Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72868 | Font del Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bisbe-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | Aquesta font construïda en pedra, es troba molt a prop de Sant Andreu de Bancells. Al lloc conegut com la Plaça del Bisbe. És una font construïda amb bancs de pedra i un pedrís per reposar. | 08303-110 | Plaça del Bisbe | 41.9360400,2.4516200 | 454539 | 4642820 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72868-foto-08303-110-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72917 | Espai Natural Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-savassona | <p>A.A.D.D. (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.</p> | El Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Collsacabra vetlla per la seva protecció | <p>Espai de forma allargada que presenta l'interès de situar-se a l'extrem més oriental de la Depressió Central en una zona de transició entre el sistema Transversal (muntanyes del Cabrerès) i les serres Prelitorals septentrionals (Guilleries). Els sistemes naturals comparteixen molts dels caràcters propis de les unitats fisiogràfiques que convergeixen en aquest territori. Aquesta situació de transició queda reflectida en els seus ecosistemes. L'espai de Savassona és singular si el comparem amb altres espais propers i de relleu molt semblant, com per exemple: els turons ausetans. L'espai comprèn petites elevacions -el cim més alt de Savassona té 863 m d'altitud- que tanquen per l'est la cubeta de la plana de Vic. Els materials calcaris i especialment els margosos determinen formes de relleu força singulars, com les situades a l'extrem septentrional a l'entorn de l'embassament de Sau. Cal destacar els valors paisatgístics que presenta el relleu d'aquest espai. El paisatge vegetal predominant és el mateix que el de la plana de Vic, la roureda de roure martinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis), però la major suavitat climàtica d'aquests relleus permet l'establiment d'altres unitats de vegetació pròpies del domini de l'alzinar. El paisatge actual és caracteritzat per diverses comunitats secundàries, com les garrigues, brolles calcícoles, joncedes (jonceda amb plantatge, Plantagini-Aphyllanthetum, i en els sòls més denudats jonceda amb lluqueta, Thymo-Globularietum cordifoliae), etc. Les pinedes secundàries de pi roig i pi blanc també ocupen una part important del territori. L'alzinar amb boix (Quercetum ilicis galloprovinciale viburnetosum lantanae) i l'alzinar muntanyenc (Quercetum mediterraneo-montanum) només apareixen fragmentàriament en alguns indrets. El paisatge submediterrani i mediterrani d'aquest espai estableix doncs, el contacte d'una plana eminentment agrícola amb els relleus muntanyencs del Collsacabra i les Guilleries. Per la seva ubicació, aquest espai presenta l'interès de gaudir d'abundosos elements de la fauna pirinenca i prepirinenca. Per exemple, entre aquest hom troba el liró gris (Glis glis) i el talpó roig (Clethrionomys glareolus).</p> | 08303-159 | Espai Natural Guilleries-Savassona | <p>El 7 de Juny de 2000 es va aprovar inicialment el Pla Especial de Delimitació. El 21 de febrer de 1998 es feu pública la constitució del Consorci dels Espais Naturals de les Gullereies-Savassona. Aquest òrgan és una entitat pública sense ànim de lucre constituïda per la Diputació de Barcelona i els Ajuntaments de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau que s'encarrega de gestionar i vetllar per aquest Espai Natural</p> | 41.9484400,2.3690400 | 447703 | 4644244 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-02-05 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Els espais de Guilleres-Savassona i Collsacabra forment part d'un sòl Espai Natural. Tan mateix els hem dividit en tres fitxes degut a la riquesa que mostren cada un d'ells per separat. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72918 | Espai Natural Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-collsacabra | <p>A.A.D.D. (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.</p> | El Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Collsacabra vetlla per la seva protecció | <p>La superfície d'aquesta part de l'Espai Natural que ocupa el municipi és de 795,37 hectàrees. La seva constitució geològica és la mateixa que a Savassona, es caracteritza pels grans espadats al límit nord de l'espai coronats per l'extens altiplà de Tavertet. La zona sota els cingles té unes característiques molt similars a la Vall de Vilanova, a l'altra riba del Pantà. La vegetació també es semblant a Savassona, amb una major presència de prats. L'hàbitat més interessant son les cingleres de Tavertet. Gran part de les basses naturals o naturalitzades que s'hi troben tenen un integrés ecològic i biològic per ser punts estratègics d'assentament de poblacions de fauna desaparegudes en altres llocs, així com també, d'abeurament d'altres espècies, principalment aus.</p> | 08303-160 | Espai Natural Guilleries-Savassona | <p>El 29 de maig de 2000 s'aprovà definitivament el Pla Especial de Delimitació. El 21 de febrer de 1998 es feu pública la constitució del Consorci dels Espais Naturals de les Gullereies-Savassona. Aquest òrgan és una entitat pública sense ànim de lucre constituïda per la Diputació de Barcelona i els Ajuntaments de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau que s'encarrega de gestionar i vetllar per aquest Espai Natural</p> | 41.9841900,2.4122900 | 451315 | 4648188 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72918-foto-08303-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72918-foto-08303-160-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-05 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Els espais de Guilleres-Savassona i Collsacabra forment part d'un sòl Espai Natural. Tan mateix els hem dividit en tres fitxes degut a la riquesa que mostren cada un d'ells per separat. | 121 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||
| 72919 | Espai Natural Guilleries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-guilleries | <p>A.A.D.D. (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.</p> | El Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Collsacabra vetlla per la seva protecció | <p>Superfície a Vilanova de Sau és 2978 hectàrees. Es troba a la zona més septentrional del límit sud-est de l'espai. Té un paisatge accidentat, amb pendents d'entre 30 i 50%. Presenta formes arrodonides de base granítica i carenes i fondalades, sovint molt tancades. Els substrat és edàfic, el clima mediterrani és molt humit a les parts baixes i temperat semblant a l'atlàntic a les parts més altes. Disposa d'una gran riquesa aqüífera, pel què fa als recursos hídrics, aquests queden vertebrats a partir de la Riera Major i els seus afluents, els quals condicionen la variada i frondosa vegetació que destaca sobretot per castanyedes, fagedes i boscos de ribera. Les zones boscoses donen lloc a hàbitats de gran integrés, especialment la Riera Major i la de Castanyadell que són únics dins l'espai</p> | 08303-161 | Espai Natural Guilleries-Savassona | <p>El 29 de maig de 2000 s'aprovà definitivament el Pla Especial de Delimitació. El 21 de febrer de 1998 es feu pública la constitució del Consorci dels Espais Naturals de les Gullereies-Savassona. Aquest òrgan és una entitat pública sense ànim de lucre constituïda per la Diputació de Barcelona i els Ajuntaments de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau que s'encarrega de gestionar i vetllar per aquest Espai Natural</p> | 41.9776100,2.4328400 | 453013 | 4647446 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72919-foto-08303-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72919-foto-08303-161-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-05 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Els espais de Guilleres-Savassona i Collsacabra forment part d'un sòl Espai Natural. Tan mateix els hem dividit en tres fitxes degut a la riquesa que mostren cada un d'ells per separat. | 121 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||
| 72942 | Cingles de Tavertet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-de-tavertet | El Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Collsacabra vetlla per la seva protecció | <p>Els cingles de Tavertet configuren un espai particular del paisatge que envolta el pantà de Sau. La vegetació continua essent la mateixa que caracteritza tot el conjunt de cingleres, tan mateix assoleixen una major alçada marcada per tres nivells de sedimentació. La visió que provoca aquest espai és realment espectacular, creen un conjunt d'espadats de gran alçada i verticalitat que donen a aquest espai un marcat perfil. Aquest fet ha afavorit una implantació important de tota mena de fauna rupícola. També aquest espai compren algunes baumes i coves que han afavorit la supervivència de rates pinyades.</p> | 08303-184 | Cingles de Tavertet | 41.9830000,2.4091900 | 451057 | 4648058 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72942-foto-08303-184-2.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 121 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72945 | Cinglera de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinglera-de-vilanova | El Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Collsacabra vetlla per la seva protecció | <p>Aquest espai compren el tram de cinglera és proper al poble de Vilanova de Sau. Tot i la seva relativa proximitat als habitatges és un indret de nidificació d'algunes aus rapinyaires. Els cingles estan formats per blocs petris separats per relleixos de vegetació, principalment alzinars mixtos amb pins. La zona que es considera estrictament d'interès faunístic l'espai vertical format per conglomerat petri. Cal destacar també la important colònia de quiròpters de la cova de les Guilloteres.</p> | 08303-187 | Cingles de Vilanova | 41.9455900,2.3695500 | 447743 | 4643927 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72945-foto-08303-187-2.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 121 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72946 | Riera Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-major | BOLÓS, J.; HURTADO, V. 2001. Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau Ed. Barcelona | Aquesta riera és un dels principals recursos que vertebren l'hidrologia de l'àmbit de les Guilleries. Procedeix dels estreps del Montseny i concretament de Viladrau, on neix. La Riera travessa de sud a nord els termes de Sant Sadurní d'Osormort i Vilanova de Sau. Va a desembocar a la cua del Pantà de Susqueda. La riera major disposa d'uns 127 km2 de conca i constitueix l'eix fluvial mes potent després del riu Ter. Al llarg de la riera major, més avall del pont de Malafogassa s'hi troba una petita presa de 200m construïda l'any 1967, que subministra l'aigua potable al municipi de Vilanova de Sau. La Riera en el seu últim tram als darrers anys ha vist disminuir considerablement el seu cabal, fen perillar la conservació i la seva riquesa piscícola i ecològica. Cal esmentar que al llarg de la riera hi ha diversos gorgs que són aprofitats al llarg de l'estiu per al bany. | 08303-188 | Riera Major | Aquesta riera ja es troba documentada des de l'alta edat mitjana. Ha estat un eix fluvial estructurador del territori i al llarg del seu curs s'hi ha construït diversos elements de gran interès com són el Pont de Malafogassa així com molins fariners. | 41.9410000,2.4130700 | 451347 | 4643392 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72947 | Riera de Castanyadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-castanyadell | BOLÓS, J.; HURTADO, V. 2001. Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau Ed. Barcelona | La Riera de Castanyadell neix al Guiam i desboca a la Riera Major a l'alçada del Pont de Malafogassa. Constitueix una important xarxa hidrològica en la que destaca entre altres, el Sot de les Basses que neix a Sant Andreu de Bancells i el Sot de Puig d'Ases que neix al Collet de la Fusta. És un espai de gran interès degut a la viabilitat i a la riquesa aquàtica perquè permet desenvolupar poblacions pròpies d'indrets amb poc corrent d'aigua. A l'hora esdevé un indret de refugi per espècies poc corrents. Entre la fauna que s'hi troba destaquen els mustèlids, el blauet, la merla d'aigua i la mallerenga d'aigua, també s'observa la presència de visó americà etc. | 08303-189 | Riera de Castanyadell | El topònim que dona nom a aquesta riera ja és documenta des de l'alta edat mitjana. El barri de Castanyadell o la Parròquia del Castanyadell fou un dels primers nuclis habitats que conformaven el municipi de Vilanova de Sau | 41.9242100,2.4260100 | 452407 | 4641521 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72947-foto-08303-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72947-foto-08303-189-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72800 | Auca de Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-de-serrallonga | A.A.D.D. (2008). Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Guies dels Parcs. Núm. 7. Xarxa de Parcs. Diputació de Barcelona. | XX | Aquesta auca formada per 20 vinyetes descriu de manera dibuixada la llegenda de Joan Sala bandoler llegendari conegut amb el nom de Serrallonga. | 08303-42 | Ajuntament de Vilanova de Sau | El 1994 el CEA Santa Marta i el CEIP els Castanyers de Viladrau varen editar aquesta auca en commemoració del 400è aniversari del naixement de Serrallonga | 41.9473900,2.3842600 | 448964 | 4644118 | 1994 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | CEA Santa Marta i CEIP els Castanyers | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72879 | Castell Sa Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-sa-sala | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. ESTÉVEZ, J.; VILA, A. 1982. 'El Castell: Vilanova de Sau' Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona. PAZ MARTINEZ, M.; WATSON, J.; YLL, E. (1994) 'Les darreres excavacions al Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Osona): estat de la qüestió i noves perspectives”. Tribuna d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. VILA, Assumpció (1987). 'L'assentament paleolític del Castell (Vilanova de Sau)” Cypsela, núm. 6. Barcelona. | El jaciment es troba situat en un terreny erm, en una zona rural, és un jaciment arqueològic tipus abric que es troba situat a la zona de contacte entre el bosc d'alzines i pins i els cingles calcaris vermellosos. El tipus de jaciment és un abric o lloc d'habitació sense estructures. El jaciment, doncs es troba a l'extrem inferior de massís del Collsacabra que és caracteritza per les cingleres calcàries amb base paleozoica. A la seva part baixa s'hi troben un conjunt d'abrics d'entre els quals hi ha el del Castell Sa Sala. Aquest abric té una longitud de 37m amb una profunditat que varia entre els 5 i els 7m. La seva potència varia dependent de la zona, arribant a un màxim de 5,4m. Durant les primeres actuacions arqueològiques es comprovà com el sediment era format per sorres en descomposició del cingle i d'aportació eòlica, fortament cimentades. Les primeres actuacions realitzades per afeccionats afectà una superfície de 9,60 x 6 metres quadrats al final de la qual hi deixaren un petit testimoni, en el que es practicà una petita cala però no permeté recuperar material arqueològic. Es conservava un segon testimoni mes gran, molt pobre en restes arqueològiques que no ha estat excavat. Pel què fa a les restes recuperades, s'ha trobat sobretot indústria lítica, fabricada sobre nòduls, geodes i roques sílices com sílex, calcedonia i jaspi. En menor quantitat hi ha peces treballades amb suport de quarsites, cristall de roca i quars. El tipus de troballes, de més a menys comú en aquest jaciment són rascadors, gravadors, denticulats, abruptes indiferenciats, truncaments, becs, puntes amb dors, làmines amb dors, burins i foliacis. Gràcies a l'anàlisi funcional es va poder determinar que aquest utillatge fou serví per tallar, serrar, ranurar, perforar, gratar, raspar, percutir, etc. Pel què fa a la fauna cal destacar la presència de cavall, cérvol, cabra isard, toro salvatge, conill i eriçó. S'hi troben també restes de fauna corresponent a perdiu tipus africà, aguila reial i voltor. L'estudi pol·línic ha permès deduir que el clima era semblant a l'actual, pot ser més fred. Segons els autors de l'estudi del material, l'índex de rendibilitat, segons la fauna, indica la possibilitat que s'alimentessin vint persones duran un període d'entre 37 i 60 dies. | 08303-121 | Cingles de Tavertet | Els anys 70 el jaciment fou excavat per afeccionats (Francesc Farres i Joan Valls) que foren els descobridors del jaciment. Quan s'iniciaren els treballs d'excavació per part de la UAB a través de l'arqueòleg Jordi Estevez aquests afeccionats posaren a la seva disposició els materials recuperats d'aquella primera intervenció. | 41.9614700,2.3835700 | 448918 | 4645682 | -15000 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72879-foto-08303-121-1.jpg | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest jaciment forma part del conjunt de El Cingle Vermell a l'àrea de Vilanova de Sau (Roc del Migdia-Sal de la Minyona-Cales V-1, T-1 i G-1).Aquest jaciment pertanyia al paleolític superior (-15000 / -9000) | 77 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72880 | Cingle Vermell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingle-vermell | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. ESTÉVEZ, J.; VILA, A. 1982. 'El Castell: Vilanova de Sau' Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona. VILA, A. ESTÉVEZ, J. YLL. R. (1982). 'Sis mil·lenaris de dinàmica econòmica abans del Neolític'. Ausa X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. PAZ MARTINEZ, M.; WATSON, J.; YLL, E. (1994) 'Les darreres excavacions al Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Osona): estat de la qüestió i noves perspectives”. Tribuna d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. VILA, Assumpció. (1985). El Cingle Vermell. Assentament de caçadors recol·lectors del Xè mil·leni. B.P. Dpt. De Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | Alguns sectors del jaciment es troben esgotats i per tant ja no hi resten nivells arqueològics, l'erosió del vent també ha provocat la degradació i desaparició d'alguns nivells. Caldria protegir la zona per evitar l'accés a possibles furtius. | El jaciment del Cingle Vermell es troba situat a l'extrem inferior del massís del Collsacabra, al sud del riu Ter. Es caracteritza pels cingles de roques calcàries de base paleozoica amb la vegetació pròpia d'un clima temperat i humit. Aquest jaciment és de tipus abric, situat a una zona de contacte entre el cingle i la vegetació a uns 150 metres del jaciment del Castell Sa Sala. Té una superfície de 10 x 10 metres i al fons de la cavitat continua uns 2 o 3 metres més. El sediment ha estat format per gravetat i procedent dels sostres i parets o bé aportat per acció eòlica. Aquest consisteix en sorres homogènies de l'holocè inferior, producte de la descomposició del cingle. Entre les estructures descoberts destaca la presència de sòls d'habitació, i de diversos fogars, a uns 57cm de profunditat. Un d'aquests estava format per una base d'enllosat, una sèrie de 8 grans plaques sorrenca-calcària i una gran quantitat de cendres. Aquest fogar estava associat a un terra d'habitació i també a altres estructures com petits apilotaments de pedres amb un forat al mig utilitzats per a falcar algun pal de suport a una coberta. També es van descobrir altres estructures semblants en altres punts de la zona excavada. Pel què fa al fogar, a partir de l'anàlisi dels carbons recuperats, es dedueix que el fogar era més per a la formació de fum que de combustió neta. També afirmen que dins l'abric i àpat del gran fogar, els espais de d'habitació, producció i consum eren comunals i diferenciats. La indústria lítica, era treballada a partir de suports de sílex, cristall de roca, quars i jaspi. Es composa principalment de rascadors denticulars, abruptes, trucaments, puntes amb dors, làmines, burins i escatats. Amb aquestes peces es realitzaven les tasques de tallar, serra, gratar, raspar, perforar i ranurar. Segons aquest material el nivell de desenvolupament tecnològic de la indústria s'orientava cap a l'estalvi de treball i a la racionalització de la producció tot adaptant les eines als requeriments i funcions. També s'ha descobert indústria sobre os i fusta. L'anàlisi de la fauna ha permès posar de manifesta la presència de mamífers com conills i aus, també rèptils i peixos sobretot brema i truita. Les anàlisis de pol·len indiquen una vegetació d'espècies caducifòlies, i d'un clima temperat i humit. El grup humà que habitava als cingles es dedicava a la caça i també a la recol·lecció de fruits, aglans, pinyons, prunes, etc. També practicaven la pesca com a complement a la seva activitat principal. A la par més endinsada de l'abric destaca la presència de restes òssies humanes. La cronologia del jaciment oscil·la entorn el Paleolític Superior i l'Èpipaleolític Antic (11000 al 7000 aC). Cal esmentar també els Sondeigs T-1 i G-1 que forment part del conjunt arqueològic del Cingle Vermell. En el moment de l'excavació tan sols hi havia un parell de bancades de jaciment adossades al fons de l'abric. Del sondeig T-1 se n'extragueren un conjunt de restes òssies corresponents a mamífers, entre els que destacava la presència de conill i també aus i cargols. Pel què fa a la indústria lítica aparegueren 3 ascles de calcària i 3 de sílex. Al sondegi G-1 es van recuperar restes de conill i cabra així com 4 ascles de calcària i 8 de sílex. La cronologia d'aquest jaciment es situa al Paleolític Superior, entre el 15000 i el 9000 aC D'aquest conjunt del Cingle Vermell cal fer esment d'un nou sondeig, el V-1. Realitzat en un abric molt afectat per l'erosió. De l'excavació realitzada es van recuperar un conjunt de fragments de ceràmica rodada i que corresponien a un màxim de 4 vasos. La cronologia d'aquest sondeig es situa entorn al Neolític Final (2500 a 2200 aC) | 08303-122 | Cingles de Tavertet | Aquest jaciment ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques. A inicis dels anys 70 una afeccionats (J.Valls i F.Farrers) realitzaren una primera intervenció. Posteriorment, ja a finals de la dècada, entre 1978 i 1979 un equip dirigit per l'arqueòleg Jordi Estèvez inicià els treballs de recerca arqueològica amb metodologia científica. Entre el 1980 i 1985 els directors de les intervencions foren l'Assumpta Vila i l'Errikarta-Imanol Yll. Les campanyes de 1986 i 1987 l'equip director estava format per E. Yll, G. Wunsch i T.Argalés. Pel què fa al sondeig V-1 la intervenció fou dirigida per Jordi Estevez, al 1978 i el Sondeigs T-1 i G-1 es realitzaren el 1980 | 41.9584600,2.3816200 | 448754 | 4645349 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72880-foto-08303-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72880-foto-08303-122-2.jpg | Inexistent | Paleolític|Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A l' 'Inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya' corresponent al municipi de Sau, els sondeig 'T-1 i G-1' i el 'V-1' es troben documentats en dues fitxes separades del jaciment del 'Cingle Vermell' tan mateix en aquest mapa s'ha considerat que al tractar-se d'un mateix jaciment valia la pena realitzar una fitxa única. A l'apartat de Número de l'Inventari de la Generalitat, apareixen els tres números de fitxa corresponents. Tan mateix també s'han realitzat les fitxes de manera individualitzada. | 77|78|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72881 | Grioteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grioteres | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. CASTANY, Josep.(1995) Les Coves prehistòriques de les Grioteres. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic VILA, A. ESTÉVEZ, J. YLL. R. (1982). 'Sis mil·lenaris de dinàmica econòmica abans del Neolític'. Ausa X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic | XXX-I aC | Alguns sectors del jaciment es troben esgotats i per tant ja no hi resten nivells arqueològics, l'erosió del vent també ha provocat la degradació i desaparició d'alguns nivells. | El jaciment de les Grioteres és un conjunt d'onze petites coves obertes i penjades sobre la vall del Ter. Les cavitats formen una xarxa de galeries comunicades entre elles que van perdent amplitud a mesura que s'entra a l'interior. Els resultats de les diverses campanyes arqueològiques realitzades han constatat la presència de 8 estrats ben diferenciats que marquen la següent seqüència cronològica que es porta des del neolític mig, al final on en els nivells corresponents s'han pogut documentar dos fogars, calcolític, bronze inicial, mig, final i per últim l'edat del ferro. El material arqueològic del conjunt de cavitats és significatiu tan quantitativament com qualitativament. Pel què fa a la ceràmica destaquen recipients d'estil Montboló amb nanses tubulars i verticals del tipus Chassey. Elements decorats amb grafiats geomètrics, i ceràmiques llises i brunyides, etc. Les restes òssies també han estat treballades i s'han recuperat punxons, agulles, cisell, espàtules, rodells i una pinta. La indústria lítica respon a instruments agrícoles i diferents tipus de fulles de sílex retocades. Dels estrats que pertanyent a les èpoques més recents s'han recuperat peces metàl·liques com anells i un punyal de forma triangular. Aquest jaciment es pot considerar pràcticament exhaurit degut a les llargues campanyes de recerca arqueològica realitzades, també per a l'acció de clandestins. A la cova coneguda com Tia disposa d'un testimoni de sediment conservat que pot ser interessant de cara a la recerca científica futura sempre i quan es pugui garantir la seva integritat. | 08303-123 | Carretera B-5213. km 9. | Segons M Cassany els anys en que durà la Guerra Civil Espanyola la cova fou ocupada per desertors. Posteriorment entre els anys 1959 i 1960 estudiosos del Museu Episcopal de Vic realitzaren un primer conjunt de campanyes arqueològiques. Ja a finals de la dècada dels 70 i fins el 1983 Josep Castanya continuà la recerca | 41.9739600,2.3668000 | 447538 | 4647079 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72881-foto-08303-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72881-foto-08303-123-2.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2019-12-03 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 78|79|80|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72882 | Roc del Migdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-del-migdia | VILA, A. ESTÉVEZ, J. YLL. R. (1982). 'Sis mil·lenaris de dinàmica econòmica abans del Neolític'. Ausa X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic | Alguns sectors del jaciment es troben esgotats i per tant ja no hi resten nivells arqueològics, l'erosió del vent també ha provocat la degradació i desaparició d'alguns nivells. Caldria protegir la zona per evitar l'accés a possibles furtius. | El jaciment del Roc del Migdia es troba situat a peu de la cinglera de la qual pren el nom. Es troba orientada a l'est i a l'extrem inferior del massís del Collsacabra. El sediment del jaciment és format per sorres en descomposició que provenen de la cinglera i també per aportació eòlica. Són sorres ben sedimentades i barrejades amb algun bloc de calcària que s'ha després de la paret. El jaciment té una llargada de 200 metres de llargada i entre 5 i 15 metres d'amplada segons la zona i depenent de l'activitat erosiva que hagi sofert cada un dels punts. La mitjana de gruix de la potència estratigràfica s'estima entorn als 4 metres. Duran el transcurs dels treballs arqueològics s'han pogut documentar fins a 6 nivells diferents. En els dos primers hi apareixen nivells d'us i terres d'habitació amb els respectius fogars. També s'han recuperat fragments de materials lítics, sobretot denticulats i rascadors de quars. Les restes òssies de fauna són entre altres de cérvol, senglar, cabra i conill. Dels sectors excavats s'han pogut diferenciar zones segons el seu ús. Així doncs, la part més occidental estava destinada a vivenda estacional, fet que es constata sobretot per la presència de fogars. A llevant s'hi localitzà un enterrament la datació del qual és poc precisa però que caldria situar entorn l'època romana i medieval, tot i inicialment semblava que caldria situar-se entorn al 11500 BF. | 08303-124 | Costa de la Rovira | L'inici de les excavacions científiques en aquest jaciment fou el 1980 amb un equip dirigit per Jordi Estévez. Fins el 1985 el mateix equip dugué campanyes de recerca manera continuada. A partir del 1986 i durant dos anys els treballs foren dirigits per A.Vila, C,Guillamon, T.Argelés i G.Wunsch | 41.9610100,2.3836200 | 448922 | 4645631 | -15000 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72882-foto-08303-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72882-foto-08303-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72882-foto-08303-124-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 77|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72883 | Salt de la Minyona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-la-minyona-0 | VILA, A. ESTÉVEZ, J. YLL. R. (1982). 'Sis mil·lenaris de dinàmica econòmica abans del Neolític'. Ausa X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic | Alguns sectors del jaciment es troben esgotats i per tant ja no hi resten nivells arqueològics, l'erosió del vent també ha provocat la degradació i desaparició d'alguns nivells. Caldria protegir la zona per evitar l'accés a possibles furtius. | Aquest jaciment es troba a la part meridional del grup del Cingle Vermell. És un abric situat al peu de la cinglera a una àrea de bosc de pins i alzines. Segons informacions del director de la intervenció Jordi Estévez hi havia una bancada de sediment adossada a la paret de l'abric de no massa potència ni extensió. El sediment tal i com passa en altres jaciments de la zona, estava format per sorres acumulades gràcies a la descomposició de la cinglera i per aportació eòlica. El jaciment va posar al descobert restes òssies de fauna i indústria lítica semblant a la recuperada al Cingle Vermell amb utillatge fabricat en suport de quars. Aquest jaciment es considera exhaurit. La cronologia del jaciment es situa al Paleolític Inferior (15000-9000 aC) | 08303-125 | Els Munts | El 1980 un equip dirigit per Jordi Estévez realitzà la campanya arqueològica que va permetre recuperar-ne el material i els resultats descrits | 41.9344100,2.3704300 | 447807 | 4642686 | -15000 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72883-foto-08303-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72883-foto-08303-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72883-foto-08303-125-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas BlasiJoan Casas Blasi | 77|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72890 | Domus del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-del-pi | <p>A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. DIPUTACIÓ de Barcelona. BOLÓS, J.; HURTADO, V. 2001. Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau Ed. Barcelona JUNYENY, Eduard. 'El Castell de Cornil' a Els Castells Catalans. Vol. VI. Rafael Dalmau Ed. Barcelona. PLADEVALL, Antoni. (1986) Castell de Cornil (o Puig de la Força) a Catalunya Romànica, Vol IX. Osona II. Pp.815-816. Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni. (1974). El terme històric de Sau” a Ausa. Vol VII. Pp. 108-114. PLADEVALL, Antoni (1998). 'La Domus del Pi'. Catalunya Romànica. Osona. Enciclopèdia Catalana.</p> | XII | Actualment s'està treballant en la recuperació del lloc tan a nivell arquitectònic com arqueològic | <p>És un edifici d'una sola nau, de planta rectangular i amb unes mides d'11,40 x 3,30 metres. Actualment conserva una sola alçada amb la coberta de pedra i volta de canó. Tan mateix s'observa un realçat dels murs que indica que segurament hi hauria un segon pis. La porta s'obre a migdia i es troba espoliada, es molt probable que originàriament hi hagués un arc de mig punt amb dovelles de pedra. L'aparell constructiu es de carreus de pedra ben treballats, de mides regulars, disposats en filades regulars i units amb morter de calç. És una construcció que segueix els canons de l'art romànic. En aquest cas però es tracta d'un romànic civil. Al seu entorn s'observen diversos paraments de pedra a mode de tancat o muralla, ja que es tracta d'una construcció civil-militar. Des de l'any 2006 ha estat objecte de diverses campanyes d'intervenció arqueològica que han posat han permès recuperar part de la muralla defensiva que envolta la construcció i diversos elements i dependències del pati interior.</p> | 08303-132 | Domus del Pi | <p>Aquest casal o 'Domus' com apareix a la documentació antiga, era antigament anomenant de Cascabous. Es trobava dins l'antic terme del Castell de Cornil. El Casal fou lloc de residència de la família de cavallers anomenada de Sau. Apareix documentat el lloc ja a l'any 917 quan Guidiscle vengué a Odevacre i a la seva muller Saruïlda terres i boscos situats dins del terme del castell de Cornil i a la vall de Sau, al lloc anomenat Pi (...ubi dicitur Pinos...). La primera notícia de la Domus apareix cap a l'any 1181, quan Guerau de Sau d'acord amb la seva mare Ermessenda i la seva germana Ramona va posar sota la protecció de l'ordre de l'Hospital tot el seu estatge de Sau on habitaven (...totum nostrum estai de Sau in quo habitamus...). Aquesta data primerenca de finals del segle XII coincideix amb la tipologia romànica de l'edifici fet que evidencia que la construcció d'aquest edifici es dugués a terme al llarg d'aquest període. La família de Sau ostentà la titularitat de la 'domus' fins el segle XV quan es va refondre amb la de Vilafreser. El 1435 el donzell Bernat Guillem e Vilafreser era senuor e la domus de Vilafreser i de la del Pi de la parròquia de Sant Romà de Sau. Al cap de poc, el 1443, el domini de la 'domus' del Pi es trobava a mans de Marc de Vilanova, senyor de Savassona. De d'aleshores queda a mans de la baronia de Savassona. Es desconeixen les vicissituds que afectaren la construcció en els segles posteriors fins al segle XXI quan s'iniciaren els treballs de recerca arqueològica.</p> | 41.9779300,2.3949400 | 449873 | 4647503 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72890-foto-08303-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72890-foto-08303-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72890-foto-08303-132-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||
| 72898 | Plaça Carbonera 1. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-1 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. A una de les vessants de la muntanya s'hi observes restes de cendres i algun i terra rubefactada fruit de l'acció del foc a l'hora de cremar la llenya. Actualment no hi ha cap més evidència de l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. | 08303-140 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 carregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendres. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9807200,2.3999700 | 450292 | 4647810 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72898-foto-08303-140-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72900 | Plaça Carbonera 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-3 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No restes evidències que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 2x2 metres aproximadament. A la part més pròxima al pendent de la muntanya hi ha un parament de blocs de pedra, construïda segons la tècnica de la pedra seca que fa de contenció de la terra. | 08303-142 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9794200,2.3975500 | 450090 | 4647667 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72902 | Plaça Carbonera, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-4 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No restes evidències que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 3x2 metres aproximadament. Fa un lleuger pendent, i es troba plena d'herbes que han anat creixent. | 08303-144 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9795800,2.3978000 | 450111 | 4647684 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72902-foto-08303-144-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest punt ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72903 | Plaça Carbonera, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-5 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No restes evidències que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 2x2 metres aproximadament. A la part final propera al pendent s'hi troba un mur de contenció. Es construït seguint la tècnica de la pedra seca, amb grans blocs de pedra que eviten l'esllavissament de la terra. | 08303-145 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9800500,2.3987000 | 450186 | 4647736 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72903-foto-08303-145-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72904 | Plaça Carbonera 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-6 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No restes evidències que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 2x2 metres aproximadament. A la part final propera al pendent s'hi troba un mur de contenció. Es construït seguint la tècnica de la pedra seca, amb grans blocs de pedra que eviten l'esllavissament de la terra. | 08303-146 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9799900,2.3987600 | 450191 | 4647729 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72904-foto-08303-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72904-foto-08303-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72904-foto-08303-146-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72906 | Plaça Carbonera 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-7 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. En aquesta plaça a la vessant del turó hi ha restes de terra rubefectada i algunes mostres de cendres, però cap més evidència que permeti documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 3x2 metres aproximadament. No hi ha cap mur de contenció. | 08303-148 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9801200,2.3990600 | 450216 | 4647744 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72906-foto-08303-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72906-foto-08303-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72912 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Castanyadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-castanyadell | XIV-XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Pere de Castanyadell es troba a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic. És un fons amb documentació força abundant que conserva documentació des del 1391 al 1960. La documentació s'organitza entorn a blocs: els llibres sagramentals, els d'administració i els notarials. La documentació que s'hi conserva correspon el genera pel funcionament propi d'una administració parroquial. La informació que es troba en aquest arxiu correspon a: Baptismes (1522-1873) respon a 9 unitats documentals; Confirmacions (1687-1868); Matrimonis (1576-1914); Defuncions (1578-1915); Vària Sagramental (1520-1908); Aniversaris i celebracions (1740-1878); Administració de l'obra (1594-1855); Visites Pastorals (1591-1752); Consueta (1701-1950); Confraries (1665); Vària d'administració (1829-1869); Manuals Notarials, consta de 28 unitats; Capítols Notarials (1620-1825); Testaments (1741-1873); Actes Notarials (1528-1860); Processos (1652-1867); Registres de documents (1701-1800); Comptes i factures (1594-1960); Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials (1586-1900); Correspondència (1749-1876); Censos parroquials (1939-1959); Confraries (1665-1882).</p> | 08303-154 | Carrer de Santa Maria, 1. 08500 Vic. | <p>Documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia, tant a nivell de la cura d'ànimes, de l'administració dels béns i de l'activitat notarial. Forma part de l'Arxiu Episcopal de Vic el qual en té cura. La parròquia de Sant Pere de Castanyadell es documenta ja des de l'alta edat mitjana, tan mateix la documentació conservada del seu fons no va tan enllà a nivell cronològic sinó que s'inicia al segle XIV. L'arxiu on es troba guardat és un dels més importants tan per la riquesa de la documentació generada per l'administració del Bisbat i per les institucions eclesiàstiques vinculades (Capítol de la Catedral, parròquies...), com el valor històric i la diversitat d'altres fons que han anat aplegant-se al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Aquesta diversitat de fons, corresponents tots a un mateix àmbit i complementaris pel que fa a tipologies i a institucions que els han produït conformen un conjunt únic per a estudiar i entendre la realitat i l'evolució històrica del nostre país en els darrers dotze segles, període que cobreixen els fons documentals de l'ABEV.</p> | 41.9473800,2.3842600 | 448964 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72912-foto-08303-154-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-22 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Cal dir que a la parròquia de Folgueroles conserven 'in situ' alguns volums recollits de Sant Pere de Castanyadell com el: volum 9 'Libro de Bautismos de Castanyadell, 1902-1966', el volum 10 'Libro de matrimonis, 1939, Castanyadell' que arriba fins al 1962. El volum 11 'Libro de defunciones, 1939, Castanyandell' i el volum 12 'Libro d'Actas de Visita Patoral' que s'inicia l'any 1940 | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72913 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-roma | XVI-XX | <p>Aquest font que es troba a l'Arxiu Episcopal de Vic correspon a 22 unitats físiques entre volums i lligalls en format paper. L'arxiu conserva documentació que s'inicia el 1588 i arriba fins el 1958. Es troba dividit en els següents apartats: Baptismes (1588-1856), Confirmacions (1638-1958); Matrimonis (1588-1894); Defuncions (1588-1909); Vària Sacramental (1918-1958); Aniversaris i Celebracions (1854-1857); Visites Pastorals (1818-1975), Llevadors de rendes (1749-1892); Fundacions i Causes Pies (1721-1723); Confraries (1827-1958); Documentació Esparsa d'Administració (1800-1945); Capítols Matrimonials (1732); Testaments (1765-1947).</p> | 08303-155 | Carrer de Santa Maria, 1. 08500 Vic. | <p>Tot i que degué existir ja des del segle X, la parròquia i el lloc de Sant Romà de Sau consten des del 1062 que fou consagrada l'església que actualment es troba quasi totalment coberta per les aigües del pantà de Sau. L'any 1951 es començà a bastir un nou edifici prop de la resclosa del pantà, que substituí l'edifici romànic. El fons es custodià a la parròquia fins que a finals de setembre de 1998 ingressà a l'ABEV junt amb fons de Folgueroles. El fons estava afectat per una invasió de tèrmits i calgué una acurada desinfecció i neteja. Posteriorment a principis de 2002 s'incorporà als fons parroquials de l'ABEV. Se n'efectuà una primera classificació, a la qual a diferència dels altres fons, s'atribuí una numeració correlativa. A principis de novembre de 2004 es detectaren imprecisions significatives en la classificació i s'optà per a portar a terme el tractament del fons, renumerant les unitats d'acord amb el sistema emprat al centre. Se n'extragué un volum de confirmacions 1928-1951, que no era de Sant Romà sinó de Vilanova de Sau. El 7 de gener de 2005 ingressaren, conjuntament amb fons de Folgueroles i de Vilanova de Sau, dos lligalls de testaments i uns capítols matrimonials. El 7 d'agost de 2006 han ingressat els volums B/2, D/2, L/0 i L-M/1</p> | 41.9473800,2.3842600 | 448964 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-22 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72914 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Vilanova de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-vilanova-de-sau | XV-XX | <p>Fons que es troba guardat a l'Arxiu Episcopal de Vic. La documentació que conserva respon a 56 UD en format pergamí i paper. Les primeres referències són de 1401 i arriben fins a l'any 2000. L'Arxiu es troba dividit en diferents apartats: Baptismes (1427-1880); Confirmacions (1578-1880); Matrimonis (1578-1856); Defuncions (1706-1856); Vària Sacramental (1909-1910); Aniversaris i celebracions (1582-1935); Administració d'Obra (1582-1957); Visites pastorals (1578-1720); Consuetes (1647-1666); Comptes i factures (1710-1900); Llevadors (1582-1900); Confraries (1594-1945); Vària Administració (1701-1900); Manuals Notarials (1406-1700); Capítols Matrimonials (1623-1729); Testaments (1602-1851); Processos (1401-1834); Vària Notarial (1401-2000); Pergamins (1347-1584).</p> | 08303-156 | Carrer de Santa Maria, 1. 08500 Vic. | <p>Aquest fons respon a la documentació generada per la Parròquia de Santa Maria de Sau, de la qual ja se'n tenen referències des de l'alta edat mitjana. Part d'aquest fons fou dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic el març de 2002. El registre fou elaborat a partir de les descripcions del catàleg del fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats realitzats per Miquel S. Gros, Josep M. Masnou i Ramon Ordeig.</p> | 41.9473800,2.3842600 | 448964 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72914-foto-08303-156-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-22 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72915 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-13 | XIX | L'arxiu conserva el fons documental que genera el mateix Ajuntament des de mitjan segle XIX fins a l'actualitat. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal de Vilanova de Sau ocupa unitats d'instal·lació. La documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les seves dates extremes: 1. Òrgans de Govern; 2. Administració general; 3. Serveis Econòmics; 4. Serveis públics; 5. Beneficència i assistència social; 6. Sanitat; 7. Obres i urbanisme; 8. Seguretat pública; 9. Serveis a l'Estat ;10. Població; 11. Eleccions; 12. Instrucció pública; 13. Cultura; 14. Serveis agropecuaris i medi natural; | 08303-157 | Passeig Verdaguer, s/n. 08519. Vilanova de Sau | La documentació que es troba a l'Arxiu Municipal de Vilanova de Sau respon a la documentació generada pel municipi des del segle XIX fins a l'actualitat. Aquest arxiu es va acollir a la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona que fou constituïda el 2003 per tal de garantir la correcta gestió del patrimoni documental local. | 41.9473800,2.3842600 | 448964 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72935 | Plaça Carbonera 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-8 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No restes evidències que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 4x4 metres aproximadament. A la part més pròxima al pendent de la muntanya hi ha un parament de blocs de pedra, construïda segons la tècnica de la pedra seca que fa de contenció de la terra. | 08303-177 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9803100,2.3993800 | 450243 | 4647765 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72935-foto-08303-177-2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72941 | Col·lecció arqueològica de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-sau | Gran part del material arqueològic es troba a les dependències del petit museu del municipi el qual mostra una col·lecció formada per una part de les restes arqueològiques recuperades de les campanyes d'excavació als jaciments del Castell sa Sala, la Roca del Migdia i el Cingle Vermell. D'entre les troballes realitzades es destaca l'esquelet d'una dona de l'època romànica i protagonista de la novel·la juvenil de Jaume Cabré L'Home de Sau. Del materials també cal esmentar restes de fauna, tan de bòvid, cérvols, etc. També cal fer esment de la presència de peces lítiques, tan ascles com nuclis de sílex, algun petit fragment de metall i sobretot i de manera més abundant fragments de ceràmica, així com alguna peça més o menys sencera corresponent als períodes paleolític, neolític i de l'edat de bronze i ferro. | 08303-183 | Museu de Vilanova de Sau. Carrer Escoles s/n. | El material arqueològic ha estat recuperat al llarg de les successives campanyes realitzades als jaciments que es troben dins del municipi de Vilanova, des de les primeres campanyes d'afeccionats durant la dècada dels 60 i 70 fins a les primeres intervencions arqueològiques de caire més científic realitzades per equips d'arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona ja als anys 80 i que en alguns casos s'han allargat fins a l'actualitat | 41.9462500,2.3834800 | 448898 | 4643992 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72941-foto-08303-183-1.jpg | Legal | Paleolític|Neolític|Edats dels Metalls|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A les fitxes corresponents als jaciments arqueològics es fa una descripció mes detallada de les peces de ceràmica recuperades en cada un dels jaciments. | 77|78|79|83|85 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72943 | Llegenda d'en Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-den-serrallonga | CAPDEVILA, Llorenç. (2006). Serrallonga. L'últim Bandoler. Edicions Proa. Barcelona. FUSTER, Joan (1991). El mite literari de Serrallonga. Edicions 62. Barcelona ROVIRÓ, Xavier (2002). Serrallonga. El bandoler llegendari Català. Ed. Farell. | XVIII | La llegenda es comença a cultivar degut a la fama popular acumulada durant anys. Aquest bandoler despertava moltes simpaties entre bona part del poble, el seu caràcter de bandoler enfrontat a un poder centralista i autoritari i a la política d´ un monarca que havia enfonsat el país en la crisi i que anys més tard portaria el principat a l´ enfrontament armat, provocant la revolta del Corpus de Sang i, com a conseqüència d´ aquesta, la guerra dels Segadors. La seva creixen popularitat va fer que no tardessin a sortir corrandes i auques, que glossaven las seves gestes i que van fer créixer i escampar la seva llegenda. Aquest bandoler actuava principalment entre les terres que conformen les Guilleries i part del Montseny, territori que coneixia molt bé i utilitzava per amagar-se, les dificultats per atrapar-lo feren créixer encara més la seva fama. La seva llegenda ha estat recollida per la literatura i fins i tot per la gran pantalla, la qual ha fet arribar el seu mite fins els nostres dies. Les seves gestes, verídiques o no han fet que encara avui, en Serrallonga representi la lluita del poble contra el poder repressor. | 08303-185 | Joan Sala i Ferrer, nasqué l´ any 1594 a Viladrau, Osona. Fill de pagesos benestants, fou el cinquè de nou germans, quatre dels quals acabarien dedicant-se, també al Bandolerisme. Arran del seu casament, el 1618, amb Margarida Tallades, pubilla del Mas Serrallonga de Querós, de Sant Hilari Sacalm, la Selva, prengué com a cognom el nom del mas, començar a dir-se Joan de Serrallonga. Eren temps de crisi i les necessitats econòmiques el portaran a compaginar, amb quatre dels seus germans i altres companys, les feines al camp amb petits robatoris per la zona. Fins que l´ any 1622, un veí seu, en Miquel Barfull, amb qui havia tingut alguna discussió, el denunciar. Quan foren a detenir-lo, és defensar i va poder fugir, assassinar al seu delator i, un cop fora de la llei, no l´ hi quedar més remei que dedicar-se al bandolerisme per sobreviure. No tardà en aconseguir ser el cap de la banda de bandolers de la que també formaven part els seus germans. Alternava robatoris i segrestos amb llargues estades al seu mas, el gran coneixement del terreny el permetia escapolir-se amb facilitat de les tropes del lloctinent quan aquest l´ assetjaven. Els primers anys d´ activitat pogué actuar amb certa impunitat, doncs l´ atenció de les autoritats es centraven principalment en la persecució de la banda dels germans Margarit, caiguts aquest l´ any 1627, agrupar les seves bandes i es convertir en el principal bandoler del país. Durant vuit anys fou un mal son pels lloctinents Miguel de los S. de San Pedro i el Duc de Feria, però, l´ any 1630 el nou lloctinent, el Duc de Cardona, intensifica la persecució, això forçà a la seva banda a cercar refugi a l´ altre banda dels Pirineus, on foren ben rebuts pels senyors de Vivers, de Nyer i de Durban, els quals, per la condició de Nyerros que tenia la banda, es servien d´ ells a la seva conveniència. Malgrat que pertanyia a la facció social dels Nyerros, no podem catalogar a Serrallonga de bandoler polític, però sovint eren utilitzats amb fins polítics, per executar venjances i atemptar contra enemics, a més aquesta condició els feia guanyar simpaties entre els contraris al govern de Felip IV. Però, l´ any 1631, la gent de Serrallonga és traïda pel senyor de Durban, qui lliurar al lloctinent, a canvi de l´ aixecament de l´ empara reial sobre el lloc de Perellós, bona part de la banda, entre ells, membres d´ estacats com el Fadrí de Sau o en Jaume Malianta. | 41.9473800,2.3842500 | 448963 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72963 | Safareig de les basses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-les-basses | XIX-XX | Safareig situat a prop de la llera del torrent de les Fagedes. Es un safareig construït en pedra. De planta rectangular d'uns 3 x 2 metres. L'alçada és d'1,20 aproximadament. A la part superior la es troba acabat amb les lloses de pedra lleugerament inclinades cap a la part interior per facilitar el rentat de la roba. Es pot observar algunes regateres esculpides per on s'escolava l'aigua. Actualment ja no s'usa pel rentat perquè aquest tipus d'estructures han perdut completament la seva funcionalitat. Actualment és un element ornamental i cultural | 08303-205 | Camí de les fagedes | Antigament els pobles en construïen de públics, on les dones eren les encarregades de rentar la roba de la família. Els safareigs eren espais on la gent solia socialitzar i conversar, pel que encara queden expressions com fer safareig per indicar quan s'està remorejant o explicant coses de terceres persones. Actualment els safareigs públics han deixat d'utilitzar-se per l'existència de la rentadora, encara que generalment s'han conservat pel seu caràcter lúdic i fresc, convertint-los en fonts i a vegades en abeuradors d'animals. | 41.9468800,2.3865200 | 449151 | 4644060 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72963-foto-08303-205-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72970 | Ball del Gavatxot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-gavatxot | XIX | Aquest ball ja no es practica al municipi de Vilanova, i tan sols en resta la documentació d'aquest arxiu | Aquesta dansa es troba documentada a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de la Generalitat de Catalunya, procedent de l'Arxiu Bial el qual es troba conservat a la seu del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana a la Caixa 125 i sobre 546 amb el numero d'inventari 1.2.546. La informació que en consta és molt reduïda ja no es conserva la partitura. | 08303-212 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Passatge de la Banca1-3. 08002. BCN | 41.9473900,2.3842600 | 448964 | 4644118 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72763 | Camí Ramader de Vilanova de Sau a Sant Feliu de Pallerols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-vilanova-de-sau-a-sant-feliu-de-pallerols | A.A.D.D. Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació Món Rural. Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Generalitat de Catalunya. TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància: costums, normes, oficis i llegendes de la transhumància”. Solc. Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. LLOBET, Salvador (1951). 'La Transhumància en Catalunya'. Lisboa. NADAL, E; IGLESIAS, J.R.; ESTRADA, F. (2001). 'Transhumància del segle XXI. La ramaderia ovina i la transhumància a l'Alta Ribagorça'. Barcelona. Generalitat de Catalunya. Col. Temes d'Etnologia de Catalunya, 20 | XII-XX | Aquest camí surt del municipi de Sau i passa per diversos municipis més entre ells Tavertet i Rupit-Pruit per arribar a Sant Feliu de Pallerols. El tram que circula pel municipi de Sau té una distància d'uns 5km aproximadament. És l'antic camí que va de Sau a Rupit. Es pot seguir sortint des de la Riba en direcció nord-oest i passa per la zona de la Devesa, segueix fins arribar a Can Roca, i tot seguit es dirigeix cap al Mas Novell i Mas Novell Xic, continua en direcció nord cap al Pla del Camp de l'Antic, ja al municipi de Tavèrnoles. D'aquí es dirigeix cap a Rupit on entronca amb el camí Ral de Vic a Olot. | 08303-5 | Vilanova de Sau-Rupit | La transhumància té el seu origen en època preromana i romana i es pot afirmar que no serà fins al segle XII que comença a organitzar-se la seva pràctica i com a conseqüència a estructurar-se una xarxa de camins. Durant l'Edat Mitjana diversos dels monestirs catalans més potents, com Santa Maria de Poblet, Santes Creus, Sant Martí del Canigó, Sant Miquel de Cuixà, de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, etc, van crear necessària la creació d'una xarxa de camins estable i segura que permetés el trànsit del Ramat entre la plana i la muntanya. D'aquesta manera es consolidarà una xarxa catalana de camins ramaders. Des d'aquest període i fins al segle XIX l'activitat de transhumància es va sofrint diversos canvis fins a centrar-se en la seva totalitat al trànsit ramader d'hivern. Entre els segles XIX i inicis del XX la transhumància fa un pas enrere i comença a entra en desús. El tipus d'explotacions ramaderes actuals i l'expansió urbana fan que poc a poc aquesta activitat hagi anat perden la seva funció fins a pràcticament desaparèixer. | 41.9850200,2.4292500 | 452721 | 4648271 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72763-foto-08303-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72763-foto-08303-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72763-foto-08303-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest camí està classificat pel Departament de Mediambient de la Generalitat de Catalunya., però només el tram que discorre pel municipi de Rupit-Pruit. En el DOGC de data de 28/09/1994. Té el codi INE 089019. El tram que passa pel municipi de Vilanova de Sau no té cap tipus de classificació del Departament de Mediambient. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72839 | Pont de Malafogassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-malafogassa | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XV | Pont situat sobre la Riera Major, forma part de l'antic camí Ral de Vic a Girona. És un pont construït en pedra. Forma dues arcades desiguals, la primera és per on passa la riera, i és més elevat. El segon és sense finestres o arquets i d'esvelta figura. Els arcs es troben acabats amb carreus de pedra ben escairats. També presenta una barana de pedra i la zona de pas es troba acabada amb grans lloses i blocs de pedra. Fins no fa massa encara circulaven vehicles, tan mateix des de que es prohibí el seu pas, la riera es creua per una passarel·la de formigó. | 08303-81 | Pont de Malafogassa | El pont de Malafogassa fou construït pels vols del 1498 essent-ne el seu mestre constructor Pere Folgueres de Sant Andreu de Bancells. Varen contribuir a les despeses del seu cost els veïns de Vilanova de Sau de Sant Andreu de Bancells, de Catanyadell i de Querós. Així consta per una talla o contribució als feligresos de dites parròquies del 25 de gener de 1498. | 41.9360300,2.4120700 | 451260 | 4642841 | 1498 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72839-foto-08303-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72839-foto-08303-81-2.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Pere Falgueres | 93|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72859 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-21 | A.A.D.D. (2008). Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Guies dels Parcs. Núm. 7. Xarxa de Parcs. Diputació de Barcelona. BOLÒS, J. Hurtado, V. (2001). Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau, Barcelona. ORDEIG, Ramon (1982). 'Villae, Viae i Stratae d'Osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval'. AUSA X, pp 102-104. Patronat d'Estudis Ausonencs. | X-XV | Sabem que passava pel pont de Malafogassa però el recorregut sencer és imprecís. Molts trams ara estan asfaltats | Gran part de l'antic camí ral es troba actualment asfaltat i és part d'una pista forestal. El seu recorregut sencer és força imprecís ja que la documentació existent és pràcticament nul·la. El recorregut passa pel pont de Malafogassa i segueix cap a Vilanova. Antigament arribava fins a Sant Romà actualment sota les aigües. El pantà també va inundar el notable pont de Sau, un dels més singulars i espectaculars que hi havia sobre el Ter, per aquest segon pont també hi passava el camí ral procedent de Vilanova. | 08303-101 | Pont de Malafogassa | El terme camí ral segurament prové de la derivació del mot 'real'. Significa que eren camins sota la jurisdicció del rei, tan mateix el mot ral, té un altre significat (partida agrícola o terreny agrícola). Aquest fet permetria pensar que el alguns d'ells facin referència a l'accés del poble als camps. La documentació existent sobre el camí ral que passa pel municipi de Sau és molt escassa, en alguna guia turística es confon un tram de la 'strata francisca' via d'origen romà que comunicava Vic amb Barcelona pel sud mentre que cap al nord es dirigia cap a França. Aquesta via, en tot cas, correspondria a l'actual camí ral de Vic a Olot, tan mateix el seu recorregut és encara discutit pels historiadors i no sembla que circulés pel terme de Sau. Al segle X es documenta un camí que es troba al terme del castell de Cornil a la vila de Sau 'Saue' 'strada' o 'via qui perguit ubique'. El seu recorregut però és imprecís, ja que no indica la direcció que prenia. És possible però que aquest passes pel pont de Sant Romà que es troba sota les aigües del pantà i que d'aquí es dirigís al castell de Cornil, cap al nord i al pont de Malafogassa cap al sud. | 41.9360300,2.4120700 | 451260 | 4642841 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72859-foto-08303-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72859-foto-08303-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72859-foto-08303-101-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72916 | Fira d'herbes remeieres i productes artesans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dherbes-remeieres-i-productes-artesans | XX-XXI | Es celebra regularment cada any | La fira es realitza finals de la primavera, normalment el mes de juny. Enguany s'ha realitzat la XIXa. Edició. Aquesta fira ofereix un mercat tradicional d'herbolaris i artesans amb demostracions d'oficis antics, a més d'un programa d'activitats paral·leles com per exemple rutes botàniques, conferències, balls de gegants, tallers de remeis casolans, etc. La fira és una proposta per recuperar l'activitat comercial del municipi entorn les plantes medicinals i les seves aplicacions tan en la salut, com en la cosmètica, gastronomia, jardineria, etc. | 08303-158 | Plaça Major, s/n | Aquesta fira fa ja uns vint anys que es celebra. Enguany s'ha realitzat la XIXa edició. Fou una iniciativa municipal per recuperar l'activitat comercial entorn a les plantes medicinals i com atractiu turístic. | 41.9478500,2.3863000 | 449133 | 4644168 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72916-foto-08303-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72916-foto-08303-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Ajuntament de Vilanova de Sau | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72944 | Ball del Fanalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-fanalet | XIX-XX | El ball del fanalet fa el dia 15 d'agost moment en què té lloc la Festa Major. Aquest ball consisteix en formar parelles que ballen al compàs de la música amb un fanalet o espelma encesa. En cas que durant el ball el fanalet o espelma s'apagui els dansaires hauran de parar el ball. Aquells que aconsegueixin finalitzar el ball amb el fanalet encès i intacte tindran llarga vida com a parella. | 08303-186 | Nucli urbà | 41.9478700,2.3863000 | 449133 | 4644170 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 72959 | Aplec de Sant Andreu de Bancells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-andreu-de-bancells | http://www.saucollsacabra.cat http://www.vilanovadesau.cat/ | XIX | Aplec que es dur a terme a l'església de Sant Andreu de Bancells i al seu entorn. Es dur a terme a finals de novembre de cada any. Aquest aplec consta d'un programa lúdic i religiós, s'inicia amb una missa en honor al patró de la parròquia Sant Andreu, i tot seguit tenen lloc diverses activitats com un esmorzar-dinar, cants etc. Cada any s'edita un petit fulletó amb el programa | 08303-201 | Sant Andreu de Bancells | Es desconeix amb exactitud quin és l'origen d'aquesta trobada, tan mateix cal pensar que es tracta d'una celebració centenària per commemorar o celebrar la diada de Sant Andreu patró de la parròquia que sempre té lloc a finals de novembre. | 41.9348400,2.4470500 | 454159 | 4642689 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72959-foto-08303-201-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72833 | Cabana de la Font d'en Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-la-font-den-marti | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | Cabana de planta quadrada amb unes dimensions de 4x4 metres. La coberta és de teula a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana que es troba orientada cap a migdia. La part nord es troba adossada a la roca i presenta un escaire arrodonit. El mur occidental és atalussat. El sector nord-est correspon al primer pis i presenta una porta petita. S'hi accedeix per unes escales de pedra que es troben a la façana que és oberta. És una construcció de dues plantes. El terra del primer pis és empostissat amb bigues de roure. L'aparell constructiu és de blocs de pedra rogenca, formant filades irregulars i units amb morter de calç i argamassa de fang. | 08303-75 | Font d'en Martí s/n | Aquesta construcció amb usos agrícoles està directament relacionada amb la construcció del mas de la Font d'en Martí i hauria d'haver esta construïda al mateix moment o en un període no gaire posterior | 41.9327400,2.4018500 | 450410 | 4642481 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72833-foto-08303-75-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A la fitxa 24860 de l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya' hi figura descrita tan la cabana d'en de la Font d'en Martí com el mateix mas. Per aquest motiu aquesta fitxa també té el mateix número d'inventari de l'IPAC que el de la Font d'en Martí. | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72885 | Eines del camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eines-del-camp | XX | Totes les peces han estat restaurades | En una rotonda o placeta enjardinada a l'entrada del municipi s'hi troba un conjunt d'eines antigues del camp. Aquest conjunt es format per un tractor ja antic, i 6 arades de ferro. El tractor de la segona meitat del segle XX es troba en primer lloc i és divisible des de la carretera d'accés. És de color verd, descobert i amb les llantes de les rodes verdes, remolca una premsa. A la resta de la rotonda s'hi distribueixen de manera desigual el conjunt d'arades, ara ja sense cap utilitat i que es troben disposades de manera decorativa. | 08303-127 | Carrer Vun | Les eines del camp que es troben a la rotonda s'hi posaren el 2006 moment en que es va urbanitzar aquest espai | 41.9468000,2.3813600 | 448723 | 4644055 | 2006 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72885-foto-08303-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72885-foto-08303-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72885-foto-08303-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A l'apartat de cronologia s'ha descrit el moment d'urbanització de la placeta que és quan es dipositaren allí les peces. Desconeixem amb exactitud la cronologia d'aquests elements que segurament daten d'entre la primera i la segona meitat del segle XX | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72920 | Sequoia de Tortadès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequoia-de-tortades | Es coneix amb el nom científic de 'Sequoiadendron giganteum'. Té una alçada de 48 metres, un volt de canó a 1, 3 m de 6, 40 m, i una capçada de 16 m de diàmetre. | 08303-162 | El Tortadès s/n | 41.8991100,2.4382200 | 453401 | 4638727 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El numero d'identificació de l'arbre a la fitxa de Patrimoni Natural del Departament de Mediambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya és: 24.303.01 (24.50.01) | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 72960 | Col·lecció de pintures de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintures-de-lajuntament | XX-XX | És un conjunt format per quatre quadres. Dos d'ells del pintor Fidel Bofill, un el donà a l'ajuntament i s'exposa a la sala de l'entrada, el segon el comprà el consistori i es troba dins d'un dels despatxos. Els temes de les composicions són paisatgístics, en un d'ells es veuen els cingles de Tavertet al fons. Els altres dos quadres exposats, són obres que la temàtica fa referència al municipi de Sau. Són obres de pintura ràpida fruit de diversos concursos realitzats per l'ajuntament | 08303-202 | Passeig Verdaguer s/n | Els quadres de Fidel Bofill entraren a formar part de l'ajuntament verç a principis dels segle XXI, cap a l'any 2006. Els altres dos són fruit de concursos de pintura ràpida organitzats per l'ajuntament però no es té constància de l'any. | 41.9473800,2.3842600 | 448964 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72960-foto-08303-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72960-foto-08303-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72960-foto-08303-202-3.jpg | Física | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 103|98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72975 | Font Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-4 | XX | Aquesta font es troba a la cantonera entre la Plaça Serrallonga i l'inici del carrer de Santa Maria. És una font moderna, construïda en pedra. A la part on es troba l'aixeta és formada per gran bloc de pedra del país on hi ha esculpida el nom de la font. A la part baixa la pica que recull l'aigua també és de pedra ben repicada. Amb dos blocs presenten formes molt regulars i rectangulars | 08303-217 | Plaça de Serrallonga | 41.9470700,2.3847200 | 449002 | 4644083 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 72976 | Font de la Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-major-2 | XX | Aquesta font es troba a la part central de la Plaça Major. És una font construïda en pedra. Amb una base ovalada amb un enllosat. A sobre tres graons que condueixen a la font amb la pica de pedra i amb el parament format per petits blocs de pedra. Els angles i els acabats tenen formes arrodonides Té una aixeta a banda i banda. | 08303-218 | Plaça Major | 41.9478500,2.3863000 | 449133 | 4644168 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72976-foto-08303-218-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72978 | Rellotge de sol de la Rectoria de Santa Maria de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-rectoria-de-santa-maria-de-vilanova | http://www.gnomonica.cat http://www.rellotgedesol.org | XX | Situat a la part del darrera de la rectoria de l'església de Santa Maria. Es troba mig tapat per un conjunt d'arbres que es troben davant de l'edifici. És un rellotge vertical quasi meridional, amb les línies horàries pintades i els números àrabs dins d'un marc. Presenta un gnòmon d'uns 15 cm i una vareta. | 08303-220 | Rectoria de Santa Maria de Vilanova | Segons la data que hi ha pintada al mateix rellotge, aquest fou construït el 1909 | 41.9482100,2.3871600 | 449205 | 4644208 | 1909 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72978-foto-08303-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72978-foto-08303-220-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72979 | Placa Commemorativa a los Caidos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-los-caidos | XX | <p>Aquesta placa es troba a la façana oest de l'església de Santa Maria de Vilanova de Sau. Just al costat de l'entrada principal a l'església.</p> <p>És una placa de pedra amb inscripcions commemoratives que fan referència als caiguts pel bàndol franquista durant la Guerra Civil Espanyola. Segons la informació que s'extreu del <em>Cens de Simbologia Franquista del Banc de la Memòria Democràtica</em> s'hi pot observar una inscripció que fa al·lusió a Primo de Rivera i a dos requetès (Ramon Sirici Garriga i Ramon Feixas Costa). També s'hi han gravat la inscripció 'Caídos por Dios y por España' i quatre símbols, un crismó (extrem superior esquerre); el símbol de la Falange (extrem superior dret); la creu de Borgonya, emblema dels requetès (extrem inferior esquerra); i un colom amb una branca d'olivera.</p> | 08303-221 | Església de Santa Maria de Vilanova de Sau | <p>Segons s'extreu del Cens de simbologia franquista, el monument es dedicà a Ramon Feixas Costa, veí de Vilanova de Sau, que va morir el 4 de febrer de 1939 a causa de la repressió a la rereguarda; i a Ramon Sirici Garriga, veí de Tavèrnoles, mort el 29 de gener de 1939 a Valsequillo (front d'Extremadura), a la línia ferroviària Almarchón-Còrdova en acció de guerra (V. <a href='https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/cens_simbologia/3984'>Cens de simbologia franquista</a>).</p> <p>Aquest tipus de monuments commemoratius van ser molt habituals en moltes poblacions d'Espanya durant la dècada del 1940, un cop finalitzada la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), com a homenatge a les víctimes del bàndol guanyador.</p> | 41.9483700,2.3873400 | 449220 | 4644225 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72979-rsc29rsc170103529.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72979-foto-08303-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72979-foto-08303-221-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-04-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | L'any 2010, moment en el qual es va redactar el Mapa, la lectura de la placa era difícil perquè es trobava amagada parcialment per l'heura que cobria la façana de l'església. Només s'hi podia llegir: '..Caidos..' DIOS I PATR.' I 'ESPAÑA' a la part inferior.No s'hi ha fet cap actuació posterior al franquisme. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72981 | Rellotge de Sol del Mas la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-la-font | XIX | Situat a la façana principal del mas. És un rellotge de sòl meridional agafat amb grapes a la paret. Presenta les línies horàries fletxades i les mitges hores més curtes. Els números són àrabs, el gnòmon de 15 cm. Acabat en bola i datat. El material constructiu és pedra És llegeix la inscripció de '1877'. | 08303-223 | Mas la Font, s/n | Segons la inscripció que es pot llegir a l'interior del rellotge la data de construcció fou el 1877. | 41.9520500,2.3825000 | 448822 | 4644637 | 1877 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72981-foto-08303-223-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72982 | Rellotge de Sol de la Font d'en Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-font-den-marti | XX | Rellotge de sol de doble quadrant que fa cantonada, és vertical de tarda, amb línies horàries i números àrabs de 7 a 12. El gnom de 25 cm i presenta una vareta. Es pintat al fresc sobre la pedra amb unes dimensions d'uns 30 x 30 centímetres. S'hi llegeix el lema: 'Homo qua / su umbra' | 08303-224 | Mas la Font d'en Martí | 41.9330800,2.4018700 | 450412 | 4642519 | 1995 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72983 | Rellotge de sol al carrer de les escoles, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-al-carrer-de-les-escoles-13 | XXI | Rellotge de sol en pedra. És vertical de matí amb les línies horàries, les mitges hores són més curtes. Els números són romans de VI a V. El gnòmon és d'uns 20 cm. Disposa d'una vareta i és signat i datat '2008'. A la part superior es pot apreciar la decoració esculpida d'un gall, un sòl i la lluna amb estrelles. Les seves dimensions són d'uns 40 per 60 centímetres aproximadament. | 08303-225 | Carrer de les escoles, 13 | Segons la inscripció que es llegeix al peu del rellotge, aquest fou esculpit el 2008 | 41.9463200,2.3839400 | 448936 | 4644000 | 2008 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72983-foto-08303-225-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72984 | Rellotge de sol de Can Mon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-mon | XX | Rellotge de sol format per una composició de rajoles de ceràmica d'unes dimensions de 5x7 centímetres. És vertical amb les línies horàries y números romans del VI a VI. Si veu dibuixat un gran sol al pol. El gnòmon és d'uns 80 centímetres amb vareta i signat i datat '1970'. També s'hi llegeix el lema 'Ni tu ni jo, tindrem corda, si no és Déu, qui se'n recorda' | 08303-226 | Mas Can Mon | Segons consta en el dibuix del rellotge de sol, la data de construcció fou el 1970 | 41.9343000,2.4478400 | 454224 | 4642629 | 1970 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72984-foto-08303-226-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Segui | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72985 | Rellotge de Sol de Bancells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-bancells | XIX-XX | Les lletres i signes de l'interior del rellotge són pràcticament il·legibles | Rellotges vertical de matí, amb les línies horàries i les mitges hores. S'endevinen les restes de la numeració i es llegeix el lema 'cada dia que passa t'atansa a la vida' El gnòmon és d'uns 80 centímetres i conserva la vareta. És un rellotge de sol pintat sobre guix al fresc. | 08303-227 | Mas Bancells s/n | 41.9450000,2.4304900 | 452794 | 4643826 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72985-foto-08303-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72985-foto-08303-227-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 93910 | Sant Vicenç de Verders o Sarriera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-verders-o-sarriera | <p><span><span>ADELL i GISBERT, J. A. [ et al.] (1986) 'Sant Vicenç de Verders o Sarriera'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 577-578.</span></span></p> <p><span><span>JUNYENT, E. (1946) 'Itinerario històrico de las parroquias del Obispado'. Hoja Parroquial. Vic 27 de gener de 1946.</span></span></p> <p><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 279-280.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, A. (1976) 'Sant Vicenç Sarriera'. Hoja Diocesana, núm. 3396, Vic 16 de maig de 1976.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, A. (1974) 'Sant Bartomeu Sesgorgues, Sant Miquel de Sorerols i Sant Vicenç Sarriera'. Ausa vol. VII (1972-74). Vic: pàgs. 330-352.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, A. (1981) 'L'Esquirol'.Gran Geografia comarcal de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona, p. 227.</span></span></p> <p><span><span>VERDAGUER i FEU, R. (1992) 'El calvari de l'església romànica de Sant Vicenç Sarriera o de Verders'. Els cingles de Collsacabra, nº 28. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 18-19.</span></span></p> <p><span><span>VERDAGUER i FEU, R. (1993) 'Pinzellades d'una historia i d'uns records: a l'entorn de Sant Vicens de Verders'. Els cingles de Collsacabra, nº 29. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 4-6.</span></span></p> | XI | <p><span><span><span>L'església romànica de Sant Vicenç de Verders o Sarriera es troba actualment al Parc de can Deu de Sabadell, on fou traslladada i reconstruïda l'any 1974 amb la col·laboració de l'antiga Caixa d'Estalvis de Sabadell. El seu emplaçament original és un indret, actualment submergit per les aigües de l'embassament de Sau, al que s'accedeix des de Sant Bartomeu Sesgorgues, per les cases del Munné i de Lloret. Al lloc original encara es conserven la part inferior dels murs de l'església. És una petita capella d'una nau, capçada a llevant per un absis semicircular que s'obre a la nau amb un simple plec. Les seves mides són 6,60 m de llarg per 3,25 m d'ample, i és coberta amb una volta de canó, reforçada per un arc toral. Les cobertes actualment són de lloses de pedra; abans de la reconstrucció, de teules a la nau i de lloses a l'absis. Presenta dues portes d'arc de mig punt, una a la façana de migjorn i l'altra a la de ponent. Al centre de l'absis, hi ha una finestra de doble esqueixada i a la façana meridional, una espitllera d'una sola esqueixada. Originàriament, la façana de ponent tenia una obertura en forma de creu entre la porta i la finestra superior, reconvertida posteriorment en quadrada, fent saltar les pedres de sota el braç. La única façana ornamentada és la de l'absis, que presenta motius llombards de fris d'arcuacions sota el ràfec, distribuïdes en sèries de dos arquets entre lesenes. L'aparell és de petits carreus desbastats i escairats, lligats amb morter de calç i disposats en filades uniformes. Els arcs de les portes estan extradossats, amb una filada de llosetes planes.</span></span></span></p> | 08303-229 | <p><span><span><span>La primera referència documental fiable on s'esmenta l'església de Sant Vicenç de Verders és de l'any 1100. Es trobava dins l'antic terme del castell de Casserres i, probablement, feia de capella rural o potser de sufragània. Al segle XIII ja figurava com a parròquia del territori de l'antic terme del castell que havia passat al monestir de Sant Pere de Casserres. El seu culte va anar minvant paulatinament, pel despoblament del lloc i la desaparició de la vida comunitària al monestir l'any 1572. Amb la incorporació dels jesuïtes a Sant Pere de Casserres, es va encomanar el culte de l'església de Sant Vicenç al rector de Savassona i, posteriorment, al de Tavèrnoles. Però es va extingir el culte i es va acabar abandonant l'església. Al final del segle XVII, els amos del mas Verders van aprofitar l'antic temple abandonat com a habitatge dependent del mas. Amb la construcció del pantà de Sau, l'edifici va quedar cobert per les aigües fins a l'any 1973, quan va quedar novament al descobert per la baixada del nivell de les aigües. El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona va traslladar i reconstruir l'església al Parc de can Déu de Sabadell.</span></span></span></p> | 41.9771034,2.3805985 | 448684 | 4647419 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/93910-131.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/93910-1310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/93910-1311.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | BCIL | 2023-03-14 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'edifici es troba actualment al Parc de can Deu de Sabadell, on fou traslladada i reconstruïda l'any 1974 amb la col·laboració de l'antiga Caixa d'Estalvis de Sabadell. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/