Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
72960 Col·lecció de pintures de l'Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintures-de-lajuntament XX-XX És un conjunt format per quatre quadres. Dos d'ells del pintor Fidel Bofill, un el donà a l'ajuntament i s'exposa a la sala de l'entrada, el segon el comprà el consistori i es troba dins d'un dels despatxos. Els temes de les composicions són paisatgístics, en un d'ells es veuen els cingles de Tavertet al fons. Els altres dos quadres exposats, són obres que la temàtica fa referència al municipi de Sau. Són obres de pintura ràpida fruit de diversos concursos realitzats per l'ajuntament 08303-202 Passeig Verdaguer s/n Els quadres de Fidel Bofill entraren a formar part de l'ajuntament verç a principis dels segle XXI, cap a l'any 2006. Els altres dos són fruit de concursos de pintura ràpida organitzats per l'ajuntament però no es té constància de l'any. 41.9473800,2.3842600 448964 4644117 08303 Vilanova de Sau Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72960-foto-08303-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72960-foto-08303-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72960-foto-08303-202-3.jpg Física Realisme|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 103|98 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72961 Habitatge del Carrer Santa Maria, 10 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-10 XVIII Edifici de dues plantes amb la coberta de teula a doble vessant. El carener es paral·lel a la façana. A la planta baixa s'obren dues portes de factura molt senzilla i simple. A l'alçada del primer hi trobem dues finestres mes treballades. Es troben emmarcades en pedra. Entre ambdues hi trobem una fornícula o capelleta. El sant o verge que hi havia a l'interior ha desaparegut. 08303-203 Carrer Santa Maria, 10 La construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI 41.9472800,2.3853500 449054 4644105 08303 Vilanova de Sau Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72961-foto-08303-203-1.jpg Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98|119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72962 Habitatge del Carrer Santa Maria, 12 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-12 XIX Edifici de dues plantes amb la coberta de teula a doble vessant. El carener és paral·lel a la façana. A la planta baixa hi ha dues portes. Uns que actualment és l'accés principal és de petites dimensions, i amb un arc rebaixat. El segon conserva una porta de fusta. És d'unes dimensions majors i també acabat amb un arc rebaixat. Sembla intuir-se un conjunt de dovelles que forment l'arc sota la capa d'arrebossat que cobreix l'edifici. A l'alçada del primer pis l'única obertura és un balcó amb barana de ferro. La casa es troba arrebossada i pintada amb un color ataronjat. 08303-204 Carrer Santa Maria, 12 La construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI 41.9473600,2.3854800 449065 4644114 08303 Vilanova de Sau Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72962-foto-08303-204-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72963 Safareig de les basses https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-les-basses XIX-XX Safareig situat a prop de la llera del torrent de les Fagedes. Es un safareig construït en pedra. De planta rectangular d'uns 3 x 2 metres. L'alçada és d'1,20 aproximadament. A la part superior la es troba acabat amb les lloses de pedra lleugerament inclinades cap a la part interior per facilitar el rentat de la roba. Es pot observar algunes regateres esculpides per on s'escolava l'aigua. Actualment ja no s'usa pel rentat perquè aquest tipus d'estructures han perdut completament la seva funcionalitat. Actualment és un element ornamental i cultural 08303-205 Camí de les fagedes Antigament els pobles en construïen de públics, on les dones eren les encarregades de rentar la roba de la família. Els safareigs eren espais on la gent solia socialitzar i conversar, pel que encara queden expressions com fer safareig per indicar quan s'està remorejant o explicant coses de terceres persones. Actualment els safareigs públics han deixat d'utilitzar-se per l'existència de la rentadora, encara que generalment s'han conservat pel seu caràcter lúdic i fresc, convertint-los en fonts i a vegades en abeuradors d'animals. 41.9468800,2.3865200 449151 4644060 08303 Vilanova de Sau Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72963-foto-08303-205-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72964 Habitatge del Carrer Santa Maria, 20 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-20 XVIII Casa de dues plantes amb la coberta de teula a doble vessant. El carener és perpendicular a la façana. Aquesta casa s'assenta directament sobre la roca. No es troba alineada al carrer sinó s'endinsa lleugerament i la roca actua com de llera o pati d'entrada. Diverses jardineres de pedra amb flors decoren aquest espai. La façana disposa d'una porta emmarcada en pedra però amb la llinda de fusta. La finestra que s'obre sembla haver estat reformada ja que el tipus de pedra que l'emmarca és mes grisa que la de la resta d'obertures. A l'alçada del primer pis hi ha tres finestres mes. Dues d'elles es troben molt a prop fet que permet que comparteixin un dels carreus que fa de marc. Un segon cos a mode de cobert i de dimensions molt reduïdes s'adossa a la façana per la part davantera. 08303-206 Carrer Santa Maria, 20 La construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI 41.9474400,2.3856900 449082 4644123 08303 Vilanova de Sau Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72964-foto-08303-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72964-foto-08303-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72964-foto-08303-206-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72965 Habitatge del Carrer Santa Maria, 24 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-24 XVIII La inscripció de la llinda és llegeix amb dificultat, fora bo dur a terme una restauració per recuperar-la. Edifici que presenta un aspecte d'antiga masia que ha estat absorbida per la construcció del carrer i el progressiu desenvolupament del nucli urbà. Es un edifici de dues plantes amb la coberta de teula a doble vessant i el carener paral·lel a la façana. A la planta baixa de la façana principal s'hi troben dues portes emmarcades en pedra. Ambdues presenten la llinda de pedra. A la llinda de la porta de majors dimensions s'hi troba una inscripció difícil de llegir 'Ave Maria ....'. La pedra es troba deteriorada i ha perdut part del relleu. A l'alçada del primer pis hi ha tres finestres tots elles també emmarcades amb pedra i amb l'ampit també de pedra motllurat. Aquesta cosa no té accés directe al carrer sinó que es fa a través d'un petit pati o era. 08303-207 Carrer Santa Maria, 24 La construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI 41.9474300,2.3858400 449095 4644122 08303 Vilanova de Sau Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72965-foto-08303-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72965-foto-08303-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72965-foto-08303-207-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72967 Habitatge de la Plaça Major, 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-de-la-placa-major-2 XVIII Tan mateix caldria pintar la façana Edifici que te l'aspecte d'haver estat una antiga masia que amb el desenvolupament del nucli urbà hi ha quedat integrada. És un edifici de dues plantes amb la coberta de teula a doble vessant. El carener és paral·lel a la façana. A la planta baixa s'hi troba la porta principal coronada per un pòrtic de fusta que aguanta una balconada. Les heures decoren els pilars. A banda i banda s'hi obren dues finestres. A la part superior, s'hi troba un balcó just sobre l'entrada i dues finestres més a banda i banda. A cada un dels costats de la casa s'hi adossen dos cossos més baixos que l'edifici principal i trencant la línia de la teulada. Ambdós tenen diverses obertures d'accés. Segurament antigament eren utilitzats com a magatzem, pallissa o amb usos ramaders. La casa està arrebossada i pintada de blanc. Tot i que actualment presenta diversos reparacions a la pintura. 08303-209 Plaça Major, 2 La construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI 41.9480700,2.3864800 449148 4644193 08303 Vilanova de Sau Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72967-foto-08303-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72967-foto-08303-209-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72968 Habitatge de la Plaça Major, 5 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-de-la-placa-major-5 XVIII Edifici que te l'aspecte d'haver estat una antiga masia que amb el desenvolupament del nucli urbà hi ha quedat integrada. És una casa de dues plantes amb la coberta de teula a doble vessant. El carener és perpendicular a la façana. A la part baixa s'hi troba la porta principal amb un arc de mig punt adovellat. Al primer pis s'hi obren quatre finestres emmarcades en pedra. A la llinda de dues d'elles hi ha una decoració esculpida a mode d'escala invertida. Les cantoneres de les façanes estan decorades amb grans carreus de pedra del país. L'aparell constructiu queda amagat sota l'arrebossat que es troba pintat de color ocre, 08303-210 Plaça Major, 5 41.9479400,2.3867100 449167 4644178 08303 Vilanova de Sau Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72968-foto-08303-210-1.jpg Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98|119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72969 Habitatge de la Plaça Major, 8 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-de-la-placa-major-8 XVII Edifici que te l'aspecte d'haver estat una antiga masia que amb el desenvolupament del nucli urbà hi ha quedat integrada. És un edifici de tres plantes: Una planta baixa, un primer pis i golfes. La coberta és de teula a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. L'entrada principal disposa de dos petits graons. És rectangular i amb la llinda de pedra on s'hi llegeix la data '1690'. A banda i banda s'hi obren diverses finestres també amb la llinda de pedra. En una d'elles hi ha inscrita també la mateixa data que a la porta. Al primer pis hi trobem tres finestres més, amb ampit motllurat i emmarcades en pedra. A la part superior a les golfes hi ha una darrera obertura de dimensions mes reduïdes, just sota el carener. A l'extrem esquerra de la casa s'hi adossa un segon cos de dues obertures i cobert amb teula a una vessant. Que presenta una galeria tan a la part inferior com a la part superior. 08303-211 Plaça Major, 8 41.9477400,2.3863500 449137 4644156 1690 08303 Vilanova de Sau Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72969-foto-08303-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72969-foto-08303-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72969-foto-08303-211-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72970 Ball del Gavatxot https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-gavatxot XIX Aquest ball ja no es practica al municipi de Vilanova, i tan sols en resta la documentació d'aquest arxiu Aquesta dansa es troba documentada a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de la Generalitat de Catalunya, procedent de l'Arxiu Bial el qual es troba conservat a la seu del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana a la Caixa 125 i sobre 546 amb el numero d'inventari 1.2.546. La informació que en consta és molt reduïda ja no es conserva la partitura. 08303-212 Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Passatge de la Banca1-3. 08002. BCN 41.9473900,2.3842600 448964 4644118 08303 Vilanova de Sau Restringit Dolent Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72972 Ruta de les Carboneres https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-de-les-carboneres A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. XX Encara no han estat restaurades. Al llarg del corriol que sortint de la Riba es dirigeix cap a sota els cingles de Tavertet i arriba fins a la domus del Pi, s'hi troba un conjunt de 12 carboneres, distribuïdes a banda i banda del camí. Es tracta d'antigues places carboneres, algunes es projecte restaurar-les. Les carboneres són munts de fusta apilonats en forma de con. Els llistons o les branques de fusta es troben disposats de forma vertical, aquesta capa de la carbonera s'anomena la pila. A la part exterior la pila es recobria amb capes vegetals d'herba, fulles seques, branques mes petites i tot seguit es recobria amb terra que és la que permet que la fusta cremi en somort i es creï el carbó. D'aquestes piles no en resta cap evidència tan sols les places o llocs on es dipositaven. Al llarg del camí se'n poden observar algunes. 08303-214 Cingles de Tavertet La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. 41.9786400,2.4039400 450619 4647576 08303 Vilanova de Sau Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72972-foto-08303-214-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni natural Zona d'interès Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Existeix una proposta per tal que aquestes carboneres siguin restaurades pel Departament de Parcs de la Diputació de Barcelona per fer-les visitables, tan mateix encara no s'ha obert la ruta que hi passa al públic per motius de seguretat. Aquesta ruta però està publicada en una guia de l'Espai Natural 119 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72973 Can Vallclara https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vallclara XVIII Construcció que té l'aspecte d'haver estat una antiga masia, que ha estat integrada en l'estructura urbana. És una casa amb una planta baixa, un primer pis i golfes. La coberta és a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana. A la façana principal, al primer pis s'hi obre la porta principal emmarcada en pedra, la llinda també és del mateix material. A banda i banda s'hi obren un conjunt de finestres. Una a la dreta i dues a l'esquerra. Totes elles emmarcades amb pedra, i tan amb l'ampit com la llinda del mateix material. Es troben protegides per una reixa de ferro. A l'alçada del primer pis just sobre la porta principal s'hi troba un petit balcó amb la barana de fusta i la llinda de la porta de sortida de pedra esculpida. A banda i banda dues finestres a l'esquerra i una a la dreta. Estan emmarcades en pedra però amb la llinda de fusta. A la part més alta centrada al carener s'obre una petita finestra de pedra. A la part esquerra de l'edifici s'hi annexa un altre cos que antigament potser hauria estat utilitzat amb usos agrícoles o ramaders però que actualment forma part del mateix habitatge. És un cos endarrerit respecta la façana principal. De dues alçades i amb la coberta a doble vessant però en direcció oposada a la de la casa principal. Les obertures que s'hi troben es troben també emmarcades amb pedra però amb llinda de fusta. L'edifici està arrebossat i pintat de color beige, tan mateix a l'alçada del sòcol hi ha una decoració pintada amb colors vius i motius de fulles i flors. Els angles de les façanes també estan decorats amb carreus de pedra. 08303-215 Carrer de les Guilleries, s/n No hi ha referències escrites d'aquesta casa ni a cap de les llindes hi ha inscrita la data de construcció. 41.9475300,2.3832700 448882 4644134 08303 Vilanova de Sau Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72973-foto-08303-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72973-foto-08303-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72973-foto-08303-215-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72974 Rectoria de Santa Maria de Vilanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-maria-de-vilanova PLADEVALL, Antoni. (1986). 'Santa Maria de Vilanova de Sau' a Catalunya Romànica, Vol IX. Osona II. Pp.815-816.Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni. (1974). 'El terme històric de Sau” a Ausa. Vol VII. Pp. 108-114. XVIII La façana es troba força deteriorada en alguns punts l'arrebossat ha caigut És un edifici que es troba al final del carrer de Santa Maria, adossat a l'església per migdia. Es tracta d'un gran edifici amb la façana principal mirant al sud. És on s'hi troba la porta d'accés que és rectangular i emmarcada en pedra, la llinda i el marxapeu també són del mateix material. A l'alçada del primer pis, just sobre la porta hi ha un petit balcó amb la barana de ferro. A banda i banda s'obren dues finestres amb la coberta emmarcades en carreus de pedra i ampit del mateix material. També, just al costat del balcó hi ha un rellotge de sol. A l'extrem oriental de la façana hi ha un gran finestral. Al tercer i darrer pis. Just sota la coberta s'hi troben tres petites finestres. A la façana occidental, visible des del carrer Santa Maria i la plaça Major, A la planta baixa hi ha una porta rectangular, senzilla segurament per a l'accés de vehicles. Al primer hi ha dues finestres emmarcades en pedra i un ampit del mateix material. Entre mig una petita obertura. Al darrer pis hi ha una nova finestra de factura més simple. A la part davantera hi ha una zona enjardinada amb un banc de pedra i arbres amb la copa degudament retallada i decorada. 08303-216 Plaça Major, s/n El temple es trobava dins l'antic terme del castell de Cornil, que ja apareix documentat a l'any 917. Aquesta església ja apareix documentada el 1025 amb funcions parroquials i amb una església sufragània com és Sant Andreu de Bancells. Ja el 1154 en un llistat posterior d'esglésies parroquials, se li uneix coma sufragània el temple de Sant Pere de Catanyadell i Sant Romà de Sau. Entre els segles XVI i XVII es produïren un conjunt de reformes estructurals a l'edifici com ara l'afegitó de cinc capelles laterals. Ja al 1870 es produí una nova reforma per construir tres noves capelles més i reformar la façana oest. La construcció de la rectoria segurament cal situar-la en aquest període de reformes que sofrí l'església al llarg dels segles XVIII i XIX. 41.9482600,2.3872100 449209 4644213 08303 Vilanova de Sau Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72974-foto-08303-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72974-foto-08303-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72974-foto-08303-216-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72975 Font Vella https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-4 XX Aquesta font es troba a la cantonera entre la Plaça Serrallonga i l'inici del carrer de Santa Maria. És una font moderna, construïda en pedra. A la part on es troba l'aixeta és formada per gran bloc de pedra del país on hi ha esculpida el nom de la font. A la part baixa la pica que recull l'aigua també és de pedra ben repicada. Amb dos blocs presenten formes molt regulars i rectangulars 08303-217 Plaça de Serrallonga 41.9470700,2.3847200 449002 4644083 08303 Vilanova de Sau Obert Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72976 Font de la Plaça Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-major-2 XX Aquesta font es troba a la part central de la Plaça Major. És una font construïda en pedra. Amb una base ovalada amb un enllosat. A sobre tres graons que condueixen a la font amb la pica de pedra i amb el parament format per petits blocs de pedra. Els angles i els acabats tenen formes arrodonides Té una aixeta a banda i banda. 08303-218 Plaça Major 41.9478500,2.3863000 449133 4644168 08303 Vilanova de Sau Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72976-foto-08303-218-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72977 Cementiri de Santa Maria de Vilanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-santa-maria-de-vilanova XVII-XIX El cementiri es troba adossat a la part de tramuntana de l'església de Santa Maria. S'hi accedeix per una petita escalinata que dona accés a un petit atri enllosat situat davant la porta de ferro forjat que permet entrar al cementiri. El cementiri es troba protegit per un mur. La porta d'entrada es troba a l'oest, davant de la plaça Major. Es troba coronada per un fris triangular amb els angles motllurats i una creu al capdamunt. La porta es troba coronada per un arc de migpunt i unes columnes de base quadrada a banda i banda. L'interior s'hi troben els nínxols a banda i banda. Algunes lloses al terra indica que alguns enterraments es troben a peu pla. Són les restes més antigues. 08303-219 Plaça Major La construcció d'aquest cementiri segurament cal relacionar-lo amb les diverses obres de reformes que l'església de Santa Maria sofrí al llarg dels segles XVII al XIX. Al llarg del segle XX també s'han anat incorporant elements a aquest conjunt. Cal tenir en compte que l'origen d'una zona d'enterrament en aquest indret ve d'antic, ja que el fet que Santa Maria de Vilanova sigui l'església parroquial ja datada del segle XI indica la presència d'una zona de necròpolis a l'espai conegut coma sagrera, uns 30 passos al redós de l'edifici. 41.9484300,2.3873400 449220 4644232 08303 Vilanova de Sau Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72977-foto-08303-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72977-foto-08303-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72977-foto-08303-219-3.jpg Inexistent Contemporani|Neoclàssic|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98|99|94 46 1.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72978 Rellotge de sol de la Rectoria de Santa Maria de Vilanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-rectoria-de-santa-maria-de-vilanova http://www.gnomonica.cat http://www.rellotgedesol.org XX Situat a la part del darrera de la rectoria de l'església de Santa Maria. Es troba mig tapat per un conjunt d'arbres que es troben davant de l'edifici. És un rellotge vertical quasi meridional, amb les línies horàries pintades i els números àrabs dins d'un marc. Presenta un gnòmon d'uns 15 cm i una vareta. 08303-220 Rectoria de Santa Maria de Vilanova Segons la data que hi ha pintada al mateix rellotge, aquest fou construït el 1909 41.9482100,2.3871600 449205 4644208 1909 08303 Vilanova de Sau Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72978-foto-08303-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72978-foto-08303-220-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72979 Placa Commemorativa a los Caidos https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-los-caidos XX <p>Aquesta placa es troba a la façana oest de l'església de Santa Maria de Vilanova de Sau. Just al costat de l'entrada principal a l'església.</p> <p>És una placa de pedra amb inscripcions commemoratives que fan referència als caiguts pel bàndol franquista durant la Guerra Civil Espanyola. Segons la informació que s'extreu del <em>Cens de Simbologia Franquista del Banc de la Memòria Democràtica</em> s'hi pot observar una inscripció que fa al·lusió a Primo de Rivera i a dos requetès (Ramon Sirici Garriga i Ramon Feixas Costa). També s'hi han gravat la inscripció 'Caídos por Dios y por España' i quatre símbols, un crismó (extrem superior esquerre); el símbol de la Falange (extrem superior dret); la creu de Borgonya, emblema dels requetès (extrem inferior esquerra); i un colom amb una branca d'olivera.</p> 08303-221 Església de Santa Maria de Vilanova de Sau <p>Segons s'extreu del Cens de simbologia franquista, el monument es dedicà a Ramon Feixas Costa, veí de Vilanova de Sau, que va morir el 4 de febrer de 1939 a causa de la repressió a la rereguarda; i a Ramon Sirici Garriga, veí de Tavèrnoles, mort el 29 de gener de 1939 a Valsequillo (front d'Extremadura), a la línia ferroviària Almarchón-Còrdova en acció de guerra (V. <a href='https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/cens_simbologia/3984'>Cens de simbologia franquista</a>).</p> <p>Aquest tipus de monuments commemoratius van ser molt habituals en moltes poblacions d'Espanya durant la dècada del 1940, un cop finalitzada la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), com a homenatge a les víctimes del bàndol guanyador.</p> 41.9483700,2.3873400 449220 4644225 08303 Vilanova de Sau Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72979-rsc29rsc170103529.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72979-foto-08303-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72979-foto-08303-221-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental Inexistent 2025-04-02 00:00:00 Joan Casas Blasi L'any 2010, moment en el qual es va redactar el Mapa, la lectura de la placa era difícil perquè es trobava amagada parcialment per l'heura que cobria la façana de l'església. Només s'hi podia llegir: '..Caidos..' DIOS I PATR.' I 'ESPAÑA' a la part inferior.No s'hi ha fet cap actuació posterior al franquisme. 98 47 1.3 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72980 Capelleta de façana https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-facana XVIII-XIX Tot i que la imatge de la verge o sant no s'ha conservat Aquesta petita fornícula es troba a l'alçada del primer pis de l'edifici situat al carrer Santa Maria. Segurament hauria contingut la imatge d'algun sant o verge, però actualment aquesta ha desaparegut, quedant sols com a testimoni la fornícula. 08303-222 Carrer Santa Maria, 10 41.9472800,2.3853500 449054 4644105 08303 Vilanova de Sau Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72980-foto-08303-222-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72981 Rellotge de Sol del Mas la Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-la-font XIX Situat a la façana principal del mas. És un rellotge de sòl meridional agafat amb grapes a la paret. Presenta les línies horàries fletxades i les mitges hores més curtes. Els números són àrabs, el gnòmon de 15 cm. Acabat en bola i datat. El material constructiu és pedra És llegeix la inscripció de '1877'. 08303-223 Mas la Font, s/n Segons la inscripció que es pot llegir a l'interior del rellotge la data de construcció fou el 1877. 41.9520500,2.3825000 448822 4644637 1877 08303 Vilanova de Sau Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72981-foto-08303-223-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72982 Rellotge de Sol de la Font d'en Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-font-den-marti XX Rellotge de sol de doble quadrant que fa cantonada, és vertical de tarda, amb línies horàries i números àrabs de 7 a 12. El gnom de 25 cm i presenta una vareta. Es pintat al fresc sobre la pedra amb unes dimensions d'uns 30 x 30 centímetres. S'hi llegeix el lema: 'Homo qua / su umbra' 08303-224 Mas la Font d'en Martí 41.9330800,2.4018700 450412 4642519 1995 08303 Vilanova de Sau Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72983 Rellotge de sol al carrer de les escoles, 13 https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-al-carrer-de-les-escoles-13 XXI Rellotge de sol en pedra. És vertical de matí amb les línies horàries, les mitges hores són més curtes. Els números són romans de VI a V. El gnòmon és d'uns 20 cm. Disposa d'una vareta i és signat i datat '2008'. A la part superior es pot apreciar la decoració esculpida d'un gall, un sòl i la lluna amb estrelles. Les seves dimensions són d'uns 40 per 60 centímetres aproximadament. 08303-225 Carrer de les escoles, 13 Segons la inscripció que es llegeix al peu del rellotge, aquest fou esculpit el 2008 41.9463200,2.3839400 448936 4644000 2008 08303 Vilanova de Sau Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72983-foto-08303-225-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72984 Rellotge de sol de Can Mon https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-mon XX Rellotge de sol format per una composició de rajoles de ceràmica d'unes dimensions de 5x7 centímetres. És vertical amb les línies horàries y números romans del VI a VI. Si veu dibuixat un gran sol al pol. El gnòmon és d'uns 80 centímetres amb vareta i signat i datat '1970'. També s'hi llegeix el lema 'Ni tu ni jo, tindrem corda, si no és Déu, qui se'n recorda' 08303-226 Mas Can Mon Segons consta en el dibuix del rellotge de sol, la data de construcció fou el 1970 41.9343000,2.4478400 454224 4642629 1970 08303 Vilanova de Sau Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72984-foto-08303-226-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Segui 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72985 Rellotge de Sol de Bancells https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-bancells XIX-XX Les lletres i signes de l'interior del rellotge són pràcticament il·legibles Rellotges vertical de matí, amb les línies horàries i les mitges hores. S'endevinen les restes de la numeració i es llegeix el lema 'cada dia que passa t'atansa a la vida' El gnòmon és d'uns 80 centímetres i conserva la vareta. És un rellotge de sol pintat sobre guix al fresc. 08303-227 Mas Bancells s/n 41.9450000,2.4304900 452794 4643826 08303 Vilanova de Sau Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72985-foto-08303-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72985-foto-08303-227-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
72986 El Fadrí de Sau https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-fadri-de-sau ROVIRÓ, Xavier (2002). Serrallonga. El bandoler llegendari Català. Ed. Farell. TORRES, Xavier (1993) 'Bandolerisme honorable i bandolerisme reprovable a la Catalunya dels segles XVI i XVII (Els senyors nyerros i cadells). Revista d'Història Moderna TORRES, Xavier (1998). 'Les bandositats de 'nyerros' i 'cadells': bandolerisme català o feudalisme bastard'. Revista d'Història Moderna. XVII Es conserva en la memòria popular del poble i fins i tot se li ha dedicat un carrer Jaume Meliante, era conegut com el Fadrí de Sau. Natural de Vilanova acompanyava a Joan Sala 'Serrallonga'. Era un dels seus companys més fidels i el seu lloctinent. Nyerro reconegut i convençut Melianta va romandre al costat del seu company més famós fins que l'any 1632 fou capturat i condemnat a galeres 08303-228 Vilanova de Sau Aquest personatge visqué en ple segle XVIII moment de màxim apogeu del bandolerisme. Aquesta activitat tingué molta importància i fou molt característica de la costa mediterrània. Tan des del Catalunya fins a Andalusia. Durant els segles XVI i XVII en especial des del 1540 fins al 1640 aconseguí la seva màxima virulència. Durant aquest període és quan actuaren els bandolers catalans més coneguts com Perot de Rocaguinarda o Joan Sala conegut com Serrallonga. El bandolerisme cal emmarcar-lo en la lluita de bàndols polítics existents en aquell moment, i coneguts com a Nyerros i Cadells. Posteriorment, durant el Romanticisme es començaren a mitificar aquests noms i a veure en els bandolers actes heroics enfront el poder i a la monarquia castellana, a favor de les classes més pobres 41.9473900,2.3842600 448964 4644118 08303 Vilanova de Sau Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72986-foto-08303-228-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Costumari Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119 63 4.5 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
93910 Sant Vicenç de Verders o Sarriera https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-verders-o-sarriera <p><span><span>ADELL i GISBERT, J. A. [ et al.] (1986) 'Sant Vicenç de Verders o Sarriera'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 577-578.</span></span></p> <p><span><span>JUNYENT, E. (1946) 'Itinerario històrico de las parroquias del Obispado'. Hoja Parroquial. Vic 27 de gener de 1946.</span></span></p> <p><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 279-280.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, A. (1976) 'Sant Vicenç Sarriera'. Hoja Diocesana, núm. 3396, Vic 16 de maig de 1976.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, A. (1974) 'Sant Bartomeu Sesgorgues, Sant Miquel de Sorerols i Sant Vicenç Sarriera'. Ausa vol. VII (1972-74). Vic: pàgs. 330-352.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, A. (1981) 'L'Esquirol'.Gran Geografia comarcal de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona, p. 227.</span></span></p> <p><span><span>VERDAGUER i FEU, R. (1992) 'El calvari de l'església romànica de Sant Vicenç Sarriera o de Verders'. Els cingles de Collsacabra, nº 28. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 18-19.</span></span></p> <p><span><span>VERDAGUER i FEU, R. (1993) 'Pinzellades d'una historia i d'uns records: a l'entorn de Sant Vicens de Verders'. Els cingles de Collsacabra, nº 29. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 4-6.</span></span></p> XI <p><span><span><span>L'església romànica de Sant Vicenç de Verders o Sarriera es troba actualment al Parc de can Deu de Sabadell, on fou traslladada i reconstruïda l'any 1974 amb la col·laboració de l'antiga Caixa d'Estalvis de Sabadell. El seu emplaçament original és un indret, actualment submergit per les aigües de l'embassament de Sau, al que s'accedeix des de Sant Bartomeu Sesgorgues, per les cases del Munné i de Lloret. Al lloc original encara es conserven la part inferior dels murs de l'església. És una petita capella d'una nau, capçada a llevant per un absis semicircular que s'obre a la nau amb un simple plec. Les seves mides són 6,60 m de llarg per 3,25 m d'ample, i és coberta amb una volta de canó, reforçada per un arc toral. Les cobertes actualment són de lloses de pedra; abans de la reconstrucció, de teules a la nau i de lloses a l'absis. Presenta dues portes d'arc de mig punt, una a la façana de migjorn i l'altra a la de ponent. Al centre de l'absis, hi ha una finestra de doble esqueixada i a la façana meridional, una espitllera d'una sola esqueixada. Originàriament, la façana de ponent tenia una obertura en forma de creu entre la porta i la finestra superior, reconvertida posteriorment en quadrada, fent saltar les pedres de sota el braç. La única façana ornamentada és la de l'absis, que presenta motius llombards de fris d'arcuacions sota el ràfec, distribuïdes en sèries de dos arquets entre lesenes. L'aparell és de petits carreus desbastats i escairats, lligats amb morter de calç i disposats en filades uniformes. Els arcs de les portes estan extradossats, amb una filada de llosetes planes.</span></span></span></p> 08303-229 <p><span><span><span>La primera referència documental fiable on s'esmenta l'església de Sant Vicenç de Verders és de l'any 1100. Es trobava dins l'antic terme del castell de Casserres i, probablement, feia de capella rural o potser de sufragània. Al segle XIII ja figurava com a parròquia del territori de l'antic terme del castell que havia passat al monestir de Sant Pere de Casserres. El seu culte va anar minvant paulatinament, pel despoblament del lloc i la desaparició de la vida comunitària al monestir l'any 1572. Amb la incorporació dels jesuïtes a Sant Pere de Casserres, es va encomanar el culte de l'església de Sant Vicenç al rector de Savassona i, posteriorment, al de Tavèrnoles. Però es va extingir el culte i es va acabar abandonant l'església. Al final del segle XVII, els amos del mas Verders van aprofitar l'antic temple abandonat com a habitatge dependent del mas. Amb la construcció del pantà de Sau, l'edifici va quedar cobert per les aigües fins a l'any 1973, quan va quedar novament al descobert per la baixada del nivell de les aigües. El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona va traslladar i reconstruir l'església al Parc de can Déu de Sabadell.</span></span></span></p> 41.9771034,2.3805985 448684 4647419 08303 Vilanova de Sau Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/93910-131.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/93910-1310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/93910-1311.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Ornamental BCIL 2023-03-14 00:00:00 Virgínia Cepero González L'edifici es troba actualment al Parc de can Deu de Sabadell, on fou traslladada i reconstruïda l'any 1974 amb la col·laboració de l'antiga Caixa d'Estalvis de Sabadell. 92|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc