Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73168 | Jaciment paleontològic de la N-340 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-n-340 | <p>Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. HOEDEMAKERS, Kristiaan i BATLLORI, Jordi (2005): Fish otoliths from fue Early and Middle Miocene of the Penedes (Catalunya, Spain) Batalleria, 12, pp. 105-134.</p> | <p>Els treballs de construcció de la variant de Vilafranca ha posat al descobert una seqüència de margues i argiles bioclàstiques molt riques en fòssils marins, principalment invertebrats. Aquesta fauna, d'Edat Miocè mig, es situa en el marc geològic del complex marí-transicional de la Depressió del Vallès - Penedès. De les dades obtingudes en aquesta intervenció paleontològica i de l'estudi s'ha arribat a la conclusió de que pertanyen a la seqüència deposicional del Garraf, ja que es troben relacionats lateralment amb els dipòsits de plataforma carbonatada. La secció mostra característiques comuns amb les del sector de Sant Pau d'Ordal i la riera Labernó. Totes aquestes seccions mostren nivells d'acumulacions de veginella austíaca i Megaxinum bellardianum. La secció estudiada ha proporcionat una gran quantitat de mostres que ascendeix a 822 exemplars, que es troben en un total de 517 mostres de mà. El nombre total de mol·luscs identificat és: 39 gasteròpodes, 19 bivalbs i 1 escafòpoda. Cal destacar la presència d'una espècie de decàpode i de 2 selacis. També ha proporcionat impressions d'equinoderms, restes de decàpodes, escates de peixos teleostis i dents de selacis. La malacofauna és, a grans trets similar a la del sector de Sant Pau d'Ordal. Els materials contenen abundants pistes fòssils associades a parts esquelètiques de mol·luscs (Megaxinum i Lucina) i decàpodes (Portunus). L'associació fòssil es troba 'in situ' i existeix un canvi de les poblacions d'invertebrats degut a modificacions de les condicions físiques del medi, produïdes per la sedimentació de gran quantitat de bioclates. Aquest ha estat reconegut a les fàcies de margues bioclàstiques i es coneix sota el nom de 'Tafonomis feed-back'. La presència d'un nivell amb abundants pteròpodes vaginella austríaca, ha permès datar aquesta secció com Languià (Miocè mitjà). Les espècies fòssils d'invertebrats més abundants són les següents: Nassarius aff. karrerri, nassarius rectus, clavatula, asperulata, conus (conolithuis) doujardini, ringicula buccinea, vaginella austriaca, Euthriofusus..., totes amb un número superior a 10 exemplars.</p> | 08305-75 | Al sud de Santa Digna | <p>Des d'antic, nombrosos autors han mencionat la presència de fòssils als afloraments de l'Alt i Baix Penedès. El sector de Sant Pau d'Ordal, amb algunes característiques comunes amb la secció de Vilafranca, ha atret especialment l'atenció dels estudiosos. L'any 1997 es va fer una excavació, sota la direcció de Xavier Riu i Coll.</p> | 41.3342700,1.6950600 | 390808 | 4576687 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73168-foto-08305-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73168-foto-08305-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73168-foto-08305-75-3.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Qualsevol obra que perfori una mica el terreny al mateix Vilafranca toca els nivells marins amb fauna abundant. | 125|123 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73263 | Sepulcre de l'autopista o de Ca l'Arnabat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-lautopista-o-de-ca-larnabat | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | destruït | En fer el pont de l'AP-7, prop de Ca l'Arnabat, a 2 m de fondària es trobà una estructura d'enterrament, destruint-se ràpidament. L'encarregat va recollir un crani sencer i la notícia arribà a P. Giró que va recollir alguns fragments d'ossos i 2 de ceràmica en les piles de terra de les inmediacions. Interrogant als obrers aconseguí averiguar que eren 4 individus inhumats i que estaven en posició encogida. Giró dedueix que aquestes característiques junt amb la troballa d'una llosa natural i sense cap senyal que feia uns 40 x 40 x 5 cm, amb varies osques laterals, fan que la troballa sembli un sepulcre de fossa. Per la descripció dels obrers Giró atribueix a 2 adults i 2 infants de 7-8 anys els enterraments, reforçant aquests arguments amb l'opinió del doctor Cuadras que va examinar un maxil·lar. Un dels cranis es trobà desplaçat als peus d'un inhumat. El material recollit fou 2 ceràmiques (una es informe a mà), l'altre és un fragment de bol amb vora, carena i base. Les restes humanes dels 4 individus estan totalment fragmentades (18 fragments de crani, 3 de costella, 5 caps de fèmur, 1 de pelvis i un indeterminat). | 08305-160 | Pont AP-7 Sortida Vilafranca Sud | Giró va recollir el material apilat als marges de terra de l'obra de la carretera el març de l'any 1972. | 41.3316000,1.7111500 | 392150 | 4576370 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73263-foto-08305-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73263-foto-08305-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73263-foto-08305-160-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73265 | Vinya del Catxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-catxo | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GRÀCIA i GIRALT, Josep (1986). 'El jaciment prehistòric de Cua de Lluert, Pacs', dins 3 de Vuit. núm. 217, 27 de juny de 1986. Vilafranca del Penedès, pàg. 17. | troballes superficials | Troballes realitzades en superfície en el sector esportiu del municipi, entre la pista poliesportiva i el Camí vell de la Bleda. És un sector de suau pendent i amb un potent substracte argilós que queda just a 150 m darrera les pistes d'atletisme. Hi ha molt poc material recuperat: una rascadora transversal sobre ascla, una rascadora amb denticulats, una punta sobre ascla, un ascla cortical retocada, denticulats, un nucli centrípet. També s'han recollit 8 nuclis, 32 nòduls i còdols (sílex, quars i quarsita), 1 pedra de fusell i dues destrals piquetejades. En general doncs, exceptuant la presència dels dos polimentats, estem davant una industria típicament mosteriana, i que com a tret comú té, en aquest cas, es dels talons plans. | 08305-161 | Camí vell de la Bleda | Prospeccions realitzades per en Josep Gràcia i Giralt els anys1985-86. | 41.3460400,1.6865200 | 390113 | 4578004 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73265-foto-08305-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73265-foto-08305-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73265-foto-08305-161-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític|Paleolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78|77|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73267 | Vinya del Marxant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-marxant | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta arqueológica de España. Barcelona, Madrid: CSIC Instituto Diego Velázquez, pàg. .225. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FERRER SOLER, Alberto i GIRÓ ROMEU, Pere (1943). 'La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Panadés', dins Ampurias, núm. V, pàg. 187. GIRÓ ROMEU, Pere (1935). 'Quaderns de camp', vol. 1 1932-35 (31 de juliol de 1938) inèdit. GIRÓ ROMEU, Pere (1962). 'Notas de Arqueologia de Catalunya y Baleares. Vilafranca del Penedés', dins. Ampúrias, num. XXIV, pàg .309. GIRÓ ROMEU, Pere (1963). 'Activitats Arqueològiques III. La cultura dels sepulcres de fosa en el Penedés', dins Agrupación Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963. MUÑOZ, Ana (1965). La Cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Instituto de Arqueologia y Prehistoria, Universitat de Barcelona, núm. 9, Barcelona. RAURET, A. Ma. (1963). 'El proceso de la primitiva población del Penedés'. Memòria de Licenciatura, Universitat de Barcelona, (inèdita), pp. 94-95. RIPOLL, E. i LLONGUERAS, M (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, núm. XXV, pàg. 53. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | troballes fragmentades | L'any 1937 el Sr. Marxant arrancà una llosa mentre llaurava; els fragments de crani que van sortir, els va llençar i va tapsr el forat. Masanell fou avisat i va poder recollir-hi fragments de ceràmica a mà amb cordons aplicats, algunes superfícies brunyides i una vora de llavi de plat. Mitja destral fragmentada i algunes peces de sílex. Pere Giró per la seva banda trobà, en aquella zona, una peça de sílex (gratador?) i una petxina gastada possiblement d'un aixovar. L'any 1938 el grup de la secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca excavà un enterrament situat a la feixa inferior respecte a la troballa de l'any 1937. Només varen aparèixer dues lloses laterals amb fragments de crani. També es tenen notícies orals que en algun camp proper fou destruït un altre enterrament d'aquest tipus. | 08305-162 | Vessant meridional del turó de Sant Pau | Excavat per membres de la secció d'Arqueologia del museu de Vilafranca, sota la direcció de Pere Giró, el 31 de juliol de1938. | 41.3588000,1.6848300 | 389993 | 4579423 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73267-foto-08305-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73267-foto-08305-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73267-foto-08305-162-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73269 | Camp Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-gran | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1948). 'Noticiario arqueológico. Nuevos hallazgos en el Panades', dins Ampurias, vols.IX-X (1947-48), pp. 253-254. GRIVÉ, Martí (1930). 'Uns micròlits a Sant Jaume', dins Quaderns Mensuals d'Acció, vol. II, setembre -octubre de 1930, pàg. 138. MONFORT SALIONS, J. (1972). Talleres líticos de superficie del Panadés y extensiones. Barcelona: Tesis de Licenciatura, Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp.231-232. | troballes aïllades | Les primeres troballes fetes del propietari foren estudiades per M.Grivé i es tracta de: - Una destral-bifaç de sílex melat. - Una punta de sílex (o quarsita?) amb retocs en ambdues cares. - Un gratador de sílex. - Un percutor de quarsita, de secció piramidal. Anys després fou localitzada una destral polimentada fragmentada (segons referència en Grivé sobre porfirita). El conjunt lític sembla ser prou característic: d'una banda la industria en sílex i quarsita de cronologia paleolítica (Paleolític Mitjà, tipus Axeulià?), i d'altra el polimentat d'un període més indefinit (neo-neolític?). | 08305-163 | Les Clotes | Els anys 20 del segle passat, el propietari realitzà prospeccions. Algunes troballes aïllades de J.A Olivella Ribera s'entregaren a M. Grivé. | 41.3510600,1.6943500 | 390776 | 4578552 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73269-foto-08305-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73269-foto-08305-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73269-foto-08305-163-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític|Edats dels Metalls|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78|79|77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73271 | Sant Pau i Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-i-sant-jaume | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta arqueológica de España. Barcelona, Madrid: CSIC Instituto Diego Velázquez, pàg. .225-227. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FERRER SOLER, Alberto i GIRÓ ROMEU, Pere (1943). 'La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Panadés', dins Ampurias, núm. V, pàg. 187-188. MONFORT SALIONS, Jordi (1972). Talleres líticos de superfície del Panadés y extensiones. Barcelona: Tesis de Llicenciatura, Univ. Barcelona, setembre de 1972, pp. 178-186. | localització molt imprecisa. | En diversos sectors d'ambdós turons, sense que es pugui precisar més, han estat localitzats diversos tallers de sílex superficials en prospeccions efectuades a partir dels anys 20 per membres del Museu de Vilafranca. S'han documentat diverses peces d'indústria lítica: nuclis, gratadors, geomètrics, ascles, làmines, gratadors sobre làmina, microburins ... En conjunt podem atribuir als materials recuperats una cronologia genèrica que abraça els períodes Epipaleolític i Neolític, segons les peces típiques descrites en els articles. | 08305-164 | Turons de Sant Pau i Sant Jaume, al nord del municipi | S'han fet diverses prospeccions per aquesta zona a càrrec de membres del Museu de Vilafranca des dels anys 20. | 41.3622200,1.6851400 | 390025 | 4579802 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73271-foto-08305-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73271-foto-08305-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73271-foto-08305-164-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric|Paleolític|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 79|76|77|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73275 | Llegat Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegat-martorell | AA. VV. (1979). Edició d'homenatge a Pere Giró, Antoni Massanell i Pere Regull. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca, pàg.115. ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, pàg. 226. COLOMINAS, Josep (1940). 'Nuevos sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, Vol. II, pàg.160. MARTORELL i PEÑA, Francisco (1879). Apuntes arqueologicos de Francisco Martorell y Peña. Barcelona, pp.89-90. MUÑOZ AMABILIA, Anna (1965). La cultura neolítica de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Instituto de Arqueología y Prehistoria. Universitat de Barcelona. Publicacions Eventuals Núm. 9, pàg.107-108. TRENS, Manuel (atribuït) (1926). 'Un sepulcre eneolític dels voltants de Vilafranca', dins els Quaderns mensuals d'Acció. Vilafranca del Penedés. Vol. I n. 4 i 5 abril-maig, 1926, pp.38-39. RIPOLL PERELLÓ, E. i LLONGUERAS CAMPAÑA, M. (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, núm. XXV, pp. 52-53. | Notícia d'una troballa de l'any 1867 que consisteix en set destrals de pedra polida i un ganivet de sílex sota una llosa de pedra al costat d'un esquelet humà. Els materials estan dipositats en el Museu Arqueològic de Barcelona. | 08305-166 | Vilafranca del Penedès | L'existència de les troballes ens arriba d'en Martorell i Peña: l'any 1867 un pagès dels voltants de Vilafranca va vendre uns objectes trobats en el seu camp mentre llaurava a un plater, i aquest, un tal Torner anys més tard li cedí a Martorell. Segons el pagès es trobaren les peces sota d'una llosa de pedra al costat d'un esquelet humà. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | Física | Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Procedeixen d'un jaciment de Vilafranca que no ha estat localitzat, però que té una fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (núm.. 12 i 7498).Tot i no haver estat localitzat, la troballa és significativa i està àmpliament referenciada bibliogràficament. A més, es tracta d'una nova dada sobre Sepulcres de Fossa a Vilafranca. | 78 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 73289 | Santa Digna o Pla de la Girada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-digna-o-pla-de-la-girada | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1969). 'Las estaciones talleres en el Penedés', dins Dionysos. Vilafranca núm.126, pp.2 i 3. | no se'n conserva res | Fruit de diferents prospeccions s'hi recolliren diverses peces de sílex i un parell de fragments de destrals. A finals de l'any 1995 arran de les obres d'urbanització de la zona, com era una zona de possibles troballes arqueològiques, es portà a terme el control dels rebaixos, de seguida van aparèixer estructures arqueològiques i començà l una xcavació d'urgència. Es van documentar 22 estructures, 1 bassa, 8 sitges del bronze antic - mitjà, 1 fons de cabana de l'edat del ferro, 7 fosses d'època moderna, 2 llars i 3 estructures d'època indeterminada. L'any 2000 es va realitzar una nova intervenció d'urgència a l'encreuament de la Rambla de la Girada amb carrer Josep Irla i Avinguda Europa, on es van documentar dues estructures d'emmagatzematge, tipus sitja del bronze inicial (1800-1200) que posteriorment van ser utilitzades com a abocadors d'escombreries. L'any 2004 es va produir una nova intervenció entre l'avinguda Generalitat i la via del tren delimitat per la carretera de Moja (zona afectada per la construcció d'un col·lector d'aigües paral·lela a la línea d'alta velocitat. En aquesta zona només es van trobar materials, però cap estructura. Es creu que aquella zona va tenir una ocupació continuada i intensa per l'aparició massiva de ceràmica grisa i vidriada dels segles XVI - XIX. | 08305-173 | Barri de la Girada | 41.3394900,1.7018400 | 391384 | 4577258 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73289-foto-08305-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73289-foto-08305-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73289-foto-08305-173-3.jpg | Legal | Antic|Edats dels Metalls|Prehistòric|Neolític|Modern|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|79|76|78|94|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 73293 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-8 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1963). Activitats arqueològiques III. La cultura del sepulcres en fosa en el Penedès. Agrupació Excursionista de Catalunya. Barcelona, març de 1963. GIRÓ ROMEU, Pere (1948). Nuevos hallazgos en el Panades, dins Ampurias, núm. IX-X, pp. 250-260. MUÑOZ AMABILIA, Anna (1965). La cultura neolítica de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Instituto de Arqueología y Prehistoria. Universitat de Barcelona. Publicacions Eventuals Núm. 9, pàg.110. RIPOLL PERELLÓ, E. i LLONGUERAS CAMPAÑA, M. (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, núm. XXV, pp. 52-53. | parcialment destruït | L'any 1898, al perforar-se un pou, es va descobrí un crani i una llosa molt gran. Es va tornar a tapar. Quan Pere Giró, l'any 1946, s'assabentà d'aquesta troballa va voler fer una excavació. Va trobar-ho a 1'80 metres de profunditat. La llosa lateral feia 1'8 x 1'28 x 0'39 metres. Al damunt hi havia una altra llosa, desplaçada, i que cobria tres quartes parts del sepulcre, que estava orientat al NO. Una paret lateral estava feta de pedres irregulars formant una mena de mur, mentre que a l'extrem inferior, hi havia una llosa. També es van trobar fragments de ceràmica a mà, fragments de granit d'una possible pedra de molí, ossos i dents humanes d'un sol individu. | 08305-175 | Al nord-est del terme municipal | Excavació l'abril de l'any 1948 per Pere Giró. Els anys 1995 i 1996, en motiu de la construcció de la variant de la carretera N-340 es fan seguiments arqueològics d'urgència dels rebaixos de les terres. Els resultats varen ser negatius al no haver-ne constatat cap resta ni estructura destacable. | 41.3498000,1.7142000 | 392435 | 4578387 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73293-foto-08305-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73293-foto-08305-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73293-foto-08305-175-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73299 | Vinya d'en Salvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-den-salvany | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, 1945, pàg. 226. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FERRER SOLER, A. i GIRÓ ROMEU, Pere (1943). 'La colección prehistòrica del Museo de Vilafranca del Panadés', dins Ampuries, núm. V, pp.185-216. GIRÓ ROMEU, Pere (1948).'Nuevos hallazgos en el Panades', dins Ampurias, vols.IX-X (1947-48), pp. 250-260 GIRÓ ROMEU, Pere (1948). 'La cultura dels sepulcres en fosa en el Penedès', dins Ampurias vols. IX-X (1947-48), pp. 258-259 | destruït | L'any 1939 es localitzà durant unes feines agrícoles, un sepulcre en fosa excavat a 1 metre de profunditat, que fou destruït. L'any 1943 es dona la notícia de la troballa d'una llosa, segurament la coberta (1,10 m x 0,66 m x 0,15 m), sota la qual aparegué una destral de serpentina polimentada (13 cm x 3,5 cm x 2,2 cm). En aquesta mateixa sortida es localitzà una altra llosa en el marge d'un camí que podria haver format part d'un enterrament. A part de la destral esmentada es tenen notícies d'una altra destral (desapareguda), fragments de ceràmica a mà, alguns sílex i restes d'ossos humans. | 08305-178 | Santa Maria dels Horts | Troballa fortuïta de l'any 1939, més tard confirmats. | 41.3432000,1.7228700 | 393149 | 4577643 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73299-foto-08305-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73299-foto-08305-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73299-foto-08305-178-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73301 | Camp Cinzano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-cinzano | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1954). 'La cultura dels sepulcres en fosa en el Penedès', dins Ampurias vols. XV-XVI (1953-54), pp.327-333. GIRÓ ROMEU, Pere (1960).'Museo Arqueológico de Villafranca del Panadés', dins Memorias de los Museos Arqueológicos, vols. XVI-XVIII (1955-57). Madrid pàg. 234. MASACHS, Josep Mª. (1973). 'Las armas y útiles de bronce hallados en el Penedés', dins Actas XIII Congreso Nacional de Arqueología. Huelva, pp. 455-464. Reeditat a: Masachs, Josep Mª. 'Las armas y útiles de bronce hallados en el Penedés'. Museu de Vilafranca 1976. MUÑOZ AMABILIA, Anna M. (1965). La cultura neolítica de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Instituto de Arqueología y Prehistoria. Universitat de Barcelona. Publicacions Eventuals n. 9, pp.111-115. RIPOLL PERELLÓ, E. i LLONGUERAS CAMPAÑA, M. (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, núm. XXV. pp. 51-52. | destruït | Van aparèixer 3 estructures funeràries i un fons de cabana. Els sepulcres estaven coberts per lloses i tenien ceràmica feta a mà, en una d'elles es va trobar una punta de fletxa. | 08305-179 | Travessera de Vilafranca del Penedès N-340a | L'any 1951, es van fer les obres d'un rebaix d'un terreny per instal·lar-hi una factoria de la casa CINZANO SA. Pere Giró, delegat local de la Comisaria de Excavaciones de la Provincia de Barcelona, va decidir fer-ne un seguiment, basant-se Seguiments de les obres de setembre a desembre de 1951, per part de Pere Giró, delegat local de la Comisaria de Excavaciones de la Provincia de Barcelona. | 41.3475900,1.7069100 | 391821 | 4578151 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73301-foto-08305-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73301-foto-08305-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73301-foto-08305-179-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73303 | Coveta de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-de-sant-pau | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, pàg. 226. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. PINTA RODRÍGUEZ, Jordi (1983). 'Repertori de Cavitats d'interès arqueològic de la província de Barcelona', dins revista Exploracions núm. 7. Barcelona Espeleoclub de Gràcia, 1983, pàg. 26. VIRELLA i BLODA, Joan (1975). ''Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques', dins Actas de la XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (Vilanova i La Geltrú, 25-26 d'octubre de 1975).Vilanova, Biblioteca-Museu Balaguer, 1983. p,209-229. | colgada en gran part. | Es tracta de dues cavitats, una al costat de l'altra que, segons l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es comuniquen. La boca principal s'empetiteix de seguida a manera de galeria i una secundària que passat un petit passadís en colze, s'obre a uns 20 metres de fondària. S'hi van trobar fragments de destrals de basalt, ascles de sílex i ceràmica feta a mà. | 08305-180 | Turó de Sant Pau, prop de l'ermita | En algun moment indeterminat, Grivé efectuà el buidatge de la cavitat, de la qual manca la documentació original. Potser fou durant els anys 20 o 30. | 41.3584900,1.6819100 | 389748 | 4579392 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73303-foto-08305-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73303-foto-08305-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73303-foto-08305-180-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El camí d'accés s'agafa al trencall de la dreta de la carretera de Vilafranca a Sant Martí Sarroca, passat el km 1, en direcció a Sant Martí, i abans d'arribar a ENAGAS SA. Uns 600 m endins, aquest camí ens deixa al peu de la petita cinglera on s'obre la cova. | 76|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73307 | Els Pegats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pegats | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GRÀCIA GIRALT, Josep (1989). 'L'estació campaniforme dels Pegats (Vilafranca del Penedès)', dins Miscel·lània Penedesenca de l'Institut d'Estudis Penedesencs 1988, núm. XI, juny 1989, pp. 7-36. | troballes superficials | Jaciments amb materials ceràmics i lítics superficials, localitzats amb motiu de les remocions agrícoles del terreny. Es van trobar diversos materials ceràmics, fragments de ceràmica campaniforme, fragments de ceràmica del neolític i bronze antic. | 08305-182 | Sant Pau | Prospeccions de Rossend Olivella i Buscall, l'abril de l'any 1963. Prospeccions de Josep Gràcia i Girald i Rossend Olivella el març de l'any 1988. | 41.3573100,1.6824200 | 389789 | 4579260 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73307-foto-08305-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73307-foto-08305-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73307-foto-08305-182-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 79|78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73311 | Bòbila Jané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-jane | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1958). 'Maza o contrapeso discoïdal procedente de la Bòbila Jané de Vilafranca', dins Boletin de la Biblioteca-Museo Balaguer, vol. V (1957-58), pp. 119-123. GIRÓ ROMEU, Pere (1962). 'Maza o contrapeso discoïdal procedente de la Bòbila Jané de Vilafranca', dins Actas del VII Congreso Nacional de Arqueologia (Barcelona, 1960). Zaragoza, pàg. 309. GIRÓ ROMEU, Pere (1962).'Notas de arqueologia de Cataluña y Baleares. Vilafranca', dins Ampurias. Vol. XXIV, 1962, pàg.309. | troballa aïllada | Troballa d'una peça aïllada, sense més notícies d'altres descobriments. Es tracta d'una peça de contrapès de pal cavador que es va troabar en fer una bassa de poca fondària en la potent capa d'argiles (segons Giró en 1957-58). És una peça discoïdal amb perforació central bicònica de 12 cms de diàmetre, 4,5 cm d'alçada amb un diàmetre del forat central de 3,2 x 3,5 cm respectivament i pesa 605 grams. | 08305-184 | Bòbila Jané | Troballa fortuïta feta l'any 1959 en un lloc proper a l'edifici de l'antiga bòbila i comunicada pel propietari el Sr. Jané. | 41.3544600,1.7075000 | 391882 | 4578913 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73311-foto-08305-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73311-foto-08305-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73311-foto-08305-184-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons assenyala la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, la troballa d'aquesta peça aïllada pot indicar l'existència de sepulcres de fossa en els terrenys colindants. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73312 | Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GRIVÉ, M. (1930). 'Uns micròlits a Sant Jaume', dins Quaderns Mensuals d'Acció, vol.II setembre - octubre de 1930. Vilafranca del Penedès, pàg.148. MONFORT, Jordi. (1972). Talleres líticos de superfície del Penedes y extensiones. Tesi de Llicenciatura. Barcelona: Universitat de Barcelona, setembre de 1972. pp. 178-186. | troballes superficials | Troballes superficials de restes d'indústria lítica: perforadors, geomètrics (un trapezi), denticulats, gratadors, làmines, ascles retocades...) sobre un terreny molt erosionat amb un pendent lleuger vers l'est, prop del cim l'elevació cretàcica de Sant Jaume, d'uns 50 x 15 m d'extensió. | 08305-185 | Vessant meridional del Turó de Sant Jaume | Prospeccions que va fer Martí Grivé i alumnes seus, als anys 30. Prospeccions de J. Mestres i Mercadé als anys 70. | 41.3640600,1.6890900 | 390358 | 4580001 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73312-foto-08305-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73312-foto-08305-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73312-foto-08305-185-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78|77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73314 | Sant Pau Inferior | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-inferior | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. CEBRIÀ, A; RIBÉ, G; SENABRE, MA. R. (1991) L'arqueologia a l'Alt Penedès: estat de la qüestió als anys 90. Miscel·lània penedesenca, núm. XV Institut d'Estudis Penedesencs. MAYA, J.L. (1985) Silos de la Primera Edad del Hierro. Universitat Autónoma de Barcelona. Estudios de la antigüedad 2, Bellaterra, pp.147-218. MESTRES, J. SANMARTÍ, J, SANTACANA, J (1990) Estructures de la Primera Edat del Ferro de l'Hort d'en Grimau (Castellví de la Marca, Alt Penedès) Olerdulae XV, núm. 1, 2, 3, 4. Vilafranca, pp.75-118. | Els material recollits durant les prospeccions dels anys 70, es localitzen en els marges i bancals avui erms, a tocar amb els terrenys conreats amb vinyes i l'erm del inici del pendent de Sant Pau. Es van trobar materials d'indústria lítica (destral, gratadors, ascles, perforadors...) i material ceràmic (nanses anulars, cordons, fragments informes...). A l'abril de 1998 es van fer uns rebaixos de terra per instal·lar canalitzacions d'aigua. Allà es va localitzar una sitja amb material ceràmic atribuït al període de transició entre el Bronze Final i la Primera Edat del Ferro. La sitja feia 1,23 m de diàmetre i 49 cm d'alçada. | 08305-187 | Sant Pau | Prospeccions de Josep Mestres i Mercadé a juliol de 1976 i agost de 1978. Excavació a l'any 1998 sota la direcció d'Eva Orri. Empresa: Tríade. | 41.3556800,1.6794700 | 389539 | 4579083 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73314-foto-08305-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73314-foto-08305-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73314-foto-08305-187-3.jpg | Legal | Neolític|Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78|77|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 73317 | El Pujolet de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujolet-de-moja | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. MESTRES, Josep (1997). 'El Pujolet de Moja (Olèrdola, Alt Penedès). Ocupació d'un territori durant el neolític i la primera edat del ferro', dins Tribuna d'Arqueologia 1995-1996. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, pp. 121-148. | destruït en part | Durant els treballs d'excavació de 1992 s'actuà només en un camp. Es van localitzar 25 estructures: 17 sitges, una sitja d'enterrament, 1 estructura de combustió del neolític, 1 sitja del neolític antic epicardial, 1 sitja del neolític mitjà, 2 sitges de la Primera Edat del ferro i 2 estructures de funció i cronologia indeterminada. En els treballs de 1995 s'obrí definitivament tota la traça de la variant i es documentaren 23 estructures més: 8 sitges (algunes són estructures de combustió i una està reaprofitada com a enterrament infantil del neolític antic evolucionat, 4 enterraments individuals d'inhumació i una sitja del neolític mitjà, 2 fosses, 1 fons de cabana i 4 sitges de la primera edat del ferro i 3 estructures indeterminades. El jaciment no està destruït del tot ja que és molt probable que s'extengui pels camps del voltant. En aquest indret Giró localitzà l'abril de 1957 una destral polimentada. La primera destral es recuperà de la vinya del Miquelet i la segona de la vinya del Trifon, al costat. Ambdues estaven situades a uns 200 metres de distància del pont de Moja. | 08305-190 | Al sud del terme municipal | Excavació d'urgència realitzada l'any 1992, sota la direcció de Rosa Ma Senabre, Joan Macias i Natàlia Moragas. Excavació de l'any 2000, sota la direcció d'Anselmo Gutiérrez i Consuelo López, d'Arqueopec SL. | 41.3346100,1.6961600 | 390900 | 4576723 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73317-foto-08305-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73317-foto-08305-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73317-foto-08305-190-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 79|76|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73322 | Vinya del Rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-rec | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | troballes superficials en terrenys agrícoles. | S'han documentat restes lítiques superficials. La indústria, sobre sílex , pertany a dos moments cronològics ben diferencitats: -Paleolític mitjà, amb un còdol treballat unifacialment (chopper), un còdol treballat bifacialment (choppin-tool), dues rascadores i cinc ascles levallois. Tenint en compte la presència d'aquests darrers elements es poden atribuir el conjunt a un Mosterià tipus Levallois. -Neolític, representat per la presència d'un nucli prismàtic, i sense cap altra resta significativa. Pels autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es tracta d'un taller lític en superfície. | 08305-195 | Al nord del terme municipal, en el límit de Cabanyes. | Prospeccions realitzades per en Josep Gràcia i Giralt, membre de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca l'any 1981. | 41.3647500,1.6942900 | 390794 | 4580071 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73322-foto-08305-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73322-foto-08305-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73322-foto-08305-195-3.jpg | Legal | Paleolític|Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 77|78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73325 | Camí Vell de la Bleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-la-bleda | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | seccionada | Sitja que fou seccionada pel camí, tot i que s'havia documentat molt recentment per part de J. Mestres, el desembre de l'any 1989. Es conservava una alçada de 60 cm aprox i 1,10 m d'amplada (en la part més inferior). Estava excavada en un substracte argilós de matriu llimosa. Només s'ha identificat un petit bocí de ceràmica a torn que nom permet precisar la cronologia. Davant de l'estructura, al marge contrari, també s'hi localitzà una llosa rectangular (63 x 44 x 11 cm) que probablement tingui relació. | 08305-198 | Camí de la Bleda | Localització fortuïta de Josep Mestres i Mercadé, el desembre de l'any 1989. L'any 2001 amb motiu de les obres d'instal·lació del sistema de clavegueram i la preparació del paviment del carrer es va fer una prospecció arqueològica, sota la direcció de Josep Maria Roca, de l'empresa Tríade SCPE. Es va obrir una cala de 8 x 27 m, baixant uns 95 cm, però els resultats van ser negatius. | 41.3460600,1.6902400 | 390424 | 4578002 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73325-foto-08305-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73325-foto-08305-198-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 73373 | Les Clotes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-clotes | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | troballes superficials d'una àrea poc delimitada | Troballes superficials fetes els anys 70 per part de Xavier Virella i Torres de Vilanova i la Geltrú. Es van recollir fragments de ceràmica de torn ibèrica comuna, ceràmica de vernís negre (una àtica i una campaniana), un fragment de comuna romana i per últim ceràmica moderna del tipus blau català. L'any 1990 es feren noves prospeccions per part de membres de la secció d'arqueologia del Museu de Vilafranca recollint un lot heterogeni de material ceràmic i lític i comprovant la manca d'una delimitació clara de l'àrea classificada com a jaciment. | 08305-207 | Al nord del municipi | Només s'han realitzat prospeccions: les primeres els anys 70 i les darreres, l'any 1990. | 41.3665200,1.6918300 | 390591 | 4580271 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73373-foto-08305-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73373-foto-08305-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73373-foto-08305-207-3.jpg | Legal | Antic|Paleolític|Ibèric|Prehistòric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|77|81|76|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73377 | Camí de Santa Maria dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-maria-dels-horts | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. NADAL, J. i altres (1999). 'Evolución del aprovechamiento de los recursos faunísticos durante el Neolítico en la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona)', dins Saguntum (València), pàg. .87. SENABRE JUNCOSA, Mª Rosa i SOCIAS TORNÉ, Joan. Memòria de l'excavació de 1993. nº1100. Inèdita. VILANOVA FERNÁNDEZ, Oriol. Memòria del seguiment de 2006. Inèdita. | Es va localitzar una sitja excavada en 1993, quan es va localitzar estava seccionada pel camí i fou localitzada casualment per J. Mestres el desembre de 1990. Es conservava parcialment a una alçada de 1,50 m i una amplada de 1,35 m, es va trobar algun fragment de ceràmica feta a mà i també fragments de sílex. A l'excavació d'urgència feta l'any 1993, es van recuperar un total de 1163 materials coordenats i van permetre situar la cronologia al neolític final. El desembre de l'any 2006 per crear un pas que facilités el creuament de la riera als vehicles a banda i banda es van realitzar uns seguiments arqueològics amb l'expectativa de trobar restes d'un possible jaciment, els resultat van ser negatius. | 08305-209 | Santa Maria dels Horts | Excavació realitzada l'any 1993, sota la direcció de Mª Rosa Senabre Juncosa i Joan Socias Torné. L'any 2006, es va fer un seguiment, sota la direcció d' Oriol Vilanova Fernández, de l'empresa Tríade. | 41.3432600,1.7192800 | 392849 | 4577654 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73377-foto-08305-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73377-foto-08305-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73377-foto-08305-209-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 73383 | Santa Digna, 1-4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-digna-1-4 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. MESTRES, J.; et alii. (1990). 'Estructures de la primera edat del Ferro de l'Hort d‘en Grimau. Castellví de la Marca', dins Olerdulae, núms1, 2, 3, 4. MESTRES, J.; SENABRE, Mª R.i SOCIAS, J. (1996). 'L'Alt Penedès a la primera edat del ferro: consideracions a l'entorn d'un model d'ocupació del territori', Taules rodones d'Arqueologia, 1994-96, dins Gala, Revista d'Arqueologia i Patrimoni, núm. 2-5. Sant Feliu de Codines. | destruït en gran part | L'any 1995 arran de la construcció de la variant de la N-340, es va fer un seguiment i es localitzà el jaciment de Santa Digna 1. En l'excavació d'urgència es documentaren un total de 5 sitges de cronologia baix medieval i moderna. L'any 1997 es descobrí una estructura en el marge nord de l'accés direcció el poble de Moja, de la segona rotonda de la carretera de Vilanova. A aquesta estructura se li posà el nom de Santa Digna 4 i es tracta d'una sitja de la primera meitat del ferro. El jaciment no està destruït del tot, ja que és possible que s'estengui pels camps del voltant. | 08305-212 | La Girada | Durant els anys 50 i 60 del segle XX, es detectaren actuacions furtives. Excavacions dirigides per Jordi Farré i Huguet, els anys 1995 i 1997. | 41.3355700,1.7049300 | 391636 | 4576819 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73383-foto-08305-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73383-foto-08305-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73383-foto-08305-212-3.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Modern|Prehistòric|Antic|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|85|94|76|80|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73389 | Santa Digna 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-digna-2 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | destruït en part | L'any 1995, arran de la construcció de la nova carretera, es va fer un seguiment dels rebaixos i és localitzà el jaciment. Durant l'excavació d'urgència d'aquest sector es documentaren un total de 5 sitges: 1 del neolític mitjà i 4 d'època tardoromana o alt medieval. El jaciment no està destruït del tot, ja que el més segur és que s'estengui pels voltants del camp. | 08305-215 | Al sud del municipi | Excavació de l'any 1995, sota la direcció de Mª Rosa Senabre i Juncosa. | 41.3389600,1.7075700 | 391862 | 4577192 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73389-foto-08305-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73389-foto-08305-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73389-foto-08305-215-3.jpg | Legal | Antic|Medieval|Romà|Visigot|Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Part del jaciment quedà destruït per la variant de la carretera N-340 i una altra part són conreus de vinya. | 80|85|83|87|78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73404 | Ametller de la Malanit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-la-malanit | Espècimen d'ametller dolç (prunus dulcis) de 2'60 m de perímetre a un metre d'alçada perquè ben aviat es divideix en quatre troncs. Fa uns 10 metres d'alçada i una vintena de capçada. Es tracta d'un arbre perenne de la família de les rosàcies. Tiges erectes d'escorça fosca i clivellada. Fulles punxegudes ovalo -lanceolades de fins a 12cm. de llargada, de contorn dentat. Floreix a l'hivern, i les seves flors apareixen abans que les fulles, agrupant-se normalment en parelles, i poden tenir tonalitats de colors blanc rosat, rosat, o més rarament blanc. Els fruits són en drupa amb el mesocarp inicialment tou i que es va endurint amb la maduració. | 08305-223 | Les Clotes | L'ametller és un arbre originari de l'Àsia i cultivat a les zones càlides de la Mediterrània, tot i pot aparèixer espontàniament. En els camps plantats de vinya se'l pot observar sovint vora dels marges o creant franges de separació entre varietats de ceps. La llavor o ametlló és comestible i molt apreciada com a fruit sec. L'ametlla s'utilitza per fer torrons i altres especialitats pastisseres. En medicina natural, l'ametlla s'utilitza per fer una mena d'orxata contra la tos . Aquesta orxata es preparava amb 50 ametlles dolces i sis d'amargues amb 2 o tres cullerades de sucre . Malauradament, no es pot abusar d'aquesta orxata ja que les ametlles amargues contenen 1/6 del seu pes en àcid cianhídric , substància que és molt tòxica. | 41.3540300,1.6844100 | 389950 | 4578894 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73404-foto-08305-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73404-foto-08305-223-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 73476 | Col·lecció arqueològica del Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-de-vilafranca | http://www.vinseum.cat/catala/11quisom/historia.asp | El Museu de Vilafranca ha actuat com a focus de recerca arqueològica dins l'àmbit comarcal durant molts anys. Aquest fet, ha repercutit en la col·lecció arqueològica del seu fons, que comptabilitza fins a 514 jaciments, entre jaciment importants i troballes disperses. L'abast geogràfic s'estén per tota la comarca penedesenca (Alt i Baix Penedès), pel Garraf, l'Anoia, l'Alt Camp i, fins i tot, Empúries. Pel que fa a l'abast cronològic, trobem jaciments des del paleolític fins a l'actualitat, si tenim en compte l'arqueologia industrial. Alguns dels jaciments més importants representats en aquest fons són: Mas d'en Boixos 1 (Pacs del Penedès), del neolític antic i ibèric; Font del Molinot (Pontons), del neolític i baix imperi; Turó de la Font de la Canya; El Cassalot d'Espuny; el Pla de la Girada; la Vinya d'en Pau o el Pujolet de Moja. | 08305-259 | Plaça de Jaume I, 1 | La I Exposició d'Art del Penedès, celebrada a Vilafranca l'any 1926, fou una fita molt important pel futur cultural de la població i el seu museu. El pare Martí Grivé i la seva arribada al Col·legi de Sant Ramon de Penyafort, foren l'empenta definitiva. Va formar una col·lecció de fòssils i minerals de la comarca i s'interessà per l'arqueologia. Creà dins el col·legi el Museu Olerdolà, arrel del descobriment d'una sitja. L'any 1934 es va constituir una comissió mixta entre l'Ajuntament i el museu i es va obtenir un local cèntric, al costat de l'antic convent de Trinitaris. Mossèn Trens fou l'encarregat de muntar el primer museu. Aquella iniciativa havia de dur a la constitució, el 14 d'agost de 1935, del primer patronat del Museu de Vilafranca, presidit per l'alcalde de la vila. Finalment, el 26 de gener de 1936 fou comprat l'edifici ocupat per la taverna de Cal Noi Noi, antic palau reial del segle XII, que esdevindria la primera seu pròpia del Museu. Per mediació de Mn. Trens, el comitè executiu de la I Exposición y Feria Oficial de la Viña y del Vino costejà una exposició arqueològica del vi, inaugurada al Museu en ocasió del certamen celebrat a Vilafranca l'estiu de 1943. En ella s'hi mostraren materials des de l'època dels ibers i fins el segle XIX. La mostra es completava amb l'exposició 'El vino en las artes plásticas' i amb els diorames sobre la història del vi, obra dels pessebristes Campllonch i Albornà, segons un disseny de Lluís Maria Güell i amb la coordinació del pintor local Pau Boada. Poc després, la junta directiva decidí convertir l'exposició en una secció permanent d'arqueologia del vi, que més tard esdevindria el Museu del Vi, amb afegits posteriors. L'any 1944 s'inaugurava el primer museu del vi de l'Estat espanyol. A partir de la dècada dels seixanta, l'ingrés de grans donacions van generar un fort impuls al Museu, que va veure ampliades les seves dependències amb l'objectiu d'adequar el patrimoni adquirit en noves sales d'exposició. Als anys setanta, el Museu inauguraria successivament les sales d'exposició de les noves col·leccions que marcarien els darrers trenta anys de la seva història: la col·lecció ornitològica del Penedès, del Sr. Pere Mestre Raventós; la col·lecció d'art i mobiliari del Sr. Antoni Pladellorens; la col·lecció d'art de Mossèn Trens; la col·lecció de ceràmica de Mossèn Bonet i l'ampliació de les col·leccions arqueològiques amb la tasca de Pere Giró. L'any 2000, es crea l'entitat Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada, gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament de Vilafranca i la Caixa d'Estalvis del Penedès. Amb això, el Museu enceta una nova etapa que l'ha de conduir a la renovació dels seus espais per tal d'equiparar-lo als Museus del segle XXI. | 41.3466900,1.6967500 | 390970 | 4578063 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73476-foto-08305-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73476-foto-08305-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73476-foto-08305-259-3.jpg | Física | Modern|Ibèric|Contemporani|Prehistòric|Paleolític|Medieval|Romà|Neolític|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment, el Museu es troba en un període de remodelació total que suposa una reforma arquitectònica i museogràfica global. | 94|81|98|76|77|85|83|78|80 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73639 | Olivera de Serveis Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-serveis-penedes | Es tracta d'un arbre d'uns tres a quatre metres d'alçada, dels quasi bé vuit que pot fer plantat a terra, en un camp. Si bé es un arbre cultivat per obtenir-ne el seu fruit, l'oliva o el seu principal derivat, l'oli, també és molt apreciat plantat en solitari, en rocalles i jardins. Així, aquest exemplar, fa uns anys fou trasplantat i col·locat en una jardinera feta de pedra al costat de la premsa d'oli, amb una funció bàsicament decorativa. És un faneròfit. Pot viure i produir durant centenars d'anys. Aquesta olivera, podria tenir uns cinc-cents anys, tot i que el seu propietari manifesta que en té vuit-cents. El seu tronc és doncs gruixut i tortuós amb un diàmetre de .... tres metres i mig ?. La seva escorça s'ha anat enfosquint amb el pas dels anys. La capçada és arrodonida i atapeïda Les tiges són de tipus llenyós. Les fulles són rígides, enters, lanceolades i verdes tot l'any. El seu anvers és d'un color verd grisenc, i el revers d'un color esblanquït. | 08305-382 | Carrer d'Igualada, cantonada amb el carrer de Sant Sadurní d'Anoia. | L'olivera es considerat un arbre sagrat per moltes cultures, principalment en la mitologia grega i romana . Segons Plutarc, els morts es recobrien amb branques d'olivera . A Europa l'olivera simbolitzava la pau i la victòria .A la Grècia clàssica els guanyadors dels jocs olímpics rebien corones d'olivera. Dins de la tradició màgica medieval és suposava que el fum de la combustió dels ossos de l'oliva apropava els homes a les dones. Entre els cristians l'olivera és un arbre molt important, Jesús va resar al mont de les oliveres i són constants les referències a aquests arbre a la Bíblia . De l'oliva s'extreu l'oli . En medicina s'utilitzen les fulles i l'escorça en infusió per rentar tota mena de nafres. També tenen aquestes propietats hipotensores i febrífugues. Per altra banda, l'oli és un laxant natural quan es pren en dejuni i també s'utilitza per pal·liar els efectes dels còlics nefrítics i hepàtics. En dermatologia s'utilitza en el tractament d'èczemes, psoriasi, cremades. Les olives es consideren aperitives i tòniques. La fusta d'olivera és menys densa que el boix , de color més bru i extraordinàriament vetada. El dibuix tant marcat de les vetes és una de les característiques que la fan tan apreciada. | 41.3506800,1.7054200 | 391702 | 4578495 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73639-foto-08305-382-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73639-foto-08305-382-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 73640 | Ametllers de la Residència Mare Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametllers-de-la-residencia-mare-rafols | Tres ametllers ( Prunas amygdalus L.) amb un perímetre d'uns 2 metres de mitja i una edat de 200 a 250 anys. L'ametller és un arbre caducifoli de la família de les rosàcies d'origen oriental que assoleix una alçada entre els 4 i 10 m, tot i que aquests tenen entre 10 i 12 metres d'alçada. El tronc és clivellat i la capçada força densa. Del vol de canó, a un metre i mig en surten quatre branques enormes. Les fulles són lanceolades i finament serrades i de punta poc aguda. Les fulles joves són plegades per nervi principal i planes. Floreix a l'hivern, i el primer arbre en florir. Ho fa quan el termòmetre assoleix al voltant dels 6º C . Les flors de color blanc o rosades, es mantenen a l'arbre entre 20 i 30 dies. Apareixent abans que les fulles. El fruit és l'ametlló molt apreciat. Aquest arbre és cultivat i a vegades apareix espontani. Aquests arbres es troben plantats a la part del darrera de la Residència Mare Ràfols, en uns parterres que segueixen l'alineació del mur nord. | 08305-383 | Residència Mare Ràfols | L'ametller és un arbre originari de l'Àsia i cultivat a les zones càlides de la Mediterrània, tot i pot aparèixer espontàniament. En els camps plantats de vinya se'l pot observar sovint vora dels marges o creant franges de separació entre varietats de ceps. La llavor o ametlló és comestible i molt apreciada com a fruit sec. L'ametlla s'utilitza per fer torrons i altres especialitats pastisseres. En medicina natural, l'ametlla s'utilitza per fer una mena d'orxata contra la tos . Aquesta orxata es preparava amb 50 ametlles dolces i sis d'amargues amb 2 o tres cullerades de sucre . Malauradament, no es pot abusar d'aquesta orxata ja que les ametlles amargues contenen 1/6 del seu pes en àcid cianhídric , substància que és molt tòxica. | 41.3380800,1.7094500 | 392018 | 4577092 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73640-foto-08305-383-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73640-foto-08305-383-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 73644 | Muntanya de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanya-de-sant-pau | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | Vilafranca té 1.985,2 ha i únicament 28,4 ha de bosc. La poca superfície de bosc i la seva importància en el paisatge local, ja que coincideix amb les zones més visibles topogràficament, són elements suficients per protegir aquestes petites àrees, tal i com preveu el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Els dos espais forestals de Vilafranca són la muntanya de Sant Pau i la Serreta. El turó de Sant Pau s'alça al nord-oest de Vilafranca del Penedès, just en el límit del seu terme municipal i el de Pacs del Penedès. És un mirador privilegiat que ofereix una vista panoràmica de Vilafranca i els seus voltants. Al cim i a el vessant nord, (ja dins del terme municipal de Pacs), hi trobem una brolla calcícola arbrada. En l'estrat arbori hi domina el pi blanc, amb algunes alzines i ullastres. Al vessant sud, en canvi, hi trobem una comunitat arbustiva baixa amb pocs arbres i dominada pel garric. Al sotabosc, hi podem trobar romaní, farigola, marfull, arítjol, bruc d'hivern, galzeran i gatosa, entre d'altres. A Sant Pau podem trobar-hi ocells com el tallarol de casquet, el tallarol de garriga, el botxí o garsa groguera, la mallerenga cuallarga, el passerell comú, el tord, el pit-roig o el raspinell comú. També podem trobar-hi petits mamífers com el ratolí de bosc, la mussaranya comuna, el ratolí mediterrani o el conill. | 08305-387 | Al nord-oest del terme municipal | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73644-foto-08305-387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73644-foto-08305-387-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 73645 | Les Clotes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-clotes-0 | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | La zona de les Clotes és una àrea compresa entre la muntanya de Sant Pau i la carretera a Pacs emprada pel cultiu de la vinya. Es tracta de l'activitat agrària més representativa de Vilafranca del Penedès. La bona conservació de les vinyes i l'alta ocupació dels sòls agrícoles constitueixen el principal element de conservació paisatgística i d'identitat de les àrees rurals i de la relació entre la vila i el seu territori. Els conreus també són sistemes naturals. Les vinyes són poblacions monoespecífiques d'arbusts millorades amb els anys per treure'n el màxim rendiment i benefici. A més dels ceps, però, altres plantes espontànies aprofiten aquest hàbitat. Són les anomenades 'males herbes', com la ravenissa, la canyota, la corretjola o el gram. També hi ha animals que viuen o s'alimenten a les vinyes. Dels ocells, cal destacar el pinsà comú, l'estornell, el pardal, el passerell, l'alosa o la perdiu. També hi trobem alguns mamífers (ratolins, mussaranyes, conills, talpons, etc.) i rèptils (dragó comú, sargantana cendrosa o escurçó ibèric, entre d'altres). | 08305-388 | Al nord del municipi | 41.3551200,1.6880300 | 390254 | 4579010 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73645-foto-08305-388-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73645-foto-08305-388-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 73646 | La Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serreta | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | Vilafranca té 1.985,2 ha i únicament 28,4 ha de bosc. La poca superfície de bosc i la seva importància en el paisatge local, ja que coincideix amb les zones més visibles topogràficament, són elements suficients per protegir aquestes petites àrees, tal i com preveu el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Els dos espais forestals de Vilafranca són la muntanya de Sant Pau i la Serreta. La Serreta es troba al sud-est de Vilafranca del Penedès, just en el límit del seu terme municipal i el d'Olèrdola. Es troba a la serralada litoral, a les estriballes del massís del Garraf. Des de la Serreta, també podem gaudir de la vista panoràmica de Vilafranca i els seus voltants. La vegetació i la fauna és molt similar a la que podem trobar en el turó de Sant Pau. Cal destacar les nombroses alzines que creixen sota els pins, així com el pi de la serreta, un pi blanc (Pinus halepensis), d'importants dimensions. Pel que fa a fauna, hi podem trobar ocells com el tallarol de casquet, el tallarol de garriga, el botxí o garsa groguera, la mallerenga cuallarga, el passerell comú, el tord, el pit-roig o el raspinell comú. També podem trobar-hi petits mamífers com el ratolí de bosc, la mussaranya comuna, el ratolí mediterrani o el conill. | 08305-389 | Al sud-est del municipi | 41.3335200,1.7158600 | 392547 | 4576577 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73646-foto-08305-389-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73646-foto-08305-389-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 73647 | Riera de Llitrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-llitra | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | Necessita netejar-se | Les rieres de major entitat de Vilafranca del Penedès són la riera de Llitrà i riera de l'Adoberia. La riera de Llitrà discorre al llarg de 3,4 km pel terme municipal de Vilafranca del Penedès, on manté encara un important valor natural i paisatgístic. Forma part de la conca del riu Foix i hi desemboca en el seu pas pel terme municipal de Santa Margarida i els Monjos. A la part baixa de la riera, a la confluència amb el Foix, s'hi incorporen les aigües residuals de l'EDAR de Vilafranca, que doblen en magnitud el cabal que baixa per la riera. Al voltant de les rieres, es desenvolupa el bosc de ribera, amb arbres com l'om, l'àlber, el plataner, la robínia, el freixe o el lledoner. També podem trobar-hi lianes com l'heura o la vidalba, i altres plantes com la canya, el canyís, el jonc, l'esbarzer o la falguera. Les espècies que formen part d'aquesta comunitat gaudeixen, localment, d'aigua més o menys abundant i d'una certa frescor ambiental. Els voltants de les rieres són espais típicament aprofitats per al cultiu de l'horta, ja que són terrenys on fàcilment es pot disposar d'aigua. | 08305-390 | A l'oest del municipi | 41.3445700,1.6791100 | 389490 | 4577850 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73647-foto-08305-390-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73647-foto-08305-390-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 73648 | Riera de l'Adoberia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-ladoberia | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | Les rieres de major entitat de Vilafranca del Penedès són la riera de Llitrà i riera de l'Adoberia.La riera de l'Adoberia travessa el terme municipal en un recorregut d'uns 3,5 km. El bosc de ribera és força discontinu, però hi trobem alguns punts d'especial interès natural. A la riera de l'Adoberia, hi desemboquen altres rieres de menor cabal com la riera de Santa Maria dels Horts o la riera de Porroig. Al voltant de les rieres, es desenvolupa el bosc de ribera, amb arbres com l'om, l'àlber, el plataner, la robínia, el freixe o el lledoner. També podem trobar-hi lianes com l'heura o la vidalba, i altres plantes com la canya, el canyís, el jonc, l'esbarzer o la falguera. Les espècies que formen part d'aquesta comunitat gaudeixen, localment, d'aigua més o menys abundant i d'una certa frescor ambiental. Els voltants de les rieres són espais típicament aprofitats per al cultiu de l'horta, ja que són terrenys on fàcilment es pot disposar d'aigua. | 08305-391 | A l'est del municipi | 41.3526000,1.7131700 | 392353 | 4578699 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73648-foto-08305-391-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73648-foto-08305-391-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 73650 | Camí de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-pau-0 | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | El camí de Sant Pau té una llarga tradició ja que comunica el casc urbà amb la muntanya de Sant Pau i Sant Jaume, per tant amb l'antic eremitori. Creua de manera rectilínia les vinyes de la zona de Les Clotes, per donar primer accés al Celler cooperatiu i altres instal·lacions properes i després a un recorregut al peu de Sant Pau. Un cop s'arriba a Sant Pau, s'obtenen les millors panoràmiques de la ciutat. | 08305-393 | Al nord oest del municipi | 41.3528300,1.6869800 | 390163 | 4578757 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73650-foto-08305-393-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73650-foto-08305-393-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 73651 | Camí a les Cabanyes i de la Pelegrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-a-les-cabanyes-i-de-la-pelegrina | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | En realitat es tracta de dos camins: el que va de Vilafranca a Les Cabanyes i el camí de la Pelegrina, que és la prolongació de l'anterior, partint de la carretera de Les Cabanyes. El camí de Les Cabanyes parteix de molt aprop del camí de Sant Pau. El primer tram el comparteix amb el camí a Pacs, que després va paral·lel amb el de Sant Pau. A partir del Camp Gran es desvia en direcció nord-est i travessa la vinya de Les Clotes i de La Sort. A partir d'aquest punt la pendent és més pronunciada fins arribar a la carretera de Les Cabanyes, on s'enllaça amb el camí de La Pelegrina travessant perpendicularment la vall del torrent de la Torreta, en un recorregut força pla, fins arribar a la carretera d'Igualada. | 08305-394 | al nord del municipi | 41.3573800,1.6944800 | 390798 | 4579253 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73651-foto-08305-394-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73651-foto-08305-394-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 73652 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-22 | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | Camí que dóna accés a les muntanyes de Sant Pau i Sant Jaume des de la carretera de Vilafranca del Penedès a Les Cabanyes. És un camí de mitja vessant que s'enfila per la muntanya fins arribar al coll, on pren direcció a Pacs, ja dins el seu terme municipal. | 08305-395 | al nord del municipi | 41.3628800,1.6917200 | 390576 | 4579867 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73652-foto-08305-395-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 73406 | L.A.V Lleida - Martorell subtram X-A. Base de Muntatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lav-lleida-martorell-subtram-x-a-base-de-muntatge | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | I-III dC | afectat per l'alta velocitat. | La construcció de la base de muntatge de via de la Línea d'alta velocitat, subtram X-A (Olèrdola-Avinyonet) va motivar l'any 2004 la realització d'una intervenció arqueològica preventiva. El terreny afectat es considerada d'interès arqueològic per la seva proximitat al jaciment prehistòric dels Cirerers. No obstant, els treballs de prospecció no proporcionen cap resta de valor arqueològic o patrimonial. En els sondejos, però es localitzen de forma dispersa i indiscriminada escassos materials ceràmics d'època moderna i contemporània, i dos fragments petits de terra sigil·lada itàlica i sudgàl·lica. | 08305-224 | Els Cirerers | Excavació de l'any 2004, sota la direcció de Mª Mar Carretero Nieto; de l'empresa Arqueociència. | 41.3593700,1.7170100 | 392686 | 4579446 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73406-foto-08305-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73406-foto-08305-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73406-foto-08305-224-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73316 | Darrera Quarters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/darrera-quarters | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta arqueológica de España. Barcelona, Madrid: CSIC Instituto Diego Velázquez, pàg. .226. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere i MASACHS BOLET, Josep Mª (1970). 'Vestigios romanos en Vilafranca', dins Vilafranca, any XXX, núm. 1489, 25 d'abril de 1970. | I-V dC | destruït | A finals del segle XIX s'engrandí Vilafranca pel darrera dels quarters, es creà el barri del Poble Nou amb una distribució seguint un traçat quadricular. Fou aleshores quan segons informació de Luís Álvarez es feren les obres per construir una casa de camp, trobant al fer els fonaments les restes d'una antiga edificació amb diverses conduccions d'aigua. Entre els murs aparegué un objecte metàl·lic definit pel mateix Àlvarez com 'medallón de bronce con asa en su parte superior a propósito para colgar del cuello, en forma de escudete y en el que está gravada una cabeza de león dentro de un arco árabe que apea en dos columnitas del mismo estilo sin inscripción alguna'. Aquesta peça fou regalada a Milà i Fontanals (personatge il·lustre del poble). Almagro/Serra/Colominas en 1945 l'atribueixen, només per la descripció, a la part fixa de la nansa d'una sítula, cosa que confirma el caràcter romà de les estructures, assignades ja a aquest període per Giró i Masachs (1970) i Álvarez. | 08305-189 | Plaça del Penedès | Informació donada pel Sr. Luís Álvarez a finals del segle XIX. | 41.3440100,1.6994400 | 391190 | 4577762 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73316-foto-08305-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73316-foto-08305-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73316-foto-08305-189-3.jpg | Legal | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Notícies antigues no confirmades amb posterioritat que presenten problemes d'ubicació i de cronologia. | 80|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73321 | Voltes de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltes-de-santa-maria | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere. i MASACHS, Josep Mª (1970). 'Vestigios romanos en Vilafranca', dins Panadés any XXX, núm.1489, 25 abril 1970, pàg. 11. | I-V i XVI | En una de les moltes reestructuracions (segurament la de després de l'incendi de 1934) es trobaren, a les voltes de la basílica de Santa Maria, tres fragments de columna de factura romana, que es dipositaren en el Museu Lapidari instal·lat al claustre de Sant Francesc. La única notícia que tenim és la referència de Pere Giró i J. Mª Masachs (1970), apuntant exactament: 'En el tejado de la Basílica de Santa Maria existían hace años algunas columnas estriadas incompletas de factura romana'. Les columnes segurament formaven part del farciment de l'estructura de volta del cobriment de l'església, potser reaprofitades d'algun jaciment romà de les rodalies de Vilafranca. | 08305-194 | Plaça de Jaume I, s/n | Es poden relacionar les columnes amb algun jaciment de la zona, com la vila romana del Casalot d'Espuny, d'on es podien haver reaprofitat per la construcció de l'església o posar-les en relació amb les troballes de Sant Pelegrí, potser indicant la possible existència d'un assentament romà al mig de Vilafranca. | 41.3469600,1.6972800 | 391015 | 4578093 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73321-foto-08305-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73321-foto-08305-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73321-foto-08305-194-3.jpg | Legal i física | Medieval|Antic|Romà|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|80|83|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73283 | Els cirerers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cirerers | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, J. (1969). Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo B69, pàg. 68. GIRÓ ROMEU, Pere (1948). 'Nuevos hallazgos en el Panades', dins Ampurias, vols.IX-X (1947-48), pàg. 266. GIRÓ ROMEU, Pere (1950). Identificacion de algunas vias romanas en el Penedes. Dins Actas y Comunicaciones de la 1ª Asamblea Intercomarcal de Investigaciones del Penedés y Conca d'Odena. Martorell, pp.110-127. (reeditat al recull de l'obra dispersa de Pere Giró. Vilafranca 1984,p.78). | II aC-IIdC | troballes a partir de l'extracció d'argiles. | L'any 1946 es localitzen i s'excaven 4 sepultures de caixes quadrangulars amb tègules les quals conservaven restes humanes. Entre aquesta data i finals dels anys 50 van sortir diverses estructures i materials segons les referències de l'aleshores propietari Sr. Magí Sogas i Marques. També es van trobar 6 sitges, un pou, restes de murs i força material arqueològic (tègula, dòlia, àmfora, pondus, sigil·lates, molins, monedes...). L'any 1970, s'excava un nou sepulcre del mateix tipus que les anteriors. L'any 2003, es va trobar una sitja i un pou del bronze final que la talla d'uns 5 metres de diàmetre que baixa esglaonadament. | 08305-170 | Al nord-est del terme municipal | Excavació el gener de l'any 1946 a càrrec de M. Peitabí. L'any 2000, es va fer una prospecció a càrrec d'Arquepec.SL. L'any 2003 es fa una altra excavació. | 41.3514300,1.7114800 | 392210 | 4578571 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73283-foto-08305-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73283-foto-08305-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73283-foto-08305-170-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Edats dels Metalls|Prehistòric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment queda directament afectat pel projecte subtram X del tram Lleida - Martorell de la línea d'alta velocitat Madrid - Barcelona. | 81|83|79|76|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73261 | Camp de Fèlix Balañá | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-felix-balana | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, Josep (1969). Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comision de Urbanismo B69, pàg. 68. GIRÓ ROMEU, Pere. (1953). Quaderns de camp. Vol. 3. 1950-1953. (11 d'octubre de 1952). Inèdit. | II-I aC | estructures destruïdes | Es tracta de diferents sitges d'època ibero-romana trobades l'any 1952 en realitzar uns treballs agrícoles. Els materials bàsicament són romans i ibèrics: tègules, àmfores, peces de teler i alguns fragments de ceràmica a torn (àmfora i un broc). El pagès que treballava la vinya destruí les estructures, podent-se recollir només el material que quedava escampat pel sòl. | 08305-159 | Al nord-est del terme municipal | Troballa de l'any 1952. | 41.3533900,1.7160600 | 392596 | 4578783 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73261-foto-08305-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73261-foto-08305-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73261-foto-08305-159-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73414 | Can Morató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morato | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | II-I aC | destruït | Lloc d'habitació sense estructures que ha estat destruït sense poder-se documentar. L'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya només fa referència a una cronologia d'un moment final d'època ibèrica. | 08305-228 | Polígon Industrial Domenys | 41.3393000,1.6872000 | 390158 | 4577255 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73414-foto-08305-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73414-foto-08305-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73414-foto-08305-228-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|81|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73375 | La Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riba-2 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, Josep (1969). Vias y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comision de Urbanismo B65, pàg. 68. FABRE, G.; MAYER, M. i RODÀ, I. (1984). 'Alt Penedès', dins Inscripcions Romaines de Catalogne. I Barcelone. Paris, pp.45-52 GIRÓ ROMEU, Pere. (1947). 'Los vestigios ibero-romanos de Sta. Margarita y Monjos' Acción Católica, Vilafranca. Suplemento de las hojas parroquiales. Any VII, núm. 24, 14 de juny de 1947, pàg. 189. GORGES, J.G.(1979). Les villes hispano-romaines. Inventaire et problematique archeologique. París. Publication du Centre Pierre París. Núm. 4. | II-V dC | notícies antigues. | Les notícies més antigues que fan referència directa al jaciment són de finals dels anys 40 i parlen només de l'existència de mosaics policroms que evidencien la possibilitat d'un assentament romà important. En un catàleg de la Iª Exposició d'Art del Penedès de l'any 1927 es parla d'uns materials cedits per la vídua de Batlle sense que es nombri el lloc de procedència de mosaics, cornises i fragments de columna (tot del S.III). El fet de que Pere Giró citi els materials procedents dels terrenys de la Riba i la coincidència del nom del propietari d'aquests terrenys amb el cognom Batlle fa que es pensi que part o tot aquell material provenia d'aquí. L'any 1952 en Pere Giró és informat de l'aparició de materials arqueològics romans en els terrenys de la Riba. Fragments d'àmfores, dolies, tègules, ossos humans, totxos que podrien ser d'un forn i un mosaic rústic monocrom. | 08305-208 | A l'oest del terme municipal a tocar amb el de Santa Margarida i els Monjos | Troballes antigues, algunes sense context. | 41.3359000,1.6650900 | 388303 | 4576906 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73375-foto-08305-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73375-foto-08305-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73375-foto-08305-208-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73313 | Necròpolis entre Can Pau Surià i Can Xic Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-entre-can-pau-suria-i-can-xic-ferret | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FABRE, G.; MAYER, M. i RODÀ, I. (1984). 'Alt Penedès', dins Inscripcions Romaines de Catalogne. I Barcelone. Paris, pp.45-52 GIRÓ ROMEU, Per e (1956). 'Villafranca del Panadés'. VII Reunión de la Comiseria Provincial de excavaciones arqueológicas de Barcelona. Badalona, 23 de octubre de 1955. Informes y Memorias, núm 32. Madrid 1956, p. 171-174. GIRÓ ROMEU, Pere (1957).'Museo Arqueológico de Villafranca del Penedés', dins Memorias de los museos arqueológicos, vol. XXVI-XXVII (1955-57) Madrid 1966, pp. 238-239. GIRÓ ROMEU, Pere (1959). 'Una lápida romana en Sant Pere Molanta', dins Ampurias núm. XXI. Barcelona, pp. 302-307. GORGES, J.G. (1979). Les villes hispano-romanes. Inventaire et problematiques archeologiques. Publicationa du Centre Pirre Paris. núm. 4. París. d'ORS, A.(1963). 'Miscelánea Epigràfica', dins Emerita, núm. XXXI, 1963, pp.139-140. RAURET, A.Mª. (1957). El proceso de la primitiva población del Panadés. Memòria presentada per la obtenció del grau de Llicenciat. Vol. XXVI-XXVII (1955-57) Madrid, 1966, pp.238-239. Estrada, J. Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo. Barcelona 1969, p. 64. VIVES, J.(1961). 'La lápida opistógrafa de Sant Pere Molanta', dins Ampurias núm. XXII-XXIII. Barcelona 1960-61, pp.314-317. RODÀ, Isabel (1988). 'Balanç actual de l'epigrafia a Catalunya', dins III Reunió d'Arqueologia Cristiana Hispànica. Balears, setembre de 1988, pp. 153-155. | III-V | Arrel d'uns treballs agrícoles es localitzaren 6 enterraments amb tègula i restes d'ossos humans, en una d'elles es trobà una làpida calcària amb una inscripció funerària incomplerta per algun trencament sofert, gravada amb una caligrafia de tipus de capital quadrada, amb una cronologia del segle I d.C. (Fabre, Mayer, Rodà 1984). La làpida està reaprofitada i al revers (encara que la superfície no està preparada per gravar en té un altre del s.III-IV d.C. Posteriorment a Can Xic Ferret el sr. Isidre Raventós va trobar una làpida romana, se li dona una cronologia de s.I d.C o principis del II. | 08305-186 | Camí d'Olérdola | Troballes fortuïtes del Sr. Isidre Raventós l'any 1956. | 41.3462700,1.7367400 | 394315 | 4577967 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73313-foto-08305-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73313-foto-08305-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73313-foto-08305-186-3.jpg | Legal | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es podria relacionar amb la propera localització d'una vila romana, la vila Maimona i englobar aquestes troballes amb les diferents torres atribuïdes per aquest territori en relació amb la proximat de la via Augusta. | 80|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73369 | Mas Rabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-rabassa | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, Josep (1969). Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo B69, pàg. 68. RAURET, A. Mª (1963). El proceso de la primitiva población del Penedés. Barcelona: Tesi per la Universitat de Barcelona, pàg. 259. Inèdita. | III-XVdC | destruït en part. | Els treballs de prospecció i excavació realitzats per P. Giró a finals de setembre i principis de l'octubre de 1952 documentaren: -1 sepulcre de cista de lloses irregulars, sense aixovar ni restes humanes, orientat al sud. -A poca distància en el mateix marge del camí, es localitzà part d'un altre enterrament que conservava dues tègules en posició plana i algunes restes humanes, sense aixovar. Aquest enterrament fou excavat en la seva totalitat i no conservava la coberta. Giró els considera d'època tardo - romana i els relaciona amb el jaciment veí de la Vinya d'en Pau, situat a uns 300 m al NW. D'altra banda sembla ser que foren recollits un lot de materials ceràmics, els qual pensem que provenen d'una prospecció superficial realitzada pels camps de conreu dels voltants. La majoria de les restes són de ceràmica a torn de dubtosa atribució cronològica, hi ha fragments de ceràmica grisa i d'altres de cocció oxidant, així com un petit boci de sigil·lada. Malgrat és evident que les sepultures documentades han desaparegut, és força probable que es preservi part de la necròpolis en el camp de conreu que està sobre el marge, tot i la intensa activitat agrícola de la zona. | 08305-205 | Límit est del terme municipal, a 350 m del Mas Rabassa | Excavació efectuada l'any 1952 per Pere Giró i Romeu. | 41.3374700,1.7198700 | 392889 | 4577011 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73369-foto-08305-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73369-foto-08305-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73369-foto-08305-205-3.jpg | Legal | Antic|Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|85|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73391 | Santa Digna 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-digna-3 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | IV-X dC | destruït en part | En aquest sector es localitzà aïlladament en el talús del cantó est una única estructura. Es tractava d'un forn de terrissa de grans dimensions d'època tardoromana o alt medieval. | 08305-216 | Al sud del municipi | Excavació de l'any 1995, sota la direcció de Jordi Nadal i Lorenzo. | 41.3410700,1.7093400 | 392014 | 4577424 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73391-foto-08305-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73391-foto-08305-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73391-foto-08305-216-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment no està destruït del tot, ja que el més segur és que s'estengui pels camps del voltant. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73257 | Bosc Moi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-moi | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1948). Nuevos hallazgos en el Panades, dins Ampurias, núm. IX-X, pp. 250-260. RAURET, A.Ma. (1963). El proceso de la primitiva población del Panadés. Memoria presentada por la obtencion del grado de Licenciada, Universidad de Barcelona, 1963, pàg. 339. | IX-VII aC | mig escapçat | A l'indret on s'emplaçava antigament el Bosc del Comte Moi, aparegué una sitja al construir-s'hi la nova carretera cap a Moja. Les obres seccionaren uns 25 cm aproximadament de les parets de la sitja, excavada en un subsòl de margues carbonatades. La seva morfologia era semiesfèrica amb un diàmetre d'1'80 m i una alçada de 0'80 m, sota una capa de 0'87 m de terra fèrtil. Es diferenciaven dos nivells estratigràfics: -Un amb terra i pedres d'un possible enderroc de l'època. -Un altre inferior amb cendres, carbons i la majoria del material ceràmic. Van extreure restes d'ossos d'au, fragments de molí de granet, fragments de ceràmica a mà amb acanalats o cordons, algunes superfícies polides, bases planes i vores bisellades, i algun fragment de punxó d' os. | 08305-157 | A ponent del terme municipal | Excavat per Pere Giró i Josep Masachs de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca, en l'any 1947. | 41.3392100,1.6941500 | 390740 | 4577236 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73257-foto-08305-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73257-foto-08305-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73257-foto-08305-157-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es podria relacionar amb la sitja excavada l'any 1987, al davant de l'Escola Cristòfor Mestre, dins de la zona de l'antic Bosc del Comte Moi. | 76|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73305 | Bòbila Majem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-majem | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta arqueológica de España. Barcelona, Madrid: CSIC Instituto Diego Velázquez, pàg. .226. ANÒNIM (1944). Fases históricas del Panadés. Prehistòria. Edad del hierro (Cultuira Hallstática). Vilafranca núm. 119 4 de març de 1944, pàg. 2. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FERRER SOLER, Alberto i GIRÓ ROMEU, Pere (1943). 'La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Panadés', dins Ampurias, núm. V, pàg. 204 i 205. GRIVÉ, Martí (1935). 'Restes hallstàtiques a Vilafranca', dins el Butlletí del Centre Excursionista Vilafranquí. Vilafranca n.43, juliol - agost de 1935. pàg.130. | IX-VII aC | destruït | Jaciment arqueològic adscrit als camps d'urnes. Fou destruït pels obrers que treballaven a l'obra. Però, en Martí Grivé va poder documentar, gràcies a la informació aportada pel propietari, Sr. Joan Majem, diverses estructures i restes materials sobre el terreny argilós (tortorà). Es tracta d'enterraments circulars fetes de pedres irregulars de petit tamany, encerclant urnes cineràries, també es van trobar restes humanes (ossos), material ceràmic i un fragment de penjoll. | 08305-181 | Carrer del Sol, 28-30 | L'any 1935 es van descobrir casualment una sèrie d'urnes cineràries envoltades per cercles de pedres, foren destruïdes pels obrers que hi treballaven. | 41.3462200,1.7042000 | 391592 | 4578002 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73305-foto-08305-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73305-foto-08305-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73305-foto-08305-181-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal diferenciar aquesta bòbila de Majem d'un altre té el mateix nom però forma part del complex romà de 'Els Cirerers/Bòbiles de Majem i Sogas'. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73393 | Prop del Maset- camí de Moja (variant sector N-O). | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-del-maset-cami-de-moja-variant-sector-n-o | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | IX-VII aC | destruït en part. | L'any 1995, arran de la construcció de la nova carretera, es va fer un seguiment dels rebaixos i és localitzà el jaciment. En l'excavació d'urgència es documentaren un total de dues sitges de la primera edat del ferro. El jaciment no està destruït del tot, ja que el més segur és que s'estengui pels camps del voltant. | 08305-217 | Sud-oest del municipi | Excavació de l'any 1995 dirigida per Jordi Nadal i Lorenzo. | 41.3343500,1.6902900 | 390409 | 4576701 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73393-foto-08305-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73393-foto-08305-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73393-foto-08305-217-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73279 | Jaciment del Carrer de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-carrer-de-santa-magdalena | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ, P. (1978). Quaderns de camp, vol. 9. 1969-78. Inèdit. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | IX-XIV | es manté soterrat per sota d'edificis moderns. | Durant unes obres, un obrer va trobar restes humanes que va entregar al senyor P. Giró, un cop la rasa ja estava tapada. Es tracta de dos cranis, dues mandíbules i dos ossos indeterminats. | 08305-168 | Carrer de Santa Magdalena, a 200 m del Portal de la Font | Troballes realitzades durant unes obres de telefònica. P. Giró, associava les troballes als sepulcres de fossa, però sembla que l'existència d'una via romana amb pervivència medieval (Strata Francisca) i l'existència d'una possible capella sota l'advocació a Santa Magdalena, fan pensar en una cronologia medieval. | 41.3503100,1.7006500 | 391302 | 4578460 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73279-foto-08305-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73279-foto-08305-168-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73281 | Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canyamars | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, Josep (1969). Vias y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comision de Urbanismo B65, pp.62-68. GIRÓ ROMEU, Pere. (1950). Quaderns d'en Giró, vol.2, 1945-50 inèdit. GORGES, J.G.(1979). Les villes hispano-romaines. Inventaire et problematique archeologique. París. Publication du Centre Pierre París. Núm. 4, pp.225-226. MASACHS, Josep Maria (1965). 'Notas de arqueologia de Catalunya y Balears. Vilafranca', dins Ampurias, vol.XXVI-XXVII (1964-65), pàg. 278. | IaC-IdC | troballes superficials en terrenys agrícoles | En les prospeccions que es realitzaren l'any 1948 es recolliren fragments de tègula, pedres de possibles murs, blocs de ciment i un molí de granet. En els marges dels voltants també es van trobar ceràmica ibèrica i romana comuna, vidre romà, sigil·lata hispànica i un fragment de campaniana.Es tracta d'un possible establiment romà. | 08305-169 | Al nord del terme, abans d'arribar a Cabanyes | Prospeccions realitzades per Josep Maria Masachs i Pere Giró l'any 1948. | 41.3603300,1.6958900 | 390921 | 4579579 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73281-foto-08305-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73281-foto-08305-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73281-foto-08305-169-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc