Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73465 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-21 | XVI-XX | <p>A la casa rectoral de Vilafranca del Penedès s'hi conserven els arxius de la parròquia de Santa Maria i de la parròquia de la Trinitat. Bàsicament, es tracta dels llibres sacramentals: bateigs, matrimonis i òbits. Els llibres més antics són un de bateigs de l'any 1619, un d'Òbits de l'any 1562 i un de matrimonis de l'any 1601. Només hi ha ordernats des de l'any 1838. La resta està en procés d'ordenació. A part dels llibres sacramentals, també hi trobem expedients diversos, comptabilitat, llibres de fundacions, expedients matrimonials, tractats diversos.</p> | 08305-253 | Plaça de Santa Maria, 6 | 41.3468800,1.6975900 | 391040 | 4578083 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73465-foto-08305-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73465-foto-08305-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73465-foto-08305-253-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 73206 | Arxiu de la Societat La Principal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-societat-la-principal | <p>SOLÉ i BORDES, Joan (2004). Societat d'Esbarjo, Cultura i Esport, La Principal. Llibre del centenari 1904-2004. Edita Societat d'Esbarjo, Cultura i Esport La Principal. Vilafranca del Penedès.</p> | XX | necessita un lloc amb condicions òptimes. | <p>Arxiu compost per la documentació generada per l'activitat de la pròpia entitat, la Societat d'Esbarjo, Cultura i Esports La Principal, fundada l'any 1904. Destaquen els llibres d'actes des de la fundació, la cartelleria de les activitats com les obres de teatre o el cinema; també hi consta laq col·lecció completa de la revista interna CASAL (creada l'any 1931), així com fotografies de diverses èpoques.</p> | 08305-113 | Rambla de Nostra Senyora, 35-37 | <p>La Societat La Principal fou fundada l'any 1904, oficialment el dia de la Mercè. Fou iniciativa d'un grup de joves descontent amb el caràcter polititzat de les altres entitats vilafranquines. El primer president fou Ramon Cuyàs. Una de les característiques d'aquesta entitat és la diversitat de seccions esportives, culturals i lúdiques: teatre, escacs, filatèlica, idiomàtica, literària, basquet, billar. Es mantenen bàsicament de les quotes, lleugeres subvencions de l'administració i de les activitats populars. Actualment estan associades unes 2000 famílies.</p> | 41.3451200,1.7003900 | 391272 | 4577884 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73206-foto-08305-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73206-foto-08305-113-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment es troba en procés de reubicació per trasllat. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73439 | Creu dels Cirerers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dels-cirerers | <p>BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. MASSANELL ESCLASSANS, Antoni (1983). 'Les creus de terme vilafranquines', dins Olerdulae, núm. 21-22 de juliol-desembtre de 1983. PLANAS, Mossèn Josep (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes Gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.</p> | XV | <p>Basament format per una base octogonal i dos esglaons, també octogonals i un plint. Fust octogonal i capitell de secció quadrada. Creu de tipus grec sense decoració central i flors en els braços.</p> | 08305-240 | Rotonda Av. Barcelona amb el carrer Manuel Barba | <p>La primera documentació que en fa referència és del segle XV. Hi ha documentació de l'any 1472 amb la denominació de Creu de Vallmoll. Segons Massanell (1983), aquesta denominació es correspon a aquesta creu i no a la de la Creueta, ja que el topònim de Vallmoll es trobava a prop del camí vell de Barcelona. L'any 1934 fou enderrocada i l'any 1949 es restableix al seu lloc. L'any 1951 una ventada la va tirar a terra. Quan es va fer el catàleg (Rosselló: 1986) només restava el basament.</p> | 41.3481200,1.7107800 | 392146 | 4578205 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73439-foto-08305-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73439-foto-08305-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73439-foto-08305-240-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
| 73437 | La creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creueta-8 | <p>BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. MASSANELL ESCLASSANS, Antoni (1983). 'Les creus de terme vilafranquines', dins Olerdulae, núm. 21-22 de juliol-desembtre de 1983. PLANAS, Mossèn Josep (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes Gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.</p> | XV | <p>Creu de terme composta d'una basament de secció circular, de dos esglaons, plint i fust llis, també de secció circular, un capitell motllurat de secció octogonal i una creu de coronament amb els braços trevolats i relleu central de creu a cada banda. Al capitell s'hi pot veure la data de 1982, data de restauració.</p> | 08305-239 | Avinguda de Catalunya, s/n | <p>La primera documentació que en fa referència és del segle XV. La trobem citada en diferents documents d'èpoques diverses i amb diferents noms: l'any 1459 com creu d'en Calandraix. L'any 1934 fou enderrocada i l'any 1947 restablerta en el seu lloc. Finalment, l'any 1982 es restaura i consolida.</p> | 41.3491500,1.6876400 | 390212 | 4578348 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73437-foto-08305-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73437-foto-08305-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73437-foto-08305-239-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
| 73435 | Creu de Santa Digna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-santa-digna | <p>BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. MASSANELL ESCLASSANS, Antoni (1983). 'Les creus de terme vilafranquines', dins Olerdulae, núm. 21-22 de juliol-desembtre de 1983. PLANAS, Mossèn Josep (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes Gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.</p> | XV | desmuntada i emmagatzemada. | <p>Creu de terme de 4'75 m. d'alçada, composta per una base octogonal de tres esglaons, un pedestal de secció octogonal decreixent i un fust llis, també de secció octogonal, un capitell cúbic i la creu. La creu és de braços trevolats amb relleu del Crist crucificat a una banda i relleu de la Mare de Déu amb el nen en braços a l'altre.</p> | 08305-238 | <p>La primera documentació que en fa referència és del segle XV. La trobem citada en diferents documents d'èpoques diverses i amb diferents noms: l'any 1422 com de n'Espitlles i estava situada al camí que portava al Molí d'en Rovira; l'any 1542 com a creu d'en Bossagoll; l'any 1662 com creu de Miser Bernat Llaurador. L'any 1934 fou enderrocada i l'any 1945 restablerta en un altre lloc diferent a l'original.</p> | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per causa de les obres del tren d'alta velocitat, durant el mes de març de 2005, es va fer una intervenció preventiva de desmuntatge de la creu per part de l'empresa Codex, sota la direcció de Josep Francesc Roig Pèrez. Per aquest motiu està inclosa dins l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 93 | 47 | 1.3 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
| 73186 | Creu de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-salvador | <p>ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.</p> | XIV | erosionada | <p>Creu de terme ubicada a l'entrada sud-oest del municipi, entre l'avinguda de Tarragona i el carrer de Sant Pere. Està formada per una base octogonal amb quatre esglaons, un pedestal, un plint, un fust llis i un capitell, tots octogonals. Al damunt, la creu que ho corona. El capitell està decorat amb motius florals i escuts a cada cara. Els braços de la creu són decorats amb elements trilobulats. En una cara s'esculpeix el Crist crucificat i a l'altre queda poc clar per l'erosió.</p> | 08305-93 | Cruïlla del carrer Sant Pere amb l'Avinguda Tarragona | 41.3414600,1.6943800 | 390763 | 4577486 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73186-foto-08305-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73186-foto-08305-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73186-foto-08305-93-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
| 73433 | Creu de la Pelegrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-pelegrina | <p>BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. MASSANELL ESCLASSANS, Antoni (1983). 'Les creus de terme vilafranquines', dins Olerdulae, núm. 21-22 de juliol-desembtre de 1983. PLANAS, Mossèn Josep (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes Gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.</p> | XV | <p>Creu de terme, composta d'una base circular amb un esglaó superior i un pedestal de secció octogonal decreixent. El fust és llis, també de secció octogonal, i el capitell de secció quadrada. Tot coronat per una creu de pedra amb la imatge d'un Crist crucificat en una banda i la imatge de la Mare de Déu dels Dolors per l'altra. Els braços de la creu estan decorats amb motius florals pel costat del Crist i amb tres creus pel costat de la Mare de Déu dels Dolors.</p> | 08305-237 | Carretera de Guardiola amb Avinguda de la Pelegrina | <p>La primera documentació que en fa referència és del segle XV. La trobem citada en diferents documents d'èpoques diverses i amb diferents noms: l'any 1428 com a Creu de la Granada; l'any 1443 com a creu de la Fembra Morta; l'any 1542 com creu escapçada; l'any 1561 com creu de Sant Jaume per la proximitat amb la capella del mateix nom; l'any 1849 com creu de la Pelegrina fent referència a la masia del mateix nom. L'any 1934 fou enderrocada i l'any 1949 restablerta al seu lloc.</p> | 41.3573600,1.7006000 | 391310 | 4579243 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73433-foto-08305-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73433-foto-08305-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73433-foto-08305-237-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
| 73227 | Palau Baltà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-balta | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA (1990). Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàg. 418. BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició). COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès.</p> | XIV-XIX | <p>Edifici als quatre vents de tipus senyorial, de planta trapezoidal, estructurat al voltant d'un pati central. Està compost de planta baixa sobreaixecada, planta primera i sotacoberta. Les cobertes són a diferents aigües i amb els careners paral·lels a les façanes. Façana principal feta de carreus i formada per un cos central amb barbacana de fusta sobre una galeria de set finestres seguides d'arc rebaixat i per dos cossos laterals, un més ample que l'altre, coronats per merlets escalonats. El portal és de mig punt dovellat i està descentrat a la dreta i porta un escutb a la clau. A la planta pis, hi ha una llotja-tribuna central amb finestra coronella de columnes fines i capitells, suportada per carteles de pedra amb claustres sota l'ampit i coronada amb escut. A banda i banda, hi ha finestres adintellades amb motllura perimetral i trencaaigües amb culs de llàntia, dues creuades i dues amb quadrifoli sota l'ampit. La façana del carrer Escudellers té portals amb arc carpanell, finestres adintellades, una creuada i algunes amb cul de llàntia. La resta de les façanes són llises amb alguna obertura adintellada.</p> | 08305-134 | Plaça de Jaume I, 2 | <p>Edifici construït originalment durant el segle XIV per la família Babau, però la fàbrica visible és de l'any 1552; en un moment en el que l'antic castell estava enrunat i s'amplià amb algunes cases del carrer Escudellers. L'any 1750 fou heretat per Ramon de Sariera, Marquès de la Manresana. L'any 1859 fou adquirit per Josep Baltà i Ferrer. Fou restaurat l'any 1889 per August Font que no es limità a fer-ne una restauració, sinó que hi afegí elements com la llotja-tribuna amb les finestres coronelles.</p> | 41.3471700,1.6969700 | 390989 | 4578116 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73227-foto-08305-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73227-foto-08305-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73227-foto-08305-134-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També conegut com el Palau del Fraret o Palau dels Castlans. | 93|94|95|98|116|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||
| 73467 | Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-diocesa-de-larquebisbat-de-barcelona-0 | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pp. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIV-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. A més, es pot trobar documentació referent a Vilafranca en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> | 08305-254 | Carrer del Bisbe, 5 (Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Recentment hi ha hagut redistribució de bisbats, passant Vilafranca al bisbat de Sant Feliu, però, de moment no ha afectat als arxius. | 94|98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73168 | Jaciment paleontològic de la N-340 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-n-340 | <p>Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. HOEDEMAKERS, Kristiaan i BATLLORI, Jordi (2005): Fish otoliths from fue Early and Middle Miocene of the Penedes (Catalunya, Spain) Batalleria, 12, pp. 105-134.</p> | <p>Els treballs de construcció de la variant de Vilafranca ha posat al descobert una seqüència de margues i argiles bioclàstiques molt riques en fòssils marins, principalment invertebrats. Aquesta fauna, d'Edat Miocè mig, es situa en el marc geològic del complex marí-transicional de la Depressió del Vallès - Penedès. De les dades obtingudes en aquesta intervenció paleontològica i de l'estudi s'ha arribat a la conclusió de que pertanyen a la seqüència deposicional del Garraf, ja que es troben relacionats lateralment amb els dipòsits de plataforma carbonatada. La secció mostra característiques comuns amb les del sector de Sant Pau d'Ordal i la riera Labernó. Totes aquestes seccions mostren nivells d'acumulacions de veginella austíaca i Megaxinum bellardianum. La secció estudiada ha proporcionat una gran quantitat de mostres que ascendeix a 822 exemplars, que es troben en un total de 517 mostres de mà. El nombre total de mol·luscs identificat és: 39 gasteròpodes, 19 bivalbs i 1 escafòpoda. Cal destacar la presència d'una espècie de decàpode i de 2 selacis. També ha proporcionat impressions d'equinoderms, restes de decàpodes, escates de peixos teleostis i dents de selacis. La malacofauna és, a grans trets similar a la del sector de Sant Pau d'Ordal. Els materials contenen abundants pistes fòssils associades a parts esquelètiques de mol·luscs (Megaxinum i Lucina) i decàpodes (Portunus). L'associació fòssil es troba 'in situ' i existeix un canvi de les poblacions d'invertebrats degut a modificacions de les condicions físiques del medi, produïdes per la sedimentació de gran quantitat de bioclates. Aquest ha estat reconegut a les fàcies de margues bioclàstiques i es coneix sota el nom de 'Tafonomis feed-back'. La presència d'un nivell amb abundants pteròpodes vaginella austríaca, ha permès datar aquesta secció com Languià (Miocè mitjà). Les espècies fòssils d'invertebrats més abundants són les següents: Nassarius aff. karrerri, nassarius rectus, clavatula, asperulata, conus (conolithuis) doujardini, ringicula buccinea, vaginella austriaca, Euthriofusus..., totes amb un número superior a 10 exemplars.</p> | 08305-75 | Al sud de Santa Digna | <p>Des d'antic, nombrosos autors han mencionat la presència de fòssils als afloraments de l'Alt i Baix Penedès. El sector de Sant Pau d'Ordal, amb algunes característiques comunes amb la secció de Vilafranca, ha atret especialment l'atenció dels estudiosos. L'any 1997 es va fer una excavació, sota la direcció de Xavier Riu i Coll.</p> | 41.3342700,1.6950600 | 390808 | 4576687 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73168-foto-08305-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73168-foto-08305-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73168-foto-08305-75-3.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Qualsevol obra que perfori una mica el terreny al mateix Vilafranca toca els nivells marins amb fauna abundant. | 125|123 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73129 | Escut del Palau Baltà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-palau-balta | XIX | <p>Escut d'armes esculpit en pedra i ubicat damunt la tribuna - llotja del Palau Baltà. Camper espanyol d'influència gala, partit i semitruncat. Partició dreta amb torre; quarter superior de la partició esquerra amb quatre faixes verticals i quarter inferior de la partició esquerra amb torre amb un ginebró o olivera a banda i banda.</p> | 08305-36 | Plaça de Jaume I, 2 | <p>L' edifici fou construït originalment durant el segle XIV per la família Babau, però la fàbrica visible és de l'any 1552; en un moment en el que l'antic castell estava enrunat i s'amplià amb algunes cases del carrer Escudellers. L'any 1750 fou heretat per Ramon de Sariera, Marquès de la Manresana. L'any 1859 fou adquirit per Josep Baltà i Ferrer que hi va fer fer algunes reformes. Probablement l'escut és de la seva família.</p> | 41.3471400,1.6968800 | 390981 | 4578113 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73129-foto-08305-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73129-foto-08305-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73129-foto-08305-36-3.jpg | Legal | Romàntic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 101|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 73249 | Esmalt del Sant Sopar de l'altar major de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esmalt-del-sant-sopar-de-laltar-major-de-santa-maria | <p>ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Frontal de l'altar major compost per un esmalt sobre metall policromat, amb la representació del Sant Sopar, amb Crist com a figura central com a eix de la siometria que formen la resta de figures, els apòstols. Totes les figures vesteixen túniques i estan dretes, exceptuant les dues més properes a Cristi l'altar que presideix, que estan agenollades i l'apòstol més a la dreta que està assegut i que és l'única figura que trenca la simetria. Damunt l'altar hi ha el pa i el calze amb el vi</p> | 08305-153 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | 41.3470800,1.6974500 | 391029 | 4578106 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73249-foto-08305-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73249-foto-08305-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73249-foto-08305-153-3.jpg | Física | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Moretó | 103|98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73247 | Davallament de la cripta de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/davallament-de-la-cripta-de-santa-maria | <p>RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248.</p> | XX | <p>Grup escultòric de marbre blanc amb el tema de l'enterrament, format pel Crist jacent sobre un llit. L'envolten sis figures: un personatge el tapa amb un llençol, un altre està ajagut als seus peus en actitud de desconsol i quatre figures dretes. Els personatges drets són dues dones i dos homes, vestits amb túniques i mantells. Alguns d'aquests personatges es podrien identificar amb la Mare de Déu i Sant Joan, els que estan dreta a la capçalera. Unaltre podria ser Josep d'Arimatea, que cedeix el sepulcre perquè Jesús hi sigui enterrat. També es podria identificar Maria Magdalena, la ques jeu desconsolada i l'altra Maria. L'home que resta podria tractar-se de Nicodemus.</p> | 08305-152 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | <p>Aquesta obra fou pagada pel Bisbe Torras i Bages, tal i com informa una inscripció. Josep Llimona i Bruguera va néixer a Barcelona l'any 1864 i morí l'any 1934. Era escultor i fou el fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc. També fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona i vocal de la Junta de Museus de Barcelona fins a la seva mort. Treballà l'escultura monumental, eqüestre, religiosa, funerària i el un femení, això com frisos i relleus. Obtingué la medalla d'or de l'Exposició Universal de l'any 1888 i fou condecorat per França i Itàlia i se li concedí la medalla d'or de Barcelona.</p> | 41.3471300,1.6975200 | 391035 | 4578111 | 1916 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73247-foto-08305-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73247-foto-08305-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73247-foto-08305-152-3.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Llimona i Bruguera | 105|98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73242 | Grup escultòric de la capella del Santíssim de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-escultoric-de-la-capella-del-santissim-de-santa-maria | <p>RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248.</p> | XX | <p>Grup escultòric que representa la crucifixió de Crist amb La Mare de Déu i Sant Joan evangelista als peus de la creu. Es tracta de tres talles policromades. Es tracta d'un Crist mort amb el cos recte i el cap caigut cap endavant amb una inclinació cap a l'esquerra, cames juntes i peus creuats. La Mare de Déu i Sant Joan porten orla, estan drets amb una cama lleugerament més avançada que l'altra i els caps inclinats vers la creu.</p> | 08305-149 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | <p>Enric Monjo (1896-1976) era escultor. Va estudiar a la Llotja amb Antoni Alsina i treballà amb Eusebi Arnau i Josep Llimona. Fou catedràtic de l'Escola de Belles Arts de Barcelona i obtingué el Gran Premi Internacional d'Escultura. Treballà la imatgeria religiosa influenciat pels escultors castellans del segle XVIII. Part de la seva obra es troba als EE.UU.</p> | 41.3471700,1.6973500 | 391021 | 4578116 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73242-foto-08305-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73242-foto-08305-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73242-foto-08305-149-3.jpg | Física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Monjo i Garriga | 106|98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73245 | Orgue de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-santa-maria-0 | <p>ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248.</p> | XX | <p>Orgue de composició arquitectònica de fusta, ordenada en tres pisos mitjançant arcs de mig punt, rebaixats i amb motllures entre ells. El coronament és amb un frontó triangular amb petits pinacles. La part inferior és abalconada formada per mènsules i estípits, amb la façana amb plígons motllurats. Aquesta estructura està reomplerta amb tubs metàl·lics, on sovint s'hi afgeixen ornamentacions de fusta calada de temàtica vegetal.</p> | 08305-151 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | 41.3469500,1.6972900 | 391015 | 4578092 | 1942 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73245-foto-08305-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73245-foto-08305-151-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Gaietà Estalella i J. Brugal | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73228 | Palau Reial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-reial | <p>BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició). COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1990). Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàg. 418. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.</p> | XIII-XIV | Projecte de restauració de Jeroni Martorell, l'any 1944-48. Ampliació de l'any 1975. | <p>Palau gòtic amb façana a dos carrers, la principal a la Plaça Jaume I i la secundària al carrer de Sant Bernat. És de planta en forma de 'U', amb una ala més llarga; amb pati central amb una escalinata; consta de planta baixa, un pis i golfes, i una quarta planta a la part davantera de l'ala més llarga de la 'U'. Les cobertes són de teules àrabs. La façana principal és de carreus i formada per dos paraments de diferent alçada, el de la dreta a modus de torre amb el coronament llis; el parament principal té un important ràfec. Tres portals dovellats de mig punt a la planta baixa i finestres coronel·les de 2 i 3 arquets a la planta principal. Les obertures de les golfes són amb galeria seguida amb pilars de pedra i jàsseres de fusta. Trobem, també, finestres adintellades de factura moderna. A la façana lateral hi ha portals dovellats de mig punt i d'arc rebaixat cec a la planta baixa i finestral d'arc conopial i traceries a la planta principal i continuació de la galeria a les golfes. Hi ha una làpida commemorativa a la façana principal on s'indica que hi va morir el rei Pere II, el Gran.</p> | 08305-135 | Plaça de Jaume I, 1 | <p>Hi ha documents de l'any 1209 que fan referència a l'existència del Palau. Era allotjament dels comtes-reis quan es trobaven de pas per Vilafranca. Sembla que a l'any 1285 hi morí Pere II, el Gran. L'any 1308 fou adquirit pel monestir de Santes Creus, fins la desamortització de l'any 1835. Cristòfol Milà Romagosa l'adquirí en subhasta pública i la convertí en taverna. L'any 1939 la compra un patronat per ubicar-hi el Museu del Vi</p> | 41.3466600,1.6971000 | 390999 | 4578060 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73228-foto-08305-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73228-foto-08305-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73228-foto-08305-135-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|98|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||
| 73253 | Retaule de Sant Raimon de Penyafort de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-raimon-de-penyafort-de-santa-maria | <p>RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Retaule dedicat a Sant Ramon de Penyafort, que el presideix amb una escultura exenta envoltada de panells de bronze repujat, amb la representació d'escenes de la vida del sant, emmarcats per muntants i llindes de fusta i marbre sense motllurar. Sant Ramon de Penyafort és una talla policroma, amb el vestit de frare, amb les mans sobre el pit, portant un llibre; del cinturó li penja una clau i als peus hi té una tiara.</p> | 08305-155 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | <p>Rafael Solanic era escultor, deixeble d'Esteve Monegal i professor de l'Escola de Bells Oficis i de l'Escola Tècnica de Bells Oficis. Participà a l'Exposition des Arts Decoratifs de París (1925) i al Saló de Montjuic de les Exposicions de Primavera (1933-35). També fou professor de Blanquerna i de l'Escola Normal de la Generalitat. Jaume Mercader i Miret va néixer a Vilafranca i fou professor de l'Escola Massana.</p> | 41.3472200,1.6974000 | 391025 | 4578121 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73253-foto-08305-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73253-foto-08305-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73253-foto-08305-155-3.jpg | Física | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | R. Solanic i J. Mercader | 103|98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73237 | Retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-mare-de-deu-i-sant-jordi | <p>MIRET i NIN, M. Montserrat (1992). Comentaris entorn del retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi, de Vilafranca del Penedès. Quaderns d'aportació cultural, núm. 10. Ajuntament de Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248.</p> | XIV | <p>Retaule gòtic situat a l'església de l'antic convent de Sant Francesc, a la tercera capella lateral del costat de l'epístola. La titularitat està compartida entre Sant Jordi i la Mare de Déu, que figuren en el compartiment central. Fa 2,52 metres d'amplada i 4 metres d'alçada. La predel·la fa 0,85 metres d'alçada i està dividida en cinc parts separades amb decoració arquitectònica en forma d'arcs. Sota cada arcada hi ha una figura. A la taula central la presentació al Temple de la Mare de Déu i, al costat, Sant Jordi dret amb l'espasa i la cuirassa. Als carrers laterals s'hi representen escenes de les vides dels titulars. A l'esquerra, de dalt a baix: la llegenda del brodat del vel del Temple; les esposalles; l'anunciació i la nativitat. Al carrer de la dreta: la llegenda de sant Jordi i la donzella; el martiri de Sant Jordi i la seva mort. Damunt la taula central, hi ha una escena de la crucifixió de Crist. A la predel·la s'hi representen Santa Maria Egipcíaca, la Verge del Dolor, el Crist Baró de Dolors, sant Joan Evangelista i sant Francesc. En els muntants que hi ha entre els carrers apareixen figures d'apòstols, santes i prelats: a la part superior, sant Jaume, sant Pere, sant Pau, sant Tomàs; a la part central santa Llúcia, santa Caterina, santa Eulàlia i santa Úrsula; i a la part inferior, un bisbe, sant Esteve, sant Vicenç i sant Nicolau. Tot el conjunt està emmarcat per un guardapols daurat, de fusta in ornamentat amb pinacles i motius de fullatge. La tècnica emprada és la del tremp sobre fusta. Estilísticament, mostra característiques del que es coneix com estil internacional, amb certs tocs de l'italianisme precedent.</p> | 08305-144 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | <p>L'autoria del retaule és un tema pendent no aclarit. La opinió majoritària l'atribueix a Lluís Borrassà, com ara Josep Gudiol, Chandler Post, Santiago Alcolea o Josep Pitarch. Per mossèn Manuel Trens, es obra del taller dels germans Serra (MIRET,1992). Montserrat Miret (1992) es decanta per l'opció majoritària. Un dels primers llocs de Catalunya on s'instal·len els franciscans és Barcelona. A Vilafranca, ja s'hi havien instal·lat l'any 1242 i depenien de la casa de Barcelona. Durant la Guerra Civil, va desaparèixer i, un cop finalitzada, es va trobar un fragment a la Diputació i un altre fragment al Museu Episcopal de Vic. Es van poder reunificar i netejar per tornar-lo a la capella l'any 1941. L'any 1989, participa de l'exposició 'Millenum' i des dels tallers del Servei de Restauració de la Generalitat s'hi realitza una nova intervenció, molt testimonial ja que el seu estat de conservació era molt bo.</p> | 41.3449100,1.6972800 | 391011 | 4577865 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73237-foto-08305-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73237-foto-08305-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73237-foto-08305-144-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluís Borrassà | 93|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73198 | Fanals del carrer Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanals-del-carrer-santa-maria | <p>BOHIGAS, Oriol (1971). Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. Ed. Lumen. Barcelona. BRUGAL i FORTUNY, Josep (1984). 'Els artesans vilafranquins que he conegut', dins Casal, abril-juny de 1984. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>Tres fanals de ferro forjat, de secció circular amb llum central. La decoració perimetral està feta amb motius florals acabats en dos portalàmpades laterals i un llaç superior. Els vidres són de colors i estan emplomats i decorats amb escuts i motius florals. Porten dues cadenes de sustentació. Estan situats als extrems i al centre del carrer de Santa Maria.</p> | 08305-105 | Carrer de Santa Maria | <p>Es desconeix el dissenyador dels fanals, però es van fer en el taller del serraller Melcior Baltà i Capdevila.</p> | 41.3467200,1.6977100 | 391050 | 4578065 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73198-foto-08305-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73198-foto-08305-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73198-foto-08305-105-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | BCIL | 2025-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Melcior Baltà i Capdevila | 105|98 | 51 | 2.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 73316 | Darrera Quarters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/darrera-quarters | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta arqueológica de España. Barcelona, Madrid: CSIC Instituto Diego Velázquez, pàg. .226. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere i MASACHS BOLET, Josep Mª (1970). 'Vestigios romanos en Vilafranca', dins Vilafranca, any XXX, núm. 1489, 25 d'abril de 1970. | I-V dC | destruït | A finals del segle XIX s'engrandí Vilafranca pel darrera dels quarters, es creà el barri del Poble Nou amb una distribució seguint un traçat quadricular. Fou aleshores quan segons informació de Luís Álvarez es feren les obres per construir una casa de camp, trobant al fer els fonaments les restes d'una antiga edificació amb diverses conduccions d'aigua. Entre els murs aparegué un objecte metàl·lic definit pel mateix Àlvarez com 'medallón de bronce con asa en su parte superior a propósito para colgar del cuello, en forma de escudete y en el que está gravada una cabeza de león dentro de un arco árabe que apea en dos columnitas del mismo estilo sin inscripción alguna'. Aquesta peça fou regalada a Milà i Fontanals (personatge il·lustre del poble). Almagro/Serra/Colominas en 1945 l'atribueixen, només per la descripció, a la part fixa de la nansa d'una sítula, cosa que confirma el caràcter romà de les estructures, assignades ja a aquest període per Giró i Masachs (1970) i Álvarez. | 08305-189 | Plaça del Penedès | Informació donada pel Sr. Luís Álvarez a finals del segle XIX. | 41.3440100,1.6994400 | 391190 | 4577762 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73316-foto-08305-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73316-foto-08305-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73316-foto-08305-189-3.jpg | Legal | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Notícies antigues no confirmades amb posterioritat que presenten problemes d'ubicació i de cronologia. | 80|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73257 | Bosc Moi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-moi | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1948). Nuevos hallazgos en el Panades, dins Ampurias, núm. IX-X, pp. 250-260. RAURET, A.Ma. (1963). El proceso de la primitiva población del Panadés. Memoria presentada por la obtencion del grado de Licenciada, Universidad de Barcelona, 1963, pàg. 339. | IX-VII aC | mig escapçat | A l'indret on s'emplaçava antigament el Bosc del Comte Moi, aparegué una sitja al construir-s'hi la nova carretera cap a Moja. Les obres seccionaren uns 25 cm aproximadament de les parets de la sitja, excavada en un subsòl de margues carbonatades. La seva morfologia era semiesfèrica amb un diàmetre d'1'80 m i una alçada de 0'80 m, sota una capa de 0'87 m de terra fèrtil. Es diferenciaven dos nivells estratigràfics: -Un amb terra i pedres d'un possible enderroc de l'època. -Un altre inferior amb cendres, carbons i la majoria del material ceràmic. Van extreure restes d'ossos d'au, fragments de molí de granet, fragments de ceràmica a mà amb acanalats o cordons, algunes superfícies polides, bases planes i vores bisellades, i algun fragment de punxó d' os. | 08305-157 | A ponent del terme municipal | Excavat per Pere Giró i Josep Masachs de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca, en l'any 1947. | 41.3392100,1.6941500 | 390740 | 4577236 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73257-foto-08305-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73257-foto-08305-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73257-foto-08305-157-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es podria relacionar amb la sitja excavada l'any 1987, al davant de l'Escola Cristòfor Mestre, dins de la zona de l'antic Bosc del Comte Moi. | 76|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73516 | Ball de la Moixiganga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-moixiganga-0 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XVIII-XX | Acte sacramental en el que es representen, bàsicament, escenes de la passió de Jesús, mitjançant passos i exercicis gimnàstics. Acostumen a escortar fins a l'altar sant Fèlix quan fa l'entrada a l'església i a les processons, va al davant. La moixiganga de Vilafranca era formada per una vintena d'homes, quatre nois i un nen. Normalment, l'encarregada de ballar-la era el gremi de paletes. En destaca el Cap de colla o Cristo. Vesteixen com antigament: barret blanc de copa baixa, amb cinta i escarapel·la vermella, camisa blanca, corbata negra, armilla blanca amb collet vermell, pantalons cenyits per sota el genoll, mitges i espardenyes blanques. Les gralles i el tabal acompanyen els balls. Es conserven fis a set versions de la melodia recollides per diferents investigadors locals. La música presenta diverses parts i comença amb la crida o introducció, quan els balladors es situen en dues fileres paral·leles, excepte el Cap de colla, que es posa al mig i al davant. Tot seguit van caminant en formació fins que les parelles es van creuant a una i altra banda, mentre aixequen el ciri si és de nit, o el dit assenyalant el cel si és de dia. A continuació els balladors prenen posició per fer el quadre. Els quadres habituals són els coneguts amb els noms: L'Oració a l'hort, l'Assotament, la Coronació, la Creu, la Figuereta, el Davallament de la Creu, la Palma del Martiri i el Pilar. | 08305-280 | Casc antic | Es documenta la Moixiganga al Penedès des de 1713. El 10 de novembre de l'any 1902, juntament amb el ball de pastorets i valencians, participà en el seguici de recepció del rei Carles IV. També participà en el jurament, l'any 1833, d'Isabel II. La darrera vegada que havia sortir a la Festa Major de Vilafranca fou a l'any 1916. Durant alguns anys posteriors van venir colles d'altres poblacions. La recuperació d'aquest ball, a Vilafranca, cal situar-la l'any 1985, gràcies a l'estudi de Xavier Bayer amb el respecte dels diversos aspectes del vestuari, la música i la coreografia tradicionals de cada un dels misteris, amb el complement del conegut amb el nom de Santa Maria, afegit l'any 1991. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 73621 | Trull de Serveis Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-serveis-penedes | XIX-XX | Almàssera o trull d'oli complet amb tots els mecanismes per fer-lo funcionar amb motor, que ha estat traslladat del seu lloc original i tornat a muntar a l'espai d'una benzinera. Es tracta d'un trull mogut per energia elèctrica. Primerament, ens trobem amb el braç metàl·lic que recull les olives per dipositar-les a la base del molí, la solera, on tres moles còniques fan la primera premsada. La pasta resultant es posa a la batedora, on s'escalfa al bany maria per després posar-ho als esportins, on es fa una segona premsada. Es conserva el motor, totes les corrioles, el radiador per escalfar l'aigua de la batedora en molt bon estat de conservació. | 08305-364 | Carrer d'Igualada, cantonada amb el carrer de Sant Sadurní d'Anoia. | La família Vives a iniciativa d'en Ton va comprar aquest trull a la fàbrica Peris dels Monjos a l'any 2004. Després de comprar-lo van decidir tornar-lo a muntar de manera que pogués tornar a funcionar. Des de llavors, un parell de cops l'any, per la fira del gall (el desembre) i per la fira de l'oli, fan demostracions obertes a la gent. | 41.3506600,1.7054700 | 391706 | 4578493 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73621-foto-08305-364-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73621-foto-08305-364-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 73251 | Altar de Sant Fèlix de la cripta de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-de-sant-felix-de-la-cripta-de-santa-maria | RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Altar de marbre blanc compost per la figura de Sant Fèlix, vestit de sacerdot, amb les mans en actitud de pregària i disposat sobre un pedestal. A cada costat del pedestal, hi trobem sengles figures d'àngels mig agenollats amb el cap recolzat en el pedestal i les ales esteses. Porten una túnica. El pedestal està ornamentat amb una corona de roses al seu voltant i uns relleus amb la palma del martiri, una destral i una corona de roses. | 08305-154 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | Josep Llimona i Bruguera va néixer a Barcelona l'any 1864 i morí l'any 1934. Era escultor i fou el fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc. També fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona i vocal de la Junta de Museus de Barcelona fins a la seva mort. Treballà l'escultura monumental, eqüestre, religiosa, funerària i el nu femení, això com frisos i relleus. Obtingué la medalla d'or de l'Exposició Universal de l'any 1888 i fou condecorat per França i Itàlia i se li concedí la medalla d'or de Barcelona. | 41.3471300,1.6974400 | 391028 | 4578111 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73251-foto-08305-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73251-foto-08305-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73251-foto-08305-154-3.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Llimona i Bruguera | 105|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73113 | Convent dels Trinitaris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-dels-trinitaris | BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). 'L'hospital del Sant Esperit i el convent i l'església de la Trinitat de Vilafranca', dins Quaderns Il·lustrats del Penedès, núm. 3. impremta Esteve. Vilafranca del Penedès. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XVI-XIX | Antic convent amb claustre situat dins una trama d'edificis entre mitgeres, consta de planta baixa i dos pisos, organitzat al voltant d'un claustre de planta quadrada compost d'una galeria baixa oberta, de 5 x 5 arcades de mig punt sobre columnes, una galeria alta tancada de doble nombre d'arcades que la baixa i un cos superior amb finestres adintellades. Les cobertes són de teules àrabs a 1 i 2 vessants al carrer i al claustre. La façana principal està formada per dos trams diferenciats; el més proper a l'església està compost simètricament sobre tres eixos verticals, amb la porta principal coronada amb un frontó triangular i dues finestres laterals a la planta baixa. Presideix la planta primera i segona, un balcó d'obertura única i finestres laterals, amb els arcs rebaixats. El tram de façana més llarg té un portal adintellat emmarcat amb carreus i dovelles a saltacavall i obertures adintellades i rebaixades a la planta baixa. Trobem balcons i finestres adintellats de pedra amb escut dels Trinitaris a la planta primera i finestres i balcons alternats a la planta segona. | 08305-20 | Carrer de la Font, 45 | L'any 1271 es crea la Fundació de l'Hospital pel vilafranquí Bernat Llovet. L'any 1331, el bisbe de Barcelona cedeix l'hospital als frares de la Trinitat. L'any 1582, es comencen les obres de l'església i entre 1598 i 1669, el claustre. En els segles XVII i XVIII s'hi van fent reformes, però a l'any 1835 és incendiat. L'any 1868 es fa una reforma de la façana per part del mestre d'obres Josep Inglada i Estrada. A finals del segle XIX, les reformes són constants, però destaca el projecte d'August Font i Carreras, que a l'any 1906 construeix un nou campanar. | 41.3479600,1.6997600 | 391224 | 4578201 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73113-foto-08305-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73113-foto-08305-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73113-foto-08305-20-3.jpg | Legal | Barroc|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 96|94|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73643 | Fira del Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-gall | http://www.vilafranca.org/firagall/ | XX | Antic mercat d'aviram que se celebra el cap de setmana abans de Nadal i que ofereix la possibilitat de poder admirar i comprar els exemplars més vistosos d'animal de ploma criats de la manera tradicional. Hi ha un servei gratuït d'escorxador i plomatge pels que compren l'animal viu. També hi ha una Mostra Gastronòmica i tast de vins negres de la DO Penedès. A més a més s'hi pot trobar venda de productes naturals del Penedès, una fira d'artesania, una mostra de Bestiari Festiu, una fira de dibuix i pintura. | 08305-386 | Rambla de Sant Francesc | La Fira del Gall de Vilafranca és de tradició molt antiga. Abans hi havia dues fires d'aviram, la de Sant Tomàs, el 21 de desembre, que es segueix celebrant i una altra el mes d'agost, quan s'havien acabat les feines de la sega i batuda dels cereals i com a pòrtic de les festes de la celebració de la collita. Sense tenir en compte que la pagesia de la comarca participava en altres fires d'aviram, com la de Barcelona, amb les seves aus autòctones i els ous rossos vilafranquins. A partir de la dècada dels anys 60 del segle XX, es produeix un moment de decadència que s'allarga fins els anys 80, on cada cop tenen menys importància les aus en qüestió i la seva qualitat gastronòmica. Les races autòctones, el Gall del Penedès i l'Ànec Mut del Penedès, gairebé queden extingides. El punt d'inflexió d'aquesta situació és quan el Patronat Municipal de Comerç i Turisme agafa la responsabilitat de revitalitzar la Fira. La resposta és gairebé immediata i constant. Any rera any, la Fira del Gall no para de créixer en parades, activitats i visitants. Les places de Santa Maria i de Jaume I, on es feien les fires queden petites i es desplaça a la Rambla de Sant Francesc, on actualment pateix del mateix mal. | 41.3451400,1.6981700 | 391086 | 4577889 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 73243 | Mina dels Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-dels-pujols | CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Edimestre, S.L Barcelona, pp. 207-221. | XVIII-XIX | l'estructura està força malmesa | Antiga mina dels Pujols, actualment canalitzada. Té l'entrada orientada a migdia mitjançant una porta metràl·lica adintellada, que està tancada amb cadenat. La façana té el coronament curvilini i s'eixample de la part inferior. L'interior sembla fet amb volta de pedres petites. | 08305-150 | Camí de La Pelegrina | 41.3619200,1.6975200 | 391060 | 4579753 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73243-foto-08305-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73243-foto-08305-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73243-foto-08305-150-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73196 | Plaça de la Constitució | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-constitucio | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIX | Antiga plaça del blat, d'origen gòtic però formada en el segle XIX en el seu aspecte vigent. Està porticada per dos costats i és la continuació del carrer de La Parellada que connecta amb la plaça de l'Oli a l'altre extrem. Les cases són, generalment, de planta baixa i tres pisos. Algunes cases, tenen els pòrtic més alts. Això permet entresols amb obertures exteriors. En general, però, els baixos són reduïts. Les plantes pis, carreguen sobre les pilastres que formen els porxos. | 08305-103 | Plaça de la Constitució | L'any 1878 es va procedir a l'alineació de les façanes de la casa, número 2 del carrer de la Cort i les números 1,3,5 i 7 de la plaça de la Constitució. El projecte, datat l'any 1878, va ser realitzat per Josep Inglada. | 41.3473500,1.6977400 | 391054 | 4578135 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73196-foto-08305-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73196-foto-08305-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73196-foto-08305-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix popularment com 'Les voltes'. | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73502 | Aplec de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pau-0 | MASACHS, Josep Maria (1991). Aplec de Sant Pau. Notes i fotos històriques, dins Històries d'Abans d'ahir. La voz del Penedès. Recull d'articles publicats a la Voz del Penedès, 1980. | XIX | Aplec que es celebra el diumenge següent a la festivitat de Sant Pau (25 de gener). Abans, el mateix dia de Sant Pau, s'hi feia una Missa i un Rosari, i el diumenge es feia festa i ball per a tothom. Ara, el diumenge després de Sant Pau, s'hi celebra una Missa, seguida de festes populars (castells o gegants o Falcons, etc). També s'hi fa, des de fas 30 anys, un concurs de grimpaires, que consisteix en pujar d'un pal clavat a terra, a l'estil del pi de Matadepera. Aquest aplec està organitzat per uns administradors, que són proposats per l'església i acceptats per l'Ajuntament. Es tracta d'un càrrec gratuït, vitalici i, molt sovint, hereditari. En principi eren quatre, però en l'actualitat en són dos. Cada any es dóna un record, que sovint és un tríptic temàtic que pot estar dedicat a ermites del Penedès, torres de defensa, arbres monumentals, etc. | 08305-273 | Ermita de Sant Pau. Al nord del municipi, al costat dels límits de Pacs. | Es parla dels 600 anys d'història de l'Aplec, però el que realment té 600 anys és la primera referència documental de l'existència d'ermitans a Sant Pau, quan el rei Joan I (1392) fa donació de la sinagoga dels jueus de Vilafranca als ermitans de Sant Pau. Pel que fa a l'aplec, no hi ha notícies documentals molt antigues, però si que oralment ens podem remuntar a principis del segle XIX que ja es feia, potser d'abans i tot. Abans de l'any 1910, existia una ermita edificada, de la que es conserven fotografies. Sembla ser que la decadència de l'època de la fil·loxera va contribuir al deteriorament d'aquesta ermita fins que va quedar enrunada. Però a l'any 1910 s'inaugura un nou projecte, amb l'ampliació de la plaça del davant, sense l'ermita enrunada i es comença a excavar la roca per fer-hi una nova ermita. La cavitat actual hauria estat L'absis d'aquesta nova ermita, que finalment no es va acabar. | 41.3590500,1.6828100 | 389824 | 4579453 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73502-foto-08305-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73502-foto-08305-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73502-foto-08305-273-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73510 | Ball de cercolets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cercolets-1 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XIX-XX | Aquest ball era interpretat només per homes; tots els ballarins vestien robes de tons blancs amb vies i sanefes, corbata i faixa vermelles, faldellí del mateix color, indumentària que s'assembla molt del tirat i de l'aire del vestit dels camperols hel·lènics. La posició inicial és a partir de dues files de parelles; cada parella aguanta un cercolet. Avancen les dues fileres i quan es troben una d'elles aixeca els cercolets per tal de que les parelles de l'altre filera passin per sota; quan es tornen a trobar a dalt ho fan al revés la filera que ha passat per sota alçarà els cercolets per tal de que els altres passin per sota. Un cop en la posició inicial es desplacen, lateralment, tots cap el centre i s'intercalen en una sola fila. Avancen cap endavant i quan les parelles van arribant a baix es separen cadascuna per la seva banda per tornar-se a trobar a dalt i tornar a baixar en una sola fila. Un cop tots rectes tornen a desplaçar-se de costat en dues files. Les parelles creuaran de dos en dos els seus cercolets i giraran tota una volta de molinet amb el cercolet creuat, canviaran la direcció i donaran una altra volta en sentit contrari. Desfaran la figura i tornaran a lloc. Repetirem el moviment anterior, però entrecreuant tres cercolets, (és important que el nombre de parelles sigui múltiple de tres); també podem repetir el moviment amb quatre cercolets. Les parelles es tornen a ajuntar al mig en una sola fila i alcen el cercolets per tal de fer un pont, la primera parella comença a passar per sota del pont i les altres es van desplaçant cap al davant; quan tots han passat pel pont es desplacen tots seguint a la primera parella per acabar la dansa. Generalment els ballaires del ball dels Cercolets solen ésser joves, i en alguns indrets el ballaven infants. Duen un cèrcol de bota gros, obert per un punt, tot cobert de flors, de manera que no es veu res del cèrcol. | 08305-277 | Vilafranca del Penedès | És un ball gairebé exclusiu de contrades vinícoles, el seu origen radica en festes i cerimònies de les veremes, en les quals havia estat freqüent simular la construcció d'una bota, que els dansaires feien amb l'entreteixit de llurs cèrcols tots adornats de flors i pàmpols, demostració ben significativa de que es ballava cap el mes d'octubre, en el curs de la verema, quan encara tenen pàmpols els ceps. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73510-foto-08305-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73510-foto-08305-277-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73160 | Llegenda del ramat encantat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-ramat-encantat | MOYA, Bienve ( 2005). Llegendes del Penedès i les valls del Garraf. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona, pp. 20 i 21. SADURNÍ i VALLÈS, Pere (2000). 'El ramat encantat', dins el Folklorte del Penedès. Vol.1. Fundació Caixa del Penedès, pàg. 337. | XX | Aquesta llegenda es situa a la muntanya de Sant Pau, entre Pacs i Vilafranca del Penedès, damunt mateix l'ermita de Sant Pau. Hi vivia un terratinent que amb els seus ramats feia anar de corcoll tots els camperols de la contrada, ja que les seves ovelles pasturaven per prats, horts i conreus sense respectar les diferents propietats. Els pobres pagesos cada cop que s'hi havia adreçat en sortien amb la cua entre cames. Veient els resultats, decidiren anar a consultar a una bruixa que vivia en una cabana a la Serra del Bolet. La bruixa es va posar del costat dels pagesos i decidí convertir aquell terratinent amb tot el seu ramat i criats en roques. Diuen que aquest escampall de pedres i roques encara es veuria si no hagués estat per l'explotació d'una pedrera. | 08305-67 | Ermita de Sant Pau | 41.3590100,1.6825900 | 389806 | 4579449 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73160-foto-08305-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73160-foto-08305-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 73313 | Necròpolis entre Can Pau Surià i Can Xic Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-entre-can-pau-suria-i-can-xic-ferret | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FABRE, G.; MAYER, M. i RODÀ, I. (1984). 'Alt Penedès', dins Inscripcions Romaines de Catalogne. I Barcelone. Paris, pp.45-52 GIRÓ ROMEU, Per e (1956). 'Villafranca del Panadés'. VII Reunión de la Comiseria Provincial de excavaciones arqueológicas de Barcelona. Badalona, 23 de octubre de 1955. Informes y Memorias, núm 32. Madrid 1956, p. 171-174. GIRÓ ROMEU, Pere (1957).'Museo Arqueológico de Villafranca del Penedés', dins Memorias de los museos arqueológicos, vol. XXVI-XXVII (1955-57) Madrid 1966, pp. 238-239. GIRÓ ROMEU, Pere (1959). 'Una lápida romana en Sant Pere Molanta', dins Ampurias núm. XXI. Barcelona, pp. 302-307. GORGES, J.G. (1979). Les villes hispano-romanes. Inventaire et problematiques archeologiques. Publicationa du Centre Pirre Paris. núm. 4. París. d'ORS, A.(1963). 'Miscelánea Epigràfica', dins Emerita, núm. XXXI, 1963, pp.139-140. RAURET, A.Mª. (1957). El proceso de la primitiva población del Panadés. Memòria presentada per la obtenció del grau de Llicenciat. Vol. XXVI-XXVII (1955-57) Madrid, 1966, pp.238-239. Estrada, J. Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo. Barcelona 1969, p. 64. VIVES, J.(1961). 'La lápida opistógrafa de Sant Pere Molanta', dins Ampurias núm. XXII-XXIII. Barcelona 1960-61, pp.314-317. RODÀ, Isabel (1988). 'Balanç actual de l'epigrafia a Catalunya', dins III Reunió d'Arqueologia Cristiana Hispànica. Balears, setembre de 1988, pp. 153-155. | III-V | Arrel d'uns treballs agrícoles es localitzaren 6 enterraments amb tègula i restes d'ossos humans, en una d'elles es trobà una làpida calcària amb una inscripció funerària incomplerta per algun trencament sofert, gravada amb una caligrafia de tipus de capital quadrada, amb una cronologia del segle I d.C. (Fabre, Mayer, Rodà 1984). La làpida està reaprofitada i al revers (encara que la superfície no està preparada per gravar en té un altre del s.III-IV d.C. Posteriorment a Can Xic Ferret el sr. Isidre Raventós va trobar una làpida romana, se li dona una cronologia de s.I d.C o principis del II. | 08305-186 | Camí d'Olérdola | Troballes fortuïtes del Sr. Isidre Raventós l'any 1956. | 41.3462700,1.7367400 | 394315 | 4577967 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73313-foto-08305-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73313-foto-08305-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73313-foto-08305-186-3.jpg | Legal | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es podria relacionar amb la propera localització d'una vila romana, la vila Maimona i englobar aquestes troballes amb les diferents torres atribuïdes per aquest territori en relació amb la proximat de la via Augusta. | 80|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73528 | Ball de Pastorets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-pastorets-1 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XVIII-XX | Ball format per set parelles d'homes i dones. El vestuari es composa de pantalons blancs amb floretes de roba al lateral (vermella, groga i verda) i camisa blanca, tant per a homes com per a dones. Porten una samarra i un bastó, de fusta de magraner i d'uns 70 cm, una carbassa, un fuet i un sarró. Calcen espardenyes de set vetes vermelles. També es cobreixen el cap amb un barret de palla, amb flors de roba, camals amb tres tires de cascavells i corbatí vermell. | 08305-286 | Casc antic | Les primeres referències són del segle XVIII. El 10 de novembre de 1802, va participar en el seguici de recepció al rei Carles IV. El 1920 van desaparèixer del seguici de sant Fèlix, fins la represa, l'any 1980. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73528-foto-08305-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73528-foto-08305-286-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73524 | Ball de Pandereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-pandereta | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XIX-XX | Ball format únicament per dones que fan anar una pandereta de fusta, pell i platerets metàl·lics. El vestuari consisteix en camisa blanca amb cintes de color vermell i grog i un corpinyo negre amb picarols, faldilles blaves amb tres cintes blanques. El calçat són espardenyes de veta blava. | 08305-284 | Casc antic | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73524-foto-08305-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73524-foto-08305-284-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 73526 | Ball de Panderos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-panderos-0 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XIX-XX | Ball parat del que existeix una versió llarga i una versió curta; hi participen 10 balladors, cinc homes i cinc dones. Porten un pandero a la mà, que fa 25 cm de diàmetre. La seva indumentària és camisa blanca de màniga llarga sense coll, pantalon llarg de color blanc amb vetes verticals al lateral exterior de cada cama: les dones de color blau i els homes de color vermell. Calcen espardenyes de veta amb sola de goma; les dones de veta blava i els homes de veta vermella. Els complements són: 2 camals de roba blava per a les dones i vermella pels homes, 12 picarols a cada camal, 1 faixa blava per a les dones i vermella pels homes, 1 mocador vermell llis per a tots els components i 1 mocador estampat per a tots els components. | 08305-285 | Casc antic | Antigament conegut com 'Ball de Panderets'. Es creu que pot ser d'origen aragonès o del sud de Catalunya o del País Valencià. És present a la Festa Major de Vilafranca des de l'any 1868, encara que altres autors la situen el 1853. El número de balladors ha variat amb el temps i durant molts anys, els homes feien el paper de dones, amb perruques i disfresses. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73526-foto-08305-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73526-foto-08305-285-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73514 | Ball de diables | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-diables-3 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. MIRALLES FIGUERES, Eloi (2003). ' Ball de Diables', dins Festa Major de Vilafranca del Penedès. Ajuntament de Vilafranca del Penedès. | XVII-XX | Ball parlat de tradició religiosa que forma part del repertori d'entremesos de costum que simbolitza la lluita entre el Bé i el Mal. Els components del Ball de Diables estan encapçalats per Lucífer, acompanyat per la diablessa i una dotzena de diables més, de categories diferents i noms diversos: Alferes, Porrer, Borron, Llicenciat. Els timbalers són l'acompanyament musical; a més de la figura de l'Àngel, que és important en la representació del Quadre històric. El vestuari antic era de tela gruixuda d'amiant, en forma de vestits de granota. A partir de l'any 1968, són d'arpillera o sac, porten caputxa amb banyetes. A més de fer petar coets, carretons o sortidors i de representar el Quadre històric, conegut com Auto Sacramental, cada 31 d'agost, reciten els versos. Es tracta d'estrofes satíriques amb temes d'actualitat de la vida local i comarcal | 08305-279 | Casc antic | Existeixen uns versos, de l'apotecari Comelles, que recreen la processó commemorativa de la canonització de Sant Ramon de Penyafort, l'any 1601, i que parlen que cinc diablots acompanyaven el Drac. En els comptes de Festa Major de l'any 1755 se'ls anomena boribots o buribots. El llibre de l'Administració del patró de Vilafranca del Penedès, de 1778 a 1876, dóna fe de la que podria ser la primera incorporació dels Diables, com a ball ja estructurat. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73514-foto-08305-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73514-foto-08305-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73514-foto-08305-279-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73487 | Barraca de la bòbila Jané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-bobila-jane | XX | Barraca de vinya de planta rectangular amb la coberta a dues aigües, de maons plans i acabat en un petit ràfec; el carener és perpendicular a la façana principal i porta una aresta de rajoles vidrades de color verd. S'observa una xemeneia en el vessant dret. Entrada adintellada amb decoració de rajoles a la part superior dels muntants i a la zona de la llinda. Per sobre, hi ha tres petites obertures rectangulars amb ampit de rajola i inclinat. Les parets són de maons i arrebossades. Una doble sanefa de rajoles amb motius geomètrics de color blau decora el coronament de les quatre façanes, per sota el ràfec, resseguint els vessants. Al costat hi ha una cisterna o dipòsit circular que agafa l'aigua de pou que sembla que està dins la barraca. Està envoltada d'una petita vinya amb ceps força vells. | 08305-265 | Bòbila Jané | 41.3556900,1.7076400 | 391896 | 4579049 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73487-foto-08305-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73487-foto-08305-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73487-foto-08305-265-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 73402 | Barraca de la Malanit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-malanit | XIX-XX | Barraca de vinya de planta rectangular amb la coberta a dues aigües, de maons plans i acabat en un petit ràfec; el carener és perpendicular a la façana principal. Entrada adintellada amb la porta metàl·lica. Per sobre, hi ha una petita obertura en forma d'ull de bou. Les parets són de maons i arrebossades. El coronament de les façanes frontal (meridional) i posterior (septentrional) és amb rajoles disposades esglaonadament seguint la inclinació dels aiguavessants. Al costat hi ha un pou de secció circular. | 08305-222 | Les Clotes | 41.3539800,1.6843500 | 389945 | 4578888 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73402-foto-08305-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73402-foto-08305-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73402-foto-08305-222-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al costat hi ha un ametller. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 73482 | Barraca del carrer Dr. Fleming | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-carrer-dr-fleming | XIX-XX | Barraca de vinya de planta rectangular amb la coberta a dues aigües, de maons plans i acabat en un petit ràfec; el carener és perpendicular a la façana principal. Les parets són de maons i arrebossades. A la façana posterior hi ha una obertura circular amb decoració calada. Damunt la teulada hi ha un dipòsit de fibrociment. Al costat dret, conserva la maquinària de bombeig d'aigua. Al costat esquerre hi ha un petit annex de planta quadrangualr. Davant hi ha un pou amb la coberta a dues aigües. Al costat una bassa circular. Al costat hi ha una cisterna o dipòsit circular que agafa l'aigua de pou que sembla que està dins la barraca. Està envoltada d'una petita vinya amb ceps força vells. | 08305-262 | Carrer Dr. Fleming, s/n | 41.3441200,1.7071300 | 391834 | 4577765 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73482-foto-08305-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73482-foto-08305-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73482-foto-08305-262-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 73238 | Basílica de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basilica-de-santa-maria | CIRICI, A. i GUMÍ, Jordi (1974). L'art gòtic català, segles XIII i XIV. Edicions 62 Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MIRET i NIN, Montserrat (1987). La basílica de Santa Maria. Vilafranca del Penedès. Primer premi XV Concurs Sant Ramon de Penyafort de 1987. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. PLANAS, Mossèn Josep (1935). Notes històriques de Santa Maria de Vilafranca del Penedès. Impremta Renaixensa. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIII | Basílica d'una sola nau de planta rectangular (33'9 x 14'8 ), dividida en cinc trams coberts amb volta de creueria, amb capelles laterals entre els contraforts. Coberta de teules àrabs a dues aigües. L'absis és de planta poligonal de set panys i contraforts interiors; amb la coberta de teules a set aigües. Capella del Sagrament de planta i cúpula el·líptiques amb sagristia de dues plantes adossada. Trobem contraforts de cantonada amb torres octogonals i finestrals apuntats a cada pany i coberta de pavelló Campanar de cinc pisos coberts amb voltes nervades i escala de cargol. Agulla superior de dues plantes amb coberta de pavelló i campanes. Després de la reforma de 1903, la façana principal, exceptuant detalls, va quedar com el projecte del segle XV. El portal és atrompetat i té un sòcol amb arcuació cega ornamental. Sobre d'aquest hi ha fornícules, a banda i banda, amb els corresponents dosserets, amb unes escultures sobre pedestals que representen Sant Antoni de Pàdua, Sant Pau apòstol, Sant Lluc evangelista i el profete Jeremies. Són obra de l'escultor Atxé. Al timpà, hi ha la representació de la coronació de la Mare de Déu, esculpida per Alentorn. La part superior consta de muntants i arquivoltes, amb bordons, coronada per un gablet triangular. Entre aquest i l'arc, hi ha esculpida la figura del Pare Etern. Als angles del gablet, hi trobem figures d'àngels. Al frontal superior, destaca la rosassa de vidres de colors. Al damunt, hi ha l'escut de la vila esculpit. La façana acaba amb una decoració d'arquets cecs i a la part central, hi ha una creu de pedra. Queda flanquejada per dues torres acabades amb sengles campanars octogonals de coberta piramidal. Hi ha una entrada lateral, per la plaça de Santa Maria, coneguda antigament com portal dels capellans. És de tradició romànica i es data a finals del segle XIII. És de ventall semicircular, enriquida per set arquivoltes, que descansen sobre columnes provistes d'escultures de fullaraca i bestiari. Destaca en el centre superior una petita escultura d'un àngel de mig cos. A les tres dovelles centrals hi ha pintada la crucifixió de Crist amb la Mare de Déu i el sol a la dreta i sant Joan i la lluna a l'esquerra. Sota les arcades es veuen personatges amb orles, possiblement siguin els apòstols. Foren descobertes l'any 1973. La cripta està per sota el presbiteri, que resta per sobre del nivell general del temple. Antigament s'hi accedia per una escalinata frontal. Consta de dues voltes de carreus, de les que destaquen dues claus de volta de contorn rodó, una d'elles amb el tema de la resurrecció, on Crist està disposat triomfant sobre la tomba amb una creu a la mà i amb l'altra alçada, amb el cos parcialment cobert per una toga subjectada amb sivella. Dos soldats amb armadura a cada costat. A l'altra, el tema representat és una Pietat. La primera volta té dos arcs d'intersecció. La segona està rebaixada i sostinguda per vuit arcs radials. L'orgue està situat al costat de l'epístola. | 08305-145 | Plaça de Jaume I, s/n | Obra plantejada en el segle XIII; la primera pedra es va posar l'any 1285 i la consagració es va fer l'any 1484. L'any 1558 es comencen les obres de la cripta que finalitzen l'any 1561. En aixecar el paviment del presbiteri per fer la cripta, es va trobar una caixeta de bronze amb relíquies de Sant Jaume Apòstol, Sant Llorenç màrtir i Sant Francesc. La importància parroquial i el seu continuat creixement fa que hi hagi reformes a cada segle. A principis del segle XVI, s'acaba la portalada de la façana principal amb una llotja d'estil renaixentista. L'any 1561 es construí la cripta que era anomenada capella fonda. El fet més destacat del segle XVIII, és l'enfonsament de la volta, l'any 1753. Les obres de reconstrucció van durar fins l'any 1760 i el principal mestre d'obres fou Marc Trius de Vilafranca. A partir de 1871, s'inicien una sèrie de reformes per tal de recuperar l'aspecte gòtic de l'edifici, que les modificacions dels segles anteriors havien anat camuflant. El projecte de restauració s'encarregà a l'arquitecte Francisco P. de Villar. L'any 1903 es reconstrueix la façana principal i es substitueix la llotja renaixentista per una portada d'estil gòtic, seguint l'estil del basament original, del segle XV. L'any 1920 aconsegueix la dignitat basilical del papa Benet XV. El 6 d'octubre de l'any 1934 fou incendiada, causant diversos danys. La reconstrucció fou subvencionada pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació, qui envià l'arquitecte Jeroni Martorell. La façana, a imitació del segle XVI fou dissenyada per Josep Brugal, que es va fer càrrec de la direcció a partir de l'any 1942. | 41.3470300,1.6973100 | 391017 | 4578100 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73238-foto-08305-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73238-foto-08305-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73238-foto-08305-145-3.jpg | Legal | Medieval|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|93 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73652 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-22 | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | Camí que dóna accés a les muntanyes de Sant Pau i Sant Jaume des de la carretera de Vilafranca del Penedès a Les Cabanyes. És un camí de mitja vessant que s'enfila per la muntanya fins arribar al coll, on pren direcció a Pacs, ja dins el seu terme municipal. | 08305-395 | al nord del municipi | 41.3628800,1.6917200 | 390576 | 4579867 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73652-foto-08305-395-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 73155 | Capella de Sant Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pelegri-0 | BENACH i TORRENTS, Manuel (1935) 'La Basílica de Santa Maria de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats del Penedès, núm. 1. Impremta Esteve, gener de 1935. BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició). FARRÉ HUGUET , Jordi (2006). Història de la capella de sant pelegrí i la torre romànica. Actuals espais del museu de Vilafranca museu del vi. Inèdit. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIV | en procés de restauració | Capella d'una nau de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües asimètriques. Façana principal composada sobre un únic eix vertical. Portalada amb arc de mig punt amb trencaaigües. Al seu damunt hi ha un ull de bou. El campanar és de cadireta d'una arcada. La façana posterior és de paredat irregular amb un contrafort de cantonada, composada amb un finestral d'arc de mig punt i una espitllera a la planta baixa i dues finestres coronelles a la planta superior. La nau té quatre trams irregulars separats per arcs de diafragma apuntats sobre els que descansa un embigat vist a dues vessants. Els arcs són forners de mig punt apuntats i rebaixats. Hi ha un cos de torre posterior de dues plantes, compost de dos trams amb arcades ogivals més baixes i d'una planta superior amb pilar central i jàsseres paral·leles a la façana. | 08305-62 | Plaça de Jaume I, 7 | L'any 1334 és el de la fundació d'aquesta capella sota l'advocació de Nostra Senyora dels Socors pels frares trinitaris. L'any 1582 passa a ser propietat dels frares de Santa Maria. Més tard passa a mans de Francesc Babau i Bausell i es canvia la seva advocació per la de Sant Pelegrí. El mestre d'obres Miquel Elies i Güell dirigeix unes reformes importants a l'any 1889 que afecten el portal, el rosetó i el campanar. L'any 1934 fou incendiada. L'any 1943 passa a propietat municipal i després d'unes obres de consolidació, s'inaugura al seu interior el monument als caiguts de la Guerra Civil. L'any 1965 s'hi descobrí un finestral romànic i una torre del segle XII, la suposada Torre Dela. L'any 1980 es fan obres de rehabilitació per sala de museu, segons projecte de l'arquitecte Joan Josep Ferrer i Tareia i l'Ajuntament cedeix l'edifici al Museu de Vilafranca. | 41.3468300,1.6965200 | 390951 | 4578079 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73155-foto-08305-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73155-foto-08305-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73155-foto-08305-62-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Forma part dels equipaments del museu (Vinseum) | 93|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73107 | Capella de Santa Maria dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-maria-dels-horts | CRUANYES i RÀFOLS, Joan; CLAVER i SALVAT, Llibert i LLORACH i SANTIS, Salvador (1992). 'Vilafranca del Penedès. Santa Maria dels Horts', dins Catalunya romànica, vol. XIX. El Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg.. 216 i 217. LLORACH i SANTÍS, Salvador (1983). El Penedès durant el període romànic . Caixa de Barcelona, Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, Sant Sadurní d'Anoia. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIII | li falta part del campanar | Capella d'una única nau, de planta rectangular amb absis a la capçalera i absidiol lateral de planta semicircular amb volta de canó seguit i coberta de teules àrabs a dues aigües i absis i absidiol amb coberta de quart d'esfera amb el carener perpendicular a la façana principal. Campanar d'espadanya de dues obertures, mig enderrocades. Façana amb portal adovellat de mig punt, amb motllura, i ull de bou superior i paraments de carreus petits i irregulars. A les dovelles centrals es pot veure una inscripció que posa: ' R · T · A Y 1764'. | 08305-14 | Entre la Riera de Vallmoll i la de Sta. Maria dels Horts, al costat de la casa de Sta. Mª dels Horts | Segons Mossèn Josep Planas (1948), l'origen de la seva fundació s'ha de buscar en el segle X. Però, el primer document on es fa referència a la capella, és el testament de Gerarda, muller de Ferran de Vilafranca, de l'any 1285, segons el qual deixa tres sous per les obres que es feien a l'església. En aquesta època és quan es basteix l'edifici que es pot veure actualment. Un altre document, de l'any 1300, el testament de Guilleume de Galceràn de Carcelles, en testimonia la seva existència llegant 12 diners a l'obra de la capella. L'any 1395 estava sota l'advocació de les santes Apolònia i Bàrbara. Va pertànyer a la propietat de Marabassa, confrontant amb els horts de l'Almirall. Posteriorment, fou comprada per Jaume Torres. L'any 1944 es va descobrir, molt a prop, una tomba neolítica. L'any 1986 figurava com a titular la Sra. Josefina Batlle, vda de Torres. | 41.3424000,1.7215900 | 393041 | 4577556 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73107-foto-08305-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73107-foto-08305-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73107-foto-08305-14-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Medieval|Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El portal és del segle XVIII segons consta per la marca de l'any que té. | 99|85|94|92 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73560 | Capella pública del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-publica-del-cementiri | MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. VALLS PEDROL, Jordi. Coord. (2004). El cementiri de Vilafranca del Penedès. Edició de l'autor. Vilafranca del Penedès. | XIX | Capella de planta quadrada i coberta amb volta de quatre punts, amb una sagristia i un panteó laterals amb volta apuntada i accés adintellat. Al fons, s'hi troba l'altar amb un retaule i un sant Crist. Les façanes són de pedra i es remarquen amb cornisa, els formers de mig punt de la volta interior, amb obeliscs de coronament a les quatre cantonades. A la façana principal, la porta d'accés és adintellada, franquejada per dues columnes amb capitell que suporten una arquivolta. En el timpà s'hi representa la resurrecció de Llàtzer. Al damunt del portal, hi ha un ull de bou amb vidriera i coronament amb la figura d'un àngel sedent amb una trompeta. Als escaires, hi ha gàrgoles amb figures d'animals. | 08305-303 | Cementiri municipal (Carretera de Vilafranca a Guardiola - B-2127) | La capella del cementiri, prevista en els expedients de 1816 i 1829 fou projectada finalment per l'arquitecte Joan Torras i Guardiola el 8 d'abril de 1864, el 2 de setembre de 1868 es van començar les obres, aturades mesos més tard no es van seguir fins a 1876 per falta de diners. Finalment la capella fou beneïda el 11 de juny de 1878. | 41.3519700,1.6999300 | 391245 | 4578646 | 1878 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73560-foto-08305-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73560-foto-08305-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73560-foto-08305-303-3.jpg | Legal | Realisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Torras i Guardiola | 103|116|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73581 | Capelleta del carrer de la Font, 40-42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-del-carrer-de-la-font-40-42 | XX | Capelleta de fornícula ubicada a l'alçada del primer pis d'una casa del carrer de la Font. Està dedicada a la Mare de Déu amb una escultura exempta. La fornícula està pintada de vermell fosc. | 08305-324 | Carrer de la Font, 40-42 | 41.3476300,1.7016300 | 391380 | 4578162 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73581-foto-08305-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73581-foto-08305-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73581-foto-08305-324-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 73427 | Capelleta a la Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-a-la-mare-de-deu | XVIII | Capelleta de pedra a la cantonada de la plaça de Santa Maria i el carrer homònim. Està ubicada a l'alçada del primer pis. Dedicada a la Mare de Déu amb el fill damunt dels dos genolls. Imatge situada en una fornícula amb la volta de petxina, coberta per un frontó triangular i partit, suportat per dues columnes amb capitell. Centrat al frontó i per damunt s'observa un element vegetal. Tot el conjunt està suportat per una cornisa doble que ressegueix l'escaire de les façanes dels habitatges. Porta una inscripció gravada a la pedra que posa: 'F. PS. 1731'. | 08305-234 | Plaça de Santa Maria cantonada carrer Santa Maria | 41.3468400,1.6974200 | 391026 | 4578079 | 1731 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73427-foto-08305-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73427-foto-08305-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73427-foto-08305-234-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|96 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 73127 | Carrer de la Cort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-cort | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XIX | Carrer situat en el centre històric que comunica la Rambla de Sant Francesc amb la plaça de la Constitució, passant per l'Ajuntament i la plaça de Sant Joan. Està porticada en un dels seus costats, amb cases de planta baixa més reduïda i dos o tres pisos que carreguen sobre pilastres. A l'altre costat, hi ha edificis de gran interès (Casa Macià, Ajuntament, Cal Jané i Alegret, casa Mullol o casa Fèlix Via). Hi conviuen elements d'arquitectura gòtica, eclèctica, modernista i noucentista, amb d'altres d'arquitectura popular. | 08305-34 | Carrer de la Cort | 41.3467000,1.6981700 | 391089 | 4578063 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73127-foto-08305-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73127-foto-08305-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73127-foto-08305-34-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Modernisme|Eclecticisme|Popular|Contemporani|Medieval|Gòtic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|105|102|119|98|85|93 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 73203 | Palau del Marquès d'Alfarràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-del-marques-dalfarras | BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició). LLORENS i JORDANA, Rodolf (1984). L'hegemonia vilafranquina en l'hegemonia catalana. Ajuntament de Vilafranca. Comissió de cultura. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XVIII | Casa - palau que fa cantonada, de planta rectangular. Consta de planta semisoterrani, planta baixa, entresol i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a diverses aigües. Hi ha un gran pati central de planta quadrada amb portals adintellats a la planta baixa, balcons a l'entresòl i primera planta i finestres a la segona planta. El vestíbul està cobert per una volta de canó sobre arcs torals de pedra. Façana principal formada sobre quatre eixos verticals. A la planta baixa, destaca el portal d'accés amb arc rebaixat amb esplandit que l'emmarca i tres balcons de poca volada que fan joc amb sengles finestres. A la planta pis, destaquen quatre balcons d'obertura única i adintellada emmarcats amb pedra. A la segona planta hi ha quatre finestres quadrades. El coronament és amb dentellons, cornisa i parament llis. També destaquen d'aquesta façana el sòcol, alguns escuts i parament de bandes horitzontals. A la façana del carrer Marquès d'Alfarràs destaquen una sèrie d'obertures adintellades colocades simètricament. El coronament és idèntic a la façana principal. Un dels escuts de la façana és el del Marquès d'Alfarràs, ubicat sobre el portal d'entrada. Al costat, i més gran, trobem l'escut del Bisbe Morgadas | 08305-110 | Carrer de Ferran, 1 | Es desconeix la data de la seva construcció, però sí que a l'any 1802 s'hi estatjà el rei Ferran VII. L'any 1886 s'hi instal·la un col·legi portat per seglars, però tres anys més tard se'n fa càrrec la Consagració del Fills de la Sagrada Família, que tenien llogat l'edifici del seu propietari, el marquès d'Alfarràs. L'any 1899 consta com a nou propietari de l'edifici el bisbe Morgadas. L'any 1926 s'hi celebra la primera Exposició d'Arts del Penedès. A mitjans dels anys 70, es reforma la capella del col·legi, segons projecte de l'arquitecte J. Brugal i Fortuny. | 41.3472600,1.6956100 | 390875 | 4578128 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73203-foto-08305-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73203-foto-08305-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73203-foto-08305-110-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|94|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73631 | Casa Orduña | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-orduna | ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Casa aïllada amb jardí al seu voltant ubicada a la cantonada del carrer Menéndez y Pelayo amb el carrer Ramon Freixes. L'estructura bàsica de la casa està formada per dos cossos, en forma de 'T', consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a tres aigües el cos longitudinal i a quatre aigües el cos transversal; acabades amb ràfec. De la coberta del cos longitudinal, sobresurt una llucana. Porta d'entrada principal protegida per una marquesina d'obra feta amb dos pilars i coberta de teules àrabs a tres aigües. A la façana del carrer de Ramon Freixes, hi ha una caseta que fa les funcions de garatge. Tota la finca està voltada per una tanca d'obra de la que sobresurten intercalant-se pilars de secció quadrada amb coronament piramidal. | 08305-374 | Carrer Menéndez y Pelayo, 16 | 41.3408700,1.6987000 | 391123 | 4577415 | 1925 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73631-foto-08305-374-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73631-foto-08305-374-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73631-foto-08305-374-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep M. Miró i Guibernau | 98|106 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73147 | Casa Soler i Buxedas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-soler-i-buxedas | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | Casa aïllada amb pati davanter, de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis. Coberta de terrat pla del que sobresurt un cos. Façana principal composada simètricament sobre tres eixos verticals. El cos central sobresurt de la línia de façana de forma semicircular: a la planta baixa formant un porxo amb quatre pilars amb base i capitell, que suporten una mena de tribuna coronada amb balustrades. Les obertures de la planta baixa són adintellades; les de la planta pis d'arc de mig punt. Parament de la planta baixa llis i el de la planta pis simulant carreus i destaquen les pilastres que emmarquen les obertures. | 08305-54 | Carrer del General Cortijo, 13 | 41.3433800,1.6998800 | 391226 | 4577692 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73147-foto-08305-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73147-foto-08305-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73147-foto-08305-54-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.