Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73168 | Jaciment paleontològic de la N-340 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-n-340 | <p>Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. HOEDEMAKERS, Kristiaan i BATLLORI, Jordi (2005): Fish otoliths from fue Early and Middle Miocene of the Penedes (Catalunya, Spain) Batalleria, 12, pp. 105-134.</p> | <p>Els treballs de construcció de la variant de Vilafranca ha posat al descobert una seqüència de margues i argiles bioclàstiques molt riques en fòssils marins, principalment invertebrats. Aquesta fauna, d'Edat Miocè mig, es situa en el marc geològic del complex marí-transicional de la Depressió del Vallès - Penedès. De les dades obtingudes en aquesta intervenció paleontològica i de l'estudi s'ha arribat a la conclusió de que pertanyen a la seqüència deposicional del Garraf, ja que es troben relacionats lateralment amb els dipòsits de plataforma carbonatada. La secció mostra característiques comuns amb les del sector de Sant Pau d'Ordal i la riera Labernó. Totes aquestes seccions mostren nivells d'acumulacions de veginella austíaca i Megaxinum bellardianum. La secció estudiada ha proporcionat una gran quantitat de mostres que ascendeix a 822 exemplars, que es troben en un total de 517 mostres de mà. El nombre total de mol·luscs identificat és: 39 gasteròpodes, 19 bivalbs i 1 escafòpoda. Cal destacar la presència d'una espècie de decàpode i de 2 selacis. També ha proporcionat impressions d'equinoderms, restes de decàpodes, escates de peixos teleostis i dents de selacis. La malacofauna és, a grans trets similar a la del sector de Sant Pau d'Ordal. Els materials contenen abundants pistes fòssils associades a parts esquelètiques de mol·luscs (Megaxinum i Lucina) i decàpodes (Portunus). L'associació fòssil es troba 'in situ' i existeix un canvi de les poblacions d'invertebrats degut a modificacions de les condicions físiques del medi, produïdes per la sedimentació de gran quantitat de bioclates. Aquest ha estat reconegut a les fàcies de margues bioclàstiques i es coneix sota el nom de 'Tafonomis feed-back'. La presència d'un nivell amb abundants pteròpodes vaginella austríaca, ha permès datar aquesta secció com Languià (Miocè mitjà). Les espècies fòssils d'invertebrats més abundants són les següents: Nassarius aff. karrerri, nassarius rectus, clavatula, asperulata, conus (conolithuis) doujardini, ringicula buccinea, vaginella austriaca, Euthriofusus..., totes amb un número superior a 10 exemplars.</p> | 08305-75 | Al sud de Santa Digna | <p>Des d'antic, nombrosos autors han mencionat la presència de fòssils als afloraments de l'Alt i Baix Penedès. El sector de Sant Pau d'Ordal, amb algunes característiques comunes amb la secció de Vilafranca, ha atret especialment l'atenció dels estudiosos. L'any 1997 es va fer una excavació, sota la direcció de Xavier Riu i Coll.</p> | 41.3342700,1.6950600 | 390808 | 4576687 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73168-foto-08305-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73168-foto-08305-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73168-foto-08305-75-3.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Qualsevol obra que perfori una mica el terreny al mateix Vilafranca toca els nivells marins amb fauna abundant. | 125|123 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73404 | Ametller de la Malanit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-la-malanit | Espècimen d'ametller dolç (prunus dulcis) de 2'60 m de perímetre a un metre d'alçada perquè ben aviat es divideix en quatre troncs. Fa uns 10 metres d'alçada i una vintena de capçada. Es tracta d'un arbre perenne de la família de les rosàcies. Tiges erectes d'escorça fosca i clivellada. Fulles punxegudes ovalo -lanceolades de fins a 12cm. de llargada, de contorn dentat. Floreix a l'hivern, i les seves flors apareixen abans que les fulles, agrupant-se normalment en parelles, i poden tenir tonalitats de colors blanc rosat, rosat, o més rarament blanc. Els fruits són en drupa amb el mesocarp inicialment tou i que es va endurint amb la maduració. | 08305-223 | Les Clotes | L'ametller és un arbre originari de l'Àsia i cultivat a les zones càlides de la Mediterrània, tot i pot aparèixer espontàniament. En els camps plantats de vinya se'l pot observar sovint vora dels marges o creant franges de separació entre varietats de ceps. La llavor o ametlló és comestible i molt apreciada com a fruit sec. L'ametlla s'utilitza per fer torrons i altres especialitats pastisseres. En medicina natural, l'ametlla s'utilitza per fer una mena d'orxata contra la tos . Aquesta orxata es preparava amb 50 ametlles dolces i sis d'amargues amb 2 o tres cullerades de sucre . Malauradament, no es pot abusar d'aquesta orxata ja que les ametlles amargues contenen 1/6 del seu pes en àcid cianhídric , substància que és molt tòxica. | 41.3540300,1.6844100 | 389950 | 4578894 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73404-foto-08305-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73404-foto-08305-223-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 73572 | Zona de nidificació de l'oreneta cua blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-cua-blanca | Llei 22/2003,de 4 juliol de Protecció dels animals | XXI | Colònia formada per una trentena de nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica). Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Las parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmeren en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i rials on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes de manera a eliminar qualsevol esperitat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra utilitzada es barrejada amb palla, etc. que enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen quantitats importants de plomes. Els observem per sota d'una teulada, en balconades amb mènsula, volanderes, bigues de fusta, i també en penya - segats. En el cas del nucli urbà de Vilafranca, aquesta espècia ha escollit el ràfec meridional de la biblioteca municipal de Can Gomà, per viure en una veritable colònia. La proximitat de terrenys agrícoles per trobar el fang necessari per a la construcció dels seus nius, la proximitat de basses i safareigs per trobar aliment, afegit a la bona convivència entre homes i orenetes fa que aquestes continuïn generació darrera generació a tornar al mateix edifici per nidificar. | 08305-315 | Can Gomà | A diferència de la seva cosina, l'oreneta vulgar (Hirundo rustica), no es troba al continent americà. Durant l' època de cria la podem trobar repartida per tot Europa, l'Àfrica Nord-oest, l'Àsia Central, la meitat Nord d'Àsia amb l'excepció del Nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març inicien el seu retorn a finals d'agost tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. | 41.3474800,1.6956100 | 390876 | 4578152 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73572-foto-08305-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73572-foto-08305-315-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73639 | Olivera de Serveis Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-serveis-penedes | Es tracta d'un arbre d'uns tres a quatre metres d'alçada, dels quasi bé vuit que pot fer plantat a terra, en un camp. Si bé es un arbre cultivat per obtenir-ne el seu fruit, l'oliva o el seu principal derivat, l'oli, també és molt apreciat plantat en solitari, en rocalles i jardins. Així, aquest exemplar, fa uns anys fou trasplantat i col·locat en una jardinera feta de pedra al costat de la premsa d'oli, amb una funció bàsicament decorativa. És un faneròfit. Pot viure i produir durant centenars d'anys. Aquesta olivera, podria tenir uns cinc-cents anys, tot i que el seu propietari manifesta que en té vuit-cents. El seu tronc és doncs gruixut i tortuós amb un diàmetre de .... tres metres i mig ?. La seva escorça s'ha anat enfosquint amb el pas dels anys. La capçada és arrodonida i atapeïda Les tiges són de tipus llenyós. Les fulles són rígides, enters, lanceolades i verdes tot l'any. El seu anvers és d'un color verd grisenc, i el revers d'un color esblanquït. | 08305-382 | Carrer d'Igualada, cantonada amb el carrer de Sant Sadurní d'Anoia. | L'olivera es considerat un arbre sagrat per moltes cultures, principalment en la mitologia grega i romana . Segons Plutarc, els morts es recobrien amb branques d'olivera . A Europa l'olivera simbolitzava la pau i la victòria .A la Grècia clàssica els guanyadors dels jocs olímpics rebien corones d'olivera. Dins de la tradició màgica medieval és suposava que el fum de la combustió dels ossos de l'oliva apropava els homes a les dones. Entre els cristians l'olivera és un arbre molt important, Jesús va resar al mont de les oliveres i són constants les referències a aquests arbre a la Bíblia . De l'oliva s'extreu l'oli . En medicina s'utilitzen les fulles i l'escorça en infusió per rentar tota mena de nafres. També tenen aquestes propietats hipotensores i febrífugues. Per altra banda, l'oli és un laxant natural quan es pren en dejuni i també s'utilitza per pal·liar els efectes dels còlics nefrítics i hepàtics. En dermatologia s'utilitza en el tractament d'èczemes, psoriasi, cremades. Les olives es consideren aperitives i tòniques. La fusta d'olivera és menys densa que el boix , de color més bru i extraordinàriament vetada. El dibuix tant marcat de les vetes és una de les característiques que la fan tan apreciada. | 41.3506800,1.7054200 | 391702 | 4578495 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73639-foto-08305-382-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73639-foto-08305-382-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 73640 | Ametllers de la Residència Mare Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametllers-de-la-residencia-mare-rafols | Tres ametllers ( Prunas amygdalus L.) amb un perímetre d'uns 2 metres de mitja i una edat de 200 a 250 anys. L'ametller és un arbre caducifoli de la família de les rosàcies d'origen oriental que assoleix una alçada entre els 4 i 10 m, tot i que aquests tenen entre 10 i 12 metres d'alçada. El tronc és clivellat i la capçada força densa. Del vol de canó, a un metre i mig en surten quatre branques enormes. Les fulles són lanceolades i finament serrades i de punta poc aguda. Les fulles joves són plegades per nervi principal i planes. Floreix a l'hivern, i el primer arbre en florir. Ho fa quan el termòmetre assoleix al voltant dels 6º C . Les flors de color blanc o rosades, es mantenen a l'arbre entre 20 i 30 dies. Apareixent abans que les fulles. El fruit és l'ametlló molt apreciat. Aquest arbre és cultivat i a vegades apareix espontani. Aquests arbres es troben plantats a la part del darrera de la Residència Mare Ràfols, en uns parterres que segueixen l'alineació del mur nord. | 08305-383 | Residència Mare Ràfols | L'ametller és un arbre originari de l'Àsia i cultivat a les zones càlides de la Mediterrània, tot i pot aparèixer espontàniament. En els camps plantats de vinya se'l pot observar sovint vora dels marges o creant franges de separació entre varietats de ceps. La llavor o ametlló és comestible i molt apreciada com a fruit sec. L'ametlla s'utilitza per fer torrons i altres especialitats pastisseres. En medicina natural, l'ametlla s'utilitza per fer una mena d'orxata contra la tos . Aquesta orxata es preparava amb 50 ametlles dolces i sis d'amargues amb 2 o tres cullerades de sucre . Malauradament, no es pot abusar d'aquesta orxata ja que les ametlles amargues contenen 1/6 del seu pes en àcid cianhídric , substància que és molt tòxica. | 41.3380800,1.7094500 | 392018 | 4577092 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73640-foto-08305-383-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73640-foto-08305-383-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 73644 | Muntanya de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanya-de-sant-pau | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | Vilafranca té 1.985,2 ha i únicament 28,4 ha de bosc. La poca superfície de bosc i la seva importància en el paisatge local, ja que coincideix amb les zones més visibles topogràficament, són elements suficients per protegir aquestes petites àrees, tal i com preveu el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Els dos espais forestals de Vilafranca són la muntanya de Sant Pau i la Serreta. El turó de Sant Pau s'alça al nord-oest de Vilafranca del Penedès, just en el límit del seu terme municipal i el de Pacs del Penedès. És un mirador privilegiat que ofereix una vista panoràmica de Vilafranca i els seus voltants. Al cim i a el vessant nord, (ja dins del terme municipal de Pacs), hi trobem una brolla calcícola arbrada. En l'estrat arbori hi domina el pi blanc, amb algunes alzines i ullastres. Al vessant sud, en canvi, hi trobem una comunitat arbustiva baixa amb pocs arbres i dominada pel garric. Al sotabosc, hi podem trobar romaní, farigola, marfull, arítjol, bruc d'hivern, galzeran i gatosa, entre d'altres. A Sant Pau podem trobar-hi ocells com el tallarol de casquet, el tallarol de garriga, el botxí o garsa groguera, la mallerenga cuallarga, el passerell comú, el tord, el pit-roig o el raspinell comú. També podem trobar-hi petits mamífers com el ratolí de bosc, la mussaranya comuna, el ratolí mediterrani o el conill. | 08305-387 | Al nord-oest del terme municipal | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73644-foto-08305-387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73644-foto-08305-387-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 73645 | Les Clotes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-clotes-0 | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | La zona de les Clotes és una àrea compresa entre la muntanya de Sant Pau i la carretera a Pacs emprada pel cultiu de la vinya. Es tracta de l'activitat agrària més representativa de Vilafranca del Penedès. La bona conservació de les vinyes i l'alta ocupació dels sòls agrícoles constitueixen el principal element de conservació paisatgística i d'identitat de les àrees rurals i de la relació entre la vila i el seu territori. Els conreus també són sistemes naturals. Les vinyes són poblacions monoespecífiques d'arbusts millorades amb els anys per treure'n el màxim rendiment i benefici. A més dels ceps, però, altres plantes espontànies aprofiten aquest hàbitat. Són les anomenades 'males herbes', com la ravenissa, la canyota, la corretjola o el gram. També hi ha animals que viuen o s'alimenten a les vinyes. Dels ocells, cal destacar el pinsà comú, l'estornell, el pardal, el passerell, l'alosa o la perdiu. També hi trobem alguns mamífers (ratolins, mussaranyes, conills, talpons, etc.) i rèptils (dragó comú, sargantana cendrosa o escurçó ibèric, entre d'altres). | 08305-388 | Al nord del municipi | 41.3551200,1.6880300 | 390254 | 4579010 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73645-foto-08305-388-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73645-foto-08305-388-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 73646 | La Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serreta | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | Vilafranca té 1.985,2 ha i únicament 28,4 ha de bosc. La poca superfície de bosc i la seva importància en el paisatge local, ja que coincideix amb les zones més visibles topogràficament, són elements suficients per protegir aquestes petites àrees, tal i com preveu el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Els dos espais forestals de Vilafranca són la muntanya de Sant Pau i la Serreta. La Serreta es troba al sud-est de Vilafranca del Penedès, just en el límit del seu terme municipal i el d'Olèrdola. Es troba a la serralada litoral, a les estriballes del massís del Garraf. Des de la Serreta, també podem gaudir de la vista panoràmica de Vilafranca i els seus voltants. La vegetació i la fauna és molt similar a la que podem trobar en el turó de Sant Pau. Cal destacar les nombroses alzines que creixen sota els pins, així com el pi de la serreta, un pi blanc (Pinus halepensis), d'importants dimensions. Pel que fa a fauna, hi podem trobar ocells com el tallarol de casquet, el tallarol de garriga, el botxí o garsa groguera, la mallerenga cuallarga, el passerell comú, el tord, el pit-roig o el raspinell comú. També podem trobar-hi petits mamífers com el ratolí de bosc, la mussaranya comuna, el ratolí mediterrani o el conill. | 08305-389 | Al sud-est del municipi | 41.3335200,1.7158600 | 392547 | 4576577 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73646-foto-08305-389-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73646-foto-08305-389-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 73647 | Riera de Llitrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-llitra | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | Necessita netejar-se | Les rieres de major entitat de Vilafranca del Penedès són la riera de Llitrà i riera de l'Adoberia. La riera de Llitrà discorre al llarg de 3,4 km pel terme municipal de Vilafranca del Penedès, on manté encara un important valor natural i paisatgístic. Forma part de la conca del riu Foix i hi desemboca en el seu pas pel terme municipal de Santa Margarida i els Monjos. A la part baixa de la riera, a la confluència amb el Foix, s'hi incorporen les aigües residuals de l'EDAR de Vilafranca, que doblen en magnitud el cabal que baixa per la riera. Al voltant de les rieres, es desenvolupa el bosc de ribera, amb arbres com l'om, l'àlber, el plataner, la robínia, el freixe o el lledoner. També podem trobar-hi lianes com l'heura o la vidalba, i altres plantes com la canya, el canyís, el jonc, l'esbarzer o la falguera. Les espècies que formen part d'aquesta comunitat gaudeixen, localment, d'aigua més o menys abundant i d'una certa frescor ambiental. Els voltants de les rieres són espais típicament aprofitats per al cultiu de l'horta, ja que són terrenys on fàcilment es pot disposar d'aigua. | 08305-390 | A l'oest del municipi | 41.3445700,1.6791100 | 389490 | 4577850 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73647-foto-08305-390-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73647-foto-08305-390-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 73648 | Riera de l'Adoberia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-ladoberia | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | Les rieres de major entitat de Vilafranca del Penedès són la riera de Llitrà i riera de l'Adoberia.La riera de l'Adoberia travessa el terme municipal en un recorregut d'uns 3,5 km. El bosc de ribera és força discontinu, però hi trobem alguns punts d'especial interès natural. A la riera de l'Adoberia, hi desemboquen altres rieres de menor cabal com la riera de Santa Maria dels Horts o la riera de Porroig. Al voltant de les rieres, es desenvolupa el bosc de ribera, amb arbres com l'om, l'àlber, el plataner, la robínia, el freixe o el lledoner. També podem trobar-hi lianes com l'heura o la vidalba, i altres plantes com la canya, el canyís, el jonc, l'esbarzer o la falguera. Les espècies que formen part d'aquesta comunitat gaudeixen, localment, d'aigua més o menys abundant i d'una certa frescor ambiental. Els voltants de les rieres són espais típicament aprofitats per al cultiu de l'horta, ja que són terrenys on fàcilment es pot disposar d'aigua. | 08305-391 | A l'est del municipi | 41.3526000,1.7131700 | 392353 | 4578699 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73648-foto-08305-391-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73648-foto-08305-391-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 73131 | Col·lecció de la Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-festa-major | XX | Col·lecció que aplega una mostra del ric patrimoni festiu de Vilafranca del Penedès, centrat en la seva festa major i disposats a partir d'un discurs museogràfic que permet gaudir de la festa a través de l'àliga, el drac, els gegants, els balls, les músiques. El discurs es reforça mitjançant un audiovisual en el que es reviu la Tronada, les cercaviles, les processons, l'ambient de la diada castellera, l'exaltació del foc a l'entrada de Sant Fèlix i els altres elements festius. Hi ha un espai reservat a la festa major infantil, amb els elements propis: gegants petits, drac petit, etc. | 08305-38 | Plaça del Vall del Castell, s/n | La Festa Major de Vilafranca ha estat declarada d'interès nacional. Comença el 29 d'agost fins el 2 de setembre. El dia principal és el de Sant Fèlix, el 30 d'agost. Des del segle XVII ha mantingut una estructura molt semblant. La casa de la festa Major es va inaugurar | 41.3480400,1.6968200 | 390978 | 4578213 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73131-foto-08305-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73131-foto-08305-38-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es pot visitar individualment seguint l'horari establert o en grups prèvia concertació. Informació i reserves a l'Oficina de Turisme, tel. 93 818 12 54. | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73135 | Sant Ramon de Penyafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ramon-de-penyafort | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Escultura exempta feta en marbre blanc que representa a Sant Ramon de Penyafort. Està dreta i vesteix hàbit i porta un llibre agafat amb les dues mans a l'alçada de la cintura. | 08305-42 | Plaça de Sant Joan | 41.3461100,1.6987400 | 391135 | 4577996 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73135-foto-08305-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73135-foto-08305-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73135-foto-08305-42-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Rebull i Torroja | 103|98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73146 | Font del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carme-0 | BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. SABATÉ i MILL, Antoni (1979). Calendaris monogràfics editats pel setmanari Tothom. | XX | Font dedicada a la Mare de Déu del Carme, adossada a dos paraments ortogonals. El parament és simètric i està compost de pilastres sobre una base, amb fust i una cornisa superior. La pica està centrada i és de cinc costats. Destaca un plafó central de rajoles amb la imatge de la Mare de Déu del Carme. L'encapçala l'antic escut de la vila amb torres i muralles i inscripció desfigurada al peu. Uns lleons suporten l'escut comtal, amb ornamentació lateral i corona superior. En un fris, hi ha la data 'MCM', i en l'altre 'XLIV'. | 08305-53 | Carrer de la Font cantonada carrer de Galceran | Es construeix l'any 1944 per rememorar l'antic convent del Carme o de les Carmelites, enderrocat el juliol de 1936. Les rajoles les va fer el ceramista Joan Baptista Guivernau i Sans. | 41.3474700,1.6993500 | 391189 | 4578147 | 1944 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73146-foto-08305-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73146-foto-08305-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73146-foto-08305-53-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Baptista Guivernau | 102|98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73158 | Font de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-joan-3 | BENACH i TORRENTS, Manuel (1967). Vilafranca 1865. Col·lecció 'Cosas que fueron'. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | dues piques tapades i sense aixetes. | Font central de quatre cares que reposa sobre una base circular. El pedestal està format per dos trams, un de secció quadrada sobresortint de cada casc una pica semicircular encaixada entre murets que surten de cada aresta, i un segon tram de secció octogonal. Per damunt les piques s'aixeca una columna prismàtica de secció quadrada amb estucats en les cares i dentellons perimetrals. Coronada amb cos cúbic motllurat i rematat amb antefixes. En una de les cares del coronament hi ha un escut de Vilafranca i a l'altra la inscripció 'Edificada en el año 1866', a la resta hi ha petites rosetes decorades. | 08305-65 | Plaça de Sant Joan | Es construeix l'any 1866 en el marc d'urbanització de tota la plaça. Es va fer en substitució d'una font que estava adossada en una paret veïna. Dirigeix les obres Modest Fossas i Pi, arquitecte de districte. El 30 d'agost de 1866 s'inaugurà amb assistència de les autoritats religioses, civils i administradors. | 41.3460900,1.6985000 | 391115 | 4577995 | 1866 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73158-foto-08305-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73158-foto-08305-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73158-foto-08305-65-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Modest Fossas i Pi | 98|102 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 73166 | Font dels jueus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-jueus | XIX-XX | Font d'estructura molt simple, però d'una llarga tradició. Aixeta d'aram amb polsador col·locada directament sobre la paret de la façana de la casa. L'aigua va a parar a una petita pica de pedra de secció semi circular, sustentada per un pilar de secció quadrada fet de maons vistos, posats a trencajunts. | 08305-73 | Carrer de Hermenegild Clascar, cantonada Marquès d'Alfarràs | Tot i que l'aspecte actual és d'època contemporània, es tracta d'una font de llarga tradició. | 41.3466200,1.6952000 | 390840 | 4578058 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73166-foto-08305-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73166-foto-08305-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73166-foto-08305-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 73193 | Monument a Manuel Milà i Fontanals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-manuel-mila-i-fontanals | BENACH i TORRENTS, Manuel (1935). 'Una guía artística y monumental de Vilafranca del Penedès', dins Quaderns il·lustrats. Impremta Esteve. Vilafranca del Penedès, agost de 1935. BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. JARDÍ, Enric (1980). El novecentismo catalán. Ed. Aymà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Monument excent que consta d'un pedestal de secció en creu, amb la base motllurada, ornamentació i escut. A la part central s'aixeca una columna jònica coronada amb l'Àngel de la Fama, portador en mà d'una palma, i en l'altra d'una Venus de Milo sobre una bola del món. Als laterals del pedestal, hi ha escultures de cos sencer d'una pubilla portant un llaüt i un guerrer amb una arpa; sostenint entre tots dos una arpa. A la part frontal hi ha el bust de Manuel Milà i Fontanals. El monument descansa sobre una base circular de tres esglaons. Hi ha una inscripció en el suport de pedra del bust de Milà i Fontanals que diu: 'A M. MILÀ I FONTANALS, IV DE MAIG MDCCCXVIII' i 'JULIOL MDCCCLXXXIV'. També hi ha una placa de bronze a la part posterior de la columna amb la inscripció: 'Estética - La poesía heroico-popular - Romancerillo catalàn - los trovadores en España - Lo Pros Bernat'. Fragment de 'La cançó del Pros Bernat'. | 08305-100 | Rambla de Sant Francesc, s/n | Una comissió juntament amb l'arquitecte Josep Pijoan i Soteras estudià un lloc per ubicar-hi un monument dedicat a Milà i Fontanals. El mes de maig de 1908 es va posar la primera pedra. El setmanari Cu-cut publicà una maqueta d'un projecte de Josep Pijoan, no realitzat. Pel novembre es convoca un concurs públic per escollir el millor projecte. Els guanyadors són el decorador Enric Monserdà i Vidal i els escultors Manuel Fuxà i Leal i Eusebi Arnau i Mascort. L'any 1912 s'inaugura oficialment. | 41.3446400,1.6987700 | 391135 | 4577833 | 1912 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73193-foto-08305-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73193-foto-08305-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73193-foto-08305-100-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Monserdà i Vidal, Manuel Fuxà i Eusebi Arnau | 98|102 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73194 | Font dels alls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-alls | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Font central de quatre costats que consta de pedestal de secció quadrada amb petits contraforts esglaonats que surten de cada aresta. D'un costat, sobresurt una pica semicircular amb peu de radi diferent i amb una carassa amb aixeta. A la part posterior hi ha una carassa sola. Per damunt del pedestal, s'aixeca una columna prismàtica de secció quadrada amb estries a les cares i cornisa de permòduls. Un fanal de ferro forjat corona el conjunt. Adossat a tres cares del pedestal hi ha un abeurador semicircular. | 08305-101 | Rambla de Sant Francesc / Carrer de la Cort | Segons Rosselló (1986), la font es va construir en la mateixa època que la Font de Sant Joan (65)., l'any 1866. Inicialment es situa davant les antigues Casernes (avui desaparegudes). Però a l'any 1890, per novembre, s'instal·la a la Rambla Sant Francesc. A la part posterior de la font se l'hi afegeix un abeurador, que substituïa al que hi havia hagut a la cantonada del carrer de les Mosques (avui Consellers) amb la Rambla de Sant Francesc. | 41.3456200,1.6973500 | 391018 | 4577944 | 1866 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73194-foto-08305-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73194-foto-08305-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73194-foto-08305-101-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73198 | Fanals del carrer Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanals-del-carrer-santa-maria | <p>BOHIGAS, Oriol (1971). Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. Ed. Lumen. Barcelona. BRUGAL i FORTUNY, Josep (1984). 'Els artesans vilafranquins que he conegut', dins Casal, abril-juny de 1984. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>Tres fanals de ferro forjat, de secció circular amb llum central. La decoració perimetral està feta amb motius florals acabats en dos portalàmpades laterals i un llaç superior. Els vidres són de colors i estan emplomats i decorats amb escuts i motius florals. Porten dues cadenes de sustentació. Estan situats als extrems i al centre del carrer de Santa Maria.</p> | 08305-105 | Carrer de Santa Maria | <p>Es desconeix el dissenyador dels fanals, però es van fer en el taller del serraller Melcior Baltà i Capdevila.</p> | 41.3467200,1.6977100 | 391050 | 4578065 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73198-foto-08305-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73198-foto-08305-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73198-foto-08305-105-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | BCIL | 2025-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Melcior Baltà i Capdevila | 105|98 | 51 | 2.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 73230 | Sarcòfag de Bertran de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-bertran-de-castellet | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfag de Bertran de Castellet de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag de Bertran de Castellet de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV | Sarcòfag en forma de caixa paral·lelepípeda de marbre (1'83 m de llargada per 0'53 m d'amplada). Descansa damunt de quatre columnes de secció tetralobular amb capitells esculpits. Dos dels capitells mostren quatre falcons drets units per les ales; els dos restants presenten vuit panteres o lleons rampants unides per les potes i el llom. Les dues cares principals estan dividides en vuit compartiments mitjançant fines columnes que suporten una arqueta ogival trilobulada. En cada un dels compartiments hi ha els escuts del llinatge de la família. Aquests, corresponen a dos llinatges diferents i es repeteixen alternativament al llarg del sarcòfag. Són ogivals i quarterats en creu. En un d'ells, en el quarter 1 i 4 hi ha un castell amb tres torres d'homenatge i en els quarters 2 i 3 un griu rampant. L'altre té un cèrvol aturat als quarters 1 i 4 i quatre creuetes disposades en creu als quarters 2 i 3. Els laterals de l'ossera presenten una decoració similar amb dos compartiments a cada costat. La tapa és a dues aigües, i s'hi representa la figura jacent de Bertran de Castellet. En un costat està vestit amb cota de malla amb el cap cofat per un capmall; les mans porten guantellets i està armat amb un escut sostingut per la mà esquerra que cobreix la meitat inferior del cos i una espasa a la mà dreta recolzada sobre el pit. El cap reposa sobre un coixí i els peus, calçats amb sabates de malla es cargolen sobre un mastí. A lacara oposada, el personatge porta l'hàbit de Sant Francesc i les mans en oració i el cap reposa damunt d'un coixí. A l'orla inferior de l'ossera hi ha una insccripcció en lletres capitals gòtiques que diu: 'ANNO DOMINI MCCCXXIII, VI KAL. MARCII OBIT NOBILIS DOMINUS BERTRANDUS DE CASTELLETO MILES IN SARDINIA ET RECEPIT HABITUM FRATUM MINORUM QUI CONDIDIT TESTAMENTUM SUUM ET ELEGIT SEPULTURAM IN DOMO FRATUM MINORUM VILLAEFRANCHE CUJUS ANIMA REQUIESCAT IN PACE AMEN. PATER NOSTER. AVE MARIA'. | 08305-137 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Bertran de Castellet, fou un noble cavaller del segle XIV i senyor del castell de Sant Esteve de Castellet. L'any 1311 lluità al costat del comte de Barcelona en la repressió de determinats nobles revoltats. Va participar a les Corts de Montblanch i les de Girona. Destaca com a militar en la conquesta de Sardenya, on va morir. Fou enterrat a l'església de Sant Francesc de Vilafranca, que formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3449400,1.6972700 | 391010 | 4577868 | 1323 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73230-foto-08305-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73230-foto-08305-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73230-foto-08305-137-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73231 | Sarcòfag d'Hug de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-dhug-de-cervello | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfag d'Hug de Cervelló de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag d'Hug de Cervelló de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV | Petita urna d'alabastre policromada i decorada. Enn el fris davanter s'hi observa un seguit de personatges que molt bé podria tractar-se de dotze frares franciscans que miren un personatge central que usa tiara (bisbe) i estar en actitud de beneir amb la mà dreta i amb l'esquerra sosté el gremial ajudat per dos frares revestits amb hàbit sacerdotal. Als laterals de l'urna s'hi han esculpit sengles escuts amb les armes dels Cervelló: un cèrvol. Un dels escuts està sostingut per uns àngels de genolls i l'altre per dues figures femenines dretes. La coberta o tapa és de dues aigües i s'hi representa la figura jacent del difunt, que està vestit amb ausberg fins els peus i al damunt porta cota de malla. Porta espasa i escut. El cap, cobert amb un capmall, reposa damunt un coixí. Els peus cargolats reposen sobre el dors d'un llebrer. Les mans porten guants de malla i descansen sobre el pit. Els laterals estan decorats amb motius vegetals. Una faixa a la part inferior del frontis de l'ossera porta la següent inscripció: 'HIC JACET NOBILIS HUGO DE CERVILIONE DOMINUS DE QUEROL QUI OBIIT ANNO DOMINI MILLESIMO CCCXXXII INFRA OCTAVA BEATI FRANCISCI' | 08305-138 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Hug de Cervelló fou baró de La Llacuna i senyor de Querol. La comtessa d'Estrades i el seu fill, el duc de Medinaceli, són successors seus. Fou enterrat a l'església de Sant Francesc de Vilafranca, que formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3448100,1.6974700 | 391027 | 4577854 | 1332 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73231-foto-08305-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73231-foto-08305-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73231-foto-08305-138-3.jpg | Física | Medieval|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|93 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73232 | Sarcòfag de B. de Boixadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-b-de-boixadors | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfag d'un cavaller hospitalari de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Mausoleu de B. de Boixadors de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV | Sarcòfag (1'70 m de llargada per 0'66 m d'amplada) de pedra calcària que està adosat a la paret lateral de la capella de Sant Jordi dins una fornícula amb arqueria ogival que li dóna aspecte de panteó. La caixa està ornamentada amb arqueria i columnes d'estil ogival amb decoració vegetal formant quatre capelles a l'interior de les quals es troben sengles frares franciscans amb caputxes i les mans recollides. La coberta o tapa és a dues aigües. En la vessant anterior hi ha la figura del difunt jacent. Està vestit amb cota de malla i una sobrevesta; sabatons de malla, capmall i capell. Les mans estan en oració. Porta una espasa al costat esquerre. Als peus hi ha un gos ajagut. Damunt el pit porta la creu de Montesa. El sarcòfag està sostingut per dues mènsules en forma de lleó. Non presenta cap inscripció. Tot el conjunt presenta indicis d'haver estat daurat i policromat. | 08305-139 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | B. de Boixadors era senyor de Marmellar; l'any 1325 fou nomenat majordom de l'Infant Alfons a qui acompanyà en la conquesta de Sardenya. Posteriorment fou nomenat Governador General de Sardenya fins que morí, l'any 1341. Fou enterrat a l'església de Sant Francesc de Vilafranca, que formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3448900,1.6973100 | 391014 | 4577863 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73232-foto-08305-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73232-foto-08305-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73232-foto-08305-139-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73233 | Sarcòfag dels Penyafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-dels-penyafort | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfag de la capella lateral esquerra de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag dels Pednyafort de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIII-XIV | Sarcòfag ubicat a la banda esquerra de la capella de la Puríssima, sostingut per dues mènsules en forma de lleó, atribuït a la família Penyafort. La decoració del fris frontal de l'ossera és un baix relleu que representa la resurrecció dels morts, on es veuen vuit personatges drets i en actitud de pregar i dos individus als extrems sortint de sengles taüts. Els personatges centrals, quatre figures femenines nues, un frare franciscà i tres homes vestits de cintura en avall, es troben sobre un llit de flames. Tot el grup emmarcat per sanefes de rosetes en relleu. La coberta o tapa és a dues aigües. En una es representa un personatge jacent amb cota de malla, gamberes i sabatons de ferro. El cap amb capmall i elm reposa sobre un coixí. Els peus es cargolen damunt el dors d'un llebrer. No va armat i presenta les mans damunt el pit en oració. | 08305-140 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | L'atribució d'aquest sarcòfag als Penyafort no és segura. Aquesta família lligada a Sant Ramon de Penyafort tenia el seu castell al lloc de Penyafort de la parròquia de Santa Margarida i els Monjos. L'església de Sant Francesc de Vilafranca, formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3450200,1.6973600 | 391018 | 4577877 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73233-foto-08305-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73233-foto-08305-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73233-foto-08305-140-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73234 | Sarcòfag de Pere d'Avinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-pere-davinyo | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfag de Pere d'Avinyó de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag del senyor d'Avinyonet de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIII-XIV | Sarcòfag policromat ubicat damunt l'antiga porta de l'orgue i sostingut per dues mènsules amb forma de lleó amb els crins daurats. La part frontal de l'ossera té decoració d'arqueries i columnes formant quatre compartiments o capelletes que emmarquen escuts amnb un lleó rampant, de llinatge pertanyents al noble enterrat. La coberta o tapa és a dues aigües. En una hi ha la representació de Pere d'Avinyó vestit amb cota de malla, cuirassa, gamberes i sabatons de malla. Porta el cap descobert i amb cabellera daurada, reposa damunt un coixí. Els peus reposen damunt el dors d'un llebrer. Les mans estan en oració i recolza el cos en una espasa. La decoració està complementada per sanefes de rosetes en relleu. No presenta inscripció. | 08305-141 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Pere d'Avinyó fou ambaixador a Constantinoble, governador de Catalunya l'any 1389 i fou el germà de Fra Marc, fundador de l'Hospiatl de Sant Pere. L'església de Sant Francesc de Vilafranca formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3448600,1.6974000 | 391021 | 4577859 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73234-foto-08305-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73234-foto-08305-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73234-foto-08305-141-3.jpg | Física | Medieval|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|93 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73235 | Sarcòfag de Marc de Puigmoltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-marc-de-puigmolto | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfags de les capelles laterals (esquerres) de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag de Marc de Puigmoltó de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV-XV | Sarcòfag uibicat a la paret esquerra de la capella de Nostra Senyora dels Àngels, sostingut per dues mènsules en forma de lleó. El fris frontal de l'ossera està decorat amb una arqueria ogival trilobulada amb sengles columnes que formen quatre compartiments on es situen quatre escuts ogivals de llinatge, amb un moltó passant en cadascú. La decoració dels laterals és similar. A la part inferior de l'urna, hi ha una sanefa de rosetes en relleu. La tapa o coberta té forma de volta i no disposa de decoració. No presenta inscripcions. | 08305-142 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Marc de Puigmoltó fou un noble cavaller de la vila del segle XIV-XV, benefactor de l'església de Sant Francesc, que formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3449200,1.6975000 | 391030 | 4577866 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73235-foto-08305-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73235-foto-08305-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73235-foto-08305-142-3.jpg | Física | Medieval|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|93 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73236 | Sarcòfag dels Piquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-dels-piquer | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfags de les capelles laterals (esquerres) de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag dels Piquer de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV-XV | Sarcòfag ubicat a la paret lateral esquerra de la capella de Sant Pere d'Alcàntara, sostingut per dues mènsules en forma de lleó. La decoració del fris frontal de l'ossera està formada per quatre escuts ogivals sense divisa emmarcats per un quadrifoli. La decioració dels laterals és similar a la del frontis. Tapa o coberta a dues aigües sense decoració a la part frontal i amb decoració de motius vegetals en els laterals. No presenta cap inscripció. | 08305-143 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Els Piquer fou un llinatge de nobles cavallers de la vila. L''església de Sant Francesc de Vilafranca formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3449800,1.6974300 | 391024 | 4577873 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73236-foto-08305-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73236-foto-08305-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73236-foto-08305-143-3.jpg | Física | Medieval|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|93 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73237 | Retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-mare-de-deu-i-sant-jordi | <p>MIRET i NIN, M. Montserrat (1992). Comentaris entorn del retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi, de Vilafranca del Penedès. Quaderns d'aportació cultural, núm. 10. Ajuntament de Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248.</p> | XIV | <p>Retaule gòtic situat a l'església de l'antic convent de Sant Francesc, a la tercera capella lateral del costat de l'epístola. La titularitat està compartida entre Sant Jordi i la Mare de Déu, que figuren en el compartiment central. Fa 2,52 metres d'amplada i 4 metres d'alçada. La predel·la fa 0,85 metres d'alçada i està dividida en cinc parts separades amb decoració arquitectònica en forma d'arcs. Sota cada arcada hi ha una figura. A la taula central la presentació al Temple de la Mare de Déu i, al costat, Sant Jordi dret amb l'espasa i la cuirassa. Als carrers laterals s'hi representen escenes de les vides dels titulars. A l'esquerra, de dalt a baix: la llegenda del brodat del vel del Temple; les esposalles; l'anunciació i la nativitat. Al carrer de la dreta: la llegenda de sant Jordi i la donzella; el martiri de Sant Jordi i la seva mort. Damunt la taula central, hi ha una escena de la crucifixió de Crist. A la predel·la s'hi representen Santa Maria Egipcíaca, la Verge del Dolor, el Crist Baró de Dolors, sant Joan Evangelista i sant Francesc. En els muntants que hi ha entre els carrers apareixen figures d'apòstols, santes i prelats: a la part superior, sant Jaume, sant Pere, sant Pau, sant Tomàs; a la part central santa Llúcia, santa Caterina, santa Eulàlia i santa Úrsula; i a la part inferior, un bisbe, sant Esteve, sant Vicenç i sant Nicolau. Tot el conjunt està emmarcat per un guardapols daurat, de fusta in ornamentat amb pinacles i motius de fullatge. La tècnica emprada és la del tremp sobre fusta. Estilísticament, mostra característiques del que es coneix com estil internacional, amb certs tocs de l'italianisme precedent.</p> | 08305-144 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | <p>L'autoria del retaule és un tema pendent no aclarit. La opinió majoritària l'atribueix a Lluís Borrassà, com ara Josep Gudiol, Chandler Post, Santiago Alcolea o Josep Pitarch. Per mossèn Manuel Trens, es obra del taller dels germans Serra (MIRET,1992). Montserrat Miret (1992) es decanta per l'opció majoritària. Un dels primers llocs de Catalunya on s'instal·len els franciscans és Barcelona. A Vilafranca, ja s'hi havien instal·lat l'any 1242 i depenien de la casa de Barcelona. Durant la Guerra Civil, va desaparèixer i, un cop finalitzada, es va trobar un fragment a la Diputació i un altre fragment al Museu Episcopal de Vic. Es van poder reunificar i netejar per tornar-lo a la capella l'any 1941. L'any 1989, participa de l'exposició 'Millenum' i des dels tallers del Servei de Restauració de la Generalitat s'hi realitza una nova intervenció, molt testimonial ja que el seu estat de conservació era molt bo.</p> | 41.3449100,1.6972800 | 391011 | 4577865 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73237-foto-08305-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73237-foto-08305-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73237-foto-08305-144-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluís Borrassà | 93|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73242 | Grup escultòric de la capella del Santíssim de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-escultoric-de-la-capella-del-santissim-de-santa-maria | <p>RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248.</p> | XX | <p>Grup escultòric que representa la crucifixió de Crist amb La Mare de Déu i Sant Joan evangelista als peus de la creu. Es tracta de tres talles policromades. Es tracta d'un Crist mort amb el cos recte i el cap caigut cap endavant amb una inclinació cap a l'esquerra, cames juntes i peus creuats. La Mare de Déu i Sant Joan porten orla, estan drets amb una cama lleugerament més avançada que l'altra i els caps inclinats vers la creu.</p> | 08305-149 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | <p>Enric Monjo (1896-1976) era escultor. Va estudiar a la Llotja amb Antoni Alsina i treballà amb Eusebi Arnau i Josep Llimona. Fou catedràtic de l'Escola de Belles Arts de Barcelona i obtingué el Gran Premi Internacional d'Escultura. Treballà la imatgeria religiosa influenciat pels escultors castellans del segle XVIII. Part de la seva obra es troba als EE.UU.</p> | 41.3471700,1.6973500 | 391021 | 4578116 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73242-foto-08305-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73242-foto-08305-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73242-foto-08305-149-3.jpg | Física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Monjo i Garriga | 106|98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73245 | Orgue de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-santa-maria-0 | <p>ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248.</p> | XX | <p>Orgue de composició arquitectònica de fusta, ordenada en tres pisos mitjançant arcs de mig punt, rebaixats i amb motllures entre ells. El coronament és amb un frontó triangular amb petits pinacles. La part inferior és abalconada formada per mènsules i estípits, amb la façana amb plígons motllurats. Aquesta estructura està reomplerta amb tubs metàl·lics, on sovint s'hi afgeixen ornamentacions de fusta calada de temàtica vegetal.</p> | 08305-151 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | 41.3469500,1.6972900 | 391015 | 4578092 | 1942 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73245-foto-08305-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73245-foto-08305-151-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Gaietà Estalella i J. Brugal | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73247 | Davallament de la cripta de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/davallament-de-la-cripta-de-santa-maria | <p>RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248.</p> | XX | <p>Grup escultòric de marbre blanc amb el tema de l'enterrament, format pel Crist jacent sobre un llit. L'envolten sis figures: un personatge el tapa amb un llençol, un altre està ajagut als seus peus en actitud de desconsol i quatre figures dretes. Els personatges drets són dues dones i dos homes, vestits amb túniques i mantells. Alguns d'aquests personatges es podrien identificar amb la Mare de Déu i Sant Joan, els que estan dreta a la capçalera. Unaltre podria ser Josep d'Arimatea, que cedeix el sepulcre perquè Jesús hi sigui enterrat. També es podria identificar Maria Magdalena, la ques jeu desconsolada i l'altra Maria. L'home que resta podria tractar-se de Nicodemus.</p> | 08305-152 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | <p>Aquesta obra fou pagada pel Bisbe Torras i Bages, tal i com informa una inscripció. Josep Llimona i Bruguera va néixer a Barcelona l'any 1864 i morí l'any 1934. Era escultor i fou el fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc. També fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona i vocal de la Junta de Museus de Barcelona fins a la seva mort. Treballà l'escultura monumental, eqüestre, religiosa, funerària i el un femení, això com frisos i relleus. Obtingué la medalla d'or de l'Exposició Universal de l'any 1888 i fou condecorat per França i Itàlia i se li concedí la medalla d'or de Barcelona.</p> | 41.3471300,1.6975200 | 391035 | 4578111 | 1916 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73247-foto-08305-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73247-foto-08305-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73247-foto-08305-152-3.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Llimona i Bruguera | 105|98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73249 | Esmalt del Sant Sopar de l'altar major de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esmalt-del-sant-sopar-de-laltar-major-de-santa-maria | <p>ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Frontal de l'altar major compost per un esmalt sobre metall policromat, amb la representació del Sant Sopar, amb Crist com a figura central com a eix de la siometria que formen la resta de figures, els apòstols. Totes les figures vesteixen túniques i estan dretes, exceptuant les dues més properes a Cristi l'altar que presideix, que estan agenollades i l'apòstol més a la dreta que està assegut i que és l'única figura que trenca la simetria. Damunt l'altar hi ha el pa i el calze amb el vi</p> | 08305-153 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | 41.3470800,1.6974500 | 391029 | 4578106 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73249-foto-08305-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73249-foto-08305-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73249-foto-08305-153-3.jpg | Física | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Moretó | 103|98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73253 | Retaule de Sant Raimon de Penyafort de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-raimon-de-penyafort-de-santa-maria | <p>RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Retaule dedicat a Sant Ramon de Penyafort, que el presideix amb una escultura exenta envoltada de panells de bronze repujat, amb la representació d'escenes de la vida del sant, emmarcats per muntants i llindes de fusta i marbre sense motllurar. Sant Ramon de Penyafort és una talla policroma, amb el vestit de frare, amb les mans sobre el pit, portant un llibre; del cinturó li penja una clau i als peus hi té una tiara.</p> | 08305-155 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | <p>Rafael Solanic era escultor, deixeble d'Esteve Monegal i professor de l'Escola de Bells Oficis i de l'Escola Tècnica de Bells Oficis. Participà a l'Exposition des Arts Decoratifs de París (1925) i al Saló de Montjuic de les Exposicions de Primavera (1933-35). També fou professor de Blanquerna i de l'Escola Normal de la Generalitat. Jaume Mercader i Miret va néixer a Vilafranca i fou professor de l'Escola Massana.</p> | 41.3472200,1.6974000 | 391025 | 4578121 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73253-foto-08305-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73253-foto-08305-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73253-foto-08305-155-3.jpg | Física | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | R. Solanic i J. Mercader | 103|98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73275 | Llegat Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegat-martorell | AA. VV. (1979). Edició d'homenatge a Pere Giró, Antoni Massanell i Pere Regull. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca, pàg.115. ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, pàg. 226. COLOMINAS, Josep (1940). 'Nuevos sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, Vol. II, pàg.160. MARTORELL i PEÑA, Francisco (1879). Apuntes arqueologicos de Francisco Martorell y Peña. Barcelona, pp.89-90. MUÑOZ AMABILIA, Anna (1965). La cultura neolítica de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Instituto de Arqueología y Prehistoria. Universitat de Barcelona. Publicacions Eventuals Núm. 9, pàg.107-108. TRENS, Manuel (atribuït) (1926). 'Un sepulcre eneolític dels voltants de Vilafranca', dins els Quaderns mensuals d'Acció. Vilafranca del Penedés. Vol. I n. 4 i 5 abril-maig, 1926, pp.38-39. RIPOLL PERELLÓ, E. i LLONGUERAS CAMPAÑA, M. (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, núm. XXV, pp. 52-53. | Notícia d'una troballa de l'any 1867 que consisteix en set destrals de pedra polida i un ganivet de sílex sota una llosa de pedra al costat d'un esquelet humà. Els materials estan dipositats en el Museu Arqueològic de Barcelona. | 08305-166 | Vilafranca del Penedès | L'existència de les troballes ens arriba d'en Martorell i Peña: l'any 1867 un pagès dels voltants de Vilafranca va vendre uns objectes trobats en el seu camp mentre llaurava a un plater, i aquest, un tal Torner anys més tard li cedí a Martorell. Segons el pagès es trobaren les peces sota d'una llosa de pedra al costat d'un esquelet humà. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | Física | Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Procedeixen d'un jaciment de Vilafranca que no ha estat localitzat, però que té una fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (núm.. 12 i 7498).Tot i no haver estat localitzat, la troballa és significativa i està àmpliament referenciada bibliogràficament. A més, es tracta d'una nova dada sobre Sepulcres de Fossa a Vilafranca. | 78 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 73410 | Font del Carrer Bisbe Estalella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-bisbe-estalella | XX | Font urbana ubicada. La pica és semicircular, de pedra i sobresurt d'un sòcol de pedres en forma de carreus de dimensions reduïdes que ressegueix la façana de l'edifici. L'aixeta està centrada a la fornícula emmarcada per una banda en relleu i resseguida per una motllura sense cap altra decoració ni motiu ornamental. | 08305-226 | Carrer Bisbe Estalella, gairebé a la cantonada amb el carrer Comerç | 41.3459800,1.7051300 | 391670 | 4577974 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73410-foto-08305-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73410-foto-08305-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73410-foto-08305-226-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un tipus de font molt senzill però que s'adapta molt bé a l'urbanisme i a l'arquitectura de la vila i que mereix tenir-se en consideració. | 119|98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 73416 | Font de la Plaça del Vall del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-del-vall-del-castell | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XX | Font composta d'un podi de base quadrada amb dos graons. Del graó superior, sobresurt una pica de pedra semicircular amb relleu de petxina. Per damunt del podi, s'aixeca un pedestal de secció rectangular amb volutes laterals, cornisa de permòdols i motllura refosa a la cara principal amb l'aixeta centrada. Un fanal amb el peu de ferro forjat corona el conjunt. | 08305-229 | Plaça del Vall del Castell, s/n | S'instal·la l'any 1927 segons projecte de l'arquitecte Antoni Pons i Domínguez en substitució a una font situada a la plaça de la Constitució que estava adossada a les parets de l'edifici que ocupava l'Ajuntament fins les darreries del segle XVI i que es va remodelar a l'any 1876. | 41.3478100,1.6967900 | 390975 | 4578188 | 1927 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73416-foto-08305-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73416-foto-08305-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73416-foto-08305-229-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Pons i Domínguez | 98|99 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73419 | Font de la Rambla de Nostra Senyora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rambla-de-nostra-senyora | XX | Pedestal de pedra de secció quadrada, amb carassa i aixeta en tres de les quatre cares, acabat en cornisa. Tres piques de pedra semicirculars sobresurten de sengles cares del pedestal. | 08305-230 | Rambla de Nostra Senyora / Av. Barcelona | 41.3457900,1.7011300 | 391335 | 4577958 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73419-foto-08305-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73419-foto-08305-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73419-foto-08305-230-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 73421 | Font del carrer Ponent amb carrer Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-ponent-amb-carrer-ferran | XX | té un costat colpejat. | Font urbana ubicada en una cantonada de carrers. La pica és semicircular, de pedra i sobresurt d'un sòcol. L'aixeta està centrada a la fornícula emmarcada per una banda en relleu i resseguida per una motllura que té a la part alta i centrada un medalló. | 08305-231 | Carrer de Ponent cantonada amb carrer Ferran | 41.3478600,1.6947600 | 390805 | 4578196 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73421-foto-08305-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73421-foto-08305-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73421-foto-08305-231-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un tipus de font molt senzill però que s'adapta molt bé a l'urbanisme i a l'arquitectura de la vila i que mereix tenir-se en consideració. | 98|119 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73423 | Font del carrer sant Pere amb carrer Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-sant-pere-amb-carrer-verdaguer | XX | Font urbana ubicada en una cantonada de carrers. La pica és semicircular, de pedra i sobresurt d'un sòcol. L'aixeta està centrada a la fornícula emmarcada per una banda en relleu i resseguida per una motllura que té a la part alta i centrada un medalló. | 08305-232 | Carrer Sant Pere cantonada amb carrer Verdaguer | 41.3428300,1.6954000 | 390850 | 4577637 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73423-foto-08305-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73423-foto-08305-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73423-foto-08305-232-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un tipus de font molt senzill però que s'adapta molt bé a l'urbanisme i a l'arquitectura de la vila i que mereix tenir-se en consideració. | 98|119 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 73425 | Font Hospital Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-hospital-sant-francesc | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Font integrada a la cantonada de l'edifici de l'Hospital de Sant Francesc, el qual té una façana de maó vist amb un sòcol de pedra irregular. La pica és de pedra, semicircular i està adossada a un parament estel·liforme amb estries laterals i amb el capcer de mig punt. Hi ha una roseta central metàl·lica emmarcada per una motllura circular. A la seva banda inferior esquerra hi ha un element floral, també metàl·lic. | 08305-233 | Carrer de Sant Pere, 3 | La font es va construir durant la reforma de l'any 1892, dins la concepció historicista o eclèctica de la façana de l'antic hospital de Sant Francesc, projectada per l'arquitecte August Font. | 41.3428900,1.6954300 | 390853 | 4577643 | 1892 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73425-foto-08305-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73425-foto-08305-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73425-foto-08305-233-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | August Font i Carreras | 105|98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73429 | Premsa de biga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-biga | ABRACADABRA (2003) Informe final d'obra i restauració. Inèdit. | XVI | Restaurada per Abracadabra l'any 2003. Posteriorment (any 2005) s'hi va fer una intervenció de manteniment. S'han perdut dues rajoles del plafó commemoratiu. | Premsa de biga o de lliura que s'utilitzava per premsar la brisa del raïm fins el segle XIX. Les seves parts fonamentals són el braç o la palanca, de fusta; els peus de l'ancoratge, també de fusta; la base de la premsa, damunt la qual s'hi ubiquen els calins de corda; el cargol i el pas de pedra. En un costat, hi ha un monòlit de pedra amb un plafó de rajoles (4 x 3) on s'explica la cronologia, la procedència i les dades d'instal·lació de la Premsa. | 08305-235 | Avinguda de Tarragona cantonada carrer sant Pere | Procedent de Torregassa i donació del Sr. Joan Josep Tetas i Balaguer. Fou instal·lada per la Festa de la Verema de l'any 1961 | 41.3416400,1.6945500 | 390777 | 4577505 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73429-foto-08305-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73429-foto-08305-235-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És el número de registre 1442 del Museu de Vilafranca. | 94 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73431 | Ornamentació de ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ornamentacio-de-ferro | XIX-XX | Grua, portaensenya o braç de ferro forjat amb motiu al·legòric al treball de la vinya. El braç o escaire, pròpiament dits, es desenvolupa en formes vegetals ondulants. Es tracta del suport d'un medalló fet a base de fulles, potser de llorer, al mig del qual s'hi representa una escena al·legòrica de la verema: dos camperols porten a les seves espatlles un gran pàmpol de raïm. | 08305-236 | Plaça de Santa Maria cantonada plaça Jaume I | 41.3467600,1.6970600 | 390996 | 4578071 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73431-foto-08305-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73431-foto-08305-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73431-foto-08305-236-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|105 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 73441 | Monument als castellers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-castellers | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XX | Monument figuratiu que representa un pilar de cinc. S'aixeca sobre un pedestal de secció quadrangular fet en tres nivells. En el tercer i més alt es llegeix en lletres capitals i metàl·liques: 'Als castellers'. Al darrera hi ha la inscripció que ubica el monument temporalment: 'Vilafranca / Festa Major / 1963'. | 08305-241 | Plaça de Jaume I | Inaugurat per la Festa Major de l'any 1963. L'escultor Josep Cañas, és fill de Banyeres i té altres monuments dedicats a castellers, com el del Vendrell. | 41.3470200,1.6965300 | 390952 | 4578100 | 1963 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73441-foto-08305-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73441-foto-08305-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73441-foto-08305-241-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Realisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Cañas | 98|103 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73443 | Monument al Bisbe Torras i Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-bisbe-torras-i-bages | XX | Monument commemoratiu en forma de monòlit de pedra amb el costat superior esbiaixat. A la part superior dreta hi ha un medalló en bronze amb la representació del bust en relleu del bisbe Torras i Bages. A sota la inscripció en lletres 'Al bisbe Torras i Bages 12.IX.1846 - 7. II.1916'. La pedra és conglomerat de Montserrat. | 08305-242 | Plaça de l'Oli, s/n | Es va inaugurar el 26 d'agost de l'any 1996, però el monòlit de pedra fa molts anys que estava col·locat a la plaça de l'Oli. No ens han sabut concretar quants anys fa que hi és. | 41.3474700,1.6959200 | 390902 | 4578151 | 1996 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73443-foto-08305-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73443-foto-08305-242-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73472 | Fons d'art municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-municipal-0 | RAFECAS i COLE, Rosó (2003). Col·lecció d'art de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Informe. Vilafranca del Penedès, maig de 2003. Inèdit. RAFECAS i COLE, Rosó (2006). Col·lecció d'art de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Informe. Vilafranca del Penedès, gener de 2006. Inèdit. | XIX-XXI | Col·lecció d'obres d'art de propietat municipal realitzades entre els anys 1870 i 2005, exceptuant una obra del segle XVI, cedida per la Diputació de Barcelona a la Biblioteca Torras i Bages. Es tracta de 310 obres de tècniques diverses: pintura a l'oli, dibuix, gravat, llapis, fresc, fotografia, gouache, aquarel·la, ceràmica, xilografia, pastel o escultura. S'han identificat 154 autors, principalment de la comarca o rodalies: Plantalech, August Rosell, Eulàlia Valldosera, Raimon Colomer, Anna Olivella; però també alguns autors importants com Claudi Lorenzale i Ricard Clausells. Les formes d'ingrés més habituals són la cessió, la donació o la compra; directament als artistes, el FIR'ART, algun concurs de pintura ràpida o de les exposicions. | 08305-257 | Carrer de l'Escorxador, 19-25 | L'Inventari del fons el va realitzar Rosó Rafecas i Colet mitjançant el programari DAC (Documentació Assistida de Col·leccions), el maig de l'any 2003 i fent una actualització el gener del 2006. Cada peça s'ha fotografiat i s'hi ha inscrit un número de registre, a partir del número A 100 000. | 41.3493200,1.6967000 | 390970 | 4578355 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73472-foto-08305-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73472-foto-08305-257-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les obres estan dipositades en diferents dependències municipals, però el magatzem central és a l'antic escorxador. | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73476 | Col·lecció arqueològica del Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-de-vilafranca | http://www.vinseum.cat/catala/11quisom/historia.asp | El Museu de Vilafranca ha actuat com a focus de recerca arqueològica dins l'àmbit comarcal durant molts anys. Aquest fet, ha repercutit en la col·lecció arqueològica del seu fons, que comptabilitza fins a 514 jaciments, entre jaciment importants i troballes disperses. L'abast geogràfic s'estén per tota la comarca penedesenca (Alt i Baix Penedès), pel Garraf, l'Anoia, l'Alt Camp i, fins i tot, Empúries. Pel que fa a l'abast cronològic, trobem jaciments des del paleolític fins a l'actualitat, si tenim en compte l'arqueologia industrial. Alguns dels jaciments més importants representats en aquest fons són: Mas d'en Boixos 1 (Pacs del Penedès), del neolític antic i ibèric; Font del Molinot (Pontons), del neolític i baix imperi; Turó de la Font de la Canya; El Cassalot d'Espuny; el Pla de la Girada; la Vinya d'en Pau o el Pujolet de Moja. | 08305-259 | Plaça de Jaume I, 1 | La I Exposició d'Art del Penedès, celebrada a Vilafranca l'any 1926, fou una fita molt important pel futur cultural de la població i el seu museu. El pare Martí Grivé i la seva arribada al Col·legi de Sant Ramon de Penyafort, foren l'empenta definitiva. Va formar una col·lecció de fòssils i minerals de la comarca i s'interessà per l'arqueologia. Creà dins el col·legi el Museu Olerdolà, arrel del descobriment d'una sitja. L'any 1934 es va constituir una comissió mixta entre l'Ajuntament i el museu i es va obtenir un local cèntric, al costat de l'antic convent de Trinitaris. Mossèn Trens fou l'encarregat de muntar el primer museu. Aquella iniciativa havia de dur a la constitució, el 14 d'agost de 1935, del primer patronat del Museu de Vilafranca, presidit per l'alcalde de la vila. Finalment, el 26 de gener de 1936 fou comprat l'edifici ocupat per la taverna de Cal Noi Noi, antic palau reial del segle XII, que esdevindria la primera seu pròpia del Museu. Per mediació de Mn. Trens, el comitè executiu de la I Exposición y Feria Oficial de la Viña y del Vino costejà una exposició arqueològica del vi, inaugurada al Museu en ocasió del certamen celebrat a Vilafranca l'estiu de 1943. En ella s'hi mostraren materials des de l'època dels ibers i fins el segle XIX. La mostra es completava amb l'exposició 'El vino en las artes plásticas' i amb els diorames sobre la història del vi, obra dels pessebristes Campllonch i Albornà, segons un disseny de Lluís Maria Güell i amb la coordinació del pintor local Pau Boada. Poc després, la junta directiva decidí convertir l'exposició en una secció permanent d'arqueologia del vi, que més tard esdevindria el Museu del Vi, amb afegits posteriors. L'any 1944 s'inaugurava el primer museu del vi de l'Estat espanyol. A partir de la dècada dels seixanta, l'ingrés de grans donacions van generar un fort impuls al Museu, que va veure ampliades les seves dependències amb l'objectiu d'adequar el patrimoni adquirit en noves sales d'exposició. Als anys setanta, el Museu inauguraria successivament les sales d'exposició de les noves col·leccions que marcarien els darrers trenta anys de la seva història: la col·lecció ornitològica del Penedès, del Sr. Pere Mestre Raventós; la col·lecció d'art i mobiliari del Sr. Antoni Pladellorens; la col·lecció d'art de Mossèn Trens; la col·lecció de ceràmica de Mossèn Bonet i l'ampliació de les col·leccions arqueològiques amb la tasca de Pere Giró. L'any 2000, es crea l'entitat Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada, gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament de Vilafranca i la Caixa d'Estalvis del Penedès. Amb això, el Museu enceta una nova etapa que l'ha de conduir a la renovació dels seus espais per tal d'equiparar-lo als Museus del segle XXI. | 41.3466900,1.6967500 | 390970 | 4578063 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73476-foto-08305-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73476-foto-08305-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73476-foto-08305-259-3.jpg | Física | Modern|Ibèric|Contemporani|Prehistòric|Paleolític|Medieval|Romà|Neolític|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment, el Museu es troba en un període de remodelació total que suposa una reforma arquitectònica i museogràfica global. | 94|81|98|76|77|85|83|78|80 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73478 | Col·lecció d'art del Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-del-museu-de-vilafranca | CARABASSA, Lluïsa; GONZÀLEZ , Teresa; LÓPEZ, Dídac i VIVANCOS, Maria Antònia. (1992). 'Vilafranca del Penedès. Fons d'art romànic del Museu de Vilafranca', dins Catalunya romànica, vol. XIX. El Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg. 217-220. http://www.vinseum.cat/catala/11quisom/historia.asp | XII-XXI | Important fons artístic des d'època romànica fins a l'actualitat. Dins del fons, destaquen les aportacions de la col·lecció Plallorens i la col·lecció del Dr. Trens. També formen part d'aquest conjunt tos els objectes del que es coneix com museu lapidari (capitells, làpides, columnes i pedres vàries). Com a elements importants, trobem diverses talles romàniques, d'un Sant Joan i Marededéu d'un calvari, una Marededéu, o un Sant Joan evangelista; o una Marededéu gòtica policromada (Mare de Déu del Portal). Una de les peces més importants és el retaule gòtic de la Mare de Déu, que procedeix del panteó familiar de Milà i Fontanals. També hi ha una col·lecció aportada per mossèn Bonet de rajoles, plafons, frontals d'altar, beneiteries; des del segle XIII. La pintura del segle XIX i XX és present amb obres d'autors locals i algun autor més important, com Llimona, Juan Gris, un Picasso, Mas Riera, Batlle Amell. Dins d'aquest fons, s'hi poden incloure les pintures murals de Pau Boada en algunes de les sales del palau Reial. | 08305-260 | Plaça de Jaume I, 1 | La I Exposició d'Art del Penedès, celebrada a Vilafranca l'any 1926, fou una fita molt important pel futur cultural de la població i el seu museu. El pare Martí Grivé i la seva arribada al Col·legi de Sant Ramon de Penyafort, foren l'empenta definitiva. Va formar una col·lecció de fòssils i minerals de la comarca i s'interessà per l'arqueologia. Creà dins el col·legi el Museu Olerdolà, arrel del descobriment d'una sitja. L'any 1934 es va constituir una comissió mixta entre l'Ajuntament i el museu i es va obtenir un local cèntric, al costat de l'antic convent de Trinitaris. Mossèn Trens fou l'encarregat de muntar el primer museu. Aquella iniciativa havia de dur a la constitució, el 14 d'agost de 1935, del primer patronat del Museu de Vilafranca, presidit per l'alcalde de la vila. Finalment, el 26 de gener de 1936 fou comprat l'edifici ocupat per la taverna de Cal Noi Noi, antic palau reial del segle XII, que esdevindria la primera seu pròpia del Museu. Per mediació de Mn. Trens, el comitè executiu de la I Exposición y Feria Oficial de la Viña y del Vino costejà una exposició arqueològica del vi, inaugurada al Museu en ocasió del certamen celebrat a Vilafranca l'estiu de 1943. En ella s'hi mostraren materials des de l'època dels ibers i fins el segle XIX. La mostra es completava amb l'exposició 'El vino en las artes plásticas' i amb els diorames sobre la història del vi, obra dels pessebristes Campllonch i Albornà, segons un disseny de Lluís Maria Güell i amb la coordinació del pintor local Pau Boada. Poc després, la junta directiva decidí convertir l'exposició en una secció permanent d'arqueologia del vi, que més tard esdevindria el Museu del Vi, amb afegits posteriors. L'any 1944 s'inaugurava el primer museu del vi de l'Estat espanyol. A partir de la dècada dels seixanta, l'ingrés de grans donacions van generar un fort impuls al Museu, que va veure ampliades les seves dependències amb l'objectiu d'adequar el patrimoni adquirit en noves sales d'exposició. Als anys setanta, el Museu inauguraria successivament les sales d'exposició de les noves col·leccions que marcarien els darrers trenta anys de la seva història: la col·lecció ornitològica del Penedès, del Sr. Pere Mestre Raventós; la col·lecció d'art i mobiliari del Sr. Antoni Pladellorens; la col·lecció d'art de Mossèn Trens; la col·lecció de ceràmica de Mossèn Bonet i l'ampliació de les col·leccions arqueològiques amb la tasca de Pere Giró. L'any 2000, es crea l'entitat Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada, gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament de Vilafranca i la Caixa d'Estalvis del Penedès. Amb això, el Museu enceta una nova etapa que l'ha de conduir a la renovació dels seus espais per tal d'equiparar-lo als Museus del segle XXI. | 41.3466900,1.6967500 | 390970 | 4578063 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73478-foto-08305-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73478-foto-08305-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73478-foto-08305-260-3.jpg | Física | Realisme|Romànic|Modernisme|Modern|Gòtic|Medieval|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 103|92|105|94|93|85|98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73480 | Col·lecció etnogràfica del Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-etnografica-del-museu-de-vilafranca | http://www.vinseum.cat/catala/11quisom/historia.asp | XVI-XX | Fons format per una àmplia varietat d'objectes relacionats amb la vida de la Catalunya rural, els oficis, la vida domèstica, la devoció, la indumentària, etc. Destaquen tots els elements relacionats amb la criança i elaboració del vi: eines del camp, maquinària agrícola, premses, eines de boter. Destaca una peça que tant pot incloure's en la col·lecció etnogràfica com en la d'arqueologia, ja que es tracta d'una premsa ibèrica del segle I aC. procedent del jaciment dels Monjos. També destaca la col·lecció de ceràmica de l'Incavi (mesures, atuells) i una col·lecció d'armes del segle XIX i XX. Dins aquest apartat, podem incloure una sèrie de maquetes didàctiques sobre el discurs enològic de l'exposició. | 08305-261 | Plaça de Jaume I, 1 | La I Exposició d'Art del Penedès, celebrada a Vilafranca l'any 1926, fou una fita molt important pel futur cultural de la població i el seu museu. El pare Martí Grivé i la seva arribada al Col·legi de Sant Ramon de Penyafort, foren l'empenta definitiva. Va formar una col·lecció de fòssils i minerals de la comarca i s'interessà per l'arqueologia. Creà dins el col·legi el Museu Olerdolà, arrel del descobriment d'una sitja. L'any 1934 es va constituir una comissió mixta entre l'Ajuntament i el museu i es va obtenir un local cèntric, al costat de l'antic convent de Trinitaris. Mossèn Trens fou l'encarregat de muntar el primer museu. Aquella iniciativa havia de dur a la constitució, el 14 d'agost de 1935, del primer patronat del Museu de Vilafranca, presidit per l'alcalde de la vila. Finalment, el 26 de gener de 1936 fou comprat l'edifici ocupat per la taverna de Cal Noi Noi, antic palau reial del segle XII, que esdevindria la primera seu pròpia del Museu. Per mediació de Mn. Trens, el comitè executiu de la I Exposición y Feria Oficial de la Viña y del Vino costejà una exposició arqueològica del vi, inaugurada al Museu en ocasió del certamen celebrat a Vilafranca l'estiu de 1943. En ella s'hi mostraren materials des de l'època dels ibers i fins el segle XIX. La mostra es completava amb l'exposició 'El vino en las artes plásticas' i amb els diorames sobre la història del vi, obra dels pessebristes Campllonch i Albornà, segons un disseny de Lluís Maria Güell i amb la coordinació del pintor local Pau Boada. Poc després, la junta directiva decidí convertir l'exposició en una secció permanent d'arqueologia del vi, que més tard esdevindria el Museu del Vi, amb afegits posteriors. L'any 1944 s'inaugurava el primer museu del vi de l'Estat espanyol. A partir de la dècada dels seixanta, l'ingrés de grans donacions van generar un fort impuls al Museu, que va veure ampliades les seves dependències amb l'objectiu d'adequar el patrimoni adquirit en noves sales d'exposició. Als anys setanta, el Museu inauguraria successivament les sales d'exposició de les noves col·leccions que marcarien els darrers trenta anys de la seva història: la col·lecció ornitològica del Penedès, del Sr. Pere Mestre Raventós; la col·lecció d'art i mobiliari del Sr. Antoni Pladellorens; la col·lecció d'art de Mossèn Trens; la col·lecció de ceràmica de Mossèn Bonet i l'ampliació de les col·leccions arqueològiques amb la tasca de Pere Giró. L'any 2000, es crea l'entitat Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada, gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament de Vilafranca i la Caixa d'Estalvis del Penedès. Amb això, el Museu enceta una nova etapa que l'ha de conduir a la renovació dels seus espais per tal d'equiparar-lo als Museus del segle XXI. | 41.3466900,1.6967500 | 390970 | 4578063 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73480-foto-08305-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73480-foto-08305-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73480-foto-08305-261-3.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73506 | Drac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XX | Drac alat de fusta i cartó, tela, paper esmicolat i pell de cavall. L'estructura és llistada, dividia en cinc trams entre el cap i la cua. Cua formada per dotze trams de fusta llistada. Les ales són d'una sola peça de fusta cadascuna. El cap és una talla de fusta de dues peces. Fa 3'95 m de llargada, 1'35 m d'alçada i 1'10 m d'amplada i pesa 107 Kg | 08305-275 | Casa de la Festa Major (Pl. Vall del Castell, s/n) | La primera noticia que tenim del drac, la trobem al costat de la primera referència de l'àliga, l'any 1600 del Llibre verd de Vilafranca, quan es parla de la diada de Corpus. El Drac fou propietat de la confraria de Sant Miquel que era el patró dels adobadors i sabaters. L'any 1898 va passar a ser-ne guardador i dipositari en Josep Baltà R. De Cela que el va restaurar i guardar a casa seva. L'any 1979 es va constituir l'entitat Amics del Drac que aplega, dins aquest nom, persones que a més de ser portadores del Drac tenen la voluntat de tenir-ne cura. | 41.3480400,1.6968200 | 390978 | 4578213 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73506-foto-08305-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73506-foto-08305-275-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73518 | Àliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aliga | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. http://lafura.cat/suplements/arxius/ARXIUS/aligues/DOSSI1.HTM | XX | Pel Corpus del 1926 es va refundà el ball i es va estrenar una nova àliga de 22 pams de llargada que lluïa les ales desplegades. La nova bèstia havia estat construïda per l'agutzil de la vila, en Mestres, més conegut com el 'Cigala'. Però la bèstia era tan pesada i inestable, per culpa del desplegament de les ales, que es va optar per replegar-les i donar-li l'aspecte que té en l'actualitat. Construïda amb cartró-pedra, amb un bastiment de fusta on s'encaixen les potes que la permeten exhibir en repòs, està pintada en tonalitats marronoses i llueix al pit l'escut de la vila. Al bec porta un colom dissecat que alguns anys havia estat una garsa o una òliba. Pesa uns 110 quilos. Justament aquest elevat pes va fer que durant uns anys, sobretot després de la Guerra Civil, no es trobessin balladors, havent-hi festes majors que l'àliga no va poder sortir. | 08305-281 | Casa de la Festa Major (Pl. Vall del Castell, s/n) | La primera referència escrita de l'àliga de Vilafranca es de l'any 1600, en un fragment del Llibre verd de Vilafranca que descriu els protocols de la festivitat del Corpus d'aquell any i que diu, textualment: '...la un va un any a mà dreta i l'altre a mà esquerra per concòrdia feta entre ells per los santíssims jurats com en lo any de mil y sis cents són anats com sempre dit esta: la àliga i los gegants van en mig dels cors dels capellans i religiosos...'. El 7 de juny del 1601, l'àliga participa en la processó celebrada amb motiu de la canonització de St. Ramon de Penyafort, a la qual a més assisteixen el drac, els diables i els gegants. Pertanyia a la confraria de Sant Eloi, que agrupava els argenters, els armers, els clavetaires, els ferrers, els ganiveters, els llauners i els serrallers de Vilafranca, una de les confraries més poderoses pel nombre de censos i censals que rebia. Per la seva importància simbòlica, l'àliga participava en lloc destacat a les processons, no només les del Corpus, sinó també aquelles extraordinàries, especialment, per la seva representació del poder reial, en les convocades per celebrar algun esdeveniment relacionat amb la reialesa. Així, el 30 de novembre del 1629 participà, juntament amb les cotonines, en una sortida per celebrar el naixement del fill de Felip IV de Castella, i uns quants anys més tard, concretament el 23 d'octubre del 1689, en la processó per festejar el casament del rei Carles I de Castella i de Catalunya-Aragó amb la princesa Maria Anna Palentina. En el llibre de l'administració del patró de Vilafranca del Penedès, de 1778 a 1876, el ball de l'àliga surt per primera vegada esmentat l'any 1860. L'autor de la seva transcripció, Antoni Ribas, en relació a la descripció que de la festa major del 1771 va fer el baró de Maldà (Abecedari de la festa major. Vilafranca, 1997) on cita l'àliga com un dels balls que ha vist, esmenta: 'Tot, doncs, fa suposar que sortia i la no constància al Llibre de l'administració obre alguns interrogants: o sortia a càrrec dels confrares de Sant Eloi o no sortia. Constatem ara que els administradors n'assumeixen el cost de fer-la sortir: un duro.' L'any següent encara figura en el detall de comptes i ja no torna a aparèixer detallada fins a l'any 1876, en què el ball costa a l'administració de la festa la quantitat de cinc duros. Ambdós anys són els que registren major presència de balls populars. Segons Francesc de P. Bové (El Penedès. Folklore dels balls, danses i comparses populars. El Vendrell, 1926) l'antiga àliga era una figura d'uns deu pams d'alçada, que portava sobre el cap una corona imperial de metall amb un colomí viu al mig. La feien evolucionar tres homes que anaven abillats amb camisa blanca, armilla de pany vermell, pantalons blancs amb vió vermell, camalls vermells amb picarols, espardenyes amb vetes vermelles i un mocador ben virolat al cap. Com descriu Bové: 'Vestits en aquesta forma descrita, la feien ballar tres homes, posant qui la feia ballar son cap dins l'obertura, venint-li l'àliga sobre mig cos; els altres dos amb una porra cada u a la mà dreta, es col·locaven un per banda (...)'. Cap a l'any 1882 l'àliga deixà de sortir a la Festa Major perquè es trobava molt malmesa i morí de vella, penjada de la paret del taller del senyor Febrer, al carrer de Sant Antoni, uns sis anys després. | 41.3480400,1.6968200 | 390978 | 4578213 | 1926 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73518-foto-08305-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73518-foto-08305-281-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73540 | Columna d'Hèrcules | https://patrimonicultural.diba.cat/element/columna-dhercules | XXI | Escultura en forma de columna de tambors amb la secció irregular que segons el mateix artista simulen vèrtebres que són convertibles en seients i es poden utilitzar com a mobiliari urbà a les vies públiques. | 08305-292 | Carrer Manuel Barba i Roca | Guido Dettoni és un escultor italià, nascut a Milà l'any 1945, que viu entre Barcelona i Itàlia. L'any 2003 una empresa vilafranquina va construir una sèrie d'elements escultòrics dissenyats per aquest escultor que s'havien d'instal·lar a Sidney (Austràlia). Abans d'anar a Austràlia, es van instal·lar a Vilafranca, concretament a la plaça de Santa Maria, a la rambla de Sant Francesc i la d'aquesta fitxa, que fou cedida per l'autor a la ciutat de Vilafranca. | 41.3479600,1.7109300 | 392158 | 4578187 | 2003 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73540-foto-08305-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73540-foto-08305-292-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Guido Dettoni | Monument rotonda dels Cirerers | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73542 | Monument rotonda de la carretera de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-rotonda-de-la-carretera-de-vilanova | ANSON, Sergi (2006) La rotonda de la carretera de Vilanova evocarà el paisatge penedesenc amb una barraca de pedra seca. Http://www.rtvvilafranca.com | XXI | Monument que tracta la rotonda on està ubicat, i que fa 75 metres de diàmetre, com un tot escultòric, pensat com un fragment de la geografia penedesenca, marcada per tres elements:una barraca de pedra seca, de planta circular en forma de mitja esfera, un marge també de pedra seca i deu elements de ferro paral·lels simulant els solcs de l'arada a la terra. | 08305-293 | Carretera de Vilanova, confluència amb la Ronda de Mar | Fèlix Plantalech va néixer a Vilafranca l'any 1950 i va ser regidor i cap de llista del PSUC a la vila del 79 al 83. A partir d'aquest any decideix dedicar-se professionalment a la pintura. El seu taller està Castellví de la Marca. | 41.3369400,1.7058700 | 391717 | 4576969 | 2007 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73542-foto-08305-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73542-foto-08305-293-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fèlix Plantalech i Batlle | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml