Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73410 | Font del Carrer Bisbe Estalella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-bisbe-estalella | XX | Font urbana ubicada. La pica és semicircular, de pedra i sobresurt d'un sòcol de pedres en forma de carreus de dimensions reduïdes que ressegueix la façana de l'edifici. L'aixeta està centrada a la fornícula emmarcada per una banda en relleu i resseguida per una motllura sense cap altra decoració ni motiu ornamental. | 08305-226 | Carrer Bisbe Estalella, gairebé a la cantonada amb el carrer Comerç | 41.3459800,1.7051300 | 391670 | 4577974 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73410-foto-08305-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73410-foto-08305-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73410-foto-08305-226-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un tipus de font molt senzill però que s'adapta molt bé a l'urbanisme i a l'arquitectura de la vila i que mereix tenir-se en consideració. | 119|98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 73421 | Font del carrer Ponent amb carrer Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-ponent-amb-carrer-ferran | XX | té un costat colpejat. | Font urbana ubicada en una cantonada de carrers. La pica és semicircular, de pedra i sobresurt d'un sòcol. L'aixeta està centrada a la fornícula emmarcada per una banda en relleu i resseguida per una motllura que té a la part alta i centrada un medalló. | 08305-231 | Carrer de Ponent cantonada amb carrer Ferran | 41.3478600,1.6947600 | 390805 | 4578196 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73421-foto-08305-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73421-foto-08305-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73421-foto-08305-231-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un tipus de font molt senzill però que s'adapta molt bé a l'urbanisme i a l'arquitectura de la vila i que mereix tenir-se en consideració. | 98|119 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73423 | Font del carrer sant Pere amb carrer Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-sant-pere-amb-carrer-verdaguer | XX | Font urbana ubicada en una cantonada de carrers. La pica és semicircular, de pedra i sobresurt d'un sòcol. L'aixeta està centrada a la fornícula emmarcada per una banda en relleu i resseguida per una motllura que té a la part alta i centrada un medalló. | 08305-232 | Carrer Sant Pere cantonada amb carrer Verdaguer | 41.3428300,1.6954000 | 390850 | 4577637 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73423-foto-08305-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73423-foto-08305-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73423-foto-08305-232-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un tipus de font molt senzill però que s'adapta molt bé a l'urbanisme i a l'arquitectura de la vila i que mereix tenir-se en consideració. | 98|119 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 73546 | Font del carrer Baldomer Lostau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-baldomer-lostau | XX | Font urbana ubicada gairebé a la cantonada de dos carrers. La pica és semicircular, de pedra i sobresurt d'un sòcol. L'aixeta està centrada a la fornícula emmarcada per una banda en relleu i resseguida per una motllura que té a la part alta i centrada un medalló. | 08305-295 | Carrer Baldomer Lostau, cantonada carrer Sta. Magdalena | 41.3497700,1.7003800 | 391279 | 4578401 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73546-foto-08305-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73546-foto-08305-295-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un tipus de font molt senzill però que s'adapta molt bé a l'urbanisme i a l'arquitectura de la vila i que mereix tenir-se en consideració. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 73599 | Font cantonada carrer Cid amb Avinguda de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-cantonada-carrer-cid-amb-avinguda-de-barcelona | XX | Font urbana ubicada en una cantonada de carrers. La pica és circular, de pedra i sobresurt d'un sòcol. L'aixeta està centrada a la fornícula emmarcada per un quadrat en relleu. El parament de la fornícula està decorat amb petits carreus rectangulars adaptats al semicercle d'aquesta. | 08305-342 | Cantonada carrer Cid amb Avinguda de Barcelona | 41.3464600,1.7041300 | 391587 | 4578029 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73599-foto-08305-342-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73599-foto-08305-342-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un tipus de font molt senzill però que s'adapta molt bé a l'urbanisme i a l'arquitectura de la vila i que mereix tenir-se en consideració. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 73429 | Premsa de biga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-biga | ABRACADABRA (2003) Informe final d'obra i restauració. Inèdit. | XVI | Restaurada per Abracadabra l'any 2003. Posteriorment (any 2005) s'hi va fer una intervenció de manteniment. S'han perdut dues rajoles del plafó commemoratiu. | Premsa de biga o de lliura que s'utilitzava per premsar la brisa del raïm fins el segle XIX. Les seves parts fonamentals són el braç o la palanca, de fusta; els peus de l'ancoratge, també de fusta; la base de la premsa, damunt la qual s'hi ubiquen els calins de corda; el cargol i el pas de pedra. En un costat, hi ha un monòlit de pedra amb un plafó de rajoles (4 x 3) on s'explica la cronologia, la procedència i les dades d'instal·lació de la Premsa. | 08305-235 | Avinguda de Tarragona cantonada carrer sant Pere | Procedent de Torregassa i donació del Sr. Joan Josep Tetas i Balaguer. Fou instal·lada per la Festa de la Verema de l'any 1961 | 41.3416400,1.6945500 | 390777 | 4577505 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73429-foto-08305-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73429-foto-08305-235-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És el número de registre 1442 del Museu de Vilafranca. | 94 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73180 | Cal Gomà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-goma | BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca, Vilafranca del Penedès (2ª ed.). GÜELL i BARCELÓ, Manuel (1985). 'La biblioteca popular Torras i Bages (1934-1984)', dins Quaderns d'aportació cultural. Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Comissió de Cultura. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. SABATÉ i MILL, Antoni (1949). Torras i Bages en la Vilafranca ochocentista. Vilafranca del Penedès. | XV-XIX | Casa d'origen gòtic que fa cantonada de planta quadrangular que consta de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a tres aigües i petit terrat a la vessant posterior. A la planta baixa hi ha arqueries apuntades de pedra i en el vestíbul les arqueries són rebaixades. Façana principal de pedra amb dues obertures, una amb arc carpanell i l'altra amb arc renbaixat. Entre aquestes dues obertures, trobem dues finestres adintellades. A la planta pis, hi ha tres balcons. A les golfes hi ha una galeria de nou arcades rebaixades que descansen sobre columnes i capitells de pedra. El coronament és amb barbacana. De la façana lateral, destaca una finestra coronella de tres arcades al carrer de Ferran i alguna obertura tapiada. | 08305-87 | Plaça de l'Oli, 20 | Origen gòtic. S'aixeca dins l'antic recinte emmurallat de la ciutat i molt a prop del castell dels jueus. Fou la casa pairal del Bisbe Torras i Bages (1846-1916). L'any 1947 s'obra al públic la biblioteca, però a l'any 1971 s'ha de traslladar per manca de seguretat. L'any 1980 s'adequa segons projecte de l'arquitecte Jordi Querol i Piera per part dels Serveis Tècnics de la Diputació de Barcelona. | 41.3475300,1.6956800 | 390882 | 4578158 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73180-foto-08305-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73180-foto-08305-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73180-foto-08305-87-3.jpg | Legal | Modern|Historicista|Gòtic|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Té una colònia d'orenetes cua blanca, de 39 nius a la façana del carrer Ferran sota el ràfec de la teulada. | 94|116|93|85|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73137 | Conjunt eremític de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-eremitic-de-sant-pau | BOLÓS i MASCLANS, Jordi; URPÍ i CASALS Rosa Mª i RESINA NAVAS, Juan A. (1992). 'Vilafranca del Penedès. Construccions eremítiques de Sant Pau' dins Catalunya romànica, vol. XIX. El Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg. 217. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIV | Es tracta d'un conjunt eremític amb capelles, fornícules, forats per encabir bigues de fusta. Al vessant solell del turó hi ha l'ermita de Sant Pau i, més a llevant, una capella (amb una ceràmica esmaltada moderna amb la representació de Sant Jaume i Sant Jordi). Davant la capella hi ha una petita esplanada artificial feta retallant la roca natural. La capella té una amplada de 180 cm, una alçada de 275 cm i una profunditat de 180 cm. A l'interior hi ha un relleix, com un banc alt. Està acabada amb un arc de mig punt tallat a la roca. A l'esquerra, a 3,25 m, hi ha una concavitat de 60 cm de profunditat i 180 cm d'alçada, situada a 90 cm del sòl. Per damunt la porta de la capella i de la fornícula, a la paret, hi ha una alineació d'una vintena de forats d'encaixar bigues; que fan pensar en una coberta d'un únic vessant, orientat a migdia. Hi ha més retalls, forats, replans, bancs retallats a la roca. Finalment a uns 3 metres a l'oest del replà del davant la capelleta, hi ha l'ermita de Sant Pau, també excavada a la roca i acabada amb un arc de mig punt, amb una profunditat de sis metres (més dos metres fets d'obra en el segle XX), una alçada màxima de 3'2 m. i una amplada de 5 m. | 08305-44 | Turó de Sant Pau | La primera referència documental de l'existència d'ermitans a Sant Pau, és de quan el rei Joan I (1392) fa donació de la sinagoga dels jueus de Vilafranca als ermitans de Sant Pau. Abans de l'any 1910, existia una ermita edificada, de la que es conserven fotografies. Sembla ser que la decadència de l'època de la fil·loxera va contribuir al deteriorament d'aquesta ermita fins que va quedar enrunada. Però a l'any 1910 s'inaugura un nou projecte, amb l'ampliació de la plaça del davant, sense l'ermita enrunada i es comença a excavar la roca per fer-hi una nova ermita. La cavitat actual hauria estat L'absis d'aquesta nova ermita, que finalment no es va acabar. | 41.3590200,1.6826500 | 389811 | 4579450 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73137-foto-08305-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73137-foto-08305-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73137-foto-08305-44-3.jpg | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i tractar-se d'un conjunt eremític documentat des de 1392, no figura en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 85|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73196 | Plaça de la Constitució | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-constitucio | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIX | Antiga plaça del blat, d'origen gòtic però formada en el segle XIX en el seu aspecte vigent. Està porticada per dos costats i és la continuació del carrer de La Parellada que connecta amb la plaça de l'Oli a l'altre extrem. Les cases són, generalment, de planta baixa i tres pisos. Algunes cases, tenen els pòrtic més alts. Això permet entresols amb obertures exteriors. En general, però, els baixos són reduïts. Les plantes pis, carreguen sobre les pilastres que formen els porxos. | 08305-103 | Plaça de la Constitució | L'any 1878 es va procedir a l'alineació de les façanes de la casa, número 2 del carrer de la Cort i les números 1,3,5 i 7 de la plaça de la Constitució. El projecte, datat l'any 1878, va ser realitzat per Josep Inglada. | 41.3473500,1.6977400 | 391054 | 4578135 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73196-foto-08305-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73196-foto-08305-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73196-foto-08305-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix popularment com 'Les voltes'. | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73219 | Casa Batlle i Planas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-batlle-i-planas | MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular format per un doble cos: el primer consta de planta baixa, dos pisos i golfes i coberta a dues aigües i el segon de planta baixa, pis i coberta de terrat. La façana del primer cos té una composició simètrica amb dos portals laterals d'arc de mig punt i dues finestres centrals a la planta baixa i una balconada de tres obertures amb arquivoltes, també amb arcs de mig punt. A les golfes trobem una galeria de sis obertures rectangulars. Coronament amb una imoportant barbacana de fusta. La façana del segon cos té un portal amb arc carpanell a la planta baixa i al seu damunt una tribuna amb vidrera sustentada per carteles, amb els cantells arrodonits. Al seu damunt hi ha el terrat amb una barana de ferro. | 08305-126 | Carrer de Sant Pere, 34 i 36 | 41.3445500,1.6965200 | 390947 | 4577826 | 1908 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73219-foto-08305-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73219-foto-08305-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73219-foto-08305-126-3.jpg | Legal | Contemporani|Romàntic|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | També es coneix com a Casa Serdà. A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya hi ha dues fitxes que corresponen a aquesta finca (5054 i 5055). | 98|101|116 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73627 | Magatzem Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-montserrat | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Magatzem d'una nau de planta quadrangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, que destaca pel capcer de pinyó (frontó punxegut que segueix la inclinació dels dos vessants de la teulada). La composició de la façana és simètrica. Porta principal centrada, d'arc escapçat amb emmarcament de maons amb motllura arrodonida. Hi ha dues obertures cegues als costats i una triple obertura en galeria, separada per pilastres de maons. Totes les obertures tenen emmarcament de maons vistos. | 08305-370 | Carrer del Comerç, 30 | 41.3435700,1.7031900 | 391503 | 4577709 | 1895 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73627-foto-08305-370-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73627-foto-08305-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73627-foto-08305-370-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santoago Güell i Grau | També coneguts com Magatzems Cortina y Compañía | 119|98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73227 | Palau Baltà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-balta | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA (1990). Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàg. 418. BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició). COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès.</p> | XIV-XIX | <p>Edifici als quatre vents de tipus senyorial, de planta trapezoidal, estructurat al voltant d'un pati central. Està compost de planta baixa sobreaixecada, planta primera i sotacoberta. Les cobertes són a diferents aigües i amb els careners paral·lels a les façanes. Façana principal feta de carreus i formada per un cos central amb barbacana de fusta sobre una galeria de set finestres seguides d'arc rebaixat i per dos cossos laterals, un més ample que l'altre, coronats per merlets escalonats. El portal és de mig punt dovellat i està descentrat a la dreta i porta un escutb a la clau. A la planta pis, hi ha una llotja-tribuna central amb finestra coronella de columnes fines i capitells, suportada per carteles de pedra amb claustres sota l'ampit i coronada amb escut. A banda i banda, hi ha finestres adintellades amb motllura perimetral i trencaaigües amb culs de llàntia, dues creuades i dues amb quadrifoli sota l'ampit. La façana del carrer Escudellers té portals amb arc carpanell, finestres adintellades, una creuada i algunes amb cul de llàntia. La resta de les façanes són llises amb alguna obertura adintellada.</p> | 08305-134 | Plaça de Jaume I, 2 | <p>Edifici construït originalment durant el segle XIV per la família Babau, però la fàbrica visible és de l'any 1552; en un moment en el que l'antic castell estava enrunat i s'amplià amb algunes cases del carrer Escudellers. L'any 1750 fou heretat per Ramon de Sariera, Marquès de la Manresana. L'any 1859 fou adquirit per Josep Baltà i Ferrer. Fou restaurat l'any 1889 per August Font que no es limità a fer-ne una restauració, sinó que hi afegí elements com la llotja-tribuna amb les finestres coronelles.</p> | 41.3471700,1.6969700 | 390989 | 4578116 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73227-foto-08305-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73227-foto-08305-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73227-foto-08305-134-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També conegut com el Palau del Fraret o Palau dels Castlans. | 93|94|95|98|116|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||
| 73204 | Casa Silvio Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-silvio-salvador | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular format per un cos principal que consta de planta baixa sobreaixecada, planta pis i golfes; i per un cos de galeria acristallada a planta baixa i planta pis amb terrat superior. Coberta del cos principal a tres aigües de la que sobresurt una torratxa situada sobre l'escala i adossada a la mitgera. Façana principal de composició asimètrica amb dos paraments diferenciats: el del cos principal i el del cos de la galeria. El primer emmarcat amb cantoneres simulades. A la planta baixa, trobem la portalada principal desplaçada a la dreta, d'arc rebaixat i dues finestres, també d'arc rebaixat. A la primera planta hi ha dos balcons d'una obertura d'arc rebaixat, un més llarg que l'altre. Finalment, a les golfes destaquen set finestres seguides adintellades. El parament de la façana corresponent a la planta baixa és llis, el de la planta principal i golfes amb maó vist; el coronament és amb cornisa i parament massís. La façana del cos de galeria és amb finestres adinetllades a la planta baixa i tribuna de ferro i vidre a la planta superior. | 08305-111 | Avinguda de Tarragona, 24-26 | 41.3436600,1.6972600 | 391007 | 4577726 | 1906 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73204-foto-08305-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73204-foto-08305-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73204-foto-08305-111-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | També coneguda com casa Vídua Just. | 98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73171 | Casa Figueras - Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-figueras-sabater | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici format de cossos diferenciats: un de planta rectangular i l'altre adaptat a un solar triangular. El primer consta de planta baixa, dos pisos i golfes i sotacoberta a dues aigües. El segon cos consta de planta baixa i pis. Façana principal formada per dos tipus de parament, coincidint amb els dos cossos. El parament principal és de pedra amb bandes horitzonatls composat simètricament amb tres eixos verticals coincidint amb les crugies. A la planta baixa, hi trobem dos portals laterals i una finestra adinetllada al centre. A la planta pis hi ha una balconada amb tres obertures adintellades. A la segona planta, trobem tres balcons d'obertura única, també adintellades. Coronament de la façana amb relleu formant sanefa i tres ulls de bou de forma romboidal i cornisa. En el parament secundari, la porta principal de la planta baixa és amb arc carpanell. Al damunt, a la primera planta, destaca una tribuna amb quatre pilastres amb capitell i coronament de mig punt que inclou tres torres i ornamentació floral. | 08305-78 | Carrer de Miser Rufet, 7 / Pl. Estació, 1 | La casa Figueres - Sabater fou projectada pel mestre d'obres Miquel Elies Güell. La sol·licitud d'obres és de l'any 1873, per fer una casa per Antoni Figueras i Endal Sabater. Però a l'any 1901 s'hi afegeix una tribuna, obra de Santiago Güell i Grau, amb uns valors més propers al modernisme. Llavors, propietat de Joan Torres. | 41.3452900,1.7032200 | 391509 | 4577900 | 1873 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73171-foto-08305-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73171-foto-08305-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73171-foto-08305-78-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Miquel Elies i Güell i Santiago Güell i Grau | També coneguda com casa Torres. | 98|99 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 73150 | Cal Figarot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-figarot | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular i que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. Façana principal de composició simètrica amb dos portals d'arc rebaixat a la planta baixa. A la planta pis, destaca una balconada amb cinc obertures adintellades emmarcades amb arcs ogivals amb quadrifoli al mig. En el coronament hi ha un seguit d'obertures simulades de forma esglaonada; en el centre hi ha una finestra geminada amb trencaaigües i cornisa superior. La barana del balcó és de ferro forjat amb carteles. | 08305-57 | Carrer del General Prim, 11 | L'any 1889 es presenta una sol·licitud d'obres per la construcció d'una casa per en Joan Via i Raventós segons projecte d'August Font i Carreras. L'any 1984 es fan obres de restauració i adaptació per a Casal dels Castellers de Vilafranca segons projecte de l'arquitecte Pere Rovira i Cusiné. | 41.3457500,1.6965600 | 390952 | 4577959 | 1889 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73150-foto-08305-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73150-foto-08305-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73150-foto-08305-57-3.jpg | Legal | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | August Font i Carreras | També coneguda com casa Maria Via i Raventós. | 98|116 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 73102 | Celler Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-mascaro | MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, al cos central, amb dos cossos laterals de planta baixa adossats a cada mitgera. Façana principal composada d'un cos central asimètric i de dos cossos laterals. Obertures adintellades a la planta baixa: porta d'accés i balcó lateral d'una obertura. A la planta pis, hi ha una balconada amb barana de ferro forjat amb quatre obertures. El cos lateral dret té una obertura adintellada i una pèrgola superior de tres arcades rebaixades. El cos lateral esquerre té una obertura cega i tres finestres superiors d'arc rebaixat. Les obertures tenen trencaaigües i motllures senzilles. Destaquen els motius ornamentals florals al coronament, en els capitells de la pèrgola, garlandes i d'altres. A la planta baixa hi ha dependències comercials i de magatzem. | 08305-9 | Carrer del Casal, 5-9 | L'any 1912 es va presentar el projecte de Santiago Güell i Grau, per reformar la façana de la casa d'Antoni Galtés i Mainé. | 41.3441000,1.7009500 | 391317 | 4577771 | 1912 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73102-foto-08305-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73102-foto-08305-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73102-foto-08305-9-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | També coneguda com casa Galtés i Mainé | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 73189 | Casa Artur Inglada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-artur-inglada | BOHIGAS, Oriol (1971). Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. Ed. Lumen. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular; consta de planta soterrani a la part central amb una petita cava circular a un nivell inferior; planta baixa sobreaixecada i dues plantes pis. Coberta plana, sobresortint un petit cos de coberta ondulada a dues aigües adossat a la façana principal. Façana principal asimètrica. Planta baixa amb sòcol i parament de bandes horitzontals, porta d'entrada amb arc carpanell i finestral partit per una columna amb base, fust i capitell que es repeteixs als brancals, l'arc és carpanell i l'ampit està peraltat. Presideix la planta principal un balcó corregut amb dues obertures: una simple i l'altra doble separada per una columna amb base, fust i capitell. Les golfes i el coronament estan dividits en dos trams, el més curt amb un finestral d'arc carpanell i coronament amb cornisa formant un capcer ondulat, i l'altre amb tres ulls de bou elíptics, barbacana de fusta i ceràmica i barana de terrat feta de matxons simulant merlets amb ferro forjat entremig. Destaca la ornamentació vegetal a capitells, culs de llàntia, falses claus, etc. | 08305-96 | Rambla de Nostra Senyora, 47 | Projecte de l'any 1905 per a una casa d'Artur Inglada segons projecte de Santiago Güell. | 41.3446800,1.6998000 | 391222 | 4577836 | 1905 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73189-foto-08305-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73189-foto-08305-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73189-foto-08305-96-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | També coneguda com a casa Miró-Inglada | 98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 73185 | Casa Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-tomas | MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XIX-XX | Casa entre mitgeres que fa cantonada. És de planta rectangular i consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és de terrat pla. La façana té una composició simètrica amb un balcó seguit en angle i tribuna. Al primer pis hi ha un balcó corregut que fa cantonada. Al segon pis, trobem balcons d'obertura única i en el tercer pis, presenta obertures composades d'acord amb les dels pisos inferiors, amb decoració modernista. El coronament de la façana està format per les baranes del terrat, que combinen el ferro i l'obra. | 08305-92 | Carrer de la Parellada, 3 | L'any 1879 es comença a construir, amb planta baixa i dos pisos, en un estil eclèctic. Però l'any 1913, el propietari Ramon Tomàs i Estalella va encarregar un projecte de reforma a l'arquitecte Santiago Güell i Grau i va afegir un pis d'estil modernista. L'any 1944 es va fer una altra reforma a la planta baixa. | 41.3469900,1.6984700 | 391114 | 4578094 | 1879 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73185-foto-08305-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73185-foto-08305-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73185-foto-08305-92-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | També coneguda com a casa Galofré. | 105|98|102 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 73190 | Casa Torres i Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-torres-i-casals | BOHIGAS, Oriol (1971). Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. Ed. Lumen. Barcelona. MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres que consta de planta baixa, entresòl en part i dues plantes pis, sota coberta plana i a dues aigües, de la que sobresurt la caixa d'escala. Façana principal composada en dos eixos verticals de diferent alçada, amb tractament independent. Planta baixa asimètrica amb dos portals i un finestral d'arc carpanell. Presideix la planta principal una tribuna amb aplacats de ceràmica vidrada; al costat hi ha un balcó d'obertura única. A la segona planta tenim un balcó-finestra ampitat d'arc carpanell i balcó d'una obertura damunt la tribuna. El coronament de la façana és ondulat amb baranes de ferro forjat i textura rugosa que es transforma en bandes verticals. En el capcer, per damunt del balcó de la segona planta, hi ha tres ulls de bou. Destaca la ornamentació floral en relleu a les obertures. | 08305-97 | Rambla de Nostra Senyora, 11-13 | Projecte de Santiago Güell per a una casa de Maria Torres i Casals, presentat l'any 1909. | 41.3455900,1.7013800 | 391355 | 4577935 | 1909 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73190-foto-08305-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73190-foto-08305-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73190-foto-08305-97-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | També coneguda com a casa Fortuny | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 73138 | Casa Vidal i Folquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vidal-i-folquet | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici en cantonada de planta rectangular, consta de semisoterrani, planta baixa i dos pisos amb la coberta a dues aigües i plana de la que sobresurt una torratxa de planta circular, en cantonada i la caixa d'escala. La façana principal fa cantonada compositivament dominada per la torratxa coronada amb merlets. La composició sobre eixos verticals amb portal d'arc carpanell, balcons ampitadors, balcons d'obertura en llosa i carteles de ferro forjat, el principal circular i amb trencaaigües. Les finestres són adintellades senzilles i corregudes amb arc de mig punt. Coronament amb un ràfec de maó i barbacana de bigues de fusta, llata i rajola. | 08305-45 | Carrer de la Font, 59 | L'any 1899 es presenta sol·licitud d'obres per a la construcció d'una casa per en Manel Vidal i Folquet, segons projecte de l'arquitecte Eugeni Campllonch i Parés. | 41.3485900,1.7006400 | 391298 | 4578269 | 1899 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73138-foto-08305-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73138-foto-08305-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73138-foto-08305-45-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eugeni Campllonch i Parés | També coneguda com a casa Albert Moliner. | 98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 73197 | Plaça de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-sant-joan | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XIX | Plaça rectangular que comunica el carrer Sant Joan, al sud-est, amb la plaça de la Vila, al nord. S'organitza en forma de rambla, amb una zona pavimentada al bell mig, delimitada per plataners i un vial a cada banda. Al mig hi ha una font. A la banda nord hi ha la façana meridional de l'església de Sant Joan i a la banda sud i est està delimitada per construccions i un porxo columnat en forma de 'L' que va des del carrer Sant Joan fins el carrer dels Consellers. Les cases consten de planta baixa, actualment dedicada a comerços i serveis, entresolat i dues plantes. La façana està composada per un porxo amb arcades de mig punt sobre pilars de secció quadrada que correspon a planta baixa i entresolat i de dues plantes pis ordenades amb balcons i finestres que s'alternen. S'hi fa un mercat diari de fruita i verdura. | 08305-104 | Plaça de Sant Joan | Aquest espai es forma l'any 1845 per les lleis desamortitzadores que permeten l'enderroc de l'edifici de la Comanda de l'Orde dels Hospitalers de Sant Joan. L'església de Sant Joan es va salvar per la defensa que en va fer Pau Milà i Fontanals. Primer es construeix l'ala major i l'any 1866, l'ala menor. | 41.3461200,1.6984900 | 391114 | 4577998 | 1866 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73197-foto-08305-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73197-foto-08305-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73197-foto-08305-104-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També coneguda com Plaça de la Verdura o de les Cols. | 85|94|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73139 | Església de la Mare de Déu del Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-la-mare-de-deu-del-pilar | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici aïllat de planta semicircular amb petits cossos laterals. Consta de planta baixa singular, coberta amb cúpula central i llanterna i cobertes planes als laterals. La cúpula es suportada per arqueria de mig punt sobre columnes. Façana principal de composició simètrica lineal i sense composar, la façana posterior és amb franges i cantoneres de pedra amb obertures de mig punt. El coronament és una barana de balustrades i la cornisa està feta amb permòdols. Al tambor, els rosetons i la cornisa també estan fets amb permòdols. La cúpula està revestida amb llosetes de ceràmica vidriada i llanterna. | 08305-46 | Al sud del municipi | Al 1931 es va sol·licitar el permís d'obres per a construir l'església i el cos annexa per l'Hospital de les Germanes de la Caritat de Santa Anna. Entre 1932 i 1936 es va construir l'església. | 41.3371900,1.7100000 | 392063 | 4576992 | 1932 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73139-foto-08305-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73139-foto-08305-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73139-foto-08305-46-3.jpg | Legal | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Jordi Petit Gil | Enric Sagrier i Villavecchia i Josep Mª Sagnier i Vidal. | També coneguda com La Fonda i Cal Panxeta. | 98|116 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 73157 | Casa Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-claramunt | MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular; consta de planta baixa, entresòl, dos pisos i golfes. Coberta amb terrat, del que sobresurt una caixa d'escala. Façana composada sobre eixos verticals que manté la simetria en totes les plantes, exceptuant la planta baixa, la qual es compon de dos portals d'arc carpanell. Les obertures són adintellades amb motllures arrodonides, claus simulades i angles xamfranats, amb tres finestres correlatives a l'entresòl, balcó de dues obertures a la primera planta, dos balcons a la segona planta i coronament amb tres ulls de bou semielíptics amb barana bombada de ferro i cornisa ondulada. | 08305-64 | Plaça de Jaume I, 24 | Sol·licitud d'obres per part de Maria Claramunt i Feliu segons projecte de l'arquitecte Santiago Güell i Grau. | 41.3474000,1.6961600 | 390922 | 4578143 | 1905 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73157-foto-08305-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73157-foto-08305-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73157-foto-08305-64-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | També coneguda com Casa Paulina Carbó. És una de les tres cases més representatives de la producció modernista de l'arquitecte. | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 73191 | Casa de la Pia Almoina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-pia-almoina | BENACH TORRENTS, Manuel (1946). Biografia de la calle de la Fuente. Col·lecció Casa que fueron. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres d'origen gòtic amb pati central. És de planta irregular i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a diverses aigües i terrats posteriors del que sobresurt la caixa d'escala. Façana principal amb les obertures distribuïdes irregularment. A la planta baixa hi ha tres portals amb arcs de mig punt dovellats. A la planta pis, destaca una finestra d'arc conopial lobulat i una imatge del pelegrí, en una fornícula. També hi trobem dos balcons i una finestra adintellats amb els ampits, brancals i dintells amb motllures de pedra. Les obertures de les golfes consisteixen en quatre finestres adintellades. Parament de carreus regulars i coronament amb ràfec, | 08305-98 | Carrer de la Font, 4-6 | Edifici d'origen gòtic reformat l'any 1717 segons inscripció a la façana i a l'any 1918, quan es va presentar sol·licitud d'obres per reformar la façana de la casa propietat de Josefa Mestre i Carbonell, segons projecte de l'arquitecte Geroni F. Granell i Manresa. Fou casa del Cabildo de Barcelona i després d'una subhasta pública ordenada pel rei, va passar a la família Dorda | 41.3469400,1.6990500 | 391163 | 4578088 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73191-foto-08305-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73191-foto-08305-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73191-foto-08305-98-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També coneguda com Casa Mestre, Cal Dorda o Casa Pelegrí | 93|94|85|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73142 | Casa Pecero i Tos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pecero-i-tos | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i sotacoberta o golfes. Façana composada simètricament sobre dos eixos verticals. A la planta baixa, hi ha el portal d'accés als pisos superiors i un portal comercial. Els dos d'arc rebaixat. A la planta principal hi ha un balcó corregut amb dues obertures d'arc rebaixat. A la segona planta, hi ha dos balcons d'obertura única, també d'arc rebaixat. Finalment, a les golfes, hi ha una galeria centrada de tres obertures seguides d'arc rebaixat. Als dos laterals hi trobem representacions paisatgístiques fetes amb mosaic. El parament és llis i totes les obertures estan emmarcades. El coronament es fa amb una cornisa esglaonada feta de maons. | 08305-49 | Rambla de Sant Francesc, 20 | 41.3447600,1.6980200 | 391073 | 4577847 | 1912 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73142-foto-08305-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73142-foto-08305-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73142-foto-08305-49-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | També coneguda com Casa Just. | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73172 | Casa Bonaventura Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bonaventura-feliu | MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta trapezoidal, estructurat en cinc crugies perpendiculars a la façana. Consta de planta b aixa, dos pisos i sotacoberta a dues aigües i terrat longitudinal a façana.. Sobresurt una torratxa central sobre la caixa de l'escala amb cos de coberta de pabelló. Façana principal de composició simètrica. SA laplanta baixa hi ha cinc obertures d'arc carpanell, cadascuna descomposada en dos, amb balcó intermig de poca volada i dues obertures laterals d'arc carpanell. Presideix la planta pis una balconada de cinc obertures, dos blacons laterals duna obertura, i dues obertures cegues. Totes d'arc rebaixat. Coronament de petites obertures dobles adintellades i ulls de bou lateral, cornisa sobre mènsules i barana calada de terrat amb motius centrals i laterals més elevats i esglaonats. El parament està fet a base de bandes horitzontals i pilastres. | 08305-79 | Carrer de Miser Rufet, 10 | L'any 1875 es presenta la sol·licitud per construir una planta baixa, propietat de Bonaventura Feliu, segons projecte del mestre d'obres Josep Inglada i Estrada. L'any 1897 es presenta un projecte de Santiago Güell i Grau per afegir-hi una planta. Llavors el propietari era Joan B. Berger. | 41.3453400,1.7028000 | 391474 | 4577906 | 1897 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73172-foto-08305-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73172-foto-08305-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73172-foto-08305-79-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Inglada i Estrada i Santiago Güell i Grau | També coneguda com Casa Berger. | 99|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 73176 | Casa Elias Valero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-elias-valero | MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. UDINA CASTELL, Lluís M. (1997). Vilafranca i La Rambla a la dècada dels anys 50. Dades històriques i curioses d'ahir. Penedès edicions, s.l. Vilafranca del Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres que ocupa un extrem d'una illa, de planta rectangular i que consta de planta baixa, dos pisos i sotacoberta en part. Coberta a diferents aigües, un terrat central adossat a la mitgera i terrassa a la planta primera a la plaça Llorens i Barba. A la cantonada hi trobem una torratxa de planta quadrada i coberta de pavelló. Façana composada a partir de la torre de cantonada. Les obertures de la planta baixa són adintellades, a la planta principal hi ha un balcó corregut de quatre obertures d'arc rebaixat amb trencaaigües i motius ornamentals florals. Pel que fa a la planta superior, hi ha quatre finestres geminades d'arc rebaixat. Destaca la barbacana. A la torratxa, les obertures de la planta baixa són adintellades, a la planta principal d'arc carpanell, a la segona planta són finestres geminades i9 a la planta superior són trigeminades. | 08305-83 | Rambla de Nostra Senyora, 6 | Elies Valero i Garcia sol·licita permís d'obres a l'any 1910 per construir una casa segons projecte dels arquitectes Santiago Güell i Grau i Marcel·lí Coquillat i Llofriu. Abans hi havia hagut l'Hort d'en Barba i més tard un magatzem. L'any 1916 es demana permís per col·locar ròtols als arcs dels portals de la planta baixa. | 41.3456100,1.7002400 | 391260 | 4577939 | 1910 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73176-foto-08305-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73176-foto-08305-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73176-foto-08305-83-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau i Marcel·lí Coquillat i Llofriu | També coneguda com Ca la Remei del Forn i cal Berger-Balaguer. | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 73105 | Casa Fontrodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-fontrodona | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres fent cantonada, de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Planta baixa amb tres portals, dos d'ells amb arcs trilobulats i dues finestres adintellades Planta pis cinc balcons d'obertura única adintellades amb trencaaigües d'arc conopial coronat per un floró i un ull de bou, excepte el balcó de l'extrem dret que és més gran i és d'arc rebaixat. Coronament amb gran barbacana. Destaca el treball del ferro de les baranes dels balcons. | 08305-12 | Carrer d'Hermenegild Clascar, 1-3 | 41.3459400,1.6961300 | 390917 | 4577981 | 1903 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73105-foto-08305-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73105-foto-08305-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73105-foto-08305-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Serrallach | També coneguda com Cal Freixedes. | 98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73311 | Bòbila Jané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-jane | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1958). 'Maza o contrapeso discoïdal procedente de la Bòbila Jané de Vilafranca', dins Boletin de la Biblioteca-Museo Balaguer, vol. V (1957-58), pp. 119-123. GIRÓ ROMEU, Pere (1962). 'Maza o contrapeso discoïdal procedente de la Bòbila Jané de Vilafranca', dins Actas del VII Congreso Nacional de Arqueologia (Barcelona, 1960). Zaragoza, pàg. 309. GIRÓ ROMEU, Pere (1962).'Notas de arqueologia de Cataluña y Baleares. Vilafranca', dins Ampurias. Vol. XXIV, 1962, pàg.309. | troballa aïllada | Troballa d'una peça aïllada, sense més notícies d'altres descobriments. Es tracta d'una peça de contrapès de pal cavador que es va troabar en fer una bassa de poca fondària en la potent capa d'argiles (segons Giró en 1957-58). És una peça discoïdal amb perforació central bicònica de 12 cms de diàmetre, 4,5 cm d'alçada amb un diàmetre del forat central de 3,2 x 3,5 cm respectivament i pesa 605 grams. | 08305-184 | Bòbila Jané | Troballa fortuïta feta l'any 1959 en un lloc proper a l'edifici de l'antiga bòbila i comunicada pel propietari el Sr. Jané. | 41.3544600,1.7075000 | 391882 | 4578913 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73311-foto-08305-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73311-foto-08305-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73311-foto-08305-184-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons assenyala la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, la troballa d'aquesta peça aïllada pot indicar l'existència de sepulcres de fossa en els terrenys colindants. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73207 | Casa Badia i Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-badia-i-vives | MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XX | Edifici entre mitjeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La composició de la façana principal està composada simètricament a partir de tres eixos verticals. A la planta baixa, trobem centrat la porta d'entrada als pisos superiors i als costat dos portals laterals destinats a aparadors. Totes aquestes obertures són d'arc rebaixat. A la planta principal hi ha un balcó corregut de tres obertures adintellades. A sobre el dintell hi ha decoracions en relleu. A la segona planta hi ha tres finestres adintellades, emmarcades per dobles columnes cegues amb decoració en el fust de relleus en espiral, a modus de columna salomònica; el capitell és de tipus corinti. El parament és llis separant els pisos amb cornises. | 08305-114 | Avinguda de Tarragona, 72 | 41.3424200,1.6956700 | 390872 | 4577591 | 1914 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73207-foto-08305-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73207-foto-08305-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73207-foto-08305-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | Se li ha afegit un pis desvinculat estilísticament de la resta. | 98|102 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73202 | Casa Serra i Corominas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-serra-i-corominas | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular en el cos central i dos cossos laterals adossats. Cos principal de tres crugies perpendiculars a la façana, consta de planta baixa i dos pisos. Coberta de teules àrabs a quatre aigües amb claraboia central situada sobre la caixa d'escala. Façana principal de composició simètrica composada sobre cinc eixos verticals. Tres portals adintellats a la planta baixa. En el primer pis, trobem tres balcons d'obertura única d'arc rebaixat coronats amb frontó circular, el central decorat amb escut. En els laterals, galeria adintellada amb frontó triangular franquejat per columnes amb capitell i amb baranes de balcó de balustres. A la planta superior hi ha tres balcons d'obertura única i d'arc rebaixat coronats per frontons triangulars. Coronament amb tres obertures rectangulars a sotacoberta, cornisa i frontó triangular centrat. El parament està fet a base de bandes horitzonatsls i pilastres amb capitells separant els cinc eixos verticals. | 08305-109 | Plaça de l'Estació, 5 | L'any 1891 es fa la sol·licitud d'obres per una casa per en Joan Serra i Corominas, segons projecte de l'arquitecte Antoni Vila i Palmés. | 41.3448400,1.7027100 | 391465 | 4577850 | 1891 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73202-foto-08305-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73202-foto-08305-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73202-foto-08305-109-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Vila i Palmés | Sabem per fotografies antigues, que el cos de l'esquerra tenia una galeria porticada lateral que deu haver quedat tapada pel bloc de pisos que es veu en l'actualitat. Si la simetria era completa, el cos de la dreta també podria haver tingut una galeria. | 99|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 73318 | Restaurant l'Anxaneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restaurant-lanxaneta | BENACH TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. 2ª ed. Museu de Vilafranca, pàg.17. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GRIVÉ, Martí (1935).Els càntirs de Vilafranca (Setmana Pedagògica, 21 a 28 d'abril de 1935) Imprenta Claret. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. 2ª reimpressió, Barcelona: Barcino, pàg. 179. MASSANELL i ESCLASSANS, Antoni (1984). 'Notícia sobre els cantiners vilafranquins', dins Olerdulae. Museu de Vilafranca any IX, núm. 23 gener - març, pp.16-18. PATRICI (Pere Alagret) 'A trencar cantis!. Costum vilafranquina estingida', dins Panadés, any XXXVI, núm. 809, 15 febrer 1911. PATRICI (Pere Alagret). 'Costums que's perden. Els cantis a Vilafranca', dins Panadés, any XXXVII, núm. 941, 30 novembre 1912. | XIV- XV | escapçat per la fonamentació del nou edifici | Durant l'enderroc de les cases del segle XIX ubicades en aquesta finca, l'any 1989, van quedar al descobert gran quantitat de ceràmica grisa i les restes d'una volta de mig punt, construïda en maons que es recolzava sobre pilars de carreus de pedra ben tallats. D'aquest fet se n'adonaren dos membres de la secció d'arqueologia del Museu de Vilafranca: Joan Socias Torner i Maria Rosa Sanabre. La interpretació que es fa és la d'un dels forns utilitzats per construir-hi cantirs que es troben referenciats en els Arxius Municipals des del segle XV. | 08305-191 | Plaça de Jaume I, 2-6 | L'any 1963, en la fonamentació del monument als castellers i, posteriorment, en la pavimentació de la plaça Jaume I, es detectà una estructura similar o, potser, part de la mateixa estructura. | 41.3471700,1.6966500 | 390962 | 4578117 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73318-foto-08305-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73318-foto-08305-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73318-foto-08305-191-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Restaurant l'Anxaneta és el nom amb el que figura a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, i per aquest motiu l'hem conservat, però aquets restaurant ja no existeix i, actualment, hi ha un altre establiment. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73467 | Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-diocesa-de-larquebisbat-de-barcelona-0 | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pp. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIV-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. A més, es pot trobar documentació referent a Vilafranca en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> | 08305-254 | Carrer del Bisbe, 5 (Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Recentment hi ha hagut redistribució de bisbats, passant Vilafranca al bisbat de Sant Feliu, però, de moment no ha afectat als arxius. | 94|98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73168 | Jaciment paleontològic de la N-340 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-n-340 | <p>Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. HOEDEMAKERS, Kristiaan i BATLLORI, Jordi (2005): Fish otoliths from fue Early and Middle Miocene of the Penedes (Catalunya, Spain) Batalleria, 12, pp. 105-134.</p> | <p>Els treballs de construcció de la variant de Vilafranca ha posat al descobert una seqüència de margues i argiles bioclàstiques molt riques en fòssils marins, principalment invertebrats. Aquesta fauna, d'Edat Miocè mig, es situa en el marc geològic del complex marí-transicional de la Depressió del Vallès - Penedès. De les dades obtingudes en aquesta intervenció paleontològica i de l'estudi s'ha arribat a la conclusió de que pertanyen a la seqüència deposicional del Garraf, ja que es troben relacionats lateralment amb els dipòsits de plataforma carbonatada. La secció mostra característiques comuns amb les del sector de Sant Pau d'Ordal i la riera Labernó. Totes aquestes seccions mostren nivells d'acumulacions de veginella austíaca i Megaxinum bellardianum. La secció estudiada ha proporcionat una gran quantitat de mostres que ascendeix a 822 exemplars, que es troben en un total de 517 mostres de mà. El nombre total de mol·luscs identificat és: 39 gasteròpodes, 19 bivalbs i 1 escafòpoda. Cal destacar la presència d'una espècie de decàpode i de 2 selacis. També ha proporcionat impressions d'equinoderms, restes de decàpodes, escates de peixos teleostis i dents de selacis. La malacofauna és, a grans trets similar a la del sector de Sant Pau d'Ordal. Els materials contenen abundants pistes fòssils associades a parts esquelètiques de mol·luscs (Megaxinum i Lucina) i decàpodes (Portunus). L'associació fòssil es troba 'in situ' i existeix un canvi de les poblacions d'invertebrats degut a modificacions de les condicions físiques del medi, produïdes per la sedimentació de gran quantitat de bioclates. Aquest ha estat reconegut a les fàcies de margues bioclàstiques i es coneix sota el nom de 'Tafonomis feed-back'. La presència d'un nivell amb abundants pteròpodes vaginella austríaca, ha permès datar aquesta secció com Languià (Miocè mitjà). Les espècies fòssils d'invertebrats més abundants són les següents: Nassarius aff. karrerri, nassarius rectus, clavatula, asperulata, conus (conolithuis) doujardini, ringicula buccinea, vaginella austriaca, Euthriofusus..., totes amb un número superior a 10 exemplars.</p> | 08305-75 | Al sud de Santa Digna | <p>Des d'antic, nombrosos autors han mencionat la presència de fòssils als afloraments de l'Alt i Baix Penedès. El sector de Sant Pau d'Ordal, amb algunes característiques comunes amb la secció de Vilafranca, ha atret especialment l'atenció dels estudiosos. L'any 1997 es va fer una excavació, sota la direcció de Xavier Riu i Coll.</p> | 41.3342700,1.6950600 | 390808 | 4576687 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73168-foto-08305-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73168-foto-08305-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73168-foto-08305-75-3.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Qualsevol obra que perfori una mica el terreny al mateix Vilafranca toca els nivells marins amb fauna abundant. | 125|123 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73554 | Auditori municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auditori-municipal | XXI | Edifici en construcció destinat a fer funcions d'auditori de planta irregular, als quatre vents. Els paraments de les façanes és fins a mitja alçada de maó vist i la resta pren les formes irregulars de la coberta, que és metàl·lica. | 08305-299 | Avinguda de Catalunya, s/n | 41.3488100,1.6884500 | 390279 | 4578309 | 2007 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73554-foto-08305-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73554-foto-08305-299-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Xavier Fabré i Lluís Dilmé | Projecte co finançat per la Unió Europea, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73275 | Llegat Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegat-martorell | AA. VV. (1979). Edició d'homenatge a Pere Giró, Antoni Massanell i Pere Regull. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca, pàg.115. ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, pàg. 226. COLOMINAS, Josep (1940). 'Nuevos sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, Vol. II, pàg.160. MARTORELL i PEÑA, Francisco (1879). Apuntes arqueologicos de Francisco Martorell y Peña. Barcelona, pp.89-90. MUÑOZ AMABILIA, Anna (1965). La cultura neolítica de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Instituto de Arqueología y Prehistoria. Universitat de Barcelona. Publicacions Eventuals Núm. 9, pàg.107-108. TRENS, Manuel (atribuït) (1926). 'Un sepulcre eneolític dels voltants de Vilafranca', dins els Quaderns mensuals d'Acció. Vilafranca del Penedés. Vol. I n. 4 i 5 abril-maig, 1926, pp.38-39. RIPOLL PERELLÓ, E. i LLONGUERAS CAMPAÑA, M. (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, núm. XXV, pp. 52-53. | Notícia d'una troballa de l'any 1867 que consisteix en set destrals de pedra polida i un ganivet de sílex sota una llosa de pedra al costat d'un esquelet humà. Els materials estan dipositats en el Museu Arqueològic de Barcelona. | 08305-166 | Vilafranca del Penedès | L'existència de les troballes ens arriba d'en Martorell i Peña: l'any 1867 un pagès dels voltants de Vilafranca va vendre uns objectes trobats en el seu camp mentre llaurava a un plater, i aquest, un tal Torner anys més tard li cedí a Martorell. Segons el pagès es trobaren les peces sota d'una llosa de pedra al costat d'un esquelet humà. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | Física | Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Procedeixen d'un jaciment de Vilafranca que no ha estat localitzat, però que té una fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (núm.. 12 i 7498).Tot i no haver estat localitzat, la troballa és significativa i està àmpliament referenciada bibliogràficament. A més, es tracta d'una nova dada sobre Sepulcres de Fossa a Vilafranca. | 78 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 73435 | Creu de Santa Digna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-santa-digna | <p>BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. MASSANELL ESCLASSANS, Antoni (1983). 'Les creus de terme vilafranquines', dins Olerdulae, núm. 21-22 de juliol-desembtre de 1983. PLANAS, Mossèn Josep (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes Gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.</p> | XV | desmuntada i emmagatzemada. | <p>Creu de terme de 4'75 m. d'alçada, composta per una base octogonal de tres esglaons, un pedestal de secció octogonal decreixent i un fust llis, també de secció octogonal, un capitell cúbic i la creu. La creu és de braços trevolats amb relleu del Crist crucificat a una banda i relleu de la Mare de Déu amb el nen en braços a l'altre.</p> | 08305-238 | <p>La primera documentació que en fa referència és del segle XV. La trobem citada en diferents documents d'èpoques diverses i amb diferents noms: l'any 1422 com de n'Espitlles i estava situada al camí que portava al Molí d'en Rovira; l'any 1542 com a creu d'en Bossagoll; l'any 1662 com creu de Miser Bernat Llaurador. L'any 1934 fou enderrocada i l'any 1945 restablerta en un altre lloc diferent a l'original.</p> | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per causa de les obres del tren d'alta velocitat, durant el mes de març de 2005, es va fer una intervenció preventiva de desmuntatge de la creu per part de l'empresa Codex, sota la direcció de Josep Francesc Roig Pèrez. Per aquest motiu està inclosa dins l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 93 | 47 | 1.3 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
| 73154 | Església de la Mare de Déu dels Dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-la-mare-de-deu-dels-dolors | BENACH i TORRENTS, Manuel (1935) 'La plaça de Jaume I de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats del Penedès, núm. 1. Impremta Esteve, gener de 1935. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XVIII | Església de planta rectangular, d'una nau amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal que dóna a la plaça Jaume I. Campanar de cadireta d'una arcada, alineada amb la porta. Interior amb quatre trams separats per torals i pilastres i coberts amb volta de canó amb llunetes. Capcer amb altar frontal i accessos laterals al cambril superior, situat en part sobre la sagristia. Nau amb cornisa de coronament i obertures de mig punt en tres trams. Frontal amb retaule de guix bastit amb temes clàssics i composat a partir de la imatge central de la Mare de Déu dels Dolors. Cambril amb artesonat policromat amb una petita llanterna octogonal que coincideix amb la imatge. Façana principal composada amb un únic eix vertical amb una portalada adintellada de pedra flanquejada per pilastres i coronada amb un frontó partit. Al damunt seu hi ha un ull de bou. Les cantoneres de la façana són de pedra treballada. | 08305-61 | Plaça de Jaume I, 9 | Tot i desconèixer l'any de la seva construcció, documentació de l'any 1733 ja s'esmenta l'existència d'aquesta església. Entre els anys 1753 i 1759, s'utilitza com església parroquial per l'esfondrament de la volta de la nau de Santa Maria. L'any 1853, s'amplia el cambril segons un projecte de l'arquitecte Elies Rogent i Amat. L'any 1873 s'hi fan obres d'ornamentació. L'any 1883 es restauren la nau i l'alta major i es construeixen una sèrie de finestrals. Sis anys més tard es fa un paviment nou. L'any 1934 s'incendia, però a partir de l'any 1939 es fan obres de restauració. | 41.3468500,1.6964300 | 390943 | 4578082 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73154-foto-08305-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73154-foto-08305-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73154-foto-08305-61-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | desconegut | Passatge particular al costat dret, amb un portal adintellat de pedra i amb l'escut primitiu de la vila. Tancat amb una porta reixada. | 96|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73389 | Santa Digna 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-digna-2 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | destruït en part | L'any 1995, arran de la construcció de la nova carretera, es va fer un seguiment dels rebaixos i és localitzà el jaciment. Durant l'excavació d'urgència d'aquest sector es documentaren un total de 5 sitges: 1 del neolític mitjà i 4 d'època tardoromana o alt medieval. El jaciment no està destruït del tot, ja que el més segur és que s'estengui pels voltants del camp. | 08305-215 | Al sud del municipi | Excavació de l'any 1995, sota la direcció de Mª Rosa Senabre i Juncosa. | 41.3389600,1.7075700 | 391862 | 4577192 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73389-foto-08305-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73389-foto-08305-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73389-foto-08305-215-3.jpg | Legal | Antic|Medieval|Romà|Visigot|Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Part del jaciment quedà destruït per la variant de la carretera N-340 i una altra part són conreus de vinya. | 80|85|83|87|78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73316 | Darrera Quarters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/darrera-quarters | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta arqueológica de España. Barcelona, Madrid: CSIC Instituto Diego Velázquez, pàg. .226. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere i MASACHS BOLET, Josep Mª (1970). 'Vestigios romanos en Vilafranca', dins Vilafranca, any XXX, núm. 1489, 25 d'abril de 1970. | I-V dC | destruït | A finals del segle XIX s'engrandí Vilafranca pel darrera dels quarters, es creà el barri del Poble Nou amb una distribució seguint un traçat quadricular. Fou aleshores quan segons informació de Luís Álvarez es feren les obres per construir una casa de camp, trobant al fer els fonaments les restes d'una antiga edificació amb diverses conduccions d'aigua. Entre els murs aparegué un objecte metàl·lic definit pel mateix Àlvarez com 'medallón de bronce con asa en su parte superior a propósito para colgar del cuello, en forma de escudete y en el que está gravada una cabeza de león dentro de un arco árabe que apea en dos columnitas del mismo estilo sin inscripción alguna'. Aquesta peça fou regalada a Milà i Fontanals (personatge il·lustre del poble). Almagro/Serra/Colominas en 1945 l'atribueixen, només per la descripció, a la part fixa de la nansa d'una sítula, cosa que confirma el caràcter romà de les estructures, assignades ja a aquest període per Giró i Masachs (1970) i Álvarez. | 08305-189 | Plaça del Penedès | Informació donada pel Sr. Luís Álvarez a finals del segle XIX. | 41.3440100,1.6994400 | 391190 | 4577762 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73316-foto-08305-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73316-foto-08305-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73316-foto-08305-189-3.jpg | Legal | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Notícies antigues no confirmades amb posterioritat que presenten problemes d'ubicació i de cronologia. | 80|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73540 | Columna d'Hèrcules | https://patrimonicultural.diba.cat/element/columna-dhercules | XXI | Escultura en forma de columna de tambors amb la secció irregular que segons el mateix artista simulen vèrtebres que són convertibles en seients i es poden utilitzar com a mobiliari urbà a les vies públiques. | 08305-292 | Carrer Manuel Barba i Roca | Guido Dettoni és un escultor italià, nascut a Milà l'any 1945, que viu entre Barcelona i Itàlia. L'any 2003 una empresa vilafranquina va construir una sèrie d'elements escultòrics dissenyats per aquest escultor que s'havien d'instal·lar a Sidney (Austràlia). Abans d'anar a Austràlia, es van instal·lar a Vilafranca, concretament a la plaça de Santa Maria, a la rambla de Sant Francesc i la d'aquesta fitxa, que fou cedida per l'autor a la ciutat de Vilafranca. | 41.3479600,1.7109300 | 392158 | 4578187 | 2003 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73540-foto-08305-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73540-foto-08305-292-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Guido Dettoni | Monument rotonda dels Cirerers | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73512 | Ball de Cotonines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cotonines | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. MASSANELL i ESCLASSANS, Antoni i MIRALLES FIGUERES, Eloi (1987). Del ball de les Cotonines de Vilafranca. Caixa Penedès. Vilafranca del Penedès. MIRALLES FIGUERES, Eloi (2003). 'Ball de Cotonines', dins Festa Major de Vilafranca del Penedès. Ajuntament de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, pàg. 54. | XVII-XX | Del Ball de Cotonines hi ha diverses descripcions conservades (veure observacions), una és de Josep Mª Masachs, de l'any 1975, basat en el 'Costumari Català' d'Amades. Explica que el cavall, com element principal, és d'una extrema simplicitat. Generalment de cartró, només tenen la part superior del cos, la testa i la cua. Enmig tenen un forat ample perquè el ballaire que simula ésser el genet, pugui passar-hi el cos. Per dissimular les cames de l'home que el porta, a la part de sota de la figura hi ha clavat un faldellí a tall de gualdrapa. Masachs menciona 'les figures del rotllo, la cadeneta o les esses' com a representatives de la coreografia del ball. Les cotonines estan construïdes amb una barreja de paper d'estrassa i una pasta que lliga (engrut de farina bullida). La part baixa de la cavitat està reforçada amb un bastidor de fusta de pi. L'acabat final és a base de diverses capes de pintura a la colamina. També porta elements de cuir i metall a les brides, estreps i tirants, així com al ribetejat de la vorera del forat del llom. La cua és un manat de cordes d'espart esfilagarsades. L'articulació de les fingides cames del genet és un cargol de cap rodó i una femella de fixació. Les faldilles, fixades per tatxetes, cobreixen tot el perímetre de la cotonina. Inicialment, dels nou cavalls, vuits cavalls eren negres, menys el del capità que era blanc, i tots duien un pomet de flors damunt del cap. Més tard, s'incorporaren quatre cavalls marrons, que ha persistit fins avui en dia. El que ha variat més al llarg del temps ha estat l'estampat de les faldilles. L'any 1959 els faldellins eren d'un blanc grisós amb ribet ample vermell, mentre que les del cavall del capità eren a més, decorades amb una dotzena de ratlles verticals del mateix color roig que el ribet. Posteriorment, les cotonines anaven amb faldons de colors blau i groc en dues franges longitudinals, la blava a dalt i la groga a baix; el cavall del capità tenia la part blava una mica més estreta i a la part groga hi havia una dotzena de franges verticals de color blau. Actualment la roba és amb estampats florals. La indumentària dels balladors també ha anat canviat. De vegades amb camals, d'altres sense; amb espardenyes de betes o amb calça poc adient, d'altra faixó, i amb uns banderins o altres. Els gorrets de la cantinera, a partir del 1959 deixaren de ser blancs a excepció del capità, per passar a quatre de color vermell i quatre de verds. A l'any 1984 tots eren verds, coincidint que ara només el ballen les noies. Actualment és vermell, com les faixes i els camals. Els pantalons i les camises blancs. Les espardenyes són de tres vetes vermelles amb sola de goma. Els complements són 8 llances de fusta amb la punta de llautó i 1 llança amb banderí amb l'escut del ball. Coreografia: Les figures característiques gairebé sempre s'han fet amb el capità al mig, essent les següents: a) 'El Quadre', quatre arestes de dos cavallets. B) 'La Rodona o Rotllet', disposats els vuit balladors en cercle. S'acaba quan els cavallets s'encaren al centre del cèrcol on hi ha el capità, cadascun li fa salutació d'acatament abaixant la testa. C) 'L'Estrella', des de la posició del cavall del capità parteixen quatre braços, amb dues cotonines cadascun, en forma d'aspa. D) 'La Creu', disposició en columna d'un, amb dos braços laterals. Al davant el capità, darrera un altre cavall, a tercera línia n'hi van quatre i finalment tres cavalls més, un darrere l'altre. E) 'La Serp o Pasacalle': col·locació apta per a poder avançar, tot ballant, mentre van en cercavila o a la processó. En columnes de dos, sempre amb el capità al davant, i des del darrere de cada columna el cavallet corresponent passa al davant de tot, fent, talment com una serp, un parell d'esses. F) 'El Creuat o Crusat'. En columna de dos, encarades unes amb les altres, passen amb compassades inclinacions de cap, fent-se reverències d'esquerra o dreta i al revés, sempre sota la vigilància del capità. | 08305-278 | Casc antic | La data més antiga del ball a Vilafranca estaria compresa entre el 1598 i el 1613. En l'inventari més antic dels tres que es tenen localitzats, de la confraria de Sant Antoni i Sant Llorenç, del 17 de gener de 1598 es fa menció de l'existència de 'quatre cavalls cotonés ab sos guarniments'. Les dades més antigues sobre actuacions del ball, corresponen als anys 1618, 1623 i 1629. Època en que la seva presència pels carrers era per festejar algun esdeveniment important i d'aspecte divers. L'any 1643 els Cavalls Cotoners es troben anomenats d'altres dues maneres: Cavallets o Cotonines (en el Llibre de l'Administració del Gloriós Sant Fèlix, Patró de Vilafranca del Penedès, de l'any 1840 en la forma 'Catuninas'). Amades diu que els cavallets de Vilafranca van prendre el nom de Cotonines degut al teixit que formava el faldellí que tapava les cames del fals genet. En un inventari de l'any 1727 es pot llegir que la vestimenta dels cavalls era de cotó estampat feta en lligat de plana i de no gaire bona qualitat. La presència de les Cotonines a Vilafranca era motivada per dos tipus d'actes. El primer, el de les sortides habituals o ordinàries, per Corpus i per la festivitat dels tres patrons de la Confraria a què pertanyien, Sant Antoni Abat el 17 de gener, Sant Llorenç el 10 d'agost i Sant Isidre, el 15 de maig, totes de caire religiós. El segon, el de sortides de caire extraordinari i que tenien lloc molt de tant en tant (per donar gràcies a Déu per favors rebuts, per celebrar esdeveniments relatius a la casa reial, per haver aconseguit la pau amb els francesos, etc.). La següent referència la trobem l'any 1727, en un inventari on s'esmenten quatre cavalls cotoners, amb vestimenta de cotó, i esperons de guadamassil (cuir adornat amb dibuixos estampats en pintura o relleu), quatre barrets de cartró guarnits de tela pintada, quatre escuts de fusta amb la insígnia de la Confraria, quatre llances de fusta amb les banderetes, i quatre gambetos de tela pintats (capot llarg fins a mitja cama, sense valona i amb mànegues reals o simulades que duien els homes a l'hivern en dies festius). No es parla de cascavells o camalls que porten els balladors i que s'hauria trobat en un text d'un procés de l'any 1681. Aquest inventari posa clar que els balladors eren homes. Segons Josep Maria Masachs, durant el segle XVIII el rei Carles III, pressionat per la Inquisició, va prohibir taxativament qualsevol dansa de cavallets en tot el territori nacional (degut a la degeneració d'algun ball). L'acompliment d'aquesta prohibició fou circumstancialment suspès l'any 1783 amb motiu de les festes que foren celebrades pel part doble de la princesa d'Astúries i l'acabament de la guerra amb Anglaterra. Acabades les festes, no es tornarà a parlar del ball de les cotonines fins el 1834 (llibre de Sessions de l'ajuntament). Pocs anys després es té coneixement de l'actuació dels cavallets per la Festa Major. De nou, aquest ball quedà aturat durant 20 anys, degut a que s'havien fet malbé. Queden en l'oblit fins que l'ajuntament en paga de nous. I arribem fins l'any 1876, el darrer del qual tenim referències documentals d'aquest ball i que quan aquest va desaparèixer només haurien existit cinc cavallets. Cal arribar a l'any 1942 per tornar a veure el ball de les Cotonines per la Festa Major on es parla en el setmanari 'Panedés' de '...la reaparición del baile de las Cotoninas, del que segurament sólo conservan recuerdo las personas maduras de nuestra generación'. Per tornar a reproduir els cavallets que s'havien utilitzat anteriorment, s'utilitzà un dibuix que acompanyava el text del llibre del mestre Bové, i foren realitzats per la casa Artigau. Serà l'any 1980 que es tornaran a estrenar Cotonines, diferint una mica de les anteriors pel que fa a la vestimenta, ja que foren confeccionats amb roba estampada a quadrets vermells i blancs (i negres i blancs pel capità) i que els balladors que havien estat fins ara, seran substituïts per noies. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73512-foto-08305-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73512-foto-08305-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73512-foto-08305-278-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les primeres descripcions són de Manuel Milà i Fontanals, que en el seu treball 'Orígenes del teatro catalán' i de manera molt breu féu la transcripció de varis documents relacionats amb els entremesos populars catalans. Transcriu un text de l'any 1446 on en la transcripció original després de la paraula gudoners figura una anotació, on es pot llegir: 'Este nombre más próximo al castellano (algodón) lo parece menos a la etimología árabe que el de cotoners en sus fiestas. Se ha conservado este uso (en el que se presenta la pare superior de un callo hecho de cartón con unas haldas (sic) de algodón y atravesada por el danzante que lo sostiene) con el mismo nombre de caballs cotoners, caballets, ó cotoninas'.Probablement, abans de l'any 1884 les cotonines ja haurien desaparegut del mapa folklòric de Vilafranca i això podria explicar que no se'n parlés durant anys.L'any 1935 Josep Planas, arxiver de la Comunitat de Preveres de Santa Maria, en les anotacions sobre les Confraries de la parròquia, escriu referent a Sant Antoni Abat 'Las Cotonines, de propietat de la Confraria que eren passejádas per la vila á las festes de la Confraria i de Vilafranca pels xicóts dels pagèsos i, que repartien cóses als badócs i transeúnts que's resistien amagarse per las entrades ó allargárse convenienmént, se refugiaren al canyét, quan la confraria no las pogué mantenir.'Antoni Insenser i Bertran, un altre folklorista vilafranquí, en el seu treball 'Ball, danses i comparses' descriu 'Eren cinc cavalls de cartró, molt ben emmotllats, de tamany quasi natural, amb guarniments i corretjam propis per a cavalcar a la sella, adornats de gualdrapes com en les festes mitjevals, però sense altres potes que les cames del respectiu cavaller, que apareixia muntat mercès a una obertura practicada al mig del cavall, per on aquell treia l cos tiesso. El cavall s'aguantava amb corretges que s'encreuaven per l'espatlla del genet, deixant aquest lliure per a fer les evolucions pròpies de l'art de la cavalleria tot jugant a la banderola que enarborava en sa destra. Tan bon punt s'ajupien com se saludaven, posats en filera o en rotlle, segons les ordres d'un d'ells que comandava i n'era distingit per la millor riquesa en els guarniments'. També parla de que eren acompanyats de música que la borrega executava, extreta d'algun joc de ball de bastons, i que pertanyien a la Confraria de Sant Antoni Abat.Francesc de Paula Bové més tard, parla d'aquest ball, ampliant dades sobre la indumentària i l'evolució del ball. Sobre la vestimenta dels genets, parla d'un capell de cantinera que duien al cap, una camisa blanca, amb un mocador de pita al coll de color vermell en forma de corbata; calçotets blancs amb vió blau; camals vermells amb cascavells i espardenyes blanques.Fèlix Sellarès, en la seva obra 'Resurgir. Estudio de los bailes populares del Panadés' (1942) parla de que 'las cotoninas eran unos caballos de cartón, que colgados de la espalda del caballer, quedaban a la mitad del cuerpo. A las órdenes del capità, formaban quadros y circumferencias y toda clase de movimientos. Vestía lucidos correajes i una indumentaria compuesta por sombrero y camisa blancos, además de una corbata negra al estilo de los carreteros'.En el cas de Vilafranca no es pot documentar la seva existència al segle XV. A Barcelona, es tenen referències (Corpus barceloní) de l'any 1424, on es parla dels cavalls cotoners. Amades dóna una segona versió sobre l'origen dels cavallets de Barcelona, ja que pensa que el qualificatiu 'cotoners' aplicat als cavalls, tindria el seu fonament en el fet d'haver estat l'animal que el gremi dels teixidors tingueren com a distintiu durant uns quants segles.El fet de que a Vilafranca els Cavalls Cotoners pertanyessin a la Confraria de Sant Antoni Abat, formada per llauradors i aventurers, professions relacionades amb bestiar, podria fer pensar que fos el motiu pel qual se'ls hagués escollit a l'hora de voler disposar d'un entremès per a les seves festes. | 98|94 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73472 | Fons d'art municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-municipal-0 | RAFECAS i COLE, Rosó (2003). Col·lecció d'art de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Informe. Vilafranca del Penedès, maig de 2003. Inèdit. RAFECAS i COLE, Rosó (2006). Col·lecció d'art de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Informe. Vilafranca del Penedès, gener de 2006. Inèdit. | XIX-XXI | Col·lecció d'obres d'art de propietat municipal realitzades entre els anys 1870 i 2005, exceptuant una obra del segle XVI, cedida per la Diputació de Barcelona a la Biblioteca Torras i Bages. Es tracta de 310 obres de tècniques diverses: pintura a l'oli, dibuix, gravat, llapis, fresc, fotografia, gouache, aquarel·la, ceràmica, xilografia, pastel o escultura. S'han identificat 154 autors, principalment de la comarca o rodalies: Plantalech, August Rosell, Eulàlia Valldosera, Raimon Colomer, Anna Olivella; però també alguns autors importants com Claudi Lorenzale i Ricard Clausells. Les formes d'ingrés més habituals són la cessió, la donació o la compra; directament als artistes, el FIR'ART, algun concurs de pintura ràpida o de les exposicions. | 08305-257 | Carrer de l'Escorxador, 19-25 | L'Inventari del fons el va realitzar Rosó Rafecas i Colet mitjançant el programari DAC (Documentació Assistida de Col·leccions), el maig de l'any 2003 i fent una actualització el gener del 2006. Cada peça s'ha fotografiat i s'hi ha inscrit un número de registre, a partir del número A 100 000. | 41.3493200,1.6967000 | 390970 | 4578355 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73472-foto-08305-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73472-foto-08305-257-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les obres estan dipositades en diferents dependències municipals, però el magatzem central és a l'antic escorxador. | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73586 | Casa Artigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-artigas-0 | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XVIII | Casa de cos entre mitgeres, de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. El portal originari de la planta baixa s'ha perdut, substituït per una entrada adintellada sense interès. En el primer pis hi ha una única obertura, adintellada, amb l'ampit, dintell i brancals de pedra motllurada, actualment pintades de blanc en contrast amb el vermell del parament. La finestra del segon pis és petita i quadrangular. El parament és llis i acabat amb un ràfec sustentat per les bigues de la coberta. | 08305-329 | Carrer de la Font, 38 | 41.3480700,1.7001900 | 391260 | 4578212 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73586-foto-08305-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73586-foto-08305-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73586-foto-08305-329-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les obertures de la planta baixa han estat transformades perdent la seva singularitat. | 94|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73637 | Molí de Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-1 | XIX | alguns elements deteriorats | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis; la coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Està orientada a ponent. La façana principal té un portal d'entrada d'arc escarser amb els muntants de pedra. Al seu damunt, destaca un balcó d'obertura única. Destaca la façana de llevant per la galeria porticada del primer pis de sis arcs el·líptics; suportada per pilars i amb reixes de ferro entre pilar i pilar. | 08305-380 | A prop de La Granada | 41.3683400,1.7220900 | 393125 | 4580435 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73637-foto-08305-380-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73637-foto-08305-380-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73637-foto-08305-380-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La línea C4 de rodalies passa pel costat de la casa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73500 | Festa Major de Sant Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-felix | AA.VV (2003). Festa Major de Vilafranca del Penedès. Ajuntament de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. Ajuntament de Vilafranca (2006). Protocol de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Ajuntament de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XVIII-XX | La Festa Major de Vilafranca es fa en honor a Sant Fèlix, el 30 d'agost; però els dies de festa són el 29, 30 i 31 d'agost. Els responsables de la gestió de la Festa Major, per delegació de l'Ajuntament, són els administradors. En són cinc i estan nomenats per l'Ajuntament. El primer acte de la Festa és la Capta, que és una aportació voluntària a les despeses que es tradueix en la taxació que els administradors fan del programa i del regal que es reparteix. El 22 d'agost surten de la plaça tres grups formats pels administradors, voluntaris, amics i canalla amb la missió de patejar-se la ciutat durant dos dies, matí i tarda, per vendre el programa. Aquesta sortida, ve precedida per l'esclat de tres coets i el toc de castells. Nou dies abans de Sant Fèlix, es fan les Novenes, celebració de pregària i on es canten els goigs. El dia 28 d'agost es fa el Pregó, davant del Palau Baltà.. Però l'anunci sonor d'inici de la festa, és la Tronada (29 d'agost a les 12'00 h. del migdia), que es fa a la Rambla de Sant Francesc. Un cop finalitzada comença una cercavila pels carrers de tots els balls (excepte la Moixiganga), Falcons, colles castelleres locals i banda. Els dies 30 i 31 d'agost es fan les matinades per anunciar que comença un nou dia de festa. Durant la festa es realitzen tres processons: el 29, el 30 i el 31. La primera surt de la casa de l'exadministrador on va entrar el sant l'any anterior i acaba a la basílica. La del 30 d'agost és la més solemne; i la darrera acaba a la casa d'un dels administradors de l'any on es guardarà la figura de Sant Fèlix. El dia 30 és el nucli de la celebració, quan es fa l'Ofici i la diada castellera com a actes més destacats. A les 7 del matí es fa el repicar de campanes, es treu la làpida de l'urna de les relíquies del sant i es deixen a la vista. Durant tot el dia es pot visitar la cripta. A Vilafranca, hi ha diversos castells de focs. El més espectacular és el del dia 29 d'agost i el de cloenda es fa el 2 de setembre. També es fan castells de foc el 30 i 31 d'agost durant l'entrada de sant Fèlix. | 08305-272 | Casc antic | Es tracta d'una de les festes majors més antigues de Catalunya. Els aspectes formals es mantenen força similars des del darrer terç del segle XVIII. L'any 1699 arriben de Roma les relíquies de Sant Fèlix. El 1700, el bisbat de Barcelona en reconeixia l'autenticitat i n'autoritzava la veneració pública. Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà, va fer una llarga crònica de la Festa Major de Vilafranca, l'any 1771. Actualment, es regeix per un protocol aprovat pel Ple Municipal de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès el dia 17 d'octubre de l'any 2006. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73500-foto-08305-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73500-foto-08305-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73500-foto-08305-272-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La importància dels balls és tal que els incorporem en fitxes individualitzades. | 94|98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73178 | Casa Cañas i Mañé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-canas-i-mane | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular que té la façana principal a la Rambla de Nostra Senyora i la façana posterior al carrer de la Palma. Per la Rambla de Nostra Senyora, consta de planta baixa i dos pisos. La coberta plana, en part, i a diferents aigües a la resta. Façana de composició asimètrica amb la planta baixa totalment transformada per l'ús de dependències bancàries. Presideix la planta principal una gran tribuna amb tres obertures d'arc rebaixat i balcó lateral d'obertura adintellada. La planta superior té un finestral central d'arc rebaixat i finestres laterals adintellades. Coronament escalonat d'ornamentació floral amb refosos i esgrafiat. Per la banda del carrer de la Palma, consta de planta baixa i dos pisos. La façana està composada simètricament exceptuant la planta baixa, que té el portal d'accés desplaçat a la dreta. Al seu costat, hi ha una obertura, totes d'arc rebaixat. En la planta principal hi ha un balcó corregut que ocupa tota l'amplada de la façana, amb dues obertures adintellades amb l'emmarcament motllurat i coronades per sengles frontons circulars sustentats per carteles. El balcó està sustentat per carteles profusament decorades i la barana és de ferro forjat amb els escaires arrodonits. A la segona planta hi ha dues obertures adintellades amb un ampit que sobresurt de la línia de façana i està sustentat per dues carteles. Per damunt del dintell, destaca una ornamentació geomètrica amb un medalló central llis. El parament és llis i està coronat per una cornisa sustentada per modillons, al damunt de la qual hi ha un ampit llis amb motiu ornamental central. | 08305-85 | Rambla de Nostra Senyora, 20 | L'any 1911 es sol·licita un permís d'obra per modificació la façana segons projecte de l'arquitecte Antoni Pons i Domínguez. L'any 1916 hi ha un nou projecte per reformar la façana del carrer de La Palma, del mateix arquitecte. | 41.3450000,1.6993000 | 391180 | 4577873 | 1911 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73178-foto-08305-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73178-foto-08305-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73178-foto-08305-85-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Jordi Petit Gil | Antoni Pons i Domínguez | La façana posterior es correspon amb el número 33 del carrer de La Palma. | 105|98|106 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 73612 | Casa Aixelà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-aixela | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XIX | Casa entre mitgeres de planta rectangular que té dues façanes: la principal a la Rambla de Nostra Senyora i la posterior, al carrer de la Palma. Per la façana de la Rambla, consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta de terrat. La façana conserva l'aspecte original exceptuant la planta baixa que ha estat transformada per ubicar-hi una oficina bancària. Destaca la tribuna amb vidriera del primer pis, desplaçada a la dreta i que ocupa dos eixos de verticalitat. A l'esquerra, trobem un balcó amb la barana ondulada, és d'obertura única amb arc escarser. En el segon pis, a l'alçada de la tribuna fa una terrasseta balconada amb dues obertures. Al costat esquerra, un altre balcó d'obertura única, però amb la barana recta i el mateix tipus d'arc. Finalment, en el tercer pis, trobem un balcó corregut amb tres obertures adintellades. Per sobre, obertures del sostre mort i coronament amb barana d'obra. Pel carrer de La Palma, consta de planta baixa i tres pisos. La façana està composada simètricament exceptuant la planta baixa, que té el portal d'accés desplaçat a l'esquerra. Al seu costat, hi ha dues obertures, totes d'arc rebaixat. En la planta principal hi ha un balcó corregut que ocupa tota l'amplada de la façana, amb tres obertures adintellades amb l'emmarcament motllurat i els porticons de llibret. A la segona planta hi ha tres balcons d'obertura única de les mateixes característiques que les del pis inferior, però amb trencaaigües amb una antefixa central. A la tercera planta, hi trobem tres balcons, gairebé ampitadors, ja que no sobresurten gaire. Tots els balcons tenen mènsules de sustentació. El parament està fet de dalt a baix amb bandes horitzontals i coronat amb una cornisa sustentada amb mènsules. Per damunt la cornisa, hi ha una barana de ferro intercalada amb pilars. | 08305-355 | Rambla de Nostra Senyora, 18 | 41.3450400,1.6993700 | 391186 | 4577877 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73612-foto-08305-355-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73612-foto-08305-355-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73612-foto-08305-355-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La façana posterior dóna al carrer de la Palma número 31. | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73285 | Vinya d'en Giralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-den-giralt | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1963). Activitats arqueològiques II. Fons de cabana neo - eneolítiques al Penedès. Agrupació Excursionista de Catalunya. Barcelona, març de 1963. GIRÓ ROMEU, Pere (1962). 'Notas de arqueologia de Cataluña y Balears. Vilafranca', dins Ampurias. Vol. XXIV, pàg.309. | XV-XIIaC | destruït en part | En la realització de tasques agrícoles, al setembre de l'any 1950, es descobrí el que semblava ser un fons de cabana en avançat estat de destrucció, es van excavar 50 cm que semblava ser que estava intacte, però sembla ser que només 20 cm eren de potència arqueològica, on va aparèixer terra fosca, amb cendres, ossos, carbons i ceràmica feta a mà, ceràmica amb cordons, gerres globulars i un fragment de molí de granet. | 08305-171 | Al nord-est del terme municipal | Excavació dirigida per Pere Giró i Romeu amb membres del museu de Vilafranca el dia 4 d'octubre de 1950. | 41.3522400,1.7143500 | 392451 | 4578658 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73285-foto-08305-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73285-foto-08305-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73285-foto-08305-171-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La cronologia que li dona Pere Giró i la de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya difereix. Aquí ens hem basat en l'aportació de l'Inventari. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73095 | Cases del carrer Amàlia Soler, 43, 45, 47 i 49 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-amalia-soler-43-45-47-i-49 | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | Grup de cases homogeni, de planta rectangular que consten de planta baixa, pis i golfes. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La del número 43, fa cantonada i ha estat restaurada; a la planta baixa hi ha una fleca, l'escaire és arrodonit amb carreus de pedra i la resta dels paraments són llisos. Les portes d'accés són d'arc rebaixat, excepte el número 47. En el primer pis hi ha balcons d'obertura única adintellada. A les golfes hi trobem finestres quadrades. | 08305-2 | Carrer d'Amàlia Soler, 45, 47 i 49 | La casa del número 45 es coneix amb el nom de Casa Morera, la del número 47 és la Casa Vinyals i la del número 49, la casa Torrents. | 41.3427100,1.6997400 | 391213 | 4577618 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73095-foto-08305-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73095-foto-08305-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa del número 47 ha sofert modificacions a la porta i la del número 49 a la teulada. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml