Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73493 | Diada castellera del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-castellera-del-roser | http://www.xicotsdevilafranca.com | XX | És la festa de la colla castellera dels Xicots de Vilafranca que es celebra per la diada del Roser (octubre). Enguany, la diada del seu 25è. Aniversari, l'actuació castellera dels Xicots ha estat la més reeixida de la seva història: torre de vuit amb folre, tres de vuit, quatre de vuit i, com a cirereta, pilar de sis carregat. Un espadat de sis que, si bé no és el primer de la colla, sí que té un regust de castell nou ja que feia 19 anys que els Xicots no coronaven a plaça aquest castell. Per la festa, es conviden altres colles castelleres de fora. També s'acostuma a fer una arrossada popular. | 08305-268 | Plaça de la Vila | Els Xicots de Vilafranca són la segona colla de la ciutat, porten la camisa vermella, i va ser creada l'any 1982. Els primers assaigs començaren la tardor de 1981, però la presentació de la colla fou l'11 de setembre de 1982 en el marc de la Diada Nacional de Catalunya. Amb camisa vermell-rosat, recordant la indumentària de la primera colla castellera vilafranquina. Es va escollir el nom de Xicots com a sinònim i semblança del que havien pres altres colles (nens, minyons). El seu local social és a 'Cal Noi-Noi', a la plaça Milà i Fontanals, número 3. L'any 2000 un grup de persones crea l'entitat 'Amics dels Xicots de Vilafranca', per donar suport a la colla castellera. L'any 2007 han celebrat el seu 25è aniversari. | 41.3463600,1.6981600 | 391087 | 4578025 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73493-foto-08305-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73493-foto-08305-268-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 73504 | Xemeneia de la bòbila Jané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bobila-jane | XIX | Xemeneia o fumeral vertical, d'una trentena de metres, d'una antiga bòbila, feta de maons massissos d'obra vista, amb quatre anelles de ferro de subjecció, a la meitat inferior. Conserva la cambra de combustió, tot i que amb l'entrada mig tapiada i usada com abocador. | 08305-274 | Bòbila Jané | 41.3547100,1.7078400 | 391911 | 4578940 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73504-foto-08305-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73504-foto-08305-274-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||||
| 73646 | La Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serreta | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | Vilafranca té 1.985,2 ha i únicament 28,4 ha de bosc. La poca superfície de bosc i la seva importància en el paisatge local, ja que coincideix amb les zones més visibles topogràficament, són elements suficients per protegir aquestes petites àrees, tal i com preveu el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Els dos espais forestals de Vilafranca són la muntanya de Sant Pau i la Serreta. La Serreta es troba al sud-est de Vilafranca del Penedès, just en el límit del seu terme municipal i el d'Olèrdola. Es troba a la serralada litoral, a les estriballes del massís del Garraf. Des de la Serreta, també podem gaudir de la vista panoràmica de Vilafranca i els seus voltants. La vegetació i la fauna és molt similar a la que podem trobar en el turó de Sant Pau. Cal destacar les nombroses alzines que creixen sota els pins, així com el pi de la serreta, un pi blanc (Pinus halepensis), d'importants dimensions. Pel que fa a fauna, hi podem trobar ocells com el tallarol de casquet, el tallarol de garriga, el botxí o garsa groguera, la mallerenga cuallarga, el passerell comú, el tord, el pit-roig o el raspinell comú. També podem trobar-hi petits mamífers com el ratolí de bosc, la mussaranya comuna, el ratolí mediterrani o el conill. | 08305-389 | Al sud-est del municipi | 41.3335200,1.7158600 | 392547 | 4576577 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73646-foto-08305-389-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73646-foto-08305-389-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||||||
| 73644 | Muntanya de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanya-de-sant-pau | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | Vilafranca té 1.985,2 ha i únicament 28,4 ha de bosc. La poca superfície de bosc i la seva importància en el paisatge local, ja que coincideix amb les zones més visibles topogràficament, són elements suficients per protegir aquestes petites àrees, tal i com preveu el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Els dos espais forestals de Vilafranca són la muntanya de Sant Pau i la Serreta. El turó de Sant Pau s'alça al nord-oest de Vilafranca del Penedès, just en el límit del seu terme municipal i el de Pacs del Penedès. És un mirador privilegiat que ofereix una vista panoràmica de Vilafranca i els seus voltants. Al cim i a el vessant nord, (ja dins del terme municipal de Pacs), hi trobem una brolla calcícola arbrada. En l'estrat arbori hi domina el pi blanc, amb algunes alzines i ullastres. Al vessant sud, en canvi, hi trobem una comunitat arbustiva baixa amb pocs arbres i dominada pel garric. Al sotabosc, hi podem trobar romaní, farigola, marfull, arítjol, bruc d'hivern, galzeran i gatosa, entre d'altres. A Sant Pau podem trobar-hi ocells com el tallarol de casquet, el tallarol de garriga, el botxí o garsa groguera, la mallerenga cuallarga, el passerell comú, el tord, el pit-roig o el raspinell comú. També podem trobar-hi petits mamífers com el ratolí de bosc, la mussaranya comuna, el ratolí mediterrani o el conill. | 08305-387 | Al nord-oest del terme municipal | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73644-foto-08305-387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73644-foto-08305-387-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||||||
| 73574 | Fet casteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fet-casteller | www.castellersdevilafranca.cat www.xicotsdevilafranca.org www.vilafranca.net/castells | XX | Vilafranca del Penedès és una de les places fortes del fet casteller a Catalunya. Disposa de dues colles, els Castellers de Vilafranca amb camisa verda, creada l'any 1948, i els Xicots de Vilafranca, de camisa vermella, creada l'any 1982. A més, celebra diverses diades castelleres: la del Roser, la de Sant Miquel, la de tots Sants, a més de la Festa Major, diada de Sant Fèlix. Els Castellers de Vilafranca són 400 membres i tenen 500 socis protectors. A part de castells realitzen altres activitats com un certamen poètic o l'escola de castells. La Generalitat els concedí la Creu de Sant Jordi. A més, també hi ha la colla dels Falcons, creada l'any 1959 a redós de l'Acció Catòlica i que es dediquen a fer figures humanes i castells de petit format. | 08305-317 | Vilafranca del Penedès | Cal situar els antecedents dels castells en els segles XVII i XVIII en els balls de Valencians i les Moixigangues, balls representats que al final aixecaven petites piràmides humanes. L'any 1805, es documenten les dues primeres colles castelleres, a Valls, la dels pagesos i la dels menestrals. Durant la segona meitat del segle XIX hi ha l'època d'or dels castells: s'assoleixen els tres i quatre de nou amb folre, el pilar de set amb folre i el cinc de vuit, i apareixen noves colles en altres poblacions. Hi ha dues fites importants en aquest període: la diada de Santa Tecla de l'any 1881 i la diada de Santa Úrsula de 1883. En la primera es descarregaren el tres i el quatre de nou sense folre, i en la segona, un cinc de nou. A partir de la darrera dècada del segle XIX desapareixen totes les colles no vallenques i la paulatina davallada de l'alçada dels castells. Aquesta decadència s'acaba els anys vint del segle XX. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73574-foto-08305-317-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73574-foto-08305-317-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 73301 | Camp Cinzano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-cinzano | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1954). 'La cultura dels sepulcres en fosa en el Penedès', dins Ampurias vols. XV-XVI (1953-54), pp.327-333. GIRÓ ROMEU, Pere (1960).'Museo Arqueológico de Villafranca del Panadés', dins Memorias de los Museos Arqueológicos, vols. XVI-XVIII (1955-57). Madrid pàg. 234. MASACHS, Josep Mª. (1973). 'Las armas y útiles de bronce hallados en el Penedés', dins Actas XIII Congreso Nacional de Arqueología. Huelva, pp. 455-464. Reeditat a: Masachs, Josep Mª. 'Las armas y útiles de bronce hallados en el Penedés'. Museu de Vilafranca 1976. MUÑOZ AMABILIA, Anna M. (1965). La cultura neolítica de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Instituto de Arqueología y Prehistoria. Universitat de Barcelona. Publicacions Eventuals n. 9, pp.111-115. RIPOLL PERELLÓ, E. i LLONGUERAS CAMPAÑA, M. (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, núm. XXV. pp. 51-52. | destruït | Van aparèixer 3 estructures funeràries i un fons de cabana. Els sepulcres estaven coberts per lloses i tenien ceràmica feta a mà, en una d'elles es va trobar una punta de fletxa. | 08305-179 | Travessera de Vilafranca del Penedès N-340a | L'any 1951, es van fer les obres d'un rebaix d'un terreny per instal·lar-hi una factoria de la casa CINZANO SA. Pere Giró, delegat local de la Comisaria de Excavaciones de la Provincia de Barcelona, va decidir fer-ne un seguiment, basant-se Seguiments de les obres de setembre a desembre de 1951, per part de Pere Giró, delegat local de la Comisaria de Excavaciones de la Provincia de Barcelona. | 41.3475900,1.7069100 | 391821 | 4578151 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73301-foto-08305-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73301-foto-08305-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73301-foto-08305-179-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 73633 | Catànies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/catanies | SOLER, Josep M.(2007) Cudié és l'única firma que pot fabricar bombons sota la denominació de catànies. www.rtvvilafranca.com. | XX | Una catània és un dolç típic de Vilafranca del Penedès, elaborat amb ametlles torrades (tipus marcona) caramel·litzades, recobert de pasta d'ametlla, avellana i llet, i després recobert de nou amb pols de cacau i sucre refinat. | 08305-376 | Vilafranca del Penedès | La família Cudié inicia la producció de bombons sota la denominació de catànies l'any 1946, però no és fins l'any 1989 que enregistra aquest nom. Al principi, Cudié, va batejar el producte com a 'ametlles cro-cream' i després la família Trens va registrar el nom de Catania. Als anys 80, però, aquesta marca va quedar lliure i Cudié va comprar-la per reconvertir-la més tard en 'Catànies'. L'empresa vilafranquina Cudié elabora 80 tipus de bombons, exporta el 15% de la seva producció principalment a Europa i Amèrica. L'any 2003 comença una lluita judicial per l'apropiació d'aquesta marca per part de l'empresa cat.vilafranca. Bombons Cudié S.A i l'agència de patents i marques J. Isern, presenten una demanda contra aquesta empresa. Després de més de dos anys de litigis, finalment la resolució judicial sentencia que bombons Cudié és l'única empresa que pot fabricar bombons sota la denominació 'Catànies', al desestimar una demanda en la que es sol·licitava la nul·litat o bé caducitat d'aquesta marca pel seu caràcter genèric. Bombons Cudié, SA és una empresa familiar i artesanal que es dedica a l'elaboració de diverses varietats de bombons de xocolata. Va ser fundada per Josep Cudié a mitjan anys quaranta en un petit obrador del qual van sortir els primers bombons de licor sense sucre afegit, tal com es coneixen avui, farcits de diferents sabors. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 1946 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73633-foto-08305-376-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73633-foto-08305-376-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Família Cudié | 98 | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||
| 73373 | Les Clotes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-clotes | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | troballes superficials d'una àrea poc delimitada | Troballes superficials fetes els anys 70 per part de Xavier Virella i Torres de Vilanova i la Geltrú. Es van recollir fragments de ceràmica de torn ibèrica comuna, ceràmica de vernís negre (una àtica i una campaniana), un fragment de comuna romana i per últim ceràmica moderna del tipus blau català. L'any 1990 es feren noves prospeccions per part de membres de la secció d'arqueologia del Museu de Vilafranca recollint un lot heterogeni de material ceràmic i lític i comprovant la manca d'una delimitació clara de l'àrea classificada com a jaciment. | 08305-207 | Al nord del municipi | Només s'han realitzat prospeccions: les primeres els anys 70 i les darreres, l'any 1990. | 41.3665200,1.6918300 | 390591 | 4580271 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73373-foto-08305-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73373-foto-08305-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73373-foto-08305-207-3.jpg | Legal | Antic|Paleolític|Ibèric|Prehistòric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|77|81|76|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 73312 | Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GRIVÉ, M. (1930). 'Uns micròlits a Sant Jaume', dins Quaderns Mensuals d'Acció, vol.II setembre - octubre de 1930. Vilafranca del Penedès, pàg.148. MONFORT, Jordi. (1972). Talleres líticos de superfície del Penedes y extensiones. Tesi de Llicenciatura. Barcelona: Universitat de Barcelona, setembre de 1972. pp. 178-186. | troballes superficials | Troballes superficials de restes d'indústria lítica: perforadors, geomètrics (un trapezi), denticulats, gratadors, làmines, ascles retocades...) sobre un terreny molt erosionat amb un pendent lleuger vers l'est, prop del cim l'elevació cretàcica de Sant Jaume, d'uns 50 x 15 m d'extensió. | 08305-185 | Vessant meridional del Turó de Sant Jaume | Prospeccions que va fer Martí Grivé i alumnes seus, als anys 30. Prospeccions de J. Mestres i Mercadé als anys 70. | 41.3640600,1.6890900 | 390358 | 4580001 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73312-foto-08305-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73312-foto-08305-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73312-foto-08305-185-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78|77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 73265 | Vinya del Catxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-catxo | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GRÀCIA i GIRALT, Josep (1986). 'El jaciment prehistòric de Cua de Lluert, Pacs', dins 3 de Vuit. núm. 217, 27 de juny de 1986. Vilafranca del Penedès, pàg. 17. | troballes superficials | Troballes realitzades en superfície en el sector esportiu del municipi, entre la pista poliesportiva i el Camí vell de la Bleda. És un sector de suau pendent i amb un potent substracte argilós que queda just a 150 m darrera les pistes d'atletisme. Hi ha molt poc material recuperat: una rascadora transversal sobre ascla, una rascadora amb denticulats, una punta sobre ascla, un ascla cortical retocada, denticulats, un nucli centrípet. També s'han recollit 8 nuclis, 32 nòduls i còdols (sílex, quars i quarsita), 1 pedra de fusell i dues destrals piquetejades. En general doncs, exceptuant la presència dels dos polimentats, estem davant una industria típicament mosteriana, i que com a tret comú té, en aquest cas, es dels talons plans. | 08305-161 | Camí vell de la Bleda | Prospeccions realitzades per en Josep Gràcia i Giralt els anys1985-86. | 41.3460400,1.6865200 | 390113 | 4578004 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73265-foto-08305-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73265-foto-08305-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73265-foto-08305-161-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític|Paleolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78|77|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 73328 | Jaciment de la Plaça Jaume I, núm. 8 - 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-placa-jaume-i-num-8-10 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ROMEU, Jordi (1990). 'Detectades restes arqueològiques al solar del futur edifici de les aigües', dins El 3 de Vuit, 18 de maig de 1990, pàg. 25. | XV-XX | sota les estructures d'un edifici. | Troballa de part de la zona de producció ceràmica de la Vilafranca medieval i moderna. Arrel de les obres d'aquest edifici de la plasça Jaume I, s'han pogut documentar diverses fases i estructures: -3 dipòsits de forma quadrangular/rectangular. Reompliment format per restes quantioses de 'càntirs de Vilafranca', bàsicament es tracta de terrissa grisa - negra amb decoracions típiques, incises i en relleu de motius florals - vegetals i geomètrics. -1 pou de 1,5 m de diàmetre aprox i més de 2 m de fondària. Reompliment amb ceràmica negra dels 'càntirs de Vilafranca' i altre terrissa comuna. L'estructura fou destruïda durant les obres i es perdé força informació arqueològica. -1 mur d'època moderna (S.XVIII ?), sense context clar. -1 sitja amortizada amb una gran quantitat de materials ceràmics de defectuosa cocció, en dos abocaments diferenciats com a mínim. Un abocament de textura sorrenca, amb materials de blava catalana, reflexes metàl·lics i 'blanc cobalt' (S.XVII-XVIII), excavat parcialment; un segon abocament uniforme de cendres i una major quantitat de materials: blava catalana, escudelles amb orelletes, reflexes metal·lics, peces de forn (peus - suports), plats decorats, càntirs i altres (S.XV/XVI/XVIII). -1 nivell general de colmatació del sector amb materials diversos: ceràmica, runa, fauna, pedra obrada... El conjunt dels materials recuperats, majoritàriament ceràmics, tenen una cronologia que abraça els segles (XV-XX). | 08305-201 | Plaça de Jaume I, 8 - 10 | La secció d'arqueologia del museu, va fer un seguiment preliminar de les obres de construcció del nou edifici de 'Les Aigües', la setmana del 7 al 11 de maig de 1990. A continuació es va fer una excavació d'urgència en dues fases: del 16 al 21 de maig de 1990 a càrrec de Josep Pou i Antonio Aguilera, i del 22 al 31 del mateix mes, a càrrec de Joan Manel Garcia. | 41.3472800,1.6964300 | 390944 | 4578129 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73328-foto-08305-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73328-foto-08305-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73328-foto-08305-201-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal relacionar aquestes troballes amb les sitges del 'Bar Ze' i les voltes dels forns cantiners localitzades durant les obres de fonamentació del 'Restaurant L'Anxaneta'. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||
| 73311 | Bòbila Jané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-jane | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1958). 'Maza o contrapeso discoïdal procedente de la Bòbila Jané de Vilafranca', dins Boletin de la Biblioteca-Museo Balaguer, vol. V (1957-58), pp. 119-123. GIRÓ ROMEU, Pere (1962). 'Maza o contrapeso discoïdal procedente de la Bòbila Jané de Vilafranca', dins Actas del VII Congreso Nacional de Arqueologia (Barcelona, 1960). Zaragoza, pàg. 309. GIRÓ ROMEU, Pere (1962).'Notas de arqueologia de Cataluña y Baleares. Vilafranca', dins Ampurias. Vol. XXIV, 1962, pàg.309. | troballa aïllada | Troballa d'una peça aïllada, sense més notícies d'altres descobriments. Es tracta d'una peça de contrapès de pal cavador que es va troabar en fer una bassa de poca fondària en la potent capa d'argiles (segons Giró en 1957-58). És una peça discoïdal amb perforació central bicònica de 12 cms de diàmetre, 4,5 cm d'alçada amb un diàmetre del forat central de 3,2 x 3,5 cm respectivament i pesa 605 grams. | 08305-184 | Bòbila Jané | Troballa fortuïta feta l'any 1959 en un lloc proper a l'edifici de l'antiga bòbila i comunicada pel propietari el Sr. Jané. | 41.3544600,1.7075000 | 391882 | 4578913 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73311-foto-08305-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73311-foto-08305-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73311-foto-08305-184-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons assenyala la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, la troballa d'aquesta peça aïllada pot indicar l'existència de sepulcres de fossa en els terrenys colindants. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||
| 73205 | La Fassina Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-just | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Tres naus de planta rectangular i paral·leles amb la coberta de voltes bufades de maó pla amb lluernes superiors coronades amb el mateix tipus de volta. A les façanes es remarquen els pòrtics, que suporten la coberta. Ha estat adaptada a les necessitats actuals i les naus s'han dividit en planta baixa i planta pis. En tot el perímetre hi ha una tanca d'obra que encercla les naus, deixant espais entre nau i nau. | 08305-112 | Avinguda de Catalunya, s/n | Antiga fàbrica d'alcohol de Josep Just. | 41.3492400,1.6889600 | 390322 | 4578356 | 1941 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73205-foto-08305-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73205-foto-08305-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73205-foto-08305-112-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Maria Miró i Guibernau | 98|102 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||
| 73640 | Ametllers de la Residència Mare Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametllers-de-la-residencia-mare-rafols | Tres ametllers ( Prunas amygdalus L.) amb un perímetre d'uns 2 metres de mitja i una edat de 200 a 250 anys. L'ametller és un arbre caducifoli de la família de les rosàcies d'origen oriental que assoleix una alçada entre els 4 i 10 m, tot i que aquests tenen entre 10 i 12 metres d'alçada. El tronc és clivellat i la capçada força densa. Del vol de canó, a un metre i mig en surten quatre branques enormes. Les fulles són lanceolades i finament serrades i de punta poc aguda. Les fulles joves són plegades per nervi principal i planes. Floreix a l'hivern, i el primer arbre en florir. Ho fa quan el termòmetre assoleix al voltant dels 6º C . Les flors de color blanc o rosades, es mantenen a l'arbre entre 20 i 30 dies. Apareixent abans que les fulles. El fruit és l'ametlló molt apreciat. Aquest arbre és cultivat i a vegades apareix espontani. Aquests arbres es troben plantats a la part del darrera de la Residència Mare Ràfols, en uns parterres que segueixen l'alineació del mur nord. | 08305-383 | Residència Mare Ràfols | L'ametller és un arbre originari de l'Àsia i cultivat a les zones càlides de la Mediterrània, tot i pot aparèixer espontàniament. En els camps plantats de vinya se'l pot observar sovint vora dels marges o creant franges de separació entre varietats de ceps. La llavor o ametlló és comestible i molt apreciada com a fruit sec. L'ametlla s'utilitza per fer torrons i altres especialitats pastisseres. En medicina natural, l'ametlla s'utilitza per fer una mena d'orxata contra la tos . Aquesta orxata es preparava amb 50 ametlles dolces i sis d'amargues amb 2 o tres cullerades de sucre . Malauradament, no es pot abusar d'aquesta orxata ja que les ametlles amargues contenen 1/6 del seu pes en àcid cianhídric , substància que és molt tòxica. | 41.3380800,1.7094500 | 392018 | 4577092 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73640-foto-08305-383-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73640-foto-08305-383-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||||||
| 73132 | Teatre Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-bolet | BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | Teatre que fa cantonada, de planta rectangular sobreaixecada respecte al nivell del carrer, format per un cos de vestíbul, un cos de platea i un cos d'escenari amb sota escenari. La platea és rectangular amb dos pisos de llotges perimetrals formant 'U', amb amfiteatre posterior i dues escales d'un tram als laterals de l'escenari. Coberta a dues aigües. Les façanes són de parament llis sense decoració composades sobre eixos verticals. La façana al carrer Duc de la Victòria formada per nou trams separats per baixants d'aigües pluvials vistos, amb portals d'arc rebaixat a la planta baixa, emmarcats amb pedra, però alguns cecs. A la planta pis, les obertures són balcons ampitadors d'arc de mig punt i també emmarcats amb pedra. La façana té un sòcol, separació de pisos i cantoneres, i està coronada amb cornisa. La façana del carrer de Migdia es composa simètricament sobre tres eixos amb obertura central i obertures laterals menors, totes de mig punt i algunes cegues. Coronament amb cornisa i capcer esglaonat amb ull de bou. | 08305-39 | Carrer Bolet, 3 | L'any 1886 es va construir, en set setmanes, damunt la sala anomenada 'Gran Salón de la Rambla' que s'havia edificat l'any 1864. El projecte fou encarregat a l'escenògraf Joan F. Chia i Alba. El propietari era Pau Aixelà. L'any 1920 es fan obres de reforma per transformar-lo en un cinema. Finalment, l'any 1982 es condiciona com a Teatre Municipal, segons projecte dels Serveis Tècnics del nou propietari. | 41.3443500,1.6999100 | 391230 | 4577800 | 1886 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73132-foto-08305-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73132-foto-08305-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73132-foto-08305-39-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan F. Chia i Alba | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||
| 73325 | Camí Vell de la Bleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-la-bleda | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | seccionada | Sitja que fou seccionada pel camí, tot i que s'havia documentat molt recentment per part de J. Mestres, el desembre de l'any 1989. Es conservava una alçada de 60 cm aprox i 1,10 m d'amplada (en la part més inferior). Estava excavada en un substracte argilós de matriu llimosa. Només s'ha identificat un petit bocí de ceràmica a torn que nom permet precisar la cronologia. Davant de l'estructura, al marge contrari, també s'hi localitzà una llosa rectangular (63 x 44 x 11 cm) que probablement tingui relació. | 08305-198 | Camí de la Bleda | Localització fortuïta de Josep Mestres i Mercadé, el desembre de l'any 1989. L'any 2001 amb motiu de les obres d'instal·lació del sistema de clavegueram i la preparació del paviment del carrer es va fer una prospecció arqueològica, sota la direcció de Josep Maria Roca, de l'empresa Tríade SCPE. Es va obrir una cala de 8 x 27 m, baixant uns 95 cm, però els resultats van ser negatius. | 41.3460600,1.6902400 | 390424 | 4578002 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73325-foto-08305-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73325-foto-08305-198-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||||
| 73273 | Escoles Cristòfor Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-cristofor-mestre | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | VI aC | destruït | Sitja de secció cònica i fons pla, d'1,60 m de diàmetre i 0,30 m d'alçada conservada. Hi havia tres nivells a la sitja, el primer format per cendres i terra gris, un segon que era una capa d'argila marró i al fons argiles groguenques i grises amb restes d'argila cuita o tobots. Tota l'estructura estava reomplerta de blocs de pedra d'uns 40 cm. El material recollit és mínim, només uns petits fragments de ceràmica que datarien la sitja en la primera fase de l'edat del ferro. | 08305-165 | Carrer de J.V. Foix | L'estructura aparegué en el moment d'obrir un carrer, seccionant-ne la meitat i quedant l'altre part a mitja alçada del marge, format per argiles carbonatades. Es va realitzar una excavació d'urgència sota la direcció de Josep Mestres i Mercadé, del 10 al 12 d'abril de 1987. | 41.3374300,1.6953700 | 390839 | 4577037 | 600 aC. | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73273-foto-08305-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73273-foto-08305-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73273-foto-08305-165-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Antic|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es podria relacionar aquesta sitja amb la troballa d'un fons de cabana o sitja excavada l'any 1947 a l'antic bosc del comte Moi (157). | 79|81|80|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||
| 73498 | Ball de l'Àliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-laliga-0 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. http://lafura.cat/suplements/arxius/ARXIUS/aligues/DOSSI1.HTM | XVII-XX | Segons Francesc de P. Bové, l'antiga àliga ja ballava al ritme de la seva tonada més característica, que donà peu a la cançó que es canta encara als menuts vilafranquins: '(...) i al donar la borrega la tonada pròpia, seguien tots plegats son ritme donant alternats a cada compàs, tres passos ben marcats a terra, l'un compàs enrere i l'altre endavant i així successivament. D'aquí ve unes lletres que aplicava la quitxalla a sa tonada i que deien l'una: Peret que en balla l'àliga Davant de l'hospital, Tres passos endarrere, Tres passos endavant Peret que en balles l'àliga Davant de l'hospital O bé l'altre: Son pare balla el Drag I ell ne balla l'àliga Son pare balla el Drag Davant de l'Hospital Tres passos endarrere, Tres passos endavant.' Si l'antiga àliga ballava al so de la manxa borrega, la que es va estrenar pel Corpus de 1926 ho fa al so del flabiol, segons explica el mateix autor al costat de la reproducció de les partitures, en les seves dues variants, de la tonada (El Penedès. Folklore dels balls, danses i comparses populars. El Vendrell, 1926). Actualment, l'àliga dansa al so de les gralles i els balls que executa són els tradicionals ball de l'àliga, ball de processó i el d'entrada a la plaça al so de la gralla i del tabal. Des que al 1988 es va començar a encarregar de l'àliga la colla actual, al repertori s'han incorporat balls més moguts, com ara la jota i el twist, que requereixen gran destresa de ball per part dels seus portadors i que fan les delícies dels qui en contemplen les evolucions. Els portadors actuals han dinamitzat el ball de l'àliga. A banda d'augmentar el repertori musical, han ampliat el nombre de membres de la colla actualment són una dotzena . El vestuari identificatiu: camisa ataronjada, armilla estampada a ratlles, color cru, mocador, faixa negra, pantalons marronosos i espardenyes. | 08305-271 | Casc antic | La primera referència escrita de l'àliga de Vilafranca es remunta a l'any 1600, en un fragment del Llibre verd de Vilafranca que descriu els protocols de la festivitat del Corpus d'aquell any i que diu, textualment: '...la un va un any a mà dreta i l'altre a mà esquerra per concòrdia feta entre ells per los santíssims jurats com en lo any de mil y sis cents són anats com sempre dit esta: la àliga i los gegants van en mig dels cors dels capellans i religiosos...'. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73498-foto-08305-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73498-foto-08305-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73498-foto-08305-271-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 73235 | Sarcòfag de Marc de Puigmoltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-marc-de-puigmolto | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfags de les capelles laterals (esquerres) de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag de Marc de Puigmoltó de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV-XV | Sarcòfag uibicat a la paret esquerra de la capella de Nostra Senyora dels Àngels, sostingut per dues mènsules en forma de lleó. El fris frontal de l'ossera està decorat amb una arqueria ogival trilobulada amb sengles columnes que formen quatre compartiments on es situen quatre escuts ogivals de llinatge, amb un moltó passant en cadascú. La decoració dels laterals és similar. A la part inferior de l'urna, hi ha una sanefa de rosetes en relleu. La tapa o coberta té forma de volta i no disposa de decoració. No presenta inscripcions. | 08305-142 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Marc de Puigmoltó fou un noble cavaller de la vila del segle XIV-XV, benefactor de l'església de Sant Francesc, que formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3449200,1.6975000 | 391030 | 4577866 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73235-foto-08305-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73235-foto-08305-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73235-foto-08305-142-3.jpg | Física | Medieval|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|93 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 73236 | Sarcòfag dels Piquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-dels-piquer | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfags de les capelles laterals (esquerres) de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag dels Piquer de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV-XV | Sarcòfag ubicat a la paret lateral esquerra de la capella de Sant Pere d'Alcàntara, sostingut per dues mènsules en forma de lleó. La decoració del fris frontal de l'ossera està formada per quatre escuts ogivals sense divisa emmarcats per un quadrifoli. La decioració dels laterals és similar a la del frontis. Tapa o coberta a dues aigües sense decoració a la part frontal i amb decoració de motius vegetals en els laterals. No presenta cap inscripció. | 08305-143 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Els Piquer fou un llinatge de nobles cavallers de la vila. L''església de Sant Francesc de Vilafranca formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3449800,1.6974300 | 391024 | 4577873 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73236-foto-08305-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73236-foto-08305-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73236-foto-08305-143-3.jpg | Física | Medieval|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|93 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 73233 | Sarcòfag dels Penyafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-dels-penyafort | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfag de la capella lateral esquerra de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag dels Pednyafort de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIII-XIV | Sarcòfag ubicat a la banda esquerra de la capella de la Puríssima, sostingut per dues mènsules en forma de lleó, atribuït a la família Penyafort. La decoració del fris frontal de l'ossera és un baix relleu que representa la resurrecció dels morts, on es veuen vuit personatges drets i en actitud de pregar i dos individus als extrems sortint de sengles taüts. Els personatges centrals, quatre figures femenines nues, un frare franciscà i tres homes vestits de cintura en avall, es troben sobre un llit de flames. Tot el grup emmarcat per sanefes de rosetes en relleu. La coberta o tapa és a dues aigües. En una es representa un personatge jacent amb cota de malla, gamberes i sabatons de ferro. El cap amb capmall i elm reposa sobre un coixí. Els peus es cargolen damunt el dors d'un llebrer. No va armat i presenta les mans damunt el pit en oració. | 08305-140 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | L'atribució d'aquest sarcòfag als Penyafort no és segura. Aquesta família lligada a Sant Ramon de Penyafort tenia el seu castell al lloc de Penyafort de la parròquia de Santa Margarida i els Monjos. L'església de Sant Francesc de Vilafranca, formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3450200,1.6973600 | 391018 | 4577877 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73233-foto-08305-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73233-foto-08305-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73233-foto-08305-140-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 73234 | Sarcòfag de Pere d'Avinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-pere-davinyo | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfag de Pere d'Avinyó de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag del senyor d'Avinyonet de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIII-XIV | Sarcòfag policromat ubicat damunt l'antiga porta de l'orgue i sostingut per dues mènsules amb forma de lleó amb els crins daurats. La part frontal de l'ossera té decoració d'arqueries i columnes formant quatre compartiments o capelletes que emmarquen escuts amnb un lleó rampant, de llinatge pertanyents al noble enterrat. La coberta o tapa és a dues aigües. En una hi ha la representació de Pere d'Avinyó vestit amb cota de malla, cuirassa, gamberes i sabatons de malla. Porta el cap descobert i amb cabellera daurada, reposa damunt un coixí. Els peus reposen damunt el dors d'un llebrer. Les mans estan en oració i recolza el cos en una espasa. La decoració està complementada per sanefes de rosetes en relleu. No presenta inscripció. | 08305-141 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Pere d'Avinyó fou ambaixador a Constantinoble, governador de Catalunya l'any 1389 i fou el germà de Fra Marc, fundador de l'Hospiatl de Sant Pere. L'església de Sant Francesc de Vilafranca formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3448600,1.6974000 | 391021 | 4577859 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73234-foto-08305-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73234-foto-08305-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73234-foto-08305-141-3.jpg | Física | Medieval|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|93 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 73230 | Sarcòfag de Bertran de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-bertran-de-castellet | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfag de Bertran de Castellet de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag de Bertran de Castellet de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV | Sarcòfag en forma de caixa paral·lelepípeda de marbre (1'83 m de llargada per 0'53 m d'amplada). Descansa damunt de quatre columnes de secció tetralobular amb capitells esculpits. Dos dels capitells mostren quatre falcons drets units per les ales; els dos restants presenten vuit panteres o lleons rampants unides per les potes i el llom. Les dues cares principals estan dividides en vuit compartiments mitjançant fines columnes que suporten una arqueta ogival trilobulada. En cada un dels compartiments hi ha els escuts del llinatge de la família. Aquests, corresponen a dos llinatges diferents i es repeteixen alternativament al llarg del sarcòfag. Són ogivals i quarterats en creu. En un d'ells, en el quarter 1 i 4 hi ha un castell amb tres torres d'homenatge i en els quarters 2 i 3 un griu rampant. L'altre té un cèrvol aturat als quarters 1 i 4 i quatre creuetes disposades en creu als quarters 2 i 3. Els laterals de l'ossera presenten una decoració similar amb dos compartiments a cada costat. La tapa és a dues aigües, i s'hi representa la figura jacent de Bertran de Castellet. En un costat està vestit amb cota de malla amb el cap cofat per un capmall; les mans porten guantellets i està armat amb un escut sostingut per la mà esquerra que cobreix la meitat inferior del cos i una espasa a la mà dreta recolzada sobre el pit. El cap reposa sobre un coixí i els peus, calçats amb sabates de malla es cargolen sobre un mastí. A lacara oposada, el personatge porta l'hàbit de Sant Francesc i les mans en oració i el cap reposa damunt d'un coixí. A l'orla inferior de l'ossera hi ha una insccripcció en lletres capitals gòtiques que diu: 'ANNO DOMINI MCCCXXIII, VI KAL. MARCII OBIT NOBILIS DOMINUS BERTRANDUS DE CASTELLETO MILES IN SARDINIA ET RECEPIT HABITUM FRATUM MINORUM QUI CONDIDIT TESTAMENTUM SUUM ET ELEGIT SEPULTURAM IN DOMO FRATUM MINORUM VILLAEFRANCHE CUJUS ANIMA REQUIESCAT IN PACE AMEN. PATER NOSTER. AVE MARIA'. | 08305-137 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Bertran de Castellet, fou un noble cavaller del segle XIV i senyor del castell de Sant Esteve de Castellet. L'any 1311 lluità al costat del comte de Barcelona en la repressió de determinats nobles revoltats. Va participar a les Corts de Montblanch i les de Girona. Destaca com a militar en la conquesta de Sardenya, on va morir. Fou enterrat a l'església de Sant Francesc de Vilafranca, que formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3449400,1.6972700 | 391010 | 4577868 | 1323 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73230-foto-08305-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73230-foto-08305-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73230-foto-08305-137-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||
| 73232 | Sarcòfag de B. de Boixadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-b-de-boixadors | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfag d'un cavaller hospitalari de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Mausoleu de B. de Boixadors de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV | Sarcòfag (1'70 m de llargada per 0'66 m d'amplada) de pedra calcària que està adosat a la paret lateral de la capella de Sant Jordi dins una fornícula amb arqueria ogival que li dóna aspecte de panteó. La caixa està ornamentada amb arqueria i columnes d'estil ogival amb decoració vegetal formant quatre capelles a l'interior de les quals es troben sengles frares franciscans amb caputxes i les mans recollides. La coberta o tapa és a dues aigües. En la vessant anterior hi ha la figura del difunt jacent. Està vestit amb cota de malla i una sobrevesta; sabatons de malla, capmall i capell. Les mans estan en oració. Porta una espasa al costat esquerre. Als peus hi ha un gos ajagut. Damunt el pit porta la creu de Montesa. El sarcòfag està sostingut per dues mènsules en forma de lleó. Non presenta cap inscripció. Tot el conjunt presenta indicis d'haver estat daurat i policromat. | 08305-139 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | B. de Boixadors era senyor de Marmellar; l'any 1325 fou nomenat majordom de l'Infant Alfons a qui acompanyà en la conquesta de Sardenya. Posteriorment fou nomenat Governador General de Sardenya fins que morí, l'any 1341. Fou enterrat a l'església de Sant Francesc de Vilafranca, que formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3448900,1.6973100 | 391014 | 4577863 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73232-foto-08305-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73232-foto-08305-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73232-foto-08305-139-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 73379 | Jaciment de l'església de Sant Joan de Jerusalem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lesglesia-de-sant-joan-de-jerusalem | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XIV | S'hi van realitzar dos sondejos, un a l'interior de l'església, a l'angle nord-oest, i l'altra a l'exterior. El primer era de 3'20 x 1'10 m i amb una fondària de 8 cm. El sondeig exterior era de 2'70 x 1'20 m i es va arribar al natural. No hi ha informació sobre troballa d'estructures; però cal destacar un fragment de ceràmica blava valenciana pertanyent a la segona meitat del segle XIV. | 08305-210 | Plaça de Sant Joan, 2 | Entre els anys 1926 i 1929 s'hi realitzen obres de consolidació i restauració a càrrec del Servei de Catalogació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Des de 1998, el Servei de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona ha anat fent obres d'adequació i consolidació de l'edifici que inclouen la recerca arqueològica. L'any 2000, es va fer una intervenció arqueològica dirigida per Xavier Fierro Macia. | 41.3462400,1.6985900 | 391123 | 4578011 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73379-foto-08305-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73379-foto-08305-210-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 73322 | Vinya del Rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-rec | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | troballes superficials en terrenys agrícoles. | S'han documentat restes lítiques superficials. La indústria, sobre sílex , pertany a dos moments cronològics ben diferencitats: -Paleolític mitjà, amb un còdol treballat unifacialment (chopper), un còdol treballat bifacialment (choppin-tool), dues rascadores i cinc ascles levallois. Tenint en compte la presència d'aquests darrers elements es poden atribuir el conjunt a un Mosterià tipus Levallois. -Neolític, representat per la presència d'un nucli prismàtic, i sense cap altra resta significativa. Pels autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es tracta d'un taller lític en superfície. | 08305-195 | Al nord del terme municipal, en el límit de Cabanyes. | Prospeccions realitzades per en Josep Gràcia i Giralt, membre de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca l'any 1981. | 41.3647500,1.6942900 | 390794 | 4580071 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73322-foto-08305-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73322-foto-08305-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73322-foto-08305-195-3.jpg | Legal | Paleolític|Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 77|78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 73291 | Jaciment de l'edifici consistorial (Ajuntament). | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-ledifici-consistorial-ajuntament | AJUNTAMENT DE VILAFRANCA (1985). Servei d'iniciatives culturals. 'La casa de la vila: Història - visita a la casa de la vila', dins del Dossier Pedagògic 'La casa de la vila', Ajuntament de Vilafranca, Comissió de Cultura, 1985, p. 3-5. BENACH i TORRENTS, Manel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca, 2ª ed. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Barcelona: Impremta Francisco J.Altés i Alobart. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XII-XV | Restes medievals d'un edifici anterior al de l'Ajuntament i sitges. S'han documentat unes canalitzacions fetes amb lleixes de pedra (30 x 80 x 13 cm), una superfície enllosada de 4'5 x 3 metres, un mur paral·lel a la canalització i sobreposat a l'enllosat, el basament d'un dels arrancs d'arcada apuntada, sobreposat també a l'enllosat. A la sala que dóna al carrer Sta. Maria, actualment oficina d'atenció al ciutadà, hi ha 6 sitges tapades amb vidre. Estan disposades paral·lelament 3 i 3 (de 0,50 cm de boca i entre 2,9 i 4 metres de profunditat). Estan excavades en el sòl natural anomenat 'tapassot' (argiles compactes i carbonats) i llentiols de graves en la base. Tenen restes d'un acabat de calç, mostra d'una continua utilització i de refaccions. Les boques de les sitges són fetes de pedra treballada sobre la que s'aixeca el paviment actual uns 60 cm, una d'elles està segellada amb una roda de molí. Totes tenen un fons pla. Alguns dels materials trobats són: 1 bol i un plat de blava catalana, 2 plats de reflex metàl·lic, 1 plat de terrissa comuna, 1 objecte de coll circular amb forma d'embut i perforacions múltiples en el coll (filtre), en pedra hi ha un morter, 2 plats de molí de mig metre aproximadament, 1 bola de pedra (mà de morter?), 2 bases planes de columna, 2 fusts de columna llisos i varis encaixos. | 08305-174 | Carrer de la Cort, 14 (Ajuntament) | Es descobreix entre 1963 i 1969 en les reformes i restauració de l'edifici central de l'Ajuntament, en l'ampliació de la planta baixa. Entre el 3 al 27 d'agost de 2004, es va fer una intervenció de Tríade SCP, dirigida per David Álvarez Mon. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73291-foto-08305-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73291-foto-08305-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73291-foto-08305-174-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 73387 | Jaciment de la Plaça Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-placa-sant-joan | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FÀBREGAS i ESPADALER, Marta (1995). La plaça de Sant Joan de Vilafranca del Penedès. Memòria de l'excavació. Inèdita. MIRET NIN, M. (1991). La capella de Sant Joan de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès. | XIV-XIX | Restes de l'antiga Comanda de l'Ordre dels monjos Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, del segle XIV. A la segona meitat del segle XIX, va ser enderrocada, fruit de les lleis desamortitzadores. Només es conservà la capella de Sant Joan. L'any 1995 es posaren al descobert algunes de les restes de les construccions de la comanda hospitalera. A dos metres sota el nivell del terra es documentà un pis soterrani de l'edifici del segle XIV, construït amb grans carreus i una paret amb arcades amples de les quals se'n conserven els basaments. La planta baixa hauria desaparegut totalment al fer-se unes importants reformes durant els segles XVII i XVIII. D'aquest moment constructiu només varen aparèixer algunes estructures (parets i paviments) que es troben a tocar del carrer Sant Joan. Les restes documentades es tornaren a tapar. | 08305-214 | Plaça de Sant Joan | L'any 1995 es van fer les excavacions en motiu de les obres de remodelació de la plaça, dirigides per Marta Fàbregas i Espadaler. | 41.3461200,1.6984900 | 391114 | 4577998 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73387-foto-08305-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73387-foto-08305-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73387-foto-08305-214-3.jpg | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 73315 | Casalot d'Espuny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-despuny | BALIL, A. i RIPOLL, E. (1952). Noticiario. Actividad arqueológica en Catalunya durante los años 1950-1951. Archivo Español de Arqueologia. Vol.XXV, núm. 85 (primer semestre de 1952), pàg. 182. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, Josep (1969). Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo. B65, Barcelona, pàg. 68. GIRÓ ROMEU, Pere (1950). Museo Arqueológico de Villafranca del Panadés. Villa romana del Casalot d'Espuny. Memorias de los museos arqueológicos provinciales. Vol. XVI-XVII, pàg. 239. GIRÓ ROMEU, Pere (1963). La villa romana del Casalot d'Espuny en el Penedès. Tesi de Llicenciatura. Barcelona: Universitat de Barcelona, pp.287-288. GORGES, J.G. (1979). Les villes hispano-romanes. Inventaire et problematiques archeologiques. Publicationa du Centre Pirre Paris. núm. 4. París. | IaC-VdC | excavat d'antic parcialment. | Restes d'una vila romana amb enterraments de tegula. Els treballs d'excavació proporcionaren un ampli ventall de materials: restes d'estuc pintats, tègules, maons,sigil·lada sud - gàl·lica, hispànica tardana i clara A, fragments d'àmfores, dolia, tessel·les de mosaic, etc També es documentaren dues monedes de bronze: una de Constantí i l'altre de Faustí. Es constatà la troballa de sitges i sepultures en tègula de secció triangular en els camps aleshores propietat del Sr. Rosés. També hi ha sepultures de caixes de tègula i es va recuperar un fust de columna. | 08305-188 | Camí vell de la Bleda | Entre els anys 1949 i 1952, el Delegat de la Comissaria General d'excavacions Pere Giró realitzà excavacions en vàries etapes. | 41.3448600,1.6831600 | 389830 | 4577877 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73315-foto-08305-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73315-foto-08305-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73315-foto-08305-188-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||
| 73195 | Rambla de Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rambla-de-sant-francesc | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. UDINA CASTELL, Lluís M. (1997). Vilafranca i La Rambla a la dècada dels anys 50. Dades històriques i curioses d'ahir. Penedès edicions, s.l. Vilafranca del Penedès. | XIX | Rambla delimitada pel carrer de Nostra Senyora i l'avinguda Tarragona, al sud; pel carrer Sant pere i el carrer de la Cort, al nord. Està dividida en tres parts: dos laterals per al trànsit rodat i la central, peatonal, amb quatre fileres de platans. A l'extrem nord, hi trobem la Font del Alls (101) i a l'extrem sud, el monument a Milà i Fontanals (100). Els edificis que limiten la rambla de sant Francesc són entre mitgeres, generalment de planta baixa i dos o tres pisos. En destaquen el Col·legi de Sant Josep (47), el Casino (51), La Fonda (320), Casa Serdà (48) o Casa Torner i Güell (52). | 08305-102 | Rambla de Sant Francesc | Es va construir arran de l'antiga muralla medieval, en ser enderrocada durant la primera meitat del segle XIX, quan es va iniciar la urbanització del passeig, a partir de l'any 1823. Aquesta zona d'eixample vuitcentista inicialment va ser ocupada per cases de pisos de lloguer. | 41.3451800,1.6980400 | 391075 | 4577894 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73195-foto-08305-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73195-foto-08305-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73195-foto-08305-102-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 73620 | Premsa de vi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-1 | XX | només es conserva el cargol i la pedra inferior | Premsa de vi giratòria a sang, col·locada ornamentalment a la plaça de la Verema. Només es conserva el cargol i la pedra inferior, on es pot apreciar les marques de fregament. | 08305-363 | Plaça de la verema, s/n | 41.3498300,1.6978500 | 391067 | 4578411 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73620-foto-08305-363-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73620-foto-08305-363-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||||
| 73429 | Premsa de biga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-biga | ABRACADABRA (2003) Informe final d'obra i restauració. Inèdit. | XVI | Restaurada per Abracadabra l'any 2003. Posteriorment (any 2005) s'hi va fer una intervenció de manteniment. S'han perdut dues rajoles del plafó commemoratiu. | Premsa de biga o de lliura que s'utilitzava per premsar la brisa del raïm fins el segle XIX. Les seves parts fonamentals són el braç o la palanca, de fusta; els peus de l'ancoratge, també de fusta; la base de la premsa, damunt la qual s'hi ubiquen els calins de corda; el cargol i el pas de pedra. En un costat, hi ha un monòlit de pedra amb un plafó de rajoles (4 x 3) on s'explica la cronologia, la procedència i les dades d'instal·lació de la Premsa. | 08305-235 | Avinguda de Tarragona cantonada carrer sant Pere | Procedent de Torregassa i donació del Sr. Joan Josep Tetas i Balaguer. Fou instal·lada per la Festa de la Verema de l'any 1961 | 41.3416400,1.6945500 | 390777 | 4577505 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73429-foto-08305-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73429-foto-08305-235-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És el número de registre 1442 del Museu de Vilafranca. | 94 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||
| 73570 | Portal de l'espirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-lespirall | XX | Portal de l'antiga torre de l'espirall recuperat com a element ornamental. L'arc és de mig punt, la llinda i els muntants són de pedra, però en lloc de dovelles, té maons posats a sardinell i una dovella central de pedra esculpida. Només es conserva l'arc del portal i s'ha refet amb maons vistos seguint la línia de façana. Està totalment coberta d'heura. Al davant hi ha un monòlit de pedra amb un plafó de sis rajoles valencianes on hi ha la inscripció de 'Portal de l'antiga torre de l'espirall' i a la part superior, hi ha un dibuix d'un personatge en un paisatge boscà amb un salt d'aigua. Al damunt hi posa l'any 1979. | 08305-313 | Carrer de Montserrat amb carrer de mossèn Coy | 41.3507600,1.7017600 | 391396 | 4578509 | 1979 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73570-foto-08305-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73570-foto-08305-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73570-foto-08305-313-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||||
| 73197 | Plaça de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-sant-joan | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XIX | Plaça rectangular que comunica el carrer Sant Joan, al sud-est, amb la plaça de la Vila, al nord. S'organitza en forma de rambla, amb una zona pavimentada al bell mig, delimitada per plataners i un vial a cada banda. Al mig hi ha una font. A la banda nord hi ha la façana meridional de l'església de Sant Joan i a la banda sud i est està delimitada per construccions i un porxo columnat en forma de 'L' que va des del carrer Sant Joan fins el carrer dels Consellers. Les cases consten de planta baixa, actualment dedicada a comerços i serveis, entresolat i dues plantes. La façana està composada per un porxo amb arcades de mig punt sobre pilars de secció quadrada que correspon a planta baixa i entresolat i de dues plantes pis ordenades amb balcons i finestres que s'alternen. S'hi fa un mercat diari de fruita i verdura. | 08305-104 | Plaça de Sant Joan | Aquest espai es forma l'any 1845 per les lleis desamortitzadores que permeten l'enderroc de l'edifici de la Comanda de l'Orde dels Hospitalers de Sant Joan. L'església de Sant Joan es va salvar per la defensa que en va fer Pau Milà i Fontanals. Primer es construeix l'ala major i l'any 1866, l'ala menor. | 41.3461200,1.6984900 | 391114 | 4577998 | 1866 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73197-foto-08305-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73197-foto-08305-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73197-foto-08305-104-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També coneguda com Plaça de la Verdura o de les Cols. | 85|94|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||
| 73179 | Plaça de l'Oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-loli | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVI-XIX | Plaça que forma part de l'urbanisme antic de Vilafranca, annexa a la plaça de Jaume I, però formant angle amb aquesta. Es divideix en tres parts, una rambla al mig amb dues fileres d'arbres i vials per vehicles a banda i banda. A la banda meridional, destaca l'antic Mercat de la Carn (28) i a la part septentrional Cal Gomà (87) i Cal Posas (243). | 08305-86 | Plaça de l'Oli | 41.3476200,1.6960300 | 390911 | 4578167 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73179-foto-08305-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73179-foto-08305-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73179-foto-08305-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||||
| 73153 | Plaça Jaume I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-jaume-i | BENACH i TORRENTS, Manuel (1935) 'La plaça de Jaume I de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats del Penedès, núm. 1. Impremta Esteve, gener de 1935. BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició). CASANOVA, J. (1976). La plaça de Jaume I. El Correo Catalán el 5 de setembre de 1976. ESTEVE, J. i BOADA, P. (1934). La plaça de Jaume I de Vilafranca. Ed. Impremta Esteve, Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIV-XIX | Plaça principal de la Vilafranca medieval que enllaça la plaça de l'Oli, a l'oest, amb la basílica de Santa Maria, a l'est. Aquest és el sector més monumental de la vila amb edificis, a part de la mateixa basílica, com el Palau Reial, el Palau Baltà, la capella de Sant Pelegrí o la capella dels Dolors. Està pavimentada amb lloses rectangulars de pedra. El sector oest, s'estructura com una rambla, amb una zona peatonal al mig, delimitada per til·lers alineats amb uns fanals de ferro de forja i bancs de pedra. A l'inici hi trobem el monument als castellers i a tocar amb la plaça de l'Oli hi trobem Cal Gomà, actual biblioteca pública. Les cases a banda i banda de la rambla són de formació antiga però força reformades. Les remodelacions més antigues són del segle XIX: casa del número 13-15 i casa del número 25. D'entre totes, destaca Cal Claramunt, construïda l'any 1905 per l'arquitecte Santiago Güell i Grau, d'estil modernista. Unes portes en direcció est, trobem dependències municipals, fruit d'una reforma moderna i que no s'integra amb el paisatge urbanístic del conjunt. | 08305-60 | Plaça de Jaume I | Fins a l'any 1455 s'hi feia el mercat de fruites i d'aviram. En aquesta data, el rei Joan II el va prohibir. Fins l'any 1893 es deia plaça de l'oli. | 41.3472000,1.6962500 | 390929 | 4578121 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73153-foto-08305-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73153-foto-08305-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73153-foto-08305-60-3.jpg | Inexistent | Medieval|Contemporani|Modern|Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|98|94|105 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 73241 | Pintures de la capella del Santíssim de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-capella-del-santissim-de-santa-maria | RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Pintura mural policroma situada a la capella del santíssim de la Basílica de santa Maria. S'hi representen diverses escenes de temàtica religiosa, separades entre elles per marcs geomètrics d'inspiració arquitectònica. Les escenes són: Sant Francesc pregant agenollat al claustre de l'església homònima; Sant Pau escrivint les epístoles acompanyat d'altres personatges, en una estança d'on penja un gran mantell vermell: al costat d'una creu de terme de Vilafranca amb dues figures; Santa Eulàlia davant les muralles de Barcelona, abans de la seva crucifixió; preparació de la crucifixió de Sant pere, amb el Vaticà al fons i Sant Fèlix dient Missa a Santa Maria amb la volta del temple enrunada | 08305-148 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | Lluís Maria Güell i Cortina, va néixer a Vilafranca del Penedès l'any 1909. És pintor. Els seus inicis s'adscriuen a l'avantguarda superrealista amb el grup que editava la revista 'Hèlix', on efectuà la seva primera exposició (1929). Fou deixeble de Joaquim Mir. Es va passar al paisatgisme, primer en un estil puntillista i després corotiana. Ha treballat el tema religiós en diverses decoracions murals. També fou director de l'escola Massana, des de l'any 1956. | 41.3471700,1.6973500 | 391021 | 4578116 | 1944 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73241-foto-08305-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73241-foto-08305-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73241-foto-08305-148-3.jpg | Física | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluís Maria Güell i Cortina | 116|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||
| 73115 | Pintures de la capella del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-capella-del-remei | RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | restaurades | Pintura mural policroma que representa la crucifixió, dins d'una orla ametllada i amb àngels als costats portant calzes a les mans i agenollats, mirant la creu. A la part inferior, trobem l'escena de l'Anunciació a l'esquerra i el del naixement, a la dreta. | 08305-22 | Església de la Trinitat (carrer de la Font, 47). | La capella del Remei, és l'antiga església de l'Hospital del Sant Esperit. Fou cremada l'any 1934 i la reconstrucció s'inaugurà l'any següent. Els director de l'obra van ser l'arquitecte Josep Brugal i el pintor Lluís Maria Güell. | 41.3482900,1.6998600 | 391233 | 4578237 | 1935 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73115-foto-08305-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73115-foto-08305-22-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Vila i Arrufat | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||
| 73111 | Pintures de la Sala Sant Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-sala-sant-ramon | RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Pintura esgrafiada policroma, amb la representació de temes locals. En primer lloc, el mercat de Vilafranca amb parades d'aviram, robes, terrissa, pastisseries, bodegues, etc. En segon lloc, amb temes relacionats amb la verema. També trobem, la representació de la vila, amb les muralles, voltada d'elements simbòlics de poblacions properes. Finalment, l'estrella dels vents, amb una mostra del bon temps i de la pluja. | 08305-18 | Carrer de la Cort, 14 (Ajuntament) | Pau Boada i Mercader és l'autor del vitrall central (1910-1978), era pintor i va participar en l'Exposició de Primavera del Saló de Montjuic (1936) i a l'Exposició Nacional de Belles Arts (1944). | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73111-foto-08305-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73111-foto-08305-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73111-foto-08305-18-3.jpg | Física | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pau Boada i Mercader | 103|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||
| 73231 | Sarcòfag d'Hug de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-dhug-de-cervello | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfag d'Hug de Cervelló de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag d'Hug de Cervelló de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV | Petita urna d'alabastre policromada i decorada. Enn el fris davanter s'hi observa un seguit de personatges que molt bé podria tractar-se de dotze frares franciscans que miren un personatge central que usa tiara (bisbe) i estar en actitud de beneir amb la mà dreta i amb l'esquerra sosté el gremial ajudat per dos frares revestits amb hàbit sacerdotal. Als laterals de l'urna s'hi han esculpit sengles escuts amb les armes dels Cervelló: un cèrvol. Un dels escuts està sostingut per uns àngels de genolls i l'altre per dues figures femenines dretes. La coberta o tapa és de dues aigües i s'hi representa la figura jacent del difunt, que està vestit amb ausberg fins els peus i al damunt porta cota de malla. Porta espasa i escut. El cap, cobert amb un capmall, reposa damunt un coixí. Els peus cargolats reposen sobre el dors d'un llebrer. Les mans porten guants de malla i descansen sobre el pit. Els laterals estan decorats amb motius vegetals. Una faixa a la part inferior del frontis de l'ossera porta la següent inscripció: 'HIC JACET NOBILIS HUGO DE CERVILIONE DOMINUS DE QUEROL QUI OBIIT ANNO DOMINI MILLESIMO CCCXXXII INFRA OCTAVA BEATI FRANCISCI' | 08305-138 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Hug de Cervelló fou baró de La Llacuna i senyor de Querol. La comtessa d'Estrades i el seu fill, el duc de Medinaceli, són successors seus. Fou enterrat a l'església de Sant Francesc de Vilafranca, que formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3448100,1.6974700 | 391027 | 4577854 | 1332 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73231-foto-08305-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73231-foto-08305-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73231-foto-08305-138-3.jpg | Física | Medieval|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|93 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||
| 73491 | Les coques del casament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-coques-del-casament | SADURNÍ i VALLÈS, Pere (2000). 'Enterraments i funerals', dins el Folklore del Penedès. Vol.1. Fundació Caixa del Penedès, pàg.. 367. | XIX | Pere Sadurní (2000), recull el costum dels casaments vilafranquins de repartir coques entre els convidats a la sortida d'aquest. Quan més coques es repartien de més categoria es considerava el casament. Segons altres fonts que l'autor no identifica, només es beneïen dues coques durant la cerimònia i que, a la sortida, els nuvis les repartien a talls. Un rodolí de la festa major en fa referència: 'Casaments dels distingits? Hi ha d'haver coca i confits'. | 08305-267 | Vilafranca del Penedès | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||||||
| 73210 | Costums dels funerals a Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-dels-funerals-a-vilafranca | SADURNÍ i VALLÈS, Pere (2000). 'Enterraments i funeralst', dins el Folklorte del Penedès. Vol.1. Fundació Caixa del Penedès, pàgs. 230-231. | XVI-XX | Pere Sadurní (2000), recull alguns costums relacionats amb enterraments i funerals vinculats a Vilafranca. Un d'aquests costums ens diu que després dels funerals, a l'hora de besar l'estola del rector, aquest parava el bonet i els fidels hi tiraven unes monedes embolicades. També recull que en el segle XVI, les darreres voluntats dels preveres, cavallers i families nobles, ordenaven que el dia del seu enterrament els familiars donessin pa als pobres. Aquest pa, el repartien damunt mateix de la tomba del difunt. Es coneixia amb el nom de 'pa d'ànimes' o 'pa d'absoltes' | 08305-117 | Vilafranca del Penedès | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||||
| 73518 | Àliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aliga | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. http://lafura.cat/suplements/arxius/ARXIUS/aligues/DOSSI1.HTM | XX | Pel Corpus del 1926 es va refundà el ball i es va estrenar una nova àliga de 22 pams de llargada que lluïa les ales desplegades. La nova bèstia havia estat construïda per l'agutzil de la vila, en Mestres, més conegut com el 'Cigala'. Però la bèstia era tan pesada i inestable, per culpa del desplegament de les ales, que es va optar per replegar-les i donar-li l'aspecte que té en l'actualitat. Construïda amb cartró-pedra, amb un bastiment de fusta on s'encaixen les potes que la permeten exhibir en repòs, està pintada en tonalitats marronoses i llueix al pit l'escut de la vila. Al bec porta un colom dissecat que alguns anys havia estat una garsa o una òliba. Pesa uns 110 quilos. Justament aquest elevat pes va fer que durant uns anys, sobretot després de la Guerra Civil, no es trobessin balladors, havent-hi festes majors que l'àliga no va poder sortir. | 08305-281 | Casa de la Festa Major (Pl. Vall del Castell, s/n) | La primera referència escrita de l'àliga de Vilafranca es de l'any 1600, en un fragment del Llibre verd de Vilafranca que descriu els protocols de la festivitat del Corpus d'aquell any i que diu, textualment: '...la un va un any a mà dreta i l'altre a mà esquerra per concòrdia feta entre ells per los santíssims jurats com en lo any de mil y sis cents són anats com sempre dit esta: la àliga i los gegants van en mig dels cors dels capellans i religiosos...'. El 7 de juny del 1601, l'àliga participa en la processó celebrada amb motiu de la canonització de St. Ramon de Penyafort, a la qual a més assisteixen el drac, els diables i els gegants. Pertanyia a la confraria de Sant Eloi, que agrupava els argenters, els armers, els clavetaires, els ferrers, els ganiveters, els llauners i els serrallers de Vilafranca, una de les confraries més poderoses pel nombre de censos i censals que rebia. Per la seva importància simbòlica, l'àliga participava en lloc destacat a les processons, no només les del Corpus, sinó també aquelles extraordinàries, especialment, per la seva representació del poder reial, en les convocades per celebrar algun esdeveniment relacionat amb la reialesa. Així, el 30 de novembre del 1629 participà, juntament amb les cotonines, en una sortida per celebrar el naixement del fill de Felip IV de Castella, i uns quants anys més tard, concretament el 23 d'octubre del 1689, en la processó per festejar el casament del rei Carles I de Castella i de Catalunya-Aragó amb la princesa Maria Anna Palentina. En el llibre de l'administració del patró de Vilafranca del Penedès, de 1778 a 1876, el ball de l'àliga surt per primera vegada esmentat l'any 1860. L'autor de la seva transcripció, Antoni Ribas, en relació a la descripció que de la festa major del 1771 va fer el baró de Maldà (Abecedari de la festa major. Vilafranca, 1997) on cita l'àliga com un dels balls que ha vist, esmenta: 'Tot, doncs, fa suposar que sortia i la no constància al Llibre de l'administració obre alguns interrogants: o sortia a càrrec dels confrares de Sant Eloi o no sortia. Constatem ara que els administradors n'assumeixen el cost de fer-la sortir: un duro.' L'any següent encara figura en el detall de comptes i ja no torna a aparèixer detallada fins a l'any 1876, en què el ball costa a l'administració de la festa la quantitat de cinc duros. Ambdós anys són els que registren major presència de balls populars. Segons Francesc de P. Bové (El Penedès. Folklore dels balls, danses i comparses populars. El Vendrell, 1926) l'antiga àliga era una figura d'uns deu pams d'alçada, que portava sobre el cap una corona imperial de metall amb un colomí viu al mig. La feien evolucionar tres homes que anaven abillats amb camisa blanca, armilla de pany vermell, pantalons blancs amb vió vermell, camalls vermells amb picarols, espardenyes amb vetes vermelles i un mocador ben virolat al cap. Com descriu Bové: 'Vestits en aquesta forma descrita, la feien ballar tres homes, posant qui la feia ballar son cap dins l'obertura, venint-li l'àliga sobre mig cos; els altres dos amb una porra cada u a la mà dreta, es col·locaven un per banda (...)'. Cap a l'any 1882 l'àliga deixà de sortir a la Festa Major perquè es trobava molt malmesa i morí de vella, penjada de la paret del taller del senyor Febrer, al carrer de Sant Antoni, uns sis anys després. | 41.3480400,1.6968200 | 390978 | 4578213 | 1926 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73518-foto-08305-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73518-foto-08305-281-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||
| 73162 | Padró de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/padro-de-santa-magdalena | BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XVI | Pedró format d'una columna prismàtica de secció octogonal dividida en dos trams de radi decreixent sobre una base de planta quadrada amb les arestes tallades. El coronament és troncopiramidal amb una creu metàl·lica. Està col·locat sobre una plataforma quadrada amb dos esglaons. Té una capella refosa en una cara amb coronament treballat i escut. A l'interior hi ha un plafó de rajoles de ceràmica amb la representació de Santa Magdalena. | 08305-69 | Carrer de Santa Magdalena, s/n | La primera documentació coneguda que en fa referència data del segle XVI. Ha estat en diferents indrets abans de l'actual ubicació i va prendre el nom per la proximitat de la desapareguda capella consagrada a Santa Magdalena. Les rajoles de ceràmica afegides es van col·locar recordant aquesta antiga capella. | 41.3505200,1.7007300 | 391309 | 4578484 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73162-foto-08305-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73162-foto-08305-69-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant un temps havia estat al patí del Vinseum. | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||
| 73419 | Font de la Rambla de Nostra Senyora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rambla-de-nostra-senyora | XX | Pedestal de pedra de secció quadrada, amb carassa i aixeta en tres de les quatre cares, acabat en cornisa. Tres piques de pedra semicirculars sobresurten de sengles cares del pedestal. | 08305-230 | Rambla de Nostra Senyora / Av. Barcelona | 41.3457900,1.7011300 | 391335 | 4577958 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73419-foto-08305-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73419-foto-08305-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73419-foto-08305-230-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||||
| 73571 | Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-3 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. SOLÉ i BORDES, Joan (1986). Dels gegants de Vilafranca. Edita Caixa Penedès. Vilafranca del Penedès. | XX | Parella de gegants, actualment reials. Ell es diu Ferragut i ella és la seva esposa. L'estructura és fonamentalment de fusta i guix, i és desmuntable. Les parts que es poden desmuntar són: la part corresponent a les cames, cos, braços, mans i caps. El cap i les mans estan més treballats perquè són visibles, a diferència de cos i braços fets de guix i estopada sobre una estructura de fusta. La part inferior, que arriba a la cintura del personatge, té la forma troncocònica, rematada per una plataforma el·líptica que serveix de recolzament a una altra plataforma similar que té el cos en la seva part inferior. Per facilitar l'adaptació de les robes, porta cèrcols de fusta prima i flexible, a una alçada mitja. L'alçada del gegant és de 3'34 metres i la de la geganta de 3'27 m. | 08305-314 | Casa de la Festa Major (Pl. Vall del Castell, s/n) | El primer document que parla de l'existència d'un gegant a Vilafranca del Penedès, és un manuscrit de l'any 1510 que es troba a l'Arxiu Històric Comarcal. En aquest, però, només es parla d'un gegant. En el llibre verd de Vilafranca, de l'any 1600, ja es fa referència als Gegants, en plural. En l'apartat que explica la cerimònia de Corpus es llegeix: ' ... lo clavari fa sonà los músichs y en aqueix temps pasan los gegants, lo drach y diablots tirant cuets per regositjar la festa '. A través d'uns versos de Salvador Comellas al Llibre verd de Vilafranca, sabem que eren gegant i geganta i que el gegant es deia Ferragut. Els gegants pertanyien a la confraria de Sant Macari i Sant Josep, formada pels fusters, picapedrers, mestres de cases, ballesters, forners, escultors, cantirers, pintors, boters, serradors, esclopers, escudellers, rajolers, etc., fundada l'any 1388. Durant tot el segle XVIII, no hi ha referències documentals dels gegants de Vilafranca. L'any 1909, la confraria cedeix els Gegants a l'Ajuntament, fruit d'un afebliment social i econòmic d'aquestes que es ve produint des del segle anterior. El primer acte no religiós, segons fonts documentals, en el que participen els gegants, és la celebració de la regència de Maria Isabel (el 6 i 7 de juliol de 1833). Segons Alegret (SOLÉ, 1986:20), l'any 1830 es renoven els caps dels gegants. L'autor fou l'escultor sitgetà, senyor Cinto i la reformà tingué un cost de divuit unses. Portarien indumentària aràbiga, ell amb bigoti i perilla, igual que Sant Fèlix. També sabem que pel Corpus de 1860, a l'any 1886 i el 1906, estrenaren vestits nous. La darrera de les ocasions per subscripció popular. El gegant, en el vestuari de principis de segle XX, portava una túnica i portava una capa de vellut vermell, ribetejada amb cintes de color groc. | 41.3480400,1.6968200 | 390978 | 4578213 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73571-foto-08305-314-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73571-foto-08305-314-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 73566 | Panteó de la família Massanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-massanet | XXI | Panteó funerari de planta quadrangular compost d'un basament i una capçalera vertical per on s'entra al panteó. Tot de marbre blanc i negre. Sobre el basament hi ha la següent inscripció: 'Les arrels d'un xiprer et daran coixí. / La terra nua l'ultima abraçada. / De nit el dèbil plor de l'estelada, / fràgil perfum et vindrà a amorosir / el son. L'ocell, però, amb una passada / a punta d'alba et voldrà deixondir // De tard en tard dels llavis de la pluja / rebràs l'ofrena d'una oració. / I de l'arbre que als seus peus et sopluja / a un pas d'oreig, una molt lleu cançó'. Signat A.M.E. Destaquen les escultures en bronze de dos àngels. Els dos àngels són sedents, un en un dels angles del basament i l'altre a l'angle oposat i damunt el parament vertical. Les seves mirades s'entrecreuen. El segon té les ales esteses com si estigué a punt d'enlairar-se o s'acabés d'aposentar. | 08305-309 | Cementiri municipal (Carretera de Vilafranca a Guardiola - B-2127) | 41.3517000,1.7003500 | 391279 | 4578615 | 2006 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73566-foto-08305-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73566-foto-08305-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73566-foto-08305-309-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Realisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|103 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||||
| 73561 | Panteó de la família Miret - Abad | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-miret-abad | MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. VALLS PEDROL, Jordi. Coord. (2004). El cementiri de Vilafranca del Penedès. Edició de l'autor. Vilafranca del Penedès. | XIX | Panteó en forma de templet clàssic de planta quadrada i format per una base de tres esglaons. Les tres façanes són iguals i estan compostes d'un portal adintellat franquejat per dues columnes d'estil dòric i coronades per un frontó triangular amb una creu al damunt. La porta està feta a base de vidres emplomats. Tot envoltat d'una tanca de ferro forjat. Interior cobert amb volta rebaixada amb altar, capella i sant Crist de fusta. | 08305-304 | Cementiri municipal (Carretera de Vilafranca a Guardiola - B-2127) | 41.3517900,1.7001300 | 391261 | 4578625 | 1886 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73561-foto-08305-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73561-foto-08305-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73561-foto-08305-304-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 73565 | Panteó de la família Massanell - Messalles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-massanell-messalles | VALLS PEDROL, Jordi. Coord. (2004). El cementiri de Vilafranca del Penedès. Edició de l'autor. Vilafranca del Penedès. | XXI | Panteó de planta quadrangular format per una tomba al terra de l'Antoni i la Juliana. A la cantonada inferior dreta del parterre hi ha una pedra treballada amb la inscripció 'Sempre vius / sempre et mors / sempre'. A la cantonada oposada es llegeix en una planxa de bronze 'Família Massanell Messalles'. Al costat de la inscripció, s'aixeca un monòlit de pedra sobre el que s'hi recolza l'escultura en bronze d'una dona amb una rosa a la mà dreta. Està dreta, recolzada sobre el monòlit amb la mà dreta i el cap recolzat sobre el braç. Porta un vestit llarg de tela vaporosa i mostra l'espatlla esquerra i els peus descalços. Porta el cabell recollit en un monyo. | 08305-308 | Cementiri municipal (Carretera de Vilafranca a Guardiola - B-2127) | 41.3524400,1.7005500 | 391297 | 4578697 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73565-foto-08305-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73565-foto-08305-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73565-foto-08305-308-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||||
| 73564 | Panteó d'Antoni Jané i família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-dantoni-jane-i-familia | MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. VALLS PEDROL, Jordi. Coord. (2004). El cementiri de Vilafranca del Penedès. Edició de l'autor. Vilafranca del Penedès. | XX | Panteó de planta quadrada amb contraforts als angles i un absis posterior de cinc trams. Hi ha un sarcòfag a l'exterior dels dos laterals. El cimbori és octogonal amb finestres ogivals, acabat interiorment en cúpula i externament amb pinacles i creu. A la façana principal, hi trobem la porta d'accés adintellada, al damunt hi ha una arquivolta apuntada amb timpà on s'hi representa, en relleu, el tema de l'ascensió de Crist. Al seu damunt s'hi observa una rosassa esculpida amb la imatge del Pare etern. A l'interior hi ha un altar, un sant Crist i àngels i un arc triomfal apuntat i esgrafiats. | 08305-307 | Cementiri municipal (Carretera de Vilafranca a Guardiola - B-2127) | 41.3524700,1.7003900 | 391284 | 4578700 | 1922 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73564-foto-08305-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73564-foto-08305-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73564-foto-08305-307-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 116|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 352,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.