Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73325 | Camí Vell de la Bleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-la-bleda | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | seccionada | Sitja que fou seccionada pel camí, tot i que s'havia documentat molt recentment per part de J. Mestres, el desembre de l'any 1989. Es conservava una alçada de 60 cm aprox i 1,10 m d'amplada (en la part més inferior). Estava excavada en un substracte argilós de matriu llimosa. Només s'ha identificat un petit bocí de ceràmica a torn que nom permet precisar la cronologia. Davant de l'estructura, al marge contrari, també s'hi localitzà una llosa rectangular (63 x 44 x 11 cm) que probablement tingui relació. | 08305-198 | Camí de la Bleda | Localització fortuïta de Josep Mestres i Mercadé, el desembre de l'any 1989. L'any 2001 amb motiu de les obres d'instal·lació del sistema de clavegueram i la preparació del paviment del carrer es va fer una prospecció arqueològica, sota la direcció de Josep Maria Roca, de l'empresa Tríade SCPE. Es va obrir una cala de 8 x 27 m, baixant uns 95 cm, però els resultats van ser negatius. | 41.3460600,1.6902400 | 390424 | 4578002 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73325-foto-08305-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73325-foto-08305-198-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 73404 | Ametller de la Malanit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-la-malanit | Espècimen d'ametller dolç (prunus dulcis) de 2'60 m de perímetre a un metre d'alçada perquè ben aviat es divideix en quatre troncs. Fa uns 10 metres d'alçada i una vintena de capçada. Es tracta d'un arbre perenne de la família de les rosàcies. Tiges erectes d'escorça fosca i clivellada. Fulles punxegudes ovalo -lanceolades de fins a 12cm. de llargada, de contorn dentat. Floreix a l'hivern, i les seves flors apareixen abans que les fulles, agrupant-se normalment en parelles, i poden tenir tonalitats de colors blanc rosat, rosat, o més rarament blanc. Els fruits són en drupa amb el mesocarp inicialment tou i que es va endurint amb la maduració. | 08305-223 | Les Clotes | L'ametller és un arbre originari de l'Àsia i cultivat a les zones càlides de la Mediterrània, tot i pot aparèixer espontàniament. En els camps plantats de vinya se'l pot observar sovint vora dels marges o creant franges de separació entre varietats de ceps. La llavor o ametlló és comestible i molt apreciada com a fruit sec. L'ametlla s'utilitza per fer torrons i altres especialitats pastisseres. En medicina natural, l'ametlla s'utilitza per fer una mena d'orxata contra la tos . Aquesta orxata es preparava amb 50 ametlles dolces i sis d'amargues amb 2 o tres cullerades de sucre . Malauradament, no es pot abusar d'aquesta orxata ja que les ametlles amargues contenen 1/6 del seu pes en àcid cianhídric , substància que és molt tòxica. | 41.3540300,1.6844100 | 389950 | 4578894 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73404-foto-08305-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73404-foto-08305-223-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 73470 | Arxiu fotogràfic de VINSEUM | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-de-vinseum | XIX-XX | Fons format per unes 50.000 imatges entre paper, acetats, plaques de vidre, negatius etc. Està dipositat a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès i representa el 75 % del fons d'imatge municipal. Les col·leccions que integren aquest fons són: - Fons Lara (1890-1935): Retrats d'estudi que destaquen els oficis, els vestits, les celebracions familiars -casaments, comunions- i imatges d'exteriors com les urbanístiques: palau Baltà, transports: estació de ferrocarril; la vinya i el vi: treballs de replantació del Centre Vitícola del Penedès. - Fons Giménez (1960-1990): Esports: hoquei, futbol, bàsquet; Festa Major; Activitats del Museu de Vilafranca i de l'Acadèmia de Tastavins; Fires de Maig i Firaví; Activitats culturals al carrer: musicals, teatrals, carnaval. - Fons Mestres Hero (1930-1980): Sortides per la comarca del Centre Excursionista del Penedès; ciclisme i hoquei a l'antic velòdrom; enderrocament d'edificis i cases emblemàtiques de la vila; Festa Major; Fires de Maig. - Fons Aragonès (1950-1980): Urbanisme: enderrocament de la caserna, construcció de la piscina municipal, detalls arquitectònics de cases modernistes de la vila; Activitats del Museu de Vilafranca: premis Sant Ramon de Penyafort, visites de personalitats, construcció de diverses sales. - Fons Paco (1920-1960): Exposició i fira oficial de la vinya i del vi dels anys 1943 i 1953; Festa de la verema de 1961; processons i manifestacions religioses; Festa Major; Inauguració de les noves dependències del Museu de Vilafranca l'any 1960; Esglésies i castells de la comarca. - Fons Tomàs Valls (1970-1980): Reportatge gràfic, publicat de forma periòdica al setmanari Tothom, dels esdeveniments més destacats succeïts a la vila, durant la dècada dels anys setanta, que culmina el període de la transició democràtica. - Fons Torruella (1940-1950): Visita de Franco a Vilafranca durant els anys quaranta; Monestir de Poblet; Balls de la Festa Major; Edifici del Museu: façana exterior i pati; Benedicció de les campanes de la Trinitat. - Fons Llimona (1980-1990): Organització de diferents activitats a les instal·lacions del Museu: Premis Sant Ramon de Penyafort; 2es. Jornades d'Economia de l'Alt Penedès; Exposicions a la capella de Sant Pelegrí; Reunions del Patronat; Acte de presa de possessió de la presidència d'honor del Patronat del Museu per Jordi Pujol. - Fons Alegret (1880-1910): Edificis i monuments: Església de Santa Maria, Capella de Sant Joan, Església de Sant Francesc, Església i muralla d'Olèrdola; Carrers i places: festa al carrer de la Cort, mercat a la plaça Milà i Fontanals, plaça Jaume I nevada; caserna i misses de campanya del regiment de cavalleria de Trevinyo. - Fons Biosca (1970-1980): Obres de reforma al centre urbà de la vila; detalls arquitectònics d'edificis emblemàtics; instal·lacions i activitats del Museu. - Fons Gabi (1970-1980): Actes que commemoren el Dia de la Província; Inauguració de la Setmana de la Vinya i del Vi; Inauguració del pas soterrani de la rambla de Sant Francesc; Premis Sant Ramon de Penyafort, sala d'ornitologia i inauguració de l'auditori del Museu. - Fons Aguilar (1980-1990): Activitats del Museu: visita de l'ambaixador dels Estats Units; Biennal de l'any 1989; Exposició de Mercader Miret de 1987; Quinzena de la ceràmica al Palau Baltà. - Fons Vilarrubias-Aguilera (1930-1940): Fires de Maig de l'any 1932: exposició agrícola amb els diversos estands que mostren maquinària agrícola, productes de les cases de cava i de vi de la comarca i d'altres sectors de l'alimentació. - Fons Roisin (1900-1920): Diferents imatges de l'urbanisme de la vila: estació de ferrocarril, ermita de Sant Pau, església de la Trinitat, estació enològica, claustre de Sant Francesc, rambla de Nostra Senyora, rambla de Sant Francesc, carrer de la Font, carrer de la Parellada, plaça Milà i Fontanals, asil del Carme i balls de la Festa Major. | 08305-256 | Avinguda d'Europa, 6-8 | 41.3408100,1.7013600 | 391346 | 4577405 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | (Continuació descripció)- Fons Thomas (1900-1920): Diferents imatges de l'urbanisme de la vila: plaça de Sant Joan, rambla de Nostra Senyora, rambla de Sant Francesc, casa consistorial i carrer de la Cort, plaça de Milà i Fontanals i balls de la Festa Major. També inclou imatges de Vilanova i la Geltrú, Sitges i el Vendrell.- Fons Elecson (1920-1950): Treballs al camp; col·locació de la primera pedra del Museu de Vilafranca; carrer de Graupere, Muralla de Sant Magí, plaça i capella de Sant Joan, claustre de la Trinitat, escolania de la basílica de Santa Maria, església de Sant Sebastià dels Gorgs, castell de Castellet i la Gornal.- Fons Electron (1940-1960): Enterrament d'Eugeni d'Ors; benedicció de l'edifici de Caixa Penedès; Exposició i Fira Oficial de la Vinya i del Vi de 1953.- Fons Mas (1920-1940): Castell de Sant Miquel d'Olèrdola; castell d'Altafulla; torre mora de Creixell; muralles del castell de Calafell; castell de Torredembarra; castell de la Geltrú a Vilanova.- Fons Mallol (1920-1940): Església de les Masuques; església de Castellví de la Marca; muralla del castell d'Olèrdola; Creu de l'Ordal; castell de Marmellar; castell de Castellet.- Fons Rosend Condis (1890-1910): Imatges de l'Arboç del tombant de segle, la Giralda de l'Arboç, paisatges urbans... Imatges del Foix abans que fos pantà, el castell de Castellet i la Gornal.- Fons Luís Melo (1960-1970): Fotografies de les diferents actuacions municipals a Vilafranca durant la legislatura de l'alcalde Lluís Melo.Informació facilitada per VINSEUM | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 73486 | Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tres-tombs-1 | http://www.vilafranca.cat | XX | Organitzada per l'Associació Amants dels Cavalls Sant Antoni Penedès, cada any te lloc a la vila la tradicional benedicció d'animals en motiu de la celebració de Sant Antoni Abat, protector dels animals de companyia, que s'escau el 17 de gener. El diumenge següent a aquesta data uns dos-cents cavalls i una trentena de carruatges de tota la comarca surten fent un recorregut per la vila que passa sempre per davant de l'església de Sant Francesc on els animals són beneïts a la una del migdia un cop acabat l'ofici religiós. Un cop tot el seguici arriba a la Rambla de Sant Francesc aquests donen tres tombs a la rambla. En finalitzar els tres tombs es lliura a tots els participants un recordatori de la diada. | 08305-264 | Vilafranca del Penedès | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest esdeveniment coincideix sempre amb la festa del xató. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 73491 | Les coques del casament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-coques-del-casament | SADURNÍ i VALLÈS, Pere (2000). 'Enterraments i funerals', dins el Folklore del Penedès. Vol.1. Fundació Caixa del Penedès, pàg.. 367. | XIX | Pere Sadurní (2000), recull el costum dels casaments vilafranquins de repartir coques entre els convidats a la sortida d'aquest. Quan més coques es repartien de més categoria es considerava el casament. Segons altres fonts que l'autor no identifica, només es beneïen dues coques durant la cerimònia i que, a la sortida, els nuvis les repartien a talls. Un rodolí de la festa major en fa referència: 'Casaments dels distingits? Hi ha d'haver coca i confits'. | 08305-267 | Vilafranca del Penedès | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 73495 | Festa del Xató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-xato | http://www.turismevilafranca.com http://www.rutadelxato.com/ | XX | Festa gastronòmica d'un dels plats més característics d'aquestes comarques. A la festa del Xató de Vilafranca es poden degustar quatre varietats de xató: de Sant Pere de Ribes, Sitges, Vendrell, Vilafranca i Vilanova. Es va integrar a la Ruta del Xató, que coordina les activitats relacionades amb aquest plat de la zona. S'aprofita la festa per fer-hi concerts de música tradicional, mercat d'artesans, mercat de plaques de cava i degustacions de vi de la D.O Penedès. A banda de les degustacions, també s'imparteixen tallers de fer Xató de Vilafranca. | 08305-269 | Rambla de Sant Francesc | Fa 11 anys que es celebra. Està organitzada pel Patronat Municipal de Comerç i Turisme de Vilafranca i el Gremi d'Hostaleria de l'Alt Penedès. | 41.3451400,1.6981700 | 391086 | 4577889 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 73639 | Olivera de Serveis Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-serveis-penedes | Es tracta d'un arbre d'uns tres a quatre metres d'alçada, dels quasi bé vuit que pot fer plantat a terra, en un camp. Si bé es un arbre cultivat per obtenir-ne el seu fruit, l'oliva o el seu principal derivat, l'oli, també és molt apreciat plantat en solitari, en rocalles i jardins. Així, aquest exemplar, fa uns anys fou trasplantat i col·locat en una jardinera feta de pedra al costat de la premsa d'oli, amb una funció bàsicament decorativa. És un faneròfit. Pot viure i produir durant centenars d'anys. Aquesta olivera, podria tenir uns cinc-cents anys, tot i que el seu propietari manifesta que en té vuit-cents. El seu tronc és doncs gruixut i tortuós amb un diàmetre de .... tres metres i mig ?. La seva escorça s'ha anat enfosquint amb el pas dels anys. La capçada és arrodonida i atapeïda Les tiges són de tipus llenyós. Les fulles són rígides, enters, lanceolades i verdes tot l'any. El seu anvers és d'un color verd grisenc, i el revers d'un color esblanquït. | 08305-382 | Carrer d'Igualada, cantonada amb el carrer de Sant Sadurní d'Anoia. | L'olivera es considerat un arbre sagrat per moltes cultures, principalment en la mitologia grega i romana . Segons Plutarc, els morts es recobrien amb branques d'olivera . A Europa l'olivera simbolitzava la pau i la victòria .A la Grècia clàssica els guanyadors dels jocs olímpics rebien corones d'olivera. Dins de la tradició màgica medieval és suposava que el fum de la combustió dels ossos de l'oliva apropava els homes a les dones. Entre els cristians l'olivera és un arbre molt important, Jesús va resar al mont de les oliveres i són constants les referències a aquests arbre a la Bíblia . De l'oliva s'extreu l'oli . En medicina s'utilitzen les fulles i l'escorça en infusió per rentar tota mena de nafres. També tenen aquestes propietats hipotensores i febrífugues. Per altra banda, l'oli és un laxant natural quan es pren en dejuni i també s'utilitza per pal·liar els efectes dels còlics nefrítics i hepàtics. En dermatologia s'utilitza en el tractament d'èczemes, psoriasi, cremades. Les olives es consideren aperitives i tòniques. La fusta d'olivera és menys densa que el boix , de color més bru i extraordinàriament vetada. El dibuix tant marcat de les vetes és una de les característiques que la fan tan apreciada. | 41.3506800,1.7054200 | 391702 | 4578495 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73639-foto-08305-382-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73639-foto-08305-382-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 73640 | Ametllers de la Residència Mare Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametllers-de-la-residencia-mare-rafols | Tres ametllers ( Prunas amygdalus L.) amb un perímetre d'uns 2 metres de mitja i una edat de 200 a 250 anys. L'ametller és un arbre caducifoli de la família de les rosàcies d'origen oriental que assoleix una alçada entre els 4 i 10 m, tot i que aquests tenen entre 10 i 12 metres d'alçada. El tronc és clivellat i la capçada força densa. Del vol de canó, a un metre i mig en surten quatre branques enormes. Les fulles són lanceolades i finament serrades i de punta poc aguda. Les fulles joves són plegades per nervi principal i planes. Floreix a l'hivern, i el primer arbre en florir. Ho fa quan el termòmetre assoleix al voltant dels 6º C . Les flors de color blanc o rosades, es mantenen a l'arbre entre 20 i 30 dies. Apareixent abans que les fulles. El fruit és l'ametlló molt apreciat. Aquest arbre és cultivat i a vegades apareix espontani. Aquests arbres es troben plantats a la part del darrera de la Residència Mare Ràfols, en uns parterres que segueixen l'alineació del mur nord. | 08305-383 | Residència Mare Ràfols | L'ametller és un arbre originari de l'Àsia i cultivat a les zones càlides de la Mediterrània, tot i pot aparèixer espontàniament. En els camps plantats de vinya se'l pot observar sovint vora dels marges o creant franges de separació entre varietats de ceps. La llavor o ametlló és comestible i molt apreciada com a fruit sec. L'ametlla s'utilitza per fer torrons i altres especialitats pastisseres. En medicina natural, l'ametlla s'utilitza per fer una mena d'orxata contra la tos . Aquesta orxata es preparava amb 50 ametlles dolces i sis d'amargues amb 2 o tres cullerades de sucre . Malauradament, no es pot abusar d'aquesta orxata ja que les ametlles amargues contenen 1/6 del seu pes en àcid cianhídric , substància que és molt tòxica. | 41.3380800,1.7094500 | 392018 | 4577092 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73640-foto-08305-383-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73640-foto-08305-383-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 73641 | Fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local-spal | GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antonio (2006). Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1991-2001. Diputació de Barcelona, pp. 161-171 i 225-232. LACUESTA CONTRERAS, Raquel (1998). El servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona. Metodologia, criteris i obra 1915-1981. Vol. III. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, pp. 1016-1088. | XX | L'antic servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona, actual SPAL, conserva un important volum documental fruit de les seves intervencions en diferents edificis del municipi, des dels anys 20 fins els anys 70 del segle passat. S'hi poden consultar plànols, plantes, alçats, croquis, seccions, detalls i planimetria diversa d'edificis tan importants com la Casa de la Vila, la Biblioterra Torras i Bages, el Palau Reial, l'església de Sant Joan, la Basílica de Santa Maria o la Capella de Sant Pelegrí. A més a més, hi podem trobar els projectes arquitectònics de reforma, memòries d'actuació, epistolari, pressupostos, factures i forces fotografies en blanc i negre. Els arquitectes protagonistes d'aquesta ingent documentació són en Jeroni Martorell i en Camil Pallàs. | 08305-384 | Carrer Comte d'Urgell, 187 - Edifici del rellotge - (08036 - Barcelona) | El Servei fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. Ha tingut tres directors en més de 80 anys: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978) i des de l'any 1981, Antoni González i Moreno-Navarro. Entre 1915 i 1929, la seu del servei era el Palau de la Generalitat. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 73643 | Fira del Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-gall | http://www.vilafranca.org/firagall/ | XX | Antic mercat d'aviram que se celebra el cap de setmana abans de Nadal i que ofereix la possibilitat de poder admirar i comprar els exemplars més vistosos d'animal de ploma criats de la manera tradicional. Hi ha un servei gratuït d'escorxador i plomatge pels que compren l'animal viu. També hi ha una Mostra Gastronòmica i tast de vins negres de la DO Penedès. A més a més s'hi pot trobar venda de productes naturals del Penedès, una fira d'artesania, una mostra de Bestiari Festiu, una fira de dibuix i pintura. | 08305-386 | Rambla de Sant Francesc | La Fira del Gall de Vilafranca és de tradició molt antiga. Abans hi havia dues fires d'aviram, la de Sant Tomàs, el 21 de desembre, que es segueix celebrant i una altra el mes d'agost, quan s'havien acabat les feines de la sega i batuda dels cereals i com a pòrtic de les festes de la celebració de la collita. Sense tenir en compte que la pagesia de la comarca participava en altres fires d'aviram, com la de Barcelona, amb les seves aus autòctones i els ous rossos vilafranquins. A partir de la dècada dels anys 60 del segle XX, es produeix un moment de decadència que s'allarga fins els anys 80, on cada cop tenen menys importància les aus en qüestió i la seva qualitat gastronòmica. Les races autòctones, el Gall del Penedès i l'Ànec Mut del Penedès, gairebé queden extingides. El punt d'inflexió d'aquesta situació és quan el Patronat Municipal de Comerç i Turisme agafa la responsabilitat de revitalitzar la Fira. La resposta és gairebé immediata i constant. Any rera any, la Fira del Gall no para de créixer en parades, activitats i visitants. Les places de Santa Maria i de Jaume I, on es feien les fires queden petites i es desplaça a la Rambla de Sant Francesc, on actualment pateix del mateix mal. | 41.3451400,1.6981700 | 391086 | 4577889 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 73644 | Muntanya de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanya-de-sant-pau | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | Vilafranca té 1.985,2 ha i únicament 28,4 ha de bosc. La poca superfície de bosc i la seva importància en el paisatge local, ja que coincideix amb les zones més visibles topogràficament, són elements suficients per protegir aquestes petites àrees, tal i com preveu el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Els dos espais forestals de Vilafranca són la muntanya de Sant Pau i la Serreta. El turó de Sant Pau s'alça al nord-oest de Vilafranca del Penedès, just en el límit del seu terme municipal i el de Pacs del Penedès. És un mirador privilegiat que ofereix una vista panoràmica de Vilafranca i els seus voltants. Al cim i a el vessant nord, (ja dins del terme municipal de Pacs), hi trobem una brolla calcícola arbrada. En l'estrat arbori hi domina el pi blanc, amb algunes alzines i ullastres. Al vessant sud, en canvi, hi trobem una comunitat arbustiva baixa amb pocs arbres i dominada pel garric. Al sotabosc, hi podem trobar romaní, farigola, marfull, arítjol, bruc d'hivern, galzeran i gatosa, entre d'altres. A Sant Pau podem trobar-hi ocells com el tallarol de casquet, el tallarol de garriga, el botxí o garsa groguera, la mallerenga cuallarga, el passerell comú, el tord, el pit-roig o el raspinell comú. També podem trobar-hi petits mamífers com el ratolí de bosc, la mussaranya comuna, el ratolí mediterrani o el conill. | 08305-387 | Al nord-oest del terme municipal | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73644-foto-08305-387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73644-foto-08305-387-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 73645 | Les Clotes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-clotes-0 | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | La zona de les Clotes és una àrea compresa entre la muntanya de Sant Pau i la carretera a Pacs emprada pel cultiu de la vinya. Es tracta de l'activitat agrària més representativa de Vilafranca del Penedès. La bona conservació de les vinyes i l'alta ocupació dels sòls agrícoles constitueixen el principal element de conservació paisatgística i d'identitat de les àrees rurals i de la relació entre la vila i el seu territori. Els conreus també són sistemes naturals. Les vinyes són poblacions monoespecífiques d'arbusts millorades amb els anys per treure'n el màxim rendiment i benefici. A més dels ceps, però, altres plantes espontànies aprofiten aquest hàbitat. Són les anomenades 'males herbes', com la ravenissa, la canyota, la corretjola o el gram. També hi ha animals que viuen o s'alimenten a les vinyes. Dels ocells, cal destacar el pinsà comú, l'estornell, el pardal, el passerell, l'alosa o la perdiu. També hi trobem alguns mamífers (ratolins, mussaranyes, conills, talpons, etc.) i rèptils (dragó comú, sargantana cendrosa o escurçó ibèric, entre d'altres). | 08305-388 | Al nord del municipi | 41.3551200,1.6880300 | 390254 | 4579010 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73645-foto-08305-388-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73645-foto-08305-388-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 73646 | La Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serreta | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | Vilafranca té 1.985,2 ha i únicament 28,4 ha de bosc. La poca superfície de bosc i la seva importància en el paisatge local, ja que coincideix amb les zones més visibles topogràficament, són elements suficients per protegir aquestes petites àrees, tal i com preveu el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Els dos espais forestals de Vilafranca són la muntanya de Sant Pau i la Serreta. La Serreta es troba al sud-est de Vilafranca del Penedès, just en el límit del seu terme municipal i el d'Olèrdola. Es troba a la serralada litoral, a les estriballes del massís del Garraf. Des de la Serreta, també podem gaudir de la vista panoràmica de Vilafranca i els seus voltants. La vegetació i la fauna és molt similar a la que podem trobar en el turó de Sant Pau. Cal destacar les nombroses alzines que creixen sota els pins, així com el pi de la serreta, un pi blanc (Pinus halepensis), d'importants dimensions. Pel que fa a fauna, hi podem trobar ocells com el tallarol de casquet, el tallarol de garriga, el botxí o garsa groguera, la mallerenga cuallarga, el passerell comú, el tord, el pit-roig o el raspinell comú. També podem trobar-hi petits mamífers com el ratolí de bosc, la mussaranya comuna, el ratolí mediterrani o el conill. | 08305-389 | Al sud-est del municipi | 41.3335200,1.7158600 | 392547 | 4576577 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73646-foto-08305-389-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73646-foto-08305-389-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 73647 | Riera de Llitrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-llitra | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | Necessita netejar-se | Les rieres de major entitat de Vilafranca del Penedès són la riera de Llitrà i riera de l'Adoberia. La riera de Llitrà discorre al llarg de 3,4 km pel terme municipal de Vilafranca del Penedès, on manté encara un important valor natural i paisatgístic. Forma part de la conca del riu Foix i hi desemboca en el seu pas pel terme municipal de Santa Margarida i els Monjos. A la part baixa de la riera, a la confluència amb el Foix, s'hi incorporen les aigües residuals de l'EDAR de Vilafranca, que doblen en magnitud el cabal que baixa per la riera. Al voltant de les rieres, es desenvolupa el bosc de ribera, amb arbres com l'om, l'àlber, el plataner, la robínia, el freixe o el lledoner. També podem trobar-hi lianes com l'heura o la vidalba, i altres plantes com la canya, el canyís, el jonc, l'esbarzer o la falguera. Les espècies que formen part d'aquesta comunitat gaudeixen, localment, d'aigua més o menys abundant i d'una certa frescor ambiental. Els voltants de les rieres són espais típicament aprofitats per al cultiu de l'horta, ja que són terrenys on fàcilment es pot disposar d'aigua. | 08305-390 | A l'oest del municipi | 41.3445700,1.6791100 | 389490 | 4577850 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73647-foto-08305-390-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73647-foto-08305-390-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 73648 | Riera de l'Adoberia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-ladoberia | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | Les rieres de major entitat de Vilafranca del Penedès són la riera de Llitrà i riera de l'Adoberia.La riera de l'Adoberia travessa el terme municipal en un recorregut d'uns 3,5 km. El bosc de ribera és força discontinu, però hi trobem alguns punts d'especial interès natural. A la riera de l'Adoberia, hi desemboquen altres rieres de menor cabal com la riera de Santa Maria dels Horts o la riera de Porroig. Al voltant de les rieres, es desenvolupa el bosc de ribera, amb arbres com l'om, l'àlber, el plataner, la robínia, el freixe o el lledoner. També podem trobar-hi lianes com l'heura o la vidalba, i altres plantes com la canya, el canyís, el jonc, l'esbarzer o la falguera. Les espècies que formen part d'aquesta comunitat gaudeixen, localment, d'aigua més o menys abundant i d'una certa frescor ambiental. Els voltants de les rieres són espais típicament aprofitats per al cultiu de l'horta, ja que són terrenys on fàcilment es pot disposar d'aigua. | 08305-391 | A l'est del municipi | 41.3526000,1.7131700 | 392353 | 4578699 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73648-foto-08305-391-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73648-foto-08305-391-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 73650 | Camí de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-pau-0 | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | El camí de Sant Pau té una llarga tradició ja que comunica el casc urbà amb la muntanya de Sant Pau i Sant Jaume, per tant amb l'antic eremitori. Creua de manera rectilínia les vinyes de la zona de Les Clotes, per donar primer accés al Celler cooperatiu i altres instal·lacions properes i després a un recorregut al peu de Sant Pau. Un cop s'arriba a Sant Pau, s'obtenen les millors panoràmiques de la ciutat. | 08305-393 | Al nord oest del municipi | 41.3528300,1.6869800 | 390163 | 4578757 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73650-foto-08305-393-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73650-foto-08305-393-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 73651 | Camí a les Cabanyes i de la Pelegrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-a-les-cabanyes-i-de-la-pelegrina | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | En realitat es tracta de dos camins: el que va de Vilafranca a Les Cabanyes i el camí de la Pelegrina, que és la prolongació de l'anterior, partint de la carretera de Les Cabanyes. El camí de Les Cabanyes parteix de molt aprop del camí de Sant Pau. El primer tram el comparteix amb el camí a Pacs, que després va paral·lel amb el de Sant Pau. A partir del Camp Gran es desvia en direcció nord-est i travessa la vinya de Les Clotes i de La Sort. A partir d'aquest punt la pendent és més pronunciada fins arribar a la carretera de Les Cabanyes, on s'enllaça amb el camí de La Pelegrina travessant perpendicularment la vall del torrent de la Torreta, en un recorregut força pla, fins arribar a la carretera d'Igualada. | 08305-394 | al nord del municipi | 41.3573800,1.6944800 | 390798 | 4579253 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73651-foto-08305-394-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73651-foto-08305-394-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 73652 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-22 | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | Camí que dóna accés a les muntanyes de Sant Pau i Sant Jaume des de la carretera de Vilafranca del Penedès a Les Cabanyes. És un camí de mitja vessant que s'enfila per la muntanya fins arribar al coll, on pren direcció a Pacs, ja dins el seu terme municipal. | 08305-395 | al nord del municipi | 41.3628800,1.6917200 | 390576 | 4579867 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73652-foto-08305-395-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 73289 | Santa Digna o Pla de la Girada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-digna-o-pla-de-la-girada | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1969). 'Las estaciones talleres en el Penedés', dins Dionysos. Vilafranca núm.126, pp.2 i 3. | no se'n conserva res | Fruit de diferents prospeccions s'hi recolliren diverses peces de sílex i un parell de fragments de destrals. A finals de l'any 1995 arran de les obres d'urbanització de la zona, com era una zona de possibles troballes arqueològiques, es portà a terme el control dels rebaixos, de seguida van aparèixer estructures arqueològiques i començà l una xcavació d'urgència. Es van documentar 22 estructures, 1 bassa, 8 sitges del bronze antic - mitjà, 1 fons de cabana de l'edat del ferro, 7 fosses d'època moderna, 2 llars i 3 estructures d'època indeterminada. L'any 2000 es va realitzar una nova intervenció d'urgència a l'encreuament de la Rambla de la Girada amb carrer Josep Irla i Avinguda Europa, on es van documentar dues estructures d'emmagatzematge, tipus sitja del bronze inicial (1800-1200) que posteriorment van ser utilitzades com a abocadors d'escombreries. L'any 2004 es va produir una nova intervenció entre l'avinguda Generalitat i la via del tren delimitat per la carretera de Moja (zona afectada per la construcció d'un col·lector d'aigües paral·lela a la línea d'alta velocitat. En aquesta zona només es van trobar materials, però cap estructura. Es creu que aquella zona va tenir una ocupació continuada i intensa per l'aparició massiva de ceràmica grisa i vidriada dels segles XVI - XIX. | 08305-173 | Barri de la Girada | 41.3394900,1.7018400 | 391384 | 4577258 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73289-foto-08305-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73289-foto-08305-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73289-foto-08305-173-3.jpg | Legal | Antic|Edats dels Metalls|Prehistòric|Neolític|Modern|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|79|76|78|94|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 73297 | Molí d'en Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-rovira | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, pàg. 226. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, J. (1969). Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo B69, pàg. 68. FERRER, A. i GIRÓ, Pere (1945). 'Coleccion prehistórica del Museo de Vilafranca', dins Ampurias, núm. V , pp. 204-205. GRIVÉ, Martí (1935). 'Els ibers al Penedès', dins Butlletí del Centre Excursionista Vilafranquí. Vilafranca, núm. 36. maig -juny de 1934, pàg. 34. MASACHS, Josep Mª (1973).'Las armas y útiles de bronce hallados en el Penedés', dins Actes XIII Congreso Nacional de Arqueología. Huelva, pp. 455-464. Reeditat a: Masachs, Josep Mª. 'Las armas y útiles de bronce hallados en el Penedés'. Museu de Vilafranca 1976. | VI aC | soterrada sota un edifici. | Enterrament ibèric trobat fortuïtament en la realització d'unes obres a l'any 1931. Les úniques peces que es van poder documentar són: una espasa de ferro tipus La Tene molt oxidada (76 cm) dues plaques de bronze damasquinades amb plata i amb dibuixos geomètrics, definida com a sivella de cinturó; i una altre placa rectangular de sivella amb semidecoració de cercles concèntrics. La resta de material es va perdre. | 08305-177 | Al sud del municipi | Durant les obres de construcció de l'església de la Mare de Deu del Pilar (iniciada l'any 1931) on ara està instal·lada la cúpula, els obrers van trobar, a 3 metres de profunditat, les restes d'un enterrament ibèric. | 41.3372100,1.7100300 | 392065 | 4576994 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73297-foto-08305-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73297-foto-08305-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73297-foto-08305-177-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73414 | Can Morató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morato | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | II-I aC | destruït | Lloc d'habitació sense estructures que ha estat destruït sense poder-se documentar. L'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya només fa referència a una cronologia d'un moment final d'època ibèrica. | 08305-228 | Polígon Industrial Domenys | 41.3393000,1.6872000 | 390158 | 4577255 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73414-foto-08305-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73414-foto-08305-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73414-foto-08305-228-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|81|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73369 | Mas Rabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-rabassa | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, Josep (1969). Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo B69, pàg. 68. RAURET, A. Mª (1963). El proceso de la primitiva población del Penedés. Barcelona: Tesi per la Universitat de Barcelona, pàg. 259. Inèdita. | III-XVdC | destruït en part. | Els treballs de prospecció i excavació realitzats per P. Giró a finals de setembre i principis de l'octubre de 1952 documentaren: -1 sepulcre de cista de lloses irregulars, sense aixovar ni restes humanes, orientat al sud. -A poca distància en el mateix marge del camí, es localitzà part d'un altre enterrament que conservava dues tègules en posició plana i algunes restes humanes, sense aixovar. Aquest enterrament fou excavat en la seva totalitat i no conservava la coberta. Giró els considera d'època tardo - romana i els relaciona amb el jaciment veí de la Vinya d'en Pau, situat a uns 300 m al NW. D'altra banda sembla ser que foren recollits un lot de materials ceràmics, els qual pensem que provenen d'una prospecció superficial realitzada pels camps de conreu dels voltants. La majoria de les restes són de ceràmica a torn de dubtosa atribució cronològica, hi ha fragments de ceràmica grisa i d'altres de cocció oxidant, així com un petit boci de sigil·lada. Malgrat és evident que les sepultures documentades han desaparegut, és força probable que es preservi part de la necròpolis en el camp de conreu que està sobre el marge, tot i la intensa activitat agrícola de la zona. | 08305-205 | Límit est del terme municipal, a 350 m del Mas Rabassa | Excavació efectuada l'any 1952 per Pere Giró i Romeu. | 41.3374700,1.7198700 | 392889 | 4577011 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73369-foto-08305-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73369-foto-08305-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73369-foto-08305-205-3.jpg | Legal | Antic|Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|85|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73389 | Santa Digna 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-digna-2 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | destruït en part | L'any 1995, arran de la construcció de la nova carretera, es va fer un seguiment dels rebaixos i és localitzà el jaciment. Durant l'excavació d'urgència d'aquest sector es documentaren un total de 5 sitges: 1 del neolític mitjà i 4 d'època tardoromana o alt medieval. El jaciment no està destruït del tot, ja que el més segur és que s'estengui pels voltants del camp. | 08305-215 | Al sud del municipi | Excavació de l'any 1995, sota la direcció de Mª Rosa Senabre i Juncosa. | 41.3389600,1.7075700 | 391862 | 4577192 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73389-foto-08305-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73389-foto-08305-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73389-foto-08305-215-3.jpg | Legal | Antic|Medieval|Romà|Visigot|Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Part del jaciment quedà destruït per la variant de la carretera N-340 i una altra part són conreus de vinya. | 80|85|83|87|78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73373 | Les Clotes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-clotes | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | troballes superficials d'una àrea poc delimitada | Troballes superficials fetes els anys 70 per part de Xavier Virella i Torres de Vilanova i la Geltrú. Es van recollir fragments de ceràmica de torn ibèrica comuna, ceràmica de vernís negre (una àtica i una campaniana), un fragment de comuna romana i per últim ceràmica moderna del tipus blau català. L'any 1990 es feren noves prospeccions per part de membres de la secció d'arqueologia del Museu de Vilafranca recollint un lot heterogeni de material ceràmic i lític i comprovant la manca d'una delimitació clara de l'àrea classificada com a jaciment. | 08305-207 | Al nord del municipi | Només s'han realitzat prospeccions: les primeres els anys 70 i les darreres, l'any 1990. | 41.3665200,1.6918300 | 390591 | 4580271 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73373-foto-08305-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73373-foto-08305-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73373-foto-08305-207-3.jpg | Legal | Antic|Paleolític|Ibèric|Prehistòric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|77|81|76|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73313 | Necròpolis entre Can Pau Surià i Can Xic Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-entre-can-pau-suria-i-can-xic-ferret | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FABRE, G.; MAYER, M. i RODÀ, I. (1984). 'Alt Penedès', dins Inscripcions Romaines de Catalogne. I Barcelone. Paris, pp.45-52 GIRÓ ROMEU, Per e (1956). 'Villafranca del Panadés'. VII Reunión de la Comiseria Provincial de excavaciones arqueológicas de Barcelona. Badalona, 23 de octubre de 1955. Informes y Memorias, núm 32. Madrid 1956, p. 171-174. GIRÓ ROMEU, Pere (1957).'Museo Arqueológico de Villafranca del Penedés', dins Memorias de los museos arqueológicos, vol. XXVI-XXVII (1955-57) Madrid 1966, pp. 238-239. GIRÓ ROMEU, Pere (1959). 'Una lápida romana en Sant Pere Molanta', dins Ampurias núm. XXI. Barcelona, pp. 302-307. GORGES, J.G. (1979). Les villes hispano-romanes. Inventaire et problematiques archeologiques. Publicationa du Centre Pirre Paris. núm. 4. París. d'ORS, A.(1963). 'Miscelánea Epigràfica', dins Emerita, núm. XXXI, 1963, pp.139-140. RAURET, A.Mª. (1957). El proceso de la primitiva población del Panadés. Memòria presentada per la obtenció del grau de Llicenciat. Vol. XXVI-XXVII (1955-57) Madrid, 1966, pp.238-239. Estrada, J. Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo. Barcelona 1969, p. 64. VIVES, J.(1961). 'La lápida opistógrafa de Sant Pere Molanta', dins Ampurias núm. XXII-XXIII. Barcelona 1960-61, pp.314-317. RODÀ, Isabel (1988). 'Balanç actual de l'epigrafia a Catalunya', dins III Reunió d'Arqueologia Cristiana Hispànica. Balears, setembre de 1988, pp. 153-155. | III-V | Arrel d'uns treballs agrícoles es localitzaren 6 enterraments amb tègula i restes d'ossos humans, en una d'elles es trobà una làpida calcària amb una inscripció funerària incomplerta per algun trencament sofert, gravada amb una caligrafia de tipus de capital quadrada, amb una cronologia del segle I d.C. (Fabre, Mayer, Rodà 1984). La làpida està reaprofitada i al revers (encara que la superfície no està preparada per gravar en té un altre del s.III-IV d.C. Posteriorment a Can Xic Ferret el sr. Isidre Raventós va trobar una làpida romana, se li dona una cronologia de s.I d.C o principis del II. | 08305-186 | Camí d'Olérdola | Troballes fortuïtes del Sr. Isidre Raventós l'any 1956. | 41.3462700,1.7367400 | 394315 | 4577967 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73313-foto-08305-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73313-foto-08305-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73313-foto-08305-186-3.jpg | Legal | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es podria relacionar amb la propera localització d'una vila romana, la vila Maimona i englobar aquestes troballes amb les diferents torres atribuïdes per aquest territori en relació amb la proximat de la via Augusta. | 80|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73316 | Darrera Quarters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/darrera-quarters | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta arqueológica de España. Barcelona, Madrid: CSIC Instituto Diego Velázquez, pàg. .226. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere i MASACHS BOLET, Josep Mª (1970). 'Vestigios romanos en Vilafranca', dins Vilafranca, any XXX, núm. 1489, 25 d'abril de 1970. | I-V dC | destruït | A finals del segle XIX s'engrandí Vilafranca pel darrera dels quarters, es creà el barri del Poble Nou amb una distribució seguint un traçat quadricular. Fou aleshores quan segons informació de Luís Álvarez es feren les obres per construir una casa de camp, trobant al fer els fonaments les restes d'una antiga edificació amb diverses conduccions d'aigua. Entre els murs aparegué un objecte metàl·lic definit pel mateix Àlvarez com 'medallón de bronce con asa en su parte superior a propósito para colgar del cuello, en forma de escudete y en el que está gravada una cabeza de león dentro de un arco árabe que apea en dos columnitas del mismo estilo sin inscripción alguna'. Aquesta peça fou regalada a Milà i Fontanals (personatge il·lustre del poble). Almagro/Serra/Colominas en 1945 l'atribueixen, només per la descripció, a la part fixa de la nansa d'una sítula, cosa que confirma el caràcter romà de les estructures, assignades ja a aquest període per Giró i Masachs (1970) i Álvarez. | 08305-189 | Plaça del Penedès | Informació donada pel Sr. Luís Álvarez a finals del segle XIX. | 41.3440100,1.6994400 | 391190 | 4577762 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73316-foto-08305-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73316-foto-08305-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73316-foto-08305-189-3.jpg | Legal | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Notícies antigues no confirmades amb posterioritat que presenten problemes d'ubicació i de cronologia. | 80|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73255 | Jaciment de la Capella de Sant Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-capella-de-sant-pelegri | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. COMAS, A. (1980). 'Es recupera un altre element arquitectònic vilafranquí. St. Pelegrí: Art, Història i cultura', dins Olerdulae núm.10, juny 1980, Vilafranca del Penedès, Museu de Vilafranca, pp.2-3. FARRÉ HUGUET , Jordi (2006). Història de la capella de sant pelegrí i la torre romànica. Actuals espais del museu de Vilafranca museu del vi. Inèdit. GIRÓ ROMEU, Pere i MASACHS J.Ma. (1970). 'Vestigios romanos en Vilafranca', dins Panadés, núm. 1489, any XXX, 25 d'abril de 1970, pàg. 11. MASSANELL i CASAS, A. (1970). 'Una nova troballa', dins Edició d'homenatge a P.Giró i Romeu, A.Massanell i Pere Regull, Vilafranca: Museu de Vilafranca, pp.77-80. PLANAS, Josep (1948). Antics convents, esglèsies i capelles de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. Ed. Artes Gráficas. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | V-XIV | sota les estructures de la capella | En motius de les obres de reforma d'aquest edifici, l'any 1967, aparegueren una sèrie de restes arqueològiques. Com explica Jordi Farré (2006), consistiren en tègules planes, i un enterrament fet amb aquest tipus d'elements. Dins el farciment aparegueren fragments de llànties, àmfora romana Dressel 20 i un molí fragmentat, la tapadora de la sitja amb un forat central. Tots aquests elements farien pensar en un moment romà tardà, al voltant del s.V d.C. També es trobaren tres tombes que podrien datar d'un moment alt medieval o romà tardà. Segons el diari de camp de Pere Giró (volum 9, maig 1970) aparegueren dos enterraments d'adults sense aparent protecció i una tomba infantil protegida amb lloses verticals. Giró diu que no s'hi localitzà material arqueològic per poder datar amb exactitud les tombes, però creu que la posició dels braços flexionats i creuats sobre el pit pot indicar que siguin medievals. També parla de la troballa d'una agulla llarga que podria ser medieval, però no s'ha pogut localitzar aquesta peça. Dins la tàpia d'un dels murs aparegué un bon nombre de ceràmiques dels ss. XIV i XV, tot i que era un mur que s'adossava externament. En aquest espai també es localitzaren dues sitges amb materials romans en el seu farciment: estucs, una àmfora Dressel 20. (Es tractaria de les sitges que es troben visibles actualment. Una de les sitges podria haver estat destruïda o tapada, ja que només en trobem una a la planta baixa de la Torre, mentre que a les fotografies en trobem dues. Una d'elles, la que encara avui es troba visible té unes mesures de boca de 48x55 cm, un diàmetre màxim de 2.30 m i una fondària de 2.80 m. L'any 1980, es torna a fer una reforma de l'espai per a convertir-lo en sala d'exposicions del Museu. Durant aquesta reforma aparegué una nova sitja de 50 cm de diàmetre de boca, 2.05 m de diàmetre màxim i 2.50 m de fondària. Segons noticies orals de Joan Josep Forés (arquitecte de l'obra) en aquesta intervenció aparegueren enterraments i monedes que podrien ser romanes i que s'encarregà de guardar, segons ell, el sr. Antoni Massanell (aquestes monedes podrien ser algunes de les que hi ha a la col·lecció Numismàtica del Museu). Tot i així sembla que es podria referir a la reforma de l'any 1967, ja que va ser la seva mateixa constructora que va dur a terme els treballs. | 08305-156 | Plaça de Jaume I, 7 | Excavacions realitzades a partir de les reformes de l'any 1967 i 1980. | 41.3468300,1.6965200 | 390951 | 4578079 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73255-foto-08305-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73255-foto-08305-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73255-foto-08305-156-3.jpg | Legal | Antic|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|83|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73154 | Església de la Mare de Déu dels Dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-la-mare-de-deu-dels-dolors | BENACH i TORRENTS, Manuel (1935) 'La plaça de Jaume I de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats del Penedès, núm. 1. Impremta Esteve, gener de 1935. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XVIII | Església de planta rectangular, d'una nau amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal que dóna a la plaça Jaume I. Campanar de cadireta d'una arcada, alineada amb la porta. Interior amb quatre trams separats per torals i pilastres i coberts amb volta de canó amb llunetes. Capcer amb altar frontal i accessos laterals al cambril superior, situat en part sobre la sagristia. Nau amb cornisa de coronament i obertures de mig punt en tres trams. Frontal amb retaule de guix bastit amb temes clàssics i composat a partir de la imatge central de la Mare de Déu dels Dolors. Cambril amb artesonat policromat amb una petita llanterna octogonal que coincideix amb la imatge. Façana principal composada amb un únic eix vertical amb una portalada adintellada de pedra flanquejada per pilastres i coronada amb un frontó partit. Al damunt seu hi ha un ull de bou. Les cantoneres de la façana són de pedra treballada. | 08305-61 | Plaça de Jaume I, 9 | Tot i desconèixer l'any de la seva construcció, documentació de l'any 1733 ja s'esmenta l'existència d'aquesta església. Entre els anys 1753 i 1759, s'utilitza com església parroquial per l'esfondrament de la volta de la nau de Santa Maria. L'any 1853, s'amplia el cambril segons un projecte de l'arquitecte Elies Rogent i Amat. L'any 1873 s'hi fan obres d'ornamentació. L'any 1883 es restauren la nau i l'alta major i es construeixen una sèrie de finestrals. Sis anys més tard es fa un paviment nou. L'any 1934 s'incendia, però a partir de l'any 1939 es fan obres de restauració. | 41.3468500,1.6964300 | 390943 | 4578082 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73154-foto-08305-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73154-foto-08305-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73154-foto-08305-61-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | desconegut | Passatge particular al costat dret, amb un portal adintellat de pedra i amb l'escut primitiu de la vila. Tancat amb una porta reixada. | 96|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73113 | Convent dels Trinitaris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-dels-trinitaris | BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). 'L'hospital del Sant Esperit i el convent i l'església de la Trinitat de Vilafranca', dins Quaderns Il·lustrats del Penedès, núm. 3. impremta Esteve. Vilafranca del Penedès. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XVI-XIX | Antic convent amb claustre situat dins una trama d'edificis entre mitgeres, consta de planta baixa i dos pisos, organitzat al voltant d'un claustre de planta quadrada compost d'una galeria baixa oberta, de 5 x 5 arcades de mig punt sobre columnes, una galeria alta tancada de doble nombre d'arcades que la baixa i un cos superior amb finestres adintellades. Les cobertes són de teules àrabs a 1 i 2 vessants al carrer i al claustre. La façana principal està formada per dos trams diferenciats; el més proper a l'església està compost simètricament sobre tres eixos verticals, amb la porta principal coronada amb un frontó triangular i dues finestres laterals a la planta baixa. Presideix la planta primera i segona, un balcó d'obertura única i finestres laterals, amb els arcs rebaixats. El tram de façana més llarg té un portal adintellat emmarcat amb carreus i dovelles a saltacavall i obertures adintellades i rebaixades a la planta baixa. Trobem balcons i finestres adintellats de pedra amb escut dels Trinitaris a la planta primera i finestres i balcons alternats a la planta segona. | 08305-20 | Carrer de la Font, 45 | L'any 1271 es crea la Fundació de l'Hospital pel vilafranquí Bernat Llovet. L'any 1331, el bisbe de Barcelona cedeix l'hospital als frares de la Trinitat. L'any 1582, es comencen les obres de l'església i entre 1598 i 1669, el claustre. En els segles XVII i XVIII s'hi van fent reformes, però a l'any 1835 és incendiat. L'any 1868 es fa una reforma de la façana per part del mestre d'obres Josep Inglada i Estrada. A finals del segle XIX, les reformes són constants, però destaca el projecte d'August Font i Carreras, que a l'any 1906 construeix un nou campanar. | 41.3479600,1.6997600 | 391224 | 4578201 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73113-foto-08305-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73113-foto-08305-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73113-foto-08305-20-3.jpg | Legal | Barroc|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 96|94|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73095 | Cases del carrer Amàlia Soler, 43, 45, 47 i 49 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-amalia-soler-43-45-47-i-49 | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | Grup de cases homogeni, de planta rectangular que consten de planta baixa, pis i golfes. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La del número 43, fa cantonada i ha estat restaurada; a la planta baixa hi ha una fleca, l'escaire és arrodonit amb carreus de pedra i la resta dels paraments són llisos. Les portes d'accés són d'arc rebaixat, excepte el número 47. En el primer pis hi ha balcons d'obertura única adintellada. A les golfes hi trobem finestres quadrades. | 08305-2 | Carrer d'Amàlia Soler, 45, 47 i 49 | La casa del número 45 es coneix amb el nom de Casa Morera, la del número 47 és la Casa Vinyals i la del número 49, la casa Torrents. | 41.3427100,1.6997400 | 391213 | 4577618 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73095-foto-08305-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73095-foto-08305-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa del número 47 ha sofert modificacions a la porta i la del número 49 a la teulada. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73115 | Pintures de la capella del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-capella-del-remei | RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | restaurades | Pintura mural policroma que representa la crucifixió, dins d'una orla ametllada i amb àngels als costats portant calzes a les mans i agenollats, mirant la creu. A la part inferior, trobem l'escena de l'Anunciació a l'esquerra i el del naixement, a la dreta. | 08305-22 | Església de la Trinitat (carrer de la Font, 47). | La capella del Remei, és l'antiga església de l'Hospital del Sant Esperit. Fou cremada l'any 1934 i la reconstrucció s'inaugurà l'any següent. Els director de l'obra van ser l'arquitecte Josep Brugal i el pintor Lluís Maria Güell. | 41.3482900,1.6998600 | 391233 | 4578237 | 1935 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73115-foto-08305-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73115-foto-08305-22-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Vila i Arrufat | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 73116 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-11 | MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. VALLS PEDROL, Jordi. Coord. (2004). El cementiri de Vilafranca del Penedès. Edició de l'autor. Vilafranca del Penedès. | XIX | Cementiri municipal format per un conjunt de construccions funeràries organitzades en cinc recintes a través d'una trama de passeigs ortogonals. El primer recinte és el del sud, on més tard s'hi construí la capella pública, a l'altre extrem, però alineada amb l'entrada primitiva. És de planta quadrada, amb un passeig perimetral i dos centrals que formen creu: un comunica l'entrada amb la capella i l'altre uneix el primer recinte amb el segon. En el perímetre, trobem les fileres de nínxols, d'entre els que destaca, a la filera de l'esquerra, la capella dels devots de la Mare de Déu del Roser i la capella de la confraria de Sant Antoni Abat i la sala mortuòria. Disposa de quatre parterres centrals amb sepultures i panteons. Per la banda nord, s'hi afegí el segon recinte,a l'any 1976. És de planta rectangular, amb un passeig perimetral i dos passeigs centrals, que formen creu i que comuniquen amb els altres recintes. També té fileres de nínxols al seu voltant d'entre els que destaquen, a la filera de la dreta, la capella - panteó de la família de Dª Maria Torres d'Almirall i la dels famílies Milà i Sallent. També disposa de parterres centrals. El tercer recinte és de planta rectangular de les mateixes dimensions i estructura que el segon recinte. Darrera aquest recintes, hi ha el cementiri neutre i el recinte modern, sense cap interès especial. Tot el cementiri té una tanca perimetral de separació, que en la seva part est, on s'uneix amb la trama urbana de la ciutat, està formada per una paret a mitja alçada i una tanca de ferro que s'intercala amb pilars d'obra. Des d'aquesta façana s'accedeix al cementiri a través de dues entrades. Paral·lelament a la consolidació del cementiri amb els nínxols perimetrals que van delimitant el recinte, les famílies adinerades veieren en el desenllaç de la capella del cementiri la possibilitat de disposar d'un espai propi destinat al culte familiar de la mort, un rosari de capelles privades. La necessitat de demostrar la diferència o buscar la diferència social o econòmica impulsarà la construcció dels panteons familiars, destinats a l'enterrament dels membres successius d'una família. Destaquen tot un seguit de panteons, escultures i construccions funeràries que monumentalitzen el caràcter general del cementiri. Alguns d'aquests elements i que hem individualitzat en una fitxa són: la Capella panteó de la família Via Oliveras (301), el Panteó de Miquel Torres i família (302), la Capella panteó de la família Miret - Abad (304), el Panteó de la família de Josep Balaguer i Martí (305), el Panteó de Ramon Marimon i família (306), la Capella panteó d'Antoni Jané i família (307), el Panteó de la família Messalles (308), i el Panteó de la família Massanet (309). | 08305-23 | Carretera de Vilafranca a Guardiola (B-2127) | Una Real Cèdula del 3 d'abril de 1787 prohibia els enterraments intra murs. Això fa, tot i que en retard, el municipi es plantegi la construcció d'un cementiri allunyat de la trama urbana. L'any 1808 es fa la benedicció del solar, on hi havia l'antic convent dels Caputxins. En la documentació de l'ajuntament de Vilafranca es té constància d'uns terrenys apropiats per la construcció del nou cementiri (18 d'abril de 1816). El 3 de juliol es formalitza l'expedient per la realització del cementiri. La cosa s'atura i es canvia l'emplaçament, a principis de gener de 1829 sembla que està a punt de començar la construcció, però el 6 de febrer des de Capitania General s'obliga a l'ajuntament a aturar les obres i buscar un nou emplaçament. El 23 d'abril de 1839 es va beneir el nou cementiri (L'actual, que s'ha ampliat amb vàries fases). L'any 1837, el Govern cedeix el solar a l'Ajuntament per a la construcció del cementiri, que s'inaugurarà l'any 1839. Pau Milà i Fontanals encarrega, a l'any 1864, el projecte de la Capella pública a Joan Torras i Guardiola, que no s'acaba fins l'any 1878 | 41.3523600,1.7004000 | 391285 | 4578688 | 1839 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73116-foto-08305-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73116-foto-08305-23-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Torras i Guardiola | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73131 | Col·lecció de la Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-festa-major | XX | Col·lecció que aplega una mostra del ric patrimoni festiu de Vilafranca del Penedès, centrat en la seva festa major i disposats a partir d'un discurs museogràfic que permet gaudir de la festa a través de l'àliga, el drac, els gegants, els balls, les músiques. El discurs es reforça mitjançant un audiovisual en el que es reviu la Tronada, les cercaviles, les processons, l'ambient de la diada castellera, l'exaltació del foc a l'entrada de Sant Fèlix i els altres elements festius. Hi ha un espai reservat a la festa major infantil, amb els elements propis: gegants petits, drac petit, etc. | 08305-38 | Plaça del Vall del Castell, s/n | La Festa Major de Vilafranca ha estat declarada d'interès nacional. Comença el 29 d'agost fins el 2 de setembre. El dia principal és el de Sant Fèlix, el 30 d'agost. Des del segle XVII ha mantingut una estructura molt semblant. La casa de la festa Major es va inaugurar | 41.3480400,1.6968200 | 390978 | 4578213 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73131-foto-08305-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73131-foto-08305-38-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es pot visitar individualment seguint l'horari establert o en grups prèvia concertació. Informació i reserves a l'Oficina de Turisme, tel. 93 818 12 54. | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73160 | Llegenda del ramat encantat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-ramat-encantat | MOYA, Bienve ( 2005). Llegendes del Penedès i les valls del Garraf. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona, pp. 20 i 21. SADURNÍ i VALLÈS, Pere (2000). 'El ramat encantat', dins el Folklorte del Penedès. Vol.1. Fundació Caixa del Penedès, pàg. 337. | XX | Aquesta llegenda es situa a la muntanya de Sant Pau, entre Pacs i Vilafranca del Penedès, damunt mateix l'ermita de Sant Pau. Hi vivia un terratinent que amb els seus ramats feia anar de corcoll tots els camperols de la contrada, ja que les seves ovelles pasturaven per prats, horts i conreus sense respectar les diferents propietats. Els pobres pagesos cada cop que s'hi havia adreçat en sortien amb la cua entre cames. Veient els resultats, decidiren anar a consultar a una bruixa que vivia en una cabana a la Serra del Bolet. La bruixa es va posar del costat dels pagesos i decidí convertir aquell terratinent amb tot el seu ramat i criats en roques. Diuen que aquest escampall de pedres i roques encara es veuria si no hagués estat per l'explotació d'una pedrera. | 08305-67 | Ermita de Sant Pau | 41.3590100,1.6825900 | 389806 | 4579449 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73160-foto-08305-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73160-foto-08305-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 73206 | Arxiu de la Societat La Principal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-societat-la-principal | <p>SOLÉ i BORDES, Joan (2004). Societat d'Esbarjo, Cultura i Esport, La Principal. Llibre del centenari 1904-2004. Edita Societat d'Esbarjo, Cultura i Esport La Principal. Vilafranca del Penedès.</p> | XX | necessita un lloc amb condicions òptimes. | <p>Arxiu compost per la documentació generada per l'activitat de la pròpia entitat, la Societat d'Esbarjo, Cultura i Esports La Principal, fundada l'any 1904. Destaquen els llibres d'actes des de la fundació, la cartelleria de les activitats com les obres de teatre o el cinema; també hi consta laq col·lecció completa de la revista interna CASAL (creada l'any 1931), així com fotografies de diverses èpoques.</p> | 08305-113 | Rambla de Nostra Senyora, 35-37 | <p>La Societat La Principal fou fundada l'any 1904, oficialment el dia de la Mercè. Fou iniciativa d'un grup de joves descontent amb el caràcter polititzat de les altres entitats vilafranquines. El primer president fou Ramon Cuyàs. Una de les característiques d'aquesta entitat és la diversitat de seccions esportives, culturals i lúdiques: teatre, escacs, filatèlica, idiomàtica, literària, basquet, billar. Es mantenen bàsicament de les quotes, lleugeres subvencions de l'administració i de les activitats populars. Actualment estan associades unes 2000 famílies.</p> | 41.3451200,1.7003900 | 391272 | 4577884 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73206-foto-08305-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73206-foto-08305-113-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment es troba en procés de reubicació per trasllat. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73210 | Costums dels funerals a Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-dels-funerals-a-vilafranca | SADURNÍ i VALLÈS, Pere (2000). 'Enterraments i funeralst', dins el Folklorte del Penedès. Vol.1. Fundació Caixa del Penedès, pàgs. 230-231. | XVI-XX | Pere Sadurní (2000), recull alguns costums relacionats amb enterraments i funerals vinculats a Vilafranca. Un d'aquests costums ens diu que després dels funerals, a l'hora de besar l'estola del rector, aquest parava el bonet i els fidels hi tiraven unes monedes embolicades. També recull que en el segle XVI, les darreres voluntats dels preveres, cavallers i families nobles, ordenaven que el dia del seu enterrament els familiars donessin pa als pobres. Aquest pa, el repartien damunt mateix de la tomba del difunt. Es coneixia amb el nom de 'pa d'ànimes' o 'pa d'absoltes' | 08305-117 | Vilafranca del Penedès | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 73218 | Llegenda del campanar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-campanar | SADURNÍ i VALLÈS, Pere (2000). 'El ramat encantat', dins el Folklorte del Penedès. Vol.1. Fundació Caixa del Penedès, pàg. 336. | XX | Llegenda recollida per Pere Sadurní (2000) sobre el campanar de la basílica de Santa Maria. Es diu que quan es van acabar les obres de construcció d'aquest campanar, en el segle XVI, i quan van retirar les bastides, comprobaren que seguia creixent, davant l'alarma dels veins pel perill de caure. En Jaumet era un sastre que va trobar la solució lligant una cinta dalt del campanar, deixant l'altra part tocant a terra. Però la humitat de la nit havia fet encongit la cinta un pam. El campanar de Vilafranca es va fer famós, tan aviat creixia com s'encongia. | 08305-125 | Campanar de la basílica de Santa Maria | 41.3470000,1.6977600 | 391055 | 4578096 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73218-foto-08305-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73218-foto-08305-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 73226 | Carrer del Comerç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-comerc | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX-XX | La creació de la línea de ferrocarril entre Martorell i Tarragona, l'any 1865, comporta una reestructuració de la zona i facilita la creació del carrer del Comerç, sobretot a partir de l'any 1972. L'increment de la producció vitvinicola n'és l'altre factor concluyent. En aquest any, s'aprova una parcel·lació signada pel mestre d'obres Miquel Elies, que no es va arribar a realitzar, però que és l'embrió del carrer Comerç amb un establiment de magatzems destinats bàsicament a l'expenedoria de vi per mità del ferrocarril. Alguns dels magatzems més destacats són : el magatzem Isidre Figueras (368), el magatzem Devisa (369), el magatzem Montserrat (370), el magatzem Torras i Vendrell (90) i el magatzem Cortina i Companyia (91). | 08305-133 | Carrer del Comerç | 41.3436800,1.7029800 | 391486 | 4577721 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73226-foto-08305-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73226-foto-08305-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 73245 | Orgue de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-santa-maria-0 | <p>ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248.</p> | XX | <p>Orgue de composició arquitectònica de fusta, ordenada en tres pisos mitjançant arcs de mig punt, rebaixats i amb motllures entre ells. El coronament és amb un frontó triangular amb petits pinacles. La part inferior és abalconada formada per mènsules i estípits, amb la façana amb plígons motllurats. Aquesta estructura està reomplerta amb tubs metàl·lics, on sovint s'hi afgeixen ornamentacions de fusta calada de temàtica vegetal.</p> | 08305-151 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | 41.3469500,1.6972900 | 391015 | 4578092 | 1942 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73245-foto-08305-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73245-foto-08305-151-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Gaietà Estalella i J. Brugal | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73397 | Els càntirs de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cantirs-de-vilafranca | PATRICI (1911). 'A trencar cantis. Costum vilafranquina estingida', dins Quinzenal El Labriego, Vilafranca del Penedès, 15 de febrer de 1911, pp. 5 i 6. PATRICI (1912). 'Els cantis de Vilafranca', dins Quinzenal El Labriego, Vilafranca del Penedès, 30 de novembre de 1912, pp. 5 i 6. | XVIII-XIX | no vigent | L'ofici de terrissaire que feia càntirs era molt arrelat a Vilafranca. Es coneixien amb el nom de càntirs de Vilafranca els càntirs negres que s'hi feien. El lloc on s'ajuntaven aquests terrissaires era al voltant de la plaça Jaume I. Un dels costums, avui perdut, relacionat amb aquesta indústria, és la trencadissa de càntirs que es feia a la sortida dels casaments. Quan els nuvis sortien de l'església, els convidats, companys o amics de la colla, es dedicaven a trencar càntirs als seus peus. Sovint els seguien amb un carro ple de càntirs i els anaven trencant fins al convit. Es tractava de càntirs que sortien del forn amb alguna deformació o defecte de cuita i, per tant, no es podien vendre com un càntir d'aigua. | 08305-219 | Vilafranca del Penedès | A principis de segle XX ja es parla com una tradició desapareguda. Alguns terrissers que recull la bibliografia són 'el Perlas', 'l'Hermità', 'el Pa i Figues' i 'el Trius'. | 41.3470100,1.6967500 | 390970 | 4578099 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73443 | Monument al Bisbe Torras i Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-bisbe-torras-i-bages | XX | Monument commemoratiu en forma de monòlit de pedra amb el costat superior esbiaixat. A la part superior dreta hi ha un medalló en bronze amb la representació del bust en relleu del bisbe Torras i Bages. A sota la inscripció en lletres 'Al bisbe Torras i Bages 12.IX.1846 - 7. II.1916'. La pedra és conglomerat de Montserrat. | 08305-242 | Plaça de l'Oli, s/n | Es va inaugurar el 26 d'agost de l'any 1996, però el monòlit de pedra fa molts anys que estava col·locat a la plaça de l'Oli. No ens han sabut concretar quants anys fa que hi és. | 41.3474700,1.6959200 | 390902 | 4578151 | 1996 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73443-foto-08305-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73443-foto-08305-242-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73463 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-41 | XIX-XXI | Documentació municipal, a partir de l'any 1845. L'índex general és una adaptació local del normatiu d'arxius administratius: Administració general; Hisenda; Urbanisme i obres; Població i cens; Proveïments; Cultura; Ensenyament o Instrucció pública; Sanitat; Beneficència i assistència social; Seguretat pública; Servei militar; Medi ambient; Escola bressol Sta. Creu; Documentació històrica i Fons fotogràfic. | 08305-252 | Avinguda d'Europa, 6-8 | 41.3408100,1.7013600 | 391346 | 4577405 | 1845 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73463-foto-08305-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73463-foto-08305-252-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està ubicat i es gestiona des del mateix edifici de l'Arxiu Comarcal. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73472 | Fons d'art municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-municipal-0 | RAFECAS i COLE, Rosó (2003). Col·lecció d'art de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Informe. Vilafranca del Penedès, maig de 2003. Inèdit. RAFECAS i COLE, Rosó (2006). Col·lecció d'art de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Informe. Vilafranca del Penedès, gener de 2006. Inèdit. | XIX-XXI | Col·lecció d'obres d'art de propietat municipal realitzades entre els anys 1870 i 2005, exceptuant una obra del segle XVI, cedida per la Diputació de Barcelona a la Biblioteca Torras i Bages. Es tracta de 310 obres de tècniques diverses: pintura a l'oli, dibuix, gravat, llapis, fresc, fotografia, gouache, aquarel·la, ceràmica, xilografia, pastel o escultura. S'han identificat 154 autors, principalment de la comarca o rodalies: Plantalech, August Rosell, Eulàlia Valldosera, Raimon Colomer, Anna Olivella; però també alguns autors importants com Claudi Lorenzale i Ricard Clausells. Les formes d'ingrés més habituals són la cessió, la donació o la compra; directament als artistes, el FIR'ART, algun concurs de pintura ràpida o de les exposicions. | 08305-257 | Carrer de l'Escorxador, 19-25 | L'Inventari del fons el va realitzar Rosó Rafecas i Colet mitjançant el programari DAC (Documentació Assistida de Col·leccions), el maig de l'any 2003 i fent una actualització el gener del 2006. Cada peça s'ha fotografiat i s'hi ha inscrit un número de registre, a partir del número A 100 000. | 41.3493200,1.6967000 | 390970 | 4578355 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73472-foto-08305-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73472-foto-08305-257-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les obres estan dipositades en diferents dependències municipals, però el magatzem central és a l'antic escorxador. | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73474 | Arxiu comarcal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-comarcal-0 | XX | Edifici de planta rectangular amb diferents nivells destinats a preservar el fons arxivístic i facilitar-ne la consulta. La façana sud està sustentada per uns recolzaments o pilars que formen les tres primeres lletres de la paraula arxiu.Aquesta façana i parts dels dos laterals contgus tenen les parets de vidre. L'entrada es fa pel lateral est a partir d'una rampa. | 08305-258 | Avinguda d'Europa, 6-8 | Edifici dissenyat l'any 1997,dins un concurs internacional de joves arquitectes, organitzat per l'Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya (AJAC), vinculada al Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC) i la Generalitat de Catalunya. | 41.3408100,1.7013600 | 391346 | 4577405 | 1997 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73474-foto-08305-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73474-foto-08305-258-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73489 | Diada del Graller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-del-graller | http://www.vilafranca.es | XX | Des de l'any 1994, la Coordinadora de Grallers de Vilafranca organitza el Dia del Graller. El Dia del Grallers és punt de trobada i punt de referència obligat de les principals agrupacions de grallers de Catalunya. Té lloc durant un cap de setmana del mes d'abril. Durant aquest cap de setmana Vilafranca es converteix en la capital de la gralla. S'hi organitzen diferents activitats: tallers, conferències, exposicions, mostres de folklore tradicional, homenatges a antics grallers, cercaviles, concerts, balls, etc. En motiu de la celebració del 15è dia del graller, aquest any 2008 la Coordinadora de Grallers de Vilafranca organitza el I Concurs de Composició per a gralla i orgue. | 08305-266 | Vilafranca del Penedès | La primera trobada de grallers es va fer l'any 1994. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 1994 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73489-foto-08305-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73489-foto-08305-266-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73493 | Diada castellera del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-castellera-del-roser | http://www.xicotsdevilafranca.com | XX | És la festa de la colla castellera dels Xicots de Vilafranca que es celebra per la diada del Roser (octubre). Enguany, la diada del seu 25è. Aniversari, l'actuació castellera dels Xicots ha estat la més reeixida de la seva història: torre de vuit amb folre, tres de vuit, quatre de vuit i, com a cirereta, pilar de sis carregat. Un espadat de sis que, si bé no és el primer de la colla, sí que té un regust de castell nou ja que feia 19 anys que els Xicots no coronaven a plaça aquest castell. Per la festa, es conviden altres colles castelleres de fora. També s'acostuma a fer una arrossada popular. | 08305-268 | Plaça de la Vila | Els Xicots de Vilafranca són la segona colla de la ciutat, porten la camisa vermella, i va ser creada l'any 1982. Els primers assaigs començaren la tardor de 1981, però la presentació de la colla fou l'11 de setembre de 1982 en el marc de la Diada Nacional de Catalunya. Amb camisa vermell-rosat, recordant la indumentària de la primera colla castellera vilafranquina. Es va escollir el nom de Xicots com a sinònim i semblança del que havien pres altres colles (nens, minyons). El seu local social és a 'Cal Noi-Noi', a la plaça Milà i Fontanals, número 3. L'any 2000 un grup de persones crea l'entitat 'Amics dels Xicots de Vilafranca', per donar suport a la colla castellera. L'any 2007 han celebrat el seu 25è aniversari. | 41.3463600,1.6981600 | 391087 | 4578025 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73493-foto-08305-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73493-foto-08305-268-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73496 | Diada castellera de tots Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-castellera-de-tots-sants | www.castellersdevilafranca.cat | XX | La diada castellera de Tots Sants, que com el seu nom indica es celebra l'1 de novembre de cada any, és una festa castellera promoguda per la colla dels Castellers de Vilafranca. El punt neuràlgic és la Plaça de la Vila, on hi conviden a dues colles més. Es tracta de l'acte de cloenda de la temporada a les places. | 08305-270 | Plaça de la Vila | La colla Castellers de Vilafranca es va fundar el mes de setembre de 1948, de la mà d'Oriol Rosell, qui en va ser el primer cap de colla. Els inicis van estar marcats per la consecució dels primers castells de set i per les estretes relacions amb les altres colles del moment. Durant aquests anys, els caps de colla van ser l'Oriol Rosell (1948-1952) i el Ramon Sala (1953-1955) i el color de la camisa va ser el rosat, primer, i el vermell, posteriorment. El 1956 la colla va restar gairebé inactiva a causa de desavinences internes. El 1957 es va reorganitzar i va adoptar el color verd de la camisa. Del 1957 al 1968 són anys de castells de set i la consecució més destacada va ser el cinc de set. A partir del 1969 i fins al 1974, la colla va fer un salt qualitatiu molt important i va aconseguir els primers castells de vuit: la torre de set, el quatre de vuit, el tres de vuit, el pilar de sis i la torre de vuit amb folre. El 1972 va guanyar el Concurs de Castells de Tarragona. Durant aquest anys els caps de colla van ser el Josep Pedrol (1957-1959), el Carles Domènech (1960-1961), el Joan Bolet (1962-1963), el Gabi Martínez(1964-1969), el Lluís Giménez (1970-1973) i el Gabi Martínez, una altra vegada (1974). El 1975 la colla va fer un canvi important en la seva estructura interna: va passar d'una direcció quasi exclusiva del cap de colla a regir-se per un equip tècnic col·legiat. El 1981 va tornar a ser un any de canvis interns ja que es va decidir que els castellers no cobrarien individualment. Això va provocar una escissió de la colla. Entre els anys 1975 i 1982, la colla va mantenir els castells de vuit, tot i que amb feines i treballs. Els anys 1983 i 1984 van ser uns anys de recuperació i consolidació dels castells de vuit bàsics, però el tomb definitiu es va produir el 1985 quan es va descarregar el primer cinc de vuit. Així es va obrir el camí cap als castells de nou folrats: el 1987 la colla va carregar els primers tres i quatre de nou amb folre, i el 1989 va descarregar el tres per primera vegada i el 1990, el quatre. Del 1975 al 1994 el cap de colla va ser el Carles Domènech. Entre els anys 1995 i 2004 la colla entra en una espiral d'èxits. Durant aquests anys s'aconsegueixen les màximes fites: descarregar la torre de nou amb folre i manilles, el pilar de set amb folre, el pilar de vuit amb folre i manilles (el primer del segle XX), el quatre de vuit amb l'agulla (el primer del segle XX), el quatre de nou amb folre i l'agulla (el primer de la història dels castells), el cinc de nou amb folre i el tres i quatre de nou amb folre simultanis (per primer cop i únic en tota la història castellera), i carregar la torre de vuit (primera del segle XX), el quatre de nou i el tres de deu amb folre i manilles (el primer de la història dels castells). Cal afegir que, en aquests anys, la colla va guanyar el Concurs de Castells de Tarragona del 1996, 1998, 2002 i 2004. | 41.3463600,1.6981600 | 391087 | 4578025 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73496-foto-08305-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73496-foto-08305-270-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73504 | Xemeneia de la bòbila Jané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bobila-jane | XIX | Xemeneia o fumeral vertical, d'una trentena de metres, d'una antiga bòbila, feta de maons massissos d'obra vista, amb quatre anelles de ferro de subjecció, a la meitat inferior. Conserva la cambra de combustió, tot i que amb l'entrada mig tapiada i usada com abocador. | 08305-274 | Bòbila Jané | 41.3547100,1.7078400 | 391911 | 4578940 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73504-foto-08305-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73504-foto-08305-274-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 73506 | Drac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XX | Drac alat de fusta i cartó, tela, paper esmicolat i pell de cavall. L'estructura és llistada, dividia en cinc trams entre el cap i la cua. Cua formada per dotze trams de fusta llistada. Les ales són d'una sola peça de fusta cadascuna. El cap és una talla de fusta de dues peces. Fa 3'95 m de llargada, 1'35 m d'alçada i 1'10 m d'amplada i pesa 107 Kg | 08305-275 | Casa de la Festa Major (Pl. Vall del Castell, s/n) | La primera noticia que tenim del drac, la trobem al costat de la primera referència de l'àliga, l'any 1600 del Llibre verd de Vilafranca, quan es parla de la diada de Corpus. El Drac fou propietat de la confraria de Sant Miquel que era el patró dels adobadors i sabaters. L'any 1898 va passar a ser-ne guardador i dipositari en Josep Baltà R. De Cela que el va restaurar i guardar a casa seva. L'any 1979 es va constituir l'entitat Amics del Drac que aplega, dins aquest nom, persones que a més de ser portadores del Drac tenen la voluntat de tenir-ne cura. | 41.3480400,1.6968200 | 390978 | 4578213 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73506-foto-08305-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73506-foto-08305-275-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73508 | Ball de Capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-capgrossos-0 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. www.vilafranca.com | XIX-XX | Els capgrossos tenen 2 tipus de ball, els de cercavila i els parats. Els de cercavila són: 'La Repescada', 'l'Agló' i un ball nou estrenat per la Festa Major d'enguany anomenat 'el festeig'. Els balls parats són:'Berga', 'Polca', 'El Ball del Ram' i 'l'Eixerida'. Cada ball està acompanyat per la seva pròpia melodia amb gralla. Actualment el ball està compost per 10 nois, els quals porten els quatre caps. El vestuari de cadascun d'ells depèn del cap que portin. Cadascun dels capgrossos té un vestuari propi, el qual l'identifica i diferencia respecte els altres. El 1968, l'Humbert i la Roseta van ser dissenyats i construïts per Manuel Baró i Sebastià Pérez, per encàrrec de l'Acadèmia de Tastavins de San Humbert. La Roseta simbolitza la fertilitat de la terra, i l'Humbert simbolitza el treball vitivinícola de les nostres comarques. | 08305-276 | Vilafranca del Penedès | Van néixer com a oposició als gegants, és a dir, com a oposició al poder. Tot i que al principi formaven una colla, els capgrossos o nans, van anar separant-se de la colla i establint-se pel seu propi compte. La seva primera aparició data del 1859, i a causa de la fragilitat dels materials de construcció dels caps, han anat variant molt. Als anys vint, hi havia sis parelles de nans, amb un cap que simulava un astròleg. Aquests caps foren substituïts, i als anys quaranta ja eren uns altres vuit caps que llavors no ballaven aparellats. Cada cap simulava un personatge amb noms com: Gepetto, el Moro, la Negreta, el Pallasso, el Xinès, el Casteller, el Grouxo, l'Indi, el Turc, el Vell i el que fa l'ullet. El 1968 l'Acadèmia de Tastavins Sant Humbert va fer entrega a la vila, dels dos 'nanus' que foren batejats el 30 d'agost, en un acte públic. Primerament, els noms foren Roseta i Oriol, per la pubilla i el pagès, respectivament, després es van canviar per Roseta i Humbert. Van ser batejats a les 11 del matí, després de processó i davant del Palau Baltà. Els Capgrossos de Tarragona van ser els padrins de la Roseta i l'Humbert el dia del bateig. Un any més tard s'hi van afegir la parella coneguda com a Gitanos, que no foren batejats fins el 1993 com a Zingarel·la i Canyamàs, noms escollits pels escolars vilafranquins. Els padrins en aquest bateig foren els Capgrossos de Vic. El 1982, els capgrossos, van esdevenir una colla pròpia, separant-se dels nans, i van adquirir una coreografia pròpia; llavors van esdevenir els Capgrossos 'grossos'. Actualment s'anomenen Capgrossos de Vilafranca. Durant la Festa Major del 2002 es celebrà el 20è aniversari de la separació dels Capgrossos 'grossos' dels nans. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73508-foto-08305-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73508-foto-08305-276-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.