Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73510 | Ball de cercolets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cercolets-1 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XIX-XX | Aquest ball era interpretat només per homes; tots els ballarins vestien robes de tons blancs amb vies i sanefes, corbata i faixa vermelles, faldellí del mateix color, indumentària que s'assembla molt del tirat i de l'aire del vestit dels camperols hel·lènics. La posició inicial és a partir de dues files de parelles; cada parella aguanta un cercolet. Avancen les dues fileres i quan es troben una d'elles aixeca els cercolets per tal de que les parelles de l'altre filera passin per sota; quan es tornen a trobar a dalt ho fan al revés la filera que ha passat per sota alçarà els cercolets per tal de que els altres passin per sota. Un cop en la posició inicial es desplacen, lateralment, tots cap el centre i s'intercalen en una sola fila. Avancen cap endavant i quan les parelles van arribant a baix es separen cadascuna per la seva banda per tornar-se a trobar a dalt i tornar a baixar en una sola fila. Un cop tots rectes tornen a desplaçar-se de costat en dues files. Les parelles creuaran de dos en dos els seus cercolets i giraran tota una volta de molinet amb el cercolet creuat, canviaran la direcció i donaran una altra volta en sentit contrari. Desfaran la figura i tornaran a lloc. Repetirem el moviment anterior, però entrecreuant tres cercolets, (és important que el nombre de parelles sigui múltiple de tres); també podem repetir el moviment amb quatre cercolets. Les parelles es tornen a ajuntar al mig en una sola fila i alcen el cercolets per tal de fer un pont, la primera parella comença a passar per sota del pont i les altres es van desplaçant cap al davant; quan tots han passat pel pont es desplacen tots seguint a la primera parella per acabar la dansa. Generalment els ballaires del ball dels Cercolets solen ésser joves, i en alguns indrets el ballaven infants. Duen un cèrcol de bota gros, obert per un punt, tot cobert de flors, de manera que no es veu res del cèrcol. | 08305-277 | Vilafranca del Penedès | És un ball gairebé exclusiu de contrades vinícoles, el seu origen radica en festes i cerimònies de les veremes, en les quals havia estat freqüent simular la construcció d'una bota, que els dansaires feien amb l'entreteixit de llurs cèrcols tots adornats de flors i pàmpols, demostració ben significativa de que es ballava cap el mes d'octubre, en el curs de la verema, quan encara tenen pàmpols els ceps. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73510-foto-08305-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73510-foto-08305-277-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73108 | Santa Maria dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-dels-horts | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XVIII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. A la façana de ponent hi ha una galeria porticada en planta baixa afegida que per la coberta fa les funcions de terrassa a la que s'hi accedeix per una escala que sobresurt de la línia de façana. A la dreta, hi ha alguns cossos annexos a la masia. Tot el recinte està delimitat per una closa amb portalada d'arc de mig punt i coronament pla. La façana principal té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat definits per les seves obertures. A la planta baixa i centrat, hi ha el portal rodó adovellat, amb una finestra adintellada a cada costat. En el primer pis, damunt del portal, trobem un balcó d'obertura única adintellada amb una finestra, també adintellada, a cada costat. En el segon pis, a l'eix central, hi ha un balcó ampitador amb una finestra a cada costat, totes tres obertures també són adintellades. El parament és llis i arrebossat. Totes les obertures estan emmarcades amb ampits, muntants i llindes de pedra granítica treballada. Els escaires de les façanes també estan reforçats amb carreus de pedra. | 08305-15 | Entre la Riera de Vallmoll i la de Santa Maria dels Horts | És propietat de la societat Pedro Albalejo, s.l des de fa uns 35 anys. Abans n'era el propietari el senyor Barruel Panzano. | 41.3426600,1.7195100 | 392867 | 4577588 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73108-foto-08305-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73108-foto-08305-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73108-foto-08305-15-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada pel senyor Joan Llopis. | 94|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73508 | Ball de Capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-capgrossos-0 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. www.vilafranca.com | XIX-XX | Els capgrossos tenen 2 tipus de ball, els de cercavila i els parats. Els de cercavila són: 'La Repescada', 'l'Agló' i un ball nou estrenat per la Festa Major d'enguany anomenat 'el festeig'. Els balls parats són:'Berga', 'Polca', 'El Ball del Ram' i 'l'Eixerida'. Cada ball està acompanyat per la seva pròpia melodia amb gralla. Actualment el ball està compost per 10 nois, els quals porten els quatre caps. El vestuari de cadascun d'ells depèn del cap que portin. Cadascun dels capgrossos té un vestuari propi, el qual l'identifica i diferencia respecte els altres. El 1968, l'Humbert i la Roseta van ser dissenyats i construïts per Manuel Baró i Sebastià Pérez, per encàrrec de l'Acadèmia de Tastavins de San Humbert. La Roseta simbolitza la fertilitat de la terra, i l'Humbert simbolitza el treball vitivinícola de les nostres comarques. | 08305-276 | Vilafranca del Penedès | Van néixer com a oposició als gegants, és a dir, com a oposició al poder. Tot i que al principi formaven una colla, els capgrossos o nans, van anar separant-se de la colla i establint-se pel seu propi compte. La seva primera aparició data del 1859, i a causa de la fragilitat dels materials de construcció dels caps, han anat variant molt. Als anys vint, hi havia sis parelles de nans, amb un cap que simulava un astròleg. Aquests caps foren substituïts, i als anys quaranta ja eren uns altres vuit caps que llavors no ballaven aparellats. Cada cap simulava un personatge amb noms com: Gepetto, el Moro, la Negreta, el Pallasso, el Xinès, el Casteller, el Grouxo, l'Indi, el Turc, el Vell i el que fa l'ullet. El 1968 l'Acadèmia de Tastavins Sant Humbert va fer entrega a la vila, dels dos 'nanus' que foren batejats el 30 d'agost, en un acte públic. Primerament, els noms foren Roseta i Oriol, per la pubilla i el pagès, respectivament, després es van canviar per Roseta i Humbert. Van ser batejats a les 11 del matí, després de processó i davant del Palau Baltà. Els Capgrossos de Tarragona van ser els padrins de la Roseta i l'Humbert el dia del bateig. Un any més tard s'hi van afegir la parella coneguda com a Gitanos, que no foren batejats fins el 1993 com a Zingarel·la i Canyamàs, noms escollits pels escolars vilafranquins. Els padrins en aquest bateig foren els Capgrossos de Vic. El 1982, els capgrossos, van esdevenir una colla pròpia, separant-se dels nans, i van adquirir una coreografia pròpia; llavors van esdevenir els Capgrossos 'grossos'. Actualment s'anomenen Capgrossos de Vilafranca. Durant la Festa Major del 2002 es celebrà el 20è aniversari de la separació dels Capgrossos 'grossos' dels nans. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73508-foto-08305-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73508-foto-08305-276-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73522 | Ball de Nans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-nans-0 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XIX-XX | Hi ha poques diferències des del vessant folklòric entre nans i capgrossos. Els Nans serien els més tradicionals i els Capgrossos els que s'incorporen més modernament. La introducció del Ball de Nans al seguici vilafranquí data de l'any 1859. Des de 1989 s'hi han anat afegint gradualment al conjunt, nous elements que recreen la imatge d'un seguit de personatges locals: el Quique, el Tiburon, la Cutxi-cutxi, el Cabra, el Peti, el Jànio, el Mariano, el Mènec, el Batlle, el Graller, la Pipera i el Sol. | 08305-283 | Casc Antic | Van néixer com a oposició als gegants, és a dir, com a oposició al poder. Tot i que al principi formaven una colla, els capgrossos o nans, van anar separant-se de la colla i establint-se pel seu propi compte. La seva primera aparició data del 1859, i a causa de la fragilitat dels materials de construcció dels caps, han anat variant molt. Als anys vint, hi havia sis parelles de nans, amb un cap que simulava un astròleg. Aquests caps foren substituïts, i als anys quaranta ja eren uns altres vuit caps que llavors no ballaven aparellats. Cada cap simulava un personatge amb noms com: Gepetto, el Moro, la Negreta, el Pallasso, el Xinès, el Casteller, el Grouxo, l'Indi, el Turc, el Vell i el que fa l'ullet. El 1968 l'Acadèmia de Tastavins Sant Humbert va fer entrega a la vila, dels dos 'nanus' que foren batejats el 30 d'agost, en un acte públic. Primerament, els noms foren Roseta i Oriol, per la pubilla i el pagès, respectivament, després es van canviar per Roseta i Humbert. Van ser batejats a les 11 del matí, després de processó i davant del Palau Baltà. Els Capgrossos de Tarragona van ser els padrins de la Roseta i l'Humbert el dia del bateig. Un any més tard s'hi van afegir la parella coneguda com a Gitanos, que no foren batejats fins el 1993 com a Zingarel·la i Canyamàs, noms escollits pels escolars vilafranquins. Els padrins en aquest bateig foren els Capgrossos de Vic. El 1982, els capgrossos, van esdevenir una colla pròpia, separant-se dels nans, i van adquirir una coreografia pròpia; llavors van esdevenir els Capgrossos 'grossos'. Actualment s'anomenen Capgrossos de Vilafranca. Durant la Festa Major del 2002 es celebrà el 20è aniversari de la separació dels Capgrossos 'grossos' dels nans. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73522-foto-08305-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73522-foto-08305-283-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73193 | Monument a Manuel Milà i Fontanals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-manuel-mila-i-fontanals | BENACH i TORRENTS, Manuel (1935). 'Una guía artística y monumental de Vilafranca del Penedès', dins Quaderns il·lustrats. Impremta Esteve. Vilafranca del Penedès, agost de 1935. BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. JARDÍ, Enric (1980). El novecentismo catalán. Ed. Aymà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Monument excent que consta d'un pedestal de secció en creu, amb la base motllurada, ornamentació i escut. A la part central s'aixeca una columna jònica coronada amb l'Àngel de la Fama, portador en mà d'una palma, i en l'altra d'una Venus de Milo sobre una bola del món. Als laterals del pedestal, hi ha escultures de cos sencer d'una pubilla portant un llaüt i un guerrer amb una arpa; sostenint entre tots dos una arpa. A la part frontal hi ha el bust de Manuel Milà i Fontanals. El monument descansa sobre una base circular de tres esglaons. Hi ha una inscripció en el suport de pedra del bust de Milà i Fontanals que diu: 'A M. MILÀ I FONTANALS, IV DE MAIG MDCCCXVIII' i 'JULIOL MDCCCLXXXIV'. També hi ha una placa de bronze a la part posterior de la columna amb la inscripció: 'Estética - La poesía heroico-popular - Romancerillo catalàn - los trovadores en España - Lo Pros Bernat'. Fragment de 'La cançó del Pros Bernat'. | 08305-100 | Rambla de Sant Francesc, s/n | Una comissió juntament amb l'arquitecte Josep Pijoan i Soteras estudià un lloc per ubicar-hi un monument dedicat a Milà i Fontanals. El mes de maig de 1908 es va posar la primera pedra. El setmanari Cu-cut publicà una maqueta d'un projecte de Josep Pijoan, no realitzat. Pel novembre es convoca un concurs públic per escollir el millor projecte. Els guanyadors són el decorador Enric Monserdà i Vidal i els escultors Manuel Fuxà i Leal i Eusebi Arnau i Mascort. L'any 1912 s'inaugura oficialment. | 41.3446400,1.6987700 | 391135 | 4577833 | 1912 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73193-foto-08305-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73193-foto-08305-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73193-foto-08305-100-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Monserdà i Vidal, Manuel Fuxà i Eusebi Arnau | 98|102 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 73116 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-11 | MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. VALLS PEDROL, Jordi. Coord. (2004). El cementiri de Vilafranca del Penedès. Edició de l'autor. Vilafranca del Penedès. | XIX | Cementiri municipal format per un conjunt de construccions funeràries organitzades en cinc recintes a través d'una trama de passeigs ortogonals. El primer recinte és el del sud, on més tard s'hi construí la capella pública, a l'altre extrem, però alineada amb l'entrada primitiva. És de planta quadrada, amb un passeig perimetral i dos centrals que formen creu: un comunica l'entrada amb la capella i l'altre uneix el primer recinte amb el segon. En el perímetre, trobem les fileres de nínxols, d'entre els que destaca, a la filera de l'esquerra, la capella dels devots de la Mare de Déu del Roser i la capella de la confraria de Sant Antoni Abat i la sala mortuòria. Disposa de quatre parterres centrals amb sepultures i panteons. Per la banda nord, s'hi afegí el segon recinte,a l'any 1976. És de planta rectangular, amb un passeig perimetral i dos passeigs centrals, que formen creu i que comuniquen amb els altres recintes. També té fileres de nínxols al seu voltant d'entre els que destaquen, a la filera de la dreta, la capella - panteó de la família de Dª Maria Torres d'Almirall i la dels famílies Milà i Sallent. També disposa de parterres centrals. El tercer recinte és de planta rectangular de les mateixes dimensions i estructura que el segon recinte. Darrera aquest recintes, hi ha el cementiri neutre i el recinte modern, sense cap interès especial. Tot el cementiri té una tanca perimetral de separació, que en la seva part est, on s'uneix amb la trama urbana de la ciutat, està formada per una paret a mitja alçada i una tanca de ferro que s'intercala amb pilars d'obra. Des d'aquesta façana s'accedeix al cementiri a través de dues entrades. Paral·lelament a la consolidació del cementiri amb els nínxols perimetrals que van delimitant el recinte, les famílies adinerades veieren en el desenllaç de la capella del cementiri la possibilitat de disposar d'un espai propi destinat al culte familiar de la mort, un rosari de capelles privades. La necessitat de demostrar la diferència o buscar la diferència social o econòmica impulsarà la construcció dels panteons familiars, destinats a l'enterrament dels membres successius d'una família. Destaquen tot un seguit de panteons, escultures i construccions funeràries que monumentalitzen el caràcter general del cementiri. Alguns d'aquests elements i que hem individualitzat en una fitxa són: la Capella panteó de la família Via Oliveras (301), el Panteó de Miquel Torres i família (302), la Capella panteó de la família Miret - Abad (304), el Panteó de la família de Josep Balaguer i Martí (305), el Panteó de Ramon Marimon i família (306), la Capella panteó d'Antoni Jané i família (307), el Panteó de la família Messalles (308), i el Panteó de la família Massanet (309). | 08305-23 | Carretera de Vilafranca a Guardiola (B-2127) | Una Real Cèdula del 3 d'abril de 1787 prohibia els enterraments intra murs. Això fa, tot i que en retard, el municipi es plantegi la construcció d'un cementiri allunyat de la trama urbana. L'any 1808 es fa la benedicció del solar, on hi havia l'antic convent dels Caputxins. En la documentació de l'ajuntament de Vilafranca es té constància d'uns terrenys apropiats per la construcció del nou cementiri (18 d'abril de 1816). El 3 de juliol es formalitza l'expedient per la realització del cementiri. La cosa s'atura i es canvia l'emplaçament, a principis de gener de 1829 sembla que està a punt de començar la construcció, però el 6 de febrer des de Capitania General s'obliga a l'ajuntament a aturar les obres i buscar un nou emplaçament. El 23 d'abril de 1839 es va beneir el nou cementiri (L'actual, que s'ha ampliat amb vàries fases). L'any 1837, el Govern cedeix el solar a l'Ajuntament per a la construcció del cementiri, que s'inaugurarà l'any 1839. Pau Milà i Fontanals encarrega, a l'any 1864, el projecte de la Capella pública a Joan Torras i Guardiola, que no s'acaba fins l'any 1878 | 41.3523600,1.7004000 | 391285 | 4578688 | 1839 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73116-foto-08305-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73116-foto-08305-23-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Torras i Guardiola | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 73279 | Jaciment del Carrer de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-carrer-de-santa-magdalena | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ, P. (1978). Quaderns de camp, vol. 9. 1969-78. Inèdit. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | IX-XIV | es manté soterrat per sota d'edificis moderns. | Durant unes obres, un obrer va trobar restes humanes que va entregar al senyor P. Giró, un cop la rasa ja estava tapada. Es tracta de dos cranis, dues mandíbules i dos ossos indeterminats. | 08305-168 | Carrer de Santa Magdalena, a 200 m del Portal de la Font | Troballes realitzades durant unes obres de telefònica. P. Giró, associava les troballes als sepulcres de fossa, però sembla que l'existència d'una via romana amb pervivència medieval (Strata Francisca) i l'existència d'una possible capella sota l'advocació a Santa Magdalena, fan pensar en una cronologia medieval. | 41.3503100,1.7006500 | 391302 | 4578460 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73279-foto-08305-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73279-foto-08305-168-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73313 | Necròpolis entre Can Pau Surià i Can Xic Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-entre-can-pau-suria-i-can-xic-ferret | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FABRE, G.; MAYER, M. i RODÀ, I. (1984). 'Alt Penedès', dins Inscripcions Romaines de Catalogne. I Barcelone. Paris, pp.45-52 GIRÓ ROMEU, Per e (1956). 'Villafranca del Panadés'. VII Reunión de la Comiseria Provincial de excavaciones arqueológicas de Barcelona. Badalona, 23 de octubre de 1955. Informes y Memorias, núm 32. Madrid 1956, p. 171-174. GIRÓ ROMEU, Pere (1957).'Museo Arqueológico de Villafranca del Penedés', dins Memorias de los museos arqueológicos, vol. XXVI-XXVII (1955-57) Madrid 1966, pp. 238-239. GIRÓ ROMEU, Pere (1959). 'Una lápida romana en Sant Pere Molanta', dins Ampurias núm. XXI. Barcelona, pp. 302-307. GORGES, J.G. (1979). Les villes hispano-romanes. Inventaire et problematiques archeologiques. Publicationa du Centre Pirre Paris. núm. 4. París. d'ORS, A.(1963). 'Miscelánea Epigràfica', dins Emerita, núm. XXXI, 1963, pp.139-140. RAURET, A.Mª. (1957). El proceso de la primitiva población del Panadés. Memòria presentada per la obtenció del grau de Llicenciat. Vol. XXVI-XXVII (1955-57) Madrid, 1966, pp.238-239. Estrada, J. Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo. Barcelona 1969, p. 64. VIVES, J.(1961). 'La lápida opistógrafa de Sant Pere Molanta', dins Ampurias núm. XXII-XXIII. Barcelona 1960-61, pp.314-317. RODÀ, Isabel (1988). 'Balanç actual de l'epigrafia a Catalunya', dins III Reunió d'Arqueologia Cristiana Hispànica. Balears, setembre de 1988, pp. 153-155. | III-V | Arrel d'uns treballs agrícoles es localitzaren 6 enterraments amb tègula i restes d'ossos humans, en una d'elles es trobà una làpida calcària amb una inscripció funerària incomplerta per algun trencament sofert, gravada amb una caligrafia de tipus de capital quadrada, amb una cronologia del segle I d.C. (Fabre, Mayer, Rodà 1984). La làpida està reaprofitada i al revers (encara que la superfície no està preparada per gravar en té un altre del s.III-IV d.C. Posteriorment a Can Xic Ferret el sr. Isidre Raventós va trobar una làpida romana, se li dona una cronologia de s.I d.C o principis del II. | 08305-186 | Camí d'Olérdola | Troballes fortuïtes del Sr. Isidre Raventós l'any 1956. | 41.3462700,1.7367400 | 394315 | 4577967 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73313-foto-08305-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73313-foto-08305-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73313-foto-08305-186-3.jpg | Legal | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es podria relacionar amb la propera localització d'una vila romana, la vila Maimona i englobar aquestes troballes amb les diferents torres atribuïdes per aquest territori en relació amb la proximat de la via Augusta. | 80|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73375 | La Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riba-2 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, Josep (1969). Vias y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comision de Urbanismo B65, pàg. 68. FABRE, G.; MAYER, M. i RODÀ, I. (1984). 'Alt Penedès', dins Inscripcions Romaines de Catalogne. I Barcelone. Paris, pp.45-52 GIRÓ ROMEU, Pere. (1947). 'Los vestigios ibero-romanos de Sta. Margarita y Monjos' Acción Católica, Vilafranca. Suplemento de las hojas parroquiales. Any VII, núm. 24, 14 de juny de 1947, pàg. 189. GORGES, J.G.(1979). Les villes hispano-romaines. Inventaire et problematique archeologique. París. Publication du Centre Pierre París. Núm. 4. | II-V dC | notícies antigues. | Les notícies més antigues que fan referència directa al jaciment són de finals dels anys 40 i parlen només de l'existència de mosaics policroms que evidencien la possibilitat d'un assentament romà important. En un catàleg de la Iª Exposició d'Art del Penedès de l'any 1927 es parla d'uns materials cedits per la vídua de Batlle sense que es nombri el lloc de procedència de mosaics, cornises i fragments de columna (tot del S.III). El fet de que Pere Giró citi els materials procedents dels terrenys de la Riba i la coincidència del nom del propietari d'aquests terrenys amb el cognom Batlle fa que es pensi que part o tot aquell material provenia d'aquí. L'any 1952 en Pere Giró és informat de l'aparició de materials arqueològics romans en els terrenys de la Riba. Fragments d'àmfores, dolies, tègules, ossos humans, totxos que podrien ser d'un forn i un mosaic rústic monocrom. | 08305-208 | A l'oest del terme municipal a tocar amb el de Santa Margarida i els Monjos | Troballes antigues, algunes sense context. | 41.3359000,1.6650900 | 388303 | 4576906 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73375-foto-08305-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73375-foto-08305-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73375-foto-08305-208-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73287 | Sitges Bar Ze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-bar-ze | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | XII-XV | poc documentat | Conjunt de cinc sitges trobades en fer reformes a la planta baixa d'un local destinat a bar. Només es van poder documentar dues sitges, una estava plena i l'altra buida, feien 2,7m la buida i 2,2 m la plena Van sortir materials baix medievals i vidriats moderns. Va aparèixer després una tercera però que no es va documentar i es va destruir. El propietari actual del bar les ha integrat posant-li llum i tapadora de vidre, a més les ha comunicat entre elles. El solar en que s'han les sitges pertanyia amb molta probabilitat al castell del moment fundacional de Vilafranca, es creu que aquell castell ocupava tota aquella illa entorn de l'església, entre els segles XII i XV. | 08305-172 | Carrer Escudellers, 14 | Troballa realitzada l'any 1988 en motiu d'unes obres de reforma. | 41.3473600,1.6968700 | 390981 | 4578138 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73287-foto-08305-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73287-foto-08305-172-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73311 | Bòbila Jané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-jane | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1958). 'Maza o contrapeso discoïdal procedente de la Bòbila Jané de Vilafranca', dins Boletin de la Biblioteca-Museo Balaguer, vol. V (1957-58), pp. 119-123. GIRÓ ROMEU, Pere (1962). 'Maza o contrapeso discoïdal procedente de la Bòbila Jané de Vilafranca', dins Actas del VII Congreso Nacional de Arqueologia (Barcelona, 1960). Zaragoza, pàg. 309. GIRÓ ROMEU, Pere (1962).'Notas de arqueologia de Cataluña y Baleares. Vilafranca', dins Ampurias. Vol. XXIV, 1962, pàg.309. | troballa aïllada | Troballa d'una peça aïllada, sense més notícies d'altres descobriments. Es tracta d'una peça de contrapès de pal cavador que es va troabar en fer una bassa de poca fondària en la potent capa d'argiles (segons Giró en 1957-58). És una peça discoïdal amb perforació central bicònica de 12 cms de diàmetre, 4,5 cm d'alçada amb un diàmetre del forat central de 3,2 x 3,5 cm respectivament i pesa 605 grams. | 08305-184 | Bòbila Jané | Troballa fortuïta feta l'any 1959 en un lloc proper a l'edifici de l'antiga bòbila i comunicada pel propietari el Sr. Jané. | 41.3544600,1.7075000 | 391882 | 4578913 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73311-foto-08305-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73311-foto-08305-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73311-foto-08305-184-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons assenyala la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, la troballa d'aquesta peça aïllada pot indicar l'existència de sepulcres de fossa en els terrenys colindants. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73299 | Vinya d'en Salvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-den-salvany | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, 1945, pàg. 226. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FERRER SOLER, A. i GIRÓ ROMEU, Pere (1943). 'La colección prehistòrica del Museo de Vilafranca del Panadés', dins Ampuries, núm. V, pp.185-216. GIRÓ ROMEU, Pere (1948).'Nuevos hallazgos en el Panades', dins Ampurias, vols.IX-X (1947-48), pp. 250-260 GIRÓ ROMEU, Pere (1948). 'La cultura dels sepulcres en fosa en el Penedès', dins Ampurias vols. IX-X (1947-48), pp. 258-259 | destruït | L'any 1939 es localitzà durant unes feines agrícoles, un sepulcre en fosa excavat a 1 metre de profunditat, que fou destruït. L'any 1943 es dona la notícia de la troballa d'una llosa, segurament la coberta (1,10 m x 0,66 m x 0,15 m), sota la qual aparegué una destral de serpentina polimentada (13 cm x 3,5 cm x 2,2 cm). En aquesta mateixa sortida es localitzà una altra llosa en el marge d'un camí que podria haver format part d'un enterrament. A part de la destral esmentada es tenen notícies d'una altra destral (desapareguda), fragments de ceràmica a mà, alguns sílex i restes d'ossos humans. | 08305-178 | Santa Maria dels Horts | Troballa fortuïta de l'any 1939, més tard confirmats. | 41.3432000,1.7228700 | 393149 | 4577643 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73299-foto-08305-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73299-foto-08305-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73299-foto-08305-178-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73261 | Camp de Fèlix Balañá | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-felix-balana | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, Josep (1969). Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comision de Urbanismo B69, pàg. 68. GIRÓ ROMEU, Pere. (1953). Quaderns de camp. Vol. 3. 1950-1953. (11 d'octubre de 1952). Inèdit. | II-I aC | estructures destruïdes | Es tracta de diferents sitges d'època ibero-romana trobades l'any 1952 en realitzar uns treballs agrícoles. Els materials bàsicament són romans i ibèrics: tègules, àmfores, peces de teler i alguns fragments de ceràmica a torn (àmfora i un broc). El pagès que treballava la vinya destruí les estructures, podent-se recollir només el material que quedava escampat pel sòl. | 08305-159 | Al nord-est del terme municipal | Troballa de l'any 1952. | 41.3533900,1.7160600 | 392596 | 4578783 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73261-foto-08305-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73261-foto-08305-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73261-foto-08305-159-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73166 | Font dels jueus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-jueus | XIX-XX | Font d'estructura molt simple, però d'una llarga tradició. Aixeta d'aram amb polsador col·locada directament sobre la paret de la façana de la casa. L'aigua va a parar a una petita pica de pedra de secció semi circular, sustentada per un pilar de secció quadrada fet de maons vistos, posats a trencajunts. | 08305-73 | Carrer de Hermenegild Clascar, cantonada Marquès d'Alfarràs | Tot i que l'aspecte actual és d'època contemporània, es tracta d'una font de llarga tradició. | 41.3466200,1.6952000 | 390840 | 4578058 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73166-foto-08305-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73166-foto-08305-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73166-foto-08305-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 73154 | Església de la Mare de Déu dels Dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-la-mare-de-deu-dels-dolors | BENACH i TORRENTS, Manuel (1935) 'La plaça de Jaume I de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats del Penedès, núm. 1. Impremta Esteve, gener de 1935. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XVIII | Església de planta rectangular, d'una nau amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal que dóna a la plaça Jaume I. Campanar de cadireta d'una arcada, alineada amb la porta. Interior amb quatre trams separats per torals i pilastres i coberts amb volta de canó amb llunetes. Capcer amb altar frontal i accessos laterals al cambril superior, situat en part sobre la sagristia. Nau amb cornisa de coronament i obertures de mig punt en tres trams. Frontal amb retaule de guix bastit amb temes clàssics i composat a partir de la imatge central de la Mare de Déu dels Dolors. Cambril amb artesonat policromat amb una petita llanterna octogonal que coincideix amb la imatge. Façana principal composada amb un únic eix vertical amb una portalada adintellada de pedra flanquejada per pilastres i coronada amb un frontó partit. Al damunt seu hi ha un ull de bou. Les cantoneres de la façana són de pedra treballada. | 08305-61 | Plaça de Jaume I, 9 | Tot i desconèixer l'any de la seva construcció, documentació de l'any 1733 ja s'esmenta l'existència d'aquesta església. Entre els anys 1753 i 1759, s'utilitza com església parroquial per l'esfondrament de la volta de la nau de Santa Maria. L'any 1853, s'amplia el cambril segons un projecte de l'arquitecte Elies Rogent i Amat. L'any 1873 s'hi fan obres d'ornamentació. L'any 1883 es restauren la nau i l'alta major i es construeixen una sèrie de finestrals. Sis anys més tard es fa un paviment nou. L'any 1934 s'incendia, però a partir de l'any 1939 es fan obres de restauració. | 41.3468500,1.6964300 | 390943 | 4578082 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73154-foto-08305-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73154-foto-08305-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73154-foto-08305-61-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | desconegut | Passatge particular al costat dret, amb un portal adintellat de pedra i amb l'escut primitiu de la vila. Tancat amb una porta reixada. | 96|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 73371 | Muralla de Vilafranca del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-de-vilafranca-del-penedes | ALEGRET, Pere (1887). Apuntes històricos de Vilafranca del Panadés y su comarca. Vilafranca, pàg. 261. ANÒNIM (Atribuït a Massanell i Casas,A.)(1975). 'Salvem la muralla de Vilafranca', dins Setmanari Tothom, núm. 353, any 7, 22 de novembre de 1975. BENACH i TORRENTS, Manel (1983). El Barri Gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca 2ª ed. 1983, pàg. 27. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. J.M.N.(1975) 'Les històriques pedres de les muralles', dins el Setmanari Tothom, núm. 355, any 7, 6 de desembre de 1975. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Vilafranca. MASACHS, Josep Mª (1980).'Les muralles de Vilafranca', dins Casal, II Època, núm. 107 octubre - desembre de 1980. pp, 5-8. MASACHS, Josep Mª (1981).'Les muralles de Vilafranca', dins Casal, II Època, núm. 108 gener - març de 1981, pp, 5-7. MASACHS, Josep Mª (1981).'Les muralles de Vilafranca', dins Casal, II Època, núm. 109 abril - juny de 1981, pp,5-7. MASSANELL i ESCLASSANS, A. (1984). 'Algunes consideracions sobre Vilafranca i les seves muralles', dins Olerdulae, núm. 24, abril - juny de 1984, p.6-9. M.F. (Atribuït a Milà i Fontanals) (1929).'A la recerca de Micer Rufet', dins Gaseta de Vilafranca, any IV, 1 de desembre de 1929, pp. 5-6. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIV | segons el tram | El nucli originari de Vilafranca s'ubicava a l'entorn de l'església de Santa Maria, de la torre del darrera de la capella de Sant Pelegrí i del Palau Reial, documentat a principis de segle XIII. Dins d'aquest recinte també hi havia el castell, referenciat l'any 1181. Aquest primer nucli només estava defensat per un vall o fossat i la part posterior de les cases més externes que feien de muralla. Durant la segona meitat del segle XII, es produeix un creixement demogràfic important. És en els límits d'aquest barri cèntric que s'han pogut confirmar l'existència d'una muralla edificada per primera vegada a meitat del segle XIV, i que després de diverses reconstruccions s'aprofità a finals del segle XIX per a la construcció de noves cases, recolzades a la muralla, o fou destruïda quan aquesta ja deixà de ser útil per la defensa ( comença la gran expansió de Vilafranca amb la creació dels diferents barris). El circuit de la muralla es pot arribar a identificar per la conservació i localització d'alguns trams en les parts posteriors de les cases que li foren adossades, altres sabem que existeixen però no s'hi ha pogut accedir-hi i d'altres han estat destruïts per diferents remodelacions urbanístiques o noves construccions. També hi ha referències documentals a on es citen els carrers per on passava la muralla i els diferents portals d'entrada, o referències de l'època de les construccions o diferents remodelacions. Bàsicament partim de les referències donades en el Llibre Verd de Vilafranca (iniciat al S.XIV). També s'utilitza l'estudi dels nomenclàtors dels carrers amb significat històric. El seu perímetre recorria els actuals carrers de la Beneficència, Banys, Ponent, Clascar, General Prim, Rambla de Sant Francesc, Rambla de Nostra Senyora, Muralla de Sant Magí, Plaça d'Anselm Clavé, carrer de la Lluna, Plaça de Puigmoltó, carrer de Sant Cristòfol i carrer de Sant Sebastià. Estava formada per un mur de defensa, per un vall exterior, que era una rasa fonda que seguia el perímetre fortificat, i per un passatge interior situat entre el mur i les edificacions més externes, denominats en la documentació antiga de la vila: 'passatge de mur', 'corredor de mur', 'carrer de mur' i 'trànsit de mur'. Els carrers de la Cort i dels Ferrers eren els eixos principals, conduïen respectivament als portals de Sant Pere o de Framenors i al de la Granada (donava al camí que venia d'aquesta població, on hi havia el primer mercat de la comarca al segle XI). Altres portals documentats són: el de Sta. Maria (també conegut com de Barcelona, de la Verge Maria o de Nostra Senyora, donava accés al camí de Barcelona), el de Sta. Clara/Francesc Claver, el d'en Soler, el del Sant Esperit o Portal de la Font (donava al carrer de la font i perquè en el carrer hi havia l'hospital del Sant Esperit), el d'en Coloma (de Sant Pau o Portalet, era al costat de la muntanya de Sant Pau), el de Canyamars (o Portal de Ferran, ja que donava a aquest carrer, i al Camí de Sant Martí o de Canyamars, era l'accés de la banda nord, i portava directament al nucli central de la vila murallada), el de Salelles, el de Torregrossa /dels pintors, el de Fresquet, el portal menor de Bargalló, el portalet del Castell i i el Portal de Sant Joan o d'en Fresquet (era l'accés al convent de la Comanda dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, fundat a inicis del segle XIV i enrunat a finals del segle XIX, deixant només la capella). Tenim constància de l'existència de panys de muralla en un seguit de cases (algunes són referències arran del procés de destrucció), en el carrer de Ponent en el número 53 i el número 49, també al carrer Ponent a l'alçada del núm. 35 (antic Convent de les Monges de la Vetlla), en el jardí de la casa del núm. 19 i el solar contigu núm. 17 del mateix carrer, en el carrer de la Beneficiència núm. 4 i 12, etc.; a més, els carrers dels Banys, de Sant Sebastià, de Sant Cristòfol i de la Lluna són un del trams de la muralla amb menys referències. | 08305-206 | Nucli antic de Vilafranca | Són diverses les intervencions arqueològiques realitzades per documentar la muralla de Vilafranca. Algunes de les més destacades, considerant que contínuament es fan noves intervencions, s'ubiquen al carrer dels Banys, General Prim, Beneficència, Ponent o Hermenegild Clascar. L'any 2002, Maria Rosa Bruna dirigí una excavació arqueològica a l'edifici del núm. 11 del carrer dels Banys. La planta baixa de l'edifici actual està dividida en tres espais. Els espais laterals tenen la paret de fons alterada per construccions modernes. L'espai central conserva en bastant bon estat el parament de la muralla. L'actuació determinà que l'aspecte dels paraments tenen una gran similitud amb altres trams de la muralla medieval conservada, i que no és possible establir una datació absoluta del mur a causa de la inexistència de material ceràmic en el morter del mur original. Una altra excavació, dirigia per Maria Rosa Bruna l'any 2005, en el carrer de Beneficència (núm. 10) va documentar quatre forats de pal, segurament per muntar bastides per aixecar la muralla. En la cantonada sud-est del solar es va localitzar una torre adossada amb la muralla. Està en bona part destruïda per la construcció de l'edifici del carrer Beneficència 12. La part visible de la torre està formada per una filada de blocs de pedra calcària recolzada en el sòl natural. El mur del carrer Beneficència és el tram de muralla baix medieval més alt documentat fins el moment (8,2 m d'alçada). El mur del carrer de la muralla dels vallets s'ha documentat d'una manera molt uniforme i permet datar el mur en el segle XIV. En aquest tram s'ha conservat, com a fet excepcional, una de les espitlleres de la muralla. Una excavació de l'any 2005 al carrer de Ponent (núm. 17), va permetre documentar un tram de muralla té 14,25 m de llargada i 5,40 m d'alçada en bon estat de conservació ja que no s'hi adossa cap construcció posterior. La part superior del parament evidencia diferents moments de construcció o reparacions. Es conserva una espitllera, totalment segellada amb pedres i terra. També s'ha documentat un tram de la muralla a l'alçada del núm. 2 del carrer Hermenegild Clascar, on antigament hi havia la fàbrica de pastes 'La Teresita', gràcies a una excavació dirigida per Oriol Vilanova. El carrer General Prim també ha estat motiu d'intervencions, els anys 2000 i 2005. En el sector dels núm.. 12-14, ) s'hi localitzà una porta i per sota dels seus graons s'identificà una premsa vertical de vi que havia estat encastada al mur entre finals del segle XVIII i principis del XIX. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73371-foto-08305-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73371-foto-08305-206-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Arran de la intenció d'eixamplar el carrer a l'alçada del núm. 35 del c/ Ponent, per l'article atribuït al Sr. Massanell i Casas el 1975, sabem que: 'En total les muralles descobertes tenen una llargada d'uns 30 m i es calcula que n'hi ha uns 25 m més que continuen en direcció al Col·legi de Sant Ramon'. Pere Giró en una carta al Sr. Parera (president del museu de Vilafranca) li diu:'Les muralles no presenten cap signe positiu que la distingeixi, almenys en el tros visible, no hi ha vestigis de portals, torres, baluards, dates d'inscripció, barbacanes... Donada l'època de l'última reparació (1883), juntament amb la falta de les característiques ja esmentades, aquest mur o muralla té un interès històric molt escassa i la seva data moderna (segle XIX) ho acaba de confirmar'. Finalment, el mur fou destruït per edificar pisos. En relació al Portal de Sant Pau, Portal d'en Coloma o Portalet, el testimoni d'Anton Massanell i Casas diu:'Una de les portes d'entrada a vila, l'anomenada del Portalet, estava situada al carrer de Sant Pau. Avui encara podem contemplar-se, a flor de terra i al bell mig del carrer, les restes dels fonaments. La paret tenia un gruix d'uns 140 cm'. Actualment l'asfalt del carrer ha tapat les empremtes. El mateix autor ens dóna una altra referència d'una troballa de l'any 1970: 'Actualment, amb motiu d'uns desmunts que s'han fet al carrer de la beneficència núm. 4 i 12, s'han pogut obtenir fotografies de dos trossos d'aquesta Muralla, molts pròxims al castell. En un d'ells han sortit dues espitlleres de defensa i, ben adossada a la muralla, una torre rodona de 5,35 m de diàmetre. La construcció d'aquesta Muralla i torre és de pedra cantelluda, si bé, molt pròxima a la torre i a la seva banda esquerra, n'hi ha un tros, d'un metre d'amplada aproximadament que està feta de carreu quadrat ben treballat. El sorprenent és que, de la muralla, surten els encaixos d'uns carreus també ben treballats, com si d'allà arranquessin dues parets paral·leles i perpendiculars a la Muralla. D'una altra hi ha la distància de set metres'. Segons documents, abans de la muralla existia ja un nucli antic de Vilafranca. Després, al créixer la població: '..les fortificacions o defenses que llavors tenia la nostra vila consistien en un vall obert al peu d'una colla d'edificacions les parets posteriors de les quals devien fer funció de muralla i a cada cap de carrer que donava a l'exterior unint els dos edificis extrems, l'existència d'un portal' (Massanell Esclassans, A. 1984, p.7). Aquesta podria ser una explicació del pas entre l'existència d'unes defenses centralitzades en el castell, i la construcció d'una muralla a la primera meitat del segle XIV.El portal del carrer Parellada era un dels més importants: 'Portal de Barcelona, al final del carrer Parellada, era el més trànsit de la vila, tota vegada que hi tenien parada les diligències de Tarragona a Barcelona. En les seves proximitats hi havia una capella on es deia missa a l'arribada de les diligències de pas cap a la capital del Principat. Sobre la seva porta hi havia una fornícula que contenia la Verge del Portal, preciosa imatge gòtica que avui es guarda en el museu.' (Masachs, 1980, p.8). L'àrea delimitada pels carrers de Ponent, Marqués d'Alfarràs i banda i banda del carrer Ferran (potser fins al carrer Sant Pau), configurava el call jueu. Segons fons documentals, sense que es coneixi cap resta arqueològica, existí des del s.XIII fins al XV, moment que foren expulsats per decret reial.A l'alçada del núm.16 de la Rambla de Nostra Senyora tocant a la muralla s'aixecava la casa - palau de la família Copons, originari de finals del segle XV o inicis del XVI. L'edifici fou enderrocat el 1887, es coneix que en el jardí del davant de la casa hi sortiren restes atribuïdes a la muralla.En aquesta fitxa s'ha aplegat la informació corresponent a diverses fitxes referides a la muralla de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 73629 | Nòria 1 de Santa Maria dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noria-1-de-santa-maria-dels-horts | XIX-XX | li manquen elements fonamentals. | Nòria que conserva les pedres d'ancoratge de la roda de la nòria que també es conserva i és de ferro. També es conserva l'inici de la canalització i l'emmarcament del mecanisme que s'eleva damunt un sòcol o podi de maó vist posat pla. No es conserva el mecanisme de subjecció de l'animal. La cisterna està tapiada per evitar el seu deteriorament. En aquest cas, per accedir al safareig es baixava per una escala, que hi ha justa al davant. Però l'actual propietari va posar una coberta de bigues i formigó per evitar el seu deteriorament i per motius de seguretat. | 08305-372 | Entre la Riera de Vallmoll i la de Sta. Maria dels Horts, davant la capella de Sta. Mª dels Horts | Sínia de sang, és a dir que utilitza animals com energia motor, que abastia d'aigua un safareig utilitzat per rentar la roba i regar. Només s'abastia d'aigua de pluja que anava a parar a una cisterna situada a sota mateix de la sínia. L'aigua passava al safareig a través d'una petita canalització. | 41.3423900,1.7214500 | 393029 | 4577555 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73629-foto-08305-372-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73629-foto-08305-372-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73629-foto-08305-372-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hem utilitzat el terme nòria, en lloc de sínia, perquè és el que utilitza la gent que s'ha consultat. | 98|119 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73630 | Nòria 2 de Santa Maria dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noria-2-de-santa-maria-dels-horts | XIX-XX | li manquen elements fonamentals. | Nòria que conserva les pedres d'ancoratge de la roda de la nòria que també es conserva i és de ferro. També es conserva l'inici de la canalització i l'emmarcament del mecanisme que s'eleva damunt un sòcol o podi de maó vist posat pla i el mecanisme de subjecció de l'animal. En aquest cas, també es conserva el safareig que s'utilitza per regar l'hort. La cisterna encara està en ús i l'aigua s'extreu per mecanismes de bombeig. | 08305-373 | Entre la Riera de Vallmoll i la de Sta. Maria dels Horts, darrera la capella de Sta. Mª dels Horts | Sínia de sang, és a dir que utilitza animals com energia motor, que abastia d'aigua un safareig utilitzat per rentar la roba i regar. Només s'abastia d'aigua de pluja que anava a parar a una cisterna situada a sota mateix de la sínia. L'aigua passava al safareig a través d'una petita canalització. | 41.3421700,1.7214300 | 393027 | 4577531 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73630-foto-08305-373-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73630-foto-08305-373-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73630-foto-08305-373-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hem utilitzat el terme nòria, en lloc de sínia, perquè és el que utilitza la gent que s'ha consultat. | 98|119 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73175 | Casa Hill i Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-hill-i-ferret | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres de planta irregular. Consta de planta baixa i tres pisos. Coberta de terrat pla d'on sobresurt la caixa de l'escala. Façana principal asimètrica composada sobre quatre eixos verticals. A l'esquerra, destaca un cos lateral coronat per un frontó triangular amb antefixes als extrems i bola central; finestres adintellades en tres plantes, la tercera amb frontó circular, i portal amb frontó triangular. Parament principal amb tres portals adintellats a la planta baixa; tres balcons d'obertura única i adintellada a la planta primera; i finestres seguides a la tercera planta, algunes cegues. Coronament amb cornisa i barana d'obra i ferro. Els paraments estan emmarcats verticalment amb pilastres de carreus simulats. | 08305-82 | Rambla de Nostra Senyora, 5-9 | Sol·licitud de l'any 1925 presentada per Joan Hill i Ferret segons projecte de l'arquitecte Santiago Güell. | 41.3456300,1.7014700 | 391363 | 4577940 | 1925 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73175-foto-08305-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73175-foto-08305-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73175-foto-08305-82-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 73157 | Casa Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-claramunt | MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular; consta de planta baixa, entresòl, dos pisos i golfes. Coberta amb terrat, del que sobresurt una caixa d'escala. Façana composada sobre eixos verticals que manté la simetria en totes les plantes, exceptuant la planta baixa, la qual es compon de dos portals d'arc carpanell. Les obertures són adintellades amb motllures arrodonides, claus simulades i angles xamfranats, amb tres finestres correlatives a l'entresòl, balcó de dues obertures a la primera planta, dos balcons a la segona planta i coronament amb tres ulls de bou semielíptics amb barana bombada de ferro i cornisa ondulada. | 08305-64 | Plaça de Jaume I, 24 | Sol·licitud d'obres per part de Maria Claramunt i Feliu segons projecte de l'arquitecte Santiago Güell i Grau. | 41.3474000,1.6961600 | 390922 | 4578143 | 1905 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73157-foto-08305-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73157-foto-08305-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73157-foto-08305-64-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | També coneguda com Casa Paulina Carbó. És una de les tres cases més representatives de la producció modernista de l'arquitecte. | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 73177 | Casa Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-girona | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular. Consta de semisoterrani, planta baixa sobreaixecada, dos pisos i golfes. Coberta de teules àrabs a dues aigües, de la que sobresurt una torratxa mirador adossada a la mitgera. Façana principal simètrica composada de tres eixos verticals. A la planta baixa, el portal d'accés és d'arc carpanell i finestres als costats adinetllades. Presideix la planta principal un balcó corregut amb tres obertures adintellades. A la segona planta, les obertures s'organitzen en tres balcons d'obertura única adintellada. Coronament amb ulls de bou de ventilació i barana de balustrada ceràmica. Totes les obertures tenen un trencaaigües i sotarelleus florals. | 08305-84 | Rambla de Nostra Senyora, 19 | Sol·licitud d'obres per fer una casa per en Pau Girona segons projecte del mestre d'obres Felicià Sallent i Pujador. | 41.3454400,1.7010700 | 391329 | 4577919 | 1871 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73177-foto-08305-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73177-foto-08305-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73177-foto-08305-84-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Felicià Sallent i Pujador | 98|102 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 73170 | Casa Alayó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-alayo | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XVIII | en restauració | Edifici que fa cantonada amb pati posterior compost d'un cos principal que consta de planta semisoterrada, planta baixa, planta pis i golfes i un cos complementari adossat a la mitjera que consta de planta baixa, dos pisos i golfa posterior. Coberta de teules àrabs a tres aigües. Façana principal fent cantonada amb obertures composades segons eixos verticals. Les obertures principals tenen les llindes d'una única peça i brancals de pedra adintellada. A la planta baixa, el portal d'entrada és d'arc rebaixat amb balcons ampitadors a banda i banda. A la planta pis, hi ha tres balcons d'obertura única adintellada que donen a la Plaça Milà i Fontanals i dues finestres al Raval de la Font. A les golfes hi ha tres obertures que són petits balcons. La façana del cos complementari té el portal adinetllat i dos balcons a cada pis. A la façana posterior hi ha un balcó corregut de tres obertures amb llindes i brancals de pedra. | 08305-77 | Plaça de Milà i Fontanals, 1 | Segons la data del dintell de la porta balconera és de l'any 1702, però també pot ser la data d'una reforma concreta. Precisament, en el portal de la planta baixa hi ha la data de l'any 1886. La tanca es va construir l'any 1902 segons projecte de l'arquitecte Eugeni Campllonch i Parés. | 41.3487500,1.7007900 | 391311 | 4578287 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73170-foto-08305-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73170-foto-08305-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73170-foto-08305-77-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73134 | Seu Caixa d'Estalvis del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seu-caixa-destalvis-del-penedes | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. UDINA CASTELL, Lluís M. (1997). Vilafranca i La Rambla a la dècada dels anys 50. Dades històriques i curioses d'ahir. Penedès edicions, s.l. Vilafranca del Penedès. | XX | Edifici que fa cantonada de tres façanes. Consta de planta semisoterrada, planta baixa sobreaixecada, entresolat i quatre pisos, de coberta plana. Les façanes estan composades simètricament sobre diversos eixos verticals. Les façanes més llargues són les que corresponen al carrer de la Parellada i a la Rambla de Nostra Senyora. L'escaire d'unió d'aquests dos carrers, es la tercera façana, però que fa les funcions d'eix entre les altres dues i on hi ha l'entrada principal, adintellada i motllurada. Al seu damunt, a l'entresolat, s'hi disposen tres obertures quadrangulars seguides. A la planta principal i la del seu damunt, tenen sengles balcons correguts de dues obertures adintellades. El tercer pis te finestres adintellades sense balcó. En el darrer pis, hi trobem tres finestres adintellades de forma rectangular, la del mig doble. A la façana de la Rambla de Nostra Senyora, cal destacar les obertures de la planta principal i la segona planta. D'esquerra a dreta hi ha seriació de tres balcons d'obertura única adintellada, balcó corregut de doble obertura i cinc balcons més d'obertura única, totes adintellades. La planta tercera segueix la simetria dels pisos inferiors, però amb finestres adintellades. A la façana del carrer de la Parellada, es repeteix la tipologia i organització amb balcons d'obertura única. El coronament es fa amb cornisa i barana d'obra amb parament llis. El parament de la planta baixa és amb revestiment de pedra tallada de forma rectangular, la de l'entresolat simulant carreus regulars. La resta del parament és llis amb esgrafiats figuratius. | 08305-41 | Rambla de Nostra Senyora, 2 | Segons consta a la façana, els esgrafiats són de l'any 1952. Es va inaugurar el 15 d'octubre de l'any 1953, coincidint amb la II Fira del Vi. | 41.3458800,1.7008700 | 391313 | 4577968 | 1952 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73134-foto-08305-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73134-foto-08305-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73134-foto-08305-41-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eusebi Bona i Puig | 120|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 73194 | Font dels alls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-alls | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Font central de quatre costats que consta de pedestal de secció quadrada amb petits contraforts esglaonats que surten de cada aresta. D'un costat, sobresurt una pica semicircular amb peu de radi diferent i amb una carassa amb aixeta. A la part posterior hi ha una carassa sola. Per damunt del pedestal, s'aixeca una columna prismàtica de secció quadrada amb estries a les cares i cornisa de permòduls. Un fanal de ferro forjat corona el conjunt. Adossat a tres cares del pedestal hi ha un abeurador semicircular. | 08305-101 | Rambla de Sant Francesc / Carrer de la Cort | Segons Rosselló (1986), la font es va construir en la mateixa època que la Font de Sant Joan (65)., l'any 1866. Inicialment es situa davant les antigues Casernes (avui desaparegudes). Però a l'any 1890, per novembre, s'instal·la a la Rambla Sant Francesc. A la part posterior de la font se l'hi afegeix un abeurador, que substituïa al que hi havia hagut a la cantonada del carrer de les Mosques (avui Consellers) amb la Rambla de Sant Francesc. | 41.3456200,1.6973500 | 391018 | 4577944 | 1866 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73194-foto-08305-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73194-foto-08305-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73194-foto-08305-101-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73107 | Capella de Santa Maria dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-maria-dels-horts | CRUANYES i RÀFOLS, Joan; CLAVER i SALVAT, Llibert i LLORACH i SANTIS, Salvador (1992). 'Vilafranca del Penedès. Santa Maria dels Horts', dins Catalunya romànica, vol. XIX. El Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg.. 216 i 217. LLORACH i SANTÍS, Salvador (1983). El Penedès durant el període romànic . Caixa de Barcelona, Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, Sant Sadurní d'Anoia. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIII | li falta part del campanar | Capella d'una única nau, de planta rectangular amb absis a la capçalera i absidiol lateral de planta semicircular amb volta de canó seguit i coberta de teules àrabs a dues aigües i absis i absidiol amb coberta de quart d'esfera amb el carener perpendicular a la façana principal. Campanar d'espadanya de dues obertures, mig enderrocades. Façana amb portal adovellat de mig punt, amb motllura, i ull de bou superior i paraments de carreus petits i irregulars. A les dovelles centrals es pot veure una inscripció que posa: ' R · T · A Y 1764'. | 08305-14 | Entre la Riera de Vallmoll i la de Sta. Maria dels Horts, al costat de la casa de Sta. Mª dels Horts | Segons Mossèn Josep Planas (1948), l'origen de la seva fundació s'ha de buscar en el segle X. Però, el primer document on es fa referència a la capella, és el testament de Gerarda, muller de Ferran de Vilafranca, de l'any 1285, segons el qual deixa tres sous per les obres que es feien a l'església. En aquesta època és quan es basteix l'edifici que es pot veure actualment. Un altre document, de l'any 1300, el testament de Guilleume de Galceràn de Carcelles, en testimonia la seva existència llegant 12 diners a l'obra de la capella. L'any 1395 estava sota l'advocació de les santes Apolònia i Bàrbara. Va pertànyer a la propietat de Marabassa, confrontant amb els horts de l'Almirall. Posteriorment, fou comprada per Jaume Torres. L'any 1944 es va descobrir, molt a prop, una tomba neolítica. L'any 1986 figurava com a titular la Sra. Josefina Batlle, vda de Torres. | 41.3424000,1.7215900 | 393041 | 4577556 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73107-foto-08305-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73107-foto-08305-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73107-foto-08305-14-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Medieval|Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El portal és del segle XVIII segons consta per la marca de l'any que té. | 99|85|94|92 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 73484 | Festes de Sant Raimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-sant-raimon | AA.VV (2005). Protocol de les Festes d'hivern- festes de Sant Raimon de Penyafort de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XVII - XXI | Les Festes d'hivern/Festes de Sant Raimon s'erigeixen dins el calendari festiu de Vilafranca com unes festes organitzades per les diferents entitats de ciutat, essent en aquest sentit una mostra de la capacitat i il·lusió del món associatiu local per difondre i dinamitzar les seves pròpies activitats així com la capacitat de generar i promoure'n d'altres. Com a element integrador de les festes s'inclouen, per una banda, la producció i difusió de la creació artística local (teatre, música, dansa, literatura...) i per l'altra, totes aquelles activitats que siguin proposades pel món associatiu de la ciutat, tant si són el resultat de les seves pròpies activitats com si són fruit de la col·laboració de les unes amb les altres. Tenen el seu inici el 7 de gener, coincidint amb la festivitat de Sant Raimon de Penyafort, copatró de la ciutat. En la mesura que sigui possible, les Festes de Sant Raimon inclouran tres caps de setmana com a màxim) per tal de poder comptar amb suficients dies festius que assegurin la participació ciutadana als actes que s'hi programen. Les Festes d'hivern són organitzades i coordinades per l'anomenada Coordinadora de les Festes de Sant Raimon que s'escull cada any mitjançant una assemblea d'entitats que es celebra entre els mesos de març i abril. La composició de la Coordinadora és d'un mínim de quatre membres i un màxim de sis. Els components de la Coordinadora pertanyen habitualment a entitats i associacions amb seu a la ciutat. La funció de la Coordinadora és la de confeccionar el programa de les festes conjuntament amb les entitats de les diferents activitats que aquestes proposin. La Coordinadora ha de gestionar els recursos tècnics i econòmics que disposa i és la Regidoria de Cultura la qui posa al seu abast, mitjançant un conveni anual, la dotació econòmica, la disponibilitat d'infraestructures i equipaments municipals per a fer possible les festes. Les festes tenen el seu inici amb un pregó el mateix dia 7 de gener i tot un calendari d'actes omple el programa durant les tres setmanes de la festa. Majoritàriament tots els actes tenen lloc a partir de les 20:00 per tal d'afavorir la concurrència de públic als actes. Especial rellevància té, durant les Festes d'hivern la programació musical alternativa durant els caps de setmana. El contingut de les Festes varia d'un any per altra però a grans trets és poden identificar com a actes consolidats durant aquestes festes: les conferències i xerrades organitzades per les entitats, els actes populars i gastronòmics, el concerts de petit format i el concert de gran format tant d'inici com de cloenda així com la festa dels Esplais adreçada als infants de la Vila i que té lloc sempre en un dels dissabtes a la tarda. | 08305-263 | Vilafranca del Penedès | Sant Raimon de Penyafort va néixer en el segle XIII en el sí d'una família de la noblesa vilafranquina, tot i que va viure lluny de la seva terra natal. No va ser canonitzat fins el segle XVII. Les festes en honor a Sant Raimon de Penyafort, es comencen a organitzar, a Vilafranca, durant els segles XVII i començaments del XVIII, arrel de la seva canonització. L'any 1602, autoritats de la vila, funden la Confraria de Sant Raimon de Penyafort amb la finalitat d'ajudar a noies que no es poguessin casar per manca de dot, per estudiar o per ajudar a vídues. També es crea un petit convent de dominics. En el segle XIX desapareix la confraria i els administradors de Sant Fèlix es fan càrrec del seu fons. Però a finals de segle es recupera la figura del sant i es crea un col·legi. Però la festa no acaba de quallar. Tampoc ho fa durant els anys 40 i 50 del segle XX. Fins que als anys 80 es crea una coordinadora a partir de les entitats socials i culturals de la població. L'any 2002 desapareix la coordinadora i des de l'any 2003 són les mateixes entitats de la ciutat que des d'una assemblea anomenen una coordinadora nova cada any que garanteixi la continuïtat de les festes, que a partir d'aquell any també es coneixeran amb el nom de festes d'hivern. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 73416 | Font de la Plaça del Vall del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-del-vall-del-castell | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XX | Font composta d'un podi de base quadrada amb dos graons. Del graó superior, sobresurt una pica de pedra semicircular amb relleu de petxina. Per damunt del podi, s'aixeca un pedestal de secció rectangular amb volutes laterals, cornisa de permòdols i motllura refosa a la cara principal amb l'aixeta centrada. Un fanal amb el peu de ferro forjat corona el conjunt. | 08305-229 | Plaça del Vall del Castell, s/n | S'instal·la l'any 1927 segons projecte de l'arquitecte Antoni Pons i Domínguez en substitució a una font situada a la plaça de la Constitució que estava adossada a les parets de l'edifici que ocupava l'Ajuntament fins les darreries del segle XVI i que es va remodelar a l'any 1876. | 41.3478100,1.6967900 | 390975 | 4578188 | 1927 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73416-foto-08305-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73416-foto-08305-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73416-foto-08305-229-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Pons i Domínguez | 98|99 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 73271 | Sant Pau i Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-i-sant-jaume | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta arqueológica de España. Barcelona, Madrid: CSIC Instituto Diego Velázquez, pàg. .225-227. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FERRER SOLER, Alberto i GIRÓ ROMEU, Pere (1943). 'La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Panadés', dins Ampurias, núm. V, pàg. 187-188. MONFORT SALIONS, Jordi (1972). Talleres líticos de superfície del Panadés y extensiones. Barcelona: Tesis de Llicenciatura, Univ. Barcelona, setembre de 1972, pp. 178-186. | localització molt imprecisa. | En diversos sectors d'ambdós turons, sense que es pugui precisar més, han estat localitzats diversos tallers de sílex superficials en prospeccions efectuades a partir dels anys 20 per membres del Museu de Vilafranca. S'han documentat diverses peces d'indústria lítica: nuclis, gratadors, geomètrics, ascles, làmines, gratadors sobre làmina, microburins ... En conjunt podem atribuir als materials recuperats una cronologia genèrica que abraça els períodes Epipaleolític i Neolític, segons les peces típiques descrites en els articles. | 08305-164 | Turons de Sant Pau i Sant Jaume, al nord del municipi | S'han fet diverses prospeccions per aquesta zona a càrrec de membres del Museu de Vilafranca des dels anys 20. | 41.3622200,1.6851400 | 390025 | 4579802 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73271-foto-08305-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73271-foto-08305-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73271-foto-08305-164-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric|Paleolític|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 79|76|77|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73577 | La Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fonda-1 | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici que fa cantonada de planta quadrangular que consta de planta baixa i dos pisos. Façana principal composada simètricament sobre diversos eixos verticals. La planta baixa ha estat reformada amb finalitats comercials, mantenint les obertures. Hi ha el portal principal d'accés a la façana de la Rambla Sant Francesc i un altre al carrer dels Consellers. Presideix la planta principal un balcó corregut que ocupa tota l'amplada de les façanes, amb cinc obertures d'arc rebaixat a cada façana i trencaaigües arrodonits i motllurats, sostinguts per mènsules. A la segona planta hi ha sengles balcons d'obertura única i d'arc rebaixat. Entre les obertures de la planta principal i les de la segona planta hi ha un emblema rectangular amb els angles de biaix amb medalló central llis. El parament, excepte el de la planta baixa que ha estat reformat, és de bandes horitzontals amb el coronament amb cornisa, sostinguda per mènsules, i mur d'obra amb parament llis. | 08305-320 | Rambla de Sant Francesc, 11-13 | Reformada l'any 1900 per Santiago Güell i Grau. | 41.3457500,1.6979300 | 391067 | 4577957 | 1879 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73577-foto-08305-320-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73577-foto-08305-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73577-foto-08305-320-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En alguns documents s'anomena Casa Serdà i Vallès, com la del número 15-17, i Casa Serdà i Ros. | 99|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 73538 | Casa Maria Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-maria-ferret | ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Casa que fa cantonada del carrer Cid amb el carrer de Sant Ramon de Penyafort. Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel al carrer Cid. Composició simètrica de les façanes; a partir de tres eixos la façana del carrer Cid, i de dos eixos la del carrer Sant Ramon de Penyafort. A la primera, trobem dues obertures a cada eix, d'arc carpanell a la planta baixa i de llinda recta, a la planta pis, però amb emmarcaments. En aquesta planta, hi trobem dos balcons ampitadors i un balcó d'obertura única. A la façana del carrer Sant Ramon de Penyafort, dos balcons ampitadors a la planta pis. | 08305-291 | Carrer Cid, 19 | Reformada els anys 1919-1920 per l'arquitecte Santiago Güell i Grau | 41.3468100,1.7038300 | 391562 | 4578068 | 1920 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73538-foto-08305-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73538-foto-08305-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73538-foto-08305-291-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73324 | La Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-4 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, Josep (1969). Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo B69, pàg. 68. GIRÓ ROMEU, Pere (1964). 'Notas de arqueologia de Cataluña y Balears. Vilafranca', dins Ampurias. Vol. XXVI-XXVII, pàg.272. RAURET, A. Mª (1963). El proceso de la primitiva población del Penedés. Barcelona: Tesi per la Universitat de Barcelona, pàg. 198. Inèdita. | V-I aC | notícies antigues | L'any 1932 en Pere Giró realitzà unes prospeccions en aquesta àrea localitzant diversos fragments de ceràmica ibèrica comuna a torn, nanses, vores...però no hi cita cap estructura. L'any 1969 J. Estrada en canvi cita el jaciment amb l'existència d'habitacions ibèriques. Al no tenir cap referència no ho podem tenir amb compte. | 08305-197 | Al sud-oest del municipi | Prospecció realitzada l'any 2000 per l'empresa ARQUEOTECNIA (Madrid), sota la direcció de Daniel Pérez i Marta Bueno; degut al projecte de Subtram X del tram Lleida - Martorell de la línea ferroviària d'alta velocitat Madrid -Barcelona - Frontera francesa. Prospecció realitzada l'any 2002, dota la direcció de Francesc Bosch i Moisés Díaz. | 41.3262700,1.6820200 | 389703 | 4575815 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73324-foto-08305-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73324-foto-08305-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73324-foto-08305-197-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73322 | Vinya del Rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-rec | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | troballes superficials en terrenys agrícoles. | S'han documentat restes lítiques superficials. La indústria, sobre sílex , pertany a dos moments cronològics ben diferencitats: -Paleolític mitjà, amb un còdol treballat unifacialment (chopper), un còdol treballat bifacialment (choppin-tool), dues rascadores i cinc ascles levallois. Tenint en compte la presència d'aquests darrers elements es poden atribuir el conjunt a un Mosterià tipus Levallois. -Neolític, representat per la presència d'un nucli prismàtic, i sense cap altra resta significativa. Pels autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es tracta d'un taller lític en superfície. | 08305-195 | Al nord del terme municipal, en el límit de Cabanyes. | Prospeccions realitzades per en Josep Gràcia i Giralt, membre de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca l'any 1981. | 41.3647500,1.6942900 | 390794 | 4580071 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73322-foto-08305-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73322-foto-08305-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73322-foto-08305-195-3.jpg | Legal | Paleolític|Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 77|78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73265 | Vinya del Catxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-catxo | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GRÀCIA i GIRALT, Josep (1986). 'El jaciment prehistòric de Cua de Lluert, Pacs', dins 3 de Vuit. núm. 217, 27 de juny de 1986. Vilafranca del Penedès, pàg. 17. | troballes superficials | Troballes realitzades en superfície en el sector esportiu del municipi, entre la pista poliesportiva i el Camí vell de la Bleda. És un sector de suau pendent i amb un potent substracte argilós que queda just a 150 m darrera les pistes d'atletisme. Hi ha molt poc material recuperat: una rascadora transversal sobre ascla, una rascadora amb denticulats, una punta sobre ascla, un ascla cortical retocada, denticulats, un nucli centrípet. També s'han recollit 8 nuclis, 32 nòduls i còdols (sílex, quars i quarsita), 1 pedra de fusell i dues destrals piquetejades. En general doncs, exceptuant la presència dels dos polimentats, estem davant una industria típicament mosteriana, i que com a tret comú té, en aquest cas, es dels talons plans. | 08305-161 | Camí vell de la Bleda | Prospeccions realitzades per en Josep Gràcia i Giralt els anys1985-86. | 41.3460400,1.6865200 | 390113 | 4578004 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73265-foto-08305-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73265-foto-08305-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73265-foto-08305-161-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític|Paleolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78|77|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73281 | Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canyamars | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, Josep (1969). Vias y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comision de Urbanismo B65, pp.62-68. GIRÓ ROMEU, Pere. (1950). Quaderns d'en Giró, vol.2, 1945-50 inèdit. GORGES, J.G.(1979). Les villes hispano-romaines. Inventaire et problematique archeologique. París. Publication du Centre Pierre París. Núm. 4, pp.225-226. MASACHS, Josep Maria (1965). 'Notas de arqueologia de Catalunya y Balears. Vilafranca', dins Ampurias, vol.XXVI-XXVII (1964-65), pàg. 278. | IaC-IdC | troballes superficials en terrenys agrícoles | En les prospeccions que es realitzaren l'any 1948 es recolliren fragments de tègula, pedres de possibles murs, blocs de ciment i un molí de granet. En els marges dels voltants també es van trobar ceràmica ibèrica i romana comuna, vidre romà, sigil·lata hispànica i un fragment de campaniana.Es tracta d'un possible establiment romà. | 08305-169 | Al nord del terme, abans d'arribar a Cabanyes | Prospeccions realitzades per Josep Maria Masachs i Pere Giró l'any 1948. | 41.3603300,1.6958900 | 390921 | 4579579 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73281-foto-08305-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73281-foto-08305-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73281-foto-08305-169-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73312 | Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GRIVÉ, M. (1930). 'Uns micròlits a Sant Jaume', dins Quaderns Mensuals d'Acció, vol.II setembre - octubre de 1930. Vilafranca del Penedès, pàg.148. MONFORT, Jordi. (1972). Talleres líticos de superfície del Penedes y extensiones. Tesi de Llicenciatura. Barcelona: Universitat de Barcelona, setembre de 1972. pp. 178-186. | troballes superficials | Troballes superficials de restes d'indústria lítica: perforadors, geomètrics (un trapezi), denticulats, gratadors, làmines, ascles retocades...) sobre un terreny molt erosionat amb un pendent lleuger vers l'est, prop del cim l'elevació cretàcica de Sant Jaume, d'uns 50 x 15 m d'extensió. | 08305-185 | Vessant meridional del Turó de Sant Jaume | Prospeccions que va fer Martí Grivé i alumnes seus, als anys 30. Prospeccions de J. Mestres i Mercadé als anys 70. | 41.3640600,1.6890900 | 390358 | 4580001 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73312-foto-08305-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73312-foto-08305-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73312-foto-08305-185-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78|77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73307 | Els Pegats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pegats | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GRÀCIA GIRALT, Josep (1989). 'L'estació campaniforme dels Pegats (Vilafranca del Penedès)', dins Miscel·lània Penedesenca de l'Institut d'Estudis Penedesencs 1988, núm. XI, juny 1989, pp. 7-36. | troballes superficials | Jaciments amb materials ceràmics i lítics superficials, localitzats amb motiu de les remocions agrícoles del terreny. Es van trobar diversos materials ceràmics, fragments de ceràmica campaniforme, fragments de ceràmica del neolític i bronze antic. | 08305-182 | Sant Pau | Prospeccions de Rossend Olivella i Buscall, l'abril de l'any 1963. Prospeccions de Josep Gràcia i Girald i Rossend Olivella el març de l'any 1988. | 41.3573100,1.6824200 | 389789 | 4579260 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73307-foto-08305-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73307-foto-08305-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73307-foto-08305-182-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 79|78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73314 | Sant Pau Inferior | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-inferior | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. CEBRIÀ, A; RIBÉ, G; SENABRE, MA. R. (1991) L'arqueologia a l'Alt Penedès: estat de la qüestió als anys 90. Miscel·lània penedesenca, núm. XV Institut d'Estudis Penedesencs. MAYA, J.L. (1985) Silos de la Primera Edad del Hierro. Universitat Autónoma de Barcelona. Estudios de la antigüedad 2, Bellaterra, pp.147-218. MESTRES, J. SANMARTÍ, J, SANTACANA, J (1990) Estructures de la Primera Edat del Ferro de l'Hort d'en Grimau (Castellví de la Marca, Alt Penedès) Olerdulae XV, núm. 1, 2, 3, 4. Vilafranca, pp.75-118. | Els material recollits durant les prospeccions dels anys 70, es localitzen en els marges i bancals avui erms, a tocar amb els terrenys conreats amb vinyes i l'erm del inici del pendent de Sant Pau. Es van trobar materials d'indústria lítica (destral, gratadors, ascles, perforadors...) i material ceràmic (nanses anulars, cordons, fragments informes...). A l'abril de 1998 es van fer uns rebaixos de terra per instal·lar canalitzacions d'aigua. Allà es va localitzar una sitja amb material ceràmic atribuït al període de transició entre el Bronze Final i la Primera Edat del Ferro. La sitja feia 1,23 m de diàmetre i 49 cm d'alçada. | 08305-187 | Sant Pau | Prospeccions de Josep Mestres i Mercadé a juliol de 1976 i agost de 1978. Excavació a l'any 1998 sota la direcció d'Eva Orri. Empresa: Tríade. | 41.3556800,1.6794700 | 389539 | 4579083 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73314-foto-08305-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73314-foto-08305-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73314-foto-08305-187-3.jpg | Legal | Neolític|Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78|77|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 73189 | Casa Artur Inglada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-artur-inglada | BOHIGAS, Oriol (1971). Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. Ed. Lumen. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular; consta de planta soterrani a la part central amb una petita cava circular a un nivell inferior; planta baixa sobreaixecada i dues plantes pis. Coberta plana, sobresortint un petit cos de coberta ondulada a dues aigües adossat a la façana principal. Façana principal asimètrica. Planta baixa amb sòcol i parament de bandes horitzontals, porta d'entrada amb arc carpanell i finestral partit per una columna amb base, fust i capitell que es repeteixs als brancals, l'arc és carpanell i l'ampit està peraltat. Presideix la planta principal un balcó corregut amb dues obertures: una simple i l'altra doble separada per una columna amb base, fust i capitell. Les golfes i el coronament estan dividits en dos trams, el més curt amb un finestral d'arc carpanell i coronament amb cornisa formant un capcer ondulat, i l'altre amb tres ulls de bou elíptics, barbacana de fusta i ceràmica i barana de terrat feta de matxons simulant merlets amb ferro forjat entremig. Destaca la ornamentació vegetal a capitells, culs de llàntia, falses claus, etc. | 08305-96 | Rambla de Nostra Senyora, 47 | Projecte de l'any 1905 per a una casa d'Artur Inglada segons projecte de Santiago Güell. | 41.3446800,1.6998000 | 391222 | 4577836 | 1905 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73189-foto-08305-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73189-foto-08305-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73189-foto-08305-96-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | També coneguda com a casa Miró-Inglada | 98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 73190 | Casa Torres i Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-torres-i-casals | BOHIGAS, Oriol (1971). Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. Ed. Lumen. Barcelona. MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres que consta de planta baixa, entresòl en part i dues plantes pis, sota coberta plana i a dues aigües, de la que sobresurt la caixa d'escala. Façana principal composada en dos eixos verticals de diferent alçada, amb tractament independent. Planta baixa asimètrica amb dos portals i un finestral d'arc carpanell. Presideix la planta principal una tribuna amb aplacats de ceràmica vidrada; al costat hi ha un balcó d'obertura única. A la segona planta tenim un balcó-finestra ampitat d'arc carpanell i balcó d'una obertura damunt la tribuna. El coronament de la façana és ondulat amb baranes de ferro forjat i textura rugosa que es transforma en bandes verticals. En el capcer, per damunt del balcó de la segona planta, hi ha tres ulls de bou. Destaca la ornamentació floral en relleu a les obertures. | 08305-97 | Rambla de Nostra Senyora, 11-13 | Projecte de Santiago Güell per a una casa de Maria Torres i Casals, presentat l'any 1909. | 41.3455900,1.7013800 | 391355 | 4577935 | 1909 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73190-foto-08305-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73190-foto-08305-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73190-foto-08305-97-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | També coneguda com a casa Fortuny | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 73429 | Premsa de biga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-biga | ABRACADABRA (2003) Informe final d'obra i restauració. Inèdit. | XVI | Restaurada per Abracadabra l'any 2003. Posteriorment (any 2005) s'hi va fer una intervenció de manteniment. S'han perdut dues rajoles del plafó commemoratiu. | Premsa de biga o de lliura que s'utilitzava per premsar la brisa del raïm fins el segle XIX. Les seves parts fonamentals són el braç o la palanca, de fusta; els peus de l'ancoratge, també de fusta; la base de la premsa, damunt la qual s'hi ubiquen els calins de corda; el cargol i el pas de pedra. En un costat, hi ha un monòlit de pedra amb un plafó de rajoles (4 x 3) on s'explica la cronologia, la procedència i les dades d'instal·lació de la Premsa. | 08305-235 | Avinguda de Tarragona cantonada carrer sant Pere | Procedent de Torregassa i donació del Sr. Joan Josep Tetas i Balaguer. Fou instal·lada per la Festa de la Verema de l'any 1961 | 41.3416400,1.6945500 | 390777 | 4577505 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73429-foto-08305-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73429-foto-08305-235-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És el número de registre 1442 del Museu de Vilafranca. | 94 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 73216 | Casa Olivella i Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-olivella-i-rafols | MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | només s'ha conservat la façana | Edifici entre mitgeres que tenia planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i sotacoberta. Només conserva la façana que està apuntalada. La seva composició és simètrica a partir de tres eixos verticals. El parament inferior de la façana, que correspon a la planta baixa està fet de bandes horitzonatsl; i a la part superior és llis. A la planta baixa hi ha el portal d'accés, centrat i d'arc de mig punt, acada costat trobem finestres, també amb arc de mig punt i totes les obertures tenen trencaaigües. A la planta pis, destaquen tres balcons d'obertura únics adintellada amb trencaaigües d'arc rebaixat amb decoracions geomètriques entre l'arc i la llinda. Coronament amb cornisa sostinguda per mènsules i barana de gelosia i boles ornamentals | 08305-123 | Carrer de Sant Pere, 134 | Probablement, la data de construcció de la planta baixa es va fer l'any 1885, segons figura en una de les reixes d'una finestra. L'any 1899 es presenta la sol·licitud d'obres per afegir una planta a la casa de Josep Olivella, segons projecte de Santiago Güell i Grau. | 41.3424300,1.6949000 | 390808 | 4577593 | 1899 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73216-foto-08305-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73216-foto-08305-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73216-foto-08305-123-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 73234 | Sarcòfag de Pere d'Avinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-pere-davinyo | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfag de Pere d'Avinyó de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag del senyor d'Avinyonet de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIII-XIV | Sarcòfag policromat ubicat damunt l'antiga porta de l'orgue i sostingut per dues mènsules amb forma de lleó amb els crins daurats. La part frontal de l'ossera té decoració d'arqueries i columnes formant quatre compartiments o capelletes que emmarquen escuts amnb un lleó rampant, de llinatge pertanyents al noble enterrat. La coberta o tapa és a dues aigües. En una hi ha la representació de Pere d'Avinyó vestit amb cota de malla, cuirassa, gamberes i sabatons de malla. Porta el cap descobert i amb cabellera daurada, reposa damunt un coixí. Els peus reposen damunt el dors d'un llebrer. Les mans estan en oració i recolza el cos en una espasa. La decoració està complementada per sanefes de rosetes en relleu. No presenta inscripció. | 08305-141 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Pere d'Avinyó fou ambaixador a Constantinoble, governador de Catalunya l'any 1389 i fou el germà de Fra Marc, fundador de l'Hospiatl de Sant Pere. L'església de Sant Francesc de Vilafranca formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3448600,1.6974000 | 391021 | 4577859 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73234-foto-08305-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73234-foto-08305-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73234-foto-08305-141-3.jpg | Física | Medieval|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|93 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73111 | Pintures de la Sala Sant Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-sala-sant-ramon | RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Pintura esgrafiada policroma, amb la representació de temes locals. En primer lloc, el mercat de Vilafranca amb parades d'aviram, robes, terrissa, pastisseries, bodegues, etc. En segon lloc, amb temes relacionats amb la verema. També trobem, la representació de la vila, amb les muralles, voltada d'elements simbòlics de poblacions properes. Finalment, l'estrella dels vents, amb una mostra del bon temps i de la pluja. | 08305-18 | Carrer de la Cort, 14 (Ajuntament) | Pau Boada i Mercader és l'autor del vitrall central (1910-1978), era pintor i va participar en l'Exposició de Primavera del Saló de Montjuic (1936) i a l'Exposició Nacional de Belles Arts (1944). | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73111-foto-08305-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73111-foto-08305-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73111-foto-08305-18-3.jpg | Física | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pau Boada i Mercader | 103|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73180 | Cal Gomà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-goma | BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca, Vilafranca del Penedès (2ª ed.). GÜELL i BARCELÓ, Manuel (1985). 'La biblioteca popular Torras i Bages (1934-1984)', dins Quaderns d'aportació cultural. Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Comissió de Cultura. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. SABATÉ i MILL, Antoni (1949). Torras i Bages en la Vilafranca ochocentista. Vilafranca del Penedès. | XV-XIX | Casa d'origen gòtic que fa cantonada de planta quadrangular que consta de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a tres aigües i petit terrat a la vessant posterior. A la planta baixa hi ha arqueries apuntades de pedra i en el vestíbul les arqueries són rebaixades. Façana principal de pedra amb dues obertures, una amb arc carpanell i l'altra amb arc renbaixat. Entre aquestes dues obertures, trobem dues finestres adintellades. A la planta pis, hi ha tres balcons. A les golfes hi ha una galeria de nou arcades rebaixades que descansen sobre columnes i capitells de pedra. El coronament és amb barbacana. De la façana lateral, destaca una finestra coronella de tres arcades al carrer de Ferran i alguna obertura tapiada. | 08305-87 | Plaça de l'Oli, 20 | Origen gòtic. S'aixeca dins l'antic recinte emmurallat de la ciutat i molt a prop del castell dels jueus. Fou la casa pairal del Bisbe Torras i Bages (1846-1916). L'any 1947 s'obra al públic la biblioteca, però a l'any 1971 s'ha de traslladar per manca de seguretat. L'any 1980 s'adequa segons projecte de l'arquitecte Jordi Querol i Piera per part dels Serveis Tècnics de la Diputació de Barcelona. | 41.3475300,1.6956800 | 390882 | 4578158 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73180-foto-08305-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73180-foto-08305-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73180-foto-08305-87-3.jpg | Legal | Modern|Historicista|Gòtic|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Té una colònia d'orenetes cua blanca, de 39 nius a la façana del carrer Ferran sota el ràfec de la teulada. | 94|116|93|85|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73642 | Col·lecció local de la biblioteca Torras i Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-local-de-la-biblioteca-torras-i-bages | XX | La biblioteca pública Torras i Bages disposa en el seu fons de la col·lecció local referent a Vilafranca del Penedès i la comarca. Conté tots els fons publicats relacionats amb el municipi: monografies, estudis, publicacions periòdiques, diaris i també produccions audiovisuals. Destaquen les publicacions de l'Institut d'Estudis Penedesencs i del Museu de Vilafranca, actual Fundació VINSEUM. | 08305-385 | Plaça de l'Oli, 20 | Origen gòtic. S'aixeca dins l'antic recinte emmurallat de la ciutat i molt a prop del castell dels jueus. Fou la casa pairal del Bisbe Torras i Bages (1846-1916). L'any 1947 s'obra al públic la biblioteca, però a l'any 1971 s'ha de traslladar per manca de seguretat. L'any 1980 s'adequa segons projecte de l'arquitecte Jordi Querol i Piera per part dels Serveis Tècnics de la Diputació de Barcelona. | 41.3475300,1.6956800 | 390882 | 4578158 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73642-foto-08305-385-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73642-foto-08305-385-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 57 | 3.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 73238 | Basílica de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basilica-de-santa-maria | CIRICI, A. i GUMÍ, Jordi (1974). L'art gòtic català, segles XIII i XIV. Edicions 62 Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MIRET i NIN, Montserrat (1987). La basílica de Santa Maria. Vilafranca del Penedès. Primer premi XV Concurs Sant Ramon de Penyafort de 1987. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. PLANAS, Mossèn Josep (1935). Notes històriques de Santa Maria de Vilafranca del Penedès. Impremta Renaixensa. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIII | Basílica d'una sola nau de planta rectangular (33'9 x 14'8 ), dividida en cinc trams coberts amb volta de creueria, amb capelles laterals entre els contraforts. Coberta de teules àrabs a dues aigües. L'absis és de planta poligonal de set panys i contraforts interiors; amb la coberta de teules a set aigües. Capella del Sagrament de planta i cúpula el·líptiques amb sagristia de dues plantes adossada. Trobem contraforts de cantonada amb torres octogonals i finestrals apuntats a cada pany i coberta de pavelló Campanar de cinc pisos coberts amb voltes nervades i escala de cargol. Agulla superior de dues plantes amb coberta de pavelló i campanes. Després de la reforma de 1903, la façana principal, exceptuant detalls, va quedar com el projecte del segle XV. El portal és atrompetat i té un sòcol amb arcuació cega ornamental. Sobre d'aquest hi ha fornícules, a banda i banda, amb els corresponents dosserets, amb unes escultures sobre pedestals que representen Sant Antoni de Pàdua, Sant Pau apòstol, Sant Lluc evangelista i el profete Jeremies. Són obra de l'escultor Atxé. Al timpà, hi ha la representació de la coronació de la Mare de Déu, esculpida per Alentorn. La part superior consta de muntants i arquivoltes, amb bordons, coronada per un gablet triangular. Entre aquest i l'arc, hi ha esculpida la figura del Pare Etern. Als angles del gablet, hi trobem figures d'àngels. Al frontal superior, destaca la rosassa de vidres de colors. Al damunt, hi ha l'escut de la vila esculpit. La façana acaba amb una decoració d'arquets cecs i a la part central, hi ha una creu de pedra. Queda flanquejada per dues torres acabades amb sengles campanars octogonals de coberta piramidal. Hi ha una entrada lateral, per la plaça de Santa Maria, coneguda antigament com portal dels capellans. És de tradició romànica i es data a finals del segle XIII. És de ventall semicircular, enriquida per set arquivoltes, que descansen sobre columnes provistes d'escultures de fullaraca i bestiari. Destaca en el centre superior una petita escultura d'un àngel de mig cos. A les tres dovelles centrals hi ha pintada la crucifixió de Crist amb la Mare de Déu i el sol a la dreta i sant Joan i la lluna a l'esquerra. Sota les arcades es veuen personatges amb orles, possiblement siguin els apòstols. Foren descobertes l'any 1973. La cripta està per sota el presbiteri, que resta per sobre del nivell general del temple. Antigament s'hi accedia per una escalinata frontal. Consta de dues voltes de carreus, de les que destaquen dues claus de volta de contorn rodó, una d'elles amb el tema de la resurrecció, on Crist està disposat triomfant sobre la tomba amb una creu a la mà i amb l'altra alçada, amb el cos parcialment cobert per una toga subjectada amb sivella. Dos soldats amb armadura a cada costat. A l'altra, el tema representat és una Pietat. La primera volta té dos arcs d'intersecció. La segona està rebaixada i sostinguda per vuit arcs radials. L'orgue està situat al costat de l'epístola. | 08305-145 | Plaça de Jaume I, s/n | Obra plantejada en el segle XIII; la primera pedra es va posar l'any 1285 i la consagració es va fer l'any 1484. L'any 1558 es comencen les obres de la cripta que finalitzen l'any 1561. En aixecar el paviment del presbiteri per fer la cripta, es va trobar una caixeta de bronze amb relíquies de Sant Jaume Apòstol, Sant Llorenç màrtir i Sant Francesc. La importància parroquial i el seu continuat creixement fa que hi hagi reformes a cada segle. A principis del segle XVI, s'acaba la portalada de la façana principal amb una llotja d'estil renaixentista. L'any 1561 es construí la cripta que era anomenada capella fonda. El fet més destacat del segle XVIII, és l'enfonsament de la volta, l'any 1753. Les obres de reconstrucció van durar fins l'any 1760 i el principal mestre d'obres fou Marc Trius de Vilafranca. A partir de 1871, s'inicien una sèrie de reformes per tal de recuperar l'aspecte gòtic de l'edifici, que les modificacions dels segles anteriors havien anat camuflant. El projecte de restauració s'encarregà a l'arquitecte Francisco P. de Villar. L'any 1903 es reconstrueix la façana principal i es substitueix la llotja renaixentista per una portada d'estil gòtic, seguint l'estil del basament original, del segle XV. L'any 1920 aconsegueix la dignitat basilical del papa Benet XV. El 6 d'octubre de l'any 1934 fou incendiada, causant diversos danys. La reconstrucció fou subvencionada pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació, qui envià l'arquitecte Jeroni Martorell. La façana, a imitació del segle XVI fou dissenyada per Josep Brugal, que es va fer càrrec de la direcció a partir de l'any 1942. | 41.3470300,1.6973100 | 391017 | 4578100 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73238-foto-08305-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73238-foto-08305-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73238-foto-08305-145-3.jpg | Legal | Medieval|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|93 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73106 | Casa Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-canals | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular, està composta per dos cossos; el principal que consta de planta baixa i dos pisos i un cos lateral de planta baixa i pis. El primer cos té una coberta de teules àrabs a dues aigües i el cos lateral té la coberta plana. El cos principal té un portal d'accés d'arc rebaixat amb falsa clau sense decoració. A les plantes superiors, trobem un balcó d'obertura única adintellada amb barana de ferro. El cos del costat té dues obertures adintellades a la planta baixa, una cega, i dos balcons d'obertura única d'arc rebaixat. El coronament del cos principal és amb cornisa i el del cos lateral amb barana d'obra intercalada amb barana de ferro forjat. | 08305-13 | Carrer d'Amàlia Soler, 26-28 | Obra encarregada per Àngela Canals, vídua de Jaume Esteve. | 41.3431900,1.7001800 | 391251 | 4577670 | 1920 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73106-foto-08305-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73106-foto-08305-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73106-foto-08305-13-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Pons i Domínguez | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 73373 | Les Clotes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-clotes | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | troballes superficials d'una àrea poc delimitada | Troballes superficials fetes els anys 70 per part de Xavier Virella i Torres de Vilanova i la Geltrú. Es van recollir fragments de ceràmica de torn ibèrica comuna, ceràmica de vernís negre (una àtica i una campaniana), un fragment de comuna romana i per últim ceràmica moderna del tipus blau català. L'any 1990 es feren noves prospeccions per part de membres de la secció d'arqueologia del Museu de Vilafranca recollint un lot heterogeni de material ceràmic i lític i comprovant la manca d'una delimitació clara de l'àrea classificada com a jaciment. | 08305-207 | Al nord del municipi | Només s'han realitzat prospeccions: les primeres els anys 70 i les darreres, l'any 1990. | 41.3665200,1.6918300 | 390591 | 4580271 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73373-foto-08305-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73373-foto-08305-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73373-foto-08305-207-3.jpg | Legal | Antic|Paleolític|Ibèric|Prehistòric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|77|81|76|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73567 | Monument als falcons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-falcons | www.falconsdevilafranca.cat | XX | Monument commemoratiu format bàsicament per dos elements. A la base hi ha una font amb la planta en forma de l'emblema de la colla dels Falcons de Vilafranca. Des d'aquí s'aixeca una estructura d'acer inoxidable que representa la típica figura dels falcons: l'Escala. En concret, es tracta d'una escala de deu. Una banda en forma de 'S' estilitzada s'entrecreua en la part esquerra de l'estructura. | 08305-310 | Plaça del Penedès, s/n | Monument erigit, per homenatjar als Falcons de Vilafranca del Penedès, l'any 1998. L'any 1862, el comerciant de Praga, Jindrich Fügner i el catedràtic de la Universitat de Carles IV, Miroslavg Tyrs, van crear una organització d'educació física, a Txecoslovàquia, anomenada, el 'Sokol' que significa falcó. Va ser una de les congregacions de gimnastes més grans d'arreu del món, i és arrel d'un viatge, per aquestes terres, que va fer el Vilafranquí i fundador de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, Mn. Albert Bonet, que s'introdueixen els Falcons a Catalunya. La colla de Falcons de Vilafranca neix el setembre de l'any 1959 sota el paraigua de l'Acció Catòlica. Fundaren la colla 15 nois amb una mitjana de 16 anys d'edat i l'1 de gener de l'any 60 fan la seva primera actuació amb quatre mesos d'assajos previs. A mida que passen els anys la colla va augmentant de components i les seves figures són més arriscades i de fer 3 o 4 sortides l'any, passen a fer-ne 50 o 60, essent típic veure'ls en festes majors, especialment la de Vilafranca i poblacions de la comarca del Penedès. | 41.3440800,1.6991600 | 391167 | 4577771 | 1998 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73567-foto-08305-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73567-foto-08305-310-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73235 | Sarcòfag de Marc de Puigmoltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-marc-de-puigmolto | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfags de les capelles laterals (esquerres) de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag de Marc de Puigmoltó de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV-XV | Sarcòfag uibicat a la paret esquerra de la capella de Nostra Senyora dels Àngels, sostingut per dues mènsules en forma de lleó. El fris frontal de l'ossera està decorat amb una arqueria ogival trilobulada amb sengles columnes que formen quatre compartiments on es situen quatre escuts ogivals de llinatge, amb un moltó passant en cadascú. La decoració dels laterals és similar. A la part inferior de l'urna, hi ha una sanefa de rosetes en relleu. La tapa o coberta té forma de volta i no disposa de decoració. No presenta inscripcions. | 08305-142 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Marc de Puigmoltó fou un noble cavaller de la vila del segle XIV-XV, benefactor de l'església de Sant Francesc, que formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3449200,1.6975000 | 391030 | 4577866 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73235-foto-08305-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73235-foto-08305-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73235-foto-08305-142-3.jpg | Física | Medieval|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|93 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml