41.9477800,2.4050300 | 450686 | 4644149 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72773-foto-08303-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72773-foto-08303-15-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72774 | Cabana de Ca La Pendisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-ca-la-pendisa | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XIX-XX | Tot i que estructuralment es troba en bon estat, l'exterior presenta símptomes de deteriorament que cal tenir en compte en un futur per tal que no s'agreugi l'estat de l'edifici. | Antic paller que corresponia a Ca la Pendisa. És una construcció de dues plantes, cobert per una teulada de teula aràbiga a dues vessants. Presenta el carener és perpendicular a la façana. Com a una de les característiques principals podem dir que està completament adossada a la vessant de la muntanya. Al pis superior s'hi accedeix a partir d'una escala exterior feta d'obra. Aquest pis està molt diferenciat, la meitat és cobert, amb obra vista de maó. Mentre que l'altre meitat és obert i podem veure des de l'exterior els materials que s'hi guarden. La planta baixa, útil només la meitat fa es servei de garatge. | 08303-16 | Ca la Pendisa s/n | Les primeres dades que apareixen al Recull de l'Arxiu Episcopal del mas la Pendisa, daten del segle XVIII, aquesta casa era una masoveria del Mas La Font. La construcció de la cabana ha d'ésser posterior tot i que no hi ha dades concretes. | 41.9523400,2.3876900 | 449252 | 4644666 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72774-foto-08303-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72774-foto-08303-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72774-foto-08303-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72775 | Ca la Pendisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pendisa | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | Masia de petites dimensions, la superfície és de 92 m2. Situada en un desnivell que fa el propi terreny. La façana principal sobre directament al pis superior, tot i que l'edifici disposa de dues plantes. La coberta a dues vessants presenta el carener perpendicular a la façana. A aquesta hi només una obertura que és la porta, que és rectangular i voltada amb dovelles de pedra. Adossat a la façana hi ha un banc de pedra. Enfront la casa està el pati empedrat i construccions auxiliar com la cabana paller de dues plantes. Materials constructius, són pedres amb maçoneria i teulades àrabs. | 08303-17 | Ca la Pendisa | Les primeres dades que apareixen al Recull de l'Arxiu Episcopal daten del segle XVIII, aquesta casa era una masoveria del Mas La Font. Al 1860, el Nomenclàtor de la Província de Barcelona, la qualifica com Masia (casa de labor), un edifici situat a 1 km de la capital de l'ajuntament, habitat constantment i de dues plantes | 41.9525300,2.3882300 | 449297 | 4644687 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72775-foto-08303-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72775-foto-08303-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72775-foto-08303-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72776 | Herbera o Cabana del Bruguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/herbera-o-cabana-del-bruguer | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | És un petit edifici de planta rectangular, que havia estat l'antic paller del Mas Bruguer. La coberta és a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana que es troba orientada a migdia. La vessant oriental és mes curta. El parament és de pedra unit amb morter de calç, formant filades irregulars i amb els angles en forma de pilars formats per maons. Dividida horitzontalment en dos pisos, la separació es visible des de l'exterior, la façana. Està feta la divisió amb una llinda de fusta i un terra empostissat. A llevant hi ha dues finestres tapiades i un portal al primer pis. A ponent hi ha una obertura també tapiada i la part de tramuntana és cega. | 08303-18 | El Bruguer s/n | 1773, és la data que apareix gravat en una part de la llinda. Aquest edifici forma part del Bruguer, el qual trobem registrat al fogatge 1553 quan hi habitava Gabriel Bruguer. | 41.9796800,2.4226900 | 452173 | 4647681 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72776-foto-08303-18-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A la fitxa 24840 de l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya' hi figura descrita tan l'Herbera com el mas. Per aquest motiu aquesta fitxa també té el mateix número d'inventari de l'IPAC que el mas Bruguer. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72777 | El Bruguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bruguer-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Masia que presenta una de planta rectangular, malgrat la quantitat de cossos annexes, afegits amb les successives reformes. La superfície total és de 501 m2, i la superfície coberta de 240 m2. Aquest edifici força irregular té, a la part de l'esquerra la coberta amb una teulada a una única vessant. Per altre banda, a la part dreta, que és més enlairada, té la teulada a dues vessants. Formant angle recte amb la façana hi ha un cos de galeries amb la part baixa destinada al bestiar i la part superior sostinguda per pilars de pedra on s'obren unes galeries. Al davant del cos esquerre hi ha un cobert, el mur del qual continua per tancar la lliça, a la qual s'accedeix mitjançant un portal rectangular. El portal o porta d'accés principal es troba a la façana de llevant. El parament esta format per blocs de pedra de color rogenc, units amb morter de calç i disposats en filades irregulars. A l'exterior es pot observar un conjunt 'edificacions, antics corrals de grans dimensions. | 08303-19 | El Bruguer s/n | 1428, és la dada més antiga trobada al recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Als fogatge de la parròquia de 1553 apareix un home anomenat Gabriel Bruguer com a resident del mas parròquia de Sau. Segueixen referències als segles posteriors, al 1860, el Nomenclàtor de la Província de Barcelona, la descriu com 'Alqueria (casa de labor), situada a 8 km, de la capital de l'ajuntament. Habitat constantment, en total dos edificis, un d'una planta i l'altre de dues. | 41.9796900,2.4226100 | 452167 | 4647682 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72777-foto-08303-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72777-foto-08303-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72777-foto-08303-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A la fitxa 24840 de l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya' hi figura descrita tan l'Herbera com el mas. Per aquest motiu aquesta fitxa també té el mateix número d'inventari de l'IPAC que l'Herbera del Bruguer | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72778 | La Bòfia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bofia-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI/XVIII | Edifici de planta rectangular amb cossos afegits. La superfície total és de 244 m2, i la coberta de 122 m2. Presenta una coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana que està orientada a migdia. Té una xemeneia de planta quadrada i coberta a dues vessants. L'edifici està format per una planta baixa i un pis. A la part dreta té un cos d'una planta adossat a la façana amb la coberta a una vessant; un altre al costat de la casa, que a la part posterior té dues plantes i la teulada a dues vessants, mentre que pel davant forma una gran terrassa. A més al lateral un altre cos adossat d'una planta i la teulada a una vessant. A la part de darrera aquesta teulada és prolonga formant un porxo sostingut per pilars. Els murs sense arrebossar, mostren les pedres de construcció. A la façana la porta adovellada d'arc de mig punt que no està centrada en relació al carener. Hi ha varies finestres. A una de les finestres de la part de migdia es pot llegir a la llinda la data de 1777 Totes les obertures estan voltades de pedres més clares que donen un toc decoratiu a les obertures. Els materials constructius utilitzats són: gres i granit vermellós units amb morter de calç. | 08303-20 | La Bòfia s/n | La masia està situada dins la demarcació de l'antiga parròquia de Vilanova de Sau. Dins del terme civil de Sau. Aquest terme a partir del XVI comença a experimentar un creixement demogràfic que culminarà al segles XVIII i XIX. Al període comprés entre aquests quatre segles passarà de tenir 11 masos a tenir-ne 101. És possible que la Bòfia fos construïda durant aquest període. Tan mateix segons el Registre Episcopal de Vic, l'any 1581, Gallec Oleruja, nom d'una casa avui anegada per el pantà, fou pubill d'aquesta casa. Sabem també que l'any 1622 en Joan Bosc, n'era masover. L'any 1770, en Bonaventura Serra fou masover de la Bòfia Petita, no sabem a quina casa es refereix. El 1777 és la data que troben a una de les finestres. Podria ser el moment de construcció o bé el moment d'alguna ampliació. . El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, la descriu com una Masia (casa de labor), que situada a 3 km de la capital de l'Ajuntament, és una casa habitada constantment de dues plantes. | 41.9539000,2.4133300 | 451378 | 4644824 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72778-foto-08303-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72778-foto-08303-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72778-foto-08303-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Tot i que trobem en una llinda la inscripció de 1777 aquesta no ha de ser necessàriament la data de construcció del mas, ja que també podria fer referència a una reforma o ampliació. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72779 | El Biaix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-biaix | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII/XVIII | Masia de planta rectangular, les mides són 10,20 x 8,10. La seva superfície total és de 164 m2 i la coberta de 82 m2. Té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, la qual es troba orientada al sud. Les teules són àrabs i presenta una xemeneia de construcció senzilla. Els ràfecs, renovats, presenten un aspecte molt cuidat. Edifici de planta baixa i pis. La façana orientada al SW, té la porta rectangular descentrat amb la llinda de fusta i ara pintada de blau. Quatre finestres de diverses dimensions es distribueixen de manera asimètrica al llarg de la façana. La paret oriental, és cega i presenta i té tres grans contraforts rodons. A la façana nord-oest s'hi ha afegit un porxo de nova construcció. Diversos contraforts rodons sostenen la casa en diferents part, són aquests un tret remarcable de l'edifici. Els materials de construcció són bàsicament el granit vermell unit amb calç i fang. Els escaires estan fets amb pedra picada de color gris. | 08303-21 | El Biaix s/n | La masia es troba dins de la demarcació de la parròquia de Sau, dins del terme civil de Sau. Aquest terme a patir del segle XVI comença a experimentar un fort augment demogràfic que culminà al segles XVIII i XIX. Entre aquest períodes passarà de tenir 11 masos a tenir-ne 101. És possible doncs, que aquesta construcció tingui origen aquest període. Cal remarcar que a l'A l'Arxiu Episcopal de la Catedral de Vic la primera menció és de l'any 1615. Per altre banda, el Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, la descriu com Masia (casa de labor), situada a 2 km, de la capital de l'Ajuntament, edifici habitat constantment i de dues plantes. | 41.9533900,2.4039400 | 450600 | 4644773 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72779-foto-08303-21-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72780 | Morilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/morilla | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Edifici de planta quadrada amb el cos, que actualment està destinat la botiga bar, que avança en relació ala resta. Ocupa una superfície total de 451 m2, i la superfície coberta és de 250 m2. La part posterior és de dues plantes. La coberta és irregular, degut a la forma bàsica de l'edifici, a quatre vessants amb decoracions de terrissa als angles d'unió. La façana, situada a la part que sobresurt, té una porta central que està coberta amb una petita teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. A cada banda hi ha una finestra enreixada. Aquesta porta dóna accés a la zona destinada al bar o botiga de queviures. Aquest cos és d'una planta i el posterior de dues. Tot l'edifici està arrebossada d'un rosat intens amb sòcol gris. | 08303-22 | Ctra. Vic-Sau, Km. 18 | Aquest edifici fou construït al pla on s'ubicaven els serveis de personal destinats als obrers que construïen la Presa de l'Embassament de Sau. | 41.9626900,2.4036400 | 450582 | 4645806 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72780-foto-08303-22-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72781 | Cabana de Bancells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-bancells | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | Tot i que estructuralment es troba en bon estat, l'exterior presenta símptomes de deteriorament que cal tenir en compte en un futur per tal que no s'agreugi l'estat de l'edifici. | És una casa de reduïdes dimensions feta de pedra de diferents mides unides amb fang. Aquest edifici és una construcció annexa del mas de Bancells, i segurament tenia la funció de graner. La seva planta és rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la façana s'hi obre la porta rectangular amb llinda de fusta, de la mateixa manera que la petita finestra que es troba a la part superior i centrada a la façana principal. Cal dir que la porta està voltada de pedres de mida gran. | 08303-23 | Ctra. Vic-Sau, Km. 8 | La construcció d'aquest edifici, cal relacionar-lo directament amb el mas Bancells, ja que és un edifici annexa al mas principal. El seu ús segurament fora agrícola, ja sigui com a graner o per a guardar-hi eines. | 41.9450100,2.4305000 | 452795 | 4643828 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72781-foto-08303-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72781-foto-08303-23-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72782 | Bancells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bancells | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XV-XVIII | Mas imponent format per diferents construccions. L'edifici principal està format per la pagesia i la masoveries ambdues adossades. La masia s'obre a un pati tancat per una tàpia a la que s'accedeix per un portal quadrangular cobert per una petita teulada, ara força deteriorat. La casa principal té planta baixa, pis i golfes. La coberta les una teulada aràbiga a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La porta presenta un arc de mig punt i adovellada. Al pis superior, sobre la porta s'hi troba un balcó i al costat una finestra. Per altre banda a la part de les golfes s'observen dues finestres. S'hi annexiona un cos de galeries de planta rectangular, la planta baixa destinada al bestiar i damunt s'obren unes galeries, dues plantes, orientades a l'oest. A l'exterior, junt al camí, s'observa la façana del que fou la masoveria. És un edifici de planta baixa i pis cobert a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. La porta d'accés a l'interior és rectangular i al damunt s'hi troba un sobrearc. Al costat es poden apreciar les restes d'un banc adossat a la paret. A la façana hi ha les restes d'un rellotge de sol. La superfície total de l'edifici és de 563 m2 i la superfície coberta de 269 m2. Es poden observar dues dates esgrafiades. La primera a un de les cantonades on es pot llegir '1723' i la segona a la porta principal '1739'. | 08303-24 | Ctra. Vic-Sau, Km. 8 | La història del mas va lligada a la de Sant Andreu de Bancells. Segons l'Arxiu Episcopal de Vic, hi ha notícies d'aquesta casa des del segle XV, als fogatges de 1553 hi residia Antoni Bancells. Al segle XVIII, el mas fou ampliat i reformat. Si tenim en compte les inscripcions segurament al 1723 i 1798. Per altre banda cal dir que surt citada al Nomenclàtor de 1860, el descriu com 'Caserio”, que situat 8 km de la capital de l'ajuntament, està format per 3 edificis; un habitat constantment i dos deshabitats. Dos d'una planta i un de tres. | 41.9449700,2.4305800 | 452801 | 4643823 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72782-foto-08303-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72782-foto-08303-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72782-foto-08303-24-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 92|94|96|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72783 | L'Arboç Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larboc-xic | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Malgrat algunes reformes no respecten la tipologia originaria | Masia de planta rectangular, quasi quadrada, les mides són 10,20 x 11,30 metres. La superfície edificada és de 230 m2 i la coberta de 115 m2. La casa està assentada en un desnivell del terreny per això la porta d'entrada dona directament al primer pis de l'edifici. A la façana i centrada s'hi troba la porta que és rectangular tenint a cada banda una finestra. Destaca a l'angle nord-oest contrafort de forma arrodonida. A la paret posterior, al pis superior, s'observen dues finestres i les restes d'un mur de tàpia. Es pot observar la diferència existent entre dues finestres de nova construcció i un de més antiga la qual presenta una llinda de pedra i ampits motllurats. A la paret sud s'hi troba adossat un altre cos de planta quadrada, en el qual s'hi ha construït una barbacoa. | 08303-25 | L'Arboç Xic s/n | Aquesta petita casa està situada molt a prop del mas conegut com Arboç o Arboç Gros. La similitud de noms fa pensar en que estiguessin ambdues cases relacionades. Mentre que l'Arboç es troba documentat ja des del segle XVI, aquesta només en tenim constància gràcies a la data que conserva esculpida a una finestra i que ens situa al segle XVIII (1781). El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, la descriu com a Masia (casa de labor), que situada a 2,6 km de la capital de l'Ajuntament, és una casa habitada constantment d'una planta. | 41.9582300,2.4085800 | 450988 | 4645308 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72783-foto-08303-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72783-foto-08303-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72783-foto-08303-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72784 | Cabana de l'Arboç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-larboc | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Cabana de planta rectangular amb coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, la qual es troba orientada a migdia. També aquesta cara sud s'hi obre un gran portal d'arc molt rebaixat i a cada costat finestres allargassades i un òcul al damunt. Aquestes obertures tenen decoracions fetes amb totxos disposats graonadament. A ponent hi ha una finestra que està dividida verticalment en tres parts. El parament està format per blocs de pedra disposats de forma irregular i units amb morter de calç. Per les seva forma i dimensions sembla una capella romànica rural, molt transformada, malgrat tot és simplement un cobert annexa al mas l'Arboç, que degué tenir funcions de paller. | 08303-26 | L'Arboç Xic s/n | La història de la cabana va lligada al mas. Possiblement fou construïda a principis del segle XX, amb les reformes del mas, destinar-lo a activitats agrícoles com guardar la maquinària o bé de paller. | 41.9583200,2.4089400 | 451018 | 4645317 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72784-foto-08303-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72784-foto-08303-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72784-foto-08303-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | J. Riera Pallàs | A la fitxa 24853 de l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya' hi figura descrita tan la cabana de l'Arboç com el mateix mas. Per aquest motiu aquesta fitxa també té el mateix número d'inventari de l'IPAC que el mas de l'Arboç | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72785 | L'Arboç Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larboc-gros | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI | Casa de planta rectangular, les mides són 18,50 x 11 metres. La superfície total és de 609 m2 i la coberta de 203 m2. Edifici de planta baixa, pis i golfes, que a la façana nord presenta una quarta planta, fruit de la ubicació en un terreny en un pendent pronunciat. A la façana de migdia, s'hi troben diversos elements de gran interès com per exemple el portal d'entrada el qual no es troba centrat relació amb el carener. Endinsat de la façana i formant un porxo cobert molt suau, l'adorna una placa que parla de la darrera reforma de l'edifici. Al costat hi ha una gran finestra i una més petita a la paret lateral. A la part avançada de la façana s'hi veu un altre porta i una finestra. Totes les obertures estan limitades amb pedres ben polides. Al pis superior destaquen unes arcades d'arc rebaixat amb unes decoracions a l'entremig. A la façana lateral, la de l'est, hi ha una porta a l'alçada del primer pis, a aquesta s'hi accedeix per una escala exterior. La façana nord, amb planta baixa, dos pisos i golfes. S'obren tres portes a la planta baixa i als pisos de forma molt regular, tres finestres a cada planta i a les golfes dues més petites, situades a cada cantó d'una fornícula decorada amb trencadís. La façana Oest, presenta un seguit de finestres. Cal destacar l'ornamentació de les finestres i de la porta lateral, que presenten uns emmarcats d'estuc amb elements florals. La resta de finestres estan emmarcades amb maons. Pel què fa al parament cal assenyalar que els materials constructius són la pedra sense polir, les rajoles i la pedra treballada | 08303-27 | Poblat de Sant Romà | Aquest antic mas es troba documentat al fogatge de la parròquia de Sau de l'any 1553. Aleshores hi habitava Gabriell Arbós. Tan mateix per l'Arxiu Episcopal de Vic, tenim notícies d'aquesta casa un xic més primerenques ja que consta ja l'any 1430, en que Constança, muller de Toni Arboç, fou padrina d'una filla de la casa coneguda com Les Tallades. També cal dir que al Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, la descriu com una 'Alqueria (casa de labor)”, que estava situada a 30 quilòmetres de la Capital de l'Ajuntament i és un edifici habitat constantment de dues plantes. Les dependències del mas degueren anar creixent al llarg del temps i segons indiquen les dades constructives fou reformat entre els segles XIX i XX, reformes que li canviaren la fesomia per donar-li l'aspecte actual de casa senyorial. Les darreres reformes foren realitzades per J. Riera Pallàs Als Fogatges de 1553 apareix com estadant Gabriel Arbos. El cognom Arboç / Arbos, va seguint al llarg dels anys relacionant-se per via de matrimoni o de bateig amb les diferents cases del municipi. Al segle XVIII, la casa degué engrandir-se, doncs, comencen a aparèixer a més dels Arboç, unes altres famílies que són masovers d'aquesta casa. Pot ser que el ara conegut com Arboç Xic, fora una masoveria de l'Arboç. | 41.9603600,2.4110700 | 451196 | 4645543 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72785-foto-08303-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72785-foto-08303-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72785-foto-08303-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72786 | Els Apaiadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-apaiadors | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | Edifici totalment enrunat, caldria dur una actuació o estudi més complert per tal de poder-lo recuperar. | L'antiga casa es troba totalment enrunada. Es pot resseguir a partir d'algun tram de mur que encara s'observa, tan mateix la major part és enderroc. Tan la casa pròpiament dita i els coberts annexes consta que era d'uns 270 m2. A més hi ha constància d'una segona casa dins la pròpia finca, situada en la cota més alta d'aquesta, a menys de 100 m de l'anterior. Es tracta de L'Apaidor Xic, d'una superfície de 140 m2. Així doncs es pot constatar que la superfície de les dues edificacions del lloc conegut com l'Apaiador és de 270 m2 + 140 m2 = 410 m2. | 08303-28 | Al Puig Rodó | Al Nomenclàtor de 1860, es descriu com 'Caserio', que situat a 2 km de la capital de l'ajuntament, està format per dos cases habitades constantment, una d'una planta i l'altre de dues. | 41.9354400,2.4021000 | 450433 | 4642781 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72786-foto-08303-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72786-foto-08303-28-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | S'ha documentat aquest indret com a 'tipologia: Edifici' ja que així consta a la fitxa de l'Inventari de 'Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassolna. Municipi de Vilanova de Sau'. Tan mateix per la seva tipologia podria considerar-se un jaciment arqueològic. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72787 | Albareda Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albareda-xica | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Conegut sota aquest nom un grup de tres habitatges, el primer del qual inicialment fou un bar. Situada al costat del camí, el que fora bar, és un habitatge d'una planta amb un pati cimentat davant, que deuria ésser la terrassa del mateix. A la part posterior i a un nivell més baix s'adossa l'altre construcció, aquesta de planta baixa, on està l'entrada del garatge i dues plantes. Ambdues edificacions tenen la teulada a dues vessants. | 08303-29 | Albareda Xica s/n | 41.9746900,2.4211500 | 452042 | 4647128 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72787-foto-08303-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72787-foto-08303-29-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquestes construccions tenen un valor patrimonial i cultural discutible, tan mateix s'han realitzat aquesta fitxa ja que consten a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guillaries - Savassona. Municipi de Vilanova de Sau'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72788 | Can Janet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-janet-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII | Les reformes realitzades impedeixen que s'observi la construcció originaria | Edifici de planta rectangular, de 8,70 x 5 metre. La superfície total és de 86 m2, i la coberta de 43 m2. La masia es troba molt reformada, antigament eren dos habitatges diferenciats. Presenta una planta rectangular amb la coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana que està situada a migdia. El portal principal és rectangular i coronat amb una llinda de fusta que es prolonga emmarcant una finestra. A ponent hi ha construït un gran porxo i a llevant sobresurt un balcó. Antigament era conegut com l'Estebanell de Dalt. El segon edifici és de planta quadrada, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana nord. S'accedeix directament al primer pis a partir del portal rectangular amb llinda de fusta i una finestra. A ponen hi ha tres contraforts i a llevant una finestra. Antigament era conegut com Estabanell de Baix | 08303-30 | Can Janet s/n | Mas situat dins la demarcació de l'antiga parròquia de Vilanova de Sau, dins el terme civil de Sau. Inicialment foren conegudes amb el nom dels seus primers propietària, els Estebanell, que hi vivien al segle XVIII. Joan i Josep Estebanell, amb els noms d'Estebanell de Dalt i Estebanell d'Abaix. També foren conegudes com Can Janet i Can Patel Apareixen documentades al Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 diu: Can Janet de baix. Masia (casa de labor) a 2 km de distància de la capital de l'ajuntament, 1 edifici habitada constantment de 2 plantes. Total un edifici. Can Janet de dalt. Masia (casa de labor) a 2 km de distància de la capital de l'ajuntament, 1 edifici habitat constantment de 2 plantes. Total 1 edifici. | 41.9459300,2.4061000 | 450773 | 4643943 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72788-foto-08303-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72788-foto-08303-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72788-foto-08303-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72789 | Can Malgarça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-malgarca | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Tot i que estructuralment es troba en bon estat, l'exterior presenta símptomes de deteriorament que cal tenir en compte en un futur per tal que no s'agreugi l'estat de l'edifici. | Mas compost per una planta baixa i pis. Presenta la coberta amb teula aràbiga a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana. La teulada està molt allargada per cada banda, i al costat dret i ha adossat el paller, que és obert i amb la teulada a una vessant. A la façana principal i centrat en relació al carener s'hi troba el portal que és rectangular adollat. Diverses finestres es reparteixen per la façana i la característica comú de totes elles, és que són d'obra antiga. La superfície total de l'edifici és de 366 m2, i la superfície coberta de 183 m2. | 08303-31 | Can Malgarça s/n | La masia està situada dins la demarcació de l'antiga parròquia de Vilanova de Sau. Dins del terme civil de Sau. Aquest terme a partir del XVI comença a experimentar un creixement demogràfic que culminarà al segles XVIII i XIX. Al període comprés entre aquests quatre segles passarà de tenir 11 masos a tenir-ne 101. Deu de tractar-se d'una de les moltes masies que s'edificaren al segle XVIII. Les primeres dades que tenim són del segle XIX, quan el Nomenclàtor la defineix com Alqueria (casa de labor), que situada a 10 km de la capital de l'ajuntament, és una casa de dues plantes, habitada constantment. | 41.9353700,2.4604700 | 455272 | 4642741 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72789-foto-08303-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72789-foto-08303-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72789-foto-08303-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72790 | Can Manel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manel-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI | Tot i que estructuralment es troba en bon estat, l'exterior presenta símptomes de deteriorament que cal tenir en compte en un futur per tal que no s'agreugi l'estat de l'edifici. | Petita masia de planta rectangular, les mides són 7 x 5 metres. La superfície total és de 70 m2 i la coberta de 35 m2. Presenta una coberta amb la teulada a dues vessants. Consta de planta baixa i pis o golfes. Adossat a la part de llevant hi ha un cos amb l'antiga funció de quadre. Ara es troba descobert i es pot observar la presència d'un antic forn aterrat. Actualment per accedir a l'interior hi ha dues portes, una a ponent i l'altre a migdia amb la llinda de fusta. A la paret de ponent hi dues finestres emmarcades amb pedres. El parament està format per filades de pedra irregulars unides amb morter de calç. El tipus de pedra és sorrenca donant un color típicament vermellós. També s'ha utilitat granit, pròpia de Les Guilleries. | 08303-32 | Sant Pere de Castanyadell | Masia situada dins el terme de l'antiga parròquia de Sant Pere de Castanyadell, que junt amb les parròquies de Santa Maria de Vilanova, Sant Romà de Sau, Sant Andreu de Bancells i Sant Martí de Querós formaven part del terme civil de Sau. Al segle XVI aquesta parròquia comptava amb 6 o bé 7 famílies, en les quals Can Manel no s'hi troba documentada, de manera que la seva construcció ha d'ésser posterior a aquesta data. També corrobora aquesta hipòtesis el fet que no figura amb aquest nom als fogatges del 1553. Amb aquest nom no la trobem fins el Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, que diu que és una casa situada a 6 km de la capital de l'Ajuntament, un edifici de dues plantes, habitat constantment. Entre el segles XVII i XIX Castanyadell gaudeix d'un augment demogràfic. Al segle XIX comptava amb 19 famílies. | 41.9274100,2.4319400 | 452901 | 4641873 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72790-foto-08303-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72790-foto-08303-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72790-foto-08303-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72791 | Can Mon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mon-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Superfície total de 287 m2. El mas està compost de planta baixa i pis amb la coberta de teula aràbiga a dues vessants. Pel què fa al carener, aquest és paral·lel a la façana. A una de les façanes s'hi adossa un segon edifici fent angle amb la casa. Aquesta segona construcció que ara ja forma part de l'estructura de l'edifici és de dues plantes, la inferior oberta es fa servir com llenyer i garatge i la superior tancada, te dues finestres i un plafó decoratiu. La casa ha estat modernitzada i reformada. A la porta principal s'hi ha construït un porxo sostingut per dos pilars de pedra natural. Les finestres estan protegides per reixes de llangardaix i emmarcades en pedra. Presenten un ampit motllurat. Actualment la casa està voltada d'un jardí. | 08303-33 | Can Mon s/n | Apareix al Nomenclàtor de 1860 que la defineix com caseta, que situada a 9 km de la capital de l'ajuntament, és un edifici d'una planta habitat constantment. | 41.9343000,2.4478400 | 454224 | 4642629 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72791-foto-08303-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72791-foto-08303-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72791-foto-08303-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.